DOCSLIB.ORG

Texto Completo

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Texto Completo JOAN TORT I DONADA Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional. Universitat de Barcelona Cuatro escritores (Verdaguer, Ruyra, Pla y Manent) en la conformación del «canon paisajístico» catalán RESUMEN ABSTRACT Analizamos, desde una perspectiva geográfica y literaria, la di- The role of four writers (Verdaguer, Ruyra, Pla and Manent) in mensión territorial y paisajística de la obra de cuatro escritores catala- the shaping of the «landscape canon» of Catalonia.- We analyse the nes: Jacint Verdaguer, Joaquim Ruyra, Josep Pla y Marià Manent. Su territorial dimension and the nature of the landscape present in the rasgo común es la intensidad y la minuciosidad de sus descripciones, work of four catalan writers: Jacint Verdaguer, Joaquim Ruyra, Josep servidas por un lenguaje rico, riguroso y preciso. Sobre la base de su Pla and Marià Manent, by adopting a combined geographical and lite- respectiva aportación, planteamos hasta qué punto puede hablarse de rary perspective. The common element in their writing is the intensity un «canon paisajístico» catalán. and detailed nature of their descriptive passages, characterised by the richness, rigour and precision of their language. Based on a review of their individual contributions, we discuss the extent to which we RÉSUMÉ might speak of a Catalan «landscape canon». Quatre écrivains (Verdaguer, Ruyra, Pla et Manent) dans la créa- tion du «canon paysager» catalan.- On analyse, depuis une perspecti- Palabras clave / Mots clé / Key words ve géographique et littéraire, la dimension territoriale et paysagère de l'œuvre de quatre écrivains catalans: Jacint Verdaguer, Joaquim Ruy- Paisajismo, literatura geográfica, geografía descriptiva, Cataluña, ra, Josep Pla et Marià Manent. Leur point commun est l'intensité et la Renaixença, realismo sintético. minutie de leurs descriptions, construites dans un langage riche, rigou- Paysagisme, littérature geographique, géographie descriptive, Ca- reux et précis. Sur la base de l'apport de chacun des auteurs, on peut se talogne, Renaixença, réalisme synthétique. poser la question suivante: jusqu'à quel point peut-on parler d'un «ca- Cultural landscapes, geographical literature, descriptive geogra- non paysager» catalan? phy, Catalonia, Renaixença, synthetic realism. I sus preferencias por unos géneros literarios determina- CONSIDERACIONES PREVIAS dos, muestran como rasgo común una particular sensi- bilidad en el tratamiento del paisaje. Esta circunstancia STE artículo se concibe como una aproximación se traduce en el hecho de que, por lo general, lo que po- E transversal, es decir, desde la geografía y desde la dríamos denominar «descripción geográfica», o la mera literatura, a cuatro escritores conceptuados como funda- «construcción de cuadros paisajísticos», tiene una rele- mentales en la literatura catalana contemporánea: Jacint vancia significativa en la obra de los cuatro escritores Verdaguer, Joaquim Ruyra, Josep Pla y Marià Manent. (con las lógicas salvedades y matices que convendría Dicha aproximación se hace desde la premisa que estos hacer al comparar unos con otros). Y, además, en los cuatro autores, más allá de sus diferencias de estilo y de cuatro casos la referida sensibilidad toma como apoyo y Ería, 73-74 (2007), págs. 351-372 352 ERÍA Desde el punto de vista territorial y paisajístico, los cuatro escritores reflejan en su obra sus preferencias por unos ámbitos concretos de la geografía catalana. De una manera quizá esquemática pero suficiente a los efectos de nuestra introducción, cabe decir que el Pirineo es el «dominio geográfico» por excelencia de Jacint Verda- guer, del mismo modo que la Costa Brava y Gerona lo son en relación con Joaquim Ruyra, el Ampurdán en el caso de Josep Pla o, finalmente, el macizo del Mont- seny por lo que respecta al cuarto de nuestros autores, Marià Manent. Constatado, así, el potencial genérico que ofrece el legado de estos escritores para el análisis geográfico, nos conviene puntualizar que en este mo- FIG. 1. La sierra de Busa, en la cabecera del valle del Cardener. mento no nos interesa tanto el estudio de su obra «en El predominio de la montaña en Cataluña, y su articulación en dos extensión» como «en intensidad». Es decir, que nos grandes sistemas (Pirineos y Catalánides) que convergen en el ángu- proponemos esencialmente que nuestro análisis propor- lo nordeste de la Península ha dado pie a hablar, en un sentido mor- fológico general, del «finisterre catalán». Fotografía de Joan Tort i cione puntos de referencia sobre la profundidad con que Donada. estos cuatro autores trabajan literariamente el paisaje; nos interesa, asimismo, ver hasta qué punto puede exis- tir entre los cuatro una «correlación de sensibilidades», fundamento sustancial un lenguaje extraordinariamente con independencia de la diferente óptica o escala de preciso y rico, en el que la palabra (sea sustantivo, adje- percepción con que observan y describen el territorio; tivo o verbo) adquiere el máximo protagonismo. No es, en última instancia, nos interesa plantear cómo en el su- esta última, una circunstancia superflua o banal; sobre puesto de una escala de percepción tan próxima (y tan todo, en la medida en que hablamos de unos autores en difícil y arriesgada) como es la que responde a los es- los que la vertiente descriptiva de su obra tiene la tras- quemas del lirismo podemos llegar a hablar de una cendencia que hemos apuntado1. creación no sólo literaria, sino también geográfica. En suma, pensamos que la consideración de las diferentes Los cuatro escritores, cronológicamente situados en- facetas descritas nos ofrecerá elementos de reflexión su- tre mediados del siglo XIX y el final del siglo XX, pue- ficientes para plantear la cuestión básica inicial; es de- den hoy día ser considerados como «clásicos» dentro de cir, si de la obra descriptiva de Verdaguer, Ruyra, Pla y la literatura catalana moderna. Como mucho, y de Manent se puede inferir la creación de un «canon paisa- acuerdo con la caracterización que lleva a cabo Joan jístico» para el territorio catalán; y a qué escalas y a qué Fuster desde la crítica literaria, cabría situar a Verda- niveles se despliega, hipotéticamente, este canon. guer en un grupo aparte: el de los autores que, dentro En todo caso, creemos necesario completar este del movimiento conocido como la Renaixença, llevan a apunte previo con una referencia al contexto geográfico cabo una verdadera «refundación» de las letras catala- en el cual se enmarca la obra de los cuatro autores. Ha- nas (FUSTER, 1976, pág. 11). Por lo demás, los tres auto- blamos, en una perspectiva general, de Cataluña, y ha- res restantes pueden adscribirse a un contexto diferente, blamos de la idea de diversidad paisajística como con- ya más consolidado y maduro, que llega casi hasta sustancial a esta geografía (y, tal vez, consustancial a la nuestros días y que, de un modo convencional, pode- literatura de los autores que nos ocupan). Un breve mos identificar como la época plenamente «moderna» o fragmento del geógrafo francés Pierre Deffontaines, ex- «contemporánea» en la historia de la literatura catalana. traído del prólogo de una obra considerada como clási- ca, la Geografia de Catalunya dirigida por Solé Saba- rís, pensamos que resume con claridad sintética el fondo de la cuestión: 1 Con carácter general, los fragmentos de los textos de los cuatro escritores estudiados se han mantenido en su versión original en catalán cuando se han in- troducido como párrafo independiente; en cambio, se han traducido al castellano «El “finisterre” catalán condensa, en un espacio reducido (de cuando han sido integrados al cuerpo general del texto. Hemos procedido de este poco más de 250 kilómetros de largo) una gama de diversidades modo para preservar la calidad y el valor genuino de los textos originales, tratan- sorprendente. Se produce en esta región como una compresión de do, a la vez, de mantener la coherencia lingüística global del artículo. relieves y de estructuras, de climas y de vegetación, a la manera CUATRO ESCRITORES (VERDAGUER, RUYRA, PLA Y MANENT) EN LA CONFORMACIÓN DEL «CANON PAISAJÍSTICO» CATALÁN 353 de un mosaico. (…) [Como en Cataluña,] pocas regiones eu- ropeas han visto surgir tantos nombres de comarcas, que se co- rresponden con cada una de las bien definidas unidades de paisa- je. Las comarcas tienen aquí una gran personalidad: un Penedès, una Segarra, un Empordà, un Collsacabra, etc, tienen cada una su fisonomía bien marcada»2. II JACINT VERDAGUER: CANIGÓ O LA ECLOSIÓN DE UNA NUEVA SENSIBILIDAD PAISAJÍSTICA 1. UN APUNTE SOBRE EL AUTOR Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, FIG. 2. El Canigó en su vertiente norte, con la población de Pra- da de Conflent a sus pies. El valor simbólico que, para Cataluña, ha Barcelona, 1902) suele ser presentado como el escritor adquirido esta montaña en la época contemporánea tiene mucho que clave del movimiento de la Renaixença, al que antes ver con el éxito de la obra homónima de Jacint Verdaguer. Fotogra- aludíamos, y como uno de los autores que ha tenido una fía de Joan Tort i Donada. mayor trascendencia en la literatura catalana moderna (MOLAS & MASSOT, 1979, pág. 731). A nosotros, más allá de la consideración de su figura dentro de unas co- especialistas como su obra maestra)4, en diciembre de ordenadas puramente literarias, nos interesa profundi- 1885. Desde la perspectiva de la crítica literaria, de he- zar en la vertiente «geográfica» de su trayectoria. Una cho, hay motivos para interpretar esta última obra co- vertiente que se articula, de un modo muy
Load more

Recommended publications
  • Talan Literature
    TALAN LITERATURE: ANTONI TAPIES. PAPERS GRlSOS CREUATS. 1977. STEPHEN WlRTZ GALLERY COLLECTION. SAN FRANCISCO TRANSLATIONSOF CATALANLITERATURE HAVE MADE PROGRESS IN MANY DIFFERENT SPHERES. CATALAN LITERARY WORKS HAVE STIRRED THE CURIOSITY OF PUBLISHERS ALL OVER THE WORLD WHO HAVE HAD THEM TRANSLATED INTO THEIR OWN LANGUAGE. ORIOL PI DE CABANYES DIRECTOR OF THE INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES CATALONIA 1 DOSSIER XAVIER CORBER~.AUTUMN BOAT SING. 1 982 t's now a long time since those the theatre, it is one of the artistic prac- places their work within the broader years when the presence of Cat- tices in which the social use of the Cata- parameters of the world as a whole. ralan literature in the country's lan language has advanced conside- Frorn 1939 until only a short time ago, bookshops was almost an act of nation- rably. Now that the period of resistance only the dedicated enthusiasrn of Cata- al affirrnation. The persecution of Cat- is well behind us, now that Catalan has ' lan-lovers al1 over the world, usually alan meant that cornpared to other lit- recovered the official status that had linked to universities and teaching, erature few titles were published in our been denied it and has been able to made the publication of Catalan literary language and few outlets were avail- develop unfettered, the challenge of works outside our country possible. To- able to them. The sixties marked the turn- our days is to consolidate the home day, a Copernican revolution has taken ing point in this trend and frorn that market and make sure that Catalan lit- place and Catalan literary works have mornent on Catalan publishing grew in erature finds a permanent place on the stirred the curiosity of publishers al1 a geornetrical progression.
    [Show full text]
  • New Catalan Fiction 2019 Contents
    New Catalan Fiction 2019 Contents Foreword 3 To my Scottish Friend, Maria Barbal 4 Mother, Ada Castells 6 On Impure Ground, Melcior Comes 8 Learning to Talk to Plants, Marta Orriols 10 The Art of Wearing a Trench Coat, Sergi Pàmies 12 The Angels are Watching Me, Marc Pastor 14 Ariel and the Bodies, Sebastià Portell 16 Pursuit, Toni Sala 18 When I Sing the Mountain Dances, Irene Solà 20 Satellites, Elisenda Solsona 22 Grants, Fellowship and Other Services 24 Literature and the Humanities Team 26 Foreign Offices 27 Foreword This is an outstanding moment for Catalan literature. An exceptionally fine tradition, the seductiveness of modernity and a curiosity about other literatures are all to be found amongst its current strengths, which are further bolstered by a well-established and vibrant publishing industry and the efficient work of literary agents. One of the goals of the Institut Ramon Llull, as the public institution responsible for broadening the reach of Catalan language and culture, is to support authors, translators, publishers and literary agents with the aim of ensuring that Catalan literature is translated, published and read abroad. This booklet presents a selection of new voices of Catalan Fiction that touch on a range of different subjects, realities, and imagined worlds and reflect the richness and the power of Catalan literature today. We trust you will find our authors engaging and our services valuable. Department of Literature and the Humanities Institut Ramon Llull 3 Maria Barbal A wartime friendship bookends this poignant story of two men’s lives and the strength of the seemingly To my Scottish Friend arbitrary tie that binds them A l’amic escocès A friendship is forged in dire conditions: a Maria Barbal debuted with her now classic novel Stone in a campaign hospital during the Spanish Civil Landslide, beginning the series she is best known for, all set in her War.
    [Show full text]
  • Blanda 14.Pdf
    NÚMERO 14 BLANES - ANY 2011 Verba volant, Srcipta manent Nihil obstat Lara Turris SUMARI Refl exions PRESENTACIÓ Pierre Nora, autor d’una obra monumental de referència, Les Lieux de Mémoire (1984), ho ha formulat amb contundència: «l’obsessió Presentació de l’alcalde de Blanes 7 de l’arxiu marca allò contemporani, i afecta alhora la conservació integral de tot el present i la preservació integral de tot el passat». I hi afegeix: «El sentiment d’un esvaïment ràpid i defi nitiu es combina amb la inquietud de l’exacta signifi cació del present i la incertesa de l’esdevenidor per donar el més modest dels vestigis, al més humil dels testimonis, la dignitat vitual d’allò memorable». El mateix sosté Ricoeur: «En la cultura històrica, com és la nostra, l’arxiu ha assolit autoritat sobre qui el consulta; es pot parlar, com direm després, de RECERQUES revolució documental». No és estrany, l’arxiu és un dels llocs privilegiats de la memòria: «L’arxiu es presenta així com un lloc físic que allotja el destí d’aquesta mena de petjada que, amb tota cura, nosaltres distingim de la petjada cerebral i de la petjada afectiva, és a dir, la petjada documental. Per això l’arxiu no és només un lloc físic, espacial; és també un lloc social.» 01. Carles Bas Nostàlgies i vivències. Blanes i la meva vida 8 Del «mal d’arxiu» a la «febre d’arxiu». La noció d’arxiu en la cultura contemporània 02. Josep Bota-Gibert Xavier Antich. Professor d’Història de les idees estètiques. Universitat de Girona Notes sobre analfabetisme, cultura i societat a Blanes entre 1905 i 1908 7 03.
    [Show full text]
  • Jacint Verdaguer I Santaló
    Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845 – Vil·la Joana de Vallvidrera, 1902) Commemoració de 175è aniversari del seu naixement 118è aniversari del seu traspàs Barcelona, cementiri de Montjuïc, 5 de juliol de 2020 IIII ___________________Indrets del Record__________________________ [email protected] Jacint Verdaguer i Santaló 175è aniversari del seu naixement (Folgueroles, 1845 – Vil·la Joana de Vallvidrera, 1902) Benvolguts, Diumenge que ve, dia 19, és el tercer diumenge de juliol. En aquesta data, cada any, des del 1980, se celebra l’Aplec del Pi de les Tres Branques. Aquest any no es farà. La pandèmia ho ha capgirat tot. El 12 de juny, des de l’Ajuntament de Castellar del Riu se’ns comunicava que aquest any no se celebrarà l’Aplec. Així, doncs, ens retrobarem l’any que ve. L’Aplec del Pi de les Tres Branques és un aplec de Països Catalans. Verdaguer ho va idear així, tres branques, tres països: Catalunya, València i Mallorca, que formen “Catalunya la Gran”. Amb una sola poesia refermava la nostra història. Ens retrobarem l’any que ve amb els germans de Mallorca i de València, i ara hem d’afegir-hi els germans de la Catalunya del Nord que, tal com diu Verdaguer, “la destral del centralisme” va esbrancar. Però som uns. Us adjuntem l’opuscle de record de l’acte que en honor del poeta Jacint Verdaguer es va celebrar el diumenge 5 de juliol proppassat a la seva tomba. L’oferim com un record de commemoració dels 175 anys que fa que Verdaguer va néixer a Folgueroles. Barcelona, 15 de juliol de 2020.
    [Show full text]
  • Un Poema Festiu Atribuït a Joaquim Ruyra
    «Les Encantàries de Blanes», un poema festiu atribuït a Joaquim Ruyra PEP VILA Institut d'Estudis Gironins Quaderns de la Selva, 28 (2016) 171-181 172 • Quaderns de la Selva, 28 (2016) PEP VILA L’any 1925 una impremta de Blanes va publicar un fullet anònim, de quatre pàgines, en un paper de color verdós, a imitació dels plecs poètics de canya i cor- dill, que eren tan populars durant els segles XVIII i XIX, amb un dibuix al·lusiu, modern, en què dues parelles agafades de bracet passejaven per un camí de la vila. Es tracta del Romanso nou. Relació verídica d’una excursió que, de Barcelona a Santa Cristina, va durar un any i un dia (Blanes, Impremta “Blandonia”, 1925). Ni els especialistes en Ruyra ni els lectors més amatents d’aquest autor coneixien aquesta precisió erudita. L’obreta, sense pretensions, divertida, amb un deix humorístic, ben rimada, s’escriu en un moment en què hom valorava, en clau d’expressió popular, la quo- tidianitat familiar i domèstica, les divergències polítiques, el quadre de costums, l’humorisme més o menys tronat. Des del final del segle XIX hi havia a la premsa institucionalitzada, quotidiana, mostres de poesia satírica o paròdica. La literatura de caràcter tradicional sobre les relacions humanes destinada a les classes populars des de temps antics, trobava en la impremta un nou canal de divulgació. Aquests gèneres casolans, idíl·lics, tenien una funció social, servien per a les expansions del cor, per mostrar formes de vida i de cultura, però també per fer crítica inofensiva o acerada en moments socials i polítics delicats.
    [Show full text]
  • Joaquim Ruyra, Escriptor Franciscà
    Full DomARQUEBISBAT DE BARCELONA nical ANY LXXVI í NÚM. 34 24 D’AGOST DE 2014 www.arqbcn.cat / Aportació voluntària: 0,30 E Diàleg interreligiós a Barcelona PARAULA I VIDA ◗ El dia 7 de juliol es va com - memorar el desè aniversa- ri de la creació a Barcelona, Joaquim Ruyra, escriptor l’any 2004, del Grup de Tre- ball Estable de Religions franciscà (GTER), una iniciativa que ha impulsat des del primer l passat 15 de maig es varen complir els 75 anys de la mort a Bar- moment Mn. Antoni Mata - celona, l’any 1939, de Joaquim Ruyra i Oms, l’escriptor de Bla - bosch, que actualment pre- Enes autor de Les coses benignes, escriptor d’una fe cristiana ben sideix aquest grup, on hi ha sòlida i d’un tarannà i un realisme fran- representades les religions ciscans, que sintonitza profundament presents a Catalunya. En la amb una de les dimensions de la cultura foto, la presidència de l’acte, celebrat a l’auditori del Palau de la Gene rali - catalana. L’obra d’Antoni Gaudí es pot tat. D’esquerra a dreta: Fernando García Ca sas, assessor del Fòrum Ibero - con siderar una prova d’aquesta afirma- americà; Joana Ortega, vicepresidenta del Govern; Artur Mas, presi dent de ció. Tant Gaudí com Ruyra són dos grans la Generalitat; Antoni Matabosch, president del GTER; i Jean-Marc Aveline, artistes que visqueren una profunda con- versió religiosa i una sensibilitat ben fran - bisbe auxiliar de Marsella, que parlà en nom del grup interreligiós Marsei - ciscana davant la natura. lle Esperance, que ha col·laborat des dels primers moments amb el GTER.
    [Show full text]
  • Una Lletra De Joaquim Ruyra a Ernest Moliné I Brasés (Blanes, 1896)
    Una lletra de Joaquim Ruyra a Ernest Moliné i Brasés (Blanes, 1896) PEP VILA Institut d’Estudis Gironins Quaderns de la Selva, 27 (2015) 123-126 124 • Quaderns de la Selva, 27 (2015) PEP VILA Ja fa uns anys la Fundació Ernest Moliné i Brases amb seu a la vila de Pujalt, pilotada pel seu nét Ernest Guillé i Moliné, a qui agraeixo les atencions rebudes, va posar a la meva disposició una tria de la correspondència literària rebuda, l’estudi de la qual és un tema pendent per a la història de la cultura catalana, donat el seu ampli ventall d’interessos. A catorze anys, en 1882, Ernest Moliné ja publi- cava un article d’opinió a La Renaixensa. En una segona etapa, de mal definir, va centrar més la seva producció intel·lectual en el camp de l’erudició i de la crítica en abandonar la poesia amorosa i de combat. En aquest dipòsit documental es conserven gairebé nou-centes cartes de centenars de corresponsals. A títol de recordatori podem afegir que Ernest Moliné i Brasés (Barcelona, 1868-1940) fou advocat, historiador i redactor de La Veu de Catalunya (1891) i de La Renaixensa (1896). Junt amb Lluís Faraudo i de Saint-Germain i Ignasi de Janer i Milà de la Roca dirigí col·lecció Recull de Textes Catalans Antichs. Com a nota curiosa sabem que, a proposta seva, hom afegí la tornada “Bon cop de falç!” a la lletra del himne Els Segadors. Com a redactor d’aquestes dues publicacions Moliné es va relacionar amb bona part dels escriptors catalans del moment, que llegien o publicaven en aquells mitjans del quals ell era responsable.
    [Show full text]
  • Poet O F the "Renaixenca"
    JACINT VERDAGUER, THE POET OF THE "RENAIXENCA"4 JACINT VERDAGUERIS 1~TH CENTURY CATALAN LITERATURE'S CENTRAL FIGURE, THE MOST IMPORTANT OF THE RENAIXENCAWRITERS AND THE POET WHO GAVE THE CATALANLANGUAGE THE DRIVE IT NEEDED TO RISE FROM THE ASHES AND RETURN TO ITS ANCIENT SPLENDOUR. acint Verdaguer (1 845- 1902) is played by Verdaguer at a moment of cause of al1 this, Verdaguer is often 19th century Catalan literature's threefold irnportance. Firstly, we have spoken of with some mistrust, with central figure, the most impor- Verdaguer as the father of modern lit- doubts and misgivings, or else he is the Renaixenga writers and the erary Catalan. Secondly, as the poet of a raised to the condition of indisputable poet who gave the Catalan language the renascent culture in the context of spe- classic, while the real scope and dimen- drive it needed to rise from the ashes and cific historical circumstances: at the sion of his work remains unknown. retum to its ancient splendour. The term centre of a literature which was roused Renaixenga is applied to the years of and brought back to life by Romant- cultural and political reviva1 in Catalo- icism, which grew up in the shadow of In the shadow of the "Jocs Florals" nia dunng the 19th century, approxi- the "Jocs Florals", and which reached and a renascent church mately between 1833 and 1885. It is maturity as a modern language in the Verdaguer was born in 1845 in Folgue- therefore not surprising that Verdaguer last decades of the 19th century. The roles, Osona, into a simple but well- should often have been thought of as "Jocs Florals" were a traditional Pro- educated farming family.
    [Show full text]
  • Laura Vilardell Domènech ISSN 1540 5877 Ehumanista/IVITRA 5 (2014): 120-129 the Reception of Canigó, by Jacint Verdaguer, in M
    Laura Vilardell Domènech The reception of Canigó, by Jacint Verdaguer, in Madrid (1886-1902) Laura Vilardell Domènech Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya 1. Brief introduction to Jacint Verdaguer Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Barcelona, 1902) was the most prominent representative of the Catalan literary renaissance during the nineteenth century. His literary production, written throughout 40 years and Romantic in character, was focused, especially, on poetry, with more than thirty titles, including the most outstanding ones, L’Atlàntida and Canigó, which are the works (more the former than the latter) that brought Verdaguer the greatest fame in his time. In addition, there are translations into French, Spanish, Portuguese, Hungarian, and other languages. He also wrote some works in prose, of notable quality, and he produced, in prose and verse, several translations and versions of works from other languages: for example, his prose version of Nerto, originally written in Occitan by Frederic Mistral. 1.1. Jacint Verdaguer and Madrid Madrid helped the Catalan poet during the hardest moments of his life and, once he died, the tributes of the city to his figure were relevant. It is for this reason and because he made contacts in Madrid, that in this study we focus on the reception of the poem Canigó in Madrid. Let us briefly review Verdaguer’s personal situation to understand just how Madrid was important in his life (Torrents 2002, 87-121). Summarizing, we can conclude that after his trip to Palestine (1886) Verdaguer started to suffer a personal crisis, foreshadowing a change in his life. He came into contact with an association that practiced exorcisms without ecclesiastic authorization.
    [Show full text]
  • Jacint Verdaguer, Traductor
    RCatT XXIX11 (2004) 113-155 O Facultat de Teologia de Catalunya JACINT VERDAGUER, TRADUCTOR Joan REQUESENS 1PIQUER En un article publicat en aquesta revista l'any 1999, vaig dedicar quatre pagines a l'activitat traductora de Jacint Verdaguer a propbsit de la publicació d'un poema medieval llatí traduit per ell.' Tan bon punt doní per acabada la feina i s'estampa, em vingueren a les mans noves dades d'aquesta activitat literaria del poeta. Algunes perquk bons amics te les fan conkixer i altres perquk t'adones que resta molt per retrobar i continues cercant. Així ha estat. Aquí, doncs, reprenc el tema per ampliar-lo. Inicio aquesta redacció a les acaballes de l'any del centenati de la mort de mosskn Cinto i avui, més que en la pretkrita ocasió, haig d'escriure amb lletra ben petita que em ~semblaque Verdaguer no traduí res més», perquk dema m'ho poden desmentir amb lletra ben grossa. 1. LES TRADUCCIONS En l'article esmentat, vaig donar dades de vuit traduccions editades en vida seva i de tres més de pbstumes, seguint un ordre cronolbgic. Atks que la llista era només un sol epígraf i no, endemés, el principal, ara el refaig de nou també cronolbgicament, i si restés prou cornplet potser més endavant només caldria afegir-hi algun «bis». La llista és regida pel principi de la individualitat de cadascuna de les traduccions tot i la seva poquesa o brevetat (p. ex., la núm. 6) i tot i que algunes formen part d'una mateixa obra (p. ex., les numerades 19 i 20).
    [Show full text]
  • La Simbologia En Els Primers Relats De Joaquim Ruyra
    Simposi Joaquim Ruyra Blanes, maig 2003 PONÈNCIA La simbologia en els primers relats de Joaquim Ruyra Carles Cortés (Universitat d’Alacant) Amb l’ocasió del centenari de la publicació del primer volum de relats de Joaquim Ruyra, Marines i boscatges (1903), hem considerat necessari fer una anàlisi comparativa dels símbols recurrents en els contes publicats per l’autor. Els primers relats, publicats en el moment d’eclosió del modernisme, presenten, sens dubte, un major grau d’elements simbòlics; una realitat producte, en major o menor mesura, de la influència dels corrents simbolistes i decadentistes que formaren part del modernisme català. És per això que, tot partint dels relats inclosos en Marines i boscatges — incorporats l’any 1920 en el volum Pinya de rosa, al costat d’una narració breu com L’idil·li d’En Temme—, destriem els símbols més habituals de l’imaginari de l’autor que seran també presents en els relats de La parada (1917) i, fins i tot, en proses narratives posteriors incloses en el volum Entre flames (1928). Partim de la intenció crítica d’entendre la narrativa de ficció de Joaquim Ruyra com un model de prosa evolutiva que, a mesura que s’allunya de l’època modernista, es desprén progressivament de l’ús de símbols procedents majoritàriament del marc natural en què se situen les seues històries. No obstant això, observarem la possible permanència d’algunes d’aquestes imatges que confirmaran la continuïtat de l’estil personal de l’autor en els relats publicats a partir de 1917, després de reiniciar la seua trajectòria com a creador.
    [Show full text]
  • Camins De Verdaguer Can Mateu* Castell De Bellpuig* Gabinet De Premsa I Comunicació
    0 10 min 10 3 h 25 min 3 h 45 min 4 h 30 min 30 h 4 min 45 h 3 min 25 h 3 min h 50 1 min 50 h 1 Temps [email protected] Distància 0 5,080 km 5,080 km 3,500 15,510 km 15,510 km 14,200 km 7,390 620 m 620 16,620 km 16,620 Tel. 938 847 888 847 938 Tel. 08519 Vilanova de Sau de Vilanova 08519 Guilleries, 5 Guilleries, aquesta excursió. aquesta de les Guilleries-Savassona les de més informació sobre sobre informació més Oficina de l’Espai Natural Natural l’Espai de Oficina 525 m 525 Al codi QR trobareu trobareu QR codi Al MÉS INFORMACIÓ MÉS 543 m 543 543 m 543 Tavèrnoles 570 m 570 553 m 553 Folgueroles Folgueroles La Damunt La 638 m 638 Font Trobada Font Superfície protegida: 8.375 ha 8.375 protegida: Superfície Llitons 765 m 765 Gorg de de Gorg Any de constitució: 1998 constitució: de Any FINAL INICI del Munt del DADES PRINCIPALS DADES 855 m 855 Sant Llorenç Sant Salt de la Minyona la de Salt l’atenció del viatger desbordat. viatger del l’atenció castells, ermites, esglésies i monestirs rivalitzen per atreure atreure per rivalitzen monestirs i esglésies ermites, castells, tot i que sorprèn el ric patrimoni humà que s’hi troba. Masies, Masies, troba. s’hi que humà patrimoni ric el sorprèn que i tot Autocars J. Comasòlivas des de Vic, tel. 938 862 614 862 938 tel. Vic, de des Comasòlivas J.
    [Show full text]