AUTORS DE LA RENAIXENÇA febrer 2011

JACINT VERDAGUER

És l’autor més important de la literatura catalana del segle XIX. La importància de Verdaguer es basa en els següents factors:

Fou capaç de crear una obra molt sòlida, que serví de base per als poetes i prosistes posteriors. Arribà a l’ànima del poble i dotà la seva obra d’una excel·lent categoria literària. Contribuí a donar ressò universal a la nostra llengua ja que algunes de les seves obres foren traduïdes a diverses llengües europees (castellà, portuguès, francès, provençal, anglès, txec, italià, 1 alemany...)

VIDA______

Nascut a Folgueroles (Osona) el 1845.Era fill de família camperola amb poques possibilitats econòmiques. Als deu anys entrà en règim d’alumne extern en el Seminari de Vic. De seguida va tenir fama de bon versaire i l’any 1865 participà en els Jocs Florals. El 1870 fou ordenat sacerdot. Durant dos anys viatjà per l’Atlàntic i acabà de redactar el seu llarg poema èpic L’Atlàntida. El 1877 guanyà els JJFF amb el poema l’Atlàntida. El 1886 sofrí un profund trasbalsament espiritual després d’un viatge a Terra Santa i a partir de llavors inicià una campanya excessiva de donacions als pobres com a almoiner del marquès de Comillas i practicà exorcismes. Fou traslladat al Santuari de Gleva acusat de patir demència. Al cal de dos anys tornà a Barcelona i seguí practicant exorcismes. Per aquest motiu fou suspès de les seves funcions de capellà però el 1898 pogué tornar a dir missa. L’any 1902 caigué malalt d’una tuberculosi i morí a Vallvidrera. El seu enterrament fou un acte multitudinari com mai s’havia vist a Barcelona. OBRA______Verdaguer fou sobretot poeta, però també un excel·lent prosista. Podem dividir la seva obra en tres períodes:

1860-1877. Escriví molta poesia religiosa i començà a escriure L’Atlàntida, poema que narra l’enfonsament d’aquest continent tot barrejant-hi elements mitològics de la tradició grega, bíblica, egípcia... Els personatges són descrits amb molta artificiositat.

1877-1886. Període de gran activitat literària, que es clogué amb la publicació del seu gran poema èpic: El Canigó, que consisteix en una exaltació dels orígens cristians de Catalunya a l’edat mitjana. Verdaguer pren com a pilars bàsics la catalanitat, religiositat i natura, i s’inspira en la tradició popular, la llegenda i el passat històric. Tot el que hi succeeix és més humà i realista. AUTORS DE LA RENAIXENÇA febrer 2011

1886-1902. En aquests anys de tensions i lluites contra els seus enemics escriví amargs poemes com Flors del Calvari. Sovint s’ha oblidat la importància que ha tingut per a la nostra literatura la seva rica i variada prosa. La necessitat de fer entenedores les seves argumentacions en defensa de les acusacions d’exorcisme, demència i malversació, li exigí una prosa funcional sense recargolaments retòrics de cap mena. Cal destacar obres com Excursions i viatges i En defensa pròpia.

2

Jacint Verdaguer

Sant Martí del Canigó

AUTORS DE LA RENAIXENÇA febrer 2011

ÀNGEL GUIMERÀ

Àngel Guimerà suposà per al teatre català del segle XIX el mateix que Verdaguer per a la poesia.

Amb Àngel Guimerà el teatre assolí uns nivells de qualitat que no havia tingut des de l’edat mitjana. Va esdevenir un escriptor d’una gran presència social. Universalitzà per primer cop el teatre català. Fou traduït a moltes llengües.

VIDA______3 Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife 1845-Barcelona 1924) era fill de pare català i mare canària, visqué els primers vuit anys a les Canàries i després es traslladà al poble patern del Vendrell, on residí els anys d’infantesa. Estudià a Barcelona. Començà la seva vida literària en castellà, però ben aviat es féu conèixer pels seus articles en català. El 1877 guanyà els tres premis ordinaris del certamen (flor natural, la viola i l’englantina) i fou nomenat mestre en Gai Saber. El 1879 estrenà Gal·la Placídia, la seva primera obra dramàtica, que fou l’inici d’una llarga carrera teatral que el convertí en el millor dramaturg català del XIX. Catalanista i conservador convençut, el seu enorme prestigi el féu figurar a primera fila del moviment polític nacionalista. El 1911 entrà com a numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, però mai va estar d’acord amb la reforma gramatical que dugué a terme l’Institut. OBRA______Poesia La seva poesia és de caràcter narratiu, és a dir, explica fets i no és abstracta. Es caracteritza pel to combatiu i patriòtic, la força plàstica de les descripcions, la gran habilitat dramàtica... La seva producció poètica es troba recollida en dos llibres (Poesies i Segon llibre de poesies) i tracta temes de to variat: històric, religiós, experiència personal, polítics... Teatre Començà a escriure teatre quan tenia 34 anys i ja era un poeta famós. La seva producció dramàtica es divideix en quatre etapes (d’acord amb Xavier Fàbregas): Tragèdia romàntica (1879-1890). S’inicia amb l’obra Gal·la Placídia. Durant aquesta etapa escriu les obres tràgiques més romàntiques: ambients passats, medievalisme, molta importància dels personatges. Influït per Víctor Hugo, Shakespeare i el drama històric català. La millor obra d’aquest període és Mar i Cel. Drama realista (1890-1900). La seva dramatúrgia se centrà en problemes de la història contemporània. És l’etapa de màxima plenitud. Destaquen la trilogia formada per Maria Rosa, Terra Baixa AUTORS DE LA RENAIXENÇA febrer 2011

i La filla del mar; totes tres obres acaben amb la mort d’algun personatge fruit d’un conflicte de possessió amorosa que a més comporta d’altres conflictes. Els intents modernistes (1900-1911). Les obres d’aquesta època responen a la recerca de noves formes: L’aranya (de caire naturalista), La reina vella (de caire simbolista)... Retorn als orígens (1911-1920). No estrenà cap obra nova fins el 1917 amb Indíbil i Mandoni CONDICIONAMENTS I ASPECTES DELTEATRE DE GUIMERÀ______

L’obra guimeriana reflecteix les seves preocupacions i peculiar manera de 4 veure el món. Aquestes preocupacions són fruit d’aspectes biogràfics i que traspassa als seus personatges. Tres són els fets fonamentals: 1. El complex de mestís. El fet de ser fill de pare català i mare canària el feia sentir com un sobrevingut. 2. La seva qualitat de fill “natural”. Els seus pares no es casaren per l’Església fins que ell hagué nascut. Això l’obsessionà tant que fins i tot el portà a falsificar la seva data del seu naixement. 3. Fracàs amorós en l’adolescència. No va poder casar-se amb Maria Rubió, de qui estava molt enamorat, i volcà tota la seva estimació en la seva mare (idealitzà la dona com a mare). Els seus personatges més ben caracteritzats són femenins. Guimerà té una particular concepció del món: bondat natural de l’home i de l’efecte corruptor de la civilització. La muntanya és el lloc incontaminat on l’home manté la seva bondat primitiva, en canvi, la ciutat i el poble degraden.

Àngel Guimerà

AUTORS DE LA RENAIXENÇA febrer 2011

NARCÍS OLLER

A la segona meitat del segle XIX, el moviment dominant a tot Europa fou el realisme i donà lloc al naturalisme, creat per Émile Zola i que tenia com a objectius retratar la vida de les classes socials més desfavorides i reflectir en la literatura les teories deterministes (influència de l’herència biològica i el medi).

A Catalunya el màxim exponent en llengua catalana del realisme i el naturalisme fou Narcís Oller.

L'aportació de Narcís Oller a la literatura catalana ha estat l'elaboració 5 d'un llenguatge adaptat a la narració; tot i la falta de recursos i models narratius, troba l'estil personal i incorpora una temàtica i una visió del món inèdit. Narcís Oller aconsegueix en el seu temps una fama europea només comparable en altres gèneres a la incidència d'Àngel Guimerà o de Jacint Verdaguer. Malgrat produir per al sector més selecte de la població, arriba a capes prou àmplies i es converteix en un autor popular.

VIDA______

Narcís Oller neix a Valls (Alt Camp) 1846 i mor a Barcelona 1930. Orfe de pare, l'educa el seu oncle, J. de Moragas i de Tavern, i té una estreta relació amb el seu cosí Josep Yxart. Estudia Dret a Barcelona, on s'estableix definitivament el 1873, exercint com a oficial de secretaria de la Diputació Provincial. Després, gairebé fins a la seva mort, és procurador dels tribunals. OBRA______Oller entrà tard al món de la literatura i ho féu com a aficionat i no com a professional. La seva narrativa pot dividir-se en tres etapes. 1872-1883 Aprenentatge: entre el Romanticisme i el Realisme. Anys d’aprenentatge i formació. Començà a escriure en castellà però de seguida optà per usar el català. Descobrí la novel·la realista francesa però no n’adoptà la totalitat dels seus temes i tècniques. La novel·la més important d’aquesta etapa i la que li donà fama europea és La papallona (1882, traduïda al castellà, rus, francès...). El mateix Émile Zola va escriure la carta-pròleg a la traducció francesa de la novel·la La papallona i ja aclaria les distàncies existents entre la novel·la naturalista que ell proposava i la que Narcís Oller havia escrit: les descripcions dels ambients i els personatges s’aproximen al Realisme; en canvi, el tema i el moralisme final s’acosten a la novel·la romàntica de fulletó. AUTORS DE LA RENAIXENÇA febrer 2011

1884-1905 Realisme i Naturalisme. Gràcies al ressò de La papallona, Narcís Oller té prou confiança com per escriure la que seria la seva producció més important: L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or (1890-1892) i La bogeria (1899). L'Escanyapobres és una novel.la que contraposa dues visions econòmiques davant de l'avarícia dels seus protagonistes. La passió del protagonista pel diner (l’Oleguer) el porta a l’aïllament del món i l’autodestrucció. Per les descripcions i la llengua s’emmarca dins del Realisme però per la descripció científica del procés de l’avarícia 6 s’acosta al Naturalisme. Vilaniu planteja l'enamorament entre la dona d'un cacic i un jove, cosa que desencadena tot un seguit de desgràcies que provoquen la caiguda d’una família rica i poderosa. La febre d'or narra l'ascensió econòmica i social de Gil Foix, un home enriquit per la borsa i que acabarà perdent la seva fortuna. És la novel·la més coneguda d’Oller. Retrata una època de la vida social i econòmica de Barcelona (el pas d’una ciutat menestral a una ciutat burgesa i industrial arran de la febre bursàtil). La bogeria és una obra basada en un fet real, on també descriu el procés d'embogiment del protagonista. Segurament aquesta és la novel•la més naturalista d'Oller. La vida del protagonista ve determinada pel medi i per l’herència (pare dement i suïcida, mare histèrica, germana malformada i epilèptica i una altra de nimfòmana). 1906 Realisme i Modernisme. Pilar Prim, la seva darrera novel•la, planteja el conflicte de la protagonista, víctima de la clausura testamentària del marit, que priva de l'usdefruit dels béns a la vídua si torna a casar-se. Els personatges femenins d'Oller semblen més humans que els masculins i amb una personalitat molt més marcada, amb una psicologia que evoluciona constantment.

Els personatges femenins d'Oller semblen més humans que els masculins i amb una personalitat molt més marcada, amb una psicologia que evoluciona constantment.

Més tard, després d'aquestes obres, Oller entra en una etapa de silenci com a novel·lista. Entre el 1905 i el 1913, tradueix obres de teatre, sobretot per motius econòmics. En la darrera etapa vital es retira de l'escena pública i centra els esforços en la redacció de les Memòries literàries (1913-1918, amb afegitons de 1919 a 1922) on referma les pròpies conviccions, tant literàries com ètiques. AUTORS DE LA RENAIXENÇA febrer 2011

El 1992, el director de cinema Gonzalo Herralde fa una adaptació de la novel·la La febre d'or, amb guió de Guillem-Jordi Graells.

7

NARCÍS OLLER

adreça d’interès http://www.escriptors.cat/autors/ollern/