Isabel Vi Lar De Llagostera, Lluitadora Social I Pedagoga

32 l\.[^] f' REVISTA DE GIEÜNA •* NÚM. 2o^ MAií^-AhRiL ZCK:Í •» <• HISTORIA

,; *V a •

Isabel Vi lar de Llagostera, lluitadora social i pedagoga

Joan Caries Gelabertó

A part de destacar en la batalla de la La Pujada de Caldes de Uagostera al principi delsegíeXX. Bisbaí, i de teñir una important activl-

tat pedagógica a final del segle XIX,

Isabel Vilá fou una de les pioneres del

sindicalisme a Catalunya. Pere Calmó

parla de la seva activitat com a infer-

mera durant els fets de la Bisbal a

Reseña histórica de ¡os Sucesos de ¡a

viila de La Bisbal y su distrito {Girona.

1932). A répoca republicana Caries

Rahola esmenta Tactuacló d'lsabel

Vilá a Wcíes Hero/ques (Girona, 1932)

i a Breviari de ciutadania (Girona,

1933). L'any 1996 Francesc Ferrer i

Girones publica la seva biografía sota

el títol Isabel Vilá i Pujol. La primera * f^'^i^.-í^í^s sindicaiista catalana, editada per l'Ajuntamentde Uagostera. •*^ HISTORIA •* «f-REVISTA DE GTRONA •* NÚJM.-ics MAKC-ABJUL 2CCII *-[i-|.9l33

Na ixement i infantesa de 1843, encarat a impedir la con- cia. Aquesta industria generava uns solidació de la dictadura del gene treballadors relativament acomo- Isabel Vilá i Pujol va néixer a ral Narváez, del partit moderat. i dats, cuites i proclius ais discursos Calonge el 3 d'agost de 1843. Els esclafat a sang i foc per rextMrit, el anticlericals i progressistes. Així es seus pares foren Seginion Víla. fill qual ocupa Figueres, Girona, Olot configura un bloc polític interclas- de Calonge i de professió taper, i i Roses. Enmig d'una intensa sista que agrupava industriáis i tre Teresa Pujol, filia de la jonquera. repressió, es clausuraren diaris, balladors del suro -interessats a El uiatriiiiojii tingué cinc filies, de societats i ajuntaments, i es dissol- evitar l'exportació del suro en brut les quals Isabel era la tercera. Ais gué la Milicia Nacion;U. SHniciava i pai'tidaris del proteccionisme—, i anys 50 del s. XIX la Riniília es va un període de gairebé vint-i-ci]ic també vinyataires orientats al mer- traslladar de Calonge a Llagostera, atiys de govern oligarquic a mans cat i que constitu'ien dins del nión llavors iniportant ceiicre industrial del partit moderat. rural uns agents econótnics sui-o taper. El 1857 Isabel Vilá consta moderiis i receptius ais discursos Per eniniairar la posterior acci- domiciliada ja al padró de Llagos esmentats. vitat política i sindical d"Isabel Vila tera. juntament ainb la seva mare Així, ais dos Empordans i a les heni de teñir ben ciar quin era el Teresa i les sevcs germancs Isabel, Gavarres trobem tot un sistema de context polícic d'aquells anys. La Caterina i Adelaida, anib domicili relacions económiques i socials, revolució burgesa a Espanya es a la placeta d'Orients i órfena ja uns nuclis urbans que actuaven de niaterialitza entre 1S35 i 1837 per del pare. Consol Roqueta, la seva centre d'irradiació espiritual, i la l'aliani^a entre burgesia i noblesa, neboda -que va conéixer-la ais 4(i proxiniicat geográfica de Fran<;a, que. davant la inviabilitat de anys, quan ja havia tomat de que afavoria rassinülació deis l'Antic Réginr per fer funcionar la rexili—, facilita la intlirmació que corrents republicans (2). hisenda de l'Estat, es van plantejar Isabel de jove ei"a «encisadora i de la transformació capitalista de gran bondat", en una carta a Caries Sexenni Democrátic: la revolta de 1869 ragricultiu-a al seu favor, en detri- Rahola de maig de 1934. Per ella meiit de la pagesia, i l'articulació sabeni que Vila havia establert i'ela- La caiguda del govern moderat i d\ni aparell d'Escat i fiscal cobe- cions amb un jove de Llagostera de d'Isabel II el setembre de 1868 va i"ent i d'uii nicrcat interior. Es posició acomodada, fins que aquest crear una dinámica poHdca nova. posaven així les bases per a l'Estat intenta excedir-s4ii. per la qual Com assenyala Josep Fontana, centralista olígarquic, sotmes a cosa ella decidí acomiadar-lo i dei- el moviment de setembre de 1868 intei'V'encions militars periódiques. xar de freqüentar llocs de diversió, fon un cop d'Estat distressat de Per rectificar el canií pres peí i va romandre soltera tota la vida. revolució, auspiciar pels sectors capitalisnie espanyol es crearen A part de treballar, el temps Uiure mes conscients del capitalisnie oposicions que buscaven estendre l'esmerí^ava a atendré els malalts de espanyol. Aquests, Iligats a les la propictat, una democratització la vila, i a aprendre a llegir i escriu- companyies de ferrocarriis i a les efectiva i el federalisnie eníront del re per tal d'arríbar a mesera. Encara societats de crédit -en fallida des- centmlisme. Així es van íoruiar els que la Uei Moyano establia en teo prés de la crisi ñnancera de 1866-, priniers quadres del republicanisme ría l'obligatorietat de Teducació de estaven exasperáis per les restric- federal al nostre país; també les nenes, aquesta, del tot precaria, cions ais crédits i l'increment de s'introduVren les primeres formula- no s'orientava a aportar eoneixe- tarifes per part de les companyies cions teoriques del socialisine uto- ments tccnics ni teorics, sino a for ferroviaries -i nipos a des pels pie. Un borne clau per a la pene- mar la moral. La creacitS d'escoles governs de Narváez i González tració del republicanisme i del de mestres. la llei la deixava a la Bravo-, i per la corrupció i nepo- pensanient cabetia al nostre país i a voluntar de les diputacions. 1 a les tisme de la camarilla reial IHgada a les nostres conrarques ton Abdó mestres no se'ls donava citulació, la tacció ultramuntana. sino un certificat d'apticud. Terrades(l). Excloses del joc polític, la resta El naixement d'Isabel Vila A les poblacions on la industria de faccions de la burgesia propi coincidí anib Fesclat del rnoviment del tap de suro era predoniinant, el ciaren una allanera conjunta de juntista de laJaLiiáncia el sctembre republicanisme tenia molía audien pi'ogressistes, detiiócrates i Unió 34 [l?!-l *- RiVISTA DE GTRONA •* Nl'lM. la^ MAK(;-A]^RI] IO:;:l ^ <- HISTORIA

El naixement d'lsabel Vilá '• B H D a u u ¡I moviment juntista de la Ja^ la consolidació de la dic

Libera!, per engeg.ir un moviment cans ordenaren la insurrecció. que Isabel Vilá, sindicalista de l'AIT que no passés d'nn cop d'Estac, tingué repercussió a Catalunya, pero qne tiiiiûés aparenta tii^ Andaiusia. País Valencia i Aragó, i Les Ilibertats deniocrátic|ues del revolució; que cnderroqués In que toLi dispersa, caótica i mancada Sexenni aíavoriren la creació deis monarquía borbónica i qne impo- d'enllai,'os, servéis, directives clares primers iiuclis del Moviment sés mesnres de reforma política i i centres de decisió. Al Principat es Obrer, que adoptaren Lapolicícis- económica íavorables ais colpistes. Iluita, a part de l'Empordá. a Igua me anarquista, després de la gira de La dijiamica del Sexenni lada. Reus, Arenys... Agreujats a Fanelli per l'Estat espaiiyol a final Democrátic pero, activa altres tor mes per Taranzel Iliurecanvista, que de 1868. Aviiit aquests nuclis s'alli- ces que aspiraven a enderrocar la permetia Texportació del suro en beraren de la tittela política que els monarquia o bé a suprimir la pro- brut, els federáis gironins es distri- volia imposar el republicanisme, el pietat privada deis mitjans de pro- bui'ren en tres grans partides: la del qual, encara que avaiitât socíal- ducció (3), Baix Emporda amb Caimó, la de ment, era respectuós amb la pro- A les nostrL's comarques el Sunyer i Capdevila a Vilabertran i pietat privada. AJ congrés de juny republicanisme iederal era prou la d'Ametller a TórteUa. A la Bisbal de 1870 es constituí formalment la forc com per imposar la seva s'aplegaren els federáis de la Valí Federació Regional Espanyola de presencia a les juntes revoluciona- d'Aro, Llagostera i resta del Baix l'AIT (Associació Internacional de ries a fmal de setenibrc de 1868. Emporda fins a arribar ais 3.Ü00. Treballadors). A fabril de 1872 Pero, com arreu, les juntes es van En reunions previes, Isabel Vila tenim constancia que ais sindicats liavcr de dissoldre per ordre del s'havia oposat al moviment, per la de LAIT hi havia 2.51)0 afiliats a les govern provisional. Al novembre qual cosa fou insultada; pero, una nostres comarques. A Llagostera hi de 1868 la gira del politic socialista vegada iniciat, hi contribuí decisi- havia una tederació amb tapers, Fernando Garrido i de Tetnóleg vament amb un equip de noies sabaters i paletes. disposades a fer-se carree deis Elie Recias palesa refervescéncia Vila participa en el míring d'afir- ferits. Els federáis de Llagostera republicana, amb clamorosos mació internacionalista del 30 s'adrecâren a Calonge, i s'hi ajun- mitings coin el de Llagostera. En d'agost de 1872 a Sant Feliu de taren amb els de Sane Feliu de aquest clinia s'inscriu la petició de Guíxols, que reuní 150 persones. El Guíxols per anar plegats fins a la 800 dones d'aquesta viLi a les seu parlament, d'estil pedagógic í Bisbal el 3 d'octubre. Alia Caimó Cores el mar<; de 1869 -de la qual planer, contribuí al fet que tots els espem ordres de Sunyer i Capdevi Vila fon probablenient promoto oficis de Sant Feliu constituíssin la la, pero en desentendre-se'n ra—, on es demanava rabolició de Secció Local de TAIT El Consell aquest, hagLieren de fer front a una les quintes, la separació Església- Federal de Lentitat, amb seu a columna del goveriiador militar de Estat i la ilibertat de cuites. Valencia, li adret^á una carta el 8 Girona, Crespo. Parapetats a la Bis d'octubi"e agiTLÍnt-li la seva participa- La majoria monárquica de les bal, amb l'ajut de canons portats de ció a facte de Sant Feliu i l'encoratja Corts imposa la dinastía deis Sant Felíu í d'un expert suís en a perseverar en els ideáis obreristes. Savoia, per la qual cosa els republí- defensa, Radaellí, els federáis topa cans assajaren la via armada. Les ren amb els 1.200 bornes de la Isabel Vilá propicia la creació de provocacions del govern i del columna Crespo el 6 d'octubre, i seccions de paletes i de tapers, que ministre Sagasta els van donar els van derrotar. El Foc de la Bisbal es constitu'íren en Federació Local Texcusa. L'aixecament del setem- fou una victoria federal, pero coin de f AiT a Llagostera, almenys des bre-octubre de 1869 fou una res- que el nroviment en conjunc no d'octubre-novembre de 1872. La posta al desarmament de les milí- progressava, els íederals de la Bisbal seva activitat reivindicativa comporta cies voUintaries de Barcelona, van díspersar-se el día 9. La contri- qtie li dediquessin una cant^^ó a Lla Tarragona, etc., i a la circular de bució de Vila i el sen equip fou gostera, a causa de l'enfrontament Sagasta del 25 de setembre, que decisiva per paLliar les ferides pati- de l'AIT local amb les autoritats atorgava ais governadors civíls la des durant la batalla. Caimó exalta i-epublicanes de la vila per l'aplicació facultat de suspendre els drets reco- el seu paper com a activista lluita- de la normativa del 24/7/1873 del neguts a la Constítucíó. La major dora, valenta i decidida (4). govern república, que Umitava a part de dirígents i diputáis republi- cinc hores la jornada laboral deis HISTORIA •> t'REVISTA DE GTRONA-* NiJM. 2::':í MAKC-AK-JUI. looi *-li

Isabel Vilá va viure en una d'aquestes cases de la placeta d'Orientde Llagostera, al final del carrerlldeSetembre. Durantlall Repúblicaaquestcarrerva portarel seu nom.

ne[is i iK'iies de mt-nys de 13 i 14 anys, rcspectivament, i ;i \'uit la deis nois nienors de 15 i les noies menoi-s de 17. Per aquesta causa, des d\ig(5st de 1873 Vihi i l'MT patiren una campanya d'injúries i de pres- sioiis per al tancaineiit de la íedera- Al cap de set anys retorna a Cata mare i esposa, i exclosa deis afers ció local; aqucll mateix mes es dis- lunya, aLiib el régiiu de la Restau- públics- Per aixó la podem incloure solgLié la societat de tapei"S. ració estabilitzat i anih un cert niarc dins del grup de dones capdavante- Moviment Obrer i republicaiiis- de llibertats tbrnials i de cuite. Esta- res en el moviment obrer de mc aliaren bifurcant-sc. El setíon blerta primer a Barcelona, des del l'época, JLintament amb Louise blasmava l'AIT, que parlava de líSK2 passá a ter de mestra a Tescola Micliel i Teresa Clarainunt, ante «liquidació social* i d'eliminar el del Centre República de Sabadell, cessores de les Iluitadores socials del sacrosant dret de propietat privada. Vilá participa en tota la cultura dis- segle XX, coni Rosa Luxemburg, La proclamació de la República va sident de la Restaurado, aglutinada Clara Zetkia i Frederica Montseny. radicalitzar les posicions. Arribada per la Institució]i Libre de Ense per Cubrir el biiit de poder creat per ñanza, que en un clima de Iliure Joan Caries Gelabertó i Orue í-i lihum¡iilor. la renuncia d'Amaden de Savoia, pensament pretenia una renovado accelera la desconiposició del repu- pedagógica que facilites Levolució blicanisme, el qual, aiub les revolees de la societat cap a formes laiqucs i Referéncies bibliográfiques carlina i cubana fora de concroL i democratiques, mitjaa(;:ant la crea- (1) 1\T :I rarticLilació de l'Estat ctintraliMa c.i] escindit eiure benevols de Salmerón ció d'escoles racionalisces que coin- L"( 111 saltar Iw obres df Josep Fontana L.^ Rci'ii- i Castelar, piniargallians, i intransi- batessin el monopnli de l'Església i liKiiîi Uhi-r,il (Poüliici y ¡•¡•¡ciciní.í, IH.^.i-Í!i-lS) gents cantonalistes. era incapai; de suplissin la desidia de TEstat en el (.Madrid, I'J77) i Li rriíiV tkl .^jfi/i¡rii> Rciiiiiirn, ¡Him-¡H^3 (BarcL-lonn. I'JV'J). Lw prinn;[L-s desmunear raparetl d'estat oligarquic terreny educatiu. Republicans^ ioniHilatiiins Jtl ifpublicniíisnK' i ik'l sniia- i de satister les demandes obreres i anarquistes, maíôns, espiritistes i lisnif ntúpic a VEstat tjspanyol <:Y\\ les deíicriu caniperoles. L'experiéncia republi protestants participaven d'aquest Jordi Makiijuer He Motes ,-| E¡ SOÜ.ÚÍÍIIW Í/I /Z..;,i.i,i,;, (,S'.^.í-I.^Yl^'(tí:l^L•dorla, l'J7T). cana acaba anib el cop de Pavia i la clima laicista i anticlerical. (2) Sdbii.- el tcixit sücia! qiiL- donava snport al dictadura de Serrano, etapa de pre- Vilá dirigí Tescola de nenes del reputillLMiiisiiif .1 k'-; coniaríjiies giroiiiiics paiTició nberta de la Restiuració. son de L-Linsiilia oblijíada L-Í pmleg de joa- Centi'e República de Sabadell fins qiiini Nadal al Ilibre dejt>si.'p í^lnra i .^nyel A les nostres comarques les a ser-ne desposse'ída per la junta Jnn¿nez Hl fr,lrf.il Pvre Caiimi lH¡9-tH7S bases socials solides del federaüsmc directiva el 1894-^5. Intuini que la (liareeiona, l'J?^) i l'obra dejusep Claní Bl i Tainenaca carlina inipediren la causa de Tactitud de la junta fou la fcili-Mliíim- ii Iví co)uirríf\ifí _íÍTOii\iics I868-ÍS74 (Cimna, I Wfn páyines 191-145). disgregació del republicanisnie. No relació de Vilá amb l'espiritisme, el (3) Cons\ilteu l'apannt dedicat a la lí-evoltició per aixó els republicans van deixar qual s'estructurava coni una cré dd ISÍüK ai Ilibre de Josep Fniitana CIIIÍI/JÍH de perseguir les societats obreres, i enla sense dogmes ni estructura (rowniii'o y tulihiik! piiHiiíiH m hi I2s¡iiiii!i ilcl les seccions de l'AIT a Llagostera, clerical. El 23 de desembre de sr^/ii A'Í.V (UaTL-L-lona. !'J73). (4) l'er a mi relai niés detini;iic d'aqiiests e-ideve- Olot, Blanes, Banyoles i la Bisbal 1896 luon a Sabadell. Per una nota iiinieiics eonsukeii els sei;üi'nis llibres: de van ser clausurades (5). necrológica sabcm cûe s'bavia Jostrp Clara i .^nyel Jiménez. H! j'rdfnil Pvtv convertit al luteranísme. L'ajut de Cjñííi!, /,'í/íí-ífi'7íi' (Barcelotia, l'>75):de l'Església Evangélica li permeté Josep Clara, í:/.< Mxraimcnis jaU-uih ¡k IH6'i n Exili, activitat pedagógica Ciroiia [Barcelona, 1*J73) i El {ahmlíam .j Ji'.( i Iliure pensament mantenir Pescóla de nenes. Ci'miirqiiV!\iii\oii!i!CS ¡86H-IH74 (Gircma, Isabel Vilá fo u u n a d o n a 1986); ¡ dd mateix Pere Caimó, Sucesos ik Lr Bishal y ?u ítisirito (BarceJona, IS7(I). El régini de Serrano clausura TAIT avanzada al seu temps; participa al (5) Sobre d pnicés de la 1 Repíiblica espaiiyola i les societats obreres. Isabel Vila Foc de la Bisbal, en mitings obre- éí údl la tdiisiilta deis llibres LJ / Rcpi'iíiliñt. bagué d'exiliar-se a Carcassona -a ristes i en la renovado pedagógica, El iniífoinhi de ¡imi mvhidóu jiiHidí! (Madrid. casa del senyors Muncada, aniics de en un moment en qué la dona era 1^73). de Juan AnHiriin Lac