2 Requeriments Ambientals Significatius 300 10% 250 8% 2.1 Perfil Ambiental Del Municipi 200 6% 150 4%

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

2 Requeriments Ambientals Significatius 300 10% 250 8% 2.1 Perfil Ambiental Del Municipi 200 6% 150 4% INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL Gràfic 1: Evolució de la població al Brull. Font: IDESCAT 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 300 10% 250 8% 2.1 PERFIL AMBIENTAL DEL MUNICIPI 200 6% 150 4% 2.1.1 DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’ÀMBIT 100 2% Habitants 50 0% El Brull (41 Km2)5 és un municipi de la comarca d‘Osona. El brull limita al nord amb els 0 -2% municipis de Seva i Viladrau; a l‘est amb el municipi de Montseny; al sud amb els municipis de 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Tagamanent, Aiguafreda i un enclavament de Seva; Finalment limita a l‘oest amb el municipi d'increment Taxa anual any de Balenyà. L‘emmarcament territorial es presenta de forma gràfica en la il·lustració 10. Taxa d'increment anual 2Població per. media móvil (Població) El nucli del Brull es troba a una altitud d‘aproximadament 840 metres tanmateix les altituds al T.M. oscil·len entre els 510 m a les zones més baixes (a l‘entorn del nucli de Sant Jaume de Més de la meitat del T.M. del Brull (la zona est) es troba dins els límits del parc natural del Viladrover) i els 1.692,43 m a les zones més altes a l‘extrem nord est del municipi. Montseny. Concretament als vessants meridionals del massís. Aproximadament una quarta L‘any 2008 comptava amb una població de 246 habitants, el que suposa una densitat de part del municipi corresponent a l‘extrem est, és drenada pel riu Tordera a partir, població molt baixa de 6 hab/Km2 (la densitat mitjana a la comarca d‘Osona és de 119,1 hab principalment, de la riera de Collformic (afluent de la Tordera al municipi veí de Montseny) la /Km2 i a Catalunya és de 229,36 hab/Km2). resta del municipi és drenada pel Congost (al seu pas pel municipi veí de Balenyà) a partir de les rieres d‘Avencó i de martinet (ambdues afluents del Congost –el Besòs-). El gràfic que es presenta tot seguit, mostra l‘evolució del padró d‘habitants des de l‘any 1998 al 2008. S‘hi observa una lleugera tendència a l‘augment de la taxa de creixement, a partir del Pel que fa a les infraestructures de comunicació, cal esmentar la carretera BV-5301 (principal 2006. estructura viària del municipi), de Seva a Palautordera que travessa el Montseny passant per Collformic. I la carretera C-17 de Vic a Barcelona que és l‘eix de comunicació important més proper al brull. En referència a la xarxa ferroviària, malgrat que aquesta queda fora dels límits del T.M. cal destacar per la seva proximitat les estacions de Balenya-Hostalets i de Balenyà-Tona-Seva; ambdues pertanyents a la línia 3 de Renfe que enllaça l‘Hospitalet del Llobregat amb Puigcerdà passant per Barcelona i Vic. Tot plegat s‘esquematitza en la següent il·lustració: 5 D’acord amb les dades de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) 18 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS Il·lustració 9: Xarxa viària del Brull. Font: Ajuntament del Brull Il·lustració 10: Emmarcament territorial La distribució espacial del poblament es caracteritza per la seva dispersió. Les zones urbanes s‘estructuren en tres petits nuclis i una urbanització, aquest fet condiciona fortament la gestió municipal i la participació dels diferents sectors de la població en la vida local. L‘emmarcament territorial es presenta en la següent il·lustració: Pel que fa als fluxos de població, la característica més destacada en la població del Brull és un fluctuació més aviat petita. D‘aquest creixement cal destacar rellevància més o menys equiparable del component natural6 i el component migratori. Es presenten a la següent taula les dades referents a les taxes brutes de creixement de la població al Brull: Taula 2: Creixement de la població (taxes per mil habitants). Mitjana anual (1.986 – 2.001). Font: IDESCAT Creixement Saldo Creixement Període Naixements Defuncions natural Migratori Total 1.986-1.991 5,59 12,29 -6,71 6,71 0 1.991-1.996 7,17 3,07 4,1 10,24 14,34 1.996-2.001 6,66 11,42 -4,76 -4,76 -9,52 6 També s’anomena creixement vegetatiu 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 19 INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL L‘agricultura i la ramaderia, així com l‘aprofitament silvícola, han estat les activitats que han Tagamanent – PN del Montseny. No obstant això, el SMC no disposa d‘històrics de gran marcat la història econòmica i social del Brull. Actualment l‘agricultura i la ramaderia continuen longitud i concretament aquesta estació està operativa des de l‘any 1996. essent un sector important al Brull amb una ocupació propera al 20% de la població7 (dades de Per a l‘avaluació ambiental del POUM del Brull es interessant el resum de les estacions del Turó l‘Idescat per al 2001). Tanmateix cal destacar la importància del sector serveis que el 2001 de l‘Home (ambients muntanyosos) i la d‘Hostalets de Balenyà (ambients planers) per als ocupava poc més del 58% de la població ocupada del Brull. Complementàriament existeix un períodes de referència 1961 – 1990 i 1971 – 2000. Els diagrames ombromètrics que es sector industrial i de construcció rellevant. presenta a continuació correspon al període 1971-2000 a les estacions meteorològiques del Turó de l‘Home i la dels Hostalets de Balenyà: Taula 3: Població ocupada per sectors al Brull. Font: IDESCAT (1.996 – 2.001) Any Agricultura Industria Construcció Serveis Total 2001 20,2 16,9 4,5 58,4 89 1996 24,7 10,4 6,5 58,4 77 Osona 2001 4,6 35,7 11,2 48,5 60.663 Catalunya 2,5 25,2 10,4 62,0 2.815.126 2001 Malgrat l‘existència d‘aquesta activitat econòmica, El Brull presenta un caràcter més residencial que productiu, que es reflecteix en el fet que prop del 88% dels residents treballaven fora del municipi segons dades de l‘IDESCAT de l‘any 2001. CLIMATOLOGIA El clima del Brull, com a la resta de la comarca d‘Osona, és Mediterrani Continental Humit, tot i que als relleus de l‘est del T.M. (Montseny) la precipitació és abundant o molt abundant i la temperatura és més baixa. La precipitació cau de manera regular durant tot l‘any, però l‘hivern és l‘estació més seca. Pel que fa a la temperatura, l‘estiu és calorós a les zones més planeres (a l‘entorn de Sant Jaume de Viladrover) i més fresc a la resta. L‘hivern és fred a tot el municipi, amb inversió tèrmica i boires que afecten sovint les zones més planeres. L‘amplitud tèrmica és alta, especialment a les zones planeres i només l‘estiu queda lliure de la possibilitat de glaçades. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) no gestiona cap estació meteorològica al terme municipal del Brull, de manera que l‘estació més representativa de la zona és l‘estació de 7 Especialment si ho comparem amb la població comarcal i nacional ocupada en aquest sector. 20 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS Gràfic 2: Diagrama ombromètric EM Turó de l’Home (a dalt) i Els Hostalets de Balenyà (a baix). Font: Taula 4: llegenda dels diagrames ombromètrics. Font: SMC SMC -1971 - 2000 El municipi s‘emmarca en una zona de tipus de clima Subhumit (C2) d‘acord amb l‘índex climàtic de Thornthwaite8 tot i que a mida que anem guanyant alçada, el tipus de clima va canviant també arribant fins al tipus Humit IV (B4) a les zones més elevades del T.M. La temperatura mitjana oscil·la entre els 11 i els 13°C a la meitat oest del T.M. i entre els 10°C a les zones més muntanyoses del municipi. Les precipitacions mitjanes oscil·len entre els 700 i els 950 mm. Les èpoques de màxima pluviositat són la primavera i la tardor, mentre que l‘hivern a les zones planeres i l‘estiu per sobre dels 900 metres és l‘estació amb una menor quantitat de pluges registrades. Pel que fa al dèficit hídric9, aquest oscil·la entre els 0 i els 100 mil·lilitres anuals.Tot plegat es presenta resumit de forma gràfica en la il·lustració 11 que es presenta a continuació: 8 L’índex de Thornthwaite, ve definit per la diferència entre l’índex d’humitat (relació percentual entre la suma dels excedents mensuals d’aigua i les necessitats anuals d’aquest líquid expressades per evapotranspiració potencial) i el 60% de l’índex d’aridesa (relació semblant entre el dèficit anual d’aigua expressar per la suma dels dèficits mensuals i la necessitat anual d’aigua) 9 Representació de la diferència entre l’evapotranspiració potencial (ETP), o capacitat evaporant del sòl cobert de vegetació, i la real. A mesura que aquesta diferència és superior, menys garantides estan les necessitats hídriques de les plantes 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 21 Il·lustració 11: Resum de les dades climàtiques del Brull. Font: Atles Climàtic de Catalunya (DMAiH) 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 22 INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL Finalment, pel que fa als vents dominants, aquests es caracteritzen per una baixa velocitat I a l‘extrem nord-oest del municipi afloren els materials quaternaris i paleògens. Els mitjana. Predominen els vents del sud i del nord, tal com s‘observa en la següent il·lustració: quaternaris són graves i argiles, mentre que els paleògens són conglomerats, gresos, argiles i sorres grolleres.
Recommended publications
  • El Mas La Sala I La Gestió Del Torrent De Folgueroles (Segles Xviii-Xx)
    El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles (segles xviii-xx) Santi Ponce i Xavier Roviró*1 Universitat de Vic Resum Al llarg dels segles xviii, xix i xx, el mas la Sala de Folgueroles ha exercit un extens control sobre la gestió de l’aigua del torrent de Folgueroles a través de diverses iniciatives, entre les quals destaquen, per una banda, la conversió de vint-i-dues quarteres de terres de conreu en hortes cultivades per més d’un centenar d’arrendataris del poble, les verdures i hortalisses de les quals anaven destinades a l’autoconsum; i, per l’altra, ja entrat el segle xx, la constitució d’una societat per part de Josep Maria Bru de Sala i Serra, concessionària del subministrament d’ai- gua potable a Folgueroles. Ambdues activitats exemplifiquen l’orientació empresarial de la burgesia agrària catalana durant l’època contemporània. Paraules clau: Mas la Sala, torrent de Folgueroles, gestió, horts, agricultura d’irrigació, molins, fonts, rastells, safareigs, pous, mines, aigua potable, burgesia agrària. Abstract Throughout the xviii, xix and xx centuries, the vila la Sala at Folgueroles has played an extensi- ve control over the management of the Folgueroles water stream through initiatives including on the one hand, the conversion of 22 acres of farmland in orchards for more than a hundred tenants of the town, the vegetables which were intended for self-consumption, and on the other hand, since the xx century, the establishment of a society which provided the drinking water supply to Folgueroles by Josep Maria Bru de Sala i Serra.
    [Show full text]
  • Els Pujols a Folgueroles
    AUSA · XIX · 145 (2000), p. 195-216 ©PATRONAT D’ESTUDIS OSONENCS ELS PUJOL, ESCULTORS, UNA NISSAGA FOLGUEROLENCA. (1721-1785) JOAN VILAMALA I TERRICABRES En aquest article, emmarcat cronològicament In this article, which deals with the period 1721 entre 1721-1785 i limitat en l’espai a Folgue- to 1785 and focuses on Folgueroles, we review roles, fem un repàs per la vida i l’obra d’uns the life and work of the Pujol family, a group of escultors que van néixer, viure i morir a la sculptors who were born, lived and died in the vila de Verdaguer: la família Pujol, l’obra village of Verdaguer. Their most important work més significativa dels quals és el retaule is the baroque altarpiece in the church of La barroc de la Mare de Déu dels Colls de Sant Mare de Déu dels Colls de Sant Llorenç de Llorenç de Morunys (Solsonès) començat Morunys (Solsonès), which was begun in 1773 l’any 1773 i acabat el 1784. Hi documentem and completed in 1784. We also describe the two els dos retaules que van construir a Folguero- altarpieces they made for the church in Folguero- les: el del Sant Crist (1721) i el de l’altar les: that of the Holy Christ (1721), and that of the major dedicat a Santa Maria ( 1735); els seus High Altar, dedicated to Saint Mary (1735); their dauradors, Francesc Basil i Pròsper Trullàs respective gilders, Francesc Basil and Pròsper respectivament, i la casa natal de Josep Pujol Trullàs, and the birth place of Josep Pujol i Juhí, i Juhí, el cap de brot de la nissaga, nascut al founder of the dynasty, who was born in mas mas Godaiol de Folgueroles l’any 1734 i Godaiol farmhouse in Folgueroles in 1734, and mort a Sant Llorenç de Morunys el 1809.
    [Show full text]
  • Passejades Per Osona Promenades Par Osona Passejades Per Osona
    www.osonaturisme.cat Passejades per Osona Promenades par Osona Passejades per Osona Caminar és una bona manera de conèixer i gaudir d’Osona Marcher est une bonne manière de découvrir et de se délecter d’Osona i de la diversitat del seu paisatge: la Plana de Vic i el riu ainsi que de la diversité de son paysage : la Plaine de Vic et le fleuve Ter envoltats de muntanyes i territoris tan suggerents com Ter, entourés de montagnes et de territoires aussi évocateurs que le el Gesbisaura, el Montseny, el Lluçanès o les Guilleries- Gesbisaura, le Montseny, le Lluçanès ou les Guilleries-Savassona. Mettez Savassona. Calceu-vos les sabates de caminar, escolliu una vos chaussures de marche, choisissez une destination et mettez-vous proposta i poseu-vos en marxa. Salts d’aigua espectaculars; en route. Des chutes d’eau spectaculaires ; des ermitages et des églises ermites i esglésies; masies humils i imponents cases ; d’humbles fermes et d’imposantes maisons de maître ; des grottes et pairals; coves i balmes; llegendes i històries de bandolers; des cavernes ; des légendes et des histoires de brigands ; des forêts de boscos de faigs i roures; rius i rieres amb les seves hêtres et de chênes ; des fleuves, des rivières et des torrents entrecoupés rescloses, canals, molins i fàbriques; camins ombrívols i de barrages, de canaux, de moulins et d’usines ; des chemins ombragés paisatges de sobte oberts a la plana emmarquen el nostres et des paysages qui s’ouvrent soudainement sur la plaine, parsèment camins. Aquí trobareu vint-i-dues propostes diferents, una nos chemins.
    [Show full text]
  • Vols Comprar Aliments Ecològics a Osona?
    Vols comprar aliments ecològics a Osona? www.setmanabio.cat On comprar Bio a la comarca? Directament als 7 La cabra de la Vall d’en Ges CC PA I CEREALS Ramaders de cabrum productors i [email protected] 14 Farines Ylla 1878 elaboradors Farines i derivats 8 Embotits Salgot [email protected] Carn i embotits de porc ylla1878.com AVIRAM I OUS [email protected] 1 Granja La Riera salgot.com 15 Mas Bellpuig Pollastres, ous i conills Pa i derivats. Horta. [email protected] [email protected] DEL BOSC 2 Niu Verd 16 Mas Corcó VD Pollastres 9 Castanya de Viladrau VD CC Pa i derivats [email protected] Castanyes i derivats [email protected] niuverd.cat [email protected] 3 Tofaroques 10 Mel Llàgrimes del Ra VD CC VERDURES, HORTALISSES, Ous Mel [email protected] FRUITA I FRUITS SECS [email protected] tofaroques.blogspot.com melcasasas.com 17 El Circell VD Horta 4 Viubé VD CC VD CC [email protected] Pollastres 11 Sambucus elcircell.cat [email protected] Herbes per a infusions [email protected] viube.com sambucus.cat 18 Masia Escrigas VD CC Horta i ous BEGUDES [email protected] 5 Companyia Cervesera FORMATGES I LÀCTICS masiaescrigas.com del Montseny Cervesa 12 Formatgeria Betara 19 Mas Jalech [email protected] Formatges i derivats Horta cervesamontseny.cat [email protected] [email protected] betara.cat CARN I EMBOTITS 20 Horta Vila VD CC 6 Arblanch Alimentació 13 Formatges Mas el Garet Horta Embotits Formatges de cabra [email protected] [email protected] [email protected] arblanch.com maselgaret.cat
    [Show full text]
  • Plana De Vic
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 17: Plana de Vic Plana de Vic COMARCA: Osona SUPERFÍCIE: 31.978,80 ha. MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis: Balenyà, Calldetenes, Centelles, Collsuspina, el Brull, Folgueroles, Gurb, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Ma- lla, Manlleu, Muntanyola, Orís, Roda de Ter, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, San- ta Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Seva, Sobremunt, Taradell, Tavèrnoles, Tona, Torelló i Vic. PAISATGES D’ATENCIÓ Aquesta unitat compren gran part dels ESPECIAL: paisatges d’atenció especial de les «Colònies industrials i les fàbriques de riu del Llobregat i del Ter» i de «l’Eix Transversal». Figura 17.1 Mosaic a Tona. La interrelació de diferents elements és una constant a la Plana de Vic. Trets distintius - Conca d’erosió, de notable horitzontalitat, rebaixada per les xarxes fluvials del Ter i del Congost. Tota la - Existeixen molts nuclis de població de força entitat, com Vic, Manlleu, Torelló o Tona. plana es troba voltada de muntanyes. - L’àrea urbana de Vic acull els principals polígons industrials de la unitat. - Presència de nombrosos turons testimoni amb presència de vegetació. Alguns castells en coronen alguns, com a Tona o a Orís. - El cromatisme de la unitat oscil·la entre el verd dels camps de conreu, el gris de les margues i el blanc de les boires.
    [Show full text]
  • Sant Quirze, Montesquiu, Folgueroles, Viladrau I L'esquirol Tanquen Els Carnavals
    Cultura i Mitjans | Redacció Osona.com | Actualitzat el 17/03/2014 a les 06:24 Sant Quirze, Montesquiu, Folgueroles, Viladrau i l'Esquirol tanquen els Carnavals Els dos municipis del Bisaura tornen a celebrar junts la festa del Carnestoltes Galeries de fotos: Carnestoltes de Sant Quirze i Montesquiu (http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/4132/pagina1/carnestoltes/sant/quirze/besora/montesqu iu) Â (http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/4132/pagina1/carnestoltes/sant/quirze/besora/montesqu iu) (A. Costa) Carnestoltes de Folgueroles (http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/4135/pagina1/carnestoltes/folgueroles) (J.M. costa) ( http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/4132/pagina1/carnestoltes/sant/quirze/besora/montesquRua de Carnestoltes a Montesquiu. Foto: Adrià Costa iu) Els municipis de Sant Quirze de Besora i Montesquiu van tornar a celebrar junts el Carnaval, aquest diumenge, 16 de març. La festa, de caràcter eminentment familiar, va posar punt i final als Carnestoltes de la comarca. Han estat uns dies intensos, que han tingut el seu punt culminant al Carnaval de Terra Endins de Torelló (http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/40624/colla/dels/grillats/recupera/regnat/multitudinari/car naval/torello) . El cap de setmana també hi ha hagut gresca en d'altres llocs, com Viladrau (http://www.viladrau.cat/ca/agenda/carnaval-2014) , l'Esquirol o Folgueroles (http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/40666/folgueroles/tanca/disbauxa/carnaval) . La rua de Montesquiu va sortir a les quatre de la tarda de l'estació de Sant Quirze, on es va començar una cercavila fins a Montesquiu. La festa es va acabar al pavelló d'aquesta població, amb l'animació infantil del grup Ratataplam.
    [Show full text]
  • Agenda Del Asegurado Plan 2014
    AGENDA DEL ASEGURADO: COMPENSACIÓN POR PÉRDIDA DE PASTOS PERIODO DE SUSCRIPCIÓN ÁMBITO OPCIONES INICIO SUSCRIPCIÓN FINAL SUSCRIPCIÓN Grupo 1 A, B y E 31/12/2014 A, C, D y E 31/12/2014 Grupo 2 B 31/10/2014 Grupo 3 A, B y E 30/11/2014 A, B y E 01/07/2014 31/08/2014 Grupo 4 C y D 31/10/2014 Grupo 5 A y B 31/08/2014 Grupo 6 A y B 31/10/2014 A, B y E 31/08/2014 Grupo 7 C 31/10/2014 ÁMBITO DE APLICACIÓN: Todo el territorio nacional excepto la C.A. de Canarias, dividido en los siguientes grupos de comarcas: GRUPO 1: PIRINEO PROVINCIA COMARCA TERMINO MUNICIPAL Baga, Berga, Borreda, Capolat, Castellar del Riu, Castellar de N’Hug, Castell de L’Areny, Bergada Espunyola, Figols, Gisclareny, Guardiola de Berga, Nou de Bergueda, Pobla de Lillet, Quar, Saldes, Sant Jaume de Frontanyá, Cercs, Vallcebre, Vilada, Sant Julia de Cerdanyola. Alpens, Calldetenes, Folgueroles, Lluça, Montesquiu, Oris, Perafita, Prats de Lluçanés, Pruit, Barcelona Roda de Ter, Rupit, Sant Agustí de Lluçanes, Sant Boi de Lluçanés, Sant Juliá de Vilatorta, Osona Sant Martí de D’Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Sadurní D’Osormort, Santa María de Besora, Santa María de Corcó, Santa María de Merlés, Sant Vicenç de Torelló, Sobremunt, Sora, Tavérnoles, Travertet, Torelló, Vilanova de Sau. Cerdanya Todos los términos Ripollés Todos los términos Girona Agullana, Albanya, Vajol, Cadaqués, Cantallops, Capmany, Cólera, Darnius, Espolla, Jonquera, Alt Emporda Llançá, Maçanet de Cabrenys, Portbou, Port de la Selva, Rabós, Roses, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenc de la Muga, Selva de Mar, Vilamaniscle.
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • EL BRULL Ajuntament
    EL BRULL Ajuntament ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT Identificació de la sessió Núm. 10 /2017 Caràcter: ordinària Data: 23 de novembre de 2017 Horari: de 13,25 h a 14,55 h Lloc: sala de sessions de la Casa Consistorial del Brull Hi assisteixen Ferran Teixidó Turner, alcalde que presideix la sessió Daniel Ubinyana Vivion, tinent d’alcalde ( s’incorpora al punt 2n de la part dispositiva) Pere Medina Serrahima, tinent d’alcalde (s’incorpora al 1r punt de la part de control ) Ramon Roquer Sala, regidor Albert Cartanya Bernal, regidor Núria Altes Sancho, regidora Oriol Soler Adillon, regidor M Montserrat Vergés Tubau, secretària Ordre del dia: A) PART RESOLUTIVA 1.- Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de la sessió anterior. 2.- Sorteig dels membres de la mesa electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya del dia 21 de desembre de 2017. 3.- Aprovació del conveni tipus de col·laboració a signar amb el consell Comarcal d’Osona per l’assessorament, col·laboració i desenvolupament de programes en matèria d’energia i comptabilitat energètica de l’Agència Local de l’Energia d’Osona (ALEO).) 4.- Ratificació de la resolució de l’alcalde de data 6 de novembre de 2017 per la qual s’aprova Addenda a la pròrroga del Conveni específic de cooperació i col·laboració subscrit entre la Diputació de Barcelona, els Ajuntaments d’Aiguafreda, El Brull, Seva i Tagamanent, i l’Associació de gestió forestal Montseny Ponent, per a la redacció i execució d’un pla de producció de biomassa forestal per al subministrament de biocombustibles a instal·lacions municipals Plaça de l'Ajuntament, s/n.
    [Show full text]
  • Grup De Defensa Del Ter. Manlleu Concentració De
    GRUP DE DEFENSA DEL TER. MANLLEU CONCENTRACIÓ DE NITRATS A L'AIGUA DE LES FONTS DE LA COMARCA D'OSONA Mètode: Espectrofotometria UV MES DE GENER DE 2015 Nº 15007 DATA MUNICIPI PUNT DE MOSTREIG Nitrats mg/l. 12/02/2015 ALPENS FONT DE LA LLENA 0,9 12/02/2015 ALPENS FONT DEL PÍ 0,9 12/02/2015 ALPENS FONT DE LA PIXARELLA 2,1 26/01/2015 BALENYÀ FONT DE L'ABEURADOR 27,4 26/01/2015 BALENYÀ FONT DE L'OBI 4,5 26/01/2015 BALENYÀ FONT DE MOLI VERAGUER 323,1 26/01/2015 BALENYÀ FONT DE LA TRIA 136,1 26/01/2015 BALENYÀ FONT DE LA TALAÏA 176,1 28/01/2015 CALLDETENES FONT DEL FIGUERAL 157,3 28/01/2015 CALLDETENES FONT DE LA GANA 280,4 28/01/2015 CALLDETENES FONT DE LA BOGA 223,5 02/02/2015 CENTELLES FONT GROSSA. 220 119,0 02/02/2015 CENTELLES FONT CALENTA 68,9 02/02/2015 CENTELLES FONT DE SAUVA NEGRE 2,0 26/01/2015 COLLSUSPINA FONT DE LA PULLOSA 94,8 26/01/2015 COLLSUSPINA FONT D'EN REGÀS 100,4 25/01/2015 EL BRULL FONT DEL FAIG 1,4 25/01/2015 EL BRULL FONT D'EN BRESC 0,0 25/01/2015 EL BRULL FONT POMERETA 1,3 31/01/2015 ESPINELVES FONT DEL TELL 1,0 31/01/2015 ESPINELVES FONT DEL TORRENT VERD 1,9 31/01/2015 ESPINELVES FONT FRESCA 1,0 02/02/2015 FOLGUEROLES FONT TROBADA 81,2 02/02/2015 FOLGUEROLES FONT DE LA RICARDERA 59,6 02/02/2015 FOLGUEROLES FONT DEL GLAÇ 54,5 25/01/2015 GURB FONT SALADA 343,9 25/01/2015 GURB FONT DE LES CASES D'AVALL 300,7 25/01/2015 GURB FONT DE LA VILA 51,9 14/02/2015 LLUÇÀ FONT DELS BOUS 98,6 14/02/2015 LLUÇÀ FONT DE LES MOSQUERES 65,6 14/02/2015 LLUÇÀ FONT DE LES COVES 175,3 25/01/2015 MALLA FONT DE MALLA 104,4 25/01/2015 MALLA FONT DE LA ROCA 50,8 02/02/2015 MANLLEU FONT DE LA MARE DE DEU 228,2 02/02/2015 MANLLEU FONT DE LA CADERNERA 306,9 02/02/2015 MANLLEU FONT DE TARRÉS 232,9 02/02/2015 MANLLEU FONT DE LA MIRANDA 125,4 29/01/2015 MASÍES DE RODA FONT DE LA TEULA.
    [Show full text]
  • Camins De Verdaguer Can Mateu* Castell De Bellpuig* Gabinet De Premsa I Comunicació
    0 10 min 10 3 h 25 min 3 h 45 min 4 h 30 min 30 h 4 min 45 h 3 min 25 h 3 min h 50 1 min 50 h 1 Temps [email protected] Distància 0 5,080 km 5,080 km 3,500 15,510 km 15,510 km 14,200 km 7,390 620 m 620 16,620 km 16,620 Tel. 938 847 888 847 938 Tel. 08519 Vilanova de Sau de Vilanova 08519 Guilleries, 5 Guilleries, aquesta excursió. aquesta de les Guilleries-Savassona les de més informació sobre sobre informació més Oficina de l’Espai Natural Natural l’Espai de Oficina 525 m 525 Al codi QR trobareu trobareu QR codi Al MÉS INFORMACIÓ MÉS 543 m 543 543 m 543 Tavèrnoles 570 m 570 553 m 553 Folgueroles Folgueroles La Damunt La 638 m 638 Font Trobada Font Superfície protegida: 8.375 ha 8.375 protegida: Superfície Llitons 765 m 765 Gorg de de Gorg Any de constitució: 1998 constitució: de Any FINAL INICI del Munt del DADES PRINCIPALS DADES 855 m 855 Sant Llorenç Sant Salt de la Minyona la de Salt l’atenció del viatger desbordat. viatger del l’atenció castells, ermites, esglésies i monestirs rivalitzen per atreure atreure per rivalitzen monestirs i esglésies ermites, castells, tot i que sorprèn el ric patrimoni humà que s’hi troba. Masies, Masies, troba. s’hi que humà patrimoni ric el sorprèn que i tot Autocars J. Comasòlivas des de Vic, tel. 938 862 614 862 938 tel. Vic, de des Comasòlivas J.
    [Show full text]
  • Descarrega Carta De Serveis De Joventut
    ÍNDEX ACTIVITATS DE COHESIÓ SOCIAL ............................................................................... 1 ACTIVITATS DE CULTURA, OCI I LLEURE EDUCATIU .................................................... 2 EQUIPAMENTS PER A PERSONES JOVES .................................................................... 3 PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ JUVENIL I ASSOCIACIONISME ..................................... 4 SERVEI DE PREVENCIÓ DE DROGUES I PROMOCIÓ DE LA SALUT ................................. 5 SERVEI/ACCIONS ALS CENTRES D’EDUACIÓ SECUNDÀRIA .......................................... 6 ACTIVITATS DE COHESIÓ SOCIAL DESCRIPCIÓ DEL SERVEI: Càpsules esportives és un programa transversal entre els programes de Convivència i Igualtat i el de Joventut destinat a adolescents i joves, que utilitza l'esport com a eina de coeducació, transformació i cohesió social. Els objectius del programa són els següents: Promocionar espais esportius que promoguin la cohesió social, la participació i estils de vida saludables. Treballar en el foment de valors ètics, socials i cívics. Foment de les relacions d’igualtat afectiva entre les persones joves i els valors no sexistes. QUI POT REBRE AQUEST SERVEI: Persones joves dels municipis: Balenyà, El Brull, Malla, Muntanyola, Santa Eulàlia de Riuprimer, Seva, Taradell, Tona, Viladrau i EMD Sant Miquel de Balenyà. COST: Gratuït. COM ACCEDIR-HI: A través de la Mancomunitat La Plana. Àrea responsable: Social Adreça: Sector El Quadro s/n 08522 – Malla (Barcelona) Tel.: 93.812.54.45 e-mail: [email protected] / [email protected] Web: www.mancoplana.cat Horari: De dilluns a dijous de 9h a 14h i de 15h a 17h i divendres de 9 a 14h. 1 ACTIVITATS DE CULTURA, OCI I LLEURE EDUCATIU DESCRIPCIÓ DEL SERVEI: Aquestes van amb consonància amb les necessitats i demandes del propi col·lectiu de gent jove de cada municipi i també amb les possibilitats que hi ha al territori.
    [Show full text]