SEGUINT LES PASSES DE JACINT VERDAGUER: UNA EXCURSIÓ A L’ENTORN DE FOLGUEROLES Text d’ Òscar Farrerons Vidal Una ruta literària i històrica pels Camins de Verdaguer que ens aproxima no només al passat ibèric de la plana de Vic, sinó també als paisatges més emblemàtics dels poetes de la Renaixença. 44 MUNTANYA 935 / Desembre 2020 acint Verdaguer, el gran poeta de la Renaixença, va néixer a Folgueroles l’any 1845, població que va estimar amb passió, molt lligada al paisatge que recorrerem en aquesta excur- sió, a través de les fonts, els camps deJ cereals de la Plana, els boscos que al llevant de Folgueroles inicien l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, i també dos turons sin- gulars: Puigcastellet i Puigseslloses. El primer coronat per una muralla ibèrica i el segon per dòlmens mil·lenaris. Verdaguer, que va voltar el món i en va veure moltes meravelles, sempre va tenir el cor a Folgueroles. La Torre de Morgades és una antiga masia que conserva una de les poques torres de defensa d’Osona. ROSA PASARET Seguint les passes de Jacint Verdaguer: una excursió a l’entorn de Folgueroles 45 Excursió literària i històrica a l’entorn de Folgueroles Itinerari: Folgueroles – font Trobada – l’Arumí rer de la Rambla, en direcció est. Abandonem – sot de les Costes – pla del Bronze (740 m) – el el carrer i continuem per una àmplia pista as- Casol de Puigcastellet (704 m) – Masdencoll – faltada escortats per dues fileres de plataners, Folgueroles – Casa Museu Verdaguer – font de situats en renglera a banda i banda. A la nostra la Ricardera – Sant Jordi de Puigseslloses – mas dreta hi ha una gran prada, que canvia el color dels Focs – la Torre de Morgades – font del segons les estacions de l’any i la plantació del Desmai – can Torrents – Folgueroles. moment. Quan portem caminat mig quilòme- Durada: 3 h 30 min. tre creuem la carretera de Vilanova de Sau i Distància: 13,9 km. continuem cap a llevant pel camí terrer senya- Desnivell acumulat: 240 m. litzat, entrant oficialment a l’Espai Natural de Dificultat: molt fàcil. les Guilleries-Savassona, una zona de contacte entre la regió mediterrània i l’eurosiberiana. Comencem la nostra excursió a la plaça de Ver- daguer de Folgueroles, presidida per l’Ajunta- ÀREA D’ESPLAI DE LA FONT TROBADA ment. El conjunt de la plaça, amb l’església i el monument a Verdaguer, formen una unitat ar- A la dreta del camí hi ha l’àrea d’esplai de la quitectònica bellament travada. Sortim pel car- font Trobada, ombrejat per grandiloqüents po- llancres, amb bancs i taules de pedra. LA FONT TROBADA ÉS UN ESPAI EMBLEMÀTIC DE Fins fa pocs anys el broc de la font era de FOLGUEROLES, USAT PER AL llEURE I L’ESBARJO raig molt generós i constant, però actual- ment cal encertar el dia per veure-la ra- jar abundant. Referent a la font Trobada hi ha La font Trobada, a prop de Folgueroles, una bonica poesia que ha arribat manuscrita és la primera parada del nostre itinerari. entre els papers de Jacint Verdaguer, encara que no és segura la seva autoria. En els versos, aquesta deu d’aigua esdevé la font de l’amor trobat. Si fem l’excursió durant la festa Major de Folgueroles, veurem que aquí si celebra la Tornaboda. La font Trobada és un espai emblemàtic de Folgueroles, usat per al lleure i l’esbarjo. Dis- posa de zona d’aparcament, taules de pícnic, font d’aigua potable i un entorn obert per gau- dir del la natura. El 2002, per celebrar el cen- tenari de la mort de Verdaguer, l’artista Pere- jaume va allerar el torrent de Folgueroles d’aquest espai natural amb el traç de la signa- tura del poeta. Es tracta d’una peça d’art natu- ra, que sols es possible veure-la a vol d’ocell i que pretén mostrar la immensitat de l’obra de Verdaguer i la incapacitat humana de copsar-la FERRAN ALEXANDRI sencera. 46 MUNTANYA 935 / Desembre 2020 FERRAN ALEXANDRI Continuem la pista terrera. A la nostra es- La masia de l’Arumí és un magnífic edifici querra hi ha un desviament, que és per on tor- inclòs en l’Inventari del Patrimoni Artístic de narem. Prosseguim el camí que va paral·lel a la Catalunya, habitat actualment. riera de Folgueroles. Hi ha un trencall, que nosaltres no prendrem, que baixa i acompanya Prosseguim el camí, una altra vegada l’SL la riera, resseguint el GR 151 i que porta a Sant C-123, ara travessant un bosquet d’alzines. Gi- Julià de Vilatorta. També abandonem momen- rem a dreta seguint les indicacions del sender tàniament l’SL C-123, perquè continuem per la local, ascendint per la solana i un bosc força pista principal, que ara fa un gir de 90º i con- retallat. Veiem com al camí arriba un corriol tinua entre camps. Antigament només s’hi que baixa de la muntanya, que és per on més plantava blat de moro, però actualment hi con- tard baixarem, però ara continuem la pista am- reen diversos cereals, que alternen amb sorgo, pla cap amunt. per donar al bestiar. Creuem el sot de les Costes. El camí ha pas- sat per sota del poblat ibèric de Puigcastellet, LA MASIA DE L’ARUMÍ que és la nostra pròxima fita, però la vertical ens ha impedit veure què hi havia sobre. Hi ha Arribem a la masia de l’Arumí, un edifici de un trencall, agafem el caminoi cimentat de planta en forma de L, amb dos pisos, i on sobre- l’esquerra, on comença una apreciable ascen- surt una llanterna amb arcs de mig punt. Es sió. Assolim el punt més alt de la nostra excur- tracta d’una obra popular de bell aspec- te, inclosa en l’Inventari del Patrimoni ASSOLIM EL PUNT MÉS ALT DE LA NOSTRA EXCURSIÓ Artístic de Catalunya. L’entorn està en- (740 m) AL PLA DEL BRONZE jardinat, amb un hort ben proveït de ver- dures i grosses carabasses, i amb el seu clos sió (740 m) al pla del Bronze. Aquí hi ha un d’ovelles, que ens belen en passar-hi per da- senderó a la nostra dreta (que no agafem) que vant. Segur que a l’hivern no passen fred, per- va a can Barretina. Continuem pel camí que què tenen una bona provisió de llenya en els ara baixa suaument entre una roureda ben for- coberts annexos al mas. mada, en direcció nord-oest. Seguint les passes de Jacint Verdaguer: una excursió a l’entorn de Folgueroles 47 FERRAN ALEXANDRI EL CASOL DE PUIGCASTELLET prés de la greu derrota del 205 aC, el procés de romanització va anar malmetent la unitat polí- Quan portem caminats 3,7 km des de l’inici, tica dels ibers, que fi nalment es van acabar as- arribem al poblat ibèric del Casol de Puigcaste- similant a la cultura romana. Fou aleshores llet, situat a 703 m d’altitud, sobre els turons de quan segurament va quedar abandonat l’indret Masdencoll, construït i habitat pels ausetans Puigcastellet. El Casol de Puigcastellet tenia EL CASOL DE PUIGCASTELLET TENIA VALOR ESTRATÈGIC valor estratègic per ser un dels PER SER UN DELS PRIMERS TURONS QUE MARQUEN EL LÍMIT primers turons que marquen el ENTRE LA PLANA DE VIC I LES GUILLERIES límit entre la plana de Vic i les Guilleries. S’han excavat les res- durant el segle III aC. Els ausetans van ser un tes de la fortalesa, formada per un gran pany poble indígena preromà que tenien com a cen- de muralla de 64 m de llargada i 3 m d’ampla- tre la comarca d’Osona i com a ciutat princi- pal Ausa, que correspon a Vic. Durant la Se- gona Guerra Púnica, entre Roma i Cartago, els ausetans es van aliar, juntament els iler- gets i lacetans, amb els cartaginesos. Des- A dalt, les restes l’assentament ibèric del Casol de Puigcastellet i a baix una representació idealitzada. MIGUEL ÁNGEL SACRISTÁN, RAMON ESPERANZA MASSANA, CEPERUELO – BARCELONA DIPUTACIÓ 48 MUNTANYA 935 / Desembre 2020 da, construïda en pedra seca. A la part massis- LA MASIA DE MASDENCOLL, sa hi ha adossada una torre quadrangular, en AL PEU DEL PUIGTINYÓS talús. Les vistes que havien de tenir els seus pobladors avui se’ns priven, perquè el bosc de Passem per la masia de Masdencoll, pel costat roures i pins arriba a tocar el monument. Si hi d’una gran bassa d’aigua quieta i verda, on be- pugeu un dia en boira, l’assossec del lloc fa llament es reflecteix el Puigtinyós (642 m). Se- una mica de basarda. guim pel camí a ponent, entre un pou i els Baixem pel corriol senyalitzat. De tant en camps d’hortalisses de Masdencoll, generosa- tant se’ns obren vistes panoràmiques als ment regats. Un trencall a l’esquerra ens convi- camps de colors diversos de sorgo, blat i blat de da a continuar el camí cap a ponent, entre moro, que van canviant de color segons l’èpo- camps de blat, per tornar al camí inicial, per ca. Una imatge similar a la que devien tenir els on desfem el recorregut de l’SL C-123. ausetans fa 2.300 anys, perquè també planta- Per les vores del caminal podem apreciar ven diferents varietats de cereals en aquests saüc a finals de primavera, amb les seves grans camps. Arribem una altra vegada a la pista mates de flors blanques, i després amb el seu ampla. Ara continuem en direcció nord. Pels fruit negre, que la gent gran del país encara marges, a final de primavera, floreixen les flors recull per fer els col·liris per rentar-se els ulls i blaves de la sàlvia de prat.