DOCSLIB.ORG

Una Excursió a L'entorn DE Folgueroles

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Una Excursió a L'entorn DE Folgueroles SEGUINT LES PASSES DE JACINT VERDAGUER: UNA EXCURSIÓ A L’ENTORN DE FOLGUEROLES Text d’ Òscar Farrerons Vidal Una ruta literària i històrica pels Camins de Verdaguer que ens aproxima no només al passat ibèric de la plana de Vic, sinó també als paisatges més emblemàtics dels poetes de la Renaixença. 44 MUNTANYA 935 / Desembre 2020 acint Verdaguer, el gran poeta de la Renaixença, va néixer a Folgueroles l’any 1845, població que va estimar amb passió, molt lligada al paisatge que recorrerem en aquesta excur- sió, a través de les fonts, els camps deJ cereals de la Plana, els boscos que al llevant de Folgueroles inicien l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, i també dos turons sin- gulars: Puigcastellet i Puigseslloses. El primer coronat per una muralla ibèrica i el segon per dòlmens mil·lenaris. Verdaguer, que va voltar el món i en va veure moltes meravelles, sempre va tenir el cor a Folgueroles. La Torre de Morgades és una antiga masia que conserva una de les poques torres de defensa d’Osona. ROSA PASARET Seguint les passes de Jacint Verdaguer: una excursió a l’entorn de Folgueroles 45 Excursió literària i històrica a l’entorn de Folgueroles Itinerari: Folgueroles – font Trobada – l’Arumí rer de la Rambla, en direcció est. Abandonem – sot de les Costes – pla del Bronze (740 m) – el el carrer i continuem per una àmplia pista as- Casol de Puigcastellet (704 m) – Masdencoll – faltada escortats per dues fileres de plataners, Folgueroles – Casa Museu Verdaguer – font de situats en renglera a banda i banda. A la nostra la Ricardera – Sant Jordi de Puigseslloses – mas dreta hi ha una gran prada, que canvia el color dels Focs – la Torre de Morgades – font del segons les estacions de l’any i la plantació del Desmai – can Torrents – Folgueroles. moment. Quan portem caminat mig quilòme- Durada: 3 h 30 min. tre creuem la carretera de Vilanova de Sau i Distància: 13,9 km. continuem cap a llevant pel camí terrer senya- Desnivell acumulat: 240 m. litzat, entrant oficialment a l’Espai Natural de Dificultat: molt fàcil. les Guilleries-Savassona, una zona de contacte entre la regió mediterrània i l’eurosiberiana. Comencem la nostra excursió a la plaça de Ver- daguer de Folgueroles, presidida per l’Ajunta- ÀREA D’ESPLAI DE LA FONT TROBADA ment. El conjunt de la plaça, amb l’església i el monument a Verdaguer, formen una unitat ar- A la dreta del camí hi ha l’àrea d’esplai de la quitectònica bellament travada. Sortim pel car- font Trobada, ombrejat per grandiloqüents po- llancres, amb bancs i taules de pedra. LA FONT TROBADA ÉS UN ESPAI EMBLEMÀTIC DE Fins fa pocs anys el broc de la font era de FOLGUEROLES, USAT PER AL llEURE I L’ESBARJO raig molt generós i constant, però actual- ment cal encertar el dia per veure-la ra- jar abundant. Referent a la font Trobada hi ha La font Trobada, a prop de Folgueroles, una bonica poesia que ha arribat manuscrita és la primera parada del nostre itinerari. entre els papers de Jacint Verdaguer, encara que no és segura la seva autoria. En els versos, aquesta deu d’aigua esdevé la font de l’amor trobat. Si fem l’excursió durant la festa Major de Folgueroles, veurem que aquí si celebra la Tornaboda. La font Trobada és un espai emblemàtic de Folgueroles, usat per al lleure i l’esbarjo. Dis- posa de zona d’aparcament, taules de pícnic, font d’aigua potable i un entorn obert per gau- dir del la natura. El 2002, per celebrar el cen- tenari de la mort de Verdaguer, l’artista Pere- jaume va allerar el torrent de Folgueroles d’aquest espai natural amb el traç de la signa- tura del poeta. Es tracta d’una peça d’art natu- ra, que sols es possible veure-la a vol d’ocell i que pretén mostrar la immensitat de l’obra de Verdaguer i la incapacitat humana de copsar-la FERRAN ALEXANDRI sencera. 46 MUNTANYA 935 / Desembre 2020 FERRAN ALEXANDRI Continuem la pista terrera. A la nostra es- La masia de l’Arumí és un magnífic edifici querra hi ha un desviament, que és per on tor- inclòs en l’Inventari del Patrimoni Artístic de narem. Prosseguim el camí que va paral·lel a la Catalunya, habitat actualment. riera de Folgueroles. Hi ha un trencall, que nosaltres no prendrem, que baixa i acompanya Prosseguim el camí, una altra vegada l’SL la riera, resseguint el GR 151 i que porta a Sant C-123, ara travessant un bosquet d’alzines. Gi- Julià de Vilatorta. També abandonem momen- rem a dreta seguint les indicacions del sender tàniament l’SL C-123, perquè continuem per la local, ascendint per la solana i un bosc força pista principal, que ara fa un gir de 90º i con- retallat. Veiem com al camí arriba un corriol tinua entre camps. Antigament només s’hi que baixa de la muntanya, que és per on més plantava blat de moro, però actualment hi con- tard baixarem, però ara continuem la pista am- reen diversos cereals, que alternen amb sorgo, pla cap amunt. per donar al bestiar. Creuem el sot de les Costes. El camí ha pas- sat per sota del poblat ibèric de Puigcastellet, LA MASIA DE L’ARUMÍ que és la nostra pròxima fita, però la vertical ens ha impedit veure què hi havia sobre. Hi ha Arribem a la masia de l’Arumí, un edifici de un trencall, agafem el caminoi cimentat de planta en forma de L, amb dos pisos, i on sobre- l’esquerra, on comença una apreciable ascen- surt una llanterna amb arcs de mig punt. Es sió. Assolim el punt més alt de la nostra excur- tracta d’una obra popular de bell aspec- te, inclosa en l’Inventari del Patrimoni ASSOLIM EL PUNT MÉS ALT DE LA NOSTRA EXCURSIÓ Artístic de Catalunya. L’entorn està en- (740 m) AL PLA DEL BRONZE jardinat, amb un hort ben proveït de ver- dures i grosses carabasses, i amb el seu clos sió (740 m) al pla del Bronze. Aquí hi ha un d’ovelles, que ens belen en passar-hi per da- senderó a la nostra dreta (que no agafem) que vant. Segur que a l’hivern no passen fred, per- va a can Barretina. Continuem pel camí que què tenen una bona provisió de llenya en els ara baixa suaument entre una roureda ben for- coberts annexos al mas. mada, en direcció nord-oest. Seguint les passes de Jacint Verdaguer: una excursió a l’entorn de Folgueroles 47 FERRAN ALEXANDRI EL CASOL DE PUIGCASTELLET prés de la greu derrota del 205 aC, el procés de romanització va anar malmetent la unitat polí- Quan portem caminats 3,7 km des de l’inici, tica dels ibers, que fi nalment es van acabar as- arribem al poblat ibèric del Casol de Puigcaste- similant a la cultura romana. Fou aleshores llet, situat a 703 m d’altitud, sobre els turons de quan segurament va quedar abandonat l’indret Masdencoll, construït i habitat pels ausetans Puigcastellet. El Casol de Puigcastellet tenia EL CASOL DE PUIGCASTELLET TENIA VALOR ESTRATÈGIC valor estratègic per ser un dels PER SER UN DELS PRIMERS TURONS QUE MARQUEN EL LÍMIT primers turons que marquen el ENTRE LA PLANA DE VIC I LES GUILLERIES límit entre la plana de Vic i les Guilleries. S’han excavat les res- durant el segle III aC. Els ausetans van ser un tes de la fortalesa, formada per un gran pany poble indígena preromà que tenien com a cen- de muralla de 64 m de llargada i 3 m d’ampla- tre la comarca d’Osona i com a ciutat princi- pal Ausa, que correspon a Vic. Durant la Se- gona Guerra Púnica, entre Roma i Cartago, els ausetans es van aliar, juntament els iler- gets i lacetans, amb els cartaginesos. Des- A dalt, les restes l’assentament ibèric del Casol de Puigcastellet i a baix una representació idealitzada. MIGUEL ÁNGEL SACRISTÁN, RAMON ESPERANZA MASSANA, CEPERUELO – BARCELONA DIPUTACIÓ 48 MUNTANYA 935 / Desembre 2020 da, construïda en pedra seca. A la part massis- LA MASIA DE MASDENCOLL, sa hi ha adossada una torre quadrangular, en AL PEU DEL PUIGTINYÓS talús. Les vistes que havien de tenir els seus pobladors avui se’ns priven, perquè el bosc de Passem per la masia de Masdencoll, pel costat roures i pins arriba a tocar el monument. Si hi d’una gran bassa d’aigua quieta i verda, on be- pugeu un dia en boira, l’assossec del lloc fa llament es reflecteix el Puigtinyós (642 m). Se- una mica de basarda. guim pel camí a ponent, entre un pou i els Baixem pel corriol senyalitzat. De tant en camps d’hortalisses de Masdencoll, generosa- tant se’ns obren vistes panoràmiques als ment regats. Un trencall a l’esquerra ens convi- camps de colors diversos de sorgo, blat i blat de da a continuar el camí cap a ponent, entre moro, que van canviant de color segons l’èpo- camps de blat, per tornar al camí inicial, per ca. Una imatge similar a la que devien tenir els on desfem el recorregut de l’SL C-123. ausetans fa 2.300 anys, perquè també planta- Per les vores del caminal podem apreciar ven diferents varietats de cereals en aquests saüc a finals de primavera, amb les seves grans camps. Arribem una altra vegada a la pista mates de flors blanques, i després amb el seu ampla. Ara continuem en direcció nord. Pels fruit negre, que la gent gran del país encara marges, a final de primavera, floreixen les flors recull per fer els col·liris per rentar-se els ulls i blaves de la sàlvia de prat.
Load more

Recommended publications
  • El Mas La Sala I La Gestió Del Torrent De Folgueroles (Segles Xviii-Xx)
    El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles (segles xviii-xx) Santi Ponce i Xavier Roviró*1 Universitat de Vic Resum Al llarg dels segles xviii, xix i xx, el mas la Sala de Folgueroles ha exercit un extens control sobre la gestió de l’aigua del torrent de Folgueroles a través de diverses iniciatives, entre les quals destaquen, per una banda, la conversió de vint-i-dues quarteres de terres de conreu en hortes cultivades per més d’un centenar d’arrendataris del poble, les verdures i hortalisses de les quals anaven destinades a l’autoconsum; i, per l’altra, ja entrat el segle xx, la constitució d’una societat per part de Josep Maria Bru de Sala i Serra, concessionària del subministrament d’ai- gua potable a Folgueroles. Ambdues activitats exemplifiquen l’orientació empresarial de la burgesia agrària catalana durant l’època contemporània. Paraules clau: Mas la Sala, torrent de Folgueroles, gestió, horts, agricultura d’irrigació, molins, fonts, rastells, safareigs, pous, mines, aigua potable, burgesia agrària. Abstract Throughout the xviii, xix and xx centuries, the vila la Sala at Folgueroles has played an extensi- ve control over the management of the Folgueroles water stream through initiatives including on the one hand, the conversion of 22 acres of farmland in orchards for more than a hundred tenants of the town, the vegetables which were intended for self-consumption, and on the other hand, since the xx century, the establishment of a society which provided the drinking water supply to Folgueroles by Josep Maria Bru de Sala i Serra.
    [Show full text]
  • Els Pujols a Folgueroles
    AUSA · XIX · 145 (2000), p. 195-216 ©PATRONAT D’ESTUDIS OSONENCS ELS PUJOL, ESCULTORS, UNA NISSAGA FOLGUEROLENCA. (1721-1785) JOAN VILAMALA I TERRICABRES En aquest article, emmarcat cronològicament In this article, which deals with the period 1721 entre 1721-1785 i limitat en l’espai a Folgue- to 1785 and focuses on Folgueroles, we review roles, fem un repàs per la vida i l’obra d’uns the life and work of the Pujol family, a group of escultors que van néixer, viure i morir a la sculptors who were born, lived and died in the vila de Verdaguer: la família Pujol, l’obra village of Verdaguer. Their most important work més significativa dels quals és el retaule is the baroque altarpiece in the church of La barroc de la Mare de Déu dels Colls de Sant Mare de Déu dels Colls de Sant Llorenç de Llorenç de Morunys (Solsonès) començat Morunys (Solsonès), which was begun in 1773 l’any 1773 i acabat el 1784. Hi documentem and completed in 1784. We also describe the two els dos retaules que van construir a Folguero- altarpieces they made for the church in Folguero- les: el del Sant Crist (1721) i el de l’altar les: that of the Holy Christ (1721), and that of the major dedicat a Santa Maria ( 1735); els seus High Altar, dedicated to Saint Mary (1735); their dauradors, Francesc Basil i Pròsper Trullàs respective gilders, Francesc Basil and Pròsper respectivament, i la casa natal de Josep Pujol Trullàs, and the birth place of Josep Pujol i Juhí, i Juhí, el cap de brot de la nissaga, nascut al founder of the dynasty, who was born in mas mas Godaiol de Folgueroles l’any 1734 i Godaiol farmhouse in Folgueroles in 1734, and mort a Sant Llorenç de Morunys el 1809.
    [Show full text]
  • Passejades Per Osona Promenades Par Osona Passejades Per Osona
    www.osonaturisme.cat Passejades per Osona Promenades par Osona Passejades per Osona Caminar és una bona manera de conèixer i gaudir d’Osona Marcher est une bonne manière de découvrir et de se délecter d’Osona i de la diversitat del seu paisatge: la Plana de Vic i el riu ainsi que de la diversité de son paysage : la Plaine de Vic et le fleuve Ter envoltats de muntanyes i territoris tan suggerents com Ter, entourés de montagnes et de territoires aussi évocateurs que le el Gesbisaura, el Montseny, el Lluçanès o les Guilleries- Gesbisaura, le Montseny, le Lluçanès ou les Guilleries-Savassona. Mettez Savassona. Calceu-vos les sabates de caminar, escolliu una vos chaussures de marche, choisissez une destination et mettez-vous proposta i poseu-vos en marxa. Salts d’aigua espectaculars; en route. Des chutes d’eau spectaculaires ; des ermitages et des églises ermites i esglésies; masies humils i imponents cases ; d’humbles fermes et d’imposantes maisons de maître ; des grottes et pairals; coves i balmes; llegendes i històries de bandolers; des cavernes ; des légendes et des histoires de brigands ; des forêts de boscos de faigs i roures; rius i rieres amb les seves hêtres et de chênes ; des fleuves, des rivières et des torrents entrecoupés rescloses, canals, molins i fàbriques; camins ombrívols i de barrages, de canaux, de moulins et d’usines ; des chemins ombragés paisatges de sobte oberts a la plana emmarquen el nostres et des paysages qui s’ouvrent soudainement sur la plaine, parsèment camins. Aquí trobareu vint-i-dues propostes diferents, una nos chemins.
    [Show full text]
  • Jacint Verdaguer I Santaló
    Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845 – Vil·la Joana de Vallvidrera, 1902) Commemoració de 175è aniversari del seu naixement 118è aniversari del seu traspàs Barcelona, cementiri de Montjuïc, 5 de juliol de 2020 IIII ___________________Indrets del Record__________________________ [email protected] Jacint Verdaguer i Santaló 175è aniversari del seu naixement (Folgueroles, 1845 – Vil·la Joana de Vallvidrera, 1902) Benvolguts, Diumenge que ve, dia 19, és el tercer diumenge de juliol. En aquesta data, cada any, des del 1980, se celebra l’Aplec del Pi de les Tres Branques. Aquest any no es farà. La pandèmia ho ha capgirat tot. El 12 de juny, des de l’Ajuntament de Castellar del Riu se’ns comunicava que aquest any no se celebrarà l’Aplec. Així, doncs, ens retrobarem l’any que ve. L’Aplec del Pi de les Tres Branques és un aplec de Països Catalans. Verdaguer ho va idear així, tres branques, tres països: Catalunya, València i Mallorca, que formen “Catalunya la Gran”. Amb una sola poesia refermava la nostra història. Ens retrobarem l’any que ve amb els germans de Mallorca i de València, i ara hem d’afegir-hi els germans de la Catalunya del Nord que, tal com diu Verdaguer, “la destral del centralisme” va esbrancar. Però som uns. Us adjuntem l’opuscle de record de l’acte que en honor del poeta Jacint Verdaguer es va celebrar el diumenge 5 de juliol proppassat a la seva tomba. L’oferim com un record de commemoració dels 175 anys que fa que Verdaguer va néixer a Folgueroles. Barcelona, 15 de juliol de 2020.
    [Show full text]
  • Vols Comprar Aliments Ecològics a Osona?
    Vols comprar aliments ecològics a Osona? www.setmanabio.cat On comprar Bio a la comarca? Directament als 7 La cabra de la Vall d’en Ges CC PA I CEREALS Ramaders de cabrum productors i [email protected] 14 Farines Ylla 1878 elaboradors Farines i derivats 8 Embotits Salgot [email protected] Carn i embotits de porc ylla1878.com AVIRAM I OUS [email protected] 1 Granja La Riera salgot.com 15 Mas Bellpuig Pollastres, ous i conills Pa i derivats. Horta. [email protected] [email protected] DEL BOSC 2 Niu Verd 16 Mas Corcó VD Pollastres 9 Castanya de Viladrau VD CC Pa i derivats [email protected] Castanyes i derivats [email protected] niuverd.cat [email protected] 3 Tofaroques 10 Mel Llàgrimes del Ra VD CC VERDURES, HORTALISSES, Ous Mel [email protected] FRUITA I FRUITS SECS [email protected] tofaroques.blogspot.com melcasasas.com 17 El Circell VD Horta 4 Viubé VD CC VD CC [email protected] Pollastres 11 Sambucus elcircell.cat [email protected] Herbes per a infusions [email protected] viube.com sambucus.cat 18 Masia Escrigas VD CC Horta i ous BEGUDES [email protected] 5 Companyia Cervesera FORMATGES I LÀCTICS masiaescrigas.com del Montseny Cervesa 12 Formatgeria Betara 19 Mas Jalech [email protected] Formatges i derivats Horta cervesamontseny.cat [email protected] [email protected] betara.cat CARN I EMBOTITS 20 Horta Vila VD CC 6 Arblanch Alimentació 13 Formatges Mas el Garet Horta Embotits Formatges de cabra [email protected] [email protected] [email protected] arblanch.com maselgaret.cat
    [Show full text]
  • Plana De Vic
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 17: Plana de Vic Plana de Vic COMARCA: Osona SUPERFÍCIE: 31.978,80 ha. MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis: Balenyà, Calldetenes, Centelles, Collsuspina, el Brull, Folgueroles, Gurb, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Ma- lla, Manlleu, Muntanyola, Orís, Roda de Ter, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, San- ta Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Seva, Sobremunt, Taradell, Tavèrnoles, Tona, Torelló i Vic. PAISATGES D’ATENCIÓ Aquesta unitat compren gran part dels ESPECIAL: paisatges d’atenció especial de les «Colònies industrials i les fàbriques de riu del Llobregat i del Ter» i de «l’Eix Transversal». Figura 17.1 Mosaic a Tona. La interrelació de diferents elements és una constant a la Plana de Vic. Trets distintius - Conca d’erosió, de notable horitzontalitat, rebaixada per les xarxes fluvials del Ter i del Congost. Tota la - Existeixen molts nuclis de població de força entitat, com Vic, Manlleu, Torelló o Tona. plana es troba voltada de muntanyes. - L’àrea urbana de Vic acull els principals polígons industrials de la unitat. - Presència de nombrosos turons testimoni amb presència de vegetació. Alguns castells en coronen alguns, com a Tona o a Orís. - El cromatisme de la unitat oscil·la entre el verd dels camps de conreu, el gris de les margues i el blanc de les boires.
    [Show full text]
  • Sant Quirze, Montesquiu, Folgueroles, Viladrau I L'esquirol Tanquen Els Carnavals
    Cultura i Mitjans | Redacció Osona.com | Actualitzat el 17/03/2014 a les 06:24 Sant Quirze, Montesquiu, Folgueroles, Viladrau i l'Esquirol tanquen els Carnavals Els dos municipis del Bisaura tornen a celebrar junts la festa del Carnestoltes Galeries de fotos: Carnestoltes de Sant Quirze i Montesquiu (http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/4132/pagina1/carnestoltes/sant/quirze/besora/montesqu iu) Â (http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/4132/pagina1/carnestoltes/sant/quirze/besora/montesqu iu) (A. Costa) Carnestoltes de Folgueroles (http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/4135/pagina1/carnestoltes/folgueroles) (J.M. costa) ( http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/4132/pagina1/carnestoltes/sant/quirze/besora/montesquRua de Carnestoltes a Montesquiu. Foto: Adrià Costa iu) Els municipis de Sant Quirze de Besora i Montesquiu van tornar a celebrar junts el Carnaval, aquest diumenge, 16 de març. La festa, de caràcter eminentment familiar, va posar punt i final als Carnestoltes de la comarca. Han estat uns dies intensos, que han tingut el seu punt culminant al Carnaval de Terra Endins de Torelló (http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/40624/colla/dels/grillats/recupera/regnat/multitudinari/car naval/torello) . El cap de setmana també hi ha hagut gresca en d'altres llocs, com Viladrau (http://www.viladrau.cat/ca/agenda/carnaval-2014) , l'Esquirol o Folgueroles (http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/40666/folgueroles/tanca/disbauxa/carnaval) . La rua de Montesquiu va sortir a les quatre de la tarda de l'estació de Sant Quirze, on es va començar una cercavila fins a Montesquiu. La festa es va acabar al pavelló d'aquesta població, amb l'animació infantil del grup Ratataplam.
    [Show full text]
  • Poet O F the "Renaixenca"
    JACINT VERDAGUER, THE POET OF THE "RENAIXENCA"4 JACINT VERDAGUERIS 1~TH CENTURY CATALAN LITERATURE'S CENTRAL FIGURE, THE MOST IMPORTANT OF THE RENAIXENCAWRITERS AND THE POET WHO GAVE THE CATALANLANGUAGE THE DRIVE IT NEEDED TO RISE FROM THE ASHES AND RETURN TO ITS ANCIENT SPLENDOUR. acint Verdaguer (1 845- 1902) is played by Verdaguer at a moment of cause of al1 this, Verdaguer is often 19th century Catalan literature's threefold irnportance. Firstly, we have spoken of with some mistrust, with central figure, the most impor- Verdaguer as the father of modern lit- doubts and misgivings, or else he is the Renaixenga writers and the erary Catalan. Secondly, as the poet of a raised to the condition of indisputable poet who gave the Catalan language the renascent culture in the context of spe- classic, while the real scope and dimen- drive it needed to rise from the ashes and cific historical circumstances: at the sion of his work remains unknown. retum to its ancient splendour. The term centre of a literature which was roused Renaixenga is applied to the years of and brought back to life by Romant- cultural and political reviva1 in Catalo- icism, which grew up in the shadow of In the shadow of the "Jocs Florals" nia dunng the 19th century, approxi- the "Jocs Florals", and which reached and a renascent church mately between 1833 and 1885. It is maturity as a modern language in the Verdaguer was born in 1845 in Folgue- therefore not surprising that Verdaguer last decades of the 19th century. The roles, Osona, into a simple but well- should often have been thought of as "Jocs Florals" were a traditional Pro- educated farming family.
    [Show full text]
  • Agenda Del Asegurado Plan 2014
    AGENDA DEL ASEGURADO: COMPENSACIÓN POR PÉRDIDA DE PASTOS PERIODO DE SUSCRIPCIÓN ÁMBITO OPCIONES INICIO SUSCRIPCIÓN FINAL SUSCRIPCIÓN Grupo 1 A, B y E 31/12/2014 A, C, D y E 31/12/2014 Grupo 2 B 31/10/2014 Grupo 3 A, B y E 30/11/2014 A, B y E 01/07/2014 31/08/2014 Grupo 4 C y D 31/10/2014 Grupo 5 A y B 31/08/2014 Grupo 6 A y B 31/10/2014 A, B y E 31/08/2014 Grupo 7 C 31/10/2014 ÁMBITO DE APLICACIÓN: Todo el territorio nacional excepto la C.A. de Canarias, dividido en los siguientes grupos de comarcas: GRUPO 1: PIRINEO PROVINCIA COMARCA TERMINO MUNICIPAL Baga, Berga, Borreda, Capolat, Castellar del Riu, Castellar de N’Hug, Castell de L’Areny, Bergada Espunyola, Figols, Gisclareny, Guardiola de Berga, Nou de Bergueda, Pobla de Lillet, Quar, Saldes, Sant Jaume de Frontanyá, Cercs, Vallcebre, Vilada, Sant Julia de Cerdanyola. Alpens, Calldetenes, Folgueroles, Lluça, Montesquiu, Oris, Perafita, Prats de Lluçanés, Pruit, Barcelona Roda de Ter, Rupit, Sant Agustí de Lluçanes, Sant Boi de Lluçanés, Sant Juliá de Vilatorta, Osona Sant Martí de D’Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Sadurní D’Osormort, Santa María de Besora, Santa María de Corcó, Santa María de Merlés, Sant Vicenç de Torelló, Sobremunt, Sora, Tavérnoles, Travertet, Torelló, Vilanova de Sau. Cerdanya Todos los términos Ripollés Todos los términos Girona Agullana, Albanya, Vajol, Cadaqués, Cantallops, Capmany, Cólera, Darnius, Espolla, Jonquera, Alt Emporda Llançá, Maçanet de Cabrenys, Portbou, Port de la Selva, Rabós, Roses, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenc de la Muga, Selva de Mar, Vilamaniscle.
    [Show full text]
  • Laura Vilardell Domènech ISSN 1540 5877 Ehumanista/IVITRA 5 (2014): 120-129 the Reception of Canigó, by Jacint Verdaguer, in M
    Laura Vilardell Domènech The reception of Canigó, by Jacint Verdaguer, in Madrid (1886-1902) Laura Vilardell Domènech Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya 1. Brief introduction to Jacint Verdaguer Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Barcelona, 1902) was the most prominent representative of the Catalan literary renaissance during the nineteenth century. His literary production, written throughout 40 years and Romantic in character, was focused, especially, on poetry, with more than thirty titles, including the most outstanding ones, L’Atlàntida and Canigó, which are the works (more the former than the latter) that brought Verdaguer the greatest fame in his time. In addition, there are translations into French, Spanish, Portuguese, Hungarian, and other languages. He also wrote some works in prose, of notable quality, and he produced, in prose and verse, several translations and versions of works from other languages: for example, his prose version of Nerto, originally written in Occitan by Frederic Mistral. 1.1. Jacint Verdaguer and Madrid Madrid helped the Catalan poet during the hardest moments of his life and, once he died, the tributes of the city to his figure were relevant. It is for this reason and because he made contacts in Madrid, that in this study we focus on the reception of the poem Canigó in Madrid. Let us briefly review Verdaguer’s personal situation to understand just how Madrid was important in his life (Torrents 2002, 87-121). Summarizing, we can conclude that after his trip to Palestine (1886) Verdaguer started to suffer a personal crisis, foreshadowing a change in his life. He came into contact with an association that practiced exorcisms without ecclesiastic authorization.
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Jacint Verdaguer, Traductor
    RCatT XXIX11 (2004) 113-155 O Facultat de Teologia de Catalunya JACINT VERDAGUER, TRADUCTOR Joan REQUESENS 1PIQUER En un article publicat en aquesta revista l'any 1999, vaig dedicar quatre pagines a l'activitat traductora de Jacint Verdaguer a propbsit de la publicació d'un poema medieval llatí traduit per ell.' Tan bon punt doní per acabada la feina i s'estampa, em vingueren a les mans noves dades d'aquesta activitat literaria del poeta. Algunes perquk bons amics te les fan conkixer i altres perquk t'adones que resta molt per retrobar i continues cercant. Així ha estat. Aquí, doncs, reprenc el tema per ampliar-lo. Inicio aquesta redacció a les acaballes de l'any del centenati de la mort de mosskn Cinto i avui, més que en la pretkrita ocasió, haig d'escriure amb lletra ben petita que em ~semblaque Verdaguer no traduí res més», perquk dema m'ho poden desmentir amb lletra ben grossa. 1. LES TRADUCCIONS En l'article esmentat, vaig donar dades de vuit traduccions editades en vida seva i de tres més de pbstumes, seguint un ordre cronolbgic. Atks que la llista era només un sol epígraf i no, endemés, el principal, ara el refaig de nou també cronolbgicament, i si restés prou cornplet potser més endavant només caldria afegir-hi algun «bis». La llista és regida pel principi de la individualitat de cadascuna de les traduccions tot i la seva poquesa o brevetat (p. ex., la núm. 6) i tot i que algunes formen part d'una mateixa obra (p. ex., les numerades 19 i 20).
    [Show full text]