Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

GEOZONA 321 DISCORDANÇA DEL BRULL I PALEOZOIC DE L’AVENCÓ

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Aquesta geozona és presidida per la discordança del Brull, una discontinuïtat geològica que separa les dues unitats fonamentals de la geologia de Catalunya que són el sòcol paleozoic i la cobertora mesozoica-cenozoica. Aquesta discordança, visible també en altres indrets de Catalunya, aquí és formada pels materials de la base de les seqüències triàsiques que foren dipositades sobre els materials del Paleozoic (Ordovicià), els quals prèviament havien sofert la denudació que seguí a l’aixecament de la Serralada Herciniana. Prop del Brull, la discordança es manifesta de manera esplèndida i especialment didàctica i accessible, constituint un dels recursos geològics més clàssics. L’existència d’aquesta discontinuïtat geològica de primer ordre, i que respon a una antiga superfície d’erosió, té aquí a més una traducció en el paisatge, doncs es manifesta com una superfície estructural suaument inclinada cap al nord-est que és la que conforma el Pla de la Calma. La Riera de l’Avencó representa una incisió a través d’aquestes unitats. L'interès d'aquesta zona tanmateix no s'atura en la discordança ja que tant al sòcol com a la cobertora afloren altres elements d'interès. Al sòcol s'hi troben les seqüències de l'Ordovicià superior mes complertes de les Serralades Costaneres, i també notables estructures intrusives lligades a l'emplaçament de granitoides.

Dr. Roux, 80 08017 Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Imatge de la discordança del Brull. A la base els nivells de pissarres ordovicianes apareixen rubefactades. Entre les pissarres i el primer banc de conglomerats apareixen uns nivells bretxosos pertanyents a dipòsits col·luvials i que recobreixen un paleorelleu.

GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. Puig Castellar (el Brull) 2. Riera de l’Avencó – La Mora

COMARCA: Vallès Oriental MUNICIPI(S): , El Bull

DADES FISIOGRÀFIQUES Geozona situada en els contraforts nord-occidentals del massís del . Aquest massís, que per la part oriental s’aixeca bruscament sobre la fossa del Vallès, cau suaument cap al NW resseguint l’esmentada superfície d’erosió pretriàsica. Aquest pla inclinat és seccionat per barrancs entre els quals el de l’Avencó separa la Serra de l’Arca al NW i la de Picamena al E, essent ambdues la prolongació del la superfície estructural que conforma el pla de la Calma.

CONDICIONS D’ACCÉS L’accés a la geozona és extremadament senzill. Hi ha dues opcions: venir per la N-152 fins a Seva i, un cop allà, agafar un trencall a mà dreta des del qual surt la carretera BV-5301 (que travessa tot el Montseny) i, passats uns quants quilòmetres, arribem a El Brull. Des d’aquí ens podem moure per la ersta de la geozona per diferents pistes i corriols, tots en bon estat. Una altra opció és arribar a Aiguafreda i, just al principi del poble (entrada sud), trencar a mà dreta per agafar la pista de la riera de l’Avencó. És una pista transitable per turisme sense cap mena de problema. L’únic problema és que està tallada just al límit amb el Parc Natural del Montseny i, si es vol seguir, s’haurà d’anar a peu.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL És un espai d’ús tradicional agrícola i ramader. Tanmateix, el gradual despoblament de les zones rurals determina que majoritàriament es tracti actualment d’un espai forestal que queda inclòs dins el Parc Natural del Montseny. Aquesta geozona es troba sota les regulacions específiques del Parc Natural del Montseny, que a més forma part de la xarxa de reserves de la biosfera promoguda per programa MaB (Home i Biosfera) de la UNESCO.

SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA Geològicament aquesta geozona es troba a cavall del massís paleozoic del Montseny que forma part de la serralada prelitoral i el marge sudoriental de la Conca de l’Ebre. Té per tant una posició anàloga a la del Bertí on es reprodueix l’existència d’un sòcol paleozoic i una cobertora mesozoico-terciària però amb dues diferències significatives. Una fa referència al poc espessor a la zona del

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Brull del Mesozoic situat entre el sòcol paleozoic i els materials detrítics rogencs de la base del Paleogen. L’altre diferència és deguda a la relació entre materials i morfologia, ja que mentre al Bertí l’ascensió topogràfica cap els cingles representa geològicament endinsar-se en materials cada cop més joves, aquí una ascensió en direcció al nucli del massís del Montseny significa anar retrocedint en els temps geològics. Així, aquí el Terciari ocupa la vora de la Plana de i són les roques del Paleozoic les que formen els cims culminants.

PARAULES CLAU Asghil Hercinià Autunià Lidita Braquiòpode Lineació Bretxa Marga, Mesozoic Buntsandstein Meteorització Calcària Muschelkalk Carbonífer Ordovicià Cenozoic Paleoalteració Clivatge Paleocè Conglomerat Paleògen Devonià Paleorelleu Diàclasi Paleosòl Dic Pedrera Discordança Peneplana Discordança angular Pissarra Discordança erosiva Pòrfir Explotació a cel obert Rubefacció Fòssil Silurià Granit Superfície d'erosió Grauvaca Terciari Gres Triàsic

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Una de les peces claus per comprendre el registre geològic es basa en la interpretació de les relacions estructurals observables sobre el terreny i que afecten a roques de diferent natura i edat. La comprensió del significat d’una discordança donada per James Hutton en un cas concret de la Gran Bretanya fou un dels fets que feu avançar la comprensió dels processos geològics. Una discordança conté enregistrades sovint una successió d’esdeveniments que han marcat la configuració d’una regió. Així, una discordança com la del Brull ens evidencia que ha existit un procés de sedimentació seguit per un esdeveniment tectònic. També informa que aquests processos han estat seguits d’una important erosió fins que un relleu es va transformar en una peneplana. Examinant la natura dels estrats sedimentats per sobre la superfície d’erosió podem deduir que es va produir una transgressió, de manera que aquesta antiga superfície va ser recoberta per dipòsits continentals i posteriorment marins. Lligar aquestes observacions amb l’edat de les roques existents ens pot donar informació de la història geològica d’aquesta regió durant un lapse de temps de més de 400 milions d’anys. Aquesta circumstància, que no és aliena a moltes de les altres localitats incloses en aquest inventari, evidencia la necessitat de la Geoconservació. L’aflorament que d’una forma més clara permet observar la discordança del Brull és d’origen artificial, ja que fou creat amb motiu d’una obra vial. Malgrat trobar-se inclosa en un espai especialment protegit com és el Parc Natural del Montseny, no ha existit un estratègia de conservació específica. El que un dia l’home va posar al descobert, unes dècades després pot ser destruït si es realitza un nou condicionament del vial sense tenir en compte l’existència d’un valor geològic excepcional. S’ha insistit molt per justificar el valor patrimonial de la zona en el tema de la discordança. Tanmateix, aquesta zona inclou altres valors geològics d’interès com són les sèries paleozoiques que situades per sota la superfície d’erosió han aflorat àmpliament gràcies a la incisió erosiva perpetrada pel barranc de l’Avencó. Els materials que afloren en aquesta localitat són variats però entre ells cal destacar els de l’Ordovicià, rics en fauna, circumstància no massa estesa en els afloraments de Paleozoic sovint afectats per una intensa tectònica i pel metamorfisme. El jaciment de brachiopoda de la Mora és un dels més rics de

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural l’Ordovicià i revela l’existència d’una comunitat faunística bentònica que vivia en un ambient marí d’aigües somes. Els afloraments d’intrusions de granitoides a les pissarres mostra l’existència d’un magmatisme sintectònic, en contra de que, com sovint s’ha afirmat, les intrusions siguin tardi o post-tectòniques.

Interès turístic: 3 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 2,5 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 3,5 Interès científic: 5

ANÀLISI COMPARATIVA S’ha assenyalat que, atesa la proximitat geogràfica i similitud geològica, aquest afloraments tenen molts elements en comú amb la Geozona 325 “Cingles de Bertí” i també amb els afloraments del Geòtop 323 “Discordança pretriàsica a Can Agustí (Pla de la Calma)”. Si bé al Bertí les seqüències de la cobertora, tant mesozoiques com cenozoiques, hi són més desenvolupades, la discordança pròpiament dita està molt més ben esposada al Brull. És una circumstància comuna protegir arreu del món localitats on es manifestin discordances. A més de la clàssica discordança de Hutton al Siccar Point de la Gran Bretanya, no lluny de les antípodes, als Northeast Highlands de Tasmània, també es protegeix aquesta localitat que mostra la discordança associada a la superfície d’erosió pre- permiana. En quan als aflorament de Paleozoic de la Riera de l’Avencó, aquests es complementen amb les localitats de Collserola (339) i amb els afloraments de can Puig i de can Avinyonet situats a la Geozona 338 “Escletxes del Papiol - Can Puig”.

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS El massís del Montseny es caracteritza per l’exuberant vegetació amb els paisatgísticament interessants canvis de color estacional, especialment a les castanyedes. En quan a patrimoni cultural, a més de masies d’interès escampades per tota la zona, al Brull hi ha l’Església romànica de Sant Martí del Brull i el castell del Brull que es troba en estat bastant ruïnós. L’ ermita de Sant Salvador de l'Avencó és romànica del segle XII. Hi ha diversos monuments megalítics a la serra de l'Arca, a la Costa de Can Brull, de Cruïlles i al pla del Boix. És interessant el dolmen de la Serra de l'Arca, construït amb lloses de calcàries mesozoiques.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) Al final del Carbonífer i començaments del Permià, la gran Serralada Herciniana que abraçava tot el que ara és l’Europa central i meridional va començar a ser arrasada i peneplanitzada. Els materials paleozoics involucrats en aquesta orogènia i que formaven part de zones ocultes de l’interior de l’escorça, s’apropaven a la superfície a mida que l’erosió anava desmantellant l’edifici orogènic. A la formació d’una gran superfície erosiva seguí la formació de conques sedimentàries per efecte d’una tectònica extensional. El sediments permians i triàsics van anar reomplint aquestes conques cobrint els estrats del Paleozoic. D’aquesta manera es creà la discordança permo-triàsica, omnipresent allà on es produí la sedimentació del Mesozoic. A partir d’aquest instant, l’evolució segueix històries geològiques amb diferències que depenen de la localització. Així, aquí la sedimentació en el Mesozoic va ser bastant limitada als temps triàsics (conglomerats del Buntsandstein i calcàries del Muschelkalk). A més, possiblement part dels materials mesozoics acumulats varen ser de nou erosionats abans del Paleogen. En canvi, al Garraf (veure geozona 347: “Eramprunyà - la Desfeta”) la sedimentació es prolongà durant gran part del Mesozoic. Al Brull, el registre sedimentari es reprèn a l’inici dels temps cenozoics amb una nova transgressió que té certa similitud amb la triàsica, doncs s’inicià amb la deposició de seqüències detrítiques vermelles que evolucionaren a sediments marins.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC En general, cadascuna de les discordances té una rellevància que transcendeix l’interès regional per quan és una peça del trencaclosques que permet explicar l’evolució de l’escorça geològica de la Terra a través dels temps geològics. És un registre que alhora conté informació sobre les conques paleozoiques i els éssers vius que en aquells temps habitaven la terra. Dóna informació sobre l’existència d’una gran convulsió a la fi dels temps paleozoics i de l’existència d’un dràstic procés erosiu que convertí en peneplana una enorme cadena muntanyosa. I també enregistra el canvi climàtic produït a l’inici del Mesozoic, on d’una situació tropical humida es passa a una situació àrida. Els nivells laterítics rubefactats atribuïts a l’Autunià inferior marcarien aquest moment on sobre un paleosòl comença a produir-se una sedimentació continental en clima àrid. En

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural conseqüència, aquesta localitat constitueix un exemple de l’evolució de les conques sedimentàries, del clima, de la paleogeografia i de la fauna durant un prolongat lapse de temps. A més, les roques del Paleozoic contenen informació sobre processos tectònics i magmàtics del cicle hercinià i els sediments paleogens contenen informació sobre l’evolució paleogeogràfica de l’inici del Terciari. En síntesi, és un llarg registre que evidencia que a la zona hi ha sediments de temps anteriors a la presència dels dinosaures, sediments formats quan aquest ja poblaven la superfície de la Terra (sense que se n’hagin localitzat restes), i sediments dipositats quan aquest ja s’havien extingit.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Pot afirmar-se que la discordança del Brull és l’exemple més emblemàtic a Catalunya d’aquesta mena d’estructures. No és l’únic però sí per la seva accessibilitat i per la seva posició estratègica en el context geològic català es constitueix com un dels millors recursos didàctics. La discordança del Brull fou ja descrita per Solé i Sabarís el 1939. Des d’aleshores els afloraments són constant objecte de visita, tant a nivell didàctic com científic, raó per la que aquesta localitat es troba descrita en guies geològiques. L’estudi dels sediments triàsics dels Catalànids foren estudiats des del punt de vista litostratigràfic/sedimentològic per Llopis (1947), Virgili (1958), Marzo (1980), Gómez-Gras (1993a) i Marzo i Calvet (1994). En síntesi, aquests treballs van fundar les bases estratigràfiques. Marzo (1980) interpretà les fàcies d’aquests materials i Gómez-Gras (1993) abordà la caracterització petrològica del sediment, la seva diagènesi i procedència. La problemàtica dels perfils de meteorització fou abordada inicialment per Virgili et al. (1974), on argumentaren que a la Serralada Ibèrica el sòcol hercinià està rubefactat tant sols quan la cobertora són les fàcies Buntsandstein, i atribuïren una edat permiana al procés de rubefacció. Posteriorment, Marzo (1980) descriu l’alteració rubefactant en diferents litologies del sòcol hercinià de la Serralada Costero-Catalana, assenyalant, com ja havien indicat Virgili et al. (1974), que presenten les mateixes característiques que els sols ferruginosos tropicals. Més recentment, Gómez-Gras (1993) i Ferrer (1997) precisen que l’alteració rubefactant és de tipus laterític i assignen el seu desenvolupament a l’Autunià inferior.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Almera J. (1913): Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona. Región quinta o del Montseny, Vallés y litoral, con explicación somera en la misma hoja. E. 1:40.000. Topografía j. Brossa. Barcelona.

Anadón, P., Colombo, F., Esteban M., Marzo, M., Robles, S., Santanach, P. i Solé-Sugrañes, LL. (1979): Evolución tectonoestratigráfica de los Catalánides. Acta Geol. Hispánica, 14: 242-270.

Busquets, P. Dominguez, A. i Vilaplana, M. 1979. Geologia d’. Escola Universitària de Mestres d’Osona. 195 pp.

Calvet, F. i Marzo, M. (1994): El Triásico de las Cordilleras Costero Catalanas: Estratigrafía, Sedimentología y Análisis Secuencial. Guia de la excursión. III Col. Estrat. Paleog. Pérm. y Triás. Esp., 53 pp., Cuenca

Colombo, F. (1980): Estratigrafía y sedimentología del Terciario inferior continental de los Catalánides. Tesis doctoral, Univ. De Barcelona, 609 p. (inédita)

Ferrer, C. (1997): La meteorització laterítica del trànsit Paleozoic-Mesozoic: Caracterització petrològica i ignificat geològic. Tesi de llicenciatura, Universitat Autònoma de Barcelona, 169 p.

Garrido-Megías, A. i Villena, J. (1977): El Trias germánico en España: paleogeografia y estudio secuencial. Cuad. Geol. Ibérica, 4: 37-56.

Gómez-Gras, D. (1993): El Permotrías de la Cordillera Costero Catalana: Facies y Petrología Sedimentaria. Parte I. Bol. Geol. Min. Vol. 104-2: 115-161.

González, J.L. i de Gibert, J.M. 1992. Braquiópodos y otra fauna asociada del ordovícico superior de aiguafreda (Montseny): consideraciones tafonómicas y paleoecológicas. Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia. 8: 31-36

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Julivert, M. i Durán, H. (1990): Paleozoic stratigraphy of the Central and Northern part of the Catalonian Coastal Ranges (NE ). Acta Geol. Hispánica, 25 (1/2): 3-12.

Llopis, N. (1947): Contribución al conocimiento de la morfoestructura de los Catalánides. Publ. Inst. "Lucas Mallada". C.S.I.C., 372 pp.

Marzo, M. (1980): El Buntsandstein de los Catalánides: estratigrafia y procesos de sedimentación. Tesis Doctoral. Universidad de Barcelona, 317 pp.

Marzo, M. (1986): Secuencias fluvio-eólicas en el Buntsandstein del Macizo de Garraf (Provincia de Barcelona). Cuad. Geol. Ibérica, 10: 207-233.

Marzo, M. i Calvet, F. (1985): Guia de la excursión al Triásico de los Catalánides. II Col. Estrat. Paleog. Pérm. y Triás. Esp., 175 pp., Seu d'Urgell.

Nuñez, J.A., Gómez-Gras, D. y Maestro, E. (2000): Sedimentología del Eoceno Inferior-Medio del borde SE de la Cuenca Surpirenaica Oriental. Geotemas, 1 (2): 205-208

Nuñez, J.A., Gómez-Gras, D. y Maestro, E. (2000): Petrología del Eoceno Inferior- Medio del borde S de la Cuenca Surpirenaica Oriental. Geotemas, 2: 157-159

Puschman, C. 1968 Stratigraphische Untersuchungen in Paläozoikum der Montseny (Katalonien, Spanien). Geol. Rundschau 57 (3): 1006-1088

Solè de Porta, N. i Torrentó, L. (1985): Sucesiones microflorísticas en el Trías de los Catalánides (NE España). Revista d’Investigacions Geològiques, 41: 17-22.

Solè de Porta, N., Calvet, F. i Torrentó,, L. (1987): Análisis palinológico del Triásico de los Catalánides (NE España). Cuad. Geol. Ibérica, 11: 237-254.

Solé Sabarís, L. (1939): Superficies de erosión en las Cordilleras Litorales de Cataluña. Publ. Univ. Barcelona: 145-158.

Solé Sabarís, L. (1958-1964). Geografía de Catalunya. Ed. Aedos. Barcelona

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Solé Sabarís, L. (1964). Geología práctica de los alrededores de Barcelona. Dir. General de Enseñanza media, nº 379, Min. Ed. Nacional, Madrid. 136 pp.

Sopeña, A., López, J., Arche A., Pérez-Arlucea, M., Ramos, A., Virgili, C. i Hernando, S. (1988): Permian and Triassic rift basins of the Iberian Peninsula. En: Manspeizer, W. (Ed.) Triassic-Jurassic Rifting: Continental Breakup and the Origin of the Atlantic Ocean and Passive Margins, part B. Developements in Geotectonics, 22: 757-786.

Vilas, E. Durán, H. i Julivert, M. 1987. The Upper Ordovician clastic sequence of the Catalonian Coastal Ranges and its brachiopod fauna. N. Jb. Geol. Paläont. Abh. 174 (1): 55-74

Virgili, C. (1958): El Triásico de los Catalánides. Bol. Inst. Geol. Min. España, 69: 1-856.

Web del Parc Natural del Montseny: http://www.diba.es/parcs/montseny/montseny.htm

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Visió general de la discordança del Brull. Els estrats de conglomerats presenten una suau inclinació cap a l’oest. Els materials ordovicians situats per sota, rubefactats, mostren la pissarrositat herciniana en disposició sub-vertical. Entre ambdós es situen unes bretxes col·luvials (petites tarteres) que recobreixen el sòcol.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Seguint la carretera en sentit contrari (des de la discordança cap al Brull) es van creuant materials situats estratigràficament per sobre els conglomerats basals i que són per tant d’edats progressivament més recents. La foto mostra un aflorament de gresos del Buntsandstein amb l’estratificació inclinada cap a l’esquerra.

Vista d’una de les pedreres de la vall de l’Avencó. Aquestes pedreres exploten les grauvaques ordovíciques per fer-la servir com pedra ornamental. Són roques estratificades i massises però amb un important diaclasat que dificulta l’obtenció de lloses de gran tamany. A la fotografia s’aprecia el fort cabussament de l’estratificació.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Un altre vista aèria sobre el barranc de l’Avencó. Aquest barranc, excavat fins per sota la superfície d’erosió pre- triàsica, mostra els materials del sòcol paleozoic. La materialització d’aquesta superfície en el paisatge és molt evident.

En direcció a Coll Formic, la carretera s’endinsa en els materials paleozoics del massís del Montseny. La foto mostra les pissarres grauvàquiques del Paleozoic situades estructuralment immediatament per sota la superfície d’erosió. Pot apreciar-se com en allunyar-nos del contacte les roques del Paleozoic perden els efectes de la rubefacció i recuperen les tonalitats que li són pròpies. A notar la disposició subvertical de la foliació (clivatge) en els materials paleozoics.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Des de la discordança fins a Coll Formic la carretera transcorre pels materials paleozoics. Predominen les sèries de pissarres amb grauvaques, exhibint un variable grau de metamorfisme, i sovintegen les intrusions de roques granítiques (granits, pòrfirs, leucogranits). A la fotografia es mostra un d’aquest cossos amb un complex contacte que indica que les deformacions hercinianes es prolongaren més enllà de l’emplaçament del magma. La forma lobulada i angulosa del contacte indica la major competència del granit.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL Des de l’any 1977 la geozona forma part del Parc Natural del Montseny. Tanmateix, en la gestió d’aquest parc es troba a faltar un interès pel tema del patrimoni geològic. Uns rètols informatius i explicatius i un bon condicionament de l’entorn de la discordança amb possibilitats d’estacionament serien desitjables.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Sortosament, no s’ha evidenciat cap actuació que malmeti el fràgil aflorament de la discordança, però sense protecció específica la conservació d’aquest aflorament no està garantida. La proliferació de pedreres al barranc de l’Avencó està modificant negativament el paisatge d’aquest paratge d’interès natural i, encara que no ho sembla, protegit.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Cal regular i restringir l’ús de martells en l’aflorament de la discordança i en els jaciments de fòssils de l’Ordovicià superior.

RECOMANACIONS PER LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS Aquesta localitat tindria cabuda en els catàlegs d’abast estatal, considerant-la en el marc de les localitats del Montseny occidental i septentrional entre les que s’inclou els Cingles de Bertí.

AUTORIA DE LA FITXA Jordi Carreras Planells

Unitat de Geotectònica Departament de Geologia Facultat de Ciències Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Barcelona)

E-mail: [email protected]

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 1 PUIG CASTELLAR (EL BRULL)

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Inclou l’aflorament més emblemàtic de la geozona, que és la secció de la discordança exposada en el punt quilomètric 30,1 de la carretera de Seva a Coll Formic. S’ha insistit en l’explicació general de la rellevància d’aquest aflorament per il·lustrar l’evolució geològica de Catalunya i per la comprensió en general dels processos geològics. El límit que es situa en aquest punt concret no tan sols separà dos etapes diferenciades de l’evolució geològica de Catalunya com són el cicles hercinià i alpí, sinó que a més separa dos unitats geològico-paisatgístiques: el massís cristal·lí del Montseny i la conca mesozoico-terciària de la Depressió Central, que en aquest sector és representada per la plana de Vic. Aquest aflorament representa un dels millors recursos didàctics de la geologia que existeixen a Catalunya. A la entenedora disposició dels materials de sòcol i cobertora s’hi afegeix un immillorable balcó que permet realitzar explicacions de les tres unitats fonamentals en la geologia de Catalunya: les Serralades Costaneres Catalanes, la Conca de l’Ebre i el Pirineu, totes elles reconeixibles visualment des d’aquest indret. La localitat es pot completar amb la visita als afloraments de gresos triàsics amb estratificació i laminacions creuades en una petita pedrera abandonada al quilòmetre 31,2 de la mateixa carretera.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Vista de la discordança del Brull. Els estrats de conglomerats, més resistents a l’erosió, formen un petit ressalt sobre les alterades i rubefactades pissarres ordovicianes infrajacents.

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Una altra vista general de la discordança en un dia de pràctiques de camp amb estudiants de geologia. La foto evidencia la manca d’espai per a realitzar observacions i explicacions, així com les dificultats per a estacionar vehicles.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Detall de la discordança. S’aprecia un límit molt net entre el sostre de les pissarres i les bretxes que les recobreixen. Per efecte de l’alteració meteòrica prèvia a la deposició dels materials mesozoics, i també pel pes d’aquests sediments, les pissarres de l’Ordovicià mostren un grau de disjunció més elevat que quan les observem en posicions més allunyades del contacte

Els conglomerats de la base del Buntsandstein sovint presenten un caràcter bretxós amb còdols angulosos i poc rodats de quars i pissarra.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL L’aflorament de la discordança del Brull és sortosament un dels que ha resistit perfectament les actuacions que sovint comporta el condicionament i millora de carreteres. Tanmateix, seria desitjable que es condicionés l’entorn, possibilitant la visita de grups a aquesta localitat amb unes millors condicions de seguretat.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES L’amenaça més evident és la que podria derivar-se d’una modificació del traçat de la carretera que no tingués en compte l’existència d’aquest punt singular.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS És recomanable restringir l’ús del martell en aquesta localitat.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

FITXA DEL GEÒTOP INCLÒS 2 RIERA DE L’AVENCÓ – LA MORA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Aquest geòtop, a diferència del precedent, té un interès científic més restringit a especialistes. La secció que la riera de l’Avencó ha excavat en el sòcol paleozoic és una de les més complertes del Paleozoic de les Serralades Costaneres Catalanes. Existeix uns seqüència que inclou materials de l’Ordovicià, del Silurià, del Devonià i del Carbonífer. Aquesta localitat és la més completa als Catalànids en quan a fauna de l’Ordovicià. A més, en no quedar incloses en aquesta fase d’inventari les localitats de les Guilleries i de les Gavarres, el geòtop de l’Avencó és la única localitat representativa d’aquest període. El jaciment de brachiopoda de la Mora és un dels més rics de l’Ordovicià i revela l’existència d’una comunitat faunística bentònica que vivia en un ambient marí d’aigües somes.

Vista aèria del barranc de l’Avencó. Aquesta vall representa una incisió a través del sòcol paleozoic situat per sota la superfície d’erosió del Pla de la Calma, i casualment ha fet aflorar una seqüència de materials paleozoics que va des dels temps ordovicians fins als carbonífers. A la fotografia es reconeix a l’esquerra el cingle mesozoic que delimita per l’est la Serra de l’Arca. Al fons s’aprecia la superfície d’erosió pre- triàsica, inclinada de tal manera que des del Matagalls i en direcció a la plana de Vic va perdent gradualment alçada.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Vista sobre una de les pedreres que exploten les grauvaques ordovíciques que evidencia l’impacte negatiu que aquesta explotació genera en el paisatge.

Detall d’una de les explotacions que posa de manifest l’impacte negatiu que causa el barraquisme i la deixadesa, molt sovint associats amb aquest tipus d’explotacions.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Aspecte de les grauvaques ordovíciques del barranc de l’Avencó. Els plans inclinats cap a la dreta corresponen a l’estratificació, mentre que els plans verticals corresponen a una família de diàclasis. Sobre la superfície d’estratificació es reconeixen lineacions tectòniques.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Les pròpies de la geozona, encara que amb el fet afegit de què la presència de diversos fronts d’explotació en pedreres està creant un fort impacte negatiu en el paisatge.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES Les pròpies de l’existència de diferents pedreres amb la corresponent acumulació d’esbaldregalls. La contínua circulació de camions per les pistes de la vall de l’Avencó genera el característic recobriment per pols dels afloraments situats a la vora de les pistes.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Seria recomanable restringir les explotacions i evitar que aquestes puguin acabar malmetent les formacions fossilíferes de l’Ordovicià superior. També s’hauria de restringir el mostreig de fòssils en tots els jaciments del Paleozoic.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94