Discordança Del Brull I Paleozoic De L'avencó
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural GEOZONA 321 DISCORDANÇA DEL BRULL I PALEOZOIC DE L’AVENCÓ INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Aquesta geozona és presidida per la discordança del Brull, una discontinuïtat geològica que separa les dues unitats fonamentals de la geologia de Catalunya que són el sòcol paleozoic i la cobertora mesozoica-cenozoica. Aquesta discordança, visible també en altres indrets de Catalunya, aquí és formada pels materials de la base de les seqüències triàsiques que foren dipositades sobre els materials del Paleozoic (Ordovicià), els quals prèviament havien sofert la denudació que seguí a l’aixecament de la Serralada Herciniana. Prop del Brull, la discordança es manifesta de manera esplèndida i especialment didàctica i accessible, constituint un dels recursos geològics més clàssics. L’existència d’aquesta discontinuïtat geològica de primer ordre, i que respon a una antiga superfície d’erosió, té aquí a més una traducció en el paisatge, doncs es manifesta com una superfície estructural suaument inclinada cap al nord-est que és la que conforma el Pla de la Calma. La Riera de l’Avencó representa una incisió a través d’aquestes unitats. L'interès d'aquesta zona tanmateix no s'atura en la discordança ja que tant al sòcol com a la cobertora afloren altres elements d'interès. Al sòcol s'hi troben les seqüències de l'Ordovicià superior mes complertes de les Serralades Costaneres, i també notables estructures intrusives lligades a l'emplaçament de granitoides. Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Imatge de la discordança del Brull. A la base els nivells de pissarres ordovicianes apareixen rubefactades. Entre les pissarres i el primer banc de conglomerats apareixen uns nivells bretxosos pertanyents a dipòsits col·luvials i que recobreixen un paleorelleu. GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. Puig Castellar (el Brull) 2. Riera de l’Avencó – La Mora COMARCA: Vallès Oriental MUNICIPI(S): Aiguafreda, El Bull DADES FISIOGRÀFIQUES Geozona situada en els contraforts nord-occidentals del massís del Montseny. Aquest massís, que per la part oriental s’aixeca bruscament sobre la fossa del Vallès, cau suaument cap al NW resseguint l’esmentada superfície d’erosió pretriàsica. Aquest pla inclinat és seccionat per barrancs entre els quals el de l’Avencó separa la Serra de l’Arca al NW i la de Picamena al E, essent ambdues la prolongació del la superfície estructural que conforma el pla de la Calma. CONDICIONS D’ACCÉS L’accés a la geozona és extremadament senzill. Hi ha dues opcions: venir per la N-152 fins a Seva i, un cop allà, agafar un trencall a mà dreta des del qual surt la carretera BV-5301 (que travessa tot el Montseny) i, passats uns quants quilòmetres, arribem a El Brull. Des d’aquí ens podem moure per la ersta de la geozona per diferents pistes i corriols, tots en bon estat. Una altra opció és arribar a Aiguafreda i, just al principi del poble (entrada sud), trencar a mà dreta per agafar la pista de la riera de l’Avencó. És una pista transitable per turisme sense cap mena de problema. L’únic problema és que està tallada just al límit amb el Parc Natural del Montseny i, si es vol seguir, s’haurà d’anar a peu. Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL És un espai d’ús tradicional agrícola i ramader. Tanmateix, el gradual despoblament de les zones rurals determina que majoritàriament es tracti actualment d’un espai forestal que queda inclòs dins el Parc Natural del Montseny. Aquesta geozona es troba sota les regulacions específiques del Parc Natural del Montseny, que a més forma part de la xarxa de reserves de la biosfera promoguda per programa MaB (Home i Biosfera) de la UNESCO. SITUACIÓ GEOLÒGICA SITUACIÓ GEOLÒGICA Geològicament aquesta geozona es troba a cavall del massís paleozoic del Montseny que forma part de la serralada prelitoral i el marge sudoriental de la Conca de l’Ebre. Té per tant una posició anàloga a la del Bertí on es reprodueix l’existència d’un sòcol paleozoic i una cobertora mesozoico-terciària però amb dues diferències significatives. Una fa referència al poc espessor a la zona del Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Brull del Mesozoic situat entre el sòcol paleozoic i els materials detrítics rogencs de la base del Paleogen. L’altre diferència és deguda a la relació entre materials i morfologia, ja que mentre al Bertí l’ascensió topogràfica cap els cingles representa geològicament endinsar-se en materials cada cop més joves, aquí una ascensió en direcció al nucli del massís del Montseny significa anar retrocedint en els temps geològics. Així, aquí el Terciari ocupa la vora de la Plana de Vic i són les roques del Paleozoic les que formen els cims culminants. PARAULES CLAU Asghil Hercinià Autunià Lidita Braquiòpode Lineació Bretxa Marga, Mesozoic Buntsandstein Meteorització Calcària Muschelkalk Carbonífer Ordovicià Cenozoic Paleoalteració Clivatge Paleocè Conglomerat Paleògen Devonià Paleorelleu Diàclasi Paleosòl Dic Pedrera Discordança Peneplana Discordança angular Pissarra Discordança erosiva Pòrfir Explotació a cel obert Rubefacció Fòssil Silurià Granit Superfície d'erosió Grauvaca Terciari Gres Triàsic Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ GEOLÒGICA TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Una de les peces claus per comprendre el registre geològic es basa en la interpretació de les relacions estructurals observables sobre el terreny i que afecten a roques de diferent natura i edat. La comprensió del significat d’una discordança donada per James Hutton en un cas concret de la Gran Bretanya fou un dels fets que feu avançar la comprensió dels processos geològics. Una discordança conté enregistrades sovint una successió d’esdeveniments que han marcat la configuració d’una regió. Així, una discordança com la del Brull ens evidencia que ha existit un procés de sedimentació seguit per un esdeveniment tectònic. També informa que aquests processos han estat seguits d’una important erosió fins que un relleu es va transformar en una peneplana. Examinant la natura dels estrats sedimentats per sobre la superfície d’erosió podem deduir que es va produir una transgressió, de manera que aquesta antiga superfície va ser recoberta per dipòsits continentals i posteriorment marins. Lligar aquestes observacions amb l’edat de les roques existents ens pot donar informació de la història geològica d’aquesta regió durant un lapse de temps de més de 400 milions d’anys. Aquesta circumstància, que no és aliena a moltes de les altres localitats incloses en aquest inventari, evidencia la necessitat de la Geoconservació. L’aflorament que d’una forma més clara permet observar la discordança del Brull és d’origen artificial, ja que fou creat amb motiu d’una obra vial. Malgrat trobar-se inclosa en un espai especialment protegit com és el Parc Natural del Montseny, no ha existit un estratègia de conservació específica. El que un dia l’home va posar al descobert, unes dècades després pot ser destruït si es realitza un nou condicionament del vial sense tenir en compte l’existència d’un valor geològic excepcional. S’ha insistit molt per justificar el valor patrimonial de la zona en el tema de la discordança. Tanmateix, aquesta zona inclou altres valors geològics d’interès com són les sèries paleozoiques que situades per sota la superfície d’erosió han aflorat àmpliament gràcies a la incisió erosiva perpetrada pel barranc de l’Avencó. Els materials que afloren en aquesta localitat són variats però entre ells cal destacar els de l’Ordovicià, rics en fauna, circumstància no massa estesa en els afloraments de Paleozoic sovint afectats per una intensa tectònica i pel metamorfisme. El jaciment de brachiopoda de la Mora és un dels més rics de Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural l’Ordovicià i revela l’existència d’una comunitat faunística bentònica que vivia en un ambient marí d’aigües somes. Els afloraments d’intrusions de granitoides a les pissarres mostra l’existència d’un magmatisme sintectònic, en contra de que, com sovint s’ha afirmat, les intrusions siguin tardi o post-tectòniques. Interès turístic: 3 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 2,5 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 3,5 Interès científic: 5 ANÀLISI COMPARATIVA S’ha assenyalat que, atesa la proximitat geogràfica i similitud geològica, aquest afloraments tenen molts elements en comú amb la Geozona 325 “Cingles de Bertí” i també amb els afloraments del Geòtop 323 “Discordança pretriàsica a Can Agustí (Pla de la Calma)”. Si bé al Bertí les seqüències de la cobertora, tant mesozoiques com cenozoiques, hi són més desenvolupades, la discordança pròpiament dita està molt més ben esposada al Brull. És una circumstància comuna protegir arreu del món localitats on es manifestin discordances. A més de la clàssica discordança de Hutton al Siccar Point de la Gran Bretanya, no lluny de les antípodes, als Northeast Highlands de Tasmània, també es protegeix aquesta localitat que mostra la discordança associada a la superfície d’erosió pre- permiana.