sign in sign up
<<
Home , La Selva del Camp, Perafort, Pontils, Rocafort de Queralt, Segarra, Urgell

Emigració de la Conca de Barberà i la Baixa a la ciutat de (1844)

Josep M. Grau i Pujol *[email protected]

Resum: En el buidatge del padró d’habitants de Tarragona de l’any 1844 s’individualitzen els 221 immigrants originaris de la Conca estricta i la Baixa Segarra, tot comentant les seves característiques, edats, distribució geogràfica i professional, amb atenció especial al servei domèstic.

Paraules clau: moviments migratoris, Tarragona, segle XIX

Aquest article vol completar anteriors treballs sobre els moviments migratoris de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra vers les tres ciutats del en la primera meitat del segle XIX. Així, el 1844 hem documentat a la presència de 154 nascuts a la comarca1 i a l’any 1820 un total de 270.2 Segons els censos oficials, Tarragona el 1830 comptava amb 8.598 habitants; tres anys després (1833) havia pujat a 10.192, per arribar el 1842 a 13.014 ànimes. Part d’aquest ascens s’explicaria per la immigració de nouvinguts. Segons el padró de 1845 els nou barris de la ciutat concentraven 12.575 individus, dels quals un 54,8 per cent eren dones, i la resta homes (45.2 per cent). Finalment, la capital administrativa el 1850 comptava amb 12.250 habitants.3 En el buidatge del padró municipal tarragoní de 1844 localitzem 221 immigrants originaris de la Conca estricta i la Baixa Segarra, dels quals un 55,7 per cent són dones i un 44,3 per cent homes, percentatge molt similar a la població general de Tarragona el 1850, com hem esmentat anteriorment.

1. Josep M. Grau-Roser Puig, “Emigració de la Conca de Barberà a la ciutat de Valls en el marc de la Primera Guerra Carlina”, Aplec de Treballs, (Montblanc), 25, (2007), p. 115-154. 2. “Aportació de mà d’obra de la Conca de Barberà a la capital econòmica del Camp de Tarragona a l’època contemporània”, Aplec de Treballs, (Montblanc), 23, (2005), p. 97-122. 3. Hem extret aquestes dades del llibre de Jaume Aresté, El crecimiento de Tarragona en el siglo XIX, Tarragona, 1982, p. 75 i de l’article de Josep M. Recasens Comes, “Contribución al conocimiento de la generación de la gran expansión de Tarragona en la segunda mitad del siglo XIX”, Revista Técnica de la Propiedad Urbana de Tarragona, (Tarragona), 12, (1965), p. 57-65.

Emigració de la Conca de Barberà... / 45 Les edats

La font documental no anota l’any d’arribada dels nouvinguts, solament la que tenien en el moment de la confecció del padró, per la qual cosa s’hauria de cercar en els llibres sacramentals de Tarragona, sobretot en el cas de les parelles, l’any de naixement del primer fill a la ciutat o la defunció d’albats com uns punts de referència cronològics de l’emigració. Si observem el quadre de les edats dels emigrants (núm. 1) un 43 per cent tenen més de 41 anys i un 18 per cent menys de vint anys; és a dir, predominen els adults sobre els joves. D’acord amb altres recerques paral·leles, els anys de major èxode de la comarca foren a causa de la Guerra del Francès (1808-1814), i en les primeres dècades del mil vuit-cents, per les crisis de subsistències, per la qual cosa els emigrants el 1844 ja serien adults. Per contra, els més petits podien haver acompanyat els seus pares fugint de la Primera Guerra Carlina (1833-1844).

Quadre 1. Grups d’edat dels immigrants conquencs a Tarragona segons el padró de 1844

Dates Homes Dones Total %

0-5 2 0 2 0,90 6-10 2 0 2 0,90 11-15 7 4 11 4,98 16-20 7 18 25 11,31 21-25 15 13 28 12,67 26-30 9 13 22 9,95 31-35 5 10 15 6,79 36-40 7 14 21 9,50 41-45 8 10 18 8,14 46-50 6 12 18 8,14 +50 30 29 59 26,70 Total 98 123 221 100,00

46 / Emigració de la Conca de Barberà... L’ estat civil

Segons les estadístiques sobre l’estat civil dels emigrants (quadre núm. 2), més de la meitat són casats, concretament un 56,1 per cent. Aquest percentatge va en correspondència amb la piràmide d’edats migratòria, que com hem comprovat, en una part majoritària correspon a adults. Una tercera part són solters i un 8,1 per cent vidus i vídues, sobretot dones.

Quadre 2. Estat civil dels immigrants conquencs a Tarragona segons el padró de 1844

Estat civil Homes Dones Total %

Solter 35 40 75 33,94 Casat 60 64 124 56,10 Vidu 1 18 19 8,60 No consta 2 1 3 1,36 Total 98 123 221 100

L’origen dels cònjuges

Una altra variable a tenir present és l’origen geogràfic dels cònjuges dels immigrants (quadre núm. 3). Així podem afirmar que més de la meitat (51,62 per cent) es casaven en el mateix Camp de Tarragona, lloc de la destinació; gairebé una quarta part a la ciutat de Tarragona, i prop d’una tercera a la resta de la plana camptarragonina; un 27, 42 per cent s’ajuntaven amb un membre de la comarca d’origen, fet que indica que tots dos podien haver emigrat junts; finalment, un 15 per cent s’emparellen amb persones de la resta de Catalunya, en especial de les , el o de l’àrea de Barcelona. La casuística dels esposos de les emigrants és molt diversa, tant en relació als oficis com en la naturalesa. Evidentment, a la capital es trobaven amb altres emigrants amb qui formar família. En el cas de les dones d’extracció pagesa, podien enllaçar-se amb peons, pagesos, artesans o revenedors, per posar uns exemples. La dona que havia vingut soltera es podia incorporar al mercat laboral a través del servei domèstic i amb els mesos fer coneixences; els pagesos dels pobles del Camp els hauria pogut conèixer en el treball en els masos.

Emigració de la Conca de Barberà... / 47 Entre les dones que opten per homes de la pròpia comarca cal esmentar una montblanquina maridada amb un barber de Sarral, una altra de Montblanc amb un agent de negocis de la mateixa vila ducal, i una de Pira amb un cadiraire solivellenc. De les emigrants que troben al seu marit a Tarragona ciutat, n’hi ha una de Blancafort que es casa amb un peó, tres de Montblanc (una amb un forner, una amb un mestre de cases i la darrera amb un revenedor de grans), dues de Lilla (una maridada amb un peó i la segona amb un pagès); finalment, una de Pira amb un pagès. Són nombroses les que escullen un cònjuge de la resta del Camp. És el cas de quatre montblanquines (una casada amb un ferrer de Constantí, una amb un confiter de la mateixa vila, una amb un home d’ i una amb un peó de Vila-rodona), una lillenca amb un carreter de , una de amb un peó de Valls, una rojalenca amb un pagès de Constantí, i una sarralenca amb un peó de Reus. Fora d’aquest territori planer, documentem una espluguina casada amb un pagès de Vinaixa i una sarralenca amb un mosso de l’Albi, una solivellenca amb un militar retirat de Barbens (Pla d’), una montblanquina amb un sastre de (Priorat), una de Senan amb un jubilat de Cornudella del Montsant, una colomina amb un comerciant d’Albarells () i a més distància una espluguina amb un pagès de Badalona i una montblanquina amb un peó de . Relacionada amb Espanya, una espluguina es casa amb un sabater de Madrid, i amb l’estranger una solivellenca ho fa amb un matriculat de Gènova. Els homes immigrants que trobem mullerats ho estan amb esposes d’arreu. Entre les que provenen de la mateixa Conca, tenim com a mostra un forner de Sarral casat amb una colomina, un forner d’Ollers amb una vimbodineca, un drapaire espluguí amb una convilatana, un cadiraire solivellenc amb una dona de Pira, un barber de Sarral amb una montblanquina, un peó de amb una constantinenca, i un mestre de cases espluguí amb una solivellenca. Els conquencs que es casen amb tarragonines també abunden: un cirurgià espluguí amb una llevadora, un militar de l’Espluga, un forner sarralenc o un comerciant montblanquí. De la resta del Camp de Tarragona, localitzem entre d’altres matrimonis, un escrivent espluguí casat amb una dona d’, un constructor de carros de Barberà de la Conca amb una dona de Mont-roig del Camp, un pagès de Blancafort amb una constantinenca, un peó espluguí amb una selvatana, un barber montblanquí amb una dona de , un hostaler de amb una de , un hisendat de Sarral amb una de Tamarit de Mar, un confiter i un cafeter sarralencs amb dones altafullenques.

48 / Emigració de la Conca de Barberà... Més allunyats tenim un peó espluguí casat amb una muller d’, un sabater sarralenc amb una manresana, un mestre de cases de Sarral (Magí Tomàs) amb una de Gerri de la Sal, un hisendat montblanquí (Josep Castellví) amb una barcelonina.

Quadre 3. Origen geogràfic dels cònjugues dels immigrants conquencs a Tarragona segons el padró de 1844

Origen geogràfic Esposes Marits Total %

Ciutat de Tarragona 12 17 29 23,39 Camp de Tarragona 20 15 35 28,23 Conca de Barberà 17 17 34 27,42 El Priorat-Montsant 1 2 3 2,42 Terres de l’Ebre 1 2 3 2,42 Terres de 1 5 6 4,84 Terres de Barcelona 4 3 7 5,65 Resta Península 1 1 2 1,61 Fora Península 1 1 2 1,61 No consta 2 1 3 2,42 Total 60 64 124 100

La procedència geogràfica

La distribució geogràfica dels immigrants (quadre núm. 4) ens revela que un 90,5 per cent són originaris de la Conca estricta i un 9,5 per cent de la Baixa Segarra. En el conjunt, un 80 per cent del contingent migratori ha nascut en una vila de més de 800 habitants, fet que segueix la tendència d’altres estudis. Les poblacions de la riba del riu Francolí suposen un 50 per cent del total comarcal. De les viles més poblades, és la que té un pes menor, amb tan sols 13 emigrants, i és superada fins i tot per Solivella i Vimbodí. Aquestes xifres mostren la poca influència del Camp de Tarragona vers la Baixa Segarra, la qual es decantaria més per l’Anoia. A la Conca estricta també destaquen les viles de Sarral, Solivella, Pira i Lilla amb unes vies de comunicació encarades vers el Camp.

Emigració de la Conca de Barberà... / 49 Quadre 4. Origen geogràfic dels immigrants conquencs a Tarragona segons el padró de 1844

Distribució geogràfica dels immigrants La Conca estricta Homes Dones Total Barberà de la Conca 2 0 2 Ollers 1 0 1 Blancafort 1 2 3 L’Espluga de Francolí 17 18 35 Montblanc 17 31 48 Lilla 1 6 7 Prenafeta 1 1 2 Rojals 0 1 1 Pira 4 7 11 Rocafort de Queralt 3 3 6 Sarral 24 12 36 Montbrió de la Marca 0 1 1 Vallverd de Queralt 0 1 1 Senan 0 2 2 Solivella 5 11 16 Vilaverd 4 2 6 Vimbodí 8 14 22

Baixa Segarra Conesa 0 3 3 Forès 0 1 1 3 0 3 Santa Coloma de Queralt 7 6 13 Santa Perpètua de Gaià 0 1 1 Total 98 123 221

En un estudi sobre la immigració de Vilanova i la Geltrú el 1824 localitzàrem dotze nouvinguts originaris de la Baixa Segarra (dels quals deu eren de Santa Coloma de Queralt), i set de la Conca estricta .4

4. “Emigració del Camp de Tarragona i Conca de Barberà a Vilanova i la Geltrú en el primer terç del segle XIX”, Del Penedès, (Vilafranca del Penedès), 25, (2011), p. 83-89.

50 / Emigració de la Conca de Barberà... En un altre buidatge similar, però fet sobre la ciutat de Tàrrega, l’any 1825 comptem 37 immigrants, un 62 per cent de l’àrea de Santa Coloma i un 38 per cent de la de Montblanc.5

La distribució professional

En relació a les ocupacions laborals dels que emigren a Tarragona (quadre núm. 5), el sector primari és el menys representat: tan sols un 4,3 per cent, amb quatre pagesos de diferents pobles vinícoles (Sarral, Solivella i Vilaverd) i un mosso de Montblanc. Aquest baix pes de l’agricultura també el constatem en els emigrants conquencs que s’estableixen a Valls el 1844 (un 8 per cent). El sector secundari o de transformació, ocupa prop d’una quarta part dels oficis declarats (22,4 per cent), xifra molt similar a Valls (25,3 per cent); sobresurt la construcció, amb set mestres de cases (quatre de Sarral –dos dels quals són membres de la nissaga Tomàs–, a més de dos de l’Espluga i un de Pira); els segueixen altres set peons (dos de l’Espluga, dos de Vilaverd, un de Sarral, un de Solivella i un Vimbodí) i un picapedrer sarralenc. En el calçat, cal esmentar dos sabaters (un de l’Espluga i un de Sarral); en la fusta, un cadiraire solivellenc, un boter de Pira –que a la vegada fa de comerciant–, i un constructor de carros de Barberà; en el ram tèxtil i de la pell hi ha un jove teixidor de l’Espluga, fill d’un drapaire i una vídua tintorera també espluguina, en companyia dels seus tres néts; en l’espart hi ha un cisteller de Pontils; en el paper un paperer de Santa Coloma de Queralt casat amb una dona de Capellades, a més d’un saboner montblanquí i un semoler de Pontils. El sector terciari –centrat en el comerç, serveis i rendistes–, és sens dubte el predominant, amb un 73,3 per cent de la població activa nouvinguda de la Conca i la Baixa Segarra, percentatge proper al de Valls el mateix any i col·lectiu immigrant (67,7 per cent). Quan es fa referència a botiguers o revenedors, es tracta de comerç al detall i quan es parla de comerciants, els englobaríem en el comerç a l’engròs, el botiguer sense denominació és de Santa Coloma de Queralt, la botiguera de roba vella és una vídua montblanquina, un altre revenedor de la mateixa matèria usada és de l’Espluga; d’idèntica procedència és un drapaire. De revenedors –sense esmentar l’especialitat– en trobem dos, un de Sarral i un altre de Pontils; de revenedors de fruits secs un de Lilla; de safraner un de Barberà de la Conca i un aprenent del mateix ofici de Rocafort

5. Josep M. Grau-Francesc Llobet, “Immigració de la Baixa Segarra i la Conca de Barberà a la capital de l’Urgell segons el padró municipal d’habitants de 1825”, El Foradot, (Montblanc), 66, (2011), p. 33-34.

Emigració de la Conca de Barberà... / 51 de Queralt; a més en el padró d’habitants de Tarragona hi consta un dependent de Sarral a casa d’un quincallaire sard. Els forners de pa són abundants, un total de cinc: dos de Sarral, un de l’Espluga, un d’Ollers i un de Vimbodí; és un ofici de fàcil integració en el món laboral urbà. De confiters n’hi ha tres. Amb el nom de comerciant apareixen quatre individus, tres de Montblanc (Bonaventura Masalles, pare i fill, i Francesc Riber) i un de Pontils (Pau Morera). Ara bé, a la pràctica n’hi hauria dos més, un boter de Pira i un mestre de cases de Sarral –que en el quadre-resum hem inclòs en el ram de la fusta i construcció respectivament–, els quals declaren dues professions; tampoc no hi manca un dependent sarralenc. En el ram del transport, el 1844 a Tarragona hi ha establerts dos calessers montblanquins (Santromà, pare i fill), que conduirien un carruatge descobert de dues places. En el vessant marítim, hi ha dos matriculats de Vimbodí que són germans; per contra, no hi ha cap traginer conquenc. En l’allotjament i restauració, el padró registra dos hostalers (un de Rocafort de Queralt i un de Sarral) i un mosso sarralenc a càrrec d’un hostaler de Verdú; també inscriu un cafeter de Sarral i un taverner rocafortí. En l’educació hi figura un mestre de primeres lletres sarralenc; altres professionals a destacar són dos escrivents (un espluguí i un montblanquí, el darrer també exerceix d’agent de negocis. En la sanitat hi consten dos cirurgians (un de l’Espluga i un de Solivella) i en la higiene dos barbers (un de Montblanc i un de Sarral), un dels quals a més a més és revenedor de fruits secs i terrissa. D’eclesiàstics sols hi consten dos preveres (un de Sarral i un de Vilaverd) i un frare exclaustrat espluguí. De l’exèrcit únicament hi ha un militar retirat de l’Espluga; com a rendistes cal esmentar a Josep Castellví de Montblanc i a Joan Pedreny de Sarral. El servei domèstic és nombrós, sobretot el femení amb 33 minyones, un majordom de Pira, un mosso ocupat colomí i una dida de llet espluguina, a casa d’un constructor de carros de Barberà. La procedència de les criades és diversa, per nombre les primeres són les nascudes a Montblanc, l’Espluga i Sarral, per aquest ordre6 (vegeu també els quadres núm. 7, 8 i 9). El 1844 a Tarragona hem censat prop de mig miler de minyones; les orïundes de la Conca i Baixa Segarra representen un 6,7 per cent del total.

6. Per a una visió general d’aquest àmbit us remetem a la nostra recerca: “El servei domèstic a la ciutat de Tarragona: minyones, criats i mossos en el padró d’habitants de 1844”, Estudis de Constantí, (Constantí), 30, (2014), p. 95-140.

52 / Emigració de la Conca de Barberà... Quadre 5. Distribució professional dels immigrants conquencs a Tarragona segons el padró de 1844.

Sector primari (5) Aprenent de safraner: 1 Agricultura Revenedor: 2 Pagès: 4 Revenedor de fruits secs: 1 Mosso pagès: 1 Dependent de quincallaire: 1 Transport Sector secundari (26) Calesser: 2 Calçat Matriculat de mar: 2 Sabater: 2 Hostaleria i Restauració Fusta Cafeter: 1 Boter: 1 Hostaler: 2 Cadiraire: 1 Mosso hostaler: 1 Fabricant de carros: 1 Taverner: 1 Tèxtil i pell Ensenyament Teixidor: 1 Mestre d’escola de primeres lletres: 1 Tintorer: 1 Justícia i fe pública Construcció Escrivent: 2 Mestre de cases: 7 Sanitat i higiene Peó: 7 Cirurgià: 2 Picapedrer: 1 Barber: 2 Espart i vímet Església Cisteller: 1 Prevere: 2 Altres Frare (exclaustrat): 1 Paperer: 1 Exèrcit Saboner: 1 Militar retirat: 1 Semoler: 1 Rendistes Hisendat: 2 Sector terciari (85) Diversos Comerç Estudiant: 4 Botiguer: 1 Llicenciat: 1 Botiguer de roba: 1 Servei domèstic Revenedor de roba vella: 1 Majordom: 1 Drapaire: 1 Minyona: 33 Comerciant: 4 Mosso ocupat: 1 Confiter: 3 Dida: 1 Forner: 5 Safraner: 1 Total: 116

Emigració de la Conca de Barberà... / 53 L’ocupació dels marits

Part de les referències sobre la integració de les dones immigrants a la ciutat de Tarragona ens les faciliten els seus matrimonis, no sols la naturalesa dels esposos, sinó també els seus oficis (quadre núm. 6). Així, un 44 per cent pertanyen al sector secundari, on destaca la construcció, tant peons com paletes; segueix el terciari que suposa un 34 per cent; aquí en xifres absolutes cal resaltar els forners. Finalment, el sector primari representa el 22 per cent, la xifra més baixa, però atenent l’extracció pagesa de les dones, és normal que també busquin una parella del món agrari. La Conca estricta especialitzada en la vinya mantenia unes estretes relacions econòmiques amb les ciutats del Camp de Tarragona per la comercialització del vi i aiguardent; la Baixa Segarra, per contra, centrada en el conreu dels cereals i la ramaderia, s’orientava vers altres comarques com l’Urgell, la Segarra i l’Anoia, la darrera amb Igualada com a capital, un important centre industrial.

Quadre 6. Distribució professional dels esposos de les immigrants conquenques a Tarragona segons el padró de 1844

Sector primari (13) Sector terciari (20) Pagès: 12 Comerç, transports i serveis Mosso: 1 Botiguer: 1 Comerciant: 3 Sector secundari (26) Confiter: 1 Boter: 2 Drapaire: 1 Blanquer: 1 Forner: 5 Cadiraire: 1 Revenedor de grans: 1 Corder: 1 Matriculat: 1 Ferrer: 1 Calesser: 1 Mestre de cases: 4 Carreter: 1 Peó: 12 Professionals i rendistes Sabater: 2 Escrivent: 1 Saboner: 1 Barber: 1 Sastre: 1 Militar: 2 Jubilat: 1

Total: 59

54 / Emigració de la Conca de Barberà... Les minyones

Els propietaris de les cases on servien les minyones conquenques majoritàriament eren del sector terciari (88 per cent). Aquesta xifra s’aproxima molt a la del conjunt de les criades que treballaven a Tarragona en el mateix any (84 per cent); els amos amb professions incloses en el sector secundari només suposaven el 9 per cent i els del primari un 3 perf cent (quadre núm.7). En el grup més nombrós cal destacar els comerciants, on les dones podien fer de dependentes, a banda de l’atenció de la casa, sense oblidar però els professionals liberals, els funcionaris i els eclesiàstics.

Quadre 7. Distribució professional dels amos de les cases on treballen les minyones immigrants conquenques a Tarragona segons el padró de 1844

Sector primari (1) Metge: 1 Pagès: 1 Procurador: 1 Administrador de duana: 1 Sector secundari (3) Empleat: 1 Boter: 1 Enginyer de carreteres: 1 Calafat: 1 Inspector de mines: 1 Teixidor de vels: 1 Rendistes Canonge: 2 Sector terciari (29) Prevere: 3 Comerç i transport Vídua: 3 Botiguer de seda: 1 No consta: 3 Comerciant: 3 Confiter: 1 Total: 33 Corredor: 1 Matriculat: 1 Quincallaire: 1 Revenedora: 1 Professionals i funcionaris Advocat: 1 Apotecari: 1 Escrivent: 1

Emigració de la Conca de Barberà... / 55 Respecte al lloc de naixement de les criades (quadre núm. 8) hem de constatar novament la mateixa tendència general del moviment migratori a Tarragona: la presència de la Baixa Segarra és minoritària –tan sols un 9 per cent– i més de la meitat –un 54,5 per cent– provenen de les tres principals viles de la Conca estricta (Montblanc, l’Espluga i Sarral), mentre que Santa Coloma no hi és present.

Quadre 8: Origen geogràfic de les minyones immigrants conquenques a Tarragona segons el padró de 1844

Minyones de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra

l’Espluga de Francolí 7 Montblanc 8 Lilla 2 Prenafeta 1 Pira 2 Rocafort de Queralt 1 Sarral 3 Montbrió de la Marca 1

Senan 1 Solivella 2 Vimbodí 2

Conesa 2 Santa Perpètua de Gaià 1

Total 33

Respecte la naturalesa dels caps de casa on habiten les criades conquenques (quadre núm. 9) la major part són catalans (85 per cent) i d’aquests, més de la meitat del Camp de Tarragona, en especial de la capital. Solament un 12 per cent són de la resta de la península, amb un únic estranger. La vinguda a Tarragona de funcionaris de l’administració estatal juntament amb professionals, militars i preveres, afavoria una eleveda mobilitat de persones amb una renda suficient per mantenir una serventa, que a la vegada esdevenia un senyal extern del seu estatus social.

56 / Emigració de la Conca de Barberà... Quadre 9: Origen geogràfic dels amos de les cases on treballen les minyones immigrants conquenques a Tarragona segons el padró de 1844.

CATALUNYA (28) Mataró: 2 Camp de Tarragona Terres de Girona Altafulla: 1 Lloret de Mar: 1 : 1 Mont-roig del Camp: 1 ESPANYA (4) Reus: 1 Alcanyís: 1 La Riera de Gaià: 1 Ciudad Real: 1 Tarragona: 12 La Corunya: 1 : 1 Oviedo: 1 Conca de Barberà Sarral: 1 ESTRANGER (1) Penedès Sardenya: 1 : 1 Àrea de Barcelona Total: 33 Barcelona: 4 Caldes de Montbui: 1

La influència del Camp de Tarragona sobre l’economia de la Conca estricta serà molt més intensa que no pas a la Baixa Segarra i les migracions en són un testimoni evident; calen però més investigacions en altres àrees i èpoques.

Emigració de la Conca de Barberà... / 57 Apèndix documental Emigrants de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra que habiten a la ciutat de Tarragona el 1844.

Conca estricta

Barberà de la Conca Gregori Moncusí, safraner, c. 42 anys. Antoni Torres, fabricant de carros, 33 anys, casat amb una dona de Mont-roig del Camp.

Ollers Antoni Castellà, forner, 52 anys, casat amb una dona de Vimbodí.

Blancafort Maria Boldú, 31 anys, casada amb un peó de Tarragona (Josep M. Carreres). Isidre Rigual, pagès, 50 anys, casat amb una dona de Constantí. Pasquala Trilla, 32 anys, casada amb un peó del Morell (Josep Queralt).

L’Espluga de Francolí Àngela (?), minyona, soltera, 30 anys, és a casa d’un teixidor de vels casat de Mont- roig del Camp. Serafina (?), minyona, soltera, 17 anys, és a casa d’un canonge de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) i els seus nebots. Rosa, vídua d’Aliaga, 33 anys, amb tres fills nats a Tarragona i una minyona de Cabra del Camp. Antònia Anguera, 31 anys, casada amb un pagès de Tarragona. Ramon Ballart, cirurgià, 52 anys, casat amb una llevadora de Tarragona. Francesca Bella, vídua, 37 anys, dida de llet a casa d’un fabricant de carros de Barberà de la Conca, en companyia d’una minyona de . Miquel Benet, capità retirat, 56 anys, casat amb una tarragonina. Ramon Borràs, mestre de cases, 26 anys, casat amb una tarragonina. Francesca Dalmau, soltera, 19 anys, “educanda”, interna al Col·legi de l’Ensenyança de Tarragona. Maria Ferrer, revenedora de roba vella, casada, 46 anys. Manuel Gallart, peó, 44 anys, casat amb una dona d’Ulldemolins. Maria Gallart, 43 anys, casada amb un sabater de Madrid. Jaume Gamell, escrivent, 58 anys, casat amb una dona d’Alforja.

58 / Emigració de la Conca de Barberà... Bonaventura Llaurador, forner, 21 anys, solter, és a casa d’un forner del Catllar. Francesc Oliver, oficial confiter, 22 anys, solter, viu a casa d’un confiter del Catllar. Tecla Rosselló, 60 anys, soltera. Raimunda Rosselló, 43 anys, casada amb un pagès de Vinaixa (Josep Tarragó), tenen dos fills nats a Vinaixa. Antònia Sales, minyona, 20 anys, soltera, és a casa d’un apotecari vidu amb fills. Magdalena Sales, minyona, 19 anys, soltera, és a casa d’una vídua de Torredembarra de 60 anys amb tres fills nascuts a Màlaga. Josepa, vídua de Saltó, 69 anys, tintorera, conviu amb tres néts tintorers. Maria Sants, minyona, 19 anys, soltera, és a casa d’un botiguer de seda casat de Tarragona (Josep M. Cabeza). Isidre Saperes, drapaire, 59 anys, casat amb una espluguina. Esperança Lafita, 46 anys, muller de l’anterior. Francesc Saperes, teixidor, 18 anys, fill de l’anterior. Josep i Ignasi Saperes, de 12 i 5 anys, germans de l’anterior. Jaume Serra, 37 anys, solter, llec exclaustrat, a casa seva hi viu una minyona de Montbrió. Eloi Serret,10 anys, solter, viu a casa d’un llauner de Tàrrega. Joan Soler, mestre de cases, 40 anys, casat amb una solivellenca. Miquel Torrents, sabater, 44 anys, casat amb una tarragonina. Francesca Tupiner, minyona, 22 anys, soltera, és a casa d’un quincallaire sard. Ramon Vidal, peó, 50 anys, casat amb una dona de la del Camp. Josepa Vidal, 42 anys, casada amb un pagès de Badalona. Joan Vidal, llicenciat, 42 anys, casat amb una dona de Sant Feliu. Sabina Vidal, minyona (?), 26 anys, soltera, vivia a casa d’un vidu boter de 54 anys de Tarragona (Josep Magaroles).

Montblanc Maria Anna (?), 53 anys, casada amb un barber de Sarral. Rosa (?), 33 anys, casada amb un peó de Tortosa (Josep Losea). Rosa (?), 30 anys, casada amb un ferrer de Constantí (Joan Roig). Josepa (?), vídua de Mates, 43 anys, els fills són de Tarragona. Joan Badia, 62 anys, casat. Paula, 60 anys, casada amb l’anterior. Teresa Badia, 40 anys, casada amb un revenedor de grans de Tarragona. Josep-Antoni Bellver, saboner, 50 anys, casat. Tomasa Macià, 52 anys, muller de l’anterior. Ramon Bellver, 19 anys, solter, fill dels anteriors.

Emigració de la Conca de Barberà... / 59 Josepa Bellver, 24 anys, casada amb un forner de Tarragona. Maria Bertran, 38 anys, casada amb un home d’Altafulla (Andreu Boronat), tenen tres fills a Torredembarra i el darrer a Tarragona. Josepa Bleda, minyona, 19 anys, soltera, és a casa d’una vídua revenedora de Barcelona (Magina Tomàs). Ramon Bleda Blanc, 14 anys, solter, fill d’un pagès de Vilaverd i mare de . Jaume Bleda Blanc, 11 anys, solter, germà de l’anterior. Joan Bleda Blanc, 6 anys, solter, germà de l’anterior. Josep Castellví, hisendat, 56 anys, casat amb Vicenta Vilallonga de Barcelona. Bonaventura Masalles, comerciant, 56 anys, casat. Agustina (?), 51 anys, muller de l’anterior. Bonaventura Masalles, 26 anys, comerciant, fill de l’anterior. Àngela Masalles, 31 anys, casada amb un confiter de Constantí (Pau Aimat). Manuela Palau, minyona, 19 anys, soltera, és a casa d’un escrivent casat de Barcelona. Josepa Palau, 36 anys, casada amb un mestre de cases de Tarragona (Tomàs Vidal). Daniel Plana, 33 anys, casat, escrivent, i agent de negocis. Josepa Masalles, 29 anys, casada amb l’anterior. Clara Poblet, minyona, 23 anys, soltera, és a casa d’un comerciant del Vendrell (Salvador Escofet), junt amb una altra criada de la Riba. Francesc Riber, comerciant, 58 anys. Teresa, 58 anys, muller de l’anterior. Tenen un fill boter nat a Reus de 21 anys. Raimunda Rosselló, minyona, 22 anys, soltera, és a casa d’un metge tarragoní solter i la seva mare. Francesc Rosselló, barber, 25 anys, casat amb una dona de la Secuita. Marià Rosselló, 1 any, fill de l’anterior. Antònia Rexem, minyona, 26 anys, soltera, és a casa de l’administrador de la duana de Tarragona (casat i d’Oviedo) en companyia d’una altra minyona de Vilanova d’Escornalbou. Cecília Sabater, 50 anys, casada amb un peó de Vila-rodona (Josep Galofre). Antònia Sabater, minyona, 47 anys, vídua, és a casa d’un enginyer de carreteres, casat d’Alcanyís (Marià Pla). Josep Sabater, mosso pagès, 23 anys, solter, és a casa d’un pagès de Tarragona. Maria Saltó, minyona, 20 anys, soltera, és a casa d’un empleat de La Corunya (Galícia). Joan Santromà, calesser, 54 anys, casat. Antònia, 49 anys, muller de l’anterior.

60 / Emigració de la Conca de Barberà... Macià Santromà, calesser, 25 anys, solter, fill dels anteriors. Maria Torredemer, minyona, 31 anys, soltera, és a casa d’uns preveres. Antònia, vídua Vinyes, 44 anys, botiguera de roba. Conviu amb set fills nats a Montblanc: Jacint (24 a.), Antònia (20 a.), Lluïsa (17 a.), Clàudia (16 a.), Jacinta (14 a.) i Gertrudis (12 a.). Raimunda Vinyes, 24 anys, casada amb un sastre i botiguer de roba de Porrera (Joan-Baptista Aulèstia). Possiblement sigui filla i germana de les anteriors.

Lilla Tecla, vídua de Cervelló, 43 anys, conviu amb els fills, un nat a Pira, un a Solivella, un a Masmolets i un altre als Pallaresos. Maria Forner, minyona, 30 anys, viu a casa d’un home solter de 47 anys de Barcelona en aquell moment empresonat. Antònia Magrinyà, minyona, 58 anys, soltera, és a casa d’un comerciant solter de Tarragona (Pau Dalmases). Maria Magrinyà, 36 anys, casada amb un peó de Tarragona. Teresa Magrinyà, 28 anys, casada amb un pagès de Tarragona. Ramon Vilella, revenedor de fruits secs, 55 anys, casat amb una reusenca. Maria Vilella, 52 anys, casada amb un carreter de la Riba (Francesc Jacques).

Prenafeta Anna Maria Ferrer, minyona, 39 anys, soltera, és a casa d’un advocat solter (Joan Ferrer) i la seva mare vídua de Tarragona. Pere Sabater, estudiant, 21 anys, solter, és a casa d’una dispesera de Torredembarra juntament amb quatre estudiants més.

Pira Jaume Amill, majordom, 51 anys, casat, és a casa d’un apotecari de Tarragona. Teresa Cantó, 60 anys, casada amb un pagès de (Francesc Roig). Coloma Cantó, 43 anys, casada amb un cadiraire de Solivella, tenen quatre fills nats a Tarragona. Antònia Capdevila, minyona, 25 anys, soltera, és a casa d’un corredor vidu de Barcelona, de 70 anys (Gabriel Bessa). Calamanda Capdevila, minyona, 20 anys, soltera, és a casa d’un matrimoni de Tarragona. Antoni Cervelló, 13 anys, solter, fill d’una vídua de Lilla.

Emigració de la Conca de Barberà... / 61 Antònia Civit, 38 anys, casada amb un pagès de Tarragona (Antoni Blanc). Francesc Mateu, boter i comerciant, 33 anys, casat amb una tarragonina. A casa seva serveixen dues minyones, una d’Altafulla i l’altra de la Riera. Ramon Palau, 58 anys, mestre de cases, casat amb una dona de Móra d’Ebre (Teresa Falcó). Tecla Poblet, 38 anys, casada amb un peó de Tarragona. Francesca Poblet, 35 anys, casada amb un peó de (Francesc Torres).

Rocafort de Queralt Ramon Aiguader, taverner, 36 anys, casat amb una tarragonina. Bonaventura Ballester, hostaler, 63 anys, casat amb una dona de Perafort. Antònia Ballester, 25 anys, casada amb un boter de Perafort, filla dels anteriors. Josepa, vídua de Contijoc, 63 anys. Joan Contijoc, aprenent de safraner, 18 anys, solter. Bonaventura Ferrer, minyona, 23 anys, soltera, és a casa d’un prevere de la Riera de Gaià, de 54 anys, regent d’una parròquia.

Rojals Magdalena Pàmies, 40 anys, casada amb un pagès de Constantí (Domènec Ribalt); tenen tres fills en aquesta darrera vila (de 9 a 18 anys).

Sarral Teresa (?), 47 anys, casada amb un peó de Reus (Agustí Casals); la seva primera filla neix a Reus i la segona a Tarragona. Josepa Albits, minyona, 21 anys, soltera, és a casa d’un pagès de Tarragona en companyia d’un mosso d’. Antoni Amill, 18 anys, solter, mosso a casa d’un hostaler de Verdú. Joan Balcells, 23 anys, dependent a casa d’un quincallaire sard. Caterina Bernat, 35 anys, casada amb un pagès de Tarragona (Ignasi Mallafré). Francesc Bonet, pagès, 56 anys, casat amb una tarragonina. Pau Bosc, hostaler, 63 anys, casat amb una dona de Vila-rodona (Francesca Marimon). Teresa Cantí, 47 anys, casada amb un mosso de l’Albi (Ramon Moragues). Teresa Cantí, 24 anys, casada amb un sabater de Tarragona; tenen una filla nascuda a Barcelona. Josep Cantí, sabater, 29 anys, casat amb una dona de Manresa.

62 / Emigració de la Conca de Barberà... Ramon Giner, 66 anys, casat. Rosa, muller de l’anterior, 64 anys. Daniel Giner, mestre de primeres lletres, 24 anys, solter, fill de l’anterior. Maria Martí, minyona, 28 anys, soltera, és a casa d’un confiter casat de Sarral (Josep Pedreny), el qual també té un aprenent de Sarral de 17 anys. Josepa Martí, minyona, 26 anys, soltera, és a casa d’un calafat de Lloret de Mar (Sebastià Cubarsí) de 70 anys, casat i amb fills i néts. Sebastià Montseny, cafeter, 57 anys, casat amb una dona d’Altafulla (Josepa Garcia). Teresa Güell, vídua de Padreny, 64 anys, conviu amb els fills; a casa seva té dues minyones (una de i una de Tarragona). Joan Padreny Güell, hisendat, 40 anys, fill de l’anterior, casat amb una dona de Tamarit de Mar (Antònia Virgili). Antoni Padreny, estudiant, 24 anys, solter, viu a casa dels anteriors. Joan Padreny, prevere, 68 anys, solter, viu amb la família anterior. Josep Padreny, mestre confiter, 30 anys, casat amb una dona d’Altafulla. Antoni Sanahuja, confiter, 17 anys, solter, viu a la casa de l’anterior, suposem com a aprenent o oficial. Pere Planes, revenedor, 60 anys, casat amb una tarragonina. Joan Rovira, peó, 73 anys. Josepa, 50 anys, muller de l’anterior. Jaume Rovira, paleta, 26 anys, solter, fill de l’anterior. Magí Rovira, paleta, 24 anys, germà de l’anterior. Joan Rovira,16 anys, solter, germà de l’anterior. Magí Tomàs, comerciant i mestre de cases, 71 anys, casat amb una dona de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà). Marià Tomàs, mestre de cases, 41 anys, solter, fill de l’anterior. Teresa Tomàs, 27 anys, casada amb un paleta de Tarragona; tenen una filla nascuda a Barcelona. Antònia Sabater, 58 anys, casada amb un paleta tarragoní; un fill seu és fuster. Pau Serra, barber i revenedor de terrissa i fruits secs, 54 anys, casat amb una montblanquina. Amb ells hi viu una minyona de Mont-roig del Camp. Josep Veciana, picapedrer, 61 anys, casat amb una tarragonina. El seu primer fill de 34 anys, nat a Tarragona, segueix el mateix ofici. Joan Verdú, 50 anys, forner, casat amb una colomina. Antoni Verdú, forner, 45 anys, casat amb una tarragonina. El seu primer fill és forner i el segon aprenent de fuster.

Emigració de la Conca de Barberà... / 63 Montbrió de la Marca Rosa Bonet, minyona, 45 anys, vídua, és a casa d’un prevere-beneficiat de Cabra del Camp de 53 anys.

Vallverd de Queralt Josepa Hospital, 53 anys, casada amb un peó de Valls.

Senan Maria Segura, 53 anys, casada amb un jubilat de Cornudella del Montsant (Josep Garcia); tenen un fill a Tarragona que fa de barber. Francesca Vallverdú, minyona, 19 anys, soltera, és a casa d’una vídua tarragonina amb un fill solter fuster.

Solivella Maria (?), 56 anys, casada amb un matriculat de Gènova (George Monte) Maria (?), 50 anys, casada amb un pagès de , vivien en un mas. Tenien una filla nascuda als Pallaresos. Rosa Cardona, 44 anys, casada amb un pagès de . Raimunda Cases, 37 anys, casada amb un botiguer de Santa Coloma de Queralt. Antònia Cervelló, 12 anys, soltera, filla d’una vídua de Lilla. Maria Espanyol, 43 anys, vídua de Barbenys. Un fill seu nat a Tarragona de 15 anys és aprenent de paleta. Maria Iglésies, minyona, 50 anys, soltera, és a casa d’un canonge de 55 anys nascut a Mataró (). Magdalena Iglésies, 36 anys, casada amb un pagès de Tarragona. Teresa Iglésies, 53 anys, casada amb un militar retirat de Barbens (Silvestre Pagès); tenen dos fills nats a Solivella i un a Girona de 19 anys d’ofici confiter. Silvestre Pagès, cirurgià, 30 anys, fill dels anteriors, casat amb una dona de Cuba. Josep Pagès, estudiant, 15 anys, solter, germà de l’anterior. Josep Llaurador, cadiraire, 45 anys, casat amb una dona de Pira. Salvador Llorenç, pagès, 21 anys, casat amb una dona de Tarragona, són en un mas. Teresa Masseguer, minyona, 19 anys, soltera, és a casa d’una vídua de Reus. Tecla Rosselló, 38 anys, casada amb un paleta de l’Espluga de Francolí. Joan Torres, peó, 38 anys, casat amb una dona de Constantí.

64 / Emigració de la Conca de Barberà... Vilaverd Ramon Bleda, pagès, 49 anys, casat amb una dona de Vilabella (Maria Anna Blanc); tenen tres fills nats a Montblanc (de 6, 11 i 14 anys la resta a Tarragona). Martí Bover, peó, 50 anys, casat amb una dona del Catllar. Francesc Nogués, peó, 74 anys, casat amb una dona d’Alcover, tenen dos fills fusters. Joan Òdena, prevere, 62 anys, solter. Maria, vídua Saperes, 69 anys. Rosa Saperes, 39 anys, casada amb un peó de , filla de l’anterior.

Vimbodí Maria, vídua d’Arnau, 54 anys, conviu amb tres fills solters nats a Vimbodí: Jaume (24 a.), Isidre (18 a.) i Antònia (13 a.). Joan Arnau, matriculat, 34 anys, casat amb una dona del Vendrell. Antoni Arnau, matriculat, 29 anys, casat amb una tarragonina. Antònia, vídua de Borguera, 59 anys. Ramon Borguera, forner, 30 anys, fill de l’anterior, casat amb una reusenca. Teresa Borguera, 26 anys, casada amb un forner del Catllar. Pau Deutú, 61 anys, casat. Josepa Vernet, 59 anys, muller de l’anterior. Paula Deutú, minyona, 30 anys, soltera, és a casa d’un inspector de mines d’Almaden (Ciudad Real), (Bernabé Sánchez). Antoni Franquet, peó, 37 anys, casat amb una vimbodinenca. Antònia Foguet, 39 anys, muller de l’anterior; a Tarragona tenen tres fills (de 5 a 13 anys). Teresa, vídua de Franquet, 51 anys. Maria Franquet, 21 anys, filla de l’anterior, casada amb un rajoler de Reus (Ramon Bigorra). Antònia Guasc Codina, minyona, 53 anys, vídua, és a casa d’un home nascut a Mataró, de 78 anys, solter. Antònia Miró, 54 anys, casada amb un “blanqueador” de (Antoni Bover). Teresa, vídua de Pàmies, 33 anys. Eulàlia Puig, 55 anys, casada amb un forner d’Ollers. Raimunda Vilà, vídua de Capdevila, 69 anys. Josep Capdevila, 39 anys, casat amb una dona de Mont-roig del Camp, fill de l’anterior.

Emigració de la Conca de Barberà... / 65 Baixa Segarra

Conesa Rosa Almenara, minyona, 19 anys, soltera, és a casa d’un matriculat de Tarragona casat. Josepa Almenara, minyona, 18 anys, soltera, és a casa d’un procurador casat de Tarragona. Teresa Pijoan, 48 anys, casada amb un militar retirat d’Igualada.

Forès Maria Canela, 48 anys, casada amb un pagès de Tarragona (Domènec Rion).

Pontils Marià Caselles, revenedor, 63 anys, casat amb una dona de Bràfim. Antoni Caselles, cisteller, 51 anys, casat amb una dona dels Pallaresos. Isidre Janer, semoler, 25 anys, solter.

Santa Coloma de Queralt Miquel Almenara, 70 anys, vidu. Joan Almenara, botiguer, 41 anys, casat amb una solivellenca, fill de l’anterior. Josep Almenara, 14 anys, solter, fill de l’anterior. Miquel Almenara, 12 anys, solter, germà de l’anterior. Coloma Caserres, 52 anys, casada amb un forner de Sarral. Coloma, 52 anys, casada amb un comerciant d’Albarells (Anoia). Pau Morera, comerciant, 32 anys, casat amb una dona de València, fill de l’anterior. Raimunda i Antònia Morera, 20 i 19 anys respectivament, solteres, germanes de l’anterior. Ramon Morera, paperer, 30 anys, casat amb una dona de Capellades. Francesca Morera, 25 anys, casada amb un corder de Tarragona. Coloma Morera, 25 anys, casada amb un forner de Tarragona. Josep Puiggener, 21 anys, solter, mosso de l’empleat del portazgo.

Santa Perpètua [de Gaià ?] Rosa Pérez, minyona, 29 anys, soltera, és a casa d’un comerciant d’Altafulla en companyia d’una altra criada de Tarragona.

66 / Emigració de la Conca de Barberà... Font: Arxiu Municipal de Tarragona, Fons Municipal, Població, padró d’habitants de 1844, sign. P-2.990.

Observacions: Referent als oficis, on hi consta escrivà hem d’entendre notari, quan fem constar tarragoní/na volem dir que és de Tarragona ciutat, i quan un poble en l’actualitat ja no és municipi el posem en cursiva. Quan en una població apareixen persones amb el mateix cognom és possible que siguin parentes. Som conscients que hi pot haver alguna errada en l’atribució de les poblacions homònimes (ex. Montbrió, Rocafort); davant del dubte, quan els cognoms no són habituals en aquell poble, els hem desestimat.També hem detectat algun problema en la grafia de cognoms a causa de la deficient transcripció fonètica de l’escrivent.

Emigració de la Conca de Barberà... / 67