tarragonins no es cuidaren gaire d'esbrinar en l'actualitat. La traça d'aquesta Església, el procés de la vida industrial de la ciutat i —una de les més capaces i fermes de la con que els arxius locals d'antany han arribat als trada,—es deu al Rector de Mossèn nostres temps amb molts armaris buits i els Jaume Amigó, i en la part constructiva lii restants beu incomplerts, per el qual es difí- treballà el famós inestre-arquitecte barceloní cil poguer donar una idea exacta de l'antiga Pere Blai, i, més tard, mestre Joan Vaquer, activitat industrial tarragonina. de la Selva.

LA PESTA DEL SEGLE XVII A LA SELVA DEL CAMP

ST. ANDREU «D'ESTIU». A la Selva del Camp de esdevé una cosa insò- lita, i potser única: que'l titular de la Parrò- quia és dues vegades Patró. Però aquest és el fet i les dues úniques festes majors que s'hi celebren, són a honra de St. Andreu Apòstol, çò és: el 30 de novembre, —dita St, Andreu d'hivern, - i el 4 de juny,— dita St. Andreu d'estiu- Sant Andreu d'estiu és una festa votada. El poble de la Selva estava en una greu pe- núria, i alçant els ulls al Cel, fou amparada per qui ja era el seu Patró.

DEVOCIÓ DIC ST. ANDREU.— La devoció a St. Andreu, és tan antiga a la Selva, com la mateixa Selva cristiana. Certament ens cons- ALTAR MAJOR DE LA SELVA ta des de que fou repoblada en el segle XII.

L'ANTIGA ESGLÉSIA PAUROQUIAL li era Aquesta és la manifestació més ingent de dedicada, i consta la seva existència en el la devoció selvatana a St. Andreu, però no È darrer terç del segle XII per haver-s'hi fet, és pas única en 1188, còpia de la carta de repoblació de la Tenim notícia d'un RETAULE de St. An- vila. Mossèn Pau Sugranyes, rector que fou dreu, del s. XIV, car en 1342 Francesc Arcli è de la Selva, (s. XVIII ), diu que en temps de féu donació de 134 sous barcelonesos per a la dominació goda ja era edificada, i Mossèn què s'obrés. En ell deuria emplaçar-se la be- Joan Pié creu que en temps dels alarbs ja llíssima IMATGE DE ST. ANDREU, gòtica i existia, però ni un ni altre addueixen docu- obrada en marbre per Guillem de Timor, es- ment probatori ni argument convincent. culptor de Montblanch, en 1345. En tractar-se de fer ('ESGLÉSIA NOVA,— En 1669 es féu un tracte amb mestre Jo- l'actual Parròquia,—es dedicà igualment al sep Juncosa, de Cornudella, per a què pintés, Patró St. Andreu. Els capítols per l'edifica- entre altres, un quadre del martiri de Sant ció es signaren al primer d'agost de 1582; el Andreu, amb destí al RETAULE MAJOR de l'Es- 10 de novembre del mateix es posà la prime- glésia Nova de la Selva. ra pedra, i s'hi treballà, a intèrvals, durant En 1703 es determinà que s'emprengués més d'una centúria, restant encara inacabada l'obra de! RETAULE MAJOR ACTUAL, i a tal fi féu una traça ï hermano Jaume,—probable- ha estat ferma, correspongué el Sant Apòs- ment carmelita de la Selva,—i s'encomanà tol amb una mercè ben significada. Ella,— l'obra, que costà sis mil lliures, a Llàtzer la secular sèlvatana al seu Patró,—obligà Tremulles. S'en posà la primera pedra a 30 Aquest a estendre el seu tutelatge damunt la de gener de 1704 i en 1863 fou pintat i dau- Vila, que tant l'honorava, quan els estralls de rat. A l'arxiu de Casa la Vila de la Selva, es la peste la sumien en la més ingent de les tri- guardada la traça t planta d'aquest monu- bulacions que's recompten en la seva història. mental retaule, ambdues il·luminades bella- ment damunt pergamí. PRELUDIS DE PESTA. —En alguns docu- Per defecte de documentació no podem ments del segle catorzè es trova aquesta precisar quan s'adquirí ta RELÍQUIA DE SANT expressió: «al temps de les mortandats*. ANDREU. La trovem mentada en inventaris Deuria, doncs, la pesta o mal de glànola de 1458 i 1507, però aleshores era servada d'aquella centúria, fer bastants estralls a la (-li un àngel ab ses ales dargent daurat ab Selva. N'hi ha proves positives del 1348. un canelobre que te a les mans en que es D'ençà fou freqüent la por d'altres con- un os del polse de St. Andreu... Aquest tagis, car consten molts documents, adés do- àngel avui serva la relíquia de ST. Isidre, car nant ordres preventives, adés disposicions als 0 d'octubre de 1614 es tractà de fer l'ac- pel cas de què arribés la pesta, adés mana- tual reliquiari, el braç de St. Andreu,— ments per ocasions en què ja's creia certa- obra en plata de mestre Maymó de Tarrago- ment introduïda. na, que'n cobrà 110 lliures. En 1374 es parla del contagi. Aquesta és També es manifestà la devoció al Sant la darrera referència que'n tenim d'aquella per la munió de BENIFETS fundats sota la centúria. seva advocació. Del més antic que tenim no- I en els arxius locals ja no trovem que ticia sabem que n'era fundadora Guillerma s'en parli més fins al 1557. Aleshores, car a Çacosta, i en 1294 el regentava Guim de la Barcelona comensaven a morir-se de pesta, Canal, prevere. En agost de 1323, Ramona, regularen l'entrada de forasters a la Vila, muller de Joan Negre, en fundà un altre; en manant que no's permetés als gabatgs, cal- 1383, n'existia un altre, fundació de Romeu derini, gascons, ni petegayrcs ni altres de n'Ordi; Ramon Ermengol, prevere de la vagabundos. Pel gener següent, - 1558,— Selva, en 1385, ne fundà un altre; en 1580 s'establí, en prevenció, un hospital pels po- n'existia un altre, fundat per Bernat d'Amer; bres fora del clos de la vila, a la pedrera del Joan Rabassa, prevere de la Selva, també Calvari. Dels 1565 i 1577 són abundoses les va fundar-ne un, del qual tenim notícies en referències a la pesta. 1587; Bartomeu Cogul, de la Selva, Ardiaca Pel maig de 1586, dia 18,—arribaren a de Terol i Canonge de la Seu de Saragossa, la Selva noves de què a la Vall d'Aran esta- també fundà un benifet sots invocació de ven contagiats; als 21 d'agost, de què ho St. Andreu; i d'altres ne fundaren més que estaven a Viella; i als 18 d'octubre, a Pont no recordem. de Suert, manant-se posar guardes als por- Cal notar també: La fundació de la LLÀN- tals. Pel juliol de 1589 proposaren demanar TIA PERPÈTUA a St. Andreu, ja existent eu al Sr. Arquebisbe que'ls cedís el Castell, si 1285, i la llarga recensió de censáis d'oli per per cas venia el contagi, però al cap d'un alimentar-la. La SEPULTURA DE ST. ANDREU, any,-juliol del 1590,- ja llevaren les guar- —1601,—al presbiteri. Les IMATGES del Sant des dels portals, puix les noves que rebien en els ernutoris de Parets Delgades i St. Pere eren bones. del Puig. La CAMPANA dita de St. Andreu... Poca tranquilitat, però, va disfrutar-se, Certament, a aquesta amor, que tostemps car al cap d'un any,- desembre de 1591,—ja [es notícies del contagi, que prenia increment escolant la primera meitat del segle XVII cap a Girona i Perpinyà, éren alarmants. Mes, la pesta s'apropà tant, i tant temeren Pel novembre de 1592 també va tractar- el contagi, que a 6 de maig de 1650 deternn se del contagi en els Consells de la Vila. naren fer pregàries per a què Déu es dignés Els Consells de la Comuna del Camp de lliberar-los d'aquell flagell. Tarragona - dilluns 22 juny 1599,—com ta Les noves, eren, certament, frapants. nova de la peste sia en alguns loc'lis de la Als 22 de març d'aquell 1650 la pesta feia volta de Urgell convé se posds guardas estralls a i era ja introduïda a Tarra- en molts passos per lo que convé per pro- gona, Als 2 d'abril es manà posar guardes al fit de tota la terra. honch determinat ques portal d'avall i llevar-les del portal nou, car posen guardas en tots los passos que con- e! primer con venia més que restés obert, esde- vindrà, que concloga tot lo Camp de Tar- venint l'únic que hi romania en tota la Selva, ragona, ço es, del Pont d'Armentera que Als 23 d'octubre fou determinat pel Con- guarda to pas de fins a Mont roig, sell, que tots els de les masies vinguessin a ço es, eomensant al pas de Querol vinga viure a la Vila, i al dia següent ja quedà a carrech del Pont d'Armentera; l'estret constituïda la Junta del morbo, i es llevaren de la Romiguera y lo coll de Cabra, de la les relacions comercials amb i Albiol, vila del Pla; lo coll de Plena feta, del de que estaven infectats. Uns dies més tard,- Figuerola; lo coll de Lilla y l'estret de la 8 de novembre,—es prohibí als pagesos que Riba, de la vila de y VUabert; lo pas anéssiu a conreuar al Mas Ripoll. de Cabrera i Montreal, d'Alcover, a la pla- Totes les mides preventives no contin- na de , de la Selva, y conf erint, y lo gueren l'allau que planava arreu, sembrant Albiol, en lo cap del terme de el pànic i la mort. I el contagi també vingué conferint y la vila de Reus; en lo coll de a la Selva, i, segons consta en lo archiu de Al jorge, los de Alforge; en lo camí de la ta vicaria d'Alió fou introduhida assíper Torre de Pontabella, a carrech de los de un home empestat del Cover per medi duna la baronia d'Escornalbou; en la plana de capa de llana, com diu el P. Clarà. Miramar, los de Mont roig Se posaren dues Efectivament: a les darreries del 16501a guardes a cada pas, que guarden dia y nit peste ja era a la Selva, i al 26 de gener de y sets donara vuyt sous entre dia y nit. 1651 així ho declararen els metges de Reus El Sr. Arquebisbe avisà als de la Selva, i de Valls. —6 de gener de 1607,—que a Pira lli liavia contagi i es sospitava també a Pontons i Vi ESTRALLS DEL CONTAGI.—Ben tost decla- lafranca del Penadès. També arrivaren noves rat el contagi es procedí a la separació dels de què hi havia pesta a les Valls d'Andorra, atacats, que instal·laren a l'hospital, corrent 10 agost de 1614 — Als 19 de maig del 1619 a càrreg del Comú totes les despeses dels de què morien del contagi a Tolón i Marsella. que no podien pagar. Pel gener de 1630.,— dia 5, — posaren Sembla que algunes famílies retenien al- guardes als portals, car la pesta de França, gun contagiat a casa, car als 28 de gener de era també a Ba^nr i Regincós, a la Vegueria 1651 dos consellers començaren a revisarla de Girona; i per aquell agost encara no lle- Vila, casa per casa, per veure si hi havia varen les guardes. atacats. L increment del contagi fou rapidís- A 15 de gener de 1649 posaren alíra ve- sim i en les actas dels Consells,- lli de fe- gada guarda als portals, car tenien noves del brer, —sabem que per causa del ma! n'hi contagi. han molts als hospitals. Aixi, amb intèrvals de noves i temors de Una nova contrarietat s'afegí aleshores a pesta, i relatius lapsus de tranquil itat, s'anà tanta tribulació: en mig de tanta necessitut el metge va negar-se a visitar els empestats, blat, als 10 de febrer de 1651 la Vila el pagà acabant per abandonar la vila, que romangué a 8 lliures la quartera, que era considerat un sense facultatiu. preu exhorbitant. Al primer de maig la Junta del morbo Pa raiel'lament al contagi creixia la fam. decretà,—com consta en les actas d'aquells Als 16 de març no trobaven blat, ni diners dies. —«que'ls atacats es portessin a St. Pau, per a comprar-ne: avui la olla no té cap i allí mateix es fés una tomba ben fonda amb dobla-e.s llegeix en les actes del Concell, una porta per a tancar-la, i que's benefs la —r la ui la estil sens pa ni blat. Va remeiar- terra i allí enterréssiu als que morissin a se, de moment; però el dia 27 ja tornaven a l'hospital i que a la vora de la tomba es tin- estar igual. En el Consell del 29 d'abril es gués un munt de calç per llançar-la dintre determinà que dos síndics amssin a viure a per a què's consumeixin prest els cossos». Reus, amb el fi de proveir la Vila, car Encara no tindrien, aleshores, substitut al sia sens manteniments e stam atacats que metge, car se digué que's fessin diligències no podem exir». Als 18 de maig es comptà en cercar un cirurgià. blat a 36 lliures la quartera. I si a 8 lliures el El mal 110 cedia i la situació de la vila era preu era qualificat d'exhorbitant pels docu- cada dia més angoixosa. Per això dos dies ments de l'època, ¿com caldria qualificar-lo a després,—3 de maig,—foren votades festes 36 lliures la quartera? a servar, les de la Purfssima Concepció, Con- Aiximateix el vi es pagà a 20 i més lliures versió de St. Pati i St. Francesc de Paula, a ia càrrega, i l'oli a 6 lliures, i més, el quarta. fi de que intercedissin davant l'Altíssim per Esgotada, doncs, la vila de la Selva en a què'ls alleugerís aquell flagell. persones, diners i vitualles, es girà d'ulls al Durant tot aquell maig, la mortalitat fou Cel, clamant misericòrdia. I Déu li concedí enorme Tots els dies es donaven disposi- per mitjà del Patró St. Andreu Apòstol. cions, però els estralls produïts pel contagi, no minvaven. 3 DE JUNY DE 1651.—A Casa de la Vila Als 2 de juny es reuní Consell a fi d'ele- de la Selva, anys endarrera, hi havia una gir un jurat que substituís el Sr. Pàmies, que tauleta que tant el P. Clarà, com Mir. Pié havia mort, i ho fou Joan Porsilgues; aquest, van llegir i ens han tramès en les seves obres mori també bentost a causa del contagi, el d'història selvatana. Es referia únicament al qual—com consta als 11 de juliol,—havia fet miracle del vot, i di-ia textualment: víctimes igualment a més de la meitat dels — Als tres de juny de 165l„ després de consellers. molts dies d'haver tingut patent el SSm. Sa- I és de justícia dedicar aquí, també, una crament mentres se deia una Missa resada; lleugera memòria al benemèrit frare agustí per altre discurs de temps haver tingut pa- P. Ra mon Aldabó, del Convent de la Selva tent la Rellquia.de! gloriós Patró nostre Sant que s'oferf durant la pesta i estigué al servei Andreu, a fi i efecte d'implorar, auxili i so- dels contagiats al Castell, morint víctima de cors pel contagi del que està aquesta vila de la seva caritat. la Selva molt apretadament castigada de In La mortalitat, doncs, era enorme al Con- mà i poder de Nostre Senyor Déu Omnipo- sell, i arreu de la vila. tent, se determinà pels iufrascrits testimonis A frec de tanta calamitat, cal dir la tribu- que's posessin en una bassa tots els sants i lació que hi havia per fretura de subsistèn- santes del catàleg del breviari, i per un mi- cies comestibles. La crònica del P. Clarà diu nyó es fés extracció d'un sant, i que aquell que en aquest temps la Vila passà molts tro- que amb sort eixiria prengués per particular pells per motius de fam. Aquesta va mani- Advocat del contagi que estàvem i per sem- festar-se ja de bon antuvi, car per manca de pre fer-li i dedicar-li festa; SANT ANDREU Reliquia de 51. Andreu

Al següent dia, a 4 de juny del dit any, o menys, el férem senyar tres vegades e in- posats en albarans tots els sants de la lleta- vocant l'auxili de l'Esperit Sant, tragué un nia del breviari que pretenien número de 274, albarà dels que eren dins la dita bossa, i tra- després d'haver dit una Missa, estant patent gué l'albarà en el qual estava escrit el Glo- lo Sant Braç deSt. Andreu, i cantant l'himne riós St. Andreu nostre Patró, i quedarem tots « Ven i Creator», i estant el Rnd. Dr. Pau molt alegres per la bona sort que haviem Guasch Prev. i econòm revestit amb les tingut en l'extracció, i reconeguéretn et Glo- vestes sagrades, assistint allí el Rnd. MII. riós St. Andreu Patró dues vegades, l'una Joan Bartra, Prev., Mn. Jacint Virgili, Mn. per elecció i l'altra per sort i extracció; Rafel Domingo, Prev., y beneficiats de l'Es- i, per curiositat, després d'haver feta glésia Parroquial de la present vila; els Mag- aquesta extracció venturosa, tornàrem el dit nífics Pau Andreu, Gabriel Pàmies, Jurats; albarà de St. Andreu dins la bossa, i digué- Jaume Monter, Pere Maçó, i'l Dr. Francesc rem:-Per curiositat, veiam qui tornarà a Castellà, Notari; Josep Cisterer, Jaume Bo- eixir;-i succeí, ¡cosa meravellosa!; tornà el ver, Pau Movis, Gabriel Hortet, dit el Povill, mateix minyó a tornar a treure de la dita Jaume Pasqual, i altres, així homes com do- bossa altre albarà, i tornà segona vegada a nes, agenollats amb molta devoció davant eixir l'albarà mateix de St. Andreu, i dit Cas- l'altar major, foren posats, com tenim dit, els tellà el donà en mà del Senyors Jurats, d'on albarans dins la bossa, i per un fill de Rafel quedaren amb gran fervor i confiança en l'au- Guasch, també Rafel, d'edat 3 anys poc més xili del Gloriós Patró nostre St. Andreu que per son mitjà el poble atcançaria millora en el Santíssima de la merce nos an feta contagiós mal que'ns afligia, d'on experimen- de lliurarnos del mal contagios y ques taren d'aquell dia en avant una milloria a dit fassan ditas grasias de ouy a vuyt dias. contagi i dins pocs dies del tot deslliurat; També s'obrí el comerç amb les viles que no i en el mateix dia l'honrat Concell, en hi havia contagi. nom de tot el poble, determinaren i votaren D'ençà no's trova ja cap més nota que fer solemne festa tat dia de 4 de juny; parli de pesta a la Selva. Ben a l'inrevés, es de tot el qual fan testimoni i certifiquen fa notar sovint que en els pobles de les ro- els infrascrits, per haver-s'hi personalment dalies encara hi feia moltes víctimes. Així trovat, el Rnd. Mn. Joan Bartra, presbiter, consta de Reus pel gener de 1652, i alguns Beneficiat, d'edat 64 anys; el Magnífic Jaume mesos més tard, — novembre,—de Tarragona. Monter, avui Batlle de la present Vila, d'edat Es prengueren mides en maig de 1652 car 47 anys; el Dr. Francesc Castellà, notari, els estralls encara eren enormes arreu, i en d'edat 61 anys; el Sr. Pere Masó, pagès, març de 1653 la mortalitat era nombrosíssima d'edat 62 anys; el Sr. Josep Cisterer, d'edat a i Pobla de Mafumet. 44 anys. Però la Selva del Camp tio'n sofrí més. Quae fuerunt acta in villa Silvae campi i el dia 6 de juny de 1652 ja es celebrà la pri- Archidioces. Tarracone die prima Augusti mera festa solemne al gloriós St. Andreu, 1654, presente me Francisco Monter, pres- dues vegades Patró, predicant-hi el Rnd P. biter et vicario dictae villae auctoritate apos- Fr. Felip Castelló, president dels Agustins tòlica et ordi. notari pub. ad Juvantia Rdi. de Tarragona. Aquest Fr. Castelló, al cap Francisci Claret del Castell, presb.—S. T. de dos mesos, —1 agost de 1652,- morí del V. Rectoris Parrae. Ecclesiae dictae villae. contagi 0 Tarragona,—com ja hi havia mort Verum franciscus, Rectoris supradictus.— el seu predecessor i gairebé tots els frares d'aquell Convent,—i va succeïr-lo Fr. Joan EL MIRACLE.—Pertany a un camp ben Aguilar, que als 7 de novembre també finia alié a l'història, t'examinar críticament tot víctima de la pesta, ^ixò a Tarragona que l'abast miraculós del fet suara exposat per dista ben poc de la Selva. un document coetani, de l'autenticitat i vera- Resultat de la mortalitat de la pesta i les citat del qual ¡^eria ridícol posar el dubte més guerres d'aleshores, quedaren, a la Selva, lleu. Això, més que a l'historiaire i al crític, moltes terres sense amo, i el Sr. Arquebisbe correspon al teòleg. Però seria absurd negar facultà, passat ja el temps prudencial, que a Déu la possibilitat d'obrar-los. 1, malgrat poguéssiu vendre's i s'apliqués llur import a tot i haver volgut deixar sentades aquestes obres pies. afirmacions, que pertanyen al camp de la L'any 1690, el contagi era a Dalmàcia, doctrina pura, de la qual 110 podem ni devem del senyoriu de Venècia. Però, d'ençà, a la tractar, hem volgut mentar-les. Selva ja no'n trovem ni solament el nom en Els documents, certament, no ens donen cap document dels segles XVII i XVIII. doctrines, però ens exposen fets. Ells fets, doncs, són aquests: Que fins el 1 el fet fou que, ben tost votada la festa 4 de juny de 1651 el contagi victimà horri- del 4 de juny, la malura minvà tant presta- blement la vila. Que des del 4 de juny de ment, que en el Consell de 27 d'aquell agost 1651 ja no es parlà més del contagi a la ja's manaren suprimir els salaris que la pes- Selva. I, principalment, que'l dia 4 de juny ta havia originat. de 1651 es féu el vot de ta festa animal a Als 12 de novembre fou determinat: ques St. Andreu. fassa la festa major ques ;>uga y ques Si hi hagué o no miracle, no és de la nos- fassa/i gra sia s a Deu N. Sr. Jcsuchrist y tra incumbencia definir-ho. Però nosaltres que admetem ta veracitat dels papers que na, —Revista de la Societat Arqueològica hem llegit, tenim obligació d'admetre'n les Barcelonesa, 1896 i sgs, —Fr. Tomàs Clarà, agustí.—Historial col·lec- conseqüències llògiques que dimanen dels ció de notícies, etc.—Crònica històrica fets que exposen. manuscrita del Convent tle St. Agustí de la Selva. COMPLIMENT DEL VOT.—La festa del 4 de juny, ha estat sempre gelosament servada a la Selva. Gelosament i solemnialment, tant MISSES DEL ARXIDUC CARLES com la festa principal del 30 de novembre. Per això àdhuc s'acudí a Roma, que facul- D'AUSTRIA A LA tà la celebració d'Ofici a Missa Votiva del Sant, amb els ornaments vermells, tal dia Durant el curt regnat del Arxiduc Car- com aquell. Això al marge d'altres facultats les a Catalunya, a comensaments del segle donades per la diada. XV1I1, al venir per dues vegades a Tarrago- Avui per avui, la festa es servada i tot- na, en 1706 i 1707, es detingué a passar la hom ne sap el significat, tramès per tradició nit a la vila veïna de Torredembarra on vol- verbal d'unes generacions a les altres. gué oïr la santa missa de bon matí, abans d'emprendre el camí vers nostra ciutat. De ANS DE CLOURE.-Hem arribat al tema l'ocurregut en ambdues ocasions es troba de la nostra tasca. N'hem dit allò que'ns han autèntica relació en el llibre de Babtismes des llegat els vells papers. de l'any 1703 al 1722 tingut a la parròquia La tradició, doncs, no és tal: és història de Sant Pere Apostol, retolat com segueix: prou documentada, sortosament. No n'hem dit ni més, ni menys. Liber Baptitzatorum, Esponsatarium et Per això caldria desterrar de la memòria Mortuorum. Jnceptus Anno Domini 1703.— d'aquest fet tan grat de la nostra història, Josephí Llobera Rectore Vi He Turrisden- tots aquells afegitons que li donen més força barra et a fel is se Jover Presbiteri et Vi- patètica i àdhuc més bellesa poètica, però carii einsdem Ville, scriptus. Die vero que li fan ressentir fortament la integritat Tertia Alens is Jana a ris. històrica. I la veritat, per damunt de tot. Al obrirse aquest registre es deixà des- EUFEMIA FORT I COGUL. prés de la coberta uu full de guarda en blanc, qual revers fou usat per a escriure la relació BIBLIOGRAFIA següent, trobada fa alguns anys per nostre amic senyor J. Casas Carbó, qui ha tingut la — Arxiu de la Corona d'Aragó, de Barcelona.— bondat de comunicar-la a nostre BUTLLETÍ. Documentació diversa. Diu literalment aixís: —Arxiu Parroquial de la Selva del Camp.— Documents relatius a les esglésies vella Ad perpetuant Rei Memoriam i nova, altars, retaules, imatges, beni- «Als 30 de Juny Any 1706. Passà la Ma- fets, mobles del culte, etc. gestat de Carles tercer Rey de Espanya per Arxiu Municipal, de la Sel\?a.—Llibres dels la vila de Torredembarra, fiu nit en dita Vila, Consells de la Vila, i Actas dels Consells dormia al Castell hi tenen los Comptes de de la Comuna del Camp de Tarragona, Santa Coloma, y lo dia primer de Joliol hoi segles XIV al XVII. —Joan Pic Fraidella, prev. - Annals inèdits de missa en la Iglesia Parroquial de dita Vila se la vila de la Selva del Camp de Tarra- rebe ab talain; Li digué la Missa lo Reverent gona i altres estudis d'història selvata- Fèlix Jover que en aquella ocasió es trobava Vicari de dita Vilo Essent Rector lo Dr. Jo- y no deu passar lo misal de la una part a la seph Llobera de la Vila de Rocafort de Que- altra sino la mateix celebrant y quant lo sa- ralt y en aquella ocasió que passà lo Rey Dit cerdot despres del au/ert a nobis tjuaessu- Rector se trobava fora de la Parroquia y esta mus fet lo acatament al alt lo fa al Rey fon la causa que lo dit Félix Jover de la Vila y continua la misa com en los demés y al de Sallás digué la Missa per sa Magestat orate /ra/res perficionar lo circulo com en que Deu lo guardi. las demés missas y al Bencílicat vos omni- Llegiràs ab atenció la sercumstancia Lo potens li fa acatament ab lo cap y beneeix a dia primer de Joliol del Any sobredit a la Ma- ell sol perque suposa pera tots y acabat lo tinada quant fou hora de dir la Missa per sa evangeli de Sant Joan a lo ques diu al fi de Magestat, Deu lo guarde, que lo seu confes- la missa després de aver fet reverencia o sor avia de dir la Missa comforma la deia acatament al altar se fa al Rey ab lo cap cada dia, digné la Magestat —Deu lo guar- pero lo dia de sant Joseph del any 1707 digué de díganme a Mi Confessor que se prepare missa al Rey lo Dr. Janer Virgili fill de la para dicir Missa porque me quiero hir luego; present parroquia y beneficiat de santa Maria y li digueren: Senyor anoche passada el Pa- del Mar de Barcelona y se turbá de tal ma- dre Confessor de Vuestra Magestat reco- nera que el Rey digué que clérigos tant igno- mendó al Padre Retor de la Companya de rants no se abian de ver y assó fou perque Tarragona le dixera la Missa y dicho Padre se deixa lo orate fratres y lavabo y primera Retor de la Companya está ya prebenido y col·lecta de la missa. se espera a la Secrestia para quando Vuestra Advertint que lo Dr. Virgili era lo Evan- Magestat tenga gusto de hir a oiría que el gelista de Santa Maria de Barcelona y vin- Padre Confessor ya esta por el Camino de gué aqui pera fer dita funció y se enfadaren Tarragona; quant luego digué La Magestat: los sindichs de dita Vila perqué ell digués la vayan diganme al cura de que me diga la missa, los quals eran Pere Juriol, Joseph Missa para mi que 110 quiero que este Reli- Roig Soler y Joseph Virgili germà seu y dit gioso la diga. Vingué lo Capillar del Rey y Virgili acabada la missa a la sagrastia digné al Pare Doctor se aparlás que sa Magestat que volguera Deu se agües romput una cama no volia ell li digues la Missa y jo vestirme avants de venir. Lo que causà gran admira- y acabat de devestir luego fou a Sa Mages- ció entre los seculars allí presents » tat que, Deu guarde, posarme al Altar sens saber las serimonias y sois de dirme lo Capi- llero lo que avia de fer passi avant y vaig mereixer las gracias de part del Capillero EL CASTELL que may vaig ser corregit. Avertint que DE L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ totes les sereinonias que tenia advertidas y depriacions (sic) no ferem ninguna cosa per- Entre els documents que cada dia s'arre- que sa Magestat—Deu lo guarde—las porta- plegan a Poblet per a reconstituir son arxiu, va totas en son Itinerari molt diferents de les es troba un curiós llibret compost per un ofi- que jo estava y pera les deprecacions jo cial de l'exèrcit resident a Lleida, que l'any tenia previnguda la Canturía pera lesrespos- 1855 anà a l'Espluga de Francolí fugint del tas; y a les deprecacions que ell se portava còlera, llavors declarat en molts pobles de Sa Magestat, Deu lo guarde se responia.» Catalunya. En el mateix foli, es llegeix a continuació: S'anomenava dit oficial Joan Novella, es- tigué a l'Espluga durant onze dies junt amb «En lo soscrit falta advertir que quant se la família per a prendre les aigües de la Font diu missa al Rey lo ajudant deu ser sacerdot del ferro, visità Poblet i deixà una memòria