Full DomARQUEBISBAT DE nical

ANY LXXVI í NÚM. 34 24 D’AGOST DE 2014 www.arqbcn.cat / Aportació voluntària: 0,30 E

Diàleg interreligiós a Barcelona PARAULA I VIDA ◗ El dia 7 de juliol es va com - memorar el desè aniversa- ri de la creació a Barcelona, Joaquim Ruyra, escriptor l’any 2004, del Grup de Tre- ball Estable de Religions franciscà (GTER), una iniciativa que ha impulsat des del primer l passat 15 de maig es varen complir els 75 anys de la mort a Bar- moment Mn. Antoni Mata - celona, l’any 1939, de Joaquim Ruyra i Oms, l’escriptor de Bla - bosch, que actualment pre- Enes autor de Les coses benignes, escriptor d’una fe cristiana ben sideix aquest grup, on hi ha sòlida i d’un tarannà i un realisme fran- representades les religions ciscans, que sintonitza profundament presents a Catalunya. En la amb una de les dimensions de la cultura foto, la presidència de l’acte, celebrat a l’auditori del Palau de la Gene rali - catalana. L’obra d’Antoni Gaudí es pot tat. D’esquerra a dreta: Fernando García Ca sas, assessor del Fòrum Ibero - con siderar una prova d’aquesta afirma- americà; Joana Ortega, vicepresidenta del Govern; Artur Mas, presi dent de ció. Tant Gaudí com Ruyra són dos grans la Generalitat; Antoni Matabosch, president del GTER; i Jean-Marc Aveline, artistes que visqueren una profunda con- versió religiosa i una sensibilitat ben fran - bisbe auxiliar de Marsella, que parlà en nom del grup interreligiós Marsei - ciscana davant la natura. lle Esperance, que ha col·laborat des dels primers moments amb el GTER. «Ruyra durarà sempre», va escriure un jove en el seu Quadern gris, impressionat per l’afany de recollir la par- GLOSSA la del poble i pel realisme i la perfecció de les descripcions de Marines i boscat- ges, de Pinya de rosa i, encara més, del Vespre d’estiu, vespre de la vida llibre El rem de trenta-quatre. Afegeix Pla: «L’objectivitat de Ruyra és un fenomen Joaquim Ruyra (, 1858 - onversa d’un vespre d’estiu, pacitat d’esperança, la capacitat de tan considerable que a vegades sembla Barcelona, 1939) a la fresca, quan el sol es pon. trobar sentit en cada moment de la un Tolstoi en petit. Sempre que en el meu esperit salta el nom de Ruy - CUn grup de persones, homes i nostra vida, i aquesta perspectiva ra —és curiós— penso en Tolstoi indefectiblement.» dones, al llindar dels setanta anys no l’hauríem de perdre mai. Cada Fent recurs a una imatge marinera, Josep Pla veu l’escriptor rus com i asseguts en unes cadires dispo- edat té les seves formes d’esperan- el gran vaixell de l’objectivitat descriptiva i l’autor d’una prosa decisi - sades en rotllana, parlen de la ve- ça —més abrandada una, més sere - va. Però aquest gran vaixell porta un remolc. «Aquest remolc es diu Joa - llesa, de l’etapa vital que ara viuen. na una altra—, però en totes podem quim Ruyra. Jo veig Ruyra en la mateixa línia, en l’estela de Tolstoi. Els preocupa com continuar asso- descobrir aspectes de la qualitat hu - La mateixa objectivitat, la mateixa contenció, idèntic domini, idènti- lint un projecte de vida ric, creatiu, mana. ca necessitat de mantenir una lucidesa mitjana permanent. Ni depres- significatiu per als joves, en espe- «La capacitat de reflexió i el se- sió ni deliri. El substantiu, el verb, l’adjectiu precisos.» cial els de les seves famílies. És ben guit d’experiències viscudes amb cert que viure la vellesa de manera mirada creient —diu un avi— ens uyra fou un escriptor d’una profunda confessionalitat religiosa significativa és, en la mesura que han de fer romandre espiritualment i catòlica. Quan anys després Josep Pla dedica un dels seus Ho- es viu amb autenticitat, un punt de oberts a allò que és nou». És ben Rmenots al gran prosista de , li retreu aquesta dimensió referència fecund per als joves i per cert que hem de vetllar per mante- confessional, el fet de ser un «home d’un catolicisme granític». I el a tothom. La vellesa, per a bé i per a nir aquesta capacitat d’obertura en gran periodista no s’equivocava. Un exemple clar d’aquesta dimensió mal, és temps d’autenticitat. Una de la vida de cada dia, en aquells de- de Ruyra el veiem en com va suportar la seva vida familiar i el seu ma - trimoni, del qual Pla diu «que fou un immens desastre, una autèntica les senyores comenta «que la vida talls que permeten de seguir enda- tragèdia que l’escriptor suportà amb una paciència infinita, exac ta - passa per etapes, una de les quals, vant o que ens van tancant en els hà - ment com el que fou sempre: un sant». la darrera, és la vellesa. Però no s’en - bits ja establerts i ens fan vells en M’admira profundament aquesta confessió de Pla. Afegiria que Ruy- velleix de sobte. Durant molt de el sentit pejoratiu de la paraula. Un ra fou un sant franciscà. I en aquest sentit —malgrat que la seva con- temps tot va barrejat, els fenòmens dels beneficis de la fe és que atorga fessionalitat cristiana li pot retreure lectors—, també penso que d’envelliment caminen a la mateixa perspectives d’esperança a la vida això mateix pot fer que es converteixi en realitat l’afirmació de Pla: velocitat que els de desenvolupa- humana. «Ruy ra durarà sempre». Així com Gaudí expressà el seu esperit fran- ment. Cal mirar la vellesa, i també Els avis poden estar tranquils. ciscà en pedra, Ruyra ho va fer en l’expressió literària fent-se notari la seva proximitat, sense por, sense Els joves amb qui comparteixen la del parlar dels boscaters i pescadors i de les tradicions religioses del perdre l’esperança». vida valoren tots aquests aspectes poble català. «Aquesta arrel d’esperança és apuntats, que a la llarga influeixen Tots dos foren, doncs, grans representants d’aquest esperit a Ca- per a totes les edats. Saber viure en el seu tarannà personal. El des- talunya. A Ruyra, se li pot aplicar el que diu Pla en el retrat que li va amb plenitud el moment present, envolupament de la societat dema- dedicar: com a escriptor «fou un càndid, perquè es necessita una con fiant en Déu, és el que cal saber na que les edats visquin juntes, que gran candidesa per apassionar-se per les coses dels viure en cada etapa de la vida. Fins es beneficiïn les unes de les altres. altres sense cap profit real i assegurat. Però el cert i tot —per què no?— davant la mort, «Veuen créixer segurs els seus fills és que la naturalesa produeix aquesta classe d’inno- moment suprem de confiança», afe - i contemplen els seus néts» (Jb 21, cents». geix una altra senyora. Malgrat tot, 8). † Lluís Martínez Sistach a les persones ens agermana la ca - Enric Puig Jofra, SJ Cardenal arquebisbe de Barcelona Pàgina 2 24 d’agost de 2014

ENTREVISTA FE I GRANS CIUTATS LEX ORANDI, LEX CREDENDI L’estil de presència ¿Caminantes de l’Església o turistas? éu viu enmig dels ciutadans», diu os encontramos en un tiempo de tra - « el papa Francesc (EG, 71). La pre - bajo para unos, de descanso para Dsència de l’Església a la gran ciu- Notros. Paro, preocupaciones, enferme - tat, segons el meu parer, ha de tenir qua - dad. Fiesta y encuentro. Montaña, playa y tre característiques. Ha de ser: deporte. Oración y profundización. Cultura 1. Una presència plural, perquè la y compañía. Hablamos de turismo y de so- parròquia no és l’única institució evangelitzadora (EG, siego. Entidades civiles y eclesiales nos presentan pro- FOTO: JOSEP LL. BURGUERA 28), hi ha altres pols que són una riquesa de l’Esglé - puestas diversas. ◗ CRISTÓBAL LÓPEZ sia (col·legis, centres socials, hospitals...); però la par - Recomendaba Francisco a los cristianos «no ser turis- ròquia «no és una estructura caduca» (EG, 28). tas existenciales», ni «cristianos inmóviles», sino testigos Rellançament 2. Una presència acollidora. L’acolliment cordial és de una «fe que camina» siguiendo las promesas de Dios. un fet capital (EG, 125, 169 i 171). Cal valorar ca- Él nos ha preparado «cielos nuevos y tierra nueva»... No re - salesià da persona en allò que és. Oferir-los allò que cer- cordará ya el pasado, las fatigas... será todo nuevo. Es la quen i prendre’s seriosament el seu itinerari bio- promesa de la alegría. es del passat mes de Nuestra vida es «creer y ponerse en camino». Él es fiel juny, la península ibèrica gràfic. 3. Una presència solidària. La comunicació de l’E van - y no falla. Lejos de ser cristianos cumplidores, pero inmó- Dsalesiana ha quedat viles, caminemos hacia las promesas. Si nos equivoca- dividida en només dues geli implica la humanització d’aquest món. «Evange - litzar és fer present en el món el Regne de Déu» (EG, mos de camino por «nuestra condición de pecadores, el províncies: la de Maria Señor nos da la gracia de poder regresar». Sin engañar- Auxiliadora, amb seu a Sevilla, 176). 4. Una presència humil. Una presència gratuïta, que nos a nosotros mismos, sin hacer como «los que caminan que comprèn les obres pero no hacen camino»: los turistas existenciales, los tu- es fa present enmig d’una vida urbana dominada salesianes d’Andorra, les Illes, ristas teologales, que dan vueltas por la vida, «pero que per criteris d’eficàcia tècnica i de rendibilitat eco- Catalunya, Aragó, València, nunca dan un paso hacia adelante». nòmica. Una presència que escolta persones so- Múrcia, Andalusia, Extremadura «Pidamos al Señor la gracia —exhorta Francisco— de les i ferides, que és llum del món, en l’esperança i Canàries; i la de Santiago retomar el camino, de ponernos en camino hacia las pro- el Mayor, amb seu a Madrid, de la Jerusalem celestial. Aquest estil de presèn- mesas.» amb la resta. Cristóbal López, cia «millora el cristià i fecunda la ciutat» (EG, 75, Hna. M. de los Ángeles Maeso Escudero fins ara inspector a Bolívia, al final). Franciscana de los Sagrados Corazones és provincial de la Inspectoria (De la ponència del Dr. Alphonse Borràs, Salesiana de Maria Auxiliadora. de Lieja, Bèlgica, al Congrés Internacional «Volem que la unificació sigui de Pastoral de les Grans Ciutats) una ocasió per a un rellançament LECTURES MISSA DIÀRIA del carisma salesià i de la missió en favor dels joves», afirma. HECHOS DE VIDA I SANTORAL Què comporta aquest càrrec? Una gran responsabilitat, Accés al Breviari ja que es tracta d’animar «La felicidad: 25. ࡯ Dilluns ( Lleida, Urgell) (lit. hores: 1a setm.) i governar 53 comunitats [2Te 1,1-5.11b-12 / Sl 95 / Mt 23,13-22]. Sant religioses, amb més de 80 un gran bien» Lluís de França (1214-1270), rei, terciari fran- obres educatives i pastorals, esde los padres del desierto (s. ciscà i croat (morí prop de Cartago); sant Josep i un total de 470 salesians de Calassanç (1556-1648), prev. d’Ur gell, ara- religiosos, a més de l’àmplia IV-V), pasando por los maestros gonès, fund. Escola Pia a Roma (SchP, 1617), família salesiana. Despirituales y la más moderna psi - cología y psiquiatría, se afirma que «la fe - patró de les escoles cristianes; santa Pa trícia. I què suposa? licidad es un gran bien que se ha de bus - 26. Dimarts [2Te 2,1-3a.14-17 / Sl 95 / Mt 23, Deixar-se portar per Déu allà car y de trabajar». De ahí que hayamos de: on Ell em vol i em crida. 23-26]. Santa Teresa de Je sús Jornet (Aitona El retorn a casa després de —Abandonar la prisa y el estrés. No son provechosos 1843 - Llíria 1897), vg., fund. Gnes. dels Ancians trenta anys m’està suposant ni para el cuerpo ni para el espíritu. Perderíamos ca- Desemparats (Bar bastre, 1873), patrona de la moltes emocions, així com lidad de vida. gent gran; beat Juníper Serra, prev. franciscà, de un redescobriment d’un món —Gozar de las cosas más pequeñas e insignificantes: Petra (Mallorca), evangelitzador de Califòr nia. pràcticament nou per a mi. el canto de un pájaro, la belleza de una flor, la briz- 27. Dimecres [2Te 3,6-10.16-18 / Sl 127 / Mt Però he d’aclarir també que na de una hierba, una sonrisa gratuita. 23,27-32]. Santa Mònica, mare de sant Agustí, casa meva, per a mi, és —Ser bondadosos, generosos. Cosecharemos alegría. patrona de les dones casades. el món, i la meva família, la humanitat; i que m’he sentit —Todo cuanto hagamos, realicémoslo con ilusión. 28. Dijous [1Co 1,1-9 / Sl 144 / Mt 24,42-51]. a casa tant al Paraguai com —Tu trabajo, por pequeño que sea, hazlo lo mejor que Sant Agustí (354-430), bisbe d’Hipona (Àfrica) al Marroc o a Bolívia, on sepas y puedas. Por la noche, experimentarás el i doctor de l’Església; sant Julià, mr. (s. IV). he estat aquests trenta anys. contento interior del deber cumplido. 29. ࡯ Divendres [1Co 1,17-25 / Sl 32 / Mc 6,17- Gaudeix de bona salut, —Aprendamos las lecciones pertinentes de toda difi- 29]. Martiri de sant Joan Baptista, decapitat el món salesià? cultad y fracaso. Si el dolor pasó, quedan las cica- (s. I), venerat a Sebaste. Santa Sabina, mr. trices. Nos serán útiles. El món salesià comprèn 30. ࡯ Dissabte [1Co 1,26-31 / Sl 32 / Mt 25,14-30]. presències a 132 països, —Evitemos, si podemos, a las personas envidiosas. Sant Fèlix, prev. i mr. a Roma (s. IV), patró de Vi - molt diversos entre si. La salut Pueden complicarnos la vida. Necesitaremos más lafranca del Penedès; santa Joana Jugan, vg., general de la Congregació virtud. fund. Germanetes dels Pobres (1839). és bona, malgrat la crisi postconciliar que totes les —Templemos nuestra voluntad. Cultivemos la espi- 31. ࡯ † Diumenge vinent, XXII de durant l’any (lit. congregacions han passat, ritualidad cristiana. El contento y la felicidad… no hores: 2a setm.) [Jr 20,7-9 / Sl 62 / Rm 12,1- sobretot en el món occidental. tardarán en llegar. 2 / Mt 16,21-27]. Sant Ramon Nonat, rel. mer- A l’Àfrica i l’Àsia, la Congregació —No nos preguntemos si somos felices. Pregúntate cedari, dels primers, captiu a Algèria, cardenal, està en franca i forta expansió. más bien si los que conviven y trabajan contigo… vi - patró de Cardona. ven y son más felices. Òscar Bardají i Martín J. M. Alimbau 24 d’agost de 2014 Pàgina 3

DIUMENGE XXI DE DURANT L’ANY

◗ Lectura del llibre d’Isaïes (Is 22,19-23) ◗ Lectura del libro de Isaías (Is 22,19-23) El Senyor diu a Sobnà, cap del palau del rei: «Et faré caure del pe- Así dice el Señor a Sobná, mayordomo de palacio: destal, et derrocaré del lloc que ocupes. Aquell dia cridaré el meu ser- «Te echaré de tu puesto, te destituiré de tu cargo. Aquel día, llamaré vent, Eljaquim, fill d’Helquies, el vestiré amb la roba que portes, li po- a mi siervo, a Eliacín, hijo de Elcías: le vestiré tu túnica, le ceñiré tu ban- saré les teves insígnies, li donaré l’autoritat que tens, i serà un pare da, le daré tus poderes; será padre para los habitantes de Jerusalén, per als habitants de Jerusalem i per als homes de Judà. Li posaré a para el pueblo de Judá. Colgaré de su hombro la llave del palacio de Da - l’espatlla la clau del palau de David: quan ell haurà obert, ningú no tan- vid: lo que él abra nadie lo cerrará, lo que él cierre nadie lo abrirá. Lo carà, i quan haurà tancat, ningú no podrà obrir. El fixaré com un clau en hincaré como un clavo en sitio firme, dará un trono glorioso a la casa pa - un indret segur, i serà un tron gloriós per a la família del seu pare.» terna.»

◗ Salm responsorial (137) ◗ Salmo responsorial (137) R. El vostre amor perdura sempre. Acabeu la R. Señor, tu misericordia es eterna, no abando- vostra obra, Senyor. nes la obra de tus manos. Us enalteixo amb tot el cor, Senyor, / us vull can - Te doy gracias, Señor, de todo corazón; / delan- tar a la presència dels àngels. / Em prosterno te de los ángeles tañeré para ti, / me postraré ha - davant del santuari. R. cia tu santuario, / daré gracias a tu nombre. R. Enalteixo el vostre nom, / perquè estimeu i sou Por tu misericordia y tu lealtad, / porque tu pro- fidel. / Sempre que us invocava, m’heu escol- mesa supera a tu fama; / cuando te invoqué, me tat, / heu enfortit la meva ànima. R. escuchaste, / acreciste el valor en mi alma. R. El Senyor és excels, però es mira els humils, / El Señor es sublime, se fija en el humilde, / y de mentre que els altius, els esguarda de lluny. / lejos conoce al soberbio. / Señor, tu mise ri cor - El vostre amor perdura sempre. / Acabeu la vos - Jesús lliura les claus a sant Pere, pintura de Vincenzo di Bia - dia es eterna, / no abandones la obra de tus tra obra, Senyor. R. gio Catena (c. 1470-1531) ma nos. R.

◗ Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma ◗ Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Romanos (Rm 11,33-36) (Rm 11,33-36) Quina profunditat i riquesa en la saviesa i en el coneixement de Déu! ¡Qué abismo de generosidad, de sabiduría y de conocimiento, el de Que en són d’incomprensibles els seus judicis i d’impenetrables els seus Dios! ¡Qué insondables sus decisiones y qué irrastreables sus caminos! camins! Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui l’ha assessorat ¿Quién conoció la mente del Señor? ¿Quién fue su consejero? ¿Quién le com a conseller? Qui s’ha avançat mai a donar-li res perquè li ho pugui ha dado primero, para que él le devuelva? Él es el origen, guía y meta recompensar? Tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell. Glòria a del universo. ell per sempre, amén. A él la gloria por los siglos. Amén.

◗ Evangeli segons sant Mateu (Mt 16,13-20) ◗ Evangelio según san Mateo (Mt 16,13-20) En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop En aquel tiempo, al llegar a la región de Cesarea de Filipo, Jesús pre- allà preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’home? guntó a sus discípulos: «¿Quién dice la gente que es el Hijo del hombre?» Qui diuen que és?» Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptis - Ellos contestaron: «Unos que Juan Bautista, otros que Elías, otros que ta, altres, que és Elies, altres, que és Jeremies o algun altre dels profe - Jeremías o uno de los profetas.» Él les preguntó: «Y vosotros, ¿quién de - tes». Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». Simó Pere li contesta: cís que soy yo?» Simón Pedro tomó la palabra y dijo: «Tú eres el Mesías, «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Jesús li va respondre: «Sortós el Hijo de Dios vivo.» Jesús le respondió: «¡Dichoso tú, Simón, hijo de de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, Jo nás!, porque eso no te lo ha revelado nadie de carne y hueso, si no sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre mi Padre que está en el cielo. Ahora te digo yo: Tú eres Pedro, y sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del Reialme de esta piedra edificaré mi Iglesia, y el poder del infierno no la derrota rá. la Mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot Te daré las llaves del reino de los cielos; lo que ates en la tierra, queda- allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a rá atado en el cielo, y lo que desates en la tierra, quedará desatado en la terra, quedarà deslligat al cel». Després prohibí severament als dei- el cielo.» Y les mandó a los discípulos que no dijesen a nadie que él era el xebles de dir a ningú que ell era el Messies. Mesías.

COMENTARI Tu ets el Messies, el fill del Déu viu ext notable el d’avui, que ens Ja sabem que Mateu s’obre amb la genealo- La mateixa presentació la tenim en l’escena ofereix una confessió de fe gia i el naixement de Jesús per obra de l’Esperit del baptisme: «Aquest és el meu fill», fet públic Tde Pere que no tenen ni Marc Sant. per a tothom. Torna a repetir-se en la transfigu- ni Lluc. Jesús pregunta als deixe- Jesús, doncs, serà fill de Déu d’una forma ben ració. Per això no sorprèn que els interlocutors bles qui creuen que és. En la res- diferent de com ho havien estat David, els pro- l’utilitzin amb reserves —«si ets el fill de Déu…»— posta, Marc posa en boca de Pere fetes o els homes i dones pietosos. La impor- tant en les temptacions (4,3.6) com en l’esce- una confessió prou significativa, però molt aus- tància d’aquest fet està recalcada en Mateu per na del calvari (27,40.43). A la llum d’aquests tera: «Tu ets el Messies». Lluc fa més explícita la un detall significatiu. Els dos textos profètics que textos, resulten molt significatius els tres llocs confessió: «Tu ets l’ungit (Messies) de Déu». Ma - presenten la filiació divina de Jesús són textos en què es presenta la confessió de Jesús com a teu, per part seva, reporta una confessió encara que vénen «de part del Senyor». És Déu mateix fill de Déu: els deixebles en l’escena del llac (14, més solemne: «Tu ets el Messies, el fill del Déu qui, en Mateu, presenta Jesús com a fill seu: 33), Pere en el text d’avui (16,16) i la confessió viu». L’afegit és important. Primer perquè recull «El que el Senyor havia anunciat pel profeta: “La del centurió i els qui són amb ell al peu de la creu un missatge sobre Jesús que Mateu ofereix des noia tindrà un fill i li posaran Emmanuel, que vol (27,54). En conseqüència, el baptisme cristià es del començament de l’evangeli. Però també per- dir Déu amb nosaltres”» (Is 7,14 a Mt 1,23); farà en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant què és la confessió de fe de la comunitat de Ma - «he cridat el meu fill d’Egipte» (Os 11,1 a Mt 2, (Mt 28,19). teu. Vegem-ho. 15). Oriol Tuñí, SJ Pàgina 4 24 d’agost de 2014

AGENDA Col·lecció per a l’Any de la Vida Consagrada e iniciador del Concilio Vati - ’Editorial Claret publica una nova col·lecció con - cano II, cano- L’agenda més com- juntament amb la Unió de Religiosos de Ca ta - nizado junto pleta de la diòce- Llunya (URC). El primer títol d’aquesta col ·lec ció con Juan Pa - si la tro bareu al és Alegreu-vos, un opuscle de 60 pàgines amb la blo II el 27 de web, o bé enfocant carta del papa Francesc adreçada als consagrats i abril de este el te lèfon mòbil en consagrades i a les comunitats cristianes en gene - año. Luis Ma- aquest codi QR que ral amb motiu de l’Any de la Vida Consagra da (any rín (Madrid, hi en llaça directament. 2015). El P. Màxim Muñoz, claretià i president de 1961) es sa- la URC, comenta que «amb aquest llibre re prenem la cerdote de la ◗ BREUS col·lecció CEVRE, ara amb el nom d’URC, que és fruit Orden de San Agustín y uno de los de la col·laboració entre l’Edi to rial Cla ret i la Unió de mejores exper tos en la figura de Religiosos de Catalunya. Hi anirem publicant diver- Juan XXIII. Es profesor en la Fa cul - sos documents, testimonis i materials que ajudin els re ligiosos i les re- tad de Teología del Norte de Espa- ligioses, i les comunitats cristianes en general, a viure els apassionants ña (Burgos). reptes que l’Esperit ens proposa en els temps que vivim, començant per l’Any de la Vida Consagrada». ◗ SERVEIS

internet», ha declarat Matabosch sor d’aquesta iniciativa en altres a la revista Vida Nueva. llocs. Portà a terme una inspirado- ra lluita contra el malbaratament ◗ IN MEMORIAM d’aliments i un treball d’ajuda a la pobresa més propera. Fou un gran Jordi Peix i Massip. Morí el 5 de benefactor sobretot dels infants ISCREB: una proposta de forma- ju liol a Barcelona a l’edat de 70 i dels ancians. Durant el 2012, el ció per a laics. Davant del nou curs anys. Fou una persona molt valuo sa Banc d’Aliments de Barcelona dis - acadèmic, és oportú recordar les i estimada com a impulsor, funda - tribuí 10.000 tones d’aliments a possibilitats de formació cristiana dor i vicepresident del Banc d’Ali - Telèfon de l’Esperança de Barcelo - 130.000 persones. Se li va conce- que ofereixen diverses institucions ments de Barcelona, i també impul- na. La Fundació Ajuda i Esperan - dir la Creu de Sant Jordi. de l’Església. Una d’aquestes és ça promou el Telèfon de l’Espe- l’Institut Superior de Ciències Re - rança, amb el número 934 144 ◗ LLIBRES ligioses de Barcelona (ISCREB). 848. Aquest telèfon funciona les El seu director, Mn. Antoni Mata - San Juan XXIII, maestro espiri- 24 hores del dia i els 365 dies de bosch, ha recordat la possibilitat tual, por el P. Luis Marín de San l’any. És un servei que s’ha experi- de seguir uns cursos de teologia Martín (Editorial Ciudad Nueva, mentat també en altres ciutats del presencials i reglats, i també de Madrid 2014, 220 pág.). Un libro món, que està atès per un ampli fer-los per internet. «Hem estat els para quienes se quieran acercar a equip de voluntaris i que compta primers a tenir un títol reconegut la figura y al mensaje del papa Ron - amb el suport de diverses institu- per la Santa Seu de teologia per calli, pontífice entre 1958 y 1963 cions públiques i privades.

PALABRA Y VIDA Joaquim Ruyra, escritor franciscano l pasado 15 de mayo se cumplieron 75 Recurriendo a una imagen marinera, Josep Me admira profundamente esta confesión años de la muerte en Barcelona, en 1939, Pla ve al escritor ruso como el gran barco de de Pla. Añadiría que Ruyra fue un santo fran- Ede Joaquim Ruyra i Oms, el escritor de la objetividad descriptiva y el autor de una pro - ciscano. Y en este sentido —aunque su con- Bla nes autor de Les coses benignes, escritor sa decisiva. Pero este gran barco lleva un re- fesionalidad cristiana puede disuadir a lecto- de una fe cristiana muy sólida y de un talante molque. «Este remolque se llama Joaquim Ruy- res—, también pienso que esto mismo puede y un realismo franciscanos, que sintonizan pro - ra. Yo veo a Ruyra en la misma línea, en la hacer que se convierta en realidad la afirma- fundamente con una de las dimensiones de la estela de Tolstoi. La misma objetividad, la mis- ción de Pla: «Ruyra durará siempre». Así como cultura catalana. La obra de Antoni Gaudí se ma contención, idéntico dominio, idéntica ne- Gaudí expresó su espíritu franciscano en pie- puede considerar una prueba de esta afirma- cesidad de mantener una lucidez media per- dra, Ruyra lo hizo en la expresión literaria ha- ción. Tanto Gaudí como Ruyra son dos grandes manente. Ni depresión ni delirio. El sustantivo, ciéndose notario del habla de los leñadores y artistas que vivieron una profunda conversión el verbo, el adjetivo precisos.» pescadores y de las tradiciones religiosas del religiosa y una sensibilidad franciscana ante Ruyra fue un escritor de una profunda con- pueblo catalán. la naturaleza. fesionalidad religiosa y católica. Cuando años Ambos fueron, pues, grandes representan- «Ruyra durará siempre», escribió un Josep después Josep Pla dedica uno de sus Home- tes de este espíritu en Cataluña. A Ruyra, se Pla joven en su Quadern gris, impresionado nots al gran prosista de Blanes, le reprocha le puede aplicar lo que dice Pla en el retrato por el afán de recoger el habla del pueblo y por esta dimensión confesional, el hecho de ser que le dedicó: como escritor «fue un cándido, el realismo y la perfección de las descripcio- un «hombre de un catolicismo granítico». Y el porque se necesita una gran candidez para apa - nes de Marines i boscatges, de Pinya de ro- gran periodista no se equivocaba. Un ejemplo sionarse por las cosas de los demás sin nin- sa y, aún más, del libro El rem de trenta-qua- claro de esta dimensión de Ruyra lo vemos en gún provecho real y asegurado. Pero lo cierto es tre. Añade Pla: «La objetividad de Ruyra es un cómo sobrellevó su vida familiar y su matri- que la naturaleza produce esta clase de ino- fenómeno tan considerable que a veces pare- monio. Pla dice de este «que fue un inmenso centes». ce un Tolstoi en pequeño. Siempre que en mi desastre, una auténtica tragedia que el escri- † Lluís Martínez Sistach espíritu salta el nombre de Ruyra —es curio- tor soportó con una paciencia infinita, exacta- Cardenal arzobispo so— pienso en Tolstoi indefectiblemente.» mente como lo que fue siempre: un santo». de Barcelona

Director: Ramon Ollé i Ribalta - Edició: MCS, c/ Bisbe 5, 08002 Barcelona; tel. 932 701 013; fax 932 701 305; a/e: [email protected] - Administració: [email protected] - Web: www.arqbcn.cat Dip. legal B. 3028-1958 - Realització: Impresión Offset Derra, s.l.