DOCSLIB.ORG

AUTORS DE LA RENAIXENÇA Febrer 2011

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
AUTORS DE LA RENAIXENÇA Febrer 2011 AUTORS DE LA RENAIXENÇA febrer 2011 JACINT VERDAGUER És l’autor més important de la literatura catalana del segle XIX. La importància de Verdaguer es basa en els següents factors: Fou capaç de crear una obra molt sòlida, que serví de base per als poetes i prosistes posteriors. Arribà a l’ànima del poble i dotà la seva obra d’una excel·lent categoria literària. Contribuí a donar ressò universal a la nostra llengua ja que algunes de les seves obres foren traduïdes a diverses llengües europees (castellà, portuguès, francès, provençal, anglès, txec, italià, 1 alemany...) VIDA___________________________________________________________ Nascut a Folgueroles (Osona) el 1845.Era fill de família camperola amb poques possibilitats econòmiques. Als deu anys entrà en règim d’alumne extern en el Seminari de Vic. De seguida va tenir fama de bon versaire i l’any 1865 participà en els Jocs Florals. El 1870 fou ordenat sacerdot. Durant dos anys viatjà per l’Atlàntic i acabà de redactar el seu llarg poema èpic L’Atlàntida. El 1877 guanyà els JJFF amb el poema l’Atlàntida. El 1886 sofrí un profund trasbalsament espiritual després d’un viatge a Terra Santa i a partir de llavors inicià una campanya excessiva de donacions als pobres com a almoiner del marquès de Comillas i practicà exorcismes. Fou traslladat al Santuari de Gleva acusat de patir demència. Al cal de dos anys tornà a Barcelona i seguí practicant exorcismes. Per aquest motiu fou suspès de les seves funcions de capellà però el 1898 pogué tornar a dir missa. L’any 1902 caigué malalt d’una tuberculosi i morí a Vallvidrera. El seu enterrament fou un acte multitudinari com mai s’havia vist a Barcelona. OBRA__________________________________________________________ Verdaguer fou sobretot poeta, però també un excel·lent prosista. Podem dividir la seva obra en tres períodes: 1860-1877. Escriví molta poesia religiosa i començà a escriure L’Atlàntida, poema que narra l’enfonsament d’aquest continent tot barrejant-hi elements mitològics de la tradició grega, bíblica, egípcia... Els personatges són descrits amb molta artificiositat. 1877-1886. Període de gran activitat literària, que es clogué amb la publicació del seu gran poema èpic: El Canigó, que consisteix en una exaltació dels orígens cristians de Catalunya a l’edat mitjana. Verdaguer pren com a pilars bàsics la catalanitat, religiositat i natura, i s’inspira en la tradició popular, la llegenda i el passat històric. Tot el que hi succeeix és més humà i realista. AUTORS DE LA RENAIXENÇA febrer 2011 1886-1902. En aquests anys de tensions i lluites contra els seus enemics escriví amargs poemes com Flors del Calvari. Sovint s’ha oblidat la importància que ha tingut per a la nostra literatura la seva rica i variada prosa. La necessitat de fer entenedores les seves argumentacions en defensa de les acusacions d’exorcisme, demència i malversació, li exigí una prosa funcional sense recargolaments retòrics de cap mena. Cal destacar obres com Excursions i viatges i En defensa pròpia. 2 Jacint Verdaguer Sant Martí del Canigó AUTORS DE LA RENAIXENÇA febrer 2011 ÀNGEL GUIMERÀ Àngel Guimerà suposà per al teatre català del segle XIX el mateix que Verdaguer per a la poesia. Amb Àngel Guimerà el teatre assolí uns nivells de qualitat que no havia tingut des de l’edat mitjana. Va esdevenir un escriptor d’una gran presència social. Universalitzà per primer cop el teatre català. Fou traduït a moltes llengües. VIDA___________________________________________________________ 3 Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife 1845-Barcelona 1924) era fill de pare català i mare canària, visqué els primers vuit anys a les Canàries i després es traslladà al poble patern del Vendrell, on residí els anys d’infantesa. Estudià a Barcelona. Començà la seva vida literària en castellà, però ben aviat es féu conèixer pels seus articles en català. El 1877 guanyà els tres premis ordinaris del certamen (flor natural, la viola i l’englantina) i fou nomenat mestre en Gai Saber. El 1879 estrenà Gal·la Placídia, la seva primera obra dramàtica, que fou l’inici d’una llarga carrera teatral que el convertí en el millor dramaturg català del XIX. Catalanista i conservador convençut, el seu enorme prestigi el féu figurar a primera fila del moviment polític nacionalista. El 1911 entrà com a numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, però mai va estar d’acord amb la reforma gramatical que dugué a terme l’Institut. OBRA__________________________________________________________ Poesia La seva poesia és de caràcter narratiu, és a dir, explica fets i no és abstracta. Es caracteritza pel to combatiu i patriòtic, la força plàstica de les descripcions, la gran habilitat dramàtica... La seva producció poètica es troba recollida en dos llibres (Poesies i Segon llibre de poesies) i tracta temes de to variat: històric, religiós, experiència personal, polítics... Teatre Començà a escriure teatre quan tenia 34 anys i ja era un poeta famós. La seva producció dramàtica es divideix en quatre etapes (d’acord amb Xavier Fàbregas): Tragèdia romàntica (1879-1890). S’inicia amb l’obra Gal·la Placídia. Durant aquesta etapa escriu les obres tràgiques més romàntiques: ambients passats, medievalisme, molta importància dels personatges. Influït per Víctor Hugo, Shakespeare i el drama històric català. La millor obra d’aquest període és Mar i Cel. Drama realista (1890-1900). La seva dramatúrgia se centrà en problemes de la història contemporània. És l’etapa de màxima plenitud. Destaquen la trilogia formada per Maria Rosa, Terra Baixa AUTORS DE LA RENAIXENÇA febrer 2011 i La filla del mar; totes tres obres acaben amb la mort d’algun personatge fruit d’un conflicte de possessió amorosa que a més comporta d’altres conflictes. Els intents modernistes (1900-1911). Les obres d’aquesta època responen a la recerca de noves formes: L’aranya (de caire naturalista), La reina vella (de caire simbolista)... Retorn als orígens (1911-1920). No estrenà cap obra nova fins el 1917 amb Indíbil i Mandoni CONDICIONAMENTS I ASPECTES DELTEATRE DE GUIMERÀ___________ L’obra guimeriana reflecteix les seves preocupacions i peculiar manera de 4 veure el món. Aquestes preocupacions són fruit d’aspectes biogràfics i que traspassa als seus personatges. Tres són els fets fonamentals: 1. El complex de mestís. El fet de ser fill de pare català i mare canària el feia sentir com un sobrevingut. 2. La seva qualitat de fill “natural”. Els seus pares no es casaren per l’Església fins que ell hagué nascut. Això l’obsessionà tant que fins i tot el portà a falsificar la seva data del seu naixement. 3. Fracàs amorós en l’adolescència. No va poder casar-se amb Maria Rubió, de qui estava molt enamorat, i volcà tota la seva estimació en la seva mare (idealitzà la dona com a mare). Els seus personatges més ben caracteritzats són femenins. Guimerà té una particular concepció del món: bondat natural de l’home i de l’efecte corruptor de la civilització. La muntanya és el lloc incontaminat on l’home manté la seva bondat primitiva, en canvi, la ciutat i el poble degraden. Àngel Guimerà AUTORS DE LA RENAIXENÇA febrer 2011 NARCÍS OLLER A la segona meitat del segle XIX, el moviment dominant a tot Europa fou el realisme i donà lloc al naturalisme, creat per Émile Zola i que tenia com a objectius retratar la vida de les classes socials més desfavorides i reflectir en la literatura les teories deterministes (influència de l’herència biològica i el medi). A Catalunya el màxim exponent en llengua catalana del realisme i el naturalisme fou Narcís Oller. L'aportació de Narcís Oller a la literatura catalana ha estat l'elaboració 5 d'un llenguatge adaptat a la narració; tot i la falta de recursos i models narratius, troba l'estil personal i incorpora una temàtica i una visió del món inèdit. Narcís Oller aconsegueix en el seu temps una fama europea només comparable en altres gèneres a la incidència d'Àngel Guimerà o de Jacint Verdaguer. Malgrat produir per al sector més selecte de la població, arriba a capes prou àmplies i es converteix en un autor popular. VIDA___________________________________________________________ Narcís Oller neix a Valls (Alt Camp) 1846 i mor a Barcelona 1930. Orfe de pare, l'educa el seu oncle, J. de Moragas i de Tavern, i té una estreta relació amb el seu cosí Josep Yxart. Estudia Dret a Barcelona, on s'estableix definitivament el 1873, exercint com a oficial de secretaria de la Diputació Provincial. Després, gairebé fins a la seva mort, és procurador dels tribunals. OBRA__________________________________________________________ Oller entrà tard al món de la literatura i ho féu com a aficionat i no com a professional. La seva narrativa pot dividir-se en tres etapes. 1872-1883 Aprenentatge: entre el Romanticisme i el Realisme. Anys d’aprenentatge i formació. Començà a escriure en castellà però de seguida optà per usar el català. Descobrí la novel·la realista francesa però no n’adoptà la totalitat dels seus temes i tècniques. La novel·la més important d’aquesta etapa i la que li donà fama europea és La papallona (1882, traduïda al castellà, rus, francès...). El mateix Émile Zola va escriure la carta-pròleg a la traducció francesa de la novel·la La papallona i ja aclaria les distàncies existents entre la novel·la naturalista que ell proposava i la que Narcís Oller havia escrit: les descripcions dels ambients i els personatges s’aproximen al Realisme; en canvi, el tema i el moralisme final s’acosten a la novel·la romàntica de fulletó. AUTORS DE LA RENAIXENÇA febrer 2011 1884-1905 Realisme i Naturalisme. Gràcies al ressò de La papallona, Narcís Oller té prou confiança com per escriure la que seria la seva producció més important: L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or (1890-1892) i La bogeria (1899).
Load more

Recommended publications
  • Bulls and Donkeys. National Identity and Symbols in Catalonia and Spain
    9TH ANNUAL JOAN GILI MEMORIAL LECTURE Miquel Strubell i Trueta Bulls and donkeys. National identity and symbols in Catalonia and Spain The Anglo-Catalan Society 2008 2 Bulls and donkeys. National identity and symbols in Catalonia and Spain 9TH ANNUAL JOAN GILI MEMORIAL LECTURE Miquel Strubell i Trueta Bulls and donkeys. National identity and symbols in Catalonia and Spain The Anglo-Catalan Society 2008 2 3 The Annual Joan Gili Memorial Lecture Bulls and donkeys. National identity and symbols in Catalonia and 1 Spain In this paper, after an initial discussion about what identity means and how to measure it, I intend to review some studies and events in Spain in which identity issues arise. The conclusion will be reached that identities in Spain, in regard to people’s relationship with Spain itself and with Catalonia, are by no means shared, and the level of both stereotyping and prejudice, on the one hand, and of collective insecurity (even “self-hatred”) on the other, are, I claim, higher than in consolidated nation-states of western Europe, with the partial exceptions of the United Kingdom and Belgium. Let me from the outset say how honoured I am, in having been invited to deliver this paper, to follow in the footsteps of such outstanding Catalan academics as Mercè Ibarz, Antoni Segura, Joan F. Mira, Marta Pessarrodona, Miquel Berga … and those before them. The idea of dedicating what up till then had been the Fundació Congrés de Cultura lectures to the memory of Joan Gili (Barcelona 1907 - Oxford 1998) was an inspiration. Unlike some earlier Memorial lecturers, however, I was fortunate enough to have a special personal relationship with him and, of course, with his wife Elizabeth.
    [Show full text]
  • De La Nova Cançó À La Novíssima Cançó1 Mathias Ledroit LISAA
    De la Nova Cançó à la Novíssima Cançó1 Mathias Ledroit LISAA-EMHIS – UPEM Résumé : En 1959, en pleine dictature franquiste où la langue catalane fait l'objet d'une totale interdiction, le poète Lluís Serrahima publie, dans la revue Germinàbit, un article intitulé « Ens calen cançons d'ara » qui, très vite, fait figure de manifeste de la Nova Cançó catalane. Si, à l'origine, ce texte avait pour vocation d'encourager la chanson en langue catalane, très vite il fait l'objet d'un grand engouement et la Nova Cançó devient un mouvement de contestation et canalise l'opposition et la résistance au franquisme. Aujourd’hui, de nombreux chanteurs en langue catalane, qu'ils soient originaires de Catalogne, de Valence ou des Baléares, se réclament de l'héritage légué par des chanteurs et des chanteuses tels que Raimon, Lluís Llach et Maria del Mar Bonet. Par leurs chansons, ils entendent suivre les pas de leurs modèles et dénoncer les travers de la société espagnole actuelle. Mots-clé : Nova Cançó, chanson catalane, 50ème anniversaire, Centre d'Études Catalanes. * * * * C’est en 1959 que paraît, dans la revue Germinàbit, le manifeste fondateur de la Nouvelle Chanson signé par Lluís Serrahima : « Ens calen cançons d’ara », « il nous faut des chansons de maintenant » qui par l’injonction : « Hem de cantar cançons, però nostres i fetes ara », « il nous faut des chansons, mais qui soient à nous et faites maintenant »2. Prenant l’exemple des chansonniers français qui s’inspirent de « n'importe quel thème, de n'importe quel événement, qu'il soit important ou non », le poète barcelonais milite pour une chanson qui répondrait à une double exigence : d’une part contrer l’influence de la variété étrangère (« cançons nostres ») et, d’autre part, renouveler la tradition populaire en proposant des textes qui soient le reflet de la société catalane des années 1950 (« cançons d’ara »).
    [Show full text]
  • Jacint Verdaguer I Santaló
    Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845 – Vil·la Joana de Vallvidrera, 1902) Commemoració de 175è aniversari del seu naixement 118è aniversari del seu traspàs Barcelona, cementiri de Montjuïc, 5 de juliol de 2020 IIII ___________________Indrets del Record__________________________ [email protected] Jacint Verdaguer i Santaló 175è aniversari del seu naixement (Folgueroles, 1845 – Vil·la Joana de Vallvidrera, 1902) Benvolguts, Diumenge que ve, dia 19, és el tercer diumenge de juliol. En aquesta data, cada any, des del 1980, se celebra l’Aplec del Pi de les Tres Branques. Aquest any no es farà. La pandèmia ho ha capgirat tot. El 12 de juny, des de l’Ajuntament de Castellar del Riu se’ns comunicava que aquest any no se celebrarà l’Aplec. Així, doncs, ens retrobarem l’any que ve. L’Aplec del Pi de les Tres Branques és un aplec de Països Catalans. Verdaguer ho va idear així, tres branques, tres països: Catalunya, València i Mallorca, que formen “Catalunya la Gran”. Amb una sola poesia refermava la nostra història. Ens retrobarem l’any que ve amb els germans de Mallorca i de València, i ara hem d’afegir-hi els germans de la Catalunya del Nord que, tal com diu Verdaguer, “la destral del centralisme” va esbrancar. Però som uns. Us adjuntem l’opuscle de record de l’acte que en honor del poeta Jacint Verdaguer es va celebrar el diumenge 5 de juliol proppassat a la seva tomba. L’oferim com un record de commemoració dels 175 anys que fa que Verdaguer va néixer a Folgueroles. Barcelona, 15 de juliol de 2020.
    [Show full text]
  • Poet O F the "Renaixenca"
    JACINT VERDAGUER, THE POET OF THE "RENAIXENCA"4 JACINT VERDAGUERIS 1~TH CENTURY CATALAN LITERATURE'S CENTRAL FIGURE, THE MOST IMPORTANT OF THE RENAIXENCAWRITERS AND THE POET WHO GAVE THE CATALANLANGUAGE THE DRIVE IT NEEDED TO RISE FROM THE ASHES AND RETURN TO ITS ANCIENT SPLENDOUR. acint Verdaguer (1 845- 1902) is played by Verdaguer at a moment of cause of al1 this, Verdaguer is often 19th century Catalan literature's threefold irnportance. Firstly, we have spoken of with some mistrust, with central figure, the most impor- Verdaguer as the father of modern lit- doubts and misgivings, or else he is the Renaixenga writers and the erary Catalan. Secondly, as the poet of a raised to the condition of indisputable poet who gave the Catalan language the renascent culture in the context of spe- classic, while the real scope and dimen- drive it needed to rise from the ashes and cific historical circumstances: at the sion of his work remains unknown. retum to its ancient splendour. The term centre of a literature which was roused Renaixenga is applied to the years of and brought back to life by Romant- cultural and political reviva1 in Catalo- icism, which grew up in the shadow of In the shadow of the "Jocs Florals" nia dunng the 19th century, approxi- the "Jocs Florals", and which reached and a renascent church mately between 1833 and 1885. It is maturity as a modern language in the Verdaguer was born in 1845 in Folgue- therefore not surprising that Verdaguer last decades of the 19th century. The roles, Osona, into a simple but well- should often have been thought of as "Jocs Florals" were a traditional Pro- educated farming family.
    [Show full text]
  • Laura Vilardell Domènech ISSN 1540 5877 Ehumanista/IVITRA 5 (2014): 120-129 the Reception of Canigó, by Jacint Verdaguer, in M
    Laura Vilardell Domènech The reception of Canigó, by Jacint Verdaguer, in Madrid (1886-1902) Laura Vilardell Domènech Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya 1. Brief introduction to Jacint Verdaguer Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Barcelona, 1902) was the most prominent representative of the Catalan literary renaissance during the nineteenth century. His literary production, written throughout 40 years and Romantic in character, was focused, especially, on poetry, with more than thirty titles, including the most outstanding ones, L’Atlàntida and Canigó, which are the works (more the former than the latter) that brought Verdaguer the greatest fame in his time. In addition, there are translations into French, Spanish, Portuguese, Hungarian, and other languages. He also wrote some works in prose, of notable quality, and he produced, in prose and verse, several translations and versions of works from other languages: for example, his prose version of Nerto, originally written in Occitan by Frederic Mistral. 1.1. Jacint Verdaguer and Madrid Madrid helped the Catalan poet during the hardest moments of his life and, once he died, the tributes of the city to his figure were relevant. It is for this reason and because he made contacts in Madrid, that in this study we focus on the reception of the poem Canigó in Madrid. Let us briefly review Verdaguer’s personal situation to understand just how Madrid was important in his life (Torrents 2002, 87-121). Summarizing, we can conclude that after his trip to Palestine (1886) Verdaguer started to suffer a personal crisis, foreshadowing a change in his life. He came into contact with an association that practiced exorcisms without ecclesiastic authorization.
    [Show full text]
  • Social Structure of Catalonia
    THE SOCIAL STRUCTURE OF CATALONIA By SALVADOR GINER 1984 THE ANGLO-CATALAN SOCIETY THE ANGLO-CATALAN SOCIETY OCCASIONAL PUBLICATIONS No 1. Salvador Giner. The Social Structure of Catalonia. No 2. J Salvat-Papasseit. Selected Poems. Translated with an Introduction by D. Keown and T. Owen. © Salvador Giner, 1980. Printed by The University of Sheffield Printing Unit. Cover design by Joan Gili. ISSN No. 0144-5863 ISBN No. 09507137 08 IN MEMORIAM JOSEP MARIA BATISTA I ROCA (1895-1978) Dr. J. M. Batista i Roca, founder member of the Anglo-Catalan Society and its first Honorary Life President, always hoped that the Society would at some stage be able to publish some of the work of its members and guest speakers. Unfortunately this was never possible during his lifetime, but now that the Society, with the help of a grant from Omnium Cultural, is undertaking the publication of Occasional Papers it seems appropriate that this Series as a whole should be dedicated to the fond memory which the Society holds of him. CONTENTS Foreword 1 I. The historical roots of an open society. 4 II. Social classes and the rise of Catalan industrial capitalism. 15 III. A broken progress. 28 IV. The structure and change of Catalan society, 1939-1980. 38 V. The reconquest of democracy. 54 VI. The future of the Catalans. 65 Appendices. Maps. 75 A Select Bibliography. 77 FOREWORD A la memòria de Josep Maria Sariola i Bosch, català com cal The following essay is based on a lecture given at a meeting of the Anglo- Catalan Society in November 1979* Members of the Society's Committee kindly suggested that I write up the ideas presented at that meeting so that they could be published under its auspices in a series of Occasional Papers then being planned.
    [Show full text]
  • Jacint Verdaguer, Traductor
    RCatT XXIX11 (2004) 113-155 O Facultat de Teologia de Catalunya JACINT VERDAGUER, TRADUCTOR Joan REQUESENS 1PIQUER En un article publicat en aquesta revista l'any 1999, vaig dedicar quatre pagines a l'activitat traductora de Jacint Verdaguer a propbsit de la publicació d'un poema medieval llatí traduit per ell.' Tan bon punt doní per acabada la feina i s'estampa, em vingueren a les mans noves dades d'aquesta activitat literaria del poeta. Algunes perquk bons amics te les fan conkixer i altres perquk t'adones que resta molt per retrobar i continues cercant. Així ha estat. Aquí, doncs, reprenc el tema per ampliar-lo. Inicio aquesta redacció a les acaballes de l'any del centenati de la mort de mosskn Cinto i avui, més que en la pretkrita ocasió, haig d'escriure amb lletra ben petita que em ~semblaque Verdaguer no traduí res més», perquk dema m'ho poden desmentir amb lletra ben grossa. 1. LES TRADUCCIONS En l'article esmentat, vaig donar dades de vuit traduccions editades en vida seva i de tres més de pbstumes, seguint un ordre cronolbgic. Atks que la llista era només un sol epígraf i no, endemés, el principal, ara el refaig de nou també cronolbgicament, i si restés prou cornplet potser més endavant només caldria afegir-hi algun «bis». La llista és regida pel principi de la individualitat de cadascuna de les traduccions tot i la seva poquesa o brevetat (p. ex., la núm. 6) i tot i que algunes formen part d'una mateixa obra (p. ex., les numerades 19 i 20).
    [Show full text]
  • Castells Catalans Subirats
    CASTELLS CATALANS SUBIRATS Nom del castell: Subirats Data de construcció: X Municipi: Subirats Comarca: Alt Penedès Altitud: 308 m Coordenades: E 401153.6 N 4585602.9 (UTM31N - ETRS89) Com arribar-hi: cal prendre la carretera BP-2427 que va de la N-340, prop del Pago, a Sant Sadurní d’Anoia i arribant als Casots s’agafa una carretera més estreta que du a aquest castell. Geografia i medi natural El castell de Subirats s’alça a 308 metres d’al- per la raó que els vescomtes de Barcelona tenien titud damunt la plana del Penedès en una molt encomanada la frontera del Penedès. Escau que bona situació estratègica vigilant el pas per la observem el mot «residentes» i l’expressió «pro- depressió penedesenca. Per altra banda, es troba pe territorio Penetese». Pel primer, s’indica el alineat amb el proper castell de Gelida, que que- caràcter residencial que per a Ermenard i germà da més al N.E. Udalard tenia el castell de Subirats, «situat en el territori de Barcelona d’enllà del riu Llobregat»; L’entorn és dominat per la brolla d’estepes i ro- i, per la segona, inferim que Subirats era a to- maní amb pi blanc on hi havia antigament alzi- car el Penedès, però no s’hi incloïa (això darrer nar. L’indret, però, ha estat molt castigat pels in- ens afirma en el criteri que el nom Penedès devia cendis forestals tot i la seva recuperació després aplicar-se, d’inici, al sector d’Olèrdola). El docu- de cada incendi mitjançant un pri mer domini de ment que mencionem és, per diversos motius, in- la garriga.
    [Show full text]
  • Camins De Verdaguer Can Mateu* Castell De Bellpuig* Gabinet De Premsa I Comunicació
    0 10 min 10 3 h 25 min 3 h 45 min 4 h 30 min 30 h 4 min 45 h 3 min 25 h 3 min h 50 1 min 50 h 1 Temps [email protected] Distància 0 5,080 km 5,080 km 3,500 15,510 km 15,510 km 14,200 km 7,390 620 m 620 16,620 km 16,620 Tel. 938 847 888 847 938 Tel. 08519 Vilanova de Sau de Vilanova 08519 Guilleries, 5 Guilleries, aquesta excursió. aquesta de les Guilleries-Savassona les de més informació sobre sobre informació més Oficina de l’Espai Natural Natural l’Espai de Oficina 525 m 525 Al codi QR trobareu trobareu QR codi Al MÉS INFORMACIÓ MÉS 543 m 543 543 m 543 Tavèrnoles 570 m 570 553 m 553 Folgueroles Folgueroles La Damunt La 638 m 638 Font Trobada Font Superfície protegida: 8.375 ha 8.375 protegida: Superfície Llitons 765 m 765 Gorg de de Gorg Any de constitució: 1998 constitució: de Any FINAL INICI del Munt del DADES PRINCIPALS DADES 855 m 855 Sant Llorenç Sant Salt de la Minyona la de Salt l’atenció del viatger desbordat. viatger del l’atenció castells, ermites, esglésies i monestirs rivalitzen per atreure atreure per rivalitzen monestirs i esglésies ermites, castells, tot i que sorprèn el ric patrimoni humà que s’hi troba. Masies, Masies, troba. s’hi que humà patrimoni ric el sorprèn que i tot Autocars J. Comasòlivas des de Vic, tel. 938 862 614 862 938 tel. Vic, de des Comasòlivas J.
    [Show full text]
  • Fundació Jacint Verdaguer AB
    DELS ANYS PREVIS A LA GUERRA CIVIL VERDAGUERAL CENTENARI 1931-1945 DEL NAIXEMENT EL RECONEIXEMENT SEGRESTAT DEL POETA EN TEMPS DE LA REPÚBLICA La mort de Jacint Verdaguer, l’any 1902, havia deixat un gran halo d’admiració vers el poeta. Pòstumament se’n van publicar algu- nes obres inèdites i l’Obra completa en una edició popular. Als anys trenta, Verdaguer era ja una icona lligada a la catalanitat. El 1931 es va inaugurar el monument a Verdaguer a Montserrat, però determinades veus des del catalanisme conservador, quan es complien 33 anys de la mort del poeta, en demanaven un ma- jor reconeixement públic i institucional, i es planyien que: «Catalunya té oblidat […] el seu gran poeta, el genial forjador de la seva llengua literària, la personalitat de forces atlètiques que bastí ell tot sol els fonaments de la nova literatura catalana i donà ordre, sentit i harmonia a tots els elements dispersos i caòtics de la Renaixen- ça literària catalana […]» Manuel de Montoliu, «Recordem-nos de Jacint Verdaguer», La Veu de Catalunya (11.06.1935) LA UTILITZACIÓ DEL MITE DURANT EL FRANQUISME Idea i producció Procedència de les imatges Agraïments Fundació Jacint Verdaguer AB. Arxiu Bach. Vic Pilar Arumí, Arxiu Històric S.J. de Catalunya, Arxiu Comissaris ABEV. Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic i Biblioteca Episcopal de Vic, Xavier Baliellas, Jordina Carles Puigferrat i Carme Torrents AGDB. Arxiu General de la Diputació de Barcelona Boix, Josep Bracons, Pilar Canudas, Francesc Casanovas, Francesc Cortès, Rafel Ginebra, Manuel Jorba, Anna Documentació AHCB. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Moré, Museu d’Història de Barcelona, Ramon Pinyol, Xevi Carles Puigferrat AHSJC.
    [Show full text]
  • Explaining Variation in the Salience of Catalan Nationalism Across the Spain/France Border
    Explaining Variation in the Salience of Catalan Nationalism across the Spain/France Border Laia Balcells i Ventura Yale University (June 2009) 1. Introduction In 1659, the kingdoms of France and Spain signed a peace treaty by which a part of the Spanish territory inhabited by ethnic Catalans became part of France (the Treaty of Pyrenees). Since then, Catalan identity persisted on both sides of the France-Spain border. During the nineteenth and twentieth centuries this identity was politicised and was converted into the basis of a nationalist movement that aimed at the political sovereignty of the Catalan nation; in other words, a national identity was created. However, neither in its origins nor today is the salience of this Catalan national identity homogeneous across the boundary: while Catalan national identity is politically and socially relevant in Spanish Catalonia, it is almost non-existent in French Catalonia. In this paper I analyse the historical evolution of the Catalan identity in these two territories, focusing on the pattern of incorporation of this identity into a political ideology: nationalism. My aim is to use this comparison in order to provide new insights in the large debate about the factors explaining Catalan nationalism, which has involved historians, sociologists, political scientists, and anthropologists during decades (e.g. Solé-Tura 1967, Vicen-Vives 1970, Linz 1973, Balcells 1991, Sahlins 1989, Termes 2000, Boix 2002), but where contributions can still be made. This is especially the case given recent theoretical developments in the study of nationalism. The main argument defended in this paper is that the variation in the salience of Catalan national identity in these two regions is explained by the characteristics of the historical processes of spread of mass literacy in France and Spain, namely by the characteristics of the ‘scholastic revolution’ (Darden 2007).
    [Show full text]
  • The Independence Conflict in Catalonia
    The independence conflict in Catalonia The independence conflict in Catalonia Real Instituto Elcano - (updated version 2019) Real Instituto Elcano - Madrid - España www.realinstitutoelcano.org © 2019 Real Instituto Elcano C/ Príncipe de Vergara, 51 28006 Madrid www.realinstitutoelcano.org ISBN: 978-84-92983-19-3 The independence conflict in Catalonia Real Instituto Elcano Outline 1. The territorial pluralism of Spain and the “State of Autonomies” 2. Catalonia: its significance, internal diversity and extensive powers of self-rule 3. Explanatory factors and the sovereignty process (2012–2017) 4. Subsequent political developments since 2018 5. A comparative perspective: Brexit, Scotland and other manifestations of independence 6. Attempts to “internationalise” the conflict 7. Lessons learned and potential solutions The independence conflict in Catalonia 1. The territorial pluralism of Spain and the “State of Autonomies” • The complexity of the centre and the periphery when it comes to territorial matters and identity is a distinctive feature of the Spanish political system. This feature is shared with other plural democracies such as Belgium, Canada and the UK (and, to a lesser extent, Italy and Switzerland). • Nonetheless, Spain is one of the few states in Europe that has successfully preserved its national integrity. In contrast to the rest of the continent, Spain’s borders have remained unaltered for five centuries and there has not been a single territorial change in the last two centuries (colonial possessions aside). Figure 1. Europe in 1519 Source: Historical Atlas, W. & A.K. Johnston Ltd, 1911. Real Instituto Elcano - 2019 page | 5 The independence conflict in Catalonia • The reasons for the paradoxical balance between preserving the country’s integrity, on the one hand, and power and identity struggles between the centre and the periphery, on the other, are bound up with the country’s history and its institutions, interests and dominant political ideas.
    [Show full text]