DOCSLIB.ORG

Joaquim Ruyra, Escriptor Franciscà

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Joaquim Ruyra, Escriptor Franciscà Full DomARQUEBISBAT DE BARCELONA nical ANY LXXVI í NÚM. 34 24 D’AGOST DE 2014 www.arqbcn.cat / Aportació voluntària: 0,30 E Diàleg interreligiós a Barcelona PARAULA I VIDA ◗ El dia 7 de juliol es va com - memorar el desè aniversa- ri de la creació a Barcelona, Joaquim Ruyra, escriptor l’any 2004, del Grup de Tre- ball Estable de Religions franciscà (GTER), una iniciativa que ha impulsat des del primer l passat 15 de maig es varen complir els 75 anys de la mort a Bar- moment Mn. Antoni Mata - celona, l’any 1939, de Joaquim Ruyra i Oms, l’escriptor de Bla - bosch, que actualment pre- Enes autor de Les coses benignes, escriptor d’una fe cristiana ben sideix aquest grup, on hi ha sòlida i d’un tarannà i un realisme fran- representades les religions ciscans, que sintonitza profundament presents a Catalunya. En la amb una de les dimensions de la cultura foto, la presidència de l’acte, celebrat a l’auditori del Palau de la Gene rali - catalana. L’obra d’Antoni Gaudí es pot tat. D’esquerra a dreta: Fernando García Ca sas, assessor del Fòrum Ibero - con siderar una prova d’aquesta afirma- americà; Joana Ortega, vicepresidenta del Govern; Artur Mas, presi dent de ció. Tant Gaudí com Ruyra són dos grans la Generalitat; Antoni Matabosch, president del GTER; i Jean-Marc Aveline, artistes que visqueren una profunda con- versió religiosa i una sensibilitat ben fran - bisbe auxiliar de Marsella, que parlà en nom del grup interreligiós Marsei - ciscana davant la natura. lle Esperance, que ha col·laborat des dels primers moments amb el GTER. «Ruyra durarà sempre», va escriure un Josep Pla jove en el seu Quadern gris, impressionat per l’afany de recollir la par- GLOSSA la del poble i pel realisme i la perfecció de les descripcions de Marines i boscat- ges, de Pinya de rosa i, encara més, del Vespre d’estiu, vespre de la vida llibre El rem de trenta-quatre. Afegeix Pla: «L’objectivitat de Ruyra és un fenomen Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - onversa d’un vespre d’estiu, pacitat d’esperança, la capacitat de tan considerable que a vegades sembla Barcelona, 1939) a la fresca, quan el sol es pon. trobar sentit en cada moment de la un Tolstoi en petit. Sempre que en el meu esperit salta el nom de Ruy - CUn grup de persones, homes i nostra vida, i aquesta perspectiva ra —és curiós— penso en Tolstoi indefectiblement.» dones, al llindar dels setanta anys no l’hauríem de perdre mai. Cada Fent recurs a una imatge marinera, Josep Pla veu l’escriptor rus com i asseguts en unes cadires dispo- edat té les seves formes d’esperan- el gran vaixell de l’objectivitat descriptiva i l’autor d’una prosa decisi - sades en rotllana, parlen de la ve- ça —més abrandada una, més sere - va. Però aquest gran vaixell porta un remolc. «Aquest remolc es diu Joa - llesa, de l’etapa vital que ara viuen. na una altra—, però en totes podem quim Ruyra. Jo veig Ruyra en la mateixa línia, en l’estela de Tolstoi. Els preocupa com continuar asso- descobrir aspectes de la qualitat hu - La mateixa objectivitat, la mateixa contenció, idèntic domini, idènti- lint un projecte de vida ric, creatiu, mana. ca necessitat de mantenir una lucidesa mitjana permanent. Ni depres- significatiu per als joves, en espe- «La capacitat de reflexió i el se- sió ni deliri. El substantiu, el verb, l’adjectiu precisos.» cial els de les seves famílies. És ben guit d’experiències viscudes amb cert que viure la vellesa de manera mirada creient —diu un avi— ens uyra fou un escriptor d’una profunda confessionalitat religiosa significativa és, en la mesura que han de fer romandre espiritualment i catòlica. Quan anys després Josep Pla dedica un dels seus Ho- es viu amb autenticitat, un punt de oberts a allò que és nou». És ben Rmenots al gran prosista de Blanes, li retreu aquesta dimensió referència fecund per als joves i per cert que hem de vetllar per mante- confessional, el fet de ser un «home d’un catolicisme granític». I el a tothom. La vellesa, per a bé i per a nir aquesta capacitat d’obertura en gran periodista no s’equivocava. Un exemple clar d’aquesta dimensió mal, és temps d’autenticitat. Una de la vida de cada dia, en aquells de- de Ruyra el veiem en com va suportar la seva vida familiar i el seu ma - trimoni, del qual Pla diu «que fou un immens desastre, una autèntica les senyores comenta «que la vida talls que permeten de seguir enda- tragèdia que l’escriptor suportà amb una paciència infinita, exac ta - passa per etapes, una de les quals, vant o que ens van tancant en els hà - ment com el que fou sempre: un sant». la darrera, és la vellesa. Però no s’en - bits ja establerts i ens fan vells en M’admira profundament aquesta confessió de Pla. Afegiria que Ruy- velleix de sobte. Durant molt de el sentit pejoratiu de la paraula. Un ra fou un sant franciscà. I en aquest sentit —malgrat que la seva con- temps tot va barrejat, els fenòmens dels beneficis de la fe és que atorga fessionalitat cristiana li pot retreure lectors—, també penso que d’envelliment caminen a la mateixa perspectives d’esperança a la vida això mateix pot fer que es converteixi en realitat l’afirmació de Pla: velocitat que els de desenvolupa- humana. «Ruy ra durarà sempre». Així com Gaudí expressà el seu esperit fran- ment. Cal mirar la vellesa, i també Els avis poden estar tranquils. ciscà en pedra, Ruyra ho va fer en l’expressió literària fent-se notari la seva proximitat, sense por, sense Els joves amb qui comparteixen la del parlar dels boscaters i pescadors i de les tradicions religioses del perdre l’esperança». vida valoren tots aquests aspectes poble català. «Aquesta arrel d’esperança és apuntats, que a la llarga influeixen Tots dos foren, doncs, grans representants d’aquest esperit a Ca- per a totes les edats. Saber viure en el seu tarannà personal. El des- talunya. A Ruyra, se li pot aplicar el que diu Pla en el retrat que li va amb plenitud el moment present, envolupament de la societat dema- dedicar: com a escriptor «fou un càndid, perquè es necessita una con fiant en Déu, és el que cal saber na que les edats visquin juntes, que gran candidesa per apassionar-se per les coses dels viure en cada etapa de la vida. Fins es beneficiïn les unes de les altres. altres sense cap profit real i assegurat. Però el cert i tot —per què no?— davant la mort, «Veuen créixer segurs els seus fills és que la naturalesa produeix aquesta classe d’inno- moment suprem de confiança», afe - i contemplen els seus néts» (Jb 21, cents». geix una altra senyora. Malgrat tot, 8). † Lluís Martínez Sistach a les persones ens agermana la ca - Enric Puig Jofra, SJ Cardenal arquebisbe de Barcelona Pàgina 2 24 d’agost de 2014 ENTREVISTA FE I GRANS CIUTATS LEX ORANDI, LEX CREDENDI L’estil de presència ¿Caminantes de l’Església o turistas? éu viu enmig dels ciutadans», diu os encontramos en un tiempo de tra - « el papa Francesc (EG, 71). La pre - bajo para unos, de descanso para Dsència de l’Església a la gran ciu- Notros. Paro, preocupaciones, enferme - tat, segons el meu parer, ha de tenir qua - dad. Fiesta y encuentro. Montaña, playa y tre característiques. Ha de ser: deporte. Oración y profundización. Cultura 1. Una presència plural, perquè la y compañía. Hablamos de turismo y de so- parròquia no és l’única institució evangelitzadora (EG, siego. Entidades civiles y eclesiales nos presentan pro- FOTO: JOSEP LL. BURGUERA 28), hi ha altres pols que són una riquesa de l’Esglé - puestas diversas. ◗ CRISTÓBAL LÓPEZ sia (col·legis, centres socials, hospitals...); però la par - Recomendaba Francisco a los cristianos «no ser turis- ròquia «no és una estructura caduca» (EG, 28). tas existenciales», ni «cristianos inmóviles», sino testigos Rellançament 2. Una presència acollidora. L’acolliment cordial és de una «fe que camina» siguiendo las promesas de Dios. un fet capital (EG, 125, 169 i 171). Cal valorar ca- Él nos ha preparado «cielos nuevos y tierra nueva»... No re - salesià da persona en allò que és. Oferir-los allò que cer- cordará ya el pasado, las fatigas... será todo nuevo. Es la quen i prendre’s seriosament el seu itinerari bio- promesa de la alegría. es del passat mes de Nuestra vida es «creer y ponerse en camino». Él es fiel juny, la península ibèrica gràfic. 3. Una presència solidària. La comunicació de l’E van - y no falla. Lejos de ser cristianos cumplidores, pero inmó- Dsalesiana ha quedat viles, caminemos hacia las promesas. Si nos equivoca- dividida en només dues geli implica la humanització d’aquest món. «Evange - litzar és fer present en el món el Regne de Déu» (EG, mos de camino por «nuestra condición de pecadores, el províncies: la de Maria Señor nos da la gracia de poder regresar». Sin engañar- Auxiliadora, amb seu a Sevilla, 176). 4. Una presència humil. Una presència gratuïta, que nos a nosotros mismos, sin hacer como «los que caminan que comprèn les obres pero no hacen camino»: los turistas existenciales, los tu- es fa present enmig d’una vida urbana dominada salesianes d’Andorra, les Illes, ristas teologales, que dan vueltas por la vida, «pero que per criteris d’eficàcia tècnica i de rendibilitat eco- Catalunya, Aragó, València, nunca dan un paso hacia adelante».
Load more

Recommended publications
  • Talan Literature
    TALAN LITERATURE: ANTONI TAPIES. PAPERS GRlSOS CREUATS. 1977. STEPHEN WlRTZ GALLERY COLLECTION. SAN FRANCISCO TRANSLATIONSOF CATALANLITERATURE HAVE MADE PROGRESS IN MANY DIFFERENT SPHERES. CATALAN LITERARY WORKS HAVE STIRRED THE CURIOSITY OF PUBLISHERS ALL OVER THE WORLD WHO HAVE HAD THEM TRANSLATED INTO THEIR OWN LANGUAGE. ORIOL PI DE CABANYES DIRECTOR OF THE INSTITUCIÓ DE LES LLETRES CATALANES CATALONIA 1 DOSSIER XAVIER CORBER~.AUTUMN BOAT SING. 1 982 t's now a long time since those the theatre, it is one of the artistic prac- places their work within the broader years when the presence of Cat- tices in which the social use of the Cata- parameters of the world as a whole. ralan literature in the country's lan language has advanced conside- Frorn 1939 until only a short time ago, bookshops was almost an act of nation- rably. Now that the period of resistance only the dedicated enthusiasrn of Cata- al affirrnation. The persecution of Cat- is well behind us, now that Catalan has ' lan-lovers al1 over the world, usually alan meant that cornpared to other lit- recovered the official status that had linked to universities and teaching, erature few titles were published in our been denied it and has been able to made the publication of Catalan literary language and few outlets were avail- develop unfettered, the challenge of works outside our country possible. To- able to them. The sixties marked the turn- our days is to consolidate the home day, a Copernican revolution has taken ing point in this trend and frorn that market and make sure that Catalan lit- place and Catalan literary works have mornent on Catalan publishing grew in erature finds a permanent place on the stirred the curiosity of publishers al1 a geornetrical progression.
    [Show full text]
  • New Catalan Fiction 2019 Contents
    New Catalan Fiction 2019 Contents Foreword 3 To my Scottish Friend, Maria Barbal 4 Mother, Ada Castells 6 On Impure Ground, Melcior Comes 8 Learning to Talk to Plants, Marta Orriols 10 The Art of Wearing a Trench Coat, Sergi Pàmies 12 The Angels are Watching Me, Marc Pastor 14 Ariel and the Bodies, Sebastià Portell 16 Pursuit, Toni Sala 18 When I Sing the Mountain Dances, Irene Solà 20 Satellites, Elisenda Solsona 22 Grants, Fellowship and Other Services 24 Literature and the Humanities Team 26 Foreign Offices 27 Foreword This is an outstanding moment for Catalan literature. An exceptionally fine tradition, the seductiveness of modernity and a curiosity about other literatures are all to be found amongst its current strengths, which are further bolstered by a well-established and vibrant publishing industry and the efficient work of literary agents. One of the goals of the Institut Ramon Llull, as the public institution responsible for broadening the reach of Catalan language and culture, is to support authors, translators, publishers and literary agents with the aim of ensuring that Catalan literature is translated, published and read abroad. This booklet presents a selection of new voices of Catalan Fiction that touch on a range of different subjects, realities, and imagined worlds and reflect the richness and the power of Catalan literature today. We trust you will find our authors engaging and our services valuable. Department of Literature and the Humanities Institut Ramon Llull 3 Maria Barbal A wartime friendship bookends this poignant story of two men’s lives and the strength of the seemingly To my Scottish Friend arbitrary tie that binds them A l’amic escocès A friendship is forged in dire conditions: a Maria Barbal debuted with her now classic novel Stone in a campaign hospital during the Spanish Civil Landslide, beginning the series she is best known for, all set in her War.
    [Show full text]
  • Blanda 14.Pdf
    NÚMERO 14 BLANES - ANY 2011 Verba volant, Srcipta manent Nihil obstat Lara Turris SUMARI Refl exions PRESENTACIÓ Pierre Nora, autor d’una obra monumental de referència, Les Lieux de Mémoire (1984), ho ha formulat amb contundència: «l’obsessió Presentació de l’alcalde de Blanes 7 de l’arxiu marca allò contemporani, i afecta alhora la conservació integral de tot el present i la preservació integral de tot el passat». I hi afegeix: «El sentiment d’un esvaïment ràpid i defi nitiu es combina amb la inquietud de l’exacta signifi cació del present i la incertesa de l’esdevenidor per donar el més modest dels vestigis, al més humil dels testimonis, la dignitat vitual d’allò memorable». El mateix sosté Ricoeur: «En la cultura històrica, com és la nostra, l’arxiu ha assolit autoritat sobre qui el consulta; es pot parlar, com direm després, de RECERQUES revolució documental». No és estrany, l’arxiu és un dels llocs privilegiats de la memòria: «L’arxiu es presenta així com un lloc físic que allotja el destí d’aquesta mena de petjada que, amb tota cura, nosaltres distingim de la petjada cerebral i de la petjada afectiva, és a dir, la petjada documental. Per això l’arxiu no és només un lloc físic, espacial; és també un lloc social.» 01. Carles Bas Nostàlgies i vivències. Blanes i la meva vida 8 Del «mal d’arxiu» a la «febre d’arxiu». La noció d’arxiu en la cultura contemporània 02. Josep Bota-Gibert Xavier Antich. Professor d’Història de les idees estètiques. Universitat de Girona Notes sobre analfabetisme, cultura i societat a Blanes entre 1905 i 1908 7 03.
    [Show full text]
  • Un Poema Festiu Atribuït a Joaquim Ruyra
    «Les Encantàries de Blanes», un poema festiu atribuït a Joaquim Ruyra PEP VILA Institut d'Estudis Gironins Quaderns de la Selva, 28 (2016) 171-181 172 • Quaderns de la Selva, 28 (2016) PEP VILA L’any 1925 una impremta de Blanes va publicar un fullet anònim, de quatre pàgines, en un paper de color verdós, a imitació dels plecs poètics de canya i cor- dill, que eren tan populars durant els segles XVIII i XIX, amb un dibuix al·lusiu, modern, en què dues parelles agafades de bracet passejaven per un camí de la vila. Es tracta del Romanso nou. Relació verídica d’una excursió que, de Barcelona a Santa Cristina, va durar un any i un dia (Blanes, Impremta “Blandonia”, 1925). Ni els especialistes en Ruyra ni els lectors més amatents d’aquest autor coneixien aquesta precisió erudita. L’obreta, sense pretensions, divertida, amb un deix humorístic, ben rimada, s’escriu en un moment en què hom valorava, en clau d’expressió popular, la quo- tidianitat familiar i domèstica, les divergències polítiques, el quadre de costums, l’humorisme més o menys tronat. Des del final del segle XIX hi havia a la premsa institucionalitzada, quotidiana, mostres de poesia satírica o paròdica. La literatura de caràcter tradicional sobre les relacions humanes destinada a les classes populars des de temps antics, trobava en la impremta un nou canal de divulgació. Aquests gèneres casolans, idíl·lics, tenien una funció social, servien per a les expansions del cor, per mostrar formes de vida i de cultura, però també per fer crítica inofensiva o acerada en moments socials i polítics delicats.
    [Show full text]
  • Una Lletra De Joaquim Ruyra a Ernest Moliné I Brasés (Blanes, 1896)
    Una lletra de Joaquim Ruyra a Ernest Moliné i Brasés (Blanes, 1896) PEP VILA Institut d’Estudis Gironins Quaderns de la Selva, 27 (2015) 123-126 124 • Quaderns de la Selva, 27 (2015) PEP VILA Ja fa uns anys la Fundació Ernest Moliné i Brases amb seu a la vila de Pujalt, pilotada pel seu nét Ernest Guillé i Moliné, a qui agraeixo les atencions rebudes, va posar a la meva disposició una tria de la correspondència literària rebuda, l’estudi de la qual és un tema pendent per a la història de la cultura catalana, donat el seu ampli ventall d’interessos. A catorze anys, en 1882, Ernest Moliné ja publi- cava un article d’opinió a La Renaixensa. En una segona etapa, de mal definir, va centrar més la seva producció intel·lectual en el camp de l’erudició i de la crítica en abandonar la poesia amorosa i de combat. En aquest dipòsit documental es conserven gairebé nou-centes cartes de centenars de corresponsals. A títol de recordatori podem afegir que Ernest Moliné i Brasés (Barcelona, 1868-1940) fou advocat, historiador i redactor de La Veu de Catalunya (1891) i de La Renaixensa (1896). Junt amb Lluís Faraudo i de Saint-Germain i Ignasi de Janer i Milà de la Roca dirigí col·lecció Recull de Textes Catalans Antichs. Com a nota curiosa sabem que, a proposta seva, hom afegí la tornada “Bon cop de falç!” a la lletra del himne Els Segadors. Com a redactor d’aquestes dues publicacions Moliné es va relacionar amb bona part dels escriptors catalans del moment, que llegien o publicaven en aquells mitjans del quals ell era responsable.
    [Show full text]
  • La Simbologia En Els Primers Relats De Joaquim Ruyra
    Simposi Joaquim Ruyra Blanes, maig 2003 PONÈNCIA La simbologia en els primers relats de Joaquim Ruyra Carles Cortés (Universitat d’Alacant) Amb l’ocasió del centenari de la publicació del primer volum de relats de Joaquim Ruyra, Marines i boscatges (1903), hem considerat necessari fer una anàlisi comparativa dels símbols recurrents en els contes publicats per l’autor. Els primers relats, publicats en el moment d’eclosió del modernisme, presenten, sens dubte, un major grau d’elements simbòlics; una realitat producte, en major o menor mesura, de la influència dels corrents simbolistes i decadentistes que formaren part del modernisme català. És per això que, tot partint dels relats inclosos en Marines i boscatges — incorporats l’any 1920 en el volum Pinya de rosa, al costat d’una narració breu com L’idil·li d’En Temme—, destriem els símbols més habituals de l’imaginari de l’autor que seran també presents en els relats de La parada (1917) i, fins i tot, en proses narratives posteriors incloses en el volum Entre flames (1928). Partim de la intenció crítica d’entendre la narrativa de ficció de Joaquim Ruyra com un model de prosa evolutiva que, a mesura que s’allunya de l’època modernista, es desprén progressivament de l’ús de símbols procedents majoritàriament del marc natural en què se situen les seues històries. No obstant això, observarem la possible permanència d’algunes d’aquestes imatges que confirmaran la continuïtat de l’estil personal de l’autor en els relats publicats a partir de 1917, després de reiniciar la seua trajectòria com a creador.
    [Show full text]
  • Josep Pla: Biografía, Autobiografía, Autoficción
    Josep Pía: biografía, autobiografía, autoficción El escritor catalán Josep Pía (1897-1981) no ha tenido que pasar el mismo tipo de purgatorio crítico al que parecen condenados muchos creadores después de su desaparición. Más de quince años después de su muerte, una bibliografía heterogénea y apasionante ha ido recordando regularmente la ñgura de Josep Pía y afronta ya con el rigor necesario el cómo y el porqué de la compleja obra autobiográfica de un autor consi­ derado demasiado a menudo como excesivamente unidimensional. Es cierto que a su larga y compleja evolución ideológica, al considerable número de anécdotas y de pequeñas leyendas que su biografía suscitó y a las polémicas sobre su discurso ideológico y sobre las manipulaciones y voluntarias deformaciones existentes en su obra sobre su propia bio­ grafía, no faltó nunca (como mínimo desde 1925, fecha de publicación de su primer libro) el apoyo incondicional de los lectores a sus libros. Efectivamente, Josep Pía, autor polémico y polemista, sigue siendo hoy en día el escritor catalán más leído, pero sin duda es también el más controvertido, el más excéntrico y el más inclasificable de la literatura catalana contemporánea: «Ningún interés me liga a las fuerzas estáticas del país -ni en la posición que tienen hoy de cosa existente ni en la que tendrán mañana, de simple recuerdo. [...] Yo navego contra la corrup­ ción de la corriente. Yo no soy un producto de mi tiempo; soy un pro­ ducto contra mi tiempo», escribía en El quadern gris, su libro más importante, el 20 de junio de 19191.
    [Show full text]
  • Toni Sala Destaca El Valor Reivindicatiu Dels Retrats De Pla En El Pròleg Del Recull ‘Dotze Homenots’
    Toni Sala destaca el valor reivindicatiu dels retrats de Pla en el pròleg del recull ‘Dotze homenots’ Els Homenots de Josep Pla són reivindicatius i formen part d’una feina de recupera- ció de la memòria i de reconstrucció del país, durant els asfixiants anys de la post- guerra. Així ho entén l’escriptor Toni Sala en el seu assaig sobre la sèrie planiana, escrit a tall d’introducció a un recull de textos d’aquesta sèrie, seleccionats per ell Senador a refer mateix, publicada a labutxaca amb el títol Dotze homenots. Els seleccionats ho han El Diccionari de la literatura catalana estat amb criteris exclusivament de valor literari. Són els corresponents a Joaquim diu que Carles Barral va ser senador Ruyra, Josep Miró i Folguera, Amadeu Vives, Josep Carner, Andreu Nin, Josep M. de del PSC-PSOE per Tarragona. Ho va ser Sagarra, Joan Crexells, Joan Estelrich, Josep Trueta, Josep M. Cruzet, Salvador Dalí del PSC (PSC-PSOE) i, a més, va ser-ne i Salvador Espriu. Pla escriu 45 homenots entre 1958 i 1962, i els fa créixer fins a eurodiputat. 60 en publicar l’obra completa definitiva. A finals dels cinquanta Pla s’adona, recorda Sala, que el jovent pot créixer en el Emoció enganyosa desconeixement dels millors referents. Com han recordat recentment els historia- Quan l’Émile d’El gat busca desespera- dors de la literatura, el franquisme va segrestar la tradició cultural catalana i Pla, dament el gat que tant estima i no el que se n’adona, indica que fa aquests retrats “pensant en l’eficàcia del dia de troba, ni a casa ni al carrer, nota que demà, és a dir, tractant de demostrar a la joventut que va pujant que en la nostra li vénen ganes de plorar.
    [Show full text]
  • Joaquim Ruyra I L'institut D'estudis Catalans Són Dues Les Imatges Que
    J. Ruyra 1 10/3/05 12:16 Página 41 Joaquim Ruyra i l’Institut d’Estudis Catalans Són dues les imatges que ens vénen al cap quan volem evocar el Ruyra ins- tituteur. Una, de deixadesa i desolació, és la sorgida de la ploma i de la imagi- nació d’un jove i sarcàstic Josep Pla:1 A la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, quan el veuen entrar, petit, encorbat, grasset, amb aquella expressió tan desolada d’home abandonat, tothom tremola. Els plecs de l’armilla plens de cendra i de llumins apagats, el barret espès de tinya sobre una cara mal afaitada, plena de barbs, les calces com dues boques de canó a la funerala, la corbata a tres quarts de quinze, les ungles vellutadament negres, els ulls mullats d’humors rogencs damunt d’unes bosse- tes de color de rosa, el bigoti torrat i caigut com una cortina esfilagarsada... Ruyra s’asseu davant la taula. Al mig, hi acaben de posar una plata de dolços. Ruy- ra és llaminer i es complau, abans d’engolir el producte delicat, de palpar-lo, de constatar la densitat de la crema, de digitejar sobre les gracioses flaqueses de la confitura, de cercar el punt més suau de la crosta de la xocolata. — Que no mengen? Són una delícia... [...] Naturalment, ningú no menja. Quins treballs, però, per a fer-li entendre, amb la discreció exigida pel respecte, el desmenjament absolut que de cop i vol- ta s’ha apoderat de la filologia oficial. Carner es troba una mica destemprat.
    [Show full text]
  • Plora Les Tristeses D'aquest Món De Fang» La Influència Simbolista I
    Facultat de Lletres Treball final de grau «Plora les tristeses d’aquest món de fang» La influència simbolista i decadentista en l’obra poètica de Joaquim Ruyra Clàudia Costa Cantos Grau en Llengua i literatura catalanes Tutora: Dra. Margarida Casacuberta i Rocarols Maig de 2019 Je suis l'Empire à la fin de la décadence, Qui regarde passer les grands Barbares blancs En composant des acrostiches indolents D'un style d'or où la langueur du soleil danse. Paul Verlaine TAULA 1. Introducció .................................................................................................... 5 1.1. Justificació personal .................................................................................................. 5 1.2. Justificació metodològica ......................................................................................... 7 2. Context i panorama literari de l’època .......................................................... 9 2.1. Els Jocs Florals .......................................................................................................... 9 2.2. La premsa i les noves tendències .......................................................................... 12 3. El Ruyra del tombant de segle ..................................................................... 17 3.1. Antecedents ............................................................................................................. 17 3.2. El Ruyra poeta: la producció finisecular .............................................................. 18 3.3. Col·laboració
    [Show full text]
  • Newsletter Issue 25 – April 2008 Table Of
    PRESS OFFICE NEWSLETTER ISSUE 25 – APRIL 2008 TABLE OF CONTENTS TOPIC OF THE MONTH: NEARLY 800 PARENTS OF STUDENTS FROM SANT MARTI SCHOOLS PARTICIPATE IN “FAMILIES ONLINE” PROJECT, LED BY 22@BARCELONA PARTICIPANTS IN EVENT CLOSING THE “FAMILIES ONLINE” PROJECT REFLECT ON THE USE OF NEW TECHNOLOGIES IN THE HOME IMAGINA INAUGURATES NEW PRODUCTION CENTER IN 22@BARCELONA DISTRICT CASTELLVÍ GROUP MOVES INTO FINAL PHASE OF CONSTRUCTION ON INTERFACE BUILDING, LOCATED IN THE 22@BARCELONA DISTRICT 22@BARCELONA DISTRICT, A GATEWAY FOR INNOVATION AND TALENT IN THE MEDITERRANEAN REGION, PRESENTED IN SWEDEN REPRESENTATIVES FROM SWEDISH TEKNIKHUSET TECHNOLOGY CENTER VISIT 22@BARCELONA DISTRICT 22@BARCELONA, THROUGH THE EUROPEAN EASY PROGRAM, PARTICIPATES IN 14th INVESTMENT FORUM OVER 3,700 STUDENTS REFLECT ON NEED TO TAKE CHARGE ON ENVIRONMENTAL ISSUES IN B_TEC FOUNDATION’S 2ND SYMPOSIUM ON CLIMATE CHANGE 3RD BARCELONA-SILICON VALLEY-BOSTON TECHNOLOGY AND INNOVATION BRIDGE GIVES BARCELONA’S BUSINESS ACTIVITY INTERNATIONAL PROJECTION EVOLUTION AND GROWTH OF THE AUDIOVISUAL SECTOR AS A PILLAR OF THE PRODUCTIVE SYSTEM, FOCUS OF THE 22@BREAKFAST PRESS OFFICE TOPIC OF THE MONTH: 1.- NEARLY 800 PARENTS OF STUDENTS FROM SANT MARTI SCHOOL PARTICIPATE IN “FAMILIES ONLINE” PROJECT, LED BY 22@BARCELONA Since its beginnings in 2006, nearly 800 parents of school children from primary and secondary schools in the Sant Marti district have participated in the “Families Online” project. This initiative is led by the 22@Barcelona municipal company, the Barcelona City School Board and the Sant Marti Pedagogical Resource Center, with collaboration from the Sant Marti district and the Catalan Secretary for the Information Society.
    [Show full text]
  • La Simbologia En Els Primers Relats De Joaquim Ruyra
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante Simposi Joaquim Ruyra Blanes, maig 2003 PONÈNCIA La simbologia en els primers relats de Joaquim Ruyra Carles Cortés (Universitat d’Alacant) Amb l’ocasió del centenari de la publicació del primer volum de relats de Joaquim Ruyra, Marines i boscatges (1903), hem considerat necessari fer una anàlisi comparativa dels símbols recurrents en els contes publicats per l’autor. Els primers relats, publicats en el moment d’eclosió del modernisme, presenten, sens dubte, un major grau d’elements simbòlics; una realitat producte, en major o menor mesura, de la influència dels corrents simbolistes i decadentistes que formaren part del modernisme català. És per això que, tot partint dels relats inclosos en Marines i boscatges — incorporats l’any 1920 en el volum Pinya de rosa, al costat d’una narració breu com L’idil·li d’En Temme—, destriem els símbols més habituals de l’imaginari de l’autor que seran també presents en els relats de La parada (1917) i, fins i tot, en proses narratives posteriors incloses en el volum Entre flames (1928). Partim de la intenció crítica d’entendre la narrativa de ficció de Joaquim Ruyra com un model de prosa evolutiva que, a mesura que s’allunya de l’època modernista, es desprén progressivament de l’ús de símbols procedents majoritàriament del marc natural en què se situen les seues històries. No obstant això, observarem la possible permanència d’algunes d’aquestes imatges que confirmaran la continuïtat de l’estil personal de l’autor en els relats publicats a partir de 1917, després de reiniciar la seua trajectòria com a creador.
    [Show full text]