La Pesta Del Segle Xvii a La Selva Del Camp
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
tarragonins no es cuidaren gaire d'esbrinar en l'actualitat. La traça d'aquesta Església, el procés de la vida industrial de la ciutat i —una de les més capaces i fermes de la con que els arxius locals d'antany han arribat als trada,—es deu al Rector de Tivissa Mossèn nostres temps amb molts armaris buits i els Jaume Amigó, i en la part constructiva lii restants beu incomplerts, per el qual es difí- treballà el famós inestre-arquitecte barceloní cil poguer donar una idea exacta de l'antiga Pere Blai, i, més tard, mestre Joan Vaquer, activitat industrial tarragonina. de la Selva. LA PESTA DEL SEGLE XVII A LA SELVA DEL CAMP ST. ANDREU «D'ESTIU». A la Selva del Camp de Tarragona esdevé una cosa insò- lita, i potser única: que'l titular de la Parrò- quia és dues vegades Patró. Però aquest és el fet i les dues úniques festes majors que s'hi celebren, són a honra de St. Andreu Apòstol, çò és: el 30 de novembre, —dita St, Andreu d'hivern, - i el 4 de juny,— dita St. Andreu d'estiu- Sant Andreu d'estiu és una festa votada. El poble de la Selva estava en una greu pe- núria, i alçant els ulls al Cel, fou amparada per qui ja era el seu Patró. DEVOCIÓ DIC ST. ANDREU.— La devoció a St. Andreu, és tan antiga a la Selva, com la mateixa Selva cristiana. Certament ens cons- ALTAR MAJOR DE LA SELVA ta des de que fou repoblada en el segle XII. L'ANTIGA ESGLÉSIA PAUROQUIAL li era Aquesta és la manifestació més ingent de dedicada, i consta la seva existència en el la devoció selvatana a St. Andreu, però no È darrer terç del segle XII per haver-s'hi fet, és pas única en 1188, còpia de la carta de repoblació de la Tenim notícia d'un RETAULE de St. An- vila. Mossèn Pau Sugranyes, rector que fou dreu, del s. XIV, car en 1342 Francesc Arcli è de la Selva, (s. XVIII ), diu que en temps de féu donació de 134 sous barcelonesos per a la dominació goda ja era edificada, i Mossèn què s'obrés. En ell deuria emplaçar-se la be- Joan Pié creu que en temps dels alarbs ja llíssima IMATGE DE ST. ANDREU, gòtica i existia, però ni un ni altre addueixen docu- obrada en marbre per Guillem de Timor, es- ment probatori ni argument convincent. culptor de Montblanch, en 1345. En tractar-se de fer ('ESGLÉSIA NOVA,— En 1669 es féu un tracte amb mestre Jo- l'actual Parròquia,—es dedicà igualment al sep Juncosa, de Cornudella, per a què pintés, Patró St. Andreu. Els capítols per l'edifica- entre altres, un quadre del martiri de Sant ció es signaren al primer d'agost de 1582; el Andreu, amb destí al RETAULE MAJOR de l'Es- 10 de novembre del mateix es posà la prime- glésia Nova de la Selva. ra pedra, i s'hi treballà, a intèrvals, durant En 1703 es determinà que s'emprengués més d'una centúria, restant encara inacabada l'obra de! RETAULE MAJOR ACTUAL, i a tal fi féu una traça ï hermano Jaume,—probable- ha estat ferma, correspongué el Sant Apòs- ment carmelita de la Selva,—i s'encomanà tol amb una mercè ben significada. Ella,— l'obra, que costà sis mil lliures, a Llàtzer la secular sèlvatana al seu Patró,—obligà Tremulles. S'en posà la primera pedra a 30 Aquest a estendre el seu tutelatge damunt la de gener de 1704 i en 1863 fou pintat i dau- Vila, que tant l'honorava, quan els estralls de rat. A l'arxiu de Casa la Vila de la Selva, es la peste la sumien en la més ingent de les tri- guardada la traça t planta d'aquest monu- bulacions que's recompten en la seva història. mental retaule, ambdues il·luminades bella- ment damunt pergamí. PRELUDIS DE PESTA. —En alguns docu- Per defecte de documentació no podem ments del segle catorzè es trova aquesta precisar quan s'adquirí ta RELÍQUIA DE SANT expressió: «al temps de les mortandats*. ANDREU. La trovem mentada en inventaris Deuria, doncs, la pesta o mal de glànola de 1458 i 1507, però aleshores era servada d'aquella centúria, fer bastants estralls a la (-li un àngel ab ses ales dargent daurat ab Selva. N'hi ha proves positives del 1348. un canelobre que te a les mans en que es D'ençà fou freqüent la por d'altres con- un os del polse de St. Andreu... Aquest tagis, car consten molts documents, adés do- àngel avui serva la relíquia de ST. Isidre, car nant ordres preventives, adés disposicions als 0 d'octubre de 1614 es tractà de fer l'ac- pel cas de què arribés la pesta, adés mana- tual reliquiari, el braç de St. Andreu,— ments per ocasions en què ja's creia certa- obra en plata de mestre Maymó de Tarrago- ment introduïda. na, que'n cobrà 110 lliures. En 1374 es parla del contagi. Aquesta és També es manifestà la devoció al Sant la darrera referència que'n tenim d'aquella per la munió de BENIFETS fundats sota la centúria. seva advocació. Del més antic que tenim no- I en els arxius locals ja no trovem que ticia sabem que n'era fundadora Guillerma s'en parli més fins al 1557. Aleshores, car a Çacosta, i en 1294 el regentava Guim de la Barcelona comensaven a morir-se de pesta, Canal, prevere. En agost de 1323, Ramona, regularen l'entrada de forasters a la Vila, muller de Joan Negre, en fundà un altre; en manant que no's permetés als gabatgs, cal- 1383, n'existia un altre, fundació de Romeu derini, gascons, ni petegayrcs ni altres de n'Ordi; Ramon Ermengol, prevere de la vagabundos. Pel gener següent, - 1558,— Selva, en 1385, ne fundà un altre; en 1580 s'establí, en prevenció, un hospital pels po- n'existia un altre, fundat per Bernat d'Amer; bres fora del clos de la vila, a la pedrera del Joan Rabassa, prevere de la Selva, també Calvari. Dels 1565 i 1577 són abundoses les va fundar-ne un, del qual tenim notícies en referències a la pesta. 1587; Bartomeu Cogul, de la Selva, Ardiaca Pel maig de 1586, dia 18,—arribaren a de Terol i Canonge de la Seu de Saragossa, la Selva noves de què a la Vall d'Aran esta- també fundà un benifet sots invocació de ven contagiats; als 21 d'agost, de què ho St. Andreu; i d'altres ne fundaren més que estaven a Viella; i als 18 d'octubre, a Pont no recordem. de Suert, manant-se posar guardes als por- Cal notar també: La fundació de la LLÀN- tals. Pel juliol de 1589 proposaren demanar TIA PERPÈTUA a St. Andreu, ja existent eu al Sr. Arquebisbe que'ls cedís el Castell, si 1285, i la llarga recensió de censáis d'oli per per cas venia el contagi, però al cap d'un alimentar-la. La SEPULTURA DE ST. ANDREU, any,-juliol del 1590,- ja llevaren les guar- —1601,—al presbiteri. Les IMATGES del Sant des dels portals, puix les noves que rebien en els ernutoris de Parets Delgades i St. Pere eren bones. del Puig. La CAMPANA dita de St. Andreu... Poca tranquilitat, però, va disfrutar-se, Certament, a aquesta amor, que tostemps car al cap d'un any,- desembre de 1591,—ja [es notícies del contagi, que prenia increment escolant la primera meitat del segle XVII cap a Girona i Perpinyà, éren alarmants. Mes, la pesta s'apropà tant, i tant temeren Pel novembre de 1592 també va tractar- el contagi, que a 6 de maig de 1650 deternn se del contagi en els Consells de la Vila. naren fer pregàries per a què Déu es dignés Els Consells de la Comuna del Camp de lliberar-los d'aquell flagell. Tarragona - dilluns 22 juny 1599,—com ta Les noves, eren, certament, frapants. nova de la peste sia en alguns loc'lis de la Als 22 de març d'aquell 1650 la pesta feia volta de Urgell convé se posds guardas estralls a Tortosa i era ja introduïda a Tarra- en molts passos per lo que convé per pro- gona, Als 2 d'abril es manà posar guardes al fit de tota la terra. honch determinat ques portal d'avall i llevar-les del portal nou, car posen guardas en tots los passos que con- e! primer con venia més que restés obert, esde- vindrà, que concloga tot lo Camp de Tar- venint l'únic que hi romania en tota la Selva, ragona, ço es, del Pont d'Armentera que Als 23 d'octubre fou determinat pel Con- guarda to pas de Querol fins a Mont roig, sell, que tots els de les masies vinguessin a ço es, eomensant al pas de Querol vinga viure a la Vila, i al dia següent ja quedà a carrech del Pont d'Armentera; l'estret constituïda la Junta del morbo, i es llevaren de la Romiguera y lo coll de Cabra, de la les relacions comercials amb Alcover i Albiol, vila del Pla; lo coll de Plena feta, del de que estaven infectats. Uns dies més tard,- Figuerola; lo coll de Lilla y l'estret de la 8 de novembre,—es prohibí als pagesos que Riba, de la vila de Valls y VUabert; lo pas anéssiu a conreuar al Mas Ripoll. de Cabrera i Montreal, d'Alcover, a la pla- Totes les mides preventives no contin- na de Reus, de la Selva, y conf erint, y lo gueren l'allau que planava arreu, sembrant Albiol, en lo cap del terme de Riudoms el pànic i la mort.