Una Excursió a L'entorn DE Folgueroles

SEGuInt LES PaSSES DE JaCInt VERDaGuER: una EXCuRSIÓ a L’EntORn DE FOLGuEROLES

Text d’ Òscar Farrerons Vidal

Una ruta literària i històrica pels Camins de Verdaguer que ens aproxima no només al passat ibèric de la plana de Vic, sinó també als paisatges més emblemàtics dels poetes de la Renaixença.

44 Muntanya 935 / Desembre 2020 acint Verdaguer, el gran poeta de la Renaixença, va néixer a Folgueroles l’any 1845, població que va estimar amb passió, molt lligada al paisatge que recorrerem en aquesta excur- sió, a través de les fonts, els camps de J cereals de la Plana, els boscos que al llevant de Folgueroles inicien l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, i també dos turons sin- gulars: Puigcastellet i Puigseslloses. El primer coronat per una muralla ibèrica i el segon per dòlmens mil·lenaris. Verdaguer, que va voltar el món i en va veure moltes meravelles, sempre va tenir el cor a Folgueroles.

La Torre de Morgades és una antiga masia que conserva una de les

poques torres de defensa d’Osona. ROSA PASARET

Seguint les passes de Jacint Verdaguer: una excursió a l’entorn de Folgueroles 45 Excursió literària i històrica a l’entorn de Folgueroles

Itinerari: Folgueroles – font Trobada – l’Arumí rer de la Rambla, en direcció est. Abandonem – sot de les Costes – pla del Bronze (740 m) – el el carrer i continuem per una àmplia pista as- Casol de Puigcastellet (704 m) – Masdencoll – faltada escortats per dues fileres de plataners, Folgueroles – Casa Museu Verdaguer – font de situats en renglera a banda i banda. A la nostra la Ricardera – Sant Jordi de Puigseslloses – mas dreta hi ha una gran prada, que canvia el color dels Focs – la Torre de Morgades – font del segons les estacions de l’any i la plantació del Desmai – can Torrents – Folgueroles. moment. Quan portem caminat mig quilòme- Durada: 3 h 30 min. tre creuem la carretera de Vilanova de Sau i Distància: 13,9 km. continuem cap a llevant pel camí terrer senya- Desnivell acumulat: 240 m. litzat, entrant oficialment a l’Espai Natural de Dificultat: molt fàcil. les Guilleries-Savassona, una zona de contacte entre la regió mediterrània i l’eurosiberiana. Comencem la nostra excursió a la plaça de Ver- daguer de Folgueroles, presidida per l’Ajunta- ÀREA D’ESPLAI DE LA FONT TROBADA ment. El conjunt de la plaça, amb l’església i el monument a Verdaguer, formen una unitat ar- A la dreta del camí hi ha l’àrea d’esplai de la quitectònica bellament travada. Sortim pel car- font Trobada, ombrejat per grandiloqüents po- llancres, amb bancs i taules de pedra. La font Trobada és un espai emblemàtic de Fins fa pocs anys el broc de la font era de Folgueroles, usat per al lleure i l’esbarjo raig molt generós i constant, però actualment cal encertar el dia per veure-la ra- jar abundant. Referent a la font Trobada hi ha La font Trobada, a prop de Folgueroles, una bonica poesia que ha arribat manuscrita és la primera parada del nostre itinerari. entre els papers de Jacint Verdaguer, encara que no és segura la seva autoria. En els versos, aquesta deu d’aigua esdevé la font de l’amor trobat. Si fem l’excursió durant la festa Major de Folgueroles, veurem que aquí si celebra la Tornaboda. La font Trobada és un espai emblemàtic de Folgueroles, usat per al lleure i l’esbarjo. Dis- posa de zona d’aparcament, taules de pícnic, font d’aigua potable i un entorn obert per gau- dir del la natura. El 2002, per celebrar el cen- tenari de la mort de Verdaguer, l’artista Pere- jaume va allerar el torrent de Folgueroles d’aquest espai natural amb el traç de la signa- tura del poeta. Es tracta d’una peça d’art natura, que sols es possible veure-la a vol d’ocell i que pretén mostrar la immensitat de l’obra de Verdaguer i la incapacitat humana de copsar-la

FERRAN ALEXANDRI sencera.

46 Muntanya 935 / Desembre 2020 FERRAN ALEXANDRI

Continuem la pista terrera. A la nostra es- La masia de l’Arumí és un magnífic edifici querra hi ha un desviament, que és per on tor- inclòs en l’Inventari del Patrimoni Artístic de narem. Prosseguim el camí que va paral·lel a la Catalunya, habitat actualment. riera de Folgueroles. Hi ha un trencall, que nosaltres no prendrem, que baixa i acompanya Prosseguim el camí, una altra vegada l’SL la riera, resseguint el GR 151 i que porta a Sant C-123, ara travessant un bosquet d’alzines. Gi- Julià de Vilatorta. També abandonem momen- rem a dreta seguint les indicacions del sender tàniament l’SL C-123, perquè continuem per la local, ascendint per la solana i un bosc força pista principal, que ara fa un gir de 90º i con- retallat. Veiem com al camí arriba un corriol tinua entre camps. Antigament només s’hi que baixa de la muntanya, que és per on més plantava blat de moro, però actualment hi con- tard baixarem, però ara continuem la pista am- reen diversos cereals, que alternen amb sorgo, pla cap amunt. per donar al bestiar. Creuem el sot de les Costes. El camí ha passat per sota del poblat ibèric de Puigcastellet, LA MASIA DE L’ARUMÍ que és la nostra pròxima fita, però la vertical ens ha impedit veure què hi havia sobre. Hi ha Arribem a la masia de l’Arumí, un edifici de un trencall, agafem el caminoi cimentat de planta en forma de L, amb dos pisos, i on sobre- l’esquerra, on comença una apreciable ascen- surt una llanterna amb arcs de mig punt. Es sió. Assolim el punt més alt de la nostra excur- tracta d’una obra popular de bell aspecte, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Assolim el punt més alt de la nostra excursió Artístic de Catalunya. L’entorn està en- (740 m) al pla del Bronze jardinat, amb un hort ben proveït de ver- dures i grosses carabasses, i amb el seu clos sió (740 m) al pla del Bronze. Aquí hi ha un d’ovelles, que ens belen en passar-hi per da- senderó a la nostra dreta (que no agafem) que vant. Segur que a l’hivern no passen fred, per- va a can Barretina. Continuem pel camí que què tenen una bona provisió de llenya en els ara baixa suaument entre una roureda ben for- coberts annexos al mas. mada, en direcció nord-oest.

Seguint les passes de Jacint Verdaguer: una excursió a l’entorn de Folgueroles 47 FERRAN ALEXANDRI

EL CASOL DE PUIGCASTELLET prés de la greu derrota del 205 aC, el procés de romanització va anar malmetent la unitat polí- Quan portem caminats 3,7 km des de l’inici, tica dels ibers, que fi nalment es van acabar as- arribem al poblat ibèric del Casol de Puigcaste- similant a la cultura romana. Fou aleshores llet, situat a 703 m d’altitud, sobre els turons de quan segurament va quedar abandonat l’indret Masdencoll, construït i habitat pels ausetans Puigcastellet. El Casol de Puigcastellet tenia eL casoL de puigcasteLLet tenia vaLor estratÈgic valor estratègic per ser un dels per ser un deLs primers turons Que marQuen eL LÍmit primers turons que marquen el entre La pLana de vic i Les guiLLeries límit entre la plana de Vic i les Guilleries. S’han excavat les res- durant el segle iii aC. Els ausetans van ser un tes de la fortalesa, formada per un gran pany poble indígena preromà que tenien com a cen- de muralla de 64 m de llargada i 3 m d’ampla- tre la comarca d’Osona i com a ciutat principal Ausa, que correspon a Vic. Durant la Se- gona Guerra Púnica, entre Roma i Cartago, els ausetans es van aliar, juntament els iler- gets i lacetans, amb els cartaginesos. Des-

A dalt, les restes l’assentament ibèric del Casol de Puigcastellet i a

baix una representació idealitzada. MIGUEL ÁNGEL SACRISTÁN, RAMON ESPERANZA MASSANA, CEPERUELO – BARCELONA DIPUTACIÓ

48 Muntanya 935 / Desembre 2020 da, construïda en pedra seca. A la part massis- LA MASIA DE MASDENCOLL, sa hi ha adossada una torre quadrangular, en AL PEU DEL PUIGTINYÓS talús. Les vistes que havien de tenir els seus pobladors avui se’ns priven, perquè el bosc de Passem per la masia de Masdencoll, pel costat roures i pins arriba a tocar el monument. Si hi d’una gran bassa d’aigua quieta i verda, on be- pugeu un dia en boira, l’assossec del lloc fa llament es reflecteix el Puigtinyós (642 m). Se- una mica de basarda. guim pel camí a ponent, entre un pou i els Baixem pel corriol senyalitzat. De tant en camps d’hortalisses de Masdencoll, generosa- tant se’ns obren vistes panoràmiques als ment regats. Un trencall a l’esquerra ens convi- camps de colors diversos de sorgo, blat i blat de da a continuar el camí cap a ponent, entre moro, que van canviant de color segons l’èpo- camps de blat, per tornar al camí inicial, per ca. Una imatge similar a la que devien tenir els on desfem el recorregut de l’SL C-123. ausetans fa 2.300 anys, perquè també planta- Per les vores del caminal podem apreciar ven diferents varietats de cereals en aquests saüc a finals de primavera, amb les seves grans camps. Arribem una altra vegada a la pista mates de flors blanques, i després amb el seu ampla. Ara continuem en direcció nord. Pels fruit negre, que la gent gran del país encara marges, a final de primavera, floreixen les flors recull per fer els col·liris per rentar-se els ulls i blaves de la sàlvia de prat. per tractar la grip. Després de 6,6 km tornem a ser a Folguero- les, una població que nasqué al segle x, tretze La masia de Masdencoll és una casa forta centúries després que els ausetans abandones- d’origen medieval on encara es veuen espitlleres. sin Puigcastellet. FERRAN ALEXANDRI

Seguint les passes de Jacint Verdaguer: una excursió a l’entorn de Folgueroles 49 CASA MUSEU VERDAGUER per grans plataners. També són molt bonics els antics safarejos que encara vessen l’aigua aquí Gaudim dels carrerons de paviment rocós del mateix. Quan Jacint Verdaguer era un infant poble, fins que ens plantem al numero 7 del jugava amb els seus amics a buscar marietes, o carrer Major, on podem visitar la Casa Museu voliols, com ell les anomenava, entre els joncs Verdaguer, un dels museus literaris més antics de la riera. Anys més endavant el poeta canta- de Catalunya, inaugurat l’any 1967. És una rà: «Voliol, voliol, ensenya’ns lo camí del Cel». casa del segle xvii, on s’havia establert el ma- De l’aigua de la font Ricardera s’explicava anti- trimoni de Josep Verdaguer i Josepa Santaló gament que venia directe del Montseny, i mol- ta gent dels pobles veïns venien Quan Jacint Verdaguer era un infant jugava amb a buscar-la amb garrafes. Tam- els seus amics a buscar marietes, o voliols, com ell bé hi havia una dita antiga que les anomenava, entre els joncs de la riera explicava que «l’aigua de la Ri- cardera no es posa a les cames entre 1841 i 1847, quan el jove Jacint tenia 2 ni escorxa els camins». anys, tot i que és considerada com la seva casa Prenem el camí camper, acompanyat al mar- natal. A la dècada de 1990 la Generalitat de ge per acàcies, en direcció nord-oest. A la nos- Catalunya s’ocupà de la restauració de la casa i tra dreta un trencall ens portaria al mas del la convertí en museu. Molí, amb la seva gran bassa, però no ens podem distreure perquè el nostre proper objectiu LA FONT DE LA RICARDERA és Sant Jordi de Puigseslloses, per això continuem recte. El camí terrer per on caminem creua Sortim de Folgueroles pel carrer Sant Jordi, un diverses de les torrenteres que drenen els carrer estret amb cases de pedra, i en 500 m camps abans d’anar a parar a la riera de Fol- creuem el sot del Rigat, on a tocar hi ha les gueroles, que discorre llunyana a la nostra dre- piscines municipals i el parc de la Font de la ta. Al marge del camí podem trobar les viola- Ricardera, en un entorn enjardinat i ombrejat des flors del lli de Narbona. Anem en direcció

50 Muntanya 935 / Desembre 2020 ponent, i a l’horitzó ja veiem l’ermita de Sant Coronant el turó de margues blavoses, s’eri- Jordi de Puigseslloses, mentre els camps a ban- gí el 1477 l’ermita de Sant Jordi de Puigsesllo- da i banda estan plantats de blat de moro, que ses, un temple rural perfectament visible quan s’alterna amb altres cereals segons l’estació. passem per l’Eix Transversal. Jacint Verdaguer celebrà la seva primera missa justament aquí SANT JORDI DE PUIGSESLLOSES el dia 2 d’octubre de 1870, aprofitant l’amistat que tenia amb la família Puigseslloses, propie- Cruïlla important de camins. Anem recte, pu- taris del gran casal homònim, que inclou en les gem directe al turó de Puigseslloses. Just abans seves àmplies terres la capella de Sant Jordi. El del cim, un pedró amb el poema de Jacint Ver- jove clergue aquí hi veia unides la tradició cris- daguer El dolmen de Sant Jordi ens rep: tiana i la pagana, tot presidint la terra catala- na. L’any 1883 l’ermita fou reformada i ampli- La vall hermosa de Vic ada, prenent l’actual configuració. El nom planera n’és i rodona, Puigseslloses fa referència al dolmen prehistò- planera com un diner, ric que trobem annex a la seva façana, de final rodona com una mola, del tercer mil·lenni. Mirant a migdia veiem sobretot per qui la veu com destaca la Torre de Morgades, pròxima des del cim de Puigseslloses, fita de la nostra excursió. que d’eixa plana és lo cor, Baixem fins a arribar una altra vegada a lo botó d’aqueixa roda. l’encreuament de camins. Ara prenem la direc- ció sud. Passem per davant del mas dels Focs i Entre eix dolmen i eix altar, continuem pel caminoi cap a migdia. Arribem amb què ma terra es corona, a Casanova de los Frares. Les explotacions por- lo dia del Sant Roser cines aquí abunden. Som a una nova intersec- amb sa cadena de roses ció de camins, i girem a dreta per creuar l’Eix comptarà vint-i-cinc anys Transversal per un pont. que allà cantí missa nova. Boscos i camps són una bona mostra del paisatge osonenc de l’entorn de Folgueroles, com el que es veu al peu de Puigcastellet, entre l’Arumí i Masdencoll. FERRAN ALEXANDRI

Seguint les passes de Jacint Verdaguer: una excursió a l’entorn de Folgueroles 51 FERRAN ALEXANDRI

LA TORRE DE MORGADES Sant Jordi de Puigseslloses, amb el dolmen de Puigseslloses al davant de la façana. En Reculem una mica a nord pel camí paral·lel a aquesta ermita Jacint Verdaguer celebrà la la carretera, per després continuar a ponent, seva primera missa l’any 1870. fins que passem per davant de la Torre de Morgades. Es tracta d’un edifici històric que LA FONT DEL DESMAI ja apareixia al fogatge de l’any 1553, però que actualment està en lamentables condicions, Anem direcció a un conjunt arbori que hi ha al encara que l’antiga torre de defensa que dona mig del camp. Al centre hi trobem la font del nom al mas, datada el 1588, està ben conser- Desmai, batejada així per Verdaguer per la pre- vada. Continuem cap a ponent, en direcció sència d’un magnífic exemplar d’aquest arbre, a Vic. que el poeta vinculà a la poesia. Hi ha un mo- Ara que ja portem caminats 10,4 km hem nòlit que commemora el naixement de l’Esbart arribat al punt més a ponent de la nostra ruta. de Vic el 1867 en aquest mateix indret. Per ac- Una gran fita de pedra amb un poema de Ver- cedir a la font cal baixar per un graons de pe- daguer marca el trencall a l’esquerra per on dra que ens porten al seu broc, d’on no sempre entrarem, entre camps, en direcció sud. El po- raja aigua. La font avui és propietat del Patro- ema cisellat a la pedra es titula Sentint un Ros- nat d’Estudis Osonencs, que en manté el lloc sinyol, i diu: juntament amb l’Ajuntament de Folgueroles. La font del Desmai era un lloc especial per a Rossinyol de la boscúria; Verdaguer, perquè s’hi reunia amb els joves po- jo com tu só enyoradís; etes de l’Esbart de Vic per conversar i fer sessi- ta dolcíssima cantúria ons de lectura de poemes. Verdaguer va identi- me recorda el paradís. ficar aquesta font amb l’essència del seu amor per la terra, la història, la llengua i les tradici- Allà un matí l’aprengueres, ons catalanes. En època de Verdaguer l’entorn el primer matí del món; era idíl·lic, d’una natura exuberant, tal com es de totes les primaveres pot veure en l’oli de Marià de Picó Verdaguer a tu bevies-la a la Font. la font del Desmai (1870), centrat en la figura del jove Verdaguer amb barretina davant de la D’aquella font de la vida font, en un espectacle primaveral de branques i sols tu en guardes la remor fulles de desmais, avellaners i plàtans. Avui dia en ta passada esllanguida la font del Desmai és un lloc molt diferent: és que fa plorar de tristor. un entorn més campestre que no pas boscós.

52 Muntanya 935 / Desembre 2020 RETORN A FOLGUEROLES can Torrents i entrem de nou a Folgueroles, ara pel camí Vell de Vic, avui convertit en Tornem enrere. Una altra vegada passem per gran vial del polígon industrial de la població. la Torre de Morgades. Continuem reculant fi ns Una mica més a l’est abordem el nucli antic a la Casanova de los Frares, i avancem pel pel carrer de la Font, que fa referència a la font camí del llevant. Més endavant passem per del Rector, que avui ha quedat enclaustrada a l’interior de la rotonda d’accés a Folgueroles. Pel carrer Major arribem de nou al Museu Ver- daguer, i una altra vegada a l’Ajuntament, punt inicial i fi nal de la nostra excursió. L’Ajuntament ocupa l’antiga Vila Esperan- za, un edifi ci modernista d’aspecte senyorial que va construir la família Dachs-Amigó a fi - nals del segle xix. Al seu agradable jardí plan- tat amb vells castanyers d’índies, destaca una bonica escultura de bronze de l’artista Joan Sala al Fadrí de muntanya (2002), que represen- ta Verdaguer de jove, tal com es presentà al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona en motiu dels Jocs Florals de 1865. Verdaguer va morir l’any 1902 a Vallvidre- ra, a Vil·la Joana, on havia anat a descansar per curar-se de la tuberculosi que patia. Quan la família Puigseslloses va sortir de Folguero- les per anar a visitar-lo i no els deixaven passar pel delicat estat de salut del poeta, Verda- guer des de la seva cambra va dir: «Deixeu-los entrar, que són la meva família».

Pintura de Jacint Verdaguer a la font del Desmai, en la seva època d’estudiant, en un oli de Marià de Picó (1870). ALBERT MARTÍNEZ (BASE ICGC)

Seguint les passes de Jacint Verdaguer: una excursió a l’entorn de Folgueroles 53