Jacint Verdaguer Excursionista 125 Anys Després 6 Centre II CONCURS DE FOTOGRAFIA Excursionista DE LA REVISTA MUNTANYA De Catalunya

Home , Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer excursionista 125 anys després 6 Centre II CONCURS DE FOTOGRAFIA Excursionista DE LA REVISTA MUNTANYA de Catalunya

1r PREMI FINALISTA LA MUNTANYA I LA LA MUNTANYA MUNTANYA SUBTERRÀNIA una motxilla Visita de 2 dies FERRINO a Futuroscope APPROACH MUNTANYA (Poitiers) amb totes les 40+10 CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA despeses pagades 12 Club Alpí Català © M.VIMENET / FUTUROSCOPE ANY 133 / NÚM. 882 / ABRIL 2009

ARTICLES 6 Verdaguer, viatger i excursionista Narcís Garolera 12 Excursió a l’Alt Pallars Jacint Verdaguer FINALISTA 20 Incògnites dels cims verdaguerians LA MUNTANYA SUBTERRÀNIA Bernat Gasull i Roig un casc 28 Verdaguer al Montseny d’espeleologia 20 Carles Albesa i Riba PETZL 34 Les notes traçades sobre paper per Jacint Verdaguer SPELIOS Teresa Camps

s’haurà de lliurar juntament amb un sobre tancat dedicades a l’espai, a la fotografía i a la ciència. 37 Els croquis pirinencs de Jacint Verdaguer BASES (indicant el pseudònim i la categoria a la coberta) Estem convençuts que això pot ser un regal Francesc Olivé Guilera i Jaume Olivé Morros amb la butlleta d’inscripció que hi ha més avall. excel·lent per a tots els lectors de Muntanya i per CATEGORIES És imprescindible que les obres que es presen- als amants de la fotografia en general. SECCIONS El concurs consta de dues categories. La primera tin no hagin estat publicades, ni tampoc premiades està dedicada a la muntanya en tots el seus aspec- en cap altre concurs fotogràfic. Categoria La muntanya: 5 Editorial tes; la segona, a l’espeleologia. Característiques: 40 Visions a la ploma ■ ■ La muntanya. Fotografies d’excursions de TERMINI D’ADMISSIÓ 1r PREMI: 2 dies a escollir a Futuroscope 42 Llibres i mapes baixa, mitjana i alta muntanya. Primers plans d’ex- El termini de presentació de les obres s’acabarà el (Poitiers) amb totes les despeses pagades cursionistes, paisatges, fauna, flora, etc. 30 de desembre del 2009. Les obres s’hauran de ■ FINALISTA: 1 motxilla FERRINO 44 Vies d’escalada ■ La muntanya subterrània. Imatges d’espeleo- presentar a la recepció del Centre Excursionista de APPROACH 40+10, equipada per a 2 piolets, 46 La motxilla de muntanya logia, tant d’exteriors com d’interiors de cavitats o Catalunya (Paradís, 12, bxs., 08002 Barcelona) de esquís i corda. 28 zones càrstiques. dilluns a divendres de 9:30 a 14:00 i de 14:30 a 50 Itineraris excursionistes 21:30. Categoria La muntanya subterrània: Portada: MODALITAT Dibuix a carbó de Ramón Casas, fet entre 1896 i 1898 © MNAC-Museu Nacional de Catalunya. Fotografia en color. PREMIS ■ 1r PREMI: 2 dies a escollir a Futuroscope Fotògrafs: Calvera, Merida i Sagristà. Panoràmica del Perdiguero, Cabrioules, Quairant i Lezat. Fotògraf: Jaume Altadill Enguany el premi de les dues categories està molt (Poitiers) amb totes les despeses pagades ■ OBRES relacionat amb la tecnologia i amb l’aventura del FINALISTA: 1 casc d’espeleologia PETZL SPELIOS, amb doble il·luminació halògena + Redacció i administració Director i editor Impressió Les fotografies s’han de presentar en format digital món de la imatge, perquè els guanyadors gaudiran Centre Excursionista Ferran Alexandri Litografía Ochoa en un CD, en arxius JPEG en resolucions de 3.504 x d’una estada de 2 dies per a dues persones a Futu- 14 LED de Catalunya [email protected] Tel.: 936 855 819 Paradís, 10 i 12 Imprès en paper ecològic 2.336 i 1.024 x 768 ppp. Les fotografies es grava- roscope (Poitiers), el parc de la imatge i la ciència 08002 Barcelona Secretari de redacció ran en dues carpetes diferents que s’anomenaran més gran d’Europa. El premi inclou les entrades Les fotografies premiades es publicaran en pròxi- Tel.: 933 152 311 Ernest Godó Distribució «alta» (per a les fotografies de 3.504 x 2.336 ppp) i per als 2 dies i 1 nit en habitació doble + esmorzar mes edicions de la revista Muntanya de l’any 2010. Fax: 933 151 408 L’Arc de Berà [email protected] Consell de redacció Tel.: 934 653 008 «baixa» (per a les de 1.024 x 768). En el fitxer cal- a l’Hotel Jules Verne. Els autors cedeixen a l’editor els drets d’edició i Francesc Beato drà posar-hi la categoria, el títol (abreujat), el pseu- Creiem que aquest any és especial, en primer publicació d’aquestes imatges. Jordi Bernat La revista Muntanya no comparteix necessàriament Subscripcions Joan Campañà l’opinió que s’expressa en els articles publicats, sinó dònim de l’autor i l’extensió. Per exemple: lloc perquè es conmemora el bicentenari del naixe- Tel.: 933 152 311 David Mengual que la responsabilitat dels comentaris recau sobre muntanya_títol_pseudònim.jpg ment de Charles Darwin; però també els 40 anys de JURAT [email protected] Enric Nosàs els autors respectius. www.cec.cat Josep M. Sala És prohibida la reproducció parcial o total d’aquesta Caldrà presentar un màxim de dues fotografies per l’arribada de l’home a la Lluna. Per aquest motiu, el El jurat estarà format per fotògrafs de la revista de 34 Subscripció anual: 24 € Valentí Zapater publicació mitjançant qualsevol recurs o Muntanya, per representants de la Secció de Foto- (sis números) procediment, incloent-hi la impressió, la reprografia, participant en un mateix CD amb el pseudònim, que parc de Futuroscope oferirà atraccions especials Disseny i maquetació la microfilmació, el tractament informàtic o qualsevol grafia del Centre Excursionista de Catalunya, i Publicitat i màrqueting Estudi Toni Inglès altre sistema, sense l’autorització escrita de l’editor. també per representants de Futuroscope i Vertical Víctor Riverola www.toni-ingles.com Tel.: 609 366 317 BUTLLETA D’INSCRIPCIÓ: II CONCURS DE FOTOGRAFIA DE LA REVISTA MUNTANYA Sports, patrocinadors del concurs. [email protected] Cartografia Tant els components del jurat com la seva deli- Albert Martínez La revista Muntanya Dipòsit legal [email protected] és membre de: Nom i cognoms beració es faran públics a la pàgina web de la B-545-1958 revista Muntanya el mes de gener del 2010. La Assessorament lingüístic Pseudònim Categoria Títol ISSN LLETRa PETITa notificació dels premis es farà a través d’aquesta 0212-2111 [email protected] Adreça mateixa pàgina web a partir de la mateixa data. FOTOCOPIEU LA BUTLLETA Població CP 04/2009 MUNTANYA 882 3 Telèfon de contacte e-mail Objectiu infinit EDITORIAL L’ambiciosa i intensa creació fotogràfica d’Ignasi Canals i Tarrats Verdaguer excursionista 125 anys després El llibre, a més de ser el catàleg de l’exposició, inclou una biografia detallada d’Ignasi Canals i ’any 2009 té una significació especial perquè es diositat del Pirineu, i no només en la poesia, sinó la descripció del seu extraordinari fons fotogràfic. L compleixen 125 anys de la conferència que també en aquestes proses d’excursions i viatges. Jacint Verdaguer va fer a l’antiga sala d’actes del Les ascensions pirinenques de Verdaguer, i La història d’un grup de muntanyencs pioners Centre Excursionista de Catalunya, adossada als també a altres llocs, com el Montseny, han suscitat del pirineisme dels anys 1910-1920. capitells romans del vell temple d’August, seu social tant d’interès com polèmica; i és precisament a par- d’aquesta entitat. Concretament, el 7 de març de tir de les seves llibretes de notes, farcides de croquis 1884 hi llegí la narració de les seves excursions per i dibuixos, que és possible interpretar amb prou l’Alt Pallars. A més a més, el 26 de novembre del fidelitat allò mateix que ens conta l’escriptor, i així mateix any hi donà a conèixer la poesia «L’heura», poder reviure la muntanya tal com ell ho va fer. inspirada en l’escut social del CEC, i dedicada als Per a Verdaguer el Pirineu es excursionistes. Ferran Alexandri converteix en l’element unifi- Va ser durant les dècades de 1870 i 1880 que Director de Muntanya ■ cador de la pàtria, que com- Llibre: Més de Jacint Verdaguer va pujar alguns dels cims més porta una recerca, un treball Preu socis CEC: 28,00 € 100 fotografies emblemàtics dels Pirineus; sobretot destaquen les ingent de documentació geo- (no socis: 37,50 €) ■ dues travesses fetes els estius de 1882 i 1883 mentre gràfica i històrica, per tal de 30 fotografies fonamentar els valors ideolò- panoràmiques preparava l’obra Canigó. Va ser en aquesta aventura També a la venda pòsters gics del catalanisme. Durant excursionista quan va pujar a l’Aneto, al Canigó i a el temps de Verdaguer, en de panoràmiques la pica d’Estats. plena Renaixença, aquesta del Pirineu i dels Alps: Per commemorar-ho, des de l’any 2004 se cele- tasca prengué molta volada i, € 3,50 / unitat bra a Vil·la Joana la Diada Verdaguer Excursionista, per força, es veié afavorida per l’excursionisme. i que el 29 de març passat va arribar a la sisena edi- Per això hem volgut il·lus- ció. Aquesta efemèride vol recordar el vessant trar aquest número amb una excursionista del poeta. És una diada que compta composició que sintetitzés amb el patrocini de la FEEC, i està organitzada per això mateix. El dibuix que la Comissió Verdaguer Excursionista, formada per Ramon Casas va fer de Ver- daguer mostra una visió del un bon nombre d’entitats i clubs muntanyencs. poeta serena, però seriosa, Per tot això, en aquesta edició de la revista d’intel·lectual, amb uns fulls Muntanya volem fer una aportació més, un novell de notes a la mà; a la part brot d’heura, amb alguns aspectes poc coneguts o inferior, una espectacular singulars de Jacint Verdaguer. Però en primer lloc, ABELANTON (AFCEC) panoràmica de Jaume Alta- dill de la serralada pirinenca la paraula d’ell mateix: la reproducció de l’excursió Pintura a l'oli original de P. Olivella, exposada a encaixa amb aquesta opera- al Pallars, motiu principal d’aquest monogràfic, la galeria d'excursionistes catalans il·lustres de ció ideològica i, com el seu perquè va plasmar amb encert i originalitat la gran- la sala d'actes del CEC. Gentil, el poeta sembla que observi el Pirineu des de l’aire. Les entitats excursionistes i els refugis ’associacionisme a Catalunya és molt actiu, i en medi natural i els seus camins ancestrals els que es «L’heura» L el cas de les entitats excursionistes i d’esports de fan servir per a la pràctica esportiva. MEMÒRIES I AVENTURES muntanya és molt abundant. A prop de 350 enti- Les úniques instal·lacions esportives que són Excursionistes, que pel pla i la serra tats estan registrades al Consell Català de l’Esport, i necessàries per a l’alpinisme, és a dir, l’activitat en lo camp de la pàtria espigolau, D’UN TEMPS I UN PAÍS són 45.000 els associats que disposen del carnet de esportiva de l’alta muntanya, són els refugis, que no ajudau-li a collir lo que és a terra, federat de la FEEC (Federació d’Entitats Excursio- s’han de confondre amb els albergs o les cases ajudau-li a servar lo que li cau. Catalunya 1930-1950 nistes de Catalunya). rurals. Aquests equipaments no tenen el suport ni Això fa palès que l’excursionisme i la pràctica en inversions ni en el reconeixement de la seva fun- Puix vostre cor en son passat s’abeura, d’esports de muntanya segueix molt arrelat al nostre ció per part de les administracions catalanes. aconhortau-la de tant bé perdut; Original de Lluís Grifell país, i és, probablement, un dels esports més practi- Creiem que això és una mancança que cal per ella sou vosaltres un brot d’heura Pròleg de Josep Ruaix i Vinyet Per no oblidar cats pels catalans. Aquest fet és significatiu en rela- denunciar i que perjudica a les entitats que amb el que s’enfila amorós en son escut. ció a la promoció i suport que els esports de mun- seu esforç mantenen una xarxa de refugis al servei el nostre passat tanya reben de les administracions. de tot el col·lectiu excursionista i muntanyenc. Jacint Verdaguer Abadia Editors. Col·lecció: Ahir Per a la pràctica dels esports de muntanya i de PVP: 18 € l’excursionisme no és necessari grans instal·lacions Josep M. Puente esportives que representen inversions importants i President del Centre Excursionista de Catalunya Comandes: [email protected] d’un manteniment costós, sinó que són el propi

04/2009 MUNTANYA 882 5 www.abadiaeditors.com Verdaguer, viatger i excursionista

Autor: Narcís Garolera ui més qui menys, tothom té una idea Professor titular de filologia catalana de la Universitat Pompeu Fabra aproximada de la importància de l'obra Q literària de Jacint Verdaguer, l'escriptor més representatiu de les lletres catalanes del segle XIX. Els títols que vénen a la memòria, en parlar de Jacint Verdaguer va néixer un 17 de maig de 1845, Verdaguer, són els de les seves obres en vers més fill de Folgueroles, en el si d'una família pagesa, divulgades, sobretot L'Atlàntida i Canigó. No són tan coneguts, ni prou valorats, els seus llibres en modesta però relativament il·lustrada. Ben aviat prosa, sobretot els de temàtica viatgera: Excursions i esdevindria l'autor més representatiu de les lletres viatges, el primer llibre de viatges del català modern, i el Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, que Josep Pla catalanes del segle XIX, i encara és conegut avui considerava «el millor llibre de prosa catalana del dia per tothom com el gran poeta català, que va segle passat». Ni el recull folklorístic, pòstum, inti- tulat Rondalles. O els articles periodístics En defensa saber plasmar amb encert i originalitat l'esclat del pròpia, que van contribuir a la creació d'una prosa Pirineu, del paisatge, sobretot en els magnes clara i funcional, i que, en paraules de Josep Maria Casasús, constitueixen «una fita cabdal en l'articu- poemes èpics Canigó i L'Atlàntida, però també en lisme literari del segle XIX»1. d'altres textos menys coneguts: els seus llibres en Se sap, també, que Verdaguer va travessar diverses vegades l'Atlàntic, com a capellà de vaixell de la prosa d'excursions i viatges. companyia naviliera del marquès de Comillas. Però no és tan sabut que, com escrivia ell mateix amb una imatge típica del seu estil, havia fet una creu a la terra amb els seus viatges: per mar, a Amèrica (Cuba), al nord d'Àfrica (Marroc, Algèria) i a Pales- tina i Egipte; per terra, a l'Europa central (França, Suïssa, Bèlgica, Alemanya), fins a Sant Petersburg. D'altra banda, Verdaguer va ser un gran excursionista, sobretot pel Pirineu, del qual trepitjà alguns dels cims més elevats: Canigó, Estats, Aneto... Literàriament, n'aprofità llegendes i tradicions -especialment en els versos de Canigó-, i reflectí les seves vivències muntanyenques en diversos dietaris d'excursió, inèdits en bona part fins fa poc temps. Aquest Verdaguer, turista i relator de viatges i excursions, és poc present en la consideració literà- ria de molts catalans, o, a tot estirar, gaudeix d'una estima secundària, al costat de la valoració de les obres en vers que el van fer famós enllà de les nostres fronteres. Crec, sincerament, que cal reconside- rar la faceta prosística de Verdaguer -sobretot la que es desprèn de les seves impressions de viatge-, tant des d'un punt de vista periodístic com des d'una òptica estrictament literària, en relació amb els

JAUME ALTADILL JAUME grans noms de la literatura del gènere de l'Europa Dibuix al carbó, obra d’en Ramon Casas

El Canigó, envoltat de núvols, des de la plana rossellonenca. del seu temps. BARCELONA. 2009 © MNAC – MUSEU DE CATALUNYA. D’ART NACIONAL CALVERAS/MÉRIDA/SAGRISTÀ FOTÒGRAFS: (entre 1896 i 1898)

6 MUNTANYA 882 04/2009 EXCURSIONS I VIATGES

el canonge Collell, el bisbe Morgades, el jove advo- cat -i cosí del poeta- Narcís Verdaguer i Callís, el futur bisbe Torras i Bages... No hem d'oblidar que a aquesta branca del catalanisme es deuen, entre altres coses, les campanyes restauracionistes de Montserrat i de Ripoll, la creació d'una premsa molt influent en Verdaguer va la societat catalana i, sobretot, la constitució d'un partit polític tan decisiu, en la recent història de ser un gran Catalunya, com la Lliga Regionalista. excursionista, Tanmateix, les idees no ho són pas tot, en un sobretot pel escriptor. I Verdaguer estava més dotat per a les imatges i les visions plàstiques que no pas per a les Pirineu, del consideracions intel·lectuals. Al marge d'idees i opi- qual trepitjà nions hi ha sempre l'escriptor -l'artista- que descriu alguns dels cims el món des d'una particular sensibilitat estètica. Ver- més elevats: ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CEC daguer ens deixà uns llibres de viatges i uns dietaris excursionistes molt deutors de les obres del gènere Canigó, Estats, Placa de bronze que En les seves anotacions europees, i al costat de les dels grans escriptors francesos del segle passat. Una Aneto... presideix el refugi de comprensibles reserves ideològiques, Verdaguer des- lectura atenta de les pàgines viatgeres de Verdaguer la Renclusa, en taca els aspectes positius de les societats avançades: ens hi fa sentir ressons de Chateaubriand, de homenatge a Jacint millores tècniques en la producció i en la comunica- Lamartine, d'Alexandre Dumas, de Victor Hugo, Verdaguer. Dissenyada ció, capacitat d'explotació de les reserves naturals, d'Hippolyte Taine... La sortosa conservació dels per l'arquitecte Josep avantatges socials de les grans ciutats, etc. Al volums d'aquests autors que havien pertangut a Ver- M. Pericas. Aquesta Magrib, en canvi, deplora la desídia dels seus habi- daguer permet de descobrir-hi, convenientment placa havia de ser tants, conseqüència del seu fanatisme religiós, i subratllats, els fragments que més havien interessat col·locada al cim de constata la ineficàcia dels colonitzadors europeus. al poeta viatger: la visió d'unes ruïnes o d'un monu- l'Aneto el 5 d'agost de En una tensió permanent entre progrés i tradició ment històric, la descripció d'un paisatge, o unes 1916, coincidint amb -típica d'un escriptor com Verdaguer- se'ns descriu pinzellades -ut pictura poesis- sobre els costums exò- Estany de Sotllo i la

la inauguració del el Pirineu com un món amenaçat, que cal preservar. tics d'un país oriental. JOSEP M. SALA I ALBAREDA pica d’Estats. refugi, d'acord amb la Els costums més genuïns, transmesos de pares a fills Al costat dels models literaris esmentats, les voluntat pòstuma de durant centúries, presenten un futur incert, davant impressions viatgeres de Verdaguer revelen una nota- redacció del Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, per Juli Soler i Santaló. les innovacions imparables del segle industrial i uni- ble utilització de les guies turístiques de l'època: les exemple, Verdaguer disposava d'una cinquantena formador. Així, la llengua, el folklore, la indumentà- franceses Joanne (que feia servir, sobretot, durant els d'obres -religioses, històriques, literàries- sobre aquell ria, la moral i la religió, són aspectes d'aquest món trajectes pirinencs), i les alemanyes Baedeker, redacta- país, com podem comprovar repassant els seus llibres rural, que -com podem comprovar cent anys des- des en francès i d'ús obligat entre els turistes de l'èpo- conservats a la Biblioteca de Catalunya. prés- poden arribar a desaparèixer. ca. En les notes a la meva edició crítica d'Excursions i Al moment de passar al paper les seves impres- L'ideari de les impressions de viatge verdagueria- viatges2, evidencio l'ús reiterat -en traducció literal, sions de viatger o d'excursionista, Verdaguer es pro- L’Aneto des nes es correspon amb el pensament catalanista, moltes vegades- de les guies que el poeta manejava curava tota mena d'informació sobre els països que del pic Russell. catòlic i conservador de l'anomenat «grup de Vic»: durant els seus desplaçaments europeus. Per a la visitava, i tenia uns determinats models literaris -generalment francesos i de gustos romàntics- del gènere que ell contribuïa a crear en català. Les succes- sives revisions d'aquests escrits, que podríem creure circumstancials i secundaris, fan veure clarament una voluntat d'estil i un treball de redacció comparables al de les seves obres en vers, tan justament celebrades, amb les quals presenten moltes afinitats. JOSEP M. SALA I ALBAREDA Avui, que hem començat a llegir Verdaguer sense prejudicis ideològics i com un clàssic de les nostres lletres, hem de valorar-ne també els textos en prosa, escrits en consonància amb les principals obres literà- ries d'un gènere conreat pels escriptors europeus coe- tanis, i que, al nostre país i en la nostra llengua, ningú no practicà, al seu moment, amb tant d'encert. Notes 1 Vegeu-ne la meva recent edició, amb sis articles inèdits (Barcelona, Tusquets, 2002; L'Ull de Vidre, 2). 2 JACINT VERDAGUER. Excursions i viatges. Estudi introductori, edició crítica i textos inèdits comple- VERDAGUER IMATGES I OBRES. MUSEU DIOCESÀ DE BARCELONA mentaris. Barcelona, Barcino, 1991-1992 (Biblioteca Excursió a Mallorca, l’any 1887. Verdaguer, Collell, Soler i Palet, Marià Verdagueriana, 18, 19, 21). Aguiló i d’altres davant de la capella de Miramar.

04/2009 MUNTANYA 882 9 L’Aneto m). (3.403

FOTO: JAUME ALTADILL / CARTOGRAFIA: ALBERT MARTÍNEZ / INFOGRAFIA: TONI INGLÈS EXCURSIONS I VIATGES

a veu de Jacint Verdaguer s'arrela en la Rubió part, los arrancà, transportant-los amb son gran pa Cabussats, És una amplíssima muntanya, que deu lo nom a un d'arrels a llargues distàncies, llançant-los a dreta i a muntanya, en la natura, en el poble. Els cims poble insignificant que seu en sa falda a la banda de esquerra, torçuts, malmesos i eixonats. Més avall los i confoses les branques de del Pirineu i altres indrets muntanyencs que va llevant. Té altres i altres pobles -i negres i intermina- avets eren més alts i espessos, i no podent-los la ven- L bles pinedes- en sos vessants. És tan alta que fou tada arrancar tots, los trencava arran de terra, o un l'un amb les recórrer són el tema principal de les seves obres millors. escollida entre totes per sa triangulació del país, com tros amunt, i els llançava còrrecs avall a feixos, com arrels de l'altre, Per això va trepitjar el Pirineu, per documentar-se, per ho diu la torre que hi resta; més acaba d'una mane- si fossen cames de blat de moro. Cabussats, i confo- ra prosaica: no té la punta de la muntanya de Salò- ses les branques de l'un amb les arrels de l'altre, jauen per aprendre de la gent, per conèixer el paisatge. En aquell ria, la corona de roques del tossal de Turbó, les jauen per aquells rostos a milers, com cadavres de aquells rostos temps el Pirineu era una serralada desconeguda; però osques de Cabrera, ni el bec d'aucell d'un dels cims gegants insepults, que els focs dels pastors a l'estiu i de la serra de Begues que no li sé el nom. És, per la humitat que els fa podrir a l'hivern no poden fer a milers, Verdaguer recorria serres i muntanyes durant jornades dir-ho en una paraula, un gegant sense cap. desaparèixer de la terra. Tal m'afiguro lo camp de com cadavres senceres, sol o acompanyat per un guia local. ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CEC Des d'allí se veuen les principals muntanyes de batalla dels titans després que el llamp del cel los de gegants Catalunya: l'interminable Montsec a migdia i hagué fet caure a cabussons del cim de son orgull al Aquest és el relat que Verdaguer va llegir a la sala ponent, darrera la serra de Boumort; les serres de pregon abisme. Algun n'hi ha entre els que jauen insepults, que els focs dels d'actes del CEC el 7 de març de 1884, fruit de Boí, la Maleïda, Mont Valier, Estats, cap al nort; i a que, més sortós, al caure ensopegà el forcat d'un llevant, les serres de Cadí i de Meranges. germà seu més fort, i s'aguanta encara i trau algun pastors a l'estiu l'excursió a l’Alt Pallars, i que descriu una part Des d'esta altura un se pot formar idea del rebrot d'esperança, com malalt sostingut en los bra- i la humitat que del seu itinerari per les serres de Sant Joan de Pallars: lo Noguera Pallaresa, que n'ha tret la meitat ços de sa família. Com ningú replanta aquell bosc, del seu nom, passa a ponent per sota eixa gran mun- on pocs avets joves se veuen, ha de desaparèixer per els fa podrir l'Erm, el Salòria, la vall de Cardós, Esterri tanya, i ell nos ensanyaria el Pallars millor que força, com los antics avetars de Camprodon, de a l'hivern no i Montgarri. ningú, acompanyant-nos a tots sos pobles i valls, Lanós i d'altres mil endrets de nostre Pirineu, on racons i raconets, si tinguéssem temps per fer-ho. aqueix arbre avui ni és conegut. Si algun ne renaix poden fer Mes ara lo seguirem solament -i encara de través i ací, les cabres dels comuns veïns cuiden d'escapçar- desaparèixer corrent- en les tres branques principals en què es lo, i, decapitats, aquells gegants de la creació queden de la terra ramifica aqueix riu, dividint en tres valls principals renocats i confosos amb los bedolls i ginebres que lo Alt Pallars. cobreixen la muntanya. Des de Rubió baixàrem a San Joan de l'Erm pel A l'ermitatge de Sant Joan no hi ha un docu- Excursió dret, açò és, per un camí que també l'hauria seguit ment anterior al fatal any vuit [1808]. Uns quants un gros penyal que hi fessen rodolar des de la cima. retaulons de relleu, clavats en l'altar major, que és Caravana que va a Tot aquell vessant immens fa vint-i-cinc anys nou, semblen denotar que hi havia allí ermitans ves- l’ofici a Sant Joan estava cobert d'avets, com un cap jove de cabells, tits amb un caputxo, cenyit amb una corda. ¿Seria de l’Erm. Fotografia que abrigaven la muntanya. Era l'avetar més gran de antigament un erm, on algunes ànimes bones se de Bartomeus de a l'Alt Pallars Catalunya per sa estensió i el més notable per l'altu- retirarien dels embolics del món? L'arxiu de Castell- l’any 1900. ra i gruixudària de sos avets descomunals, anomen- Text original de Jacint Verdaguer tas en tota nostra muntanya: gairebé com en la Palestina los cedres del Líbano. Doncs, una 'torbe- ra', com diuen allà, o un terbolí infernal, que hi Edició de Narcís DE LA SEU D'URGELL A ESTERRI bons cristians i pobres treballadors de la terra. passà de deu a onze hores de la nit, ne trencà la gran Garolera i Curt Wittlin PER LA VALL FERRERA Lo castell que s'aixecava enmig de la població i extreta de: dominava la vall ha desaparegut gairebé per com- JACINT VERDAGUER. Castellbò és l'únic poble important que es troba plet, deixant dominar en ella la església, que no és Del Canigó a l’Aneto. anant des de la Seu d'Urgell a Sant Joan de l'Erm. És del tot indigne d'aquells temps. És de gran preu l'al-

Lleida: Pagès Editors, important per sa posició alterosa i estranya damunt tar gòtic de Santa Caterina, i no despreciable el del ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CEC 2002. d'altes roques, per sa fesomia d'edat mitjana, i sobre- Roser. En la sagristia hi ha una caixeta folrada de tot per sa història, lligada llarg temps amb la dels llautó que té en tots costats gravada la imatge de comtes de Foix. Ells comanaren als vescomtes de una dama apuntant una sageta a un cavaller. Castellbò l'heretgia albigense, que com taca d'oli s'es- S'hi conserva, encara que no com se mereix, la tenia a sa influència en eixes valls, tranquil·les i plenes casa dels comtes de Foix, on se veu una finestra de fe alguna hora, com després ho tornaren a ser, grà- gòtica notable. cies a Déu. Tres frares dominics que hi anàvan a pre- Les armes de Castellbò són un castell quadrat dicar foren rebuts pels heretges a colps de pedres. Dos amb una B i una O a cada banda. d'ells eren de les antigues famílies de Moià la Cadire- Lo mateix dia, a les tres de la tarda, sortírem de ta i Planelles. Los dos són venerats públicament, i el Castellbò cap a Aube. Sendes i Aravell se veuen a primer té una imatge en un temple de dominics de una banda i altra del camí. Santa Creu és lo darrer Roma. Mossèn Parassols ha publicat los goigs de cada poble que es troba pujant a Sant Joan. La pujada és un d'ells, dignes per cert de ser més coneguts. dreta i penosa, trobant-se abans d'arribar al cim A l'entrada del poble hi ha una creu gòtica de grans boscos de pins i bedolls que dominen tot pedra trapada, bellíssima, que surt a rebre el viatger, aquell país. Dalt de la serra, entre els pins, comen- com dient-li que ja no hi ha heretges ni guerrers foi- cen a barrejar-se avets que els dominen tot seguit, xos ni de cap mena en Castellbò, on sols hi ha avui aixecant-se drets i alts fins a les bromes.

12 MUNTANYA 882 04/2009 EXCURSIONS I VIATGES

Salòria Sota la baixada hi ha el poble de Norís, dominat DE TÍRVIA A MONTGARRI I VIELLA L'endemà, a les sis del matí, emprenguérem la puja- a migdia pel Salòria, que es veu des de l'arrel amb da de Salòria. Del contrafort de l'oest ne salta una ses quatre congestas de neu. Fins a mig cos, o fins Vall de Cardós com una cabellera immensa, d'una altura considera- que el deixen les serres veïnes, contraforts seus, està L'entrada a la riera de Cardós per on se passa és ble. A mitja serra se troba una font abundosa i fres- vestit de pinedes. Aquí estan segant los blats; més estreta, i s'anomena 'forat de Cardós', nom que ca a la banda del nord, i altra al migdia, anomenda amunt, en la Tor, encara hi verdegen, de manera donen també a una cova que hi ha a l'esquerra del ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CEC com los pradells que rega, verds i hermosos, 'de la que la collita d'un any no els serveix per sembrar camí, niu d'encantades, segons lo poble. Lo guia Regina'. l'altra, tant temps està lo blat a la terra. Una hora amunt, entre belles prades i camps, La vista és igual, o millor, que la de Rubió. Lo Piri- A Norís descansí tot lo dia 12, deixant-me caure que donen son vello d'or als segadors ara mateix, se Ventura, que neu se veu, des dels cims de la Vall d'Aran fins a Sol- l'endemà a Ainet. És lo poble on he vist la fe més veu lo poble de la Ribera, dominat per un campanar m'acompanya a deu, clapejat de congestes tot ell, i blancs de neu sos fonda, les costums més senzilles i patriarcals. bizantí amb finestrals gòtics, amb una cinta de Esterri d'Àneu, cims més elevats. Lo Pallars no es veu tant com des de Tothom besa la mà dels capellans, i en la primera pedres creuades de gran efecte. Alguna finestra té Rubió, ni un se fa tant càrrec de ses valls i riberes, per missa, cada dia, un estudiant passa el rosari. Lo guia una columneta enmig, única nota gòtica que es veu matà un ós, no quedar Salòria a un extrem; mes, en canvi, se veuen Ventura, que m'acompanya a Esterri d'Àneu, matà en aquella gallarda obra. Era monestir de templaris. fa molts anys, totes les petites cadenes de muntanya, d'Andorra fins un ós, no fa molts anys, davant del poble. És potser lo campanar bizantí més gentil de nostres davant del poble a Meranges. A migdia se domina la serra de Bescaran L'endemà, dia 13, partí ribera avall. És ben plan- muntanyes. Té la gravetat dels de Cuixà i Sant i… sota el pelat i feréstec Cadí se veu l'imponent tada de saules, pollancres, albes, freixes, arbres frui- Martí, amb la bellesa dels que s'aixecaren dos segles Lavansa i la serra de Fórnols, Rubió, Boumort, etc. A ters, a hermoses fileres al costat de verdes praderies. més tard. ponent, la serra de Prades, i més a prop, valls rientes i A mitja hora de distància se troba, a esquerra, el Surri no té res. Una casa seva domina la vall, i hermoses, aigües i fonts, prades i boscúries. poble d'Araós, galanment assegut vora el riu. Tota la apar que en una altura hi ha hagut una torre. Al ser un quart avall del cim de Salòria, nos girà- vall té, a cada banda, muntanyes de ferro, i per açò Férem nit en Anàs, on lo millor és la naturalesa. rem estranyats, sentint-hi uns grans crits d'«alto». s'anomena Vall Ferrera. Freixedes i prades voregen lo riu, i pinedes i avetars Era un carrabiner que ens encalçava, amb il·lusió de Lo riu de Vallferrera embranca, més avall, amb la i bedollars cobreixen la serra més amunt. que portàvem frau, i, a l'atrapar-nos s'enfadà de ribera de Cardós, sota el poble de Tírvia, lo més En Nibrós -avui Cortals dalt d'Estaon- entre la mala manera, al veure que era un capellà aquells important d'aquelles valls. Té notari, correu diari, vall de Cardós i la d'Esterri, hi havia un senyor que que, de lluny, havia pres per un paquetaire. estanc, etc. Son nom sembla venir de Tervia, per tenia tres filles, a qui per dot donaren tres punts - Des de Salòria prenguí el camí de la Tor, i, dues encontrar-s'hi los camins de Ferrera, l'altre d'Alins, Estaon, Anàs i Bonestarre- i aquests punts arribaren a Aplec de la Degollació bò, ple de documents i virginal encara, podria res- hores abans d'arribar-hi, altre de Llavorsí, i altre de Cardós. Damunt, per mig- ser pobles. Lo Nibrós, per terratrèmols desaparegué. a Sant Joan de l’Erm. pondre a eixa pregunta. dia, lo domina Montesclado, muntanya contrafort En Bonastarre, sufragània d'Anàs, hi ha un retau- Processó. Tàlem i les A la tarda del mateix dia, amb un guia de Roma- contemplava los marges i boscúries avançat de Salòria, que té el poble del seu nom en sa le gòtic d'algun valor i part d'un altre; los dos són dones. Fotografia de driu, baixí la serra fins a trobar lo riu de Santa Mag- i, darrera els pradells de la Regina, falda. L'església és moderna, com tot lo que hi ha. de la Decadència. La gent diu que Bonestarre vol Bartomeus, any 1901. dalena, que seguírem -tenint que passar-lo penosa- una esmaragda en forma de petxina En Tírvia i Farrera s'obira el poble de Glorieta. dir bones-terra. ment deu o dotze voltes- fins als cortals de Civís, on tota plena de perles i de flors: Dia 14, sortírem de Tírvia per Anàs. Damunt d'Anàs hi ha dues coves, cavades a pic se forca. Allí prenguérem lo branc del nord, i al ves- és la vall delitosa de Setúria; pre entràrem als cortals d'Os. quan amb son bes primer l'alba l'arrosa, Raiers baixant pel riu Lo camí és penós, però magnífic. L'avetar i pine- sembla l'àurea conquilla en què, flairosa, de la vall Ferrera a ...se troben da de Sant Joan s'hi estén per cada banda del riu, en sortí del mar la reina dels amors. Ainet de Besan. dues creus cada fondalada mostrant vistes dignes del llapis de Fotografia de Guillem Doré. Allí ningú talla els arbres: quan se cansen de Lo pla no és més gran que el de Núria; mes, sens de Barnola de l’any

gravades en la viure, s'ajauen als peus dels altres, fent de palanca veure-s'hi gairebé cap roc, tot ell és enherbat. Lo ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CEC 1910. roca viva per lo ampla al còrrecs i al riu que fresseja al fons de l'abis- fener o herbei, des de lo més alt de la serra que el bisbe Voltas, me, se torç i anguileja en gracioses corbes. volta per nord, llevant i migdia, baixa en línees cor- Mitja hora abans dels cortals de Civís trobàrem bes i suaus, com les d'una gran petxina, a reunir-se que digué, al la capella de Santa Magdalena, verament primitiva, al sud-oest. Lo color verd és viu, com l'herba regada despedir-se des com la dels cortals d'Os, on no hi ha res de notable. sovint; sols algun escamot de blanques ovelles o de d'aquest cim Era fosc quan hi arribàrem. Trucàrem a la prime- rosses vaques lo clapeja. No he vist en los Pirineus Tota la vall té, ra casa: no hi havia ningú. Trucàrem i obrírem la una vall més bonica de nom i de fets que la -per mi d'eixos pobles segona: era deserta; férem un crit davant una agru- encantada i inolvidable- vall de Setúria. a cada banda, Os i Tor: «Si pació de cases: ningú respongué. No es veia cap foc Voregí la muntanya fins a deixar Setúria, despe- muntanyes de puedo salir de ni llum, no se sentia lladrar un gos ni belar una ove- dint-me'n en la collada de Cabús, i d'allí, després ferro, i per açò lla: semblava una ciutat encantada. Anàrem dant la d'una llarga i penosa baixada, arribí a Tor. Lo camí aquí, ¡no quiero volta, trucamt a les portes, fins que, quan ja fèiem està obert entre pinedes, vora prades de regadiu i s'anomena más toros ni paga de no trobar ningú, nos obrí la porta un jove algun camp. Lo Tor deu lo nom a una torreta negra Vall Ferrera. osos!» de divuit anys, alt i ferm. i vella que lo domina per occident, pertanyent a la Entràrem dins; a l'escó i a la vora del foc hi reconquista. La gent no en sap res. havia, fent-nos gran estranyesa, dues minyones, Lo camí que du a Norís és suau al principi i al porqueres d'ofici, i una doctrina oberta que ell los peu del riu, mes lleu aviat lo deixa, enasprant-se en llegia. la serra, on se troben dues creus gravades en la roca Nos aparellaren sopar i elles se quedaren a la viva per lo bisbe Voltas, que digué, al despedir-se casa, acompanyant-nos ell a una pallissa de davant, des d'aquest cim d'eixos pobles Os i Tor: «Si puedo on també passà la nit. salir de aquí, ¡no quiero más toros ni osos!».

14 MUNTANYA 882 04/2009 04/2009 MUNTANYA 882 15 EXCURSIONS I VIATGES

Allò és un niu d'àligues espatllat per un temporal vall, i sobretot lo poble d'Esterri; se'n diu 'lo serrat Àrreu era un d'hivern. D'aquell casal de nostres antigues glòries de Sinboi' o 'de les Forques'. no en queden més que pedres escampades, entre les Al costat del castell de Pallars o de València, diu poble que, quals torna a sortir la roca viva, que va esqueixant i que hi havia el poble d'aquest nom, que es traslladà, com tants altres llevant-se aqueix vestit que li serví per una estona. en època més moderna, al punt on és ara. de las valls Un gessamí florit, que trobí entaforant-me entre La tradició conserva el recort de dos o tres altres ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CEC les ruïnas -n'envií un brot a nostre gran poeta Agui- pobles que han desaparegut en aquella vall. San pirenaiques, ló- fou una gota de bàlsam pel meu cor trist i adolo- Quirc d'Arrose estava en l'endret d'aquest nom, fou arrasat i rit, recordant-me que no tot hi ha mort. En efecte: entre els pobles de Son i Jou. Una pesta l'assolà i esborrat per de la plèiade de guerrers, comptes i herois que tin- deixà desert, no quedant més que una vella, que gué per bressol lo castell de Pallars, no tot ha mort deixà aquells prats i bosc a Esterri, únics que tenen una llau o en los llibres ni en la memòria d'aquells pobles. encara de comú los habitants d'aquesta vila. En Por- esllavissada de Eixos i aquells vos parlaran amb gran entusiasme de taran diuen que hi havia també un poble, que neu. La poca sant Dot, bisbe de la Seu, nascut dels comtes de quedà derruït, no se sap com, restant lo conreu dels Pallars en aquell castell memorable. I la tradició, vilatjans d'Esterri. gent que en que ha oblidat los cavallers i dames, les guerres i tor- Àrreu era un poble que, com tants altres de les sortí viva reféu neigs, recorda que anava cada dia el sant a apendre valls pirenaiques, fou arrasat i esborrat per una llau lo poble un de lletra a Sant Esteve, convent que ha desaparegut i o esllavissada de neu. La poca gent que en sortí viva que estava a l'altra banda del Noguera, a prop de reféu lo poble un xic més avall, en un endret més xic més avall, en Portaran. ¡No en totes las ruïnes trobarem eixa flor abrigat d'aquelles espantoses torrentades. Més un endret més de gessamí! amunt, vers lo port de la Bonaigua, cada any hi abrigat Lo castell de Pallars era lo formidable centre d'un cauen llaus, i sota ses immenses onades de terra soli- sistema de torres i forts que dominaven tot aqueix dificades hi ha més d'un pobre viatger enterrat. d'aquelles país. Queden apuntats més amunt los de Portaran i Part damunt del castellet i la torre de Portaran hi espantoses del serrat de la Torre, que el defensaven per llevant. ha un còrrec fosc de gran fondària, ple d'arbres i torrentades Des d'allí se veu lo campanar de Sorpe, que era for- rocs -lo camí l'atravessa- i s'anomena 'torrent de tificat. Sorpe se comunicava amb Castellasso; Portaran'. Allí, en nits de tempestat, la fantasia aquest, amb la primera i segona torre de Borén; i la popular veu un cavaller de foc i visions estranyes. Esterri d’Àneu l’any segona amb la d'Alós, últim poble de la ribera d'Es- Isavarre està una hora amunt d'Esterri. És nota- 1889. Fotografia de panya. Al migdia tenia les torres d'Escalarre, habita- ble la creu de plata de les professons, de cinc o sis Lluís Marià Vidal. ció dels barons de Batella; la torra de Burgo, que està, amb la de la Roca Blanca, davant lo Mall de Roldan; esta se comunicava amb lo pont de la Torra, i aquella, amb la torra d'Escaló. Sota el castell, un repeu de la serra s'avança cap a Llavorsí i el riu de martell en la roca viva, on hi caben cinc o sis per- fener anomenat 'prats del Comte'. D'arbres no n'hi migjorn, dominat per ell i dominant ell mateix la Noguera Pallaresa. sones. La una s'anomena 'cova de la Boja', per ha tants com n'hi caldrien, mes encara n'hi ha per Foto d’Ignasi Canals haver-s'hi allotjada una temporada una pobra dona. aconhortar-se'n. Aquell pla sembla haver estat un de l’any 1919. Lo poble no sap res més. En la vall hi ha altres coves immens gorg del riu Noguera, que ell mateix ha aixís. ¿Serien d'èpoques primitives? anat omplint de terra amb temps i paciència, tor- Dia 15, de bon matí, sortírem d'Anàs, riera nant-lo de gorg en estany, d'estany en aiguamoll, i amunt. Les ribes són verdes, plenes d'aigües, planta- d'aiguamoll en conreu. A l'hivern encara tot allò des de saules i pollancres. brolla i remintola d'aigua, com si la plana se recor- La rectoria està Dues hores amunt se trenca a l'esquerra, se passa dàs d'haver estat un llac. en lo fondo, de la font del Matrimoni, s'atravessa una serralada, Lo temple d'Esterri era iglésia de convent, com la manera que en plantada de pins i algun avet. La boscúria s'espesseix capella de Santa Maria, situada davant d'Escalarre. fins damunt Burgo, poble posat al mig d'un rost Sant Pere, capella que està sota el castell de Valèn- dies de temporal immens. La rectoria està en lo fondo, de manera cia o de Pallars, era l'antiga parroquial d'Esterri, i les passa l'aigua que en dies de temporal passa l'aigua tan rebenta ja velles cases del costat foren les primeres del poble. tan rebenta com com per un rodet, arrossegant grans còdols Al nord de Sant Pere, també sota el castell, que el -'molans' ne diuen- capaços d'obrir-se pas en la roca domina per la banda de ponent, hi ha uns verdosos i per un rodet, viva, obligant al rector a sortir de casa. frescos pradells, que s'anomènan 'clot de Gaines', arrossegant grans i es reguen tots amb l'aigua del Noguera. còdols capaços Darrera Burgo hi ha Llavorre, per on passàrem. Lo castell de Pallars era verament formidable, a Escalarre se troba sota Burgo, i per son altar judicar per lo poc que en resta. Son perímetre és d'obrir-se pas en major i altre lateral, gòtic, és digne de visitar. gran, quedant-ne grosses parets, una cisterna o la roca viva, Esterri, sa capital, és poble modern, assegut en presó fonda, i poca cosa més. Se troben per allí obligant al un pla de una hora i mitja de llarg, i un quart pedres arrodonides, bales primitives que es tirarien -segons los indrets- o mitja hora, d'ample. És verd i per los matacans i per un forat fet arran de terra en rector a sortir hermós; té més prats on péixer ses numeroses rama- lo tros de la muralla que queda, aon se'n veu una

de casa des que camps de conreu. Vora Escalarre hi ha un entravessada. ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CEC

16 MUNTANYA 882 04/2009 Almansor. Loduc relacions secretes Medinaceli tenia minyona enuna Montgarri, l’any1889. Vista delsantuaride i féutancarla expressament Altra filladel torre queféu Lluís MariàVidal. amb -diuen- les descobrí, Fotografia de per ella duc de més fundàaSalau laiglésia.Losque al passarlo e Isavarre, acanvid'untributde15arroves d'oli.A tal, donantdret d'entradaalsfillsd'Isil, BoréniAlós reincidit, ladesterràaSalau, onellafundàunhospi- da enfalta,ladesterràaunpobledevall. Havent Urraca, filladelducdeMedinaceli, havent-la troba- cobrar la'primia',quehaduratfinsfapoctemps. de Carrera, perdotlodret deBorén,portant-hi de Presso, deBurgo, iunafillaseva secasàencasa i Sorpe. Eixa noiasecasàambl'hereu delacasa 'primia' quecobrava deltres poblesIsavarre, Borén naceli. Apadrinà unanoiadelacasa,deixant-li encara. Allíposava loducdeMedi-que esconserva totes lesdelavall d'Àneu,menoslad'Isil. records enaltres, del'església-com ilaportalada de particular, sinóunfinestralgòticenunacasai forma idegrandevoció. una imatgebizantinadela Verge, d'hermosíssima mà esquerra,unaltargòticdegranbellesa,ienell ell hihaunafiguradelleó.Dins lotemplehiha,a En de sientalcostatdelaporta. quitat, queserveix pedra, debonicefecte,iunsepulcre degrananti- enlafatxada,unparellque surten defilades gòtic idebizantí.D'eixúltimestilsónunscapets plata. Lotempleéssumamentinteressant; téde ment treballada. Hi hatambédoscanelobres de palms d'altura,d'estilgòticdelbontempsifina- Lo rector d'Isil hoexplicad'altramanera.Donya Lo castelld'Àrreu ésunagrancasaespitllerada D'Isavarre aBorénhihamitjahora.No hihares na iprimitiva; dins,totésnou. banda delpobled'Alós,queésunahoraamunt. sepultures, igualsaduesquese'nveuen auna ialtra Paret amuntseveuen varis capets,itrossos dedues revoltons desotalabarbacanasónunbonic gust. la fundaren. ilos Lafàbricaésdepedra,enpart, Tot comlosmonjoscavallers que hiésrústicifort, són gòticsdel'últimtemps,iestanalaintempèrie. botarells, que·sveuen desdedintre. fins alaparet deltemple,sostenintlateuladalos rengs decolumnes,quearrenquen llisosdesdeterra de fusta.Losaltarslateralsestanposatsentre elsdos prengué faalgunsanys,sentreparada ambtaulons bizantina, d'unasolanauelevadíssima, queesdes- des l'embelleixen pertotcaire. sim: camps,prades,herbaiarbres, torrents icasca- la Minyona'. més, niaellsmateixos. Encara se'ndiu'latorre de Li donàunacambrera, inopoguéveure jaaningú amb granssalesquereben solamentlallumdelcel. sament perella,ambparets dedosmetros degruix, i féutancarlaminyona enunatorre queféuexpres- secretes amb-diuen-Almansor. Loduclesdescobrí, reguts endithospital. sofrienalgunadolènciateniendretport asersocor- Alós. La portalada del'esglésiaéstambébizanti- Alós. Laportalada Lo majorielsdoslaterals,únicsqueesconserven, L'iglésia delstemplarisésverament notable, Lo camídeBorénaIsil ésverament hermosís- Altra filladelducdeMedinaceli teniarelacions

ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CEC

ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CEC Que voulez-vous?» tiren 'demonions' queelsdeien:«Que voulez-vous? que eraCasanya,morí.Altres diuenqueelssor- perseguiren finsaAlós,envestint alprincipald'ells, Uns diuenquesortiren mosquesitavans, queels emmagicades. Un delscercadors moríalstres dies. i arena, icregueren que eren doblesdequatre rissencs quehicavaren caixons decaragols,petxines país diuquehihagransgaleriesitresors. Uns ester- des delmonestirdeSanta Eulària. Allílagentdel molina delsFrancesos, casiesborra- hihalesruïnes entre altescimesverdoses. pi roig, matesiverdor. Se veuen congestesadreta, Montgarri, d'avets ipins,bedolls,moixeres ialgun aquell cel.Al'esquerraéstotbosc,desd'Alósa aquells gorgsd'aigua,balavenques ipures com domassos verds, finsalNoguera, quetrona per ra, ielsherbeiscomencenalcimbaixen, com camí. Lesmuntanyes deladreta sónlesdelafronte- progressivament finsaMontgarri, encinchores de o compra,itéunsensfideramadesd'heretats. malament lesfires detotaaquellaterra,segonsven nen 'Tort'. Ésl'homemésricdelpaís.Fa anarbéo tors loseguiren ilotrobaren agenollat. per unbou,que seseparava delaramada;lospas- imatge dela Verge. LadeMongtgarri foutrobada En lopuntmésalt hihaunpilarambunapetita d'Orla, peronlosfoixosporta vénen aMontgarri. Més amunt,acosadedueshores, seveu adreta la Una davall dela horaimitjaamuntd'Alós,part La riberaésbellíssimaaugmentant-selabellesa En lopoblehihalacasadeArnalot,queanome- Montgarri donà lanaturalesaésdignade sa màdivina. amb ditadesotintesnegrenques. queli Lobrunyit s'endinsa murmurejant, ielmarbre ésblanquinós, lluents ihermosos.Éstotuntorrent allí loquesurt endiversos estatges,tots rioses, fesaicompartida vergonyosa, tornaaentrarenlacova defadesmiste- tenes desegles.Eixa esdeixaveure unmomenti, de marbre hermosamenttreballat perl'aiguaencen- Guadina-, imésavall sotaelserrat,seveu unavolta fondre's untorrentet ificar-seenlaterra-comlo d'una roca, formantbiot. a pagartributdistintsmars.Naix abundosament tint losdosd'unmateixplaaregar distintsregnes i ha, aladreta delcamítambé,l'ullGarona, par- no gaires n'hiha.Mitha llunyhi horaounquart prop delafont.Eixa ésabundosaicristallina,com amb sacorrent d'argentlaplanaverda, especialment llom corrent loNoguera, bellament rubriquejant que hevist.Dues hores tédellargiunad'ample,pel nyals, perduts entre l'herba.Ésl'herbeimésgran des, quetéramadesperlletres ialguns-pocs-pe- Beret, de formallibre obert immensdefullesver- delacapellasetroba elplade seguint. Aunquart amunt delaNoguera, finsasadeu,l'anàrem Montgarri, “Reina delmontPirineu”; iribera cantàrem losgoigsdavant l'altardela Verge de A dos-centespassasd'allíjaes veu la Vall d'Aran. amitgdiaseveu, planaenllà, A cosad'unquart L'endemà, encompanyiad'espanyols ifrancesos, XUSOSI VIATGES EXCURSIONS 04/2009 04/2009 Soler. Fotografia deJuli l’any 1907.Artiguetes, voulez-vous?» vous? Que «Que voulez- que elsdeien: 'demonions' sortiren diuen queels morí. Altres Casanya, que d'ells, queera al principal a Alós,envestint perseguiren fins tavans, queels mosques i que sortiren Uns diuen MUNTANYA 882 MUNTANYA 19 EXCURSIONS PIRINENQUES Incògnites dels ci ms verdaguerians Algunes incògnites i controvèrsies resoltes de les ascensions de Verdaguer al Pirineu durant els estius del 1882 i 1883

Text i fotos: Tal volta ha estat la gosadia d'una primera interpretació poc analitzada, xar del pic de l'Orri? ¿On va dormir en la travessa sí el cap d'Entor o cap de la Tossa d'Entor, Bernat Gasull i Roig de Sant Joan de l'Erm a Norís?... o fins i tot el vessant d'Entor. El bosc una brama escampada amb poc fonament o la tossuderia en el seguiment Bé... n'hi ha moltes més. Vet ací que n'explica- d'Entor correspon, com és lògic, i així d'una hipòtesi poc contrastada. El fet és que de les ascensions de rem només unes quantes. mateix ens ho confirmaren els veïns de Soldeu, als vessants de la muntanya Verdaguer al Pirineu se n'han dit i se n'han escrit errades; algunes de ¿Quin era pic que el poeta a Andorra d'Entor, en la part sud que separa les valls anomena puig de la Cometa? d'Incles i de Ransol. Per tant, travessaren la

molt grosses, d'altres més comprensibles i fins i tot d'altres que, OBRES. I IMATGES VERDAGUER MUSEU DIOCESÀ DE BARCELONA vall d'Incles anant-se a enfilar a la carena est de il·lusos, en les creiem i probablement no sabrem resoldre mai. El dia 5 de setembre del 1883, des de Soldeu es va la vall, la serra de Cabana Sorda. Resseguint el enfilar per la vall d'Incles al que ell anomena puig llom hi ha la tossa de Caraup (2.639 m) i de la Cometa. La cartografia tanmateix no recull finalment el pic de la coma de Varilles, que «Guanyàrem la serra i ens dubte la clau per treure'n l'entrellat sovint aquest nom en cap de les muntanyes que envolten atenyeren, i que correspon, per tant, al anàrem seguint-la fins ha estat tornar a la font original del poeta, nor- la vall, i les interpretacions del cim s'han decantat que ell anomena puig de la Cometa. al puig de la Cometa, Smalment les llibretes de notes, alliberar-se d'in- generalment per entendre que degué pujar al pic La descripció de la vista que fa del que és de gairebé terpretacions anteriors i refer i viure in situ, a la d'Anrodat, altrament dit coma de l'Infern o pic Alt cim s'ajusta perfectament a la tanta altura com muntanya, allò que ens conta l'escriptor. És llavors de la Cometa (2.729 m). que hi podem trobar. Casamanya, i de que ens sobten certes interpretacions i, un cop desfet Aquesta és la descripció que Verdaguer ens fa de Demanant a un antic molta més vista». el dubte, ens ve al cap l'altre dilema: com s'han anat l'ascensió a la seva llibreta de notes: caçador d'isards de Soldeu Pic de Coma formulant certes hipòtesis. Potser el cas més paradig- sobre la toponímia de la de Varilles, setembre màtic és el de l'entrada de Verdaguer a Andorra tot A les set del matí partírem de Soldeu amb lo senyor coma de Varilles, ens del 1883. venint del Montcalm. Pel que fa a les trifulgues i teo- vicari, Francisco Albós, de Bescaran. Baixàrem fins a remarca la seva popularitat ries enrevessades que s'havien formulat, hi ha més trobar la riera d'Incles, que des del Valira va en línia com a cim i ens esmenta una misteri per entendre els fonaments en què es basaven recta al port de Fontargent. És verament hermosa. Com colla de topònims que tots inclouen el que no pas en la solució definitiva del dilema. i, si filéssim més prim, de segur que encara en tro- la vall és ampleta, la cinta d'argent de les aigües té un nom de coma o derivats. D’altra banda, cal recordar Verdaguer l’any 1880, Però anem a pams. Situem Verdaguer a les tra- baríem moltes més. Aquí us presentem un tast per verd i ample prat a cada banda, de cap a cap de la que el pic d'Anrodat també s'anomena pic Alt de segons un dibuix a vesses pel Pirineu del 1882 i 1883 mentre preparava als encuriosits de certs dubtes, incògnites de l'aven- ribera. L'atravessàrem a biaix, anant a enfilar- la Cometa, cosa que ens confirma precisa- llapis de Josep M. l'obra Canigó. Durant aquells estius va realitzar una tura verdagueriana pels Pirineus. Perquè... ¿el poeta nos a l'altra banda pel bosc d'Entor. Guanyà- ment que no és el tal pic de la Cometa, i Marquès. Els Besiberris i colla d'ascensions, i d'aquestes se n'han escampat va pujar al Montardo? ¿I a l'Aneto? ¿Quin cim era el rem la serra i anàrem seguint-la fins al Puig que aquest és un altre cim proper, de l'estany Mar des del certs tòpics o incògnites. Entre els anys 2003 i 2007 Capseres? ¿Quina muntanya era el puig de la de la Cometa, que és de gairebé tanta altu- manera similar com en d'altres llocs del Genciana de Burser tuc de Monges. vam resseguir les ascensions mentre preparàvem la Cometa que va fer a Andorra? ¿Per on va entrar a ra com Casamanya i de molta més vista. Pirineu passa amb els «pics alts» (pic de florida a la vall Travessa Boí-Gessa guia de muntanya Les ascensions de Verdaguer al Andorra? ¿Va pujar el pic de Sarradé? ¿Quin camí va Pessons i pic Alt de Pessons; pala de d'Incles. Pic de Coma 1883. Pirineu. I vet ací que n'han sortit algunes sorpreses prendre per anar d'Espui a Cabdella? ¿Per on va bai- El bosc d'Entor no surt als mapes, però Sarradé i pala Alta de Sarradé...). de Varilles, 1883. ¿Va pujar Jacint Verdaguer al cim del incloses. És durant aquesta travessa que alguns Restanca, passat aqueix, i la Restanca de baix.(...) ¿Va enfilar algun dels Besiberris? «Se dobla la cresta Montardo? autors suposen que va pujar al Montardo d'Aran. La Des del cim se veu part de la Vall d'Aran, les Maleïdes ¿Quin cim era el que ell anomena que cau damunt la qüestió ha corregut més com una brama (o una de ple a ple, l'esquena de Comaloforno i Sarradé, los Capseres a la vall de Boí? Renclusa, i, entre El dia 13 d'agost del 1883, Jacint Verdaguer va par- il·lusió) perquè del cert el poeta no dóna cap dada cims d'estany Tort, Espot i, de nord a est, la cordillera clapes de neu, tir de Boí per arribar en un sol dia a Gessa, a la Vall que ho indiqui. Un cop al port, textualment ens pirenaica, quelcom del pla de Beret, mes no lo Pallars, Des de Boí, Jacint Verdaguer va pujar a la pala Alta s'aixequen pedres d'Aran. La travessa la va fer passant pel port d'Oel- diu: «Pugí al turó que es troba a part esquerra del per haver-hi una altra cima entremig. de Sarradé el 7 d'agost, i el 9 d'agost s'enfilava a un -més grosses que ha Crestada, que ell anomena port de Caldes, i va port per veure l'estany de Mar». Si ja és ben evident cim que ell anomena el Capseres. Fins fa ben poc la les passades- amurs, baixar per la Restanca i l'Arriu de Valarties. Fins a que va passar pel port d'Oelha Crestada, és clar que bibliografia entenia, a causa probablement de con- com per aturar el Arties hi va esmerçar unes onze hores, parades el Montardo cau a la dreta i no pas a l'esquerra del FRANÇA fusions en la toponímia, que Verdaguer havia pujat viatger atrevit». port. Tanmateix, els dubtes probablement vénen a la punta Senyalada, altrament Capceres de Roi. Ascensió a l'Aneto, El tossal del Capceres d'unes vistes des de dalt del cim que correspondrien Però ell va pujar al tossal del Capceres, o cap del 1882. des de la coma a una suposada pujada posterior al Montardo. Però Capceres, el primer dels Besiberris venint del sud, la d'Abellers amb els no és pas així. A l'esquerra del port hi ha la cota ARAGÓ punta evident que marca el massís des de la vall de estanys Gelats. CATALUNYA 2.608 m, el pretès turó, punt des del qual no es pot Barcelona Boí, l'anomenada malauradament encara en molts Besiberris, 1883. veure clarament l'estany de Mar ni s'ajusta gaire a la mapes punta Lequeutre.

panoràmica descrita pel poeta. Verdaguer es va enfilar 0 5 10 km El dia 13 més, i el seu turó és el tuc de Monges, de 2.707 m. És només des d'aquest punt, i no pas des de la cota d'agost del anterior, ni tan sols des del Montardo, que les coin- L'Artiga cidències són exactes. La descripció de cadascun de Lin MARTÍNEZ ALBERT 1883, Jacint Auzat dels estanys s'ajusta perfectament a la realitat: els Verdaguer va la Renclusa Viella Gessa deu estanys sense comptar els estanyets, des del de partir de Boí Cavallers fins al de Mar o el Negre. Vet ací el que Valarties Montcalm Port de Restanca ens descriu: la Picada Port Oelh 3115 per arribar en Tuc des 2833 3084 Hospital de Crestada Pica d'Estats un sol dia a Benasc Monges Puig de la Cometa Està part davall (de l'estany de Mar), omplint una fonda- Aneto 2707 Montardo Esterri Gessa, a la Vall lada amb ses aigües blavoses i amples, que es colen 3404 Llorts Besiberris 3015 vers la Restanca Xica, que està sota la grossa, part d'Aran. 2952 2982 Vall d'Incles damunt dels prats d'Arties, a mitja costa. Lo torrent que Punta Senyalada Pala Alta És durant de Serradé Soldeu baixa de l'un a l'altre, i de la Restanca al riu, forma una aquesta travessa contínua cascadeta, blanca i escumosa. Des del Turó Boí que alguns de Caldes se veuen deu estanys, no contant los esta- Andorra autors suposen nyets. Cap a les serres d'estany Tort, se veu, fosc i abrigat per la muntanya, l'estany Negre; més ençà l'estany que va pujar al de Monges, que és lo més obert i es veu vora mateix Pont de Suert Sort Montardo del camí; lo Travessani i l'estany de Cap del Port; la

22 MUNTANYA 882 04/2009 04/2009 MUNTANYA 882 23 EXCURSIONS PIRINENQUES

Oficialment Henri Lequeutre i Henri Passet feren també a la punta Senyalada i va carenejar per baixar Cascada de Labinàs, la primera ascensió al Capceres el 1877. Però no fou pels estanys de Roi. Cal tenir en compte, de bell camí del port de fins al 1882 que Brulle, Bazillac i Célestin Passet antuvi, que totes dues hipòtesis no acaben de coin- Creussans. aconseguiren fer la cresta entre el Capceres i el cidir del tot amb la descripció i el croquis del cim i Entrada a Andorra tot Comaloforno un cop guanyat el dificultós pas del l'ascensió que ens forneix l'autor. venint del Montcalm, tossal del Capceres al Comaloforno passant per la Verdaguer féu missa a Boí a les tres del matí, 1883. punta Passet. Tradicionalment, s'ha cregut que la hora solar, i s'arribà fins a Caldes. Abans d'arribar a primera ascensió catalana al Capceres la realitzaren, la font de Llubriqueto, es decantà a mà dreta. Aquí el 21 de juliol del 1920, Guilera, Cenic, Giménez i ara hi ha una antiga cabana (abandonada no fa pas Zerkowitz, quan en realitat Jacint Verdaguer hi havia tant). «Seguim bosc amunt fins als pradells, regats pujat 27 anys abans, el 1883. Són ell i el guia, doncs, per regalades i abundoses aigües. I nos decantem a qui realitzaren la primera ascensió nacional conegu- l'est, enfilant-nos per les emboscades espatlles del da, o més aviat el guia o els molts pastors i caçadors Capseres». Ell va anar pel costat de llevant de la que ja el degueren assolir abans que Verdaguer. serra. «Mitja hora amunt se troba un replà, i aprés Casacuberta, l'any 1953, en el seu Excursions i un altre [els dos replans són claríssims], i ja es troba sojorns de Jacint Verdaguer a les contrades pirinenques, la muntanya esporreta i nua, si no és de tarterals i es decanta per afirmar que el cim pujat per Verda- congestes». Un cop dalt del Capceres (2.945 m) va guer correspon a la punta Assenyalada de Comalo- davallar per l'oest del pic, primer per on havia pujat forno, de 2.950 m i continuació de la carena del i després anant a ponent i nord-oest fins a l'estany mateix cim. Suposem que es refereix a la punta Se- Gelat, el més enlairat. Va passar l'estany per la vora nyalada, altrament dita torre dels Enginyers o Cap- est i es va enfilar cap al nord-oest fins al coll del pic ceres de Roi. Aquest cim oficialment s'aconseguí de la punta Senyalada (cota 2.808 m), sense fer el per primer cop el 1874, precisament com a punt de cim, en un tram que descriu molt bé: «De bon matí pujam a mesura. Actualment encara hi ha un vèrtex geodè- Montcalm. La pujada sic. Wittlin (a Jacint Verdaguer. Del Canigó a l'Aneto. Baixàrem de les Capseres per l'oest, deixant-nos anar, és dreta i rocosa». Edició comentada i il·lustrada de les llibretes d'excur- un xic més avall, per una pala o rossolador que dóna Ascensió al Montcalm sió de 1882 i 1883) es decanta, en canvi, pel Coma- prop de l'estany. Eix, en sa part oest, té, com un pel Plan Subran. loforno, tot i que posteriorment creu que pujà domàs blanc posat en sa vora, una gran congesta, Montcalm, 1883.

04/2009 MUNTANYA 882 25 que uneix amb ella la serra (la congesta és ben visi- de la Cerdanya i l'Urgellet, tot fent el Salòria, Ver- ble). L'havíem d'atravessar per pujar a la serra..., mes daguer arriba al Pallars, passa per Campirme, a la no gosàrem, de por de rossolar a l'estany, on hauríem vall d'Àneu, Montgarri, Gessa i Viella. A l'horabaixa quedat gelats. Baixàrem més, i per unes feixancs o del dia 21 de juliol de 1882 surt de Viella per arri- cingleres, verdes d'herba, amb molta pena i temps i bar a l'Artiga de Lin amb dos guies. L'endemà, en perill pujàrem a on volíem, bé que, llevat la vall de una jornada fatigosa, puja el port de la Picada per Bono (Vall de Barravés) i Besiberri, plena de pins, baixar a la vall i enfilar cap a la Renclusa. Travessa el aigües i verdor, res més vegérem. Portilló Superior, entra a la glacera i arriba fins al El cim de Salvaguarda cim de la Maleïda, que no és altra cosa que l'Aneto, o de Bom (2.738 m) ¿Quina és la ruta sencera d'anada i tal com ell mateix assimila en les notes de Canigó. i el port de Benasc tornada a l'Aneto des de Viella? En l'ascensió només l'acompanya un guia. L'altre, (a l'esquerra) des del per por, ha desistit de fer el cim, i el que el segueix camí a la Renclusa. Si hem de ser sincers, la gran controvèrsia, potser la tampoc és gaire entenimentat. Per altres fonts De tornada de més gran controvèrsia de la muntanya verdagueria- sabem que s'anomenava Anton Calbetó. l'Hospital de Benasc, na, és si l'escriptor va atènyer el cim de l'Aneto o va En acabat baixen per la glacera, on relata l'aventu- Jacint Verdaguer va quedar-se just abans del pont de Mahoma. D'això ra de les dificultoses esquerdes, i arriba a la Renclusa seguir el llom verd de en podríem parlar llargament i exposar una teoria altre cop: «A cosa de les quatre de la tarda nos en des- la penya Blanca, concreta. Atès que ja donaria per tot un article, de pedíem [fent referència a la glacera], i una hora dessota just del pic. moment ens n'estem i revelarem un altre secret: la després reentràvem en la cabanya de la Renclusa. Ascensió a l'Aneto, ruta sencera d'anada i tornada des de Viella. Dinàrem, i baixàvem de la serra a entrada de fosc». 1882. Som a la travessa de l'estiu del 1882. Aquell estiu De fet, aquest dinar és molt probablement servit per en Sebastiano (en Mora), o bé per algun dels seus familiars. En Sebastiano tenia mala reputació. Era un personatge estrambòtic, però que coneixia es refereix és sobre els estanys de Bom que hi ha jus- pujà amb un guia i feren nit als orris del pla de «Era la primera qui pujava i baixava a la Renclusa des de feia anys. tament a l'altre costat del port de Benasc, camí cap Subran, al nord-est del cim. L'endemà (dia 25 d'a- gelera que jo veia i hi Tanmateix no hi havia pujat mai, a l'Aneto. Tenia a Luishon. I no és altre pic que el Salvaguarda gost) aconseguiren el Montcalm i, en acabat, la pica entrí gojós per ignorar fills, i deien que havia mort el germà i el pare. Encer- (2.738 m). De fet, la referència de la pesseta estava d'Estats). El mateix dia van baixar a la vall de Solcén sos perills. Lo guia, tadament el descriu el poeta en una ressenya de l'ar- fins i tot escrita en un rètol a la caseta, i justament i, després de fer un coll, va entrar a Andorra, ja sense deu anys havia que no ticle d'Artur Bofill Excursió als Pirineus centrals: era la tarifa per pujar els turistes de Luishon en guia, i va arribar el dia 26 al poble de Llorts. hi era pujat, i n'estava aquest pic per veure'n la vista. La caseta és la cabana Pel que fa a la baixada des del Montcalm cap a enterat poc més Des del port de Benasc nos acompanya als peus de la d'en Cabellud (Francesc Cabellud), que hi passava Andorra hi ha hagut molta controvèrsia. Tradicio- que jo». Maladeta, fins a pujar a la Renclusa, o Rinclusa, els estius des del 1865 i que vivia d'excursionistes i nalment s'havia dit que baixà per la vall de l'Ango- Ascensió a l'Aneto, cabanya adossada a una roca, a on viu un aragonès, a turistes. Coneixia i hi havien fet estada tots els grans nella, bé pel port de l'Angonella, bé passant dos 1882. costas dels que pugen a fer l'ascensió de la gran mun- pirineïstes que es dirigien a les Maleïdes. Uns pocs ports: el d'Arinsal i un segon cap als estanys de tanya, sent molt notable que ell no s'haja determinat a anys abans, justament hi havia estat en Russell. La l'Angonella. Després degué fer nit a mitja vall fer-la, en alguns anys que hi està. Sa mare l'anava a cabana és a 200 metres sota el port de Benasc (a uns (potser al que ara és el refugi de l'Angonella) i l'en- veure, un dia de boira; s'extravià, i anà a caure en un 2.300 m) i és certament el camí més natural, pas- demà degué arribar a Llorts, i d'allí, tenint en precipici del terme de Viella, a on la trobaren uns passant vora la penya Blanca, per anar al port de la compte que esmenta que va passar pel Serrat i que tors i no ell, l'infeliç, a pesar d'haver consultat un ende- Picada des de l'Hospital de Benasc. D'aquest punt fa referències als estanys de Tristaina, degué pujar vinaire de Tolosa que serví, si no per altra cosa, per tenim també el darrer croquis de la Maleïda (molt fins a aquests llacs i tornar a baixar el mateix dia ...la més gran escurar-li la butxaca”. més detallat que no pas el que va fer a l'anada des altre cop a Llorts i Ordino. Tanmateix és molt controvèrsia de del port de la Picada, on encara no havia contactat improbable que després d'una jornada tan forta A l'Hospital de Benasc hi degué arribar tardís- amb bons informadors). com l'anterior tornés a pujar fins als estanys de la muntanya sim, on va dormir. L'endemà es va aixecar molt Del port de la Picada es desvia vers el Còth de Tristaina des de Llorts. L'altra opció era que passés verdagueriana, d'hora: Lunfern per veure la vall de Lis. Segueix fins al pel port de Rat, tot i que la descripció del poeta és si l'escriptor Còth dera Montjoia i, per la vall d'Aubèrt, torna a tampoc s'hi ajusta. De bon matí desférem lo camí cap a sota la muntanya l'hospital de l'Artiga de Lin, Es Bòrdes i Viella. L'opció que sí que coincideix amb el text és el va atènyer el Brom. Sota, hi ha una caseta, i un aragonès que hi viu, pas pel port de Creussans. Verdaguer degué seguir la cim de l'Aneto per una pesseta, acompanya al dit turó per un camí ¿Per on va entrar a Andorra tot venint del ribera de Solcén fins a deixar la vall a l'alçada dels o va quedar-se que ell mateix ha fet. Des d'allà dalt ensenya medio Montcalm? orris de Labinàs. Degué enfilar amb el guia la vall mundo y parte del otro. que, cap a l'est, puja a l'estany de Caraussans. El just abans del Durant l'agost del 1883, Jacint Verdaguer va realit- primer tram, el riu fa un saltant, i un cop a dalt hi pont de I després: «Repassàrem lo port de Benasc, i anà- zar l'ascensió al Montcalm i a la pica d'Estats, cim ha pastures. A mitja hora es troba el coll de Creus- Mahoma rem serrejant fins a l'Artiga de Lin (...)» Aquí ja ens culminant del Pallars i de l'Arieja. Els va pujar preci- sans. De baixada, després de l'estany de Creussans, explica com, fent marrada per veure la vall de Lis, sament des d'aquest vessant nord per anar a espete- la descripció continua pel camí difícil de trobar de torna cap a Viella. El que és interessant és el perso- gar, en una atzarosa davallada àmpliament explicada l'estany fins a la ribera. Una vegada allí segueix el natge de la caseta. Verdaguer va per sota la munta- en les seves notes, a Andorra. Havia passat la nit a la riu tot ficant-se entre l'estret i el bosc, i va a espete- nya de Brom. De fet, ell vol dir Bom. I no és pas el fonda Blanquet d'Auzat (hi havia arribat des de gar a la cabana de Castellar, petita i primitiva, on pic de Bom, de 3.006 m, que rau just en direcció Tarascó i Foix), i va partir el dia 24 d'agost des d'a- degué dormir el poeta. L'endemà, tot passant pel contrària i de difícil ascensió. El pic de Bom a què quest poble a les tres de l'horabaixa (hora solar). Hi Serrat, s'arribà a Llorts per fer missa.

26 MUNTANYA 882 04/2009 04/2009 MUNTANYA 882 27 Verdaguer al Montseny Autor: Carles Albesa i Riba Especialista en temes montsenyencs i estudiós de l'excursionisme

Sabem documentalment que Verdaguer va fer tres excursions al Montseny. En tenim coneixement, no pas a través d'escrits seus publicats o inèdits, sinó per ressenyes reportades per alguns dels seus companys en aquestes sortides. És ben segur, però, que en féu d'altres, probablement força més; una de les quals es pot datar cap a l’any 1869, segons es dedueix d’una conferència que pronuncià el 1899, inclosa a l’apèndix d’Aires del Montseny amb el títol de “Plantació de la Creu del Montseny”, en què referint-se al cim del Matagalls diu: «aquella enorme creu que jo havia vista i adorada fa trenta anys», si bé cap de les llibretes en les quals Verdaguer anotava dades i impressions de les seves excursions i viatges no conté cap referència al Montseny.

egons l'estudiós verdaguerià produí durant la tercera excursió, Un jove Verdaguer Josep Miracle, això no és quan un dels components del amb barretina, a l’edat S sorprenent, ja que el grup, en arribar a Sant Miquel en què probablement Montseny era massa familiar dels Barretons, s'arrapà a la va fer la seva primera per a Verdaguer; el coneixia paret de la petita construcció excursió al Montseny. tan pam a pam, que si mai i, suspès sobre els penya- Oli de Simó Gómez.

V Col·lecció particular hagués volgut convertir-lo en E segats on s'assenta l'ermita, la

R D

escenari d'un gran poema A va voltar tota, amb gran d’en Joaquim M. de

G U

E Nadal.

-com en el cas de Canigó- no R esglai dels seus companys i

I M

li hauria calgut recórrer a cap A satisfacció per part del prota-

G E

llibreta de notes: li hauria S gonista, que es creia l'únic

I O

bastat escriure el poema, ja B capaç de fer una tal proesa. R

que el Montseny el duia dintre M Aleshores va ser quan Verda- ... a tota l'obra

seu. I afegeix que a tota l'obra U guer, com qui no vol la cosa,

D verdagueriana I O

verdagueriana es trasllueix la pre- E digué: «El primer cop que jo hi vaig

E es trasllueix B

sència del Montseny, una presència A donar la volta devia tenir divuit anys». R

E L O N

que creà la personalitat del poeta. A Aquesta és l'única referència que tenim la presència Aquest silenci de Verdaguer pel que fa a les d'aquesta excursió de Verdaguer al Montseny. Les del Montseny seves excursions montsenyenques contrasta amb els altres dues les féu a la darreria de la seva vida, quan epítets que dedicà al Montseny en distints passatges ja no era un «fadrí de muntanya» -pseudònim amb de la seva obra: serra gegantina, noble front de Cata- què havia signat les seves primeres composicions-, lunya, marxapeu de l'infinit, pedró de Catalunya, sinó un home assetjat, bescantat i vençut que excla- muntanya reina de nostres muntanyes, tità formidable mava en un patètic plany: «M'han pres el calze d'or de la meva terra... i em volen prendre l'arpa». Pàgina anterior: durant la tercera La primera excursió al Montseny La segona excursió al Montseny excursió al Montseny, De la primera d'aquestes tres excursions gairebé ho La segona excursió que figura ressenyada tingué lloc Verdaguer i els seus ignorem tot. En desconeixem l'itinerari i només els dies 2 i 3 de setembre de 1899, i l'organitzà el set- companys passaren sabem que Verdaguer la va fer entorn de l'any 1863. manari catolicoregionalista La Creu del Montseny, la per Sant Marçal abans

JUPITER IMAGES JUPITER Si en tenim notícia és gràcies a l'anècdota que es direcció literària del qual era a càrrec del poeta. de pujar al Matagalls.

28 MUNTANYA 882 04/2009 04/2009 MUNTANYA 882 29 EXCURSIONS PEL MONTSENY

des amb l'amargor d'unes tribulacions que només Acompanyaven Verdaguer -cavallers en cepades Cim del Matagalls havien de finir amb la mort, que tal volta pressentia cavalcadures- un grup de joves redactors de la revis- amb la creu de pròxima, quan diu a la darrera estrofa: ta Joventut, editora d'Aires del Montseny: Frederic l’època en què hi pujà Pujulà, Emili Tintorer, Oriol Martí, Trinitat Mone- Verdaguer. Mes puix hi só tornat, a ma nau vella gal, Lluís Via i Antoni Busquets i Punset (que cap il·lusió la traurà més del port; també participà a l'excursió anterior i, de fet, era l'hivern arriba; obriu-me la capella, l'organitzador d'aquesta), que volien celebrar, així, bon ermità, i esperaré la mort. l'aparició del llibre. De nou Verdaguer, al cim del Matagalls, i amb Després de pernoctar a Sant Segimon els expedi- l'obra que hi havia concebut dos anys abans ja a les cionaris pujaren al Matagalls i, al peu de la creu que llibreries -un aplec poemàtic divers, tant per la data corona el cim, Verdaguer tingué la pensada que de les composicions com per la temàtica-, llegí als explica al pròleg d'Aires del Montseny: «Allí, a la vista seus companys una breu prosa que acaba així: En arribar a de tota la terra catalana que, mal ajaguda a les plan- Santa Fe, l'hostal tes del Montseny, s'estén des dels Pirineus fins la No em guanya ningú en amor a Catalunya, mes vull mar, me vingué la idea de fer aquest humil llibre». estimar-la avui, vull estimar-la demà, vull estimar-la estava atapeït de El grup retornà a Viladrau pel mateix camí de sempre. Vull que aqueix amor no s'acabi amb una vida gent i una colla pujada. transitòria i fonedissa, com la neu d'aquesta muntanya de noies cantà crucífera, sinó que desitjo estimar-la també des d'allí La tercera excursió al Montseny dalt, a on l'amor de l'home unint-se amb l'amor de cançons que Després de sortir de L'excursió era una mena d'aplec, que anomena- De l'última excursió montsenyenca de Verdaguer en Déu, com una guspira al sol, es d'eterna durada. feren les delícies Viladrau, l’itinerari de ven «creuada», i que tenia per objectiu reafirmar els tenim dues cròniques, distanciades per les dates de ment el capteniment de Verdaguer en el curs de la de Verdaguer, la segona excursió ideals que defensava la publicació. El número 25 del publicació i distintes per les notícies que aporten, El text complet d'aquesta impressionant declara- darrera travessa del Montseny i intentà reflectir-lo passà per l’ermita de periòdic, dedicat a l'excursió, especifica que aquests escrites per dos dels acompanyants del poeta. ció es publicà amb el títol d'«Abraçant la Creu del en la seva crònica. a qui se li l’Erola. ideals són posar Déu sobre el cor de Catalunya, per- L'excursió tingué lloc del 17 al 20 d'agost de Montseny» a la primera pàgina de Joventut (setem- Així, escriu que Verdaguer somreia tristament i humitejaren els què així arribi a ser encara més gran i més poderosa 1901 i seguí l'itinerari següent: Sant Celoni, Mos- bre de 1901), número dedicat gairebé íntegrament a semblava encongit, cohibit. De tant en tant, se li ulls escoltant del que fou en els seus dies de glòria, i pugui queroles, Santa Fe (on passaren la nit), Sant Marçal, l'excursió. notava com un esforç per alegrar-se. Observava i se gaudir d'una àmplia i completa autonomia coll Pregon, Matagalls, Sant Miquel dels Barretons, La primera de les dues ressenyes esmentades apa- sentia observat; volia ser ingenu i no ho aconseguia. «L'emigrant» que la uneixi amb fortíssims llaços de ger- Sant Segimon, l'Erola, Viladrau (on dormiren la regué també al mateix número i era obra de Bus- Home de grans sentiments, però rebel a exteriorit- manor i comunes aspiracions amb les altres segona jornada), per prosseguir, ja fora del Mont- quets i Punset. L'altra ressenya trigà trenta anys a zar-los, era enèrgic i semblava feble, era obstinat i regions espanyoles. seny, dos dies més per les Guilleries fins a Vic. veure la llum pública i ho féu al Butlletí del Centre semblava tímid. Per un moment, quan els excursio- L'itinerari començà a Viladrau i conti- Excursionista de Catalunya (número 436, de setem- nistes muntaren les cavalcadures que havien llogat a nuà per l'ermita de l'Erola fins al santuari bre de 1931), signada per Lluís Via, amb el títol Sant Celoni i es posaren en marxa, semblà que Ver- de Sant Segimon, on Verdaguer llegí la «Pel Montseny amb mossèn Cinto». Es tracta de daguer oblidava tota preocupació i es rejovenia: Ermita de Sant Miquel poesia «Dalt de l'ermita», escrita uns dues cròniques diferents, complementàries entre si, s'enrotllà la sotana a la cintura i d'un bot pujà a la de Barretons. En anys abans i inclosa al llibre Aires del segons Joan Portals que les ha analitzades a Mono- seva muntura. En arribar a Santa Fe, l'hostal estava arribar-hi «els ulls de Montseny (1901). La composició, al grafies del Montseny/18 (Barcelona, 2003). Busquets atapeït de gent i una colla de noies cantà cançons Verdaguer, abans contrari que en altres obres seves, no i Punset posa l'èmfasi en la descripció de l'itinerari i que feren les delícies de Verdaguer, a qui se li humi- emboirats, lluïen amb conté la més petita referència a cap del paisatge mentre que Via ho fa en les reaccions tejaren els ulls escoltant «L'emigrant». mirada franca». topònim montsenyenc ni a cap nom de la geo- de Verdaguer, en un intent d'explorar-ne l'estat d'à- grafia circumdant, i això perquè les realitats i les nim i la personalitat. impressions que Verdaguer expressa no són exteriors, sinó que les contempla dintre seu, embolcalla- ¿Com era Verdaguer excursionista? L'article de Lluís Via ens recorda, d'alguna manera, Santuari de Sant la pregunta que es feia Joan Maragall en la confe- Segimon, on rència que pronuncià al CEC, el 14 de desembre de Verdaguer i els seus 1905, en ocasió de la col·locació del retrat de Verda- acompanyants hi guer a la Galeria d'Excursionistes Il·lustres: ¿com era pernoctaren durant la Verdaguer excursionista? I continuava: ¿era impe- segona excursió, camí tuós o moderat en les seves marxes?, ¿era sofert o del Matagalls. impacient per les dificultats del camí, valent o teme- rós, alegre o s'anguniava?, ¿davant la bellesa de la terra i del cel, era expansiu o ponderat, o s'extasiava sol i en silenci?, ¿era curiós i diligent a cercar noves de cada cosa que veia, o bé era un pur contempla- tiu, que de tot s'enduia sols la flaire espiritual? Es tractava d'unes preguntes fins a cert punt retòriques, ja que Maragall reconeixia que no podia aportar cap referència personal sobre la qüestió i que s'hauria de basar en textos verdaguerians. Via, en canvi, sí que tingué ocasió d'observar directa-

30 MUNTANYA 882 04/2009 04/2009 MUNTANYA 882 31 EXCURSIONS PEL MONTSENY

Quan a Sant Miquel dels Barretons un dels components del grup -Emili Tintorer- donà la volta a l'ermita suspès sobre els penya-segats i Verdaguer digué que el primer cop que ell ho havia fet devia tenir divuit anys, el cronista escriu que en aquells JOSEP M. SALA ALBAREDA moments Verdaguer semblava un altre home:

Desapareixia el sacerdot i apuntava amb tot desemba- ràs el terrassà, segur de si mateix, ple de bonhomia i d'ardiment alhora. Els ulls, abans emboirats, lluïen amb mirada franca.

Verdaguer no trigà, però, a recobrar l'aire seriós. En arribar a Viladrau, els seus companys decantaren la conversa cap a les excursions i els viatges del poeta per veure si l'animaven. A Lluís Via, en tractar del pelegrinatge de Verdaguer a Terra Santa, se li ocor- regué preguntar-li quina altitud podia tenir, poc més o menys, el Calvari, el petit monticle que la imaginació popular exaltada per la fe ha representat com una muntanya altíssima. Verdaguer quedà com sobtat, el mirà amb recel i va respondre: ¡és la muntanya més gran del món! Per més que Via insistí en VERDAGUER IMATGES I OBRES. MUSEU DIOCESÀ DE BARCELONA la pregunta no hi hagué manera humana d'obtenir Verdaguer era un home místic i apocat, que quan Santuari de Sant una altra resposta: ¡era la muntanya més gran del anava d'excursió mai no deia paraula i sobretot Segimon. Grup de món! En resum: Via ens presenta el Verdaguer d'a- observava el paisatge, però que tenia una gran participants a questa darrera excursió montsenyenca com a un il·lusió per donar a conèixer treballs seus entre els l’excursió de l’any gran obstinat. consocis excursionistes. 1899 amb Verdaguer A través de dos consocis de Verdaguer a l'Asso- A ells i a tots els excursionistes dedicà, ara fa cent al fons. ciació Catalanista d'Excursions Científiques, Artur vint-i-cinc anys, la poesia «L'heura», que acaba amb Masriera i Cèsar August Torras, que l'acompanyaren la coneguda endreça: en alguna sortida, sabem més detalls del seu capteniment excursionista. Excursionistes que pel pla i la serra Segons Masriera (Valeri Serra i Boldú, Biografia lo camp de la pàtria espigolau, de mossèn Jacinto Verdaguer, Barcelona, 1924), era ajudau-li a collir lo que és a terra, Pàgina anterior: molt matiner, celebrava missa, i segons la llargada i ajudau-li a servar lo que li cau. ermita de Santa Fe. dificultat del camí que havia de recórrer anava sol o A la tercera excursió, amb un guia. En ser fora del poble s'arromangava la Puix vostre cor en son passat s'abeura Verdaguer sortí de sotana i se la lligava a la cintura, de manera que es aconhortau-la de tan bé perdut; Sant Celoni i dormí a presentava amb l'hàbit fins a mig cos i mostrava, per ella sou vosaltres un brot d'heura Santa Fe, camí del nets i polits, la part inferior dels pantalons. Duia que s'enfila amorós a son escut. Matagalls. sempre una llibreta a punt, i tota herba o flor cam- perola que se li oferia a la vista, la collia i la posava Viladrau entre els fulls de la llibreta, i en ser al poble o la masia que primer li sortia al pas, anava demanant el Sant Segimon nom, virtuts i tradicions de totes les herbes i flors Sant Miquel 1697 que duia recollides. Era molt cantador, però no per de Barretons Sant Marçal lluir la veu sinó per passar el temps. Matagalls Coll Pregon Torras (Portaveu de l'Agrupació Excursionista Catalunya, número 24, maig-juny de 1922) diu que MONTSENY 1706 Turó de l'Home Aiguafreda Osona

Bages Selva Mosqueroles

Vallès Oriental Vallès la Garriga Occiedental Maresme Sant Celoni ALBERT MARTÍNEZ

04/2009 MUNTANYA 882 33 DIBUIXOS VERDAGUERIANS

Entre les pràctiques artístiques tradicionals, el dibuix ha depassat la seva inicial dedicació per assolir un territori més ampli. Més enllà de l'obra d'artista, el dibuix, en les seves diferents aplicacions, ha estat i és útil com a eina per descriure i anotar, per suggerir ràpidament o puntualitzar una idea que, d'aquesta manera, pren forma, es concreta i esdevé entenedora; ja sigui un objecte, una LES NOTES TRAÇADES figura, un fragment, una delineació o senzillament un apunt de paisatge. Autora: Teresa Camps Profesora titular d'art contemporani de la Universitat Autònoma de Barcelona SOBRE PAPER PER JacintVerdaguer El dibuix com a eina amb capacitat per donar Pirineu. L'objectiu era, doncs, científic, i confiat a forma a una idea és un recurs habitual a diverses una tècnica que l'autor no tenia com a pròpia. professions i particularment notable en els móns de Més que dibuixos, els apunts dels quaderns de la biologia i l'arquitectura. Aquesta extensió del Verdaguer semblen anotacions ràpides. De fet, des concepte és allò que permet una aproximació direc- de la possibilitat artística, aquesta és també una ta, a la comprensió del dibuix; el qual, d’altra opció freqüent i practicada sovint pels artistes, i res- banda, ateses la possible diversitat i la llibertat d'ús pon a la necessitat d'anotar de seguida allò que hom de què gaudeixen tant els artistes com aquells que veu, les formes que hom pensa. Per a aquests tipus no ho són -però igualment acudeixen a aquest d'anotació la rapidesa és important, no tant perquè recurs-, no demana coneixements tècnics específics es pugui esvair la idea, sinó perquè cal retenir-la i, ni normatives prèvies: hom l'usa com a recurs quan sovint, el traç de la mà sol ser més lent que la visió no en té d'altre de millor a l'abast. Confiem al d'allò que hom vol anotar. dibuix la formalització d'una idea, però també la Verdaguer se sabia poeta, no dibuixant o artista; descripció i la representació d'allò que hom veu. Al tanmateix va gosar dibuixar. Potser estava segur de mateix temps, mitjançant el traç es manifesta quel- comptar amb la paraula que completaria l'apunt. com de la nostra personalitat. Certament, en els dibuixos del seu temps, més fidels La representació del paisatge, per la seva comple- als procediments instrumentals de la tècnica, la xitat, per la naturalesa indefinida i mancada de paraula escrita no solia ser-hi. Aquesta llicència per- límits formals i espacials dels motius que hom con- tany a la concepció contemporània del dibuix. templa, demana una selecció, coherent amb el desig Difícilment podem parlar d'un Verdaguer artista; i la comprensió d'allò que hom vol representar i sí que ho podem fer, però, de l'home sensible que, suggerir, i, també, una certa capacitat d'abstraure la davant la grandesa de la visió, intenta retenir-la i, en realitat, de beneficiar la visió estructural. L'artista ha nom del rigor científic, podem entendre la seva de buscar-ne la visió de conjunt suficient per donar necessitat d'anotar-la: en arribar dalt d'un cim pos- a entendre el propòsit de la seva representació. siblement no documentat d'altra manera que segons Això és possible, ja que un dibuix sempre és una indicacions visuals o bé camins i direccions disse- síntesi hàbil i entenedora que redueix la realitat en nyats pels caminants, fa ús del recurs adient a l'ano- els seus aspectes més connotats (mida, volum, rela- tació (quadern i llapis, carbó o ploma) per dibuixar ció amb l'espai, color, matís, forma i moviment damunt d'un paper (úniques eines possibles) i dei- real) i que sobre el suport, generalment abastable, xar constància d'allò vist amb la confiança que el crea un petit cosmos coherent i inconfusible. dibuix sol ser fiable i les representacions gràfiques es Des d'aquesta permissibilitat, el poeta excursio- poden identificar i, per tant, reconèixer. nista va poder dibuixar sense ser artista, ja que en el El principi d'unitat interna de cada apunt per- moment en què va dibuixar, ho va fer plenament met imaginar el punt de vista de l'autor en el conscient d'usar un mitjà de concreció, un instru- moment de realitzar la nota. Verdaguer organitza la ment útil a la seva necessitat de precisió, ben allu- representació mitjançant un centre visual que coin- nyat com a recurs de la paraula i l'expressió poètica. cideix amb el centre del suport i ordenant els ele- És prou conegut que Verdaguer va fer els dibuixos ments en relació a aquest centre, de manera que els com una eina de suport i un mitjà de retenció com- angles regulars del paper de les seves llibretes i fulls plementaris a la seva memòria visual, però, sobretot, perden tot el pes geomètric i gairebé desapareixen amb voluntat científica com a material de treball visualment. Tot i no premeditada, és interessant la segur per a la realització del seu gran poema, Canigó, solució de la representació de l'espai, sovint jugant per tal de citar i descriure correctament els noms dels amb el traç, sense voluntat d'esdevenir una forma

CASA-MUSEU DOMÈNECH I MONTANER DOMÈNECH CASA-MUSEU llocs que estaven ja incorporats a la toponímia del tancada; ben al contrari, deixant espai lliure a la

34 MUNTANYA 882 04/2009 04/2009 MUNTANYA 882 35 Pàgina anterior: possibilitat de completar les formes en la ment i a dir, per utilitzar-los no com a material de percep- Silueta del Canigó l'experiència de l'espectador. Aquest recurs és hàbil ció artística, sinó com a material d'un sol ús desti- feta des de Prada, atesa la dificultat de resumir la complexitat del pai- nat a l'anotació més fidel possible. Això ens ho fan dibuixada a la ploma satge al qual Verdaguer acudeix sense recursos pictò- pensar la seguretat del traç, la confiança en el seu en un full de paper. rics, tals com l'ús dels difuminats, les ombres, la grafisme sense rectificacions, la llibertat en la ubica- Es conserva a la Casa precisió dels volums i dels colors propis del relleu ció de les paraules al costat dels motius que des- Museu Domènech natural que no és uniforme. D'aquí el sovintejat criuen, els espais en blanc que serveixen de nexe a la i Montaner, a Canet recurs a les paraules genèriques neu o camí al costat visió total del lloc i, en general, la despreocupació de Mar. d'un traç més o menys significatiu. estètica i la manca de refinament del traç dels dibui- Hi ha en alguns dibuixos una voluntat clara de xos. És ben probable que Verdaguer pensés que descripció que ultrapassa la síntesi. Ja sigui per ningú, amb posterioritat, consideraria aquests mate- voluntat de precisar, per l'admiració i afinitat envers rials com a dibuixos susceptibles de ser vistos com a Els croquis pirinencs Difícilment el fet religiós o per la possibilitat de conèixer i la tals, amb independència de la seva funció inicial. podem parlar novetat que significava la presència d'esglésies romà- Tanmateix, en les anotacions que dibuixa hi ha, DE d'un Verdaguer niques en els àmbits rurals de les valls pirinenques i sens dubte, els trets que permeten situar-les en el artista; sí que la seva càrrega simbòlica i social, Verdaguer mostra terreny del dibuix, superant la idea de mer instru- una clara voluntat de dibuixar-les, s'entreté a fer-ho ment. En termes generals, Verdaguer crea aquests JACINT VERDAGUER ho podem fer, i la descripció és prou acurada per permetre el reco- particulars microcosmos que permeten veure cada però, de l'home neixement sense dubtes dels edificis. La ubicació una de les seves anotacions com una unitat, com un dels edificis religiosos al centre visual dels dibuixos dibuix separable dels altres sense dificultat. Tot i que Autors: Francesc Olivé Guilera i Jaume Olivé Morros sensible que, mostra el contrast entre l'espai natural, obert, i la no hi ha un tractament uniforme, la temàtica els davant la construcció humana, precisa i ben delimitadora de agrupa i la intenció, ben coneguda, també, així com Jacint Verdaguer a més de poeta fou un fervent excursionista. Les muntanyes i la natura, juntament grandesa de la l'element simbòlic. A més, el dibuix de les esglésies la datació i el lloc on foren realitzats. De fet, les prin- guarda un sentit de la mesura i una correcta propor- cipals diferències rauen en la complexitat de la repre- amb l'esperit religiós, foren la font d'inspiració de les seves poesies. Algunes muntanyes, com el visió, intenta ció respecte a l'entorn on es troben, fet que ens per- sentació i en la quantitat dels elements representats Montseny i Montserrat tingueren una significació especial en la seva obra, però, de totes les muntanyes, retenir-la i, en met pensar en l'acurat sentit de la profunditat i la en cada cas. Tot i tractar-se d'un tema únic, els els Pirineus foren els protagonistes principals de la seva creació literària. nom del rigor proporció que, malgrat no ésser aparentment neces- models són diferents com correspon a les distintes saris a una anotació més aviat tècnica, indiquen les visions i punts de mira de l'ampli territori recorregut. científic, podem capacitats resolutives del poeta en el moment de La distància en el temps i els canvis en moltes entendre la seva resoldre problemes de representació. coses resituen l'obra gràfica del poeta i els dibuixos necessitat Inevitablement, el cromatisme és absent. Verda- que han perviscut poden ser vistos com a tals. En guer no va tenir voluntat de fer dibuix artístic, sinó aquest sentit, tenen totes les condicions per ser d'anotar-la de dotar-se d'un instrument vàlid per memoritzar dibuixos, no solament anotacions, sinó que tenen

allò que veia. El traç, fragmentat però segur, mostra moltes coses que els afirmen: la capacitat de síntesi, CATALUNYA DE BIBLIOTECA la fidelitat a l'objectiu: els cims, els llocs significatius l'adopció del traç com a element d'estil comú a tots i indefugibles, són destacats en negre damunt del ells, el contorn que esdevé protagonista, la segure- blanc del paper, de manera que el fons d'aquests tra- tat, el sentit de la proporció, la valoració de l'espai, ços constitueix el vuit, el contrast; en definitiva, la el sentit de la profunditat i la coherència en la rela- representació de l'espai. Hi ha unitat interna en cada ció interna dels elements representats. Separats de la peça, però també hi ha ordre visual i de recorregut seva ubicació en el quadern de notes, agafats com a ben fidel a aquell que estableix el nostre hàbit visual unitats de descripció diferenciades que formen con- de lectura, d'esquerra a dreta. Pel que fa a la possibi- junt, els podem entendre com a dibuixos, semblants litat expressiva, que no és en aquest cas ni la intenció a molts altres dibuixos, nascuts també amb finalitat ni la finalitat dels dibuixos, sembla tanmateix revelar d'anotació. De tota manera, no goso qualificar-los trets de la personalitat del poeta. L'imagino com una d'obra d'art, ja que hi manca allò que és essencial: la persona segura i ordenada, amb fermesa, directa en voluntat de ser-ho i la intenció de l'autor, visibles la seva visió, sense dubtes ni rectificacions, capaç de entre d'altres coses en la manca de relació de proce- sintetitzar per retenir i gens retòrica. dència i continuïtat d'aquestes obres, que consti- La dificultat de representar la visió panoràmica tueixen un conjunt únic en la producció del seu obliga a la síntesi i, per tant, a excloure les ombres i autor i que no guarden relació amb l'obra literària les referències figuratives pròpies de la naturalesa del del poeta, per exemple, com a il·lustració referida al model com ara els boscos i els matolls, les pedres, els text. No hi pot haver dubtes en aquest aspecte, ja desnivells, els núvols i els rierols. que coneixem prou bé les circumstàncies en què van Possiblement, Verdaguer pensava en la comple- ser realitzats i les causes que els motivaren. mentarietat de les paraules escrites, de manera que El terreny que va divisar Verdaguer no ha estat el traç sembla subordinar-s'hi perquè, tot i emprar objecte de treballs artístics, tot i que la tradició de

VERDAGUER IMATGES I OBRES. MUSEU DIOCESÀ DE BARCELONA una cal·ligrafia segura i important, resta espai sufi- paisatgisme és extensa i diversa en el panorama pic- Jacint Verdaguer el cient per fer visible la descripció dels elements geo- tòric català a causa, òbviament, de les dificultats 1883, l’any que va gràfics. Segurament també hi va excloure de forma d'accés i realització que demanen aquestes pràcti- Sant Martí del Canigó, vist des de l'orri de la Cirerola, al camí que va a pla Guillem pel coll de Segalà, croquis fet per Verdaguer pujar a la pica deliberada el que podríem assenyalar com a ele- ques, de manera que es fa molt difícil confrontar el juliol de 1883. Al dibuix es veuen els edificis del monestir encara en ruïnes abans de la restauració. A segon terme, la serra i d’Estats. ments artístics per embellir o decorar els croquis, és aquests dibuixos amb la realitat. torre de Goà, el puig de Tres Esteles i el coll de Mentet tanquen aquest dibuix, que és un dels mes emblemàtics de Verdaguer.

36 MUNTANYA 882 04/2009 04/2009 MUNTANYA 882 37 DIBUIXOS VERDAGUERIANS

l 27 de novembre de 1878 Verdaguer ingres- ja no seran una simple ficció poètica, com eren a Dos dels quatre sà a l'Associació Catalanista d'Excursions L'Atlàntida, sinó que, d'acord amb l'esperit de l'ex- croquis consecutius E Científiques, just quan es complien els dos cursionisme científic, en el qual s'havia integrat, bas- dibuixats per anys de la fundació d'aquella associació que fou l'o- tirà la llegenda damunt un país concret i ben docu- Verdaguer el 10 de rigen del Centre Excursionista de Catalunya. El mentat, per això decideix fer excursions al llarg del juliol de 1882 des del

poeta tenia aleshores trenta-tres anys. Els estius de Pirineu català, especialment durant els anys 1882 i CATALUNYA DE BIBLIOTECA cim de la torreta de 1879 i 1880 fa estada al balneari de la Presta, i és en 1883, per tal d'obtenir informació geogràfica fide- l'Orri (2.439 m). entrar en contacte directe amb la muntanya, que va digna que recollirà personalment sobre el terreny. Aquest cim, que perfilant el projecte d'escriure un gran poema, una Els textos que escriu a les seves llibretes d'excursió Verdaguer anomena «llegenda pirenaica» centrada en el Canigó. El temps es complementen amb uns croquis que tenen com a muntanya de Rubió, que està al Vallespir l'aprofita per fer llargues cami- finalitat principal anotar-hi topònims. La majoria és el punt culminant nades, durant les quals recull en una primera llibreta d’aquests croquis, fins a un total de seixanta dibui- de les pistes d'esquí d'excursions tota mena de dades útils per a l'obra xos, es troben a la Biblioteca de Catalunya, en quatre de Port Ainé. que escriurà. Serà un poema que s'inspirarà en les llibretes, escrites entre 1879 i 1883, amb anotacions Hem reproduït aquí llegendes que ha anat aplegant, però ara els Pirineus preses durant les excursions que va fer tot recorrent aquests dos dibuixos els Pirineus des del Canigó a la Maladeta. com a exemple del Dels textos que va escriure en aquestes llibretes, seu ús com a eina de Verdaguer només publicà l'«Excursió a l'Alt Pallars», treball, per anotar-hi que llegí personalment el 7 de març de 1884, ara fa noms de lloc. Baixeu cent vint-i-cinc anys, a la sala d'actes de l'Associació el dibuix superior, Catalanista d'Excursions Científiques i fou publicada poseu-lo a la dreta del íntegrament al volum VIII de les memòries de l'asso- dibuix inferior i veureu ciació. Gairebé totes les altres anotacions restaren com el Salòria fa inèdites fins al 1992 en què Narcís Garolera, seguint d'encaix entre els dos el treball iniciat per Josep M. de Casacuberta, les croquis. publicà en una edició crítica molt acurada, però els dibuixos pròpiament no foren publicats. Perejaume en donà a conèixer alguns en els seus llibres Oïsme i Els cims pensamenters. Curt Wittlin i Narcís Garolera en publicaren bastants al llibre Del Canigó a l'Aneto. L'any passat, amb motiu de la trobada excursionista a Vil·la Joana, i a través del El Portarró, butlletí del parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, donàrem a conèixer alguns dibuixos tal com foren publicats al Butlletí de la Societat d'Onomàstica de setembre-desembre de 2007, on fèiem també un inventari dels seixanta croquis que coneixem. Gairebé la meitat dels croquis de Verdaguer són fets des de dalt dels cims i alguns s'enllacen fent panoràmiques completes o seqüències parcials, com en el cas de la torreta de l'Orri (Rubió-Pallars Sobi- JULI SOLER rà), Salòria (Alt Urgell), Casamanya (Andorra),

Capceres (Caldes de Boí), pala Alta de Sarradé FRANCESC OILVÉ (Aigüestortes), o Montsent de Pallars. Al capda- El cim del Canigó munt de cada croquis Verdaguer n'indicava l'orien- amb la creu actual. tació, que no és gaire fiable. Va fer també dibuixos Antigament n'hi havia de detalls anecdòtics, sovint relacionats amb temes hagut una altra, però de folklore; en altres segueix el perímetre dels quan Verdaguer pujà a estanys, o pren vistes des de localitzacions concretes la pica l'any 1883 no Ruïnes de Sant Martí del Canigó, fotografia publicada a Notes sobre l'art com coma Ermada, Canigó, Rià, coll de Carançà, n'hi havia cap. En el religiós en el Rosselló, de Jean August Brutails, llibre traduït per Jaume pica d'Estats, puig de la Cometa, Gessa, pic de Cla- poema, Verdaguer Massó i Torrents, editat l'any 1901 pel Centre Excursionista de Catalunya. vera, Montgarri, coll de Cabdella, o la Maladeta. atribueix al comte Jacint Verdaguer morí l'any següent. Aquell mateix any Juli Carselade du Els relats que Verdaguer fa de les seves excursions Guifré, moribund, la Pont, bisbe de Perpinyà, adquirí l'antic monestir i n'inicià la restauració, en pirinenques, sorprenen per la precisió i veracitat. iniciativa de col·locar- la qual participaren tots el Països Catalans. Verdaguer, a les notes del Aquest és un fet que han constatat tots els qui n'han hi la primera: «Ara que poema Canigó, havia escrit: «...Aqueixos sants i aqueixos àngels ajudin al fet la comprovació sobre el terreny, com Curt Wit- a mi l'avara mort venerable prelat a realitzar lo seu somni d'or de reconstruir l'abadia de tlin, Bernat Gasull, Pere Canturri, Jordi Pasques i m'espera, / una mercè Sant Martí del Canigó. Lo dia que aquest llegendari monestir s'aixequi de nosaltres mateixos. Verdaguer fou un autèntic mun- us demano, és la ses ruïnes, serà de veritable goig per los bons catalans d'ençà i d'enllà tanyenc, capaç de fer uns itineraris maratonians. Els darrera: / plantau la dels Pirineus; i per l'autor d'aquest poema, si Déu li fa la mercè de deixar- croquis que va dibuixar des dels cims són la confir- La Maladeta. Fotografia feta per Juli Soler i Santaló des del cim de l'Aneto, que es correspon bastant Creu del Canigó al l'hi veure, serà un dia dels millors de la seva vida». mació documental d'aquests itineraris. al croquis i la descripció que en va fer Verdaguer quan va pujar-hi el 22 de juliol de 1882. bell cim».

38 MUNTANYA 882 04/2009 04/2009 MUNTANYA 882 39 VISIONS A LA PLOMA A cura de Jordi Solà VISIONS A LA PLOMA

ls seus llargs viatges i les seves excursions van portar Alguns indrets Verdaguer a molts indrets que, durant anys, han estat E recordats justament per la seva presència. En aquest número especial de la revista Muntanya repro- verdaguerians duïm un conjunt de dibuixos, de paisatges i llocs que són prou emblemàtics per a tots els que vulguin endinsar-se en el món verdaguerià. L’ANETO DES DEL PLA DELS AIGUALLUTS (ALTA RIBAGORÇA) es dels Aigualluts, referint-se a l’Aneto, Jacint Verdaguer, en D el poema Canigó diu: «Veu’s-la aquí; mirau sa gegantina altura». Amb 3.404 m és el cim culminant del Pirineu, situat al massís de la Maladeta, i el més alt dels Països Catalans. No és estrany, doncs, que Verdaguer n’admirés la seva altura imponent. LA PICA DEL CANIGÓ, DES DE L’ESTANYOL DE CORTALETS (CONFLENT) l Canigó és un important centre de muntanyisme; disposa del xalet refugi de E Cortalets, des d’on s’ha fet el dibuix. Per la seva significació religiosa i folklò- rica, vinculat a la mitologia nacional de Catalunya, el Canigó és la muntanya insíg- nia dels catalans. En el seu poema èpic, Verdaguer diu d’aquesta muntanya: «Lo Canigó és una magnòlia immensa que en un rebrot del Pirineu se bada».

LA CREU DEL MATAGALLS DEL MONTSENY (OSONA) erdaguer coneixia bé el Montseny, i va pujar al Matagalls en V més d’una ocasió. Cada segon diumenge de juliol, més de 800 romeus catalans s’apleguen al voltant de la creu que corona la muntanya per retre homenatge a Sant Antoni M. Claret i a Verdaguer.

VIL·LA JOANA, A VALLVIDRERA (BARCELONÈS) EL MONESTIR DE SANT MARTÍ DEL CANIGÓ (CONFLENT) EL SANTUARI DE SANT SEGIMON DEL MONTSENY (OSONA) n aquest casal, situat en el boscos de Vallvidrera, l’any 1902, morí Jacint Ver- l monestir de Sant Martí, situat en un esperó rocallós del massís del Canigó, ncinglerat en un abrupte contrafort del vessant nord del E daguer. Avui dia s’ha convertit en la Casa Museu Verdaguer, dedicada a la E va ser reconstruït pel bisbe Juli Carsalade du Pont, amic de Verdaguer, i és un E Matagalls, el santuari es remunta al 1290, quan es construí memòria del poeta. indret de visita obligada per a tots els verdaguerians. Fou fundat entre el 1001 i el una capella aprofitant una cova natural, habitada, segons la lle- 1007 pel comte Guifré II de Cerdanya i Conflent. genda, per Segimon de Borgonya.

40 MUNTANYA 882 04/2009 MUNTANYA 882 04/2009 41 LLIBRES I MAPES A cura de Francesc Beato LLIBRES I MAPES

Les ascensions Verdaguer Antologia L’edició crítica pirinenques a través del dels textos Un clàssic de d’Excursions Nou excursions Altres llibres de Verdaguer Pirineu excursionistes l’excursionisme i viatges literàries verdaguerians

’autor d’aquesta guia ens proposa oincidint amb el centenari de la n aquest llibre el professor Ramon ins ara el llibre bàsic per conèixer El professor Narcís Garolera, un dels ’autor ens proposa de fer nou iti- La vella Andorra Jacint L de seguir els camins que va fer C mort de Jacint Verdaguer, el pro- E Miró ens ofereix un conjunt de tex- F els recorreguts pirinencs de Verda- millors especialistes de l’obra literària L neraris literaris per indrets on vista per mossèn Cinto Verdaguer per assolir els cims piri- fessor suís Curt Wittlin, després de tos que constitueixen una antologia guer era Excursions i sojorns de Jacint d’en Verdaguer, a principis de la dèca- Jacint Verdaguer es va inspirar per Esteve Albert i Cosp Verdaguer nencs, sobretot durant les dues tra- resseguir a peu una gran part dels iti- pirinenca i excursionista d’en Verda- Verdaguer a les contrades pirinenques da de 1990 del segle passat, va publi- escriure algun dels seus textos, tant en Edita: Editorial Barcino. Barcelona (1959) vesses realitzades els estius del 1882 neraris de Verdaguer, va seleccionar guer. El divideix en quatre apartats: de Josep Maria de Casacuberta. Qual- car, en tres volums, una edició critica vers com en prosa. i el 1883. Durant gran part de la seva diversos textos de les seves llargues prosa excursionista, prosa popular, sevol excursionista o estudiós que vol- del llibre Excursions i viatges de Ver- Al llarg de l’explicació de cada una El Pirineu. excursionista caminades, sobretot dels tres qua- poesia i botànica poètica. gués informar-se de les gestes piri- daguer. de les rutes, hi tenim una selecció de vida, però sobretot, entre els anys Tradicions i llegendes setanta i vuitanta del segle XIX, va derns d’excursions dels anys 1882 i Després d’una introducció trobem nenques del poeta havia de consultar Aquests volums són el resultat de textos de Verdaguer que ens conviden endinsar-se en una aventura munta- 1983, on es recullen les seves traves- el poema «L’heura», que Verdaguer va aquest text. la tesi doctoral de Garolera, la primera a llegir-los. Joan Amades i Gelat nyenca extraordinària, sovint no prou ses pirinenques des del Canigó fins a dedicar als excursionistes. Tot seguit, El llibre s’inicia bàsicament amb que es va presentar a la Universitat de El llibre està dividit en set apartats. Edita: La Llumenera. Barcelona (1949) coneguda, on entre d’altres, va pujar la Maladeta. del llibre Excursions i Viatges: excur- l’estada al santuari de Montgrony, l’es- Barcelona, d’un text en prosa de Jacint El primer, més extens, és la descripció Edició facsímil: Garsineu Edicions. als cims del Canigó o la pica d’Estats, Amb els textos de la versió del pro- sions a l’Alt Pallars i l’aplec de Mont- tiu de 1878, i finalitza el 1884 amb els Verdaguer. L’objectiu d’aquesta acura- de les rutes. Un segon on ens explica Tremp (1997) amb l’afany d’identificar els recorre- fessor Narcís Garolera, va publicar un garri. Dins de la prosa popular de Ron- dies que va passar en el santuari de la da investigació és estudiar una obra els monuments arquitectònics, els guts i conèixer en detall la serralada. treball amb comentaris personals, dalles: Sant Guillem de Llívia, l’estany Mare de Déu del Mont per enllestir el en prosa del poeta, editar-la crítica- museus i centres d’interès que podem Verdaguer i el Pallars. Bernat Gasull ens ofereix la des- il·lustrat amb gravats de Gustave Doré, de Montcortès, l’estany d’Angulasters, seu poema èpic Canigó. ment i complementar-la amb la trans- trobar al llarg dels recorreguts. En el Primer centenari de l’excursió cripció detallada de les ascensions i dibuixos de Josep Moll, Francesc de lo Lloro i la font de la Badella. De Cani- S’hi destaquen les dues llargues cripció d’escrits inèdits que hi tenen tercer hi fa propostes didàctiques. Un del poeta al Pirineu Borja Moll i Jordi Solà, a més d’alguns gó, fragments dels cants I, II, IV, VI i VII. travesses pirinenques que Verdaguer relació. quart apartat està dedicat a la relació pirinenques que ara fa més de 125 Josep Coll i Martí anys va fer el poeta. Els itineraris que croquis de muntanya, que el mateix De Pàtria: Cançó de Raier, Los dos va fer els estius dels anys 1882 i 1883 Garolera, com molt bé diu, va d’altres autors amb els textos verda- (Presentació i antologia) descriu són les ascensions als cims; Verdaguer va dibuixar en les seves lli- campanars i La corona. D’Aires del amb l’objectiu de recollir informació posar en evidència, en aquest estudi guerians. El cinquè consisteix en una ha descartat les rutes a peu que va fer bretes d’excursions. Montseny: Goigs del beat Romeu de per escriure Canigó. de la prosa verdagueriana, la meticu- relació de materials escrits o gràfics Edita: Comissió per la Diada dels Raiers. el poeta, entre pobles o valls. Durant Llibre de gran format, molt ben Llívia. I del llibre Flors de Maria hi tro- Casacuberta, per escriure aquest losa elaboració que Verdaguer feia, relacionats amb el poeta, que podem La Pobla de Segur (1983) els anys 2003 i 2005 va fer un treball editat, amb els textos de Verdaguer bem les poesies: «La viola», «Lo ges- llibre, va consultar els detallats dietaris abans de donar com a definitiu el text trobar al llarg de les rutes. Un sisè de recerca exhaustiu en arxius i publi- normalitzats. samí», «Lo cabell de la Mare de Déu», i quaderns de notes que el poeta va dels seus articles d’excursions i viat- apartat, amb adreces i telèfons d’a- Els excursionistes a cacions, i duu a terme les mateixes «La margarida», «Lo romaní», «La fari- escriure al llarg de les seves llargues ges: «Feia una primera redacció i des- juntaments, museus i hotels que mossèn Jacint Verdaguer ascensions que va fer el poeta. gola», «No m’oblides» i «Clavellina». caminades. Per això, molts dels indrets prés la refeia tres o quatre vegades». podem trobar al llarg dels recorreguts. Diversos autors Aquesta feina ha donat com a que Verdaguer va visitar durant les tra- El resultat d’aquesta forma de treba- El setè apartat ens ofereix una llista Edita: Impremta Arola. Barcelona (1953) resultat aquesta guia d’itineraris de vesses dels any 1882 i 1883, gairebé llar és un Verdaguer bon coneixedor de bibliografia essencial sobre Verda- Edició facsímil: Generalitat de Catalunya. coincideixen amb el fascinant viatge del gènere de viatges, però també un guer. I s’acaba amb la reproducció del muntanya, amb 29 itineraris dividits en Departament de Cultura. quatre apartats: Pirineu Oriental, que en el poema Canigó fan Gentil i escriptor que dominava tots els regis- mapa que Josep Maria de Casacuber- Andorra, Pallars-Alt Urgell i Aran-Alta Flordeneu, tot volant sobre la gran tres, tant el vers com la prosa. ta va confeccionar de les excursions Barcelona (2003) En aquest petit recull Ribagorça-Arieja, acompanyats de les serralada, des del Canigó fins al mas- que Verdaguer va fer durant els estius Verdaguer a la pica d’Estats notes, ressenyes i poemes que Verda- sís de la Maladeta. de 1882 i 1883. bibliogràfic ens centrarem guer va deixar de cada recorregut. (Centenari 1883-1983) Homenatge dels excursionistes en els llibres que tenen Edita: Comissió excursionista. relació amb Verdaguer Barcelona (1985) i l’excursionisme. Obres completes Jacint Verdaguer Pròleg de Marià Manent Col·lecció: Biblioteca perenne Edita: Editorial Selecta. Barcelona (5 edicions: 1943, 1946, 1949, 1964 i 1974)

Estudis sobre Jacint Verdaguer Josep Miracle Col·lecció: Biblioteca Serra d’Or – 86 Edita: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona (1989)

L’escriptura itinerant: Les ascensions de Verdaguer Del Canigó a l’Aneto Verdaguer i els Pirineus Excursions i sojorns de Jacint Excursions i viatges Jacint Verdaguer Verdaguer, Pla i la literatura al Pirineu Jacint Verdaguer Antologia Verdaguer a les contrades pirinenques Jacint Verdaguer Llorenç Soldevila de viatges Bernat Gasull i Roig A cura de Narcís Garolera i Curt Wittlin Ramon Miró Baldrich Josep M. de Casacuberta Edició a cura de Narcís Garolera (tres volums) Col·lecció: Els Escriptors i El país Narcís Garolera i Carbonell Col·lecció: Azimut – 97 Edita: Pagès editors. Lleida (2002) Col·lecció: Biblioteca pirinenca – 41 Biblioteca Verdagueriana. Textos. Documents. Biblioteca Verdagueriana. Textos. Documents. Edita: L’Aixernador Edicions. Col·lecció: Argent viu – 32 Edita: Cossetània Edicions. Valls (2008) 195 pàgines, amb il·lustracions Edita: Garcineu edicions. Tremp (2004) Edita: Editorial Barcino. Barcelona (1953) Edita: Editorial Barcino. Barcelona (1991) Argentona (1992) Edita: Pagès editors. Lleida (1998) 204 pàgines, amb il·lustracions 183 pàgines, amb il·lustracions 111 pàgines 1.007 pàgines en tres volums. 258 pàgines, amb il·lustracions

42 MUNTANYA 882 04/2009 04/2009 MUNTANYA 882 43 VIES D’ESCALADA A cura d’Armand Ballart VIES D’ESCALADA

er als qui xalen obrint vies, presentem a continuació alguns indrets on encara n'hi caben unes ALT URGELL / SERRA DE LES CANALS MONTSEC / SERRAT DE FONT FREDA pitons variats, joc de tascons, aliens i ticament equipada i amb una dificultat quantes... i com sempre el Maestrat és una de les millors reserves que cal tenir en compte. La un joc de camalots per a aquesta entre- màxima de V+/Ae. Cal portar 12 cin- Via Sol de mitjanit Via Vicenç Bertolín (360 m. MD inf.) P seva situació apartada de la metròpoli i amb més tolerància vers les prohibicions fan d'aques- + tinguda aventura, amb bon ambient i tes, els estreps i camalots opcionals. A. BALLART ta comarca un lloc privilegiat amb calcari i silenci. Al Montsec també hi queden panys poc explorats (210 m. MD /Ae) rocam de tots els colors. Segons els Per arribar-hi, a la sortida d'Oliana heu com la paret de la Font Freda que, com la serra de les Canals a l'Alt Urgell, ofereixen bones possibi- autors, el desplom de xorreres del d’agafar la pista asfaltada que du cap litats d'obertures fins i tot assequibles, donades les característiques d'un terreny menys cobejat penúltim llarg resta bastant equipat amb a les Anoves i Mora Condal, fins a d'entrada. Salvat de Montserrat i Riglos, per norma general, són les escoles de conglomerat menys possibilitats de forçar-lo en lliure (7b?). situar-se sota mateix de la muralla on freqüentades donat el grau més elevat d'exposició. Per tant, les zones de calcari, i sobretot les pro- hi ha un petit aparcament. Pugeu per peres a la carretera, són sens dubte les més sol·licitades. En conjunt, en aquests llocs més visitats és ALT URGELL l'esquerra d'un barranc i en poc més difícil d'obrir quelcom interessant, però no impossible, com s'ha demostrat a la coneguda roca Regi- La serra de les Canals, ben visible a la de 10 min arribarem a peu de via, tot na amb dues noves vies. És clar que encara queda temps per considerar alarmant el tema de la sortida d'Oliana direcció nord, és un de just a la vertical de la fissura de l'últim saturació mentre hi hagi espai, però el que és segur és que moltes vies quedaran gairebé esborrades tants indrets oblidats malgrat el seu llarg. Descens recomanable rapelant la per d'altres, mentre no respectem la distància i l'estil amb què han estat obertes. còmode accés i privilegiada orientació via, o bé caminant cap a l'est fins al per a l'hivern. Si bé aquest vessant no collet per on passa la carretera d'ac- MAESTRAT (novembre-08), oberta per Alex Ruiz i ques anomenades les agulles de Pitar- té un atractiu destacable, les possibili- cés. Roca de conglomerat acceptable, Molt a prop del poble de Pitarque, més Toño López de Saragossa, ofereix la quejo. L'octubre de 2006, Jordi Tapia i tats hi són nombroses, i fins ara sola- caldran repeticions. conegut per la pintoresca contrada de possibilitat més elegant de guanyar Bernat Jover aconsegueixen el cim de ment resten oberts quatre itineraris l'Órgano de Montoro, tenim un aquest magnífic espadat. Sis tirades l'agulla de l'esquerra amb la via Jac- coneguts. L'últim, obert per Pere Tutu- excel·lent repertori de parets de totes totalment equipades amb parabolts de ques Crustó, i més tard, juntament saus i Llorenç Vallès en tres jornades, mides i estils, ben visibles quan transi- 8 mm són la millor alternativa per fugir amb el company J. Quellos, guanyen via Sol de mitjanit (gener-08), resulta tem des del vehicle mateix. Un dels de la calor amb només 12 cintes l'altra agulla amb la via Esmorzars de una bona opció per conèixer aquesta La roca Regina, al passatges més singulars d'aquesta exprés. El descens s'efectua per la forquilla. Escalades obertes sense contrada gràcies a una escalada pràc- congost de Terradets. bonica vall es troba a l'altura d'un mateixa via en ràpels gràcies a una expansions, on trobarem alguns ferros túnel que travessa un curiós plec de instal·lació intermèdia equipada a la casolans i una gran varietat de passat- CONGOST DE TERRADETS / ROCA REGINA calcari sorprenentment estètic i verti- vertical de l'itinerari, rapelable amb ges sobre un rocam acceptable en cal. Mentre en la seva cara oest ja fa una sola corda de 60 m. Molta atenció conjunt. Cal portar el joc de tascons i 1. Via Arnau Vedo (355 m. MD/A2) - anys que existeixen un bon grapat de amb la caiguda de pedres sobre la els camalots fins n. 3. Per accedir-hi, 2. Via Alvar Archilla (140 m. ED /A2) vies curtes equipades, la cara est carretera. cal deixar el cotxe a l'entrada del dibuixa un itinerari força captivador i Tot just en aquest indret, però a túnel, al peu de la via Luz de invierno, amb un ambient excepcional en la l'altra banda del riu Pitarque, observa- heu de creuar el riu mitjançant uns seva part final. La via Luz de invierno rem a llevant dues roques característi- troncs entravessats i superar el pen-

MAESTRAT / CONGOST DEL RIU PITARQUE MAESTRAT / AGULLESDEPITARQUEJO Via Luz de invierno 1. Via Jaques Crustó (175 m. MD) (170 m. ED) 2. Via Esmorzars de forquilla (175 m. MD) dent fins a la base de les roques. Des- la feixa d'accés per la dreta de la bas- cens per darrere amb un ràpel (30 m) tió. Primer va ser la via Alvar Archilla i, a continuació, per la canal central (setembre-08) oberta per Roger Archi- amb un altre ràpel de 25 m i desgrim- lla i Robert Masana, la primera del par pel més evident. Orientació nord- repertori on trobarem una mica de tot oest. resseguint els 41 espits col·locats a la paret. Excepte l'inici i la part central on MONTSEC la roca no acompanya, la resta aprofita En el serrat de Font Freda, Joan sinuosament una llaminera línia gris a Jover i J. Alejandre obren la via Vicenç la dreta de la via Olimpia, amb unes Bertolín (25-10-08), aprofitant l'esperó tirades en lliure realment interessants. més destacat molt més a l'esquerra de Cal portar uns 10 claus ( 5 v i 5 uni- la clàssica Fissura obliqua. Itinerari versals), aliens i camalots fins n. 2. assequible en general, amb una dificul- Més a l'esquerra, i creuant la via tat ben repartida i homogènia sobre Barrufets, un dels millors coneixedors bona roca, poc equipada, però fàcil de d'aquesta paret, l'Àngel Vedo, ens sor- protegir. Cal dur un joc de tascons i els prèn amb un treballós itinerari al genuí Camalots fins n. 3. Escalada interes- estil d'aquesta contrada, on s'ha de sant i sobretot solitària; cal arribar-hi picar de valent i preveure un bivac com per la pista que travessa la base de la a mínim per a pròximes repeticions. popular zona del Cap del Ras. Pràcti- La via Arnau Vedo, finalitzada el 9 de cament al final, heu de davallar camp a desembre del 2008 després de nom- través fins al peu de via (30/40 min). brosos atacs per l'Àngel, Ramon Bar- El descens s'efectua baixant per l'es- tra i Nacho Florenciano, ha quedat par- querra de la paret pel terreny més cialment semiequipada amb 60 para- adient directament al vehicle. bolts de 8 mm i totes les reunions La cèlebre paret de roca Regina equipades amb tres parabolts de 10 torna a ser actualitat gràcies a dues mm. Bivacs instal·lats d'hamaques a noves propostes que arranquen des de les reunions 5 i 9. Cal dur uns 40

44 MUNTANYA 882 04/2009 MUNTANYA 882 04/2009 45 LA MOTXILLA DE MUNTANYA LA MOTXILLA DE MUNTANYA

Expedicions Espai CEC Espeleologia Rapa Nui 2009: més de 6 km sota terra en lava Xavier Vallbuena, Èric Villalón i 94 inscrits a la 1a Cursa de la Bases de dades d’espeleologia: Jesús Noriega arriben al pol Sud Lluna del CEC i Vall de Núria GrottoCenter 2.0 i Espeleoíndex

l 7 de març passat el dia es llevava els vessants i les canals que pugen al Actualment (març 2009) GrottoCen- E ennuvolat i fred, i a estones nevava cim del Puigmal. ter compta amb informació sobre copiosament. De tant en tant, el sol es El vent, fort i fred, va fer que l’arriba- 5.433 cavitats, procedents de 217 deixava veure a través dels núvols que da es fes aproximadament 100 m espeleòlegs de divuit països. Els camps corrien ràpid per damunt de l’equip abans d’arribar al cim, on l’equip de que hi ha disponibles per entrar infor- tècnic del CEC marcant el camí de controls del CEC va haver de refugiar-se mació, fer cerques i endreçar són: nom, pujada al Puigmal des del santuari de per prendre els temps dels que arriba- fondària, desenvolupament, latitud, lon- Núria. El vent semblava amainar, però ven i, on alguns, condicionats pel fred, gitud, país, estat, ciutat, massís, siste- feia ballar les banderes de senyalitza- es paraven a observar la magnífica vista ma, roca, busseig, fitxa, estètica, difi- ció com si anessin a trencar-se. A dalt que el vent del nord ens concedia. cultat de progressió, dificultat d’accés i costava aguantar-se dret. En 54 min arribava el primer corre- any de descobriment. Es poden consul- A les 6 de la tarda de dissabte es dor, l’Agustí Roc, i en 59 min ho feia tar les dades en francès, anglès i caste- van començar a repartir els dorsals. la primera dama, Gemma Arró, espor- llà, tot i que properament serà possible Entre els participants no es veien les tistes acostumats a córrer contra el la consulta en català, amb traducció a cares habituals del món de les curses crono. L’Oriol Carbonell (15 anys), cura de Josep Manuel Victòria. d’esquí de muntanya. Es veien les amb un temps de 1 h 22 min, i en A casa nostra, Josep Manuel Miñar-

cares d’aquells que et creues un diu- Joan Requeno (16 anys) i un crono de ro i Francesc Rubinat (membres de LES JABIER menge qualsevol en algun cim, amb el 1 h 58 min, ens recordaven que l’es- l’ERE del CEC) i Víctor Rubinat (creador material bàsic i necessari, amb els quí de muntanya també té planter. del programa i del seu manteniment), expedició d’enguany de la Socie- dubtes de qui es troba en una situació Així mateix, en Ramón Cot, amb 61 desenvolupen l’Espeleoíndex (www. L’ dad de Ciencias Espeleológicas poc habitual. anys, ens demostrava que l’edat no espeleoindex.com), base de dades de Alfonso Antxia, de Bilbao, a la illa de A les 19:30, quan la lluna, protago- ha de fer allunyar-te de les muntan- cavitats de Catalunya. En aquest cas el Pàsqua, ha aconseguit enllaçar el sis- nista i font de llum de la vetllada, era yes nevades. (ESPELEOINDEX) RUBINAT KIKU concepte és diferent, i són ells mateixos tema de cavitats de Roiho i aconseguir sobre nostre es va donar la sortida a la En arribar al santuari, un brou calent, es eines informàtiques cada vega- els que recullen i entren la informació, així un complex subterrani amb més de primera Cursa de la Lluna, cronoesca- un sopar, una mica de música en viu, L da són més aprofitades per l’espe- opció més feixuga i lenta de creixe- 6 km de galeries. La cavitat es conver- lada popular al Puigmal. Els corredors un petit sorteig i un cremallera espeleologia. Programes de càlcul topogrà- ment, però alhora de més qualitat. Els teix en la desena del món, per recorre- E. VILLALÓN havien de seguir el camí traçat per la rant. La Cursa de la Lluna s’acabava. fic, de dibuix convencional, de creació camps que hi ha disponibles per cercar gut, de les desenvolupades en lava. er primera vegada a la història, el anys, representant d’una multinacio- coma de l’Embut, un tàlveg amb una D’aquí a dotze llunes hi tornarem, les 3D, webs, blocs i bases de dades en són: nom, municipi, comarca, grans Els de Bilbao treballen a l’illa xilena Pgener del 2009, un equip de per- nal alemanya, li falta una mà de naixe- neu excel·lent, que faria les delícies cares dels corredors en arribar no en línia han entrat a formar part del món unitats, unitats, recorregut, desnivell, des de l’any 2005 amb altres investi- sones discapacitades van arribar al pol ment. dels esquiadors. Al final de l’embut el deixaven cap dubte. espeleològic d’avui en dia. En referèn- litologia, bibliografia i biologia. A més, gadors xilens i italians, i en col·labora- LES JABIER Sud, al continent antàrtic, una de les Eric Villalón diu: «es tracta d’un pas camí s’enfilava per la dreta per entre Sergi Estaban cia a les bases de dades en línia, cal dins de cada cavitat es pot consultar ció amb institucions locals com Comi- cavitats que aporten molta informació zones més remotes i feréstegues del iniciàtic, un punt d’inflexió en el món de destacar dues iniciatives relativament una fitxa molt completa amb la descrip- sión del Desarrollo, CONAF,Consejo de sobre el passat de la població a l’illa. planeta. Xavier Vallbuena, Jesús Nor- les persones amb discapacitats (…) recents que van agafant empenta. En ció, situació, bibliografia, història, biolo- Ancianos i Comisión de Monumentos. D’altra banda també són destacables iega i Èric Villalón, juntament amb els qualsevol pot tenir un accident i perdre l’àmbit mundial, GrottoCenter 2.0 gia, fotografies, topografia i localització Les investigacions, dirigides per l’es- els espeleotemes generats a partir de seus acompanyants Ramon Larramen- un membre. Això no és un impediment (www.grottocenter.org) és una base de sobre mapa o foto satèl·lit. Tot i que peleòleg i fotògraf Jabier Les, s’han la descomposició del sílice i de l’òpal di i Ignacio Oficialdegui van protago- per viure. No s’han de tenir límits, dades dedicada a l’espeleologia amb Espeleoíndex està en fase de proves, ja centrat en l’exploració i topografia de per part de microorganismes. nitzar l’expedició “Pol Sud sense només cal comptar amb els instru- entrades realitzades pels visitants de s’hi pot accedir i fer-hi consultes. les cavitats de l’àrea de Roiho, així Tot plegat fa que Rapa Nui esdevin- límits”, impulsada per Obra Social de ments i els ànims per aconseguir els les cavitats, que es basen en el con- Valentí Zapater com en estudis geològics, biològics i gui un dels indrets més importants del la Caixa. objectius que ens proposem». cepte de l’enciclopèdia Viquipèdia. arqueològics. Cal destacar les troba- món en l’estudi de la vulcanoespeleo- Amb aquesta expedició, que va Per assolir l’èxit d’aquesta expedi- Qualsevol persona pot entrar informa- lles de restes humanes, petròglifs i logia. recórrer 250 km sobre l’Antàrtida, s’ha ció ha calgut un any i mig d’entrena- ció sobre cavitats naturals. tallers lítics en més d’una vintena de Valentí Zapater demostrat d’una manera evident la ment intens, com ara córrer, fer exer- capacitat esportiva d’alt rendiment d’a- cicis de força i resistència dins d’una quelles persones que pateixen una piscina fins a passar llargues estones BAR - RESTAURANT minusvalia. Els tres muntanyencs van dins d’una cambra de congelació a HERBOLARI estar tres setmanes en una de les -25º C perquè el cos s’adaptés al cli- DEL CEL zones més inhòspites de la Terra, apro- ma antàrtic. A més, també han esquiat ELS TRES fitant l’estiu austral, però amb tempe- per la sorra de platja arrossegant un ratures de -40º C i vents de 300 km/h. llast semblant al trineu que durien pel Herbes medicinals, Tapes gratis Xavier Vallbuena, de 44 anys, és sòl austral. dietètica i biòleg, i va perdre una cama en un L’expedició també té un vessant en prendre accident de moto; Èric Villalón, de 35 científic perquè es prendran mostres teràpies naturals una consumició anys, és tècnic esportiu i or paralímpic per analitzar els nivells de contami- d’esquí alpí, només té una capacitat nants orgànics i inorgànics i per cons- Travessera de Gràcia, 120 Muntaner, 55 visual del 5%. Tots dos esportistes són tatar la vida bacteriana atrapada al gel 08011 Barcelona membres del Centre Excursionista de de l’Antàrtida. 08012 Barcelona Tel. 932 187 331 934 519 210 Catalunya. A Jesús Noriega, de 34 F. A. CEC

46 MUNTANYA 882 04/2009 MUNTANYA 882 04/2009 47 LA MOTXILLA DE MUNTANYA LA MOTXILLA DE MUNTANYA

Himalaisme Espai Muntanya Competicions d’esquí La Copa del Món i el Campionat Primera ascensió hivernal al La revista Muntanya al You Tube, L’italià Antonio Santi domina la d'Espanya - Gran Premi Grifone Makalu (8.463 m) amb èxit a Onda Rambla-Punto Radio i a prova a Grandvalira-Grau Roig recalen a Vallnord

la Viquipèdia LIMIT BOHIGAS_NO H_©NIL CAMPEUSKADI a desena edició de l’Snowrunning Snowrunning, en el marc del calendari Lpuntuable per la Copa d’Europa dels Grandvalira Snowgames, disputat es noves tecnologies i la importàn- d’Snowshoeing s’ha desenvolupat en a l’estació de Grandvalira-Grau Roig L cia d’Internet a l’hora de mantenir un recorregut impecable sobre una sota una nevada constant durant tot el el món comunicat en l’àmbit social i distància de 10 km. La gran quantitat matí. La cursa s’inscriu com una prova cultural han definit la línea d’acció que de neu d’aquesta temporada ha fet puntuable del Campionat d’Europa de cal seguir a l’hora de crear el canal pro- bril, hi haurà una participació en la que la cursa es desenvolupés amb raquetes de neu; paral·lelament s’ha pi de la revista Muntanya al You Tube. secció del programa dedicada a unes condicions de neu excepcionals. dut a terme la clàssica «raquetada» A diferència de molts altres canals, comentar els continguts més impor- Els 700 m de desnivell que s’havien de popular de Grandvalira. el canal Revista Muntanya comptarà tants de la revista. El programa s’eme- superar han estat la principal caracte- El podi masculí ha estat encapçalat amb la tecnologia més avançada, i trà per tot Catalunya, Andorra, el sud rística del traçat. en tot moment pel corredor de la oferirà vídeos de vuit minuts (com a de França i els territoris fronterers amb L’1 de març passat a Andorra, l’ita- selecció italiana Antonio Santi, que va màxim), alguns d’aquests enregistrats Catalunya. La secció serà bimestral, lià Antonio Santi en homes i la catala- marcar un crono de 44 minuts i 16 amb les noves càmeres HD de Sony coincidint amb els mesos de publica- na Mònica Ardid en dones han estat segons, seguit de l’anglès Martin Cox (XDCAM- EX, Cine Alta). El canal s’o- ció de la revista. els atletes vencedors del San Miguel (16:15), que encapçala la classificació bre amb la intenció de ser el canal dels Amb més d’onze anys en antena, general per a la Copa d’Europa. En ter- lectors, subscriptors, socis del CEC i «De la Terra a la Lluna» s’ha convertit - NO LIMIT© BOHIGAS NIL cera posició va entrar Just Sociats

H.G. amics de la muntanya en general, que en la referència cultural del cap de set- (Selecció catalana), que va marcar l cim del Makalu, a l’Himàlaia cen- Simone Moro, de 41 anys, és un vulguin mostrar els seus treballs, en mana a Onda Rambla, amb una 47:34. El podi absolut femení va que- E tral, frontera natural entre el Nepal i dels muntanyencs italians més impor- aquest cas en format de curtmetratge. audiència fidel. El programa està dirigit dar liderat per Mònica Ardid (Selecció el Tibet, ha estat conquerit el 9 de tants i ha realitzat 40 expedicions en Tots els mesos es farà una selecció i presentat per Víctor Riverola, i està catalana), que es va col·locar al cap- a prova Font Blanca Arcalís va reu- nats que es disputava a la Font, Blanca febrer passat per primer cop en una els darrers 16 anys. Ha estat un dels dels millors treballs i es penjaran qua- produit per Jekaterina Nikitina. Per davant amb 58:45, seguida per Laia L nir a Andorra el 8 de febrer passat eren els campionats d’Espanya de expedició hivernal formada pels alpinis- primers en pujar un vuitmil a l’hivern tre vídeos al canal, que a poc a poc escoltar-lo a través d’Internet podeu Andreu (Selecció catalana), que va l’elit mundial de l’esquí de muntanya. Clubs i de federacions autonòmiques. tes Denis Urubko i Simone Moro. Així, (Shisha Pangma, 2005) i ara «Mr. Win- creixerà i oferirà notícies, entrevistes i fer-ho a través de www.ondarambla.es. marcar 58:52, i en tercera posició va El suís Florent Troillet en categoria Els guanyadors absoluts van ser el doncs, el Makalu ha estat coronat a l’hi- ter», com li diuen, ja en porta dos. seccions relacionades amb la revista entrar la suïssa Isabelle Florey (Team masculina, i la francesa Laetitia Roux Poliesportiu Puigcerdà (amb els ger- vern, sense oxigen, en estil alpí, sense Denis Urubko és un muntanyenc Muntanya, el CEC, la natura i el medi La revista Muntanya té ja una entrada Suisse), amb 59:48. en categoria femenina aconsegueixen mans Jornet a les seves files) i la FEEC xerpes d’altura, fet que ha demostrat d’elit de Kazakhstan, i amb el Makalu ambient. a Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure de la la victòria. (Federació d’Entitats Excursionistes de una fortalesa i una tècnica excepcional. ja té acumulats tretze dels catorze Per enviar els treballs en format xarxa. Podeu consultar l’article a l’a- Les intenses nevades i els vents forts Catalunya) amb una presència massiva Els escaladors van afirmar en arri- vuitmils. En cap d’aquests ha usat oxi- DVD, es pot fer a la següent adreça: dreça: Classificació 10a EDICIÓ SAN van condicionar la competició, i això va de corredors que els garantia el títol. bar al camp base que l´experiència fou gen addicional. CEC, Paradís 12, 08002 Barcelona http://ca.wikipedia.org/wiki/Revista MIGUEL SNOWRUNNING fer que fossin més durs uns recorreguts Servei de premsa No Limit esgotadora, però impressionant. El Encara queden cinc cims verges al _Muntanya que ja són molt exigents. Els corredors, [email protected] fred intens i el vent impedien avançar Karakorum, a l’espera que algun alpi- Una altra novetat és la col·laboració o bé entrant a la Viquipèdia i posant Homes provinents d’Espanya, Andorra, Itàlia, amb normalitat i van trigar més temps nista agosarat hi pugi a l’hivern. Simo- de la revista Muntanya al programa “revista muntanya” al cercador de 1. Antonio Santi (IT) 44’ 16’’ França, Suïssa, Alema-nya i Polònia, COPA DEL MÓN / del previst, però a la fi la muntanya es ne Moro (Itàlia) i Denis Urubko «De la Terra a la Lluna», a Onda Ram- paraules. 2. Martin Cox (UK) 46’ 15’’ van prendre la sortida a les 11 del matí CAMPIONAT D’ESPANYA va rendir. (Kazakhstan) són dos vells amics i bla-Punto Radio. A partir del mes d’a- Redacció 3. Just Sociats (ESP) 47’ 34’’ de la coma d’Arcalís per fer un traçat Dels catorze vuitmils que hi ha, companys de cordada que després format per quatre bucles, amb un des- Classificació FONT BLANCA Dones només el Makalu, a l’Himàlaia, i els del d’assolir grans èxits individualment, un nivell total de 1.800 m. ARCALÍS – WORLD CUP homes 1. Mònica Ardid (ESP) 58’ 45’’ Karakorum, no s’havien pujat mai a cop més han tornat a unir les seves La carrera va transcórrer a un ritme 1. Floirent Troillet (Suïssa) 1:11:52 2. Laia Andreu (ESP) 58’ 52’’ 2. Kílian Jornet (Espanya) 1:12:48 l’hivern. Però el 9 de febrer, a les forces per assolir l’últim vuitmil que 3. Isabelle Florey (SUI) 59’ 48’’ frenètic des dels primers metres, on va 13:53 (hora del Nepal), Simone Moro i restava verge al Nepal. avançar-se Florent Troillet, que va dis- 3. Manfred Reichegger (Itàlia) 1:14:02 Denis Urubko feien cim. Hans Grüber putar un duel intens amb Kílian Jornet, Classificació FONT BLANCA que finalment va arribar a la meta amb ARCALÍS – WORLD CUP dones 56 segons d’avantatge sobre Kílian. En 1. Laettitia Roux (França) 1:22:32 la categoria femenina, la francesa Lae- XOCOLATERIA 2. Mireia Miró (Espanya) 1:27:35 titia Roux va marcar el ritme des dels 3. Roberta Pedrazizi (Itàlia) 1:27:53 GODIVA primers metres i va prendre avantatge EL TRIANGLE sobre la segona classificada, la catala- Classificació Campionat d’Espanya na Mireia Miró en més de cinc minuts. – Gran Premi Grifone homes Paral·lelament a la Copa del Món 1. Kílian Jornet 1:12:48 La xocalata també es disputava el campionat d’Es- 2. Javier Martín 1:15:58 panya individual absolut, on Kílian Jor- 3. Manuel Pérez 1:17:00 número 1 del món net i Miria Miró van ser els millors classificats entre els corredors cata- Classificació Campionat d’Espanya Els millors musclos de Barcelona lans, i es van proclamar campions – Gran Premi Grifone dones Pelai, 39 d’Espanya absoluts. 1. Mireia Miró 1:27:35 Mallorca, 290 (cantonada Bruc) / 08037 Barcelona / 934 589 844 08001 Barcelona A més de la Copa de Espanya – Gran 2. Gemma Arró 1:41:11 933 186 314 Premio Grifone, un altre dels campio- 3. Izaskun Zubizarreta 1:46:37

48 MUNTANYA 882 04/2009 MUNTANYA 882 04/2009 49 ITINERARIS EXCURSIONISTES A cura de Bernat Gasull i Roig

cinta argentina amb la de Sant Nico- lau, i darrera les dues se comprèn la La pala Alta de Sarradé (2.982 m) vall lacustre d’Estany Tort».

Palanca de la Molina 1 h Ermita de Sant Nicolau da vesta i grandor fora mida – les maleïdes superbes. En aquella direc- Desnivell acumulat: Palanca de Pei Per llevant de l’ermita de Sant Nicolau ció, sota les muntanyes de Font de Des de la palanca de la Molina, Ermita de Sant Nicolau surt un camí ample que en ziga-zagues 1.600 m de pujada fins al cim davalla fins a l’estany de Llebreta, des Ferro, se veuen dos estanys més Barranc de Sarradé grans, però no tan bonics com los tres (1.800 m des de Boí). Si continuem d’on anem a espetegar a la carretera... el recorregut fins a coll Arenós, o quatre que es tenen als peus, ano- Estany de Sarradé No gaire lluny surt a mà dreta un cami- haurem fet uns 2.000 m de pujada menats de Comalesbienes. Lo superior Pala Alta de Sarradé noi, on hi ha assenyalat Sarradé. El pre- (2.200 m des de Boí). nem enfilant el bosc i ens endinsem està voltat i cobert de neu; sols ne té un bocí de mig fosa per l’aigua, que Dificultat: El dia 7 d’agost del 1883, Jacint Verda- vers la vall de Sarradé. Cert nivell de dificultat. guer, juntament amb un guia, va pujar a la 2 h Barranc de Sarradé verdeja a la llum del sol com un redall Bibliografia: pala Alta de Sarradé (2.982 m) des de Boí. Més amunt travessem el riu del barranc d’herba. Lo segon està ja lliure de ses L’ascensió comporta més de 2.000 m de Sarradé i continuem pel corriol. cadenes de glaç, que jauen trosseja- GASULL I ROIG, Bernat. de desnivell i requereix un cert esforç. 2:15 h Estany de Sarradé des entre els rocs de la vora. Algunes Les Ascensions de Verdaguer al Pirineu. Cossetània edicions: Valls, La ruta de baixada no està descrita, Arribem en sentit nord a l’estany de lloses de gel hi neden, grosses com 2008. [Col·lecció Azimut, 97]. només sabem que va passar per coll Sarradé. eres, d’una a altra banda d’estany. Arenós. El cim forma part del massís de Deixem l’estany a la dreta reculant un (Unes cabres entremaliades rodaven Cartografia Comalesbienes (2.992 m) i punta Alta xic cap al sud-est en un recorregut poc l’altre dia per sa vora; entraren curio- Vall de Boí. Mapa-Guia Excursionista. (3.013 m). És un cim imponent, el més senyalitzat, retornem cap al nord per ses, massa endins; se’ls trencà el glaç (Editorial Alpina. Granollers, 2001). visible des de la vall, concretament des damunt del pedregar per creuar una i navegaren en una llosa d’aquelles Escala 1:25.000. de Barruera, i, per tant, tot un referent. tartera i, després, enfilar-nos a la pala fins que l’aire la tornà a la vora). Tota La proposta d’itinerari que presentem Gespadera en sentit nord-oest (rost eixa vall, fa un mes, estaria coberta de neu; ara la mig abriga encara amb lo descriu l’ascensió seguint les passes herbós). Vall d'Aran del poeta, però adaptant-la a la senya- 3:15 h Arribats a la morrena prendrem vestit esqueixat d’immenses conges- lització dels senders actuals i partint una diagonal a la dreta per abastar el tes. A ponent, en últim terme, domina l’ample i espatllut tossal de Turbó, en Pallars una mica més amunt de Boí, fins a on llom de la muntanya (hi ha altres vies Alta Ribagorça Sobirà podem arribar en cotxe. per altres canals, però sovint amb grim- ple Aragó, i més ençà... A migdia, 0 h (1.380 m) Palanca de la Molina pada) i d’allí, vers al nord, arribem al Montsent, dominant tot aqueix bosc de muntanyes i muntanyetes, entre Port Des de la palanca de la Molina, i sense cim (2.982 m). el Pont de Suert creuar el riu, prenem el sender marcat 4:30 h (2.982 m) Pala Alta de Sarradé d’Erta i Ginebrell i Espot. Un deslliga les de Cabdella de les d’est últim Pallars amb senyals grocs que segueix per la La baixada no és gaire clara: només Jussà riba esquerra, on s’indiquen la ruta de sabem que va passar pel coll Arenós, on poble. Se veu la vall de Llacs nuar sa la Llúdriga i el planell d’Aigüestortes. tingué una agradable sorpresa: Punta Alta 20 h Palanca de Pei Panoràmica des del cim en parau- Estany de Pic de Contraix Cavallers de Comalesbienes Creuem el riu per la palanca de Pei i les de Verdaguer: 2957 continuem cap a la dreta per l’altra «Lo cel està seré i sens un tel de boi- P 3014 ribera. Més amunt deixem a mà esque- ra, que semblava haver-se arraconat, Pala Alta Pic de rra en un prat la borda d’en Casós i escombrada de cel i terra, en la vall de Pala Gespadera de Serradé Serradé creuem la carretera seguint en direcció Pallars, única encontrada que s’ama- 2982 al planell d’Aigüestortes. Passem a ga amb aqueix vel a nostres ulls. Lo Pic de 2859 2951 Comaltes 2744 tocar de la borda d’en Gaspar i, en Pirineu se veu des de Puigmal, Alp, Caldes de Boí acabat, després de travessar un riu per Cadí, muntanyes de Carlit, fins a Fon- Estany un pont de fusta, arribem a la borda de targent, i d’ací fins a Posets, fent atu- de Serradé Ramon i l’ermita de Sant Nicolau. rar la vista – amb la bellesa, argenta- Informació Sant Nicolau del Parc P Estany de Llebreta olau Palanca t Nic de la MolinaVall de San

Boí Taüll 0 1 2 km B. GASULL MARTÍNEZ ALBERT

En commemoració a aquesta excursió de Jacint Verdaguer Jacint Verdaguer, el CEC ha organitzat una sortida excursionista per als propers dies 27 i 28 de juny, amb la col·laboració 125 anys després de la Secció de Muntanya i la Companyia de Guies

50 MUNTANYA 882 04/2009