Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 0

ÍNDEX

1. Període i procediment de consulta pública

2. Persones físiques i jurídiques que han presentat suggeriments o observacions a l’avantprojecte de Pla

3. Síntesi dels suggeriments i observacions efectuats i de com han estat considerats en el projecte de Pla per aprovació inicial

3.1. Observacions efectuades pels departaments i altres òrgans de la

3.2. Sistema d’espais oberts 3.2.1. Observacions generals 3.2.2. Alt Camp 3.2.3. 3.2.4. Baix Penedès 3.2.5. Conca de Barberà 3.2.6. Priorat 3.2.7. Tarragonès

3.3. Sistema d’assentaments urbans 3.3.1. Observacions generals 3.3.2. Alt Camp 3.3.3. Baix Camp 3.3.4. Baix Penedès 3.3.5. Conca de Barberà 3.3.6. Priorat 3.3.7. Tarragonès

3.4. Sistema d’infraestructures de mobilitat

3.4.1. Observacions generals 3.4.2. Eixos viaris 3.4.3. Eixos ferroviaris

3.5. Altres

4. Síntesi dels canvis normatius més rellevants entre l’avantprojecte i el projecte de Pla territorial del Camp de per aprovació inicial

5. Síntesi dels canvis principals en els plànols d’ordenació entre l’avantprojecte i el projecte de Pla territorial del Camp de Tarragona per aprovació inicial

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 1

1. PERÍODE I PROCEDIMENT DE CONSULTA PÚBLICA

La Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, promou una sèrie d’instruments de planificació territorial per a l’assoliment dels seus objectius, entre els quals els plans territorials parcials.

La Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla territorial general de Catalunya, estableix en el seu article 2.2. que un dels àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials, als efectes del que estableix l’article 12 de la Llei 23/1983, és el del Camp de Tarragona. Les comarques que queden adscrites a aquest pla territorial són: l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.

El Decret 142/2005, de 12 de juliol, d’aprovació del Reglament pel qual es regula el procediment d’elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials (DOGC núm. 4432 – 22/07/2005), recull la voluntat del Govern de Catalunya que el procés de planificació es produeixi amb la màxima participació del conjunt d’administracions locals del territori, dels agents socioeconòmics i de la ciutadania en general. El Decret preveu, per tant, diversos mecanismes per una àmplia participació institucional i social en diferents moments de l’elaboració dels plans, tant abans de la seva aprovació inicial com amb posterioritat a aquesta, que se sumen i aprofundeixen la normativa general de procediment administratiu vigent.

En l’àmbit de la participació ciutadana, l’article 10 de l’esmenta’t decret determina que l’avantprojecte del Pla territorial Parcial del Camp de Tarragona que aquí ens ocupa s’ha de sotmetre a la consideració dels ens locals, dels departaments de la Generalitat i, si s’escau, de l'Administració de l'Estat, per tal que puguin expressar les seves observacions, suggeriments i propostes per un període no inferior a dos mesos. També s'ha de sotmetre a la consideració dels òrgans de consulta i assessorament del Govern de la Generalitat, de les corporacions, associacions i entitats interessades en el desenvolupament del territori i del Consorci del Camp de Tarragona i la seva àrea d’influència. Simultàniament i amb la mateixa finalitat, l’avantprojecte s’ha de sotmetre a informació pública per un període no inferior a dos mesos, mitjançant anunci publicat al Butlletí Oficial corresponent i en un diari de circulació habitual en l’àmbit territorial del Pla. Finalment, a més de la participació pels mitjans previstos en els apartats anteriors, el decret recull la possibilitat que es promoguin les sessions d'explicació i de treball que es considerin adequades per a la difusió i millora de l'avantprojecte.

Mitjançant l’Edicte de 3 de setembre de 2007 (DOGC núm. 4961 – 4.9.2007), es va sotmetre a informació pública, durant un període de 3 mesos a comptar des de l’endemà de la data de publicació, l’Avantprojecte del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona amb la finalitat de donar participació a totes les institucions afectades i als ciutadans i ciutadanes interessats en el procés d’elaboració d’aquest Pla territorial. La documentació objecte d’informació pública incloïa l’informe de sostenibilitat ambiental inicial o preliminar de l’avantprojecte en compliment de la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell d’Europa, de 27 de juny de 2001, relativa als efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, coneguda també com a avaluació ambiental estratègica, i de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

En aquesta fase del procés d’elaboració del Pla territorial, la documentació es va poder examinar, en hores d’oficina, a la seu central del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i a la dels Serveis Territorials d’Urbanisme de Tarragona i, amb concertació prèvia, a les seus dels consells comarcals de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.

A tots els ens locals de l’àmbit afectat i les principals institucions es va enviar l’avantprojecte complet en format digital mitjançant CD-Rom per tal que poguessin consultar-lo i posar-lo a disposició dels ciutadans i entitats interessades. El contingut íntegre de l’avantprojecte i l’informe de sostenibilitat ambiental es va publicar a la pàgina web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (www.gencat.net/ptop) fent-lo accessible a tota persona interessada. Finalment, i a banda, es va informar, mitjançant la Comissió de Coordinació de la Política Territorial, a la resta de Departaments de la Generalitat.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 2

La documentació objecte de consulta ha estat formada per la memòria explicativa i justificativa de les propostes, les normes d’ordenació territorial, els plànols d’ordenació a escala 1:50.000 (comarcals), a escala 1:100.000 (tota la regió) i a escala 1:30.000 (àmbit central) i per l’informe de sostenibilitat ambiental. Els plànols també s’han posat a disposició de qui ho ha sol·licitat en formats digitals aptes per a la seva anàlisi mitjançant programaris de SIG i de CAD.

Els suggeriments, proposes i observacions s’han tramès a la Secretaria per a la Planificació Territorial tant en suport paper com mitjançant la bústia electrònica habilitada expressament per aquest procés de participació a la web del Departament.

Per tal de facilitar la comprensió del document i instar la participació del territori en el procés, a l’inici del període de consulta es van organitzar sessions informatives presencials al llarg i ample del territori. Destaquen les següents:

Presentació a la Comissió de Coordinació de la Política Territorial (06/07/2007)

Presentació als diputats del Parlament del Camp de Tarragona (16/07/2007)

Presentació d’idees als equips del Pla estratègic del Camp de Tarragona (16/07/2007)

Presentació al consell d’alcaldes del Tarragonès (05/09/2007 i 06/11/2007)

Presentació al consell d’alcaldes del Priorat (05/09/2007)

Presentació al consell d’alcaldes del Baix Camp (06/09/2007)

Presentació al consell d’alcaldes de la Conca de Barberà (06/09/2007)

Presentació a la Ponència Tècnica de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (07/09/2007)

Presentació al consell d’alcaldes de l’Alt Camp (07/09/2007)

Presentació al consell d’alcaldes del Baix Penedès (12/09/2007)

Presentació a les Cambres de Comerç (12/09/2007)

Presentació a entitats i agents socials (26/09/2007)

Presentació al plenari de la Diputació de Tarragona (28/09/2007)

Presentació al Col·legi d’Arquitectes (17/10/2007)

Presentació als tècnics del Departament de Medi Ambient i Habitatge (23/10/2007)

Presentació al Col·legi d’Ambientòlegs (24/10/2007)

Presentació a la intersectorial d’Unió de Pagesos (29/10/2007)

Jornades sobre el Pla amb alcaldes del Baix Penedès (19/11/07 i 27/11/07)

Presentació al Consorci del Camp de Tarragona i la seva àrea d’influència (28/11/2007)

A banda de les sessions formals de presentació del Pla, l’equip redactor ha mantingut reunions de treball amb tots aquells ajuntaments i organismes que ho han requerit. Tot i que hi ha el risc de deixar-se’n algun, són aquests: Pla estratègic del Camp de Tarragona, INCASOL, CIMALSA, Ministeri de Foment, Direcció General de Protecció Civil, CEPTA, Ajuntament de , Ajuntament de , Ajuntament dels Pallaresos, Ajuntament de l’Arboç, Agència Catalana de l’Aigua, Cambra

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 3

de Comerç de Tarragona, Pla director de mobilitat del Camp de Tarragona, Ajuntament de , Ajuntament de l’Albiol, Ajuntament de Vespella de Gaià, Ajuntament del Catllar, Ajuntament de Roda de Barà, Ajuntament de , Ajuntament de , Ajuntament de , Ajuntament de Tarragona, Ajuntament de , Ajuntament de la Pobla de Montornès, Ajuntament de Constantí i Ajuntament de Mont-roig del Camp.

Cal advertir que aquestes són les reunions directes amb l’equip redactor, que no inclouen les que ens i els agents socials i econòmics del territori han mantingut amb els quadres directius i amb els serveis territorials a Tarragona del Departament Territorial i Obres Públiques, les conclusions de les quals, en molts casos, han arribat indirectament a l’equip redactor.

2. PERSONES FÍSIQUES I JURÍDIQUES QUE HAN PRESENTAT SUGGERIMENTS O OBSERVACIONS A L’AVANTPROJECTE DE PLA

Durant el període de consulta pública de l’Avantprojecte i l’informe de sostenibilitat ambiental inicial del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, 209 persones físiques o jurídiques han presentat escrits de suggeriments o observacions. En síntesi, pel que fa a la naturalesa jurídica dels ens participants, les xifres han estat les següents:

Persones físiques i jurídiques que han presentat escrits Nombre % sobre total Departaments i organismes de la Generalitat de Catalunya 10 4,8 Consells comarcals 62,9 Ajuntaments de l’àmbit 81 38,8 Altres ens locals 41,9 Entitats i formacions polítiques 14 6,7 Entitats, col·legis i institucions diverses 26 12,4 Empreses 32 15,3 Particulars 36 17,2 Total 209 100,0

Ajuntaments Nombre % de la comarca Alt Camp 23 100,0 Baix Camp 17 60,7 Baix Penedès 9 64,3 Conca de Barberà 12 54,5 Priorat 1 4,3 Tarragonès 19 90,5 Total àmbit 81 61,8 * El nombre total d’ajuntaments de l’àmbit és de 131.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 4

En concret, les persones físiques o jurídiques han presentat escrits de suggeriments o observacions són:

Grup A. Departaments i altres organismes de la Generalitat de Catalunya

CIMALSA. Rebut en un CD. Escrit de 18/10/2007 Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Direcció General de Desenvolupament Rural. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 04/12/2007 Departament d’Economia i Finances. Direcció General de Comerç. Escrit de 10/12/2007. Registre d’entrada de 14/12/2007 Departament d’Innovació, Universitats i Empreses. Serveis Territorials de Tarragona. Escrit de 14/01/2008. Registre d’entrada 17/01/2008 Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Ciutadana. Direcció general de Protecció Civil. Escrit de 06/02/2008. Registre d'entrada 14/02/2008. I escrit de 18/01/2008. Registre d’entrada 08/02/2008. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Tarragona. Escrit de 10/03/2008. Registre d'entrada 25/03/2008. Departament de Justícia. Escrit de 14/11/2007. Registre d’entrada 19/11/2007. I escrit de 12/11/2007. Registre d'entrada de 10/12/2007 Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Qualitat Ambiental. Escrit (correu intern) de 06/11/2007. Registre d’entrada de 28/11/2007 Departament de Salut. Direcció General de Planificació i Avaluació. Escrit de 16/01/2008. Registre d’entrada 23/01/2008 INCASÒL, Institut Català del Sol. Escrit de 05/12/2007

Grup B. Ens locals

Comarca de l'Alt Camp:

Consell Comarcal de l’Alt Camp. Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada 04/12/2007 Ajuntament d’Aiguamúrcia. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 03/12/2007 Ajuntament d’. Escrit de 24/12/2007. Registre d’entrada de 23/01/2008 Ajuntament d’Alió. Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada 03/12/2007 Ajuntament de Bràfim. Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada 04/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 05/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 29/11/2007. Registre d’entrada 04/12/2007 Ajuntament de la Masó. Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada de 03/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 03/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 05/12/2007. Ajuntament de Mont-ral. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 05/12/2007. I escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 29/11/2007. Registre d’entrada 30/11/2007 Ajuntament de . Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada de 03/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 01/12/2007. Registre d’entrada 05/12/2007 Ajuntament de Rodonyà. Escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada 04/12/2007. I escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada de 03/12/2007. I escrit tramès pel consell comarcal de 04/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007. Ajuntament de Valls. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada 04/12/2007 Ajuntament de Vila-rodona. Escrit de 18/12/2007. Registre d’entrada de 27/12/2007 Ajuntament del Milà. Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada 04/12/2007 Ajuntament del Pla de Santa Maria. Escrit de 22/11/2007. Registre d’entrada 28/11/2007 Ajuntament del Pont d’Armentera. Escrit de 29/11/2007. Registre d’entrada 05/12/2007. I escrit de 29/11/2007. Registre d’entrada 05/12/2007

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 5

Ajuntament del Rourell. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 03/12/2007. I escrit de 18/12/2007. Registre d’entrada de 28/12/2007. Ajuntament dels Garidells. Escrit de 29/11/2007. Registre d’entrada 05/12/2007 Entitat Municipal Descentralitzada de Picamoixons. Escrit de 26/11/2007. Registre d’entrada 03/12/2007

Comarca del Baix Camp:

Consell Comarcal del Baix Camp. Escrit de 29/11/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 Ajuntament d’. Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada 04/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada 03/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 21/12/2007. Registre d’entrada de 31/12/2007 Ajuntament de (correu-e). Escrit de 03/12/2007 Ajuntament de l’Albiol. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada 05/12/2007 Ajuntament de la Selva del Camp. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 07/12/2007 Ajuntament de la Vila de Prades. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 14/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 05/12/2007 Ajuntament de Montbrió del Camp. Escrit de 27/11/2007. Registre d’entrada 28/11/2007 Ajuntament de Mont-roig del Camp. Escrit de 29/11/2007. Registre d’entrada de 03/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007. I escrit (Correu- e) de 04/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 04/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 13/12/2007 Ajuntament de Riudoms. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 Ajuntament de Vilanova d’Escornalbou. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 18/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007

Comarca del Baix Penedès:

Consell Comarcal del Baix Penedès. Escrit de 10/01/2008. Registre d’entrada de 22/01/2008 Ajuntament d’Arboç. Escrit de 20/12/2007. Registre d’entrada de 27/12/2007. I escrit de 04/01/2008 i registre entrada 06/02/2008 Ajuntament de Banyeres del Penedès. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 17/12/2007 Ajuntament de Bellvei. Escrit de 29/11/2007. Registre d’entrada 04/12/2007 Ajuntament de Calafell. Escrit de 14/12/2007. Registre d’entrada de 18/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 Ajuntament de la Vila de la Bisbal del Penedès. Escrit de 27712/2007. Registre d’entrada 07/01/2008 .Escrit de 27/12/2007. Registre d’entrada de 07/01/2008. Ajuntament de Llorenç del Penedès. Escrit de 28/12/2007. Registre d’entrada 21/01/2008 Ajuntament de . Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada de 11/12/2007 Ajuntament del Montmell. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007

Comarca de la Conca de Barberà:

Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 10/12/2007 Ajuntament de Barberà de la Conca. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada 10/12/2007 Ajuntament de l’Espluga de Francolí. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 04/12/2007 Ajuntament de Montblanc. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada 04/12/2007. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 05/03/2008. I escrit de 03/03/2008. Registre d’entrada 05/03/2008 Ajuntament de Pira. Escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada 05/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada 05/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 03/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 04/12/2007 Ajuntament de Sarral. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 10/12/2007

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 6

Ajuntament de . Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 04/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada 04/12/2007 Ajuntament de . Escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada 05/12/2007 Ajuntament de Vimbodí i Poblet. Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada 10/12/2007

Comarca del Priorat:

Consell Comarcal del Priorat. Escrit de 15/11/2007 Ajuntament de . Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada 10/12/2007

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 7

Comarca del Tarragonès:

Consell Comarcal del Tarragonès. Escrit de 12/11/2007. Registre d’entrada 16/11/2007. Escrit de 21/12/2007. Registre d’entrada de 04/01/2008. I escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 10/01/2008 o Ajuntament d’. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 04/12/2007 o Ajuntament de Constantí. Escrit de 24/01/2008. Registre entrada 29/01/2008 o Ajuntament de . Escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada 03/12/2007 o Ajuntament de la Pobla de Mafumet. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 o Ajuntament de la Pobla de Montornès. Escrit de 14/11/2007. Registre d’entrada 22/11/2007. I escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada 03/12/2007 o Ajuntament de la Riera de Gaià. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada 10/12/2007 o Ajuntament de la Secuita. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada 10/12/2007 i Fax 21/01/2008 o Ajuntament de . Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 o Ajuntament de Renau. Escrit de 15/10/2007. Registre d’entrada 31/10/2007. I escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada de 03/12/2007 o Ajuntament de Roda de Barà. Escrit de 05/12/2007. Registre d’entrada 13/12/2007 o Ajuntament de . Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 10/12/2007. Escrit (correu-e) de 03/12/2007 i escrit de 21/01/2008 i registre entrada 25/01/2008 o Ajuntament de Tarragona. Escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada 03/12/2007 o Ajuntament de . Escrit de 04/01/2008. Registre d’entrada de 15/01/2008 i Escrit de 02/01/2008. Registre entrada 10/01/2008 o Ajuntament de Vespella de Gaià. Escrit de 02/10/2007. Registre d’entrada 24/10/2007. I escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 o Ajuntament de Vila-seca. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 07/12/2007 o Ajuntament de . Escrit de 27/03/2008. Registre d'entrada 07/04/2008 o Ajuntament del Catllar. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 043/12/2007 o Ajuntament del Morell. Escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada 04/12/2007 o Ajuntament dels Pallaresos. Escrit de 27/11/2007. Registre d’entrada de 30/11/2007.

Altres àmbits territorials:

Ajuntament de Garcia. Escrit de 29/10/2007. Registre d’entrada 06/11/2007. Escrit de 29/10/2007. Registre d’entrada 21/11/2007. Escrit de 29/10/2007. Registre d’entrada 21/11/2007. I escrit de 29/10/2007. Registre d’entrada 21/11/2007 Ajuntament de Móra la Nova. Escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada 04/12/2007 Ajuntament de Riba-roja d’Ebre. Escrit de 03/10/2007. Registre d’entrada 11/10/2007

Grup C. Entitats i formacions polítiques.

Formacions polítiques:

Acord per Montblanc. Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada 03/12/2007 Alternativa Baix Gaià, de Renau. Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada de 03/12/2007 Alternativa Baix Gaià, de Vespella de Gaià. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 Candidatura d’Unitat Popular de Valls (correu-e). Escrit de 05/12/2007 Esquerra Republicana Baix Penedès. Escrit de 05/12/2007. Registre d’entrada de 12/12/2007 Esquerra Unida i Alternativa del Camp de Tarragona. Escrit de 05/12/2007. Registre d’entrada de 05/12/2007 Grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Valls. Escrit de 02/12/2007 Crup Municipal de CIU de l’Ajuntament de Cunit. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 10/12/2007 Grup Municipal de Coalició d’Independents per Querol. Escrit de 29/11/2007. Registre d’entrada de 30/11/2007 Grup Municipal del PSC de l’Ajuntament de Riudoms (correu-e). Escrit de 04/12/2007

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 8

Grup Municipal de Progrés Municipal de l’Ajuntament d’Almoster. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 07/12/2007 Grup del PSC-PM de Perafort. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 05/12/2007 Iniciativa per Catalunya Verds. Escrit de 24/12/2007. Registre d’entrada de 15/01/2008 PSC-PM de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès

Entitats, institucions i agrupacions diverses:

Agrupació Provincial de Promotors d’Edificis de Tarragona. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 Amics del Patrimoni de Calafell. Escrit de 10/12/2007. Registre d’entrada de 18/12/2007 Asociación Cultural Kaleidoscopio. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 Associació de Veïns del Nucli Urbà de Querol. Escrit de 29/11/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 Associació El Freixe. Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada de 30/11/2007 Associació Empresarial Química de Tarragona. Escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada de 03/12/2007 Associació Eòlica de Catalunya, EolicCat. Escrit de 26/11/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 Cambra de Comerç de Reus. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 i Escrit de 08/01/2008. Cambra de Comerç de Tarragona. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 07/12/2007 Cambra de Comerç de Valls. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 05/12/2007. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007. Escrit (correu-e) de 04/12/2007 Cambra de Parcel·listes de Catalunya. Escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada de 07/12/2007 Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA). Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 03/12/2007 Ecologistes de Catalunya, GEPEC. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB). Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada 05/12/2007 Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnic Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya. Demarcació de Tarragona. Escrit de 14/02/2008. Registre d’entrada 03/03/2008. I escrit de 14/02/2008. Registre d'entrada 19/02/2008 Gremi d’Àrids de Catalunya. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 05/12/2007 Grup d’Amics de Toni Achón – Associació Ecologista de Tarragona (GATA – Ecologistes de Catalunya). Escrit de 05/12/2007. Registre d’entrada de 05/12/2007 Institut d’Estudis Vallencs. Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada 04/12/2007. Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada 04/12/2007. I escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada 04/12/2007 La Canonja 3 - Poble, paisatge i sostenibilitat. Escrit de 25/11/2007. Registre d’entrada de 30/11/2007 Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA). Escrit de 19/11/2007. Registre d’entrada 22/11/2007 Mediterrània, Centre d’Iniciatives Ecològiques. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 Pla Estratègic del Camp de Tarragona (correu-e). Escrit de 05/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 Plataforma en defensa de la vall del Francolí (correu-e). Escrit de 04/12/2007 Plataforma Salvem la Corbetera. Escrit de 07/12/2007. Registre d’entrada de 18/12/2007 Plataforma Salvem la Platja Llarga i el Turó de Mas Rabassa de Tarragona. Escrit de 05/12/2007. Registre d’entrada de 05/12/2007 Unió de Pagesos de Catalunya. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada 05/12/2007

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 9

Grup D. Empreses

Escrit individual:

9 Mar Immobles i Gestió, S.L. Escrit de 26/11/2007. Registre d’entrada de 27/11/2007 Aragonesas Industrias y Energia, S.A. Escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada de 03/12/2007 Basf Española, S.L. Escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada de 03/12/2007 Bayer Polimeros, S.L. Escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 Càmping Car, S.A. Escrit de 08/10/2007. Registre d’entrada de 16/10/2007 Consorci d’Aigües de Tarragona. Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada de 05/12/2007 Dow Chemical Ibérica, S.L. Escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada de 03/12/2007 Hierros y Desguaces, S.A. (HIDESA). Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 i Escrit de 12/12/2007. Registre d’entrada de 17/12/2007 IDIADA Automotive Technology, S.A. Escrit de 29/11/2007. Registre d’entrada de 30/11/2007 INVERFOST, S.L. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 Natic, S.A. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 Promociones Omnia Llar S.L. Escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 Puente de les Ferreres, S.L. Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada de 05/12/2007 Querolnou, S.L. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 11/12/2007 Repsol Petróleo, S.A. Escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 Repsol Química, S.A. Escrit de 28/11/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 Textil i Fruites, S.L. Escrit de 26/03/2007. Registre d’entrada de 30/11/2007 Tuva Textil, S.L. Escrit de 11/12/2007. Registre d’entrada de 14/12/2007 Uniland Cementera, S.A. Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 Urbanització Bonmont Terres Noves, S.L. i Med Cambrils Golf, S.L. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 i Correu-e de 04/12/2007

Escrits col·lectius:

Escrit paral·lel al del gremi d’àrids Àrids i Excavacions Mont-Roig, S.L. Escrit de 29/11/2007. Registre d’entrada de 03/12/2007 Àrids Mallafre, S.L. Escrit de 29/11/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 Àrids Tarraco. Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada de 03/12/2007 Bercontres, S.A. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 05/12/2007 Blanco, núm. 233. Escrit de 29/11/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 Blancs Minerals Pere Vidal, S.A. Escrit de 29/11/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 i Escrit de 29/11/2007. Registre d’entrada de 10 /12/2007 Cantera Ferran, S.L. Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 Canteras la Ponderosa, S.A. Escrit de 05/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 Canteras y Explotaciones Agropecuarias de Lucas, S.A. Escrit de 29/11/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 Cuarcitas del Mediterraneo, S.A. Escrit de 29/11/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 Dolomias Juncosa, S.A. Escrit de 03/12/2007. Registre d’entrada de 05/12/2007 Lafarge Àridos y Hormigones, S.A.U. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 13/12/2007

Grup E. Particulars

Escrit individual: o B. P., R. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 04/12/2007 o B. S., P. Escrit de 22/12/2007. Registre d’entrada de 24/12/2007 C. C., J. M. (correu-e). Escrit de 03/12/2007 o F., J. C. (Afectats N-340 al Vendrell) F. S., F. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 G. G., A. (Fax) Propietari d’una estació de Servei a la carretera nacional. Escrit de 04/12/2007 i Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 10

G. M., V. i J. T., T. (correu-e). Escrit de 05/12/2007 i Escrit de 00/11/2007. Registre d’entrada de 11/12/2007 G. O., C. Escrit de 00/12/2007. Registre d’entrada de 14/01/2008 M. S., A. Escrit de 12/12/2007. Registre d’entrada de 17/12/2007 P. P., M. (correu-e). Escrit de 03/12/2007 P. R., J. i 9 més. Escrit de 21/12/2007. Registre d’entrada de 31/12/2007 S. C., M. D. Escrit de 00/12/2007. Registre d’entrada de 14/01/2008

Escrits col·lectius:

Per un pla director urbanístic del Priorat: Associació Cases de Pagès del Priorat. Escrit de 00/12/2007. Registre d’entrada de 19/12/2007 Centre Quim Soler, la literatura i el vi. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 05/12/2007 Independents del Priorat. Escrit de 00/12/2007. Registre d’entrada de 12/12/2007 Mas Ardèvol. Escrit de 00/12/2007. Registre d’entrada de 19/12/2007 Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat. Escrit de 00/12/2007. Registre d’entrada de 19/12/2007 Unió de Pagesos al Priorat. Escrit de 00/12/2007. Registre d’entrada de 19/12/2007 Àlvaro Palacios, S.L. Escrit de 00/12/2007. Registre d’entrada de 27/12/2007

Veïns de : Com. Reg. Mina Sant Isidre. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 G. F., A. Escrit de 27/11/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 G. T., J. M. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 L. G., A. Escrit de 04/11/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 M., F. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 P. M., M. C. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 T. M., R. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 T. C., J. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007 T. G., P. Escrit de 04/12/2007. Registre d’entrada de 10/12/2007

Veïns de Banyeres del Penedès 1: M. M., S. (i 5 signatures més). Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada de 17/12/2007 M. T., A. (i 6 signatures més). Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada de 17/12/2007 R. G., E. (i 8 signatures més). Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada de 17/12/2007 R. G., I. (i 10 signatures més). Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada de 17/12/2007 Grup Municipal del PSC-PM de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès. Escrit de 30/11/2007. Registre d’entrada de 17/12/2007

Veïns de Banyeres del Penedès 2: L. L., N. (i 21 signatures més). Escrit de 00/12/2007. Registre d’entrada de 02/01/2008. Posteriorment 31 signatures més.

Veïns de Banyeres del Penedès 3: B. V., P. (i 2 escrits més). Escrit de 16/12/2007. Registre d’entrada de 18/02/2008

Altres de Banyeres del Penedès: Priorat 2005 – Associació propietaris. Escrit de 28/12/2007. Registre d’entrada 19/02/2008

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 11

3. SÍNTESI DELS SUGGERIMENTS I OBSERVACIONS EFECTUATS I DE COM HAN ESTAT CONSIDERATS EN EL PROJECTE DE PLA PER APROVACIÓ INICIAL

3.1. Observacions efectuades pels departaments i altres òrgans de la Generalitat de Catalunya

CIMALSA

Observació: Ajustar el connector de la riera de Marmellar, ampliar el sòl territorial de potencial interès estratègic i reconèixer, en terme de l’Arboç, les possibilitats d’un desenvolupament ferroviari en el futur.

Consideració: S’han ajustat les delimitacions dels espais oberts pel que fa al sòl de protecció especial i el sòl de protecció territorial, tant de potencial interès estratègic com de preservació de corredor d’infraestructures.

Observació: Corregir les previsions ferroviàries i viàries, canviant la posició de l’enllaç amb l’AP-7, recollint almenys a la memòria el vial de connexió de l’AP-7 i l’A-7 que eviti el trànsit de pas per Banyeres, ja que s’observa que les propostes d’infraestructura no s’ajusten a les previsions més recents dels treballs de redacció del Pla director del Logis Penedès. Corregir la memòria en el mateix sentit.

Consideració: S’ha atès la petició pel que fa a la modificació en els plànols de l’enllaç amb l’AP-7, atès que aquesta és la ubicació tècnicament viable. Pel que fa a les altres peticions concretes, com que el pla director urbanístic que ha de definir aquestes infraestructures es troba actualment en fase de redacció i encara no ha estat consultat als ajuntaments, el Pla territorial manté la necessària prudència i no grafia determinacions concretes encara no definitives, i encara més quan, cap de les seves estratègies no les impedeix. Òbviament, el Pla territorial s’estarà a allò que es determini en el planejament urbanístic específic i en el procés de concertació territorial que s’esdevingui.

Observació: Pel que fa al CIM del Camp, el que diu actualment el Pla (àmbit preferent d’extensió) no sembla que deixi oberta la porta de l’ús logístic tal com està previst.

Consideració: S’ha establert una estratègia específica per aquest àmbit amb l’objectiu de garantir la titularitat pública del sòl i amb la recomanació de garantir la màxima permeabilitat urbana – infraestructural i d’usos terciaris– per tal que aquesta peça pugui actuar de frontissa i nexe d’unió entre la ciutat actual que s’està configurant al sud de l’A-7, a la Canonja, i la que pot configurar-se en el futur al nord de la T-11, en terme de Constantí, i que ha de ser una de les principals apostes a l’hora de configurar la conurbació central del Camp de Tarragona.

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Direcció General de Desenvolupament Rural

Observació: Proposen que s’utilitzi el SIGPAC (sistema d’informació geogràfica de les parcel·les agrícoles) per al càlcul de superfícies, en les taules que fan referència als usos del sòl i acompanyen les taules de cadascuna de les comarques.

Consideració: S’ha atès l’observació i les taules del SIGPAC han estat incorporades al capítol 4 de la memòria.

Observació: Deixen constància d’un seguit d’afirmacions del Pla amb les quals no coincideixen plenament i, sobretot, identifiquen qüestions que, al seu entendre, no es tracten suficientment en el Pla. Per exemple, consideren que el Pla atribueix en exclusiva la pèrdua de valor de l’espai agrari a la transformació d’usos a partir de les construccions agràries ja preexistents, obviant el paper determinant que en aquest sentit han tingut les urbanitzacions. O que el Pla remarca la preferència de

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 12

comptar amb peces de terra de grans dimensions que no pas amb moltes de petita superfície, sense tenir en compte que per aconseguir-ho s’haurien de fer processos de concentració parcel·laria, per a la qual cosa consideren que el Pla hauria de crear les condicions necessàries. O be que no existeix un mecanisme que lligui els diferents punts de vista sobre la planificació i els aglutini davant una relació d’objectius comuns i una estratègia compartida, i entenen que la planificació territorial hauria de ser objecte d’una gestió interdepartamental.

Consideració: S’han introduït precisions en el redactat i en les determinacions per a l’aprovació inicial. S’adverteix, però, que el Pla és limita a unes determinacions físiques, de caire urbanístic, deixant en mans del planejament sectorial, entre els quals el que pugui impulsar el Departament d’Agricultura, els aspectes de la gestió territorial. S’està obert, en tot cas, a propostes concretes que poguessin ser incorporades en el present Pla.

Observació: Pel que fa a la diagnosi general de l’avantprojecte, proposen esmenes a diferents part del text de l’anàlisi DAFO de la URV. Com ara que: -Els problemes de comercialització els tenen les explotacions o empreses agràries no els espais agraris que diu el DAFO. -No s’han de confondre les accions pel desenvolupament rural amb les línies de suport a la política de preus i mercats. No s’entén l’afirmació “el turisme rural no aconsegueix desencallar”, ja que aquesta activitat ha pres un considerable desenvolupament als darrers anys. -No es pot relegar el sòl agrari a la condició de reserva per a usos futurs que no s’especifiquin. -La proposta turística que fan el URV de vinculació d’agricultura amb turisme, ja s’està fent i ja ha donat bons resultats, per tant, no proposen res nou. -En els programes LEADER o PRODER no es contempla el desenvolupament de l’energia eòlica ja que aquest tema no és una de les finalitats d’aquests programes.

Consideració: Aquesta diagnosi constitueix un treball de base extern i independent encarregat a la universitat Rovira i Virgili i, per tant, no pot ser modificat. Tanmateix, per evitar malentesos i en atenció al suggeriment, en l’aprovació inicial es farà constar com annex informatiu i no com a contingut propositiu del Pla.

Observació: S’aporten un seguit de reflexions sobre les normes, reclamant majors referències al sòl agrari, i proposen petites modificacions, com ara:

La normativa fa referència explicita a “l’agricultura a cel obert” i això implica l’exclusió dels hivernacles com a construcció possible d’emplaçar-se en sòl de protecció especial, per tant, caldria treure l’expressió “a cel obert” (Article2.6).

La possibilitat que els departaments defineixin “contractes de conreu”, ja està concretada a la Llei reguladora de la matèria que esta en fase de tramitació (el desembre de l’any passat) i fa referència a d’altres matèries (bàsicament arrendaments). (Article2.6).

Condicions generals per a les transformacions del sòl en els paisatges rurals. Troben a faltar l’esment a les vies pecuàries, regulades per la Llei 3/1995, de 23 de març, de vias pecuarias, que estableix la naturalesa inalienable, imprescriptible i inembargable d’aquestes; per tant, tot el planejament que les afecti n’haurà de mantenir la integritat. (Article 6.2)

Proposen suprimir l’exigència de l’estudi d’integració paisatgística de les edificacions motivades per a les activitats agràries.(Article 6.5)

Condicions que han de complir les edificacions aïllades en el medi rural en absència de directius de paisatge. Consideren que l’adopció de determinades regles en matèria de construccions en el medi rural suposa un sensible encariment dels projectes i una exigència improcedent quan es tracta d’obres que són necessàries per a garantir la viabilitat econòmica de les explotacions o quan generen una quota significativa de valor afegit.(Disposició Transitòria Primera).

Consideració: La regulació dels espais oberts i dels usos admissibles ha estat revisada i modificada, i s’ha atès en general el sentit de les peticions efectuades, per bé que no sempre la seva literalitat.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 13

S’han eliminat les referències als “contractes de conreu”, s’ha abordat amb major precisió la qüestió de les vies pecuàries, etc. Es mantenen, però, les exigències referents a la inserció territorial i la preservació del paisatge i es defensa que les coses s’han de fer bé.

Observació: A les directius per a l’ordenació del sòl no urbanitzable es troba a faltar un esment precís dels terrenys agraris que han de ser protegits en funció del seu caràcter estratègic.

Consideració: El Pla protegeix aquests elements estratègics mitjançant unes figures bàsiques que són homogènies i coherents amb les que s’utilitzen en el planejament territorial d’altres territoris. S’insta el Departament d’Agricultura a facilitar una identificació més precisa d’aquests espais que interessen, i molt, els redactors del Pla territorial. En tot cas, en el moment que el Departament d’Agricultura elabori el Pla d’espais d’interès agrari, el Pla territorial s’hi adaptarà, tal com preveuen les seves Normes.

Observació: Activitat pesquera: diuen que no es contempla la pesca professional com una activitat d’importància dins d’un context destinat a avaluar les possibilitats d’aprofitament i gestió de recursos renovables dins el Camp de Tarragona. No s’avalua quins efectes poden produir-se sobre la pesca professional artesanal les zones marines protegides, tampoc sobre la pesca recreativa, tampoc es contempla la potencialitat en el marc turístic d’aquest tipus de pesca.

Consideració: No és competència d’aquest Pla fer-ho.

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural

Observació: Emeten un informe desfavorable sobre l’avantprojecte i estableixen un seguit de puntualitzacions a incorporar a la memòria del Pla, entre les quals les següents:

S’hauria d’afegir les Declaracions varies de Bé cultural d’interès nacional que hi ha a l’àmbit (zona arqueològica, conjunt històric, monument històric).

Caldria tenir en compte el marc geogràfic en l’evolució històrica d’aquest territori que té una incidència definitiva en el desenvolupament posterior.

Caldria incloure al Pla el patrimoni arqueològic del territori fruit de la implantació de les vil·les romanes i la seva incidència en la urbanització actual del territori.

L’avantprojecte no parla de la ciutat romana, només parla del centre històric i de la part alta de Tarragona als segles XIX i principis del XX.

No es contempla reserves estratègiques de patrimoni cultural amb les corresponents mesures de protecció.

S’utilitza una terminologia de patrimoni cultural no adequada, es barregen tipus d’edificis amb estils arquitectònics. Es denomina catedral a l’església de Santa Coloma de Queralt, quan no es seu episcopal.

No es te en compte les pintures rupestres de les muntanyes de Prades, ni les de - Vandellòs, ni tampoc, el conjunt de Tarraco que estan incloses a la llista del Patrimoni mundial de cultura de la UNESCO.

Cal tenir en compte que el soterrament del tren a la ciutat de Tarragona ha de ser amb tuneladora profunda. Cal tenir present l’execució de l’estació a cel obert.

A les Normes d’ordenació territorial faltaria els criteris concernents al Patrimoni cultural.

A l’esmentar i promoure els paisatges del Camp de Tarragona no es te en compte: la romanitat en l’evolució d’aquests paisatges i territoris.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 14

A l’estudi DAFO s’hauria de ressaltar el paper de la romanitat del Tarraco i el Camp de Tarragona, tot el sistema de vil·les romanes que hi ha al curs final del riu Francolí.

S’hauria de recollir l’objectiu del Pla director urbanístic de les activitats industrials i turístiques que diu: “identificar els espais de valor cultural, arqueològic o paisatgístic, situats dins i fora àmbits industria química, per prendre mesures de protecció”.

Consideració: Bona part de les observacions afecten la Memòria. En tot cas, no tenen traducció concreta en la mena de determinacions que fa el Pla ni el Pla les posa en crisi ni les afecta negativament. El Pla és del tot respectuós amb la regulació i la planificació sectorial, a la qual remet per major seguretat jurídica. Tanmateix, si d’acord amb les figures jurídiques i estratègies que utilitza el Pla i dins del seu marc competencial, es considera que caldria fer algun ajustament, s’està obert a recollir-ho.

En tot cas, per a l’aprovació inicial, s’incorpora un nou article en les Normes d’ordenació territorial sobre la consideració del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya amb el redactat següent:

“En compliment del que disposa l’apartat 1.e) de l’article 13 de la Llei 23/1983, de política territorial, les actuacions d’urbanització i aquelles en sòl no urbanitzable que s’autoritzin a l’empara de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), situades a l’entorn visual dels edificis o elements patrimonials inclosos a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, que gestiona la Direcció General del Patrimoni Cultural, a part de complir amb caràcter general les limitacions derivades de les disposicions de protecció patrimonial, hauran de respectar les característiques paisatgístiques d’aquest entorn i les traces existents de camins, passos, esplanades, fonts, vegetació, etc. que estructuren l’espai al voltant de l’edifici o element.”

Departament d’Economia i Finances. Direcció General de Comerç

Observació: Es fa un resum de les determinacions que el Pla territorial sectorial d’equipaments comercials 2006-2009 estableix per a les poblacions d’aquest àmbit, amb indicació dels municipis que tenen la consideració de trames urbanes consolidades (TUC) on es pretén reforçar el comerç urbà i aturar la creació d’aglomeracions comercials perifèriques en àrees específiques, així com una relació de les concentracions comercials actuals. No es planteja cap desacord amb el contingut de l’avantprojecte ni es demana res en concret.

Consideració: El Pla és del tot respectuós amb la regulació i la planificació sectorial, a la qual remet per major seguretat jurídica.

Departament d’Innovació, Universitat i Empresa

Observació: S’interessen per una empresa -Schütz Ibérica SL- que pertany a una multinacional dedicada al packaging, que és la primera empresa productora d’IBC d’àmbit europeu i mundial (reciclatge). Està entre Vila-seca i Cambrils en sistema d’espais oberts, entre protecció territorial d’interès paisatgístic agrícola i de potencial interès estratègic. Demanen que es reculli el sòl com d’ús industrial o logístic, atesa la importància de l’activitat.

Consideració: El Pla no afecta la continuïtat i el desenvolupament de les activitats preexistents. Per coherència de Pla, tanmateix, la localització esmentada difícilment pot sostreure’s de la gran peça de sòl en la qual s’integra i que té una clara funcionalitat de corredor d’infraestructures que el Pla mira de garantir. En l’àrea que ens ocupa, es considera del tot necessari i d’interès públic frenar la proliferació d’instal·lacions aïllades al llarg de les infraestructures, sobretot tenint en compte que les propostes del Pla per a la creació de sòl per activitat econòmica garanteixen un marc generós i alhora eficient per a la implantació d’activitats en el territori.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 15

Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Ciutadana. Direcció general de Protecció Civil

Consideren que l’avantprojecte de pla territorial “pot millorar pel que fa a l’anàlisi de riscos greus de protecció civil, la seva avaluació i la implicació que ha de tenir en la planificació territorial”; que es tracta d’analitzar, pel que fa als riscos, quines aportacions es poden fer en els aspectes de planificació del territori, prevenció i anàlisi de riscs, planificació d’emergències i informació a la població.

Recorden que l’article 5.2 del RLUC diu que “El planejament urbanístic, per a la determinació dels riscs naturals i geològics, ha de tenir en compte la informació geogràfica oficial de l’Institut Geològic de Catalunya”.

Recorden que l’article 14 de la llei 4/1997 de protecció civil de Catalunya diu:

1. La legislació urbanística i de planificació territorial, i també la sectorial que afecti les activitats de risc segons el Catàleg establert per l’article 7 i el Mapa de protecció civil, establert per l'article 12, han de tenir en compte les necessitats de protecció civil en aquests àmbits i establir, si escau, mesures de prevenció de riscs i de minimització de l'impacte d'eventuals catàstrofes i calamitats. 2. La Comissió de Protecció Civil de Catalunya, regulada per l'article 46, ha d'emetre informes previs sobre els avantprojectes de llei i els projectes de disposicions de caràcter general relatius a les matèries a què es refereix l'apartat 1.

Demanen que es tingui present, també la Instrucció 8/2007 sie, de la secretaria d’indústria i empresa, sobre creixements urbans als voltants d’establiments afectats per la legislació d’accidents greus existents (criteris per a l’elaboració de l’informe previst a l’article 83.5 de la LUC).

Demanen que es prenguin en consideració els plans especials d’emergències de protecció civil de la Generalitat: risc d’incendi forestal (pla Infocat) risc de transport de mercaderies perilloses (pla Transcat) risc d’inundacions (pla Inuncat) risc sísmic (pla Sismicat) risc de contaminació marina (pla Camcat) risc químic en instal·lacions (pla Plaseqcat) risc de nevades (pla Neucat) ... i semblaria que també existeix un pla bàsic (?)

Demanen que es recullin tot els mapes de perillositat i vulnerabilitat que s’han elaborat per aquests plans especials d’emergències (incendis forestals, inundacions, terratrèmols, transport de mercaderies perilloses, instal·lacions que poden produir accidents greus i nevades) i incloure’ls en el pla territorial.

Consideren fonamental que els riscos de protecció civil, tant naturals com socials, i la seva influència en el territori hagin de tenir un anàlisi quantitativa a nivell municipal. S’hauria de determinar a escala municipal, els valors dels riscos individuals i social per a totes i cadascuna de les activitats que puguin produir riscos greus o de protecció civil i els llindars d’acceptabilitat per als elements vulnerables.

Diuen explícitament, però, que:

Els organismes competents en planejament urbanístic, haurien de contemplar l’anàlisi quantitatiu del risc i la corresponent determinació de les corbes d’isorisc per al territori.

Els plans d’ordenació urbanística municipal haurien d’incloure, obligatòriament, per a cada risc, els valors del risc i la seva contribució en el càlcul del risc individual i social.

El planejament de noves instal·lacions industrials o altres activitats no haurà de suposar un increment dels nivells de risc acceptables.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 16

Consideren que la documentació del Pla territorial, hauria d’afegir un “Informe sobre els riscos greus (o de protecció civil)” que fes una anàlisi exhaustiva dels riscos i les seves repercussions territorials.

Demanen que tota activitat que estigui afectada per actuacions d’interès territorial no previstes en el Pla, art. 1.14 de les Normes d’ordenació territorial, haurien d’estar informades favorablement per part de l’òrgan sectorial en Protecció Civil.

Consideració de les observacions: Posats en contacte amb la Direcció general de Protecció Civil, se’ls sol·licita la informació en digital sobre SISMICAT, l’INFOCAT, el CAMCAT, el TRANSCAT i el NEUCAT. S’aclareix que el Mapa de protecció civil que estableix la llei 4/1997 de protecció civil de Catalunya en els seus articles 7 i 12 respectivament en aquest moment és el conjunt de mapes de perill, vulnerabilitat o risc dels diversos plans especials de protecció civil de la Generalitat, que encara no existeix com una aplicació física, però que s’hi està treballant. El Catàleg que estableix la llei 4/1997 de protecció civil de Catalunya en els seus articles 7 i 12 respectivament, i que serà una eina d’identificació de focus de perill, també és una aspecte en el que s’està treballant i sortirà publicat en la versió catalana de la Norma Bàsica de l’Autoprotecció. Encara no està feta una anàlisi quantitativa a nivell municipal i no han determinat a escala municipal, els valors dels riscos individuals i social per a totes i cadascuna de les activitats que puguin produir riscos greus o de protecció civil i els llindars d’acceptabilitat per als elements vulnerables.

En conseqüència, es queda a l’espera que la Direcció general defineixi els llindars d’acceptabilitat del risc per als elements vulnerables, cosa que actualment s’està treballant pel que fa al risc associat a instal·lacions que tenen substàncies perilloses i que encara està pendent per a la resta de riscos, i de la posada en marxa de la resta de referències.

Departament de Justícia

Observació: Recollir la reserva de sòl necessària per al centre de justícia juvenil Mas de Larrard, entre Tarragona i Reus, per a la ubicació del qual s’ha iniciat la tramitació d’un Pla Especial. L’actuació estaria afectada en l’avantprojecte per un sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic.

Consideració: Tot i que, per la seva localització, en l’aprovació inicial es recull com a sòl de protecció territorial de preservació de corredors d’infraestructures, la disposició transitòria cinquena de les Normes d’ordenació territorial estableix que el Pla territorial respecta els plans especials urbanístics per a la implantació de determinats usos en sòl no urbanitzable.

Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Qualitat Ambiental

Observació: S’informa de tot allò que ha de contenir l’informe de sostenibilitat ambiental en relació amb la qualitat de l’aire, amb les determinacions de la Xarxa de vigilància i previsió de la contaminació atmosfèrica a Catalunya.

Consideració: S’ha tingut en compte en l’informe de sostenibilitat ambiental.

Departament de Salut. Direcció General de Planificació i Avaluació

Observació: S’han de corregir algunes dades del punt 5.1.2.2. i de la pàgina 5.16 que fan referència a equipaments sanitaris i han evolucionat en el període d’elaboració.

Consideració: S’han corregit les dades esmentades.

Institut Català del Sòl

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 17

Observació: L’Incasol te previst promoure la instal·lació d’un parc fotovoltaic de caràcter estratègic al Pla de Santa Maria, en el marc del nou decret regulador del procediment per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya. La major part d’aquest espai, a desenvolupar mitjançant un pla especial, està recollit en el Pla com a espai obert de protecció preventiva, però una petita porció és sòl de protecció territorial, en part d’interès paisatgístic i/o agrícola i en part de potencial interès estratègic. Es demana que el pla territorial faci compatible la producció d’energia fotovoltaica amb les seves determinacions.

Consideració: S’ha produït una important recomposició de les grans peces de sòl de protecció territorial situades entre Valls, i Vila-rodona. S’ha traslladat la peça de sòl de potencial interès estratègic més al nord (era, majoritàriament, sòl de protecció preventiva) i s’ha alliberat la part oriental del polígon industrial de Valls –la partida de la Baiona i altres– que ha quedat com de protecció preventiva. Aquesta peça de sòl de potencial interès estratègic inclou aquests terrenys amb destinació coneguda per al foment i la implantació de l’energia solar per almenys les dues properes dècades, és a dir, l’escenari temporal del Pla.

3.2. Sistema d’espais oberts

3.2.1. Observacions generals 3.2.2. Alt Camp 3.2.3. Baix Camp 3.2.4. Baix Penedès 3.2.5. Conca de Barberà 3.2.6. Priorat 3.2.7. Tarragonès

3.2.1. Observacions generals

a) Sobre la delimitació dels espais oberts i els criteris utilitzats

Suggeriment: Preventius excessius al voltant de municipis amb creixement moderat: Vila-rodona (triangle Rodonyà, Vilardida, Montferri), Salomó, També, propers a l’autopista AP7, La Riera de Gaià, , i Vespella. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Consideració del suggeriment: No és un problema. Com bé es diu, l’estratègia de desenvolupament d’aquests nuclis garanteix la seva no ocupació. Altra cosa diferent és que, en l’anàlisi dels valors dels espais oberts no tots els sòls siguin especialment valuosos. Considerar de protecció especial tot el territori pervertiria el concepte, perjudicaria els sòls intrínsecament valuosos i no ajudaria en res la presa de decisions.

Suggeriment: Afegir a les proteccions del pla territorial, les de la vinya i dels espais costaners i marítims. (Consell Comarcal del Baix Penedès).

Consideració del suggeriment: Així es fa, exactament; i és clarament demostrable.

Suggeriment: Més protecció pels sòls de valor territorial, consolidar les proteccions del PDU del sistema costaner, blindar la Punta de la Mora, establir camins de ronda, protecció de praderies de posidònia. (Esquerra Unida i Alternativa del Camp de Tarragona).

Consideració del suggeriment: El Pla consolida el PDU del sistema costaner, blinda la Punta de la Mora i protegeix intensament el territori. Alguns dels temes esmentats escapen de l’àmbit competencial del Pla.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 18

Suggeriment: Es discrepa de la perillosa filosofia hiperconservacionista que inspira tot el pla, que passa el sòl protegit del 30 al 59% del territori. (Cambra de Comerç de Reus).

Consideració del suggeriment: Com es demostra en el capítol 5 de la Memòria del Pla i en l’Estudi econòmic i financer, el Pla permet uns creixements molt per sobre de les necessitats previstes per a 2026. Durant moltes dècades, els espais de protecció preventiva són més que suficients per acollir nivells altíssims de desenvolupament. No cal, doncs, posar en joc els espais oberts més valuosos.

Suggeriment: Partir, en les àrees centrals de la comarca, de la qualitat i potencialitat agrària dels sòls i de les unitats de paisatge per estructurar els diferents nivells de protecció del sòl. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial, s’ha atès aquesta petició i s’ha millorat substancialment la protecció d’aquests espais agraris.

Suggeriment: Incorporar als espais oberts de protecció especial els sectors agraris periurbans especialment sensibles a la degradació: Montblanc entre la serra de Miramar i la via d’alta velocitat, els termes de l’Aleixar, i en les parts no protegides; termes de Reus, Castellvell, Almoster i la Selva entre el tren i l’espai protegit. (Iniciativa per Catalunya Verds).

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial s’ha polit l’ajustament de les proteccions a l’entorn de Montblanc, Reus i altres en aquesta línea. En alguns casos no ha semblat necessari vist que l’estratègia de desenvolupament assignada al nucli ja ho garanteix.

Suggeriment: Pel que fa al riu Gaià, en quant a connectivitat biològica assenyalen com a especialment estratègics el punt on es travessat per l’autopista AP-2 i en el tram que travessa el polígon industrial del Catllar i el nucli urbà. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial s’han ajustat les proteccions als màxims possibles.

Suggeriment: Contemplar amb una visió més generalista la funció connectora que fa el riu Francolí. (Mediterrània, Centre d’Iniciatives Ecològiques).

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial s’han polit i millorat molt les proteccions a l’entorn del Francolí. Alguns dels temes esmentats escapen de l’àmbit competencial del Pla.

Suggeriment: Que totes les rieres i barrancs siguin considerats com a connector biològic. (Unió de Pagesos de Catalunya).

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial s’ha augmentat molt notablement l’amplada de la protecció especial a l’entorn dels cursos fluvials.

Suggeriment: Es consideren força valuosos alguns entorns recollits com a preventius: a Santa Coloma de Queralt (des de i Biure fins a la Pobla de Carivenys), Salomó (especialment cap al nord-est), Bonastre, Vila-rodona (especialment a llevant), Montferri (al nord, entre la C-51 i aquesta població). (Ecologistes de Catalunya, GEPEC. Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB).

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial s’ha polit l’ajustament de les proteccions a l’entorn de diversos nuclis. En alguns casos no ha semblat necessari vist que l’estratègia de desenvolupament assignada al nucli ja garanteix la protecció del territori i no es vol pervertir el concepte de protecció especial.

Suggeriment: Pel que fa al riu Gaià, establir figures que assegurin el manteniment lliure d’utilitzacions com a sòl urbà (com ara parc fluvial, parc agrari o parc forestal) i preservar el bosc de ribera d’alguns trams amb figures de protecció com ara arbreda monumental, bosc d’utilitat pública... Cabal ecològic per al riu. (Esquerra Unida i Alternativa del Camp de Tarragona).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 19

Consideració del suggeriment: La protecció de tot l’eix del Gaià que aporta el Pla significa un salt endavant espectacular, tal com es demostra en l’Informe de sostenibilitat ambiental, en aquesta direcció. Claus i regulacions més concretes, si escau, poden desenvolupar-se mitjançant altres instruments.

Suggeriment: Incorporen una anàlisi de la xarxa Natura 2000 i la proposta del parc eco-històric de Prats de la Pineda i Cal·lipolis i una reflexió sobre el POUM de Tarragona. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Consideració del suggeriment: El Pla ha estat sensible, en l’àmbit de les seves competències, als arguments i al projecte que s’aporten.

Suggeriment: Troben a faltar la consideració de diverses alternatives (no només la zero i la proposada). Si be el pla reforça l’estructura nodal, considera que també accentua les diferencies entre la zona costera i la muntanya, protegint sòl amb major proporció, sense aportar mesures per dinamitzar el territori rural. (Ajuntament de Cornudella de Montsant).

Consideració del suggeriment: les diferències entre la zona costanera i la muntanya no són atribuïbles unívocament a la protecció dels espais oberts i el que es demana escapa de l’àmbit competencial del Pla, que és de tipus urbanístic. La seva competència és l’ordenació física. Tanmateix, s’accepten idees dins, això sí, de l’àmbit de competència del Pla.

Suggeriment: En sòl de protecció especial, que es reculli expressament el valor de l’activitat agrària allà on es dona. (Unió de Pagesos de Catalunya).

Consideració del suggeriment: Aquest és ja el criteri del Pla.

Suggeriment: Fer un estudi en profunditat del món agrari a Tarragona, i s’insti el DAAR a aprovar el Pla sectorial agrari. Consideren que el pla no fa una bona valoració dels sòls de valor agrícola, deixant-ho a mans d’un futur pla sectorial (Unió de Pagesos de Catalunya).

Consideració del suggeriment: El Pla ha fet una caracterització important del sòl agrícola tal com es demostra al capítol 4 de la Memòria del Pla. Això no treu que pugui millorar-se el dia que es realitzi el Pla sectorial d’espais d’interès agrari previst i que el Pla insta a fer en l’article 2.20 de les seves normes. No escapa a ningú que bona part de les qüestions agrícoles que preocupen al sector no són competència d’un Pla territorial, que és de tipus urbanístic i estableix determinacions físiques. Tanmateix, cal insistir que aquest model base facilita, i molt, l’aplicació de les polítiques sectorials pertinents.

Suggeriment: Consideren restrictiva la regulació de les edificacions agrícoles en el sòl especial i territorial i es demanen si no s’haurien de classificar com a protecció territorial els sòls destinats actualment a l’agricultura. (Ajuntament de Cornudella de Montsant).

Consideració del suggeriment: Les edificacions agrícoles són permeses. Les regulacions que s’estableixen només miren de garantir que la seva implantació sigui correcta.

Suggeriment: Pel que fa agricultura, han entès que s’aposta pel regadiu i ho troben contradictori amb els recursos hídrics deficitaris. (Institut d’Estudis Vallencs).

Consideració del suggeriment: No és així, hi ha una confusió en això. Altra cosa és que un territori que pot ser regat no sigui més valuós i productiu que un que no pot ser regat.

Suggeriment: Desafectar la traça de l’hipotètic tren d’altes prestacions. (Iniciativa per Catalunya Verds). Desafectar la traça de l’hipotètic eix ferroviari transversal, que siguin els municipis els que puguin planificar en el seu moment l’ús el sòl. (Cambra de Comerç de Valls). Eliminar, per injustificades, les franges de “sòl de potencial interès estratègic” entre Biure-Les Piles-Sant Gallart- Guialmons, entre Barberà de la Conca i Sarral, al nord de Rodonyà, entre l’autopista A-2 i la C-51 entre i Valls . (Ecologistes de Catalunya, GEPEC. Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 20

COAMB). La reserva de l’ETF no ha fet estudi d’alternatives de traçat i ocupa espais valuosos (a les fonts del Gaià, entre Pontils, Guialmons, Sant Gallard). (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial s’elimina aquesta proposta.

Suggeriment: Impulsen el parc de les Terres del Gaià. (Alternativa Baix Gaià, de Renau; Alternativa Baix Gaià, de Vespella de Gaià). Figura de protecció específica per a la Vall del Gaià.(Parc natural de les Terres del Gaià). (Iniciativa per Catalunya Verds). Defensen el parc natural de les Terres del Gaià, a tot l’entorn del poble de Vespella. (Asociación Cultural Kaleidoscopio. Vespella de Gaià). Demanen que es reservi l’espai del proposat Parc natural de les Terres del Gaià i la Corona Verda tarragonina i es reconegui el seu elevat valor natural. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC). Enfortir el caràcter rural i restringir el creixement de pobles inclosos en el proposat Parc natural de Gaià (especialment Renau i Vespella). (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Consideració del suggeriment: La protecció de tot l’eix del Gaià que aporta el Pla significa un salt endavant espectacular, tal com es demostra en l’Informe de sostenibilitat ambiental, en aquesta direcció. El Pla comparteix plenament l’esperit d’aquests suggeriments i els dona acontentament.

b) Sobre altres elements susceptibles de considerar dins el sistema d’espais oberts

Suggeriment: Incloure referències als camins rurals, vies pecuàries o senders de gran i petit recorregut existents en l’àmbit del Pla, de vital importància en el SNU com a eixos vertebradors del paisatge i per la seva funció social, ambiental i econòmica que encara perdura. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC. Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB).

Consideració del suggeriment: Les noves normes del Pla han afegit un article 4.8, sobre la gestió de la xarxa de camins, que dóna compliment al suggeriment.

Suggeriment: Estudiar i cartografiar les mines d’aigua del Baix Camp en el Pla territorial i establir mesures de protecció adequades (Ajuntament de Riudoms).

Consideració del suggeriment: Atès que s’escapa de l’escala de treball del Pla, s’incorpora a l’article 2.13 de les Normes del Pla com un dels elements a tenir en compte pels POUM a l’hora de definir el sòl no urbanitzable de cada terme.

Suggeriment: Incloure les determinacions del catàleg de paisatge. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC) i el seu desplegament (Institut d’Estudis Vallencs).

Consideració del suggeriment: Tal com s’explica en el capítol 4 de la Memòria del Pla, s’ha tingut en compte el projecte de Catàleg per establir el sistema d’espais oberts del Pla. Igualment, quan el catàleg s’aprovi, tal com s’especifica a les Normes del Pla, el Pla s’hi haurà d’adaptar mitjançant l’establiment de directrius paisatgístiques.

Suggeriment: Estudiar els recursos hídrics subterranis i protegir suficientment els rius i l’aigua. (Grup Municipal de Progrés Municipal de l’Ajuntament d’Almoster).

Consideració del suggeriment: La protecció del Pla sobre els cursos fluvials és contundent i demostrable. Sobre els recursos hídrics subterranis, tal com es recull en l’Informe de sostenibilitat ambiental, el Pla no estableix determinacions contraproduents.

Suggeriment: Incorporar suficientment els valors arqueològics, històrics i patrimonials. (Grup Municipal de Progrés Municipal de l’Ajuntament d’Almoster).

Consideració del suggeriment: S’afegeix un article 2.14 a les Normes del Pla en aquest sentit.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 21

Suggeriment: Tenir en compte les previsions del text refós de la revisió del pla especial de protecció de la infraestructura de la portada d’aigües de l’Ebre al Camp de Tarragona. (Consorci d’aigües de Tarragona).

Consideració del suggeriment: El Pla no contradiu ni afecta el pla especial.

Suggeriment: Preveure passos de fauna per superar els obstacles més severs: carreteres, tren, vials... (Grup d’Amics de Toni Achón – Associació Ecologista de Tarragona (GATA – Ecologistes de Catalunya); Plataforma Salvem la Platja Llarga i el Turó de Mas Rabassa de Tarragona).

Consideració del suggeriment: S’escapa de l’escala de treball del Pla. Tanmateix, en l’article 4.6 de les Normes del Pla s’afegeix un punt amb el contingut següent: “3. Pel que fa a les infraestructures de mobilitat i transport existents i per tal d’evitar la fragmentació dels espais de valor natural que algunes travessen, el Pla proposa la identificació de tots els punts conflictius existents en l’actualitat per procedir-ne a la progressiva permeabilització.”

Suggeriment: Fer una reserva de sòl estratègic per traslladar en un futur l’aeroport a un indret proper, per evitar les servituds acústiques sobre la població i alliberar espai central. (Cambra de Comerç de Tarragona).

Consideració del suggeriment: El Pla, preservant les grans planes del Camp, permet abordar aquesta qüestió si, en el futur, s’escau. En l’horitzó temporal del Pla no es considera necessari.

Suggeriment: Que hi hagi mesures compensatòries per a l’agricultura en espais de protecció natural. (En espais de protecció augmenten els danys de la fauna salvatge sobre les collites). (Unió de Pagesos de Catalunya).

Consideració del suggeriment: El Pla és de tipus urbanístic. La seva competència és l’ordenació física. No obstant això, defineix un model territorial que ha d’ajudar a abordar les diferents polítiques sectorials. La qüestió que es planteja escapa de l’àmbit competencial del Pla.

c) Sobre els espais oberts i el planejament municipal

Suggeriment: Menys definició en la delimitació de sòls, que els espais oberts de protecció especial o territorial no estiguin tant a prop en tantes ocasions del sòl classificat actual, i un reconeixement explícit de l’autonomia municipal pel que fa a les possibilitats de classificació de sòl per part del planejament urbanístic. (Consell Comarcal de l’Alt Camp). Igualment es demana disposar, explícitament, al voltant dels nuclis de població, de sòls que no comprometin el desenvolupament urbà futur. (Ajuntament de Bràfim, de la Riba, del Milà, del Pont d’Armentera). Consensuar amb els municipis les proteccions preventives. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Consideració del suggeriment: Això no és cap problema. Hi ha un malentès que s’aclareix amb el nou redactat de l’article 3.4 de les Normes del Pla que deixa clar que “D’acord amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 2.4, les extensions urbanes que proposi el planejament urbanístic municipal en el marc de l’estratègia de desenvolupament assignada pel Pla podran ocupar sòl de protecció especial o territorial amb les condicions que assenyala l’article esmentat. Aquesta possibilitat no és d’aplicació en el cas d’estratègia de creixement potenciat o estratègic.”.

Suggeriment: Revisar les proteccions del sòl per tal que s’adaptin a les possibles variacions que es puguin produir en les revisions urbanístiques corresponents. (Ajuntament d’Almoster).

Consideració del suggeriment: Això no és possible. El Pla, precisament, té l’obligació de modular, en termes d’eficiència i sostenibilitat global, les revisions urbanístiques del futur.

Suggeriment: El PT recull el planejament urbanístic vigent, molt d’aquest no està adaptat a la nova llei del sòl, de facto s’impulsa un desenvolupament contrari a l’actual normativa vigent. (Grup Municipal de Progrés Municipal de l’Ajuntament d’Almoster).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 22

Consideració del suggeriment: El planejament vigent no incompleix la nova llei del sòl. Tanmateix, per a l’aprovació inicial el Pla incorpora determinacions específiques per a determinats sectors de planejament encara no desenvolupats que contradiuen manifestament els criteris de l’ordenació territorial sostenible.

Suggeriment: Incorporar al sistema d’espais oberts els sòls urbanitzables que contradiuen els principis del Pla, nuclis separats, sense serveis, enmig d’espais d’interès natural i paisatgístic, envoltats clarament per sòl de protecció especial, etc. A tall d’exemple el Bosc de Peixets, a Valls; el Polígon Industrial Mas d’en Felip entre Riudoms i Vinyols i els Arcs, el polígon d’Alió a peu de la C51. (Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB).

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial el Pla incorpora, en l’article 3.12, determinacions específiques per a determinats sectors de planejament encara no desenvolupats que contradiuen manifestament els criteris de l’ordenació territorial sostenible i que tenen possibilitats jurídiques i econòmiques de reversió. Dels que s’esmenten, és el cas del Bosc de Peixets però no del Mas d’en Felip, que es troba en estat avançat de gestió. Pel que fa al polígon d’Alió, que de segur hagués format part de l’article 3.12 si s’hagués mantingut l’ordenació de l’avantprojecte, ara no és necessari.

Suggeriment: Revertir els POUM que hipotequen un desenvolupament racional del territori. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial s’incorporen determinacions específiques per a determinats sectors de planejament encara no desenvolupats que contradiuen manifestament els criteris de l’ordenació territorial sostenible.

d) Sobre els usos admesos en els espais oberts

Suggeriment: De la documentació del pla n’extreuen un clar, pronunciat i injustificat posicionament en contra de la implantació d’energia eòlica. S’aporta un estudi sobre els beneficis de la implantació d’energia eòlica a la Terra Alta i es demana que s’eliminin les referències contràries a l’ús d’aquesta energia, substituint-les per previsions que en facilitin la seva implantació. (Associació Eòlica de Catalunya, EolicCat).

Consideració del suggeriment: El Pla considera els parcs eòlics com usos d’interès públic en l’article 2.5 de les seves Normes i, si bé insta a buscar sempre alternatives en sòls de menys valor, poden arribar a ubicar-se en sòls de protecció especial. Les úniques referències a l’energia eòlica que s’han trobat en la documentació de l’avantprojecte de Pla corresponen a una diagnosi externa realitzada per la Universitat Rovira i Virgili que, en l’aprovació inicial, consta com annex informatiu.

Suggeriment: Assegurar que la protecció especial o territorial no impedirà les activitats compatibles amb el sòl no urbanitzable ni en dificultarà la tramitació. (Consell Comarcal de l’Alt Camp).

Consideració del suggeriment: La nova normativa del Pla aclareix molt millor, en els seus articles 2.5 i 2.9, la regulació dels usos propis del sòl no urbanitzable en els diferents tipus d’espais oberts. Evidentment, es planteja una regulació a favor d’ubicar-los sempre en sols de menor protecció, quan això és possible; tanmateix, amb les precaucions necessàries, es garanteix poder donar resposta a les necessitats.

Suggeriment: Permetre construir nous masos i masets, tot establint els requeriments necessaris (finca mínima, ingressos mínims provinents de l’agricultura, mesures ambientals, etc.). Saben que la llei d’urbanisme és restrictiva en aquesta matèria però argumenten que la tradició de masos i masets a Riudoms (explotacions agràries amb cases aptes per a viure-hi o estar-hi en temps de collita) ha format part, des de sempre, de l’estructura del terme municipal i que en son un factor d’identitat. A més, han permès que moltes famílies que hi viuen es dediquin a l’agricultura a temps parcial, preservant el paisatge. (Ajuntament de Riudoms).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 23

Consideració del suggeriment: El Pla no pot contradir la legislació urbanística.

Suggeriment: Permetre establir usos i activitats turístiques en sòls de protecció especial, i establir mesures per impulsar el turisme en els municipis d’interior i de muntanya. (Consell Comarcal del Baix Camp).

Consideració del suggeriment: Els usos que permet la legislació urbanística són possibles, excepte classificar sòl. El Pla és de tipus urbanístic. La seva competència és l’ordenació física. No obstant això, defineix un model territorial que ha d’ajudar a abordar les diferents polítiques sectorials.

Suggeriment: Partint d’una visió productivista del territori (i entenent que el paisatge es mantindrà viu mentre aquest permeti la generació de riquesa, condicionada a l’evolució de la producció agrària) es demana esmenar els punts 3 i 5 de l’article 2.8 i permetre, en sòl de protecció territorial, les noves edificacions admissibles legalment en sòl no urbanitzable si es justifica la seva necessitat per criteris tècnics referits a les explotacions de tipus petit i mitjà normals en aquest àmbit.(Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya. Demarcació de Tarragona)

Consideració del suggeriment: La nova normativa del Pla aclareix molt millor, en els seus articles 2.5 i 2.9, la regulació dels usos propis del sòl no urbanitzable en els diferents tipus d’espais oberts. Evidentment, es planteja una regulació a favor d’ubicar-los sempre en sols de menor protecció, quan això és possible; però facilita la implantació de tots aquells relacionats amb la gestió i millora dels espais oberts.

e) Sobre la gestió dels espais oberts

Suggeriment: Si be es consideren adequades les propostes sobre els espais oberts, es reclamen estratègies d’actuació agrícoles, ramaderes, hidràuliques o forestals per evitar l’abandonament i recessió d’aquest sòl. (Ajuntament d’Aigüamúrcia). Polítiques actives de conservació paisatgística per als espais agrícoles (atesa la dubtosa rendibilitat futura dels conreus). (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA).

Consideració del suggeriment: El Pla és de tipus urbanístic. La seva competència és l’ordenació física. No obstant això, defineix un model territorial que ha d’ajudar a abordar les diferents polítiques sectorials.

Suggeriment: Una actuació específica per aturar la proliferació d’edificacions no autoritzades dels ‘parcel·lers’ que promouen veritables habitatges i demanden serveis de tota mena que no poden ser atesos amb normalitat. (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA).

Consideració del suggeriment: La disciplina urbanística és una competència municipal. Es tracta d’aplicar la legislació urbanística, simplement.

f) Sobre la normativa del Pla en matèria d’espais oberts

Suggeriment: Evitar la extensificació – intensificació - artificialització dels conreus de vinya, amb desmunts, emparrats metàl·lics... (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Consideració del suggeriment: El títol VI de les Normes del Pla va, absolutament, d’acord amb el suggeriment formulat.

Suggeriment: Canviar la denominació de sòl de protecció territorial d’interès paisatgístic i /o agrícola, per d’interès agrícola i de paisatge productiu. (Unió de Pagesos de Catalunya).

Consideració del suggeriment: El sòl agrícola productiu es troba inclòs en el sòl de protecció territorial d’interès paisatgístic i /o agrícola, però també en el de protecció especial i en moltes altres de les

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 24

qualificacions que assenyala el Pla. La productivitat, doncs, és un criteri que s’ha tingut en compte de forma transversal com argument per a diferents dels nivells de protecció.

Suggeriment: No fer obligatori l’estudi d’impacte i integració paisatgística per a l’ampliació de granges en sòl de protecció especial que suposa un cost addicional no justificat. (Unió de Pagesos de Catalunya).

Consideració del suggeriment: Es permet en sòl de protecció especial però, òbviament, cal garantir que les coses es fan bé.

Suggeriment: Eliminar l’apartat 2.6.9. de la normativa (mantenir vegetació natural en límits de camps). (Unió de Pagesos de Catalunya).

Consideració del suggeriment: Els marges dels camps són un component bàsic i essencial de la xarxa de connectivitat ecològica i un espai d’interès en la preservació de la biodiversitat.

Suggeriment: Que les infraestructures nomes s’ubiquin en sòl preventiu, que es limiti el pas d’alguns vehicles per camins agraris i rurals (quads, motos). i que qualsevol infraestructura faci un estudi d’impacte agrari. (Unió de Pagesos de Catalunya).

Consideració del suggeriment: Essent la xarxa d’espais de protecció especial una xarxa contínua, és materialment impossible que les noves infraestructures lineals no les trepitgin. La regulació del trànsit per la xarxa de camins no és competència d’un Pla territorial.

Suggeriment: Que no sigui necessari el tràmit de la CTU quan se superin els 500m2, que les granges puguin ampliar més (fins als límits de l’annex II de la llei IIAA). Que no es puguin ampliar les edificacions per a usos no permesos en sòl no urbanitzable. (Unió de Pagesos de Catalunya).

Consideració del suggeriment: El Pla no pot contradir la legislació urbanística vigent.

Suggeriment: Modificar l’article 2.9 de les normes evitant que al sòl preventiu s’hi puguin delimitar àrees per a ser urbanitzades i edificades. (B. S., P.).

Consideració del suggeriment: Això només seria possible si mai més no es classifiqués nou sòl urbà o urbanitzable al Camp de Tarragona. Els creixements sempre s’hauran de produir sobre sòl no urbanitzable. El Pla, però, limita l’ocupació d’aquest sòl a les estratègies que assenyala per a cada nucli i frena la classificació de peces aïllades i desconnexes del creixement propi del nucli.

Suggeriment: Demanen que “Espais agraris de valor: aquells amb infraestructures agràries creades per al maneig de sòls que identifiquen un paisatge, que tenen valor històric i que resulten fonamentals per a la conservació de sòls i aigües com ara terrasses i feixes, infraestructures de rec i drenatge, estructures de paret de pedra seca o altres elements patrimonials d’interès” vagi a l’apartat 2 lletra a) de l’article 2.13 valor agrícola (en lloc del c) valors paisatgístics.

Consideració del suggeriment: Es considera coherent mantenir-lo en l’apartat de valor patrimonial.

Suggeriment:. Les Normes del Pla diuen: “Amb l’objectiu de recuperar la integritat formal del territori rural, les administracions públiques adoptaran mesures per al desmuntatge o enderroc de les construccions no catalogades destinades a activitats subjectes a intervenció ambiental quan aquestes cessin definitivament. S’entendrà que una activitat ha cessat definitivament quan se’n constati de manera notòria la inactivitat continuada al llarg de dos anys consecutius.” Creuen que 2 anys són pocs. Proposa que s’enderroquin quan estiguin en estat ruïnós. (Unió de Pagesos de Catalunya).

Consideració del suggeriment: Cal combatre amb certa intensitat l’enorme quantitat d’edificacions impròpies del sòl no urbanitzable que, tal com es demostra al capítol 4 de la Memòria del Pla, hi ha en els espais oberts del Camp de Tarragona.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 25

Suggeriment: Necessària confidencialitat de les proves que es porten a terme al circuit i limitació d’alçada de les edificacions dels polígons veïns. Es demana una norma d’aplicació directa que estableixi un entorn de protecció al voltant del recinte d’entre 0,5 i 1 km d’amplada a partir del límit exterior del complex on no es pugui autoritzar cap edificació si no s’acredita prèviament que no hi ha possibilitat material de tenir vistes sobre les pistes del recinte. I que tot el planejament que afecti directament o indirecta l’entorn de l’IDIADA inclogui normes i recomanacions que garanteixin l’efectiva confidencialitat i protecció visual exterior de les pistes. (IDIADA Automotive Technology, S.A).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment. En l’article 3.23 de les Normes del Pla s’afegeix la disposició següent: “Les edificacions que puguin construir-se pròximes a les instal·lacions de proves industrials automobilístiques de l’IDIADA, al Baix Penedès, no podran tenir accés visual a l’interior d’aquestes instal·lacions, per raons de protecció del secret industrial.”

g) Sobre activitats extractives

Suggeriment: Fer compatible la protecció dels espais oberts amb les activitats extractives. Una part del sòl no urbanitzable es destina a l’activitat d’extracció i tractament d’àrids, activitat necessària i estratègica. Abans de fer el PT s’hauria d’identificar els sòls amb recursos miners, quantificar els dèficits i les necessitats per abastir les infraestructures i el creixement previst i fer una previsió territorialitzada de sòls destinats o reservats per a ús extractiu, i millorar la normativa en relació amb aquestes activitats. (Ajuntament de Pontils).

Suggeriment: El sòl necessari per a activitats extractives ha de ser degudament previst per la planificació territorial urbanística (oportunitat de ponderar interessos concurrents i harmonitzar la protecció del medi i la explotació dels recursos naturals). S’aporten dades per fer constar que l’activitat extractiva és necessària i estratègica, que els jaciments són, per llei, bens de domini públic, que s’han de localitzar en sòl no urbanitzable i a tal efecte així ho preveu la llei d’urbanisme. La regulació de la xarxa Natura 2000, que segueix un procediment per a la seva implantació i està subjecte a compromisos de restauració i aval, que és temporal i de proximitat, (no pot internalitzar grans despeses de transport), està condicionada per la ubicació concreta dels recursos. Abans de fer el Pla s’hauria d’identificar els sòls amb recursos miners, quantificar els dèficits i les necessitats per abastir les infraestructures i el creixement previst i fer una previsió territorialitzada de sòls destinats o reservats per a ús extractiu, i millorar la normativa en relació amb aquestes activitats. Afegir a l’article 2.2 de finalitats: ‘j)garantir la reserva de sòl necessària, per raons de localització, disponibilitat, proximitat i demanda, per a l’estratègic ús extractiu’. (Gremi d’Àrids de Catalunya, Àrids i Excavacions Mont-Roig, S.L. (Mont-roig del Camp), Àrids Mallafre, S.L. (Mont-roig del Camp), Àrids Tarraco. (Torredembarra), Bercontres, S.A. (Pontils), Blanco, núm. 233. (L’Aleixar), Blancs Minerals Pere Vidal, S.A. (Bellvei pedreres i també instal·lacions industrials a la N-340), Cantera Ferran, S.L. (La Riera de Gaià), Canteras la Ponderosa, S.A. (Alcover i L’Albiol, Riudecols i Duesaigües, concessions), Canteras y Explotaciones Agropecuarias de Lucas, S.A. (Mont-ral), Cuarcitas del Mediterraneo, S.A. (Alforja), Dolomias Juncosa, S.A. (el Vendrell), Lafarge Àridos y Hormigones, S.A.U.).

Suggeriment: Pel que fa a les activitats extractives, que no calgui justificar la inexistència d’alternatives raonables de localització en sòl de protecció preventiva en el cas d’ampliació d’activitat o quan s’implanti en terrenys que ja són propietat d’una persona física o jurídica que es dediqui a les activitats extractives. En protecció especial són incompatibles les actuacions que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció. (Per tant, les extractives, només s’admetran en supòsits molt excepcionals). (Uniland Cementera, S.A.).

Suggeriment: Que per a les noves, s’admeti la seva implantació en els tres tipus de sòl, remetent a la regulació de la xarxa Natura 2000 per als espai inclosos en el seu àmbit. (Uniland Cementera, S.A.).

Suggeriment: Estudiar els recursos miners disponibles i fer una previsió territorialitzada de sòl per activitats extractives. I respectar les autoritzades i en funcionament. (Cambra de Comerç de Valls).

Suggeriment: Permetre normativament la implantació d’activitats d’explotació dels recursos naturals, en concret l’extracció d’àrids, en sòl de protecció especial de valor natural i de connexió; o, en els seu

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 26

defecte, eliminar la protecció especial a Querol, al nord de la carretera d’Esblada a Igualada, on tenen un expedient a tràmit per aquesta activitat. (Ajuntament de Querol).

Consideració dels sis suggeriments anteriors: El Pla considera les activitats extractives com usos d’interès públic i, si bé insta a buscar sempre alternatives en sòls de menys valor, poden arribar a ubicar-se en sòls de protecció especial. El sistema d’espais oberts és un criteri important però no és l’únic criteri d’ubicació. En efecte, en les Normes s’explicita que les estratègies de desenvolupament urbà i d’infraestructures poden ésser també argument favorable o desfavorable per a determinades ubicacions i que s’han de portar a terme estudis en l’àmbit de Catalunya sobre previsions de la demanda i sobre la localització i condicions d’explotació dels possibles jaciments; de manera especial s’han de tenir en compte els acords i els estudis promoguts pel Grup Interdepartamental d’Àrids de Catalunya constituït el 7 de juliol de 2004, o per altres dispositius amb la mateixa finalitat que es puguin crear en el futur. Dit això, tampoc no sembla possible no indicar que cal buscar sempre ubicar- les en els sòls de menor valor i que tampoc no es poden fer arreu sense més reflexió, i encara menys en funció de la propietat dels terrenys. És materialment impossible definir el sòl per a activitats extractives per al conjunt de l’àmbit i per als propers 20 anys, precisament perquè, cas per cas, cal fer una anàlisi multicritèria que tingui en compte els diferents criteris que hi concorren i que s’han esmentat.

Suggeriment: Aclarir què s’entén per activitats extractives autoritzades i permetre sempre la seva natural ampliació. (Gremi d’Àrids de Catalunya, Àrids i Excavacions Mont-Roig, S.L. (Mont-roig del Camp), Àrids Mallafre, S.L. (Mont-roig del Camp), Àrids Tarraco. (Torredembarra), Bercontres, S.A. (Pontils), Blanco, núm. 233. (L’Aleixar), Blancs Minerals Pere Vidal, S.A. (Bellvei pedreres i també instal.lacions industrials a la N-340), Cantera Ferran, S.L. (La Riera de Gaià), Canteras la Ponderosa, S.A. (Alcover i L’Albiol, Riudecols i Duesaigües, concessions), Canteras y Explotaciones Agropecuarias de Lucas, S.A. (Mont-ral), Cuarcitas del Mediterraneo, S.A. (Alforja), Dolomias Juncosa, S.A. (el Vendrell), Lafarge Àridos y Hormigones, S.A.U.). Respectar les autoritzades i en funcionament. (Cambra de Comerç de Valls).

Consideració del suggeriment: Activitats extractives autoritzades són les legalment establertes, que compleixen tots els requisits legals per a la realització de l’activitat. El Pla no les posa en dubte.

Suggeriment: Que la normativa admeti amb caràcter general l’ampliació de les activitats extractives actualment existents (llevat es demostrin manifestament incompatibles i siguin espai Natura 2000). (Uniland Cementera, S.A.).

Consideració del suggeriment: No sembla adequat admetre-ho amb caràcter general, però tampoc no s’impedeix. S’ha d’estudiar cas per cas en funció dels diferents criteris que hi concorren.

Suggeriment: Pel que fa a tres propietats en l’àmbit del pla: 1. Entre Arbolí i Alforja, no ha de ser protecció especial perquè ja està afectada per una activitat que es vol continuar; que sigui preventiu). 2. A Vilanova d’Escornalbou, hi ha uns terrenys que constitueixen una reserva del grup per a una futura explotació. Són terrenys rústics sense valor especial del punt de vista agrari, forestal o ramader. 3. Entre i , actualment s’hi porta una activitat extractiva susceptible de possible ampliació, que sigui preventiu). (Uniland Cementera, S.A.).

Consideració del suggeriment: Si bé s’insta a buscar sempre alternatives en sòls de menys valor, les activitats extractives poden arribar a ubicar-se en sòls de protecció especial. Cas per cas, cal fer una anàlisi multicritèria que tingui en compte els diferents criteris que hi concorren.

3.2.2. Alt Camp

a) Sobre els espais de protecció especial

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 27

Suggeriment: Consolidar la preservació dels corredors entre PEIN i XN2000 i cursos fluvials Francolí i Gaià. (Consell Comarcal de l’Alt Camp).

Consideració del suggeriment: S’ha millorat fortament la connexió entre el Gaià i el Francolí.

Suggeriment:Salvaguardar com a corredors biològics els torrents del Catllar, la Xamora, el Puig o el Sant Pou. (Ajuntament de Valls i Institut d’Estudis Vallencs).

Consideració del suggeriment: Per la seva escala i entorn urbà, correspon al POUM de fer-ho.

Suggeriment: Consideren que s’ha de preservar la connectivitat ecològica del torrents del Francolí. (Candidatura d’Unitat Popular de Valls).

Consideració del suggeriment: Es considera que el Pla ho garanteix. Si l’escrit es referís als torrents que travessen Valls, per la seva escala i entorn urbà, correspon al POUM de fer-ho.

Suggeriment: Eliminar la protecció especial d’una part dels terrenys al sud del nucli urbà de la Masó per permetre creixements urbanístics i arribar a una població de 1.000 habitants (ara tenen 280 segons padró 2006) i la protecció territorial a ponent per permetre un polígon industrial. (Ajuntament de la Masó).

Consideració del suggeriment: La proposta contradiu obertament els principis d’ordenació que propugna el Pla.

Suggeriment: Eliminar la protecció especial de valor natural i de connexió en determinats sectors que demanen mantenir com a sistema d’assentaments. (Ajuntament de Querol).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment però condicionat a abordar la reducció de les grans peces de sòl residencial de baixa densitat encara no desenvolupades.

Suggeriment: Donen suport als nous espais de protecció especial proposats a Querol i demanen augmentar la protecció especial cap a les rases de la vessant sud de Montagut i la zona sud del l’ermita de Valldosera. (Grup Municipal de Coalició d’Independents per Querol).

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial el Pla incorpora, en l’article 3.12, determinacions específiques a Querol per a determinats sectors i àmbits de planejament encara no desenvolupats que contradiuen manifestament els criteris de l’ordenació territorial sostenible.

Suggeriment: Es propietària de 4 finques a Querol, al Mas de l’Aranya, que han quedat recollides com a espais oberts de protecció especial, i anteriorment inclosos en la xarxa Natura 2000. Com sigui que segons les normes subsidiàries de Querol, aprovades l’any 1979 són sòl urbanitzable, considera errònia la qualificació atorgada i demana que s’excloguin les seves finques del sistema d’espais oberts. (Querolnou, S.L.).

Consideració del suggeriment: Els terrenys esmentats han estat incorporats a la xarxa Natura 2000. Aquesta no és, doncs, una determinació directa del Pla que no fa si no recollir aquesta situació. En tot cas, pertocarà al POUM, en base a la legislació vigent i les determinacions específiques a Querol que s’estableixen a l’article 3.12 de les Normes del Pla, acabar de precisar el règim del sòl.

Suggeriment: Qualificar com a sòl de protecció especial o territorial els àmbits a llevant de la població. (Ajuntament de Vila-rodona). Augmentar la protecció del sòl al voltant del nucli de Vila-rodona, passant-lo a especial o territorial, segons planejament urbanístic vigent. (B. P., R.).

Consideració del suggeriment: Si bé no s’annexava plànol, es considera que s’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Recollir el POUM aprovat definitivament el novembre de 2007. Concretament, qualificar com a sòl de protecció especial unes peces fins ara urbanitzables que el POUM desclassifica. (Ajuntament de Montferri).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 28

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment, recollint el planejament vigent.

Suggeriment: Protegir com a sòl d’especial valor natural i connector els aiguamolls del Pla de Santa Maria, a la zona industrial (en tot l’àmbit d’un pla de gestió existent), argumentant els seus valors naturals. (Ajuntament del Pla de Santa Maria).

Consideració del suggeriment: Seguint els mateixos criteris de l’ampliació de l’inventari de zones humides que impulsa el DMAH, no s’ha atès la petició. No obstant això, l’ajuntament té potestat per protegir a nivell local aquest espai.

Suggeriment: Delimitar més sòl de protecció territorial pel seu interès agrícola o paisatgístic (reconeixent allò que hi ha) i menys de protecció especial, que condicionaria les activitats agrícoles que ara es desenvolupen. (Ajuntament del Pont d’Armentera).

Consideració del suggeriment: La protecció especial no condiciona les activitats agrícoles.

Suggeriment: Qualificar com a sòl de protecció especial els sòls que queden qualificats com a preventius al nord del nucli, que són majoritàriament inundables. (Ajuntament del Rourell).

Consideració del suggeriment: S’han produït petits reajustaments dels límits de la protecció especial a l’entorn del nucli del Rourell passant a protecció preventiva una peça al sud-est que era de protecció especial i viceversa per a una peça situada al nord-est del nucli

Suggeriment: Retirar qualsevol mena de protecció al terme municipal de Picamoixons, com a mínim a 500m del nucli urbà, amb excepció de les zones inundables del Francolí. (Entitat municipal descentralitzada de Picamoixons).

Consideració del suggeriment: la protecció especial no impedeix que Picamoixons pugui créixer com a poble, contiguament i moderadament, on decideixi el seu Ajuntament. L’article 3.4 de les Normes del Pla és prou explícit: “4. D’acord amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 2.4, les extensions urbanes que proposi el planejament urbanístic municipal en el marc de l’estratègia de desenvolupament assignada pel Pla podran ocupar sòl de protecció especial o territorial amb les condicions que assenyala l’article esmentat. Aquesta possibilitat no és d’aplicació en el cas d’estratègia de creixement potenciat o estratègic.”

Suggeriment: Demanen que es passi a protecció especial la plana meridional (Vilabella, Bràfim Alió i Nulles) i part de la plana Nord de Valls (terme de Figuerola). (Esquerra Unida i Alternativa del Camp de Tarragona).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla.

Suggeriment: Protecció especial per a Montagut i Valldosera a Querol. (Iniciativa per Catalunya Verds).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla.

b) Sobre la reserva de sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic situada entre Valls i Alió

Suggeriment: Assegurar que el desenvolupament de la reserva de sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic situada entre Valls i Alió es farà amb el consens dels municipis (dimensionat, gestió, usos...). Proposen activitats productives d’alt valor afegit, de recerca o d’investigació. (Consell Comarcal de l’Alt Camp, Ajuntament d’Alió).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 29

Suggeriment: Qualificar com a sòl de protecció preventiva la zona de protecció territorial de potencial interès estratègic (per considerar-la poc contrastada amb la realitat territorial i substituïble per altres localitzacions més idònies; contraria a la iniciativa d’implantació d’un parc fotovoltaic públic de caràcter estratègic en terrenys molt propers; i limitadora de l’autonomia municipal per valorar i planificar l’ús del territori.(Ajuntament del Pla de Santa Maria)

Suggeriment: La reserva de sòl de potencial interès estratègic, de 800 ha és massa gran per quedar a l’espera d’alguna cosa. Aquesta reserva afecta l’autonomia municipal i la llibertat empresarial. (Cambra de Comerç de Valls).

Suggeriment: No consideren prou analitzada la proposta de sòl de potencial interès estratègic a la plana entre Valls, el Pla i Alió, impacte del trànsit generat a la zona, sense connexions clares i eficients amb la futura autovia A-27, i el possible desajustament que pot generar la proliferació d’espais especialitzats en logística a una mateixa zona, ja que el consum de sòl generat és molt alt i per contra generen molts pocs llocs de treball i d’un valor afegit baix. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Suggeriment: Consideren que cal argumentar amb major claredat els hipotètics beneficis de la proposta de sòl de potencial interès estratègic a la plana entre Valls, el Pla i Alió, (estudiar impacte del trànsit generat a la zona, sense connexions clares i eficients amb la futura autovia A-27, i el possible desajustament que pot generar la proliferació d’espais especialitzats en logística a una mateixa zona, ja que el consum de sòl generat és molt alt i per contra generen molts pocs llocs de treball i d’un valor afegit baix, o la instal·lació d’un aeroport. (Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB).

Suggeriment: Posen en dubte la oportunitat de la reserva de territorial de potencial interès estratègic (tot i que en diu de risc i afectacions) ja que entén que es fa per destinar-la a un ús logístic i no s’hi està en absolut d’acord. (Institut d’Estudis Vallencs.).

Consideració dels suggeriments anteriors: S’ha produït una important recomposició de les grans peces de sòl de protecció territorial situades entre Valls, el Pla de Santa Maria i Vila-rodona. S’ha traslladat la peça de sòl de potencial interès estratègic més al nord (era, majoritàriament, sòl de protecció preventiva) i s’ha alliberat la part oriental del polígon industrial de Valls –la partida de la Baiona i altres– que ha quedat com de protecció preventiva. S’ha qualificat com a sòl d’interès agrari i/o paisatgístic la part central entre Valls i Vila-rodona, a banda i banda del nucli d’Alió (era, majoritàriament, sòl de potencial interès estratègic; i en part, de protecció preventiva) alliberant l’entorn del polígon industrial que comparteixen Vila-rodona, Bràfim i Alió, contigu a l’autopista AP-2.

Clarament no s’ha entès la bondat d’una proposta que mirava de conjurar que la suma de petites decisions locals no hipotequés una peça de gran valor que l’Alt Camp pot necessitar en el futur. Es desactiva, d’aquesta manera, la falsa idea que la reserva es feia en base a un projecte logístic no confessat i la reserva estratègica es vincula a uns terrenys amb destinació coneguda per al foment i la implantació de l’energia solar per almenys les dues properes dècades, és a dir, l’escenari temporal del Pla.

c) Sobre la delimitació de sòls de protecció territorial

Suggeriment: Reduir el sòl de protecció territorial, que ara abasta tot l’espai obert del municipi de Bràfim o, en tot cas, permetre la implantació en sòl no urbanitzable de dues actuacions previstes: un camp de tir i un camp d’aeromodelisme. (Ajuntament de Bràfim).

Consideració del suggeriment: El Pla estableix les regulacions per garantir que això es pugui dur a terme si garanteix una correcta integració territorial.

Suggeriment: Modificar el sòl de protecció territorial que injustificadament ara arriba fins el límit del sòl urbà al costat est del nucli. (Ajuntament de Puigpelat).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 30

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla.

Suggeriment: Desplaçar la reserva de sòl territorial de potencial interès estratègic cap a llevant, que es compatibilitzi amb la instal·lació d’un parc fotovoltaic que es vol situar a llevant del terme municipal i que es consideri la seva afectació sobre nuclis urbans consolidats i urbanitzacions.(Ajuntament d’Alcover).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla.

Suggeriment: Dotar de protecció territorial pel seu interès paisatgístic o agrícola tota la part nord del municipi, ocupada per vinyes. (Ajuntament de Cabra del Camp).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla. Tanmateix, el POUM sempre pot ser més restrictiu que el Pla.

Suggeriment: Acceptar que tot el terme municipal estigui amb sòls de protecció especial o territorial, sempre i quant es permeti el desenvolupament comentat anteriorment (desenvolupament que no consta a la documentació facilitada). (Ajuntament de Nulles).

Consideració del suggeriment: Si s’adequa a l’estratègia de desenvolupament que el Pla assenyala per a Nulles, no hi ha problema.

Suggeriment: Situar els sòls territorials de potencial interès estratègic en sòls menys productius, ara recollits com a territorials d’interès paisatgístic i agrícola, ja que ara es localitzen en els pocs sòls productius del municipi. (Ajuntament de Rodonyà).

Consideració del suggeriment: El que l’avantprojecte de Pla anomenava sòl de potencial interès estratègic ara és de preservació de corredors d’infraestructures i queda clar, per tant, per què estan precisament allà. No obstant això, res no impedeix l’activitat agrícola en aquests espais.

Suggeriment: Ajustar els límits de la protecció territorial d’interès paisatgístic i agrícola, situant-se més allunyats del nucli urbà en el límit sud-oest (fins barranc de Tudores i barranc Sec) per permetre el creixement natural del municipi. (Ajuntament del Pla de Santa Maria).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment.

Suggeriment: Que passin a protecció territorial l’espai entre Vilardida i Monferri, i entre Vila-rodona, Aiguamúrcia i Montmell. (Esquerra Unida i Alternativa del Camp de Tarragona).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla. I tampoc en l’escrit no s’argumenten raons que justifiquin el canvi.

d) Sobre la delimitació de sòls de protecció preventiva

Suggeriment: Ampliar el sòl de protecció preventiva (en unes 110 ha) a l’oest del nucli urbà d’Alió, i al voltant dels polígons industrials. Consideren que la faixa de protecció de sòls no urbanitzables entre el nucli urbà i la reserva estratègica de sòls te unes dimensions desequilibrades (40ha front a 800). (Ajuntament d’Alió).

Consideració del suggeriment: S’ha produït una important recomposició de les grans peces de sòl de protecció territorial situades entre Valls, el Pla de Santa Maria i Vila-rodona. S’ha traslladat la peça de Sòl de potencial interès estratègic més al nord (era, majoritàriament, sòl de protecció preventiva) i s’ha alliberat la part oriental del polígon industrial de Valls –la partida de la Baiona i altres– que ha

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 31

quedat com de protecció preventiva. S’ha qualificat com a sòl d’interès agrari i/o paisatgístic la part central entre Valls i Vila-rodona, a banda i banda del nucli d’Alió (era, majoritàriament, sòl de potencial interès estratègic; i en part, de protecció preventiva) alliberant l’entorn del polígon industrial que comparteixen Vila-rodona, Bràfim i Alió, contigu a l’autopista AP-2.

Suggeriment: Delimitar una àrea de sòl de protecció preventiva al voltant de tot el nucli urbà i industrial i també en un ampli espai als costats de la carretera que va a Puigpelat. (Ajuntament de Vilabella).

Consideració del suggeriment: L’article 3.4 de les Normes del Pla deixa clar que “D’acord amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 2.4, les extensions urbanes que proposi el planejament urbanístic municipal en el marc de l’estratègia de desenvolupament assignada pel Pla podran ocupar sòl de protecció especial o territorial amb les condicions que assenyala l’article esmentat. Aquesta possibilitat no és d’aplicació en el cas d’estratègia de creixement potenciat o estratègic.”.

Suggeriment: Qualificar com a sòl de protecció preventiva els sòls que el POUM classifica com a rurals. (Ajuntament de Vila-rodona).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla.

Suggeriment: Qualificar com a sòl de protecció preventiva l’àmbit d’un pla especial tramitat que preveu un centre hípic (o admetre explícitament aquesta actuació/activitat a la normativa).(Ajuntament de Vila-rodona).

Consideració del suggeriment: El Pla respecta els plans especials vigents en sòl no urbanitzable. Si no es vigent, l’activitat haurà d’ajustar-se a les exigències d’integració territorial que el Pla estableix.

Suggeriment: Qualificar com a sòl de protecció preventiva els terrenys de protecció especial situats al sud del nucli. Es proposa també un nou sector urbanitzable d’aproximadament 1,5 ha al sud del nucli. (Ajuntament del Rourell).

Consideració del suggeriment: S’han produït petits reajustaments dels límits de la protecció especial a l’entorn del nucli del Rourell passant a protecció preventiva una peça al sud-est que era de protecció especial i viceversa per a una peça situada al nord-est del nucli.

e) Sobre el sòl i els projectes industrials

Suggeriment: Delimitar una àrea de sòl de protecció preventiva on es preveu un nou polígon industrial. (Ajuntament de Cabra del Camp).

Consideració del suggeriment: No s’assenyala on es fa aquesta previsió però, si és contigua al nucli urbà i d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que s’assenyala per al nucli, no hi ha d’haver problema.

Suggeriment: També un preventiu al voltant dels sòls industrials de Vila-rodona, Alió i Bràfim. (Cambra de Comerç de Valls).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment.

Suggeriment: Permetre ampliacions del sòl industrial al costat de l’autopista (en planejament) que ara la protecció territorial impedeix. (Ajuntament de Vila-rodona).

Consideració del suggeriment: El Pla per aprovació inicial admet l’extensió del polígon existent al sud de l’autopista AP-2, que és més que suficient per atendre qualsevol necessitat del municipi.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 32

Suggeriment: Permetre la implantació d’un polígon industrial al nord del polígon petroquímic existent, en sòls de protecció especial. (Ajuntament del Rourell).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. El model que propugna el Pla per a la implantació de sòl per activitat econòmica i les necessitats existents d’aquesta mena de sòl s’expliquen i es justifiquen àmpliament en el capítol 5 de la Memòria del Pla.

Suggeriment: Permetre la implantació d’un polígon industrial d’11 ha a l’altre costat de la nova autovia, en sòl de protecció territorial. (Ajuntament del Rourell).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla. El model que propugna el Pla per a la implantació de sòl per activitat econòmica i les necessitats existents d’aquesta mena de sòl s’expliquen àmpliament en el capítol 5 de la Memòria del Pla.

Suggeriment: Demanen que es passin a preventius els terrenys al nord de la zona industrial IKEA 2a fase (300 ha), a l’est del polígon de Valls, una zona 2 al sud industrial i de serveis (hospital, bombers, mossos, heliport) i una zona 3 al nord d’aquesta per tancar el polígon industrial. (Cambra de Comerç de Valls).

Consideració del suggeriment: El polígon de Valls pot créixer cap a l’est i cap a l’oest, només al nord es proposa de no fer-ho per no crear una barrera industrial descomunal al mig de la comarca i configurar una ciutat més nodal i menys fragmentadora del territori. Al nord, es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla. I tampoc en l’escrit no s’argumenten raons que justifiquin el canvi, encara més quan no hi ha restriccions ni a est ni a oest.

Suggeriment: Les propostes del PT impedeixen el creixement de les actuals àrees industrials (en concentrar al seu entorn sòl de protecció territorial, de potencial interès estratègic o de valor agrícola/de paisatge). (Natic, S.A.de Valls).

Consideració del suggeriment: S’ha produït una important recomposició de les grans peces de sòl de protecció territorial situades entre Valls, el Pla de Santa Maria i Vila-rodona. S’ha traslladat la peça de Sòl de potencial interès estratègic més al nord (era, majoritàriament, sòl de protecció preventiva) i s’ha alliberat la part oriental del polígon industrial de Valls –la partida de la Baiona i altres– que ha quedat com de protecció preventiva. S’ha qualificat com a sòl d’interès agrari i/o paisatgístic la part central entre Valls i Vila-rodona, a banda i banda del nucli d’Alió (era, majoritàriament, sòl de potencial interès estratègic; i en part, de protecció preventiva) alliberant l’entorn del polígon industrial que comparteixen Vila-rodona, Bràfim i Alió, contigu a l’autopista AP-2.

Suggeriment: Per al desenvolupament equilibrat de Valls i per mantenir el seu valor de capital de comarca, és imprescindible poder augmentar l’oferta de sòl industrial. Demana que a tal efecte es qualifiqui com a preventiu el situat al nord i a l’est del polígon de Valls. (Natic, S.A. de Valls).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment.

Suggeriment: Eliminar la protecció (territorial o especial) de tres espais: un de creixement urbà i industrial al nord, un d’industrial més al sud, a l’alçada del polígon del Pla de Santa Maria, i un altre per a fer un polígon d’energies alternatives (eòlica, solar, biomassa). (Ajuntament de Figuerola del Camp).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla.

Suggeriment: Ajustar els límits del sòl de protecció territorial per permetre l’ampliació del polígon industrial. (Ajuntament de Vallmoll).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 33

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Preveure la creació de zones industrials pròpies de cada municipi i potenciar la creació de consorcis intermunicipals per gestionar zones productives. (Cambra de Comerç de Valls).

Consideració del suggeriment: El model que propugna el Pla per a la implantació de sòl per activitat econòmica i les necessitats existents d’aquesta mena de sòl s’expliquen i es justifiquen àmpliament en el nou capítol 5 de la Memòria del Pla.

Suggeriment: No volen que la comarca esdevingui zona logística o de magatzems. (Cambra de Comerç de Valls).

Consideració del suggeriment: El model que propugna el Pla no és aquest.

Suggeriment: La catalogació del sòl redueix de forma extrema la consolidació i continuïtat a la dinàmica aportada pel sector secundari i terciari, que es demostra amb la existència d’una sòlida economia productiva industrial. (Cambra de Comerç de Valls).

Consideració del suggeriment: No s’entén en què contradiu el Pla els objectius que s’expressen en aquest suggeriment.

3.2.3. Baix Camp

a) Sobre els espais de protecció especial

Suggeriment: Qualificar de sòl de protecció especial el situat a l’oest de la zona urbana (ampliant l’especial fins arribar a uns 1600m a l’oest de la carretera). (Ajuntament de la Selva del Camp).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Eliminar la reserva de 500 m d’amplada per al ETF (que consideren excessiva) o passar-la per l’est de la C-14. (Ajuntament de la Selva del Camp).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: El municipi té molta protecció i no queda determinat com afectarà això la població. (Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant).

Consideració del suggeriment: El sòl protegit és, majoritàriament inadequat al desenvolupament urbanístic per raons de pendent o de protecció sectorial. No es preveu cap afectació sobre el desenvolupament d’un municipi que té una quantitat enorme de sòl urbanitzable. El problema, segurament, és el contrari.

Suggeriment: Reduir la protecció especial i territorial per fer factible el creixement que proposen en el nou POUM que estan redactant.(Ajuntament de Riudecols).

Consideració del suggeriment: L’article 3.4 de les Normes del Pla deixa clar que “D’acord amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 2.4, les extensions urbanes que proposi el planejament urbanístic municipal en el marc de l’estratègia de desenvolupament assignada pel Pla podran ocupar sòl de protecció especial o territorial amb les condicions que assenyala l’article esmentat. Aquesta possibilitat no és d’aplicació en el cas d’estratègia de creixement potenciat o estratègic.”.

Suggeriment: Una part del sòl d’Almoster té fertilitat mitja i bona (segons plànol de fertilitat) i tot i així es preveu el seu creixement, quan aquest sòls s’han de protegir per imperatiu legal. (Grup Municipal de Progrés Municipal de l’Ajuntament d’Almoster).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 34

Consideració del suggeriment: Tot i que això no era ben bé així, en l’aprovació inicial, aquest espai queda protegit especialment.

Suggeriment: Establir protecció especial a les rieres d’Alforja i de Maspujols del seu origen fins l’abocament al mar i que s’incloguin en els mapes del Pla les mines i els traçats fins a les zones de captació (aporten plànols). (Associació El Freixe. Riudoms).

Consideració del suggeriment: S’ha atès íntegrament el suggeriment primer i s’ha incorporat a l’article 2.13 de les Normes del Pla que els POUMs hauran de protegir les mines.

Suggeriment: Demanen protecció especial per a les rieres de Maspujols i d’Alforja. (Grup Municipal del PSC de l’Ajuntament de Riudoms).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

b) Sobre la delimitació de sòls de protecció territorial

Suggeriment: Eliminar la protecció territorial paisatgística i/o agrícola d’una franja a l’est de la C14 i al nord de la Riera de la Selva, fins al límit de terme, que és zona de granges (argumenten que la zona de protecció agrícola no coincideix amb la de fertilitat del sòl). (Ajuntament de la Selva del Camp).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla. La fertilitat només és un dels criteris utilitzats per delimitar el sòl d’interès agrari i/o paisatgístic.

Suggeriment: Corregir una possible errada material. Concretament l’ampliació aprovada del sòl urbà classificat al sud de Vinyols i que el Pla territorial recull com a sòl de protecció territorial. (Ajuntament de Vinyols i els Arcs).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Modificar el sòl de protecció territorial d’interès paisatgístic i agrícola per adequar-lo a les previsions contingudes en el POUM en procés de redacció. (Ajuntament de Montbrió del Camp).

Consideració del suggeriment: L’article 3.4 de les Normes del Pla deixa clar que “D’acord amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 2.4, les extensions urbanes que proposi el planejament urbanístic municipal en el marc de l’estratègia de desenvolupament assignada pel Pla podran ocupar sòl de protecció especial o territorial amb les condicions que assenyala l’article esmentat. Aquesta possibilitat no és d’aplicació en el cas d’estratègia de creixement potenciat o estratègic.”.

Suggeriment: Eliminar la franja de protecció territorial de potencial interès estratègic al nord de l’autovia A7, encara en construcció, doncs les afectacions d’aquesta via encara en construcció ja són prou importants. (Ajuntament de Mont-roig del Camp).

Consideració del suggeriment: No s’està d’acord. El corredor mediterrani és l’arteria principal de Catalunya i ja es troba molt més escanyada del que seria desitjable.

Suggeriment: Adaptar el sòl de protecció territorial de risc o afectacions del PT a les afectacions del pla director de l’aeroport vigent (no a les d’escenaris futurs). Demanen que les afectacions situades entre les variant de Reus (?) es considerin com a sòl de protecció preventiva amb les limitacions d’ús o d’alçada que el pla director de l’aeroport hi estableixi. (Ajuntament de Reus).

Consideració del suggeriment: S’accepta parcialment. S’ajusten els límits del pla director de l’aeroport però es manté com a sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic l’entorn de l’aeroport, perquè al Pla sí li pertoca pensar a llarg termini. No es tanca la porta a poder actuar sobre aquest sòl però s’estableix, en l’article 3.23 de les Normes del Pla que “La possibilitat de classificar alguna peça de sòl urbanitzable en el sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic que s’assenyala a

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 35

l’entorn de l’aeroport de Reus resta condicionada a actuacions d’interès estratègic i d’elevat valor afegit vinculades a la proximitat de la terminal aeroportuària i l’estació central de tren situada al sud de l’aeroport.”.

Suggeriment: Eliminar la qualificació de sòl de protecció territorial dels terrenys situats entre la carretera de Cambrils a Reus i el sector industrial, que ja conté activitats industrials en sòl no urbanitzable. (Ajuntament de Vinyols i els Arcs).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla.

Suggeriment: Demanen que l’àmbit del pla especial 1 del POUM, classificat com a sòl no urbanitzable turístic- càmping clau SNU 4T mantingui aquesta classificació en el Pla (és protecció territorial d’interès paisatgístic i/o agrícola). (Era urbanitzable en l’anterior pla general). (Ajuntament de Mont- roig del Camp).

Consideració del suggeriment: El Pla no afecta els plans especials vigents o reconeguts pel planejament.

Suggeriment: Demanen que es classifiqui com a sòl de protecció territorial d’interès paisatgístic i/o agrícola tot el terme de Riudoms, fins 1 km de la riera de Maspujols en direcció nord, tocant al terme de Reus.(Associació El Freixe. Riudoms).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla.

Suggeriment: Demanen protecció territorial paisatgístic / agrícola per a una part més gran del terme (fins la riera de Maspujols) (Grup Municipal del PSC de l’Ajuntament de Riudoms).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla.

Suggeriment: Demanen que el sòl del municipi de Riudoms es catalogui com de protecció territorial agrícola (valor del sòl i mines d’aigua) i que la riera de Maspujols sigui connector biològic. (Unió de Pagesos de Catalunya).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla. Però la riera sí que es protegeix especialment i s’insta en l’article 2.13 de les Normes del Pla els POUM a protegir les mines

Suggeriment: Consideren que Riudoms te un gran potencial agrícola com a horta suburbana de la conurbació tarragonina. (Associació El Freixe. Riudoms).

Consideració del suggeriment: El Pla no invalida aquesta afirmació.

Suggeriment: Consideren que l’amplíssima protecció de la plana del Baix Camp com a sòl d’interès paisatgístic i agrícola comporta greus inconvenients per a l’economia i l’equilibri econòmic de la comarca. (Cambra de Comerç de Reus).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla i aquesta no afecta, i encara menys greument, l’economia i l’equilibri econòmic de la comarca. Amb el model proposat, les necessitats existents de sòl per habitatge i per activitat econòmica, tal com s’explica i es justifica àmpliament en el nou capítol 5 de la Memòria del Pla, queda més que garantida per a les properes dècades.

c) Sobre la delimitació de sòls de protecció preventiva

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 36

Suggeriment: Grafiar totes les zones industrials en disseminat (a l’oest de la C14, tocant a Alcover i prop de l’accés al nucli urbà). (Ajuntament de la Selva del Camp).

Consideració del suggeriment: Els plànols del Pla només reconeixen el sòl urbà o urbanitzable vigent. Aquest és el seu nivell de detall que és ajustat a l‘escala de treball.

Suggeriment: Qualificar de sòl de protecció preventiva el sòl de protecció especial que el Pla proposa al costat dels polígons industrials del nord del municipi, ja que és apte per admetre’n ampliacions (franja preventiva fins a 900 a 1200m del tren). (Ajuntament de la Selva del Camp).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Qualificar com sòl de protecció preventiva l’espai vacant entre la carretera i el nucli de Mont-roig, per ser el creixement previsible d’aquest nucli. I també l’espai entre masos del Blader, Sant Miquel i l’autovia A-7. (Ajuntament de Mont-roig del Camp).

Consideració del suggeriment: Per la seva escassa dimensió, a la pràctica, això seria com classificar sòl i el Pla mira d’evitar-ho. El Pla prefereix que, en el marc de les estratègies que assenyala, això s’analitzi en el moment de revisar el POUM. L’article 3.4 de les Normes del Pla deixa clar que “D’acord amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 2.4, les extensions urbanes que proposi el planejament urbanístic municipal en el marc de l’estratègia de desenvolupament assignada pel Pla podran ocupar sòl de protecció especial o territorial amb les condicions que assenyala l’article esmentat. Aquesta possibilitat no és d’aplicació en el cas d’estratègia de creixement potenciat o estratègic.”.

Suggeriment: També demana que es recullin com a sòl de protecció preventiva per passar després a àrees especialitzades d’ús residencial les corresponents a Mas d’en Blai i Parc Samà de Cambrils, en execució de les sentències dictades i futures. (Ajuntament de Mont-roig del Camp).

Consideració del suggeriment: El Pla, com no pot ser d’altra manera, s’atendrà a les sentències que es puguin dictar en el futur. En la situació actual, però, es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla.

Suggeriment: Qualificar com a sòl de protecció preventiva tot el terme municipal (Argumenten que la qualificació actual de protecció territorial pel seu interès paisatgístic i/o agrícola comporta una sobreprotecció que impedirà als pagesos poder seguir vivint de la terra en impedir diversificar la economia realitzant activitats econòmiques admeses en el sòl rústic per la Llei d’Urbanisme, i ofegarà econòmicament aquesta zona. Pensen que hi haurà una limitació de les activitats i els conreus permesos que generarà una pèrdua del valor patrimonial de les finques afectades). (Ajuntament de Riudoms).

Consideració del suggeriment: Això no és així. Però tampoc no s’entén la petició en un municipi el terme del qual majoritàriament està qualificat de protecció preventiva.

d) Sobre altres determinacions en espais oberts

Suggeriment: Eliminar el límit de creixement sota la variant de la carretera, ja que la orografia de l’entorn fa difícil cap altre direcció de creixement. (Ajuntament de Mont-roig del Camp).

Consideració del suggeriment: Amb la proposta actual, l’estratègia de desenvolupament urbanístic que s’assenyala per al nucli pot materialitzar-se sense problemes i sembla molt defensable garantir una visual oberta sobre el paisatge des de la carretera i evitar que, en el futur, al saltar a l’altra costat de la carretera, s’hagi de fer una variant que malmeti la plana.

Suggeriment: Assenyalar també determinacions per a les zones verdes als torrents de l’Ardiaca, d’en Gené, als barrancs de la Verge del Camí i del Regueral en el tram comprés a Vinyols i els Arcs i el vial de Cavet. (Ajuntament de Cambrils).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 37

Consideració del suggeriment: S’ha d’estudiar amb major detall. Tanmateix, res no impedeix a l’Ajuntament d’aplicar aquesta estratègia.

e) Sobre el model de desenvolupament

Suggeriment: Consideren que les determinacions del PT no comportaran un desenvolupament urbanístic sostenible a la zona de Les Borges del Camp, per tal com es fa una excessiva qualificació de sòl com a zona industrial, no hi ha prou coneixement sobre els recursos hídrics i hi ha una insuficient protecció de l’actual model de poble i estil de vida que caracteritza a les Borges del Camp (que defineixen com quelcom únic i recognoscible pels seus habitants i veïns). Fan constar que s’està tramitant actualment el POUM del municipi, algunes propostes del qual han estat objecte d’informes desfavorables d’alguns organismes. Consideren que les propostes de creixement del POUM són excessives i desproporcionades. D’alguns informes del POUM conclouen que els aqüífers del municipi tenen un alt grau de vulnerabilitat. Que estan contaminats per la filtració de nitrats i que la disponibilitat d’aigua és escassa. Consideren que el Pla territorial ha d’incorporar un estudi sobre les possibilitats hídriques del sòl i el subsòl de les Borges del Camp. Que també ha d’analitzar els riscos derivats de la inundabilitat i dels incendis forestals. (Veïns de les Borges del Camp: Com. Reg. Mina Sant Isidre; G. F., A.; G. T., J. M.; L. G., A.; M., F.; P. M., M. C.; T. M., R.; T. C., J. i T. G., P. ).

Consideració del suggeriment: Es detecta que es tracta d’una opinió contrària a les determinacions que l’Ajuntament proposa en la redacció del POUM del municipi, però aquestes no són les determinacions que el Pla assenyala per al municipi.

f) Sobre el sòl i els projectes industrials

Suggeriment: No consideren adequat el creixement del polígon industrial Mas de Don Felip. (Grup Municipal del PSC de l’Ajuntament de Riudoms). Consideren especialment contradictori el polígon industrial Mas de Don Felip; (Iniciativa per Catalunya Verds).

Consideració del suggeriment: Els redactors del Pla comparteixen aquesta opinió i han estudiat si hi havia possibilitat de revertir la situació, arribant a la conclusió que el procediment està molt avançat i no admet aquesta possibilitat. És per això que, finalment, no s’ha incorporat a l’article 3.12 de les Normes del Pla.

Suggeriment: Te una activitat legalitzada de valorització de residus inerts. La classificació del sòl segons el planejament general vigent és de sòl no urbanitzable, en part com a disseminat industrial (clau DI) i en part com agrícola. Sobre aquesta part l’Ajuntament de la Selva del Camp ha començat a tramitar una modificació puntual de les NS (núm. 12) per classificar el sòl com a urbà industrial. (Hierros y Desguaces, S.A. - HIDESA).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla. Una preexistència no pot justificar el canvi de la lògica del conjunt de la peça de sòl.

3.2.4. Baix Penedès

a) Sobre els espais de protecció especial

Suggeriment: Replantejar el sòl de protecció especial dels terrenys situats al nord est de Baronia del Mar, reservats per a un camp de golf en el planejament vigent d’acord amb la DT 5a de les NNSS (fins a 75ha amb la condició de disposar d’aigua). (Ajuntament de Bellvei)

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 38

Consideració del suggeriment: en l’article 2.5 de les Normes del Pla s’assenyala que “Els camps de golf i altres implantacions legalment admissibles en sol no urbanitzable que comporten canvis de certa extensió en la cobertura vegetal del sòl, poden ser admesos en sol de protecció especial o territorial si, per la localització i correcta inserció en el territori, no afecten substancialment els valors intrínsecs ni la funcionalitat del sòl que han motivat el regim de protecció establert pel Pla territorial.”. El que es proposa, si no inclou urbanització, no queda impedit pel Pla.

Suggeriment: Demana que es recullin les previsions del Pla general de Bellvei i es possibiliti la construcció d’un camp de golf en sòl no urbanitzable (70ha) i d’un sector urbanitzable (27,5ha) a prop de la urbanització Baronia del Mar. (Admès en la disposició transitòria cinquena si s’obtenia la concessió d’aigües residuals per al reg del camp). (9 Mar Immobles i Gestió, S.L.) ( Bellvei).

Consideració del suggeriment: En l’article 2.5 de les Normes del Pla s’assenyala que “Els camps de golf i altres implantacions legalment admissibles en sol no urbanitzable que comporten canvis de certa extensió en la cobertura vegetal del sòl, poden ser admesos en sol de protecció especial o territorial si, per la localització i correcta inserció en el territori, no afecten substancialment els valors intrínsecs ni la funcionalitat del sòl que han motivat el regim de protecció establert pel Pla territorial.”. El que es proposa, si no inclou urbanització, no queda impedit pel Pla. En l’article 3.23 s’assenyala que l’’entorn immediat del castell del Mas de la Muga i l’estreta franja frontal de la urbanització de les Comes, al terme de Bellvei, al Baix Penedès, podria ser classificat com a sòl urbà, per a ús d’equipaments i residencial respectivament, en el marc d’un possible trasllat a entorns urbans de l’aprofitament urbanístic que les normes subsidiàries permeten a la zona vinculat a un futur camp de golf.”

Suggeriment: Es demana que no desaparegui la protecció especial entre la serralada prelitoral i litoral al municipi de Bellvei, en terrenys on s’hi projecta un camp de golf. (B. S., P.).

Consideració del suggeriment: Es manté la qualificació de protecció especial. No obstant, s’adverteix que els camps de golf i altres implantacions legalment admissibles en sol no urbanitzable que comporten canvis de certa extensió en la cobertura vegetal del sòl, poden ser admesos en sol de protecció especial o territorial si, per la localització i correcta inserció en el territori, no afecten substancialment els valors intrínsecs ni la funcionalitat del sòl que han motivat el regim de protecció establert pel Pla territorial.

Suggeriment: Qualificar com a sòl de protecció especial l’espai entre el Turó de Bellamar i del Tossal, que és zona verda. (Ajuntament de Calafell).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Ampliar la protecció especial al Torrent del Lluc, la riera de la Bisbal, el torrent de l’Albornar i al torrent del Mal. També les hortes de la Parellada (per la seva funció en la recàrrega de l’aqüífer de les sorres de Santa Oliva). (Ajuntament de Santa Oliva).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment. S’ha incrementat la protecció de l’entorn de rius i rieres amb funcionalitat de connexió ecològica a una franja de 100m a banda i banda.

Suggeriment: Es considera que en el POUM del municipi està més ben treballada la classificació dels sòls no urbanitzables. (Ajuntament de Cunit).

Consideració del suggeriment: El Pla estableix tres categories bàsiques per al conjunt dels municipis i amb una lògica de conjunt, supramunicipal. Res no impedeix que, a escales més detallades, s’afinin les claus de qualificació del sòl no urbanitzable.

Suggeriment: Demanen que es protegeixi el sòl no urbanitzable del municipi, passant-lo a protecció especial. (Grup Municipal de CIU de l’Ajuntament de Cunit).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 39

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment. S’ha qualificat com a sòl de protecció especial la zona al nord de l’autopista C-31 al terme de Cunit (era sòl de protecció preventiva).

b) Sobre la delimitació de sòls de protecció territorial

Suggeriment: Allunyar el sòl de protecció territorial més al nord i a l’oest. (Ajuntament de Llorenç del Penedès).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla. I tampoc en l’escrit no s’argumenten raons que justifiquin el canvi.

Suggeriment: Qualificar com a sòls de protecció territorial paisatgística i/o agrícola els sòls de protecció preventiva propers al nucli i els de protecció territorial de potencial interès estratègic del costat de l’autopista. (Ajuntament de Santa Oliva).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla.

c) Sobre la delimitació de sòls de protecció preventiva

Suggeriment: Preveure en la zona ara de protecció territorial entre l’A-7 i el nucli històric de Calafell un parc tecnològic de la Història. (Ajuntament de Calafell).

Consideració del suggeriment: El Pla no ho impedeix si s’acompleixen els procediments i condicions.

Suggeriment: Qualificar com a sòl de protecció preventiva la zona ara de protecció territorial entre l’A- 7 i el nucli històric de Calafell, per tal que es pugui decidir en el POUM la seva destinació i ordenació. (Ajuntament de Calafell).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment.

Suggeriment: Demanen que es permeti la creació d’un sector industrial a les seves finques, incloses en l’enclavament de l‘Arboç a la comarca de l’Alt Penedès (voltat de terme de Castellví de la Marca), que el POUM de l’Arboç qualificava coma sector urbanitzable industrial, recollint unes industries preexistents en sòl no urbanitzable. (no l’hem pintat al PTCT i protecció de la vinya al PDAP) (P. R., J. i 9 més. (l’Arboç).

Consideració del suggeriment: El Pla no ho impedeix si és una extensió d’un possible polígon de Castellví de la Marca. Dependrà, per tant, del que s’esdevingui en el sòl de Castellví de la Marca.

d) Sobre la implantació del Logis Penedès

Suggeriment: S’oposen amb nombrosos arguments a la implantació del Logis Penedès, que consideren absolutament inadmissible i contrari al POUM que està en fase de tramitació. Parlen de forma més positiva d’una possible implantació d’una planta de producció de biodiesel. (Ajuntament d’Arboç).

Suggeriment: S’oposen frontalment al Logis Penedès i demanen se suprimeixi la protecció territorial de potencial interès estratègic. (Ajuntament de Banyeres del Penedès).

Suggeriment: Espais oberts: fer desaparèixer el sòl de potencial interès estratègic corresponent al Logis Penedès. (B. S., P. Baix Penedès).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 40

Suggeriment: Es declaren absolutament contraris a la proposta de construcció del Logis Penedès, per l’alta contaminació acústica i ambiental i l’increment de trànsit que suposaria. (L. L., N. i 21 escrits més; B. V., P. i 2 escrits més).

Suggeriment: Protecció especial per àrees d’elevat valor paisatgístic i natural: Les Esplanes a l’Arboç i Banyeres. (Iniciativa per Catalunya Verds).

Consideració dels 5 suggeriments anteriors: El projecte del Logis és troba, actualment, en fase de definició mitjançant la redacció d’un pla director urbanístic i en fase de concertació. Tot i això, vista la polèmica generada, sembla convenient aportar alguns elements de reflexió per entendre el posicionament del Pla.

El Baix Penedès és una comarca amb una gran dispersió dels sòls urbans i una elevada fragmentació territorial que fan malbé una magnífica plana agrícola on el conreu més genuí i predominant és el de la vinya. Per altra banda, es tracta d’una comarca que ha crescut moltíssim els darrers anys des del punt de vista residencial però de forma desequilibrada en relació a l’activitat econòmica, cosa que la converteix en una gran ciutat dormitori fortament lligada, per raons de treball, a la regió metropolitana de Barcelona.

Partint d’aquestes tres premisses, el Pla aposta, en primer lloc, per definir i diferenciar amb major contundència i nitidesa la ciutat central i la plana agrícola, la qual protegeix fermament. De fet, el Baix Penedès és la comarca amb major percentatge de sòl protegit especialment o territorialment de totes les 6 que integren el Camp de Tarragona. En una comarca fortament pressionada, el Pla és contundent concentrant creixements en una ciutat central potent, contenint creixements dispersos i protegint territori i paisatge.

En segon lloc, el Pla aposta per no dispersar més els polígons industrials pel territori i concentrar l’activitat econòmica en tres ubicacions: al nord del Vendrell, en terme de Santa Oliva i de Bellvei; entre l’Idiada i l’autopista AP-2, en terme de la Bisbal del Penedès; i, si es garanteix un encaix correcte, al nord de l’Arboç, en terme de l’Arboç i de Banyeres del Penedès. Aquesta aposta per l’activitat econòmica va lligada a una notable contenció dels creixements residencials (fora de la capital), cercant el reequilibri comarcal entre residència i treball.

No podem oblidar que aquesta és una comarca amb una posició de connectivitat amb l’exterior immillorable, tant viària com ferroviària, tant respecte de la regió metropolitana de Barcelona com de la conurbació central de Tarragona, igual de ben situada dins del corredor mediterrani com del de l’Ebre. No pot discutir-se que, per a un ús logístic, aquesta no sigui una de les millors posicions de tota Catalunya.

Per tot l’exposat, es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 41

e) Sobre altres determinacions en espais oberts

Suggeriment: Preveure condicions especials de zones verdes entre Segur i Mas Romeu. (Ajuntament de Calafell).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

f) Sobre el sòl i els projectes industrials

Suggeriment: No qualificar de sòl de protecció especial de valor natural o de connexió les ubicacions de dos sectors industrials. Un a situar prop de la AP-2, d’unes 40 ha, conjuntament amb Rodonyà (converses amb l’Incasol). L’altre al peu de la carretera TV-2401 entre la Bisbal i la Juncosa de Montmell. Argumenten que la major part del municipi està en sòl de protecció especial. (Ajuntament del Montmell).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla. El model que propugna el Pla per a la implantació de sòl per activitat econòmica i les necessitats existents d’aquesta mena de sòl s’expliquen i es justifiquen àmpliament en el nou capítol 5 de la Memòria del Pla. No obstant això, en l’article 3.12 de les Normes del Pla s’assenyala que “Per a la urbanització residencial de Mas Mateu, al municipi del Montmell, una estratègia específica amb la recomanació de modificar els usos i els paràmetres urbanístics per a garantir els equipaments del municipi o la creació de llocs de treball que no s’admetran en tot el municipi fora del sòl actualment classificat d’aquesta urbanització i el sòl de protecció preventiva contigu; amb l’excepció, d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic de creixement moderat, de l’entorn contigu i immediat del nucli de la Juncosa de Montmell.”.

Suggeriment: Replantejar el sòl de protecció especial entre les pedreres i l’hospital del Vendrell. (Ajuntament de Bellvei).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla. De sòl industrial o terciari ja n’hi ha molt al municipi i a la comarca, i en millor posició. El Pla defensa que, després de la barrera industrial que s’ha configurat a un costat de la carretera, és més que defensable garantir el gaudi del paisatge a l’altre costat, com a criteri d’ordenació.

3.2.5. Conca de Barberà

a) Sobre els espais de protecció especial

Suggeriment: Es considera excessiu el sòl de protecció especial en alguns indrets (vall del Corb, zona de Pontils i de Senan). (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla. No s’impedeix el desenvolupament les estratègies de creixement dels nuclis que s’assenyalen.

Suggeriment: Ampliar la protecció especial (PEIN o xarxa Natura 2000) fins al límit del sòl urbà a Rojals i al Pinetell. També al costat del Francolí, prop de Vilaverd. (Ajuntament de Montblanc).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Qualificar de protecció especial el paratge de la partida dels Tallats, barreja de vinyes i sembrats, amb el Castell de Solivella i el Monestir dels Tallats i un camí que els uneix, entre dues comarques i dues províncies diferents. (l’entorn del Santuari ja està protegit). (Ajuntament de Solivella).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 42

Consideració del suggeriment: S’ha reclamat i no s’ha rebut la documentació necessària per entendre la proposta. Tanmateix, es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla.

Suggeriment: La qualificació proposada com a sòl de protecció especial a tot el terme municipal impedeix algunes previsions municipals de desenvolupament. Consideren que l’espai per a la connectivitat ecològica és el Francolí, que no queda afectat per aquests creixements i que les infraestructures que discorren pel municipi constitueixen veritables barreres que impedeixen la relació dels hàbitats. (Ajuntament de Vilaverd).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment.

Suggeriment: Demanen menys protecció especial i la previsió d’espai pel creixement de Senan. (Iniciativa per Catalunya Verds).

Consideració del suggeriment: La protecció especial no impedeix el creixement proporcionat a la dimensió del nucli. L’article 3.4 de les Normes del Pla deixa clar que “D’acord amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 2.4, les extensions urbanes que proposi el planejament urbanístic municipal en el marc de l’estratègia de desenvolupament assignada pel Pla podran ocupar sòl de protecció especial o territorial amb les condicions que assenyala l’article esmentat. Aquesta possibilitat no és d’aplicació en el cas d’estratègia de creixement potenciat o estratègic.”.

Suggeriment: Consideren que no es reconeix l’elevat valor natural d’algunes grans unitats: a l’est de la Conca de Barberà, de les Piles fins al límit del pla, la plana de l’est de Valls (del Pont d’Armentera fins Vila-rodona). (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment.

b) Sobre la delimitació de sòls de protecció territorial

Suggeriment: Ampliar la protecció territorial prop de la Serra de Miramar, en la protecció visual de les muralles i entre el Francolí i les muntanyes de Prades (sobre preventiu). (Ajuntament de Montblanc).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Ampliar com a sòl territorial de potencial interès estratègic el corredor al nord de l’autopista, per si s’ha d’ocupar amb l’autovia Montblanc - Lleida. (Ajuntament de Montblanc).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment. Tanmateix, les petites peces de protecció especial que es mantenen no serien impediment per al pas d’una infraestructura lineal.

Suggeriment: Incorporar a la protecció agrícola el triangle entre Montblanc, Prenafeta i Lilla. (Acord per Montblanc).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Eliminar la protecció territorial a l’est del nucli, on consideren que s’ha de produir l’expansió urbanística. (Ajuntament de Solivella).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: No troben justificació a la protecció d’interès paisatgístic i agrícola fins a l’autopista, quan es preveu el pas per aquesta zona de línies elèctriques amb un gran impacte visual per evacuar els parcs eòlics de Serra Voltorera. (Ajuntament de Barberà de la Conca).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 43

c) Sobre la reserva per a l’eix transversal ferroviari

Suggeriment: L’afectació per a la reserva de l’ETF es important en el nucli de Guialmons (pot distorsionar el funcionament agrari). A Sarral pot impedir el desenvolupament del polígon industrial (que aviat passarà de 600 a 1200 treballadors), alhora que pot proporcionar una estació de mercaderies (no associada a una logística). Afecta a l’ermita dels Sants Metges (desplaçar-la cap a l’est). També s’hauria de desplaçar (pel nord o molt més al sud) a Santa Coloma de Queralt, per no impedir el creixement futur. En general, es demana una major concreció del traçat i dels possibles túnels. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Suggeriment: No entenen el sentit de la reserva de l’ETF i demanen que es deixi sense efecte. (Ajuntament de Barberà de la Conca).

Suggeriment: Replantejar la reserva ETF perquè consideren que les millors direccions de creixement del nucli són la sud est per als creixements residencials i la sud oest per als industrials. Concretament, assenyalar la reserva de l’ETF pel nord o, almenys, a 700 m de l’actual sòl classificat. (Ajuntament de Santa Coloma de Queralt).

Suggeriment: Enretirar 2000m cap a l’est la franja de sòl de protecció territorial motivada per la reserva de l’ETF (per allunyar-la del sòl urbà, del polígon industrial i de l’ermita dels Sants Metges). (Ajuntament de Sarral).

Consideracions dels quatre suggeriments anteriors: S’han atès parcialment els suggeriments. S’ha eliminat la proposta de reserva.

d) Sobre la delimitació de sòls de protecció preventiva

Suggeriment: Recollir una àrea de càmping existent en el planejament i una altra de sistema de serveis entre la carretera de Barberà i l’autopista. (Ajuntament de Montblanc).

Consideració del suggeriment: El Pla no els afecta.

Suggeriment: Qualificar de sòl de protecció preventiva (ara és d’especial) l’espai sota l’autopista tocant al terme de l’Espluga, i uns terrenys al sud de la Guàrdia de Prats. (Ajuntament de Montblanc).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla.

Suggeriment: Deixar com sòl de protecció preventiva el situat al nord de la Guàrdia de Prats, per la previsió d’una instal·lació d’energies renovables. (Ajuntament de Montblanc).

Consideració del suggeriment: No s’ha pogut admetre la petició per l’exigència ambiental i, també de nombrosos agents socials i econòmics del territori, que reclamaven una major protecció de les planes de la part central de la conca. Tanmateix, s’ha incorporat en l’article 2.5 de les Normes del Pla que l’energia solar es considera d’interès públic i, si compleix les condicions d’inserció territorial que es demanen, pot implantar-se en espais de protecció especial.

Suggeriment: Solivella demana que s’ampliï el sòl de protecció preventiva cap a l’est, compensant-la a l’oest. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment.

Suggeriment: Rocafort proposa que el sòl de protecció preventiva que se situa al nord est sigui una reserva de sòl urbà residencial. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà). Deixar el sòl de protecció preventiva que assenyala l’avantprojecte de Pla com una reserva per al futur creixement urbà. (Ajuntament de Rocafort de Queralt).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 44

Consideració del suggeriment: El destí el decidirà l’Ajuntament dins les estratègies de desenvolupament urbanístic que el Pla assenyala per al nucli de Rocafort.

Suggeriment: Recollir com a sòl de protecció preventiva l’espai entre el poble i la carretera de Conesa. (Ajuntament de Rocafort de Queralt).

Consideració del suggeriment: A l’entorn del nucli urbà de Rocafort de Queralt, s’han fet petits ajustament dels límits del sòl de protecció territorial i preventiva (protecció especial que passa a preventiva i protecció territorial que passa a especial) que permeten sobradament el desenvolupament del nucli dins les estratègies de desenvolupament urbanístic que el Pla assenyala per a Rocafort

Suggeriment: Recollir com a sòl de protecció preventiva un espai suficient en tot el perímetre del nucli urbà (industrials cap al sud, camp de futbol al sud est) per tal de poder créixer en el futur. (Ajuntament de Barberà de la Conca).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Ampliar el sòl de protecció preventiva per admetre el creixement urbà proposat. (Ajuntament de Vilaverd).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment.

e) Sobre el sòl i els projectes industrials

Suggeriment: Recollir com a sòl de protecció preventiva l’espai entre el celler i els equipaments esportius, per destinar-ho a ús industrial. (Ajuntament de Rocafort de Queralt).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment, però més pensant en el pas d’una possible variant del nucli en el futur que no pas un ús industrial.

Suggeriment: Eliminar la protecció especial del corredor biològic proposat en els espais adquirits per l’Incasol al pla de Valentí (que siguin industrials) i als sectors industrials previstos (alguns vigents) en el futur POUM entre la N-240 i el TGV. (Ajuntament de l’Espluga de Francolí).

Consideració del suggeriment: S’han corregit els límits dels sòls classificats i s’ha ajustat la delimitació del connector. El Pla aposta per una extensió del sòl per activitat econòmica entre Montblanc i l’Espluga de Francolí però, alhora, delimita amb la màxima protecció un important connector ecològic entre les dues poblacions i assenyala la necessitat que el desenvolupament d’aquesta àrea industrial internalitzi el cost de repermeabilització de les infraestructures viàries i ferroviàries per tal de garantir la funcionalitat del connector ecològic esmentat.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 45

3.2.6. Priorat

a) Sobre la necessitat d’un pla director urbanístic

Suggeriment: Que es declari territori singular la comarca del Priorat. I que se subjecti a la redacció d’un pla director urbanístic del Priorat que marqui les directrius per a la coherència espacial dels POUMs i el desplegament d’infraestructures i harmonitzi les qüestions bàsiques d’interès comarcal i en concret les que es deriven de la Carta de Paisatge. (G. O., C.; S. C., M. D.; Associació Cases de Pagès del Priorat, Centre Quim Soler, la literatura i el vi. Independents del Priorat. Mas Ardèvol. Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat. Unió de Pagesos al Priorat. Àlvaro Palacios, S.L.).

Consideració del suggeriment: El Priorat no és una comarca amb problemes urbanístics remarcables: el poblament és fortament nodal, els pobles tenen una certa compacitat i no existeixen urbanitzacions de baixa densitat disperses. En conseqüència, el Pla deixa que els pobles segueixin creixent com a pobles, amb moderació. La figura d’un pla director urbanístic, per l’experiència acumulada els darrers anys, no és una figura adient per aquesta comarca. El Pla territorial pot ocupar-se’n directament.

Per tant, si hi ha qüestions de la carta del paisatge que el Pla no ha sabut recollir, l’equip redactor està obert a escoltar-les, concretar-les i mirar d’incorporar-les. S’insta les persones que han fet el suggeriment, a fer-ho.

3.2.7. Tarragonès

a) Sobre els espais de protecció especial

Suggeriment: Millorar la protecció especial a totes les zones protegides del Baix Gaià i garantir el cabal ecològic pel riu. (Consell Comarcal del Tarragonès). Suport a la creació del parc natural de les Terres del Gaià, per assegurar la protecció de la conca del riu i els espais que s’hi interrelacionen, pels seus valors ecològics, històrics i paisatgístics. (Ajuntament de la Pobla de Montornès).

Consideració del suggeriment: La protecció de tot l’eix del Gaià que aporta el Pla significa un salt endavant espectacular, tal com es demostra en l’Informe de sostenibilitat ambiental, en aquesta direcció. El Pla no impedeix que l’autoritat competent vulgui atribuir-li, si escau, la figura d’un parc natural.

Suggeriment: Disminuir l’àmbit de protecció de la zona humida. (Ajuntament de la Secuita).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla. I tampoc en l’escrit no s’argumenten raons que justifiquin el canvi. La proposta no hipoteca, en res, el desenvolupament dels nuclis urbans de la zona.

Suggeriment: Corregir una errada material detectada al PDUSC de la Pineda. (Ajuntament de Vila- seca).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Ajustar els límits de les proteccions a les que estableix el POUM tot recollint el sòl de protecció agrícola com de protecció especial, mentre que l’altre es deixi com de protecció territorial d’interès agrícola. (Ajuntament de la Riera de Gaià).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 46

Suggeriment: Preservar la Platja Llarga de Tarragona i el seu entorn, i que no s’edifiquin els sectors PP 27, 40 i 28 que és el seu paisatge de fons, i que aquest espais es preservin com de protecció especial. No admetre els plans parcials que preveu el nou POUM de Tarragona en tots els espais que entren en conflicte amb l’anella verda tarragonina. Sobretot els PPU 51, 43, 42,28, 27, 40, 24, 23, 50. (Grup d’Amics de Toni Achón – Associació Ecologista de Tarragona , GATA – Ecologistes de Catalunya, Plataforma Salvem la Platja Llarga i el Turó de Mas Rabassa de Tarragona).

Consideració del suggeriment: El Pla no contradiu aquesta petició que, en tot cas, s’acabarà de definir amb precisió en el marc de la revisió del POUM de Tarragona. El que el Pla proposa a la zona ha de poder donar acontentament al suggeriment.

Suggeriment: Augmentar la protecció especial en el municipi fins cobrir també el que es proposa com protecció territorial. (Alternativa Baix Gaià, de Vespella de Gaià). Passar a protecció especial l’espai reconegut com de protecció territorial d’interès agrícola i paisatgístic. (Asociación Cultural Kaleidoscopio a Vespella de Gaià).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla. I tampoc en l’escrit no s’argumenten raons que justifiquin el canvi. D’altra banda, si el que preocupa és la possible expansió de Vespella o els seus nuclis, s’ha de dir que ha quedat molt limitada en el projecte per aprovació inicial del Pla.

Suggeriment: Demanen que es redueixin els espais de protecció especial, i que sigui el POUM que acabi de definir els límits dels desenvolupaments urbans i les proteccions. (Aporten proposta) (Grup del PSC-PM de Perafort).

Consideració del suggeriment: Precisament Perafort, per al qual s’assenyala l’estratègia de creixement potenciat, no hauria de tenir problemes amb el sistema d’espais oberts que protegeix el Pla. No s’entén el sentit de l’al·legació. S’assenyala en l’article 3.12 de les Normes del Pla, a l’entorn del nucli de Perafort i l’estació del Camp de Tarragona en la línia de l’AVE, una àrea que haurà de ser objecte de reflexió per part del planejament urbanístic per tal d’aprofitar la nova posició de centralitat en el territori que li confereix la presència de l’estació. Dins aquest límit, tot està per fer i per decidir.

Suggeriment: Protecció especial pels sectors no urbanitzables dels Muntanyans de Torredembarra. (Iniciativa per Catalunya Verds).

Consideració del suggeriment: S’ha atès la petició dibuixant com a espais lliures interns l’àmbit no edificable.

Suggeriment: No està prou protegit l’espai lliure a llevant de Tarragona, a la riba esquerre del Francolí i en la corona verda forestal tarragonina. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC. Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB).

Consideració del suggeriment: Si no es concreta més el suggeriment, costa d’entendre’l. La protecció de tota aquesta àrea que aporta el Pla significa un salt endavant espectacular, tal com es demostra en l’Informe de sostenibilitat ambiental, en aquesta direcció. De fet, a hores d’ara, la proposta del Pla ja ha comportat la marxa enrere de projectes d’urbanització en la zona que s’estaven planificant.

Suggeriment: L’àmbit preferent d’extensió al nord-est de la Canonja hauria de ser espai lliure intern. La Canonja 3 - Poble, paisatge i sostenibilitat.

Consideració del suggeriment: El Pla fa la proposta de forma coordinada amb el Pla director de les àrees residencials estratègiques que aposta pel desenvolupament urbanístic d’aquesta peça de sòl.

Suggeriment: A l’oest de la Canonja demanen que es classifiqui com territorial d’interès paisatgístic agrícola (continuant la Boella). La Canonja 3 - Poble, paisatge i sostenibilitat.

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 47

Suggeriment: Creació del parc natural del litoral de Tarragona, des de la Savinosa fins a la desembocadura del Gaià. A llarg termini, amb inversions per renaturalitzar espais.(C. C., J. M.).

Consideració del suggeriment: La protecció que aporta el Pla en aquesta zona significa un salt endavant espectacular, tal com es demostra en l’Informe de sostenibilitat ambiental. El Pla no impedeix que l’autoritat competent vulgui atribuir-li, si escau, figures de protecció especial a la zona.

b) Sobre la delimitació de sòls de protecció territorial

Suggeriment: Ampliar el sòl de protecció territorial paisatgístic al sud de la carretera d’accés a la Secuita. (Ajuntament de la Secuita).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Modificar el límit de la protecció territorial a l’Argilaga. (Ajuntament de la Secuita).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Revisar els límits entre els assentaments i el sòl de protecció territorial per permetre un creixement moderat dels nuclis (d’acord amb la estratègia). (Ajuntament de la Secuita).

Consideració del suggeriment: Això ja és així sense necessitat de modificar el límit del sòl de protecció territorial. L’article 3.4 de les Normes del Pla deixa clar que “D’acord amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 2.4, les extensions urbanes que proposi el planejament urbanístic municipal en el marc de l’estratègia de desenvolupament assignada pel Pla podran ocupar sòl de protecció especial o territorial amb les condicions que assenyala l’article esmentat. Aquesta possibilitat no és d’aplicació en el cas d’estratègia de creixement potenciat o estratègic.”.

Suggeriment: Canviar totalment o parcial el sòl recollit com de protecció territorial de potencial interès estratègic a sòl de protecció preventiva o de protecció territorial paisatgística i/o agrícola, en coherència amb el que fa el Pla a Cambrils (nord de l’autovia A-7) i a Reus i Tarragona (sud de l’autopista), i atenent el caràcter agrícola consolidat d’aquests sòls. (Ajuntament de Vila-seca).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla. El corredor mediterrani és l’arteria infraestructural de Catalunya i, créixer en aquesta zona, estrangularia el corredor.

Suggeriment: Eliminar la franja al sud de l’autovia i a ponent de la carretera fins la Pineda per ser Centre Recreatiu Turístic amb planejament derivat aprovat definitivament (i subjecte a les condicions del PDUIT, a les limitacions de 500m de distància, art 9). (Ajuntament de Vila-seca).

Consideració del suggeriment: L’única restricció en aquesta franja és la de no edificar, cosa que no sembla contradir el planejament derivat aprovat definitivament.

c) Sobre la delimitació de sòls de protecció preventiva

Suggeriment: Preveure amplis espais de protecció preventiva per admetre la seva classificació. (Ajuntament de Vespella de Gaià).

Consideració del suggeriment: La dimensió de la possible classificació de sòl no la marca l’extensió de la protecció preventiva si no l’estratègia de desenvolupament urbanístic que s’assenyala per a cada nucli urbà.

Suggeriment: Passar a sòl de protecció preventiva els sòls de protecció territorial de risc o afectacions motivats per la petjada acústica de l’aeroport, entenent que seran els plans directors aeroportuaris els qui establiran les servituds reals (per permetre ampliacions d’urbanitzacions al llarg de la carretera

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 48

que va de Sant Salvador als Pallaresos i implantacions industrials a la C-240). (Ajuntament dels Pallaresos).

Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla i en previsió d’escenaris a més llarg termini que el de l’actual pla director aeroportuari. Tanmateix, bona part de la planificació d’aquesta zona està per fer. El Pla assenyala, en l’article 3.12 de les seves Normes, la indicació de centralitat amb l’objectiu d’admetre i afavorir les operacions urbanístiques de millora de l’estructura urbana i creació de centralitats que exigeix un continu residencial especialitzat que actua de forma conurbada amb la ciutat propera.

Suggeriment: Demana que el PT reculli les previsions del POUM de Tarragona de fer un sector urbanitzable al nord de l’autopista (PP 50 de l’Aqüeducte de les Ferreres). (Passar d’especial a preventiu). (F. S., F.; Puente de les Ferreres, S.L.).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla. I tampoc en l’escrit no s’argumenten raons que justifiquin el canvi.

d) Sobre el PDU de les activitats industrials i turístiques

Suggeriment: Tornar a les delimitacions establertes pel PDUAIT i la possibilitat que aquest pla establia de modificar-les en el marc de la revisió de POUM. (Que el territorial no arribi fins al sòl classificat o que es pugui classificar). (Ajuntament de la Pobla de Mafumet). Aclarir com lliga la qualificació de sòl de protecció territorial de risc o afectacions amb la de protecció especial d’un mínim de 100 metres que preveia el PDUAIT. (Ajuntament del Morell). Qualificar tot el sòl agrícola del PDUAIT com a sòl de protecció preventiva i no ampliar la protecció territorial de risc o afectacions. En concret, això els impediria un creixement que preveuen incloure en el nou POUM. (Ajuntament del Morell).

Consideració del suggeriment: Es considera que la proposta d’espais oberts que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per raons de coherència del conjunt del Pla. I tampoc no s’argumenten raons que justifiquin el canvi. Certament, queden derogades totes aquelles disposicions dels plans directors urbanístics aprovats definitivament abans de l’entrada en vigor d’aquest Pla que contradiguin o s’oposin les determinacions d’aquest Pla. Tanmateix, mantenen la seva vigència aquelles determinacions que complementin o ampliïn les determinacions del Pla territorial, i, en concret, les relatives a les reserves infraestructurals que puguin ser d’utilitat en el futur.

No obstant això, s’han fet dos petits reajustaments a tocar dels nuclis del Morell i de la Pobla de Mafumet que s’han qualificat de protecció preventiva (eren de protecció territorial) atenent parcialment les peticions dels ajuntaments.

e) Sobre altres determinacions en espais oberts

Suggeriment: Establir separadors urbans a ponent de la Canonja per garantir la permanència del sòl no urbanitzable a la Boella. (Ajuntament de la Canonja).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment qualificant la zona de protecció territorial.

Suggeriment: Recollir la zona de protecció forestal que separa l’estació del nucli urbà, o establir-hi un separador urbà. (Ajuntament de la Secuita).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 49

Suggeriment: El separador impedeix el creixement raonable, que s’ha de produir al voltant de Perafort. Demanen que sigui d’extensió preferent també l’espai a l’oest, entre el poble i la N-240 actual. (Grup del PSC-PM de Perafort).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment. S’ha eliminat el separador però s’assenyala, en l’article 3.12 de les Normes del Pla, a l’entorn del nucli de Perafort i l’estació del Camp de Tarragona en la línia de l’AVE, una àrea que haurà de ser objecte de reflexió per part del planejament urbanístic per tal d’aprofitar la nova posició de centralitat en el territori que li confereix la presència de l’estació. Dins aquest límit, tot està per fer i per decidir.

f) Sobre el sòl i els projectes industrials

Suggeriment: Qualificar de protecció territorial de potencial interès estratègic l’espai que permeti l’ampliació del polígon industrial actual entre l’N-340 i el límit de terme (d’importància estratègica pel poble en el termini del PT). (Ajuntament d’Altafulla).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla. D’altra banda, el model que propugna el Pla per a la implantació de sòl per activitat econòmica i les necessitats existents d’aquesta mena de sòl s’expliquen i es justifiquen àmpliament en el nou capítol 5 de la Memòria del Pla.

3.3. Sistema d’assentaments urbans

3.3.1. Observacions generals 3.3.2. Alt Camp 3.3.3. Baix Camp 3.3.4. Baix Penedès 3.3.5. Conca de Barberà 3.3.6. Priorat 3.3.7. Tarragonès

3.3.1. Observacions generals

a) Sobre el model de desenvolupament proposat

Suggeriment: Es demana que en l’àmbit de la reserva estratègica de sòl de l’espai comprés entre les ciutats de Tarragona, Reus Constantí i Vila-seca, el pla contempli la possibilitat d’arbitrar-la per al desenvolupament d’habitatge protegit, amb adjudicació mitjançant concurs i sota la modalitat de claus en mà, a operadors privats. (En virtut d’allò acordat al Pacte Nacional per l’Habitatge). (Agrupació Provincial de Promotors d’Edificis de Tarragona).

Consideració del suggeriment: El Pla territorial assenyala les àrees d’extensió de la ciutat però no la gestió del procés, que ja establiran els ajuntaments afectats.

Suggeriment: Reconèixer la necessitat dels petits pobles de disposar d’àrees d’usos mixtes o per tallers i petites empreses i atendre la necessitat d’alguns nuclis més rurals que precisen sòls per a indústria agroalimentària o vitivinícola. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Consideració del suggeriment: El model que propugna el Pla per a la implantació de sòl per activitat econòmica i les necessitats existents d’aquesta mena de sòl s’expliquen i es justifiquen àmpliament en el nou capítol 5 de la Memòria del Pla. No s’impedeix en cap cas, però, la concreció de petites

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 50

peces de sòl per activitat econòmica que puguin situar-se en contigüitat amb els nuclis urbans i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic que assenyala el Pla.

Suggeriment: Permetre créixer els municipis petits (al voltant de 500 habitants) fins una dimensió que permeti assegurar serveis bàsics. (Consell Comarcal de l’Alt Camp).

Consideració del suggeriment: Tots els nuclis poden créixer d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic que assenyala el Pla. Per a cada tipus de servei, però, la dimensió necessària és diferent. Quina és la dimensió que permet assegurar serveis bàsics?

Suggeriment: Dotar d’equipaments als nuclis de població que reforci la vertebració interna del territori; definir el nou sòl residencial per a protecció oficial; reconèixer el paper de la segona residència en petits nuclis per a preservació de l’activitat econòmica, el teixit social i el patrimoni construït (cert dinamisme). (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Consideració del suggeriment: El Pla no contradiu aquesta estratègia.

Suggeriment: Es coincideix amb la regulació d’estratègies de creixement, i es proposa un coeficient reductor per als nuclis on el creixement urbà recent hagi estat considerable i centrat en residencial de baixa densitat. (Iniciativa per Catalunya Verds).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment. Per a l’aprovació inicial el Pla incorpora, en l’article 3.12, determinacions específiques per a determinats sectors de planejament encara no desenvolupats que contradiuen manifestament els criteris de l’ordenació territorial sostenible i que tenen possibilitats jurídiques i econòmiques de reversió.

Suggeriment: La costa necessita altres determinacions per reconduir el desgavell. (B. S., P.).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment. Per a l’aprovació inicial el Pla incorpora, en l’article 3.12, determinacions específiques per a determinats sectors de planejament encara no desenvolupats que contradiuen manifestament els criteris de l’ordenació territorial sostenible i que tenen possibilitats jurídiques i econòmiques de reversió. No només sectors a extingir, sinó sectors a estendre, intensificar, canviar d’ús, etc. Aquesta bateria de propostes fa un pas més en la direcció que s’apunta. S’admeten, però, propostes concretes durant el període d’informació pública del projecte de Pla.

Suggeriment: Les determinacions sobre creixements, a més de vertebrar el territori, han de respectar l’autonomia urbanística municipal i no entrar-hi en contradicció. (Consell Comarcal del Tarragonès).

Consideració del suggeriment: El Pla compleix el mandat de la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, modificada per la Llei 31/2002, de 30 de desembre i de la Llei 1/1995, de 16 de març, del Pla territorial general de Catalunya modificada per la Llei 24/2001, de 31 de desembre, de reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com a àrea funcional de planificació.

Suggeriment: Qüestionen la solvència territorial de les grans àrees monofuncionals i monotemàtiques d’activitat econòmica. Demanen una reflexió sobre la seva reducció o desaparició per aconseguir, si és el cas, una transformació sostenible. (Cambra de Comerç de Tarragona).

Consideració del suggeriment: Això ja s’està esdevenint. La terciarització del polígon sud de Tarragona és un procés anunciat. La filosofia del Pla és aquesta. Certes peces actuals, però, no poden ser objecte de reducció o desaparició dins l’escenari temporal d’aquest Pla.

Suggeriment: Detecten incongruències entre les determinacions i els objectius del pla. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC. Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB).

Consideració del suggeriment: L’equip redactor està obert a identificar-les, però no les detecta.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 51

Suggeriment: Condicionar el creixement de nuclis a la ocupació preferent d’habitatges buits. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC. Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB).

Consideració del suggeriment: Els estudis que s’han fet detecten que la bossa d’habitatge buit és molt inferior a la que en alguns moments s’ha dit. La mesura proposada, d’altra banda, és de molt difícil execució per part dels ajuntaments. El Pla confia més en la contenció dels creixements i la modulació de la seva distribució en el territori.

Suggeriment: Es valora molt positivament l’esforç de planificació i en línies generals s’està d’acord amb les diagnosis i els projectes que incorpora el pla. (Esquerra Unida i Alternativa del Camp de Tarragona).

Consideració del suggeriment: ;-)

Suggeriment: Creació de mecanismes que facilitin economies mixtes, amb petites industries que complementin l’agricultura i el turisme rural. (Grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Valls).

Consideració del suggeriment: En els pobles aquesta és la proposta del Pla. En les ciutats es proposa la creació d’una xarxa urbana més potent, una xarxa de ciutats mitjanes que pesin prou com per acostar els serveis de primer ordre al conjunt de la seva comarca.

Suggeriment: Es proposa que s’incorporin al sistema d’espais oberts els sòls urbanitzables que contradiuen els principis del pla territorial, nuclis separats, sense serveis, enmig d’espais d’interès natural i paisatgístic, envoltats clarament per sòl de protecció especial, etc. A tall d’exemple el Bosc de Peixets, a Valls; el Polígon Industrial Mas d’en Felip entre Riudoms i Vinyols i els Arcs. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC). A més de les ja esmentades (estratègic de Valls, Mas de Don Felip, nou polígon d’Alió) el continu urbà Castellvell Reus, Cap de Salou tocant a la Pineda. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC. Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB). Demanen que es reverteixin els POUMs que hipotequen un desenvolupament racional del territori. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

S’ha atès parcialment el suggeriment. Per a l’aprovació inicial el Pla incorpora, en l’article 3.12, determinacions específiques per a determinats sectors de planejament encara no desenvolupats que contradiuen manifestament els criteris de l’ordenació territorial sostenible i que tenen possibilitats jurídiques i econòmiques de reversió. Dels que s’esmenten, és el cas del cas del Bosc de Peixets però no del Mas d’en Felip, que es troba en estat avançat de gestió

Suggeriment: Preventius excessius al voltant de municipis amb creixement moderat: Vila-rodona (triangle Rodonyà, Vilardida, Montferri), Salomó, Bonastre També, propers a l’autopista AP7, La Riera, Catllar, i Vespella.: (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial s’ha polit l’ajustament de les proteccions a l’entorn de diversos nuclis de la comarca esmentada. En alguns casos no ha semblat necessari vist que l’estratègia de desenvolupament assignada al nucli ja garanteix la protecció del territori i no es vol pervertir el concepte de protecció especial. Una cosa és protegir el territori (que també es fa mitjançant les estratègies de desenvolupament urbanístic) i l’altra donar el màxim valor i igual valor a tots els espais oberts, cosa que desvirtua absolutament la visió del sistema d’espais oberts.

Suggeriment: Consideren que cal situar el creixement molt més decididament a l’àrea de Tarragona – Reus – Vila-seca alliberant la zona de l’Alt Camp, més rural. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Consideració del suggeriment: El Pla ho fa exactament així, i de forma contundent.

Suggeriment: Incorporar elements d’identitat patrimonial en els assentaments. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Consideració del suggeriment: S’afegeix a les Normes del Pla un article 2.14 sobre la consideració del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 52

Suggeriment: No es reequilibra la costa i l’interior. Procura més evitar el col·lapse de les zones dinàmiques que dinamitzar les que estan en risc d’estancament o regressió. (Grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Valls).

Consideració del suggeriment: El Pla és de tipus urbanístic. La seva competència és l’ordenació física. No obstant això, defineix un model territorial que ha d’ajudar a abordar les diferents polítiques sectorials. La qüestió que es planteja escapa de l’àmbit competencial del Pla.

b) Sobre vectors ambientals

Suggeriment: Aigua: el Pla ha d’introduir la exigència normativa d’elements que faciliten l’ús racional: xarxa separativa pels nous desenvolupaments, mecanismes d’aprofitament de pluvials, reutilització per a rec d’espais enjardinats... (Iniciativa per Catalunya Verds).

Consideració del suggeriment: La qüestió que es planteja escapa de l’àmbit competencial del Pla.

Suggeriment: No hi ha previsió d’aigua, energia o residus. (Candidatura d’Unitat Popular de Valls). No es fa previsions per cobrir les demandes d’aigua, tractament de residus, etc. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC. Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB).

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial el Pla ja s’acompanya d’Informe de sostenibilitat ambiental que analitza aquestes qüestions.

c) Sobre la normativa

Suggeriment: No s’està d’acord amb la manera de regular i comptabilitzar els creixements possibles. Consideren que el pla penalitza la redacció de nou planejament (per tal com les possibilitats d’ampliació es veurien reduïdes respecte les actuals en municipis amb molt sòl classificat en l’actualitat). (Ajuntament de Puigpelat).

Consideració del suggeriment: és més just establir determinacions sobre la realitat física actual que sobre un planejament que pot ser molt més heterogeni, volàtil i injust.

Suggeriment: Fan constar que no s’entén la normativa quan refereix les estratègies de creixement a “àrees urbanes i les seves extensions” ja que els plànols dibuixen “nuclis històrics i les seves extensions”. Si son el mateix estan d’acord amb l’avantprojecte. (Ajuntament de Vilanova de Prades).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment. Per a l’aprovació inicial, tant les Normes com els plànols es refereixen a “nuclis històrics i les seves extensions”.

Suggeriment: Pel que fa a la normativa planteja dubtes sobre l’efectivitat del pla, si resulta que en determinats supòsits es pot classificar el sòl de protecció especial, o s’hi poden deixar passar infraestructures... (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Consideració del suggeriment: El sòl de protecció especial només es pot classificar en contigüitat a un nucli urbà i d’acord amb l’estratègia assignada al nucli urbà. La possibilitat, doncs, queda absolutament acotada i localitzada i suposa un percentatge mínim dels espais protegits. Pel que fa a les infraestructures, si per fi s’ha dibuixat una xarxa contínua de sòl protegit, és materialment impossible que la xarxa d’infraestructures no la talli en algun punt. Però el Pla impedeix que, al llarg de les noves carreteres es produeixin creixements, i és ben sabut que aquest impacte indirecte sempre és més greu que el que directament produeix la infraestructura.

Suggeriment: Preocupa la possibilitat de modificació si a les determinacions del Pla territorial s’hi oposen altres interessos... (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 53

Consideració del suggeriment: Tot Pla ha de tenir mecanismes de modificació. Ara bé, les condicions que s’imposen de participació i de justificació per a la modificació del Pla són les mateixes que s’exigeixen per a la seva elaboració.

Suggeriment: Es veu problemàtic l’article 1.14. Tot i que el sòl de protecció especial pugui estar ben delimitat (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Consideració del suggeriment: Tot Pla ha de tenir mecanismes de flexibilitat, atès que és absolutament impossible preveure totes les situacions concretes que poden esdevenir-se en el futur. Ara bé, del que es tracta és que siguin mecanismes excepcionals i amb garanties de control, que és el que fa l’article 1.14.

Suggeriment: També com s’han d’adaptar al Pla els POUM que ja han iniciat la seva revisió. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial, s’ha desenvolupat l’article 1.16 de les Normes que clarifica aquests aspectes.

Suggeriment: Es demana certa tolerància per ocupar sòls amb pendent, atesa la topografia del municipi. (Ajuntament de la Riba).

Consideració del suggeriment: El Pla no és més restrictiu que la llei d’urbanisme, i tampoc no pot ser- ho menys.

d) Sobre àmbits de gestió supramunicipals

Suggeriment: No es veuen encertats els límits dels plans directors: es demana afegir Vilaverd al de la Conca i ampliar el de l’Alt Camp. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC. Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB).

Consideració del suggeriment: En l’aprovació inicial s’ha desestimat la necessitat d’ambdós plans directors.

3.3.2. Alt Camp

a) Sobre errades detectades en relació al planejament

Suggeriment: Es propietària de 4 finques a Querol, al Mas de l’Aranya, que han quedat recollides com a espais oberts de protecció especial, i anteriorment inclosos en la xarxa Natura 2000. Com sigui que segons les normes subsidiàries de Querol, aprovades l’any 1979 són sòl urbanitzable, considera errònia la qualificació atorgada i demana que s’excloguin les seves finques del sistema d’espais oberts. (Querolnou, S.L).

Consideració del suggeriment: Els terrenys esmentats han estat incorporats a la xarxa Natura 2000. Aquesta no és, doncs, una determinació directa del Pla que no fa si no recollir aquesta situació. En tot cas, pertocarà al POUM, en base a la legislació vigent i les determinacions específiques a Querol que s’estableixen a l’article 3.12 de les Normes del Pla, acabar de precisar el règim del sòl.

Suggeriment: Recollir com assentament, en lloc de protecció territorial, unes peces de sòl que el POUM classifica com a sòl urbanitzable o urbà. (Ajuntament de Montferri).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 54

Suggeriment: Recollir les determinacions del POUM aprovat a l’octubre del 2007 (possibilitat d’arribar a 1500 habitants, ara 820), entre les quals un sector industrial a la cruïlla de les carreteres. (Ajuntament de Vilabella).

Consideració del suggeriment: S’ha atès. El Pla, quan no estableix una determinació específica per algun sector concret, no afecta els POUM aprovats definitivament.

Suggeriment: Recollir les determinacions del POUM recentment aprovat inicialment que preveu un desenvolupament per arribar als 1000 habitants (actualment 180) i un polígon industrial de 3 ha fonamentat en activitats ja existents.(Ajuntament del Milà).

Consideració del suggeriment: Es considera que les estratègies que assenyala el Pla són les adequades en coherència amb el conjunt del Pla. I tampoc en l’escrit no s’argumenten raons de pes que justifiquin suficientment la necessitat del canvi. La proposta municipal contradiu els principis d’ordenació que propugna el Pla. Si s’ha fet una aprovació inicial, caldria demanar informe al Programa de planejament territorial.

b) Sobre les estratègies assignades

Suggeriment: Assenyalar l’estratègia de creixement mitjà o moderat per a tots els nuclis de població del municipi (ara la tenen el Pla de Manlleu i les Pobles i la demanen per a Aiguamúrcia, l’Albà, Santes Creus, Masbarrat, les Destres i per a les urbanitzacions de Mas d’en Parés i els Manantials). (Ajuntament d’Aiguamúrcia).

Consideració del suggeriment: Es considera que les estratègies que s’assenyala el Pla són les adequades en coherència amb el conjunt del Pla. I tampoc en l’escrit no s’argumenten raons de pes que justifiquin suficientment la necessitat del canvi.

Suggeriment: No es troba justificat que, tenint el doble de població que el municipi veí d’Alió, s’assenyali una estratègia de desenvolupament urbanístic de menor extensió que a aquell (estratègia de creixement mitjà a Alió i de creixement moderat a Puigpelat). (Ajuntament de Puigpelat).

Consideració del suggeriment: S’ha modificat l’estratègia que s’assenyalava a Alió i que perd el seu sentit de ser amb la desaparició del sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic que es preveia a tocar del nucli d’Alió.

Suggeriment: Assenyalar l’estratègia de creixement moderat per als Garidells (ara és de Millora urbana i compleció). Permetre un cert desenvolupament urbà cap a l’N-240, cap a la carretera de Perafort i cap al camí de Vistabella. (Ajuntament dels Garidells).

Consideració del suggeriment: Es considera que les estratègies que assenyala el Pla són les adequades en coherència amb el conjunt del Pla. I tampoc en l’escrit no s’argumenten raons de pes que justifiquin suficientment la necessitat del canvi. Tanmateix, s’adverteix que part del terme dels Garidells s’ha inclòs dins d’un àmbit d’estratègia específica, juntament amb terrenys de Perafort i la Secuita per tal que es pugui estudiar una ordenació global i coordinada de l’entorn de l’estació del TAV)

c) Sobre el model de desenvolupament proposat

Suggeriment: Permetre un creixement urbà fins a 1000 habitants i un polígon industrial. (Ajuntament de la Masó).

Consideració del suggeriment: La proposta contradiu els principis d’ordenació que propugna el Pla.

Suggeriment: Malgrat la previsió de la proposta de revisió del POUM de suprimir els sòls urbanitzables no desenvolupats i reduir parcialment els sectors desenvolupats no consolidats, hi ha

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 55

dos sectors que el consistori ha convingut mantenir parcialment. Concretament, al sector B de Mas Bermell (són 4 peces que sumen 68 ha). I al sector de l’Arboçar sud són 83 ha (de les quals més de la meitat són absolutament forestals i no tenen cap edificació). (Ajuntament de Querol).

Consideració del suggeriment: S’ha estimat parcialment el suggeriment. Per a l’aprovació inicial el Pla incorpora, en l’article 3.12, determinacions específiques per als sòls de baixa densitat de Querol que contradiuen manifestament els criteris de l’ordenació territorial sostenible i que tenen possibilitats jurídiques i econòmiques de reversió. La reducció necessària general no és incompatible amb una reordenació en alguna zona concreta.

Suggeriment: Demana que no se cedeixi a les pretensions del consistori d’ampliar les urbanitzacions de Querol, que es mantinguin les proteccions proposades. (Associació de Veïns del Nucli Urbà de Querol).

Consideració del suggeriment: S’ha estimat el suggeriment. Per a l’aprovació inicial el Pla incorpora, en l’article 3.12, determinacions específiques per als sòls de baixa densitat de Querol que contradiuen manifestament els criteris de l’ordenació territorial sostenible i que tenen possibilitats jurídiques i econòmiques de reversió.

Suggeriment: Permetre créixer fins als 1000 habitants (462 habitants segons padró 2005). Dirigir el creixement residencial al sud de la carretera i l’industrial al nord. (Ajuntament de Rodonyà). Permetre créixer fins els 2.500 habitants (1413 segons padró 2005). (Ajuntament de Vallmoll). Permetre un creixement fins arribar als 1000 habitants (313 segons padró 2005). (Ajuntament del Rourell).

Consideració del suggeriment: Si els creixements que es plantegen són contigus al nucli urbà i d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que s’assenyala per al nucli, no hi ha d’haver problema.

Suggeriment: Permetre que acabi la tramitació de dos plans parcials que estan a punt d’aprovar definitivament (un residencial per a 200 habitatges i un industrial de 5 ha). (Ajuntament del Rourell).

Consideració del suggeriment: Dependrà de si, quan es van aprovar inicialment, ja s’havia fet públic l’avantprojecte de Pla territorial o no i del grau de desacord que presentin respecte l’ordenació que propugna el Pla. El Pla, mentre encara no és vigent, no és d’obligat compliment però té el caràcter de criteris per al desenvolupament urbanístic sostenible i la Comissió d’urbanisme corresponent pot tenir en compte els seus arguments.

Suggeriment: Pel que fa a assentaments i nuclis de població consideren que el creixement demogràfic ha de ser moderat per mantenir l’espai agrari com a senya d’identitat secular (l’aigua és un factor crític per al creixement). (Institut d’Estudis Vallencs). És exagerat el creixement previst per Valls (doblar en 20 anys). Ha de ser el POUM qui ho faci. (Candidatura d’Unitat Popular de Valls).

Consideració del suggeriment: Aquesta és l’aposta del Pla per als nuclis de la comarca excepte la seva capital. Si Valls no guanya pes –i cada any en perd respecte el conjunt del sistema del Camp– i no entra a formar part del sistema de ciutats de Catalunya, no podrà jugar el seu paper d’acostar serveis de primer nivell (estudis universitaris, trens, etc.) a la seva comarca. L’aposta del Pla és concentrar els creixements per crear més ciutat en un punt sense periurbanitzar ni generar externalitats negatives al conjunt de la comarca. Per raons d’eficiència i de sostenibilitat, per al bé del conjunt de la comarca, Valls hauria de fer un salt de rang. El tan esmentat triangle Tarragona, Reus, Valls pràcticament ja no existeix.

Suggeriment: Els preocupa un macropolígon industrial entre Valls i el Pla de Santa Maria. I el creixement potenciat de Valls i Rodonyà. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Consideració del suggeriment: El Pla atura, mitjançant un límit al creixement urbà al límit nord del polígon de Valls la possibilitat de crear el macropolígon esmentat i propugna que el nou sòl industrial se situï nodalment al voltant de Valls. Pel que fa al creixement de Valls, si aquest no guanya pes –i cada any en perd respecte el conjunt del sistema del Camp– i no entra a formar part del sistema de

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 56

ciutats de Catalunya, no podrà jugar el seu paper d’acostar serveis de primer nivell (estudis universitaris, trens, etc.) a la seva comarca. L’aposta del Pla és concentrar els creixements per crear més ciutat en un punt sense periurbanitzar ni generar externalitats negatives al conjunt de la comarca. Per raons d’eficiència i de sostenibilitat, per al bé del conjunt de la comarca, Valls hauria de fer un salt de rang. El tan esmentat triangle Tarragona, Reus, Valls pràcticament ja no existeix. Pel que fa a Rodonyà, un creixement mitjà en una població petita no desestabilitza res. Es tracta d’un nucli amb sòl apte, que fa de pont entre el Baix Penedès i l’Alt Camp i que, per tant, articula una petita constel·lació d’assentaments en aquesta zona fronterera.

Suggeriment: Consideren que s’han d’incloure sectors per desclassificar-los (el Bosc de Peixets a Valls) (Candidatura d’Unitat Popular de Valls).

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial el Pla incorpora, en l’article 3.12, determinacions específiques per a determinats sectors de planejament encara no desenvolupats que contradiuen manifestament els criteris de l’ordenació territorial sostenible i que tenen possibilitats jurídiques i econòmiques de reversió. En el cas esmentat, l’estratègia propugna una reducció i priorització d’usos.

Suggeriment: Compatibilitzar el reconeixement de l’ús residencial existent a la partida Baiona, del Pla de Santa Maria, com a rústic disseminat, possibilitar el seu desenvolupament a traves de planejament derivat i la implantació de granges solars a la resta del sòl, entenent que aquesta és una utilització estratègica per a Catalunya. Aporten informe sobre la situació de les partides la Baiona, les Gambades i el Pas, al sud del Pla de Santa Maria. (Superfície aproximada 220.000 m2, 200 parcel·les d’entre 500 i 10000 m2, consolidada en 2/3 parts (120 edificades), 8 ha en sòl d’interès estratègic. Règim de sòl no urbanitzable. Cal incloure els habitatges legalitzats en el catàleg de masies i cases rurals (per raons socials). Té vials asfaltats (amb ciment) llum i aigua, no hi ha telefonia, enllumenat públic ni clavegueram. Hi ha servei de transport escolar). (Cambra de Parcel·listes de Catalunya).

Consideració del suggeriment: Pertoca al corresponent Pla d’ordenació urbanística municipal estudiar aquestes qüestions.

Suggeriment: Passar a preventiu la partida Baiona, on resideixen un nombre important de famílies. (Grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Valls).

Consideració del suggeriment: S’ha produït una important recomposició de les grans peces de sòl de protecció territorial situades entre Valls, el Pla de Santa Maria i Vila-rodona. S’ha traslladat la peça de sòl de potencial interès estratègic més al nord (era, majoritàriament, sòl de protecció preventiva) i s’ha alliberat la part oriental del polígon industrial de Valls –la partida de la Baiona i altres– que ha quedat com de protecció preventiva. S’ha qualificat com a sòl d’interès agrari i/o paisatgístic la part central entre Valls i Vila-rodona, a banda i banda del nucli d’Alió (era, majoritàriament, sòl de potencial interès estratègic; i en part, de protecció preventiva) alliberant l’entorn del polígon industrial que comparteixen Vila-rodona, Bràfim i Alió, contigu a l’autopista AP-2.

Suggeriment: Es demana que quedin fora de la zona d’ús residencial els espais que estan protegits pel PEIN Ancosa – Montagut i per la xarxa Natura 2000, i els situats al sud de Montagut, que suposarien l’ampliació d’unes urbanitzacions que no estan ni de bon tros consolidades. en el municipi de Querol. (P. P., M. –Querol-).

Consideració del suggeriment: els espais del PEIN i de la xarxa Natura 2000 són no urbanitzables per definició.

Suggeriment: Assenyalar per a Valls la condició de polaritat regional (ara és comarcal), com a Tarragona i Reus.(Ajuntament de Valls).

Consideració del suggeriment: No es donen les condicions. És per això que el Pla insisteix en la necessitat de que Valls faci un salt de rang sense complexes.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 57

Suggeriment: Flexibilitzar els usos del sòl i possibilitar un major creixement tant residencial com empresarial a Valls (cap al Pla de Santa Maria), (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona –CEPTA-).

Consideració del suggeriment: El Pla exigeix a Valls que creixi intensament en residencial i en activitat econòmica i delimita el sòl necessari perquè això pugui esdevenir-se en posicions molt més nodals i eficients, per exemple al sud-est de la població. Les direccions de creixement suggerides, en canvi, contradiuen clarament els criteris d’eficiència en l’ordenació territorial.

d) Sobre la delimitació de polígons industrials

Suggeriment: Poder ampliar el sòl industrial del municipi en contacte amb els d’Alió i Vila-rodona. (Ajuntament de Bràfim).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Preveure la possibilitat d’un polígon industrial proper a la sortida de l’AP-2, en una àrea on ja existeix una activitat de reciclatge de plàstics. (Ajuntament de Cabra del Camp).

Consideració del suggeriment: Si els creixements que es plantegen són contigus al nucli urbà i d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que s’assenyala per al nucli, no hi ha d’haver problema. Es desconeix, però, si és així.

Suggeriment: Preveure explícitament la possibilitat d’un desenvolupament urbà futur, d’una zona industrial d’almenys 4 ha a l’entorn dels tallers industrials existents i d’una zona industrial mitjana al costat (en possible sistema de consorci) del polígon del Pla de Santa Maria. (Ajuntament de Figuerola del Camp).

Consideració del suggeriment: Pel que fa a la primera, si es planteja amb contigüitat al nucli urbà i d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que s’assenyala per al nucli, no hi ha d’haver problema. La segona proposta contradiu els principis d’ordenació que propugna el Pla.

Suggeriment: Reduir la superfície classificada com a sòl urbanitzable industrial deixant la part que ja està consolidat. (Ajuntament de Nulles)

Consideració del suggeriment: Res no impedeix a l’Ajuntament de fer-ho.

Suggeriment: Desplaçar el sòl de protecció territorial per permetre la creació d’un polígon industrial consorciat entre Rodonyà, Montmell i Masllorenç entre l’AP-2, l’actual C 51, prop l’enllaç amb la carretera de Masllorenç. (Ajuntament de Rodonyà).

Consideració del suggeriment: El model que propugna el Pla per a la implantació de sòl per activitat econòmica i les necessitats existents d’aquesta mena de sòl s’expliquen i es justifiquen àmpliament en el nou capítol 5 de la Memòria del Pla. Hi ha posicions més adequades (Vila-rodona i la Bisbal del Penedès) que ja cobreixen sobradament les necessitats de sòl industrial. No s’impedeix en cap cas, però, la concreció de petites peces de sòl per activitat econòmica que puguin situar-se en contigüitat amb els nuclis urbans i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic que assenyala el Pla.

Suggeriment: Permetre l’ampliació de la zona industrial existent a tocar de la Secuita. (Ajuntament de Vallmoll).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Garantir l’ampliació i creixement del polígon industrial com a motor del desenvolupament econòmic i potenciador de la centralitat de Valls. (Ajuntament de Valls).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 58

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Permetre una reserva de sòl industrial com a continuació – ampliació de les fàbriques tèxtils existents tal com estan plantejant en l’avanç de POUM que estan elaborant. (Ajuntament del Pont d’Armentera). Te una indústria a Pont d’Armentera, que ha d’ampliar, ha comprat 17 ha de sòl i demana que es prevegi la possibilitat de fer un sector urbanitzable al voltant de les fàbriques actuals. (Tuva Textil, S.L. Pont d’Armentera).

Consideració del suggeriment: Si els creixements que es plantegen són contigus al nucli urbà i d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que s’assenyala per al nucli, no hi ha d’haver problema. Si es tracta d’ampliacions d’empreses existents, també pot justificar-se el creixement en base a l’article 3.13 de les Normes del Pla.

Suggeriment: Permetre un polígon industrial a tocar del terme de Perafort i la Secuita. (Ajuntament dels Garidells).

Consideració del suggeriment: Part del terme dels Garidells s’ha inclòs dins d’un àmbit d’estratègia específica, juntament amb terrenys de Perafort i la Secuita per tal que es pugui estudiar una ordenació global i coordinada de l’entorn de l’estació del TAV.

Suggeriment: Recollir la zona industrial que preveu el POUM a llevant del nucli sobre la carretera de Salomó. (Ajuntament de Montferri).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment, recollint el POUM vigent.

Suggeriment: Els municipis per on passarà la futura A-27 demanen nou sòl industrial prop de la infraestructura. Estudiar la possibilitat d’establir consorcis per potenciar aquests polígons aïllats i de gran dimensió (diferents dels propers a sòl urbà). (Consell Comarcal de l’Alt Camp).

Consideració del suggeriment: La proposta contradiu obertament els principis d’ordenació que propugna el Pla.

Suggeriment: Eliminar el límit de creixement al nord del polígon de Valls, i permetre el seu creixement cap al Pla de Santa Maria. (Grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Valls).

Consideració del suggeriment: El Pla exigeix a Valls que creixi intensament en residencial i en activitat econòmica i delimita el sòl necessari perquè això pugui esdevenir-se en posicions molt més nodals i eficients, per exemple al sud-est de la població. Les direccions de creixement suggerides, en canvi, contradiuen clarament els criteris d’eficiència en l’ordenació territorial.

e) Sobre el sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic de Valls - Alió

Suggeriment: No s’està d’acord amb la reserva estratègica de sòl, que comporta apostar per les activitats productives extensives i grans consumidores de territori. (Candidatura d’Unitat Popular de Valls.)

Suggeriment: Reduir o suprimir la reserva estratègica de Valls (porta oberta a la concentració de logístiques). En tot cas, que sigui el pla director qui en defineixi la utilització. (Grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Valls).

Suggeriment: No consideren prou analitzada la proposta de sòl de potencial interès estratègic a la plana entre Valls, el Pla i Alió, l’impacte del trànsit generat a la zona, sense connexions clares i eficients amb la futura autovia A-27, i el possible desajustament que pot generar la proliferació d’espais especialitzats en logística a una mateixa zona, ja que el consum de sòl generat és molt alt i per contra generen molts pocs llocs de treball i d’un valor afegit baix. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 59

Suggeriment: Establir la necessitat de consensuar amb els altres municipis i la Generalitat, l’ús de la reserva de sòl de potencial interès estratègic. (Ajuntament de Valls).

Consideració dels suggeriments anteriors: S’ha produït una important recomposició de les grans peces de sòl de protecció territorial situades entre Valls, el Pla de Santa Maria i Vila-rodona. S’ha traslladat la peça de Sòl de potencial interès estratègic més al nord (era, majoritàriament, sòl de protecció preventiva) i s’ha alliberat la part oriental del polígon industrial de Valls –la partida de la Baiona i altres– que ha quedat com de protecció preventiva. S’ha qualificat com a sòl d’interès agrari i/o paisatgístic la part central entre Valls i Vila-rodona, a banda i banda del nucli d’Alió (era, majoritàriament, sòl de potencial interès estratègic; i en part, de protecció preventiva) alliberant l’entorn del polígon industrial que comparteixen Vila-rodona, Bràfim i Alió, contigu a l’autopista AP-2.

Clarament no s’ha entès la bondat d’una proposta que mirava de conjurar que la suma de petites decisions locals no hipotequi una peça de gran valor que l’Alt Camp pot necessitar en el futur. Es desactiva, d’aquesta manera, la falsa idea que la reserva es feia en base a un projecte logístic no confessat i la reserva estratègica es vincula a uns terrenys amb destinació coneguda per al foment i la implantació de l’energia solar per almenys les dues properes dècades, és a dir, l’escenari temporal del Pla.

3.3.3. Baix Camp

a) Sobre errades detectades en relació al planejament

Suggeriment: Corregir algunes possibles errades materials. Concretament, el sector Bonmont Catalunya (que el PT recull com area especialitzada d’us comercial, lúdic i altres terciaris) hauria de ser una àrea especialitzada d’ús residencial. Té pla parcial aprovat definitivament l’any 2006 que preveu la construcció de 825 habitatges. (Ajuntament de Pratdip). (Urbanització Bonmont Terres Noves, S.L. i Med Cambrils Golf, S.L.).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

b) Sobre les estratègies assignades

Suggeriment: Assenyalar l’estratègia de creixement moderat per a l’Albiol, nucli històric situat a dalt la serra de la Mussara. En els treballs de redacció del POUM preveuen un pla parcial per a 45 habitatges a l’Albiol, en sòl ja classificat. (Ajuntament de l’Albiol).

Consideració del suggeriment: Es considera que les estratègies que s’assenyala el Pla són les adequades en coherència amb el conjunt del Pla.

Suggeriment: Assenyalar l’estratègia de creixement moderat per a la urbanització de les Masies Catalanes situada en el límit de la plana del Baix Camp (una part en el terme d’Alcover) i on viu la majoria de la població censada (439 habitants davant els 6 de l’Albiol). En els treballs de redacció del POUM preveuen 2 sectors nous. (Ajuntament de l’Albiol).

Consideració del suggeriment: La proposta contradiu obertament els principis d’ordenació que propugna el Pla.

Suggeriment: Es consideren adequadament classificats com a petit nucli però confien que això no representi un obstacle per a reobrir l’escola. (Ajuntament de Maspujols).

Consideració del suggeriment: Si estan a punt de tenir la massa crítica suficient, l’estratègia de creixement proposada no ho hauria d’impedir.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 60

Suggeriment: Consideren adequada l’estratègia de creixement moderat assignada, però manifesten el temor que això no faciliti algun creixement industrial, que consideren necessari per no esdevenir un poble dormitori. (Ajuntament de Maspujols).

Consideració del suggeriment: Si els creixements que es plantegen són contigus al nucli urbà i d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que s’assenyala per al nucli, no hi ha d’haver problema.

Suggeriment: S’ha entès que el Pla proposa habitatges de segona residència a Castelló, actualment deshabitat i s’assenyala en diversos sectors un potencial d’habitatge zero. (Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant).

Consideració del suggeriment: S’aclareix que el Pla no proposa habitatges de segona residència a Castelló, actualment deshabitat, i que quan apareix potencial d’habitatge zero és perquè no es disposa de les dades.

Suggeriment: Assenyalar les Irles i les Voltes com a nucli històric. (Ajuntament de Riudecols).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

c) Sobre la delimitació de polígons industrials i d’activitat

Suggeriment: El reconeixement del sector industrial de Riudoms (Mas de Don Felip) és incompatible i clarament conflictiu amb l’entorn de protecció territorial d’interès paisatgístic i agrícola definit pel Pla. (Ajuntament de Cambrils).

Consideració del suggeriment: Certament, contradiu els principis d’ordenació que propugna el Pla. Tanmateix, pel seu avançat estat de tramitació, no ha pogut ser inclòs en l’article 3.12 de les Normes del Pla.

Suggeriment: Permetre l’ampliació del polígon industrial Mas de Don Felip, ja sigui fixant que les ampliacions dels polígons industrials queden a criteri de futurs POUMs o, si no s’elimina la protecció territorial del sòl a l’entorn del sector actual, assenyalant que es permetrà en el període de vigència del Pla territorial una ampliació del 150% d’aquesta zona industrial. (Ajuntament de Riudoms).

Consideració del suggeriment: Les necessitats existents de sòl per activitat econòmica s’expliquen i es justifiquen àmpliament en el nou capítol 5 de la Memòria del Pla. En principi hi ha més sòl del necessari per a l’horitzó 2026 per la qual cosa no s’estima necessari fer aquesta previsió específicament.

Suggeriment: Permetre que el pròxim POUM podrà ordenar una zona d’indústries existents en sòl no urbanitzable des dels anys 60. (Ajuntament de Riudoms).

Consideració del suggeriment: Si els creixements que es plantegen són contigus al nucli urbà i d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que s’assenyala per al nucli, no hi ha d’haver problema.

Suggeriment: Preveure l’ampliació del polígon industrial de Mont-roig en terrenys confrontants situats a Vilanova. (Ajuntament de Vilanova d’Escornalbou).

Consideració del suggeriment: La proposta contradiu obertament els principis d’ordenació que propugna el Pla que vol un creixement nodal i no en barrera de Mont-roig. D’altra banda, el Pla permet sempre la concreció de petites peces de sòl per activitat econòmica que puguin situar-se en contigüitat amb els nuclis urbans i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic que assenyala el Pla.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 61

Suggeriment: Possibilitar sòl per a usos terciaris i lúdics residencials (golfs, hotels, ressorts...) a : Cambrils, Vinyols i els Arcs, , , Mont-roig, Montbrió, Pratdip, Alcover. (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona –CEPTA-).

Consideració del suggeriment: Si els creixements que es plantegen són contigus al nucli urbà i d’acord amb l’estratègia de desenvolupament urbanístic que s’assenyala per al nucli, no hi ha d’haver problema. Si es tracta d’usos admissibles en el sòl no urbanitzable les Normes del Pla preveuen mecanismes per trobar-los un encaix amb garanties correctes d’inserció territorial.

d) Sobre el model de desenvolupament proposat

Suggeriment: No consideren que el municipi necessiti més sòl industrial, ni cap gran polígon, ni un creixement del nucli urbà que agreujaria la situació hídrica, faria perdre els camps de cultiu i les cases de poble que li atorguen caràcter per passar a ser un barri residencial de Reus, perdent-se un model de vida basat en la pagesia tradicional catalana. Per això demanen que es conservi la proporció de sòl rústic agrícola que hi ha actualment, que s’evitin urbanitzacions i àrees residencials al poble, s’evitin nous polígons industrials i s’emprenguin mesures per garantir el sistema de vida tradicional a les Borges del Camp. (Veïns de les Borges del Camp: Com. Reg. Mina Sant Isidre; G. F., A.; G. T., J. M.; L. G., A.; M., F.; P. M., M. C.; T. M., R.; T. C., J. i T. G., P.)

Consideració del suggeriment: Es detecta que es tracta d’una opinió contrària a les determinacions que l’Ajuntament proposa en la redacció del POUM del municipi, però aquestes no són les determinacions que el Pla assenyala per al municipi.

e) Sobre els límits de creixement proposats

Suggeriment: Eliminar el límit del creixement urbà al sud de la carretera T-310. Manifesten que hi ha diverses indústries en SNU i que el POUM que estan redactant qualifica un sector de sòl per a usos industrial – tecnològic – comercial necessari per consolidar la població. (Ajuntament de Montbrió del Camp).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment.

Suggeriment: El separador entre Reus i Riudoms no impedirà futures ampliacions de la zona industrial del Roquís en direcció nord o est. (Ajuntament de Riudoms).

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial el Pla incorpora, en l’article 3.12, determinacions específiques per a determinats sectors de planejament encara no desenvolupats que contradiuen manifestament els criteris de l’ordenació territorial sostenible i que tenen possibilitats jurídiques i econòmiques de reversió. És el cas del Roquís i del sòl urbanitzable proper ja en terme de Reus, pels quals es demana l’extinció o la transferència dels aprofitaments en localitzacions més adequades.

3.3.4. Baix Penedès

a) Sobre errades detectades en relació al planejament

Suggeriment: Corregir un possible error material. Concretament, recollir com a sistema d’equipaments i sòl urbanitzable l’espai fins a la carretera, al sud del nucli antic. I recollir com a teixit mixt, enlloc d’industrial, un sector situat al costat del nucli antic de Calafell. (Ajuntament de Calafell).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 62

b) Sobre les estratègies assignades

Suggeriment: L’estratègia de creixement mitjà proposada és desmesurada. (Ajuntament de Banyeres del Penedès). Suggeriment: Creuen que el creixement proposat a l’avantprojecte és desmesurat ja que preveu un 60% de l’espai urbà actual. Ells proposen un 20-30% d’aquest creixement. (Veïns de Banyeres del Penedès L. L., N. i 21 escrits més i B. V., P. i 2 escrits més).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Assenyalar una estratègia de creixement mitjà per a Bellvei (enlloc de moderat) i jerarquia de nucli estructurador. (Ajuntament de Bellvei).

Consideració del suggeriment: Es considera que les estratègies que assenyala el Pla són les adequades en coherència amb el conjunt del Pla. I tampoc en l’escrit no s’argumenten raons de pes que justifiquin suficientment la necessitat del canvi.

Suggeriment: Garantir el creixement en continuïtat del teixit edificat. (Ajuntament de Llorenç del Penedès).

Consideració del suggeriment: Es garanteix, si bé en el cas de Llorenç el sòl considerat com a nucli històric i les seves extensions, que és la base de càlcul per a l’aplicació de l’estratègia, és força reduït. Tanmateix, el nucli disposa encara d’un cert potencial de creixement.

Suggeriment: Respectar els criteris del POUM per als sectors residencials (R1 a R4), on es proposava estratègia de reforma interior i canvi d’ús (expliquen que el seu planejament proposa crear un eix cívic equipat, amb més activitat econòmica i concentrant edificabilitat i deixar una franja lliure front a la carretera comarcal). (Ajuntament de Santa Oliva).

Consideració del suggeriment: Es manté la necessitat de repensar l’ordenació actual si bé, per a l’aprovació inicial, s’ha explicitat millor la intenció, tal com es detalla en l’article 3.12 de les Normes.

c) Sobre la delimitació de polígons industrials

Suggeriment: Permetre fer un sector comercial – terciari – aparador al sud del terme, entre l’hospital i la indústria Teichenné. (Ajuntament de Bellvei).

Consideració del suggeriment: La proposta contradiu obertament els principis d’ordenació que propugna el Pla. Bellvei és ric en sòl industrial i ha constituït una barrera important a un costat de la carretera. La bona praxi de l’ordenació aconsella deixar obertes les visuals sobre els espais oberts a l’altre costat de la carretera. D’altra banda, en la zona hi ha molt de sòl terciari encara pendent de desenvolupar.

Suggeriment: La comarca no vol el Logis Penedès. L’espai es podria aprofitar per fer alguna actuació d’interès estratègic, per exemple un desenvolupament I+D. (Consell Comarcal del Baix Penedès). Retirar la previsió de fer un pla espacial al Baix Penedès per implantar el Logis. (Iniciativa per Catalunya Verds). Manifesten la seva disconformitat amb el Logis Penedès, que suposa un impacte molt gran en el territori, amb gran volum d’edificació, de trànsit i poc volum de treball, de poca qualificació. (Esquerra Republicana Baix Penedès).

Consideració del suggeriment: El projecte del Logis és troba, actualment, en fase de definició mitjançant la redacció d’un pla director urbanístic i en fase de concertació. Tot i això, vista la polèmica generada, sembla convenient aportar alguns elements de reflexió per entendre el posicionament del Pla.

El Baix Penedès és una comarca amb una gran dispersió dels sòls urbans i una elevada fragmentació territorial que fan malbé una magnífica plana agrícola on el conreu més genuí i predominant és el de la vinya. Per altra banda, es tracta d’una comarca que ha crescut moltíssim els darrers anys des del

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 63

punt de vista residencial però de forma desequilibrada en relació a l’activitat econòmica, cosa que la converteix en una gran ciutat dormitori fortament lligada, per raons de treball, a la regió metropolitana de Barcelona.

Partint d’aquestes tres premisses, el Pla aposta, en primer lloc, per definir i diferenciar amb major contundència i nitidesa la ciutat central i la plana agrícola, la qual protegeix fermament. De fet, el Baix Penedès és la comarca amb major percentatge de sòl protegit especialment o territorialment de totes les 6 que integren el Camp de Tarragona. En una comarca fortament pressionada, el Pla és contundent concentrant creixements en una ciutat central potent, contenint creixements dispersos i protegint territori i paisatge.

En segon lloc, el Pla aposta per no dispersar més els polígons industrials pel territori i concentrar l’activitat econòmica en tres ubicacions: al nord del Vendrell, en terme de Santa Oliva i de Bellvei; entre l’Idiada i l’autopista AP-2, en terme de la Bisbal del Penedès; i, si es garanteix un encaix correcte, al nord de l’Arboç, en terme de l’Arboç i de Banyeres del Penedès. Aquesta aposta per l’activitat econòmica va lligada a una notable contenció dels creixements residencials (fora de la capital), cercant el reequilibri comarcal entre residència i treball.

No podem oblidar que aquesta és una comarca amb una posició de connectivitat amb l’exterior immillorable, tant viària com ferroviària, tant respecte de la regió metropolitana de Barcelona com de la conurbació central de Tarragona, igual de ben situada dins del corredor mediterrani com del de l’Ebre. No pot discutir-se que, per a un ús logístic, aquesta no sigui una de les millors posicions de tota Catalunya.

Per tot l’exposat, es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla.

d) Sobre el model de desenvolupament proposat

Suggeriment: Recomana limitar el creixement de l’àrea urbana del Vendrell (més reforma interior). No admetre creixements per sobre l’autopista a Calafell. El model de creixements no és encertat: El Vendrell no ha de créixer més, no es pot dir no creixements a la costa quan està previst créixer cap a la muntanya (Cunit i Segur de Calafell). (B. S., P.).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment pel que fa a Calafell. La proposta del Vendrell, en canvi contradiu obertament els principis d’ordenació que propugna el Pla i que defensa la configuració d’una xarxa de ciutats de mínima potència a Catalunya per acostar serveis al conjunt del territori sense periurbanitzar ni generar externalitats negatives al conjunt de la comarca. La proposta es justifica plenament per raons d’eficiència i de sostenibilitat i per al bé del conjunt de la comarca.

Suggeriment: Es discrepa dels creixements previstos. (Consell Comarcal del Baix Penedès).

Consideració del suggeriment: En una comarca que ha crescut molt, molt ràpidament i de forma desequilibrada, no sembla incorrecte proposar una certa contenció dels creixements i apostar per el reequilibri en forma de serveis i llocs de treball. Pel que fa al sòl per activitat econòmica, tal com s’explica en l’apartat dedicat al Baix Penedès en el capítol 5 de la Memòria, sembla també preferible concentrar-lo en tres ubicacions principals que seguir fragmentant la comarca com s’ha fet les darreres dècades.

Suggeriment: El sector Pla de Cunit 2 de futura titularitat municipal té una intencionalitat supramunicipal. Es menciona una possible ZAE de 5,5 ha, susceptible de crear dinamisme més enllà del municipi. (Ajuntament de Cunit).

Consideració del suggeriment: No s’entén el sentit o la intencionalitat del suggeriment.

Suggeriment: L’interior agrícola està ple de instal·lacions que cal tractar (Idiada, indústries escampades en el camp, urbanitzacions a les faldes de les muntanyes...). (B. S., P.).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 64

Consideració del suggeriment: El Pla, precisament, combat la dispersió d’instal·lacions i la implantació o extensió d’urbanitzacions de baixa densitat i/o aïllades.

Suggeriment: Planteja com a greus problemes l’existència de 40.000 habitatges de segona residència i 2.200 ha de sòl urbanitzable, pels quals no es proposa cap solució. Sensació que el Baix Penedès ha de servir exclusivament interessos superiors. (B. S., P.).

Consideració del suggeriment: El Pla proposa una contenció dels creixements. El Pla posa sòl on menys interès pot tenir com a segona residència i més com a primera. El Pla estableix determinacions de reequilibri en forma de serveis i llocs de treball per fomentar la primera residència. No es comparteix l’opinió de què no fa res, però l’equip redactor està obert a escoltar propostes concretes i factibles.

Suggeriment: La Idiada ha de contribuir a pal·liar el desgavell que ha produït aquesta peça de dimensió metropolitana amb cessions al territori i recursos per millorar l’entorn. (B. S., P.).

Consideració del suggeriment: El desgavell no l’ha fet l’Idiada o, en tot cas, no l’ha fet només l’Idiada. I tampoc no es proposen, en l’escrit, mecanismes concrets i legítims per aplicar la proposta.

e) Sobre àmbits de gestió supramunicipals

Suggeriment: Caldria fer un pla director urbanístic de la comarca. (Consell Comarcal del Baix Penedès).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment.

Suggeriment: Demana un pla director urbanístic comarcal, coordinat amb l’Alt Penedès, que ha tingut un procediment més consensuat amb el territori. (B. S., P.).

Consideració del suggeriment: La proposta del Pla per al Baix Penedès és absolutament coordinada amb les propostes que fa el Pla territorial metropolità de Barcelona per a l’Alt Penedès.

3.3.5. Conca de Barberà

a) Sobre errades detectades en relació al planejament

Suggeriment: Corregir les errades referents al sector industrial 5, que és més gran. (Ajuntament de Barberà de la Conca).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Assenyalar com a nuclis històrics i les seves extensions els plans parcials 2, 7 i 11 atesa la seva realitat urbana consolidada. (Ajuntament de Montblanc).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Corregir el grafisme dels assentaments, afegint un sòl urbà al oest de la carretera de Conesa i a la dreta de la carretera a Santa Coloma. (Ajuntament de Rocafort de Queralt).

Consideració del suggeriment: El Pla no classifica sòl, només recull el planejament urbanístic vigent.

b) Sobre les estratègies assignades

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 65

Suggeriment: Augmentar fins a creixement mitjà l’estratègia de creixement a Vimbodí, Vilaverd, Solivella o Pira. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Consideració del suggeriment: Es considera que les estratègies que s’assenyala el Pla són les adequades en coherència amb el conjunt del Pla. I tampoc en l’escrit no s’argumenten raons de pes que justifiquin suficientment la necessitat del canvi.

Suggeriment: Augmentar fins a creixement moderat les expectatives a algun nucli de Pontils, a Prenafeta, Lilla, la Guàrdia de Prats, , Vallverd i Montbrió de la Marca. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Consideració del suggeriment: Es considera que les estratègies que assenyala el Pla són les adequades en coherència amb el conjunt del Pla. I tampoc en l’escrit no s’argumenten raons de pes que justifiquin suficientment la necessitat del canvi.

Suggeriment: Assenyalar l’estratègia de creixement mitjà a Pira (atesa la seva posició i bona connexió a les xarxa viària bàsica). (Ajuntament de Pira).

Consideració del suggeriment: Es considera que les estratègies que assenyala el Pla són les adequades en coherència amb el conjunt del Pla.

Suggeriment: Permetre que Montbrió de la Marca i Vallverd puguin incrementar en petites proporcions el sòl urbanitzable, i s’hi puguin ubicar petites industries relacionades amb el medi rural (Ajuntament de Sarral).

Consideració del suggeriment: El Pla permet sempre la concreció de petites peces de sòl per activitat econòmica que puguin situar-se en contigüitat amb els nuclis urbans i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic que assenyala el Pla.

Suggeriment: Assenyalar l’estratègia de creixement mitjà per a Solivella. (Ajuntament de Solivella).

Consideració del suggeriment: Es considera que les estratègies que assenyala el Pla són les adequades en coherència amb el conjunt del Pla.

Suggeriment: Pel que fa al sistema d’assentaments, demanen una estratègia de creixement mitjà, adaptada al POUM que tenen en fase d’aprovació provisional, i ajustada a la seva posició en un dels dos principals eixos de desenvolupament socioeconòmic de la Península Ibèrica (Vall de l’Ebre i Arc mediterrani). (Ajuntament de Vimbodí i Poblet).

Consideració del suggeriment: Es considera que les estratègies que assenyala el Pla són les adequades en coherència amb el conjunt del Pla.

Suggeriment: Repensar Forés (reblert dels buits i canvi d’ús i reforma). (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Consideració del suggeriment: Es comparteix el suggeriment plenament però correspon al POUM de fer-ho.

c) Sobre la delimitació de polígons d’activitat econòmica

Suggeriment: Promoure una logística a la franja Montblanc – l’Espluga amb estació ferroviària. Concretar l’ús predominant en aquesta zona d’expansió preferent, i limitar altres possibles àrees fora d’aquesta ubicació. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 66

Suggeriment: Definir un emplaçament idoni per activitats econòmiques plurifuncional a l’est de Santa Coloma de Queralt. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Consideració del suggeriment: El Pla no ho impedeix si es fa correctament. Correspon al POUM de plantejar-ho.

Suggeriment: Reconèixer una projecció comarcal al sector industrial camí de Barberà. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Consideració del suggeriment: La proposta s’escapa de l’àmbit competencial del Pla.

Suggeriment: Ampliar el sòl industrial a Vilaverd, que ho necessita. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà). L’ampliació del sòl industrial a l’oest de la C14 i una petita ampliació del sòl industrial actual. (Ajuntament de Vilaverd).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment.

Suggeriment: Recollir la indústria aïllada Concavins (Ajuntament de Barberà de la Conca).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Recollir el sòl urbà industrial als plànols. (Ajuntament de Solivella).

Consideració del suggeriment: El Pla no classifica sòl però sí recull el planejament urbanístic vigent.

Suggeriment: Permetre la creació d’un nou sòl industrial de format petit o mitjà. (Ajuntament de Solivella).

Consideració del suggeriment: El Pla permet sempre la concreció de petites peces de sòl per activitat econòmica que puguin situar-se en contigüitat amb els nuclis urbans i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic que assenyala el Pla.

Suggeriment: Permetre l’ampliació del sòl industrial per ampliar una nau de Gomà-Camps al costat de la industria existent. (Ajuntament de Vilaverd)

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: localitzar una logística de mida gran a Montblanc i Valls/Pla de S Maria (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona –CEPTA-).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment.

d) Sobre el model de desenvolupament proposat

Suggeriment: S’assenyalen les orientacions més favorables al creixement per a Santa Coloma de Queralt (cap al sud sud-est) i Solivella (cap a l’est i l’oest). (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Consideració del suggeriment: El Pla no ho impedeix.

Suggeriment: Regularitzar els habitatges unifamiliars a Vilaverd. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà). La regularització d’un àmbit d’habitatges unifamiliars aïllats existents al oest de la C-14 (que no pot ser obviada). (Ajuntament de Vilaverd)

Consideració del suggeriment: El Pla no ho impedeix. Tot i que es recomana concentrar creixements al nucli i no densificar teixits d’escàs grau de consolidació.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 67

Suggeriment: Trobar una solució que permeti la modernització i millora del nucli de les Masies, davant de Poblet i afectat pel PNIN i el futur Parc natural, ja que és el nucli hoteler amb més places de tot l’àmbit del parc i amb les afectacions actuals difícilment pot assolir els nivells de qualitat exigibles. (Ajuntament de l’Espluga de Francolí).

Consideració del suggeriment: L’article 3.23 de les Normes del Pla recomana que el planejament urbanístic promogui els usos hotelers i d’equipament turístic a les Masies de Poblet, al terme municipal de l’Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà.

e) Sobre àmbits de gestió supramunicipals

Suggeriment: Crear un organisme de coordinació supramunicipal amb Montblanc, l’Espluga, Vimbodí i Poblet per al desenvolupament de la zona industrial paral·lela a la N-240. (Ajuntament de l’Espluga de Francolí).

Consideració del suggeriment: Seria del tot coherent amb la filosofia que propugna el Pla.

Suggeriment: Integrar Pira o Vimbodí i Poblet en l’àmbit del PDU. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Consideració del suggeriment: S’ha reconsiderat la necessitat de fer un pla director urbanístic a la comarca.

f) Sobre altres determinacions

Suggeriment: Incorporar el sòl classificat en el nou POUM. (Ajuntament de ).

Consideració del suggeriment: El Pla, quan no estableix una determinació específica per algun sector concret, no afecta els POUM aprovats definitivament. Les noves propostes s’han d’adaptar al Pla.

Suggeriment: Protegir les muralles a Montblanc. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment protegint els espais oberts propers.

Suggeriment: Separador entre el nucli de l’Espluga i la seva àrea industrial. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Consideració del suggeriment: No s’entén el suggeriment.

3.3.6. Priorat

a) Sobre el model de desenvolupament proposat

Suggeriment: Pel que fa als assentaments urbans, consideren que s’hauria de considerar com a polaritat subcomarcal (i no només nucli estructurant). (Ajuntament de Cornudella de Montsant).

Consideració del suggeriment: S’han aplicat els mateixos criteris a tot l’àmbit del Camp de Tarragona, per coherència de la proposta.

Suggeriment: A Albarca demanen ajustar els límits de la protecció especial a les previsions del POUM. (Ajuntament de Cornudella de Montsant).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 68

Consideració del suggeriment: Això no és un problema. L’article 3.4 de les Normes del Pla deixa clar que “D’acord amb el que disposa l’apartat 2 de l’article 2.4, les extensions urbanes que proposi el planejament urbanístic municipal en el marc de l’estratègia de desenvolupament assignada pel Pla podran ocupar sòl de protecció especial o territorial amb les condicions que assenyala l’article esmentat. Aquesta possibilitat no és d’aplicació en el cas d’estratègia de creixement potenciat o estratègic.”. Mentre l’estratègia de creixement sigui la de Millora i compleció, d’acord amb els mecanismes que es detallen a les Normes del Pla, la qualificació del sòl que envolta el nucli no és el factor determinant.

3.3.7. Tarragonès

a) Sobre errades detectades en relació al planejament

Suggeriment: Corregir algunes errades materials. Concretament, hi ha una zona residencial que s’ha recollit com a industrial, i tampoc no s’han recollit modificacions de les normes aprovades per l’ajuntament (com la zona industrial de la Beurana). (Ajuntament de Perafort).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment, en tot allò que és planejament vigent.

Suggeriment: Corregir una errada material. Concretament, l’omissió d’un sector urbanitzable a l’interior de l’assentament del nord del municipi. (Ajuntament de Roda de Barà).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Corregir algunes errades materials. Concretament, incorporar la zona de transformació d’ús a terciari que defineix el PDUIT per a una part del petroquímic sud, i permetre-hi també usos residencials. (Ajuntament de Tarragona).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment, incloent-lo en la delimitació del nucli històric i les seves extensions.

Suggeriment: Corregir algunes errades materials. Concretament, les inexactitud en el CRT i el nucli històric de Vila-seca. (Ajuntament de Vila-seca).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Corregir algunes possibles errades materials. Concretament, informen que la Masia Boronat, al nord del nucli, és teixit especialitzat residencial i que el POUM en tràmit preveu altres usos (industrial, altres i no urbanitzable) per al sector confrontant recollit com a industrial. (Ajuntament del Catllar).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Corregir els límits dels antics SAU R1 i R2 de Perafort d’acord amb la modificació puntual aprovada (13 set 07), que és tota residencial. I modificar el potencial que és per a 705 habitatges lliures i 363 protegits. (Promociones Omnia Llar S.L. Perafort).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Preveure ús residencial en lloc d’industrial al sector del PEMU 28 del POUM de Tarragona. (el PDUIT preveia el pas a terciari). (INVERFOST, S.L. Tarragona).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment, incloent-lo en la delimitació del nucli històric i les seves extensions.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 69

b) Sobre les estratègies assignades

Suggeriment: Assenyalar l’estratègia de creixement mitjà o estratègic per a la Pobla de Mafumet (s’argumenta que el municipi ha crescut i està creixent moltíssim els darrers anys) (Ajuntament de la Pobla de Mafumet).

Consideració del suggeriment: Tot i entendre part de les raons esgrimides en l’escrit, es considera que l’estratègia assenyalada té coherència amb el conjunt del Pla. Durant la informació pública i de forma coordinada amb el Pla director urbanístic en curs s’estudiarà amb major detall la possibilitat apuntada.

Suggeriment: Assenyalar l’estratègia de creixement moderat per a la Pobla de Montornès. (Ajuntament de la Pobla de Montornès).

Consideració del suggeriment: Ja la té, aquesta estratègia.

Suggeriment: El Pla fa una limitació absoluta de creixement urbà, que queda limitat al nucli antic i les 3 urbanitzacions aïllades. (Ajuntament de la Pobla de Montornès).

Consideració del suggeriment: No és així. El Pla permet un creixement moderat.

Suggeriment: Assenyalar una estratègia de desenvolupament urbanístic per al nucli de Vespella (no s’assenyala als plànols mentre que en unes taules de la memòria apareix com a millora i compleció). Demanen que es tingui en compte la realitat del municipi a l’hora d’assignar-li l’estratègia: gran creixement demogràfic, bon ritme de construcció, 2000 habitants en vacances, molt atractiu per localització i menor preu de l’habitatge.. (Ajuntament de Vespella de Gaià).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment i s’assenyala l’estratègia de creixement moderat.

Suggeriment: La proposta de creixement potenciat mostra un escàs respecte per l’autonomia municipal i pot entrar en contradicció amb una voluntat municipal de creixement futur més moderat. (Ajuntament de Vila-seca).

Consideració del suggeriment: El Pla es manté amb la seva proposta. Certament, però, l’Ajuntament pot decidir no jugar el rol que podria jugar i renunciar al seu paper dins la conurbació que s’està configurant.

Suggeriment: Consideren que és difícil englobar tota la realitat del Catllar en una única estratègia de millora urbana i compleció. Assenyalar una estratègia conjunta per a tot el terme municipal del Catllar de creixement mitjà: Creixement mitjà per al nucli del Catllar i la Cativera. Consideren que cal potenciar el nucli antic del Catllar com a principal prestador de serveis i que no pot perdre pes davant les urbanitzacions per la qual cosa cal augmentar la massa crítica i ofertar habitatges amb models més sostenibles que els de la ciutat jardí de les urbanitzacions. Cal situar-hi equipaments necessaris a nivell municipal (institut, residència per a gent gran, poliesportiu) que necessiten sòl que només es pot aconseguir a traves de les cessions del sòl urbanitzable. El creixement es proposa cap al sud- oest, a continuació de l’actual eixample, amb el que es manté oberta la possibilitat en el futur de crear una gran malla urbana amb els Cocons (això permet també evitar el pas de tot el trànsit pel centre del Catllar). Assenyalar una estratègia de canvi d’ús i reforma per a Cocons, carretera del Coll de Tapioles i del Pont d’Armentera. Assenyalar una estratègia de creixement mitjà per a zona central d’urbanitzacions. Assenyalar una estratègia de creixement potenciat o estratègic per els Manous. (Ajuntament del Catllar).

Consideració del suggeriment: S’ha atès parcialment el suggeriment. S’assenyala una estratègia de creixement moderat pel al nucli del Catllar i determinacions específiques, no totes en la línia que apuntava l’Ajuntament, per alguns sectors allunyats del nucli central i que es detallen en l’article 3.12 de les Normes del Pla.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 70

Suggeriment: Demanen per l’assentament de la Canonja estratègia de canvi d’ús i reforma interior (en lloc de creixement mitjà). Correcte ocupar solars i finques buides però no consideren que hagi d’augmentar el sòl urbà, per crear una zona d’amortiment amb els barris de ponent de Tarragona, la indústria i les vies de comunicació. (La Canonja 3 - Poble, paisatge i sostenibilitat)

Consideració del suggeriment: El Pla territorial, com no pot ser d’altra manera, estableix les seves determinacions en coordinació amb el planejament concurrent, entre els quals el Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques que preveu un cert creixement. A banda, l’estratègia és congruent amb la voluntat de fer viable el sistema de tramvia i que pugui tenir parada a la Canonja. Complementàriament, en canvi, es protegeix tota la franja oest del nucli urbà.

Suggeriment: Consideren molt desproporcionat el creixement urbanístic que proposa el consistori. (Alternativa Baix Gaià, de Vespella de Gaià). Troben correcte el creixement mínim assignat pel Pla però els preocupa la voluntat del consistori d’ampliar desmesuradament les urbanitzacions i els pobles (Asociación Cultural Kaleidoscopio. Vespella de Gaià).

Consideració del suggeriment: El Pla assenyala una estratègia de creixement moderat, la desclassificació d’alguns sectors aïllats i la millora i compleció per als Masos de Vespella. És una proposta de contenció.

c) Sobre la delimitació de polígons d’activitat econòmica

Suggeriment: Preveure un sector urbanitzable industrial per traslladar la fàbrica del centre de la població. (Ajuntament de la Pobla de Montornès).

Consideració del suggeriment: S’atén. El Pla permet sempre la concreció de petites peces de sòl per activitat econòmica que puguin situar-se en contigüitat amb els nuclis urbans i d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbanístic que assenyala el Pla.

Suggeriment: Ampliar el sòl industrial al nord del polígon existent. (Ajuntament de Roda de Barà).

Consideració del suggeriment: El Pla no ho impedeix. I també ho permet i proposa al sud, tocant el terme de Creixell.

Suggeriment: Modificar la localització de l’únic sector industrial buit del municipi, passant-lo del costat de la carretera de la Selva a ambdós costats del sector Ravago, a peu de la carretera que els portarà a la nova A-27 (Estan en vies de desenvolupar el POUM, on inclourien aquesta previsió). Amb això volen resoldre la necessària ampliació de l’empresa existent i crear un sector necessari per a tallers, concentrant en un únic punt els teixits industrials (Proposen ocupar els dos costats de la carretera que va al Rourell). (Ajuntament de Vilallonga del Camp).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment, amb condicions.

Suggeriment: Permetre implantar usos industrials i serveis a la carretera C-240. (Ajuntament dels Pallaresos).

Consideració del suggeriment: La proposta contradiu els principis d’ordenació que propugna el Pla.

Suggeriment: Possibilitar sòl per a usos terciaris i lúdics residencials (golfs, hotels, ressorts...) a Vilallonga del Camp. (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona –CEPTA-).

Consideració del suggeriment: Les estratègies que s’assenyala el Pla en matèria d’assentaments i d’espais oberts obren un ampli ventall de possibilitats garantint una correcta integració territorial. Molts projectes tenen cabuda en el marc de l’ordenació proposada.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 71

Suggeriment: Flexibilitzar els usos del sòl i possibilitar un major creixement tant residencial com empresarial a la Pobla de Mafumet i . (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona –CEPTA-).

Consideració del suggeriment: Les estratègies assenyalades tenen coherència amb el conjunt del Pla. Durant la informació pública i de forma coordinada amb el Pla director urbanístic en curs s’estudiarà, però, amb major detall, la possibilitat apuntada.

Suggeriment: Preveure sòl per a usos empresarials, per terciari d’alt valor afegit al voltant de l’estació del Camp de Tarragona.

Consideració del suggeriment: Part del terme de Perafort, la Secuita i s’ha inclòs dins d’un àmbit d’estratègia específica per tal que es pugui estudiar una ordenació global i coordinada de l’entorn de l’estació del TAV i donar resposta, entre d’altres, a aquest objectiu.

d) Sobre el model de desenvolupament proposat

Suggeriment: El PT abandona la possibilitat d’implantar un teixit estructurant a l’entorn de l’autovia T- 11 entre Tarragona i Reus per fer una ciutat de ciutats model que, sense abandonar l’estructura nodal, consideren més adequat que les propostes de l’avantprojecte amb un amplíssim corredor de potencial interès estratègic per a infraestructures de mobilitat. (Ajuntament de la Canonja). Demanen implantar un teixit urbà estructurant a l’entorn de la T-11, per fer una ciutat de ciutats a l’àmbit més central. (Cambra de Comerç de Tarragona).

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment. El pla per aprovació inicial aposta per aquest eix de la T-11.

Suggeriment: Caldria una reflexió sobre les grans àrees especialitzades d’activitat econòmica monofuncionals i monotemàtiques, subjectes a canvis no previstos que podrien alterar traumàticament l’estructura social i econòmica, i que es facin previsions encaminades a la consecució d’una transformació sostenible, suau i amb una distribució equitativa de les plusvàlues que es poden generar. (Ajuntament de la Canonja).

Consideració del suggeriment: Es comparteix el suggeriment i el Programa de seguiment del Pla ho haurà de tenir molt en compte. No obstant això, el teixit del Camp de Tarragona és més ric i diversificat del que sembla, malgrat determinats usos del sòl s’articulin en peces de gran dimensió.

Suggeriment: La carretera T-211 ha de ser l’eix vertebrador de nous sectors urbanitzables que doni connectivitat als actuals nuclis. (Ajuntament de la Pobla de Montornès).

Consideració del suggeriment: Els creixements s’han de produir en contigüitat amb el nucli urbà i no dispersos pel territori ni creant barreres al llarg de les infraestructures.

Suggeriment: Enfortir el caràcter rural i restringir el creixement de pobles inclosos en el proposat Parc natural de Gaià (especialment Renau i Vespella). (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Consideració del suggeriment: El Pla assenyala una estratègia de creixement moderat per a Vespella, la desclassificació d’alguns sectors aïllats i la millora i compleció per als Masos de Vespella. És una proposta de contenció. També per a Renau s’assenyala una estratègia de creixement moderat, que aplicat a un nucli petit significa un creixement petit.

Suggeriment: Les propostes del Pla són contradictòries a Perafort (creixement potenciat + separador urbà al costat del polígon industria). (Grup del PSC-PM de Perafort).

Consideració del suggeriment: És cert que la proposta de l’avantprojecte creava confusió. Per a l’aprovació inicial, part del terme de Perafort, la Secuita i els Garidells s’ha inclòs dins d’un àmbit

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 72

d’estratègia específica per tal que es pugui estudiar una ordenació global, coordinada i coherent de l’entorn de l’estació del TAV.

Suggeriment: Incloure els sòls urbans no consolidats en el còmput de les extensions futures (per poder obtenir els espais lliures i equipaments necessaris). (Ajuntament de la Pobla de Mafumet).

Consideració del suggeriment: Els equipaments van vinculats a la magnitud de creixement, és proporcional. Si es tenen més equipaments però també es creix més...

Suggeriment: Preveure el futur creixement de la urbanització el Castellot, ara tota voltada de protecció especial (establir una franja de sòl preventiu) (Ajuntament de la Riera de Gaià).

Consideració del suggeriment: La proposta contradiu els principis d’ordenació que propugna el Pla.

Suggeriment: Proposar la desclassificació d’un sector al nord de l’autopista i, en canvi, permetre un nou sector de desenvolupament al llarg d’un camí que va del nucli històric a l’Arc de Barà, amb tipologies edificatòries de major densitat i més assequibles. (Ajuntament de Roda de Barà).

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial el Pla estableix, en l’article 3.12 de les seves Normes, una proposta específica per a determinats sectors del municipi i que van més amb la línea de consolidar i reforçar el nucli històric i guanyar pes al costat d’una futura estació de tren que no pas en seguir estenent-se. I això encara és més vàlid en un municipi amb una gran extensió de sòl classificat encara no desenvolupat que contradiu obertament els principis d’ordenació que propugna el Pla.

Suggeriment: Preveure la possibilitat de completar la urbanització dels Hostalets amb àrees de noves tipologies que admetin plurifamiliars de densitats mitjanes. (Ajuntament dels Pallaresos).

Consideració del suggeriment: En l’article 3.12 de les Normes del Pla s’estableix per a les urbanitzacions residencials de l'Esplai Tarragoní - Bonaire - el Mas de Panxer, que inclou els sectors SUE2 Les Tapioles i SAUR-1 Residencial Mas Martí al municipi de la Secuita, SAU-2, SAU-3, SAU-4 i SAU-5 al municipi dels Pallaresos i els sectors PP01, PP02, PP03 Mas Moregons, PP04, PP05, PP06, PE11, PE12, PE15, PP19, PE6 Mas Panxer, PE4 Quadra de Manous i PE3 Masieta de Salort al municipi del Catllar, la indicació de centralitat, d’acord amb el punt 7 de l’article 3.11. de les Normes d’ordenació territorial, amb l’objectiu d’admetre i afavorir les operacions urbanístiques de millora de l’estructura urbana i creació de centralitats que exigeix un continu residencial especialitzat que actua de forma conurbada amb la ciutat propera.

Suggeriment: Permetre ampliar els sòls residencials a prop de Sant Salvador. (Ajuntament dels Pallaresos).

Consideració del suggeriment: El Pla ho permet.

Suggeriment: No està prou protegit l’espai lliure a llevant de Tarragona, a la riba esquerre del Francolí i en la corona verda forestal tarragonina. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC).

Consideració del suggeriment: No s’està d’acord amb aquesta observació. El Pla fa una proposta extremadament rica en espai protegit i un gran salt respecte la situació de partida.

e) Sobre el planejament urbanístic en curs

Suggeriment: Recollir els àmbits d’extensió àmpliament consensuats recollits en l’avanç de POUM. (Ajuntament de la Pobla de Mafumet).

Consideració del suggeriment: Les estratègies assenyalades tenen coherència amb el conjunt del Pla. Durant la informació pública i de forma coordinada amb el Pla director urbanístic en curs s’estudiarà, però, amb major detall, la possibilitat apuntada.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 73

Suggeriment: Recollir el perímetre del sòl classificat. Estan elaborant un POUM, encara no aprovat inicialment, però demanen que el pla parteixi de les noves previsions (i no de les NNSS vigents). Concretament, les previsions municipals de desenvolupament que queden impossibilitades són: Sectors industrials i terciaris a la Coma (60ha); Extensió del nucli de Sant Miquel (discontinu) (30ha); Extensió del nucli de Vespella (antiga urbanització aturada amb 10 cases)(40ha); Extensió al voltant de masos de Vespella (20ha) (Ajuntament de Vespella de Gaià).

Consideració del suggeriment: Recull el planejament vigent i estableix estratègies de futur adequades en coherència amb el conjunt del Pla.

Suggeriment: Informen que tenen un POUM aprovat inicialment el febrer de 2007 i pendent d’aprovació provisional que proposa respectar el sòl urbà i urbanitzable actual (tot amb planejament tramitat o iniciatives conegudes), crear 4 nous sectors urbanitzables estratègics per la vertebració viària i l’obtenció de cessions per sobre dels estàndards. (Ajuntament del Catllar).

Consideració del suggeriment: Dependrà de si, quan es van aprovar inicialment, ja s’havia fet públic l’avantprojecte de Pla territorial o no i del grau de desacord que presentin respecte l’ordenació que propugna el Pla. El Pla, mentre encara no és vigent, no és d’obligat compliment però té el caràcter de criteris per al desenvolupament urbanístic sostenible i la Comissió d’urbanisme corresponent pot tenir en compte els seus arguments. Seria recomanable sol·licitar informe al Programa de planejament territorial.

Suggeriment: Espais oberts: Demana que el PT reculli les previsions del POUM de Tarragona de fer un sector urbanitzable al nord de l’autopista (PP 50 de l’Aqüeducte de les Ferreres). (Passar d’especial a preventiu). (Puente de les Ferreres, S.L. Tarragona).

Consideració del suggeriment: La proposta contradiu obertament els principis d’ordenació que propugna el Pla.

f) Sobre altres determinacions en relació als espais oberts

Suggeriment: Els separadors urbans (500m) resulten impossibles de complir en aquest àmbit, referenciat com a preferent d’extensió. Si cal protegir aquest polígon, hauria de ser igual a tot el perímetre. D’altra banda si això obliga a mantenir nuclis de població separats resulta poc sostenible. (Ajuntament de Perafort).

Consideració del suggeriment: És cert que la proposta de l’avantprojecte creava confusió. Per a l’aprovació inicial, part del terme de Perafort, la Secuita i els Garidells s’ha inclòs dins d’un àmbit d’estratègia específica per tal que es pugui estudiar una ordenació global, coordinada i coherent de l’entorn de l’estació del TAV).

Suggeriment: Establir condicions de zones verdes al límit Torredembarra Altafulla i a Terres Cavades i a la riera de Riuclar i preservar els espais com a horts o parcs urbans. (Ecologistes de Catalunya, GEPEC. Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB).

Consideració del suggeriment: Es considera que la figura que assenyala el Pla, per la seva regulació, és l’adequada per aquests espais. Per coherència del conjunt del Pla. I tampoc en l’escrit no s’argumenten raons que justifiquin el canvi.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 74

3.4. Sistema d’infraestructures de mobilitat

3.4.1. Observacions generals

Suggeriment: Es considera que la proposta de xarxa viària i ferroviària a la comarca és pobra i no s’adiu amb el rol territorial assignat, la vitalitat del seu teixit productiu i el dinamisme de la seva ciutadania. Posen com exemple que una previsió de reserva de sòl de més de 800 ha de sòl de protecció territorial de potencial interès estratègic no comporta cap infraestructura que la serveixi. (Consell Comarcal de l’Alt Camp). Diuen que no es proposa cap nou km de xarxa viària ni ferroviària. (Cambra de Comerç de Valls)

Consideració del suggeriment: No es percep així. Es dota la comarca d’un potent eix nord-sud i d’un potent eix est-oest molt superior al de la demanda existent.

Suggeriment: Argumenten que les actuacions proposades no es corresponen amb els objectius del Pla d’augment de la competitivitat i desenvolupament. (Asociación Empresarial Química de Tarragona)

Consideració del suggeriment: No es percep així. Les apostes infraestructurals del Pla són ambicioses i potents, i donen resposta a les previsions a molt llarg termini.

Suggeriment: El Pla continua destinant la major part d’inversions a xarxa viària. Les propostes de ferroviària no arriben a tot el Camp. Tampoc resol la fractura digital que pateix l’àmbit entre litoral i interior. (Candidatura d’Unitat Popular de Valls).

Consideració del suggeriment: No es percep així. Les apostes en infraestructures ferroviàries d’aquest Pla són molt potents allà on dins l’escenari del Pla pot arribar a existir la massa crítica suficient per fer-ho possible. El Pla aposta pel mode de transport més eficient i sostenible en cada territori.

Suggeriment: Les propostes viàries no es poden justificar per la demanda. (Ecologistes de Catalunya - GEPEC)

Consideració del suggeriment: El Pla ho considera així i les seves propostes les fa en clau d’estructuració territorial, que no de demanda.

Suggeriment: Respecte les infraestructures pensen que manca estudi de la mobilitat quotidiana de Valls i les poblacions de l’Alt Camp. (Institut d’Estudis Vallencs)

Consideració del suggeriment: El Pla es coordina amb els plans directors de mobilitat, que són els que realitzen aquestes anàlisis.

Suggeriment: Incorporar el criteri de considera l’ampliació de vies existents, el traçat en paral·lel i el desdoblament en tots els trams encara no licitats de noves vies, especialment A-7 al Baix Penedès, A- 27 entre Tarragona i Valls, T -240 al Priorat de Banyeres. (Iniciativa per Catalunya Verds)

Consideració del suggeriment: El Pla fa les seves propostes en clau d’estructuració territorial. Mira de garantir una xarxa de pas i una xarxa de vertebració interior

Suggeriment: Les noves infraestructures s’han d’ajustar al territori, potenciant intermodalitats, agrupant infraestructures i aprofitant les existents per evitar majors impactes; i han de resoldre la mobilitat interior i la connexió exterior i el trànsit de pas. (Consell Comarcal del Tarragonès)

Consideració del suggeriment: Es considera que es fa així.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 75

Suggeriment: Poc adequat l’objectiu de segregació de trànsits, apostar per diferenciar trànsits en una mateixa via amb carrils exclusius, limitacions de velocitat, etc. (Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB)

Consideració del suggeriment: La major part de vies que es proposen per garantir la mobilitat interna de l’àmbit es fan sobre infraestrutures existents.

Suggeriment: Connexió del màxim nombre de polígons industrials amb la xarxa estructurant evitant el trànsit de camions per vies inadequades i buscar alternatives de trànsit a les carreteres històriques que han esdevingut urbanes. (Consell Comarcal de l’Alt Camp) Màxima connexió dels polígons amb la xarxa estructurant. (Cambra de Comerç de Valls)

Consideració del suggeriment: Es considera que es fa així. Tanmateix hi ha qüestions que s’han de resoldre a escala local. S’està obert a suggeriments concrets i a l’escala de treball del Pla.

Suggeriment: En el cas que noves infraestructures siguin imprescindibles, estudiar la seva implantació en viaducte o en túnel, per no fragmentar més el territori. (Ajuntament de Reus)

Consideració del suggeriment: Es considera que es fa així.

Suggeriment: Falta un desenvolupament més explícit de la necessitat de permeabilitat d’infraestructures viàries (per exemple on conflueixen A-7 i AP-7 de Tarragona fins Torredembarra. (Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB)

Consideració del suggeriment: En l’article 4.6 de les Normes del Pla s’afegeix un punt amb el redactat següent: “Pel que fa a les infraestructures de mobilitat i transport existents i per tal d’evitar la fragmentació dels espais de valor natural que algunes travessen, el Pla proposa la identificació de tots els punts conflictius existents en l’actualitat per procedir-ne a la progressiva permeabilització.”

Suggeriment: Falta reflexió sobre la bicicleta, recollir al menys la necessitat de dissenyar vies per on aquests vehicles puguin circular amb seguretat i comoditat. (Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB) Incorporar carrils bici a les infraestructures viàries. (Consell Comarcal del Baix Camp) No es parla de la mobilitat en bicicleta ni de la permeabilitat dels eixos viaris. (Ecologistes de Catalunya - GEPEC)

Consideració del suggeriment: En l’article 4.7 de les Normes del Pla s’afegeix un punt amb el redactat següent: “El desenvolupament d’una xarxa per a bicicletes, en especial a les àrees més planes del Camp de Tarragona, d’acord amb la línia estratègica 1 del Pla estratègic de la bicicleta de Catalunya, és un objectiu coherent amb les propostes d’aquest pla territorial. Amb aquesta finalitat, el Pla recomana l’elaboració d’un pla especial en l’àmbit del Camp de Tarragona d’itineraris i carrils bici a preservar, millorar i crear.”

Suggeriment: Reforma de les estacions existents (adaptació mobilitat reduïda, seguretat, etc.) (Esquerra Republicana Baix Penedès)

Consideració del suggeriment: S’escapa a l’àmbit competencial d’aquest Pla.

Suggeriment: Problemes amb el grafisme dels plànols. Aclarir millor el pas de l’actual N-340 (han entès que era un túnel el que és una suburbana) i del corredor mediterrani en la zona de Miami platja. (Ajuntament de Mont-roig del Camp) Establir amb major claredat els objectius sobre l’actual N-340. No entenen que el PT la reculli com a via estructurant secundària i el que és el grafisme d’una via estructurant suburbana l’entenen com un tram en túnel. (Ajuntament de Vinyols i els Arcs)

Consideració del suggeriment: S’ha fet.

Suggeriment: Corregir la memòria del Pla fent constar que s’estan executant les obres de condicionament de la C-31 i s’han acabat les del passeig marítim davant del port. (Ajuntament de Calafell)

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 76

Consideració del suggeriment: S’ha fet.

Suggeriment: Estudiar altres trajectes idonis per les poblacions amb creixement potenciat, tren nocturn cada hora. (Esquerra Republicana Baix Penedès)

Consideració del suggeriment: S’escapa a l’àmbit competencial d’aquest Pla.

Suggeriment: Bus exprés Valls – estació AVE – Tarragona: utilitzar combustibles poc contaminants en els busos, fer servir microbusos en les franges de poca demanda, freqüència de 15’. (Esquerra Republicana Baix Penedès)

Consideració del suggeriment: S’escapa a l’àmbit competencial d’aquest Pla.

Suggeriment: Posen de manifest el mal funcionament del servei d’autobusos i en reclamen una xarxa d’autobusos de qualitat i connectada als altres modes de transport públic. (Iniciativa per Catalunya Verds)

Consideració del suggeriment: S’escapa a l’àmbit competencial d’aquest Pla.

Suggeriment: Els habitants de la comarca haurien de poder utilitzar gratuïtament les autopistes dins l’àmbit comarcal. (Consell Comarcal del Baix Penedès)

Consideració del suggeriment: S’escapa a l’àmbit competencial d’aquest Pla.

Suggeriment: Prioritzen desdoblaments i alliberaments de peatges a l’A-27. (Esquerra Republicana Baix Penedès)

Consideració del suggeriment: S’escapa a l’àmbit competencial d’aquest Pla.

Suggeriment: Concretar el calendari d’actuacions i els responsables de l’execució de les diferents infraestructures per evitar canvis constants (exemple: vial Reus - Perafort) (Ajuntament del Morell)

Consideració del suggeriment: El Pla defineix un model a efectes de reserves i d’encaix dels diferents sistemes territorials, però o és un programa d’inversions, que compet a l’àmbit sectorial.

Suggeriment: La comarca hauria de formar part del consorci del Transport del Camp de Tarragona, i disposar de bitllet tarifat. (Consell Comarcal del Baix Penedès, Consell Comarcal de la Conca de Barberà).

Consideració del suggeriment: S’escapa a l’àmbit competencial d’aquest Pla.

3.4.2. Eixos viaris

a) Eix mediterrani (AP-7 / A-7 / N-340)

Suggeriment: No s’està d’acord amb el traçat previst per a la futura autovia A-7. (Consell Comarcal del Baix Penedès). Demanen un traçat paral·lel a l’autopista. (Ajuntament de l’Arboç) Proposen que la futura autovia A-7 utilitzi el traçat de l’autopista, ampliant-la i suprimint el peatge. (Ajuntament de Banyeres del Penedès) Demanen un traçat paral·lel a l’autopista per a la futura autovia A-7 preveient una variant a la travessia urbana de Bellvei. (Ajuntament de Bellvei) Proposen ampliar l’autopista i rescatar els peatges. (Esquerra Republicana Baix Penedès). Proposen com alternatives que des de Vilafranca vagi paral·lela a l’autopista actual fins a Tarragona o que passi soterrada per la comarca del Baix Penedès o, en el seu defecte, pel municipi del Vendrell. (F., J. C. i 12 més - Afectats N-340 al Vendrell). Proposen ampliar l’AP-7 en lloc de fer una autovia a la N-340. (Veïns de Banyeres del Penedès 2 i 3: L. L., N. i 21 escrits més); B. V., P. i 2 escrits més). La proposta de nou traçat per a la futura A-7 per la Cobertera planteja importants impactes sobre Calafell, principalment en el coll de

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 77

Calafell i alguns punts de la riera de la Cobertera, que caldria resoldre amb propostes elaborades amb el consens de l’ajuntament. Demanen que aquesta via incorpori una sortida directa de les urbanitzacions del nord – est del terme (al costat de Bellvei). (Ajuntament de Calafell) La proposta de pas de la N-340 pel municipi de Calafell presenta un gran impacte sobre aquest municipi (competència visual amb el castell, valor natural i faunístic de la vall de la Cobertera, amb la balma de la Graiera. Proposen que sigui la C-32 amb alliberament del peatge. (Amics del Patrimoni de Calafell, Plataforma Salvem la Corbetera)

Consideració del suggeriment: El Pla considera que la proposta és la que més s’ajusta al centre de gravetat poblacional de la comarca (situat entre el Vendrell i la costa) i el que millor drena la costa i les relacions de la comarca amb la regió metropolitana de Barcelona. La proposta es fa en clau d’estructuració territorial. Pel que fa a l’encaix concret, s’haurà d’analitzar a escala de projecte.

Suggeriment: Que no s’inclogui en cap cas la previsió d’integrar l’A-7 en l’AP-7 , ni adossada ni integrada. (Veïns de Banyeres del Penedès 1: M. M., S. i 5 signatures més; M. T., A. i 6 signatures més; R. G., E. i 8 signatures més; R. G., I. i 10 signatures més); Grup Municipal del PSC-PM de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès)

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial, no s’inclou.

Suggeriment: Que es prevegi una sortida a l’autopista AP-7 a prop de Banyeres (coincidint amb el sòl de potencial interès estratègic). (Veïns de Banyeres del Penedès 1: M. M., S. i 5 signatures més; M. T., A. i 6 signatures més; R. G., E. i 8 signatures més; R. G., I. i 10 signatures més); Grup Municipal del PSC-PM de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès)

Consideració del suggeriment: Així es fa.

Suggeriment: Preveure un enllaç de la nova A-7 a la cruïlla amb la carretera de la Pobla de Montornès a Clara (Torredembarra). (Consell Comarcal del Tarragonès)

Consideració del suggeriment: Pertoca al projecte de definir-ho.

Suggeriment: Afegir una sortida de l’autopista entre les de Torredembarra i Tarragona actuals. (Ajuntament de Tarragona)

Consideració del suggeriment: S’està estudiant la possibilitat.

Suggeriment: Ampliació del tercer carril de l’autopista AP-7 fins al peatge de l’Hospitalet de l’Infant i eliminació dels peatges troncals a Tarragona, el Vendrell i també a l’Hospitalet de l’Infant. Estructura tarifaria evolucionada, fomentant la segregació entre AP-7 i A-7, amb diferències de preus segons franja horària. (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA)

Consideració del suggeriment: No és competència d’aquest Pla, i s’estarà al que l’anàlisi sectorial, i de major detall, proposi.

b) Eix Reus - Alcover – variant sud de Valls - el Vendrell

Suggeriment: Reforç de l’eix Alcover – el Vendrell. (Consell Comarcal de l’Alt Camp). Convertir en autovia la C-51 Valls - el Vendrell (consideren insuficient el condicionament de la carretera que es proposa) i garantir un enllaç proper al terme municipal d’Aigüamúrcia. (Ajuntament d’Aigüamúrcia). Convertir en autovia la C-51 Alcover - el Vendrell, amb independència de l’execució del projecte de millora existent amb una variant per Alió. (Ajuntament d’Alió). Convertir en autovia la C-51 Alcover - el Vendrell. (Ajuntament de Bràfim) Convertir en autovia la carretera entre Alcover i el Vendrell, que asseguri uns bons enllaços amb Rodonyà, i amb independència del projecte de millora de la C-51 actualment en curs. (Ajuntament de Rodonyà). Potenciar l’eix transversal Reus – Alcover – Valls – el Vendrell. (Ajuntament de Valls). Aposten per una millora més decidida de l’eix Alcover – Valls – el Vendrell. (Grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Valls) Desdoblar i segregar la carretera entre el

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 78

Vendrell i Valls, almenys a prop d’aquestes dues poblacions (Ajuntament de la Bisbal del Penedès) Desdoblament de la C-51 Valls – Vendrell: no com autovia sinó vial de gran capacitat amb velocitat limitada i molts accessos, per al trànsit d’agitació (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA)

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial, s’ha proposat una variant sud de Valls més oberta i amb una millor localització de l’enllaç amb l’A-27 i s’ha prolongat la proposta fins l’autopista AP-2, al terme de Vila-rodona. Es deixa oberta, doncs, la possibilitat que, en el futur, pogués formular- se com una via segregada fins l’AP-2 i sense tants impediments a la mobilitat entre Alcover i el Vendrell. I es garanteix, també, mitjançant les restriccions urbanístiques que el Pla assenyala, la possibilitat de desdoblar algun dia, si escau a llarg termini, el tram entre Vila-rodona i el Vendrell..

Suggeriment: Alcover – Valls: excessiu impacte del canvi de traçat al creuar el Francolí. Molt positives les variants o rondes al travessar poblacions. A Vilardida mantenir el traçat actual. (Esquerra Republicana Baix Penedès)

Consideració del suggeriment: S’ha estimat pel que fa a Vilardida.

Suggeriment: Superar el coll de Santa Cristina (el Vendrell – Valls) mitjançant un túnel. (Cambra de Comerç de Tarragona)

Consideració del suggeriment: A mig termini no sembla necessari.

Suggeriment: Assegurar una bona connexió de la urbanització l’Alzineta (300 parcel·les) amb el nou traçat de la C-51. (Ajuntament de Montferri)

Consideració del suggeriment: Pertoca a l’àmbit sectorial competent d’analitzar la viabilitat.

Suggeriment: Nova variant sud a Valls. (Cambra de Comerç de Valls) Demanen una ronda per darrera i pel sud de Valls que connecti la N-240 i la C-51 amb la A-27. (Institut d’Estudis Vallencs) Demanen una variant al sud de Valls. (Plataforma en defensa de la vall del Francolí). El tram de la N- 240 que coincideix amb la C-51 resulta una barrera que afecta la comunicació amb tres barris (Colla Vella, Pisos Clols i Bon Sol) i dificulta el creixement de Valls. (Institut d’Estudis Vallencs). Perllongar la variant d’Alió amb una nova carretera paral·lela a l’existent que resolgui millor l’accés a Valls i al propi nucli des de l’autopista.(Ajuntament de Puigpelat)

Consideració del suggeriment: S’ha proposat una variant sud de Valls més oberta, per no comprometre en el futur l’extensió urbana de la ciutat, enllaçar correctament la ciutat amb l’autovia A- 27 (defugint la biela projectada fins ara) i facilitant la mobilitat des de i entre les poblacions de l’entorn de la capital comarcal. En conseqüència, s’ha canviat també la posició de l’enllaç amb l’A-27 més al sud.

Suggeriment: Donar continuïtat a la C-14 mitjançant una variant més ampla al voltant d’Alcover (recolzada en l’inici de la nova autovia Alcover – Vendrell). (Ajuntament d’Alcover)

Consideració del suggeriment: No es considera necessari i tindria major impacte.

Suggeriment: Connectar el nucli d’Almoster amb la C-14, Reus, Castellvell del Camp i la Selva del Camp. (Ajuntament d’Almoster)

Consideració del suggeriment: Es proposa d’estudiar-ho a l’escala del Pla director urbanístic en curs.

Suggeriment: Establir un nou arc o corredor viari entre el Vendrell, Valls, Reus i l’Hospitalet de l’Infant per descongestionar el corredor mediterrani. (Ajuntament de la Bisbal del Penedès) Considerar l’eix orbital, que reduiria la concentració de trànsit prop la costa (i al nord de Reus) (Ajuntament de Salou) Variant nord de Reus completant la circumval·lació (entre la T-11 N-420 i la C-14). (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA)

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 79

Consideració del suggeriment: En l’horitzó temporal del Pla no sembla necessari però s’està analitzant.

c) Eix Reus –Torredembarra

Suggeriment: El vial Torredembarra-estació del Camp-Reus es fonamental per apropar els extrems del Camp (aprofitar al màxim infraestructures existents). (Consell Comarcal del Tarragonès). Suport a la millora – condicionament de la carretera que sortint de l’N-240 va a Torredembarra, paral·lela a la via de l‘AVE. (Ajuntament dels Garidells)

Consideració del suggeriment: El Pla per aprovació inicial manté la proposta.

Suggeriment: Desdoblament de TV-7211 Reus - Constantí com a autovia, entre la C-14 i la A-27, i també millora integral de la Reus - el Morell - Perafort. (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA)

Consideració del suggeriment: El Pla aposta per l’alternativa Reus – Constantí, amb possibilitat de desdoblament en funció de l’anàlisi sectorial, i descarta la connexió entre el Morell i Perafort.

Suggeriment: No a l’arc viari entre Perafort - Torredembarra, per ser una zona molt trinxada per carreteres, trens i infraestructures d’energia. Posa en risc el connector del Gaià i és un trajecte ja suficientment cobert, també amb el tren que es demana. Es consideraria suficient una variant per sobre el cementiri del Catllar i l’ampliació possible de les carreteres existents. (Ajuntament d’Altafulla) No a l’eix viari Torredembarra – Perafort perquè fragmenta el territori. (Ecologistes de Catalunya - GEPEC) Poca justificació per a l’arc Reus - Perafort - Torredembarra. (Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB)

Consideració del suggeriment: Les anàlisis de temps de recorregut i freqüències ferroviàries possibles porten a mantenir la proposta. Per evitar l’impacte esmentat, es proposa cenyida al corredor existent del TAV.

Suggeriment: Prefereixen l’alternativa A per anar a l’estació de l’AVE. (Ajuntament de la Selva del Camp) L’alternativa A del segon arc estructurant, situada més al nord, és millor per a Constantí. Si s’opta per la B, hauria de passar pel nord del corredor ferroviari. (Ajuntament de Constantí)

Consideració del suggeriment: El Pla aposta per l’alternativa B, la Reus – Constantí, que, a més, ha estat la preferida pel territori. S’està estudiant la possibilitat de passar-la pel nord del tren.

Suggeriment: Prefereixen l’alternativa B per a la connexió Reus - Perafort – Torredembarra, que possibilita la connexió amb la terminal de l’aeroport. Demanen que es plantegi el seu desdoblament i valoren molt positivament el perllongament fins a Torredembarra. (Ajuntament de Reus) Alternativa B de la Reus – Perafort, i a més desdoblada fins al polígon. (Cambra de Comerç de Reus) Alternativa B de la Reus – Perafort. (Cambra de Comerç de Tarragona) Que es faci l’alternativa B de la Reus- Perafort, encara que mantenint també la A entre Reus i el polígon,perquè no afecta el polígon i és millor per a l’interès públic. (Asociación Empresarial Química de Tarragona, Dow Chemical Ibérica, S.L., Repsol Petróleo, S.A. i Repsol Química, S.A.) Arc viari Reus – Perafort – Torredembarra: aposten per l’alternativa B i evitar el vial nou entre Perafort i Torredembarra. (Esquerra Republicana Baix Penedès)

Consideració del suggeriment: El Pla per aprovació inicial ho fa així i aposta per l’alternativa Reus – Constantí, amb possibilitat de desdoblament en funció de l’anàlisi sectorial, i descarta la connexió entre el Morell i Perafort.

Suggeriment: Hauria de tenir un enllaç cap al nucli de Riera. (Ajuntament de la Riera de Gaià). Canviar el traçat de la carretera de Perafort a Torredembarra fent-la passar pel sud del tren, de manera que pugui donar accés al Catllar i les seves urbanitzacions i eviti el transit de pas interior.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 80

(Ajuntament del Catllar) Fer la Torredembarra – Perafort pel sud del Catllar. (Cambra de Comerç de Tarragona)

Consideració del suggeriment: En principi, els accessos a la nova via semblen suficients per les carreteres actuals, sense necessitat de produir major impacte ambiental.

Suggeriment: Considerar una connexió viària entre Constantí i l’estació central (la del sud de l’aeroport) tal com es preveu al POUM aprovat provisionalment. (Ajuntament de Constantí)

Consideració del suggeriment: No s’està d’acord en obrir més corredors d’infraestructures quan, en base al POUM de Constantí recentment aprovat és possible garantir aquesta connexió passant per les Gavarres.

Suggeriment: Minimitzar l’impacte de l’alternativa A del traçat Reus-Estació del Camp de l’AVE (impacte que consideren fort) en cas que finalment es mantingui aquesta alternativa. (Ajuntament del Morell)

Consideració del suggeriment: S’ha desestimat aquesta alternativa.

d) Altres vies estructurants de la conurbació central

Suggeriment: Desdoblar la TV-3141 de Reus a Cambrils (Consell Comarcal del Baix Camp). Desdoblar fins a 4 carrils i vorals la TV-3141 de Cambrils a Reus: el condicionament proposat és insuficient (Ajuntament de Cambrils) Desdoblament Reus – Cambrils. (Cambra de Comerç de Reus) Desdoblament de la TV-3141 Reus - Cambrils, com a autovia. (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA). Assenyalar el desdoblament de la Reus - Cambrils i la seva prolongació fins la nova avinguda entre Salou i Cambrils (Ajuntament de Reus). Perllongar la TV-3141 de Cambrils a Reus des de la rotonda de l’autovia A-7 fins l’avinguda de la Diputació de Cambrils. (Ajuntament de Cambrils) Considerar la continuïtat de la carretera de Reus a Cambrils fins al vial de Cavet. (Ajuntament de Salou). Informen de problemes de capacitat en el nus entre la variant de Reus i la carretera de Cambrils, sobretot a l’estiu. (Ajuntament de Reus) Concretar més el condicionament Reus – Cambrils perquè hi ha molta demanda (!!) i molts accidents. (Ecologistes de Catalunya - GEPEC -Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment de perllongar la via fins el vial del Cavet. El desdoblament, en canvi, exigiria un nou traçat amb un impacte no menystenible i difícil de resoldre per les moltes edificacions preexistents en aquesta zona. La Direcció General de Carreteres considera difícil atendre aquesta proposta.

Suggeriment: Recollir com a via estructurant primària la TV-3141 de Reus a Cambrils: consideren que actualment ja té uns nivells de trànsit inadequats per la seva tipologia (Ajuntament de Vinyols i els Arcs)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment.

Suggeriment: Considerar la T-315 autovia de Bellisens com a estructurant primària, contemplar l’enllaç amb l’AP-7 que fa el Pla general de Reus i prolongar-la fins al Port. (Ajuntament de Reus)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment.

Suggeriment: S’oposen a la possibilitat que el vial que uneix l’A-7 i l’autovia de la Pineda pugui absorbir trànsits pesants i matèries perilloses provinents del port, ja que està projectat com un vial urbà (POUM i PDUIT) i necessariament ha de mantenir aquest caràcter. (Ajuntament de Vila-seca). Caldria, atenent el punt anterior, un nou vial a establir en un preceptiu pla especial d’infraestructures que podria connectar amb l’autovia de Bellisens per un traçat interior al polígon i assegurar la no interferència dels trànsits urbans i els del port, ZAL i polígon químic sud. (Ajuntament de Vila-seca). L’autovia de Bellisens ha de ser l’eix estructurador dels itineraris industrials i pesants (consideren

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 81

irrenunciable una vialitat especialitzada segregada i independent dels itineraris urbans i turístics. (Ajuntament de Vila-seca) Convertir la T-315 (carretera de Bellisens) en un eix estructurador del trànsit industrial del polígon sud. (Consell Comarcal del Tarragonès)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment i es grafia el nou vial paral·lel a l’autovia de la Pineda, d’ús industrial, per l’interior del polígon petroquímic sud.

Suggeriment: Convertir la T-11 de l’autovia actual al carrer principal de l’àrea metropolitana del Camp. Ha de resoldre altres usos –com el passeig, l’accessibilitat a peu i en bicicleta– mitjançant un projecte que generi uns espais viaris i lliures públics de la màxima qualitat urbana. (Ajuntament de Reus)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment.

Suggeriment: La variant de la plaça Europa no concorda amb el planejament de Salou. (Ajuntament de Salou)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit.

Suggeriment: Executar urgentment la carretera de Reus a Salou a diferent nivell de la rotonda distribuïdora. (Ajuntament de Salou)

Consideració del suggeriment: Es remet a la planificació sectorial.

Suggeriment: Tenir present les puntes de trànsit de les entrades i sortides de Port Aventura. (Ajuntament de Salou)

Consideració del suggeriment: Així es fa.

Suggeriment: Assenyalar més infraestructures que possibilitin la connexió de l’estació del AVE amb els principals nuclis del voltant d’una manera sostenible. (Ajuntament de Perafort)

Consideració del suggeriment: Així es fa.

Suggeriment: L’accés des de Salou a l’estació intermodal de Vila-seca només s’estableix mitjançant tren tram i no es detalla l’accés rodat. (Ajuntament de Salou)

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial, s’ha canviat la localització de l’estació, la qual gaudeix de millors accessos rodats.

Suggeriment: Poca justificació per al vial Tarragona - Pallaresos - Perafort. (Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB)

Consideració del suggeriment: Per a l’aprovació inicial, se li reconeix un paper lligat als creixements urbans previstos, dels quals és la via perimetral.

e) Eix nord-sud: Tarragona – Montblanc (A-27 / N-240)

Suggeriment: Grafiar correctament el traçat de l’A-27 ajustant-lo al previst pel MIFO. (Consell Comarcal de l’Alt Camp)

Consideració del suggeriment: Així s’ha fet.

Suggeriment: Enllaç amb l’autovia de Tarragona – Valls – Montblanc - Lleida pròxim al terme municipal. (Ajuntament d’Aigüamúrcia) Assegurar els accessos a la nova autovia A-27. (Ajuntament del Milà) Assegurar la connexió del Rourell amb l’autovia. (Ajuntament del Rourell) Assegurar l’accessibilitat al municipi des de la nova autovia. (Ajuntament de la Masó)

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 82

Consideració del suggeriment: Els enllaços i nous vials previstos garanteixen una connexió adequada.

Suggeriment: Assenyalar una nova carretera que connecti el polígon industrial directament amb l’autovia i A-27. (Ajuntament de Valls)

Consideració del suggeriment: En l’escenari temporal del Pla no és necessària, en termes de demanda, i el Pla no la impedeix si, a llarg termini, s’establís la seva necessitat.

Suggeriment: Planificar l’enllaç de la carretera de Picamoixons a Valls (T-742) amb la futura autovia de Tarragona a Valls. (Picamoixons, entitat municipal descentralitzada)

Consideració del suggeriment: Ja esta fet.

Suggeriment: Mantenir l’enllaç de la A-27 amb l’alternativa A de la carretera de Reus a l’estació encara que es triï la B. (Consell Comarcal del Tarragonès) Mantenir l’enllaç amb l’autovia A-27 per resoldre l’accés al polígon nord de gran indústria si l’alternativa A del traçat Reus-Estació del Camp de l’AVE no s’executa. (Ajuntament del Morell)

Consideració del suggeriment: Els enllaços i nous vials previstos garanteixen una connexió adequada.

Suggeriment: El Pla no qüestiona vies ja planificades, com l’A-27 que no resol els problemes del Camp. (Candidatura d’Unitat Popular de Valls). Consideren suficient el desdoblament de la N-240 pel seu traçat i demanen l’anul·lació de l’autovia o la revisió del seu traçat. (Candidatura d’Unitat Popular de Valls) No volen obrir nous corredors: el que proposen passaria, carretera i tren, per un mateix corredor a l’est de Valls (Candidatura d’Unitat Popular de Valls) Aposten pel desdoblament de la N- 240 actual fins a l’entrada de Valls, enlloc de l’autovia Tarragona Montblanc. (Grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Valls) Volen l’A-27 per l’est de Valls entre el Morell i el coll de Lilla, i en tot cas diuen que el traçat no es correspon amb el que està decidit. (Cambra de Comerç de Valls) Demanen que el pla no incorpori directament la proposta del MIFO de la A-27 (que donarà poc servei a canvi d’un elevat cost ambiental) sinó que estudiï i proposi el traçat que millor compleixi tots els requeriments i objectius d’aquesta via. (Plataforma en defensa de la vall del Francolí) Proposen un eix que passi per l’est de Valls, proper a l’estació del TGV que es bifurqués al nord de Constantí per anar cap al port i cap a l’aeroport. (Plataforma en defensa de la vall del Francolí) Es podria aprofitar per fer un únic corredor viari i ferroviari (substituint la reserva de l’ETF. (Plataforma en defensa de la vall del Francolí). És contrari a la proposta del ministeri de foment de traçar l’autovia A-27 per l’oest del Francolí. Considera que no recull amb facilitat els trànsits industrials, que provocarà una major dispersió de nous sectors d’activitat al llarg del seu recorregut, que provoca la proliferació d’infraestructures en lloc de l’estalvi (per acostar els polígons a aquest traçat, i crea un nou corredor a pocs quilòmetres de l’existent, amb nova fragmentació territorial, impacte sobre sòls agrícoles de regadiu i agressió al paisatge de la plana. (G. M., V. i J. T., T.) El Pla ha de valorar el projecte d’A-27 actual i modificar-lo si cal. (Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB)

Consideració del suggeriment: El Pla recull el planejament sectorial vigent i encara més atenent al seu avançat estat de planificació i d’execució. La nova ronda sud de Valls que es proposa garanteix les relacions de la part oriental de la comarca amb la nova autovia.

Suggeriment: No a l’A-27 per l’impacte ambiental, i que a més a la ronda oest de Valls provoca barreja de trànsits, el que és contradictori amb altres propostes del Pla. Altres factors en contra són beneficiar interessos particulars (transport de pinsos), risc de construir el coll de Lilla, desús del tram Lilla-Fontscaldes, no prou demanda. Proposen alliberar el peatge de l’AP-2 entre Valls i Montblanc, per evitar fer el coll de Lilla. Proposen que els pinsos del port de TGN surtin per tren, si cal amb noves vies. (Ecologistes de Catalunya - GEPEC)

Consideració del suggeriment: No es detecten els suposats interessos particulars esmentats i, encara menys, la seva incidència en una proposta que es formula en clau d’estructuració territorial. El coll de Lilla se supera mitjançant túnel i evitant tot impacte.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 83

Suggeriment: Facilitar el pas de l’autovia A-27 amb el túnel de Lilla. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà)

Consideració del suggeriment: Així es manté per a l’aprovació inicial.

Suggeriment: Posicionar-se en relació al pas de la Riba, caràcter complementari a l’Alcover - Valls, evitant la mateixa utilització que ara. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà)

Consideració del suggeriment: No s’acaba d’entendre el sentit del suggeriment. La nova A-27 ja comportarà el canvi de l’ús que es demana.

Suggeriment: Demanen el desdoblament de la N-240 encara que es faci la A-27 i la nova carretera de Sant Ramon. (Grup del PSC-PM de Perafort)

Consideració del suggeriment: Les previsions de demanda fan innecessari aquest desdoblament.

Suggeriment: Reconèixer la conversió a avinguda urbana de la N-240 històrica i pensar una alternativa per al seu traçat. (Ajuntament de Valls)

Consideració del suggeriment: La nova A-27 ja comportarà el canvi de l’ús que es demana.

f) Eix Montblanc –Tàrrega

Suggeriment: Preveure ja la viabilitat tècnica d’una autovia a Tàrrega, sense supeditar-la a un futur increment de fluxos. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà) Prioritzar la connexió amb Tàrrega amb autovia sense supeditar-la a un futur increment de fluxos. (Acord per Montblanc)

Consideració del suggeriment: En la planificació en curs, es garanteix el desdoblament quan es doni la necessitat.

Suggeriment: Facilitar el pas de la A-27, estudiar el futur enllaç d’aquesta amb la AP-2 i la autovia de Tàrrega.

Consideració del suggeriment: Es deixa en mans de l’estudi informatiu.

Suggeriment: Connexió A-27 Tarragona – Valls – Montblanc - Tàrrega amb l’eix transversal C-25. (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA)

Consideració del suggeriment: Així es fa.

Suggeriment: Allunyar la traça de la C-14 de Solivella i buscar un bon punt de pas a la Guàrdia. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment.

Suggeriment: No a la Montblanc-Tàrrega, per impacte i poca demanda: que s’aprofiti la millora que s’acaba de fer. (Ecologistes de Catalunya - GEPEC)

Consideració del suggeriment: La proposta es fa en clau d’estructuració territorial.

g) Eix Montblanc –Lleida

Suggeriment: Executar l’autovia entre Tarragona- Lleida. (Ajuntament de Valls) Preveure un traçat viari desdoblat per l’actual N-240, amb un enllaç a cada municipi de pas (Montblanc, l’Espluga i Vimbodí) i atenuar l’efecte del peatge de l‘autopista fent una variant pel nord de Montblanc. També podria ser desdoblament de l’autopista. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà) Reconèixer de

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 84

manera clara i com a primera opció el desdoblament de la N-240 pel traçat actual. Si no fos possible i calgués un nou traçat, que passi entre la AP-2 i el TGV, amb un enllaç per accedir a l’Espluga a la carretera de Senan. Si cap de les dues opcions és possible, alliberament del peatge de la AP-2. (Ajuntament de l’Espluga de Francolí) Alternativa a aquesta autovia és l’exempció de pagament a l’autopista entre Montblanc i Lleida, en quin cas també demanen una sortida pròpia per a Vimbodí i Poblet. (Ajuntament de Vimbodí i Poblet) Preveure l’alliberament de peatge a l’AP-2 en el tram Montblanc Lleida, en lloc de duplicar la infraestructura. Paral·lelament s’han de crear vies verdes, per la protecció del territori i el turisme de qualitat (Acord per Montblanc) En relació amb l’N-240, si s’aposta per la seva transformació en autovia Tarragona - Sant Sebastià, demanen una sortida específica per a Vimbodí i Poblet (porta d’accés a importants recursos patrimonials). (Ajuntament de Vimbodí i Poblet)

Consideració del suggeriment: En el tram Montblanc – Lleida, el Pla remet a l’anàlisi de la seva necessarietat i a l’estudi informatiu en curs.

h) Eix diagonal Camp de Tarragona – Igualada

Suggeriment: Mantenir la C-37 a la xarxa bàsica de Catalunya per garantir la connexió d’aquesta comarca amb l’eix transversal i amb l’Anoia. (Ajuntament del Pla de Santa Maria, Ajuntament del Pont d’Armentera) Condicionament de la C-37 en tot el seu traçat. (Consell Comarcal de l’Alt Camp) Suport a la potenciació de l’eix viari de la C-37. (Ajuntament de Rocafort de Queralt) Aposten per una millora més decidida de l’eix Valls – Igualada. (Grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Valls)

Consideració del suggeriment: El Pla recull el que estableix el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya vigent i que ja va analitzar aquesta qüestió.

Suggeriment: Construir a curt termini una variant de la C-37 pel sud del nucli urbà (millor connexió amb les Ordes i entre els nuclis del municipi). (Ajuntament del Pont d’Armentera)

Consideració del suggeriment: Vistes les previsions de demanda, no es considera necessària.

Suggeriment: Que no s’ampliï la carretera C-37 al seu pas per Querol. (Associació de Veïns del Nucli Urbà de Querol)

Consideració del suggeriment: Així es manté en l’aprovació inicial.

Suggeriment: Nova autovia entre Montblanc – Igualada i Manresa –5é cinturó de Barcelona–. El condicionament de la C-241 és insuficient. (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA) Millorar la connexió Santa Coloma de Queralt – Igualada. (Cambra de Comerç de Reus)

Consideració del suggeriment: La proposta actual es considera adequada i suficient.

Suggeriment: Es considera suficient un 1+1 per a la carretera Montblanc – Santa Coloma però caldria garantir accessos a tots els nuclis que travessarà i connexió amb la vialitat local. Pel que fa a les variants d’aquesta carretera es demana: a Pira, que passi pel costat est; a Sarral, que passi més al nord i estudiar una alternativa per l’altra banda; a Rocafort, estudiar variant pel nord o pel sud del nucli; a Santa Coloma, traslladar la variant al nord del nucli. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment.

Suggeriment: Desplaçar la variant de la carretera C-241d al costat est del nucli, enlloc del costat oest, tal com està prevista en el POUM aprovat recentment i consensuada amb al DG de carreteres de la Generalitat. (Ajuntament de Pira)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 85

Suggeriment: Es proposen dues variants possibles per a la carretera, per cada costat del nucli, entenent que a la part escrita es preveu aquesta variant i que no està dibuixada. Replantejar la variant viària pel sud perquè consideren que les millors direccions de creixement del nucli són la sud est per als creixements residencials i la sud oest per als industrials. Concretament, assenyalar la variant de la C-37 pel nord. (Ajuntament de Rocafort de Queralt)

Consideració del suggeriment: L’única variant viable i d’impacte assumible és la del sud-est que es grafia en l’aprovació inicial.

Suggeriment: Enretirar la variant de la C-241d 200m cap a l’oest per no afectar cap zona habitada ni equipament públic. (Ajuntament de Sarral)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit parcialment el suggeriment.

Suggeriment: No a la Montblanc-Igualada, per impacte, poca demanda (per relació escassa Montblanc-Santa Coloma) i benefici de particulars (empreses de Sta. Coloma –Hormipresa, Bercontres, Trumes i altres). (Ecologistes de Catalunya - GEPEC)

Consideració del suggeriment: La proposta es fa en clau d’estructuració territorial i en coordinació amb el planejament de les comarques centrals.

i) Accessos al Priorat i a les terres de l’Ebre

Suggeriment: N-420 conversió en autovia des de la T-11 fins la N-232 a Valdealgorfa (Terol) Per aconseguir un nou eix viari entre Catalunya i el centre d’Espanya. (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA) Convertir en autovia de l’N-420, pel seu paper vertebrador sobre un ampli territori, entre Reus i Alcanyís i amb continuïtat cap a Saragossa i Madrid. Podria transformar la dinàmica secular de despoblament de les zones d’interior i la seva influència en el desenvolupament dels sectors d’activitat econòmica del municipi. (Ajuntament de Garcia, Ajuntament de Móra la Nova, Ajuntament de Riba-roja d’Ebre) Com a mínim, hauria de ser autovia entre i la connexió amb la T-11 (lligant amb el desdoblament de la C-12 des de fins ). (Ajuntament de Riba- roja d’Ebre) N-420: desdoblament de la via i sortida direcció de la Variant de Falset. (Consell Comarcal del Priorat) Desdoblament de l’N-420 Reus – límit de l’àmbit, per no provocar que el MIFO desactivi aquesta infraestructura en benefici de l’Alcanyís – Castelló. (Cambra de Comerç de Reus)

Consideració del suggeriment: La proposta actual es considera adequada i suficient dins l’escenari temporal del Pla i, les determinacions que el Pla estableix en matèria d’espais oberts i d’assentaments garanteixen que això es pugui abordar a llarg termini si escau.

Suggeriment: La variant de la CN-420 no coincideix amb la que preveu fer el MIFO. (Ajuntament de Riudecols)

Consideració del suggeriment: L’estudi informatiu establirà la traça exacta.

Suggeriment: Nou traçat de la C-242 al coll d’Alforja, a més del condicionament ja previst. (Consell Comarcal del Baix Camp)

Consideració del suggeriment: La proposta actual es considera adequada i suficient

Suggeriment: Millora de la C-44 entre l’Hospitalet de l’Infant i la C-12, amb major dotació per a vehicles pesants. (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA)

Consideració del suggeriment: La proposta actual es considera adequada i suficient dins l’escenari temporal del Pla.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 86

j) Reserves de vies estructurants secundàries al Baix Penedès

Suggeriment: No volen la carretera T-240 per la urbanització Priorat de Banyeres. (Ajuntament de Banyeres del Penedès) Demanen se suprimeixi el nou traçat de la carretera T-240 a través de les urbanitzacions de Llorenç i Banyeres i es passi pel nord de Llorenç. (Veïns de Banyeres del Penedès 1: M. M., S. i 5 signatures més; M. T., A. i 6 signatures més; R. G., E. i 8 signatures més; R. G., I. i 10 signatures més); Grup Municipal del PSC-PM de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès) Estan en radical oposició a la proposta de fer passar la T-240 per la urbanització Priorat de Banyeres, ja que afectaria una zona residencial molt poblada. (Priorat 2005 – Associació propietaris; Veïns de Banyeres del Penedès 2 i 3: L. L., N. i 21 escrits més); B. V., P. i 2 escrits més)

Consideració del suggeriment: El Pla per aprovació inicial encomana a un Pla director urbanístic del Baix Penedès l’estudi amb detall de la necessarietat d’aquesta via o de les seves alternatives, però manté la necessitat que no es desenvolupin els sectors pendents ni se’n classifiquin de nou fins haver aclarit aquesta qüestió. Podria passar, sinó, que en el futur s’hagués d’adoptar una solució de major impacte.

Suggeriment: En lloc de la reserva del pla, que opinen que no resol els problemes ni allunya el trànsit de la via vertical, altres dues alternatives possibles. (Ajuntament de Llorenç del Penedès)

Consideració del suggeriment: El Pla per aprovació inicial encomana a un Pla director urbanístic del Baix Penedès l’estudi amb detall de la necessarietat d’aquesta via o de les seves alternatives, però manté la necessitat que no es desenvolupin els sectors pendents ni se’n classifiquin de nou fins haver aclarit aquesta qüestió.

Suggeriment: Eliminar la reserva viària del sud del nucli. (Ajuntament de Santa Oliva)

Consideració del suggeriment: El Pla per aprovació inicial encomana a un Pla director urbanístic del Baix Penedès l’estudi amb detall de la necessarietat d’aquesta via o de les seves alternatives, però manté la necessitat que no es desenvolupin els sectors pendents ni se’n classifiquin de nou fins haver aclarit aquesta qüestió.

Suggeriment: Considerar via estructurant el vial perimetral i d’accés a l’Idiada. (Ajuntament de Santa Oliva) Es proposa un anell exterior a la Idiada que permeti relligar els polígons amb els nuclis del voltant. (Ajuntament de la Bisbal del Penedès)

Consideració del suggeriment: No sembla necessari. El sistema viari actual és suficient.

k) Eix Tarragona – Sarral per l’est de Valls

Suggeriment: Reforç de l’eix Tarragona - Sarral (Consell Comarcal de l’Alt Camp). Convertir en via segregada estructurant l’eix Tarragona - Sarral. (Ajuntament d’Alió, Ajuntament de Bràfim, Ajuntament de Nulles, (Ajuntament de Vilabella) Convertir en via segregada estructurant l’eix Tarragona – Sarral amb una variant al seu pas per Cabra. (Ajuntament de Cabra del Camp)

Consideració del suggeriment: No sembla necessari. El sistema viari actual és suficient.

Suggeriment: Millorar la carretera que va de Santes Creus a Tarragona, per Bràfim, la Secuita i , evitant els revolts perillosos, amb 10 m de banda de rodadura i carrils de 3,5 m cadascun. (Ajuntament d’Aigüamúrcia)

Consideració del suggeriment: Aquesta millora correspon als programes de manteniment sectorials corresponents.

Suggeriment: Construir una via ràpida que uneixi el Sarral - el Pla de Santa Maria – Vila-rodona - Tarragona amb una connexió a l’autovia Alcover – El Vendrell. (Ajuntament del Pla de Santa Maria)

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 87

Consideració del suggeriment: No sembla necessari. El sistema viari actual i el que proposa el Pla és suficient.

Suggeriment: Millorar TP-2311 entre el Pla de Santa Maria i el coll de Belltall, pel trànsit de llarga distància. (Cambra de Comerç de Valls)

Consideració del suggeriment: No sembla necessari. El sistema viari actual i el que proposa el Pla és suficient.

Suggeriment: Preveure la millora de la Tàrrega – Valls TP-2311 i una variant al seu pas pel nucli de Sarral. (Ajuntament de Sarral)

Consideració del suggeriment: No sembla necessari. El sistema viari actual i el que proposa el Pla és suficient.

Suggeriment: Demanen millorar les carreteres cap a els Pallaresos i de Tarragona a Pont d’Armentera. (Grup del PSC-PM de Perafort)

Consideració del suggeriment: No sembla necessari. El sistema viari actual i el que proposa el Pla és suficient.

Suggeriment: Millora integral de la TP-2031 (Tarragona- connexió C-51/AP-2), i nova carretera de la N-240 fins l’estació de l’AVE (de Sant Ramon), desdoblament de la TP-2031 entre Tarragona i la C-51 i possible enllaç addicional a l’autopista AP-2 entre Bràfim i Vila-rodona. (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA)

Consideració del suggeriment: No sembla necessari. El sistema viari actual i el que proposa el Pla és suficient.

Suggeriment: Vial de dos carrils per sentit que connecti la TP-2031 a l’alçada de Nulles amb Puigpelat - Alió, la zona nord del polígon de Valls i l’autovia A-27. (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA)

Consideració del suggeriment: No sembla necessari. El sistema viari actual i el que proposa el Pla és suficient.

Suggeriment: Estructurar vies tradicionals de connexió Torredembarra – Sarral – C-14 (variants) (Consell Comarcal de la Conca de Barberà)

Consideració del suggeriment: No sembla necessari. El sistema viari actual i el que proposa el Pla és suficient.

l) Eix interior de la plana sud del Baix Camp (T-310)

Suggeriment: Qualificar com a via estructurant primària la T-310 (cap a Riudoms i Mont-roig), que permeti una tipologia 2+2 segregada. (Ajuntament de Montbrió del Camp) Desdoblar o millorar la T- 310 entre Riudoms i Reus, que s’ha convertit en l’arteria de la circulació del Baix Camp oest, unint els pobles amb la capital. (Ajuntament de Riudoms) Desdoblament de la T-310 Reus- Riudoms (entre la T-11 i la primera rotonda). (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA) Qualificar d’estructurant primària la carretera T-310 i la T-323 (de Mont-roig a la costa) en tot el recorregut d’aquestes vies. (Ajuntament de Mont-roig del Camp)

Consideració del suggeriment: El Pla considera que el sistema urbà de l’interior de la plana sud de la comarca ha de créixer moderadament i ha de conservar la tranquil·litat i qualitat de vida residencial existent. La potència enorme del corredor mediterrani, que és a tocar, fa innecessari sobrepressionar una plana que no es vol ocupar si no protegir.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 88

Suggeriment: Millorar la connexió de la T-310, de Riudoms a Reus, amb la T-11. (Consell Comarcal del Baix Camp, Ajuntament de Reus, Ajuntament de Riudoms, Cambra de Comerç de Reus) Buscar solució al problema de les sortides de les carreteres de Riudoms i Cambrils a la variant de Reus. (Ajuntament de Salou)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment.

Suggeriment: Posar una rotonda en un dels tres accessos a Riudoms (l’únic que no en té) per garantir una circulació fluïda i sense risc, tenint en compte a més que noves actuacions urbanes conduiran a aquest punt el trànsit provinent de les Borges del Camp. (Ajuntament de Riudoms)

Consideració del suggeriment: Escapa a l’escala del Pla.

m) Eix Vendrell – Vilanova i la Geltrú

Suggeriment: Fer de l’autopista C-32 l’alternativa de pas entre el Vendrell i Vilanova amb la previsió de la revisió del peatge atès que és impossible la realització d’una variant al seu pas per Calafell i el seu caràcter de via urbana. (Ajuntament de Calafell)

Consideració del suggeriment: Escapa a l’àmbit competencial del Pla.

Suggeriment: Nou eix viari entre el Vendrell – Calafell – Cunit – Cubelles - Vilanova i la Geltrú i Sitges de gran capacitat i alt nivell d’accessibilitat. (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA) Recollir la variant Vendrell - Vilanova amb laterals a l’autopista que recull el POUM de Cunit (o be accessos directes a la C-32). (Ajuntament de Cunit)

Consideració del suggeriment: S’estan analitzant la necessitat i les possibilitats.

Suggeriment: A-7 tampoc resol l’alternativa de pas del trànsit de llarg recorregut per la C-31 i la comunicació entre el Vendrell i Vilanova. (Plataforma Salvem la Corbetera)

Consideració del suggeriment: Sí que ha de disminuir el trànsit de llarg recorregut per la C-31. Certament, no fa cap aportació a la segona qüestió.

n) Vies locals de l’Alt Camp

Suggeriment: Connectar Vilabella amb Salomó mitjançant una nova carretera. (Consell Comarcal de l’Alt Camp)

Suggeriment: Millorar les vies internes de comunicació entre tots els nuclis de població de l’àmbit. (Ajuntament d’Aigüamúrcia)

Suggeriment: Millorar la connexió amb Montferri. (Ajuntament de Bràfim)

Suggeriment: Millorar la connexió amb el Pla de Santa Maria, creant una variant pel sud seguint l’antic camí. (Ajuntament de Figuerola del Camp)

Suggeriment: Condicionament de la carretera que uneix Figuerola amb Miramar, la de Figuerola a Fontscaldes i la de Figuerola a Cabra. (Ajuntament de Figuerola del Camp)

Suggeriment: Preveure una connexió amb el polígon industrial proposat a Figuerola aprofitant que es fa un pas soterrat tocant a la carretera Valls - el Pla de Santa Maria. (Ajuntament de Figuerola del Camp)

Suggeriment: Millorar la connexió amb Valls. (Ajuntament de la Riba)

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 89

Suggeriment: Assenyalar una variant a Picamoixons. (Ajuntament de la Riba)

Suggeriment: Grafiar correctament el traçat de la variant de Montferri ja construïda. (Ajuntament de Montferri)

Suggeriment: Convertir en carretera l’actual camí Montferri – Bràfim, per obrir el municipi a l’eix estructurant Tarragona – Sarral. (Ajuntament de Montferri)

Suggeriment: Ampliar la carretera Alcover - Prades, que té molt trànsit de camions per les abundants pedreres, per assegurar una bona entrada al Parc Natural. (Ajuntament de Mont-ral)

Suggeriment: Que la Diputació assumeixi la carretera Farena – la Cadeneta per evitar que el seu manteniment sigui municipal. (Ajuntament de Mont-ral)

Suggeriment: Recollir el nou accés executat al nucli. (Ajuntament de Puigpelat)

Suggeriment: Potenciar la carretera TV-2441 – BV-2441 de Vilafranca – Pontons – Querol (urbanitzacions) – Santes Creus – Vila-rodona com a eix d’accés primari. (Ajuntament de Querol)

Suggeriment: Potenciar la carretera T-244 del Vendrell a Santa Coloma de Queralt de la costa cap a l’interior, que no resti tallada al pas per Querol i permeti agafar la futura via cap a Igualada. (Ajuntament de Querol)

Suggeriment: Condicionar com a carretera el camí existent fins al nucli urbà de Salomó, construint un pont sobre el Gaià (reivindicació històrica del municipi). (Ajuntament de Vilabella)

Suggeriment: Millorar la TV-2004 (cap al Pla de Santa Maria). (Ajuntament de Vila-rodona)

Suggeriment: Mantenir el camí de Reus a Montblanc com a variant de l’actual carretera. (Ajuntament del Rourell)

Suggeriment: Nova carretera Vilabella – Salomó. (Cambra de Comerç de Valls)

Consideració dels suggeriments en matèria de vies locals: Escapa a l’escala de proposta i a l’àmbit competencial del Pla. Tanmateix, es recullen les propostes formulades a tenir en compte en altres esferes de planejament i gestió.

o) Vies locals del Baix Camp

Suggeriment: Establir una nova carretera paral·lela a la T-310, utilitzant camins i trams existents, que uneixi els nuclis de Vandellòs, Pratdip, Colldejou, Vilanova d’Escornalbou, Riudecanyes, Botarell, les Borges del Camp, Maspujols, Castellvell del Camp, Almoster, la Selva del Camp i les Masies Catalanes. (Consell Comarcal del Baix Camp)

Suggeriment: Convertir en carretera diversos camins municipals per connectar nuclis que avui tenen una única via d’accés, unint la via esmentada en el punt anterior amb Vilanova d’Escornalbou i l’Argentera, Duesaigües amb la carretera N-420 i l’Albiol amb la carretera T-704. (Consell Comarcal del Baix Camp)

Suggeriment: Assenyalar un nou vial de connexió dels municipis de Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp (l’ajuntament havia fet una proposta a la Diputació perquè ho negociés amb els tres municipis). (Ajuntament de Castellvell del Camp) Suggeriment: Recollir com a carretera el camí que uneix Pratdip i Colldejou, que s’ha convertit a efectes reals en una veritable carretera (s’argumenta que l’ajuntament de Colldejou no pot assumir el seu manteniment). (Ajuntament de Colldejou)

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 90

Suggeriment: Establir una nova carretera entre Colldejou i l’Argentera, aprofitant un tram ja existent i un sender que enllaça amb el camí del castell d’Escornalbou (argumenten que permetria la connexió ràpida amb altres pobles de la comarca, propers en línia recta però a gran distància per les vies de comunicació). (Ajuntament de Colldejou)

Suggeriment: Ampliar la carretera T-322 de Mont-roig a , que ha estat millorada pel que fa al ferm però que té revolts molt pronunciats i poca amplada (argumenten que l’existència de 4 pedreres en explotació entre Mont-roig i Colldejou, i el tràfec de camions que generen, la fan més perillosa encara). (Ajuntament de Colldejou)

Suggeriment: Assenyalar una nova carretera que envolti Reus per l’oest i doni servei a la Selva, Almoster, Castellvell, Maspujols i les Borges sense passar pel centre de Reus o fer molta volta. (Ajuntament de la Selva del Camp)

Suggeriment: Establir una bona connexió viària amb els pobles veïns, tals com les Borges del Camp o Castellvell del Camp, mitjançant una possible carretera interior. (Ajuntament de Maspujols)

Suggeriment: Qualificar com a via estructurant secundària la T-313 (cap a Riudecanyes i el Coll de la Teixeta). (Ajuntament de Montbrió del Camp)

Suggeriment: Qualificar com a via estructurant secundària la T-320 (cap a Botarell i la N-240). (Ajuntament de Montbrió del Camp)

Suggeriment: Millorar el traçat i ampliar la carretera TV-7004. (Ajuntament de Prades)

Suggeriment: Desdoblar i millorar la TV-3142, que uneix Riudoms amb la TV-3141 de Reus a Cambrils i que té força trànsit i freqüents retencions. I donar un accés des d’aquesta carretera a l’autopista AP-7. (Ajuntament de Riudoms)

Suggeriment: Millorar la carretera que els uneix amb Pratdip. En general, assenyalar en el Pla territorial, també, propostes de millora de la xarxa viària interior entre nuclis. (Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant)

Suggeriment: Que alguna administració superior a la local es faci càrrec dels camins que van a Colldejou, a Riudecanyes, a l’Argentera i al Castell d’Escornalbou i s’encarregui de la seva conservació i millora. (Ajuntament de Vilanova d’Escornalbou)

Suggeriment: Recollir com a via integrada el camí entre els nuclis de Vinyols i dels Arcs, que des de temps immemorial estan units per aquest camí. (Ajuntament de Vinyols i els Arcs)

Consideració dels suggeriments en matèria de vies locals: Escapa a l’escala de proposta i a l’àmbit competencial del Pla. Tanmateix, es recullen les propostes formulades a tenir en compte en altres esferes de planejament i gestió.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 91

p) Vies locals del Baix Penedès

Suggeriment: Millorar la comunicació viària interna de la comarca. (Consell Comarcal del Baix Penedès)

Suggeriment: Recollir el camí entre els nuclis de Bellvei i Santa Oliva com a estructurador bàsic. (Ajuntament de Bellvei)

Suggeriment: Millorar l’accessibilitat del municipi a l’hospital del Vendrell. (Ajuntament de Calafell)

Suggeriment: Millorar la interconnexió amb l’interior i amb les millores viàries proposades. (Ajuntament de Cunit)

Suggeriment: Pel que fa a infraestructures demanen la millora de la xarxa interior de comunicacions i la vialitat d’interconnexió amb la comarca (accessibilitat a la costa dels municipis de l’interior, descongestionant vies principals com la N-340 o la C-31. (Grup Municipal de CIU de l’Ajuntament de Cunit)

Suggeriment: Que es prevegi una variant entre el sòl de potencial interès estratègic i el nucli urbà de Banyeres per separar ambdues zones (entre la benzinera i el pas sota l’autopista). (PSC-PM de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès)

Suggeriment: Que es prevegi una variant entre el sòl de potencial interès estratègic i el nucli urbà de Banyeres per separar ambdues zones (entre la benzinera i el pas sota l’autopista). (Veïns de Banyeres del Penedès 1: M. M., S. i 5 signatures més; M. T., A. i 6 signatures més; R. G., E. i 8 signatures més; R. G., I. i 10 signatures més; Grup Municipal del PSC-PM de l’Ajuntament de Banyeres del Penedès)

Suggeriment: Que s’estudiï l’accés a Cunit des de les poblacions de l’interior de la comarca. Proposa per la Gornal, Clariana, Cunit des de l’actual N-340. (Ara tot conflueix al Vendrell i Cunit penja més del Garraf). (M. S., A.)

Consideració dels suggeriments en matèria de vies locals: Escapa a l’escala de proposta i a l’àmbit competencial del Pla. Tanmateix, es recullen les propostes formulades a tenir en compte en altres esferes de planejament i gestió.

q) Vies locals de la Conca de Barberà

Suggeriment: Recollir les necessitats de millora de la xarxa local, sobretot a les àrees de muntanya (petites correccions de traçat i variants com a Vilanova de Prades). (Consell Comarcal de la Conca de Barberà)

Suggeriment: Preveure propostes de condicionament de la carretera T-7004, i alguna rotonda o element de disminució de la velocitat al seu pas per Vallclara (recta). (Ajuntament de Vallclara) Suggeriment: Pel que fa a infraestructures demanen que es contemplin, almenys, el condicionament de les carreteres d’ a Vimbodí i de Vilanova de Prades a Prades, amb nous traçats indicatius per millorar-los, reduir el nombre de corbes i eliminar les zones obagues. (Ajuntament de Vilanova de Prades)

Suggeriment: També demanen la creació d’una variant de la TV-7004 per fora del nucli urbà, ja que suporta tot el trànsit de pas de la Vimbodí Ulldemolins. (Ajuntament de Vilanova de Prades)

Suggeriment: Incorporar el projecte de millora de traçat de la T-224 entre Santa Coloma i el límit de la província (per Llorac i Vallfogona). (Consell Comarcal de la Conca de Barberà)

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 92

Consideració dels suggeriments en matèria de vies locals: Escapa a l’escala de proposta i a l’àmbit competencial del Pla. Tanmateix, es recullen les propostes formulades a tenir en compte en altres esferes de planejament i gestió.

r) Vies locals del Priorat

Suggeriment: C-242: millora del traçat, de Coll d’Alforja fins a les Garrigues, variant a les Borges del Camp, millora de l’encreuament a Cornudella amb la que va a la Morera. (Consell Comarcal del Priorat)

Suggeriment: Millores diverses de carreteres: eliminar 3 revolts perillosos entre Venta del Pubill i ; millora traçat per a vehicles gran tonatge: entre Torroja i , Torroja i Gratallops; major amplada: , la Bisbal, Cabacés, , límit comarca, , el Molar, el Masroig, N-240. També en els trams pendents entre i Gratallops. (Consell Comarcal del Priorat)

Suggeriment: Passar a carreteres (eixamplar i asfaltar) camins: de Scala-dei a la cartoixa (a la Generalitat), d’Ulldemolins a la carretera de Prades, dels Guiamets al Masroig, camins entre el Molar, el Lloar, Bellmunt i el Masroig amb un pont sobre el Siurana. (Consell Comarcal del Priorat)

Suggeriment: Eixamplar i cimentar camins: de la Figuera a la Vilella Baixa, de a Torroja, de la Morera a Poboleda, de Poboleda a Cornudella. (Consell Comarcal del Priorat)

Suggeriment: Arranjar desperfectes camins de Torroja a Scala-dei. (Consell Comarcal del Priorat)

Suggeriment: Millora de l’accés al nucli de . (Consell Comarcal del Priorat)

Suggeriment: Pel que fa a infraestructures demanen una reserva de sòl (de protecció territorial) per a una possible circumval·lació del nucli. També la previsió de la connexió amb la carretera de la Morera de Montsant (com al POUM). Tampoc està dibuixada la que puja a Siurana. T-3225. (Ajuntament de Cornudella de Montsant)

Suggeriment: Reclamen propostes concretes sobre vies verdes, estudi acurat de vies pedestres i la seva protecció, ja que es defensa el turisme com una de les sortides del medi rural. (Ajuntament de Cornudella de Montsant)

Consideració dels suggeriments en matèria de vies locals: Escapa a l’escala de proposta i a l’àmbit competencial del Pla. Tanmateix, es recullen les propostes formulades a tenir en compte en altres esferes de planejament i gestió.

s) Vies locals del Tarragonès

Suggeriment: Recollir les actuacions previstes a la carretera que va de la C-51 a la N-340 per Vilardida, Montferri, Salomó i la Nou de Gaià; les variants de la Riera, la Nou i Salomó (hi ha algun estudi informatiu); la variant de la plaça Europa a Salou; i la continuïtat de la carretera de Reus a Cambrils fins al vial del Cavet. (Consell Comarcal del Tarragonès)

Suggeriment: Unir Salomó i Vilabella a partir del camí existent. (Consell Comarcal del Tarragonès)

Suggeriment: Arranjar la carretera del Catllar entre la connexió de la variant de l’N-340 i la nova carretera de Torredembarra a l’estació de l’AVE. (Ajuntament de Tarragona)

Suggeriment: Arranjar la carretera del Pont d’Armentera en la part no condicionada encara. (Ajuntament de Tarragona)

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 93

Suggeriment: Millorar el traçat de la TV-2235 dels Pallaresos a Sant Salvador. (Ajuntament dels Pallaresos)

Suggeriment: Millores a la carretera dels Pallaresos. (Cambra de Comerç de Tarragona)

Consideració dels suggeriments en matèria de vies locals: Escapa a l’escala de proposta i a l’àmbit competencial del Pla. Tanmateix, es recullen les propostes formulades a tenir en compte en altres esferes de planejament i gestió.

3.4.3. Eixos ferroviaris

a) Articulació del sistema central: rodalies

Suggeriment: Fer arribar la xarxa de rodalies del Camp al major nombre de població de la comarca. (Consell Comarcal de l’Alt Camp) Connectar el municipi amb la xarxa de rodalies del Camp. (Ajuntament d’Alió) Fer infraestructuralment possible un servei de rodalies ferroviàries que connecti Valls amb la resta de sistemes urbans del Camp (especialment Tarragona, Reus i l’estació del camp de l’AVE), que funcioni com un metro regional i que recolzi el desenvolupament urbà de la ciutat. (Ajuntament de Valls) Connexió ferroviària amb l’estació del Camp de Tarragona de l’AVE. (Consell Comarcal de l’Alt Camp) Connexió ferroviària Nulles - Perafort. (Ajuntament de Bràfim) Establir un nou traçat ferroviari que permeti anar fins a Perafort, l’estació central i també a Vila-seca. (Ajuntament d’Alcover) Les rodalies ferroviàries són insuficients. (Candidatura d’Unitat Popular de Valls) Proposen tanca l’anella de Valls fins a Perafort. (Candidatura d’Unitat Popular de Valls) Ferroviari: enllaç Tarragona – Reus – Valls en rodalies. Solució a l’enllaç Valls - estació intermodal de Vila-seca i Valls - estació de l’AVE. (Grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Valls) Connectar amb tren Perafort i Valls per Nulles, i que la línia continuï cap a Igualada com a connexió amb l’ETF. (Cambra de Comerç de Valls) Connexió de Valls al Tramcamp. (Cambra de Comerç de Valls) Els preocupa la manca de comunicació ferroviària amb el Tarragonès i el Baix Camp, que no arribi el tramvia a Valls. (Institut d’Estudis Vallencs)

Consideració del suggeriment: La xarxa ja arriba a l’Alt Camp per Alcover, Picamoixons i Valls, proposta que s’adiu al sistema urbà de la comarca i a l’anàlisi dels modes de transport més sostenibles per a les diferents realitats territorials que conformen l’àmbit del Pla. El Pla per aprovació inicial recull la possibilitat ferroviària d’enllaçar l’Alt Camp i Reus per l’estació central i Constantí amb l’estació de TAV. Pel que fa a un accés nord-sud directe entre Valls i l’estació del TAV, s’han estudiat les diferents alternatives i la més eficient aniria de Nulles a l’estació del TAV pels Garidells. Tanmateix, el Pla per aprovació inicial no recull aquesta infraestructura. El pes del sistema urbà de l’Alt Camp fa aconsellable el transport col·lectiu per carretera tant en temes de viabilitat, com de servei (freqüència de pas) com de sostenibilitat.

Suggeriment: Proposar una nova estació de ferrocarril al terme municipal en el marc del nou servei de rodalies del Camp. (Ajuntament de Puigpelat)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment.

Suggeriment: Fer possible una nova estació de ferrocarril en el polígon Roques Roges, per a mercaderies i viatgers, en el marc del servei de rodalies del Pla. (Ajuntament d’Alcover)

Consideració del suggeriment: No s’ha recollit el suggeriment.

Suggeriment: Potenciar l’estació de ferrocarril en el marc de la xarxa de rodalies de l’Alt Camp. (Ajuntament de Vilabella)

Consideració del suggeriment: Escapa a l’àmbit competencial del Pla.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 94

Suggeriment: No afectar Picamoixons amb la connexió directa Reus Valls. (Grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Valls)

Consideració del suggeriment: No l’afecta.

Suggeriment: Es pregunten si l’eix transversal ferroviari Valls - Igualada podria acostar el ferrocarril a Aiguamúrcia. (Ajuntament d’Aigüamúrcia)

Consideració del suggeriment: En l’aprovació inicial s’ha desestimat fer la reserva d’un eix transversal ferroviari.

Suggeriment: Afegir un baixador del tren a la zona industrial Mil·lènium. (Ajuntament de la Selva del Camp)

Consideració del suggeriment: No s’ha recollit el suggeriment.

Suggeriment: Indicar que cal procedir a la construcció de la variant ferroviària paral·lela a la C-14 abans d’iniciar el cobriment del cinturó de ferro. (Ajuntament de Reus)

Consideració del suggeriment: El Pla per aprovació inicial ja no contempla aquest soterrament.

Suggeriment: A més de la nova estació de Bellisens que proposa el Pla, en demanen una a la Fira de Reus, acostant el servei de rodalies a la zona est que es de les que més ha crescut. (Ajuntament de Reus)

Consideració del suggeriment: El Pla per aprovació inicial recull la necessitat de cobrir aquesta zona est però mitjançant el tren tramvia.

Suggeriment: Informen que s’està elaborant, per encàrrec del MIFO l’estudi informatiu per a la integració de la línia ferroviària Reus - Tarragona al terme municipal de Reus. (Ajuntament de Reus)

Consideració del suggeriment: es pren bona nota.

Suggeriment: Establir servei de rodalies entre Reus i l’estació del Camp de Tarragona de l'AVE. (Cambra de Comerç de Reus) Una nova línia ferroviària Reus –Aeroport – Estació del camp de l’AVE – Sant Vicenç de Calders – Castellbisbal. Reobertura d’aquesta línia amb ample mixt, obrint noves estacions (aeroport, estació, Secuita, Catllar, la Riera, la Nou, Altafulla, Torredembarra, la Pobla, Roda de Barà/ Creixell i nucli, i Sant Vicenç de Calders). (Esquerra Republicana Baix Penedès)

Consideració del suggeriment: El Pla per aprovació inicial preveu la possibilitat de connectar Reus, l’estació central i la del TAV mitjançant l’ample mixt entre Vila-seca i Perafort. I, més enllà, la rehabilitació del Reus – Roda permet la connexió amb el Baix Penedès.

Suggeriment: Tancament d’una anella de rodalies Sant Vicenç – Valls – Reus – Tarragona – Sant Vicenç. (Cambra de Comerç de Reus)

Consideració del suggeriment: El Pla la recull.

Suggeriment: Millorar la comunicació ferroviària amb Tarragona, via costa i via interior. (Consell Comarcal del Baix Penedès)

Consideració del suggeriment: El Pla la fa possible.

Suggeriment: Pel corredor ferroviari de la costa demanen convertir la línia Reus – Tarragona – Barcelona, d’ample mixt, en servei de rodalies del Camp, amb trens cada 10 minuts en hores punta, cada 20’ la resta i nocturn cada hora, amb nous baixadors amb aparcament a Cala Romana, la Mora, Creixell i Roda Mar. (Esquerra Republicana Baix Penedès) Augmentar les freqüències i funcionament ordinari del baixador ferroviari Rodà de Barà – Bonastre. (Consell Comarcal del Baix Penedès)

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 95

Millorar la xarxa ferroviària i els serveis convencionals i coordinar-la amb el transport per carretera. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà) Establir un servei de llançadora ferroviària cap a Valls i Sant Vicenç de Calders. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà) Confirmar un bus exprés entre la zona central de la Conca i l’estació del Camp de Tarragona de l’AVE, coordinant horaris. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà) Increment de la freqüència de trens, per passatgers i mercaderies. (Acord per Montblanc) Establir prioritat en tren convencional perquè l’eix Valls – Reus - Vilaseca - Tarragona - Torredembarra – el Vendrell esdevingui un autèntic metro regional. (Iniciativa per Catalunya Verds)

Consideració del suggeriment: La gestió de la xarxa escapa a l’àmbit competencial del Pla, però el Pla la fa possible. Bona part de la viabilitat de la gestió va lligat al desenvolupament del sistema urbà i a l’acompliment de les estratègies de desenvolupament potenciat d’alguns nuclis que fa el Pla.

Suggeriment: Desdoblar l’estació a Torredembarra (una al pont del CAP i una al pont de Clarà). (Esquerra Republicana Baix Penedès)

Consideració del suggeriment: Sembla excessiu.

Suggeriment: Línia ferroviària Valls - Sant Vicenç: ampliació a doble via amb ample mixt, nova estació a la Nou de Gaià, servei amb alta freqüència i establiment d’una anella ferroviària (Montblanc, Valls, S Vicenç, Torredembarra, Tarragona, estació AVE i Reus. (Esquerra Republicana Baix Penedès)

Consideració del suggeriment: El suggeriment de desdoblament sembla excessiu, ateses les previsions. La gestió de la xarxa escapa a l’àmbit competencial del Pla, però el Pla la fa possible. La connexió entre Sant Vicenç i l’estació del TAV el Pla la proposa mitjançant la rehabilitació i desdoblament del tren Reus – Roda.

Suggeriment: Fer arribar el servei de rodalies fins Montblanc, l’Espluga, Vimbodí i Vilaverd. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà)

Consideració del suggeriment: La segona fase de rodalies preveu que arribi a Montblanc. El pes futur del sistema urbà ho farà viable o no

Suggeriment: Tancar l’anella ferroviària a Picamoixons. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà)

Consideració del suggeriment: Així es fa.

Suggeriment: Creació d’estacions intermodals (parc and ride). Interconnectar xarxes i serveis. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà)

Consideració del suggeriment: És un objectiu que es comparteix plenament. En les Normes del Pla s’ha afegit un article 3.23 amb el redactat següent: “S’insta a tractar amb especial atenció els entorns de les estacions de ferrocarril, com a portes del territori que són. El planejament urbanístic efectuarà les modificacions urbanístiques que estiguin a seu abast i establirà les millors condicions possibles per tal de garantir una notable densitat i intensitat urbana a l’entorn de les estacions i garantir els màxims espais d’intermodalitat com ara aparcaments i intercanviadors de transport públic.”

Suggeriment: Garantir l’accessibilitat a les estacions centrals amb diferents mitjans. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà)

Consideració del suggeriment: Així es fa.

Suggeriment: Millorar els serveis convencionals. Desdoblar les línies Lleida – Picamoixons – S Vicenç de Calders i la Lleida – Picamoixons – Reus amb un servei de llançadora cap a Tarragona Reus i St Vicenç (Acord per Montblanc)

Consideració del suggeriment: Els desdoblaments semblen excessius atenent les previsions de demanda.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 96

Suggeriment: Desmantellar la línia TGN-Vila-seca pel mig del polígon sud per acabar amb les servituds i per donar compliment a la normativa actual sobre distàncies de seguretat i fer-hi un vial per mercaderies perilloses. (Asociación Empresarial Química de Tarragona, Aragonesas Industrias y Energia, S.A., Basf Española, S.L., Bayer Polimeros, S.L., Dow Chemical Ibérica, S.L. i Repsol Petróleo, S.A.)

Consideració del suggeriment: La proposta que fa el Pla permet avançar cap aquest escenari.

Suggeriment: Que les fases 1 i 2 de rodalies siguin una sola, i que la fase 2, al recuperar la traça actual abans de Vila-seca, no els afecti el polígon (que vagi sempre al nord de l’N-340). Com que el TGN-Vila•seca ha de quedar desafectat, el tram de la CAMPSA no cal. (Asociación Empresarial Química de Tarragona, Basf Española, S.L., Bayer Polimeros, S.L. i Dow Chemical Ibérica, S.L.)

Consideració del suggeriment: Sembla econòmicament poc viable poder realitzar les dues fases simultàniament. D’altra banda, la segona fase va lligada a uns desenvolupaments urbans i al ritme en que aquests es produeixin.

Suggeriment: Desplaçar el nou traçat ferroviari de sortida del port cap al terme de Vila-seca, per no dificultar la canalització de les rieres de la Boella i dels Castellets, convingudes ja, que impedirien inundacions al propi polígon químic i a sòls agrícoles sobre l’antiga N340. (Ajuntament de La Canonja)

Consideració del suggeriment: A priori no sembla un impediment. En tot cas, s’ajorna la seva valoració a la fase d’estudi informatiu i de projecte.

Suggeriment: Desplaçar l’estació del nou traçat ferroviari de rodalies cap al nou sector que ha de ser una nova centralitat, enlloc de proposar-la al centre del poble (sempre dins el terme, això sí); i allargar el túnel fins entroncament tren existent (previsió nou sector terciari PPU55). (Ajuntament de La Canonja)

Consideració del suggeriment: La proposta de ferrocarril i tren tramvia en l’aprovació inicial ha estat modificada. Tanmateix, la ubicació exacta de les estacions s’haurà de valorar en la fase d’estudi informatiu i de projecte.

Suggeriment: Només es preveu el tren-tram a Salou, mentre que s’ha d’anar a Vila-seca per accedir als trens de rodalies (ho consideren una afecció directe). (Ajuntament de Salou)

Consideració del suggeriment: Respon a la demanda històrica del territori de treure el tren de la costa. Però el tren tramvia garanteix el servei.

Suggeriment: S’observa, en general, una disminució del protagonisme de la funcionalitat actual del sistema ferroviari a Tarragona (en relació a les propostes a Reus i Vila-seca). Cal fer una gran volta per anar a l’estació de l’AVE i tampoc hi ha connexió directe amb l’aeroport. (Ajuntament de Tarragona)

Consideració del suggeriment: Es recull el suggeriment. La proposta de ferrocarril i tren tramvia en l’aprovació inicial ha estat modificada.

Suggeriment: Esmenar les errades de la part gràfica del desviament del traçat ferroviari de rodalies (perquè coincideixi amb la part escrita). Concretament, que passi pel tram de la N-340 a desmantellar. (Ajuntament de Tarragona)

Consideració del suggeriment: Es recull el suggeriment.

Suggeriment: Eliminar el tram ferroviari entre el Serrallo i l’estació actual de Tarragona que manté una barrera a la part baixa de la ciutat. (Ajuntament de Tarragona)

Consideració del suggeriment: Es recull el suggeriment.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 97

Suggeriment: La nova via de tren hauria de ser soterrada fins enllaçar amb la via de Vila-seca, per evitar afectacions a les hortes i risc d’inundació per avingudes. (La Canonja 3 - Poble, paisatge i sostenibilitat) Demanen que s’ubiqui de manera exacta la situació de les futures estacions de rodalies. (La Canonja 3 - Poble, paisatge i sostenibilitat)

Consideració del suggeriment: S’haurà de valorar en la fase d’estudi informatiu i de projecte.

Suggeriment: Caldria considerar la comunicació entre la estació de l’AVE del Camp de Tarragona i la intermodal del corredor mediterrani. (Ajuntament de Salou)

Consideració del suggeriment: La proposta de ferrocarril i tren tramvia en l’aprovació inicial ha estat modificada i ja ho garanteix, mitjançant ample mixt entre Vila-seca i Perafort.

Suggeriment: Estudiar el desviament per l’interior del tren a Altafulla i Torredembarra, sense perdre el servei actual. (Consell Comarcal del Tarragonès)

Consideració del suggeriment: Sembla fora de l’àmbit temporal del Pla.

Suggeriment: Incloure la reobertura de la Reus Roda. (Iniciativa per Catalunya Verds, Ecologistes de Catalunya – GEPEC)

Consideració del suggeriment: Així es fa.

Suggeriment: Preveure noves estacions a carretera de Constantí (Reus) polígon (Selva) a la línia de Tarragona Reus Valls. (Iniciativa per Catalunya Verds) Preveure noves estacions a Creixell, la Mora (línia costa) la Canonja/polígon Químic, la Plana (Vila-seca) a la línia de Tarragona Reus Valls. (Iniciativa per Catalunya Verds) Preveure una nova estació, a més de les clausurades, al polígon industrial del Francolí a la línia Reus Roda. (Iniciativa per Catalunya Verds) Preveure una nova estació a la urbanització Castell de Montornès a la línia de Valls. (Iniciativa per Catalunya Verds) Nova estació Altafulla Nord. (Ecologistes de Catalunya - GEPEC)

Consideració del suggeriment: El Pla ha recollit les que semblen evidents i deixa les altres a una valoració més acurada de la seva viabilitat en estudis sectorials de major detall.

Suggeriment: Pel que fa a les propostes ferroviàries, necessitat d’assumpció de compromisos d’inversió per part de l’estat, localització de les estacions, insuficient estudi de la factibilitat de les solucions proposades, caràcter desvirtuat del concepte rodalies per l’excessiva proximitat de les estacions.. (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA)

Consideració del suggeriment: El Pla defineix un model en termes d’eficiència i sostenibilitat però no és un programa d’inversions, cosa que compet a la programació sectorial.

Suggeriment: Es proposa que s’estudiï la possibilitat d’ampliar la plataforma de l’enllaç del corredor mediterrani amb la LAV Madrid – Barcelona – frontera i d’aquesta des del sud de l’aeroport de Reus fins a S Vicenç de Calders per localitzar dues vies addicionals d’ample mixt. (millor sortida a les mercaderies, concentració en un únic corredor i major polivalència de la xarxa). (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment.

Suggeriment: A més cal alliberar totalment la façana marítima de Tarragona, incloent el Serrallo i el moll de la costa. (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment.

Suggeriment: Proposen fer una nova línia de rodalies (per la N-240) Tarragona – Perafort - Valls. (Ecologistes de Catalunya - GEPEC) Demanen un ramal nord de tren per tancar l’anella. (Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB)

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 98

Consideració del suggeriment: No sembla tècnicament viable.

Suggeriment: Consideren un pedaç la proposta de bus exprés de Tarragona a Valls. (Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB) Demanen un ramal nord de tren per tancar l’anella. (Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB)

Consideració del suggeriment: La proposta s’adiu al sistema urbà de la comarca i a l’anàlisi dels modes de transport més sostenibles per a les diferents realitats territorials que conformen l’àmbit del Pla.

Suggeriment: Reus - Roda per a passatgers. (Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment.

Suggeriment: Falset no té estació. (Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB)

Consideració del suggeriment: Semblaria desproporcionat traslladar la línia més al nord.

Suggeriment: Existeix un acord del ple ordinari del Consell Comarcal de desembre de 2006, que hauria de tenir en compte el Pla territorial, pel qual inicien l’expedient per a l’establiment d’una via verda en l’antic traçat de ferrocarril Barcelona Reus (des de l’intercanviador de Roda de Barà fins al punt més proper a l’estació del Camp de l’AVE o, com a segona opció, fer compatible aquest tram amb l’existència d’un tramvia lleuger. (Consell Comarcal del Tarragonès) Es dóna suport a la iniciativa del Consell Comarcal d’establir una via verda compatible amb un tramvia lleuger per al Reus - Roda (en lloc del pas de mercaderies). (Ajuntament del Catllar)

Consideració del suggeriment: La línia no està morta i pot jugar un paper territorial rellevant en el futur. Es recull parcialment el suggeriment en el sentit que el Pla per aprovació inicial proposa que sigui d’ús mixt persones – mercaderies.

Suggeriment: Si han de passar mercaderies, caldria millorar la seguretat de la línia Reus - estació del Camp – Roda i, en tot cas, hauria de tenir servei per a viatgers, reobrint baixadors actuals i creant-ne de nous. (Consell Comarcal del Tarragonès) La línia ferroviària entre Reus i Roda no pot ser una variant per treure les mercaderies de Tarragona. Caldria destinar-la al transport de viatgers – rodalies o incloure-la en el programa de vies verdes. (Ajuntament de la Riera de Gaià) Si la línia ferroviària Reus Roda es condiciona per a mercaderies, millorar la seguretat i dotar-la, també, d’un ús mixt de passatgers. (Ajuntament del Morell)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment. La línia serà de doble via i amb doble túnel a Puigdelfí i que serà d’ús mixt persones – mercaderies.

Suggeriment: Reobrir la línia Reus Roda d’ample mixt per a passatgers (per connectar amb estació TGV i aeroport) i obertura d’una nova estació Altafulla nord/Brises del Mar/geriàtric. (Ajuntament d’Altafulla)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit parcialment el suggeriment. La línia serà de doble via i amb doble túnel a Puigdelfí i que serà d’ús mixt persones – mercaderies.

Suggeriment: Considerar un baixador al polígon industrial. (Ajuntament de la Riera de Gaià)

Consideració del suggeriment: S’haurà d’estudiar a nivell de l’estudi informatiu i amb major escala de detall.

Suggeriment: Pel que fa al Reus Roda, consideren que l’obertura d’una línia de ferrocarril de mercaderies travessant municipis que no són generadors d’aquest trànsit, a més d’augmentar la perillositat intrínseca, frenarà el seu creixement. Demanen un traçat alternatiu per al pas de mercaderies. El Ple del Consell comarcal, amb el suport d’aquest ajuntament, va aprovar el desembre

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 99

de 2006 l’adequació del traçat com a via verda (compatible amb un tramvia lleuger), opció que mantenen. (Ajuntament de La Secuita) Consideració del suggeriment: El Pla per aprovació inicial preveu un ús mixt persones – mercaderies que, lluny de frenar el creixement dels municipis pot ser-ne un al·licient. El trànsit de mercaderies, que porta dècades passant per l’interior de ciutats com Tarragona o Reus és absolutament compatible.

Suggeriment: Que la Reus-Roda només es rehabiliti per mercaderies pel tema legal de les servituds i distàncies de seguretat. (Asociación Empresarial Química de Tarragona, Repsol Química, S.A).

Consideració del suggeriment: Les persones no travessarien el polígon petroquímic nord si no que anirien per Perafort, Constantí, l’estació central i Reus.

b) Articulació del sistema central: posició de l’estació central

Suggeriment: No els convenç la posició de l’estació intermodal proposada i detecten grans bucles que allarguen els temps de recorreguts. (Ajuntament de la Selva del Camp) No consideren adequada la proposta d’estació intermodal a Vila-seca. (Ajuntament de Reus) Concentrar tots els serveis a l’estació central ja pactada i assegurar allà la connexió amb la terminal de l’aeroport i l’estació de rodalies/regionals. (Ajuntament de Reus) Estació central intermodal on deia inicialment el Pla Director (cantonada sud-oest de l’àmbit màxim de l’aeroport) i consegüent eix central de rodalies passant per aquest punt). (Cambra de Comerç de Reus) Es posa en dubte la bondat d’una tercera estació intermodal a Vila-seca. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà)

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment.

Suggeriment: Situar la estació Vila-seca al nord de l’AP-7 i no passar les vies cap al sud. (Consell Comarcal del Tarragonès) Desplaçar la nova estació intermodal de Vila-seca uns 400m més al nord, per sobre l’autopista. (Ajuntament de Vila-seca)

Consideració del suggeriment: El Pla per aprovació inicial ha canviat la ubicació d’aquesta estació. El suggeriment ja no té sentit.

Suggeriment: Estació Central del Camp a la zona de l’Horta Gran de Tarragona (i amb connexió amb Perafort). Desviació més ambiciosa de la línia ferroviària… que vagi paral·lela a l’AP-7 entre el Mèdol i l’Horta Gran (túnel de 8 km). (Cambra de Comerç de Tarragona)

Consideració del suggeriment: Es desestima la proposta.

Suggeriment: Pel que fa a la nova estació intermodal proposen situar-la a l’encreuament del corredor mediterrani amb la línia Tarragona Reus, sense cap nou ramal. (Iniciativa per Catalunya Verds)

Consideració del suggeriment: Sense el ramal, que era soterrat i sense impacte, no era possible garantir tots els moviments necessaris en una estació intermodal.

c) Articulació del sistema central: tren-tramvia (Tramcamp)

Suggeriment: Aposta similar a la plataforma segregada de transport públic o tramvia previst a la costa per a la línia ferroviària de Reus a Móra la Nova per tal que millori el transport públic de la plana interior del Camp. (Ajuntament de Montbrió del Camp) Permetre el pas del Tramcamp per les vies de les rodalies entre Tarragona i el Baix Gaià. (Ajuntament d’Altafulla) Que la via actual permeti que el Tramcamp arribi al Baix Gaià. (Ecologistes de Catalunya - GEPEC)

Consideració del suggeriment: Les característiques d’aquest tram, amb nuclis separats i poques parades, s’adiuen més amb el mode ferrocarril que tramvia.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 100

Suggeriment: Allargar la plataforma segregada de transport públic fins al nucli de Miami, aprofitant el traçat del ferrocarril, tot i que en alguns punts pugui modificar la traça per integrar-se amb l’actual N- 340. (Ajuntament de Mont-roig del Camp) Fer arribar el Tramcamp fins l’Hospitalet de l’Infant. (Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant) Connectar Riudoms amb la resta de nuclis mitjançant el Tramcamp, situant-hi una estació llançadora amb un gran aparcament de vehicles que la converteixi en parc and ride dels usuaris de l’oest del Baix Camp. (Ajuntament de Riudoms)

Consideració del suggeriment: No es donen les condicions de demanda i, per tant, de viabilitat mínimes.

Suggeriment: Recollir el sistema tramviaire recollit al PITC (amb recorregut circular per Reus) i no pas el corredor de transport públic amb plataforma segregada que no connecta ni amb Tarragona ni amb l’estació central. (Ajuntament de Reus) Plataforma segregada de transport públic / Tramcamp. Implementació del Tramcamp des de l’inici de forma prioritària, amb la línia Tarragona - estació intermodal de Vila-seca – aeroport i la línia Reus – aeroport - estació intermodal de Vila-seca – Port Aventura – Salou – Vilafortuny – Cambrils – Hospìtalet de l’Infant, utilitzant els traçats desafectats pel trasllat del corredor mediterrani. (Esquerra Republicana Baix Penedès)

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment, tot i que queda subjecte a l’estudi informatiu.

Suggeriment: Preveure una estació de la plataforma segregada de transport públic dins el seu terme municipal (atesa la densitat demogràfica que es preveu en aquesta zona). (Ajuntament de Vinyols i els Arcs)

Consideració del suggeriment: Ja n’hi ha prevista una a tocar.

Suggeriment: Que el traçat del Tramcamp es correspongui, efectivament, a un tramvia. Mentre no es faci cal carril bus independent a la T11. (Cambra de Comerç de Reus)

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment, tot i que queda subjecte a l’estudi informatiu i a la possibilitat que alguns trams se serveixin mitjançant autobús mentre el sistema urbà no arriba a la massa crítica mínima.

Suggeriment: Prioritzar el servei de rodalies sobre la xarxa existent abans de fer una connexió amb plataforma segregada de transport públic. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà)

Consideració del suggeriment: La programació s’ajustarà als ritmes del desenvolupament urbà, la demanda i la viabilitat. Per a comarques amb poca demanada, es prioritzaran modes més eficients, més sostenibles i que garanteixin millor freqüència de serveis, com l’autobús.

Suggeriment: S’oposen a les propostes ferroviàries del pla que afecten directament terrenys de la seva propietat, com la definició d’una plataforma segregada de transport col·lectiu entre Cambrils i Reus passant per Salou, Port Aventura, la futura estació intermodal del Camp i la terminal de l’aeroport. (Aragonesas Industrias y Energia, S.A.)

Consideració del suggeriment: En l’estudi informatiu s’avaluaran les afectacions i les alternatives.

Suggeriment: El tren-tram connecta amb les línies de rodalies, sense tancar anelles. (Ajuntament de Salou)

Consideració del suggeriment: Funcionalment, no té cap importància.

Suggeriment: Consideren imprescindible la incorporació del Tramcamp en mode ferroviari i rebutgen la proposta de carril segregat. (Iniciativa per Catalunya Verds)

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment, tot i que queda subjecte a l’estudi informatiu.

Suggeriment: Ampliar el Tramcamp. (Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya COAMB)

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 101

Consideració del suggeriment: S’ha atès el suggeriment, tot i que queda subjecte a l’estudi informatiu.

Suggeriment: No s’entén la segregació d’una xarxa de tren tramvia del conjunt de les rodalies internes. (C. C., J. M.)

Consideració del suggeriment: El tramvia cobreix els trams més urbans amb una distància entre parades no possible en el tren. Funcionalment s’entrelliguen i no pas se segreguen.

d) Articulació exterior del Camp de Tarragona

Suggeriment: Augmentar el servei ferroviari regional que va de Lleida a Barcelona passant per Valls. (Ajuntament de Valls) Ampliar el servei Lleida Barcelona passant per Valls (Candidatura d’Unitat Popular de Valls) Valls Barcelona en rodalies amb major servei, freqüència i menor duració del viatge. (Grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Valls) Perllongar les rodalies de Barcelona fins a Valls. (Cambra de Comerç de Valls) Millorar la freqüència ferroviària a Barcelona per l’interior (Vilafranca). (Consell Comarcal del Baix Penedès)

Consideració del suggeriment: La gestió de la xarxa escapa a l’àmbit competencial del Pla, però el Pla la fa possible. Bona part de la viabilitat de la gestió va lligat al desenvolupament del sistema urbà i a l’acompliment de les estratègies de desenvolupament potenciat d’alguns nuclis que fa el Pla.

Suggeriment: Millorar la via de tren Reus - Móra la Nova i augmentar la freqüència de pas perquè esdevingui un sistema de transport públic per a la comarca. Rehabilitar les estacions de les Borges de Camp, Botarell, l’Argentera i Duesaigües. (Consell Comarcal del Baix Camp) Desdoblar i modernitzar la xarxa ferroviària Reus-Móra la Nova-Saragossa. (Ajuntament de Móra la Nova). Mantenir almenys una línia de tren de llarg recorregut que circuli per la comarca i també potenciar el tram Tarragona a Móra la Nova com a línia de rodalies del Camp. Millora de les estacions de Marçà – Falset, La Torre de Fontaubella – Pradell i Capçanes. (Consell Comarcal del Priorat). Millorar les línies Reus – Lleida, Valls – Lleida i Reus – Casp acompanyant-les de la construcció de nous baixadors en zones residencials o d’activitat emergents, lligades al servei de rodalies. (Ajuntament de Reus)

Consideració del suggeriment: El Pla preveu la millora d’aquestes línies.

Suggeriment: Estudiar la construcció d’un baixador ferroviari a Bellvei. (Consell Comarcal del Baix Penedès) Preveure un baixador ferroviari prop del camí entre els nuclis de Bellvei i Santa Oliva. (Ajuntament de Bellvei)

Consideració del suggeriment: El Pla ha recollit les estacions i baixadors que semblen evidents i deixa les altres a una valoració més acurada de la seva viabilitat en estudis sectorials de major detall.

Suggeriment: Completar el vuit català ferroviari amb el moviment direcció Vilanova – Vilafranca (sense haver d’entrar a l’estació de Sant Vicenç i recular). (Ajuntament de Calafell)

Consideració del suggeriment: Funcionalment no sembla necessari.

Suggeriment: La previsió d’un important parc and ride a l’estació de tren de Cunit requeriria una anàlisi supramunicipal de la potencia que pot adquirir aquesta estació amb altres prestacions que les convencionals. (Ajuntament de Cunit)

Consideració del suggeriment: Sí.

Suggeriment: Incorporar al Pla la previsió d’unir amb alta velocitat ferroviària el Camp i Castelló. (Consell Comarcal del Tarragonès) Considerar la línia ferroviària d’ample UIC entre Tarragona i Castelló. (Ajuntament de Salou) Caldria considerar la possibilitat de moviments de ferrocarril de Tarragona a València. (Ajuntament de Salou)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 102

Suggeriment: L’alta velocitat de llarga distància no és el mateix que els regionals de velocitat alta. (C. C., J. M.)

Consideració del suggeriment: Es comparteix l’observació.

Suggeriment: Els regionals convencionals no poden funcionar com a extensió dels rodalies de Barcelona. (C. C., J. M.)

Consideració del suggeriment: Es comparteix l’observació.

Suggeriment: La línia d’alta velocitat al Camp de Tarragona i les propostes del Pla deixen Tarragona en desavantatge. (Lleida –amb by-pass- i Girona tenen estació al centre). Proposa fer un by-pass per l’AVE a Tarragona, amb estació central al voltant de Terres Cavades i sortint a Roda de Barà. Exposa 3 alternatives. (C. C., J. M.)

Consideració del suggeriment: No es tècnicament possible. En el seu moment ja es va tensar tant com es va poder l’arc del TAV cap al sud. Funcionalment, entre passar per Tarragona i entrar a Tarragona per l’estació central que es proposa, el temps de recorregut és el mateix.

Suggeriment: Grafiar correctament el traçat del corredor mediterrani. (Consell Comarcal del Tarragonès) Corregir algunes errades materials. Concretament, el traçat del corredor mediterrani. (Ajuntament de Vila-seca)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment.

e) Transport ferroviari de mercaderies

Suggeriment: Donar sortida ferroviària a les mercaderies dels grans polígons amb connexió a la xarxa europea, el port i l’aeroport. (Consell Comarcal de l’Alt Camp)

Consideració del suggeriment: Així es fa.

Suggeriment: Fer arribar el sistema ferroviari fins als polígons industrials de Valls i el Pla de Santa Maria, per a mercaderies, que connecti amb la xarxa europea, el port i l’aeroport. (Ajuntament de Valls)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment pel que fa al polígon de Valls.

Suggeriment: Fer possible una nova estació de ferrocarril en el polígon Roques Roges, per a mercaderies i viatgers, en el marc del servei de rodalies del Pla. (Ajuntament d’Alcover)

Consideració del suggeriment: El Pla no ho impedeix si es valora la seva necessitat en el futur.

Suggeriment: Millorar el recorregut de mercaderies per tren. (Consell Comarcal del Baix Penedès)

Consideració del suggeriment: Així es fa.

Suggeriment: La potenciació del servei ferroviari de mercaderies no pot anar en detriment del de passatgers. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà)

Consideració del suggeriment: Així es fa.

Suggeriment: Prioritzar una estació ferroviària de mercaderies a Montblanc. (Consell Comarcal de la Conca de Barberà) Fer una reserva de sòl per a una estació de mercaderies. (Ajuntament de Montblanc) Estació de mercaderies a Montblanc, que permeti la connexió de l’alta velocitat amb la convencional. Servei de rodalies propi i servei continuat a l’estació de Montblanc. (Acord per Montblanc)

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 103

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment.

Suggeriment: Preveure una zona de càrrega i descàrrega al polígon Camí de Barberà si la línia ferroviària EFT fos per a mercaderies. (Ajuntament de Sarral)

Consideració del suggeriment: El Pla per aprovació inicial ha desestimat fer la reserva de la línia ferroviària EFT.

Suggeriment: Suprimir el moll de càrrega i descàrrega de mercaderies. (Ajuntament de l’Arboç)

Consideració del suggeriment: S’han eliminat, atès que es tractava d’un error material, alguns traçats ferroviaris a l’entorn de l’Arboç deixant la via actual, si bé en la memòria s’explica que queda pendent de definir mitjançant estudi informatiu detallat si el pas de mercaderies cap a Vilafranca implicarà el desdoblament del corredor actual i si, en cas que prosperés el Logis Penedès, hi haurà una pota ferroviària que li doni servei.

Suggeriment: No a la connexió ZAL – Vila-seca – port pel polígon sud perquè afecten directament terrenys de la seva propietat, així com els racks existents i els compromisos d’actuació sobre les rieres de la Boella i la Beorada i el camí de la Canonja. (Asociación Empresarial Química de Tarragona, Aragonesas Industrias y Energia, S.A., Basf Española, S.L., Bayer Polimeros, S.L., Dow Chemical Ibérica, S.L., Repsol Petróleo, S.A.) La nova via entre la ZAL i el Port pot afectar directament les instal·lacions de l’empresa en el primer tram del seu traçat, i la seva propietat. També denuncien que les propostes del pla impossibiliten portar a terme millores viaries projectades pel MIFO. (Basf Española, S.L.)

Consideració del suggeriment: Es considera necessari. Seria només per a mercaderies i no comportaria el pas de persones per dins del polígon. El seu impacte sobre les rieres s’ha d’estudiar a nivell d’estudi informatiu i de projecte.

Suggeriment: Que no es desafecti part del traçat de la via Barcelona – Tarragona – València que discorre pel polígon sud, perquè impediria a aquesta societat utilitzar el servei de mercaderies per ferrocarril (té baixador). (Aragonesas Industrias y Energia, S.A.)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment.

Suggeriment: Transport de mercaderies per ferrocarril, complementar la proposta amb una línia de mercaderies d’ample europeu amb continuació de Sant Vicenç cap al nord. (Iniciativa per Catalunya Verds)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit parcialment el suggeriment.

Suggeriment: El tràfic de mercaderies és i pot ser molt intens i se suporta, a més del Corredor Mediterrani, en les línies Reus – Casp i la Tarragona – Lleida – Saragossa, que necessiten una millora dels serveis de senyalització i seguretat, incrementar els punts de creuament, ampliar el nombre de subestacions elèctriques, etc. (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA)

Consideració del suggeriment: El Pla hi està d’acord i preveu la millora d’aquestes línies.

3.4.4. Altres infraestructures de mobilitat

Suggeriment: Port de Tarragona. Creixement cap al mar. Suficient connexió viària per la A-27 i millorar la ferroviària cap a Saragossa i Casp. (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA)

Consideració del suggeriment: S’ha recollit parcialment el suggeriment.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 104

Suggeriment: Aeroport. Millorar la connexió ferroviària i viaria. (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona CEPTA)

Consideració del suggeriment: Així es fa.

Suggeriment: El desenvolupament del port de Tarragona per a mercaderies pot provocar la saturació de les carreteres si no s’aposta per una alternativa. (Candidatura d’Unitat Popular de Valls).

Consideració del suggeriment: Així es fa.

3.5. Altres

a) Sobre el model de desenvolupament proposat

Suggeriment: Disconformitat gran amb les determinacions del pla territorial, que opinen que vol convertir aquest nucli gairebé en una reserva indígena, això sí, permetent el pas de totes les infraestructures. (Picamoixons)

Consideració del suggeriment: Això no és així. El nucli té una estratègia de creixement moderat, equivalent a la que tenen la majoria de caps de municipi –que no és el cas- del Camp de Tarragona. Aquest creixement pot materialitzar-se, si escau, sobre sòl protegit contigu al nucli i d’acord amb els criteris municipals.

Suggeriment: Aporten un seguit de reflexions de caràcter general que s’adiuen en essència als criteris i objectius que han servit de base per a la elaboració del Pla territorial. (Pla Estratègic del Camp de Tarragona).

Consideració del suggeriment: S’agraeixen els comentaris i s’entenen com un suport al Pla.

Suggeriment: Quantificar paràmetres com la població actual/horitzó, la superfície protegida actual/proposta i els km viari i ferroviari actual/proposta. (Consell Comarcal de l’Alt Camp).

Consideració del suggeriment: Així es fa.

Suggeriment: Malestar per la manca de contrapartides entre els pobles grans i costaners que poden créixer sense limitacions, i conseqüentment augmentar la capacitat d’oferir serveis als seus ciutadans, i els pobles petits on s’impedeix el creixement i veuen molt limitades les seves possibilitats. (Ajuntament de Maspujols).

Consideració del suggeriment: Els pobles petits poden i han de poder prestar els serveis necessaris. El Pla no congela el creixement de cap nucli petit. Altra cosa és reunir les condicions de sòl adequat, d’accessibilitat i de posició per acollir creixements importants.

Suggeriment: Crear un fons de cooperació on tots els municipis del Camp de Tarragona participin amb un percentatge dels seus impostos per redistribuir-los i compensar els municipis que no poden créixer i tenen major espai protegit, per destinar-los a resoldre deficiències i a conservar el bosc. (Ajuntament de Vilanova d’Escornalbou). Establir compensacions per als municipis on es limita el creixement o que tenen més càrregues territorials. (Consell Comarcal del Tarragonès).

Consideració del suggeriment: Aquests són uns balanços difícils de fer perquè tampoc no tots els municipis han de prestar el mateix nivell de serveis. Una limitació del creixement no significa no poder prestar els serveis adequats a una població petita.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 105

Suggeriment: Consideren que el pla consolida els desequilibris entre comarques i entre litoral i interior, que preveu un creixement molt gran sense els suficients equipaments i infraestructures per servir-lo, que no aprecia el turisme d’interior de qualitat (Ruta del Cister) per contemplar només el turisme massiu de la costa. (Candidatura d’Unitat Popular de Valls).

Consideració del suggeriment: No es veu així. El Pla, per exemple, aposta per un creixement potenciat a Valls i a Montblanc i espera que el planejament municipal respongui a l’expectativa.

Suggeriment: Es considera que, en línies generals, el Pla territorial no té suficientment en compte el municipi de Tarragona, ni el dota de suficients infraestructures per afavorir una eficiència econòmica creixent. (Ajuntament de Tarragona).

Consideració del suggeriment: El pla per aprovació inicial ha modificat la seva proposta infraestructural, la qual beneficia Tarragona.

b) Sobre el planejament i l’autonomia municipal

Suggeriment: Establir un model territorial que sigui compatible amb plantejaments municipals (planejament vigent i intencions de futur). (Consell Comarcal de l’Alt Camp). Consideren que el pla incideix de forma notable en la planificació urbanística i l’autonomia municipal, contradiuen delimitacions recollides al POUM i impossibiliten actuacions ja endegades o en desenvolupament. (Ajuntament de Vila-rodona). Moment de canvi del planejament i d’impuls d’oportunitats associades al futur parc natural (Ajuntament de Vallclara). Informen que tenen un POUM aprovat inicialment i demanen que es recullin les seves determinacions. Quines són? (Ajuntament de Pratdip). Que el PT no afecti el POUM de l’Arboç, aprovat inicialment el desembre de 2006 i en fase d’aprovació provisional .(Ajuntament d’Arboç). Demanen que es tingui en compte el POUM aprovat provisionalment. (Ajuntament de Constantí). Prendre en consideració el POUM aprovat definitivament en data 24 de maig de 2007 si bé encara no publicat. (Ajuntament de la Riera de Gaià). Manifesten la intenció de començar a tramitar un nou POUM. (Ajuntament de Roda de Barà). Pel que fa a la incidència del Pla territorial sobre el POUM en tràmit, es reserven les al·legacions per al tràmit d’informació posterior a l’aprovació inicial, quan siguin més definitives les propostes de planejament. (Ajuntament de Tarragona). Estan elaborant un POUM, encara no aprovat inicialment, però demanen que el pla parteixi de les noves previsions (i no de les NNSS vigents). (Ajuntament de Vespella de Gaià). Es considera que s’envaeixen les competències municipals. (Ajuntament del Morell).

Consideració del suggeriment: El Pla, excepte per a un nombre limitat de sectors que contradiuen obertament els seus criteris d’ordenació, és respectuós amb el planejament actual. Pel que fa al planejament municipal del futur, òbviament té l’obligació de modular-lo. Aquesta és, precisament, la seva raó de ser i el mandat legal que se li dóna. Finalment, pel que fa al planejament en tràmit, l’article 1.16 de les noves Normes del Pla per a l’aprovació inicial regulen amb major detall la qüestió. En tot cas, l’equip redactor del Pla està disposat a reunir-se i parlar a fons amb qualsevol Ajuntament que desitgi comentar les raons i justificacions de les seves propostes.

Suggeriment: Suggeriment: Establir un règim transitori que permeti l’adaptació del Pla als recursos contra l’aprovació del POUM actualment oberts. (Ajuntament de Mont-roig del Camp).

Consideració del suggeriment: No és necessari. El Pla ha d’acatar les sentències judicials.

c) Sobre els àmbits de planejament

Suggeriment: Posicionament creixent a favor de la vegueria del Penedès. (Consell Comarcal del Baix Penedès). Desitgen formar part d’una vegueria del Penedès, no del Camp de Tarragona. (Ajuntament de Banyeres del Penedès). L’àmbit més adequat per a plantejar la planificació territorial parcial és el de les comarques de l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf i els municipis de l’Anoia que voluntàriament s’hi adhereixin, la creació del qual va ser acordada per la comissió de política territorial del Parlament

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 106

de Catalunya el 5 de desembre de 2007. (Ajuntament de Calafell). Proposen la creació de la vegueria pròpia del Penedès. (Esquerra Republicana Baix Penedès).

Consideració del suggeriment: La planificació del Camp de Tarragona es fa de forma coordinada amb el Pla territorial de les Comarques Centrals i el Pla territorial metropolità de Barcelona. És coherent amb independència de com es configuri finalment l’organització territorial de Catalunya.

Suggeriment: Considerar l’Alt Camp, amb el Tarragonès i el Baix Camp, com a un dels tres sistemes de reequilibri territorial de nivell 1, segona realitat metropolitana de Catalunya, d’acord amb el Pla territorial general de Catalunya. (Consell Comarcal de l’Alt Camp).

Consideració del suggeriment: Així es fa i per això s’aposta fortament pel creixement de Valls.

Suggeriment: Demanen un pla director urbanístic de tota la comarca per resoldre les previsions del Pla territorial (Ajuntament de Calafell). Establir un pla director urbanístic de tota la comarca en lloc dels dos proposats. (Ajuntament de Santa Oliva).

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment.

Suggeriment: Els municipis del Baix Gaià estan en dos plans directors (Salomó en cap): estudiar-ho. (Consell Comarcal del Tarragonès).

Suggeriment: Respectar el PDUIT. (Consell Comarcal del Tarragonès).

Consideració del suggeriment: Així es fa, excepte per allò que deroga.

d) Sobre altres elements susceptibles de considerar dins el Pla

Suggeriment: Assenyalar actuacions de tota mena per millora la situació social i econòmica del municipi (sobre sòl no urbanitzable, sobre sistema hídric, aprofitaments d’energia solar, implantació de més sòls per al desenvolupament urbanístic, estacions de ferrocarril...). (Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant).

Consideració del suggeriment: Aquest no és l’àmbit de competència o de proposta del Pla. L’abast del Pla i les seves raons s’exposen amb detall en el capítol 1 de la Memòria.

Suggeriment: El pla no resol la fractura digital que pateix l’àmbit entre litoral i interior. (Candidatura d’Unitat Popular de Valls, Grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Valls). Assegurar l’extensió de les noves tecnologies a tot el territori (ADSL i telefonia mòbil. Ajuntament de Valls). Assenyalar la necessitat de crear o renovar línies de serveis, insuficients als municipis d’interior i de muntanya (mitja i alta tensió, telecomunicacions, ADSL, telefonia mòbil...). (Consell Comarcal del Baix Camp).

Consideració del suggeriment: Aquest no és l’àmbit de competència o de proposta del Pla. L’abast del Pla i les seves raons s’exposen amb detall en el capítol 1 de la Memòria.

Suggeriment: Falta una aposta decidida pel turisme d’interior : Ruta del Cister, futur museu Casteller. (Grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Valls)

Consideració del suggeriment: Aquest no és l’àmbit de competència o de proposta del Pla. L’abast del Pla i les seves raons s’exposen amb detall en el capítol 1 de la Memòria.

Suggeriment: Que la Generalitat instal·li aviat una antena de telecomunicacions que permeti rebre la banda ampla. (Ajuntament de Mont-ral). La millora de la recepció de TDT als repetidors de la Mussara. La Figuera i el Montcaro. (Consell Comarcal del Priorat).

Consideració del suggeriment: Aquest no és l’àmbit de competència ni l’escala de treball del Pla.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 107

Suggeriment: Resoldre els problemes de sanejament (hi ha col·lectors i falta la depuradora) (Ajuntament de Mont-ral).

Consideració del suggeriment: Aquest no és l’àmbit de competència o de proposta del Pla. L’abast del Pla i les seves raons s’exposen amb detall en el capítol 1 de la Memòria.

Impulsar energies renovables, fotovoltaica, solar, mesures d’estalvi d’aigua i electricitat als edificis, etc. (Consell Comarcal del Baix Camp).

Consideració del suggeriment: Aquest no és l’àmbit de competència o de proposta del Pla. L’abast del Pla i les seves raons s’exposen amb detall en el capítol 1 de la Memòria.

Suggeriment: Reconèixer un elevat interès territorial a la implantació d’una instal·lació nàutica esportiva a la zona del càmping Miramar, d’acord amb les gestions efectuades per l’Ajuntament fins a la data. (Ajuntament de Mont-roig del Camp).

Consideració del suggeriment: Aquest no és l’àmbit de competència ni l’escala de treball del Pla.

Suggeriment: Fer un estudi global de les necessitats elèctriques i la previsió d’actuacions per garantir de manera coordinada el subministrament (xarxa de subestacions elèctriques) en el PT. Es denuncia una mancança d’infraestructures de proveïment elèctric (tot i ser un gran productor d’energia) que limita o encareix les possibilitats de desenvolupament. (Ajuntament de Riudoms).

Consideració del suggeriment: Aquest no és l’àmbit de competència o de proposta del Pla. L’abast del Pla i les seves raons s’exposen amb detall en el capítol 1 de la Memòria.

Suggeriment: Sense entrar a resoldre el tema de l’aigua difícilment es pot plantejar la planificació territorial d’aquest àmbit. (Ajuntament de la Bisbal del Penedès).

Consideració del suggeriment: En l’informe de sostenibilitat ambiental que acompanya el Pla s’analitza la qüestió de l’aigua..

Suggeriment: Previsió de les principals infraestructures i serveis (electricitat, aigua, gas, telecomunicacions, generació d’energia). (Consell Comarcal de la Conca de Barberà). Incloure en el PT l’anàlisi de les xarxes d’abastament d’aigua potable, electrificació, gasificació i telecomunicacions, amb propostes concretes per donar solucions a les mancances en aquests camps. (Ajuntament de Pira).

Consideració del suggeriment: Aquest no és l’àmbit de competència o de proposta del Pla. L’abast del Pla i les seves raons s’exposen amb detall en el capítol 1 de la Memòria.

Suggeriment: Establir com actuació prioritària el soterrament de la línia d’alta tensió en la part més propera al nucli urbà i al seva ampliació prevista pel POUM en tràmit. Preveure passos per a línies futures (d’aigua, llum, gas...). S’argumenta que el municipi està creuat per nombroses infraestructures lineals que trenquen el territori, i fins per 7 línies d’alta tensió. (Ajuntament de l’Espluga de Francolí).

Consideració del suggeriment: Aquest no és l’àmbit de competència ni l’escala de treball del Pla.

Suggeriment: Nova centraleta telefònica a cada poble (amb ADSL) (Consell Comarcal del Priorat).

Consideració del suggeriment: Aquest no és l’àmbit de competència o de proposta del Pla. L’abast del Pla i les seves raons s’exposen amb detall en el capítol 1 de la Memòria.

Suggeriment: Cobertura mòbils totes les companyies a cada municipi. (Consell Comarcal del Priorat).

Consideració del suggeriment: Aquest no és l’àmbit de competència o de proposta del Pla. L’abast del Pla i les seves raons s’exposen amb detall en el capítol 1 de la Memòria.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 108

Suggeriment: Suficient abastament elèctric de FECSA als nuclis de població (Consell Comarcal del Priorat).

Consideració del suggeriment: Aquest no és l’àmbit de competència o de proposta del Pla. L’abast del Pla i les seves raons s’exposen amb detall en el capítol 1 de la Memòria.

Suggeriment: Troben a faltar la definició de les xarxes de serveis per possibilitar el creixement potenciat previst. Acord per Montblanc.

Consideració del suggeriment: Aquest no és l’àmbit de competència o de proposta del Pla. L’abast del Pla i les seves raons s’exposen amb detall en el capítol 1 de la Memòria.

e) Sobre el procediment i la participació

Suggeriment: Demana quer es tingui per compareguda a l’expedient i se li comuniquin posteriors resolucions. (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural. DEPANA). Demana se li notifiquin totes les resolucions relacionades amb aquests expedient.(Uniland Cementera, SA).

Consideració del suggeriment: La resposta és global i es vehicula pels mateixos procediments que s’han utilitzat per a l’avantprojecte.

f) Sobre possibles dèficits de documentació

Suggeriment: Detecten poca presència en la diagnosi. (Ajuntament d’Aigüamúrcia). Consideren que el pla presta poca atenció a aquest municipi. (Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant).

Consideració del suggeriment: La diagnosi s’ha fet tenint en compte l’escala de treball i, sobretot, la mena de determinacions pròpies del Pla territorial. És la diagnosi que es necessita per a les propostes que es fan.

Suggeriment: Considera que no s’ha tingut en compte el planejament ni el POEC (programa d’orientació d’equipaments comercials) ni l’agenda 21 del municipi. S’acosten als 12.000 habitants (el pla diu menys de 10.000), ni ha tingut en compte la influència del Garraf sobre el municipi, ni la importància de la costa... (Ajuntament de Cunit).

Consideració del suggeriment: La diagnosi s’ha fet tenint en compte l’escala de treball i, sobretot, la mena de determinacions pròpies del Pla territorial. És la diagnosi que es necessita per a les propostes que es fan. Les dades utilitzades sempre són les oficials més recents disponibles i, en tot cas, les determinacions no van vinculades tant a aquestes dades ni a la demanda com a la definició d’un model eficient atenent les exigències territorials.

Suggeriment: Consideren que les dades referides al 2001 són massa antigues i poden conduir a propostes errònies. (Grup del PSC-PM de Perafort). Utilitzar xifres de 2002 a finals del 2007, quan els canvis en la població han estat tant importants, pot portar distorsionar anàlisis i conclusions i, de retruc, a equivocar les propostes. (Ajuntament de la Bisbal del Penedès).

Consideració del suggeriment: es dades utilitzades sempre són les oficials més recents disponibles i, en tot cas, les determinacions no van vinculades tant a aquestes dades ni a la demanda com a la definició d’un model eficient atenent les exigències territorials.

Suggeriment: Que s’ha d’actualitzar la informació de l’AVE (estació inaugurada fa temps). (Grup del PSC-PM de Perafort).

Consideració del suggeriment: S’ha recollit el suggeriment.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 109

Suggeriment: Detecten incongruències en les dades del capítol 2 de la memòria, que no són gaire entenedores. (Ajuntament de Reus).

Consideració del suggeriment: S’han repassat. Si hi ha dubtes concrets, es mirarà d’aclarir-los.

Suggeriment: Les dades sobre equipaments es refereixen a terminis massa reduïts. Grup Municipal de Progrés Municipal de l’Ajuntament d’Almoster.

Consideració del suggeriment: Són les disponibles.

Suggeriment: Consideren que el pla ha de fer prospeccions a més llarg termini (30 anys) i retrotreure’n els resultats al 2026 (Cambra de Comerç de Tarragona). Consideren que el termini de vigència real del PT és de 18 anys, més propi del planejament urbanístic que del territorial, i animen a fer prospeccions de major abast temporal (Ajuntament de La Canonja).

Consideració del suggeriment: El model té capacitat per acollir creixements de forma eficient molt més enllà de l’horitzó 2026.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 110

4. SÍNTESI DELS CANVIS NORMATIUS MÉS RELLEVANTS ENTRE L’AVANTPROJECTE I EL PROJECTE DE PLA TERRITORIAL DEL CAMP DE TARRAGONA PER APROVACIÓ INICIAL

Generals

S’ha desenvolupat i concretat amb major precisió la intervenció del Programa de planejament territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques sobre el planejament urbanístic i la seva tramitació; i, també, la incidència del Pla territorial sobre el planejament urbanístic i altres plans i projectes que incideixin de manera destacada en el desenvolupament del seu àmbit territorial. (Veure article 1.16 i disposició transitòria primera)

S’ha desenvolupat i concretat amb major precisió els requisits (valor estratègic, interès supramunicipal i altres condicionants) en l’avaluació de l’interès territorial de les actuacions d’interès territorial no previstes pel Pla. (Veure article 1.14)

S’ha aclarit la posició del Pla respecte els plans directors urbanístics aprovats amb anterioritat. (Veure disposició addicional)

Espais oberts

S’ha redefinit el concepte de sòl de protecció especial. (Veure article 2.6)

S’ha redefinit el concepte de sòl de protecció territorial. (Veure article 2.8) Es distingeixen quatre motius: 1. Interès agrari i/o paisatgístic. 2. Potencial interès estratègic. 3. Preservació de corredors d’infraestructures. 4. Riscos i afectacions.

S’ha desenvolupat i concretat amb major precisió l’autorització d’edificacions, instal·lacions i infraestructures pròpies del sòl no urbanitzable en els diferents tipus d’espais oberts que assenyala el Pla. Es diferencien tres categories d’edificacions, instal·lacions i infraestructures: les que aporten valor al medi natural, agrari i paisatgístic; les que no aporten valor al medi agrari i paisatgístic; i les d’interès públic. (Veure articles 2.5, 2.7, 2.9)

S’ha desenvolupat i concretat amb major precisió l’autorització d’actuacions d’urbanització, o en general de transformació en el sòl de protecció territorial. (Veure article 2.9)

S’ha explicat millor la precisió dels límits dels espais de protecció especial i territorial en el planejament urbanístic i l’aplicació de les estratègies de desenvolupament urbanístic del Pla. (Veure articles 2.4, 2.7 i 3.4)

S’ha explicitat com a condició per a l’autorització de noves edificacions en sòl de protecció especial o territorial que no existeixin alternatives de reutilització d’edificacions existents en desús. (Veure articles 2.7 i 2.9)

S’ha incorporat a la regulació del sòl subjecte a risc o afectació la d’aquelles àrees de protecció preventiva que hagin estat assenyalades com a sòl subjecte a risc pel Pla per l’existència de riscos tecnològics deguts a la proximitat d’establiments industrials afectats per la legislació d’accidents greus. (Veure article 2.12)

S’ha incorporat a la regulació de les àrees de sòl de protecció preventiva que hagin estat assenyalades com a sòl subjecte a risc o afectació pel Pla per l’existència d’afectacions acústiques de l’aeroport que no podran tenir usos residencials però sí altres usos, d’acord, això sí, amb la resta de

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 111

determinacions i estratègies del Pla i les regulacions sectorials de l’activitat aeroportuària. (Veure article 2.12)

S’ha precisat la consideració del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. (Veure article 2.14)

S’ha incorporat el reconeixement d’aquells plans especials urbanístics per a la implantació de determinats usos en sòl no urbanitzable aprovats definitivament amb anterioritat a la vigència del Pla i s’han establert condicions pel que fa al desenvolupament d’aquells previstos en el planejament urbanístic i no desenvolupats encara. (Veure disposició transitòria cinquena)

Assentaments urbans

S’han definit amb major precisió els conceptes de nucli històric i les seves extensions i d’àrees especialitzades. (Veure article 3.3)

S’ha creat la figura de “Centre urbà dins continus urbans” per assenyalar aquells nuclis històrics sense capacitat d’extensió pel fet de trobar-se envoltats de continus urbans –generalment intemunicipals i sovint de baixa densitat– però que constitueixen referents urbans reconeguts que convé preservar o potenciar. (Veure articles 3.3 i 3.5)

S’ha aclarit que els diferents usos que es recullen en els Plànols d’ordenació per a les àrees especialitzades són merament descriptius de la realitat física o del planejament urbanístic vigent. (Veure article 3.3)

S’han establert condicions addicionals a l’estratègia de desenvolupament urbanístic de Creixement mitjà i moderat que permeten un cert increment de la superfície de sòl d’extensió amb destí a àrea específica d’activitat industrial quan es donen determinats supòsits. (Veure article 3.7)

S’ha desenvolupat i concretat amb major precisió l’aplicació de l’estratègia de desenvolupament urbanístic de Millora i compleció per part del planejament urbanístic definint els instruments urbanístics adequats. (Veure article 3.9)

S’han redefinit i desenvolupat les estratègies per a les àrees especialitzades. S’estableix com a estratègia base la seva minimització o, quan són contigües amb un nucli històric, l’augment de la seva integració urbana. Per a determinades àrees especialitzades s’assenyalen estratègies concretes per tal que siguin més coherents amb els objectius d’ordenació territorial. Se n’estableixen quatre de possibles: Intensificació urbana, Extensió, Reducció o extinció i Estratègia específica. Complementàriament, amb la indicació de centralitat s’assenyalen en els Plànols d’ordenació aquelles localitzacions aproximades o àmbits on convindria desenvolupar operacions de millora de l’estructura urbana. (Veure articles 3.3, 3.11 i 3.12)

S’afegeix la millora justificada de l’accessibilitat com un dels elements que poden justificar l’extensió d’una àrea especialitzada residencial. (Veure article 3.13)

S’han desenvolupat i concretat amb major precisió els mecanismes i condicionants per a la creació d’espais per a l’activitat econòmica. S’estableixen cinc procediments possibles per a la creació de noves àrees d’activitat econòmica si bé, tres d’ells, tenen el caràcter de procediment excepcional i condicionats a la demostració que els altres dos procediments establerts no permeten atendre les necessitats de sòl per activitat econòmica en l’àmbit comarcal. (Veure articles 3.16, 3.17 i 5.3)

S’ha afegit un nou article 3.23 amb estratègies específiques en matèria d’assentaments per a determinades casuístiques concretes que s’han detectat durant el procés de participació pública.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 112

Infraestructures

S’ha precisat que les actuacions en diversos trams viaris que en el PITC han estat considerats de segona fase, i que per aquest motiu estan subjectes a un procés d’avaluació ambiental que determinarà la seva necessitat de programació avançant-ne o excloent-ne l’execució, mantenen aquestes condicions prèvies, amb independència de la categoria o tipus d’actuació que assenyali el Pla territorial. (Veure article 4.5)

S’ha donat suport explícit al desenvolupament d’una xarxa per a bicicletes, en especial a les àrees més planes del Camp de Tarragona. (Veure article 4.7)

S’ha incorporat un article sobre la gestió de la xarxa de camins. (Veure article 4.8)

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 113

5. SÍNTESI DELS CANVIS PRINCIPALS EN ELS PLÀNOLS D’ORDENACIÓ ENTRE L’AVANTPROJECTE I EL PROJECTE DE PLA TERRITORIAL DEL CAMP DE TARRAGONA PER APROVACIÓ INICIAL

ESPAIS OBERTS

Generals

S’han ajustat els límits dels espais oberts protegits als planejaments urbanístics aprovats i publicats amb posterioritat a la redacció de l’avantprojecte i s’han corregit les errades materials sobre el règim del sòl que s’han detectat.

S’ha ajustat la proposta a la nova categorització normativa dels espais de protecció territorial, amb l’aparició de la nova subclau de “Sòl de preservació de corredors d’infraestructures “, i s’ha ajustat el grafisme dels diferents tipus d’espais oberts al model acordat per a la resta de plans territorials de Catalunya. El sòl de protecció territorial, doncs, ha quedat composat per les quatre subclaus següents: Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic Sòl de preservació de corredors d’infraestructures Sòl de potencial interès estratègic Sòl de riscos i afectacions

S’ha assenyalat, per a les platges, la categoria de “Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic”.

S’ha incrementat la protecció de l’entorn de rius i rieres amb funcionalitat de connexió ecològica a una franja de 100m a banda i banda.

S’han ajustat els límits dels espais oberts protegits als nous traçats viaris o ferroviaris quan aquests en constituïen el límit.

S’han considerat les activitats extractives actuals (pedreres en explotació) amb la categoria de sòl circumdant, atès que, quan acabin la seva activitat, mitjançant el pertinent projecte de restauració, hauran de revertir a la lògica i la funcionalitat del seu entorn més immediat.

S’ha eliminat el sòl de protecció territorial corresponent a un futurible eix diagonal ferroviari (corredor ferroviari d’altes prestacions entre Reus i Igualada) i que afectava les comarques del Baix Camp, Alt Camp i Conca de Barberà.

S’han establert noves proteccions derivades del document de referència emès pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, bé com a sòls de protecció especial o com a sòls de protecció territorial. S’especifiquen aquests canvis en l’informe de canvis de la comarca corresponent.

S’ha ajustat els límits de la protecció especial a la darrera proposta de delimitació del parc natural de muntanyes de Prades.

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial l’entorn dels nuclis situats a l’interior d’espais protegits sectorialment (envoltats, però no afectats per la protecció sectorial) deixant als POUM, en el marc de les estratègies de desenvolupament urbanístic que assenyala el Pla territorial la decisió de quines peces convé classificar.

S’han incorporat cinc plànols d’informació sobre els espais oberts del Camp de Tarragona en la documentació del Pla: Sistema d’espais oberts. Principals espais inadequats per al desenvolupament urbanístic (1/100.000) Sistema d’espais oberts. Principals cobertes del sòl (1/100.000) Sistema d’espais oberts. Grau d’ocupació del sòl no urbanitzable (1/100.000)

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 114

Sistema d’espais oberts. Valors i recursos dels espais oberts (1/100.000) Paisatge. Unitats de paisatge i valors principals (1/100.000)

Alt Camp

En compliment de l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha donat protecció especial o territorial als àmbits següents: Àrea a l’entorn del riu Glorieta, protecció especial, (era protecció territorial). S’ha anat més enllà de la proposta del DMAH atenent els espais més nets d’edificacions. Entorn de diversos estrenyiments del connector ecològic del riu Francolí, als termes de Valls i d’Alcover, per tal de donar major gruix al connector (era protecció territorial). Àrea de la pedrera de Picamoixons, protecció especial, (era protecció preventiva). Àrea a l’est de Vilabella, protecció especial, (era protecció territorial). Àrea al sud del nucli de Cabra del Camp, entre la serra de Miramar i l’autopista AP-2, protecció especial (era protecció territorial).

S’ha qualificat com a sòl de protecció territorial la peça d’Alcover a llevant de la línia de l’AVE (era sòl de protecció preventiva).

S’ha qualificat com a sòl de protecció preventiva la zona situada a l’oest del nucli urbà del Pla de Santa Maria i contigua al nucli (era sòl de protecció territorial).

S’ha qualificat com a sòl de protecció territorial la zona situada al sud del nucli urbà del Pla de Santa Maria, al sud de la carretera (era sòl de protecció preventiva).

S’ha produït una important recomposició de les grans peces de sòl de protecció territorial situades entre Valls, el Pla de Santa Maria i Vila-rodona. S’ha traslladat la peça de Sòl de potencial interès estratègic més al nord (era, majoritàriament, sòl de protecció preventiva) i s’ha alliberat la part oriental del polígon industrial de Valls –la partida de la Baiona i altres– que ha quedat com de protecció preventiva. S’ha qualificat com a sòl d’interès agrari i/o paisatgístic la part central entre Valls i Vila- rodona, a banda i banda del nucli d’Alió (era, majoritàriament, sòl de potencial interès estratègic; i en part, de protecció preventiva) alliberant l’entorn del polígon industrial que comparteixen Vila-rodona, Bràfim i Alió, contigu a l’autopista AP-2.

S’han produït petits reajustaments dels límits de la protecció especial a l’entorn del nucli del Rourell passant a protecció preventiva una peça al sud-est que era de protecció especial i viceversa per a una peça situada al nord-est del nucli.

S’han produït petits reajustaments dels límits de la protecció especial a l’entorn de Vallmoll, passant a protecció especial una zona al sud del nucli urbà i a protecció preventiva una petita peça al nord-est del polígon industrial el Mas Vell, que era de protecció territorial.

S’han qualificat com a sòl de protecció especial algunes minúscules peces de sòl al voltant del nucli del Pont d’Armentera per no condicionar el futur POUM del municipi (era sòl de protecció preventiva).

S’han qualificat com a sòl de protecció especial una franja a l’est del nucli de Vila-rodona (era sòl de protecció preventiva).

S’ha ampliat lleugerament el sòl de protecció preventiva situat a l’est de Vila-rodona (era sòl de protecció especial).

S’ha qualificat com a sòl de protecció preventiva una peça molt edificada al nord de la urbanització del Mas vermell de Querol (era sòl de protecció especial) i que forma part de l’estratègia de profunda reestructuració i reducció dels sòls urbanitzables i urbans d’aquest municipi.

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial tot l’entorn del monestir de Santes Creus (era sòl de protecció territorial).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 115

S’ha afegit, amb categoria de protecció especial, l’entorn de la riera de Vallmoll- els Caus –la Fonollosa.

S’ha qualificat com a sòl de protecció territorial unes peces a Montferri i Vilardida (era sòl de protecció preventiva).

Baix Camp

En compliment de l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha donat protecció especial o territorial als àmbits següents: Àrea a l’est de Vilaplana, protecció especial (era protecció preventiva) Àrea al sud de la Selva del Camp, protecció especial (era protecció preventiva)

En compliment de l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha establert, com a condicions de zones verdes: Àrea Estany Gelat – Muntanyes de Vandellòs (al terme de Mont-roig del Camp)

Pel que fa a l’aeroport de Reus, s’ha recollit com àrea especialitzada només la superfície que reconeix el pla especial de l’aeroport actualment vigent. Tanmateix, el seu entorn s’ha qualificat de sòl de potencial interès estratègic vinculat, només a les necessitats vinculades a l’aeroport o a la pròxima estació Central.

S’ha qualificat com a sòl de protecció territorial la gran peça situada al nord-est de Reus, entre els teixits urbans d’Almoster i Castellvell del Camp i la carretera C-14 (era sòl de protecció preventiva).

S’han afegit, amb categoria de protecció especial, l’entorn de les rieres de Maspujols i d’Alforja.

S’ha qualificat com a sòl de protecció preventiva una franja a l’oest del polígon industrial de la Selva del Camp (era sòl de protecció especial).

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial una peça a l’oest i, sobretot, al sud del nucli de la Selva del Camp (era sòl de protecció preventiva).

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial una peça de Vilanova d’Escornalbou (era sòl de protecció preventiva).

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial una peça als termes de Riudecanyes i Botarell (era sòl de protecció territorial i preventiva).

S’ha qualificat com a sòl de protecció preventiva una peça al nord-est de Botarell (era sòl de protecció territorial).

Baix Penedès

En compliment de l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha donat protecció especial o territorial als àmbits següents: Àrea al sud de l’Arboç, protecció especial, pel fet de tractar-se d’una geozona inventariada (era protecció territorial)

En compliment de l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha establert, com a condicions de zones verdes: Àrea al sud-est del Vendrell, tocant a Calafell (al terme del Vendrell) Àrea de les Pinedes Altes, prop de Marmellar (al terme del Montmell)

S’ha produït una petita ampliació del sòl de potencial interès estratègic a Banyeres i l’Arboç (era sòl de protecció especial).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 116

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial la zona al nord de l’autopista C-31 al terme de Cunit (era sòl de protecció preventiva).

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial l’entorn de Rioleon () (era sòl de protecció preventiva).

S’ha produït una petita ampliació del sòl de protecció especial entre la urbanització de Can Gordoi i la carretera, i a l’entorn de la riera de la Bisbal, al terme de la Bisbal del Penedès (era sòl de protecció territorial).

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial la zona entre la Papiola i el Vendrell (era sòl de protecció territorial).

S’ha produït una petita ampliació del sòl de protecció preventiva al nord del nucli de Calafell per permetre la reforma urbana de la façana nord de la població (era sòl de protecció territorial).

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial una zona de cessió al nord de la urbanització Turó de Bellamar, a instàncies de l’Ajuntament de Calafell (era sòl de protecció preventiva).

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial una zona al nord de l’autopista AP-2, al terme de la Bisbal del Penedès (era sòl de protecció territorial).

Conca de Barberà

En compliment de l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha donat protecció especial o territorial als àmbits següents: Àrea al sud-est de Montblanc, a l’est de la línia de l’AVE i al sud de l’autopista AP-2, protecció territorial (era protecció preventiva). Àrea al nord-oest de Montblanc, a la riba dreta del Francolí, protecció territorial (era protecció preventiva). Àrea de Coll Roig, a l’est de Barberà de la Conca, protecció especial (era protecció territorial). Àrea de les planes centrals de la Conca de Barberà, a l’entorn dels termes de la Guàrdia de Prats, Pira i Sarral, protecció especial (era protecció preventiva). Amb l’objectiu d’engruixir el connector ecològic centrals de la comarca i dotar de protecció les planes de major exposició visual (potencial impacte paisatgístic) i més netes d’edificacions i instal·lacions Àrea a l’entorn de Riudabella, protecció especial (era protecció territorial). Àrea de Vimbodí al nord de l’autopista AP-2, protecció especial (era protecció territorial). Àrea al nord de Vallclara, com a buffer de l’espai del Pein, protecció especial (era protecció preventiva). Àrea a l’entorn del nucli urbà de Rocafort de Queralt, petits ajustament dels límits del sòl de protecció territorial i preventiva (protecció especial que passa a preventiva i protecció territorial que passa a especial) Àrea a llevant del coll de Deogràcies, protecció especial (era protecció preventiva). Àrea entre el coll de Deogràcies i Guialmons, protecció territorial (era protecció preventiva). Àrea a l’entorn de la Pobla de Caribenys, protecció especial (era protecció preventiva). Per coherència amb el pla territorial de Comarques Centrals que hi termeneja.

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial l’espai entre la carretera Montblanc – Lleida i el riu Francolí, i a l’oest de la futura A-27 (era sòl de protecció preventiva).

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial la zona sobre l’AP-2 a l’entorn del peatge (era sòl de protecció territorial)

S’han qualificat com a sòl de protecció preventiva dues peces de sòl per atendre la possible implantació industrial i reforma urbana a Vilaverd (era sòl de protecció especial).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 117

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial una zona al sud de Montblanc, entre la carretera antiga de Reus i la línia de l’AVE (era sòl de protecció preventiva).

S’han ajustat restrictivament els límits del sòl de protecció especial a l’est de l’Espluga de Francolí per tal de fer compatibles el connector ecològic i la previsible futura implantació industrial a la zona, contigua a la de Montblanc. S’afegeix la prescripció de repermeabilitzar les infraestructures que ara malmeten la funció connectora a càrrec de l’esmentada implantació industrial.

S’ha ampliat del sòl de protecció especial a l’oest de l’Espluga de Francolí per englobar la zona on les grans infraestructures són més permeables per garantir la funcionalitat de connexió ecològica d’aquest sòl.

S’han ajustat els límits del sòl de protecció territorial al sud del nucli urbà de Barberà de la Conca per permetre una moderada expansió de l’assentament cap al sud.

S’ha incrementat el sòl de protecció preventiva a llevant del nucli urbà de Solivella (era sòl de protecció territorial).

Priorat

En compliment de l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha donat protecció especial o territorial als àmbits següents: Àrea a l’oest del Molar, protecció especial (era protecció preventiva) Àrea del Lloar, protecció especial (era protecció preventiva) Àrea a l’est de , protecció especial (era protecció preventiva) Àrea al sud del Molar, protecció territorial (era protecció preventiva) Àrea de Gratallops, protecció territorial (era protecció preventiva) Àrea al nord de Falset, protecció territorial (era protecció preventiva) Àrea de Torroja del Priorat, protecció territorial (era protecció preventiva) La majoria d’aquestes àrees, a més, formen part de la Denominació d’Origen Priorat, criteri que també s’ha volgut incorporar i dotar de protecció.

S’ha qualificat com a sòl de protecció territorial l’entorn de Porrera i de Poboleda, pel fet que formen part de la Denominació d’Origen Priorat, criteri que s’ha volgut incorporar i dotar de protecció.

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial l’entorn del monestir de Scala Dei (era sòl de protecció preventiva, per error material).

Tarragonès

En compliment de l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha donat protecció especial o territorial als àmbits següents: Àrea al nord de la Secuita i els Garidells, protecció especial (era protecció territorial i preventiva)

En compliment de l’informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha establert, com a condicions de zones verdes: Àrea de la Sèquia Major – espai natural de la Pineda (al terme de Vila-seca)

S’ha produït una recomposició de les peces de sòl a l’entorn de Vilallonga del Camp: s’ha ampliat una petita peça de protecció territorial a l’oest del nucli (era sòl de protecció preventiva) i s’ha qualificat de protecció especial la plana del nord-oest del municipi (era sòl de protecció territorial), excepte en una petita part contigua al sòl industrial que ha quedat com de protecció preventiva.

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial una petita peça a l’est del nucli urbà de Constantí que es correspon a l’àrea de respecte del mausoleu de Centcelles (era sòl de protecció preventiva).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 118

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial una franja entre Sant Salvador i els Pallaresos (era, majoritàriament, sòl de protecció preventiva; i en una part territorial)

S’ha produït una recomposició de les peces de sòl a l’entorn del polígon petroquímic nord amb l’aparició d’una peça de sòl de prevenció de corredors d’infraestructures al voltant de l’A-27, l’ampliació del sòl de riscos i afectacions fins la N-240, a l’est del polígon (era sòl de protecció preventiva) i dos petits reajustaments a tocar dels nuclis del Morell i de la Pobla de Mafumet que s’han qualificat de protecció preventiva (eren de protecció territorial)

S’ha qualificat com a sòl de protecció territorial una franja a l’oest de la Canonja, en la zona de la Boella (era sòl de protecció preventiva).

S’ha qualificat com a sòl de protecció preventiva una franja a l’est del terme municipal d’Altafulla, confrontant amb el terme de Torredembarra, per permetre una certa implantació de sòl per activitat econòmica (era sòl de protecció especial).

S’ha qualificat com a sòl de protecció preventiva una àrea de Roda de Barà contigua al terme de Creixell i a l’oest de l’accés a la població (era sòl de protecció especial).

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial una franja a la riba dreta del riu Francolí al terme de Tarragona (era sòl de protecció preventiva).

S’ha qualificat com a sòl de protecció territorial una petita peça a l’oest i al nord del nucli urbà de Vespella de Gaià per deixar per al POUM actualment en revisió la decisió de la direcció de creixement més adequada del nucli, sempre, és clar, dins l’estratègia de desenvolupament urbanístic que assenyala el Pla territorial.

S’ha qualificat com a sòl de protecció territorial una petita zona forestal situada al nord de l’estació del Camp de Tarragona, al terme de la Secuita (era sòl de protecció preventiva).

S’ha qualificat com a sòl de protecció preventiva una petita peça a l’est del nucli urbà de l’Argilaga, al terme de la Secuita (era sòl de protecció territorial).

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial una franja a l’est del nucli urbà de Riera de Gaià (era sòl de protecció preventiva).

S’ha qualificat com a sòl de protecció territorial la peça situada entre l’A-7, l’AP-7 i la sortida d’aquesta darrera al terme de Vila-seca (era sòl de protecció preventiva).

S’ha qualificat com a sòl de protecció especial una peça al nord de l’autopista AP-7, situada en contigüitat amb les urbanitzacions dels Pallaresos i el Catllar, i en terme de Tarragona (era sòl de protecció preventiva).

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 119

ASSENTAMENTS

Conjunt de l’àmbit

S’han ajustat els límits dels assentaments als planejaments urbanístics aprovats i publicats amb posterioritat a la redacció de l’avantprojecte i s’han corregit les errades materials sobre el règim del sòl que s’han detectat.

S’han grafiat com espais lliures interns els àmbits no edificables dels camps de golf i altres peces de sòl urbà per donar una idea més ajustada de l’ús del sòl que s’esdevé realment. Entre d’altres: el golf de la Graiera (Baix Penedès), el golf de la Costa Daurada (Tarragonès), el sector urbanitzable dels Muntanyans (Baix Penedès), una franja a l’est del polígon petroquímic nord, una franja a l’oest del polígon petroquímic sud, una franja a l’est del nucli de Sant Salvador, el gorg de Creixell...

S’han grafiat com assentament especialitzats alguns equipaments o instal·lacions en sòl no urbanitzable d’importància o rellevància territorial com, per exemple, l’aeroport de Reus, el port de Tarragona, estació del Camp de Tarragona, la Idiada, la futura presó, etc.

S’ha ampliat l’abast del Pla director urbanístic del Baix Penedès al conjunt de municipis de la comarca i es manté la proposta d’un Pla director urbanístic de llevant del Gaià, que abasta els municipis de Roda de Barà, Creixell, la Pobla de Montornès, la Nou de Gaià i Vespella de Gaià, a la comarca del Tarragonès. Per contra, s’han desestimat la proposta inicial de promoure un Pla director urbanístic de l’eix del Francolí a la Conca de Barberà i un altre Pla director urbanístic de la plana central de l’Alt Camp.

S’han incorporat dos plànols d’informació sobre els assentaments del Camp de Tarragona en la documentació del Pla: Sistema d’assentaments. Caracterització (1/100.000) Sistema d’assentaments. Potencial i estat del planejament vigent (1/100.000)

Alt Camp

S’han modificat les estratègies de desenvolupament urbanístic dels nuclis següents: Creixement moderat per a Alió (abans era Creixement mitjà)

S’han establert estratègies per a les àrees especialitzades en els sectors i àmbits següents: a) Estratègia d’extensió a: Vallmoll (Pol. ind. del Bogatell) Valls (Pol. ind. de Valls) Vila-rodona (Pol. ind. de Vila-rodona) b) Estratègia de reducció o extinció a: Alcover (Residencial de la carretera de Reus) Querol (el Mas Vermell) Querol (sectors de Querol) Querol (sectors de Querol) Querol (sectors de Querol) Querol (sectors de Querol) Querol (sectors de Querol) Querol (els Ranxos de Bonany) Vallmoll (Pol. ind. de Vallmoll) c) Estratègia específica a: Valls (Bosc de Peixets)

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 120

S’ha modificat lleugerament el límit de creixement urbà al nord del polígon industrial de Valls.

S’ha modificat la delimitació del nucli històric i les seves extensions i de les àrees especialitzades a: Alcover (per correcció d’errors materials: zona industrial no classificada) Bràfim (per correcció d’errors materials: un sector industrial ja aprovat) Montferri (per ajustament al nou POUM aprovat) Valls (per correcció d’errors materials: sector terciari) Vilabella (per ajustament al nou POUM aprovat)

Baix Camp

S’han modificat les estratègies de desenvolupament urbanístic dels nuclis següents: Castelló (Vandellòs) en el sentit de no assenyalar-li estratègia Millora urbana i compleció per a les Irles, al terme de Riudecols (abans sense estratègia) Millora urbana i compleció per a les Voltes al terme de Riudecols (abans sense estratègia) Centre urbà per a Almoster (abans era Creixement moderat) Centre urbà per a Castellvell del Camp (abans era Creixement moderat) Centre urbà per a l’Hospitalet de l’Infant (abans era Canvi d’ús i reforma interior)

S’han establert estratègies per a les àrees especialitzades en els sectors i àmbits següents: a) Estratègia d’intensificació urbana a: Reus (Reus) Vinyols i els Arcs (la Fontcoberta) c) Estratègia de reducció o extinció a: Pratdip (Mas Pinyol) Reus (Pol. ind. la Comarcal) Riudoms (Pol. Ind. Del Roquís a la carretera de Reus) d) Estratègia específica a: Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (litoral de l'Hospitalet), deixar el màxim pas al corredor mediterrani. e) Estratègia de centralitat a: Castellvell del Camp (Castellvell – Almoster)

S’han eliminat com àmbits preferents d’extensió els del nord-est de Reus i el del sud de l’estació Central (per als quals s’estableix una estratègia específica). Es mantenen els situats al nord-oest, sud-oest i est de Reus.

S’ha eliminat el límit del creixement urbà de Riudoms i la part oriental del de Montbrió del Camp per fer possible les estratègies específiques previstes en el conjunt dels respectius municipis.

S’ha eliminat el separador urbà entre Botarell i Montbrió.

S’ha modificat la delimitació del nucli històric i les seves extensions i de les àrees especialitzades a: Almoster (per canvi de l’estratègia de desenvolupament urbanístic) Botarell (per ajustament al nou POUM aprovat) L’Argentera (per ajustament al nou POUM aprovat) L’Hospitalet de l’Infant (per canvi de l’estratègia de desenvolupament urbanístic) Pratdip, sectors al nord del golf (canvi d’especialitzat terciari a especialitzat residencial) Reus (sectors poc densos del nord), Vinyols i els Arcs (canvi de residencial a industrial i de nucli històric i les seves extensions a especialitzat residencial)

Baix Penedès

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 121

S’han modificat les estratègies de desenvolupament urbanístic dels nuclis següents: Centre urbà per a Cunit (abans era Canvi d’ús i reforma interior) Creixement moderat per a Banyeres del Penedès (abans era Creixement mitjà) Creixement moderat per a la Juncosa (abans era Millora urbana i compleció) Creixement moderat per a Llorenç del Penedès (abans era Canvi d’ús i reforma interior) Creixement moderat per a (abans era Canvi d’ús i reforma interior) Creixement moderat per a Calafell (abans era Canvi d’ús i reforma interior)

S’han establert estratègies per a les àrees especialitzades en els sectors i àmbits següents: a) Estratègia d’intensificació urbana a: Cunit (el Pla de Cunit) Llorenç del Penedès (Llorenç del Penedès) b) Estratègia d’extensió a: la Bisbal del Penedès (Pol. ind. les Planes de l'Albornar) Santa Oliva (Pol industrial) c) Estratègia de reducció o extinció a: Calafell (Calafell - Segur de Calafell) (Torrosolla) el Montmell (la Talaia) el Montmell (Can Merlès) l'Arboç (Industrial de l'Arboç) Masllorenç (la Font d'en Talló) d) Estratègia específica a: Albinyana (Bonaterra - la Papiola) Montmell (Mas Mateu) Santa Oliva (les Pedreres) el Vendrell (Bonavista - el Romaní) el Vendrell (sud-est del nucli) el Vendrell (Pla de Mar - Estació)

S’han afegit condicions de zones verdes a: Segur de Calafell (al nord)

S’ha modificat la delimitació del nucli històric i les seves extensions i de les àrees especialitzades a: Bellvei (canvi d’especialitzat industrial a nucli històric i les seves extensions) Calafell (canvi d’especialitzat terciari a nucli històric i les seves extensions) Cunit (per canvi de l’estratègia de desenvolupament urbanístic) El Vendrell (en una específica al sud-est del nucli) L’Arboç (canvi d’especialitzat residencial a nucli històric i les seves extensions i canvi de nucli històric i les seves extensions a especialitzat industrial) Llorenç del Penedès (per canvi de l’estratègia de desenvolupament urbanístic, canvi de nucli històric i les seves extensions a especialitzat industrial) Sant Jaume dels Domenys (per canvi de l’estratègia de desenvolupament urbanístic)

Conca de Barberà

S’han establert estratègies per a les àrees especialitzades en els sectors i àmbits següents: a) Estratègia d’extensió a: Montblanc (Pol. ind. de Montblanc) b) Estratègia de reducció o extinció a: Pira (Pol. ind. de Pira)

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 122

S’ha eliminat com àmbit preferent d’extensió el que s’ubicava entre Montblanc i l’Espluga de Francolí (s’estableix, d’acord amb el nou codi d’estratègies específiques, una estratègia d’extensió del polígon industrial existent).

S’ha modificat la delimitació del nucli històric i les seves extensions i de les àrees especialitzades a: Belltall (per correcció d’errors materials) L’Espluga de Francolí (per correcció d’errors materials) Montblanc (per correcció d’errors materials: un sector industrial) Montblanc (per correcció d’errors materials: un sòl terciari) Sarral (per correcció d’errors materials) Vilaverd (per correcció d’errors materials: un sòl industrial que ha passat a sòl de protecció especial)

Priorat

S’ha modificat la delimitació del nucli històric i les seves extensions i de les àrees especialitzades a: Gratallops (per ajustament al nou POUM aprovat)

Tarragonès

S’han modificat les estratègies de desenvolupament urbanístic dels nuclis següents: Centre urbà per a Altafulla (abans era Canvi d’ús i reforma interior) Centre urbà per a Creixell (abans era Canvi d’ús i reforma interior) Centre urbà per als Pallaresos (abans era Creixement mitjà) Centre urbà per a Roda de Barà (abans era Canvi d’ús i reforma interior) Creixement moderat per a Renau (abans era Millora urbana i compleció) Creixement moderat per al Catllar (abans era Millora urbana i compleció) Creixement moderat per a Vespella de Gaià (abans, per error material, no tenia estratègia) Millora urbana i compleció per als Masos de Vespella (abans no tenia estratègia) Millora urbana i compleció per a Ferran, al terme de Tarragona (abans no tenia estratègia)

S’han establert estratègies per a les àrees especialitzades en els sectors i àmbits següents: a) Estratègia d’extensió a: Torredembarra (Pol. Ind. Torredembarra - Altafulla) Vilallonga del Camp (Pol. ind. de Vilallonga) b) Estratègia de reducció o extinció a: Altafulla (les Brises del Mar) la Pobla de Montornès (Pol. ind. de la Pobla de Montornès) Vespella de Gaià (Mas Cornudella) Vilallonga del Camp (Pol. ind. Mas de l'Ignasi) c) Estratègia específica a: Constantí (sud pol químic), ara protecció territorial per risc o afectació Creixell (l'Eixample Residencial de Creixell) els Pallaresos (Polígon industrial dels Pallaresos), o protecció especial o ús singular la Secuita (Pol. ind. de la Secuita) Perafort (Estació de l'AVE del Camp de Tarragona) Roda de Barà (est del nucli) Torredembarra (l'Eixample Residencial de Torredembarra) Tarragona (segona fase del CIM del Camp), directriu de titularitat pública d) Estratègia de centralitat a: el Catllar (l'Esplai Tarragoní - Bonaire - el Mas de Panxer)

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 123

S’han eliminat com àmbits preferents d’extensió la segona fase del CIM del Camp i Perafort (per als quals s’estableix una estratègia específica). Se n’han afegit al nord de Torredembarra, a la riba dreta del Francolí a Tarragona i a l’est de Sant Salvador, al terme dels Pallaresos. Es manté el situat entre les Gavarres i l’AP-7, en terme de Constantí.

S’ha eliminat la consideració d’espais lliures interns de la gran peça situada entre Torreforta i Bonavista, al terme de Tarragona, en coordinació amb la revisió del POUM en curs.

S’ha eliminat el separador urbà a Perafort (i s’ha establert una estratègia específica en substitució)

S’ha modificat la delimitació del nucli històric i les seves extensions i de les àrees especialitzades a: Altafulla (per canvi de l’estratègia de desenvolupament urbanístic i correcció d’errors materials) El Catllar (canvi de nucli històric i les seves extensions a especialitzat residencial) El Morell, al nord del nucli (canvi d’especialitzat residencial a nucli històric i les seves extensions) La Pobla de Montornès (correcció d’errors materials) Perafort (correcció d’errors materials) Roda de Barà (correcció d’errors materials) Salomó (correcció d’errors materials) Salou, al nord-oest (canvi d’especialitzat residencial a nucli històric i les seves extensions) Tarragona: la Budellera (canvi d’especialitzat residencial a nucli històric i les seves extensions) i la zona industrial a la riba dreta del Francolí(canvi d’especialitzat industrial a nucli històric i les seves extensions) Torredembarra (canvi de residencial a industrial) Vilallonga del Camp Vila-seca

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 124

SISTEMA FERROVIARI

Nomenclatura

S’ha corregit la nomenclatura de la mal anomenada estació de Perafort, que està situada en terrenys del terme municipal de la Secuita i que queda indicada com Estació “Camp de Tarragona” de la línia Madrid – Barcelona.

S’ha corregit la nomenclatura de la mal anomenada línia de Mora, la qual queda indicada com a línia de “Móra la Nova”.

S’ha circumscrit el concepte de rodalies del Camp de Tarragona al que recull el Pla del Transport de Viatgers i les seves possibles ampliacions.

S’assenyala amb el nom d’estació “Central” la situada al sud de l’aeroport sobre el corredor ferroviari mediterrani.

Posició de l’estació intermodal del Camp de Tarragona

S’ha desestimat la proposta inicial de situar l’estació intermodal (confluència de la xarxa d’altes prestacions, els trens regionals, els trens de rodalies i el futur tramvia del Camp de Tarragona) al nord del nucli de Vila-seca i s’assigna aquest paper intermodal a l’estació Central que actualment es troba en fase de construcció al sud de l’aeroport de Reus i sobre el corredor ferroviari mediterrani. En conseqüència, s’ha reordenat tot el sistema de tren convencional (regional i de rodalies) i de tramvia per tal que conflueixin en aquesta nova posició.

Altes prestacions

S’ha recollit, com a traçat en estudi, la futura línia d’alta velocitat entre Castelló – Tarragona com un esquema, a títol informatiu, sense proposta de traçat:

S’assenyala com a tram a condicionar el tram del corredor mediterrani entre Vila-seca i Perafort, amb l’objectiu que pugui ser d’ample mixt i permetre que la línia convencional Reus – Roda pugui passar per l’estació central i permetre possibles moviments entre el sistema ferroviari de la conurbació central i l’estació “Camp de Tarragona” de la línia Madrid – Barcelona.

S’ha recollit la possibilitat que l’ample de via UIC, a més d’arribar al port, entri a la ciutat de Tarragona.

S’ha recollit, com a traçat en estudi, una possible pota d’ample UIC al complex turístic de Port- Aventura.

Xarxa convencional i rodalies de la conurbació central

S’ha corregit la part més oriental, a la zona de la Savinosa, del nou corredor ferroviari per l’interior de la ciutat de Tarragona (1era fase): ara discorre pel corredor de l’A-7, el qual es preveu quedi desafectat com a sistema viari a curt termini. En aquesta zona s’han afegit dues possibles noves estacions de tren: una a Monnars i l’altra a la Budellera.

S’ha modificat el traçat del nou corredor ferroviari pels barris de ponent del municipi de Tarragona (2ona fase): ara discorre, per anar a trobar l’estació central, seguint més o menys l’eix de la carretera T-11. En aquest tram, s’han afegit tres possibles noves estacions de tren: una al nord de Torreforta, l’altra en la futura àrea d’expansió urbana en terme de Constantí (prop de la zona terciària de les

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 125

Gavarres) i la tercera al nord-oest de l’aeroport, en una zona de possible expansió urbana de la ciutat de Reus. S’han grafiat explícitament com a trams ferroviaris a desafectar el del front marítim de Tarragona (entre la Savinosa i Tarragona-classificació), el que actualment discorre entre el polígon petroquímic sud i el complex turístic de Port-Aventura, el tram que uneix Vila-seca i Reus, inclosa bona part del traçat per l’interior de la ciutat, i el tram urbà per Roda de Barà.

S’ha recollit, com a traçat en estudi, un possible by-pass perquè els trens de mercaderies que van a Lleida poguessin evitar la raqueta urbana actual per l’interior de la ciutat de Reus.

Tramvia (el Tramcamp) de la conurbació central

No s’ha definit el traçat per l’interior de les ciutats de Tarragona i de Reus atès que, en el moment d’aprovar inicialment el Pla territorial, el Tramvia es troba en fase d’estudi informatiu detallat. Si que s’estableixen, però, en la memòria algunes prescripcions que hauria de tenir en compte el mencionat estudi informatiu. A Reus, cobrir la possible futura àrea estratègica d’activitat econòmica al nord de l’aeroport i la nova estació de tren, l’expansió de ciutat cap a l’est, la nova centralitat emergent de Bellissens, els barris de l’oest i l’estació de tren actual. A Tarragona, relligar la zona costanera, els entorns de l’hospital i la zona universitària, arribant a Sant Pere i Sant Pau, entenent que les relacions entre Imperial Tarraco i la Budellera es produiran mitjançant rodalies d’elevada freqüència de pas.

En l’eix Cambrils – Vila-seca – Reus, s’ha modificat el traçat del tram que uneix Salou i Vila-seca, que es proposa pel traçat actual del ferrocarril; i també el que uneix Vila-seca i Reus, que es proposa que vagi a trobar l’estació Central (relligant, també, Vila-seca i els seus polígons industrials), passi per sota de l’aeroport (per anar a trobar la terminal de l’aeroport) i entri a la ciutat de Reus més al nord de la terminal de l’aeroport, de forma que doni cobertura a la futura extensió de la ciutat cap a llevant i als actuals barris de l’est de la ciutat.

S’ha recollit una connexió directa entre Tarragona i Cambrils per l’actual N-340a, servint la futura zona terciària de Tarragona que sorgirà de la reconversió dels teixits industrials actuals a ponent del Francolí.

S’ha recollit una connexió directa entre Tarragona i l’estació Central, entre la Canonja i Bonavista i passant per la futura àrea d’expansió urbana en terme de Constantí, al nord de la carretera T-11.

S’ha substituït de la llegenda, memòria i normes el concepte de plataforma segregada de transport públic pel de Tramvia (Tramcamp) si bé s’especifica, en la memòria, que durant una primera fase pot haver alguns trams que se serveixin mitjançant transport públic rodat fins que s’atenyi la dimensió urbana necessària per fer viable el tramvia.

Resta del sistema ferroviari

A l’entorn de Valls, s’assenyala una nova pota ferroviària per a mercaderies per al polígon industrial situat al nord de la ciutat i la seva futura àrea d’expansió cap a llevant. També s’assenyala una nova estació de tren a Puigpelat.

En la línia Reus – Roda, s’han grafiat les estacions de tren i s’assenyala una variant pel sud del nucli urbà de Roda de Barà amb una estació que substituiria l’actual. S’emfatitza que la línia serà de doble via i amb doble túnel a Puigdelfí i que serà d’ús mixt persones – mercaderies per relacionar el Baix Penedès amb el sistema ferroviari central. La línia també tindrà estacions a la Pobla de Montornès, Riera de Gaià i el Catllar.

S’han proposat noves estacions a Creixell i a Roda de Barà platja.

S’assenyala una nova estació de mercaderies a Montblanc lligada a la presumible expansió del polígon industrial actual.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 126

Correcció d’errors materials

S’han eliminat, atès que es tractava d’un error material, alguns traçats ferroviaris a l’entorn de l’Arboç deixant la via actual, si bé en la memòria s’explica que queda pendent de definir mitjançant estudi informatiu detallat si el pas de mercaderies cap a Vilafranca implicarà el desdoblament del corredor actual i si, en cas que prosperés el Logis Penedès, hi haurà una pota ferroviària que li doni servei.

S’ha analitzat i desestimat

El pas de les mercaderies industrials del port per fora del nucli de Vila-seca, pels polígons industrials que té a llevant, seguint la carretera de Bellissens.

El traçat a estudi Perafort – Valls perquè el tren entre el Vendrell i Valls-Lleida pogués passar per Perafort.

El nou traçat directe Alcover – Valls sense passar per Picamoixons.

La futura posició estació de Valls (ja és prou cèntrica l’actual).

La possibilitat de situar una estació a Constantí

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 127

SISTEMA VIARI

Eix Alcover – El Vendrell

S’ha proposat una variant sud de Valls més oberta, per no comprometre en el futur l’extensió urbana de la ciutat i enllaçar correctament la ciutat amb l’autovia A-27 (defugint la biela projectada fins ara), i deixant oberta la possibilitat que, en el futur, pogués formular-se com una via segregada fins l’AP-2, al terme de Vila-rodona. En conseqüència, s’ha canviat la posició de l’enllaç amb l’A-27 més al sud. S’assenyala un àmbit de reordenació viària a l’enllaç entre aquesta nova autovia i ronda i Alió.

S’ha proposat la variant d’Alió pel sud del nucli urbà, atès que ja no es proposa la reserva de sòl estratègic contigua al nucli i a la qual l’anterior proposta viària mirava de donar servei.

S’ha substituït la variant de la C-51 a Vilardida per una molt més cenyida a la traça viaria actual i de molt menor impacte sobre l’entorn del riu Gaià.

Eix Reus – Torredembarra

S’ha decantat la proposta per l’alternativa B de l’avantprojecte, és a dir, la que discorre més al sud, entre l’aeroport i el polígon industrial de Constantí. No obstant això es porta fins l’actual carretera N- 240, essent la connexió amb el nou vial d’ús urbà previst entre Sant Salvador i Perafort un ramal secundari, una via integrada. L’alternativa B és igual en prestació de serveis a l’alternativa A, però discorre per territoris ja més urbanitzats, no ha de travessar zones amb riscos tecnològics i és la preferida pel territori.

Eixos viaris de la Conca de Barberà

S’ha allunyat més a ponent el traçat indicatiu de la futura carretera Montblanc – Tàrrega al seu pas per Solivella.

S’han ajustat millor, amb menys impacte sobre els nuclis, les variants de l’eix Montblanc – Igualada de Pira, Sarral, Rocafort de Queralt i les Piles de Gaià.

S’ha decidit proposar la variant de Santa Coloma de Queralt pel nord.

S’ha recollit la C-37 antiga, entre el Pont Armentera i la comarca de l’Anoia, com a via integrada, en coordinació amb el que proposa el Pla territorial limítrof de Comarques Centrals.

S’ha recollit l’autovia Montblanc – Lleida com a traçat en estudi.

Eixos viaris del Baix Penedès

S’ha situat millor, una mica més al sud, la possible nova sortida de l’AP-7 a Banyeres del Penedès.

S’assenyala la reserva de la Bisbal del Penedès més cenyida al polígon industrial i l’IDIADA, amb menor impacte sobre la fragmentació del territori.

S’ha ajustat la pota d’enllaç entre el nucli de Bellvei i la futura autovia A-7.

Eixos viaris del Tarragonès

S’ha ajustat el traçat del futur corredor de l’A-7 cenyit a l’AP-7 a la reserva que proposa l’Ajuntament de Tarragona en la revisió del POUM en curs.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 128

S’ha recollit com a nou traçat rellevant a escala territorial el que proposa l’Ajuntament de Tarragona en la revisió del POUM en curs entre l’antiga N-340 i la futura A-7 cenyida a l’AP-7, passant per les noves àrees d’extensió urbana de la Budellera i Terres Cavades.

S’ha recollit la via prevista entre Sant Salvador i Perafort com una via d’ús urbà, una via de perímetre dels futurs creixements previstos, deslligant-la funcionalment de l’eix Reus – Torredembarra (eliminant el tram no cenyit al sòl urbà actual o futur i vinculant-la mitjançant rotondes pacificadores).

S’ha recollit com a via estructurant primària la carretera de Bellissens en el seu tram entre l’antiga N- 340 i l’autovia T-11.

S’ha grafiat l’autovia de la Pineda i el nou vial paral·lel d’ús industrial d’acord amb el que recentment han pactat els agents i administracions concernides.

Eixos viaris del Baix Camp

S’ha recollit la carretera Reus- Cambrils com a via estructurant primària i s’ha allargat més al sud, fins al vial del Cavet.

S’ha assenyalat com a zona de reordenació viària la connexió entre la carretera de Riudoms i l’autovia T-11, per mirar si se li pot donar connexió directa i solucionar els problemes de congestió.

Vies estructurants suburbanes

S’han afegit, dins la categoria de vies estructurants suburbanes del futur les actuals carreteres de Calafell – Vendrell i Comarruga - Vendrell.

S’ha afegit, dins la categoria de via estructurant suburbana del futur la T-11 entre Tarragona i l’AP-7, que està cridada a esdevenir la rambla del Camp amb molt transport públic, continuïtat funcional, continuïtat urbana (primera i segona fase), equipaments d’abast regional, etc.

Correcció d’errors materials

S’ha grafiat correctament el traçat de l’A-27 aprovat, corregint l’error material que s’havia produït.

S’han grafiat correctament les carreteres del Priorat, corregint els errors materials que hi havia.

S’han grafiat correctament les variants ja executades de l’Argilaga (la Secuita) i Albinyana; i la nova carretera entre Alió i Puigpelat.

S’ha eliminat l’error material de grafiar com a carretera el que és un curs fluvial, a la zona de la Pineda.

S’ha eliminat l’error material de grafiar una variant nord de Salou (C-31B) que no es correspon al POUM recentment aprovat del municipi.

S’ha grafiat correctament el vial entre Cornudella i Ciurana.

S’ha grafiat correctament el vial entre el Catllar i la urbanització de la Cativera.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 129

S’ha analitzat i desestimat

L’assenyalament en els plànols del projecte de millora de la T-224 entre Santa Coloma i Vallfogona, perquè en el costat segarrenc el Pla territorial de Ponent – Terres de Lleida no ho recull.

La hemi-ronda nord a Valls (entre el límit nord pol industrial i l’A-27)

El nou eix oriental estructurant 1+1 Tarragona – Sarral, per l’est de Valls.

El túnel del Coll d’Alforja, que no significa un salt en temps significatiu.

L’autovia a Casp.

Consulta pública de l’avantprojecte. Informe 130