Full DomARQUEBISBAT DE BARCELONA nical ANY LXXVI í NÚM. 34 24 D’AGOST DE 2014 www.arqbcn.cat / Aportació voluntària: 0,30 E Diàleg interreligiós a Barcelona PARAULA I VIDA ◗ El dia 7 de juliol es va com - memorar el desè aniversa- ri de la creació a Barcelona, Joaquim Ruyra, escriptor l’any 2004, del Grup de Tre- ball Estable de Religions franciscà (GTER), una iniciativa que ha impulsat des del primer l passat 15 de maig es varen complir els 75 anys de la mort a Bar- moment Mn. Antoni Mata - celona, l’any 1939, de Joaquim Ruyra i Oms, l’escriptor de Bla - bosch, que actualment pre- Enes autor de Les coses benignes, escriptor d’una fe cristiana ben sideix aquest grup, on hi ha sòlida i d’un tarannà i un realisme fran- representades les religions ciscans, que sintonitza profundament presents a Catalunya. En la amb una de les dimensions de la cultura foto, la presidència de l’acte, celebrat a l’auditori del Palau de la Gene rali - catalana. L’obra d’Antoni Gaudí es pot tat. D’esquerra a dreta: Fernando García Ca sas, assessor del Fòrum Ibero - con siderar una prova d’aquesta afirma- americà; Joana Ortega, vicepresidenta del Govern; Artur Mas, presi dent de ció. Tant Gaudí com Ruyra són dos grans la Generalitat; Antoni Matabosch, president del GTER; i Jean-Marc Aveline, artistes que visqueren una profunda con- versió religiosa i una sensibilitat ben fran - bisbe auxiliar de Marsella, que parlà en nom del grup interreligiós Marsei - ciscana davant la natura. lle Esperance, que ha col·laborat des dels primers moments amb el GTER. «Ruyra durarà sempre», va escriure un Josep Pla jove en el seu Quadern gris, impressionat per l’afany de recollir la par- GLOSSA la del poble i pel realisme i la perfecció de les descripcions de Marines i boscat- ges, de Pinya de rosa i, encara més, del Vespre d’estiu, vespre de la vida llibre El rem de trenta-quatre. Afegeix Pla: «L’objectivitat de Ruyra és un fenomen Joaquim Ruyra (Girona, 1858 - onversa d’un vespre d’estiu, pacitat d’esperança, la capacitat de tan considerable que a vegades sembla Barcelona, 1939) a la fresca, quan el sol es pon. trobar sentit en cada moment de la un Tolstoi en petit. Sempre que en el meu esperit salta el nom de Ruy - CUn grup de persones, homes i nostra vida, i aquesta perspectiva ra —és curiós— penso en Tolstoi indefectiblement.» dones, al llindar dels setanta anys no l’hauríem de perdre mai. Cada Fent recurs a una imatge marinera, Josep Pla veu l’escriptor rus com i asseguts en unes cadires dispo- edat té les seves formes d’esperan- el gran vaixell de l’objectivitat descriptiva i l’autor d’una prosa decisi - sades en rotllana, parlen de la ve- ça —més abrandada una, més sere - va. Però aquest gran vaixell porta un remolc. «Aquest remolc es diu Joa - llesa, de l’etapa vital que ara viuen. na una altra—, però en totes podem quim Ruyra. Jo veig Ruyra en la mateixa línia, en l’estela de Tolstoi. Els preocupa com continuar asso- descobrir aspectes de la qualitat hu - La mateixa objectivitat, la mateixa contenció, idèntic domini, idènti- lint un projecte de vida ric, creatiu, mana. ca necessitat de mantenir una lucidesa mitjana permanent. Ni depres- significatiu per als joves, en espe- «La capacitat de reflexió i el se- sió ni deliri. El substantiu, el verb, l’adjectiu precisos.» cial els de les seves famílies. És ben guit d’experiències viscudes amb cert que viure la vellesa de manera mirada creient —diu un avi— ens uyra fou un escriptor d’una profunda confessionalitat religiosa significativa és, en la mesura que han de fer romandre espiritualment i catòlica. Quan anys després Josep Pla dedica un dels seus Ho- es viu amb autenticitat, un punt de oberts a allò que és nou». És ben Rmenots al gran prosista de Blanes, li retreu aquesta dimensió referència fecund per als joves i per cert que hem de vetllar per mante- confessional, el fet de ser un «home d’un catolicisme granític». I el a tothom. La vellesa, per a bé i per a nir aquesta capacitat d’obertura en gran periodista no s’equivocava. Un exemple clar d’aquesta dimensió mal, és temps d’autenticitat. Una de la vida de cada dia, en aquells de- de Ruyra el veiem en com va suportar la seva vida familiar i el seu ma - trimoni, del qual Pla diu «que fou un immens desastre, una autèntica les senyores comenta «que la vida talls que permeten de seguir enda- tragèdia que l’escriptor suportà amb una paciència infinita, exac ta - passa per etapes, una de les quals, vant o que ens van tancant en els hà - ment com el que fou sempre: un sant». la darrera, és la vellesa. Però no s’en - bits ja establerts i ens fan vells en M’admira profundament aquesta confessió de Pla. Afegiria que Ruy- velleix de sobte. Durant molt de el sentit pejoratiu de la paraula. Un ra fou un sant franciscà. I en aquest sentit —malgrat que la seva con- temps tot va barrejat, els fenòmens dels beneficis de la fe és que atorga fessionalitat cristiana li pot retreure lectors—, també penso que d’envelliment caminen a la mateixa perspectives d’esperança a la vida això mateix pot fer que es converteixi en realitat l’afirmació de Pla: velocitat que els de desenvolupa- humana. «Ruy ra durarà sempre». Així com Gaudí expressà el seu esperit fran- ment. Cal mirar la vellesa, i també Els avis poden estar tranquils. ciscà en pedra, Ruyra ho va fer en l’expressió literària fent-se notari la seva proximitat, sense por, sense Els joves amb qui comparteixen la del parlar dels boscaters i pescadors i de les tradicions religioses del perdre l’esperança». vida valoren tots aquests aspectes poble català. «Aquesta arrel d’esperança és apuntats, que a la llarga influeixen Tots dos foren, doncs, grans representants d’aquest esperit a Ca- per a totes les edats. Saber viure en el seu tarannà personal. El des- talunya. A Ruyra, se li pot aplicar el que diu Pla en el retrat que li va amb plenitud el moment present, envolupament de la societat dema- dedicar: com a escriptor «fou un càndid, perquè es necessita una con fiant en Déu, és el que cal saber na que les edats visquin juntes, que gran candidesa per apassionar-se per les coses dels viure en cada etapa de la vida. Fins es beneficiïn les unes de les altres. altres sense cap profit real i assegurat. Però el cert i tot —per què no?— davant la mort, «Veuen créixer segurs els seus fills és que la naturalesa produeix aquesta classe d’inno- moment suprem de confiança», afe - i contemplen els seus néts» (Jb 21, cents». geix una altra senyora. Malgrat tot, 8). † Lluís Martínez Sistach a les persones ens agermana la ca - Enric Puig Jofra, SJ Cardenal arquebisbe de Barcelona Pàgina 2 24 d’agost de 2014 ENTREVISTA FE I GRANS CIUTATS LEX ORANDI, LEX CREDENDI L’estil de presència ¿Caminantes de l’Església o turistas? éu viu enmig dels ciutadans», diu os encontramos en un tiempo de tra - « el papa Francesc (EG, 71). La pre - bajo para unos, de descanso para Dsència de l’Església a la gran ciu- Notros. Paro, preocupaciones, enferme - tat, segons el meu parer, ha de tenir qua - dad. Fiesta y encuentro. Montaña, playa y tre característiques. Ha de ser: deporte. Oración y profundización. Cultura 1. Una presència plural, perquè la y compañía. Hablamos de turismo y de so- parròquia no és l’única institució evangelitzadora (EG, siego. Entidades civiles y eclesiales nos presentan pro- FOTO: JOSEP LL. BURGUERA 28), hi ha altres pols que són una riquesa de l’Esglé - puestas diversas. ◗ CRISTÓBAL LÓPEZ sia (col·legis, centres socials, hospitals...); però la par - Recomendaba Francisco a los cristianos «no ser turis- ròquia «no és una estructura caduca» (EG, 28). tas existenciales», ni «cristianos inmóviles», sino testigos Rellançament 2. Una presència acollidora. L’acolliment cordial és de una «fe que camina» siguiendo las promesas de Dios. un fet capital (EG, 125, 169 i 171). Cal valorar ca- Él nos ha preparado «cielos nuevos y tierra nueva»... No re - salesià da persona en allò que és. Oferir-los allò que cer- cordará ya el pasado, las fatigas... será todo nuevo. Es la quen i prendre’s seriosament el seu itinerari bio- promesa de la alegría. es del passat mes de Nuestra vida es «creer y ponerse en camino». Él es fiel juny, la península ibèrica gràfic. 3. Una presència solidària. La comunicació de l’E van - y no falla. Lejos de ser cristianos cumplidores, pero inmó- Dsalesiana ha quedat viles, caminemos hacia las promesas. Si nos equivoca- dividida en només dues geli implica la humanització d’aquest món. «Evange - litzar és fer present en el món el Regne de Déu» (EG, mos de camino por «nuestra condición de pecadores, el províncies: la de Maria Señor nos da la gracia de poder regresar». Sin engañar- Auxiliadora, amb seu a Sevilla, 176). 4. Una presència humil. Una presència gratuïta, que nos a nosotros mismos, sin hacer como «los que caminan que comprèn les obres pero no hacen camino»: los turistas existenciales, los tu- es fa present enmig d’una vida urbana dominada salesianes d’Andorra, les Illes, ristas teologales, que dan vueltas por la vida, «pero que per criteris d’eficàcia tècnica i de rendibilitat eco- Catalunya, Aragó, València, nunca dan un paso hacia adelante».