Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

Presentació a la premsa dels actes commemoratius del centenari del naixement de Ramon Muntanyola i Llorach

Palau de la Diputació de 27 de març de 2017

1. Resum biogràfic

2. Programa d’actes

3. Exposició al Museu de la Vida Rural de l’Espluga

4. Publicacions

5. Música

6. Tres articles sobre la figura de Ramon Muntanyola Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

1. Resum biogràfic

Ramon Muntanyola i Llorach va néixer a l’Espluga de Francolí el 2 d’abril de 1917. Va estudiar les primeres lletres al Col·legi de les Germanes Carmelites Vedrunes, a la seva vila natal, a partir dels 3 anys. El 1923 passava a l’escola pública que regentava el mestre Martí Poch i Gramunt. El 1927 ingressà com a postulant a l’escola dels Paüls de Bellpuig d’Urgell, on cursà els cinc anys d’Humanitats. El 1932 fou traslladat a Mallorca per a cursar el noviciat a la Casa que la Congregació de Sant Vicenç de Paül tenia a la capital de l’illa de la calma. Només hi cursà el primer any i decidí passar al clergat secular. La tardor de 1933 reprenia els seus estudis eclesiàstics al Seminari Pontifici de Tarragona. Se li convalidaren els estudis d’Humanitats i ingressà a la facultat de Filosofia. En aquell Casal inicià la seva carrera poètica, també. El 1935 ja guanyava el primer premi en un certamen convocat pels fejocistes de Tarragona. L’estiu de 1935 era al Seminari de la Seu d’Urgell. Tornant a Tarragona, aquell curs, el darrer dels estudis de Filosofia, composà altres poesies, i al juliol, des de l’Espluga, redactà Clavell. Amb els seus companys seminaristes tarragonins, a l’estiu es desplaçaven al Seminari de la Seu d’Urgell. Allí seguiren les notícies dels esdeveniments a l’aixecament militar. El diumenge 26 de juliol, un escamot de milicians els obligà a retornar a Tarragona. Els camions que els transportaren foren interceptats i els seminaristes conduïts a Lleida, on foren empresonats algunes setmanes. Després els traslladaren al vaixell “Río Segre” ancorat al port de Tarragona i convertit en presó. En ser alliberat, conegué la desgràcia de l’assassinat del seu pare i del seu germà, a la carretera de Montblanc a , al terme de la Selva del Camp. La mare, ell i la seva germana petita, junt amb la seva tia, viuda d’un altre afusellat a l’Espluga, es traslladaren a , on pogueren refugiar-se a casa d’uns amics de la família. Els altres dos germans, Pere i Josep Maria, residien a Mallorca. Ramon Muntanyola decidí fer camí cap a l’illa. Amb Manuel Morgades, compatrici seu i sacerdot paül, passaren la frontera a França, i des de Marsella emprengueren el viatge a Mallorca. El setembre de 1937, continuava els seus estudis i inicià Teologia. Malgrat tot, continuà escrivint poesia, i d’aquesta etapa ens ha deixat diversos poemes relacionats amb la Mare de Déu de Lluc. Acabat el conflicte, retorna al Seminari de Tarragona per seguir els estudis. Completà els cursos de Dogma, Moral i Cànons. Durant aquest Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

període rebé la tonsura clerical a l’Espluga, el juny de 1940, i les dues primeres ordres menors. Seguiren la resta d’ordres, el diaconat i l’ordenació sacerdotal, rebuda a de mans del Bisbe Félix Bilbao. El 5 de març de 1942 celebrava la missa nova a Cervià de les Garrigues, on residia encara la seva àvia paterna. Es reincorporà al Seminari de Tarragona i inicià la seva carrera sacerdotal que el va portar primer a Montbrió del Camp, com a vicari dominical. El juliol era nomenat vicari de Guimerà i encarregat de Ciutadilla. El 1944 era vicari a Santa Maria de Montblanc. Seguiren els destins de rector a Farena, encarregat de Rojals i de Mont-ral. El seu vessant poètic continuava desenvolupant-se, i es començaren a publicar els primers poemaris seus. El 1946 publicava Ànima endins. L’octubre d’aquell any fou nomenat ecònom dels Omells de na Gaia. Els anys de permanència en aquella parròquia marquen definitivament els aspectes més singulars de la personalitat de mossèn Ramon Muntanyola. Inicià la publicació de La Veu de la Parròquia, que per ordre episcopal fou substituïda per Hoja diocesana, creada per l’arquebisbe Arriba y Castro. Durant aquells anys començà el seu pelegrinatge de missioner, pels pobles propers o llunyans a la seva parròquia. El 1950 edita la revista Ressò, que l’arquebisbe li prohibeix després de dotze números publicats. L’arquebisbe, descontent i contrariat amb Muntanyola, el destina com a capellà adjunt a la casa d’exercicis de la Selva del Camp. La seva estada als Omells també és prolífica en activitats literàries: Jocs Florals de Vallfogona, per exemple. Inicià la composició poètica de goigs. Publicà Infants, Ocells i Nadales. La segona edició d’Ànima endins. L’etapa selvatana, com se l’anomena, li permeté contactar amb els nuclis culturals actius a Reus. Era cridat des dels indrets més insospitats per tal que hi anés a predicar la Santa Missió. Un grup d’amics, el 1957, obsequiaren a mossèn Ramon amb un calze, conegut com el Calze de Catalunya, per portar gravat el vers del poema Pau Claris de Ventura Gassol: “El tinc alt per Catalunya i per tots els catalans”. Dos anys més tard publicava Romiatge per la terra. El diumenge 28 de febrer rebia a l’Espluga, on devia ser casualment, el nomenament de rector de Santa Maria del Mar de . El dimarts dia 1 d’abril escriu des del mateix poble al seu amic Enric Prats, músic reusenc, i li ho comunica: vol que ho sàpiga per ell mateix quan el nomenament encara no és de domini públic. Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

La tasca pastoral i social feta a Salou, així com l’activitat literària duta a terme fins a la seva mort, ultrapassen el que és aconsellable de relatar en aquest breu i ocasional resum biogràfic. L’estimació que va repartir li fou resposta amb entranyable amistat per tothom a qui va tractar. La frase “no tenia un no per a ningú” és tant repetida entre els seus coneguts, que poc farem, només amb la celebració d'aquesta efemèride del centenari del naixement, si no som capaços de deixar rastre per poder seguir les seves petjades.

2. Programa d’actes

ABRIL

Dissabte, 1 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ A les 18:30. Museu de la Vida Rural. Presentació dels actes commemoratius del Centenari del naixement de mossèn Ramon Muntanyola.

Diumenge, 2 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ Església Vella. Missa concelebrada per monsenyor Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, i ofrena de corona a la casa on va néixer Ramon Muntanyola. Col·laboració de la Coral Espluguina i cor infantil del Col·legi Vedruna. En acabar la missa, tall de veu de mossèn Ramon Muntanyola: “Commemoració espluguina de mossèn Serret, rector”

L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ A les 18 h. Casalet. Concurs de rapsodes Font Baixa. Poesia obligada La llum del meu Camp, de Ramon Muntanyola Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

LA SELVA DEL CAMP A les 19 h. Espai Santa Llúcia. Conferència a càrrec de l'historiador Josep M. Grau i Pujol: L’etapa selvatana en la biografia de mossèn Ramon Muntanyola

Divendres, 21 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ Residència Jaume I. Departament de Cultura de la Generalitat. La Veu em frisa. Lectures especialment de mossèn Ramon Muntanyola.

MAIG

Diumenge, 7 SENAN – MONTBLANQUET Diversos actes.

Dijous, 11 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ A les 18 h. Auditori Carulla-Font del Casal de l’Espluga. Conferència a càrrec de Jordi Llavina: El poeta Ramon Muntanyola. Dins el cicle de primavera de la Formació Permanent.

Setmana del 15 al 19 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ IES Joan Amigó. Xerrada sobre mossèn Ramon i lectura de poemes per part de l'alumnat.

Data a determinar LA SELVA DEL CAMP Semblança biogràfica de Mossèn Ramon Muntanyola. Lectura de poemes a càrrec de Josep M. Puig i Baiget i Montserrat Masdeu.

Divendres 19. L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ A les 19 h. Església Vella. Conferència a càrrec de mossèn Manuel M. Fuentes: Ramon Muntanyola. L’home d’església.

Dissabte, 27 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ A les 18 h. Sala Folch i Torres del Casalet. 40 Certamen Literari del Casal de l'Espluga de Francolí. 36 premi de poesia "Mossèn Ramon Muntanyola". Premi especial poesia infantil i juvenil "Mossèn Ramon Muntanyola" amb motiu del centenari del naixement. Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

JUNY

Dissabte, 3 MONTBLANC Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà. Exposició i acte acadèmic: “Mossèn Ramon Muntanyola a Montblanc”. Josep M. Porta, Josep Gomis i Josep M. Vallès. Coral de l’Escola Municipal de Música de Montblanc.

Dimarts, 6 REUS Centre de Lectura. A les 19.30 h. Taula rodona amb representants destacats de la societat i la cultura del territori.

Dimecres,7 TARRAGONA A les 18 h. Seminari Pontifici Conferència a càrrec de mossèn Manuel M. Fuentes: Ramon Muntanyola, l’home d’església

Dissabte, 10 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ A les 12 h. Auditori Carulla Font del Casal de l’Espluga. Presentació de Dia vindrà.Antologia poètica de Ramon Muntanyola. A càrrec de l'escriptor i exconseller de la Generalitat Joan Maria Pujals.

Dimarts, 13 REUS Centre de Lectura. A les 19.30 h. Lectura de poemes de Ramon Muntanyola a càrrec del col·lectiu En veu alta.

Dimecres, 14 TARRAGONA A les 19 h. Claustre de Sant Pau. Seminari Pontifici. Presentacio de Dia vindrà.Antologia poètica de mossèn Ramon Muntanyola. Joan M. Pujals: Introducció i presentació dels poemes. Lectura: Pere Navarro i Josep M. Vallès.

Data a determinar Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

SALOU Conferència.

JULIOL

Data a determinar L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ Concert: Jordi Francolí. Jardins del Francolí. Plaça d’en Canós.

Data a determinar VILA-SECA Auditori Josep Carreras. Concert per a orquestra, cor i solistes. Peces de Sebastià Rué, Albert Sanahuja i Valentí Miserachs sobre poemes de mossèn Ramon Muntanyola

Diumenge, 9 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ Hora a determinar. Església Vella. Presentació del llibre Els goigs i els cants religiosos populars de Mn Ramon Muntanyola. Selecció i comentaris de Mn. Joan Roig i Montserrat. Presentació a càrrec de l’Associació Gogistes Tarragonins.

Data a determinar TARRAGONA Presentació del llibre Els goigs i els cants religiosos populars de Mn Ramon Muntanyola. Selecció i comentaris de Mn. Joan Roig i Montserrat. Presentació a càrrec de l’Associació Gogistes Tarragonins.

Dijous, 28 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ Museu de la Vida Rural. A les 12 h. Inauguració Exposició commemorativa del centenari. Comissari: Jordi Roca.

AGOST

Dissabte,12 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ A les 19 h. Auditori Carulla Font. Conferencia a càrrec d’Andreu Morta: Els darrers dies en la vida de mossèn Ramon, i els Jocs Florals de Mèxic de 1973. Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

Dissabte,19 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ A les 20 h. Teatre del Casal de l’Espluga. Concert per a orquestra, cor i solistes. Obres de Sebastià Rué, Albert Sanahuja i Valentí Miserachs sobre poemes de mossèn Ramon Muntanyola

SETEMBRE

Diumenge, 10 L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ A les 10 h. Cementiri Municipal. Ofrena floral a la tomba de mossèn Ramon Muntanyola. Oració fúnebre i Interpretació musical i lectura del poema El Salm de Javé. Escola Municipal de Música de l’Espluga i Coral Espluguina.

SALOU Hora a determinar. Celebració eucarística. Ballada de sardanes. Ofrena floral al monument dedicat a Mn Ramon Muntanyola. Exposició. Presentació reedició revisada de la Biografia de Ramon Muntanyola.

DESEMBRE

Data a determinar REUS Associació Amics de Reus. Conferència a càrrec de Francesc Roig. Recital de poemes nadalencs a càrrec del Grup de Lectura i declamació de l’Associació.

Data a determinar L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ Associació Amics de Reus. Recital de poemes nadalencs a càrrec del Grup de Lectura i declamació de l’Associació.

ACTE CLOENDA COMMEMORACIÓ CENTENARI A POBLET

Data i hora a determinar. Celebració eucarística. Acte Acadèmic. Presentació reedició biografia del Cardenal Vidal i Barraquer escrita per mossèn Ramon Muntanyola. Inici dels actes: 47 anys de la publicació de la biografia. 75 anys de la mort, 150 anys del naixement del Cardenal Francesc d’A. Vidal i Barraquer. Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

3. Exposició al Museu de la Vida Rural

PLAFONS 1. CARTELL DEL CENTENARI 2. FOTOGRAFIA DE MOSSÈN RAMON 3. FETS D’UNA VIDA. 1 1917-1942 4. RELAT DE L’EXILI 5. FETS D’UNA VIDA. 2 1942- 1960 6. FETS D’UNA VIDA. 3 1960-1973 7. EL MINISTERI PARROQUIAL I LES MISSIONS POPULARS 8. L’OBRA. 1 9. L’OBRA. 2 10. L’AMOR A LA LLENGUA I AL PAÍS. 11. LA BIOGRAFIA DEL CARDENAL VIDAL I BARRAQUER 12. ACTES EN HOMENATGE I RECORDANÇA 13. DARRER: AGRAÏMENTS Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

VITRINES 1. OBRES DE MOSSÈN RAMON MUNTANYOLA 2. CALZE DE CATALUNYA 3. OBRES I REVISTES SOBRE MOSSÈN MUNTANYOLA 4. UN PESSEBRE. DARRERE SEU, PLAFÓ AMB ELS 3 POEMES.

PROJECCIÓ EN PANTALLA (PUNT FOSC) PEL·LÍCULA AMB FRAGMENTS D’INTERVENCIONS DE MOSSÈN MUNTANYOLA I ÀUDIO Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

4. Publicacions

Els goigs i els cants religiosos populars de mn. Ramon Muntanyola i . Selecció i comentaris de Mn. Joan Roig i Montserrat.

Dia vindrà. Antologia poètica de mossèn Ramon Muntanyola. Joan M. Pujals: Introducció i presentació poemes.

Ramon Muntanyola. Testimoni de reconciliació. Biografia escrita per Eufemià Fort i Cogul i revisada.

El Cardenal de la Pau. Biografia del Cardenal Francesc d’A. Vidal i Barraquer, escrita per Ramon Muntanyola i revisada. Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

5. Música

Obra musicada dels poemes de Ramon Muntanyola

MISERACHS, VALENTÍ Tríptic sobre el poema El Cardenal proscrit.

SANAHUJA, ALBERT. Aigua (1948). Estrenada a l’església arxiprestal de . El Cardenal de la Pau, Vidal i Barraquer (1970). Oratori per a Cor i orquestra. Estrenada a la Casa Municipal de Cultura de Valls.

RUÉ, SEBASTIÀ. Ànima endins. Tots els poemes. Infants, ocells i nadales. Tots els poemes.

COLOMER, EDMON (pare) El pare era Pau Colomer. El Cardenal Proscrit. Estrenada al palau de la Música Catalana. Barcelona.

COLOMER; EDMON (fill). AL·LELUIA DEL SAGRAMENT (Ivor Green) per a Cor, soprano solista i orquestra.

PRATS I MARTÍ, ENRIC Salm del servent de Jahvè (1973).

BONASTRE, FRANCEC Al·leluia a la Mare de Déu de la Serra. Música coral.

JORDI FRANCOLÍ (Jordi Francesch Deutú) Sense pressa. (13 poemes de Mn. Ramon Muntanyola) CD.

CARDONA, IGNACIO Nadala del port de Salou. Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

Obra musicada (AHT)

SACERDOTALS (1950-1952) Filomena Comellas – . (Top. 662. Fons AHT).

ANTÍFONA DE LA MARE DE DÉU D’AGOST (1951). Lluís Sansa (663).

HIMNE A LA FUNDADORA DE L’INSTIUTUT DE LA CONSOLACIÓ (1953, novembre). Mossèn Salvador Ritort i Faust –Tarragona (664).

ESTABLIA (1955, desembre) Mossèn Joan Baptista Rebull – (665).

TRANSPARENT TORNA'NS LA NIT (1956, agost). Mossèn Joan Baptista Rebull – Vilassar de Mar (666).

INFANT DE BETLEM (1956, desembre). L. Torres – Arbúcies (667).

CANÇÓ DE BRESOL (1957, desembre). Mossèn Sebastià Rué – Valls (668).

LA LLIBERTAT (1964, desembre). Mossèn Sebastià Rué – Valls (669).

ESCENES NADALENQUES (670).

PREGARIA A LA IMMACULADA (671). Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

6.Tres articles sobre la figura de Ramon Muntanyola

Manent, Albert. Mossèn Ramon Muntanyola. Un peoner encès (pp 107-119). Dins El solc de les Hores. Retrats d’escriptors i de polítics. Premi Josep Pla 1987. Edicions Destino. Barcelona, 1988.

Pujals, Joan M. L’Obra poètica de Ramon Muntanyola (pp 431-438). Dins La Cultura catalana en projecció de futur. Homenatge a Josep Massot i Muntaner. (Germà Colon, Tomàs Martínez, M. Pilar Perea, eds). Publicacions de la Universitat Jaume I. Castelló de la Plana, 2004.

Massot i Muntaner, Josep. Ramon Muntanyola, home d’Església, home de país (pp 165-181). Dins Escriptors i erudits contemporanis. Primera sèrie. Biblioteca “Serra d’Or”. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1996. Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

Manent, Albert. Mossèn Ramon Muntanyola. Un peoner encès. Dins El solc de les Hores. Retrats d’escriptors i de polítics. Premi Josep Pla 1987. Edicions Destino. Barcelona, 1988. (pp 107-119).

Després d’uns paràgraf dedicats a contextualitzar el patiment i la desfeta religiosa de 1936 i la voluntat de l’església durant els primers anys de la postguerra, Albert Manent ens va recordar el paper d’algunes figures de l’Església catalana en la recuperació dels temples i el contacte amb els feligresos. “La vida religiosa es va reprendre dissortadament en castellà”, i els clergues i els religiosos van anar omplint els buits que havien quedat en els pobles i ciutats del país. Cita primer el cas del grup de la Masó, a l’Alt Camp. Uns religiosos van començar a ensenyar a llegir en català a feligresos i seminaristes. “... van convertir-se en el primer fogar no estrictament clandestí de la llengua catalana.” Justifica el preàmbul del seu article com a “imprescindible per traçar el context i fornir les raons que expliquen com va néixer i créixer la figura excepcional de mossèn Muntanyola, un del tres clergues, il·lustrats i nacionalistes, més joves.” D'una banda mossèn Josep Armengou actuant des de . Mossèn Pere Ribot des de Riells del . El tercer, Ramon Muntanyola i Llorach. Una breu semblança biogràfica precedeix la definició que fa de Muntanyola: “No va ser mai una persona marcada pel ferro roent de la Guerra Civil.” Mossèn Ramon va “esdevenir un empestat, pels franquistes. La seva voluntat era predicar l’Evangeli, no venjar-se seguint el camí dels guanyadors. El 1942, el seu recordatori de missa nova és editat en català. Va continuar la seva dèria d’escriure poesia. Va publicar diversos poemaris i goigs. El 1956, amb Jaume Nualart van publicar Lletra oberta als Excel·lentíssims i Reverendíssims prelats de les vuit diócessis de Catalunya. “El text ─diu Manent─ era una requisitòria, amb una brillant fonamentació doctrinal, sobre la castellanització de l’Església de Catalunya i el seu infeudament polític.” El 1958 s’imprimia a Reus, promoguda per ell, la Carta abierta a los Excelentísimos Señores Obispos Procuradores en Corte. La seva tasca pastoral arribava al poble. Les seves innombrables prèdiques, fent missions arreu, feia estralls entre el poder, que les qualificava d’inoportunes. Predicava un Evangeli que s’acostava als no creients, construint ponts i apartant-se del llenguatge dels poderosos, a qui encetava nafres. El pas per poblets en procés de despoblació no li impedí de ser reconegut com un punt de referència imprescindible en el panorama nacional català. El full eclesial: La Veu de la Parròquia (1947-1950) i després Ressò (1951-1952), ambdues publicacions prohibides per l’autoritat eclesiàstica tarragonina, en son un claríssim exemple. Un capellà ecumènic que va trobar els seus arguments avalats en el Concili Vaticà II i un home que amb la seva oratòria i els seus poemes va arribar al poble. La seva Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

acció cultural i cívica el van convertir en una figura rellevant, a qui la Pàtria ha d’estar agraïda.

Pujals, Joan M. L’Obra poètica de Ramon Muntanyola. Dins La Cultura catalana en projecció de futur. Homenatge a Josep Massot i Muntaner. (Germà Colon, Tomàs Martínez, M. Pilar Perea, eds). Publicacions de la Universitat Jaume I. Castelló de la Plana, 2004 (pp 431- 438).

“L’Obra poètica de Ramon Muntanyola (Biblioteca Serra d’Or; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998), recull el seu pas intens pel món de la lírica; un món, [...] on ens fa indestriable l'home creient i l'home de país que coneixem des d'altres caires, però que aquí, en l'àmbit dels versos, troba una cristal·lització única, jo diria que essencial.” Joan Maria Pujals descriu en el seu article el corpus poètic: “analitzar-ne les principals línies temàtiques i anotar-ne alguns dels elements compositius i estilístics.” Els cinc llibres de poemes publicats, de mossèn Muntanyola, estudiats, són: Ànima endins. Poemes, publicat el 1946 per Torrell de Reus i reeditat dos anys més tard per la Impremta Cuscó de la mateixa ciutat. El 1948 apareixia també a Torrell el seu segon llibre: Infants, ocells i nadales. “La irrupció, doncs, de mossèn Muntanyola com a poeta es produeix a les acaballes de la dècada dels quaranta, quan defineix el seu quefer líric com una reflexió espiritual compromesa amb l'ésser humà des de la llum i la joia de la fe catòlica.” El 1959, l’Editorial Estela publicava Romiatge per la terra. “Es tracta d'una obra important. En primer lloc, perquè constitueix un bell homenatge a la terra catalana entesa com la pàtria de la llengua catalana i, en segon lloc, perquè aquest ésser català es concreta en la realitat viva del seu paisatge originari: l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) i el Camp de Tarragona.” Les dues obres que seguiren, Eixàrcia i Antífones, són reculls fets per Josep Maria Arnavat i mossèn Josep i Cornudella, respectivament, i publicades el 1963 la primera i després de traspassat mossèn Ramon, l’altra, el 1976. L'any 1982 va aparèixer, pòstumament, un altre poemari Llocs i focs, del qual va tenir cura el mateix Joan Maria Pujals. “Aplega un voluminós conjunt de poemes que li havien valgut el títol de Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Mèxic. Finalment, el volum d'Obra poètica dóna a conèixer per primer cop un conjunt de catorze poemes esparsos que mai no havien estat publicats.” Segueix l’article amb l’anàlisi de cada una de les publicacions, extraient dels propis versos el bell significat de cada metàfora. Expert com n’és, Pujals va comparant els poemes de Muntanyola amb la poesia d’altres èpoques i posa de manifest la influència que mestres com Joan Maragall, exerciren sobre el poeta espluguí. “ Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

“Malgrat tot, Muntanyola s'estima més seguir els models de la poesia popular, i molt significativament del valor de la cançó. I amb això mostra una gran saviesa. L'èxit d'un escriptor és saber harmonitzar allò que pretén dir amb el registre estilístic adequat. El nostre poeta vol arribar, a través d'una poesia clara, al cor del màxim de persones.” En destaca al llarg de l’article l’intent “d’ingenuïtat i puresa que és tota la poesia de Muntanyola”. Desenvolupa ─diu Pujals─ imatges i continguts dels Evangelis, temes morals, gestos senzills de la vida...

Massot i Muntaner, Josep. Ramon Muntanyola, home d’Església, home de país. Dins Escriptors i erudits contemporanis. Primera sèrie. Biblioteca Serra d’Or. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1996 (pp 165-181).

El pare Massot va dedicar un article a la figura de Ramon Muntanyola, dins el seu volum Escriptors i erudits contemporanis que recollia la seva conferència a Tarragona, en l’acte de lliurament de l’arxiu del poeta, per part de la Fundació Jaume I ─avui Fundació Carulla─ a l’Arxiu Històric de Tarragona. Era l’abril de 1995 i el setembre d’aquell any el publicava a la revista Serra d’Or. Tot i que era un treball prou acurat, el rigor històric amb que acostuma a treballar aquest incansable autor, ens adverteix que hi afegia encara algunes dades sobre Muntanyola que no havia recollit en la conferència. Parteix d’una semblança biogràfica documentada i menciona el seu treball Deu cartes de Maria-Antònia Salvà a Ramon Muntanyola, publicat en la Miscel·lània Joan Triadú (Barcelona, 1993). “Calgué molt de coratge i molta paciència ─escriu Massot─ per a anar superant entrebancs i per a no deixar-se aclaparar per la maltempsada. Malgrat la poca col·laboració de l’episcopat del moment, en general foraster i desconnectat del país.” És així com Muntanyola i altres sacerdots s’esforçaren en “continuar la tasca evangelitzadora i cultural d’abans de la guerra i a poc a poc s’anaren fent passos normalitzadors, que culminaren el 1946 i el 1947 amb les festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat.” Destaca, Massot, el caràcter dialogant de Muntanyola poc addicte al caire nacional-catòlic espanyolista. L’altre tret definitori de Muntanyola com a sacerdot, prenia carta de naturalesa en el seu sentiment aliè al rancor. N’és un exemple l’ajut que procurà a Joan Comorera i Rosa Santacana en cercar-los un allotjament refugi a Les Masies de l’Espluga de Francolí, l’any 1951, quan eren perseguits. Citant Esteve Albert dóna testimoni de “la grandesa d’ànim que mostrà en hores difícils mossèn Ramon, per al qual no existia enemic...” Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

El seu esperit evangèlic que destil·lava en cada predicació, amb risc evident, el duien a practicar obres de misericòrdia “tant corporals com espirituals.” Allò, però, que més reconeixement li portà a la seva trajectòria, a criteri del pare Massot, fou la “seva decidida col·laboració a la represa de les revistes religioses en català.” Primer La Veu de la Parròquia, que quan fou prohibida, els seus 6.000 exemplars de tiratge arribaven a 46 parròquies o centres de Catalunya, el País Valencià i les Illes. El Cardenal Arriba y Castro ordenà la substitució d’aquella publicació per un full en castellà. Muntanyola respongué amb una revista de més volada, ens diu Massot: Ressò que qualifica de “digne precedent de Germinabit i Serra d’Or. En sortiren 16 números entre el juny de 1950 i el febrer de 1952. Muntanyola acollí a Ressò plomes destacades de la vida cultural barcelonina, catalana i antifranquista. El darrer número fou segrestat per la policia i pràcticament no arribà a distribuir-se entre els prop de 6.000 subscriptors que havia assolit. Muntanyola era desterrat, pel seu atreviment a plantar cara, a la Casa d’Exercicis espirituals de la Selva del Camp. Acusat de “rojo separatista”, denunciat per un company seu, predicador de missions, també, “arribà a ser objecte de greus sancions per part del seu bisbe.” No podia sortir de la diòcesi sense l’autorització del seu prelat. Muntanyola expressà el seus sentiments i exigí justícia. No estava disposat a l’acotament de la seva llibertat d’actuació. Mediaren en el conflicte sacerdots amics d’ell, i els darrers de febrer de 1960, el cardenal, en un gest dissimulat de reconeixement del seu error, el nomenà ecònom de Salou. L’anàlisi de la trajectòria de Ramon Muntanyola que fa en el seu text el pare Massot, recull les amargors i els desitjos de l’home d’església, lluitador per aconseguir la catalanització de l’Església a Catalunya. Acaba el seu text, el pare Massot, amb les argumentacions que forniren el document Lletra oberta al Excel·lentíssims i Reverendíssims Prelats de les Diòcesis de Catalunya, que es publicà a Barcelona per la festa de la Candelera de 1956. “També devia sortir de mossèn Muntanyola ─diu Massot─ una Carta oberta a l’Eminentíssim Sr. Cardenal DR. D. Benjamín de Arriba y Castro, Arquebisbe de Tarragona, de l’any 1957, que l’abat Escarré va fer arribar a la Secretaria d’Estat del Vaticà.” Li retreien la seva falta de catalanitat i la seva actitud envers Montserrat. Reivindicaven l’ús de la llengua catalana en les cerimònies religioses i li reclamaven que ningú fos sancionat per això. Encara l’any següent, el 1958, es publicaria un altre document, que ningú que parla de mossèn Ramon oblida: la Carta abierta a los Excelentísimos Señores Obispos Procuradores en Cortes, impresa a Reus, on Muntanyola trobava ampli ressò i acolliment en els cenacles culturals de la capital del . Els amics que encara hi resten en donen ferm testimoni. Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

Altres articles:

SALCEDA CASTELLS, Josep. “Mossèn Ramon Muntanyola” a Revista , núm. 313, Cambrils, agost 1997.

MIRÓ BALDRICH, Ramon. “Mossèn Muntanyola i la revista Ressò” a Urtx, núm. 20, Tàrrega, 2007.

FERRER TRILL, Xavier. “Originals de Ressò no publicats” a Urtx, núm. 23, Tàrrega, 2009.

Contacte:

Ajuntament de l’Espluga de Francolí. Pilar Garrell. 977 870 227 [email protected]

Josep M. Vallès i Martí. 609 301 311 [email protected]

Carles Baches. 626 299 138 [email protected]

https://centenarimossenramonmuntanyola.wordpress.com Centenari Ramon Muntanyola L’Espluga de Francolí

Organitza:

Ajuntament de l'Espluga de Francolí

Amb el suport de:

Vila-seca Salou La Selva del Camp Reus Tarragona Senan