DOCSLIB.ORG

Una Lletra De Joaquim Ruyra a Ernest Moliné I Brasés (Blanes, 1896)

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Una Lletra De Joaquim Ruyra a Ernest Moliné I Brasés (Blanes, 1896) Una lletra de Joaquim Ruyra a Ernest Moliné i Brasés (Blanes, 1896) PEP VILA Institut d’Estudis Gironins Quaderns de la Selva, 27 (2015) 123-126 124 • Quaderns de la Selva, 27 (2015) PEP VILA Ja fa uns anys la Fundació Ernest Moliné i Brases amb seu a la vila de Pujalt, pilotada pel seu nét Ernest Guillé i Moliné, a qui agraeixo les atencions rebudes, va posar a la meva disposició una tria de la correspondència literària rebuda, l’estudi de la qual és un tema pendent per a la història de la cultura catalana, donat el seu ampli ventall d’interessos. A catorze anys, en 1882, Ernest Moliné ja publi- cava un article d’opinió a La Renaixensa. En una segona etapa, de mal definir, va centrar més la seva producció intel·lectual en el camp de l’erudició i de la crítica en abandonar la poesia amorosa i de combat. En aquest dipòsit documental es conserven gairebé nou-centes cartes de centenars de corresponsals. A títol de recordatori podem afegir que Ernest Moliné i Brasés (Barcelona, 1868-1940) fou advocat, historiador i redactor de La Veu de Catalunya (1891) i de La Renaixensa (1896). Junt amb Lluís Faraudo i de Saint-Germain i Ignasi de Janer i Milà de la Roca dirigí col·lecció Recull de Textes Catalans Antichs. Com a nota curiosa sabem que, a proposta seva, hom afegí la tornada “Bon cop de falç!” a la lletra del himne Els Segadors. Com a redactor d’aquestes dues publicacions Moliné es va relacionar amb bona part dels escriptors catalans del moment, que llegien o publicaven en aquells mitjans del quals ell era responsable. La seva bibliografia la va recollir Ernest Guillé en Bibliografia d´Ernest Moliné i Brasés de la Real Acadèmia de les Bones Llatres de Barcelona i de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, segona edició febrer de 2007. Corregida i augmentada amb la relació dels treballs de col·laboració amb revistes i diaris (Fundació E. Moliné i B., amb la col·laboració de l´Ajuntament de Pujalt, 2007, 62 p.). En aquesta avinentesa comento i reprodueixo una lletra de Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939), que va passar molts estius de la seva vida a la vila de Blanes, a la casa pairal on la seva família s’havia traslladat el 1873 per motius polítics. És des d’allí que el 28 de desembre de 1896, dia dels Innocents, un Ruyra depressiu i desorientat escriu aquesta lletra a Moliné que havia ressenyat a La Renaixensa dos articles sobre “Jochs Florals de Barcelona I” (22-12-1896) i “Jochs Florals de Barcelona II” (23-12-1896). Es tracta Joaquim Ruyra. Ernest Moliné. Una lletra de Joaquim Ruyra a Ernest Moliné i Brasés (Blanes, 1896) Quaderns de la Selva, 27 (2015) • 125 d’una defensa dels jocs com a institució on Ruyra havia fet les primeres provatures, ja que n’era un participant assidu. L’escriptor i poeta, considerat un dels grans narradors catalans del segle xx, jun- tament amb Josep Carner i Josep Pla, fou un dels renovelladors de la nostra prosa. Aquesta lletra que avui transcrivim no figura en el meritori recull de Lluïsa Julià i Capdevila, Epistolari de Joaquim Ruyra (Barcelona, Curial, 1995), que comprèn més de quaranta anys de la vida d’un escriptor importantíssim per a la història de la llengua i literatura catalanes, en un període cabdal per a la reconstrucció cultural del país. S’inicia l’any 1896, quan comença a publicar les primeres narracions als Jocs Florals de Barcelona, i conclou l’any 1939, data de la seva mort. El text que avui editem té dos deixos d’interès. D’una banda, és a La Renaixensa on Ruyra va publicar diverses narracions com ara: “La Fineta”, “La vetlla del morts”, “Mar de llamp”, la relació de les quals ha estat inventariada per Carola Durant i Tort en “La Renaixensa”, primera empresa editorial catalana (Abadia de Montserrat, 2001, p. 322-323). En aquesta avinentesa demana a Moliné i Brasés que li modifiqui un paràgraf de la narració que hi havia enviat “Avís Misteriós” –més tard inclosa en el volum Marines i boscatges (1903)–, ja que el considera massa pretensiós. En parlar del temps del drama de Shakespeare, un autor al qual admirava molt, del famós Hamlet, no vol que el lector interpreti malament la referència i vinculi aquest personatge i el que representa amb un corrent de literatura espiritista, fantasmagòrica, carregada de símbols, amb la dramatització de la malenconia i la bogeria, modes literàries que llavors sorgien en força a Catalunya. L’estudiosa de Ruyra M. Àngels Cerdà ja va observar en l’article “Modernisme i literatura fantàstica a Catalunya” (Homenatge a Arthur Terry, v. 1, 1997, 190) la influència de l’escriptor castellà Gustavo Adolfo Bécquer, concretament en les històries amb elements fantàstics com “Avís misteriós”, “Les senyoretes del mar” o “La vetlla dels morts”. Si llegim, però, com acaba aquesta narració, tal com és publicada en l’edició de les Obres Completes de Ruyra (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p. 152), ens adonarem que acaba amb una citació de Hamlet: «No ho sé; però estic convençut de que, avui com en temps de Hamlet, els cels i la terra amaguen moltes coses a la miopia dels avis». Sembla, doncs, que l’autor es va fer enrere de la correcció que proposà a La Renaixença en la lletra que donem a conèixer. D’altra banda, aquest és un dels pocs textos de Ruyra on l’escriptor pren posició sobre la seva visió de la literatura, el seu paper i la posició en el context de la cultura d’aquells temps. Des d’un punt de vista ideològic més que del formal, ja que creu en el sintetisme i la unitat d’efecte d’aquest corrent, Ruyra abominava del moviment modernista que juntament amb el realista rectifica i enriqueix a la recerca d’un sentit religiós i moral de la vida, amb l’assumpció d’uns valors poètics i de veritat artística i harmonia classicitzant. Anuncia a Moliné que desitja publicar amb pseudònim una col·lecció d’articles que té ja avançats –que no hem sabut trobar i que tampoc no sabem si es van arribar a publicar–, en què es manifestava, pel que diu, en contra de les escoles literàries i d’aquest moviment hegemònic a Catalunya a la fi del segle xix. El Modernisme era contrari a l’harmonia i al classicisme, al 126 • Quaderns de la Selva, 27 (2015) PEP VILA bon gust lingüístic que Ruyra defensà. Per temperament i per principis l’escriptor mai no va voler participar en les tensions estètiques i culturals del seu temps. La transcripció de la carta s’ha fet respectant la literalitat del text amb la modernització de l’accentuació, regularització de majúscules i minúscules i de la puntuació. En aquell moment Ruyra simpatitzava amb el grup de L´Avenç, del qual havia adoptat el sistema ortogràfic. Text Sr. Don E. Moliné y Brasés [Lletra que duu el número d’ordre: 328 B.C., 473 de la correspondència conservada de Moliné] Molt senyor meu y bon amich, a qui encara no ting el gust de conèixe[r] personalment; ab motiu de las festas de Nadal acabo de rebre una targeta de vostè, que agraesch molt. Si no he tingut ab vostè aquesta atenció, que li debia mil voltes més que vostè a mi, me disculpa’l no saber l’adressa del seu domicili; a més de que si tots els sants tenen vuytada, ab més motiu la tindran aquestas Pasquas, y avuy reparo la meva falta felicitant-las-hi y fent-li avinent el meu desitj de què tingui un bon principi y fi d’any, seguit de molts altres anys de salut y vida. He contret ab vostè un deute d’agraïment per la voluntat qu’ha posada als meus petits treballs literaris y per las alabansas, que’en fa en son article del 22 del mes corrent. Crech que diu lo que sent, animat d’un verdader esperit de justícia; mes això aumenta encara’l meu agrahiment, perquè un estima a qui de veras estima als seus fills y no a qui’ls fingeix una simpatia, que no li inspiran. Però no’m faig ilusions... Estich malaltís y ting poca fe en las mevas forsas. Las esperansas que vostè funda en mi, temo molt que no li resultaran. Corresponent a la seva invitació, vaig enviar-li a la redacció de La Renaixensa una composicioneta titolada “Avis misteriós”. Si li sembla que no és digna de veure la llum pública, arreconi-la sense cap mena de mirament, que jo no me’n ressentiré pas. Si vol publicar-la, tal vegada convindria cambiar el final de la mateixa, qui·n diu: “estich convensut de que avuy, com en temps del Hamlet... etc.,”. Aquesta frase té cert regust de pretenció, que’m desagrada y ademés temo que pogués ser interpretada en sentit esperitístich, cosa ben llunyana dels meus pensaments. Podria sustituir-se per aquesta: «Un home en aquest mon perdut en la immensitat del espay, llambrega moltas cosas maravellosas, mes logra explicar-ne ben pocas». Vostè mateix. D’aquí a algun temps, ab la vènia de vostè y firmats amb pseudònim, m’agradaria publicar en La Renaixença uns articles, que ting quasi acabats, sobre las “Escolas literarias y’l Modernisme”. Li anticipo que sóch enemich de totas y en especial de la derrera, que ab el seu llenguatge desvariós y els seus ideals maniosos porta una perturbació funesta a la nostra literatura regional.
Load more

Recommended publications
  • Talan Literature
    TALAN LITERATURE: ANTONI TAPIES. PAPERS GRlSOS CREUATS. 1977. STEPHEN WlRTZ GALLERY COLLECTION. SAN FRANCISCO TRANSLATIONSOF CATALANLITERATURE HAVE MADE PROGRESS IN MANY DIFFERENT SPHERES. CATALAN LITERARY WORKS HAVE STIRRED THE CURIOSITY OF PUBLISHERS ALL OVER THE WORLD WHO HAVE HAD THEM TRANSLATED INTO THEIR OWN LANGUAGE. ORIOL PI DE CABANYES DIRECTOR OF THE INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES CATALONIA 1 DOSSIER XAVIER CORBER~.AUTUMN BOAT SING. 1 982 t's now a long time since those the theatre, it is one of the artistic prac- places their work within the broader years when the presence of Cat- tices in which the social use of the Cata- parameters of the world as a whole. ralan literature in the country's lan language has advanced conside- Frorn 1939 until only a short time ago, bookshops was almost an act of nation- rably. Now that the period of resistance only the dedicated enthusiasrn of Cata- al affirrnation. The persecution of Cat- is well behind us, now that Catalan has ' lan-lovers al1 over the world, usually alan meant that cornpared to other lit- recovered the official status that had linked to universities and teaching, erature few titles were published in our been denied it and has been able to made the publication of Catalan literary language and few outlets were avail- develop unfettered, the challenge of works outside our country possible. To- able to them. The sixties marked the turn- our days is to consolidate the home day, a Copernican revolution has taken ing point in this trend and frorn that market and make sure that Catalan lit- place and Catalan literary works have mornent on Catalan publishing grew in erature finds a permanent place on the stirred the curiosity of publishers al1 a geornetrical progression.
    [Show full text]
  • New Catalan Fiction 2019 Contents
    New Catalan Fiction 2019 Contents Foreword 3 To my Scottish Friend, Maria Barbal 4 Mother, Ada Castells 6 On Impure Ground, Melcior Comes 8 Learning to Talk to Plants, Marta Orriols 10 The Art of Wearing a Trench Coat, Sergi Pàmies 12 The Angels are Watching Me, Marc Pastor 14 Ariel and the Bodies, Sebastià Portell 16 Pursuit, Toni Sala 18 When I Sing the Mountain Dances, Irene Solà 20 Satellites, Elisenda Solsona 22 Grants, Fellowship and Other Services 24 Literature and the Humanities Team 26 Foreign Offices 27 Foreword This is an outstanding moment for Catalan literature. An exceptionally fine tradition, the seductiveness of modernity and a curiosity about other literatures are all to be found amongst its current strengths, which are further bolstered by a well-established and vibrant publishing industry and the efficient work of literary agents. One of the goals of the Institut Ramon Llull, as the public institution responsible for broadening the reach of Catalan language and culture, is to support authors, translators, publishers and literary agents with the aim of ensuring that Catalan literature is translated, published and read abroad. This booklet presents a selection of new voices of Catalan Fiction that touch on a range of different subjects, realities, and imagined worlds and reflect the richness and the power of Catalan literature today. We trust you will find our authors engaging and our services valuable. Department of Literature and the Humanities Institut Ramon Llull 3 Maria Barbal A wartime friendship bookends this poignant story of two men’s lives and the strength of the seemingly To my Scottish Friend arbitrary tie that binds them A l’amic escocès A friendship is forged in dire conditions: a Maria Barbal debuted with her now classic novel Stone in a campaign hospital during the Spanish Civil Landslide, beginning the series she is best known for, all set in her War.
    [Show full text]
  • Blanda 14.Pdf
    NÚMERO 14 BLANES - ANY 2011 Verba volant, Srcipta manent Nihil obstat Lara Turris SUMARI Refl exions PRESENTACIÓ Pierre Nora, autor d’una obra monumental de referència, Les Lieux de Mémoire (1984), ho ha formulat amb contundència: «l’obsessió Presentació de l’alcalde de Blanes 7 de l’arxiu marca allò contemporani, i afecta alhora la conservació integral de tot el present i la preservació integral de tot el passat». I hi afegeix: «El sentiment d’un esvaïment ràpid i defi nitiu es combina amb la inquietud de l’exacta signifi cació del present i la incertesa de l’esdevenidor per donar el més modest dels vestigis, al més humil dels testimonis, la dignitat vitual d’allò memorable». El mateix sosté Ricoeur: «En la cultura històrica, com és la nostra, l’arxiu ha assolit autoritat sobre qui el consulta; es pot parlar, com direm després, de RECERQUES revolució documental». No és estrany, l’arxiu és un dels llocs privilegiats de la memòria: «L’arxiu es presenta així com un lloc físic que allotja el destí d’aquesta mena de petjada que, amb tota cura, nosaltres distingim de la petjada cerebral i de la petjada afectiva, és a dir, la petjada documental. Per això l’arxiu no és només un lloc físic, espacial; és també un lloc social.» 01. Carles Bas Nostàlgies i vivències. Blanes i la meva vida 8 Del «mal d’arxiu» a la «febre d’arxiu». La noció d’arxiu en la cultura contemporània 02. Josep Bota-Gibert Xavier Antich. Professor d’Història de les idees estètiques. Universitat de Girona Notes sobre analfabetisme, cultura i societat a Blanes entre 1905 i 1908 7 03.
    [Show full text]
  • Un Poema Festiu Atribuït a Joaquim Ruyra
    «Les Encantàries de Blanes», un poema festiu atribuït a Joaquim Ruyra PEP VILA Institut d'Estudis Gironins Quaderns de la Selva, 28 (2016) 171-181 172 • Quaderns de la Selva, 28 (2016) PEP VILA L’any 1925 una impremta de Blanes va publicar un fullet anònim, de quatre pàgines, en un paper de color verdós, a imitació dels plecs poètics de canya i cor- dill, que eren tan populars durant els segles XVIII i XIX, amb un dibuix al·lusiu, modern, en què dues parelles agafades de bracet passejaven per un camí de la vila. Es tracta del Romanso nou. Relació verídica d’una excursió que, de Barcelona a Santa Cristina, va durar un any i un dia (Blanes, Impremta “Blandonia”, 1925). Ni els especialistes en Ruyra ni els lectors més amatents d’aquest autor coneixien aquesta precisió erudita. L’obreta, sense pretensions, divertida, amb un deix humorístic, ben rimada, s’escriu en un moment en què hom valorava, en clau d’expressió popular, la quo- tidianitat familiar i domèstica, les divergències polítiques, el quadre de costums, l’humorisme més o menys tronat. Des del final del segle XIX hi havia a la premsa institucionalitzada, quotidiana, mostres de poesia satírica o paròdica. La literatura de caràcter tradicional sobre les relacions humanes destinada a les classes populars des de temps antics, trobava en la impremta un nou canal de divulgació. Aquests gèneres casolans, idíl·lics, tenien una funció social, servien per a les expansions del cor, per mostrar formes de vida i de cultura, però també per fer crítica inofensiva o acerada en moments socials i polítics delicats.
    [Show full text]
  • Joaquim Ruyra, Escriptor Franciscà
    Full DomARQUEBISBAT DE BARCELONA nical ANY LXXVI í NÚM. 34 24 D’AGOST DE 2014 www.arqbcn.cat / Aportació voluntària: 0,30 E Diàleg interreligiós a Barcelona PARAULA I VIDA ◗ El dia 7 de juliol es va com - memorar el desè aniversa- ri de la creació a Barcelona, Joaquim Ruyra, escriptor l’any 2004, del Grup de Tre- ball Estable de Religions franciscà (GTER), una iniciativa que ha impulsat des del primer l passat 15 de maig es varen complir els 75 anys de la mort a Bar- moment Mn. Antoni Mata - celona, l’any 1939, de Joaquim Ruyra i Oms, l’escriptor de Bla - bosch, que actualment pre- Enes autor de Les coses benignes, escriptor d’una fe cristiana ben sideix aquest grup, on hi ha sòlida i d’un tarannà i un realisme fran- representades les religions ciscans, que sintonitza profundament presents a Catalunya. En la amb una de les dimensions de la cultura foto, la presidència de l’acte, celebrat a l’auditori del Palau de la Gene rali - catalana. L’obra d’Antoni Gaudí es pot tat. D’esquerra a dreta: Fernando García Ca sas, assessor del Fòrum Ibero - con siderar una prova d’aquesta afirma- americà; Joana Ortega, vicepresidenta del Govern; Artur Mas, presi dent de ció. Tant Gaudí com Ruyra són dos grans la Generalitat; Antoni Matabosch, president del GTER; i Jean-Marc Aveline, artistes que visqueren una profunda con- versió religiosa i una sensibilitat ben fran - bisbe auxiliar de Marsella, que parlà en nom del grup interreligiós Marsei - ciscana davant la natura. lle Esperance, que ha col·laborat des dels primers moments amb el GTER.
    [Show full text]
  • La Simbologia En Els Primers Relats De Joaquim Ruyra
    Simposi Joaquim Ruyra Blanes, maig 2003 PONÈNCIA La simbologia en els primers relats de Joaquim Ruyra Carles Cortés (Universitat d’Alacant) Amb l’ocasió del centenari de la publicació del primer volum de relats de Joaquim Ruyra, Marines i boscatges (1903), hem considerat necessari fer una anàlisi comparativa dels símbols recurrents en els contes publicats per l’autor. Els primers relats, publicats en el moment d’eclosió del modernisme, presenten, sens dubte, un major grau d’elements simbòlics; una realitat producte, en major o menor mesura, de la influència dels corrents simbolistes i decadentistes que formaren part del modernisme català. És per això que, tot partint dels relats inclosos en Marines i boscatges — incorporats l’any 1920 en el volum Pinya de rosa, al costat d’una narració breu com L’idil·li d’En Temme—, destriem els símbols més habituals de l’imaginari de l’autor que seran també presents en els relats de La parada (1917) i, fins i tot, en proses narratives posteriors incloses en el volum Entre flames (1928). Partim de la intenció crítica d’entendre la narrativa de ficció de Joaquim Ruyra com un model de prosa evolutiva que, a mesura que s’allunya de l’època modernista, es desprén progressivament de l’ús de símbols procedents majoritàriament del marc natural en què se situen les seues històries. No obstant això, observarem la possible permanència d’algunes d’aquestes imatges que confirmaran la continuïtat de l’estil personal de l’autor en els relats publicats a partir de 1917, després de reiniciar la seua trajectòria com a creador.
    [Show full text]
  • Josep Pla: Biografía, Autobiografía, Autoficción
    Josep Pía: biografía, autobiografía, autoficción El escritor catalán Josep Pía (1897-1981) no ha tenido que pasar el mismo tipo de purgatorio crítico al que parecen condenados muchos creadores después de su desaparición. Más de quince años después de su muerte, una bibliografía heterogénea y apasionante ha ido recordando regularmente la ñgura de Josep Pía y afronta ya con el rigor necesario el cómo y el porqué de la compleja obra autobiográfica de un autor consi­ derado demasiado a menudo como excesivamente unidimensional. Es cierto que a su larga y compleja evolución ideológica, al considerable número de anécdotas y de pequeñas leyendas que su biografía suscitó y a las polémicas sobre su discurso ideológico y sobre las manipulaciones y voluntarias deformaciones existentes en su obra sobre su propia bio­ grafía, no faltó nunca (como mínimo desde 1925, fecha de publicación de su primer libro) el apoyo incondicional de los lectores a sus libros. Efectivamente, Josep Pía, autor polémico y polemista, sigue siendo hoy en día el escritor catalán más leído, pero sin duda es también el más controvertido, el más excéntrico y el más inclasificable de la literatura catalana contemporánea: «Ningún interés me liga a las fuerzas estáticas del país -ni en la posición que tienen hoy de cosa existente ni en la que tendrán mañana, de simple recuerdo. [...] Yo navego contra la corrup­ ción de la corriente. Yo no soy un producto de mi tiempo; soy un pro­ ducto contra mi tiempo», escribía en El quadern gris, su libro más importante, el 20 de junio de 19191.
    [Show full text]
  • Toni Sala Destaca El Valor Reivindicatiu Dels Retrats De Pla En El Pròleg Del Recull ‘Dotze Homenots’
    Toni Sala destaca el valor reivindicatiu dels retrats de Pla en el pròleg del recull ‘Dotze homenots’ Els Homenots de Josep Pla són reivindicatius i formen part d’una feina de recupera- ció de la memòria i de reconstrucció del país, durant els asfixiants anys de la post- guerra. Així ho entén l’escriptor Toni Sala en el seu assaig sobre la sèrie planiana, escrit a tall d’introducció a un recull de textos d’aquesta sèrie, seleccionats per ell Senador a refer mateix, publicada a labutxaca amb el títol Dotze homenots. Els seleccionats ho han El Diccionari de la literatura catalana estat amb criteris exclusivament de valor literari. Són els corresponents a Joaquim diu que Carles Barral va ser senador Ruyra, Josep Miró i Folguera, Amadeu Vives, Josep Carner, Andreu Nin, Josep M. de del PSC-PSOE per Tarragona. Ho va ser Sagarra, Joan Crexells, Joan Estelrich, Josep Trueta, Josep M. Cruzet, Salvador Dalí del PSC (PSC-PSOE) i, a més, va ser-ne i Salvador Espriu. Pla escriu 45 homenots entre 1958 i 1962, i els fa créixer fins a eurodiputat. 60 en publicar l’obra completa definitiva. A finals dels cinquanta Pla s’adona, recorda Sala, que el jovent pot créixer en el Emoció enganyosa desconeixement dels millors referents. Com han recordat recentment els historia- Quan l’Émile d’El gat busca desespera- dors de la literatura, el franquisme va segrestar la tradició cultural catalana i Pla, dament el gat que tant estima i no el que se n’adona, indica que fa aquests retrats “pensant en l’eficàcia del dia de troba, ni a casa ni al carrer, nota que demà, és a dir, tractant de demostrar a la joventut que va pujant que en la nostra li vénen ganes de plorar.
    [Show full text]
  • Joaquim Ruyra I L'institut D'estudis Catalans Són Dues Les Imatges Que
    J. Ruyra 1 10/3/05 12:16 Página 41 Joaquim Ruyra i l’Institut d’Estudis Catalans Són dues les imatges que ens vénen al cap quan volem evocar el Ruyra ins- tituteur. Una, de deixadesa i desolació, és la sorgida de la ploma i de la imagi- nació d’un jove i sarcàstic Josep Pla:1 A la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, quan el veuen entrar, petit, encorbat, grasset, amb aquella expressió tan desolada d’home abandonat, tothom tremola. Els plecs de l’armilla plens de cendra i de llumins apagats, el barret espès de tinya sobre una cara mal afaitada, plena de barbs, les calces com dues boques de canó a la funerala, la corbata a tres quarts de quinze, les ungles vellutadament negres, els ulls mullats d’humors rogencs damunt d’unes bosse- tes de color de rosa, el bigoti torrat i caigut com una cortina esfilagarsada... Ruyra s’asseu davant la taula. Al mig, hi acaben de posar una plata de dolços. Ruy- ra és llaminer i es complau, abans d’engolir el producte delicat, de palpar-lo, de constatar la densitat de la crema, de digitejar sobre les gracioses flaqueses de la confitura, de cercar el punt més suau de la crosta de la xocolata. — Que no mengen? Són una delícia... [...] Naturalment, ningú no menja. Quins treballs, però, per a fer-li entendre, amb la discreció exigida pel respecte, el desmenjament absolut que de cop i vol- ta s’ha apoderat de la filologia oficial. Carner es troba una mica destemprat.
    [Show full text]
  • Plora Les Tristeses D'aquest Món De Fang» La Influència Simbolista I
    Facultat de Lletres Treball final de grau «Plora les tristeses d’aquest món de fang» La influència simbolista i decadentista en l’obra poètica de Joaquim Ruyra Clàudia Costa Cantos Grau en Llengua i literatura catalanes Tutora: Dra. Margarida Casacuberta i Rocarols Maig de 2019 Je suis l'Empire à la fin de la décadence, Qui regarde passer les grands Barbares blancs En composant des acrostiches indolents D'un style d'or où la langueur du soleil danse. Paul Verlaine TAULA 1. Introducció .................................................................................................... 5 1.1. Justificació personal .................................................................................................. 5 1.2. Justificació metodològica ......................................................................................... 7 2. Context i panorama literari de l’època .......................................................... 9 2.1. Els Jocs Florals .......................................................................................................... 9 2.2. La premsa i les noves tendències .......................................................................... 12 3. El Ruyra del tombant de segle ..................................................................... 17 3.1. Antecedents ............................................................................................................. 17 3.2. El Ruyra poeta: la producció finisecular .............................................................. 18 3.3. Col·laboració
    [Show full text]
  • Newsletter Issue 25 – April 2008 Table Of
    PRESS OFFICE NEWSLETTER ISSUE 25 – APRIL 2008 TABLE OF CONTENTS TOPIC OF THE MONTH: NEARLY 800 PARENTS OF STUDENTS FROM SANT MARTI SCHOOLS PARTICIPATE IN “FAMILIES ONLINE” PROJECT, LED BY 22@BARCELONA PARTICIPANTS IN EVENT CLOSING THE “FAMILIES ONLINE” PROJECT REFLECT ON THE USE OF NEW TECHNOLOGIES IN THE HOME IMAGINA INAUGURATES NEW PRODUCTION CENTER IN 22@BARCELONA DISTRICT CASTELLVÍ GROUP MOVES INTO FINAL PHASE OF CONSTRUCTION ON INTERFACE BUILDING, LOCATED IN THE 22@BARCELONA DISTRICT 22@BARCELONA DISTRICT, A GATEWAY FOR INNOVATION AND TALENT IN THE MEDITERRANEAN REGION, PRESENTED IN SWEDEN REPRESENTATIVES FROM SWEDISH TEKNIKHUSET TECHNOLOGY CENTER VISIT 22@BARCELONA DISTRICT 22@BARCELONA, THROUGH THE EUROPEAN EASY PROGRAM, PARTICIPATES IN 14th INVESTMENT FORUM OVER 3,700 STUDENTS REFLECT ON NEED TO TAKE CHARGE ON ENVIRONMENTAL ISSUES IN B_TEC FOUNDATION’S 2ND SYMPOSIUM ON CLIMATE CHANGE 3RD BARCELONA-SILICON VALLEY-BOSTON TECHNOLOGY AND INNOVATION BRIDGE GIVES BARCELONA’S BUSINESS ACTIVITY INTERNATIONAL PROJECTION EVOLUTION AND GROWTH OF THE AUDIOVISUAL SECTOR AS A PILLAR OF THE PRODUCTIVE SYSTEM, FOCUS OF THE 22@BREAKFAST PRESS OFFICE TOPIC OF THE MONTH: 1.- NEARLY 800 PARENTS OF STUDENTS FROM SANT MARTI SCHOOL PARTICIPATE IN “FAMILIES ONLINE” PROJECT, LED BY 22@BARCELONA Since its beginnings in 2006, nearly 800 parents of school children from primary and secondary schools in the Sant Marti district have participated in the “Families Online” project. This initiative is led by the 22@Barcelona municipal company, the Barcelona City School Board and the Sant Marti Pedagogical Resource Center, with collaboration from the Sant Marti district and the Catalan Secretary for the Information Society.
    [Show full text]
  • La Simbologia En Els Primers Relats De Joaquim Ruyra
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante Simposi Joaquim Ruyra Blanes, maig 2003 PONÈNCIA La simbologia en els primers relats de Joaquim Ruyra Carles Cortés (Universitat d’Alacant) Amb l’ocasió del centenari de la publicació del primer volum de relats de Joaquim Ruyra, Marines i boscatges (1903), hem considerat necessari fer una anàlisi comparativa dels símbols recurrents en els contes publicats per l’autor. Els primers relats, publicats en el moment d’eclosió del modernisme, presenten, sens dubte, un major grau d’elements simbòlics; una realitat producte, en major o menor mesura, de la influència dels corrents simbolistes i decadentistes que formaren part del modernisme català. És per això que, tot partint dels relats inclosos en Marines i boscatges — incorporats l’any 1920 en el volum Pinya de rosa, al costat d’una narració breu com L’idil·li d’En Temme—, destriem els símbols més habituals de l’imaginari de l’autor que seran també presents en els relats de La parada (1917) i, fins i tot, en proses narratives posteriors incloses en el volum Entre flames (1928). Partim de la intenció crítica d’entendre la narrativa de ficció de Joaquim Ruyra com un model de prosa evolutiva que, a mesura que s’allunya de l’època modernista, es desprén progressivament de l’ús de símbols procedents majoritàriament del marc natural en què se situen les seues històries. No obstant això, observarem la possible permanència d’algunes d’aquestes imatges que confirmaran la continuïtat de l’estil personal de l’autor en els relats publicats a partir de 1917, després de reiniciar la seua trajectòria com a creador.
    [Show full text]