Il trovatore Giuseppe Verdi Il trovatore Giuseppe Verdi

18 hores i streaming hores 30 18 Diumenge Durada part:Primera 75 minuts Actes I i II Descans: 20 minuts Segona part: minuts 70 Actes III i IV escènica del Producció Villamarta de Jerez Teatro Giuseppe Verdi Giuseppe 1813-1901 actes amb quatre en Òpera italià en llibret de Salvatore Cammarano. al teatre Apollo de Estrenada de 1853. de gener el 19 Roma representació al Darrera del Palma Principal Teatre el 22 de maig de 2012. MAIG hores 26 19 Dimecres 28 hores 19 Divendres En dos mots Amb Il trovatore, Giuseppe Verdi (Roncole, 1813 – Milà, 1901) arriba a un dels punts culminants de la seva carrera. La veracitat dramàtica i l’aprofundiment psicològic dels personatges s’accentuen i passen a un primer pla escènic.

Tot plegat a Verdi li coincideix amb un moment d’esplendor i maduresa personal. Acaba de complir els 40 anys i se’n va a viure amb Giuseppina Strepponi, una reconeguda soprano amb qui es casaria en secret anys després, el 1859.

Estrenada el 1853, Il trovatore comparteix amb La traviata, estrenada el mateix any, i Rigoletto, estrenada dos anys abans, el que s’ha anomenat la “trilogia popular”, tres òperes que tenen en comú el fet de posar el focus en la psicologia dels personatges per deixar un poc de banda temes patriòtics o socials, com s’esdevé a òperes com Nabucco.

El llibretista Salvatore Cammarano es va inspirar en l’obra El trovador, del dramaturg espanyol Antonio García Gutiérrez, per escriure aquesta òpera. Si s’ha d’etiquetar, podem dir que Il trovatore és un drama romàntic convencional, o almenys més convencional que els altres dos títols de la trilogia. Això sí, personatges com els d’Azucena, sempre en l’estela del personatge proscrit, fan d’aquest drama quelcom més que una simple historieta romàntica.

Manrico i Leonora són una parella pura, l’encarnació de la llibertat i l’idealisme. Ambdós es veuen amenaçats per la gelosia i l’obsessió del Conte di Luna, que vol Leonora a qualsevol preu, mentre la misteriosa i enigmàtica Azucena custodia un secret que els destruirà a tots.

Una música lluminosa i expansiva, amb canonades radiants, subratlla els mecanismes del drama que s’està elaborant i la complexitat psicològica dels personatges. En aquest sentit, cal dir que l’autor es mostra fidel a les formes musicals tradicionals, és a dir, l’estètica belcantista en la qual la melodia està per damunt de la violència expressiva. A Il trovatore, s’accentua i confirma la tendència belcantista, iniciada poc temps abans, i que farà de Verdi un dels seus grans exponents.

Sigui com sigui, més d’un segle i mig després de la seva estrena (al Teatre Principal de Palma hi va arribar el 1857), Il trovatore segueix sent una de les òperes més apreciades i populars entre els aficionats.

4 Il trovatore – Giuseppe Verdi Fitxa artística Fitxa Repartiment DIRECTOR MUSICAL ASSISTENT REGIDORIA CONTE DI LUNA Matteo Beltrami I ATREZZO Àngel Òdena Elionor Sintes DIRECTOR ESCENA I Gerard Galmés LEONORA ESCENÓGRAFA Sae-Kyung Rim Marta Eguilior ATREZZISTA Stefanie Knabe AZUCENA DISSENY DE VESTUARI Nino Surguladze Jesús Ruíz SOBRETÍTOLS Neus Ribas i Simon Malone MANRICO IL·LUMINACIÓ I Àngelo Villari VIDEOPROJECCIÓ REGIDORA DE David Bernués SOBRETÍTOLS FERRANDO (Acrónica producciones) Aina Sánchez-Monge Manuel Fuentes

AJUDANT DE ORQUESTRA SIMFÒNICA INÉS DIRECCIÓ ESCÈNICA DE LES ILLES BALEARS Marga Cloquell Ruth Rubio COR DEL TEATRE RUIZ AJUDANT PRINCIPAL Joan Gabriel Riera D’ESCENOGRAFIA Director: Pere Víctor Rado Cristina Martín Quintero MESSO Jordi Fontana COREOGRAFIA Inma Sáenz ZÍNGAR Sebastià Serra ASSISTENT DE COREOGRAFIA I BALLET NIN Marta Reguera Miquel Malondra

CARACTERITZACIÓ BALLET I FIGURACIÓ Ana Ramírez Jhorman Javier Jiménez Esther Martí PIANISTA I CORREPETIDOR Rocío Tur Borja Mariño Marta Reguera

REGIDOR Artur Gonçalves

REGIDORA DE LLUMS Aurora Gornals

6 Il trovatore – Giuseppe Verdi 7 Guia d’audicióGuia Acte I Acte III

Introduzione (Ferrando, Cor) Coro d’Introduzione All’erta! All’erta!, relat i stretta (Cor, Ferrando) Or co’dadi, ma fra poco Scena e Cavatina (Inés, Leonora) Che più t’arresti? – Tacea la Scena e Terzetto notte plàcida (Conte, Ferrando, Azucena, Cor) Quano narrasti di turbamento – In braccio al mio rival – Di tale amor, che dirsi Giorni poveri vivea

Scena, Romanza e Terzetto Scena ed Aria (Conte, Manrico, Leonora) (Leonora, Manrico, Ruiz, Cor) Tace la notte! – Deserto sulla terra Quale d’armi fragor – Ah sì, Oh detti... oh gelosia! – Qual ben mio, coll’essere io tuo voce! Ah! Dalle tenebre L’onda de’ suoni mistici – Di quella pira l’orrendo foco

Acte II Acte IV Coro di zingari e canzone (Cor i Azucena) Scena, Aria e Miserere Vedi! Le fosche notturne spoglie – (Ruiz, Leonora, Manrico, Cor) Stride la vampa Siam giunti – D’amor sull’ali rosee Mesta è la tua canzon! – Chi del Miserere d’un’alma già vicina – gitano i giorni abella? Tu vedrai che amore in terra

Scena e Racconto Scena e Duetto (Azucena i Manrico) (Conte, Leonora, Cor) Soli or siamo! – Condotta ell’ra Udite? Come albeggi – Mira, in ceppi di acerbe agrime Conte... Ne cessi? – Vivrà!... Scena e Duetto contende il giubilo (Manrico, Azucena) Non son tuo figlio! – Mal reggendo Finale all’aspro asalto (Manrico, Azucena, Leonora, Conte) L’usato messo Ruiz m’invia! - Madre, non dormi? - Sì, la Perigliarti ancor languente stanchezza m’opprime, o figlio... Ciel!... non m’inganna quel fiocco Scena ed Aria lume? – Parlar non vuoi? (Conte, Ferrando, Cor) Ti scosta... – Non respingermi Tutto è deserto – Il balen del suo sonriso Qual sono! – Per me, ora fatale Crèdits partitura: Finale (Cor, Conte, Ferrando, Ricordi - Monge y Boceta Leonora, Ines, Manrico, Ruiz) Ah! Se l’error t’ingombra – Perché piangete? E deggio... e posso crederlo? – Urgel viva!

8 Il trovatore – Giuseppe Verdi Notes dedirectora la El món dels somnis, les llegendes narrades de generació en generació i els aquelarres m’inspiraren per crear un Trovatore fantàstic i angoixant alhora. La fosca i el foc des del vessant més anguniós abracen tots i cadascun dels personatges.

La paraula aquelarre deriva de la mot basc ‘akelarre’ (‘aker’, boc; i ‘larre’, pastura), ja que la idea que el Diable es presentava enmig d’una reunió de bruixots i bruixes en forma de boc estava ben arrelada. Devora el foc, ell; i posseïda per ell, Azucena.

Des de les muntanyes de Biscaia: Chi del gitano i giorni abbella?

La zingarella!

Prenent de punt de partida Azucena com a impulsora activa de la trama i del seu desenllaç, vaig decidir acostar la bruixeria de Il trovatore al costat més romàntic: sentiments duits al límit, amor, passió, fosca, patiment i mort. Tota la posada en escena té un to fosc, dramàtic i passional. Al cap i a la fi, és sens dubte un drama romàntic, gairebé en podríem dir un gran drama fantàstic en el qual els personatges estimen i odien sense mesura. Per què no l’hauríem de poder dur fins als mateixos límits de la imaginació màgica, cruel i fosca? L’estructura reposa sobre els dos grans temes que dominen el drama: l’amor i la venjança. Quan es desenvolupa un projecte com aquest, no podem fer retxes dins l’aigua. Il trovatore de Verdi té una estructura clara i meditada: I com a colofó, una característica uniforme a Il trovatore: TOT s’esdevé a la nit. Ens ho recorda el text constantment. Durant la narració de Ferrando Quatre actes, cadascun dels quals dividit en dos quadres en què es senten tocar mitjanit. L’escena immediata es manté en nocturnitat. combinen dos tipus d’escenes mantenint l’eix de simetria. Canviam d’acte i s’acosta l’alba al campament gitano. Al convent, és de nit. Durant el tercer acte els soldats atacaran el castell a l’alba… Si tot Quatre personatges protagonistes: Manrico, Leonora, Azucena i el Conte passa a la nit, jugam amb avantatge al món de la imaginació. A la nit tot di Luna. és possible. En el moment en què la Lluna amb la seva força i magnetisme ens il·lumina, no tornam éssers udoladors? La nit desperta l’amor, els Un argument teixit en base a tres temes: desitjos i la bruixeria. TOT s’esdevé a la nit. Somni/vetla. Trànsit? No és per ventura quelcom semblant, que sacseja Azucena quan queda 1. Les venjances respectives de la gitana Azucena (per sa mare) i del embadalida mirant les flames, que li recorden sa mare morta al foc? Conte di Luna (pel seu germà). Si és així, tenia, com a directora, les eines necessàries per acostar aquesta 2. L’amor de Manrico i el Comte per una mateixa dona (Leonora). posada en escena a l’obscurantisme, a les llegendes cruentes, a la passió 3. La guerra civil entre els seguidors del Comte d’Urgell i els de Ferran i a les coses sinistres. Prenc aquesta base i l’estendard del romanticisme: d’Antequera (el futur Ferran I d’Aragó), que col·loca en bàndols oposats triomf del sentiment, la passió damunt la raó. Passió per les coses Manrico i el Conte di Luna. extraordinàries, per l’esdeveniment esgarrifós… El còctel era perfecte: introduir cada ingredient dins la meva ment, batre’l un poc i desenvolupar Totes les escenes (tret de la darrera) es concentren en un dels costats un meravellós conte per a l’espectador. “emocionals” de la trama. Vull contar un conte. Una llegenda. Contada/sustentada per l’imaginari. La construcció dels finals de cada acte els fa culminar en una seqüència Colors contrastats i molta màgia. Una història que els ancians contaven de gran dinamisme i de violència més o menys expressa que, a més, inclou de generació en generació fent volar la imaginació de la gent que els una dosi de suspens. escoltava. Si això fos cert i jo l’hagués escoltada, això que veureu seria “IL TROVATORE” que m’hauria imaginat davant un fogueró.

Marta Eguilior

Il trovatore – Giuseppe Verdi 11 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Argument Acte I: El duel Acte III: El fill de la gitana

Escena 1: Palau de la Aljafería, Saragossa Escena 1: El campament del Conte di Luna Ferrando, el capità dels guàrdies, ordena als seus homes que estiguin Els soldats del Conte di Luna duen Azucena capturada davant el seu cap, atents mentre el Conte di Luna vetla sota la finestra de Leonora, dama i és reconeguda per Ferrando com la gitana que va raptar el seu germà. d’honor de la Princesa d’Aragó, a qui estima. El Conte sent gelosia del seu També es dona a conèixer com la mare de Manrico, raó per la qual Di Luna rival, el trobador Manrico. Per mantenir desperts els guàrdies, Ferrando troba doble motiu per condemnar-la a morir a la foguera. narra la història del Conte. Segons la història, una gitana d’aspecte terrible va embruixar el petit germà del comte i el va fer tornar feble i malaltís, i Escena 2: Càmera al castell per això va ser condemnada a la foguera. En el moment de la seva mort, la Leonora i Manrico viuen l’un per a l’altre. Quan són a punt de pronunciar gitana va ordenar a la seva filla Azucena que la venjàs, cosa que va fer, en els seus vots nupcials entra Ruiz, home de Manrico, i l’informa que part, raptant el fill menor del comte. Encara que es varen trobar els ossos Azucena serà conduïda a la foguera. Manrico surt per ajudar-la. Leonora incinerats d’un nin a les cendres d’una foguera, el pare refusava creure que cau desmaiada. eren els del seu fill. Al seu llit de mort, va fer jurar al Conte di Luna (el seu fill major) que cercaria Azucena.

Escena 2: Jardí al palau de la princesa Acte IV: El càstig Leonora confessa el seu amor per Manrico a la seva confident, Inés. Quan surten d’escena, el Conte di Luna sent la veu del seu rival, Manrico. Mentre Escena 1: Davant una cel·la del castell Leonora torna i en la foscor confon el comte amb el seu amant, el mateix Leonora intenta alliberar Manrico, que ha estat capturat pel Conte di Luna, Manrico entra al jardí, i Leonora corre als seus braços. El comte reconeix implora pietat al comte i ofereix la seva vida a canvi de la de Manrico. Manrico, el qual ha condemnat a mort, com el seu rival, i el repta a batallar. Promet lliurar-se a ell, però en secret es beu un verí del seu anell per morir Leonora tracta d’intervenir, però no pot detenir-los. abans que Di Luna pugui consumar les noces.

Escena 2: A la cel·la Manrico i Azucena esperen l’execució. Manrico intenta calmar sa mare, Acte II: La gitana que no pot agafar la son. La seva ment recorda els dies feliços a les muntanyes. La gitana finalment s’adorm. Leonora arriba per dir a Manrico Escena 1: Campament de gitanos que està fora de perill, i li prega que fugi, però ell rebutja deixar la presó Mentre Manrico s’asseu devora sa mare, Azucena, els gitanos canten. En quan s’assabenta que Leonora no el podrà acompanyar. Es creu enganyat aixecar el campament, Azucena confessa a Manrico que quan va intentar fins que s’adona que ella s’ha begut el verí per mantenir-se fidel a ell. cremar el fill del comte, per equivocació va tirar a les flames el seu propi Leonora agonitza en braços de Manrico i li confessa que prefereix morir fill. Manrico, llavors, s’adona que no és el fill d’Azucena, però l’estima amb ell que casar-se amb un altre. El comte entra i, en veure la seva com si de debò fos sa mare, ja que ella sempre li va ser lleial i amorosa. promesa morta en braços del seu rival, ordena l’execució de Manrico. Manrico explica a Azucena que quan va lluitar amb el seu germà i va tenir Mentre s’acompleix la sentència, Azucena es desperta devora el comte, l’oportunitat de matar-lo, va sentir una força sobrenatural que li ho va i quan aquest li mostra Manrico mort, ella, en lloc de lamentar-se, crida impedir. Arriba un missatger dient que Leonora, que creu que Manrico és extasiada pel triomf: ‘’Egli era il tuo fratello!’’ / “Ell era el teu germà... T’he mort, vol entrar a un convent. Manrico intentarà impedir-ho i la cerca. venjat, oh, mare!”. Al mateix temps que Azucena, el comte crida desesperat ‘’I viu ancor!’’ / “I jo he de seguir vivint!”. Escena 2: Davant el convent El Conte di Luna i els seus homes intenten raptar Leonora i el comte canta el seu amor per ella. Ella mateixa i algunes monges entren en processó. En el moment en què Luna intenta actuar, Manrico s’interposa entre ells, i ajudat pels seus homes escapa i se’n du Leonora.

12 Il trovatore – Giuseppe Verdi 13 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Article històric que es passaren tota la vida lluitant pel domini de tants de territoris El rerefons històric: el ‘joc de trons’ sense arribar a exercir-hi un domini gaire efectiu. de la corona d’Aragó El sicilià Frederic era fill natural de Martí el Jove i de Tarsia Rizzari i, per tant, l’únic net de Martí l’Humà. Era il·legítim, d’acord, però tampoc Començament del segle XV. Jaume, comte d’Urgell, batalla contra el llavors no era tan forassenyat que un bord accedís al tron: Enric II de seu rival Ferran de Trastàmara, el qual ha aconseguit la Corona d’Aragó, Castella, el 1366, o Joan I de Portugal, el 1385, també ho eren. que ell pretenia. Manrico, el protagonista de l’òpera, és un seguidor del comte, i per tant, un rebel. Aquest és el rerefons històric de Il trovatore, com ho fou, abans, de la tragèdia romàntica d’Antonio García Gutiérrez El El castellà Ferran de Trastàmara era, justament, net d’aquell Enric trovador, en la qual es va inspirar el llibret de Salvatore Cammarano que II bastard. Però, i això resultava molt més important a efectes de la Giuseppe Verdi va fer servir com a base de la seva música prodigiosa. successió aragonesa, fill de Elionor, germana de Martí l’Humà. Per Sis candidats, fins i tot qualque bastard, com si allò fos una mena de tant, el parent legítim més pròxim. A més, contava amb experiència de Joc de trons, la saga literària i televisiva de tant d’èxit, havien competit govern, com a regent del seu nebot Joan, i amb la fortuna i l’exèrcit que li per un domini que, com a les novel·les i la sèrie, abastava diferents proporcionava la seva condició de membre de la casa reial castellana. reialmes, cadascun dels quals amb les seves institucions pròpies: Aragó, el principat de Catalunya, València, Mallorca –de fet, les Illes Balears–, I, per fi, els autòctons Alfons de Gandia, besnet de Jaume el Just d’Aragó, Sicília i Sardenya. Només un d’ells podia ser rei: Ferran, i només Jaume i el seu oncle Joan, comte de Prades. Eren també membres de la dinastia va mantenir les seves pretensions fins al seu empresonament i mort. de Barcelona: de parentiu més llunyà que Jaume d’Urgell, però era la corona allò que estava en joc, així que pagava la pena intentar-ho. Fou el 1409 quan morí sense descendència legítima Martí el Jove, fill i hereu del rei d’Aragó Martí l’Humà. Desesperat, el rei es casà de bell nou, En l’elecció del nou monarca jugà un paper decisiu Pere de Luna o Benet cercant l’anhelada successió, sense èxit. Ell mateix moria també, l’any XIII, el ‘Papa Luna’. No debades era aragonès. Aleshores, els catòlics es següent. Es trencava una línia ininterrompuda de pares a fills des de trobaven dividits entre dos pontífexs, el de Roma i el d’Avinyó, i aquest era Guifré el Pilós, comte de Barcelona, al segle IX: pel mig, aquells sobirans Benet, que s’inclinà cap a Ferran, calculant que així obtendria el suport havien afegit progressivament més i més dominis, fos per conquesta, no tan sols d’Aragó, sinó també de la seva Castella d’origen. La fórmula fos per matrimoni. El monarca, agonitzant, no deixà establert qui havia triada fou la designació de nou compromissaris, tres per cada regne: Aragó, de ser el següent. L’escriptora Eusèbia Rayó relata que Margarida de Catalunya i València. Entre aquests compromissaris hi havia sant Vicenç Montferrat, filla de la reina titular de Mallorca Isabel, sacsejà Martí al seu Ferrer, hàbil instrument de Benet i de poderosa influència. Mallorca reclamà llit de mort perquè designàs el seu fill, Jaume d’Urgell. Es conta que se li ser-hi present, però era un territori petit, perifèric i sense ni tan sols corts, va demanar si acceptava que fos rei aquell a qui per justícia corresponia, així que els seus delegats foren exclosos. I fou el castellà –Ferran I– l’elegit a i el moribund només va respondre “hoc”, és a dir, “sí”, però sense Casp. Per això el veredicte ha estat conegut com a ‘Compromís de Casp’. especificar a qui corresponia per justícia. En aquests casos, allò habitual era acontentar els perdedors amb prebendes: Qui en principi semblava que ho tenia més bé era Jaume d’Urgell, amb honors, títols i possessions, per estalviar-se maldecaps. Però aquella aquella mare mig mallorquina amb tanta d’empenta. El rei Martí l’havia tremenda dona que era la mare de Jaume d’Urgell li amollà que “o rei, o res”. nomenat lloctinent general, una mena de segon seu, com era costum Per això Jaume s’enfrontà al nou monarca, fins que el 1414 caigué presoner, i amb els hereus. Així mateix, era un membre de la dinastia de Barcelona: així romandria fins a la seva mort, a Xàtiva, dinou anys més tard. besnet del rei Alfons el Benigne i, per tant, fill de cosí de Martí l’Humà. Però no acabava d’obtenir la unanimitat de tots els territoris, ni molt Aleshores es convertí en llegenda. ‘El Dissortat’, l’aguerrit príncep que menys de les grans famílies. A més, hi havia d’altres candidats: hauria combatut desesperadament pels seus drets contra l’invasor. I així, no resulta sorprenent que García Gutiérrez, o Verdi, a la recerca El francès Lluís (III) d’Anjou era fill d’un altre Lluís (II) d’Anjou i de Violant, d’arguments potents per al seu dramatisme, triassin la seva revolta com filla de Joan el Caçador, el germà gran de Martí l’Humà, pel qual havia a causa heroica a la qual enrolar Manrico. Encara el seu net, Pere de estat succeït per manca d’hereu baró. Els Anjou eren de sang reial gala Portugal, seria ‘rei dels catalans’ en la rebel·lió d’aquests contra Joan II, i els seus títols resultaven impressionants: comtes de Provença, reis de fill de Ferran, mig segle més tard. I mort aquest, també Renat, germà de Nàpols i de Jerusalem i emperadors de Constantinoble, si bé és veritat Lluís d’Anjou. Però això... és una altra història.

Francesc M. Rotger 14 Il trovatore – Giuseppe Verdi 15 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Biografies Marta Eguilior Directora d’escena i escenògrafa

Marta Eguilior és una directora bilbaïna establerta a Madrid formada a l’Escola d’Art Dramàtic de Barakaldo i en l’Institut Superior d’Art del teatre Colón de Buenos Aires. Després de la direcció de les òperes L’elisir d’amore, Tosca i Der Kaiser von Atlantis, el 2018 posà en escena dos títols de gran simbolisme: un muntatge d’Orphée et Eurydice, de Glück, al teatre Victoria Eugenia de Sant Sebastià; i l’estrena mundial, a Jerez, de Le dernier sorcier de Pauline Viardot-García. El 2019 el seu muntatge de La voix humaine, de Francis Poulenc, es va reestrenar al teatre Arriaga de Bilbao i al teatre El Musical de València, una posada en escena que es va representar per primera vegada en la desapareguda i ja mítica Pensión de las Pulgas de Madrid el 2015 i que va ser la primera òpera en muntar-se en el centre Botín de Santander. Va estrenar, a més, al teatre Romano de Mèrida l’òpera I, Claudius d’Igor Escudero, basada en l’obra literària de Robert Graves, i es va fer càrrec dels dos títols Pimpinone i La dama de Montecarlo al festival d’òpera de cambra, i ha donat el seu salt “al cinema” adaptant l’òpera Erwartung de Schoenberg al Conde Duque.

El 2021 dirigeix l’òpera Il trovatore de Verdi al teatre Villamarta de Jerez, porta al teatre Arriaga l’òpera As One de Laura Kaminsky en coproducció amb el Teatro Español i dissenya el que serà la seva estrena a finals d’any Camille Claudel: Into the fire.

Batejada per la revista Òpera Life com “l’Enfant Terrible” de l’òpera a Espanya, s’ha obert pas gràcies al seu “especial” món interior que plasma des de la foscor i fantasia en tots els seus muntatges. Destaca en la tasca artística de la jove Eguilior la capacitat per unir i conciliar la direcció amb el disseny de posada en escena.

17 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Matteo Beltrami Àngel Òdena Director musical Baríton - Conte di Luna

Graduat com a violinista al Conservatori Nicola Paganini de Gènova i en La seva gran versatilitat com a intèrpret l’ha portat a interessar-se per un direcció orquestral al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, va debutar al gran espectre estètic, incloent un considerable repertori d’oratori i música Teatro Carlo Felice di Genova a l’edat de 20 anys, dirigint Il trovatore. En simfònic-vocal, tot i que, sens dubte, en el terreny en el que més s’ha l’actualitat és director artístic de Luglio Musicale Trapanese a Sicília. prodigat és en l’operístic que inclou actualment més de 50 títols.

Matteo Beltrami és un dels principals responsables del creixement artístic Les facultats vocals i interpretatives d’Àngel Òdena actualment l’apropen del Teatro Coccia de Novara, del qual n´és director musical des de 2017: en a les òperes de Giacomo Puccini i Giuseppe Verdi, havent protagonitzat tres anys es dupliquen les produccions d’òpera, s’introdueix una temporada els principals títols dels seus respectius catàlegs: entre ells Turandot, de concerts regulars i es crea un nou festival de música. Madama Butterfly, Manon Lescaut, La Bohème, Le Villi, Il Tabarro, Falstaff, La Traviata, Simon Boccanegra, Otello, Un ballo in maschera, Don Carlo, Il trovatore, Aida, Macbeth, Attila, Nabucco i Rigoletto. El seu repertori inclou Considerat com un dels directors italians més prometedors, ja ha estrenat també títols com Cavalleria rusticana, Pagliacci, Elektra, Lohengrin, L’or de més de cinquanta òperes, en un ampli repertori des del barroc fins a l’Rhin, Tannhäuser, Tristan und Isolda, Il Segreto di Susanna i Edipus Rex, òperes contemporànies i treballant a la majoria dels principals teatres entre d’altres. italians, com el Maggio Musicale Fiorentino, el Teatro La Fenice de Venècia, Teatro San Carlo de Nàpols, Teatro Massimo de Palermo, Teatro És convidat habitual en els principals teatres espanyols, havent cantat a Regio de Parma, Festival Puccini a Torre del Lago. També és convidat més en Metropolitan Opera, Deutsche Oper Berlin, Théâtre des Champs- regularment a diversos teatres d’òpera internacionals, com ara Semperoper Élysées, Opera di Firenze, Teatre San Carlo di Napoli, Teatre Regio di Dresden i NCPA Beijing. Torino, Lausanne, Tolosa, Concertgebouw, Teatre Sao Carlos. Una estreta relació l’uneix al Gran Teatre de Liceu de Barcelona amb el qual col·labora Recentment ha dirigit el Requiem de Cherubini al Teatro Lirico de Cagliari; habitualment. Tosca a la Royal Swedish Opera Stockholm; Stabat mater de Pergolesi a Novara; Norma, La cenerentola i Nabucco a Staatsoper Hamburg; Tosca a Àngel Òdena és un dels màxims exponents del repertori líric espanyol Mòdena; Madama Butterfly a l’Opéra National de Montpeller; Rigoletto al incloent títols com Margarita la Tornera, Merlin, La Dolores, La conquista Teatro Comunale di Bologna i de gira amb TCBO al Japó; Ernani i Rigoletto de Granada, Luisa Fernanda, El Cyrano, El Gato Montés, Atlàntida, Pepita a Menorca; Otello a l’Aalto Theatre di Essen; Aida a la Royal Swedish Jiménez, Katiuska, El Caserío, Una voce in off, El gato con botas, Goyescas, Opera d’Estocolm; Carmen al Maggio Musicale Fiorentino. Marina, La tabernera del puerto, La Villana, La Vida Breve (gravat per a Deutsche Grammophon), tant en els principals teatres espanyols com en A la primavera de 2020, a causa de l’emergència pandèmica, no va poder el estranger. debutar amb la seva companyia a la Deutsche Oper de Berlín amb Il barbiere di Siviglia. Entre els seus recents i propers compromisos destaquem Falstaff al Teatro Real de Madrid i al Teatre Massimo di Palermo; Aida, Cavalleria Rusticana / Pagliacci i Traviata al Liceu, El caserío al Teatro de la Zarzuela, Cavalleria Entre els projectes més immediats destaquen Il barbiere di Siviglia al rusticana a Hèlsinki, i El gato montés a Oviedo. Teatro Regio de Torí; Don Giovanni a Luglio Musicale Trapanese; La favorita a Parma i Piacenza; La forza del destino a Graz; La bohème a Essen; i Don Pasquale i Nabucco a Staatsoper Hamburg.

18 Il trovatore – Giuseppe Verdi 19 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Sae-Kyung Rim Nino Surguladze Soprano - Leonora Mezzosoprano. Azucena

Sae-Kyung Rim es va graduar en cant al Conservatori “Giuseppe Verdi” Nascuda a Tbilisi (Geòrgia), després d’estudiar periodisme es va graduar de Milà i al curs d’òpera cantants solistes de l’Accademia del Teatro alla amb honors al Conservatori de la seva ciutat natal. La República de Scala amb Leyla Gencer. És una soprano verista i dramàtica amb una Geòrgia li va atorgar l’Ordre Presidencial d’Excel·lència per les seves veu impressionant, forta, rica en matisos i colors. Ha guanyat diversos contribucions a la cultura i la promoció de la causa georgiana a l’estranger; concursos internacionals de cant, inclòs el “Giambattista Viotti” a Vercelli. va ser a més condecorada “Cavaliere della Stella d’Itàlia”.

Entre els compromisos anteriors de Sae-Kyung Rim s’inclouen Cio-Cio- És guanyadora d’importants concursos com el “Concours International de San de Madama Butterfly a Budapest, Las Palmas, Wiener Staatsoper, Chant de la Ville de Toulouse”, “Francesc Viñas” a Barcelona, “BBC Singer of Bergen i Trondheim; Leonora de Forza del Destino al Teatro Filarmonico the World” a Cardiff i el premi GBOSCAR a l’excel·lència en Òpera i Dansa. di Verona; Maddalena d’Andrea Chenier a Seül; i Aida a Arena di Verona, a Seül i a Munic. Va completar la seva formació musical de la mà de Leyla Gencer, Luciana Serra i Luigi Alva en l’Academia del Teatre alla Scala de Milà, on va Al Teatro alla Scala de Milà ha actuat en produccions com Dialogues des fer el seu debut a Moïse et Pharaon amb Riccardo Muti i on hi actua Carmelites de Poulenc, Rinaldo de Handel, Elektra de Richard Strauss, La regularment. Durant la seva carrera ha actuat en els escenaris d’òpera i Boheme de Puccini, Così fan tutte i d’altres sota la direcció de Riccardo sales de concerts més prestigiosos de món. Muti, Ottavio Dantone , Semyon Bychkov, Rafael Frühbeck de Burgos, Niksa Bareza, Jeffrey Tate, Riccardo Chailly, Lothar Koenigs, Daniel El seu vast repertori inclou títols com Les Contes d’Hoffman; La damnation Barenboim. de Faust; Così fan tutte (Dorabella); Carmen; Nabucco; Luisa Miller; Idomeneu; Rigoletto; Ievgueni Oneguin; Moïse et Pharaon (Sinaide); A Seül, ha interpretat nombrosos papers principals en els darrers anys, Clemenza di Tito; Ariodante; Lucrezia Borgia; Madama Butterfly; Aida; com ara Madame Lidoine de Les Dialogues des Carmelites de Poulenc, Cavalleria Rusticana (Santuzza); Norma; Romeo et Juliette; Capuleti i Amelia d’Un Ballo in Maschera, Leonora de Forza del Destino, Marguerite Montecchi. de Mefistofele de Boïto, entre d’altres. Ha treballat sota la batuta de mestres com Muti, Harding, Plasson, Jordan, Entre les seves futures interpretacions destaquen Liù, de Turandot, Luisi, Mehta, Abbado, Luisotti, Noseda, Scappucci, Jurowski, Jordan, al teatre de Dortmund; Manon, de Manon Lescaut a l’Òpera Nacional Plazzon, Abel, Renzetti, Arrivabeni, Rustioni, Fournillier, Oren, Lopez- Hongaresa de Budapest; Tosca al Wiener Staatsoper i Aida al Cobos, Biondi, etc... I directors d’escena de la talla de Wilson, Grinda, Pelly, Gärtnerplatztheater de Munic. Sagi, Turturro, Pizzi, Brockhaus, Micheli, Muscato, Bernard, de Bosio, Loy, Holten, Abbado, Guth, Nekrosius, Faggioni, Miller, Deflo, Carsen, De Anna, Konwitschny, Vick.

Entre els seus compromisos recents i futurs: Carmen a Lieja; Nabucco a l’Arena de Verona; Aida a Bari, Bolonya, Hong Kong i Lieja; Alceste a Florència; Rigoletto a Shaanxi, al Palau dels Arts de València, al San Carlo de Nàpols i al Liceu de Barcelona; Les contes d’Hoffmann al Liceu de Barcelona; i L’àngel de foc al Teatro Real de Madrid, entre d’altres compromisos.

20 Il trovatore – Giuseppe Verdi 21 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Angelo Villari Manuel Fuentes Tenor - Manrico Baix - Ferrando

Nascut a Sicília, es gradua en Cant al Conservatori Superior Arrigo Boito Manuel Fuentes Figueira és natural de Crevillent (Alacant). Nascut el 31 de (Parma) per posteriorment estudiar a la Fondazione Toscanini sota la març de 1996. En l’actualitat compagina cant, repertori i formació musical direcció d’Alain-Charles Billard. amb el tenor José Sempere Belso, Dolora Zajick i la soprano Ana Maria Sánchez. Ha rebut formació vocal amb Mariella Devia, Carlos Álvarez i Distingit en diversos concursos internacionals, fou guardonat amb el Ruggero Raimondi. A més, cursa estudis privats de llenguatge musical, primer premi en el Concurs Internacional de Cant “Simone Alaimo, il Bel harmonia i piano amb Francisca García (catedràtica de Conservatori Canto” (2010) i finalista en el concurs “Festival Puccini “, entre d’altres. a Alacant, Elx i Elda). Graduat en Magisteri d’Educació Primària per la Després de debutar en òperes com Il filosofo di campagna (Galuppi), Universitat d’Alacant. L’oca del Cairo (Mozart) o Mosè in Egitto (Rossini), Angelo Villari emergeix com a sòlid intèrpret verista en rols com Pinkerton, Cavaradossi, Canio o El passat 2020 va debutar al Teatro de la Zarzuela (Madrid) en la sarsuela Turiddu sota la direcció de prestigiosos mestres com Yves Abel, Daniel Farinelli de Tomás Bretón en el paper de Mestre. A més també ha Oren o Donato Renzetti en els principals teatres d’Itàlia (Teatre Massimo representat el paper de Ferrando (Il trovatore) a la Òpera de Las Palmas. Ha de Palerm, Teatre Petruzzelli de Bari, Termes de Caracalla) i a la resta interpretat rols en sarsuela com Lorenzo Pérez (Doña Francisquita), Bruno d’Europa, (Òpera de Tours, Òpera de Rennes, etc). Brunovich (Katiuska), Don Juan (El Barberillo de Lavapiés), Atenedoro (La Revoltosa), Roque (Marina) i Fulgen (La Tabernera del puerto). Finalment El 2007 canta Luisa Miller al Festival Verdi (Parma) i des de llavors és ha format part d’òperes com Nabucco, Lucia di Lammemour i Cavalleria convidat al Teatre Regio per a nombroses produccions: Szenen aus Rusticana. Ha treballat sota la batuta de Guillermo García Calvo, Jordi Goethes Faust, Il Corsaro, Lucia di Lammermoor, Messa da Requiem i Bernàcer i Oliver Díaz. Madama Butterfly. Entre els guardons que ha guanyat destaquen el premi Plácido Domingo al Obté un gran èxit en produccions rellevants com La donna serpente millor cantant espanyol en el Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas (Casella) dirigida per Fabio Luisi inaugurant el 40è Festival della Valle 2020; i tricampió del VII Concurs Internacional de Cant Alfredo Kraus: d’Itria (Martina Franca), Guglielmo Ratcliff de Mascagni al Wexford Festival Primer Premi, Premi del Públic i Premi al millor cantant de nacionalitat Opera, I Shardana (Ennio Porrino), La campana sommersa (Respighi) i La espanyola (2019). A més, guanyador de dos premis en la primera edició del Ciociara de Marc Tutino (Teatre Lirico de Càller) o Un Ballo in maschera Concurs Internacional Líric d’Alacant. (Òpera de Roma) amb Jesús López-Cobos. Nomenat com Young Artist en EFA (European Festivals Association) per La seva discografia inclou diversos enregistraments en viu: I Shardana Festival Castell de Peralada. (DVD Dynamic), La donna serpente (DVD Bongiovanni), Guglielmo Ratcliff (CD RTE Lyric), La campana sommersa (DVD Arthaus). Entre els seus pròxims compromisos es troben el Festival Castell de Recentment ha cantat Madama Butterfly, Pagliacci (Bolonya); Cavalleria Peralada en la propera edició; interpretar el paper de Colline (La Bohème) Rusticana (Reggio Emilia); Pagliacci i Il tabarro (Maggio Musicale Fiorentino); al Teatro Campoamor d’Oviedo; i Giorgio Valton (I Puritani) ABAO - Bilbao Messa da Requiem i Un Ballo in maschera (Praga); Cavalleria Rusticana Opera, entre d’altres. (Pavia, Cremona); Norma (Opera Rennes); i Adriana Lecouvreur (Palerm). Els seus propers compromisos el portaran a Portland i Bolonya per cantar Tosca; a l’Òpera de Lombardia per cantar La Fanciulla del West i a Nantes i Rennes (Madama Butterfly).

22 Il trovatore – Giuseppe Verdi 23 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Marga Cloquell Joan Gabriel Riera Soprano - Inés Tenor - Ruiz

Nascuda a Bunyola, va començar de la mà d’E. Salbanyà, A. Aragón i J. Joan Gabriel Riera Mollà neix a Palma el maig de 1994. Inicià els seus Ribot. Més tard es va traslladar a Viena per rebre els consells de R. Boesch estudis musicals a l’edat de cinc anys a la Escola de Música de Sant i va ampliar els seus estudis al Conservatori Superior del Gran Teatre del Josep Obrer amb l’especialitat de violoncel. Més tard, començà estudis de Liceu de Barcelona amb D. Aldea i M. Pujol. Ha ampliat la seva formació guitarra i finalment amb l’especialitat de cant amb la mestra Margalida amb I. Cotruba, F. Cossotto, J. Aragall, G. Zappa i D. Baldwin. Ripoll. Va cantar en les corals del centre i en les corals de la Catedral de Mallorca des dels seus inicis en la música. En el món coral també va En l’àmbit simfònic ha estat convidada a interpretar el Messiah de G. F. formar part del Studium Cor de Cambra. Händel, Gloria de A. Vivaldi, Misa Brevis de J. Haydn, Misa en sol de R. Vaugham Williams, Exultate Jubilate y Krönungsmesse de W. A. Mozart, Va continuar els estudis en el Conservatori de Música i Dansa de Requiem o Messe Base de G. Faure, Ein Deutsches Requiem de J. Brahms, Mallorca amb la mestra Joana Llabrés per a després realitzar els estudis Johannes Passion i Missa en Si menor de J. S. Bach, la 9a Sinfonia i la Misa superiors a la Escuela Superior de Canto de Madrid amb el mestre Juan en DoM de L. V. Beethoven i Issaiah de S. Anderson. Lomba. Actualment es troba realitzant el màster d’especialització en el conservatori Luigi Cherubini de Florència amb el mestre Gianni Fabbrini. En l’àmbit operístic començà participant en la Jove Companyia d’òpera També s’ha format amb cantants internacionals com Stuart Skelton, del Conservatori del Liceu amb el paper de Fanny de La cambiale di Carlos Chausson o Erin Caves, entre d’altres. matrimonio i Mimi de La Boheme al Barcelona Opera Studio. Destaca el Entre els seus rols destacats trobem Hoffmann en Les contes d’Hoffmann, seu debut de Lucia a Lucia di Lammermoor a l’Òpera de Sabadell. Javier Moreno en Luisa Fernanda i Bastien en Bastien und Bastienne. Posteriorment ha interpretat Pamina i Papagena de Die Zauberflöte, També ha participat en diferents recitals i concerts com a solista amb Més Kate Pinkerton de Madama Butterfly, Nannetta de Falstaff, Frasquita de de tres tenors i en produccions del Requiem de Mozart, la 9ª simfonia de Carmen, Paggio de Rigoletto en el Théâtre du Capitole de Toulouse dirigit Beethoven i l’Stabat Matter de Boccherini. per D. Oren. También, en el mateix teatre va participar en la sarsuela Doña Francisquita dirigida per J. Caballé-Domènech i Emilio Sagi. A Itàlia va debutar amb Susanna de Il segreto di Susanna i seguidament va reestrenar el rol de Matilde de la sarsuela El reloj de Lucerna en el Teatre Principal de Palma. Ha debutat amb Violetta de La Traviata en el Palau de la Música Catalana, on també ha cantat Micaela de Carmen i Mimi de La Boheme.

24 Il trovatore – Giuseppe Verdi 25 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Jesús Ruiz David Bernués Disseny de vestuari Il·luminació i espai audiovisual

Nascut a Córdoba, estudià Història de l’Art i Disseny a les universitats David Bernués és un realitzador audiovisual i dissenyador d’il·luminació Complutense i Politècnica de Madrid, així com també Composició en el que porta més de 20 anys desenvolupant la seva tasca tant en arts Real Conservatorio Superior de Música. escèniques com en televisió. Començà la seva carrera de la mà del director d’escena Emilio Sagi amb L’any 2012 funda la productora Acrònica Produccions. La flauta màgica i des de llavors ha treballat dissenys de vestuari per a En arts escèniques ha treballat en produccions de dansa i teatre com a teatre, ballet, cinema i, sobretot, per a òpera, un gènere en el qual porta video-creador i dissenyador d’il·luminació, amb companyies com Tanttaka, més de 80 produccions estrenades. Entre els guardons que ha obtingut, Kukai, Teatro Español, Ópera de Cámara de Navarra, Opus Lirica, Imprebis, destaca el primer premi del Certamen Naciona de Disseny Operística Vaivén, Hika, El Templo o Fueradeleje, entre d’altres. Cal esmentar els “Ciudad de Oviedo”. espectacles Los papeles de Sísifo, Oskara, Erritu, Gauekoak o Ricardo III. Els seus treballs s’ha pogut veure en produccions dels principals teatres i Ha estat realitzador de televisió en sèries i programes com Vaya Semanita, festivals europeus i de tot el món com el Festival de Salzburg, Chatelet de Mi amado Klikowsky, Goenkale o Martín. Paris, Sandler de Londres, Maggio Musicale Fiorentino, NCPA de Pequín, Òpera de Laussane, Òpera d’Aquisgran, Òpera de Lieja, Òpera de Dijon, També ha participat com a co-director de fotografia en les pel·lícules El entre d’altres. enjambre o Mugaldekoak, així com director en diversos curtmetratges com Pez volador, Un paseo en familia o Desenchufadas. A Espanya, ha treballat en teatres tan prestigiosos com el Teatro Real de Madrid, el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el Maestranza de Sevilla o al Palacio Euskalduna de Bilbao. De la mateixa manera ha treballat amb directors musicals prestigiosos Inma Sáenz com Ricardo Mutti, Zubin Metha o Lorin Maazel i directors d’escena Coreografia de la talla de Giancarlo del Monaco, Emilio Sagi, Gustavo Tambascio o Francisco López. Als cinc anys es va iniciar en el món de la dansa, rebent classes de dansa clàssica i contemporània a l’estudi de Carmen Senra i examinant-pel Real Properament, viatjarà a Alemanya amb noves produccions de La traviata i Conservatorio de Danza de Madrid. De seguida va començar a compaginar Elektra. l’aprenentatge de diferents estils, Jazz, tap, flamenc, etc. formant-se a Espanya i més endavant a Nova York i Londres. Va començar a treballar molt jove com a actriu i ballarina en televisió i teatre, continuant des de llavors la seva carrera artística. Actualment compagina la coreografia amb la docència. Entre els seus treballs com a coreògrafa estan els musicals produïts per Jana Produccions, Blancanieves Boulevard: El Musical, musical guanyador el 2010 del premi Gran Vía de los Musicales al millor musical i pel qual va estar nominada a la millor coreografia als Premis Max de les Arts Escèniques de 2011; En nombre de la Infanta Carlota; Antígona tiene un plan, guanyador de el premi a el millor espectacle de teatre musical a la X edició dels Premis Max de les Arts Escèniques; i altres musicals de menor format com Adán y Eva en Broadway i La leyenda del Unicornio. Gràcies a la seva formació interdisciplinària i versatilitat, ha tingut més ocasió de participar com a coreògrafa en les produccions de Teatro de la Zarzuela: La cantada vida y muerte del General Malbrú (2015) i Pinocho (2016-2017), amb representacions a Espanya i Perú. En aquests moments està també immersa en el desenvolupament del seu propi projecte ISIDANZ, destinat a la formació de nous professionals i la producció d’espectacles d’arts escèniques.

26 Il trovatore – Giuseppe Verdi 27 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Cor TP SOPRANOS TENORS Cor del Teatre Principal de Palma Dolores Abellán Lluis Aleñar (col·laborador) Catalina Bonet Llorenç Bonet Maria Caballero Óscar Ferreyra Des de la seva creació el 1983, ha tengut com a directors a Rafel Nadal (1983- Anna Cassanyes Jordi Fontana 1989), Francesc Bonnín (1989-2012) i José María Moreno (2012-2015). Des de Marga Coll Pedro Macías 2015, el director és Pere Víctor Rado i el professor de cant, Manuel Velasco. Lourdes Colom Miquel Pasqual Camila Duran Santi Pérez El Cor ha interpretat els principals títols lírics dels autors més importants com Cristina Marí Rafael Sitges Lladó (col·laborador) Verdi (Il trovatore, Don Carlo, La Traviata, Nabucco, Rigoletto, Aida, Macbeth, Un Susana Martín Manuel Velasco ballo in maschera i Falstaff); Puccini (La bohème, Tosca, Le villi, Suor Angelica, Sonia Martínez Turandot, La fanciulla del West i Madama Butterfly); Montsalvatge (Una voce in off); Mozart (Così fan tutte, Don Giovanni, Rapte en el Serrall i Die Zauberflöte); Laura Modglin BARÍTONS I BAIXOS Rossini (Il barbiere di Siviglia, L’Italiana in Algeri i La Cenerentola); Bellini Patricia Ruiz Biel Bennasar (Norma); Donizetti (Lucia di Lammermoor, L’elisir d’amore, Il Campanello); Toni Cabot Mascagni (Cavalleria Rusticana); Leoncavallo (Pagliacci) Giordano (Andrea MEZZOS I CONTRALTS Nigel Carter (col·laborador) Chénier); Bizet (Carmen i Les Pêcheurs de Perles); Wagner (Der Fliegende Eva Bustamante Guillem Cerdà (col·laborador) Höllander); Gounod (Faust); Cilea (Adriana Lecouvreur); Offenbach (Les contes Alícia Díez Miquel Àngel Gayà d’Hoffman); Saint-Saëns (Samson et Dalila); Boito (Mefistofele); Bretón (Los Rosa González Toni Ramos amantes de Teruel); Arrieta (Marina); Gluck (Orfeo ed Euridice)... i les sarsueles Maria José Pons Joan Francesc Riera Gigantes y Cabezudos, Doña Francisquita, Luisa Fernanda, La Tabernera del Àngels Ramis Colau Serra (col·laborador) Puerto, Marina, Los gavilanes, El huésped del sevillano, La viuda alegre, etc. Concha Ripoll Sebastià Serra (col·laborador) Tota aquesta activitat li ha permès col·laborar amb artistes internacionals Miquela Sales Carles Virgili com E. Obratzova, D. Zajick, A. Milo, C. Álvarez, V. Sardinero, A. Cupido, Eva Tudela C. Chausson, J. Pons, F. Cossotto, K. Rydl, M. Manguerra, I. Vinco, A. M. Sánchez, J. Bros, R. Kabaivanska, N. Martinucci, P. Giuliacci, G. Casolla, F. Patané, L. Flanighan, D. Mazzola Gavazzeni, I. Salazar... i amb directors com F. Mónica, L. Remartínez, P. Bender, E. Colomer, G. Simon, N. Santi, E. Khon, R. Gandolfi, G. Carella, F. Haider, M. Amiliato, J. Acs, C. Davis, R. Palumbo, R. Paternostro, F. M. Carminati, etc.

A més de les actuacions que ha fet en molts indrets de Mallorca, el Cor també ha actuat al Festival de Santander (1994) al Festival Gstaad (Suïssa) (1989) als Concerts d’Estiu de Sant Lluís (Menorca), al Teatre Arriaga de Bilbao, a la Basílica de Sant Pere del Vaticà (2004) i a la Berliner Philarmonie amb l’Orquestra Simfònica de Berlin en un concert dedicat a Beethoven (2015). És col·laborador assidu de les temporades de l’Orquestra Simfònica de Balears.

El Cor ha interpretat (en alguns casos en estrena absoluta) i enregistrat, música d’autors mallorquins com: la música coral d’Antoni Noguera, El pi de Formentor i Nuredduna de Bernat Julià, L’enamorada de B. Poquet, El castell d’iràs i no tornaràs de B. Porcel, Rua Fosca de J. Santandreu i M. Brunet (en DVD, guardonada amb un Premi 31 de desembre de la OCB), Angelus i La Balanguera de Joan Valent, La Balanguera de Joan Martorell, Concert de XX Aniversari dels Cors de la FTPP (en DVD), i la cantata El Rei Jaume I d’Antoni Parera Fons.

L’any 2008, rebé el premi Ramon Llull de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears; també ha rebut la Medalla d’honor i gratitud del Consell de Mallorca i una distinció de l’Obra Cultural Balear per la seva labor.

28 Il trovatore – Giuseppe Verdi 29 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal OSIB PRIMERS VIOLINS FAGOTS Orquestra Simfònica Margarita Navarro Gerard Beltran Marc Àngel Nogues Joana Rullan de les Illes Balears Marina Fuster Gina Nicola TROMPES Gloria Grati José Fortea L’Orquestra Simfònica de les Balears està considerada un dels referents Gabriel Martí Joan Barceló simfònics a Espanya. Va ser creada l’any 1988 sota la institució Miriam Merino denominada Fundació Pública de les Balears per a la Música. SEGONS VIOLINS César Guillem Manel Barrios Malgrat que la història del simfonisme a les Illes Balears s’inicia als anys 40, la formació de l’orquestra com es coneix avui es deu al mestre Luís Carmen Fullana TROMPETES Remartínez, que va ser-ne titular i director artístic des de l’any 1988 fins a Roberto Moragón Cyrill Pouillet l’any 1994. Després l’han seguit Philippe Bender (1994-1997) (2005-2009), Barbara Walus Samuel García Salvador Brotons (1997-2000) (2009-2013), Geoffrey Simon (2001-2002), Ariadna Ferrer Edmon Colomer (2002-2005), Josep Vicent (2013-2014) i com a codirector TROMBONS titular Joji Hattori (2014-2018). Actualment el mestre Pablo Mielgo és el VIOLES Jean Christophe Brunet director titular. Jun Kuroki Vicente Cascales L’Orquestra desenvolupa la seva temporada regular en l’àmbit simfònic Lluís Oliver Miquel Sáez (temporada d’abonament a l’Auditorium de Palma, concerts simfònics a Sonia Krasnova Menorca, Eivissa i Formentera, temporada d’abonament a l’Auditorium Filippo Mascio PERCUSSIONS de Manacor, concerts extraordinaris a Mallorca), així com en l’àmbit líric Armando Lorente (temporades d’òpera del Teatre Principal de Palma i dels Amics de l’Òpera VIOLONCELS Susana Pacheco de Maó). En la temporada d’estiu, l’OSIB desenvolupa el festival Estius Felipe Temes José Luis Carreras simfònics, amb el Castell de Bellver com a seu principal, i col·labora Emmanuel Bleuse amb altres festivals com el de Pollença o el Sunset Classics. A més de la Miriam Jiménez seva programació artística, desenvolupa una extensa tasca pedagògica CIMBASSO mitjançant el programa Simfònica en família, així com el programa Tobías Isern Simfònica en societat en què porta la música a diferents mitjans socials CONTRABAIXOS més desfavorits. Wojciech Sobolewski ORGUE Josef Szafranski Jesús López Durant els últims 25 anys, l’Orquestra ha tingut com a acompanyats solistes de la rellevància internacional de Juan Diego Flórez, Frank Peter FLAUTES HARPA Zimmermann, Emmanuel Pahud, Khatia Buniatishvili, Giuliano Carmignola, Enrique Sánchez Valentina Nafornita, Celso Albelo, Juan Manuel Cañizares, Kiri Te Kanawa, Cristina Badia Estela Córcoles Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, Piotr Anderszewski, María Bayo, Simón Orfila, Katia i Marielle Labèque i el jove Francisco Fullana. L’OSIB ha actuat en nombroses ocasions fora de les Illes Balears. Destaca el concert OBOÈS al Teatro Real de Madrid amb el tenor Juan Diego Flórez; el concert a Zurich Javier Arnal amb la mezzo Kate Lindsey; el concert al Radio Hall France de París amb Jordi Miralles Khatia Buniatishvili i el concert a la Sala de Drets Humans de la ONU. CLARINETS La Simfònica compta amb un segell discogràfic que permet distribuir els seus enregistraments per més de 40 plataformes musicals. Ha publicat Silvia Insa quatre discos: Revolució amb la Simfonia núm. 7 de Beethoven i The Juan José Pardo rite of Spring de Txaikovski; Simfonia núm. 2 de G. Mahler, i obres dels compositors mallorquins de Mallorca Suite de Baltasar Samper i Foners d’Antoni Parera Fons.

El 2020 l’OSIB fou guardonada amb la medalla d’or de la Comunitat Autònoma.

30 Il trovatore – Giuseppe Verdi 31 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal

Il trovatorela, se acentúa y confirma Manrico y Leonorapura, son pareja una la libertad de la encarnación y el idealismo. Ambos amenazados por se ven los celos y obsesiónla del Conde di Luna, quiere que la Mientras precio. a Leonora a cualquier misteriosa y enigmática Azucena custodia un a todos.secreto los que destruirá Una música luminosa y expansiva, loscon cañonazos radiantes, subraya semecanismos está que del drama complejidad psicológica y la elaborando estede los sentido, personajes. En hay el autor decirlasque que fiel a se muestra la musicales tradicionales, es decir, formas estética belcantista melodía la cual la en está expresiva. violencia por de la encima En tendencia belcantista, poco iniciada tiempo grandes sus uno de de Verdi antes hará y que exponentes. más de un siglo y medioSea como fuere, Principal (al Teatre estreno después de su 1857), llegó en Il trovatore siguede Palma más óperas siendo una de las apreciadas y los aficionados. para populares 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal del Teatre d’Òpera 35 Temporada , estrenada el mismo año, y el mismo año, , estrenada . , Giuseppe Verdi (Roncole, Il trovatore, Giuseppe Verdi La traviata 35 En breve Con – Milà, alcanza uno de los 1901) 1813 puntos un culminantes carrera, de su dramática y la veracidad punto la el que en psicológicaprofundización de los personajes se acentúan y pasan plano a un primer escénico. Il trovatore comparte 1853, en Estrenada con Rigoletto dos años antes,, estrenada lo que “trilogíase ha denominado la popular”, tres común ponen tienen en que el que óperas psicología la foco en de los por personajes otros temas de encima como los patrióticos, sí como óperas que había trabajado en Nabucco ello coincide con un momento de Todo del autor. personal y madurez esplendor acaba de cumplir los 40 años y se Verdi con una Giuseppina Strepponi, a vivir va se con casaríareconocida soprano quien en secreto 1859. años después, en libretista se inspiró El Cammarano Salvatore , del dramaturgo El trovador obra la en para Gutiérrez, español Antonio García escribir esta ópera. Si se etiquetar, tiene que podemos Il trovatore decir es un drama que más menos o al romántico convencional, los dos otros que títulosconvencional de trilogía.la sí, como personajes los Eso de estelaAzucena, la del personaje en siempre proscrito, hacen algo más de este que drama un simple historieta romántica.

Traducciones Notas de la directora

El mundo de los sueños, las leyendas Cuando se desarrolla un proyecto como éste, La construcción de los finales de cada acto Siendo así, tenía como directora las narradas de generación en generación y no podemos dar puntada sin hilo. Il trovatore que culminan en una secuencia de gran herramientas necesarias para acercar esta los aquelarres, me inspiraron para crear de Verdi tiene una estructura clara y cuidada: dinamismo y de violencia más o menos puesta en escena al oscurantismo, las un Trovatore de ensueño y pesadilla. La expresa que, además, encierra una dosis de leyendas cruentas, la pasión y lo siniestro. oscuridad y el fuego desde el lado más Cuatro actos divididos cada uno en dos suspense. Tomando esa base y el estandarte del tremebundo abrazan a todos y cada uno de cuadros, en los que se combinan dos tipos romanticismo: triunfo del sentimiento, los personajes. de escenas, manteniendo el eje de simetría. La estructura se asienta sobre los dos la pasión sobre la razón. Pasión por lo grandes temas que dominan el drama: el extraordinario, por el suceso escalofriante… La palabra aquelarre deriva de la voz vasca Cuatro personajes protagonistas: Manrico, amor y la venganza. El cóctel era perfecto, introducir cada akelarre (aker = macho cabrío; larre = prado), Leonora, Azucena y Conde di Luna. ingrediente en mi mente, batirlo un poco pues estaba arraigada la idea de que el Y como colofón, una característica uniforme Argumento tejido en base a tres temas: y desarrollar un maravilloso cuento para el Diablo se presentaba en medio de la reunión en Il trovatore: TODO pasa de noche. Nos lo espectador. recuerda el texto constantemente. Durante de brujos y brujas bajo la forma de un macho 1. Las venganzas respectivas de la gitana cabrío. Junto al fuego, él, y poseída por él, la narración de Ferrando, suena medianoche. Quiero contar un cuento. Una leyenda. Azucena (por su madre) y del Conde di La escena inmediata, sigue en nocturnidad. Azucena. Luna (por su hermano). Contada/sustentada por el imaginario. Cambiamos de acto, y se acerca el alba en Colores contrastados y mucha magia. Una Desde los montes de Bizkaia: Chi del gitano i 2. El amor de Manrico y el Conde por una el campamento gitano. En el convento, es de historia que los ancianos iban contando giorni abbella? misma mujer (Leonora). noche. Durante el tercer acto los soldados de generación en generación dejando que atacarán el castillo cuando amanezca… volar la imaginación de las gentes que la La zingarella! 3. La guerra civil entre los seguidores Si todo pasa de noche jugamos con ventaja escuchaban. Si esto fuera cierto y yo la en el mundo de la imaginación. De noche Tomando como punto de partida a Azucena del Conde de Urgell y los de Fernando hubiera escuchado, éste que van a ver sería de Antequera (Fernando I de Aragón), todo es posible. En el momento en que “IL TROVATORE” que me hubiera imaginado como impulsora activa de la trama y la Luna con su fuerza y magnetismo nos su desenlace, decidí acercar la brujería colocando en bandos opuestos a Manrico frente a una hoguera. y el Conde di Luna. ilumina, ¿nos volvemos seres aulladores? de Il trovatore al lado más romántico: Despierta la noche el amor, los deseos y Marta Eguilior sentimientos llevados al límite, amor, pasión, Todas las escenas (a excepción de la la brujería. TODO pasa de noche. Sueño/ oscuridad, sufrimiento y muerte. Toda la última) se concentran en uno de los lados vigilia. ¿Trance? ¿No es acaso algo similar puesta en escena tiene un tinte oscuro, “emocionales” de la trama. lo que sacude a Azucena cuando se queda dramático y pasional. Al fin y al cabo, es sin embelesada mirando las llamas que le duda un drama romántico, casi podríamos recuerdan a su madre muerta en el fuego? decir un “dramón” fantástico donde sus personajes aman y odian sin control. ¿Por qué no llevarlo a los propios límites de la imaginación mágica, cruel y oscura?

36 Il trovatore – Giuseppe Verdi 37 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Argumento

ACTO I: EL DUELO ACTO II: LA GITANA ACTO III: ACTO IV: EL CASTIGO EL HIJO DE LA GITANA Escena 1: Palacio de la Aljafería, Zaragoza Escena 1: Campamento de gitanos Escena 1: Frente a una celda del castillo Ferrando, el capitán de los guardias, ordena Mientras Manrico se sienta junto al lecho Escena 1: Leonora intenta liberar a Manrico, que a sus hombres que estén atentos mientras el de su madre, Azucena, los gitanos cantan. El campamento del Conde di Luna ha sido capturado por el Conde di Luna e Conde di Luna vaga sin cesar bajo la ventana Al levantar el campamento, Azucena le Los soldados del Conde di Luna traen a implora piedad al Conde y ofrece su vida a de Leonora, dama de honor de la Princesa confiesa a Manrico que cuando intentó Azucena capturada. La llevan ante el Conde, cambio de la de Manrico. Promete entregarse de Aragón, a quien ama. El Conde siente quemar al hijo del conde, por equivocación siendo reconocida por Ferrando como la al Conde, pero en secreto bebe un veneno de celos de su rival, el trovador Manrico. Para tiró a las llamas a su propio hijo. Manrico, gitana que raptó a su hermano. También se da su anillo para morir antes de que el Conde di mantener despiertos a los guardias, Ferrando entonces, se da cuenta de que no es el hijo a conocer como la madre de Manrico, razón Luna pueda consumar la boda. narra la historia del conde. Según la historia, de Azucena, pero la ama como si de verdad por la cual el Conde di Luna encontró doble una gitana de aspecto terrible embrujó al fuera su madre, pues ella siempre le fue leal motivo para condenarla a morir en la hoguera. Escena 2: En la celda pequeño hermano del conde, haciéndolo y amorosa. Manrico le cuenta a Azucena Manrico y Azucena esperan su ejecución. débil y enfermizo, y por ello fue condenada que cuando luchó con su hermano y tuvo la Escena 2: Cámara en el castillo Manrico intenta calmar a su madre, quien no a la hoguera. En el momento de su muerte, oportunidad de matarlo, sintió una fuerza Leonora y Manrico viven el uno para el otro. puede conciliar el sueño, su mente recuerda la gitana ordenó a su hija Azucena que la sobrenatural que le impidió hacerlo. Llega Cuando van a pronunciar sus votos nupciales los días más felices en las montañas. La vengara, lo cual hizo en parte raptando al un mensajero diciendo que Leonora, que entra Ruiz, hombre de Manrico, y le informa gitana finalmente se duerme. Leonora llega hijo menor del Conde. Aunque los huesos cree a Manrico muerto, está por entrar a de que Azucena será conducida a la hoguera. para decirle a Manrico que está a salvo incinerados de un niño fueron encontrados un convento. Manrico intentará impedirlo, Manrico se apresura a salir en su ayuda. rogándole que escape. Pero él rechaza dejar en las cenizas de una hoguera, el padre lanzándose en su búsqueda. Leonora cae desmayada. la prisión, cuando se entera de que Leonora rehusaba creer que eran los de su hijo. En su no le podrá acompañar. Se cree engañado lecho de muerte, hizo jurar al Conde di Luna Escena 2: Frente al convento hasta que se da cuenta de que ella ha bebido (su hijo mayor) que buscara a Azucena. El Conde di Luna y sus hombres intentan el veneno para mantenerse fiel a él. Leonora raptar a Leonora y el conde canta su amor agoniza en brazos de Manrico y le confiesa Escena 2: Jardín en el palacio de la princesa por ella. Ésta y algunas monjas entran en que prefiere morir con él que casarse con Leonora confiesa su amor por Manrico a su procesión, en el momento en que Luna otro. El Conde di Luna entra y al ver a su confidente, Inés. Cuando salen de escena, intenta actuar, Manrico se interpone entre prometida muerta en brazos de su rival, el Conde di Luna escucha la voz de su ellos, y ayudado por sus hombres escapa ordena la ejecución de Manrico. Mientras rival, Manrico. Mientras Leonora regresa llevándose a Leonora consigo. se cumple la sentencia, Azucena despierta y en la oscuridad confunde al Conde con junto al Conde y cuando el conde le muestra su amante, el propio Manrico entra en el al muerto Manrico, ella en vez de lamentarse jardín, y Leonora corre a sus brazos. El grita extasiada por el triunfo: ‘’Egli era conde reconoce en Manrico a su rival, al que tuo fratello!’’ / “Él era tu hermano... Te he ha condenado a muerte, y le reta a pelear. vengado, ¡oh, madre!”. Al mismo tiempo que Leonora trata de intervenir, pero no puede Azucena, el conde grita desesperado ‘’E vivo detenerlos. ancor!’’ / “¡Y yo debo seguir viviendo!”.

38 Il trovatore – Giuseppe Verdi 39 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal El trasfondo histórico: el ‘juego de tronos’ de la Corona de Aragón El siciliano Federico era hijo natural de Valencia, entre éstos san Vicente Ferrer, Martín el Joven y de Tarsia Rizzari y, por hábil instrumento de Benedicto y de tanto, el único nieto de Martín el Humano. poderosa influencia. Mallorca reclamó estar Comienzos del siglo XV. Jaime, conde de agonizante, no dejó establecido quién debía Era ilegítimo, de acuerdo, pero tampoco presente. Pero era un territorio pequeño, Urgell, batalla contra su rival Fernando de ser el siguiente. La escritora Eusèbia Rayó entonces era tan descabellado que uno periférico y sin cortes siquiera, así que Trastámara, que ha conseguido la Corona relata que Margarita de Montferrat, hija de de ellos accediese al trono: Enrique II de sus delegados fueron excluidos. Y fue el de Aragón, que él pretendía. Manrico, el la reina titular de Mallorca Isabel, zarandeó Castilla, en 1366, o Juan I de Portugal, en castellano -Fernando I- el elegido en Caspe, protagonista de la ópera, es un seguidor a Martín en su lecho de muerte para que 1385, así lo habían hecho. de aquí que el veredicto se haya conocido del conde; por tanto, un rebelde. Éste es designase a su hijo: Jaime de Urgell. Se como ‘Compromiso de Caspe’. El castellano Fernando de Trastámara el trasfondo histórico de Il trovatore, como cuenta que se le solicitó si aceptaba que era, justamente, nieto de aquel Enrique En estos casos, lo habitual era contentar lo fue, antes, de la tragedia romántica de fuese rey aquel a quien por justicia le II bastardo. Pero, lo que resultaba mucho a los perdedores con prebendas: honores, Antonio García Gutiérrez El trovador, en correspondía y el moribundo sólo respondió más importante a efecto de la sucesión títulos y posesiones, para ahorrarse el que se inspiró el libreto de Salvatore “hoc”, es decir, “sí”. Pero sin especificar a aragonesa, hijo de Leonor, hermana de quebraderos de cabeza. Pero aquella Cammarano que Giuseppe Verdi utilizó quién correspondía por justicia. Martín el Humano. Por tanto, el pariente mujer tremenda que era la madre de Jaime como base de su música prodigiosa. Seis legítimo más próximo. Además, contaba de Urgell le soltó que “o rey o nada”. Así candidatos, incluso algún bastardo, como Quien, en principio, parecía que lo tenía con experiencia de gobierno, como regente que Jaime se enfrentó al nuevo monarca, si aquello fuese una especie de Juego de mejor era Jaime de Urgell, con aquella madre de su sobrino Juan, y con la fortuna y el hasta que en 1414 cayó prisionero. Y así tronos, la saga literaria y televisiva de tanto medio mallorquina con tanto empuje. El ejército que le proporcionaba su condición continuaría hasta su muerte en Játiva, éxito, habían competido por un dominio que, rey Martín le había nombrado lugarteniente de miembro de la casa real castellana. diecinueve años después. como en las novelas y la serie, abarcaba general, una especie de segundo suyo, que era la costumbre con los herederos. diferentes reinos, cada uno con sus propias Y, por último, los autóctonos Alfonso de Entonces, se convirtió en legenda. ‘El Asimismo, era un miembro de la dinastía instituciones: Aragón, el principado de Gandía, bisnieto de Jaime el Justo de Aragón, Desdichado’: el aguerrido príncipe que de Barcelona: bisnieto del rey Alfonso el Cataluña, Valencia, Mallorca –de hecho, y su tío Juan, conde de Prades. Eran también habría combatido desesperadamente por Benigno y, por tanto, sobrino segundo las Islas Baleares–, Sicilia y Cerdeña. Sólo miembros de la dinastía de Barcelona: de sus derechos contra el invasor. Y así, no de Martín el Humano. Pero no acababa uno de ellos podía ser rey: Fernando, y sólo parentesco más lejano que Jaime de Urgell, resulta sorprendente que García Gutiérrez, de obtener la unanimidad de todos los Jaime mantuvo sus pretensiones hasta su pero era la corona lo que estaba en juego, así o Verdi, en búsqueda de argumentos territorios ni, mucho menos, de las grandes encarcelamiento y muerte. que valía la pena intentarlo. potentes por su dramatismo, eligiesen su familias. Además, había otros candidatos: revuelta como causa heroica en la que Fue en 1409 cuando murió sin En la elección del nuevo monarca jugó un El francés Luis (III) de Anjou era hijo de otro enrolar a Manrico. Su nieto, Pedro de descendencia legítima Martín el Joven, papel decisivo Pedro de Luna o Benedicto Luis (II) de Anjou y de Violante, hija de Juan Portugal, sería ‘rey de los catalanes’ en la hijo y heredero del rey de Aragón Martín XIII, el ‘Papa Luna’. No en vano era el Cazador, el hermano mayor de Martín rebelión de estos contra Juan II, hijo de el Humano. Éste, desesperado, se casó aragonés. En aquel momento, los católicos el Humano y al que éste había sucedido, Fernando, medio siglo más tarde. Y muerto otra vez, buscando la anhelada sucesión, se encontraban divididos entre dos a falta de heredero varón. Los Anjou eran éste, también Renato, hermano de Luis de sin éxito. El mismo moría también, pontífices, el de Roma y el de Aviñón, y éste de sangre real gala y sus títulos resultaban Anjou. Pero ésta… es otra historia. al año siguiente. Se rompía una línea era Benedicto, que se inclinó por Fernando, impresionantes: condes de Provenza, reyes ininterrumpida de padres a hijos desde calculando que así obtendría el respaldo Francesc M. Rotger de Nápoles y Jerusalén, emperadores Wifredo el Velloso, conde de Barcelona, en no tan sólo de Aragón, sino también de su de Constantinopla, si bien es cierto que el siglo IX: durante ese tiempo, aquellos Castilla originaria. La fórmula elegida fue se pasaron toda la vida luchando por el soberanos habían añadido progresivamente la designación de nueve compromisarios, dominio de tantos territorios, sin hacerlo más y más dominios, fuese por conquista, tres por cada reino: Aragón, Cataluña y fuese por matrimonio. El monarca, demasiado efectivo.

40 Il trovatore – Giuseppe Verdi 41 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal highlights and confirms this highlights and confirms Manrico and Leonora are a pure couple, the a pure Manrico and Leonora are incarnation of liberty are and idealism. Both and jealousy di Luna’s threatened by Count obsession, with Leonor he is infatuated for to necessary do whatever and he will try no matter what. Meanwhile, toget her, and enigmaticmysterious holds a Azucena all. them destroy will eventually secret which The music is sparkling and expansive, with brilliant cannon It shots. underlines drama the developing of the mechanisms as as the psychological well complexity of In this respect,the characters. it is worth faithful mentioning that the author remains to that is, the the traditional musical forms, bel-canto aesthetics the melody in which standsIl violence. above the expressive trovatore operatic tendency that had taken its first in found steps but which not so long before one of its greatest exponents. Verdi a half after and a century Be that as it may, staged that it was in 1857 (it was its premier Il trovatore still Principal), Teatre in Palma’s appreciated one of the most highly remains among the operagoers. and popular works were both were 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal del Teatre d’Òpera 35 Temporada 43 In two words two In It is with Il trovatore that Giuseppe Verdi one of reaches 1901) – Milan, 1813 (Roncole, His characters’ career. of his the summits and psychological dramatic veracity highlighted able todeepness are are and take stage. the over Il trovatore and La Traviata after Rigoletto two years , in 1853, premiered labeled “the were operas and all three trilogy”. a common Popular share They and psychology, the character’s in interest issues so on other focus do not much they as patriotism the in other such shown Operas as Nabucco. a timeThis was the author was when splendor of personal a moment enjoying had 40 and just turned Verdi and maturity. a Strepponi, with Giuseppina was living marry secretly he would soprano renowned in 1859. later, some years took Cammarano hisLibretist Salvatore El the play from opera this inspiration for , written playwright by the Spanish Trovador It Gutiérrez. might beAntonio said that García Il trovatore constitutes a traditional romantic drama, or at least the most conventional operas. Notwithstanding,one of the three it Azucena,is thanks to one of its characters, outstanding of the “the outlaw” follower tradition, goes that this drama a step further than the typical romantic story.

Traslations Director’s notes

The world of dreams, the legends told from When developing a project of this kind, The ending part of each act is made in such On the face of this, I had all the necessary generation to generation and the witches’ one should always have an ulterior motive. a way that it always reaches its climax with tools as the stage director to try and get a covens inspired me to create a Trovatore full Verdi’s Il trovatore has a clear and neat an extremely dynamic sequence where a mise en scene where obscurantism, bloody of fantasy and nightmare. Darkness and a structure: higher or lower degree of violence is always legends, passion and evil could play their fearful fire embrace every single character. present. Parallelly, that ending part also role. Taking all this as a base I decided to add There are four acts divided in two scenes hides a certain dose of suspense. one more element to the mix, the banner of The Spanish word “aquelarre” (witches’ each. The two scenes are different although romanticism, that is, the triumph of feelings coven) has its origin in a Basque term (aker= they both construct a symmetry axis. The structure of the opera is firmly rooted in and passion over reason. A passion for what billy goat; larre= meadow). Legend has it that two major subject matters that control the is extraordinary, for the thrilling events... It the Devil appeared in the midst of the covens There are four main characters: Manrico, plot: love and revenge. was just the perfect cocktail: to introduce of warlocks and witches in the form of a billy Leonora, Azucena and Count di Luna each ingredient into my mind, shake it just a goat. Standing by the fire, the Devil himself, Last, but not least, there is a common The plot is based on three main points: little and serve it to the audience in the form and possessed by him, Azucena. trait present in the story of Il trovatore: of a wonderful tale. EVERYTHING happens at night. The text From the mounts of Biscay: Chi del gitano i 1. The vengeance between Azucena the itself keeps reminding us of it. During gypsy (in retaliation for her mother) I want to tell a tale. A legend whose base giorni abbella? (Who beautifies the days of Ferrando’s narration, the bells chime may be the imaginary. Contrasting colours the gypsy?) and Count di Luna (in retaliation for his midnight. The subsequent scene also takes brother). and plenty of magic. A story that old folk place at night. A new act begins, and the would tell down the ages allowing their La zingarella! (the gypsy woman!) 2. Manrico’s and Count di Luna’s love for the day is about to break in the gypsy camp. The listeners’ imagination to run wild. If this be same woman. convent scene occurs during the night. Third true, and upon me told, the performance of Azucena stands out as the departing point act, the soldiers await the dawn to attack of the plot. She is both its active driving the Il trovatore that you are about to watch 3. The civil war between the supporters the castle... All the events take place during would certainly be the one I would have force and its denouement. I decided to get the night, and night time gives leverage for the witchery of the Il trovatore to its most of the Count of Urgell and those of imagined sitting around a fire. Ferdinand of Antequera (Ferdinand I of imagination. Everything is possible at night. romantic side: to push the limits of feelings, That is the time when the Moon lights us Marta Eguilior love, passion, darkness, suffering and death. Aragon). Manrico and Count di Luna are enemies, the former backing the with its force and magnetism. Are we to turn All the mise en scene has a dark, dramatic into howling creatures? Night awakens love, and passionate varnish. Ultimately, this count of Urgell and the latter supporting Ferdinand’s claim. desires and witchcraft. Everything takes drama is undoubtedly a dramatic one, we place at night. Sleep/wakefulness. As if in a could even refer to it as a “sheer drama” full All the scenes, except for the final one, focus trance? Isn’t it very similar to what captivates of fantasy. The lovers hate and love without on one of the “emotional” sides of the plot. Azucena when she is staring at the flames any control. Why not push it further towards and they remind her of her mother burnt the limits of a magical, cruel and obscure alive in the fire? imagination?

44 Il trovatore – Giuseppe Verdi 45 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Plot

ACT I: THE DUEL ACT II: ACT III: THE SON OF THE ACT IV: THE PUNISHMENTO GYPSY WOMAN Scene 1: The Aljafería Palace, Zaragoza Scene 1: The gypsies’ camp Scene 1: Before the dungeon keep Ferrando, the captain of the guards, orders While Manrico sits at her mother’s bedside Scene 1: Count Di Luna’s camp Leonora attempts to free Manrico, who has his men to keep watch while Count di Luna the gypsies sing. As the gypsies break camp Di Luna’s army drag in Azucena, who has been captured by Di Luna and begs the wanders restlessly beneath the windows of Azucena confesses to Manrico that when just been captured by them. She is taken in count for mercy offering herself in place of his beloved Leonora, lady-in-waiting to the she had intended to burn the count’s little front of the count and Ferrando recognizes her lover. She promises to give herself to the Princess of Aragon. The count is jealous of son she became confused and threw her her as the one who took the count’s brother count, but secretly swallows poison from her his successful rival, Manrico, a troubadour. own child into the flames instead. Manrico away from him. When Di Luna finds out that ring so as to die before di Luna can possess So as to keep the guards awake, Ferrando realizes that he is not the son of Azucena, Azucena is also Manrico’s mother, he has one her after the wedding. narrates the history of the count. According but loves her as if she were indeed his more reason to burn her in a pyre. to it, a gypsy woman with a horrible look was mother, as she has always been faithful Scene 2: In the dungeon wrongfully accused of having bewitched the and loving to him. Manrico tells Azucena Scene 2: A chamber in the castle Manrico and Azucena are awaiting their youngest of the di Luna children; the child that he fought and defeated his brother in Leonora and Manrico are madly in love. execution. Manrico attempts to soothe had become weak and had fallen sick. As their earlier duel, but was held back from They are preparing to be married. At that his mother, who cannot sleep as her mind a result the the gypsy had been burnt alive killing him by a mysterious supernatural moment Ruiz, one of Manrico’s men enters wanders to happier days in the mountains. as a witch. Dying, she had commanded her power. A messenger arrives at that moment the chamber and informs them that Azucena At last the gypsy slumbers. Leonora comes daughter Azucena to avenge her, which she and reports to Manrico that Leonora, who is going to be burnt. Manrico rushes away to to Manrico and tells him that he is saved, partially did by abducting the count’s youngest believes Manrico dead, is about to enter a try to help her. Leonora faints. begging him to escape, but he refuses when son. Although the burnt bones of a child were convent. Manrico rushes away in search of he discovers she cannot accompany him. found in the ashes of a pyre, the father refused Leonora to prevent her from carrying out this He feels betrayed by her until he realizes to believe his son’s death. At his deathbed, intent. that she has taken poison to remain true to the father commanded his firstborn, the new him. As she dies in agony in Manrico’s arms Count di Luna, to seek Azucena. Scene 2: In front of the convent she confesses that she prefers to die with Count Di Luna and his men intend to abduct him than to marry another. When the count Scene 2: Leonora and the Count sings of his love enters the dungeon and sees his betrothed Garden in the palace of the princess for her. Leonora and some nuns appear in dead in his rival’s arms, he orders Manrico’s Leonora confesses her love for the procession, but Manrico prevents di Luna execution. Azucena awakens beside the Troubadour to her confidante, Ines. When from carrying out his plans and with the help count only to find out Manrico is dead. they have gone, Count di Luna enters and of his men takes Leonora away with him. Instead of moaning, she cries in ecstasy at hears the voice of his rival, Manrico. Leonora the view of her success: Egli era tuo fratello! / returns and in the darkness briefly mistakes “He was your brother!”, You are avenged, oh the count for her lover, until the Troubadour mother!”. The count cries then in despair: himself enters the garden, and she rushes to ‘’E vivo ancor!’’ / “and I must keep living!”. his arms. The Count recognizes Manrico as his rival, who is under death sentence, and challenges him to a duel. Leonora tries to intervene, but cannot stop them from fighting.

46 Il trovatore – Giuseppe Verdi 47 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Historical background:

the throne. The Anjou family had French designate nine delegates, three from the “A Game of Thrones” royal blood flowing in their veins and their kingdom of Aragon, three from the kingdom nobility titles were all quite impressive: of Valencia, and three from the principality of Counts of Provence, Monarchs of Naples and Catalonia; among them, Saint Vicente Ferrer, of the Crown of Aragon Jerusalem and Emperors of Constantinople. one of the delegates from Valencia. He was Truth be said, the family spent all their lives an influential shrewd man at the service of fighting for the dominion and preservations Pope Benedict. Mallorca had also asked for Beginning of the 15th century. Jaime, Count come to an end; the various sovereigns had of all those territories but they were never a seat in that meeting, but being it a small of Urgell, is fighting a battle against his been able to increase their vast dominions very successful at it. peripheral territory with no court it was to rival Ferdinand of Trastamara, who has by conquest or marriage. Martin the young, no avail and was excluded. The chosen one been crowned king of Aragon, the position the dying monarch, did not establish who Sicilian Federico was born to Martin the was the Castilian pretender, who became Jaime had so much yearned for. Manrico, ought to be the next king. Writer Eusèbia youth and Tarsia Rizzari, and therefore Ferdinand I of Aragon. As the place where the main character of the opera, is one Rayó states that Margarita of Montferrat, the he was the only grandson Martin the this meeting was held was the city of Caspe, of the count’s followers, and therefore a daughter of Queen Isabel of Mallorca even humanitarian had. The only problem was the final verdict has entered the history rebel in its own right. This is the historical shook the dying king on his deathbed asking that he was a bastard. Anyway, that should books as the ‘Compromise of Caspe’. background of Il trovatore, the same story him to appoint her son Jaime of Urgell as the not have been really an issue, for there were told by Antonio García Gutiérrez in his play new king. Legend has it that the king was other bastards such as Henry III of Castilla in It was customary in these situations that El trovador, the work that inspired Salvatore asked whether the throne should be given 1336 or John I of Portugal in 1385 who had the loser would get some kind of privileges Cammarano’s libretto, the one Verdi used as to the one that deserved it by right, and the become kings themselves. among which were usual honors, titles and the base to compose his prodigious music. king, at death’s door just said “hoc”, which possessions, just to reduce the possibilities Six pretenders, including some bastards, in Latin means “yes”, without any further Castilian Ferdinand of Trastamara was of retaliation. Nevertheless, Jaime de competing for a dominion covering several specification of who was the one that ought precisely the grandson of that same bastard Urgell’s mother, the one that had shaken the kingdoms, each one of them with their to have that right. Henry III, but -and this is of paramount body of the dying king, said “either king or own institutions: Aragon, the Principality of relevance for the purpose of succession in nothing”. As a result of this Jaime faced the Catalonia, Valencia, Mallorca –in fact, all the Apparently Jaime of Urgell, whose mother Aragon- his mother was no other than Martin new monarch until 1414 when he was held Balearic Islands–, Sicily and Sardinia, as if had had such a nerve, was the one with the the humanitarian’s sister Leonor. All in all, prisoner. After a 19-year imprisonment he that was similar to A Game of Thrones, the best perspectives. King Martin had appointed it meant that Ferdinand was the closest finally died in the city of Játiva. famous bestselling and widely broadcast him general Lieutenant, the king’s right- relative to the king. Furthermore he was an saga. However, there was only one crown, hand, as it was customary among the heirs. experimented ruler because he had acted as From that moment on he turned into a and Ferdinand was the one wearing it and, Parallelly Jaime belonged to the dynasty his nephew John’s regent and adding to that, legend and was called ‘The Unfortunate’, the from all the pretenders, only Jaime kept of Barcelona for he was King Alfons the he relied on the Castilian royal family to make brave prince who had desperately fought for challenging him, until that led him to his benevolent’s great grandson and therefore use of their fortune and army. his rights against the invader. It is then not imprisonment and death. Martin the humanitarians’s second-degree surprising that García Gutiérrez or Verdi, nephew. However, he did not get the Pedro de Luna, Antipope Benedict XIII also always trying to come across powerful In 1409 King Martin the young, heir of the unanimity of all the territories nor much less known as the famous “Pope Luna” played dramatic plots, chose this heroic revolt as King of Aragon, Martin the humanitarian, the assent from the greatest families. Besides, a decisive role in the choosing of the new the background for Manrico’s story. Half passed away leaving no legitimate there were more candidates for the position. monarch. Of course, this cannot come as a a century later, Jaime’s grandson, Peter of descendant behind him. His father, desperate surprise because the pope himself had been Portugal, would act as the leader of the to get a new heir, married once again in the In France, Louis III of Anjou was the son born in Aragon. At that moment, Catholics Catalans in their rebellion against John II, hope of providing a new successor, but it of another Louis (II) and of Violant of Bar, were divided into two different popes, Ferdinand’s son. Once Peter died, Renato, was to no avail for Martin the humanitarian John the hunter’s daughter, Martin the the one in Rome and the one in Avignon. Louis de Anjou’s brother, also had a go, himself died one year later. The unbroken humanitarian’s eldest brother who had been Benedict was the latter and he decided although that is another story... line made out of fathers and sons that the King of Aragon before Martin. John on Ferdinand, thinking that by doing so Wilfred the hairy, count of Barcelona, had had left not male successor and because he would get the support both of Aragon Francesc M. Rotger begun in the 9th century had inevitably of that it was his brother who inherited and Castilla. The resulting decision was to

48 Il trovatore – Giuseppe Verdi 49 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Fundació Teatre Principal de Palma EQUIP Direcció Àrea d’administració Josep R. Cerdà, director gerent i serveis generals Marta Ferré, adjunta a la direcció Susana Fuentes, cap d’àrea Lidia Carrillo Toni Cañellas M. Eugenia Marina Albert Abad PATRONAT Presidenta Àrea de Producció i Cors Cati Abellán Sra. Catalina Cladera, Miquel Martorell, cap d’àrea Paquita Martínez presidenta del Consell de Mallorca Juan F. González Adrià Aragunde Jaume Fiol Francisco Canet Vicepresidenta Personal de suport (borsins) Sra. Bel Busquets, vicepresidenta primera Àrea de Comunicació Ana Belén Cortès i consellera executiva de Cultura, i relacions externes Juan Cruz Patrimoni i Política Lingüística Bartomeu Homar, cap d’àrea Azahara Juaneda Anna Murillo María García Maria del Mar Luque (becària) Vocals Brian Pin Rubén Ramírez Sr. Jaume Tortella (PSOE) Inmaculada Gimeno Sra. Catalina Cirer (PP) Àrea Tècnica M. Pau Ruiz Sr. Guillem Balboa (Més) Sebastià Amorós, cap d’àrea Isabel Aguilar Sra. Magdalena Gelabert (Podem Mallorca) Bernat Damians, cap d’escenari Esther Moralejo Sra. Francisca Mora (El Pi) Marga Amengual Estefanía García Sra. Margalida Isabel Roig Catany (Ciudadanos) Alfredo Pino Sra. María Cristina Macías (Vox) Rafel Juan Cors del Teatre Principal Mariano Meca de Palma Joan A. Terrasa Vocal del Govern de les Illes Balears Pere Víctor Rado Antoni Salom Sr. Miquel Company M. Francisca Mir Guiem Terrasa Suplent: Sra. Catalina Solivellas, delegada de Cultura Margalida Ripoll Diego Fuentes Manuel Velasco Tòfol Sbert Núria Fiol Vocal de l’Ajuntament de Palma Pau Tarongí Mar Fiol (Aules obertes) Sr. José Hila, batle de Palma Pere Campaner Josep Maroto Suplent: Sr. Antoni Noguera Ortega Serveis externs i col·laboradors Segon suplent: Sr. Miquel Àngel Contreras Antonio Saavedra Disset direcció d’art i disseny gràfic Secretària FotografiaElena Rotger Sra. Susana Fuentes Hexel Event acomodació i auxiliars de taquilla Director gerent Gomsegur seguretat i vigilància Sr. Josep R. Cerdà Tomgar neteja Perruqueria i maquillatge Natcher Estilismes i Jean Pierre Faivre Serveis tècnics de suport Fabián Pereira

50 Il trovatore – Giuseppe Verdi 51 35 Temporada d’Òpera del Teatre Principal Normes generals

El Teatre Principal de Palma agraeix als ENREGISTRAMENTS I FOTOGRAFIES espectadors la seva confiança i els demana No és permès realitzar cap mena que segueixen les següents recomanacions. d’enregistrament sonor o visual en cap suport sense prèvia autorització del PUNTUALITAT Teatre Principal. En consideració al públic i als artistes, es prega la màxima puntualitat. No es permetrà TELÈFONS I APARELLS ELECTRÒNICS l’entrada a la sala una vegada que la funció Abans d’accedir a la sala, és necessari hagi començat (inclòs l’accés a les llotges). desconnectar els telèfons mòbils i les alarmes dels rellotges, així com qualsevol Els espectadors que arribin un cop iniciat tipus d’aparell electrònic. Si per motius de l’espectacle, podran seguir-lo a través dels salut és necessari entrar amb algun aparell, monitors instal·lats al vestíbul - cafeteria, tot consulti-ho amb el personal de sala. esperant que es produeixi algun intermedi. MENJAR I BEGUDA CANVIS EN LA PROGRAMACIÓ No es pot introduir cap tipus d’aliment o I DEVOLUCIÓ DE LOCALITATS beguda dins la sala o en les llotges. El Teatre Principal, per causes d’indisposició Si per motius de salut necessita fer-ho, dels intèrprets anunciats, tècniques o de consulti amb el personal de sala. força major, o si altres circumstàncies ho exigeixen, podrà suspendre les funcions, DRET D’ADMISSIÓ alterar les dates, els programes i els El Teatre Principal es reserva el dret intèrprets anunciats. d’admissió. No es permet l’entrada amb objectes considerats perillosos. Únicament la suspensió o cancel·lació d’una funció és motiu de la devolució de l’import NORMES I RECOMANACIONS de la localitat. SOBRE LA COVID-19 És obligatori l’ús de mascareta. REVENDA DE LOCALITATS Manteniu la distància de seguretat El Teatre Principal no garanteix l’autenticitat tant al teatre com al carrer. de les localitats si aquestes no han estat A l’entrada disposau d’estores i gel comprades en els punts oficials de venda. desinfectants. El Teatre Principal no autoritza cap altre Entrada i sortida esglaonades seguint les sistema de venda de localitats que els punts indicacions del personal de sala. oficials de venda.

QUEIXES I SUGGERIMENTS Hi ha formularis de queixes i suggeriments a disposició del públic, que seran facilitats pel personal de sala.

52 Il trovatore – Giuseppe Verdi DL PM 00395-2021 35 Temporada d’Òpera

OCTUBRE 2020 La flauta màgica W. A. Mozart

FEBRER 2021 Ajornat per L’elisir d’amore Covid 19 G. Donizetti

ABRIL 2021 Réquiem W. A. Mozart

ABRIL 2021 Cabaret Weill K. Weill i B. Brecht

MAIG 2021 Il trovatore G. Verdi 35 Temporada d’Òpera amb el suport de: