INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL Gràfic 1: Evolució de la població al Brull. Font: IDESCAT 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 300 10% 250 8% 2.1 PERFIL AMBIENTAL DEL MUNICIPI 200 6% 150 4% 2.1.1 DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’ÀMBIT 100 2% Habitants 50 0% El Brull (41 Km2)5 és un municipi de la comarca d‘Osona. El brull limita al nord amb els 0 -2% municipis de Seva i Viladrau; a l‘est amb el municipi de Montseny; al sud amb els municipis de 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Tagamanent, Aiguafreda i un enclavament de Seva; Finalment limita a l‘oest amb el municipi d'increment Taxa anual any de Balenyà. L‘emmarcament territorial es presenta de forma gràfica en la il·lustració 10. Taxa d'increment anual 2Població per. media móvil (Població) El nucli del Brull es troba a una altitud d‘aproximadament 840 metres tanmateix les altituds al T.M. oscil·len entre els 510 m a les zones més baixes (a l‘entorn del nucli de Sant Jaume de Més de la meitat del T.M. del Brull (la zona est) es troba dins els límits del parc natural del Viladrover) i els 1.692,43 m a les zones més altes a l‘extrem nord est del municipi. Montseny. Concretament als vessants meridionals del massís. Aproximadament una quarta L‘any 2008 comptava amb una població de 246 habitants, el que suposa una densitat de part del municipi corresponent a l‘extrem est, és drenada pel riu Tordera a partir, població molt baixa de 6 hab/Km2 (la densitat mitjana a la comarca d‘Osona és de 119,1 hab principalment, de la riera de Collformic (afluent de la Tordera al municipi veí de Montseny) la /Km2 i a Catalunya és de 229,36 hab/Km2). resta del municipi és drenada pel Congost (al seu pas pel municipi veí de Balenyà) a partir de les rieres d‘Avencó i de martinet (ambdues afluents del Congost –el Besòs-). El gràfic que es presenta tot seguit, mostra l‘evolució del padró d‘habitants des de l‘any 1998 al 2008. S‘hi observa una lleugera tendència a l‘augment de la taxa de creixement, a partir del Pel que fa a les infraestructures de comunicació, cal esmentar la carretera BV-5301 (principal 2006. estructura viària del municipi), de Seva a Palautordera que travessa el Montseny passant per Collformic. I la carretera C-17 de Vic a Barcelona que és l‘eix de comunicació important més proper al brull. En referència a la xarxa ferroviària, malgrat que aquesta queda fora dels límits del T.M. cal destacar per la seva proximitat les estacions de Balenya-Hostalets i de Balenyà-Tona-Seva; ambdues pertanyents a la línia 3 de Renfe que enllaça l‘Hospitalet del Llobregat amb Puigcerdà passant per Barcelona i Vic. Tot plegat s‘esquematitza en la següent il·lustració: 5 D’acord amb les dades de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) 18 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS Il·lustració 9: Xarxa viària del Brull. Font: Ajuntament del Brull Il·lustració 10: Emmarcament territorial La distribució espacial del poblament es caracteritza per la seva dispersió. Les zones urbanes s‘estructuren en tres petits nuclis i una urbanització, aquest fet condiciona fortament la gestió municipal i la participació dels diferents sectors de la població en la vida local. L‘emmarcament territorial es presenta en la següent il·lustració: Pel que fa als fluxos de població, la característica més destacada en la població del Brull és un fluctuació més aviat petita. D‘aquest creixement cal destacar rellevància més o menys equiparable del component natural6 i el component migratori. Es presenten a la següent taula les dades referents a les taxes brutes de creixement de la població al Brull: Taula 2: Creixement de la població (taxes per mil habitants). Mitjana anual (1.986 – 2.001). Font: IDESCAT Creixement Saldo Creixement Període Naixements Defuncions natural Migratori Total 1.986-1.991 5,59 12,29 -6,71 6,71 0 1.991-1.996 7,17 3,07 4,1 10,24 14,34 1.996-2.001 6,66 11,42 -4,76 -4,76 -9,52 6 També s’anomena creixement vegetatiu 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 19 INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL L‘agricultura i la ramaderia, així com l‘aprofitament silvícola, han estat les activitats que han Tagamanent – PN del Montseny. No obstant això, el SMC no disposa d‘històrics de gran marcat la història econòmica i social del Brull. Actualment l‘agricultura i la ramaderia continuen longitud i concretament aquesta estació està operativa des de l‘any 1996. essent un sector important al Brull amb una ocupació propera al 20% de la població7 (dades de Per a l‘avaluació ambiental del POUM del Brull es interessant el resum de les estacions del Turó l‘Idescat per al 2001). Tanmateix cal destacar la importància del sector serveis que el 2001 de l‘Home (ambients muntanyosos) i la d‘Hostalets de Balenyà (ambients planers) per als ocupava poc més del 58% de la població ocupada del Brull. Complementàriament existeix un períodes de referència 1961 – 1990 i 1971 – 2000. Els diagrames ombromètrics que es sector industrial i de construcció rellevant. presenta a continuació correspon al període 1971-2000 a les estacions meteorològiques del Turó de l‘Home i la dels Hostalets de Balenyà: Taula 3: Població ocupada per sectors al Brull. Font: IDESCAT (1.996 – 2.001) Any Agricultura Industria Construcció Serveis Total 2001 20,2 16,9 4,5 58,4 89 1996 24,7 10,4 6,5 58,4 77 Osona 2001 4,6 35,7 11,2 48,5 60.663 Catalunya 2,5 25,2 10,4 62,0 2.815.126 2001 Malgrat l‘existència d‘aquesta activitat econòmica, El Brull presenta un caràcter més residencial que productiu, que es reflecteix en el fet que prop del 88% dels residents treballaven fora del municipi segons dades de l‘IDESCAT de l‘any 2001. CLIMATOLOGIA El clima del Brull, com a la resta de la comarca d‘Osona, és Mediterrani Continental Humit, tot i que als relleus de l‘est del T.M. (Montseny) la precipitació és abundant o molt abundant i la temperatura és més baixa. La precipitació cau de manera regular durant tot l‘any, però l‘hivern és l‘estació més seca. Pel que fa a la temperatura, l‘estiu és calorós a les zones més planeres (a l‘entorn de Sant Jaume de Viladrover) i més fresc a la resta. L‘hivern és fred a tot el municipi, amb inversió tèrmica i boires que afecten sovint les zones més planeres. L‘amplitud tèrmica és alta, especialment a les zones planeres i només l‘estiu queda lliure de la possibilitat de glaçades. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) no gestiona cap estació meteorològica al terme municipal del Brull, de manera que l‘estació més representativa de la zona és l‘estació de 7 Especialment si ho comparem amb la població comarcal i nacional ocupada en aquest sector. 20 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS Gràfic 2: Diagrama ombromètric EM Turó de l’Home (a dalt) i Els Hostalets de Balenyà (a baix). Font: Taula 4: llegenda dels diagrames ombromètrics. Font: SMC SMC -1971 - 2000 El municipi s‘emmarca en una zona de tipus de clima Subhumit (C2) d‘acord amb l‘índex climàtic de Thornthwaite8 tot i que a mida que anem guanyant alçada, el tipus de clima va canviant també arribant fins al tipus Humit IV (B4) a les zones més elevades del T.M. La temperatura mitjana oscil·la entre els 11 i els 13°C a la meitat oest del T.M. i entre els 10°C a les zones més muntanyoses del municipi. Les precipitacions mitjanes oscil·len entre els 700 i els 950 mm. Les èpoques de màxima pluviositat són la primavera i la tardor, mentre que l‘hivern a les zones planeres i l‘estiu per sobre dels 900 metres és l‘estació amb una menor quantitat de pluges registrades. Pel que fa al dèficit hídric9, aquest oscil·la entre els 0 i els 100 mil·lilitres anuals.Tot plegat es presenta resumit de forma gràfica en la il·lustració 11 que es presenta a continuació: 8 L’índex de Thornthwaite, ve definit per la diferència entre l’índex d’humitat (relació percentual entre la suma dels excedents mensuals d’aigua i les necessitats anuals d’aquest líquid expressades per evapotranspiració potencial) i el 60% de l’índex d’aridesa (relació semblant entre el dèficit anual d’aigua expressar per la suma dels dèficits mensuals i la necessitat anual d’aigua) 9 Representació de la diferència entre l’evapotranspiració potencial (ETP), o capacitat evaporant del sòl cobert de vegetació, i la real. A mesura que aquesta diferència és superior, menys garantides estan les necessitats hídriques de les plantes 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 21 Il·lustració 11: Resum de les dades climàtiques del Brull. Font: Atles Climàtic de Catalunya (DMAiH) 2 REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS 22 INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PLA D‘ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL BRULL Finalment, pel que fa als vents dominants, aquests es caracteritzen per una baixa velocitat I a l‘extrem nord-oest del municipi afloren els materials quaternaris i paleògens. Els mitjana. Predominen els vents del sud i del nord, tal com s‘observa en la següent il·lustració: quaternaris són graves i argiles, mentre que els paleògens són conglomerats, gresos, argiles i sorres grolleres.