patrimonis fràgils ELS ESCORXADORS Els escorxadors municipals constitueixen un bon exemple d’un tipus d’arquitectura en el qual el valor utilitari pot arribar a anul·lar el valor patrimonial. Un cop perdut el seu ús, sovint en pro de la modernitat i el progrés per als quals també fou creat, perd qualsevol valor que n’aconselli la cura i rehabilitació.

>> Escorxador GEMMA DOMÈNECH > TEXT Municipal de la Bisbal.

Catalunya, la construcció de recursos econòmics, les iniciatives més o menys sistemàtica municipals es van quedar al calaix o d’equipaments dissenyats van tardar decennis a materialitzar- específicament per al sa- se. L’any 1891, l’arquitecte provincial crifici del bestiar va ar- Manuel Almeda havia dissenyat un rencarA a mitjan segle xix, fruit dels cor- nou escorxador per a Banyoles, però rents higienistes arribats d’Europa, que aquest no es construí fins cinquanta van desembocar en la promulgació de anys després, i es va fer en un altre em- la Reial ordre de 25 de febrer de 1859, cebo de las reses colgadas, huevos cuya plaçament i seguint un altre projecte. que regulava el sacrifici d’animals per transformación en larvas o gusanillos A la Bisbal, l’any 1894 Martí Sureda sig- al consum humà. Fins aleshores la re- se verifica en menos de una hora; el nà els plànols per a un nou edifici, que alitat que es vivia devia ser semblant a aire que allí se respira está impregnado s’inaugurà el 1930 després d’un canvi la que descrivia l’inspector de carns de de cuantos gases pueden desprenderse de projecte i d’arquitecte. Un cas sem- l’Ajuntament de Girona l’11 de febrer de de una fermentación pútrida continua; blant és el de Palamós, on existeix un 1867: «Así pues una casa con dos cua- y la hediondez de su atmósfera corres- projecte de 1898, també de Martí Su- dras, encerrándose en una de ellas los ponde perfectamente al mal gusto de reda, que tampoc no va veure la llum. bueyes, las terneras y los cerdos, en la su construcción [...] Añádase a todo El nou edifici el construí Zoilo Costart otra las reses lanares; luego una sala esto la gritería de los trabajadores, cu- l’any 1905. L’escorxador municipal de de matanza donde se sacrifican todas biertos de sangre y armados de su ins- Caldes de Malavella es va bastir l’any las reses escepto las de cerda; más allá trumento mortífero; tal es el retrato fiel 1928, amb plànols de Raimon Duran un patio destinado a la vez a la matan- y exacto del Matadero de esta Capital». Reynals; abans s’havien frustrat dos za de los cerdos y a la limpia de los des- L’escorxador esdevingué des de projectes d’Isidre Bosch, signats els pojos de todas las reses; todo reduci- final del segle xix un servei munici- anys 1910 i 1923. Del mateix arquitec- do, mal ordenado, con un manantial de pal fonamental, i la majoria de con- te és el projecte també frustrat per a agua que tan pronto lo inunda todo, tan sistoris promogueren la construcció, Cassà de la Selva de 1908. Tots aquests pronto se queda en seco, con sus acue- en terrenys situats fora vila, de nous i casos demostren l’anhel dels munici- ductos o regueras profundas, donde se moderns edificis que s’adeqüessin a la pis per regular una activitat tan insalu- detiene todo género de inmundicias, y nova realitat demogràfica. Són els ca- bre i alhora necessària com el sacrifici particularmente desperdicios anima- sos de Portbou (1893), Girona (1894), d’animals destinats al consum. les que millares de ratones arrastran al Figueres (1902), Ripoll (1906), Palafru- Els projectes esmentats són exem- través de las grietas de las mismas re- gell (1907), Calonge (1911), Campde- ples d’una arquitectura monumental gueras». L’esperpèntica descripció no vànol (1912), l’Escala (1913), Lloret de dissenyada per figures de primera fila i acaba aquí, sinó que continua amb un Mar (1925), Camprodon (1926), Sant construïda seguint els cànons estilístics retrat que posa els pèls de punta i sot- Joan de les Abadesses (1926), Ribes de de cada moment; per tant, uns edificis met a prova la capacitat del lector més Freser (1927) o Salt (1930). En alguns que més enllà del seu utilitarisme podi- resistent a l’aprensió: «y sobre estas mis- municipis, gairebé sempre per manca en arribar a crear estil en les viles on es mas regueras, verdaderos focos de infec- construïen. Però aquestes raons sovint ción, se hallan colgadas las reses lanares Els escorxadors eren uns no s’han tingut en compte. La pressió desolladas durante cuatro o más horas, urbanística, fruit del creixement de- cubiertas, particularmente en verano, edificis que més enllà del mogràfic, ha absorbit cap a l’interior de insectos, cuyo instinto los lleva a de- seu utilitarisme podien dels pobles aquests equipaments i la poner sus huevos entre los pliegues del arribar a crear estil en privatització i modernització del sec- les viles on es construïen

74 > revista de girona 256 >> Antic Escorxador Municipal de l’Escala, actualment Museu tor els ha tornat desfasats. Dels vint-i- linas va edificar amb un arquitecte molt de l’Anxova i la Sal. cinc municipis que hem estudiat, no- menys conegut, Lluís Girona, a Sant Joan més en tres (Palafrugell, Camprodon i de les Abadesses, sí que ha estat recu- Ribes de Freser) segueix en ús l’edifici perat. A Ripoll, l’any 1993 rehabilitaren «històric». Pel que fa a la resta, en el Tot i la significació dels exemples l’edifici construït per Antoni Coll Fort, un millor dels casos aquesta situació els apuntats, no podem parlar d’una ten- arquitecte molt prolífic a la Garrotxa i el ha conduït a l’abandó. Actualment, la dència general, perquè en aquest ma- Ripollès, però molt poc reconegut per la meitat dels escorxadors municipals de teix període han tingut lloc algunes història. En canvi, d’un personatge amb la demarcació de Girona es mantenen desaparicions sonades. L’any 1991 a molt més ressò, Manel Almeda, s’ender- dempeus i fan funcions de magatzem Girona s’enderrocà l’edifici de l’avin- rocaren els de Girona (1916) i Portbou municipal. A tall d’exemple podem guda Ramon Folch, construït per Martí (1893). I de Joan Roca Pinet, el de la Bis- esmentar els de Campdevànol (1912), Sureda l’any 1894 i ampliat per Manel bal resta abandonat, mentre que el de la Bisbal (Joan Roca Pinet, 1925), Salt Almeda el 1916. També desaparegué Calonge va ser parcialment rehabilitat. (Rafael Sánchez Echevarría, 1930) o aquest mateix any el de Palamós, cons- La supervivència i conservació Tossa de Mar (Josep Claret, 1955). truït el 1905 per Zoilo Costart. Altres d’aquest patrimoni, sorprenentment, Coincidint amb el creixement i ex- escorxadors que han estat enderrocats tampoc té a veure amb la seva inclusió tensió dels serveis municipals i, per tant, són els de Blanes, Olot i Portbou. a l’inventari del patrimoni de la Gene- de la demanda de nous equipaments, i La rehabilitació dels que s’han salvat ralitat de Catalunya. En aquest catàleg en un context de valorització del patri- no ha anat pas lligada al reconeixement tant hi podem trobar edificis com els de moni industrial, alguns municipis han que té actualment l’arquitecte, si bé po- Campdevànol, Santa Coloma i Vidreres, apostat per la rehabilitació d’aquests edi- dria fer-ho pensar el fet que l’escorxador tots abandonats, com els de Calonge, ficis. Seguint l’exemple de Figueres, que de Figueres sigui obra de Josep Azemar Figueres, Lloret o Ripoll, aquests reha- l’any 1985 va ubicar-hi l’Arxiu Comarcal (1902) o el de Lloret de Mar de Bonaven- bilitats. O els de Camprodon, Palafrugell de l’Alt Empordà i una sala d’exposici- tura Conill (1925), dos arquitectes ben i Ribes de Freser, que hi figuren i estan ons, els darrers anys alguns municipis coneguts. Així, els edificis que Raimon en ús. Els casos més extrems són els de han reconvertit els seus escorxadors en Duran i Reynals, un arquitecte de prime- Girona i Olot, inclosos en l’esmentat in- equipaments culturals. És el cas de Ri- ra fila, va projectar amb l’enginyer César ventari de la Generalitat, malgrat que ja poll, que el rehabilità l’any 1993 com a Molinas a Camprodon (1926) i Ribes no existeixen, i enlloc s’esmenta aquest Centre Cultural Eudald Graells; Calonge, de Freser (1927) no han estat rehabili- fet, mentre que hi apareix com a ender- que l’any 2003 ubicà el Casal de Joves a tats. Per contra, el que varen construir rocat el de Sant Joan de les Abadesses, la torre de l’escorxador (queda pendent, a Caldes de Malavella està en obres ac- que precisament està en procés de recu- però, la intervenció en la resta de l’edi- tualment, i el que l’enginyer César Mo- peració, i no hi figura un edifici com el fici). A Sant Joan de les Abadesses, l’any de l’Escala (1913), declarat bé d’interès 2004 començaren les obres per instal·- La rehabilitació dels local pel municipi i acabat de rehabilitar. lar-hi el Casal Jove. A l’Escala, el 2006 hi inauguraren el Museu de l’Anxova i la que s’han salvat no Gemma Domènech Casadevall Sal. I a Caldes de Malavella actualment ha anat pas lligada al és historiadora de l’art i investigadora hi estan ubicant la deixalleria municipal. a l’Institut Català de Recerca reconeixement que té de Patrimoni Cultural. actualment l’arquitecte

revista de girona 256 > 75