30 30 eines u ci ó? eines l o e vo

portal fòrum fINESTRA Catalanitat en el segle XXI: Mercè Barceló: “Els drets humans no poden a me n t nació i sobirania “L’independentisme és ser mai un luxe que es pugui Josep-Maria Terricabras una reivindicació de més deixar de banda en moments democràcia, no de més nació” de dificultats” connexions Una conversa amb Ester Capella Hina Jilani Les múltiples ànimes de la nació Peter A. Kraus variables CLÀSSIC L’Estat espanyol i la confiança Manifest Russell-Einstein La sobirania nacional, avui en les institucions: Bertrand Russell Joan Lluís Pérez Francesch un fet generacional Sergi Cristóbal Jané TRIBUT El concepte de nació, avui Emmanuel Le Roy Ladurie Salvador Giner full de càlcul Martina Camiade Oriol Homs La Llei del canvi climàtic, entre les més ambicioses del món FILMOTECA ci ó a l s egle XXI: re p leg Immigració i nació al segle XXI: Marta Torres Werckmeister harmóniák noves estatalitats per un projecte Betsabé Garcia nacional no excloent arxiu La na Eunice Romero El retorn del president Tarradellas LLIBRERIA i el restabliment de la Generalitat navegador de Catalunya, 40 anys després Les arrels històriques Enric Pujol del nou nacionalisme escocès Montserrat Guibernau EXPLORADOR Tunísia, la revolució inacabada Cristina Mas DESEm bre 2017 la nació al segle XXI: replegament o evolució?

Mercè Barceló 30

“ L’independentisme és una reivindicació de més democràcia, no de més nació” una conversa amb Ester Capella eines Calàbria, 166 entresòl PATRONAT EQUIP TÈCNIC 08015 Barcelona Telèfon 93 567 78 63 [email protected] president COORDINAció Joan Manuel Tresserras Arnau Albert

Vicepresident Administració Josep Bargalló Joan Almacellas

director EXECUTIU comunicació Josep Vall Aida Martori

TRESORER projectes Jordi Roig Pere Sàbat

SECRETARI entorn Eduard López Eulàlia Solé

director ACADÈMIC formació Lluís Pérez Jordi Seguer

Vocals Núria Cuenca Josep Huguet Georgina Linares Enric Marín Isabel Nonell Miquel Pueyo eines30 El contingut dels articles PROJECTE GRÀFIC EDICIÓ és responsabilitat Suki Design Josep Vall dels seus autors i eines [email protected] no s’hi identifica necessàriament. SUPORT GRÀFIC Per reproduir un article Santi Bracons DIRECCIÓ cal demanar autorització Glòria Comellas Lluís Pérez per escrit a la redacció d’eines. Carme Pujol [email protected]

En enviar el seu treball a la redacció d’eines, l’autor cedeix a CORRECCIÓ COORDINACIÓ l’editor els drets LINGÜÍSTICA Arnau Albert de reproducció, publicació Sofia Lozano [email protected] i comunicació, tant per a l’edició im- presa en paper com per a una versió electrònica que la farà accessible per IMPRESSIÓ equip tècnic mitjà de la xarxa d’Internet. Gràfiques Cuscó Marta Brik Pere Sàbat Els interessats en matèria de drets de Jordi Seguer propietat intel·lectual es poden adreçar a: [email protected] SUBSCRIPCIONS DIPÒSIT LEGAL Joan Almacellas B-31564-07 [email protected]

ISSN PAPER 2013-1518

ISSN ELECTRÒNIC 2013-5502

Activitat subvencionada pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte sumari

LA NACIÓ AL SEGLE XXI: REPLEGAMENT O EVOLUCIÓ?

4 46 PORtal NAVEGADOR Catalanitat en el segle XXI: Les arrels històriques nació i sobirania del nou nacionalisme escocès Josep-Maria Terricabras Montserrat Guibernau

6 54 CONNExions FÒRum Les múltiples ànimes de la nació Mercè Barceló: Peter A. Kraus “L’independentisme és una reivindicació 16 de més democràcia, La sobirania nacional, avui no de més nació” Joan Lluís Pérez Francesch Uuna conversa amb Ester Capella

26 El concepte de nació, avui Salvador Giner Oriol Homs

36 Immigració i nació al segle XXI: noves estatalitats per un projecte nacional no excloent Eunice Romero

64 108 VARIABLES FINESTRA L’Estat espanyol i la confiança “Els drets humans no poden en les institucions: ser mai un luxe que es pugui un fet generacional deixar de banda en moments Sergi Cristóbal Jané de dificultats” Hina Jilani 82 Full de càlcul 116 La Llei del canvi climàtic, CLÀSSIC entre les més ambicioses del món Manifest Russell-Einstein Marta Torres Bertrand Russell

92 120 ARxiu tRIBUT El retorn del president Tarradellas Emmanuel Le Roy Ladurie i el restabliment de la Generalitat Martina Camiade de Catalunya, 40 anys després Enric Pujol 122 FILMOTECA 102 Werckmeister harmóniák EXPLORADOR Betsabé Garcia Tunísia, la revolució inacabada Cristina Mas 124 LLIBRERIA portal

Sabem que la història no avança «sentiment» d’una catalanitat de més En el segle XXI, el «sentit» i el «sen- de forma monòtona i lineal. Sovint de mil anys. El sentit fa referència a timent» han retornat Catalunya a la pateix batzegades. Però també sa- la direcció que es pren. El sentiment, voluntat de sobirania plena. p bem que, un cop certes idees o certs a la intensitat amb què es pren. Des moviments s’han posat en marxa, de fa centenars d’anys, Catalunya acaben trobant camins per avançar i ha estat reconeguda com a nació s’acaben imposant, encara que costi per regnes, papats, universitats, molt arribar a l’èxit total. Així ha pas- per amics i enemics. No cal perdre sat, per exemple, en els moviments temps en això. Perquè Catalunya —i el d’esclaus, dones, gais o negres, que conjunt dels Països Catalans— és una per això s’han anomenat «movi- unitat històrica que s’identifi ca amb el ments d’alliberament». I per això, seu territori, la seva llengua i cultura; els que estan en contra d’aquests amb el seu marc jurídic i de costums; moviments procuren actuar des de amb un codi de valors a favor de la bon començament per escapçar-los, llibertat, la justícia i la pluralitat; amb esclafar-los, liquidar-los, abans no les seves tradicions, les seves vic- arrelin i ja siguin imparables. tòries i derrotes; i que té voluntat de persistir i de projectar-se cap al futur, De fet, hi ha dictadures que duren bastint aliances amb països democrà- Catalanitat en el segle XXI: molts anys però que acaben caient tics i avançats. empeses pels aires de llibertat que nació i sobirania han anat bufant, ni que siguin tímids És en aquesta voluntat de persistèn- al començament. Vista amb perspec- cia i de projecció que es descobreix tiva històrica, la construcció política el «sentit» de Catalunya. El «senti- d’un país avança sempre pels camins ment» es veu en la intensitat amb Josep-Maria Terricabras de la llibertat. Malauradament avui què vol recórrer aquest camí, amb Catedràtic emèrit de Filosofi a a la UdG hi ha més democràcia política que el seu desig de sobirania. Avui, totes i diputat d’Esquerra Republicana al Parlament Europeu social i econòmica. Però aquests són les sobiranies són compartides, [email protected] precisament els aires de canvi que però hi ha una gran diferència entre han de bufar per construir el futur. compartir sobirania, com fan els estats, i viure amb sobirania parti- La Catalunya del segle XXI s’ha da i vigilada, com fan les minories construït sobre el «sentit» i sobre el estatals. Sabem que la història no avança «sentiment» d’una catalanitat de més En el segle XXI, el «sentit» i el «sen- de forma monòtona i lineal. Sovint de mil anys. El sentit fa referència a timent» han retornat Catalunya a la pateix batzegades. Però també sa- la direcció que es pren. El sentiment, voluntat de sobirania plena. p bem que, un cop certes idees o certs a la intensitat amb què es pren. Des moviments s’han posat en marxa, de fa centenars d’anys, Catalunya acaben trobant camins per avançar i ha estat reconeguda com a nació s’acaben imposant, encara que costi per regnes, papats, universitats, molt arribar a l’èxit total. Així ha pas- per amics i enemics. No cal perdre sat, per exemple, en els moviments temps en això. Perquè Catalunya —i el d’esclaus, dones, gais o negres, que conjunt dels Països Catalans— és una per això s’han anomenat «movi- unitat històrica que s’identifi ca amb el ments d’alliberament». I per això, seu territori, la seva llengua i cultura; els que estan en contra d’aquests amb el seu marc jurídic i de costums; moviments procuren actuar des de amb un codi de valors a favor de la bon començament per escapçar-los, llibertat, la justícia i la pluralitat; amb esclafar-los, liquidar-los, abans no les seves tradicions, les seves vic- arrelin i ja siguin imparables. tòries i derrotes; i que té voluntat de persistir i de projectar-se cap al futur, De fet, hi ha dictadures que duren bastint aliances amb països democrà- molts anys però que acaben caient tics i avançats. empeses pels aires de llibertat que han anat bufant, ni que siguin tímids És en aquesta voluntat de persistèn- al començament. Vista amb perspec- cia i de projecció que es descobreix tiva històrica, la construcció política el «sentit» de Catalunya. El «senti- d’un país avança sempre pels camins ment» es veu en la intensitat amb de la llibertat. Malauradament avui què vol recórrer aquest camí, amb hi ha més democràcia política que el seu desig de sobirania. Avui, totes social i econòmica. Però aquests són les sobiranies són compartides, precisament els aires de canvi que però hi ha una gran diferència entre han de bufar per construir el futur. compartir sobirania, com fan els estats, i viure amb sobirania parti- La Catalunya del segle XXI s’ha da i vigilada, com fan les minories construït sobre el «sentit» i sobre el estatals.

desembre 2017 | eines 30 | 5 connexions

Què és una nació? es refereixen a la mateixa entitat gories polítiques ocupen un espai política en el context espanyol— es- semàntic tan fl uid i simultàniament Arreu del món podem observar com tat i nació són fenòmens ben dife- tan controvertit com el de la nació, Les múltiples ànimes de la nació el llenguatge quotidià i, fi ns i tot, renciats. Per una banda, un estat pot i aquesta observació és tan vàlida el discurs polític freqüentment no comprendre i reconèixer diverses pel que fa als discursos quotidians distingeixen de forma nítida entre nacions, amb el que es converteix com ho és per l’àmbit de les Ciènci- els conceptes de nació i d’estat. Així, en un estat multinacional, com en es Socials. En el món modern, no hi el terme ofi cial «Nacions Unides» l’actualitat ho són el Regne Unit de ha cap altre referent de la formació s’utilitza per a denominar una or- Gran Bretanya i Irlanda del Nord, d’identitats col·lectives que hagi ganització que en primera instància Bèlgica i Canadà. Per altra banda, el tingut una capacitat mobilitzadora vista prèvia > és un fòrum que reuneix els estats cas dels àrabs —almenys en el seu similar a la de la nació. Així, en els S’ha escrit molt sobre el concepte «nació», el seu sobirans del planeta. Tot i el seu període d’alta pressió panarabista moments clau de la història euro- signifi cat i sobretot el paper que juga a l’hora d’articular nom, no hi estan representades de que durant el segle passat pretenia pea dels darrers 200 anys, la nació projectes polítics. Un debat que demostra la vitalitat i la forma equitativa totes les comunitats unifi car entitats polítiques com ara sempre acaba triomfant sobre la importància d’una idea sense la qual no es pot entendre polítiques del món contemporani que Egipte, Iraq i Síria— o el cas dels ale- classe. D’aquest triomf se’n faran bona part de la història del món contemporani. Perquè s’autodefi neixen com a nacions. No manys —dividits entre la República valoracions ben diferents segons els d’ella emergeixen la majoria dels estats que coneixem en formen part, per exemple, els po- Democràtica i la República Federal posicionaments dels analistes polí- avui en dia. I perquè d’ella continuen emanant molts bles indígenes de l’Amèrica del Nord d’Alemanya de 1949 a 1991— ens tics. Fins a un cert punt, la pluralitat projectes que l’associen indissolublement a les idees de que, sense comptar amb un reconei- indiquen que una nació pot quedar de posicions es repeteix quan es democràcia i autodeterminació. xement efectiu per la diplomàcia dels repartida entre diferents estats. tracta d’oferir una defi nició del que estats representats a l’ONU, s’atri- Finalment, cal esmentar grups com és una nació. El concepte de nació bueixen el caràcter de fi rst nations. els kurds, els que segueixen sense és semànticament més polivalent Ni en formen part, evidentment, les disposar de cap estat propi —tot i que el concepte d’estat. Des de la moltes altres nacions sense estat en l’intent fallit de constituir-lo que es perspectiva del dret polític, un estat l’ordre global, entre les que podem va registrar a la part kurda de l’Iraq es defi neix per la presència de tres Peter A. Kraus incloure, ara per ara, Catalunya. l’octubre del 2017— i es concentren factors: un territori, una població, i Professor de Ciència Política de la Universität Augsburg en un territori que actualment es tro- el monopoli del poder sobre aquest [email protected] Malgrat les tendències a barrejar el ba dividit per les fronteres de quatre territori i aquesta població. Objecti- signifi cat dels dos conceptes en el estats —Turquia, Síria i l’Iran, a part var els elements que constitueixen vocabulari predominant —només cal de l’Iraq. una nació, en canvi, és força més esmentar conceptes com el «Debat complicat. La identitat col·lectiva re- sobre l’estat de la nació» i el «Butlletí De què parlem, aleshores, quan presentada per una nació pot beure Ofi cial de l’Estat» que aparentment parlem d’una nació? Poques cate- de fonts molt diferents. Entre elles Què és una nació? es refereixen a la mateixa entitat gories polítiques ocupen un espai política en el context espanyol— es- semàntic tan fl uid i simultàniament Arreu del món podem observar com tat i nació són fenòmens ben dife- tan controvertit com el de la nació, el llenguatge quotidià i, fi ns i tot, renciats. Per una banda, un estat pot i aquesta observació és tan vàlida el discurs polític freqüentment no comprendre i reconèixer diverses pel que fa als discursos quotidians distingeixen de forma nítida entre nacions, amb el que es converteix com ho és per l’àmbit de les Ciènci- els conceptes de nació i d’estat. Així, en un estat multinacional, com en es Socials. En el món modern, no hi el terme ofi cial «Nacions Unides» l’actualitat ho són el Regne Unit de ha cap altre referent de la formació s’utilitza per a denominar una or- Gran Bretanya i Irlanda del Nord, d’identitats col·lectives que hagi ganització que en primera instància Bèlgica i Canadà. Per altra banda, el tingut una capacitat mobilitzadora és un fòrum que reuneix els estats cas dels àrabs —almenys en el seu similar a la de la nació. Així, en els sobirans del planeta. Tot i el seu període d’alta pressió panarabista moments clau de la història euro- nom, no hi estan representades de que durant el segle passat pretenia pea dels darrers 200 anys, la nació forma equitativa totes les comunitats unifi car entitats polítiques com ara sempre acaba triomfant sobre la polítiques del món contemporani que Egipte, Iraq i Síria— o el cas dels ale- classe. D’aquest triomf se’n faran s’autodefi neixen com a nacions. No manys —dividits entre la República valoracions ben diferents segons els en formen part, per exemple, els po- Democràtica i la República Federal posicionaments dels analistes polí- bles indígenes de l’Amèrica del Nord d’Alemanya de 1949 a 1991— ens tics. Fins a un cert punt, la pluralitat que, sense comptar amb un reconei- indiquen que una nació pot quedar de posicions es repeteix quan es xement efectiu per la diplomàcia dels repartida entre diferents estats. tracta d’oferir una defi nició del que estats representats a l’ONU, s’atri- Finalment, cal esmentar grups com és una nació. El concepte de nació bueixen el caràcter de fi rst nations. els kurds, els que segueixen sense és semànticament més polivalent Ni en formen part, evidentment, les disposar de cap estat propi —tot i que el concepte d’estat. Des de la moltes altres nacions sense estat en l’intent fallit de constituir-lo que es perspectiva del dret polític, un estat l’ordre global, entre les que podem va registrar a la part kurda de l’Iraq es defi neix per la presència de tres incloure, ara per ara, Catalunya. l’octubre del 2017— i es concentren factors: un territori, una població, i en un territori que actualment es tro- el monopoli del poder sobre aquest Malgrat les tendències a barrejar el ba dividit per les fronteres de quatre territori i aquesta població. Objecti- signifi cat dels dos conceptes en el estats —Turquia, Síria i l’Iran, a part var els elements que constitueixen vocabulari predominant —només cal de l’Iraq. una nació, en canvi, és força més esmentar conceptes com el «Debat complicat. La identitat col·lectiva re- sobre l’estat de la nació» i el «Butlletí De què parlem, aleshores, quan presentada per una nació pot beure Ofi cial de l’Estat» que aparentment parlem d’una nació? Poques cate- de fonts molt diferents. Entre elles

desembre 2017 | eines 30 | 7 En el món modern no hi ha cap altre referent Des de la perspectiva del dret polític, un estat es defi neix de la formació d’identitats col·lectives que hagi tingut per la presència de tres factors: un territori, una població, una capacitat mobilitzadora similar al de la nació i el monopoli del poder sobre aquest territori i aquesta població

fi guren, típicament, atributs religio- tat.2 Al cap i a la fi , es tracta d’una nals» d’aquestes societats. És aques- lles: els ciutadans no només s’iden- ció de l’autodeterminació nacional. temps. Nairn es refereix a l’antic déu sos, lingüístics i culturals, territori- exigència el compliment de la qual ta la dimensió a la que apunten els tifi quen amb la nació perquè han La polivalència ideològica del naci- romà que té dues cares, una que als, històrics i politicoinstitucionals. depèn de l’existència d’una àmplia treballs d’autors com Karl W. Deutsch de fer-ho, sinó també perquè volen onalisme ha permès que hagi estat mira cap endavant i una altra que No obstant, ni cap atribut particular, xarxa d’institucions col·lectives. Per (1912-1992) o Ernest Gellner (1925- fer-ho. És justament aquest para- reclamat per tota mena d’actors mira cap endarrere, per fer ressaltar ni cap combinació d’atributs poden això mateix, la solidaritat de la nació 1995), pels que la formació de les l·lelisme, que fusiona els imperatius col·lectius, tenint conseqüències polí- l’ambigüitat normativa del naciona- considerar-se una condició necessà- és una solidaritat fortament legiti- nacions és el resultat dels processos funcionals i les fi delitats polítiques, tiques radicalment diverses. Socialis- lisme i assenyalar una tensió que ria o sufi cient per a constatar que un mada i al mateix temps fortament de mobilització social que marquen el que explica en bona part la força tes i liberals, feixistes i comunistes, és inherent a pràcticament tots els grup forma una nació. El que sempre legitimadora. La identifi cació amb la transició de les societats tradici- que ha arribat a desplegar la idea de moviments democràtics i autoritaris: processos de formació dels estats acaba determinant tant el sorgiment un conjunt de valors que s’articulen onals a les societats modernes. Des nació en les societats modernes. tots ells han introduït —encara que nació. En la simbiosi de nació i estat com la permanència de tot fet nacio- en clau de nació acaba sent, doncs, de la perspectiva corresponent, la sovint fos per motius oposats— el confl ueixen el principi particularista nal concret és un moment subjectiu. una identifi cació de tipus polític. nació és sobretot una comunitat de Podem, doncs, considerar el nacio- tema nacional en el seu discurs. De de la sobirania estatal i el principi En les paraules de Benedict Ander- Podríem dir que la nació estableix comunicació. Els principis d’organit- nalisme com una forma d’entendre la mateixa manera que la nació pot universalista de la igualtat ciutadana. son (1936-2015),1 les nacions sem- un marc imaginat que cohesiona zació de les societats industrials, és el món en què convergeixen els ser considerada una peça elemental En un marc democràtic, tota la ciuta- pre són comunitats imaginades. A una col·lectivitat que vol ser una a dir, la divisió del treball i la diferen- aspectes funcionals i els normatius. en la construcció de les societats del dania ha de considerar-se, i valgui la això hem d’afegir-hi que els factors comunitat política. És precisament ciació funcional, comporten una in- Pel que fa a la part funcional, el naci- present, el nacionalisme impregna redundància, igualment igual i lliure. que confi guren l’imaginari correspo- aquest mecanisme d’identifi cació tensifi cació de la comunicació a gran onalisme és un principi d’organitza- tot el llenguatge polític de la mo- Nogensmenys, fi ns al present l’es- nent estan relacionats amb l’esfera voluntarista al que es referia Ernest escala que només es pot produir on ció bàsic de les societats modernes. dernitat. Per una banda, la confl u- fera institucional on es materialitza dels valors, com ja afi rmava Max Renan (1823-1892) quan parlava de els individus comparteixen un mateix En la mesura que estructura les ència de moviments emancipatoris aquesta igualtat i llibertat és l’estat Weber (1864-1920). En aquest sentit, la nació com d’un «plebiscit de tots repertori cultural, la creació i imple- activitats quotidianes de la ciutada- arreu del món s’ha realitzat sota la sobirà. Això fa que en la política una nació no és pas una comunitat els dies». mentació del qual esdevé una de les nia —almenys implícitament—, es bandera d’algun nacionalisme; per moderna s’articuli una dialèctica imaginada qualsevol, entre tantes tasques principals de les institucions tracta d’un fenomen tan generalitzat l’altra, no pocs dels crims polítics gairebé ineludible d’inclusió i exclu- altres —un club de futbol, un grup de La dimensió funcional públiques. Evidentment, el treball de com banal. Això no el fa pas menys més atroços dels darrers dos segles sió, ja que alguns dels drets civils persones que comparteixen la ma- les escoles i d’altres entitats educati- poderós. No obstant, les expressions s’han comès en nom de la nació. La més elementals resten supeditats a teixa orientació sexual, el moviment Com acabem de destacar, la nació ves no es limita únicament a trans- més virulentes del nacionalisme història ens ha mostrat més d’una l’àmbit polític de l’estat nació. Amb la excursionista…— sinó que abraça ha tingut un protagonisme clau com metre uns coneixements abstractes, són generalment aquelles que el vegada com tant els opressors com seva sobirania «externa», la nació es l’àmbit de tota la societat i totes a eix «normatiu» de la integració sinó que generalitza uns estàndards prenen deliberadament com a base els oprimits, tant els botxins com les delimita d’altres nacions i pobles. Al les seves institucions i al mateix de les societats modernes. L’altra específi cs, vinculats a la llengua, la normativa per a la mobilització políti- seves víctimes han tirat del naciona- mateix temps, la sobirania «interna» temps exigeix «a determinats grups dimensió central de la nació està re- història i la geografi a d’un territori i ca, adduint que un exercici legítim lisme per justifi car les seves posici- de les nacions poques vegades fou humans un sentiment de solidaritat lacionada amb els requisits «funcio- al mateix temps emmarcats en l’es- del poder ha d’estar fonamentat en ons. Sembla doncs encertat quali- exclusivament el fruit d’un acte de específi c de cara a d’altres», com pai normatiu identifi cat amb la nació. sentiments de pertinença nacional fi car el nacionalisme com a Janus constitució d’una comunitat política escriu Weber a Economia i socie- Això acaba connectant la dimensió comuns. L’ampla gamma del pen- modern, com ho fa l’escocès Tom en clau voluntarista; més aviat fou el 2 Obra pòstuma del fi lòsof i economista alemany funcional amb la dimensió política o sament polític modern està estreta- Nairn (1932), un dels teòrics més fruit d’estratègies per a consolidar Max Weber publicada el 1922. WEBER, Wirtschaft und 1 ANDERSON, Imagined Communties. Gesellschaft. voluntarista. En paraules més senzi- ment entrellaçada amb la reivindica- originals del nacionalisme del nostre mecanismes d’identifi cació col·lec-

8 | eines 30 | desembre 2017 Des de la perspectiva del dret polític, un estat es defi neix per la presència de tres factors: un territori, una població, i el monopoli del poder sobre aquest territori i aquesta població

lles: els ciutadans no només s’iden- ció de l’autodeterminació nacional. temps. Nairn es refereix a l’antic déu tifi quen amb la nació perquè han La polivalència ideològica del naci- romà que té dues cares, una que de fer-ho, sinó també perquè volen onalisme ha permès que hagi estat mira cap endavant i una altra que fer-ho. És justament aquest para- reclamat per tota mena d’actors mira cap endarrere, per fer ressaltar l·lelisme, que fusiona els imperatius col·lectius, tenint conseqüències polí- l’ambigüitat normativa del naciona- funcionals i les fi delitats polítiques, tiques radicalment diverses. Socialis- lisme i assenyalar una tensió que el que explica en bona part la força tes i liberals, feixistes i comunistes, és inherent a pràcticament tots els que ha arribat a desplegar la idea de moviments democràtics i autoritaris: processos de formació dels estats nació en les societats modernes. tots ells han introduït —encara que nació. En la simbiosi de nació i estat sovint fos per motius oposats— el confl ueixen el principi particularista Podem, doncs, considerar el nacio- tema nacional en el seu discurs. De de la sobirania estatal i el principi nalisme com una forma d’entendre la mateixa manera que la nació pot universalista de la igualtat ciutadana. el món en què convergeixen els ser considerada una peça elemental En un marc democràtic, tota la ciuta- aspectes funcionals i els normatius. en la construcció de les societats del dania ha de considerar-se, i valgui la Pel que fa a la part funcional, el naci- present, el nacionalisme impregna redundància, igualment igual i lliure. onalisme és un principi d’organitza- tot el llenguatge polític de la mo- Nogensmenys, fi ns al present l’es- ció bàsic de les societats modernes. dernitat. Per una banda, la confl u- fera institucional on es materialitza En la mesura que estructura les ència de moviments emancipatoris aquesta igualtat i llibertat és l’estat activitats quotidianes de la ciutada- arreu del món s’ha realitzat sota la sobirà. Això fa que en la política nia —almenys implícitament—, es bandera d’algun nacionalisme; per moderna s’articuli una dialèctica tracta d’un fenomen tan generalitzat l’altra, no pocs dels crims polítics gairebé ineludible d’inclusió i exclu- com banal. Això no el fa pas menys més atroços dels darrers dos segles sió, ja que alguns dels drets civils poderós. No obstant, les expressions s’han comès en nom de la nació. La més elementals resten supeditats a més virulentes del nacionalisme història ens ha mostrat més d’una l’àmbit polític de l’estat nació. Amb la són generalment aquelles que el vegada com tant els opressors com seva sobirania «externa», la nació es prenen deliberadament com a base els oprimits, tant els botxins com les delimita d’altres nacions i pobles. Al normativa per a la mobilització políti- seves víctimes han tirat del naciona- mateix temps, la sobirania «interna» ca, adduint que un exercici legítim lisme per justifi car les seves posici- de les nacions poques vegades fou del poder ha d’estar fonamentat en ons. Sembla doncs encertat quali- exclusivament el fruit d’un acte de sentiments de pertinença nacional fi car el nacionalisme com a Janus constitució d’una comunitat política comuns. L’ampla gamma del pen- modern, com ho fa l’escocès Tom en clau voluntarista; més aviat fou el sament polític modern està estreta- Nairn (1932), un dels teòrics més fruit d’estratègies per a consolidar ment entrellaçada amb la reivindica- originals del nacionalisme del nostre mecanismes d’identifi cació col·lec-

desembre 2017 | eines 30 | 9 La nació cívica entén la integració nacional com La utilitat de la contraposició del tipus de nació cívica el resultat d’un conjunt d’actes d’autoafi rmació política al de nació ètnica és limitada sempre que vulguem fer que converteixen una comunitat de voluntats en nació una valoració en profunditat de casos reals

tiva hegemòniques, en què el recurs resultat d’un conjunt d’actes d’auto- present en el procés de formació de on-building per a avaluar com aquest nació, els nacionalismes «ofi cials», d’oposar-se a les identitats nacional a l’imperatiu de garantir la igualtat afi rmació política que converteixen la identitat col·lectiva. Així ho de- marc afecta el desenvolupament formats «des de dalt» pels estats, es dominants representades pels estats de ciutadanes i ciutadans serví com una comunitat de voluntats en nació. mostren el pes dels elements WASP polític dels moviments nacionals.3 Un van veure qüestionats per contrana- establerts—, molts estats que es a pretext per a justifi car polítiques La perspectiva «kohniana» reapareix [White Anglo-Saxon Protestant], en primer i important pas en aquesta cionalismes «populars», articulats consideren estats nació adquireixen assimiladores. de forma més o menys semblant en l’imaginari nacional nord-americà, direcció consisteix en distingir entre «des de baix» amb demandes que de facto un caràcter multinacional. altres models dicòtoms que s’han o el culte a la llengua francesa en el aquells nacionalismes que es formen anaven de l’autonomia fi ns a la plena Això comporta un moment de tensió Tipologies de la nació i processos elaborat per a captar el que suposa- cas de la república gal·la. La tendèn- sobre la base d’una nació estat ja sobirania. Simplifi cant un panora- que pot resultar particularment de construcció nacional dament caracteritza l’ànima de les cia a atribuir un gran paper simbòlic instituïda o d’un estat imperial que ma força complex, podríem dir que explosiu en contextos de democra- nacions com, per exemple, en la con- a una identitat cultural particular i a es «nacionalitza» —serien els casos, el període de formació dels grans tització, on s’obre pas el lliure de joc La indeterminació política que a traposició de nació «cultural» i nació excloure les cultures minoritàries de amb diferents gradacions, de França, estats territorials, en què es va anar d’interessos i identitats. En aquests priori caracteritza els projectes «estatal». En el context europeu, l’esfera pública no es limita pas a la Anglaterra o Hongria—, i aquells que materialitzant l’expansió del domini contextos, el procés democràtic pot nacionals difi culta considerablement també es parla freqüentment de na- nació ètnica, sinó que també es pot articulen identitats polítiques alter- polític, econòmic i cultural dels cen- acabar sacsejant ja no només el qualsevol intent d’establir tipologies cions i nacionalismes «occidentals» observar perfectament en molts dels natives a les dels estats establerts tres de poder del continent, és seguit règim polític, sinó les mateixes es- analítiques denses del fenomen en —d’índole més aviat política— i «ori- àmbits de la nació cívica. —com per exemple Noruega, Letò- per un període de mobilitzacions tructures estatals. Des de l’angle de qüestió. A partir de l’obra de Hans entals» —d’índole més aviat ètnica. nia o Txèquia. És en aquest sentit, de les perifèries subordinades, que la teoria de la democràcia, el dilema Kohn (1891-1971) s’ha anat popula- Les dicotomies assenyalades poden La utilitat de la contraposició del ti- precisament, que Espanya i Catalu- volien emancipar-se d’aquest domini dels estats multinacionals és fàcil de ritzant la tendència de contraposar ser útils com a tipus ideals —en el pus de nació cívica al de nació ètnica nya ofereixen models nacionals en i exigien el reconeixement com a sub- detectar. Un dels conceptes més fre- dos models bàsics de la nació. La sentit «weberià»— o sigui, com a es- és, doncs, limitada sempre que vul- què es barregen elements més aviat jectes col·lectius legítims en l’ordre qüentment usats per a qualifi car un nació «ètnica» emfatitza el paper quemes heurístics que ens ajuden a guem fer una valoració en profunditat «occidentals» i més aviat «orientals», polític hegemònic que caracteritza la govern com a democràtic és adduir de les línies de descendència d’un classifi car el món pronunciadament de casos reals. A això hem d’afegir el com ja observava molt perspicaç- modernitat europea. que és un govern que emana de la poble i de la identitat cultural que divers de les nacions reals adoptant que ja havíem dit sobre l’ambigüitat i ment Pierre Vilar (1906-2003) fa més sobirania popular. A primera vista, tal sustenta el seu procés de formació. uns paràmetres analítics sintetitza- polivalència normativa del nacionalis- de 50 anys. La història de l’Europa Nació i demos defi nició no sembla produir massa En aquest sentit, la pertinença a una dors. Val a dir, no obstant, que tant en me en general quan parlàvem del seu moderna es pot llegir com la histò- maldecaps. Pensem tan sols en la nació —tant a títol individual com el passat com en el present, és gaire- cap «janusià». Aleshores, de quines ria del desplegament successiu de La dialèctica entre models de nació famosa defi nició d’Abraham Lincoln a títol col·lectiu— es faria patent bé impossible trobar casos concrets eines addicionals disposem per fer dues variants complementàries del diferents i nacionalismes oposats (1809-1865), que en el seu Discurs en primer lloc a través de lligams que refl ecteixin neta i exclusivament una anàlisi més sòbria i coherent del fenomen nacional. En el decurs de ens remet a un problema central que de Gettysburg4 defi nia la democràcia culturals ancestrals o almenys a només una de les dues variants que és l’univers de les nacions? Una la llarga transició que va conduir els en bona mesura explica la virulèn- com a «govern del poble, pel po- través de la disposició d’adoptar una principals, en el sentit abstracte, peça clau per a aproximar-nos a la europeus de les estructures absolu- cia que les qüestions nacionals ble i per al poble». A primera vista, sèrie d’estàndards culturals particu- de la nació. En aquells països que, nació d’una manera que ens dugui tistes i imperials a aquelles de l’estat continuen tenint en molts contex- la defi nició sembla prou intuïtiva i lars —una llengua, una religió o un segons el mainstream de la literatura més enllà de la confi rmació —o no— tos polítics del present, fi ns i tot llegat històric suposadament comú a sobre el nacionalisme, van donar de les dicotomies abans esmentades en contextos que són democràtics. tothom. La nació «cívica», per contra, origen al model cívic, com els EUA o és prendre en compte sistemàti- 3 HROCH, Die Vorkämpfer der nationalen Bewegung Amb la formació de nacionalismes 4 El Discurs de Gettysburg (1863) és el més famós i bei den kleinen Völkern Europas; i ROKKAN, State For- un dels més citats dels discursos d’Abraham Lincoln, entén la integració nacional com el França, la dimensió cultural està ben cament el marc històric del nati- mation, Nation-Building, and Mass Politics in Europe. contrahegemònics —en el sentit President dels EUA i un dels més citats.

10 | eines 30 | desembre 2017 La utilitat de la contraposició del tipus de nació cívica al de nació ètnica és limitada sempre que vulguem fer una valoració en profunditat de casos reals

on-building per a avaluar com aquest nació, els nacionalismes «ofi cials», d’oposar-se a les identitats nacional marc afecta el desenvolupament formats «des de dalt» pels estats, es dominants representades pels estats polític dels moviments nacionals.3 Un van veure qüestionats per contrana- establerts—, molts estats que es primer i important pas en aquesta cionalismes «populars», articulats consideren estats nació adquireixen direcció consisteix en distingir entre «des de baix» amb demandes que de facto un caràcter multinacional. aquells nacionalismes que es formen anaven de l’autonomia fi ns a la plena Això comporta un moment de tensió sobre la base d’una nació estat ja sobirania. Simplifi cant un panora- que pot resultar particularment instituïda o d’un estat imperial que ma força complex, podríem dir que explosiu en contextos de democra- es «nacionalitza» —serien els casos, el període de formació dels grans tització, on s’obre pas el lliure de joc amb diferents gradacions, de França, estats territorials, en què es va anar d’interessos i identitats. En aquests Anglaterra o Hongria—, i aquells que materialitzant l’expansió del domini contextos, el procés democràtic pot articulen identitats polítiques alter- polític, econòmic i cultural dels cen- acabar sacsejant ja no només el natives a les dels estats establerts tres de poder del continent, és seguit règim polític, sinó les mateixes es- —com per exemple Noruega, Letò- per un període de mobilitzacions tructures estatals. Des de l’angle de nia o Txèquia. És en aquest sentit, de les perifèries subordinades, que la teoria de la democràcia, el dilema precisament, que Espanya i Catalu- volien emancipar-se d’aquest domini dels estats multinacionals és fàcil de nya ofereixen models nacionals en i exigien el reconeixement com a sub- detectar. Un dels conceptes més fre- què es barregen elements més aviat jectes col·lectius legítims en l’ordre qüentment usats per a qualifi car un «occidentals» i més aviat «orientals», polític hegemònic que caracteritza la govern com a democràtic és adduir com ja observava molt perspicaç- modernitat europea. que és un govern que emana de la ment Pierre Vilar (1906-2003) fa més sobirania popular. A primera vista, tal de 50 anys. La història de l’Europa Nació i demos defi nició no sembla produir massa moderna es pot llegir com la histò- maldecaps. Pensem tan sols en la ria del desplegament successiu de La dialèctica entre models de nació famosa defi nició d’Abraham Lincoln dues variants complementàries del diferents i nacionalismes oposats (1809-1865), que en el seu Discurs fenomen nacional. En el decurs de ens remet a un problema central que de Gettysburg4 defi nia la democràcia la llarga transició que va conduir els en bona mesura explica la virulèn- com a «govern del poble, pel po- europeus de les estructures absolu- cia que les qüestions nacionals ble i per al poble». A primera vista, tistes i imperials a aquelles de l’estat continuen tenint en molts contex- la defi nició sembla prou intuïtiva i tos polítics del present, fi ns i tot en contextos que són democràtics. 3 HROCH, Die Vorkämpfer der nationalen Bewegung Amb la formació de nacionalismes 4 El Discurs de Gettysburg (1863) és el més famós i bei den kleinen Völkern Europas; i ROKKAN, State For- un dels més citats dels discursos d’Abraham Lincoln, mation, Nation-Building, and Mass Politics in Europe. contrahegemònics —en el sentit President dels EUA i un dels més citats.

desembre 2017 | eines 30 | 11 En el món del present una nació democràticament oberta Les democràcies han de saber forjar un poble a través de processos es fonamenta en la lliure voluntat de viure junts, més que de participació política oberts equitativament a tota la ciutadania, en la reafi rmació d’unes pautes culturals heretades del passat i fer-ho sense negar el seu pluralisme cultural, ètnic o nacional

aguda, però la realitat política ens de la majoria. Evidentment, en el de menystenir les dimensions emo- litik dels segles XIX i XX va fer tot el da que la de la Societat de Nacions, la multiplicació d’entitats polítiques ha anat demostrant que les coses món modern, la capacitat integrado- cionals i afectives que confl ueixen en possible per a fusionar la idea de la que al llarg de la seva breu existèn- sobiranes que va canviar els mapes són força més complicades, i que les ra d’aquesta comunitat i, per tant, del la formació dels valors col·lectius als sobirania popular amb les estruc- cia en el període d’entreguerres no d’Europa i Euràsia entre el 1990 i complicacions tenen una causa ben demos està íntimament vinculada a que ens referíem en la primera part tures estatals vigents. En general, va passar de tenir 58 membres. És el 2010 hagi produït una desestabi- concreta. Com va formular succinta- l’àmbit de la nació. d’aquest article. En aquest sentit, les el preu d’aquesta lectura de la més, hi ha motius per pensar que lització del sistema internacional a ment el polític i politòleg britànic Sir democràcies complexes del present sobirania en clau estatalista va ser un sistema format per una multitud llarg termini.8 Més aviat es podria dir Ivor Jennings (1903-1965): «el poble Com que en l’univers polític modern han de saber forjar un poble a través que no es van crear ni de lluny els d’estats més aviat petits és més el contrari, que el passat recent del no pot decidir abans que algú no hagi són els pobles els que atorguen legi- de processos de participació polí- entorns institucionals necessaris per procliu a la pau i al progrés que no nostre continent ha fet ressaltar, de decidit qui és el poble». Jennings timitat als estats, i no pas a l’inrevés, tica oberts equitativament a tota la a assajar un diàleg democràtic que pas la concentració del poder en bell nou, els forts lligams entre les posa el dit en una de les llagues més i com que en el món contemporani ciutadania, però, a més, fer-ho sense permetés la lliure autodeterminació mans d’un nombre reduït d’actors idees de nació, democràcia i autode- notòries de les teories liberals de la els principis més valorats per a legi- negar el pluralisme de cultures, a nivell col·lectiu. En un marc estatal estatals.7 En qualsevol cas —i al terminació. democràcia. Com la crítica republica- timar l’ús del poder són els principis ètnies o nacionalitats existents entre que té arrels predemocràtiques i marge de tota especulació— podem na i comunitarista a l’individualisme democràtics, la nació segueix sent un la població. Possiblement es tracta que al mateix temps es nega a fer observar que en la història europea La nació a l’Europa d’avui esbiaixat de bona part d’aquestes pilar elemental del nostre imaginari del repte més gran que en l’actualitat efectiva l’autodeterminació d’una contemporània els moments de pro- teories ha anat sostenint, no hi col·lectiu. Això no vol dir en absolut han d’afrontar les democràcies que part de la ciutadania, la secessió liferació de nous estats coincideixen No volem pas negar, emperò, que ha cap democràcia que es pugui que aquesta nació hagi de basar-se volen considerar-se avançades. No pot ser un recurs legítim per fer amb les grans onades de democra- estats com Eslovènia, Croàcia o les fonamentar exclusivament en una en unes línies d’origen ancestrals, en saber donar una resposta creativa a prevaldre la lògica de la democràcia tització que es van viure, respectiva- repúbliques bàltiques no tinguessin relació directa entre individus i poder atributs ètnics o en afi nitats culturals aquest repte pot implicar el trenca- contra la lògica de l’estatalitat. Les ment, a fi nals de la Primera Guerra present la importància de situar polític.5 Per ser legítima i efectiva, compartides per tota la ciutada- ment de la comunitat política. veus que es neguen a admetre que Mundial i, 70 anys més tard, després la seva reafi rmació com a nacions aquesta relació requereix la mediació nia. Ans el contrari: en el món del la secessió pot ser una última ràtio de la caiguda del comunisme. Les en el context de la UE. A Europa, la d’una societat civil i d’una comunitat present, caracteritzat per alts nivells És justament la incapacitat de molts per a garantir drets democràtics conjuntures històriques del moment dinàmica de la integració supra i política que la totalitat dels ciutadans de mobilitat geogràfi ca i cultural, per estats nació moderns per a combi- en contextos multinacionals, on les van permetre que tot un conjunt de transnacional, i l’acceptació d’aques- acceptin com a marc de convivència identitats fl uïdes i permeables i una nar la lògica de l’exercici del poder minories generalment tendeixen demoi emergents fessin un exercici ta dinàmica per part dels estats compartit. És a aquesta comunitat diversitat complexa, una nació demo- democràtic amb el reconeixement a ser estructurals, no es cansen pràctic del seu dret a l’autodeter- nació, s’ha traduït en valoracions a la que Lincoln, com tants altres, cràticament oberta es fonamenta en d’una ciutadania profundament d’al·legar que destapar la caixa de minació nacional. És cert que en el polítiques que parlen d’una «constel- es refereix precisament quan parla la lliure voluntat de viure junts, més heterogènia i plural el que dona Pandora provocaria una reacció en context de l’Europa central i oriental lació postnacional»,9 una constel·la- del «poble». És l’existència d’aques- que en la reafi rmació d’unes pautes ales a bona part de les aspiracions cadena, dispararia el nombre de la relació entre demos i nació es va ció que hauríem de considerar com ta comunitat el que permet que un culturals heretades del passat.6 No secessionistes del món contempora- noves entitats estatals arreu del articular generalment sobre la base un benvingut punt de partida per a demos no es trenqui en situacions obstant, al mateix temps, l’expressió ni. La falta de reconeixement acaba món i ens portaria a un caos polític d’una emfatització dels elements enterrar els nacionalismes i deixar de confl icte polític intens, i que la d’aquesta voluntat col·lectiva no ha dinamitant tot projecte d’articular generalitzat. Però no és gens evident ètnics de la ciutadania. Tot i això, minoria acabi acceptant la voluntat nacions plurals o bé democràcies que l’ONU, que en aquests moments tindria poca plausibilitat afi rmar que 8 KRAUS, «Democratizing Sovereignty: the Catalan multinacionals. Per a foragitar el suma uns 200 estats, es caracteritzi Process in a Theoretical Perspective». 6 KRAUS, «The politics of complex diversity: A 5 TAYLOR, «No Community, no Democracy. Part I». European perspective». fantasma de la secessió, la realpo- per una inestabilitat més pronuncia- 7 KOHR, The Breakdown of Nations. 9 HABERMAS, Die postnationale Konstellation.

12 | eines 30 | desembre 2017 Les democràcies han de saber forjar un poble a través de processos de participació política oberts equitativament a tota la ciutadania, i fer-ho sense negar el seu pluralisme cultural, ètnic o nacional

litik dels segles XIX i XX va fer tot el da que la de la Societat de Nacions, la multiplicació d’entitats polítiques possible per a fusionar la idea de la que al llarg de la seva breu existèn- sobiranes que va canviar els mapes sobirania popular amb les estruc- cia en el període d’entreguerres no d’Europa i Euràsia entre el 1990 i tures estatals vigents. En general, va passar de tenir 58 membres. És el 2010 hagi produït una desestabi- el preu d’aquesta lectura de la més, hi ha motius per pensar que lització del sistema internacional a sobirania en clau estatalista va ser un sistema format per una multitud llarg termini.8 Més aviat es podria dir que no es van crear ni de lluny els d’estats més aviat petits és més el contrari, que el passat recent del entorns institucionals necessaris per procliu a la pau i al progrés que no nostre continent ha fet ressaltar, de a assajar un diàleg democràtic que pas la concentració del poder en bell nou, els forts lligams entre les permetés la lliure autodeterminació mans d’un nombre reduït d’actors idees de nació, democràcia i autode- a nivell col·lectiu. En un marc estatal estatals.7 En qualsevol cas —i al terminació. que té arrels predemocràtiques i marge de tota especulació— podem que al mateix temps es nega a fer observar que en la història europea La nació a l’Europa d’avui efectiva l’autodeterminació d’una contemporània els moments de pro- part de la ciutadania, la secessió liferació de nous estats coincideixen No volem pas negar, emperò, que pot ser un recurs legítim per fer amb les grans onades de democra- estats com Eslovènia, Croàcia o les prevaldre la lògica de la democràcia tització que es van viure, respectiva- repúbliques bàltiques no tinguessin contra la lògica de l’estatalitat. Les ment, a fi nals de la Primera Guerra present la importància de situar veus que es neguen a admetre que Mundial i, 70 anys més tard, després la seva reafi rmació com a nacions la secessió pot ser una última ràtio de la caiguda del comunisme. Les en el context de la UE. A Europa, la per a garantir drets democràtics conjuntures històriques del moment dinàmica de la integració supra i en contextos multinacionals, on les van permetre que tot un conjunt de transnacional, i l’acceptació d’aques- minories generalment tendeixen demoi emergents fessin un exercici ta dinàmica per part dels estats a ser estructurals, no es cansen pràctic del seu dret a l’autodeter- nació, s’ha traduït en valoracions d’al·legar que destapar la caixa de minació nacional. És cert que en el polítiques que parlen d’una «constel- Pandora provocaria una reacció en context de l’Europa central i oriental lació postnacional»,9 una constel·la- cadena, dispararia el nombre de la relació entre demos i nació es va ció que hauríem de considerar com noves entitats estatals arreu del articular generalment sobre la base un benvingut punt de partida per a món i ens portaria a un caos polític d’una emfatització dels elements enterrar els nacionalismes i deixar generalitzat. Però no és gens evident ètnics de la ciutadania. Tot i això, que l’ONU, que en aquests moments tindria poca plausibilitat afi rmar que 8 KRAUS, «Democratizing Sovereignty: the Catalan suma uns 200 estats, es caracteritzi Process in a Theoretical Perspective». per una inestabilitat més pronuncia- 7 KOHR, The Breakdown of Nations. 9 HABERMAS, Die postnationale Konstellation.

desembre 2017 | eines 30 | 13 En un marc estatal que té arrels predemocràtiques la secessió pot ser un recurs legítim per fer prevaldre la lògica de la democràcia contra la lògica de l’estatalitat

enrere les seves ambigüitats norma- almenys si mantenim el pressupò- segrestada pels estats, que actuen p Bibliografi a tives. Aquesta perspectiva ha estat sit que la convivència democràtica com un factor que obstrueix l’ex- ANDERSON, Benedict. Imagined Communties. NAIRN, Tom. Old Nations, Auld Enemies, New qüestionada des de posicions que requereix una base afectiva, una pressió legítima de voluntats nacio- Londres: Verso, 2016. Times. Edimburg: Luath Press, 2014. segueixen defensant la centralitat base que constitueix el nucli del que nals minoritàries o diferents en un normativa de la nació com a referent les ciutadanes consideren la seva mateix territori. Ens trobem, doncs, DEUTSCH, Karl W. Nationalism and Social RENAN, Ernest. Qu’est-ce qu’une nation? París: Communication. Cambridge: M.I.T. Press, 1966. Calmann Lévy, 1882. imprescindible de tot intent de donar pàtria política. A efectes pràctics, el en unes circumstàncies en què les cohesió democràtica a un projecte món polític modern ha fet i fa que aportacions innovadores que s’han GELLNER, Ernest. Nations and Nationalism. RUBERT DE VENTÓS, Xavier. De la identitat a polític compartit.10 I si bé és cert que les nocions d’aquesta pàtria siguin fet des de Catalunya per a reinventar Londres: Blackwell, 1983. la independència. Barcelona: Empúries, 2014 abunden els diagnòstics —molts intercanviables amb la idea de nació. la nació en un període de profundes [1999]. HABERMAS, Jürgen. Die postnationale d’ells, perfectament argumentats— No obstant, la persistència del fet na- transformacions a escala global i Konstellation. Frankfurt: Suhrkamp, 1998. STEIN, Rokkan. State Formation, Nation- que el període de transformacions cional no ha de signifi car que la seva per a reconceptualitzar la sobirania Building, and Mass Politics in Europe. Oxford: globals en què ens trobem comporta manifestació política requereixi es- nacional com a element dinàmic d’un HROCH, Miroslav. Die Vorkämpfer der Oxford University Press, 1999. nationalen Bewegung bei den kleinen Völkern una progressiva desnacionalització trictament la reproducció de l’ordre joc de sobiranies interdependents Europas. Praga: Univerzita Karlova, 1968. TAYLOR, Charles. «No Community, no de les estructures sobre les que es territorial establert pels estats nació. queden marginades dels debats Democracy. Part I». A The Responsive basa el poder polític i econòmic, el La història ens ha ensenyat massa polítics ofi cials en els centres de JENNINGS, Ivor. The Approach to Self- Community, vol. 13, núm. 4, 2003. Government. Cambridge: Cambridge University món actual no ens ofereix massa sovint com aquests estats tendei- poder europeu, ja sigui a Brussel·les, Press, 1956. VILAR, Pierre. La Catalogne dans l’Espagne indicis que el concepte de nació hagi xen a pecar d’un excés d’identitat, a París o Berlín.11 L’Europa del 2017 moderne. Recherches sur les fondements perdut pes com a eix transversal de essencialitzar la identitat dominant a és una Europa on la unió dels estats KOHN, Hans. The Idea of Nationalism. Nova économiques des structures nationales. Paris: les mobilitzacions col·lectives. costa de les identitats subordinades s’ha imposat sense matisos a la unió York: Macmillan, 1944. Sevpen, 1962. o identitats emergents. Fins i tot en dels ciutadans. En aquesta Europa, KOHR, Leopold. The Breakdown of Nations. WEBER, Max. Wirtschaft und Gesellschaft. Precisament, la limitada capaci- el sistema d’estats nació aparent- per ara, de les múltiples ànimes de Totnes: Green Books, 2001. Tübingen: Mohr, 1922. tat d’un projecte com la UE per ment «domesticats» que és la UE la nació només se’n permet la plena KRAUS, Peter A. «The politics of complex a aconseguir que un nou marc hem pogut comprovar regularment expressió a una sola, a la que fa diversity: A European perspective». A d’identifi cació política es sobreposi com la interpretació del signifi cat d’aparell transmissor del poder dels Ethnicities núm. 12, 2012. a les afi liacions de tipus nacional, i de la sobirania es fa exclusivament estats. Resta en mans dels ciutadans p KRAUS, Peter A. «Democratizing Sovereignty: acabi transcendint-les, dona fe de a través dels estats. Molts d’ells rescatar-ne les altres. the Catalan Process in a Theoretical la no-obsolescència de la nació en entenen el concepte aplicant unes Perspective». A KRAUS, Peter A. i VERGÉS, l’imaginari polític del present. Ara pautes identitàries tancades, i aca- Joan. The Catalan Process: Sovereignty, Self- per ara, no sembla que haguem ben fent una lectura decididament Determination and Democracy in the 21st Century. Barcelona: Generalitat de Catalunya– trobat una alternativa operativa a la estatalista de la legitimitat política. Institut d’Estudis de l’Autogovern, 2017. nació en els nostres afers públics, Per consegüent, no és excessivament exagerat argumentar que en aquest MILLER, David. On Nationality. Oxford: Oxford 11 RUBERT DE VENTÓS, De la identitat a la inde- University Press, 1995. 10 MILLER, On Nationality. sistema la idea de nació ha estat pendència.

14 | eines 30 | desembre 2017 p Bibliografi a

ANDERSON, Benedict. Imagined Communties. NAIRN, Tom. Old Nations, Auld Enemies, New Londres: Verso, 2016. Times. Edimburg: Luath Press, 2014.

DEUTSCH, Karl W. Nationalism and Social RENAN, Ernest. Qu’est-ce qu’une nation? París: Communication. Cambridge: M.I.T. Press, 1966. Calmann Lévy, 1882.

GELLNER, Ernest. Nations and Nationalism. RUBERT DE VENTÓS, Xavier. De la identitat a Londres: Blackwell, 1983. la independència. Barcelona: Empúries, 2014 [1999]. HABERMAS, Jürgen. Die postnationale Konstellation. Frankfurt: Suhrkamp, 1998. STEIN, Rokkan. State Formation, Nation- Building, and Mass Politics in Europe. Oxford: HROCH, Miroslav. Die Vorkämpfer der Oxford University Press, 1999. nationalen Bewegung bei den kleinen Völkern Europas. Praga: Univerzita Karlova, 1968. TAYLOR, Charles. «No Community, no Democracy. Part I». A The Responsive JENNINGS, Ivor. The Approach to Self- Community, vol. 13, núm. 4, 2003. Government. Cambridge: Cambridge University Press, 1956. VILAR, Pierre. La Catalogne dans l’Espagne moderne. Recherches sur les fondements KOHN, Hans. The Idea of Nationalism. Nova économiques des structures nationales. Paris: York: Macmillan, 1944. Sevpen, 1962.

KOHR, Leopold. The Breakdown of Nations. WEBER, Max. Wirtschaft und Gesellschaft. Totnes: Green Books, 2001. Tübingen: Mohr, 1922.

KRAUS, Peter A. «The politics of complex diversity: A European perspective». A Ethnicities núm. 12, 2012.

KRAUS, Peter A. «Democratizing Sovereignty: the Catalan Process in a Theoretical Perspective». A KRAUS, Peter A. i VERGÉS, Joan. The Catalan Process: Sovereignty, Self- Determination and Democracy in the 21st Century. Barcelona: Generalitat de Catalunya– Institut d’Estudis de l’Autogovern, 2017.

MILLER, David. On Nationality. Oxford: Oxford University Press, 1995.

desembre 2017 | eines 30 | 15 connexions

Hi ha gent que pensa que el concepte presentable el dret a l’autodeter- de 1812 deia: «la sobirania resideix de sobirania és quelcom caduc o un minació de parts del seu territori, essencialment en la nació, i pel atribut només predicable d’experièn- malgrat el que puguin establir els mateix, pertany a aquesta exclusi- La sobirania nacional, avui cies històriques passades. Però com tractats internacionals signats per vament el dret d’establir les seves ens demostra el moviment sobiranis- l’Estat espanyol. lleis fonamentals»; el preàmbul de la ta i independentista a Catalunya, res Constitució de 1837 assenyala: «sent més lluny de la realitat. En el fons, la La nació espanyola és concebuda la voluntat de la nació revisar, en ús tensió que es produeix entre l’Estat com un ens de tall metafísic, més de la seva sobirania, la constitució espanyol i els partidaris de la cons- enllà dels ciutadans concrets que política promulgada a Cadis...»; i trucció d’un estat propi a Catalunya integren l’Estat. Es completa la situa- l’article 32 de la Constitució de 1869: vista prèvia > afecta de ple la sobirania. ció amb una absència de previsió de «la sobirania resideix essencialment El moviment independentista a Catalunya, amb la referèndum d’abast autonòmic en la en la nació, de la qual emanen tots força social de cada moment, ha propugnat la creació En efecte, d’una banda la Constitució llei que els regula, del 1980 —un any els poders». d’un estat propi, cosa que li ha comportat sovint Espanyola afi rma que «la sobirania abans de l’intent del cop d’estat de l’acusació, per part dels seus crítics, de trencar nacional resideix en el poble espa- Tejero. A partir d’aleshores l’estat de La Constitució republicana de 1931 amb la legalitat. Però es tracta d’un projecte polític nyol, del qual emanen els poders les autonomies entra en un procés no recull el terme sobirania nacional perfectament legítim en les coordenades no tan de l’Estat».1 Aquesta expressió va d’homogeneïtzació que arriba fi ns i atribueix la sobirania al poble, sen- sols constitucionals espanyoles sinó d’acord amb lligada a la idea de la unitat nacional avui. El Tribunal Constitucional sosté se més, per primer cop: «els poders els estàndards internacionals i europeus sobre el espanyola que interpreta com un tot que tota nació que no sigui l’espa- de tots els seus òrgans —els de la reconeixement dels drets humans. que identifi ca poble i nació espanyo- nyola no existeix jurídicament,2 tot República— emanen del poble» —ar- la, i a més només es podria refor- insistint que la referència al fet que ticle 1.2. D’altres constitucions, com mar —si és que això és pot plante- Catalunya és una nació no pot tenir la de la Restauració (1876) afi rmava jar— per la via reforçada de l’article efectes jurídics i per això se situa en la idea doctrinària que la sobirania 168 de la pròpia Constitució. O sigui el preàmbul de l’Estatut d’Autonomia interna —vol dir preconstitucional— mai. La mateixa constitució —com de 2006. resideix en el rei i les Corts —article Joan Lluís Pérez Francesch diu explícitament— es fonamenta 18 de la Constitució Espanyola de Director de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials de la UAB en la unitat nacional, concepte que L’article 1.2 de la Constitució Espa- 1876—, que prové de la de 1845 [email protected] podem entendre previ al mateix text nyola recull una fórmula tradicio- —article 12—, en una fórmula que constitucional. I comporta tam- nal del constitucionalisme històric hom ubica essencialment la potestat bé, segons la lectura ofi cial —de espanyol. L’article 3 de la Constitució legislativa. l’oligarquia madrilenya— que no és El Dret comparat recull fórmules 2 Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, 1 Article 1.2 de la Constitució Espanyola de 1978. de 28 de juny. com ara: «la sobirania pertany al Hi ha gent que pensa que el concepte presentable el dret a l’autodeter- de 1812 deia: «la sobirania resideix de sobirania és quelcom caduc o un minació de parts del seu territori, essencialment en la nació, i pel atribut només predicable d’experièn- malgrat el que puguin establir els mateix, pertany a aquesta exclusi- cies històriques passades. Però com tractats internacionals signats per vament el dret d’establir les seves ens demostra el moviment sobiranis- l’Estat espanyol. lleis fonamentals»; el preàmbul de la ta i independentista a Catalunya, res Constitució de 1837 assenyala: «sent més lluny de la realitat. En el fons, la La nació espanyola és concebuda la voluntat de la nació revisar, en ús tensió que es produeix entre l’Estat com un ens de tall metafísic, més de la seva sobirania, la constitució espanyol i els partidaris de la cons- enllà dels ciutadans concrets que política promulgada a Cadis...»; i trucció d’un estat propi a Catalunya integren l’Estat. Es completa la situa- l’article 32 de la Constitució de 1869: afecta de ple la sobirania. ció amb una absència de previsió de «la sobirania resideix essencialment referèndum d’abast autonòmic en la en la nació, de la qual emanen tots En efecte, d’una banda la Constitució llei que els regula, del 1980 —un any els poders». Espanyola afi rma que «la sobirania abans de l’intent del cop d’estat de nacional resideix en el poble espa- Tejero. A partir d’aleshores l’estat de La Constitució republicana de 1931 nyol, del qual emanen els poders les autonomies entra en un procés no recull el terme sobirania nacional de l’Estat».1 Aquesta expressió va d’homogeneïtzació que arriba fi ns i atribueix la sobirania al poble, sen- lligada a la idea de la unitat nacional avui. El Tribunal Constitucional sosté se més, per primer cop: «els poders espanyola que interpreta com un tot que tota nació que no sigui l’espa- de tots els seus òrgans —els de la que identifi ca poble i nació espanyo- nyola no existeix jurídicament,2 tot República— emanen del poble» —ar- la, i a més només es podria refor- insistint que la referència al fet que ticle 1.2. D’altres constitucions, com mar —si és que això és pot plante- Catalunya és una nació no pot tenir la de la Restauració (1876) afi rmava jar— per la via reforçada de l’article efectes jurídics i per això se situa en la idea doctrinària que la sobirania 168 de la pròpia Constitució. O sigui el preàmbul de l’Estatut d’Autonomia interna —vol dir preconstitucional— mai. La mateixa constitució —com de 2006. resideix en el rei i les Corts —article diu explícitament— es fonamenta 18 de la Constitució Espanyola de en la unitat nacional, concepte que L’article 1.2 de la Constitució Espa- 1876—, que prové de la de 1845 podem entendre previ al mateix text nyola recull una fórmula tradicio- —article 12—, en una fórmula que constitucional. I comporta tam- nal del constitucionalisme històric hom ubica essencialment la potestat bé, segons la lectura ofi cial —de espanyol. L’article 3 de la Constitució legislativa. l’oligarquia madrilenya— que no és El Dret comparat recull fórmules 2 Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, 1 Article 1.2 de la Constitució Espanyola de 1978. de 28 de juny. com ara: «la sobirania pertany al

desembre 2017 | eines 30 | 17 La sobirania és l’atribut del poder polític, hegemònic, Tota constitució democràtica parteix de la sobirania popular sobre la resta dels poders socials. Un estat per tant, i el sufragi universal, i s’expressa en un poder per a existir ha de gaudir de sobirania constituent democràtic

poble, qui l’exerceix en les formes i tenor literal de la primera part de És interessant ressenyar les sen- Malgrat tot això, a la Sentència l’apartat primer en la mesura que reiterats per a fl exibilitzar la llei re- amb els límits de la constitució» — l’article 2 de la Constitució Espanyola tències del Tribunal Constitucional 42/2014, de 25 de març, el Tribunal afi rma que Catalunya és un subjecte guladora del referèndum, la proposta article 1.1 de la Constitució italiana es construeix l’argumentari antise- més importants sobre el procés Constitucional entén que l’esmen- polític sobirà, perquè contradiu el de resolució rebutjada al Congrés de 1947; «Tot poder estatal emana cessionista. sobiranista català, sempre en contra tada declaració té efectes ad extra principi de sobirania nacional i d’uni- dels Diputats, el 26 de febrer de del poble, el qual l’exerceix a les de la Generalitat. A tall d’exemple, i afecta articles tan nuclears com tat de la nació espanyola. El Tribunal 2013, que instava al Govern central eleccions i votacions i mitjançant els El moviment sobiranista la Declaració de sobirania i del dret l’article 1.2, l’article 2, l’article 9 i Constitucional però, sosté que el a iniciar un diàleg amb el Govern de poders legislatiu, executiu i judicial» i independentista a Catalunya a decidir del poble de Catalunya, l’article 168 de la Constitució Espa- dret a decidir, que es pot concretar la Generalitat per possibilitar la cele- —article 20.1 de la Llei fonamental proclama la sobirania del poble de nyola. El sentit de la impugnació del en una consulta, sempre que sigui bració d’una consulta a la ciutadania per a la República Federal d’Alema- El moviment sobiranista no s’ha Catalunya però no comporta l’exer- Govern, que comporta la immediata acordada amb l’Estat és una conse- de Catalunya sobre el seu futur. Es nya; «La sobirania nacional pertany produït només a Catalunya. Abans al cici d’aquesta sobirania.4 Hem de suspensió de la Declaració, és de qüència de l’activitat política i, per visualitzà de forma explícita un xoc al poble que l’ha d’exercir per mitjà País Basc es va plasmar en una pro- recordar que no és la primera decla- tipus «preventiu» —la qual cosa po- tant, té encaix constitucional. El dret de voluntats, entre la majoria parla- dels seus representants i del refe- posta de reforma estatutària anome- ració en aquest sentit. Es proclama dem considerar que no es preveu ni a decidir comporta una consulta que mentària al Congrés dels Diputats i rèndum» —article 3 de la Constitució nada col·loquialment «Pla Ibarretxe» la sobirania del poble de Catalunya, a la Constitució ni a la Llei orgànica no pot ser exercici del dret d’autode- la majoria parlamentària catalana. francesa de 1958. (2001-2005). Al Congrés PP i PSOE com a subjecte polític i jurídic; la del Tribunal Constitucional— , ja que terminació, però que no és conside- La proposició de Llei orgànica avala- s’aliaren per a rebutjar-lo de soca-rel legitimitat democràtica del dret a el Govern central entén que hi ha rada inconstitucional ex radice sinó da per una majoria del Parlament de La formulació de l’article 1.2 de la i acabar amb la seva tramitació.3 decidir, el diàleg i la negociació amb una fi nalitat que és inconstitucional. que a judici del mateix Tribunal té un Catalunya, en la qual es demanava Constitució Espanyola és producte La proposta catalana ha estat més l’Estat, amb les institucions europe- Sobta que es pugui considerar que marge dins l’ordenament constitu- la delegació a la Generalitat de la del consens constitucional entre els sostinguda en el temps, durant els es i amb el conjunt de la comunitat un parlament, en el ple ús de les se- cional per a celebrar-se. El Tribunal competència per autoritzar, convocar grans partits espanyols, que volien darrers set anys, i ha tingut mo- internacional; el respecte als marcs ves competències, no pugui fer de- Constitucional apel·la així a la ne- i celebrar un referèndum sobre el consolidar la unitat nacional en ments rellevants com la Declaració legals existents, com aspectes més claracions expressant lliurement el cessitat de fer activitat política que futur polític de Catalunya —d’acord un únic poble, i no diversos pobles de sobirania i del dret a decidir del destacats del que ara ens interessa. que la majoria de diputats vota, i que condueixi a la possibilitat de cele- amb les previsions de l’article 150.2 integrants de la realitat espanyola. poble de Catalunya del 2013 o la Es tracta d’una declaració instituci- a més es consideri inconstitucional brar un referèndum si es considera de la Constitució Espanyola— donà Així queda clar que l’únic titular de resolució de l’octubre de 2016 a tra- onal, programàtica, sense un valor l’inici d’un camí en el qual encara no convenient. com a resultat la votació negativa a la sobirania és el poble espanyol, el vés de la qual s’instava al Govern a jurídic immediat.5 s’ha donat ni una sola passa. Però la proposició —299 vots en contra, 47 mateix que exerceix el poder consti- celebrar un referèndum abans de la el Tribunal Constitucional actua de El Debat de Política General celebrat a favor i 1 abstenció— el 27 de febrer tuent. Per això la Constitució Espa- tardor del 2017, ambdues declarades 4 VINTRÓ, «La Declaració de sobirania i del dret a forma implacable. La seva Sentència al Parlament de Catalunya entre de 2014. nyola de 1978 diu al seu preàmbul: inconstitucionals. decidir del poble de Catalunya: un apunt jurídic; i SOL 42/2014, de 25 de març, entén per el 25 i 27 de novembre de 2013 (et al.), «El TC i la democràcia vigilada». «la nació espanyola [...] les Corts han unanimitat que és inconstitucional conclogué amb l’aprovació d’una Un cop la via de la transferència o 5 A l’editorial de La Vanguardia de 27 de gener de aprovat i el poble espanyol ratifi cat». 2013, titulada «Matisos a una declaració», s’asse- Resolució del dret a decidir del poble delegació competencial per a cele- I com hem dit més amunt remet a 3 PÉREZ FRANCESCH i D’ONGHIA, «La posición del nyala que el dret a decidir seria una forma d’apel·lar de Catalunya, que instà a portar una brar el referèndum es veié que no Tribunal Constitucional español ante la Ley de Parti- a l’autodeterminació on la sobirania del poble de que fa a la celebració d’una consulta a Catalunya no una reforma constitucional en què dos y ante el Plan Ibarretxe»; i PÉREZ FRANCESCH, Catalunya com a ens polític i jurídic entra en confl icte és un problema jurídic sinó polític —tot i que no és petició al Congrés dels Diputats per donava fruits, s’inicia el camí per a ha d’intervenir tot el poble espanyol. «El Tribunal Constitucional ante la ley de partidos y amb el que disposa la Constitució Espanyola, però interpretat així des del Govern central, malgrat que tal de poder celebrar una consulta. una llei de consultes catalana. Amb el Plan Ibarretxe ¿un episodio entre la democracia el text és una mera declaració programàtica sense el Tribunal Constitucional afi rmarà que si hi ha acord Amb aquest argumentari més el militante y el Estado preventivo de derecho?». efectes jurídics, tot i el gran valor simbòlic que té. Pel es pot fer. Podem destacar, a banda dels intents un dictamen favorable del Consell de

18 | eines 30 | desembre 2017 Tota constitució democràtica parteix de la sobirania popular i el sufragi universal, i s’expressa en un poder constituent democràtic

Malgrat tot això, a la Sentència l’apartat primer en la mesura que reiterats per a fl exibilitzar la llei re- 42/2014, de 25 de març, el Tribunal afi rma que Catalunya és un subjecte guladora del referèndum, la proposta Constitucional entén que l’esmen- polític sobirà, perquè contradiu el de resolució rebutjada al Congrés tada declaració té efectes ad extra principi de sobirania nacional i d’uni- dels Diputats, el 26 de febrer de i afecta articles tan nuclears com tat de la nació espanyola. El Tribunal 2013, que instava al Govern central l’article 1.2, l’article 2, l’article 9 i Constitucional però, sosté que el a iniciar un diàleg amb el Govern de l’article 168 de la Constitució Espa- dret a decidir, que es pot concretar la Generalitat per possibilitar la cele- nyola. El sentit de la impugnació del en una consulta, sempre que sigui bració d’una consulta a la ciutadania Govern, que comporta la immediata acordada amb l’Estat és una conse- de Catalunya sobre el seu futur. Es suspensió de la Declaració, és de qüència de l’activitat política i, per visualitzà de forma explícita un xoc tipus «preventiu» —la qual cosa po- tant, té encaix constitucional. El dret de voluntats, entre la majoria parla- dem considerar que no es preveu ni a decidir comporta una consulta que mentària al Congrés dels Diputats i a la Constitució ni a la Llei orgànica no pot ser exercici del dret d’autode- la majoria parlamentària catalana. del Tribunal Constitucional— , ja que terminació, però que no és conside- La proposició de Llei orgànica avala- el Govern central entén que hi ha rada inconstitucional ex radice sinó da per una majoria del Parlament de una fi nalitat que és inconstitucional. que a judici del mateix Tribunal té un Catalunya, en la qual es demanava Sobta que es pugui considerar que marge dins l’ordenament constitu- la delegació a la Generalitat de la un parlament, en el ple ús de les se- cional per a celebrar-se. El Tribunal competència per autoritzar, convocar ves competències, no pugui fer de- Constitucional apel·la així a la ne- i celebrar un referèndum sobre el claracions expressant lliurement el cessitat de fer activitat política que futur polític de Catalunya —d’acord que la majoria de diputats vota, i que condueixi a la possibilitat de cele- amb les previsions de l’article 150.2 a més es consideri inconstitucional brar un referèndum si es considera de la Constitució Espanyola— donà l’inici d’un camí en el qual encara no convenient. com a resultat la votació negativa a s’ha donat ni una sola passa. Però la proposició —299 vots en contra, 47 el Tribunal Constitucional actua de El Debat de Política General celebrat a favor i 1 abstenció— el 27 de febrer forma implacable. La seva Sentència al Parlament de Catalunya entre de 2014. 42/2014, de 25 de març, entén per el 25 i 27 de novembre de 2013 unanimitat que és inconstitucional conclogué amb l’aprovació d’una Un cop la via de la transferència o Resolució del dret a decidir del poble delegació competencial per a cele- de Catalunya, que instà a portar una brar el referèndum es veié que no que fa a la celebració d’una consulta a Catalunya no és un problema jurídic sinó polític —tot i que no és petició al Congrés dels Diputats per donava fruits, s’inicia el camí per a interpretat així des del Govern central, malgrat que tal de poder celebrar una consulta. una llei de consultes catalana. Amb el Tribunal Constitucional afi rmarà que si hi ha acord es pot fer. Podem destacar, a banda dels intents un dictamen favorable del Consell de

desembre 2017 | eines 30 | 19 El sobiranisme català, amb la força social de cada moment, La causa dels catalans és la causa de la sobirania. propugna la creació d’un estat propi, cosa que li ha comportat És el reconeixement d’una reivindicació creixent que l’Estat espanyol l’acusació, per part dels seus crítics, de trencar amb la legalitat no ha gestionat mai democràticament. Només amb repressió

Garanties Estatutàries —en el que es veié obligat a aturar-la. Però el mateixa llei de consultes catalana i de desenvolupament, també va ser negociacions per tal de fer efectiva la Constitucional per a iniciar proces- quatre dels nou vocals varen forma- Govern català —com és conegut— va ser considerada constitucional i impugnat pel Govern central i resolt creació d’un estat català independent sos d’inhabilitació de càrrecs, han litzar un vot particular discrepant presentà una nova estratègia per a estatutàriament legítima pel Consell per la STC 138/2015, de 11 de juny en forma de república. tensat encara més l’ambient i per la de la majoria—, el 19 de setembre poder salvar la celebració del 9-N de Garanties Estatutàries,9 mentre de 2015. El TC obliga a cessar les via dels incidents d’execució de les de 2014 el Parlament de Catalunya convertint-lo en un «procés partici- que després en la seva sentència activitats a la Generalitat, i després L’11 de novembre l’Estat espanyol sentències anteriors s’ha intentat aconsegueix aprovar la Llei 10/2014, patiu», una consulta ofi ciosa, amb el Tribunal Constitucional afi rma com és conegut ha comportat inha- presentà una impugnació davant frenar tots els aspectes possibles del del 26 de setembre, de consultes el suport de ciutadans voluntaris. que no hi ha consultes diferencia- bilitacions penals per al president el Tribunal Constitucional contra «full de ruta» sobiranista. Arribem populars no referendàries i d’altres Aquesta reconversió també va ser des —pel cens, per l’òrgan convo- Artur Mas i les conselleres Irene aquesta resolució anomenada de així al referèndum de l’1-0 de 2017 formes de participació ciutadana, impugnada pel Govern central, cant— que no siguin referèndum. En Rigau i Joana Ortega i elconseller «desconnexió, amb la conseqüent amb la corresponent suspensió pel amb una majoria de 104 vots sobre aplicant-se com sempre la suspen- efecte, el 25 de febrer de 2015 es Francesc Homs. suspensió». La STC 259/2015, de 2 Tribunal Constitucional de les lleis els 135 del Parlament —amb el sió automàtica per part del Tribu- van conèixer les sentències 31/2015 de desembre declarà la inconstitu- de referèndum i la de transitorietat suport de CiU, ERC, ICV-EUiA i també nal Constitucional de tota decisió i 32/2015 del Tribunal Constituci- El 9 de novembre de 2015, s’aprovà cionalitat i la nul·litat de la resolució jurídica, i després la declaració d’in- del PSC. El dissabte 27 de setem- impugnada. onal, que anul·laven determinats la Resolució 1/XI del Parlament de parlamentària tot entenent que constitucionalitat del propi referèn- bre, el president Artur Mas signa el preceptes de la Llei de Consultes Catalunya, sobre l’inici del procés atempta contra el principi de la dum amb la sentència STC 114/2017, decret de convocatòria de la consul- Les cinc opcions per a fer una i de manera defi nitiva el decret de polític a Catalunya com a conseqüèn- sobirania nacional de tot el poble de 17 d’octubre de 2017,11 moment ta. Dilluns 29 de setembre, en una consulta que l’Institut d’Estudis convocatòria de la consulta del 9 cia dels resultats electorals del 27 espanyol perquè «declara solem- en què s’apel·la al dret d’autodeter- convocatòria d’urgència, el Tribunal Autonòmics havia anunciat com a de novembre de 2014 —substituïda de setembre de 2015; una resolució nemente el inicio del proceso de minació i a la creació d’un nou Estat Constitucional accepta els recursos possibles havien estat infructuoses:7 en el seu moment per l’anomenat pactada entre Junts pel Sí i la CUP. creación de un estado catalán inde- català sobirà. presentats pel Govern espanyol — reforma constitucional, 150.2 Cons- «procés participatiu del 9-N»—. La resolució incloïa el compromís pendiente en forma de república», reunit el diumenge 28— per aturar titució Espanyola, llei de consultes Aquest darrer, tot i que es tractava d’adoptar les mesures necessàries una unilateralitat que el Tribunal Queda clar així que vivim un confl icte la llei i la convocatòria de la consul- via referèndum, llei de consultes no d’una activitat no convocada formal- per assolir aquest objectiu, entre Constitucional entén com un vici polític de primera magnitud traves- ta,6 de manera que el Govern català referendàries, referèndum consul- ment, requeria actes de preparació les que cal destacar, d’una banda, la d’incompetència.10 sat per la idea de sobirania, i més tiu 92.1 Constitució Espanyola.8 La tramitació de tres lleis —a saber, la en concret per la idea de sobirania 6 El recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de procés constituent, la de segure- El procés penal per inhabilitar la nacional o popular —després ma- de consultes va ser presentat el 29 de setembre que aquest referèndum és una espècie del gènere Catalunya poden ser consultats sobre el llur futur tat social i la d’hisenda pública— i, presidenta del Parlament, Carme tisarem la diferència.12 La darrera de 2014, la llei suspesa, i resolt mitjançant la STC polític col·lectiu». 31/2015, de 25 de febrer de 2015, en la que afi rma «consulta popular» i com a tals, la seva convocatò- de l’altra, el compromís polític de no Forcadell, i la mesa del Parlament, passa del confl icte és la declaració que la consulta que es propugna és realment un re- ria queda dins de la reserva exclusiva que, a favor 9 El Dictamen 19/2014, de 19 d’agost, sobre la ferèndum encobert. El decret de convocatòria va ser de l’Estat, conté l’article 149.1.32 de la Constitució Proposició de llei de consultes populars no referen- supeditació a les decisions de les les noves atribucions del Tribunal d’Independència i l’aprovació de les impugnat també el 29 de setembre i donà lloc a la Espanyola. dàries i d’altres formes de participació ciutadana, institucions de l’Estat espanyol i en mesures coactives de l’article 155 de STC 32/2015, de 25 de febrer de 2015. Anteriorment, 7 PÉREZ FRANCESCH, «La consulta y la Constitu- assenyala que l’opinió majoritària entén que és pos- la STC 103/2008, d’11 de setembre, resol el recurs ción»; i PÉREZ FRANCESCH , «Catalunya quiere ser sible realitzar una consulta a Catalunya sobre el seu particular del Tribunal Constitucio- d’inconstitucionalitat interposat contra la Llei del reconocida como sujeto político». futur polític emparada per aquesta llei, atès que és nal. D’aquesta manera, el Parlament 10 BAR, «El proceso independentista de Cataluña Parlament Basc 9/2008, de 27 de juny, de convocatò- una consulta no referendària, mentre que la minoria y la doctrina constitucional. Una visión sistemática», 11 SALLÉS, «El TC: La Llei del Referèndum vulnera ria i regulació d’una consulta popular a fi de recaptar 8 Veure l’article publicat al diari Ara «Cinc vies considera que pel tipus de consulta s’està situant instava el futur Govern a complir p. 187-220. En aquest estudi s’argumenta que o la indissoluble unitat de la nació espanyola». l’opinió ciutadana en la Comunitat Autònoma del País legals per fer la consulta»; i INSTITUT D’ESTUDIS AU- en el camp del referèndum i, per tant, excedeix la exclusivament els mandats emanats bé s’admet la independència o bé es fa ús de tots Basc sobre l’obertura d’un procés de negociació per TONÒMICS, «Informe sobre els procediments legals competència de la Generalitat de Catalunya segons els recursos possibles per tal de defensar la unitat 12 ROIG, «Procés sobiranista i Tribunal Constitucio- assolir la pau i la normalització política, i va afi rmar a través dels quals els ciutadans i les ciutadanes de l’Estatut. de la cambra catalana i a iniciar nacional. nal. Anàlisi d’una impacte recíproc», p. 24-61.

20 | eines 30 | desembre 2017 La causa dels catalans és la causa de la sobirania. És el reconeixement d’una reivindicació creixent que l’Estat espanyol no ha gestionat mai democràticament. Només amb repressió

i de desenvolupament, també va ser negociacions per tal de fer efectiva la Constitucional per a iniciar proces- impugnat pel Govern central i resolt creació d’un estat català independent sos d’inhabilitació de càrrecs, han per la STC 138/2015, de 11 de juny en forma de república. tensat encara més l’ambient i per la de 2015. El TC obliga a cessar les via dels incidents d’execució de les activitats a la Generalitat, i després L’11 de novembre l’Estat espanyol sentències anteriors s’ha intentat com és conegut ha comportat inha- presentà una impugnació davant frenar tots els aspectes possibles del bilitacions penals per al president el Tribunal Constitucional contra «full de ruta» sobiranista. Arribem Artur Mas i les conselleres Irene aquesta resolució anomenada de així al referèndum de l’1-0 de 2017 Rigau i Joana Ortega i elconseller «desconnexió, amb la conseqüent amb la corresponent suspensió pel Francesc Homs. suspensió». La STC 259/2015, de 2 Tribunal Constitucional de les lleis de desembre declarà la inconstitu- de referèndum i la de transitorietat El 9 de novembre de 2015, s’aprovà cionalitat i la nul·litat de la resolució jurídica, i després la declaració d’in- la Resolució 1/XI del Parlament de parlamentària tot entenent que constitucionalitat del propi referèn- Catalunya, sobre l’inici del procés atempta contra el principi de la dum amb la sentència STC 114/2017, polític a Catalunya com a conseqüèn- sobirania nacional de tot el poble de 17 d’octubre de 2017,11 moment cia dels resultats electorals del 27 espanyol perquè «declara solem- en què s’apel·la al dret d’autodeter- de setembre de 2015; una resolució nemente el inicio del proceso de minació i a la creació d’un nou Estat pactada entre Junts pel Sí i la CUP. creación de un estado catalán inde- català sobirà. La resolució incloïa el compromís pendiente en forma de república», d’adoptar les mesures necessàries una unilateralitat que el Tribunal Queda clar així que vivim un confl icte per assolir aquest objectiu, entre Constitucional entén com un vici polític de primera magnitud traves- les que cal destacar, d’una banda, la d’incompetència.10 sat per la idea de sobirania, i més tramitació de tres lleis —a saber, la en concret per la idea de sobirania de procés constituent, la de segure- El procés penal per inhabilitar la nacional o popular —després ma- tat social i la d’hisenda pública— i, presidenta del Parlament, Carme tisarem la diferència.12 La darrera de l’altra, el compromís polític de no Forcadell, i la mesa del Parlament, passa del confl icte és la declaració supeditació a les decisions de les les noves atribucions del Tribunal d’Independència i l’aprovació de les institucions de l’Estat espanyol i en mesures coactives de l’article 155 de particular del Tribunal Constitucio- nal. D’aquesta manera, el Parlament 10 BAR, «El proceso independentista de Cataluña y la doctrina constitucional. Una visión sistemática», 11 SALLÉS, «El TC: La Llei del Referèndum vulnera instava el futur Govern a complir p. 187-220. En aquest estudi s’argumenta que o la indissoluble unitat de la nació espanyola». exclusivament els mandats emanats bé s’admet la independència o bé es fa ús de tots els recursos possibles per tal de defensar la unitat 12 ROIG, «Procés sobiranista i Tribunal Constitucio- de la cambra catalana i a iniciar nacional. nal. Anàlisi d’una impacte recíproc», p. 24-61.

desembre 2017 | eines 30 | 21 Es pot desapoderar de sobirania el mateix Estat espanyol Qui és sobirà decideix sobre qui és amic i qui és enemic i, sobretot, quan s’incorpora a una instància supraestatal pot fer ús de la força per mantenir l’ordre constitucional però en canvi no es pot compartir territorialment?

la Constitució Espanyola el 27 d’octu- França, ens defi neix l’estat com el La nació en la formulació inicial Avui tota constitució democràtica sobiranista i independentista català a litat possible per a defensar la seva bre d’enguany. recte govern sobre diverses famílies francesa és un concepte metafísic, parteix de la sobirania popular i el partir de 2010. unitat territorial. amb potestat sobirana. La sobirania amb independència de les persones sufragi universal, i s’expressa en La sobirania com a element és un concepte que extreu de la teo- concretes, que té una vida pròpia un poder constituent democràtic. El És evident que el sobiranisme i l’in- I aquí ens trobem quan escrivim constitutiu de l’estat logia: si Déu és sobirà, l’estat també derivada de la gran funció que poble però sempre té una considera- dependentisme català, amb la força aquestes línies. La causa dels cata- ho ha de ser. És un gran acte de de- desenvolupa: justifi car l’existència ció unitària associada a la nació, tot social de cada moment, propugnen lans —en la terminologia clàssica La teoria de l’estat tracta la sobirania cisió política per a superar la guerra de l’estat liberal, primer com a fet i que en les perspectives federals es la creació d’un estat propi, i que això des del segle XVIII— és la causa de com un dels elements constitutius civil, és a dir, evitar el govern d’una revolucionari, després reconvertir podria parlar de dues sobiranies, la li ha comportat sovint l’acusació, per la sobirania. Una causa difícil, amb de l’estat, juntament amb el poble i família sobre les altres. La república en una versió més conservadora, a de la federació i la dels estats mem- part dels seus crítics, de trencar amb moltes febleses i incomprensions a el territori. La sobirania és l’atribut per tant ha de ser sobirana, la qual mesura que la nació ha de pactar bres. La sobirania, per tant, es pot la legalitat anterior de base nacional. dins i a fora. Un fenomen complex, del poder polític, hegemònic, sobre la cosa comporta que fa referència a amb els poders establerts i negociar formular de diverses maneres i, fi ns Però d’entrada és un projecte polític sens dubte. És el reconeixement resta dels poders socials. Un estat, la governació dels afers comuns, una mena de sobirania compartida, i tot, cedir-se parcialment mitjançant perfectament legítim, no tan sols d’una reivindicació creixent que per tant, per a existir ha de gaudir polítics. Des d’aleshores el món de la després de la caiguda de Napoleó. la incorporació a ens supraestatals, en les coordenades constitucionals l’Estat espanyol no ha gestionat mai de sobirania. En un altre cas és un política ha anat associat inexorable- com ara a la UE —article 93 Constitu- espanyoles, sinó d’acord amb els democràticament. Només amb re- estat fallit o en crisi. Des d’aquesta ment a la sobirania. Mentrestant, des de posicions ció Espanyola. estàndards internacionals i europeus pressió.16 Un problema que afecta la lògica es fa referència a un element més democràtiques es postula la sobre el reconeixement dels drets reorganització del repartiment de la que és jurídic però també factual: Amb les revolucions liberals, la sobirania popular, aprofundint en La sobirania en els estats democrà- fonamentals: dret a la llibertat d’ex- sobirania dins l’Estat, que potser po- l’efectivitat de l’exercici del poder sobirania com a concepte darrer de el concepte de poble, com es pot tics ostenta una condició nacional pressió, d’opinió, de reunió, de sufra- dria ser plurinacional. Un concepte el sobre el territori i les persones que qualsevol teoria política es tras- observar a Jean-Jacques Rousseau i un dels reptes més grans que gi i d’associació. D’altra banda, en la de sobirania que ja no és un atribut s’hi troben. lladà a la idea de nació. Una nació (1712-1778) i el seu «contracte soci- aquests tenen avui és fer-la compa- mesura que comporta la reivindica- ple dels estats integrats dins la UE. que en les formulacions de Joseph al».15 La lluita pel sufragi universal, tible amb realitats plurals, en la via ció d’una minoria en el si de l’Estat Aleshores la pregunta és: per què no Sobirania és independència d’altres Sieyès (1748-1836)14 i dels revolu- el pluralisme polític i l’aprofundiment de la construcció d’estats plurinaci- planteja el problema del seu caràcter es pot admetre un concepte menys estats —avui en un món tan interde- cionaris francesos es converteix en de la democràcia aniran consolidant onals. Aquesta ha estat una de les de minoria estructural, que difícil- metafísic i més real de la sobirania? pendent sempre és relativa— però un concepte per tal de justifi car el el sufragi universal, en especial al apostes del catalanisme, sota el pa- ment pot fer ús de les passes de la Es pot desapoderar de sobirania el també hom al·ludeix a la font darrera poder de la burgesia, el tercer estat, llarg dels segles XIX i XX. Un univers raigua de la Constitució de 1978, fi ns reforma constitucional per a intentar mateix Estat espanyol quan s’incor- de justifi cació —legitimació— del convertida en classe nacional, i el primer només masculí i després ja que ha fet aigües. Avui la democràcia incorporar les seves pretensions a pora a una instància supraestatal poder de l’estat. Des dels orígens de sufragi censatari en una funció dels entrat el segle XX dels dos sexes. exigeix que el dret constitucional de l’ordre polític existent, si aquest és el —via article 93 de la Constitució l’estat la sobirania ha estat un atribut ciutadans. Només votaran aquells El constitucionalisme nord-ameri- l’Estat respongui a fenòmens com la seu objectiu. La qüestió es trasllada Espanyola— però en canvi no es pot ineludible. Jean Bodin (1530-1596), que tinguin alguna cosa a protegir cà també serà una manifestació integració supraestatal i el reconei- aleshores a com es pot acollir una compartir territorialment? primer teòric sistemàtic del con- per part de l’estat. d’aquest procés històric. xement del pluralisme nacional, amb pretensió com la del sobiranisme i cepte,13 en plena guerra de religió a unes estructures pensades per al- independentista català, en un Estat tres moments històrics. És en aquest que no és neutral davant d’una opció 16 ROMERO DE TEJADA, «Por qué hemos llegado 15 ROUSSEAU, Du Contrat Social ou Principes du hasta aquí Geopolítica y política de la cuestión 13 BODIN, Les Six Livres de la République. 14 SIEYÈS, Qu’est-ce que le Tiers état? droit politique. context que emergeix el moviment política sinó que articula tota l’hosti- catalana».

22 | eines 30 | desembre 2017 Qui és sobirà decideix sobre qui és amic i qui és enemic i, sobretot, pot fer ús de la força per mantenir l’ordre constitucional

Avui tota constitució democràtica sobiranista i independentista català a litat possible per a defensar la seva parteix de la sobirania popular i el partir de 2010. unitat territorial. sufragi universal, i s’expressa en un poder constituent democràtic. El És evident que el sobiranisme i l’in- I aquí ens trobem quan escrivim poble però sempre té una considera- dependentisme català, amb la força aquestes línies. La causa dels cata- ció unitària associada a la nació, tot social de cada moment, propugnen lans —en la terminologia clàssica i que en les perspectives federals es la creació d’un estat propi, i que això des del segle XVIII— és la causa de podria parlar de dues sobiranies, la li ha comportat sovint l’acusació, per la sobirania. Una causa difícil, amb de la federació i la dels estats mem- part dels seus crítics, de trencar amb moltes febleses i incomprensions a bres. La sobirania, per tant, es pot la legalitat anterior de base nacional. dins i a fora. Un fenomen complex, formular de diverses maneres i, fi ns Però d’entrada és un projecte polític sens dubte. És el reconeixement i tot, cedir-se parcialment mitjançant perfectament legítim, no tan sols d’una reivindicació creixent que la incorporació a ens supraestatals, en les coordenades constitucionals l’Estat espanyol no ha gestionat mai com ara a la UE —article 93 Constitu- espanyoles, sinó d’acord amb els democràticament. Només amb re- ció Espanyola. estàndards internacionals i europeus pressió.16 Un problema que afecta la sobre el reconeixement dels drets reorganització del repartiment de la La sobirania en els estats democrà- fonamentals: dret a la llibertat d’ex- sobirania dins l’Estat, que potser po- tics ostenta una condició nacional pressió, d’opinió, de reunió, de sufra- dria ser plurinacional. Un concepte el i un dels reptes més grans que gi i d’associació. D’altra banda, en la de sobirania que ja no és un atribut aquests tenen avui és fer-la compa- mesura que comporta la reivindica- ple dels estats integrats dins la UE. tible amb realitats plurals, en la via ció d’una minoria en el si de l’Estat Aleshores la pregunta és: per què no de la construcció d’estats plurinaci- planteja el problema del seu caràcter es pot admetre un concepte menys onals. Aquesta ha estat una de les de minoria estructural, que difícil- metafísic i més real de la sobirania? apostes del catalanisme, sota el pa- ment pot fer ús de les passes de la Es pot desapoderar de sobirania el raigua de la Constitució de 1978, fi ns reforma constitucional per a intentar mateix Estat espanyol quan s’incor- que ha fet aigües. Avui la democràcia incorporar les seves pretensions a pora a una instància supraestatal exigeix que el dret constitucional de l’ordre polític existent, si aquest és el —via article 93 de la Constitució l’Estat respongui a fenòmens com la seu objectiu. La qüestió es trasllada Espanyola— però en canvi no es pot integració supraestatal i el reconei- aleshores a com es pot acollir una compartir territorialment? xement del pluralisme nacional, amb pretensió com la del sobiranisme i unes estructures pensades per al- independentista català, en un Estat tres moments històrics. És en aquest que no és neutral davant d’una opció 16 ROMERO DE TEJADA, «Por qué hemos llegado hasta aquí Geopolítica y política de la cuestión context que emergeix el moviment política sinó que articula tota l’hosti- catalana».

desembre 2017 | eines 30 | 23 p Bibliografi a La pregunta no té més lògica que BAR, Antonio. «El proceso independentista de 16 de febrer de 2014. Disponible a: . que passa, a parer meu, per l’oligar- Una visión sistemàtica». A Teoría y Realidad quia madrilenya. Un Madrid que ha Constitucional, UNED, núm. 37, p. 187-220, 2016. PÉREZ FRANCESCH, Joan Lluís. «Catalunya quiere ser reconocida como sujeto político» segrestat Espanya i té por de cedir BODIN, Jean. Les Six Livres de la République. [en línia]. A Mundiario, de 16 de juliol de 2017. davant de reivindicacions de sobi- París: Jacques du Puys, 1576. Disponible a: . rania. La vol gestionar ell sol. Ni tan sols deixa parlar. Només hi cap la «Cinc vies legals per fer la consulta» ROIG, Eduard. «Procés sobiranista i Tribunal [en línia]. A Ara, de 25 de febrer de 2013. Constitucional. Anàlisi d’un impacte recíproc». persecució. Generació rere genera- Disponible a: . A Revista Catalana de Dret Públic, núm. 54, p. ció. Es demostra així que la sobirania 24-61, 2017. és un fet existencial abans que nor- INSTITUT D’ESTUDIS AUTONÒMICS «Informe sobre els procediments legals a través ROMERO DE TEJADA, Ricardo. Por qué hemos matiu, com va sostenir Carl Schmitt dels quals els ciutadans i les ciutadanes de llegado hasta aquí Geopolítica y política de (1888-1985).17 Qui és sobirà decideix Catalunya poden ser consultats sobre llur la cuestión catalana. Barcelona: Tiempos de sobre qui és amic i qui és enemic, i futur polític col·lectiu» [en línia]. Barcelona: espera, 2017. Generalitat de Catalunya, 20013. Disponible a: sobretot pot fer ús de la força —de- . ROUSSEAU, Jean-Jacques, Du Contrat Social ou cidir sobre «l’estat d’excepció»— per Principes du droit politique. Amsterdam: 1762. mantenir l’ordre constitucional, és a «Matisos a una declaració». A La Vanguardia, dir, per dir-ho amb el llenguatge dels de 27 de gener de 2013, p. 20. SALLÉS, Quico. «El TC: La Llei del Referèndum vulnera la indissoluble unitat de la nació darrers temps: per a aplicar l’article PÉREZ FRANCESCH, Joan Lluís. «El Tribunal espanyola» [en línia]. A El Món, de 28 d’octubre 155 de la Constitució Espanyola. p Constitucional ante la ley de partidos y el Plan de 2017. Disponible a: . Ibarretxe ¿un episodio entre la democracia militante y el Estado preventivo de derecho?». SCHMITT, Carl. Teologia política. Madrid: Trotta, A Estudios sobre la Constitucón Española: 2009. homenaje al profesor Jordi Solé Tura, vol. 1, p. 825-842, 2008. SIEYÈS, Joseph. Qu’est-ce que le Tiers état?. París: 1788. PÉREZ FRANCESCH, Joan Lluís i D’ONGHIA, Milena. «La posición del Tribunal SOL, Pere (et al). «El TC i la democràcia Constitucional español ante la Ley de partidos vigilada». A Ara, de 10 de maig de 2013, p.23. y ante el Plan Ibarretxe». A Corte costituzionale e processi di decisione politica. Torí: Giappichelli VINTRÓ, Joan. «La Declaració de sobirania i del editore, 2005. dret a decidir del poble de Catalunya: un apunt jurídic» [en línia]. A Bloc de la Revista Catalana de PÉREZ FRANCESCH, Joan Lluís. «La consulta Dret Públic, de 7 de febrer de 2013. Disponible a: y la Constitución» [en línia]. A Agenda Pública, . 17 SCHMITT, Teologia política.

24 | eines 30 | desembre 2017 de 16 de febrer de 2014. Disponible a: .

PÉREZ FRANCESCH, Joan Lluís. «Catalunya quiere ser reconocida como sujeto político» [en línia]. A Mundiario, de 16 de juliol de 2017. Disponible a: .

ROIG, Eduard. «Procés sobiranista i Tribunal Constitucional. Anàlisi d’un impacte recíproc». A Revista Catalana de Dret Públic, núm. 54, p. 24-61, 2017.

ROMERO DE TEJADA, Ricardo. Por qué hemos llegado hasta aquí Geopolítica y política de la cuestión catalana. Barcelona: Tiempos de espera, 2017.

ROUSSEAU, Jean-Jacques, Du Contrat Social ou Principes du droit politique. Amsterdam: 1762.

SALLÉS, Quico. «El TC: La Llei del Referèndum vulnera la indissoluble unitat de la nació espanyola» [en línia]. A El Món, de 28 d’octubre de 2017. Disponible a: .

SCHMITT, Carl. Teologia política. Madrid: Trotta, 2009.

SIEYÈS, Joseph. Qu’est-ce que le Tiers état?. París: 1788.

SOL, Pere (et al). «El TC i la democràcia vigilada». A Ara, de 10 de maig de 2013, p.23.

VINTRÓ, Joan. «La Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya: un apunt jurídic» [en línia]. A Bloc de la Revista Catalana de Dret Públic, de 7 de febrer de 2013. Disponible a: .

desembre 2017 | eines 30 | 25 connexions

Els esdeveniments avui, a Catalu- ment i multitudinària, amb persistèn- L’Estat espanyol sempre ha patit nya, són certament greus i singu- cia, reclamant molt majoritàriament d’una cohesió nacional feble. Espa- lars. Ens interpel·len per a esfor- el dret a decidir que tots els pobles nya va tenir un imperi precoç, gran El concepte de nació, avui çar-nos a comprendre’ls en la seva del món tenen, mitjançant la voluntat i molt costós, que va fer que l’Estat complexitat. És amb una intenció dels ciutadans. espanyol modern fos relativament d’imparcialitat i serenor que hem dèbil. La subsegüent construcció elaborat aquestes refl exions, que no Ambdós fenòmens tenen a veure d’una nació espanyola culturalment segueixen la línia ni la ideologia de amb la manera que els humans unifi cada va quedar com empresa cap partit ni moviment polític. Volen tenim de viure conjuntament en inconclusa. En particular, l’Estat i ampliar i aprofundir el que hem dit societat, és a dir, amb el que avui la nació espanyola van ser massa vista prèvia > en el nostre llibre Raó de Catalunya. entenem com a nacions. La història febles per integrar en estructures La nació no és una construcció immutable, petrifi cada, La societat catalana al segle XXI,1 recent de les relacions entre Es- unitàries i centralitzades i en un pa- inerta, sinó que per defi nició és un objecte viu, fet de obra col·lectiva que hem codirigit i panya i Catalunya és sufi cientment tró cultural únic dominat per Caste- gent que hi vol pertànyer. I és que tota nació està feta de la que també som coautors. Tot evocativa d’un confl icte mal resolt lla, grans porcions de les poblacions de persones. I com totes les persones, les nacions un estol dels millors especialistes que en els millors dels casos arriben catalana i basca, les quals es varen evolucionen. Per això la catalanitat no ha deixat mai de en Economia, Demografi a, Antro- a intents frustrats de regeneració de enfortir amb una industrialització moure’s, d’adaptar-se als nous temps, d’empeltar-se amb pologia, Història, Geografi a Urbana, l’Estat, passant per èpoques de «con- primerenca. De fet, com hem pogut les identitats nouvingudes… i tot per continuar exercint la Comunicació i Sociologia del país ha llevancia», com deia José Ortega i assenyalar nosaltres mateixos, la funció social de tota nació: cohesionar la societat construint col·laborat amb sengles capítols. No Gasset (1883-1955), i en el pitjor dels industrialització, a la península Ibè- una consciència col·lectiva. tindria sentit ignorar-la en confegir casos esclaten en temps de revolta. rica, en contrast amb altres països les observacions que segueixen. Aquesta fl uctuació temporal cíclica europeus, aguditzà les diferències de les relacions entre les dues socie- interregionals: ni el centralisme ni el És ben singular que en ple segle XXI, tats, la catalana i l’espanyola, hauria jacobinisme les van fer minvar. l’Estat espanyol, un estat europeu li- de constituir un argument sufi cient, beral democràtic, pretengui resoldre per intentar posar els fonaments per L’Estat espanyol ha estat prou fort Salvador Giner Oriol Homs el confl icte amb Catalunya per la via a bastir una època estable de relació per evitar que Catalunya i el País Sociòleg Sociòleg policial i judicial. A l’ensems, també fructífera i fraternal. Basc bastissin nacions i estats alter- [email protected] [email protected] crida l’atenció que, en plena època de natius. Vist des de l’altre costat: les mundialització, la societat catalana El politòleg Josep Maria Colomer as- societats catalana i basca han estat sigui capaç de mobilitzar-se pacífi ca- senyala que el problema ve de lluny.2 prou cohesionades per resistir l’as- similació unilateral espanyola, però massa febles per construir les seves 1 GINER i HOMS, Raó de Catalunya. La societat 2 COLOMER, «L’aventurada aposta per la indepen- catalana al segle XXI. dència». pròpies nacions unifi cades. Els esdeveniments avui, a Catalu- ment i multitudinària, amb persistèn- L’Estat espanyol sempre ha patit nya, són certament greus i singu- cia, reclamant molt majoritàriament d’una cohesió nacional feble. Espa- lars. Ens interpel·len per a esfor- el dret a decidir que tots els pobles nya va tenir un imperi precoç, gran çar-nos a comprendre’ls en la seva del món tenen, mitjançant la voluntat i molt costós, que va fer que l’Estat complexitat. És amb una intenció dels ciutadans. espanyol modern fos relativament d’imparcialitat i serenor que hem dèbil. La subsegüent construcció elaborat aquestes refl exions, que no Ambdós fenòmens tenen a veure d’una nació espanyola culturalment segueixen la línia ni la ideologia de amb la manera que els humans unifi cada va quedar com empresa cap partit ni moviment polític. Volen tenim de viure conjuntament en inconclusa. En particular, l’Estat i ampliar i aprofundir el que hem dit societat, és a dir, amb el que avui la nació espanyola van ser massa en el nostre llibre Raó de Catalunya. entenem com a nacions. La història febles per integrar en estructures La societat catalana al segle XXI,1 recent de les relacions entre Es- unitàries i centralitzades i en un pa- obra col·lectiva que hem codirigit i panya i Catalunya és sufi cientment tró cultural únic dominat per Caste- de la que també som coautors. Tot evocativa d’un confl icte mal resolt lla, grans porcions de les poblacions un estol dels millors especialistes que en els millors dels casos arriben catalana i basca, les quals es varen en Economia, Demografi a, Antro- a intents frustrats de regeneració de enfortir amb una industrialització pologia, Història, Geografi a Urbana, l’Estat, passant per èpoques de «con- primerenca. De fet, com hem pogut Comunicació i Sociologia del país ha llevancia», com deia José Ortega i assenyalar nosaltres mateixos, la col·laborat amb sengles capítols. No Gasset (1883-1955), i en el pitjor dels industrialització, a la península Ibè- tindria sentit ignorar-la en confegir casos esclaten en temps de revolta. rica, en contrast amb altres països les observacions que segueixen. Aquesta fl uctuació temporal cíclica europeus, aguditzà les diferències de les relacions entre les dues socie- interregionals: ni el centralisme ni el És ben singular que en ple segle XXI, tats, la catalana i l’espanyola, hauria jacobinisme les van fer minvar. l’Estat espanyol, un estat europeu li- de constituir un argument sufi cient, beral democràtic, pretengui resoldre per intentar posar els fonaments per L’Estat espanyol ha estat prou fort el confl icte amb Catalunya per la via a bastir una època estable de relació per evitar que Catalunya i el País policial i judicial. A l’ensems, també fructífera i fraternal. Basc bastissin nacions i estats alter- crida l’atenció que, en plena època de natius. Vist des de l’altre costat: les mundialització, la societat catalana El politòleg Josep Maria Colomer as- societats catalana i basca han estat sigui capaç de mobilitzar-se pacífi ca- senyala que el problema ve de lluny.2 prou cohesionades per resistir l’as- similació unilateral espanyola, però massa febles per construir les seves 1 GINER i HOMS, Raó de Catalunya. La societat 2 COLOMER, «L’aventurada aposta per la indepen- catalana al segle XXI. dència». pròpies nacions unifi cades.

desembre 2017 | eines 30 | 27 L’estat abasta els aspectes polítics de gestió del bé comú; la nació Catalanistes, sobiranistes, nacionalistes i independentistes constitueixen la consciència col·lectiva, de la identitat; i la societat els aspectes la riquesa de les diferents formes de plasmar la nostra identitat col·lectiva relacionals i organitzatius de la convivència social dels humans

Nació, estat i societat fronteres clares i una organització Els trets quasi religiosos de tota factors interns —el valor que els planeta. «Els humans ens organit- de batalla en el que s’expressen les coneguda més o menys efi cient. nació són ben obvis, sense que els individus han donat a la identitat zem entorn de qui cuidar i per allò relacions de poder a les societats En pocs rengles hem fet servir Tothom sap a quin estat pertany i la que hi creiem, si més no, en la nostra col·lectiva— o externs —les relaci- que cuidar».6 modernes. Han donat lloc a actituds conceptes com societat, nació i estat seva adscripció està regulada. Des pròpia, hàgim de considerar-nos ons amb altres nacions. En tot cas, i comportaments execrables, com per descriure fenòmens, la distinció de la Revolució Francesa, l’estat de- obertament fi dels d’una fe sobrena- el que podem constatar infi nitat de En canvi, el concepte de nació fa les nombroses lluites entre nacions entre els quals no és evident. Si ho mocràtic es deu a la seva ciutadania tural. Retre culte a la pròpia nació vegades i de forma universal, és la referència a la dimensió cultural de pel control del planeta o la deriva volguéssim complicar més i afegir que deté la sobirania. L’estat no és o, si més no, expressar-li amor i persistència en el temps de la ne- les societats. La idea de nació es feixista i nazi que va viure Europa país, poble, pàtria, ciutadania, nacio- propietari de la sobirania sinó que és devoció és lloable i respectable arreu cessitat humana d’establir relacions comença a generar en el període de en la primera meitat del segle XX, nalisme, catalanisme, espanyolisme, la ciutadania la propietària de l’estat. del món. Ben entès que el fanatisme amb signifi cat entre els individus traspàs de les societats medievals però que al mateix temps ha donat jacobinisme, el nostre argument no nacionalista és una altra cosa, per- que comparteixen sentiments, a les modernes durant el Renaixe- pàgines d’heroisme i grandiositat seria pas tan nítid com voldríem. Són En canvi, la nació és la hipòstasi de la què esclafa els sentiments de joiosa territoris, idees, i trets culturals. ment, quan els vassalls i els súbdits per a l’alliberament de les societats conceptes que normalment també tribu. Ho era fa mil anys, quan havia fi delitat a la pàtria. Tanmateix, no és Negar-ho és no voler reconèixer les esdevenen ciutadans, i s’inicia la se- esclavitzades o sotmeses al poder es fan servir amb la mateixa fi nali- de compartir aquesta qualitat, que possible reduir la nació al camp més més elementals aportacions científi - paració entre els espais privats i els dels més forts. tat. Qualsevol intent de clarifi cació enlaira un poble a un alt nivell on es empíric i material, car les nacions ques acumulades per la sociologia i públics.7 La nova ciutadania es re- exigiria toms sencers de pàgines que confon amb el sagrat. També ho és estan fetes de rituals, declaracions l’etnologia per a explicar les nostres coneix com a nació, per tal de donar Encara hi ha gent que nega l’existèn- desbordarien aquest modest article i avui, fi ns i tot allà on el progrés de la de lleialtat, i emocions que motiven societats. sentit a la seva nova condició política cia de les nacions, com si els hu- avorririen el lector. Quedem-nos amb secularització ha arraconat la religió a la nostra conducta, que empenyen i justifi car la seu de la sobirania. És mans poguéssim viure asèpticament, els conceptes d’estat, nació i societat. l’espai reservat al seus fi dels. El cert les nostres reaccions. És aquí on ens cal incorporar el con- en aquest procés històric que es com a individus aïllats interactuant és que la nació, per molt que vulguem cepte de societat, entesa des d’una construeix el concepte de nació que amb altres individus, regits per les La professora Montserrat Guibernau entendre-la en termes laics o laïcis- El concepte de nació ha anat evolu- perspectiva sociològica com l’ordre arriba a la seva formulació clàssica normes i regles dels estats. Algunes recorda que el concepte de nació tes, pertany sempre a l’univers del cionant amb el temps i la manera social fonamentat en les relacions amb el Romanticisme del segle XIX, són percebudes com a artifi cials i no pot ser considerat de manera qual per als seus membres, és trans- com els individus s’hi relacionen. específi ques que es construeixen concepte que aviat és cobejat per les alienes. aïllada i distingeix entre estat, nació i cendental o, si més no, sagrat. És per Així, l’antropòleg valencià Joan entre gent que conviuen en un espai relacions de poder dels nous estats nacionalisme i a nosaltres ens agra- això que un dels millors tractats sobre Francesc Mira (1939) concep la determinat i que evolucionen al llarg que sorgeixen en aquest període Les relacions entre els conceptes daria afegir el de societat, des d’una nacions i nacionalisme a les darreries nació com a procés.5 Procés que ha del temps. El concepte de societat fa per tal de cohesionar i sotmetre d’estat, nació i societat han donat perspectiva més sociològica.3 del segle XX, el que compongué el seguit pàgines històriques tràgiques referència als aspectes més relaci- la ciutadania als interessos de les lloc a confusions, i alguns autors8 malaguanyat professor Josep Ramon i altres d’heroiques, com tot allò que onals i consolidats de la convivència noves classes dominants i les elits, tenen difi cultats per destriar l’auto- El concepte més fàcil de defi nir és el Llobera (1922-2011), catedràtic a la fa refrència al comportament humà, humana. Justament són els hu- amb la construcció dels estats nació. nomia de cada una d’elles, i la seva de l’estat, ben delimitat per la com- University of London, duia l’encertat adaptant-se a les circumstàncies mans els únics éssers vius que són Així les nacions són un dels camps utilitat per a entendre el capte- petència de l’ordre i la llei, amb unes títol, The God of Modernity.4 de cada època, sota la infl uència de capaços d’organitzar societats més niment dels humans en societat.

enllà de les relacions fi lials, familiars 6 BESTARD, «Más allá del dualismo entre natura- L’estat abasta els aspectes polítics i tribals, de tal forma que hem estat leza y cultura». 3 GUIBERNAU, Nacions sense Estat. Nacionalisme i 4 LLOBERA, El dios de la modernidad. El desarrollo 5 MIRA, Crítica de la nació pura. Sobre els símbols, diversitat en l’era global. del nacionalismo en Europa Occidental. les fronteres, i altres assaigs impetuosos. capaços d’arribar a colonitzar tot el 7 SENNETT, El declive del hombre público. 8 ÁLVAREZ JUNCO, Dioses útiles.

28 | eines 30 | desembre 2017 Catalanistes, sobiranistes, nacionalistes i independentistes constitueixen la riquesa de les diferents formes de plasmar la nostra identitat col·lectiva

factors interns —el valor que els planeta. «Els humans ens organit- de batalla en el que s’expressen les individus han donat a la identitat zem entorn de qui cuidar i per allò relacions de poder a les societats col·lectiva— o externs —les relaci- que cuidar».6 modernes. Han donat lloc a actituds ons amb altres nacions. En tot cas, i comportaments execrables, com el que podem constatar infi nitat de En canvi, el concepte de nació fa les nombroses lluites entre nacions vegades i de forma universal, és la referència a la dimensió cultural de pel control del planeta o la deriva persistència en el temps de la ne- les societats. La idea de nació es feixista i nazi que va viure Europa cessitat humana d’establir relacions comença a generar en el període de en la primera meitat del segle XX, amb signifi cat entre els individus traspàs de les societats medievals però que al mateix temps ha donat que comparteixen sentiments, a les modernes durant el Renaixe- pàgines d’heroisme i grandiositat territoris, idees, i trets culturals. ment, quan els vassalls i els súbdits per a l’alliberament de les societats Negar-ho és no voler reconèixer les esdevenen ciutadans, i s’inicia la se- esclavitzades o sotmeses al poder més elementals aportacions científi - paració entre els espais privats i els dels més forts. ques acumulades per la sociologia i públics.7 La nova ciutadania es re- l’etnologia per a explicar les nostres coneix com a nació, per tal de donar Encara hi ha gent que nega l’existèn- societats. sentit a la seva nova condició política cia de les nacions, com si els hu- i justifi car la seu de la sobirania. És mans poguéssim viure asèpticament, És aquí on ens cal incorporar el con- en aquest procés històric que es com a individus aïllats interactuant cepte de societat, entesa des d’una construeix el concepte de nació que amb altres individus, regits per les perspectiva sociològica com l’ordre arriba a la seva formulació clàssica normes i regles dels estats. Algunes social fonamentat en les relacions amb el Romanticisme del segle XIX, són percebudes com a artifi cials i específi ques que es construeixen concepte que aviat és cobejat per les alienes. entre gent que conviuen en un espai relacions de poder dels nous estats determinat i que evolucionen al llarg que sorgeixen en aquest període Les relacions entre els conceptes del temps. El concepte de societat fa per tal de cohesionar i sotmetre d’estat, nació i societat han donat referència als aspectes més relaci- la ciutadania als interessos de les lloc a confusions, i alguns autors8 onals i consolidats de la convivència noves classes dominants i les elits, tenen difi cultats per destriar l’auto- humana. Justament són els hu- amb la construcció dels estats nació. nomia de cada una d’elles, i la seva mans els únics éssers vius que són Així les nacions són un dels camps utilitat per a entendre el capte- capaços d’organitzar societats més niment dels humans en societat. enllà de les relacions fi lials, familiars 6 BESTARD, «Más allá del dualismo entre natura- L’estat abasta els aspectes polítics i tribals, de tal forma que hem estat leza y cultura». capaços d’arribar a colonitzar tot el 7 SENNETT, El declive del hombre público. 8 ÁLVAREZ JUNCO, Dioses útiles.

desembre 2017 | eines 30 | 29 La identitat com a consciència de pertinença i tarannà compartit no fa mal: cal però que mai no condemni altres identitats

de gestió del bé comú; la nació els es revifen en tot el món entre les nacionalistes i independentistes aspectes culturals de la consciència societats, les nacions i els estats. constitueixen la riquesa de les dife- col·lectiva, és a dir, la identitat. La rents formes de plasmar la nostra societat abasta els aspectes relaci- En el cas català, hom ha utilitzat, identitat col·lectiva. Aquests matisos onals i organitzatius d’un mateix fe- amb una certa ambigüitat, el concep- no conformen una evolució lineal, nomen referit a la convivència social te de catalanisme i el de nacionalis- ni històrica cap a una concepció dels humans. Reduir l’autonomia me per a descriure el procés històric preestablerta de nació, sinó que són de cada concepte i supeditar-lo al d’identifi cació col·lectiva d’una part fruit de les diferents formes d’ex- d’estat, afi rmant que l’estat cobreix molt important dels ciutadans que pressió en cada moment, segons les tot el perímetre de les relacions habiten a Catalunya. De vegades per circumstàncies, les fl uctuacions i els socials, és a dir, que no hi ha nació ni falta de conceptualització sufi cient temps en què es viuen. societat al marge de l’estat i que tots de la nació, d’altres per evitar una tres es confonen o estan supeditats certa concepció del nacionalisme Sempre ha estat difícil defi nir satis- al poder de l’estat, és una concepció que va derivar en els pitjors mo- factòriament per a tothom, el que totalitarista de l’estat, que trenca ments de la història recent de la és una nació: ara, en ple segle XXI, amb tota la tradició democràtica i lli- humanitat, i d’altres justament per continua sent-ho. Cap nació encaixa beral, des de la Revolució Francesa evitar el reconeixement del concepte en una defi nició empírica i objec- i que duu a la deriva tecnocràtica i mateix de nació. tiva. No hi ha un model sociològic burocràtica que tan bé va refl ectir perfecte de nació: ni la llengua, ni el Ray Bradbury (1920-2012) a la seva Normalment, avui en dia, hom parla territori, ni la psicologia col·lectiva, novel·la distòpica Fahrenheit 451 i de catalanisme per descriure la iden- ni els cultes públics, ni el nombre de que François Tru aut (1932-1984) tifi cació col·lectiva amb la llengua i manifestants a favor o en contra seu va traduir tan magistralment al el país, i en canvi, de nacionalisme la defi neixen sòlidament. Malgrat cinema. Cada distòpia que apareix com la identitat amb una voluntat això, l’escepticisme radical no té raó al món de la cultura nega i capgira d’assoliment de la sobirania. D’altra de ser. Així, en ple segle XXI hi ha alguna utopia. banda, alguns partidaris de la sobira- ciutadans —en el cas de Catalunya, nia no es volen confondre amb una majoritàriament— disposats a retre a Catalunya certa interpretació restringida del la seva nació tota la lleialtat i el culte nacionalisme. Es defi neixen avui com cívic que li cal. Justament perquè aquests tres a sobiranistes per a diferenciar-se conceptes són útils per a analitzar dels que reclamen la independència Sigui quina sigui la defi nició que la realitat social podem constatar la com a forma de relació política amb vulguem donar al concepte de nació, natura real dels confl ictes que avui Espanya. Catalanistes, sobiranistes, la persistència tossuda en el temps

30 | eines 30 | desembre 2017 La internacionalització, el turisme, internet, els corrents migratoris, els viatges freqüents a l’estranger, han diluït la identitat nacional però no l’han eliminat ni substituït

de l’expressió dels catalans de la que l’exclusió ètnica d’altres pobles sos. Res no justifi ca ignorar aquests voluntat de ser en el sentit que li ha estat sempre molt baixa a Catalu- elements, allò que alguns correcta- dona Jaume Vicens Vives9 (1910- nya, terra de pas, d’incorporació, de ment anomenen, la «realitat social». 1960), hauria de ser sufi cient per a barreja ètnica. No és una afi rmació Nosaltres mateixos, com a sociò- reconèixer l’existència d’una identitat gratuïta. Els estudis d’integració i legs i autors d’aquestes refl exions, col·lectiva nacional que malda pel incorporació a la nació catalana dels les hem estudiades i subratllades. seu reconeixement polític. La iden- pobles forans al llarg de la història Sempre tornem però, a nocions de titat col·lectiva és una necessitat de ho confi rmen un i un altre cop. consciència col·lectiva, compartida l’espècie humana per tal de superar molt majoritàriament pels nostres el grup familiar i poder organitzar La transversalitat de les aportaci- compatriotes. Tornem sempre a societats més àmplies, capacitat que ons del nacionalisme o catalanisme Catalunya com a part essencial del ha estat i és una de les constatacions al llarg del temps constitueix una nostre compartit imaginari. més cabdals de la grandesa de la altra evidència del fet nacional. Les humanitat. Cal reconèixer-ho, sense aportacions d’un Valentí Almirall Segurament la forma de viure la oblidar també els possibles exces- (1841-1904) o d’un Enric Prat de nació dels defensors de la terra sos de tota política excessivament la Riba (1870-1917), la del bisbe catalana de 1713 i 1714, o en els fonamentada en la identitat. Poden Josep Torras i Bages (1846-1916), la turbulents anys 1930, o durant el ser greus i devastadors, com sabem d’Antoni Rovira i Virgili (1882-1949), franquisme, o les vivències de les ge- prou. La identitat com a consciència la de Francesc Macià (1859-1933), neracions actuals que han crescut en de pertinença i tarannà compartit no o les més recents de Jordi Pujol llibertat i democràcia, no tenen res a fa mal: cal però que mai no condem- (1930), exemplifi quen l’heterogene- veure. Tanmateix totes elles reivindi- ni altres identitats. No ens contradi- ïtat d’una societat plural travessada quen una identitat comuna. em en afi rmar-ho: sabem que som per interessos econòmics de classe catalans, o com diu la dita popular: i socials, i fan difícil de defensar la De la mateixa manera que taxati- «som i serem». Tanmateix, també subordinació del concepte de nació a vament afi rmem l’existència d’una altres pobles —bascos, portuguesos, uns interessos econòmics o polí- societat catalana constituïda des de espanyols, cubans, russos, polone- tics determinats. També s’enriqueix fa molts anys com a nació, també sos, txecs…— tenen consciència de aquesta evidència amb els treballs hem de reconèixer l’existència a les seves respectives identitats. No sociològics que mai han defugit Catalunya d’una societat espanyola, estem lliures de prejudici i no ho l’estudi de la desigualtat social a reconeguda com a nació i que ha hem estat mai, però cal reconèixer Catalunya, la de la seva burgesia, aconseguit la construcció d’un estat. les classes obreres, la pagesia, els La història ens il·lustra que quan 9 VICENS VIVES, Notícia de Catalunya. pobres, els immigrants i els exclo- una nació aconsegueix construir un

desembre 2017 | eines 30 | 31 La identitat nacional evoluciona cap a una situació voluntària El repte és organitzar estats per a la gestió dels béns comuns d’adhesió a un espai col·lectiu on les dimensions de temps i d’espai en els que en un mateix territori conviuen persones amb identitats estan canviant al ritme de la tecnologia i la mundialització d’adhesió voluntària diferents

estat, tanca el concepte de nació per vital, una de les dues aspira a més gent que té una mateixa posició soci- La identitat nacional evoluciona famílies es regeixen per normes crisi ambiental, la pau en perill, les a cohesionar la seva ciutadania i no llibertat de moviments i, per tant, oeconòmica, també s’han diluït però cap a una situació voluntària d’ad- de consanguinitat o de convivència, resistències contra les desigualtats i reconèixer altres realitats nacio- l’opció d’intentar la separació sembla no han desaparegut. De la mateixa hesió11 a un espai col·lectiu —i ho els seguidors d’un club esportiu malifetes del capitalisme. nals que puguin coexistir en el seu legítima, però caldrà fer-la amb mol- manera, la internacionalització, el serà encara més en el futur— on les només reconeixen el seu equip. És territori. Tanmateix, quan aquest ta cura i amb un bisturí molt fi per tal turisme, internet, els corrents migra- dimensions de temps i d’espai estan a l’estat a qui correspon disposar L’amplitud del ressò popular, el estat no és capaç de diluir les altres que puguin sobreviure ambdues. toris, els viatges freqüents a l’estran- canviant ràpidament al ritme de les les normes perquè totes aquestes civisme extraordinari del moviment identitats nacionals que ell abasta, o ger, han diluït la identitat nacional innovacions tecnològiques i de les formes d’expressió de les identitats cívic català, l’absència total de vio- reconèixer l’existència d’una plurina- Les identitats en l’era però no l’han eliminat ni substituït. I dinàmiques de la mundialització compartides puguin conviure en pau lència política, el caràcter tranquil i cionalitat interna, esperona que les de la mundialització no oblidem pas les erosions relatives creixent. El repte és organitzar estats i civilitzadament en un mateix terri- sovint festiu de les manifestacions nacions no reconegudes exigeixin el que cada ens social pateix a causa per a la gestió dels béns comuns en tori. Aquest també és el gran repte al carrer, l’esperit europeista, la no seu reconeixement. Es generen ales- La vivència de les identitats col- d’aqueixes infl uències externes i què en un mateix territori conviuen a l’hora de preveure la construcció confrontació ètnica, els missatges hores confl ictes territorials greus. lectives a l’era d’internet i de la potents. persones amb identitats d’adhesió d’estats propis. educats i de respecte, fan difícil ca- Aquesta és l’evolució del cas de les mundialització són molt diferents voluntària diferents. Pretendre ho- talogar l’anomenat «Procés», en les relacions entre l’Estat espanyol i de les expressades en el segle XX. A l’era del laïcisme creixent la mogeneïtzar els estats en fets nacio- Per aquestes raons, l’evolució del coordenades clàssiques dels movi- Catalunya. Ha marcat la història dels En el moment que s’està construint identitat religiosa és més necessà- nals excloents i homogenis és ja una concepte de nació està transitant ments nacionalistes de base ètnica darrers tres segles i és alhora la que una identitat col·lectiva planetària, ria que mai, i a la de la globalització quimera del passat. Els models dels per fer-se compatible amb una o de rebuig de l’altra, com els més defi neix la singularitat de la situació compartida amb moltes identitats els interessos de classe segueixen estats nació estan en crisi i no tenen situació de gran dispersió d’iden- recents ocorreguts a l’est d’Europa. catalana. En un mateix territori hi ha de menys abast geogràfi c, Occident, confi gurant l’activitat econòmica. A futur. El sentiment nacional també titats compartides. És a dir, en la doncs dues societats, dues nacions i Europa, Espanya, Catalunya, i el seu l’època de la difícil governabilitat glo- evoluciona cap a una concepció més relació amb els «altres», i abando- En tot cas, es tractaria d’una refor- el govern d’un estat que nega siste- poble o ciutat, hom es troba com- bal, les identitats nacionals són més laica i menys sagrada, com posa de nar defi nitivament les concepcions mulació del debat, essencialment màticament el reconeixement de les partint la seva amb altres identi- necessàries que mai com a via per a manifest l’escassa èpica del «Pro- excloents que varen triomfar en el moral i no solament sociològic, sobre dues nacions. tats properes, per fi liació familiar, desenvolupar la capacitat d’expansió cés» actual a Catalunya. passat. El que s’ha viscut durant com s’han d’organitzar les comuni- amistats, relacions esportives, de la humanitat més enllà de la tribu aquests darrers anys a Catalunya, és tats humanes i quin és el nivell més Les relacions entre les dues socie- creences religioses, i altres motius. que caracteritza l’espècie humana. L’heterogeneïtat de les formes un vast i molt intens moviment so- adient de governança en el marc tats/nacions han estat poc estudia- Llavors les identitats es dilueixen, La família, la religió, les classes d’organitzar els estats, no cal con- cial i polític que no es pot enquadrar d’una mundialització intensifi cada. des i són poc conegudes en profun- es comparteixen jeràrquicament i se socials o la nació continuaran essent fondre-la amb les relatives homoge- en els trets clàssics d’un moviment En la mesura que els estats cedeixen ditat. La comprensió de les relacions superposen, però no desapareixen fenòmens bàsics de la convivència i neïtats de les formes d’identifi cació nacionalista i que apunta a noves competències a nivell més global i entre aquestes dues realitats és i mai del tot. la sociabilitat humana, formen part col·lectiva. Les religions només formes de revolta democràtica del que no tenen a les seves mans algu- serà clau per a entendre el que està de l’ADN humà.10 agrupen els que creuen en un deter- segle XXI, que ultrapassa l’espai nes de les claus de la governança del passant i ajudar a trobar-hi les so- La laïcitat ha diluït la identitat religi- minat déu, les classes no accepten català per inscriure’s en els movi- benestar de la població, les solidari- lucions adients. Som davant de dues osa però no l’ha eliminat o substituït; 10 CHOPRA i ATRAN, Quantum Physics of God: membres d’altres col·lectius, les ments de canvi que es manifesten tats de proximitat, molt sovint entorn nacions, podríem dir, siameses. Arri- i les classes socials, com a expressió Neuroscience of Souls, Spirits, Dreams, Prophecy, en molts països diferents entorn de de les ciutats, guanyen protagonisme Paranormal, Near Death. Veure també ARBÓS i GINER, bat a un moment de la seva evolució de les identitats compartides entre La Governabilitat. 11 TRESSERRAS, «L’ecosistema cultural català». problemes mobilitzadors, com ara la i la demanda d’una major capacitat

32 | eines 30 | desembre 2017 El repte és organitzar estats per a la gestió dels béns comuns en els que en un mateix territori conviuen persones amb identitats d’adhesió voluntària diferents

La identitat nacional evoluciona famílies es regeixen per normes crisi ambiental, la pau en perill, les cap a una situació voluntària d’ad- de consanguinitat o de convivència, resistències contra les desigualtats i hesió11 a un espai col·lectiu —i ho els seguidors d’un club esportiu malifetes del capitalisme. serà encara més en el futur— on les només reconeixen el seu equip. És dimensions de temps i d’espai estan a l’estat a qui correspon disposar L’amplitud del ressò popular, el canviant ràpidament al ritme de les les normes perquè totes aquestes civisme extraordinari del moviment innovacions tecnològiques i de les formes d’expressió de les identitats cívic català, l’absència total de vio- dinàmiques de la mundialització compartides puguin conviure en pau lència política, el caràcter tranquil i creixent. El repte és organitzar estats i civilitzadament en un mateix terri- sovint festiu de les manifestacions per a la gestió dels béns comuns en tori. Aquest també és el gran repte al carrer, l’esperit europeista, la no què en un mateix territori conviuen a l’hora de preveure la construcció confrontació ètnica, els missatges persones amb identitats d’adhesió d’estats propis. educats i de respecte, fan difícil ca- voluntària diferents. Pretendre ho- talogar l’anomenat «Procés», en les mogeneïtzar els estats en fets nacio- Per aquestes raons, l’evolució del coordenades clàssiques dels movi- nals excloents i homogenis és ja una concepte de nació està transitant ments nacionalistes de base ètnica quimera del passat. Els models dels per fer-se compatible amb una o de rebuig de l’altra, com els més estats nació estan en crisi i no tenen situació de gran dispersió d’iden- recents ocorreguts a l’est d’Europa. futur. El sentiment nacional també titats compartides. És a dir, en la evoluciona cap a una concepció més relació amb els «altres», i abando- En tot cas, es tractaria d’una refor- laica i menys sagrada, com posa de nar defi nitivament les concepcions mulació del debat, essencialment manifest l’escassa èpica del «Pro- excloents que varen triomfar en el moral i no solament sociològic, sobre cés» actual a Catalunya. passat. El que s’ha viscut durant com s’han d’organitzar les comuni- aquests darrers anys a Catalunya, és tats humanes i quin és el nivell més L’heterogeneïtat de les formes un vast i molt intens moviment so- adient de governança en el marc d’organitzar els estats, no cal con- cial i polític que no es pot enquadrar d’una mundialització intensifi cada. fondre-la amb les relatives homoge- en els trets clàssics d’un moviment En la mesura que els estats cedeixen neïtats de les formes d’identifi cació nacionalista i que apunta a noves competències a nivell més global i col·lectiva. Les religions només formes de revolta democràtica del que no tenen a les seves mans algu- agrupen els que creuen en un deter- segle XXI, que ultrapassa l’espai nes de les claus de la governança del minat déu, les classes no accepten català per inscriure’s en els movi- benestar de la població, les solidari- membres d’altres col·lectius, les ments de canvi que es manifesten tats de proximitat, molt sovint entorn en molts països diferents entorn de de les ciutats, guanyen protagonisme 11 TRESSERRAS, «L’ecosistema cultural català». problemes mobilitzadors, com ara la i la demanda d’una major capacitat

desembre 2017 | eines 30 | 33 El sentiment nacional evoluciona cap a una concepció més laica i menys sagrada, com posa de manifest l’escassa èpica del procés actual a Catalunya

per a controlar les decisions que p Bibliografi a afecten la vida quotidiana de la po- ÁLVAREZ JUNCO, José. Dioses útiles. SENNETT, Richard. El declivio del hombre blació creix per tot arreu. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2016. público. Barcelona: Anagrama, 2011.

Els que ens dediquem al conreu de ARBÓS, Xavier i GINER, Salvador. La TRESSERRAS, Joan Manuel. «L’ecosistema Governabilitat. Barcelona: Edicions 62, 1999. cultural català». A GINER, Salvador i HOMS, la Ciència Social hem de tenir la Oriol. Raó de Catalunya. La societat catalana gosadia de plantejar-nos aquestes BESTARD, Joan. «Más allá del dualismo entre al segle XXI. Barcelona: Institut d’Estudis difi cultats conceptuals, teòriques i, naturaleza y cultura». A La Maleta de Portbou, Catalans i Enciclopèdia Catalana, 2016. clarament, també pràctiques. Tenim núm. 24, 2017. VICENS VIVES, Jaume. Noticia de Catalunya. un ofi ci difícil, però l’assumim. No CHOPRA, Deepak i ATRAN, Scott. Quantum Barcelona: Destino, 1956. hi ha una fórmula fàcil per a defi nir Physics of God: Neuroscience of Souls, Spirits, la nostra desconhortada tribu, la Dreams, Prophecy, Paranormal, Near Death. Cambridge: Cosmology Science Publishers, que sense por però amb un xic de 2015. recança, hem defi nit com la hipòs- tasi de la tribu en la modernitat, que COLOMER Josep Maria. «L’aventurada aposta per la independència». A GINER, Salvador i hem defi nit també, malgrat la nostra HOMS, Oriol. Raó de Catalunya. La societat dedicació a la raó científi ca i als fets catalana al segle XXI. Barcelona: Institut fefaents, com a entitat sagrada en d’Estudis Catalans i Enciclopèdia Catalana, l’imaginari social del poble. No és 2016. gaire probable que els mals que ens GINER, Salvador i HOMS, Oriol (dir). Raó empaiten avui ens obliguin a canviar de Catalunya. La societat catalana al segle de parer. p XXI. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans i Enciclopèdia Catalana, 2016.

GUIBERNAU, Montserrat. Nacions sense Estat. Nacionalisme i diversitat en l’era global. Barcelona: Columna, 1999.

LLOBERA, Josep Ramon. El dios de la modernidad. El desarrollo del nacionalismo en Europa Occidental. Barcelona: Anagrama, 2006.

MIRA, Joan Francesc. Crítica de la nació pura. Sobre els símbols, les fronteres, i altres assaigs impetuosos. València: Tres i Quatre,1985.

34 | eines 30 | desembre 2017 desembre 2017 | eines 30 | 35 connexions

La primera dècada del segle XXI ha hi ha malestar, por i mala premsa ció a la plena capacitat de modelar evidenciat el desgast del sistema que s’estén sobre la presència de les nostres institucions suscita un econòmic dominant al món amb la població immigrada. Des de la replantejament de molts aspectes de Immigració i nació al segle XXI: una demanda d’alternatives d’orga- ultradreta fi ns al suposat centrees- la vida comuna. En aquest context, nització de la vida pública no gaire querra, amb més o menys matisos, doncs, ens trobem davant la possi- noves estatalitats per un projecte satisfeta. La concentració de capitals es responsabilitza de la «degrada- bilitat d’imaginar marcs de relació en el nord global, combinada amb el ció» de la qualitat de vida als qui que superin els problemes i defectes nacional no excloent contrast de l’estructura demogràfi ca «acaben d’arribar i tenen més ajudes detectats fi ns ara. entre països, ha promogut el des- que nosaltres» o «posen en perill la plaçament poblacional per motius nostra forma de viure». La xenofòbia Un element central d’aquest replan- vista prèvia > econòmics. Alhora, en els països de té lloc a societats paradigmàtiques tejament és el de la relació entre En societats plurals i diverses com la catalana, destí s’ha generat un cert proteccio- dels diversos models de «gestió nació i immigració. Malgrat que els cal un projecte nacional que faci de la diversitat nisme del mercat laboral, intensifi cat de les diversitats». Tant si l’aposta fl uxos migratoris han esdevingut una interna la seva força, el motor que en garanteixi amb la crisi, que restringeix l’accés que s’ha fet és el reconeixement de de les característiques més sostin- la continuïtat. La nació al segle XXI ha de ser de nova població. D’altra banda, la diverses «comunitats culturals» com gudes i creixents del món contem- oberta i permeable, permanentment renovada crisi dels refugiats, posa en evidència si s’ha optat per l’aculturació dels porani, l’estudi sistematitzat de les amb les contribucions de tots els seus membres; la incapacitat d’Europa com a entitat nouvinguts en un sistema de tall més polítiques de gestió d’immigració en els qui ja hi som i els qui vindran. política per fer front a una crisi que assimilacionista, la diagnosi sobre diversos països a l’Europa occidental ha estat, precisament i sobretot, la relació entre nació i immigració a continua detectant que la presència política. Després que Europa fos un l’Europa del segle XXI sembla deixar immigrant és objecte d’un intens continent d’emigració, des de fi nal poc lloc per l’esperança. confl icte polític perquè qüestiona del segle XVII, per motius econòmics l’estat nació en diversos àmbits: la i fi ns passada la meitat del segle Catalunya, no ha estat exempta sobirania territorial en el control de XX, a causa de la persecució racial i d’aquests fenòmens econòmics i fronteres, els atributs de ciutadania política, la fi gura del refugiat ha anat socials al tombant de segle. Ara bé, i identitat i la pròpia manera d’en- Eunice Romero perdent força a molts estats de la la crisi econòmica i social global ha tendre el sentit de pertinença a una Politòloga UE. Europa és avui una fortalesa in- vingut acompanyada de la irrupció comunitat nacional.1 [email protected] franquejable, amb moltes morts a les del debat sobre la independència seves portes tacant-ne l’expedient en com a principal articulador del En una nació com la catalana és matèria humanitària. panorama polític, reorientant molt ineludible pensar un model d’estat del descontentament a l’elaboració Més enllà del que passa fora de les de propostes. Podem dir que ens 1 KOOPMANS, Contested Citizenship: Immigration fronteres europees, al seu interior trobem en una transició on l’aspira- and Cultural Diversity in Europe. La primera dècada del segle XXI ha hi ha malestar, por i mala premsa ció a la plena capacitat de modelar evidenciat el desgast del sistema que s’estén sobre la presència de les nostres institucions suscita un econòmic dominant al món amb la població immigrada. Des de la replantejament de molts aspectes de una demanda d’alternatives d’orga- ultradreta fi ns al suposat centrees- la vida comuna. En aquest context, nització de la vida pública no gaire querra, amb més o menys matisos, doncs, ens trobem davant la possi- satisfeta. La concentració de capitals es responsabilitza de la «degrada- bilitat d’imaginar marcs de relació en el nord global, combinada amb el ció» de la qualitat de vida als qui que superin els problemes i defectes contrast de l’estructura demogràfi ca «acaben d’arribar i tenen més ajudes detectats fi ns ara. entre països, ha promogut el des- que nosaltres» o «posen en perill la plaçament poblacional per motius nostra forma de viure». La xenofòbia Un element central d’aquest replan- econòmics. Alhora, en els països de té lloc a societats paradigmàtiques tejament és el de la relació entre destí s’ha generat un cert proteccio- dels diversos models de «gestió nació i immigració. Malgrat que els nisme del mercat laboral, intensifi cat de les diversitats». Tant si l’aposta fl uxos migratoris han esdevingut una amb la crisi, que restringeix l’accés que s’ha fet és el reconeixement de de les característiques més sostin- de nova població. D’altra banda, la diverses «comunitats culturals» com gudes i creixents del món contem- crisi dels refugiats, posa en evidència si s’ha optat per l’aculturació dels porani, l’estudi sistematitzat de les la incapacitat d’Europa com a entitat nouvinguts en un sistema de tall més polítiques de gestió d’immigració en política per fer front a una crisi que assimilacionista, la diagnosi sobre diversos països a l’Europa occidental ha estat, precisament i sobretot, la relació entre nació i immigració a continua detectant que la presència política. Després que Europa fos un l’Europa del segle XXI sembla deixar immigrant és objecte d’un intens continent d’emigració, des de fi nal poc lloc per l’esperança. confl icte polític perquè qüestiona del segle XVII, per motius econòmics l’estat nació en diversos àmbits: la i fi ns passada la meitat del segle Catalunya, no ha estat exempta sobirania territorial en el control de XX, a causa de la persecució racial i d’aquests fenòmens econòmics i fronteres, els atributs de ciutadania política, la fi gura del refugiat ha anat socials al tombant de segle. Ara bé, i identitat i la pròpia manera d’en- perdent força a molts estats de la la crisi econòmica i social global ha tendre el sentit de pertinença a una UE. Europa és avui una fortalesa in- vingut acompanyada de la irrupció comunitat nacional.1 franquejable, amb moltes morts a les del debat sobre la independència seves portes tacant-ne l’expedient en com a principal articulador del En una nació com la catalana és matèria humanitària. panorama polític, reorientant molt ineludible pensar un model d’estat del descontentament a l’elaboració Més enllà del que passa fora de les de propostes. Podem dir que ens 1 KOOPMANS, Contested Citizenship: Immigration fronteres europees, al seu interior trobem en una transició on l’aspira- and Cultural Diversity in Europe.

desembre 2017 | eines 30 | 37 En una nació com la catalana és ineludible pensar La lògica nacionalista requereix l’oblit de les transformacions un model d’estat on la relació amb la immigració de la nació, fi xant en temps buit l’origen mitifi cat no desemboqui indefugiblement en confrontació de la nació immutable

on la relació amb la immigració no una enorme quantitat d’experiències teoria crítica sociològica, els estudis no són eternes, i malgrat que el seu mena d’orquestració immediata dels però dotant-les d’un nou sentit. En la desemboqui indefugiblement en arreu del món. Tanmateix, una me- del nacionalisme i de la immigració origen fos més remot o més recent, hàbits dels quals n’és el fonament, societat de l’Antic Règim la desigual- confrontació. L’actual composició de- tanàlisi d’aquest corpus bibliogràfi c i l’aproximació etnogràfi ca al cas ca- la rellevància cabdal d’allò nacional d’una mena de consens sobre aquest tat era a la base de l’ordre social. Els mogràfi ca de Catalunya ens obliga a ens fa veure la necessitat d’esme- talà. L’anàlisi que se’n deriva es des- en l’articulació de la vida social està conjunt d’evidències compartides que privilegis i greuges entre grups eren pensar-ho així, ja que els nouvinguts nar la lògica de fons que planteja plega en dos plans complementaris. fortament lligada a les transformaci- són constitutives del sentit comú».5 presents no només com una realitat són un pilar constitutiu de la societat la controvèrsia entre «autòctons» i D’una banda, el fi losòfi c normatiu ons de l’era moderna. El nostre focus social, sinó com un precepte legal catalana, amb més de dos terços de «immigrants» com a irresoluble. Així, sobre la relació entre nació i immi- d’interès, doncs, és l’origen de la no- La lògica fonamental de l’estat nació establert. El criteri per gaudir d’uns la població sent resultat directe o si tots els elements de la tensió entre gració en contraposició a l’actual ció d’estat nació que instaura l’ordre se sustenta en diverses dimensions drets i obligacions diferenciats no indirecte de la immigració del segle autòctons i immigrants arreu d’Euro- confi guració en el marc de l’estat social vigent per intentar esbrinar que es reforcen mútuament, fent-ne era la ciutadania o l’afi liació a l’estat, passat.2 A més, el paper central de la pa formen part fonamental del bino- modern europeu. De l’altra, el de què és el que la defi neix en confl icte més efectiva la funció de la ciutada- sinó l’adscripció a categories socials immigració a la nació catalana no es mi estat/nació, ens caldrà indagar-ne l’anàlisi etnogràfi ca social a Catalu- davant la immigració. nia com a sistema integral d’exclusió. operatives en l’àmbit subestatal, amb limita al passat, ja que s’espera que l’origen per a repensar la qüestió. nya. Per tant, el primer pla ens ajuda L’articulació d’un poble, un espai, un independència de l’afi liació estatal. la mobilitat poblacional tendeixi a Adoptant una perspectiva sociològica a dibuixar ideals que poden guiar les Pierre Bourdieu (1930-2002) parlava temps nacional fan de la ciutadania Pertànyer al clergat o la noblesa augmentar globalment i Catalunya es crítica, entenem que amb la realitat nostres intencions cap a una arti- de «pensament d’Estat» per explicar un instrument d’ordre social del qual era el que atorgava privilegis. Els perfi la com a lloc de destí migratori, social «no hi ha instrument de ruptu- culació de la nació on la immigració com l’estat intervé en la manera com disposa l’estat per administrar la po- ciutadans, per tant, no gaudien de ja que segons el popular estudi de la ra més poderós que la reconstrucció no sigui entesa com a problema. El percebem el món, des del coneixe- blació en el seu territori de sobirania. drets comuns, ni es discriminava els demògrafa Anna Cabré,3 el sistema de l’origen: al fer ressorgir els con- segon, ens permet entendre les pos- ment. Per a Bourdieu, la dominació estrangers de manera sistemàtica. català de reproducció depèn forta- fl ictes i les confrontacions dels inicis sibilitats concretes d’acostar-nos-hi simbòlica del pensament d’estat es La ciutadania nacional, tal com la ment i de manera estructural de la i, alhora, les opcions descartades, es des de la complexitat, les contradic- caracteritza per la inculcació d’un coneixem avui, va anar adquirint les Amb la Revolució, en canvi, la ciuta- immigració. reactualitza la possibilitat que sigui cions i les estratègies construïdes principi d’estructures cognitives i seves característiques al llarg de la dania va prendre valor ideològic, ja d’altra manera».4 en el pla de la vida quotidiana per d’avaluació que són la base del «sen- història, forjada pels canvis en les que va quedar defi nida com a estatus En la recerca d’un model nacional part de la població de la Catalunya tit comú». «La construcció de l’estat relacions de poder. Segons Rogers d’accés a drets en diverses dimen- adequat a les característiques de la En aquesta exploració pretenem contemporània. s’acompanya de la construcció d’una Brubaker (1956)6 la institució i la sions de la vida social: la burgesa, societat del segle XXI la pregunta identifi car els elements de la con- mena de transcendental històric ideologia de la ciutadania nacional va la democràtica, la burocràtica i la recurrent és com podem millorar la trovèrsia i localitzar-hi escletxes de Si bé és cert que el llarg debat sobre comú immanent a tots els seus “sub- ser elaborada per primer cop durant nacional. Com a revolució burgesa va gestió de la qüestió migratòria. Els possibilitat per a una nova relació «què és una nació?» va ocupar una jectes”. A través de l’enquadrament la Revolució Francesa, aprofi tant i crear una comunitat d’iguals davant estudis de migració no han parat nació/immigració en el si d’una part importantíssima de l’interès que imposa a les pràctiques, l’estat donant rellevància a algunes es- la llei, que es vinculava amb l’Estat d’expandir-se en camps disciplinaris república sobirana. Fonamentem al si dels estudis del nacionalisme, instaura i inculca formes i categories tructures socials d’afi liació desen- immediatament i indiferenciada. Com des de la seva aparició i recullen la crítica en la relació estat-nació a la qüestió sobre quin n’és l’origen, de percepció i pensament comunes, volupades al llarg de l’Antic Règim , a revolució democràtica, la ciutada- l’era moderna, recuperant refl exions va posar sobre la taula elements marcs de percepció social, de l’ente- nia atorgava dret de participació en

2 DOMINGO, Catalunya al mirall de la immigració: provinents de la fi losofi a política, la molt transcendents sobre la seva niment o de la memòria, estructures 5 BORDIEU, «Esprits d’Etat», p. 59. els afers de comandament de l’Estat. demografi a i identitat nacional. naturalesa. Fonamentalment, ens mentals, formes estatals de classi- A més, amb la Revolució, el control 6 BRUBAKER, Citizenship and Nationhood in France 3 CABRÉ, El sistema català de reproducció. 4 BORDIEU, «Esprits d’Etat», p. 51. va fer conscients que les nacions fi cació. D’aquesta manera, crea una and Germany. burocràtic i la codifi cació de la ciu-

38 | eines 30 | desembre 2017 La lògica nacionalista requereix l’oblit de les transformacions de la nació, fi xant en temps buit l’origen mitifi cat de la nació immutable

no són eternes, i malgrat que el seu mena d’orquestració immediata dels però dotant-les d’un nou sentit. En la origen fos més remot o més recent, hàbits dels quals n’és el fonament, societat de l’Antic Règim la desigual- la rellevància cabdal d’allò nacional d’una mena de consens sobre aquest tat era a la base de l’ordre social. Els en l’articulació de la vida social està conjunt d’evidències compartides que privilegis i greuges entre grups eren fortament lligada a les transformaci- són constitutives del sentit comú».5 presents no només com una realitat ons de l’era moderna. El nostre focus social, sinó com un precepte legal d’interès, doncs, és l’origen de la no- La lògica fonamental de l’estat nació establert. El criteri per gaudir d’uns ció d’estat nació que instaura l’ordre se sustenta en diverses dimensions drets i obligacions diferenciats no social vigent per intentar esbrinar que es reforcen mútuament, fent-ne era la ciutadania o l’afi liació a l’estat, què és el que la defi neix en confl icte més efectiva la funció de la ciutada- sinó l’adscripció a categories socials davant la immigració. nia com a sistema integral d’exclusió. operatives en l’àmbit subestatal, amb L’articulació d’un poble, un espai, un independència de l’afi liació estatal. Pierre Bourdieu (1930-2002) parlava temps nacional fan de la ciutadania Pertànyer al clergat o la noblesa de «pensament d’Estat» per explicar un instrument d’ordre social del qual era el que atorgava privilegis. Els com l’estat intervé en la manera com disposa l’estat per administrar la po- ciutadans, per tant, no gaudien de percebem el món, des del coneixe- blació en el seu territori de sobirania. drets comuns, ni es discriminava els ment. Per a Bourdieu, la dominació estrangers de manera sistemàtica. simbòlica del pensament d’estat es La ciutadania nacional, tal com la caracteritza per la inculcació d’un coneixem avui, va anar adquirint les Amb la Revolució, en canvi, la ciuta- principi d’estructures cognitives i seves característiques al llarg de la dania va prendre valor ideològic, ja d’avaluació que són la base del «sen- història, forjada pels canvis en les que va quedar defi nida com a estatus tit comú». «La construcció de l’estat relacions de poder. Segons Rogers d’accés a drets en diverses dimen- s’acompanya de la construcció d’una Brubaker (1956)6 la institució i la sions de la vida social: la burgesa, mena de transcendental històric ideologia de la ciutadania nacional va la democràtica, la burocràtica i la comú immanent a tots els seus “sub- ser elaborada per primer cop durant nacional. Com a revolució burgesa va jectes”. A través de l’enquadrament la Revolució Francesa, aprofi tant i crear una comunitat d’iguals davant que imposa a les pràctiques, l’estat donant rellevància a algunes es- la llei, que es vinculava amb l’Estat instaura i inculca formes i categories tructures socials d’afi liació desen- immediatament i indiferenciada. Com de percepció i pensament comunes, volupades al llarg de l’Antic Règim , a revolució democràtica, la ciutada- marcs de percepció social, de l’ente- nia atorgava dret de participació en niment o de la memòria, estructures 5 BORDIEU, «Esprits d’Etat», p. 59. els afers de comandament de l’Estat. mentals, formes estatals de classi- A més, amb la Revolució, el control 6 BRUBAKER, Citizenship and Nationhood in France fi cació. D’aquesta manera, crea una and Germany. burocràtic i la codifi cació de la ciu-

desembre 2017 | eines 30 | 39 Quan la ciutadania nacional queda legitimada com a «naturalesa» L’immigrant es troba mancat de legitimitat per ocupar es crea com a contrapartida la naturalització de la diferència el territori; és on no se l’espera i ha de demostrar inherent a la fi gura de l’estranger la cortesia que correspon a algú que està de visita

tadania nacional van enfortir l’Estat El sociòleg Craig Calhoun (1952)8 amb la nació. Una nació d’individus fi xant en aquest temps buit l’origen contra aquells ciutadans d’altres que quan l’estat delimita el seu po- modern com a institució de poder. Fi- ens explica com les transformacions intercanviables, iguals davant la llei i mitifi cat de la nació immutable. estats que s’havien defi nit com a es- der territorialment, fent-lo congruent nalment, la infl uència de la dimensió estructurals de la modernitat, de relacionats directament amb l’admi- Aquesta lògica temporal és fona- sencialment diferents per obra i grà- amb una identitat nacional per als nacional de la Revolució en la noció què hem parlat fi ns ara, van formar nistració de l’estat nació. La identitat mental per articular l’autoctonia com cia de la delimitació fronterera. L’es- seus habitants, els insufl a un sentit de ciutadania és imprescindible per l’entramat sobre el qual es va bastir nacional esdevé el teló de fons de a legitimació de la supremacia dels tat, doncs, tal com adverteix Hannah de pertinença que alhora marca el entendre la seva capacitat d’exclusió la idea d’identitat nacional subjectiva les accions més quotidianes. Les ciutadans nacionals en el territori Arendt (1906-1975),10 va esdevenir territori fent-lo «casa seva». L’immi- dels estrangers. La primera fase de rellevant socialment. Segons ell, tot identitats deixen de basar-se exclusi- nacional. Quan la ciutadania nacional «instrument de la nació», pervertint grant, en canvi, es troba mancat de la Revolució Francesa mantenia la un nou imaginari sobre la humanitat vament en l’experiència i la dimensió queda legitimada com a «natura- així la seva funció com a garant dels legitimitat per ocupar el territori; és relativa irrellevància de la distinció i els individus va imposar-se com imaginària del fet social comença a lesa», es crea com a contrapartida drets dels seus membres, per passar on no se l’espera i ha de demostrar entre estrangers i ciutadans. Tan- a hegemònic: vivim en un món de cobrar un pes més rellevant. Cada la naturalització de la diferència a imposar la supremacia d’una nació la cortesia que correspon a algú que mateix, els enfrontaments bèl·lics de nacions i cada individu és un homo cop més les identitats categòriques inherent a la fi gura de l’estranger ja sobre qualsevol altra forma de vida està de visita. la radicalització de la Revolució van nationalis. La nova relació individu/ —que no necessiten les relacions que quan una persona immigra a un a l’interior del seu territori. Amb la generar un ambient de desconfi ança, estat no era merament administra- cara a cara— passen al primer pla de territori nacional que li és aliè per Declaració dels Drets de l’Home i del Formar part d’un estat que té com i tots els oponents polítics al nou rè- tiva, sinó que implicà un canvi en la l’organització política. És el fenomen dret, té lloc la institucionalització i Ciutadà de 1789, els drets deixaran a binomi indestriable una nació ja gim eren assenyalats per la sospita concepció de la subjectivitat en la que Benedict Anderson (1936-2015) internalització d’aquesta diferència de protegir la totalitat dels humans defi nida, signifi ca assumir també permanent de conspiració. L’alteritat, qual l’adscripció nacional va esde- descriu i analitza en la seva obra de com a defectuosa. com a tal i es restringiran als indivi- aquesta col·lectivitat imaginària com la divergència i la dissensió van ser venir central a la identitat individual. referència Comunitats imaginades.9 dus en tant que ciutadans nacionals, a pròpia. També, en menor o major conductes castigades, i a la fi gura de Així, l’individu de la modernitat es L’estrangeritat a partir de la instau- reforçant la dominació de l’individu/ grau, els sentiments més subjectius l’estranger s’hi va associar el des- pensa com a refl exiu, autosufi cient, Al costat d’aquest vincle íntim entre ració de l’estat nació no només és ciutadà com a forma de subjectivitat dels ciutadans. En aquest sentit, prestigi. Ara començava a ser una autocontingut i es relaciona de ma- individu i nació, hi ha una concepció una categoria legal, sinó que esdevé privilegiada. Adrian Favell (1968)12 diu que: «La condició no només estigmatitzada nera directa, amb la nació integral. molt generalitzada de la nació com una condició social i política infor- fi losofi a republicana de citoyenneté amb la malfi ança, sinó que hi havia Aquest canvi és fonamental; a partir a ens immutable, amb una relació i mada per les ideologies nacionals. Es podria dir que és l’estat qui fabri- és una teoria política d’integració pràctiques de discriminació actives d’aleshores, els individus connec- percepció especial amb el temps. Un L’estat nació s’erigia com a estat ca l’immigrant, no només ja com a que va més enllà de la determinació que incloïen un sistema de registre taven les seves percepcions amb «temps buit» gràcies al qual, segons per als «nacionals», una comunitat concepte, sinó com a fi gura social- de fronteres i adscripció, i va al cor i vigilància, expulsions, sancions una altra dimensió fi ns ara no gaire Anderson, la història s’escriu des cohesionada i, ara ja, clarament defi - ment destacada i amb uns atributs de la teorització de l’ordre social i criminals especials, la demanda de rellevant. Més enllà de les relacions de la lògica nacionalista moderna, nida, amb uns trets diferencials res- determinats, el més rellevant dels moral i de la transformació política proves de civisme, la confi scació cara a cara, fi ns i tot les més ínti- amb un personatge —la nació— que pecte els ciutadans d’altres nacions quals és la il·legitimitat de la seva dels individus en elements constitu- de béns i la restricció de permís de mes com ara les familiars, l’individu travessa escenaris temporals, però igualment delimitades per fronteres. presència, marcada d’incompletesa, tius de l’estat-nació democràtic. [La residència en determinades àrees comença a pensar-se en connexió que no muta internament. La lògica Aquesta comunitat de ciutadans de desplaçada geogràfi cament i moral. reivindicació d’aquesta fi losofi a] ha del territori nacional.7 nacionalista requereix també l’oblit la nació devia fi delitat a l’estat, font Abdelmalek Sayad (1933-1998)11 diu transformat la pragmàtica teoria de de les transformacions de la nació, d’autoritat immediata; una lleialtat 8 CALHOUN, «Indirect Relationships and Imagined que a voltes s’hauria de veure trans- 10 ARENDT, The Origins of Totalitarianism. 7 BRUBAKER, Citizenship and Nationhood in France Communities: Large Scale Social Integration and the 12 FAVELL, Philosophies of Integration Immigration and Germany. Transformation of Everyday Life». 9 ANDERSON, Imagined Communities. formada en enfrontaments bèl·lics 11 SAYAD, «Immigration et pensée d’Etat». and the Idea of Citizenship in France and Britain, p.62.

40 | eines 30 | desembre 2017 L’immigrant es troba mancat de legitimitat per ocupar el territori; és on no se l’espera i ha de demostrar la cortesia que correspon a algú que està de visita

fi xant en aquest temps buit l’origen contra aquells ciutadans d’altres que quan l’estat delimita el seu po- mitifi cat de la nació immutable. estats que s’havien defi nit com a es- der territorialment, fent-lo congruent Aquesta lògica temporal és fona- sencialment diferents per obra i grà- amb una identitat nacional per als mental per articular l’autoctonia com cia de la delimitació fronterera. L’es- seus habitants, els insufl a un sentit a legitimació de la supremacia dels tat, doncs, tal com adverteix Hannah de pertinença que alhora marca el ciutadans nacionals en el territori Arendt (1906-1975),10 va esdevenir territori fent-lo «casa seva». L’immi- nacional. Quan la ciutadania nacional «instrument de la nació», pervertint grant, en canvi, es troba mancat de queda legitimada com a «natura- així la seva funció com a garant dels legitimitat per ocupar el territori; és lesa», es crea com a contrapartida drets dels seus membres, per passar on no se l’espera i ha de demostrar la naturalització de la diferència a imposar la supremacia d’una nació la cortesia que correspon a algú que inherent a la fi gura de l’estranger ja sobre qualsevol altra forma de vida està de visita. que quan una persona immigra a un a l’interior del seu territori. Amb la territori nacional que li és aliè per Declaració dels Drets de l’Home i del Formar part d’un estat que té com dret, té lloc la institucionalització i Ciutadà de 1789, els drets deixaran a binomi indestriable una nació ja internalització d’aquesta diferència de protegir la totalitat dels humans defi nida, signifi ca assumir també com a defectuosa. com a tal i es restringiran als indivi- aquesta col·lectivitat imaginària com dus en tant que ciutadans nacionals, a pròpia. També, en menor o major L’estrangeritat a partir de la instau- reforçant la dominació de l’individu/ grau, els sentiments més subjectius ració de l’estat nació no només és ciutadà com a forma de subjectivitat dels ciutadans. En aquest sentit, una categoria legal, sinó que esdevé privilegiada. Adrian Favell (1968)12 diu que: «La una condició social i política infor- fi losofi a republicana de citoyenneté mada per les ideologies nacionals. Es podria dir que és l’estat qui fabri- és una teoria política d’integració L’estat nació s’erigia com a estat ca l’immigrant, no només ja com a que va més enllà de la determinació per als «nacionals», una comunitat concepte, sinó com a fi gura social- de fronteres i adscripció, i va al cor cohesionada i, ara ja, clarament defi - ment destacada i amb uns atributs de la teorització de l’ordre social i nida, amb uns trets diferencials res- determinats, el més rellevant dels moral i de la transformació política pecte els ciutadans d’altres nacions quals és la il·legitimitat de la seva dels individus en elements constitu- igualment delimitades per fronteres. presència, marcada d’incompletesa, tius de l’estat-nació democràtic. [La Aquesta comunitat de ciutadans de desplaçada geogràfi cament i moral. reivindicació d’aquesta fi losofi a] ha la nació devia fi delitat a l’estat, font Abdelmalek Sayad (1933-1998)11 diu transformat la pragmàtica teoria de d’autoritat immediata; una lleialtat que a voltes s’hauria de veure trans- 10 ARENDT, The Origins of Totalitarianism. 12 FAVELL, Philosophies of Integration Immigration formada en enfrontaments bèl·lics 11 SAYAD, «Immigration et pensée d’Etat». and the Idea of Citizenship in France and Britain, p.62.

desembre 2017 | eines 30 | 41 A l’imaginari dominant, l’alteritat perpètua dels immigrants Cal minimitzar el risc de construir un estat «instrument es planteja com una barrera insalvable per les relacions socials de la nació» per dotar-nos d’un que garanteixi drets a tots els seus membres transcendint la lògica excloent de la ciutadania nacional

la inserció social a través de l’ha- resulta obsoleta, encara ens costa fi cada de la identitat, que confon i Si fi ns ara el pensament d’estat ens d’imposició nacionalitzadora de herència pròpia, alteritzar el nostre bilitació socioeconòmica i la segu- imaginar-nos representacions fusiona diversos nivells d’interacció ha defi nit com a «excepcionals» o l’Estat, amb contrarelats que no han relat biogràfi c, dislocar l’encaix, retat del benestar, en una [fi losofi a col·lectives allunyades d’aquesta i tipus de col·lectivitat a favor de la directament anormals, per manca subvertit les lògiques del pensament rehistoritzar la nació, fer-la mutable, d’integració] que ara és revestida lògica d’oposició entre nacionals i categorització de gran escala, la foto d’estat o excés de nacionalisme, d’estat pel que fa a les dimensions recordar quines solidaritats ens han amb un conjunt completament nou no-nacionals. El pensament d’estat fi xa del que se suposa que represen- probablement aquesta controvèrsia espacials i temporals de la nació, i permès fer lligams, construir i man- de precondicions morals i culturals està tan arrelat a la nostra cos- ta un determinat col·lectiu. Abans ens hagi permès desenvolupar una ho han fet de manera limitada en tenir institucions socials pròpies al al voltant de la conversió d’individus movisió i idea de subjectivitat que que l’experiència pròpia d’interacció relació amb la immigritud menys la dimensió cultural i identitària. llarg de la història nacional recent. lligats per la cultura, amb diversos creiem sovint que ha d’haver-hi una amb el veí, prima la seva alteritat antitètica i en qualsevol cas, menys La transició que encetem al segle No es tracta tant de canviar l’ordre interessos, en una ciutadania uni- relació entre individus i nació que marcada per la frontera ètnica, de estàtica. L’absència d’un estat que XXI ens exigeix emancipar-nos del de les peces, com de desdibuixar-ne fi cada». Així, els ciutadans nacio- és constant, igualment rellevant classe o qualsevol combinació que intervingués burocràticament en pensament d’estat modern si no les fronteres que en limiten el nals legitimats incorporen el sentit per tothom, unidireccional i exclu- en destaqui el discurs mediatitzat. la vida quotidiana d’aquells qui van volem reproduir-ne els defectes. moviment. Cal anar més enllà de la d’ordre moral que valida l’avaluació i siva —certament, també excloent. A l’imaginari dominant, l’alteritat immigrar al llarg del segle XX des de Cal minimitzar el risc de construir lògica de representació política i del comprovació permanent de l’adscrip- Empesos per aquesta lògica oblidem perpètua dels immigrants es plante- la resta de l’Estat, va permetre que un estat «instrument de la nació» potencial clientelisme que es genera ció dels immigrants. Segons Favell, que al llarg del temps, i segons la ja com una barrera insalvable per a les interaccions socials a nivell quo- com adverteix Arendt, per dotar-nos al seu voltant. Deixem de «gestionar les polítiques d’integració juguen el posició de cadascú, pot haver-hi les relacions socials. Aquesta és una tidià, a través de diversos projectes d’un que garanteixi drets a tots els la diversitat» per integrar l’alteritat i paper de recordatori del vincle de signifi cats diversos del fet nacional. de les conseqüències més nocives col·lectius enfortissin un teixit social seus membres transcendint la lògica alteritzem la identitat integral i tan- fi delitat entre l’estat i els ciutadans A més, en destacar una dimensió de de la relació del pensament d’estat cohesionat, i amb un alt grau de excloent de la ciutadania nacional. cada que moltes vegades assumim nacionals. A través de la reivindicació la identitat —la pertinença nacional amb la nació i la immigració, i una diversitat pel que fa a la intensitat i El recorregut històric crític dels fona- infl uenciats pel pensament d’estat. d’una cultura i valors nacionals, fets a través d’etiquetes fi xes— oblidem que també ens afecta actualment a forma d’identifi cació amb la catalani- ments de l’estat nació, exposat aquí, Davant de la idea de nació immuta- a mida de l’homo nationalis ideal, la intermitència de la nostra relació Catalunya. tat. La manca d’acord sobre la defi ni- ens ha de permetre localitzar les ble, rehistoritzem la nació, no ja per les polítiques d’integració ratifi quen amb la identitat nacional. No sempre ció estricta d’allò nacional català ha tasques pendents. mitifi car un moment fundacional, i mantenen les fronteres de per- estem igual d’orgullosos d’ella, ni L’anàlisi de la confi guració de la ofert més fl exibilitat a la incorporació sinó per entendre les transforma- tinença a l’estat i amb allò legitimen ens hi sentim igualment d’interpel- nació i la immigració en l’estat dels nous membres de la nació. De Sense una accentuació exacerbada cions internes que han tingut lloc l’estat nació com a sistema. lats tothora. Hi ha moments que ens modern ens fa entendre la necessi- manera més o menys explícita, hem del debat identitari com encotillador fi ns ara i les que vindran en el futur. podem mobilitzar amb intensitat tat de pensar noves formes d’es- compartit una comunitat nacional de les relacions socials, donaríem La incorporació com a pilar verte- L’era moderna, doncs, ens ha heretat per expressar-la i algun cop també tatalitat que subverteixin aquesta arrelada en l’imaginari compartit i en pas a una multiplicitat de vies de brador de la nació de la immigració una concepció de nació fortament deixem en el fons de tot el pla na- lògica. L’entramat, com hem vist, les pràctiques. construcció de comunitat supe- ocorreguda de mig segle ençà és un basada en la identitat i alhora una cional per destacar-ne un altre, per és altament poderós i complicat rant la lògica d’ells i nosaltres. No primer pas. Un relat nacional que re- identitat subjectiva amb una forta exemple de pertinença de classe, de d’interrompre pel seu ampli i profund És cert, però, que la confrontació es tracta doncs de fer espai per la cuperi el dinamisme de la nació ens preeminència de la identitat na- gènere o racial, entre d’altres. abast. Ara bé, l’experiència nacional amb l’Estat no ha signifi cat una representació de l’altre, al costat de permet il·lustrar com dos termes cional. Com a conseqüència, tot i a Catalunya, amb una relació «dislo- emancipació plena de la nació ca- l’un —«convertim en nostre un de que es plantegen com a antitètics en trobar-nos en una etapa de transi- El pensament d’estat ens fa tenir una cada» respecte l’Estat, ens permet talana. El pensament d’estat ens ha cada color», «comptem-los per la el pensament d’estat —immigrant/ ció on aquesta idea de la identitat visió fi xa, unidimensional i magni- imaginar noves formes d’estatalitat. fet mantenir la resistència a l’intent causa»—, sinó de reconèixer la inco- nacional—, poden convergir. Més

42 | eines 30 | desembre 2017 Cal minimitzar el risc de construir un estat «instrument de la nació» per dotar-nos d’un que garanteixi drets a tots els seus membres transcendint la lògica excloent de la ciutadania nacional

Si fi ns ara el pensament d’estat ens d’imposició nacionalitzadora de herència pròpia, alteritzar el nostre ha defi nit com a «excepcionals» o l’Estat, amb contrarelats que no han relat biogràfi c, dislocar l’encaix, directament anormals, per manca subvertit les lògiques del pensament rehistoritzar la nació, fer-la mutable, d’estat o excés de nacionalisme, d’estat pel que fa a les dimensions recordar quines solidaritats ens han probablement aquesta controvèrsia espacials i temporals de la nació, i permès fer lligams, construir i man- ens hagi permès desenvolupar una ho han fet de manera limitada en tenir institucions socials pròpies al relació amb la immigritud menys la dimensió cultural i identitària. llarg de la història nacional recent. antitètica i en qualsevol cas, menys La transició que encetem al segle No es tracta tant de canviar l’ordre estàtica. L’absència d’un estat que XXI ens exigeix emancipar-nos del de les peces, com de desdibuixar-ne intervingués burocràticament en pensament d’estat modern si no les fronteres que en limiten el la vida quotidiana d’aquells qui van volem reproduir-ne els defectes. moviment. Cal anar més enllà de la immigrar al llarg del segle XX des de Cal minimitzar el risc de construir lògica de representació política i del la resta de l’Estat, va permetre que un estat «instrument de la nació» potencial clientelisme que es genera les interaccions socials a nivell quo- com adverteix Arendt, per dotar-nos al seu voltant. Deixem de «gestionar tidià, a través de diversos projectes d’un que garanteixi drets a tots els la diversitat» per integrar l’alteritat i col·lectius enfortissin un teixit social seus membres transcendint la lògica alteritzem la identitat integral i tan- cohesionat, i amb un alt grau de excloent de la ciutadania nacional. cada que moltes vegades assumim diversitat pel que fa a la intensitat i El recorregut històric crític dels fona- infl uenciats pel pensament d’estat. forma d’identifi cació amb la catalani- ments de l’estat nació, exposat aquí, Davant de la idea de nació immuta- tat. La manca d’acord sobre la defi ni- ens ha de permetre localitzar les ble, rehistoritzem la nació, no ja per ció estricta d’allò nacional català ha tasques pendents. mitifi car un moment fundacional, ofert més fl exibilitat a la incorporació sinó per entendre les transforma- dels nous membres de la nació. De Sense una accentuació exacerbada cions internes que han tingut lloc manera més o menys explícita, hem del debat identitari com encotillador fi ns ara i les que vindran en el futur. compartit una comunitat nacional de les relacions socials, donaríem La incorporació com a pilar verte- arrelada en l’imaginari compartit i en pas a una multiplicitat de vies de brador de la nació de la immigració les pràctiques. construcció de comunitat supe- ocorreguda de mig segle ençà és un rant la lògica d’ells i nosaltres. No primer pas. Un relat nacional que re- És cert, però, que la confrontació es tracta doncs de fer espai per la cuperi el dinamisme de la nació ens amb l’Estat no ha signifi cat una representació de l’altre, al costat de permet il·lustrar com dos termes emancipació plena de la nació ca- l’un —«convertim en nostre un de que es plantegen com a antitètics en talana. El pensament d’estat ens ha cada color», «comptem-los per la el pensament d’estat —immigrant/ fet mantenir la resistència a l’intent causa»—, sinó de reconèixer la inco- nacional—, poden convergir. Més

desembre 2017 | eines 30 | 43 Més que una terra d’acollida, Catalunya és una nació d’immigritud que per aquesta via es va transformant i actualitzant com a projecte col·lectiu

que una terra d’acollida, Catalunya pas a la cohabitació dels estrangers p Bibliografi a és una nació d’immigritud que per que tots reconeixem ésser».13 p ANDERSON, Benedict. Imagined Communities. KRISTEVA, Julia. Etrangers à nous-mêmes. aquesta via es va transformant i ac- Londres — Nova York: Verso, 2006. Paris: Fayard, 1988. tualitzant com a projecte col·lectiu. Des d’aquesta lògica, qui immigrés ARENDT, Hannah. The Origins of SAYAD, Abdelmalek. «Immigration et pensée Totalitarianism. San Diego: Harcourt Brace d’Etat». A Actes de la recherche en sciences no seria vist com a irremeiablement Jovanovich, 1979. sociales, 1999. contraposat a la nació. La diversitat tampoc seria font de desconfi ança BOURDIEU, Pierre. «Esprits d’Etat». A Actes indefectiblement. de la recherche en sciences sociales, núm. 96, 1993.

Pel que fa a la subjectivitat nacional, BRUBAKER, Rogers. Citizenship and cal qüestionar la viabilitat i validesa Nationhood in France and Germany. Cambridge, Mass.: Harvard U Press, 1992. d’un homo nationalis ideal que tanca l’espai per l’empatia. Cal reconèixer CABRÉ, Anna. El sistema català de reproducció. les pròpies incoherències per com- Barcelona: Proa, 1999. prendre les dels altres i saber que CALHOUN, Craig.«Indirect Relationships hi ha espai per projectes comuns, and Imagined Communities: Large Scale perquè n’hi ha hagut, i en som con- Social Integration and the Transformation seqüència. Nosaltres som totes les of Everyday Life». A BOURDIEU, Pierre i COLEMAN, James S. Social Theory for a nostres incoherències, els horrors i Changing Society. Boulder: Westview Press, les virtuts, els d’abans i els de més 1991. tard. Diem, amb Julia Kristeva (1941), DOMINGO, Andreu. Catalunya al mirall de la que: «els amics dels estrangers [...] immigració: demografi a i identitat nacional. no poden ésser altres que els que se Barcelona: L’Avenç, 2014. senten estrangers a si mateixos. [És] FAVELL, Adrian. Philosophies of Integration a partir del moment en què el ciuta- Immigration and the Idea of Citizenship in dà-individu deixa de sentir-se unitari France and Britain. Houndmills: Palgrave, i gloriós, i descobreix les seves inco- 2001. herències i els seus abismes —les KOOPMANS, Ruud. Contested Citizenship: seves “estrangeries”, en suma—, que Immigration and Cultural Diversity in Europe. ens replantegem la qüestió: fi de Minneapolis: University of Minnesota Press, l’acollida de l’estranger a l’interior 2005. d’un sistema que l’anul·la per donar 13 KRISTEVA, Etrangers à nous-mêmes.

44 | eines 30 | desembre 2017 p Bibliografi a

ANDERSON, Benedict. Imagined Communities. KRISTEVA, Julia. Etrangers à nous-mêmes. Londres — Nova York: Verso, 2006. Paris: Fayard, 1988.

ARENDT, Hannah. The Origins of SAYAD, Abdelmalek. «Immigration et pensée Totalitarianism. San Diego: Harcourt Brace d’Etat». A Actes de la recherche en sciences Jovanovich, 1979. sociales, 1999.

BOURDIEU, Pierre. «Esprits d’Etat». A Actes de la recherche en sciences sociales, núm. 96, 1993.

BRUBAKER, Rogers. Citizenship and Nationhood in France and Germany. Cambridge, Mass.: Harvard U Press, 1992.

CABRÉ, Anna. El sistema català de reproducció. Barcelona: Proa, 1999.

CALHOUN, Craig.«Indirect Relationships and Imagined Communities: Large Scale Social Integration and the Transformation of Everyday Life». A BOURDIEU, Pierre i COLEMAN, James S. Social Theory for a Changing Society. Boulder: Westview Press, 1991.

DOMINGO, Andreu. Catalunya al mirall de la immigració: demografi a i identitat nacional. Barcelona: L’Avenç, 2014.

FAVELL, Adrian. Philosophies of Integration Immigration and the Idea of Citizenship in France and Britain. Houndmills: Palgrave, 2001.

KOOPMANS, Ruud. Contested Citizenship: Immigration and Cultural Diversity in Europe. Minneapolis: University of Minnesota Press, 2005.

desembre 2017 | eines 30 | 45 navegador

La principal convicció del nacionalis- màntic fou una reacció a l’hegemonia nació sense estat propi com Catalu- me romàntic indica que una llengua intel·lectual basada en la Il·lustració, nya, on afavorí la revitalització de les i una cultura específi ca, una forma així com en la uniformitat imperi- seves cultures vernacles, i també de Les arrels històriques particular de vida ben defi nida, així al promoguda per l’expansió de la les seves llengües. com la rellevància d’institucions França napoleònica. De manera anà- del nou nacionalisme escocès socials essencialment formades i loga, el nacionalisme de les nacions El nacionalisme de les nacions sense creades per la nació, expressen una —sense estat propi— representa la estat contribueix a generar noves força unitària generalment defi nida resposta a l’amenaça d’homogeneït- institucions polítiques i estructures com l’ànima o l’esperit d’un poble. zació cultural associada a la globa- formades per representants de les A aquests aspectes s’hi ha d’afegir lització contemporània. L’americanit- nacions petites, que tenen la capaci- vista prèvia > també l’interès pel conreu de la llen- zació de la cultura i l’ascendència de tat de demostrar que són econòmi- Escòcia s’ha convertit en un referent per a totes les gua que esdevé pròpia i que defi neix la llengua anglesa han anat suscitant cament viables i que mantenen un nacions sense estat. Un país que en tot just quinze el grup. És precisament en aquest reaccions a diverses nacions, així fort sentiment d’identitat nacional. anys ha passat d’estrenar un parlament autonòmic a entorn que neix un interès especial com estats nació. Reaccions que Així serveix tant pels catalans, com celebrar un referèndum d’autodeterminació. I aquí hi té per la història, també pels mites, les coincidien en la seva preocupació pels escocesos, els gal·lesos i els molt a veure la proposta política de l’SNP. Un projecte llegendes i les gestes glorioses del cabdal: la por a la pèrdua de la cul- bascos, entre altres minories nacio- nacional obert, inclusiu, amb un marcat caràcter cívic, passat; però fi ns i tot en els mo- tura i la llengua pròpies. I, amb elles, nals que viuen en el si de la UE. que basteix la nació a partir de generar un projecte ments de patiment i de dubte envers la pèrdua inevitable d’una identitat compartit per tots els escocesos. les perspectives de futur. constantment reptada per la força de El nacionalisme romàntic va con- la globalització. tribuir a protegir les tradicions en Tanmateix, mentre el nacionalisme un moment en el qual l’aïllament romàntic atorga justifi cacions a favor El nacionalisme romàntic va con- cultural encara era possible, una de la cultura de les nacions petites, tribuir a la creació de nous estats època on la globalització començava els nacionalismes contemporanis nació, per exemple Alemanya i Itàlia a mostrar les seves primeres febles van contribuir a defensar les llen- entre 1870 i 1871. També va acon- petjades mentre, pas a pas, garantia Montserrat Guibernau gües i les cultures minoritàries que seguir prominència entre els pobles que el món ja mai no tornaria a ser Doctora en Teoria Social i Política del Departament demanaven autonomia política i, en de l’Europa Occidental que vivien el mateix que el que havien conegut de Sociologia de la University of Cambridge alguns casos, independència política. en estats nació, tal com va succeir les generacions precedents. [email protected] amb el cas dels francesos; la qual D’acord amb Thomas Nipperdey cosa tingué un ressò especial en una El romanticisme a Escòcia va gene- (1927-1992),1 el nacionalisme ro- rar un moviment artístic, literari i in- tel·lectual que troba el seu punt més amplis estudis sobre l’Imperi alemany entre 1800 i 1 Historiador alemany conegut sobretot pels seus 1918. destacat en la darrera part del segle La principal convicció del nacionalis- màntic fou una reacció a l’hegemonia nació sense estat propi com Catalu- me romàntic indica que una llengua intel·lectual basada en la Il·lustració, nya, on afavorí la revitalització de les i una cultura específi ca, una forma així com en la uniformitat imperi- seves cultures vernacles, i també de particular de vida ben defi nida, així al promoguda per l’expansió de la les seves llengües. com la rellevància d’institucions França napoleònica. De manera anà- socials essencialment formades i loga, el nacionalisme de les nacions El nacionalisme de les nacions sense creades per la nació, expressen una —sense estat propi— representa la estat contribueix a generar noves força unitària generalment defi nida resposta a l’amenaça d’homogeneït- institucions polítiques i estructures com l’ànima o l’esperit d’un poble. zació cultural associada a la globa- formades per representants de les A aquests aspectes s’hi ha d’afegir lització contemporània. L’americanit- nacions petites, que tenen la capaci- també l’interès pel conreu de la llen- zació de la cultura i l’ascendència de tat de demostrar que són econòmi- gua que esdevé pròpia i que defi neix la llengua anglesa han anat suscitant cament viables i que mantenen un el grup. És precisament en aquest reaccions a diverses nacions, així fort sentiment d’identitat nacional. entorn que neix un interès especial com estats nació. Reaccions que Així serveix tant pels catalans, com per la història, també pels mites, les coincidien en la seva preocupació pels escocesos, els gal·lesos i els llegendes i les gestes glorioses del cabdal: la por a la pèrdua de la cul- bascos, entre altres minories nacio- passat; però fi ns i tot en els mo- tura i la llengua pròpies. I, amb elles, nals que viuen en el si de la UE. ments de patiment i de dubte envers la pèrdua inevitable d’una identitat les perspectives de futur. constantment reptada per la força de El nacionalisme romàntic va con- la globalització. tribuir a protegir les tradicions en Tanmateix, mentre el nacionalisme un moment en el qual l’aïllament romàntic atorga justifi cacions a favor El nacionalisme romàntic va con- cultural encara era possible, una de la cultura de les nacions petites, tribuir a la creació de nous estats època on la globalització començava els nacionalismes contemporanis nació, per exemple Alemanya i Itàlia a mostrar les seves primeres febles van contribuir a defensar les llen- entre 1870 i 1871. També va acon- petjades mentre, pas a pas, garantia gües i les cultures minoritàries que seguir prominència entre els pobles que el món ja mai no tornaria a ser demanaven autonomia política i, en de l’Europa Occidental que vivien el mateix que el que havien conegut alguns casos, independència política. en estats nació, tal com va succeir les generacions precedents. amb el cas dels francesos; la qual D’acord amb Thomas Nipperdey cosa tingué un ressò especial en una El romanticisme a Escòcia va gene- (1927-1992),1 el nacionalisme ro- rar un moviment artístic, literari i in- tel·lectual que troba el seu punt més amplis estudis sobre l’Imperi alemany entre 1800 i 1 Historiador alemany conegut sobretot pels seus 1918. destacat en la darrera part del segle

desembre 2017 | eines 30 | 47 El nacionalisme romàntic va contribuir a protegir les tradicions Blair fou el primer ministre que va atorgar a Escòcia l’estatus en una època on la globalització començava a mostrar de «nació» autogovernada dins del Regne Unit. Però sense Dewar, les seves febles petjades és molt probable que Blair mai no hagués recolzat la devolution

XVIII i l’inici del segle XIX. Es tracta conquerir Escòcia, els nobles esco- Jaume VI, rei d’Escòcia (1566-1625), 1660, malgrat recuperar l’estatus judicial pròpia. El cert, però, és que s’oposaven a la Unió, els quals argu- d’una època amb grans fi gures, com cesos envien una carta al Papa Joan esdevingué rei d’Anglaterra el 1603 anterior d’unió de dos regnes inde- els escocesos van perdre indepen- mentaven que els diners que Escòcia per exemple els considerat poetes XXII (1249-1334) intentant convèn- i llavors adoptà el títol de «Rei de pendents sota un mateix monarca. dència política el 1707, després que havia rebut en signar el Tractat de la nacionals Robert Burns (1759-1796) cer-lo del dret d’Escòcia a esdevenir la Gran Bretanya, Franca i Irlanda». I és que la segona meitat del segle amb les Actes d’Unió dels parla- Unió constituïen un acte d’estafa al i Walter Scott (1771-1832), entre un estat sobirà i de la legitimitat de Es tractava, doncs, d’una unió de XVII —sobretot a part de la Revolució ments escocès i anglès es ratifi qués Parlament escocès. d’altres. Robert de Bruce (1274-1329) com a les corones d’Anglaterra i Escòcia, Gloriosa i la instauració a Anglaterra el Tractat de la Unió. Formalment, els rei escocès. Aquesta carta patriòtica no pas dels parlaments ni, per tant, d’una monarquia parlamentària i dos parlaments es van autodissoldre Al marge del confl icte dels «jacobi- El personatge més important, des del es coneix com la Declaració d’Arbro- dels regnes. El 1649, després de constitucional— s’accentua el debat per conformar un nou parlament... tes» —que busquen reinstaurar la punt de vista intel·lectual, fou Tho- ath, un text invariablement citat com l’execució per alta traïció de Carles I sobre la necessitat d’unifi car els amb seu a Londres, i amb clara dinastia Stuart derrocada el 1688—, mas Carlyle (1795-1881), home clau la primera declaració nacionalista (1600-1649), Anglaterra proclamà la regnes escocès i anglès. majoria anglesa, en raó del major que comptaren amb el suport de part en el desenvolupament de la histori- a l’Europa Occidental: «Mentre cent Commonwealth, una forma d’estat pes demogràfi c d’Anglaterra. De fet, dels escocesos contraris al Tractat ografi a escocesa. També cal reconèi- de nosaltres ens mantinguem vius, republicà. Escòcia entrà aleshores Aquest debat culmina el 1706, amb encara avui continua el debat sobre de la Unió, el segle XVIII esdevé un xer el paper destacat de Walter Scott, mai per cap causa ens sotmetrem al en una guerra civil entre reialistes una proposta de Tractat de la Unió si els escocesos van consentir volun- període d’expansió d’Escòcia. A nivell sobretot pel que fa a la seva im- domini dels anglesos, no és pas per —majoritàriament catòlics i episco- que desencadena violentes protestes tàriament o no aquesta unió política cultural protagonitza l’anomenat portant aportació tant en la política glòria que nosaltres lluitem. No és palians— i covenanters —republicans a Edimburg, Glasgow i Dumfries, on que, a parer de molts, benefi ciava Scottish Enlightenment,2 i a nivell eco- escocesa com en la política britànica. pas per riquesa o per honors, sinó calvinistes; malgrat que aquests es veu amb preocupació el futur de clarament la part anglesa. nòmic se situa com a capdavantera Scott contribuí a bastir una imatge solament per la llibertat, que cap van alçar-se amb la victòria, Oliver la Kirk, l’Església escocesa —cal- de l’industria del cotó exemplifi cat única i distinta d’Escòcia i, sobretot, home honest no perd pas si no és Cromwell (1599-1658), erigit en dic- vinista. El Parlament escocès va D’acord amb l’historiador John Dun- en el nou poder de la maquinària i de les anomenades Highlands —la conjuntament amb la vida». tador de la Commonwealth anglesa, rebre nombroses peticions per tal can Mackie (1887-1978): «en teoria, els invents que van permetre crear part alta d’Escòcia, sovint percebuda envaí Escòcia, que fou fi nalment de preservar la Kirk, per la qual cosa després de l’1 de maig de 1707 no l’anomenada Revolució Industrial. com la més «salvatge». Va ser en La declaració es referia a de Bruce derrotada el 1652. La declaració va promoure l’Act of Securing the existia un nou Parlament anglès, La transformació fou espectacular aquest entorn que la vella Escòcia com a «rei dels escocesos», no pas del Parlament anglès confi rmava Protestant Religion and Presbyterian però a la pràctica, sí una nova legis- i va capgirar radicalment la vida i forja la seva identitat fi ns al punt de com a rei d’Escòcia, presentant-lo que Escòcia i Anglaterra esdevin- Church Government, que passaria a latura». Així doncs, a efectes pràctics, el treball de les persones, també la crear una nova identitat nacional com un monarca del poble i no com drien una Commonwealth unida. No formar part del Tractat de la Unió. Al el Parlament anglès simplement cultura i les arts. escocesa. El Romanticisme iniciaria a «propietari de la terra». No va ser obstant això, els escocesos ben aviat mateix temps, el Parlament anglès absorbí el Parlament escocès. Al seu la seva davallada com a moviment el fi ns el 1328 que Anglaterra renun- descobriren que estaven clarament va aprovar una acta amb les matei- parer, entre les classes governants, El 1853 es va crear la National Asso- 1830, però la nova identitat escocesa cià a qualsevol demanda territorial infrarepresentats tant en el Parla- xes prerrogatives que l’escocesa. s’incrementa l’hostilitat envers An- ciation for the Vindication of Scottish quedaria ben arrelada al país. sobre Escòcia; poc després, de Bruce ment comú a Londres com en altres glaterra per l’actitud de menystenir Rigths. Fou la primera protesta «na- fou totalment perdonat pel Papa, institucions de la Commonwealth. Amb iniciatives com aquestes Escòcia, que segons el seu punt de cionalista» moderna, que tenia com Escòcia que l’havia excomunicat quan fou s’aconseguí que el Tractat de la vista, sovint malinterpretaven o, fi ns coronat com a «rei dels escocesos». Les tensions amb Anglaterra es van Unió preservés la Kirk, la major i tot, ignoraven el Tractat de la Unió. El 1320, en el marc de les guerres En aquell moment Escòcia fi nalment mantenir amb el retorn de Carles II part del sistema educatiu escocès, Així, la idea que Escòcia fou «ve- 2 Edat d’Or de la cultura escocesa que va tenir com a referència els preceptes humanistes i racionalistes provocades per l’intent anglès de havia aconseguit la independència. i la restauració de la monarquia del les antigues lleis i una organització nuda» es va difondre entre els qui de la Il·lustració europea.

48 | eines 30 | desembre 2017 Blair fou el primer ministre que va atorgar a Escòcia l’estatus de «nació» autogovernada dins del Regne Unit. Però sense Dewar, és molt probable que Blair mai no hagués recolzat la devolution

1660, malgrat recuperar l’estatus judicial pròpia. El cert, però, és que s’oposaven a la Unió, els quals argu- anterior d’unió de dos regnes inde- els escocesos van perdre indepen- mentaven que els diners que Escòcia pendents sota un mateix monarca. dència política el 1707, després que havia rebut en signar el Tractat de la I és que la segona meitat del segle amb les Actes d’Unió dels parla- Unió constituïen un acte d’estafa al XVII —sobretot a part de la Revolució ments escocès i anglès es ratifi qués Parlament escocès. Gloriosa i la instauració a Anglaterra el Tractat de la Unió. Formalment, els d’una monarquia parlamentària i dos parlaments es van autodissoldre Al marge del confl icte dels «jacobi- constitucional— s’accentua el debat per conformar un nou parlament... tes» —que busquen reinstaurar la sobre la necessitat d’unifi car els amb seu a Londres, i amb clara dinastia Stuart derrocada el 1688—, regnes escocès i anglès. majoria anglesa, en raó del major que comptaren amb el suport de part pes demogràfi c d’Anglaterra. De fet, dels escocesos contraris al Tractat Aquest debat culmina el 1706, amb encara avui continua el debat sobre de la Unió, el segle XVIII esdevé un una proposta de Tractat de la Unió si els escocesos van consentir volun- període d’expansió d’Escòcia. A nivell que desencadena violentes protestes tàriament o no aquesta unió política cultural protagonitza l’anomenat a Edimburg, Glasgow i Dumfries, on que, a parer de molts, benefi ciava Scottish Enlightenment,2 i a nivell eco- es veu amb preocupació el futur de clarament la part anglesa. nòmic se situa com a capdavantera la Kirk, l’Església escocesa —cal- de l’industria del cotó exemplifi cat vinista. El Parlament escocès va D’acord amb l’historiador John Dun- en el nou poder de la maquinària i rebre nombroses peticions per tal can Mackie (1887-1978): «en teoria, els invents que van permetre crear de preservar la Kirk, per la qual cosa després de l’1 de maig de 1707 no l’anomenada Revolució Industrial. va promoure l’Act of Securing the existia un nou Parlament anglès, La transformació fou espectacular Protestant Religion and Presbyterian però a la pràctica, sí una nova legis- i va capgirar radicalment la vida i Church Government, que passaria a latura». Així doncs, a efectes pràctics, el treball de les persones, també la formar part del Tractat de la Unió. Al el Parlament anglès simplement cultura i les arts. mateix temps, el Parlament anglès absorbí el Parlament escocès. Al seu va aprovar una acta amb les matei- parer, entre les classes governants, El 1853 es va crear la National Asso- xes prerrogatives que l’escocesa. s’incrementa l’hostilitat envers An- ciation for the Vindication of Scottish glaterra per l’actitud de menystenir Rigths. Fou la primera protesta «na- Amb iniciatives com aquestes Escòcia, que segons el seu punt de cionalista» moderna, que tenia com s’aconseguí que el Tractat de la vista, sovint malinterpretaven o, fi ns Unió preservés la Kirk, la major i tot, ignoraven el Tractat de la Unió. part del sistema educatiu escocès, Així, la idea que Escòcia fou «ve- 2 Edat d’Or de la cultura escocesa que va tenir com a referència els preceptes humanistes i racionalistes les antigues lleis i una organització nuda» es va difondre entre els qui de la Il·lustració europea.

desembre 2017 | eines 30 | 49 Escòcia s’ha preocupat molt de la força de la solidaritat, L’acollida dels nouvinguts es basa en mantenir recordant quan fou menystinguda per un establishment anglès l’estimació pel seus orígens però també la disposició que sovint l’havia tractada com a inferior, menys culta i analfabeta d’aprendre a estimar el seu nou país

objectiu defensar el lloc d’Escòcia en Escocesa, la qual, impulsada per una Scottish Assembly. Aquesta no D’aquesta manera, el 1999 es van seva imatge va quedar tacada; ell d’una comunitat que els ha rebut i, la política britànica, defensant així l’SNP, pretenia aconseguir el suport fou mai implementada a causa del celebrar les primeres eleccions mateix va reconèixer aquest fet ober- en el procés, els ha fet escocesos. el que podríem defi nir com «un cert de tots els partits per poder crear un requeriment que almenys un 40% de escoceses, a través de les quals es tament en alguns debats públics. El Avui dia ser escocès no implica el re- tipus de nacionalisme sense estat». Parlament escocès. Dos anys des- l’electorat registrat havia de votar a va escollir com a primer ministre seu substitut, Gordon Brown (1951), buig als orígens, sinó la consciència prés, la Convenció Escocesa publicà favor. La majoria d’aquells que van d’Escòcia el carismàtic líder laboris- escocès i fi ll d’un capellà protestant, i el compromís de treballar plegats, Malgrat això, no serà fi ns la dèca- l’Acord Escocès, que fou signat per votar van donar suport a aquesta me- ta Donald Dewar (1937-2000), molt va haver de fer front al fulgurant respectant els valors que defi neixen da de 1920 que, amb el moviment dos milions de persones. Tot i això, el sura, però aquesta només represen- proper al llavors jove primer ministre ascens de l’SNP, un partit polític mo- un poble escocès amb objectius literari conegut com a Renaixement Parlament i el Govern de Westmins- tava el 32,9% del total de l’electorat. britànic Tony Blair (1953). Malaura- dern, ben preparat i proper al poble. comuns. escocès, que trobarem un nou perío- ter no hi prestaren atenció. dament, Dewar va morir molt aviat i Un partit que ells havien ignorat, i de de notable reemergència nacional Poc temps després, el 1988 es crea aquest fet exercí un impacte molt im- que ara guanyava escons. L’acollida dels nouvinguts es basa a nivell polític, el qual culmina amb El 1954 la Royal Commission on l’Scottish Constitutional Conventi- portant en la situació política esco- en mantenir l’estimació pel seus la fundació de l’Scottish National Scottish A airs recomana l’increment on, que va aconseguir cert consens cesa. El carisma de Dewar arribava L’SNP aconseguí destacar en l’àmbit orígens però també la disposició Party el 1934, partit sorgit de la fusió dels poders atorgats a la Secretaria entorn d’unes bases creades per a la gent, era un home senzill, fi del i polític amb el lideratge d’Alex Sal- d’aprendre a estimar el seu nou país. del National Party of Scotland (1928) d’Estat per Escòcia —ministeri creat diversos partits amb l’objectiu de amb idees clares; un socialista com- mond (1954), líder carismàtic, àgil en És d’aquesta manera que l’estima- i l’Scottish Party (1932). el 1885—, però rebutjà la devolution, retornar el poder polític a Escòcia. La promès i seriós, dedicat a defensar la conversa i sempre autodefi nit com ció progressiva, el sentiment de és a dir, la devolució de poders. iniciativa incloïa laboristes, liberalde- el seu país i bastir la nació escocesa. «un home del poble». És un home comunitat i la preocupació per una Tot i això, la política escocesa del mòcrates, nacionalistes escocesos, Aquest fou el seu somni. senzill amb una visió política impres- integració ben feta, resulten ingredi- segle XX està totalment dominada El moviment nacionalista va comen- esglésies, sindicats i altres grups sionant, que conduí el seu partit a ents essencials del projecte nacional per partits polítics compromesos çar a guanyar força el 1966, arran cívics que varen fer campanya pel Val a dir que Blair fou el primer la victòria en les eleccions escoce- escocès. Escòcia s’ha preocupat molt amb la Unió, com ara el Liberal Party del descobriment de petroli en el Mar canvi en front dels conservadors. ministre que va atorgar a Escòcia ses del 2007 mentre defensava un de la força de la solidaritat, recordant i més tard el Labour Party, els quals, del Nord. Un any més tard, Winnie l’estatus de «nació» autogovernada manifest a favor de la independència. aquells moments en que fou menys- progressivament, es veuen obligats Ewing (1929) va ser escollida dipu- El 1997, després de gairebé 20 anys dins del Regne Unit. Sense Dewar, és Així doncs, per primera vegada a la tinguda per un establishment anglès a atendre les demandes d’autono- tada, el que signifi ca el primer èxit de governs conservadors, l’arribada molt probable que Blair mai no ha- història, Escòcia fou governada per que sovint l’havia tractada com a mia de part de la societat escocesa. electoral de l’SNP i el que porta els al poder dels laboristes va acompa- gués recolzat la devolution d’Escòcia. un partit polític independentista que inferior, menys culta i analfabeta. N’és un exemple la proposta per fer partits tradicionals britànics a pren- nyada de la decisió de celebrar un Construir aquest projecte va ser el ha basat el seu projecte en bastir possible l’establiment d’un Parl- dre seriosament en consideració les referèndum sobre la devolution. En seu objectiu, la seva passió i per això una nació inclusiva. L’Escòcia moderna està infl uïda per ment escocès que realitza l’Scottish propostes d’aquest partit emergent, la consulta, el 74% dels escocesos encara roman el seu llegat. una transformació notable, iniciada Liberal Party —secció escocesa dels i en general a parar cada cop més va votar a favor del restabliment del La familiaritat especial que existeix als anys 1970, d’una economia tradi- liberals britànics— després de la atenció a les demandes escoceses. Parlament escocès, i el 63% va votar Els primers anys de Blair foren els en la comunitat escocesa explica cionalment dependent de la indústria Segona Guerra Mundial. a favor que aquest Parlament gaudís de la seva major popularitat. Des- l’experiència d’un poble que ha patit pesada i dels mercats «imperials» D’aquesta manera, el 1979 els de la capacitat de modifi car el seu prés, amb la Guerra d’Iraq i l’es- força i que ha reaccionat obrint vers una economia guiada pels mer- Aquesta iniciativa ve seguida, el escocesos van votar a favor de les poder fi scal dins dels barems esta- càndol al voltant de les nomenades les portes a persones de diversos cats globals. De sobte fou més difícil 1947, per l’anomenada Convenció propostes del Labour Party d’establir blerts, un fet sense precedents. «armes de destrucció massiva», la orígens, i que han trobat casa dins identifi car les diferències entre les

50 | eines 30 | desembre 2017 L’acollida dels nouvinguts es basa en mantenir l’estimació pel seus orígens però també la disposició d’aprendre a estimar el seu nou país

D’aquesta manera, el 1999 es van seva imatge va quedar tacada; ell d’una comunitat que els ha rebut i, celebrar les primeres eleccions mateix va reconèixer aquest fet ober- en el procés, els ha fet escocesos. escoceses, a través de les quals es tament en alguns debats públics. El Avui dia ser escocès no implica el re- va escollir com a primer ministre seu substitut, Gordon Brown (1951), buig als orígens, sinó la consciència d’Escòcia el carismàtic líder laboris- escocès i fi ll d’un capellà protestant, i el compromís de treballar plegats, ta Donald Dewar (1937-2000), molt va haver de fer front al fulgurant respectant els valors que defi neixen proper al llavors jove primer ministre ascens de l’SNP, un partit polític mo- un poble escocès amb objectius britànic Tony Blair (1953). Malaura- dern, ben preparat i proper al poble. comuns. dament, Dewar va morir molt aviat i Un partit que ells havien ignorat, i aquest fet exercí un impacte molt im- que ara guanyava escons. L’acollida dels nouvinguts es basa portant en la situació política esco- en mantenir l’estimació pel seus cesa. El carisma de Dewar arribava L’SNP aconseguí destacar en l’àmbit orígens però també la disposició a la gent, era un home senzill, fi del i polític amb el lideratge d’Alex Sal- d’aprendre a estimar el seu nou país. amb idees clares; un socialista com- mond (1954), líder carismàtic, àgil en És d’aquesta manera que l’estima- promès i seriós, dedicat a defensar la conversa i sempre autodefi nit com ció progressiva, el sentiment de el seu país i bastir la nació escocesa. «un home del poble». És un home comunitat i la preocupació per una Aquest fou el seu somni. senzill amb una visió política impres- integració ben feta, resulten ingredi- sionant, que conduí el seu partit a ents essencials del projecte nacional Val a dir que Blair fou el primer la victòria en les eleccions escoce- escocès. Escòcia s’ha preocupat molt ministre que va atorgar a Escòcia ses del 2007 mentre defensava un de la força de la solidaritat, recordant l’estatus de «nació» autogovernada manifest a favor de la independència. aquells moments en que fou menys- dins del Regne Unit. Sense Dewar, és Així doncs, per primera vegada a la tinguda per un establishment anglès molt probable que Blair mai no ha- història, Escòcia fou governada per que sovint l’havia tractada com a gués recolzat la devolution d’Escòcia. un partit polític independentista que inferior, menys culta i analfabeta. Construir aquest projecte va ser el ha basat el seu projecte en bastir seu objectiu, la seva passió i per això una nació inclusiva. L’Escòcia moderna està infl uïda per encara roman el seu llegat. una transformació notable, iniciada La familiaritat especial que existeix als anys 1970, d’una economia tradi- Els primers anys de Blair foren els en la comunitat escocesa explica cionalment dependent de la indústria de la seva major popularitat. Des- l’experiència d’un poble que ha patit pesada i dels mercats «imperials» prés, amb la Guerra d’Iraq i l’es- força i que ha reaccionat obrint vers una economia guiada pels mer- càndol al voltant de les nomenades les portes a persones de diversos cats globals. De sobte fou més difícil «armes de destrucció massiva», la orígens, i que han trobat casa dins identifi car les diferències entre les

desembre 2017 | eines 30 | 51 Per primera vegada a la història Escòcia és governada per un partit polític independentista, que basa el seu projecte en bastir una nació inclusiva

classes socials i Escòcia esdevingué una societat més oberta, moderna i amb una mobilitat social ascendent. En aquest context, la raó clau de l’as- cens del nou nacionalisme escocès té a veure amb el gran esforç de la societat escocesa de cara a promou- re l’accés a l’educació de sectors marginats de la ciutadania que llavors no havien pogut gaudir dels mitjans educatius necessaris per tal d’incorporar-se a la vida laboral, per valorar i conrear la cultura i l’educa- ció que, durant segles només existi- en a les mans dels privilegiats. p

52 | eines 30 | desembre 2017 desembre 2017 | eines 30 | 53 fòrum

La nació és un concepte intrínseca- Pilar Carracelas > Darrerament comunitat política, subjecte polític, i ment lligat a l’estat modern, perquè alguns partits polítics utilitzen la l’objectiva, que es basa en una sèrie té a veure amb els sincronismes paraula «nació» com un concepte de dades com les que ha dit l’Ester i asincronismes entre la condició passat de moda i, fi ns i tot, pejoratiu. —llengua, cultura, història comuna… d’estat i la pertinença a una comu- Penseu, efectivament, que és un con- En el cas català és claríssima la nitat. Se sustenta l’independentis- cepte obsolet? Què és per vosaltres voluntat subjectiva. La sentència del me a Catalunya en el fet de ser una una nació i quin pes hi té avui dia a la Tribunal Constitucional sobre l’Esta- nació diferent a l’espanyola per política? tut del 2010 va ser rebutjada majori- justifi car l’objectiu d’ésser un estat tàriament pels nostres conciutadans independent? Ester Capella > Per mi una nació és perquè era evident que es negava el fruit d’una actitud volguda de la Catalunya com a subjecte polític, i els En refl exionen dues dones que han ciutadania de pertànyer a una co- ciutadans se’n consideraven, subjec- estudiat a fons les implicacions del munitat nacional que té uns trets ca- tivament. I perquè se’n consideraven, nacionalisme a la societat catalana racterístics que al llarg de la història independentment de quin partit i en la construcció de l’Estat espa- s’han mantingut —una llengua, una votessin, i fi ns i tot de considerar si nyol com són la catedràtica de Dret cultura, unes institucions pròpies, tenien trets objectius per conside- Constitucional a la UAB Mercè Bar- vocació i voluntat de ser estat perquè rar-se nació, pensaven que tenien celó (Barcelona, 1962) i l’advocada i vol donar resposta a les necessitats dret a decidir què volien ser, que diputada d’Esquerra Republicana al de la seva ciutadania. S’utilitza de tenien dret a decidir el seu futur. Congrés dels Diputats Ester Capella forma pejorativa volgudament, per (La Seu d’Urgell, 1963). Amb elles vincular-lo amb els moviments fei- Ester Capella > Hi ha una sentència intentem treure l’entrellat sobre xistes dels anys trenta del segle XX, que diu una cosa i la gent en pensa Mercè Barceló com es vertebra el substrat nacio- perquè probablement veuen amb por una altra. Perquè existeix una vin- nal d’un nou estat al segle XXI. l’apoderament de la ciutadania per culació de cadascun dels individus a poder decidir i dissenyar en quina una comunitat, a una realitat social, “ L’independentisme és una reivindicació comunitat vol viure. a la qual tu et sents capaç de fer-hi aportacions i de canviar les coses. de més democràcia, no de més nació” Mercè Barceló > Penso que da- En aquest sentit, hem de tornar la vant de les dues grans defi nicions política a l’eix principal que és el Una conversa amb Ester Capella de nació que hi ha, la subjectiva i ciutadà. I no podem fer-ho des d’un l’objectiva, les dues segueixen essent estat construït des de dalt —com perfectament vàlides. La subjectiva aquells amb els quals ens volen seria la voluntat de considerar-se comparar— sinó des d’un estat de La nació és un concepte intrínseca- Pilar Carracelas > Darrerament comunitat política, subjecte polític, i ment lligat a l’estat modern, perquè alguns partits polítics utilitzen la l’objectiva, que es basa en una sèrie té a veure amb els sincronismes paraula «nació» com un concepte de dades com les que ha dit l’Ester i asincronismes entre la condició passat de moda i, fi ns i tot, pejoratiu. —llengua, cultura, història comuna… d’estat i la pertinença a una comu- Penseu, efectivament, que és un con- En el cas català és claríssima la nitat. Se sustenta l’independentis- cepte obsolet? Què és per vosaltres voluntat subjectiva. La sentència del me a Catalunya en el fet de ser una una nació i quin pes hi té avui dia a la Tribunal Constitucional sobre l’Esta- nació diferent a l’espanyola per política? tut del 2010 va ser rebutjada majori- justifi car l’objectiu d’ésser un estat tàriament pels nostres conciutadans independent? Ester Capella > Per mi una nació és perquè era evident que es negava el fruit d’una actitud volguda de la Catalunya com a subjecte polític, i els En refl exionen dues dones que han ciutadania de pertànyer a una co- ciutadans se’n consideraven, subjec- estudiat a fons les implicacions del munitat nacional que té uns trets ca- tivament. I perquè se’n consideraven, nacionalisme a la societat catalana racterístics que al llarg de la història independentment de quin partit i en la construcció de l’Estat espa- s’han mantingut —una llengua, una votessin, i fi ns i tot de considerar si nyol com són la catedràtica de Dret cultura, unes institucions pròpies, tenien trets objectius per conside- Constitucional a la UAB Mercè Bar- vocació i voluntat de ser estat perquè rar-se nació, pensaven que tenien celó (Barcelona, 1962) i l’advocada i vol donar resposta a les necessitats dret a decidir què volien ser, que diputada d’Esquerra Republicana al de la seva ciutadania. S’utilitza de tenien dret a decidir el seu futur. Congrés dels Diputats Ester Capella forma pejorativa volgudament, per (La Seu d’Urgell, 1963). Amb elles vincular-lo amb els moviments fei- Ester Capella > Hi ha una sentència intentem treure l’entrellat sobre xistes dels anys trenta del segle XX, que diu una cosa i la gent en pensa com es vertebra el substrat nacio- perquè probablement veuen amb por una altra. Perquè existeix una vin- nal d’un nou estat al segle XXI. l’apoderament de la ciutadania per culació de cadascun dels individus a poder decidir i dissenyar en quina una comunitat, a una realitat social, comunitat vol viure. a la qual tu et sents capaç de fer-hi aportacions i de canviar les coses. Mercè Barceló > Penso que da- En aquest sentit, hem de tornar la vant de les dues grans defi nicions política a l’eix principal que és el de nació que hi ha, la subjectiva i ciutadà. I no podem fer-ho des d’un l’objectiva, les dues segueixen essent estat construït des de dalt —com perfectament vàlides. La subjectiva aquells amb els quals ens volen seria la voluntat de considerar-se comparar— sinó des d’un estat de

desembre 2017 | eines 30 | 55 Barceló > Nosaltres no veiem en Espanya un enemic, Capella > La nació, en el cas de Catalunya, només li demanem que ens vegin com a gent adulta és un col·lectiu al qual et vincules com a ciutadà per assolir el canvi social

baix a dalt. La prova n’és, no només Mercè Barceló > Espanya promou un cies, per petites que fossin, formaven per ells signifi cava encara més poder i més fortalesa. la mobilització ciutadana, sinó també nacionalisme excloent que es remet aquesta gran Europa diversa, plural, En canvi els costa molt d’acceptar la divergència dels aquest enriquiment del debat polític. sempre a uns ancestres, i indiscuti- capaç de donar resposta a les neces- països petits, com va passar amb Grècia. Mentre la La nació, en el cas de Catalunya, és blement només a uns. Un nacionalis- sitats dels ciutadans i les ciutadanes. governaven partits amb idees que no molestaven els un col·lectiu al qual et vincules com me que no és plural i que li fa nosa En aquests moments, Europa no que tallen el bacallà a Europa, ningú no va intervenir a la a ciutadà per assolir el canvi social, tot allò que no és com ell mateix. dona resposta a les necessitats dels seva política, però quan els nous dirigents van esdevenir per canviar una situació que no ens L’enemic extern del qual sempre es ciutadans, perquè el que la uneix no una pedra al ronyó, aleshores van intervenir i els van agrada, i que a l’Estat al qual perta- parla quan es fa referència al nacio- és això sinó la voluntat dels estats de pressionar. Penso que això és anar a contracorrent del nyem no es pot fer. nalisme, ells l’han trobat dins del seu controlar-la, per decidir i condicionar que està passant al món, que la ciutadania s’està apode- estat per reforçar la seva identitat les polítiques. Aleshores quan tenim rant, des de baix. És clar que arran d’això al món també Mercè Barceló > Això no va lligat ne- nacional. un problema real, com està passant passen coses rares, com que guanyi Trump. Però són cessàriament al fet que ens sentim amb els refugiats, amb el gran frau fets puntuals que no han d’impedir la lectura general vinculats als nostres ancestres com Pilar Carracelas > Però des de mol- fi scal, en lloc d’unir-nos per resol- que hi ha moviments socials que creixen i que fan que suggeriria la concepció objectiva de tes instàncies de l’Estat espanyol es dre’l, som incapaços de donar-hi les coses canviïn. la nació, sinó que va lligat directa- diu que els que busquen un enemic resposta. Europa ara és incapaç ment al principi democràtic. Ente- extern són els catalanistes d’entendre el seu rol, a través de la Mercè Barceló > A Catalunya som punta de llança en nem que som una comunitat política paraula, el diàleg, i la capacitat d’in- aquest sentit. I per això no agradem a Europa, a l’Europa que democràticament vol exposar la Mercè Barceló > Nosaltres no veiem cloure. Va a moltes velocitats, gene- dels Junckers i dels Tusks. seva voluntat, en un sentit o un altre, en Espanya un enemic, només li rant ciutadans de primera, ciutadans seguint lligats a Espanya o deslli- demanem que ens vegin com a gent de segona i ciutadans exclosos. Pilar Carracelas > Però aquesta anàlisi no s’està fent on gant-nos d’Espanya, perquè és a adulta, que es considera un subjecte s’hauria de fer, que seria al Parlament i al Congrés dels nosaltres mateixos a qui ens sentim polític que vol decidir què fer amb el Mercè Barceló > L’Europa dels grans Diputats, perquè el mateix Tribunal Constitucional en vinculats per fer-ho. seu futur. estats interessa al poder fi nancer prohibeix els debats. No es fa un debat sobre si som na- perquè com més gran és un estat ció objectiva o no, si tenim o no dret d’autodeterminació, Pilar Carracelas > Heu parlat del Pilar Carracelas > Una resposta ha- menys control exerceix. Per aquest més enllà del que digui la Constitució. Per què a altres nacionalisme concebut des dels bitual a aquest clam de voler decidir motiu no interessen els estats petits, països costa menys? Per què al Regne Unit o al Canadà estats, de dalt a baix, per reforçar la què ser de grans és que si totes les perquè apropen el poder a la ciuta- el nivell del debat permet parlar de nations en referència correspondència entre la identitat nacions que hi ha a Europa ho fessin, dania i aquesta està a prop del poder. al Quebec o a Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord? nacional i estatal. A qui ens referirí- seria una Europa de 100 estats. em a l’actualitat? Ester Capella > Per això no els va Mercè Barceló > Tampoc hem d’idealitzar el que passa Ester Capella > Sempre havia costar gens acceptar la reunifi cació fora, tampoc ha estat tan fàcil. Al Quebec han votat dos Mercè Barceló i Ester Capella > pensat que s’anava a l’Europa de les alemanya, que s’emparava en el cops i han perdut, l’Estat els ha fet una llei —l’Acta de la Espanya, per exemple. regions, dels pobles, que les diferèn- dret de l’autodeterminació. Perquè Claredat— i ells n’han fet una altra —la Llei sobre l’exer-

56 | eines 30 | desembre 2017 Capella > La nació, en el cas de Catalunya, és un col·lectiu al qual et vincules com a ciutadà per assolir el canvi social

per ells signifi cava encara més poder i més fortalesa. En canvi els costa molt d’acceptar la divergència dels països petits, com va passar amb Grècia. Mentre la governaven partits amb idees que no molestaven els que tallen el bacallà a Europa, ningú no va intervenir a la seva política, però quan els nous dirigents van esdevenir una pedra al ronyó, aleshores van intervenir i els van pressionar. Penso que això és anar a contracorrent del que està passant al món, que la ciutadania s’està apode- rant, des de baix. És clar que arran d’això al món també passen coses rares, com que guanyi Trump. Però són fets puntuals que no han d’impedir la lectura general que hi ha moviments socials que creixen i que fan que les coses canviïn.

Mercè Barceló > A Catalunya som punta de llança en aquest sentit. I per això no agradem a Europa, a l’Europa dels Junckers i dels Tusks.

Pilar Carracelas > Però aquesta anàlisi no s’està fent on s’hauria de fer, que seria al Parlament i al Congrés dels Diputats, perquè el mateix Tribunal Constitucional en prohibeix els debats. No es fa un debat sobre si som na- ció objectiva o no, si tenim o no dret d’autodeterminació, més enllà del que digui la Constitució. Per què a altres països costa menys? Per què al Regne Unit o al Canadà el nivell del debat permet parlar de nations en referència al Quebec o a Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord?

Mercè Barceló > Tampoc hem d’idealitzar el que passa fora, tampoc ha estat tan fàcil. Al Quebec han votat dos cops i han perdut, l’Estat els ha fet una llei —l’Acta de la Claredat— i ells n’han fet una altra —la Llei sobre l’exer-

desembre 2017 | eines 30 | 57 Barceló > La nació catalana la concebo en el present: una comunitat política amb capacitat de decisió sobre el seu futur

cici dels drets i prerrogatives fonamentals del poble quebequès i l’Estat del Quebec, coneguda com la Llei 99—, totes dues contradictòries. Crec que l’Estat espa- nyol neix amb un peu fals, que és d’una oligarquia que va imposar una cultura determinada, la castellana, i no va tractar com a iguals altres nacions que s’integraven a l’Estat. Qualsevol estat que neix de la imposició i de les armes ho té difícil en aquest sentit. O ho fa «bé», com va passar a França, que s’ha carregat totes les nacions que hi havia al seu substrat, o en surt un projecte feble. I Espanya neix dèbil sense suport d’una classe burgesa —cosa que a França sí— i, per tant, aparell econòmic. La burgesia no era la seva, sinó precisament la d’una nació a la qual volien assimilar i per tant mai van poder imposar-se del tot, ni Catalunya, en aquest cas, va poder ser lliure del tot. No han tingut, doncs, convicció en un estat plurinacional, mai. I no van fer com França perquè no van poder.

Ester Capella > I no oblidem que l’Estat espanyol no ha fet mai cap revolució. Ni econòmica, ni social, ni burgesa. Revolucions que a d’altres estats han ajudat a assumir els principis democràtics. La prova és que a la Constitu- ció l’única nació que entenen és l’espanyola, i aquesta va ser la batalla campal. I les altres nacions les defi neixen com una nacionalitat, de forma pejorativa, succedanis d’una «gran nació» que pensen que només pot ser una.

Mercè Barceló > A la Constitució hi ha clarament una cultura que s’autoproclama superior.

Ester Capella > És un exercici de supremacisme pur, d’incapacitat d’entendre la diferència i la diversitat. Barceló > La nació catalana la concebo en el present: una comunitat política amb capacitat de decisió sobre el seu futur

cici dels drets i prerrogatives fonamentals del poble quebequès i l’Estat del Quebec, coneguda com la Llei 99—, totes dues contradictòries. Crec que l’Estat espa- nyol neix amb un peu fals, que és d’una oligarquia que va imposar una cultura determinada, la castellana, i no va tractar com a iguals altres nacions que s’integraven a l’Estat. Qualsevol estat que neix de la imposició i de les armes ho té difícil en aquest sentit. O ho fa «bé», com va passar a França, que s’ha carregat totes les nacions que hi havia al seu substrat, o en surt un projecte feble. I Espanya neix dèbil sense suport d’una classe burgesa —cosa que a França sí— i, per tant, aparell econòmic. La burgesia no era la seva, sinó precisament la d’una nació a la qual volien assimilar i per tant mai van poder imposar-se del tot, ni Catalunya, en aquest cas, va poder ser lliure del tot. No han tingut, doncs, convicció en un estat plurinacional, mai. I no van fer com França perquè no van poder.

Ester Capella > I no oblidem que l’Estat espanyol no ha fet mai cap revolució. Ni econòmica, ni social, ni burgesa. Revolucions que a d’altres estats han ajudat a assumir els principis democràtics. La prova és que a la Constitu- ció l’única nació que entenen és l’espanyola, i aquesta va ser la batalla campal. I les altres nacions les defi neixen com una nacionalitat, de forma pejorativa, succedanis d’una «gran nació» que pensen que només pot ser una.

Mercè Barceló > A la Constitució hi ha clarament una cultura que s’autoproclama superior.

Ester Capella > És un exercici de supremacisme pur, d’incapacitat d’entendre la diferència i la diversitat.

desembre 2017 | eines 30 | 59 Barceló > Si vols una societat més igualitària has de corregir des Capella > La independència de l’administració les desigualtats de base, és a dir, és un instrument per donar respostes s’ha de redistribuir la riquesa a les necessitats de la ciutadania

Perquè perden el control. I és un Mercè Barceló > És que l’indepen- nya que és la Vall d’Aran, i hem de tenim una tradició molt forta. De fet, als moments difícils error, perquè sóc perfectament dentisme és una reivindicació de refl ectir-la a la Constitució. Ara bé, són els municipis els que han aguantat dempeus el país. capaç d’entendre quan em diuen més democràcia, no de més nació. Catalunya no tindrà una situació tan «yo me siento muy español y orgullo- No reivindico parlar més català ni complexa com Espanya per articular Ester Capella > Tots els drets que es poden exercir so de sentirme español». I jo penso reforçar trets que ens fan nació un estat perquè l’Estat espanyol són de forma clara, directa, dels quals ningú dubta que les «només faltaria». Ho respecto en el sentit objectiu. Reivindico el diverses nacions, i Catalunya és un administracions els han de prestar, van néixer en el si del totalment. Perquè això consisteix a present, reivindico decidir, i això és país petit. Però hem de pensar en la municipalisme, perquè és l’administració més propera al entendre que l’altre es pugui sentir democràcia. diversitat que tenim i que tindrem, ciutadà, la que ha de donar resposta immediata als seus diferent a tu. Ara, això ha de ser re- en les llengües i cultures que incor- problemes, i se les va empescar en moments determi- cíproc. Però el problema és cultural, Ester Capella > Entenc que hi hagi porarem. nats per poder fer-ho. Per exemple, en el tema d’atenció històric… I se soluciona mirant més gent que es pugui sentir naciona- a les dones en situacions de violència, si no hagués estat enllà de la teva pròpia visió. Perquè lista, però és un terme pel qual Ester Capella > A nivell territorial, pels municipis, pels ajuntaments, molta xarxa de res- justament quan diuen que «el naci- mai m’he sentit concernida. Sóc una Catalunya independent, com diu posta que tenim en aquests moments no s’hagués pogut onalisme» es cura viatjant, ho diuen independentista perquè per mi la la Mercè és un país petit que proba- donar igual des de les administracions superiors. a gent que és molt viatjada i molt independència és un instrument blement no presentarà la complexi- llegida, i es caracteritza per enten- per arribar allà on vull arribar, que tat que té Espanya, tot i que, perso- Mercè Barceló > L’estat social neix als municipis, la dre la nació de forma moderna: a és una república en un espai físic nalment reivindico la nació completa, política social l’ha d’exercir l’administració més propera banda de reivindicar aquesta nació al qual hi viu gent i que serveixi per els Països Catalans, i això presen- al ciutadà. Per això, a l’Estat espanyol l’estat social no històrica, perquè és nostra i existeix, donar respostes a les necessitats de taria una major repte d’enginyeria s’ha desplegat ni consolidat; perquè la Constitució i els reivindiquem aquesta voluntat, més la ciutadania. Perquè venim d’un Es- institucional, en forma d’estat federal estatuts establien que estava transferit a les comunitats enllà de trets objectius, de consti- tat que no les dona i no ens reconeix o confederal, per exemple. Però a autònomes, i quan des de l’Estat els han tallat l’aixeta, tuir-te en comunitat per a canviar com el que volem ser. nivell del Principat, caldrà buscar adeu estat social. les coses. formes d’incidència als processos Mercè Barceló> Ens té enquistats legislatius d’arreu del territori que no Ester Capella > I aquí, en canvi, s’ha estat capaç de Mercè Barceló > La nació catalana com una minoria permanent que mai seran a tants nivells. donar cobertura al ciutadà per mitjà de les xarxes mu- la concebo en el present. Digues-li pot decidir dins del propi Estat. nicipals i els consorcis, tot i que de vegades no puguis nació, digues-li considerar-se part Mercè Barceló > A Suècia, per exem- arribar a tot. Per exemple, en la qüestió de l’habitatge d’una comunitat política amb capaci- Pilar Carracelas > Com s’articularia ple, no els ha fet falta federalitzar no s’ha arribat a més des d’aquest nivell perquè la poca tat de decisió sobre el seu futur com la nació catalana en un estat inde- l’estat, perquè han potenciat el paper capacitat d’incidència legislativa t’impedeix que puguis a comunitat. pendent? dels municipis a la presa de decisi- donar resposta a les necessitats que s’han originat amb ons. A Catalunya els municipis són la crisi. I ens ha passat amb totes les lleis aprovades Pilar Carracelas > Els independentis- Mercè Barceló > Òbviament tenim els ens des d’on es pot potenciar part al Parlament de Catalunya recorregudes pel Tribunal tes han deixat de ser nacionalistes? una realitat diferent dins de Catalu- del poder polític, perquè a més en Constitucional.

60 | eines 30 | desembre 2017 Capella > La independència és un instrument per donar respostes a les necessitats de la ciutadania

tenim una tradició molt forta. De fet, als moments difícils són els municipis els que han aguantat dempeus el país.

Ester Capella > Tots els drets que es poden exercir de forma clara, directa, dels quals ningú dubta que les administracions els han de prestar, van néixer en el si del municipalisme, perquè és l’administració més propera al ciutadà, la que ha de donar resposta immediata als seus problemes, i se les va empescar en moments determi- nats per poder fer-ho. Per exemple, en el tema d’atenció a les dones en situacions de violència, si no hagués estat pels municipis, pels ajuntaments, molta xarxa de res- posta que tenim en aquests moments no s’hagués pogut donar igual des de les administracions superiors.

Mercè Barceló > L’estat social neix als municipis, la política social l’ha d’exercir l’administració més propera al ciutadà. Per això, a l’Estat espanyol l’estat social no s’ha desplegat ni consolidat; perquè la Constitució i els estatuts establien que estava transferit a les comunitats autònomes, i quan des de l’Estat els han tallat l’aixeta, adeu estat social.

Ester Capella > I aquí, en canvi, s’ha estat capaç de donar cobertura al ciutadà per mitjà de les xarxes mu- nicipals i els consorcis, tot i que de vegades no puguis arribar a tot. Per exemple, en la qüestió de l’habitatge no s’ha arribat a més des d’aquest nivell perquè la poca capacitat d’incidència legislativa t’impedeix que puguis donar resposta a les necessitats que s’han originat amb la crisi. I ens ha passat amb totes les lleis aprovades al Parlament de Catalunya recorregudes pel Tribunal Constitucional.

desembre 2017 | eines 30 | 61 Barceló > Espanya ha trobat l’enemic extern Capella > La constitució catalana s’ha d’establir dins del propi estat per reforçar la seva identitat de manera que els nouvinguts també participin nacional en la presa de decisions del nou estat

econòmics per fer-ho. I això és la símbols i en els trets ètnics comuns, Catalana i poder assolir tots aquests Pilar Carracelas > Creieu que aquesta és la clau de volta república social que volem construir. sinó en trets que acaben defi nint un canvis socials. Moltes gràcies a per a generar adhesió a la nació catalana per part de la país com l’educació a Finlàndia o la totes dues, ha estat molt interessant gent nouvinguda? Ester Capella > Sí, a Barcelona democràcia semidirecta a Suïssa. escoltar-vos. p penso que hem aconseguit equili- Penseu que l’Estat català podria pro- Ester Capella > És que la gent que migra a Catalunya se brar territorialment tots els fl uxos moure una identitat nacional basada sent concernida pel que passa aquí, i nosaltres sempre migratoris i hem corregit errors que en trets d’aquest tipus? hem viscut fenòmens migratoris. I als estats moderns s’havien fet en el passat, amb inver- hi ha d’haver aquesta voluntat de voler incidir en el que sió pública als barris, habitatge, edu- Mercè Barceló > Penso que ja estem passa allà on vius. Perquè al fi nal, si tu pagues impos- cació, tant pels que ja hi eren com en aquest punt. tos, vols prendre decisions sobre en què es fan servir pels que arriben, i grups de treball aquests diners i, per tant, el fet de pagar impostos ha conjunts perquè tothom es conegui. Ester Capella > Sí, perquè la pàtria d’anar vinculat als drets civils. I a la futura constitució és la teva història, i la història no la catalana s’ha d’establir una manera perquè els nouvin- Mercè Barceló > És que si vols una pots negar, però la gent no en menja. guts també participin en la presa de decisions del nou societat més igualitària a nivell real, Es pot construir una identitat nacio- estat. La democràcia i la política passen per aquí. Podem no només formal —perquè això que nal basada en la democràcia ciuta- parlar de la temporalitat, quants anys han de passar tots som iguals davant de la llei és dana, en l’educació, en els valors. perquè algú pugui estar vinculat prou profundament a la un concepte decimonònic—, has de comunitat… Però no podria entendre que algú que acaba corregir des de l’administració les Mercè Barceló > Sí, perquè si no- d’arribar aquí, que treballa i paga impostos, no tingui cap desigualtats de base, perquè la gent més mires a la pàtria, en el cas de mena de capacitat de decisió, sigui per la via que sigui, nouvinguda tingui de forma efectiva Catalunya, només pots reivindicar de la política educativa del col·legi on porta els seus fi lls, els mateixos drets que la gent que ja un estat propi en base al greuge, i per exemple. vivia aquí. I això vol dir poder anar a això és el que s’ha fet durant molts les mateixes escoles, viure als ma- anys —amb el peix al cove… Ja s’ha Mercè Barceló > Hi ha països com el Canadà que en són teixos barris, fer activitats similars… superat aquesta fase i això permetrà un exemple. No només tenen una gran tolerància pel Cosa que no es pot fer si no destines obrir l’independentisme i guanyar la nouvingut —tot i que tolerància és una paraula que no recursos econòmics en la gent que República. m’agrada perquè sembla que sigui una cosa obligada, arriba, o gent que ja hi era i que té com si haguessis de «suportar» l’altre—, sinó que també difi cultats. S’ha de redistribuir la Pilar Carracelas > No hi ha millor li donen els estris econòmics per exercir els seus drets riquesa de forma real i efectiva. frase per acabar aquesta conversa, civils. En canvi a França, amb les banlieues, o aquí, amb amb aquest canvi de mentalitat cap els barris d’immigrants a la dècada de 1960, es trenquen Pilar Carracelas > De fet, hi ha un a una identitat nacional moderna que societats. Has d’integrar el territori i donar els estris nacionalisme no tan basat en els pugui permetre guanyar la República

62 | eines 30 | desembre 2017 Capella > La constitució catalana s’ha d’establir de manera que els nouvinguts també participin en la presa de decisions del nou estat

econòmics per fer-ho. I això és la símbols i en els trets ètnics comuns, Catalana i poder assolir tots aquests república social que volem construir. sinó en trets que acaben defi nint un canvis socials. Moltes gràcies a país com l’educació a Finlàndia o la totes dues, ha estat molt interessant Ester Capella > Sí, a Barcelona democràcia semidirecta a Suïssa. escoltar-vos. p penso que hem aconseguit equili- Penseu que l’Estat català podria pro- brar territorialment tots els fl uxos moure una identitat nacional basada migratoris i hem corregit errors que en trets d’aquest tipus? s’havien fet en el passat, amb inver- sió pública als barris, habitatge, edu- Mercè Barceló > Penso que ja estem cació, tant pels que ja hi eren com en aquest punt. pels que arriben, i grups de treball conjunts perquè tothom es conegui. Ester Capella > Sí, perquè la pàtria és la teva història, i la història no la Mercè Barceló > És que si vols una pots negar, però la gent no en menja. societat més igualitària a nivell real, Es pot construir una identitat nacio- no només formal —perquè això que nal basada en la democràcia ciuta- tots som iguals davant de la llei és dana, en l’educació, en els valors. un concepte decimonònic—, has de corregir des de l’administració les Mercè Barceló > Sí, perquè si no- desigualtats de base, perquè la gent més mires a la pàtria, en el cas de nouvinguda tingui de forma efectiva Catalunya, només pots reivindicar els mateixos drets que la gent que ja un estat propi en base al greuge, i vivia aquí. I això vol dir poder anar a això és el que s’ha fet durant molts les mateixes escoles, viure als ma- anys —amb el peix al cove… Ja s’ha teixos barris, fer activitats similars… superat aquesta fase i això permetrà Cosa que no es pot fer si no destines obrir l’independentisme i guanyar la recursos econòmics en la gent que República. arriba, o gent que ja hi era i que té difi cultats. S’ha de redistribuir la Pilar Carracelas > No hi ha millor riquesa de forma real i efectiva. frase per acabar aquesta conversa, amb aquest canvi de mentalitat cap Pilar Carracelas > De fet, hi ha un a una identitat nacional moderna que nacionalisme no tan basat en els pugui permetre guanyar la República

desembre 2017 | eines 30 | 63 variables

Arran de la crisi econòmica de 2007, sistemes,2 passant de navegar entre L’interès ha anat a l’alça a l’Estat espanyol van començar a el «bipartidisme» i el «pluralisme produir-se una sèrie de canvis que moderat» a un «pluralisme polarit- Com hem assenyalat a l’inici L’Estat espanyol i la confi ança han afectat a la desafecció política i zat» on les noves formacions polí- d’aquest article, tradicionalment la la confi ança en les institucions. Des tiques sorgides de la fragmentació desafecció política es mesura amb en les institucions: un fet generacional del punt de vista acadèmic, aquest electoral —i part dels que anterior- el desinterès i l’allunyament que té tipus de desafecció es descriu com ment havien participat del consens— la ciutadania vers la política. Si fem un desinterès i allunyament per part li giren l’esquena al Govern o no un cop d’ull al gràfi c 1, observem dels ciutadans de la política,1 i supo- necessàriament tenen els mateixos que des de 1994 fi ns a 2014 l’interès sa notables impactes vers la valora- interessos. per la política a l’Estat espanyol ha vista prèvia > ció del propi govern i les institucions anat canviant de mica en mica. Així, El sistema polític a l’Estat espanyol s’ha transformat coincidint amb la que vertebren l’Estat. Sobre la teoria En aquest article veurem com a aquells que el 1994 se sentien molt darrera crisi econòmica. S’ha trencat el bipartidisme tradicional. Un procés ningú dubta que per a un país és l’Estat espanyol, tot i haver estat interessats per la política han passat que, com veurem, té molt a veure amb el relleu generacional que estan molt important que no regni la desa- dominat per dues formacions —PP i del 3,7% al 9,4%. Per contra, en el experimentant l’Estat espanyol i Catalunya i que, al marge de modifi car el fecció política i que les seves insti- PSOE— amb enfocaments diferents mateix període de temps, aquells mapa polític sorgit de la Transició, també va associat a una nova concepció tucions estiguin legitimades. Com vers la ciutadania i la participació que deien sentir-se gens d’inte- sobre les institucions de l’Estat. veurem al llarg del present article, política,3 s’ha acabat trinxant el sis- ressats en política han passat del però, la desafecció i la confi ança vers tema polític tradicional. Per aquest 36,2% al 23,4%; els poc interessats les institucions no van sempre de la motiu ens servirem de les dades han passat del 38% al 34,7%. Una mà i en el cas espanyol ens dona uns que ha proporcionat el Centro de tendència positiva que crida l’atenció resultats força curiosos que s’expli- Investigaciones Sociológicas (CIS) i sobre aquells que es declaren bas- quen a través del relleu generacional l’Eurostat —l’ofi cina estadística de tant interessats en la política —del i, en menor terme, el nivell d’estudis la Comissió Europea— per crear les 21,4% al 30,1% entre 1994 i 2014. de la gent. variables que ens permetin visualit- En defi nitiva, el que s’observa a º zar-ho millor. l’Estat espanyol és que, a dia d’avui, Sergi Cristóbal Jané Cal tenir en compte que els can- els ciutadans són força apàtics a Politòleg especialitzat en estratègia política i electoral vis observats es produeixen en un nivell polític, però menys que fa vint [email protected] lapse de temps relativament breu on anys. A més s’observa que la crisi l’Estat espanyol ha patit un canvi de econòmica —i política— no ha tingut efectes negatius en l’interès. 2 SARTORI, Parties and Party Systems. 3 VERGE, «Modelos alternativos de participación La confi ança vers les institucions 1 DI PALMA, Apathy and Participation. Mass Politics ciudadana en los partidos políticos españoles: un in Western Societies. estudio del PSOE, el PP e IU». la podem analitzar i serialitzar de Arran de la crisi econòmica de 2007, sistemes,2 passant de navegar entre L’interès ha anat a l’alça a l’Estat espanyol van començar a el «bipartidisme» i el «pluralisme produir-se una sèrie de canvis que moderat» a un «pluralisme polarit- Com hem assenyalat a l’inici han afectat a la desafecció política i zat» on les noves formacions polí- d’aquest article, tradicionalment la la confi ança en les institucions. Des tiques sorgides de la fragmentació desafecció política es mesura amb del punt de vista acadèmic, aquest electoral —i part dels que anterior- el desinterès i l’allunyament que té tipus de desafecció es descriu com ment havien participat del consens— la ciutadania vers la política. Si fem un desinterès i allunyament per part li giren l’esquena al Govern o no un cop d’ull al gràfi c 1, observem dels ciutadans de la política,1 i supo- necessàriament tenen els mateixos que des de 1994 fi ns a 2014 l’interès sa notables impactes vers la valora- interessos. per la política a l’Estat espanyol ha ció del propi govern i les institucions anat canviant de mica en mica. Així, que vertebren l’Estat. Sobre la teoria En aquest article veurem com a aquells que el 1994 se sentien molt ningú dubta que per a un país és l’Estat espanyol, tot i haver estat interessats per la política han passat molt important que no regni la desa- dominat per dues formacions —PP i del 3,7% al 9,4%. Per contra, en el fecció política i que les seves insti- PSOE— amb enfocaments diferents mateix període de temps, aquells tucions estiguin legitimades. Com vers la ciutadania i la participació que deien sentir-se gens d’inte- veurem al llarg del present article, política,3 s’ha acabat trinxant el sis- ressats en política han passat del però, la desafecció i la confi ança vers tema polític tradicional. Per aquest 36,2% al 23,4%; els poc interessats les institucions no van sempre de la motiu ens servirem de les dades han passat del 38% al 34,7%. Una mà i en el cas espanyol ens dona uns que ha proporcionat el Centro de tendència positiva que crida l’atenció resultats força curiosos que s’expli- Investigaciones Sociológicas (CIS) i sobre aquells que es declaren bas- quen a través del relleu generacional l’Eurostat —l’ofi cina estadística de tant interessats en la política —del i, en menor terme, el nivell d’estudis la Comissió Europea— per crear les 21,4% al 30,1% entre 1994 i 2014. de la gent. variables que ens permetin visualit- En defi nitiva, el que s’observa a º zar-ho millor. l’Estat espanyol és que, a dia d’avui, Cal tenir en compte que els can- els ciutadans són força apàtics a vis observats es produeixen en un nivell polític, però menys que fa vint lapse de temps relativament breu on anys. A més s’observa que la crisi l’Estat espanyol ha patit un canvi de econòmica —i política— no ha tingut efectes negatius en l’interès. 2 SARTORI, Parties and Party Systems. 3 VERGE, «Modelos alternativos de participación La confi ança vers les institucions 1 DI PALMA, Apathy and Participation. Mass Politics ciudadana en los partidos políticos españoles: un in Western Societies. estudio del PSOE, el PP e IU». la podem analitzar i serialitzar de

desembre 2017 | eines 30 | 65 A l’Estat espanyol els ciutadans són força apàtics La mala situació política interna no sols ha afectat a les pròpies a nivell polític, però menys que fa vint anys institucions estatals, sinó que també ha fet que la confi ança vers les institucions europees s’enfonsi

Gràfi c 1 fa un descens espectacular, passant Gràfi c 2 Evolució de l’interès en la política, 1994-2014 (%) d’una confi ança del 33,9% al 25,9% Confi ança en les institucions, 2006-2015 (%) entre 2006 i 2015. Durant la mateixa 45 franja de temps la confi ança vers el 55 40 Govern es va desplomar, passant del 45 19% al 8,5%. Per últim, la variació 35 del Tribunal Constitucional és la més 35 30 lenta i discreta de totes, passant del 25 19% al 9,6% en nou anys. 25

20 La desconfi ança vers les 15 15 institucions també es trasllada 5 10 a l’exterior 0 5 Una de les principals conseqüènci- 0 es de la crisi econòmica —i de les -5 1994 1996 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2012 2014 pertinents crisis polítiques— que han 2006 2008 2010 2011 2013 2014 2015 trobat els politòlegs4 és que la confi - Molt Bastant Poc Gens No sap No contesta ança vers la UE ha decaigut al mateix Policia Militars Monarquia Tribunal Constitucional Govern ritme que ho feia la confi ança en Font: CIS, 1994-2014. el Govern. La mala situació política Font: Elaboració pròpia en base a les dades del CIS. interna, per tant, no sols ha afectat a moltes maneres. En el nostre cas, La confi ança en les institucions Forces Armades i la Policia, men- les pròpies institucions estatals, sinó A partir de les dades proporcionades període de temps la confi ança vers la hem agafat les dades que el CIS ha marca un punt i a part tre que aquelles que baixen són la que també ha fet que la confi ança pel CIS i l’Eurostat hem pogut veure UE va descendint del 71% el 2000 fi ns recopilat durant els darrers anys i Monarquia, el Govern i el Tribunal vers les institucions europees s’en- com aquesta tendència es feia palesa al 28% el 2014, amb especial èmfasi a a partir d’allà hem creat les varia- Si fem un cop d’ull al gràfi c 2, ob- Constitucional. Del primer grup, fonsi. Conseqüentment, s’observa des del 2000, mesurant la confi an- partir de l’esclat de la crisi econòmica bles que ens permeten visualitzar servem molt clarament que hi ha observem com la confi ança vers la un replegament vers les institucions ça en la UE i la desconfi ança en el del 2007. Pel que fa la desconfi ança en el seu suport més nítid. D’aquesta dos tipus d’institucions: aquelles Policia passa del 39,3% al 45,1% foranies fruit de la desconfi ança que Govern. El gràfi c 3 ens mostra que, a el Govern, la tendència és que aquesta manera, amb els gràfi cs que hem que al llarg del temps es mante- entre 2006 i 2015, mentre que en el es té de les pròpies. mesura que la gent desconfi ava més cada vegada sigui major, passant del creat podem veure com evoluciona la nen intactes o, fi ns i tot, pugen en cas de l’Exèrcit la tendència va del del Govern espanyol, la confi ança 3,4% el 2000 al 40,6% el 2014. confi ança al llarg dels anys, obtenint el seu suport i aquelles que es van 32,7% al 39,7% en el mateix lapse de 4 ARMINGEON i CEKA, The loss of trust in the vers la UE es desplomava. Així, entre una imatge més nítida dels canvis enfonsant. Entre aquelles que van temps. Respecte al grup d’aquelles European Union during the great recession since 2000 i 2014, observem trajectòries Les dades presentades pel CIS i l’Eu- 2007: The role of heuristics from the national political viscuts. pujant o es mantenen, trobem a les que baixen, veiem com la Monarquia system. inversament proporcionals: en aquell rostat van en la línia amb el que es

66 | eines 30 | desembre 2017 La mala situació política interna no sols ha afectat a les pròpies institucions estatals, sinó que també ha fet que la confi ança vers les institucions europees s’enfonsi

fa un descens espectacular, passant Gràfi c 2 d’una confi ança del 33,9% al 25,9% Confi ança en les institucions, 2006-2015 (%) entre 2006 i 2015. Durant la mateixa franja de temps la confi ança vers el 55 Govern es va desplomar, passant del 45 19% al 8,5%. Per últim, la variació del Tribunal Constitucional és la més 35 lenta i discreta de totes, passant del 19% al 9,6% en nou anys. 25

La desconfi ança vers les 15 institucions també es trasllada 5 a l’exterior 0 Una de les principals conseqüènci- es de la crisi econòmica —i de les -5 pertinents crisis polítiques— que han 2006 2008 2010 2011 2013 2014 2015 trobat els politòlegs4 és que la confi - ança vers la UE ha decaigut al mateix Policia Militars Monarquia Tribunal Constitucional Govern ritme que ho feia la confi ança en el Govern. La mala situació política Font: Elaboració pròpia en base a les dades del CIS. interna, per tant, no sols ha afectat a les pròpies institucions estatals, sinó A partir de les dades proporcionades període de temps la confi ança vers la que també ha fet que la confi ança pel CIS i l’Eurostat hem pogut veure UE va descendint del 71% el 2000 fi ns vers les institucions europees s’en- com aquesta tendència es feia palesa al 28% el 2014, amb especial èmfasi a fonsi. Conseqüentment, s’observa des del 2000, mesurant la confi an- partir de l’esclat de la crisi econòmica un replegament vers les institucions ça en la UE i la desconfi ança en el del 2007. Pel que fa la desconfi ança en foranies fruit de la desconfi ança que Govern. El gràfi c 3 ens mostra que, a el Govern, la tendència és que aquesta es té de les pròpies. mesura que la gent desconfi ava més cada vegada sigui major, passant del del Govern espanyol, la confi ança 3,4% el 2000 al 40,6% el 2014. 4 ARMINGEON i CEKA, The loss of trust in the vers la UE es desplomava. Així, entre European Union during the great recession since 2000 i 2014, observem trajectòries Les dades presentades pel CIS i l’Eu- 2007: The role of heuristics from the national political system. inversament proporcionals: en aquell rostat van en la línia amb el que es

desembre 2017 | eines 30 | 67 En el cas espanyol veiem un comportament clarament afectiu La Monarquia, que formava part de les institucions de caire afectiu, a l’hora d’avaluar la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i les Forces ha patit una crisi que l’ha situada en el llindar de les institucions Armades, però un d’utilitari amb les seves institucions polítiques utilitàries, tot convertint-se en una institució desprestigiada

Gràfi c 3 l’hora d’avaluar institucions com la nere en política. Tradicionalment, les Gràfi c 4 Desconfi ança en el Govern i confi ança en la UE, 2000-2014 (%) Guàrdia Civil, la Policia Nacional i les actituds de les dones espanyoles vers Confi ança en el Govern segons el gènere, 2006-2015 (%) Forces Armades, però un d’utilitari la política han estat més conservado- 80 amb les seves institucions polítiques. res que la dels homes, amb actituds 25

70 Cal dir que el fet més curiós de tot és més passives vers la política. No veure com la Monarquia, que formava obstant, els darrers anys han canviat i 20 60 part d’aquestes institucions de caire hem pogut veure com les diferències afectiu, ha patit una crisi que l’ha si- es feien cada vegada més i més pe- 50 15 tuada en el llindar de les institucions tites.6 A l’hora d’avaluar la confi ança 40 utilitàries, tot convertint-se en una vers el govern —gràfi c 4— i les Forces institució desprestigiada. Armades —gràfi c 5— s’observa com 10 30 la tendència general és que les dife- 20 L’existència d’aquests dos tipus rències es facin més petites. 5 d’institucions ens permet facilitar els 10 motius que expliquen la variació de la En el cas de la confi ança vers el 0 confi ança en els actors a l’Estat es- Govern observem com les diferènci- 0 2000 2001 2002 2003 20042005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 panyol i elaborar els perfi ls que, com es entre homes i dones són mínimes. 2006 2008 2010 2011 2013 2014 2015 veurem, evidencien un canvi generaci- Totes dues calquen la tendència Govern UE onal. Per tant, a continuació agafarem i s’arriben a sobreposar les unes Home Dona la institució que creiem més repre- amb les altres. Si bé les dones són Font: Elaboració pròpia en base a les dades del CIS i Eurostat. sentativa de cada divisió —les Forces lleugerament més desconfi ades Font: Elaboració pròpia en base a les dades del CIS. Armades per a l’afectiva i el Govern que els homes, entre 2006 i 2015 produeix en bona part dels països que costos i benefi cis i, per tant, el seu su- per a la utilitària— i la disseccionarem aquest biaix queda totalment trencat, comportament. Així, en ambdós se- a més conservadores— tenen ten- entren en crisi, on cal tenir en compte port vindrà dels resultats que en deri- per gènere, nivell d’estudis i edat. Això partint del 19% i el 19,1% fi ns al xes, la confi ança vers el Govern es va dència a confi ar una mica menys en els dos tipus de suport polític a les vin d’aquests. Per contra, el suport ens permetrà veure com transcendeix 9,9% al 8,1% entre homes i dones. desplomar per igual a partir del 2008 les Forces Armades que els homes. institucions,5 que són l’afectiu —o afectiu es caracteritza per ser molt un major interès per la política en un Les dades ens permeten veure com, i encara no s’ha recuperat. Malgrat tot, però, les tendències es difús— o l’utilitari —també conegut menys volàtil que l’anterior i es fona- escenari on els ciutadans mostren actualment, aquest biaix ja no es pot repeteixen i no s’observen resultats com específi c. El de caire utilitari ens menta en el background cultural del més apatia vers les institucions. assenyalar de manera tan pràctica Pel que fa a la confi ança vers les oposats. Entre 2006 i 2015 la confi - explica que el suport vindrà país, i aquest només s’esquerda quan com en el passat, observant-se entre Forces Armades —gràfi c 5—, la ança en les Forces Armades per part determinat pels càlculs racionals de hi ha un shock en el sistema que fa El gènere trenca barreres els dos gèneres el mateix tipus de bretxa de gènere és una mica més dels homes passa del 36,8% al 42%, canviar-ne la valoració corresponent. destacada que en la confi ança vers mentre que en el cas de les dones va Per tant, en el cas espanyol veiem un Un dels aspectes més discutits dels els Govern, però veiem com les do- del 28,8% al 37,6%. D’aquesta ma- 5 EASTON, A re-assessment of the concept of 6 FRUTOS i GARCÍA, «Mujeres, Hombres y partici- political support. comportament clarament afectiu a darrers anys és la importància del gè- pación política. Buscando las diferencias». nes —assenyalades en el passat com nera es dibuixa una mena d’elefant,

68 | eines 30 | desembre 2017 La Monarquia, que formava part de les institucions de caire afectiu, ha patit una crisi que l’ha situada en el llindar de les institucions utilitàries, tot convertint-se en una institució desprestigiada

nere en política. Tradicionalment, les Gràfi c 4 actituds de les dones espanyoles vers Confi ança en el Govern segons el gènere, 2006-2015 (%) la política han estat més conservado- res que la dels homes, amb actituds 25 més passives vers la política. No obstant, els darrers anys han canviat i 20 hem pogut veure com les diferències es feien cada vegada més i més pe- 15 tites.6 A l’hora d’avaluar la confi ança vers el govern —gràfi c 4— i les Forces Armades —gràfi c 5— s’observa com 10 la tendència general és que les dife- rències es facin més petites. 5

En el cas de la confi ança vers el Govern observem com les diferènci- 0 es entre homes i dones són mínimes. 2006 2008 2010 2011 2013 2014 2015 Totes dues calquen la tendència i s’arriben a sobreposar les unes Home Dona amb les altres. Si bé les dones són lleugerament més desconfi ades Font: Elaboració pròpia en base a les dades del CIS. que els homes, entre 2006 i 2015 aquest biaix queda totalment trencat, comportament. Així, en ambdós se- a més conservadores— tenen ten- partint del 19% i el 19,1% fi ns al xes, la confi ança vers el Govern es va dència a confi ar una mica menys en 9,9% al 8,1% entre homes i dones. desplomar per igual a partir del 2008 les Forces Armades que els homes. Les dades ens permeten veure com, i encara no s’ha recuperat. Malgrat tot, però, les tendències es actualment, aquest biaix ja no es pot repeteixen i no s’observen resultats assenyalar de manera tan pràctica Pel que fa a la confi ança vers les oposats. Entre 2006 i 2015 la confi - com en el passat, observant-se entre Forces Armades —gràfi c 5—, la ança en les Forces Armades per part els dos gèneres el mateix tipus de bretxa de gènere és una mica més dels homes passa del 36,8% al 42%, destacada que en la confi ança vers mentre que en el cas de les dones va els Govern, però veiem com les do- del 28,8% al 37,6%. D’aquesta ma- 6 FRUTOS i GARCÍA, «Mujeres, Hombres y partici- pación política. Buscando las diferencias». nes —assenyalades en el passat com nera es dibuixa una mena d’elefant,

desembre 2017 | eines 30 | 69 Els darrers anys hem pogut veure com el comportament polític El major interès en la política i la confi ança en les institucions diferencial entre homes i dones es feia cada vegada més i més petit és una qüestió purament generacional

Gràfi c 5 un suport una mica més alt que la novament es dibuixa la petita caigu- Gràfi c 6 Confi ança en les Forces Armades segons el gènere, 2006-2015 (%) resta. da que es produeix a partir del 2011, Confi ança en el Govern segons el nivell d’estudis, 2006-2015 (%) i que coincideix amb el sorgiment del 50 Mentre en els enquestats sense moviment del 15-M i amb l’entrada 35 estudis es parteix d’una confi ança del PP al Govern central. 30 45 del 28,4%, en aquells amb estudis

secundaris, d’FP o superiors ho fan L’edat ho articula tot 25 40 del 16,6%, 15,8% i 14,3% respecti- vament. En tots els nivells d’estudis Fins ara hem pogut observar com a 20 35 s’arriba al 2015 amb una confi ança través del gènere i el nivell d’es- del voltant d’un 8%, amb l’excepció tudis es confi gurava la confi ança 15 30 del 13,6% d’aquells que diuen no tin- d’un tipus d’institució utilitària —el 10 dre’n. Finalment —com en el cas del Govern— i una de caire afectiva 25 gènere— es dibuixa de manera clara —l’Exèrcit. En conseqüència hem 5 la tendència negativa a confi ar cada pogut observar que les diferències 20 vegada menys en el Govern, especi- entre homes i dones no es produei- 0 2006 2008 2010 2011 2013 2014 2015 alment accentuada a partir del 2011. xen i les tendències per estudis són 2006 2008 2010 2011 2013 2014 2015 similars. El lector d’aquest article Home Dona Si en el cas de la confi ança en el es preguntarà molt agudament com Sense estudis Secundaris FP Superiors Govern s’observa que aquesta era l’edat pot marcar el comportament Font: Elaboració pròpia en base a les dades del CIS. major entre la gent que no tenia vers la política i les institucions. La Font: Elaboració pròpia en base a les dades del CIS. cap mena d’estudis, en el cas de les resposta té una clau molt impor- on es pot veure molt clarament com política és el pes del nivell d’estudis Forces Armades aquest patró és tant: l’esquerda en el sistema de menys actives en partits però més manera, la confi ança va del 22,7% el el 2011 és també força dolent per i la importància d’aquests en les exactament igual. Així, entre aquells partits ha fet que les fornades joves en associacions. 2006 al 15,5% el 2015. No obstant, una institució —antigament afecti- valoracions que fan els ciutadans. que no tenen estudis —gràfi c 7— es votin diferent malgrat tenir actituds crida l’atenció com la generació que va— molt valorada pels ciutadans i Si fem un cop d’ull en la confi ança parteix d’un suport del 39,9% el similars. Tradicionalment s’obser- El factor edat, com veurem a conti- va dels 18 als 25 anys passa de ser que calca el shock que es té vers el que tenen els ciutadans vers el 2006, mentre que en el cas de la gent va com les generacions més joves nuació, és l’autèntic articulant de la la segona generació en donar més Govern a partir d’aquell mateix any. Govern a partir d’aquesta variable amb estudis secundaris, d’FP i de difereixen en les formes de parti- política espanyola juntament amb suport al Govern —amb un 20,8% el —gràfi c 6— observem dos fets molt tipus superior es parteix d’un llindar cipació política tradicional,7 sent la formació. Pel que fa a la valora- 2006— a la segona per la cua —un El pes dels estudis importants: el primer de tots és que una mica més baix: del 35,4%, el ció del Govern —gràfi c 8—, podem 4,5% el 2015. Aquest fet s’entén si la tendència en tots els segments 27,6% i el 22%. Tot i que la confi ança observar com la franja més gran fem un cop d’ull als canvis de govern Una de les variables més utilitza- és la mateixa, el segon és que la vers la institució «castrense» és una 7 MORALES, «¿Existe una crisis participativa? La de població és la que té tendència a que ha patit l’Estat espanyol i sota evolución de la participación política y el asociacio- des a l’hora d’analitzar la realitat gent sense estudis dona al Govern mica més alta el 2015 que el 2006, nismo en España». confi ar més en el Govern. D’aquesta quines franges d’edat se sostenen

70 | eines 30 | desembre 2017 El major interès en la política i la confi ança en les institucions és una qüestió purament generacional

novament es dibuixa la petita caigu- Gràfi c 6 da que es produeix a partir del 2011, Confi ança en el Govern segons el nivell d’estudis, 2006-2015 (%) i que coincideix amb el sorgiment del moviment del 15-M i amb l’entrada 35 del PP al Govern central. 30

L’edat ho articula tot 25

Fins ara hem pogut observar com a 20 través del gènere i el nivell d’es- tudis es confi gurava la confi ança 15 d’un tipus d’institució utilitària —el 10 Govern— i una de caire afectiva —l’Exèrcit. En conseqüència hem 5 pogut observar que les diferències entre homes i dones no es produei- 0 xen i les tendències per estudis són 2006 2008 2010 2011 2013 2014 2015 similars. El lector d’aquest article es preguntarà molt agudament com Sense estudis Secundaris FP Superiors l’edat pot marcar el comportament vers la política i les institucions. La Font: Elaboració pròpia en base a les dades del CIS. resposta té una clau molt impor- tant: l’esquerda en el sistema de menys actives en partits però més manera, la confi ança va del 22,7% el partits ha fet que les fornades joves en associacions. 2006 al 15,5% el 2015. No obstant, votin diferent malgrat tenir actituds crida l’atenció com la generació que similars. Tradicionalment s’obser- El factor edat, com veurem a conti- va dels 18 als 25 anys passa de ser va com les generacions més joves nuació, és l’autèntic articulant de la la segona generació en donar més difereixen en les formes de parti- política espanyola juntament amb suport al Govern —amb un 20,8% el cipació política tradicional,7 sent la formació. Pel que fa a la valora- 2006— a la segona per la cua —un ció del Govern —gràfi c 8—, podem 4,5% el 2015. Aquest fet s’entén si observar com la franja més gran fem un cop d’ull als canvis de govern 7 MORALES, «¿Existe una crisis participativa? La de població és la que té tendència a que ha patit l’Estat espanyol i sota evolución de la participación política y el asociacio- nismo en España». confi ar més en el Govern. D’aquesta quines franges d’edat se sostenen

desembre 2017 | eines 30 | 71 Les onades més joves són crítiques amb les institucions sense El PP té un 39,56% dels votants majors de 65 anys, arribar a trencar amb les generacions anteriors, però el seu el que representa un 53,95% si tenim en compte malestar es reprodueix a través d’un comportament polític diferent la franja que va dels 55 als 64 anys

Gràfi c 7 Si retrocedim de nou en la defi nició força actiu pel que fa a assistència Gràfi c 8 Confi ança en les Forces Armades segons el nivell d’estudis, 2006-2015 (%) clàssica que es fa de la desafecció a les manifestacions —per sobre Confi ança en el Govern per edat, 2006-2015 (%) política i la segmentem per grups del 25%—, mentre que aquells que 55 d’edat —gràfi c 10—, observem de van néixer entre els anys 1970 i 30 seguida que entre els majors de principi dels anys 1980 destaquen 50 65 anys —aquells que van patir el per haver-ho fet en el passat. Per 25

45 franquisme i es van socialitzar amb últim, les darreres franges d’edat ell—, tenen molt poc interès vers la socialitzats als anys 1970 —que 20 40 política. La franja anterior, socialitza- avui tenen entre 55 i 64 anys— i da al fi nal de la dictadura, té un rol aquells que són majors de 65 anys 15 35 més actiu i els seus nivells s’apropen i tenen un rol molt més passiu, als de la resta. Cal destacar que les destacant aquests darrers (50,1%) 10 30 franges dels 35 als 44 anys i dels 45 per no voler participar mai en cap 5 25 als 54 anys, que es van socialitzar manifestació. durant les èpoques de grans canvis 20 socials entre fi nal dels anys 1970 i Si ens traslladem a la dicotomia 0 2006 2007 2010 2011 2013 2014 2015 principi dels anys 1990, tenen acti- entre les formes de participació 2006 2008 2010 2011 2013 2014 2015 tuds gairebé idèntiques i destaquen clàssica i les formes de participació Sense estudis Secundaris FP Superiors per estar bastant interessades en més modernes —gràfi cs 12 i 13— De 18 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys política. L’autèntic canvi de tarannà els contrastos entres les genera- De 45 a 54 anys De 55 a 64 anys 65 anys o més Font: Elaboració pròpia en base a les dades del CIS. s’observa en fer un cop d’ull entre cions més joves i les generacions la franja dels 18 als 24 anys amb la més grans es fan notar més. Una Font: Elaboració pròpia en base a les dades del CIS. dels 25 als 34, on el segment més interacció clàssica com l’assistència els diferents partits. Malgrat les d’edat dels majors de 65 anys és jove de tots mostra un percentatge a un míting polític desperta força però no volen— és diferent i les no participen però ho podrien fer, el diferències generacionals, la confi - la que confi a més en la institució, elevat de bastant interès i la seva passivitat entre el jovent — el 47,7% generacions més joves no volen joves dels anys 1990 —la franja dels ança en el govern cada vegada ha seguida de la franja dels 18 als passivitat absoluta vers la política és no ha participat en política, però ho participar malgrat admetre tenir les 18 als 24 anys— tenen un rol més estat menor en tots els segments 25 anys. Novament cal assenyalar menor (13,1%). podria fer— i antipaties entre els eines sufi cients per fer-ho. actiu. En conseqüència es dibuixa analitzats. com la confi ança decau a partir de majors de 65 anys — el 59,8% no ha un votant més jove que no difereix 2011, amb una excepció: entre la Una tendència molt similar també participat en política ni participaria Aquest comportament diferenciat exageradament a l’hora d’analitzar En el cas de la confi ança vers les franja més jove —la dels 18 als 25 la trobem quan analitzem l’assis- molt. D’aquesta manera, entre els dels joves es veu quan posem el les institucions, més interessat en Forces Armades en base a l’edat — anys— s’observa un petit repunt tència a les manifestacions —gràfi c nascuts als anys 1940 i els nascuts focus sobre com expressar la seva política i que prefereix noves mane- gràfi c 9—, es dibuixa de nou el patró que pren més força que la resta de 11. Aquí els nascuts als anys 1990 als anys 1990 observem que la seva opinió a internet —gràfi c 13. Així com res de participació en comparació a explicat anteriorment: la franja segments. i fi nal dels anys 1980 tenen un rol apatia política —poden participar, en el cas de l’assistència als mítings la política tradicional.

72 | eines 30 | desembre 2017 El PP té un 39,56% dels votants majors de 65 anys, el que representa un 53,95% si tenim en compte la franja que va dels 55 als 64 anys

força actiu pel que fa a assistència Gràfi c 8 a les manifestacions —per sobre Confi ança en el Govern per edat, 2006-2015 (%) del 25%—, mentre que aquells que van néixer entre els anys 1970 i 30 principi dels anys 1980 destaquen per haver-ho fet en el passat. Per 25 últim, les darreres franges d’edat socialitzats als anys 1970 —que 20 avui tenen entre 55 i 64 anys— i aquells que són majors de 65 anys 15 i tenen un rol molt més passiu, destacant aquests darrers (50,1%) 10 per no voler participar mai en cap manifestació. 5

Si ens traslladem a la dicotomia 0 entre les formes de participació 2006 2008 2010 2011 2013 2014 2015 clàssica i les formes de participació més modernes —gràfi cs 12 i 13— De 18 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys els contrastos entres les genera- De 45 a 54 anys De 55 a 64 anys 65 anys o més cions més joves i les generacions més grans es fan notar més. Una Font: Elaboració pròpia en base a les dades del CIS. interacció clàssica com l’assistència a un míting polític desperta força però no volen— és diferent i les no participen però ho podrien fer, el passivitat entre el jovent — el 47,7% generacions més joves no volen joves dels anys 1990 —la franja dels no ha participat en política, però ho participar malgrat admetre tenir les 18 als 24 anys— tenen un rol més podria fer— i antipaties entre els eines sufi cients per fer-ho. actiu. En conseqüència es dibuixa majors de 65 anys — el 59,8% no ha un votant més jove que no difereix participat en política ni participaria Aquest comportament diferenciat exageradament a l’hora d’analitzar molt. D’aquesta manera, entre els dels joves es veu quan posem el les institucions, més interessat en nascuts als anys 1940 i els nascuts focus sobre com expressar la seva política i que prefereix noves mane- als anys 1990 observem que la seva opinió a internet —gràfi c 13. Així com res de participació en comparació a apatia política —poden participar, en el cas de l’assistència als mítings la política tradicional.

desembre 2017 | eines 30 | 73 Un 27,84% dels votants socialistes són majors de 65 anys Podemos i C’s tenen molt poc pes entre els majors de 55 anys, que, sumats a la franja dels 55 als 64 anys, acumulant respectivament només el 25,53% s’enfi la al 49,25% dels votants i el 19,99% dels seus votants

Gràfi c 9 més joves són crítiques amb les ins- Gràfi c 10 Gràfi c 11 Gràfi c 12 Confi ança en les Forces Armades per edat, 2006-2015 (%) titucions sense arribar a trencar amb Interès en la política Assistència a manifestacions Assistència a mítings o actes les generacions anteriors, però el seu per edat, 2014 (%) per edat, 2014 (%) polítics per edats, 2014 (%) 55 malestar es reprodueix a través d’un 100 100 100 comportament polític diferent. 50 90 90 90

80 80 80 45 Mitjançant l’enquesta 3080 d’abril de 2015 del CIS hem pogut creuar les 70 70 70 40 dades per clarifi car aquests perfi ls 60 60 60 i veure com es comporten. A més, 35 hem pogut afegir les dades d’Es- 50 50 50 querra Republicana i de Convergèn- 40 40 40 30 cia —actual PDeCAT— les quals ens 30 30 30 25 han permès veure com de diferents són vers els partits espanyols. 20 20 20 20 10 10 10 2006 2008 2010 2011 2013 2014 2015 Si fem un cop d’ull a la confi ança en el 0 0 0 Govern versus en les Forces Armades De 18 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys —gràfi c 14—, veurem com s’ordenen 65 anys o més 65 anys o més 65 anys o més De 45 a 54 anys De 55 a 64 anys 65 anys o més les preferències entre les diferents De 18 a 24 anysDe 25 a 34 anysDe 35 a 44 anysDe 45 a 54 anysDe 55 a 64 anys De 18 a 24 anysDe 25 a 34 anysDe 35 a 44 anysDe 45 a 54 anysDe 55 a 64 anys De 18 a 24 anysDe 25 a 34 anysDe 35 a 44 anysDe 45 a 54 anysDe 55 a 64 anys formacions polítiques. D’aquesta ma- Molt Bastant Poc Res Ha participat en els darrers dotze mesos Ha participat en els darrers dotze mesos Font: Elaboració pròpia en base a les dades del CIS. nera, els principals partits de dretes, No sap No contesta Va participar en un passat més llunyà Va participar en un passat més llunyà PP i C’s, són els que tenen una major No va participar però ho podria fer No va participar però ho podria fer Els partits: la vàlvula d’escapament ciutadans per avaluar les institucions. confi ança en les Forces Armades, Font: Baròmetre 3020 de març de 2014. Ni va participar ni participaria mai Ni va participar ni participaria mai generacional que permet entendre La realitat, però, és més complicada: amb un 71,5% i un 50,9%. Molt a prop No ho recorda/no ho sabria dir No ho recorda/no ho sabria dir la desafecció amb les institucions el major interès en la política i la els segueix el PSOE (44,9%) i de ma- confi en més, mentre que la resta de No contesta No contesta confi ança en les institucions és una nera més allunyada Podemos (25,9%). partits són realment escèptics. Una de les coses que hem vist al qüestió purament generacional, mar- En comparació, Esquerra (3,8%) i el Font: Baròmetre 3020 de març de 2014. Font: Baròmetre 3020 de març de 2014. llarg de la nostra anàlisi és que a cada pel relleu de les fornades més Convergència (12,4) tenen uns nivells Si fem un cop d’ull a la segmentació dia d’avui el gap per gènere es troba joves i la fi nestra d’oportunitat que ha de confi ança vers l’Exèrcit que són a través de l’edat —gràfi c 15— ob- que se sostenen principalment per representa un 53,95% si tenim en gairebé desaparegut i que el nivell simbolitzat la crisi econòmica i l’es- nuls, demostrant-se dos «demos» servarem com els perfi ls acaben les franges d’edat més grans. Així, compte la franja que va dels 55 als 64 d’estudis no sembla indicar dife- querdament del sistema de partits. diferents. Pel que fa al Govern, els d’especifi car-se una mica més, amb els populars tenen un 39,56% dels anys. En el cas del PSOE el patró és rències crucials entre uns i altres De manera més simple: les onades votants del PP (33,5%) són els que hi formacions com el PP i el PSOE, votants majors de 65 anys, el que molt similar: un 27,84% dels votants

74 | eines 30 | desembre 2017 Podemos i C’s tenen molt poc pes entre els majors de 55 anys, acumulant respectivament només el 25,53% i el 19,99% dels seus votants

Gràfi c 10 Gràfi c 11 Gràfi c 12 Interès en la política Assistència a manifestacions Assistència a mítings o actes per edat, 2014 (%) per edat, 2014 (%) polítics per edats, 2014 (%)

100 100 100

90 90 90

80 80 80

70 70 70

60 60 60

50 50 50

40 40 40

30 30 30

20 20 20

10 10 10

0 0 0

65 anys o més 65 anys o més 65 anys o més De 18 a 24 anysDe 25 a 34 anysDe 35 a 44 anysDe 45 a 54 anysDe 55 a 64 anys De 18 a 24 anysDe 25 a 34 anysDe 35 a 44 anysDe 45 a 54 anysDe 55 a 64 anys De 18 a 24 anysDe 25 a 34 anysDe 35 a 44 anysDe 45 a 54 anysDe 55 a 64 anys

Molt Bastant Poc Res Ha participat en els darrers dotze mesos Ha participat en els darrers dotze mesos No sap No contesta Va participar en un passat més llunyà Va participar en un passat més llunyà No va participar però ho podria fer No va participar però ho podria fer Font: Baròmetre 3020 de març de 2014. Ni va participar ni participaria mai Ni va participar ni participaria mai No ho recorda/no ho sabria dir No ho recorda/no ho sabria dir confi en més, mentre que la resta de No contesta No contesta partits són realment escèptics. Font: Baròmetre 3020 de març de 2014. Font: Baròmetre 3020 de març de 2014. Si fem un cop d’ull a la segmentació a través de l’edat —gràfi c 15— ob- que se sostenen principalment per representa un 53,95% si tenim en servarem com els perfi ls acaben les franges d’edat més grans. Així, compte la franja que va dels 55 als 64 d’especifi car-se una mica més, amb els populars tenen un 39,56% dels anys. En el cas del PSOE el patró és formacions com el PP i el PSOE, votants majors de 65 anys, el que molt similar: un 27,84% dels votants

desembre 2017 | eines 30 | 75 Un 43,37% dels votants convergents són majors de 65 anys, Només un 19,19% dels votants d’Esquerra un 53,01% si tenim en compte els majors de 55 anys tenen més de 65 anys, i un 32,38% més de 55

Gràfi c 13 Gràfi c 14 44 anys i dels 44 als 54. Cal tenir en Gràfi c 15 Gràfi c 16 Comportament polític a internet per Confi ança en el Govern versus confi ança en les Forces Armades compte, però, que en aquells casos Distribució d’edat segons Distribució del nivell d’estudis segons edat, 2014 (%) segons vot, 2015 (%) on els partits fan aquest paper tenen la intenció de vot a les eleccions la intenció de vot a les eleccions unes bases de votants ben diferents; al Congrés de Diputats, 2015 (%) al Congrés de Diputats, 2015 (%) 100 80 a Podemos en destaca la dels 25 als 90 100 100 70 34 anys, a C’s la dels 35 als 44 i a 80 Esquerra la dels 45 als 54 anys. 90 90 60 70 80 80 50 A través del nivell d’estudis dels vo- 60 70 70 tants —gràfi c 16— podem veure com 40 50 hi ha una relació directa entre el re- 60 60 30 40 lleu generacional del partit i el nivell 50 50 30 20 d’estudis dels votants. En el cas del PP i PSOE, partits envellits, s’observa 40 40 20 10 un baix percentatge de votants amb 30 30 10 estudis superiors i un alt percentatge 0 20 20 0 PP PSOE C’s Podemos Esquerra CDC entre aquells que no tenen estudis. Per contra, partits més joves com 10 10 Confi ança en les Forces Armades Confi ança en el Govern Podemos i C’s destaquen per tenir 0 0 65 anys o més De 18 a 24 anysDe 25 a 34 anysDe 35 a 44 anysDe 45 a 54 anysDe 55 a 64 anys PP PP un elevat percentatge de persones CDC C’s CDC C’s PSOE PSOE Ha participat en els darrers dotze mesos Font: Baròmetre 3020 de març de 2014. amb estudis superiors. En el cas dels Esquerra Podemos Esquerra Podemos Va participar en un passat més llunyà partits catalans observem una mica No va participar però ho podria fer poc pes entre els majors de 55 anys, un fet que contrasta amb el 19,19% de diferències: si bé tots dos partei- De 18 a 24 anys De 25 a 34 anys Sense estudis Secundaris Ni va participar ni participaria mai acumulant respectivament només el d’Esquerra —un 32,38% sumant els xen de tenir un elevat percentatge de De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys FP Superiors No ho recorda/no ho sabria dir 25,53% i el 19,99% dels seus votants. majors de 55 anys. Comparat amb votants amb estudis superiors, els De 55 a 64 anys 65 anys o més No contesta Pel que fa als partits catalans, també les franges més joves, Convergència d’Esquerra són més joves. s’observa una tendència de substi- té una base del 10,84% entre els Font: Elaboració pròpia en base a les dades del CIS. Font: Elaboració pròpia en base a les dades del CIS. Font: Baròmetre 3020 de març de 2014. tució entre el vell espai de l’antiga 18 i els 34 anys, mentre que en el El recanvi generacional Convergència i Esquerra Republicana. cas d’Esquerra Republicana és del marca la pauta en la confi ança va estretament lligada a l’aparició de veurem com es confi gura un perfi l socialistes són majors de 65 anys D’aquesta manera, un 43,37% dels 17,14%. Per tant, en el cas català es vers les institucions nous partits polítics i un votant amb encara més delimitat. que, sumats a la franja dels 55 als 64 votants convergents són majors de repeteix un procés de substitució ge- major formació. Si segmentem entre anys, s’enfi la al 49,25% dels votants. 65 anys —un 53,01% si tenim en neracional a nivell electoral a partir En els paràgrafs anteriors hem vist el nivell d’estudis, el partit polític a En el cas de Podemos observem Per contra, Podemos i C’s tenen molt compte els majors de 55 anys—, de la franja d’edat que va dels 35 als com la confi ança en les institucions qui es vol votar i l’edat —taula 1— que la seva font principal de votants

76 | eines 30 | desembre 2017 Només un 19,19% dels votants d’Esquerra tenen més de 65 anys, i un 32,38% més de 55

44 anys i dels 44 als 54. Cal tenir en Gràfi c 15 Gràfi c 16 compte, però, que en aquells casos Distribució d’edat segons Distribució del nivell d’estudis segons on els partits fan aquest paper tenen la intenció de vot a les eleccions la intenció de vot a les eleccions unes bases de votants ben diferents; al Congrés de Diputats, 2015 (%) al Congrés de Diputats, 2015 (%) a Podemos en destaca la dels 25 als 100 100 34 anys, a C’s la dels 35 als 44 i a Esquerra la dels 45 als 54 anys. 90 90 80 80 A través del nivell d’estudis dels vo- 70 70 tants —gràfi c 16— podem veure com hi ha una relació directa entre el re- 60 60 lleu generacional del partit i el nivell 50 50 d’estudis dels votants. En el cas del PP i PSOE, partits envellits, s’observa 40 40 un baix percentatge de votants amb 30 30 estudis superiors i un alt percentatge 20 20 entre aquells que no tenen estudis. Per contra, partits més joves com 10 10

Podemos i C’s destaquen per tenir 0 0

PP PP un elevat percentatge de persones CDC C’s CDC C’s PSOE PSOE amb estudis superiors. En el cas dels Esquerra Podemos Esquerra Podemos partits catalans observem una mica de diferències: si bé tots dos partei- De 18 a 24 anys De 25 a 34 anys Sense estudis Secundaris xen de tenir un elevat percentatge de De 35 a 44 anys De 45 a 54 anys FP Superiors votants amb estudis superiors, els De 55 a 64 anys 65 anys o més d’Esquerra són més joves. Font: Elaboració pròpia en base a les dades del CIS. Font: Elaboració pròpia en base a les dades del CIS. El recanvi generacional marca la pauta en la confi ança va estretament lligada a l’aparició de veurem com es confi gura un perfi l vers les institucions nous partits polítics i un votant amb encara més delimitat. major formació. Si segmentem entre En els paràgrafs anteriors hem vist el nivell d’estudis, el partit polític a En el cas de Podemos observem com la confi ança en les institucions qui es vol votar i l’edat —taula 1— que la seva font principal de votants

desembre 2017 | eines 30 | 77 Hi ha una relació directa entre el relleu generacional del partit La confi ança en les institucions va estretament lligada a l’aparició i el nivell d’estudis dels votants. El PP i el PSOE, partits envellits, de nous partits polítics i un votant amb major formació tenen un alt percentatge de votants que no tenen estudis

Taula 1 l’ESO. Aquesta franja és, juntament una acurada descripció sobre la des- Les dades segmentades entre una Distribució de les franges d’edat i el nivell d’estudis segons amb els majors de 65 anys, la menys afecció política i la confi ança en les institució afectiva —les Forces Ar- la intenció de vot a les eleccions al Congrés de Diputats, 2015 (%) formada, amb menor nivell d’estudis institucions a l’Estat espanyol amb mades— i una institució utilitària —el i una desafecció una mica menor les pertinents conseqüències. Durant Govern— ens han permès observar De 18 a 24 anys De 25 a 34 anys De 35 a 44 anys que en la resta de segments. Cu- els darrers vint anys el que entenem com l’encreuament amb variables Sense Sense Sense riosament, la franja dels 25 als 34 per desafecció política pura i dura com el gènere, el nivell d’estudis i estudis ESO FP Superiors estudis ESO FP Superiors estudis ESO FP Superiors inverteix aquests resultats. ha marcat unes característiques l’edat dibuixava el perquè dels canvis PP 11,76 58,82 23,53 5,88 3,33 23,33 36,67 36,67 1,85 38,89 16,67 42,59 úniques que contrasten amb la con- produïts a l’Estat espanyol. Així, hem PSOE 18,52 59,26 14,81 7,41 8,47 52,54 25,42 13,56 5,26 56,14 24,56 14,04 Què volen dir aquestes xifres? Que fi ança vers les institucions: mentre vist que, a dia d’avui, no es produ- C’s 0,00 70,59 17,65 11,76 0,00 29,41 15,69 54,90 0,00 34,72 19,44 45,83 l’esquerdament del sistema polític la gent s’ha mostrat més interessada eix cap canvi en base al gènere i la Podemos 5,56 64,81 22,22 7,41 3,49 29,07 26,74 40,70 6,25 38,75 21,25 33,75 ha servit per obrir processos de vers la política —dintre dels marges valoració cap a les institucions. No Esquerra 0,00 66,67 33,33 0,00 0,00 16,67 33,33 50,00 0,00 32,00 36,00 32,00 substitució de partits, on es veu com d’una passivitat dominant—, aquesta hi ha cap mena de biaix, cosa que es CDC 0,00 50,00 0,00 50,00 0,00 20,00 0,00 80,00 0,00 41,67 33,33 25,00 les formacions substitutòries tenen ha desconfi at de forma irregular vers repeteix quan creuem les dades per una major formació dels seus vo- les institucions. nivell d’estudis; les dades mostren tants i estan sostinguts per franges que les tendències són molt similars, De 45 a 54 anys De 55 a 64 anys 65 anys o més d’edat més joves. Això amb l’excep- La confi ança irregular vers les només amb la gent sense estudis Sense Sense Sense ció, clarament, de la franja més jove institucions ha estat marcada per mostrant una major confi ança cap a estudis ESO FP Superiors estudis ESO FP Superiors estudis ESO FP Superiors de totes. Aquest fet va molt lligat un contrast entre aquelles de caire les institucions. PP 9,43 62,26 16,98 11,32 36,36 36,36 11,36 15,91 53,68 27,94 3,68 14,71 amb el que han dit altres autors,8 on afectiu —com són la Policia o les PSOE 20,31 56,25 10,94 12,50 36,76 47,06 7,35 8,82 74,77 17,76 5,61 1,87 una societat més formada i millor Forces Armades— i les de caire La segmentació de les dades per C’s 1,79 42,86 12,50 42,86 33,33 25,00 12,50 29,17 48,28 17,24 10,34 24,14 informada ha estat la clau dels utilitari —el Govern o el Tribunal edat també ens ha permès llimar la Podemos 3,70 55,56 18,52 22,22 12,82 48,72 12,82 25,64 66,67 16,67 8,33 8,33 canvis polítics. Per tant, no s’entén la Constitucional. Conseqüentment, les confi ança vers les institucions i la Esquerra 0,00 48,00 20,00 32,00 6,67 26,67 33,33 33,33 38,46 38,46 7,69 15,38 valoració a les institucions sense les primeres han mantingut un nivell desafecció política a l’Estat espa- CDC 0,00 37,50 12,50 50,00 12,50 37,50 25,00 25,00 51,61 12,90 19,35 16,13 noves fornades de votants i el seu força alt de confi ança plena, mentre nyol. Les dades del CIS ens mostren nivell d’estudis. les segones s’han enfonsat i des- el següent: les fornades més joves Font: Elaboració pròpia en base a les dades del CIS prestigiat més del que ho estaven. En educades a fi nals dels anys 1990 Com s’articula la desafecció política aquest context, cal destacar com la i principi dels anys 2000 tenen —la que va dels 25 als 34 anys— es querra —dels 45 als 54 anys— baixa relació l’edat i el nivell d’estudis. A a l’Estat espanyol confi ança en la UE ha caigut en picat més predisposició a estar força caracteritza en un 40,70% per tenir fi ns al 32%. No obstant, no deixa tall d’exemple, entre els votants que i la Monarquia ha passat de ser una interessats en política, però ho fan estudis superiors; C’s —sostinguda de ser curiós observar com entre van dels 18 fi ns als 25 anys destaca Les dades analitzades al llarg institució afectiva —lligada a la his- menys que aquells que ronden per per la dels 35 als 44 anys— tampoc les franges joves d’aquests partits que més de dues terceres parts dels d’aquest article ens permeten fer tòria del país i la seva estructura— a la quarantena i no mitjançant les és l’excepció i un 45,83% d’aquests —la que va dels 18 als 25 anys— es votants de C’s, Podemos i Esquerra ser totalment utilitària —lligada al formes de participació tradicionals té estudis superiors; en el cas d’Es- produeix un trencament entre la Republicana disposen només de 8 NORRIS, Democratic Defi cit. More Critical Citizens. dia a dia polític. —l’assistència a mítings—, sinó que

78 | eines 30 | desembre 2017 La confi ança en les institucions va estretament lligada a l’aparició de nous partits polítics i un votant amb major formació

l’ESO. Aquesta franja és, juntament una acurada descripció sobre la des- Les dades segmentades entre una amb els majors de 65 anys, la menys afecció política i la confi ança en les institució afectiva —les Forces Ar- formada, amb menor nivell d’estudis institucions a l’Estat espanyol amb mades— i una institució utilitària —el i una desafecció una mica menor les pertinents conseqüències. Durant Govern— ens han permès observar que en la resta de segments. Cu- els darrers vint anys el que entenem com l’encreuament amb variables riosament, la franja dels 25 als 34 per desafecció política pura i dura com el gènere, el nivell d’estudis i inverteix aquests resultats. ha marcat unes característiques l’edat dibuixava el perquè dels canvis úniques que contrasten amb la con- produïts a l’Estat espanyol. Així, hem Què volen dir aquestes xifres? Que fi ança vers les institucions: mentre vist que, a dia d’avui, no es produ- l’esquerdament del sistema polític la gent s’ha mostrat més interessada eix cap canvi en base al gènere i la ha servit per obrir processos de vers la política —dintre dels marges valoració cap a les institucions. No substitució de partits, on es veu com d’una passivitat dominant—, aquesta hi ha cap mena de biaix, cosa que es les formacions substitutòries tenen ha desconfi at de forma irregular vers repeteix quan creuem les dades per una major formació dels seus vo- les institucions. nivell d’estudis; les dades mostren tants i estan sostinguts per franges que les tendències són molt similars, d’edat més joves. Això amb l’excep- La confi ança irregular vers les només amb la gent sense estudis ció, clarament, de la franja més jove institucions ha estat marcada per mostrant una major confi ança cap a de totes. Aquest fet va molt lligat un contrast entre aquelles de caire les institucions. amb el que han dit altres autors,8 on afectiu —com són la Policia o les una societat més formada i millor Forces Armades— i les de caire La segmentació de les dades per informada ha estat la clau dels utilitari —el Govern o el Tribunal edat també ens ha permès llimar la canvis polítics. Per tant, no s’entén la Constitucional. Conseqüentment, les confi ança vers les institucions i la valoració a les institucions sense les primeres han mantingut un nivell desafecció política a l’Estat espa- noves fornades de votants i el seu força alt de confi ança plena, mentre nyol. Les dades del CIS ens mostren nivell d’estudis. les segones s’han enfonsat i des- el següent: les fornades més joves prestigiat més del que ho estaven. En educades a fi nals dels anys 1990 Com s’articula la desafecció política aquest context, cal destacar com la i principi dels anys 2000 tenen a l’Estat espanyol confi ança en la UE ha caigut en picat més predisposició a estar força i la Monarquia ha passat de ser una interessats en política, però ho fan Les dades analitzades al llarg institució afectiva —lligada a la his- menys que aquells que ronden per d’aquest article ens permeten fer tòria del país i la seva estructura— a la quarantena i no mitjançant les ser totalment utilitària —lligada al formes de participació tradicionals 8 NORRIS, Democratic Defi cit. More Critical Citizens. dia a dia polític. —l’assistència a mítings—, sinó que

desembre 2017 | eines 30 | 79 prefereixen formes més modernes p Bibliografi a com donar la seva opinió a internet. ARMINGEON, Klaus i CEKA, Besir. The loss of Les noves generacions són una mica trust in the European Union during the great més passives que la dels seus pares recession since 2007: The role of heuristics socialitzats entre els anys 1980 i els from the national political system. Londres: SAGE Publications, 2013. anys 1990, però han abandonat la passivitat absoluta d’aquells que van DI PALMA, Giuseppe. Apathy and Participation. educar-se sota el franquisme: els Mass Politics in Western Societies. Nova York: majors de 65 anys. The Free Press, 1970. EASTON, David. A re-assessment of the concept Finalment, els canvis produïts per la of political support. Cambridge: Cambridge crisi política i econòmica han estat University Press, 1975. marcat pels partits que han substitu- FRUTOS, Lola i GARCÍA, Juan José. «Mujeres, ït el seu espai, amb un electorat amb Hombres y participación política. Buscando major nivell d’estudis i notablement las diferencias». A Revista Española de Investigaciones Sociológicas, núm. 86, p. 307- sostingut per votants més joves. Es 329, 1999. pot dir sense problemes que la con- fi ança en les institucions ha canviat MORALES, Laura. «¿Existe una crisis durant els darrers anys, i amb ella participativa? La evolución de la participación política y el asociacionismo en España». A s’ha produït un canvi en el vot de les Revista Española de Ciencia Política, núm. 13, p. noves generacions. p 51-87, 2005

NORRIS, Pipa. Democratic Defi cit. More Critical Citizens. Cambridge: Cambridge University Press, 2011.

SARTORI, Giovanni. Parties and Party systems. Cambridge: Cambridge University Press, 1976.

VERGE, Tània. «Modelos alternativos de participación ciudadana en los partidos políticos españoles: un estudio del PSOE, el PP e IU». A Revista Española de Ciencia Política, núm. 17, p. 151-177, 2007.

80 | eines 30 | desembre 2017 desembre 2017 | eines 30 | 81 full de càlcul

El 27 de juliol del 2017, quan na fan que sigui rellevant en l’esfera tracció de combustibles fòssils a molts ciutadans es preparaven per internacional i potencialment una la zona mediterrània. començar les vacances d’estiu, el font d’inspiració i de lliçons apreses La Llei del canvi climàtic, Parlament de Catalunya va apro- per a molts altres governs. La Llei de canvi climàtic té com a var gairebé per unanimitat la Llei objectiu reduir les emissions de entre les més ambicioses del món 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi Impulsar l’ambició climàtica gasos d’efecte hivernacle i la vul- climàtic, una fi ta excepcional que nerabilitat als impactes del canvi va rebre poca atenció tant per part La Llei de canvi climàtic conté ele- climàtic donant suport a la tran- dels mitjans de comunicació com ments que es troben entre els més sició cap a una economia neutra en de la societat civil. També ha passat ambiciosos del món: carboni, competitiva, innovadora i vista prèvia > gairebé desapercebuda la decisió efi cient en l’ús dels recursos. Més Un dels grans reptes de la humanitat és com combatre el canvi del Govern de l’Estat espanyol de — Objectiu de neutralitat del carboni específi cament, aspira a desen- climàtic. Els consensos que s’han generat al llarg de dècades recórrer-la al Tribunal Constitucional. legalment vinculant per al 2050, volupar una societat exempta de de lluita estan en serioses difi cultats per la decisió dels EUA de En aquest moment, la Llei és esclava juntament amb un subministra- combustibles fòssils i que obté Donald Trump de sortir dels Acords de París. Però més enllà de la situació política entre Catalunya ment d’energia 100% renovable l’energia necessària amb un sistema d’aquests grans pactes, cal que un compromís ferm en executar i l’Estat espanyol. Això no obstant, el pel mateix any. local d’energia renovable descen- polítiques que reconfi gurin l’actual situació. A Catalunya s’han fet desenvolupament i el desplegament tralitzada i lliure de nuclears. Entre passos i cal avançar en aquesta direcció, la Llei de canvi climàtic inicial d’aquesta legislació té lliçons — Objectiu d’arribar al 2030 al 60% d’altres, això es tradueix en l’objectiu ofereix una plataforma per avançar en aquest combat en el que ens valuoses per compartir. de reducció d’emissions en com- de reduir el 100% de les emissions hi juguem la supervivència com a espècie. paració amb els nivells de 2005. de gasos d’efecte hivernacle per La Llei com a marc per fer política al 2050, el primer objectiu a llarg contra el canvi climàtic no és una — Consideració dels patrons de termini de política climàtica que mai eina excepcional. Almenys 29 països consum mitjançant inventaris s’ha acordat en la legislació catalana. compten amb una eina com aques- d’emissions basats en el consum Amb aquest objectiu, que l’autora ta per abordar-ne específi cament i plans d’etiquetatge obligatoris interpreta com una declaració de Marta Torres la mitigació i/o l’adaptació, tant en per a materials relacionats amb la neutralitat de carboni, Catalunya Consultora en polítiques sobre el canvi climàtic països industrialitzats com en vies construcció i productes industrials s’uneix a Bhutan, Costa Rica, Islàndia, [email protected] de desenvolupament.1 Tanmateix, al- en relació a les seves emissions Libèria, Noruega, Nova Zelanda, Suè- guns dels elements de la Llei catala- de gasos d’efecte hivernacle a cia, alguns petits arxipèlags estats partir d’anàlisis de cicle de vida. com Maldives, i la regió australiana 1 Anàlisi pròpia basada en les dades disponibles a de Nova Gal·les del Sud. Alguns la base de dades Llei del canvi climàtic de Grantham — Prohibició de les llicències de d’aquests països tenen un termini Research Institute i del Centre Sabin. Veure . fracking i defensa de la fi de l’ex- més ambiciós per aconseguir la neu- El 27 de juliol del 2017, quan na fan que sigui rellevant en l’esfera tracció de combustibles fòssils a molts ciutadans es preparaven per internacional i potencialment una la zona mediterrània. començar les vacances d’estiu, el font d’inspiració i de lliçons apreses Parlament de Catalunya va apro- per a molts altres governs. La Llei de canvi climàtic té com a var gairebé per unanimitat la Llei objectiu reduir les emissions de 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi Impulsar l’ambició climàtica gasos d’efecte hivernacle i la vul- climàtic, una fi ta excepcional que nerabilitat als impactes del canvi va rebre poca atenció tant per part La Llei de canvi climàtic conté ele- climàtic donant suport a la tran- dels mitjans de comunicació com ments que es troben entre els més sició cap a una economia neutra en de la societat civil. També ha passat ambiciosos del món: carboni, competitiva, innovadora i gairebé desapercebuda la decisió efi cient en l’ús dels recursos. Més del Govern de l’Estat espanyol de — Objectiu de neutralitat del carboni específi cament, aspira a desen- recórrer-la al Tribunal Constitucional. legalment vinculant per al 2050, volupar una societat exempta de En aquest moment, la Llei és esclava juntament amb un subministra- combustibles fòssils i que obté de la situació política entre Catalunya ment d’energia 100% renovable l’energia necessària amb un sistema i l’Estat espanyol. Això no obstant, el pel mateix any. local d’energia renovable descen- desenvolupament i el desplegament tralitzada i lliure de nuclears. Entre inicial d’aquesta legislació té lliçons — Objectiu d’arribar al 2030 al 60% d’altres, això es tradueix en l’objectiu valuoses per compartir. de reducció d’emissions en com- de reduir el 100% de les emissions paració amb els nivells de 2005. de gasos d’efecte hivernacle per La Llei com a marc per fer política al 2050, el primer objectiu a llarg contra el canvi climàtic no és una — Consideració dels patrons de termini de política climàtica que mai eina excepcional. Almenys 29 països consum mitjançant inventaris s’ha acordat en la legislació catalana. compten amb una eina com aques- d’emissions basats en el consum Amb aquest objectiu, que l’autora ta per abordar-ne específi cament i plans d’etiquetatge obligatoris interpreta com una declaració de la mitigació i/o l’adaptació, tant en per a materials relacionats amb la neutralitat de carboni, Catalunya països industrialitzats com en vies construcció i productes industrials s’uneix a Bhutan, Costa Rica, Islàndia, de desenvolupament.1 Tanmateix, al- en relació a les seves emissions Libèria, Noruega, Nova Zelanda, Suè- guns dels elements de la Llei catala- de gasos d’efecte hivernacle a cia, alguns petits arxipèlags estats partir d’anàlisis de cicle de vida. com Maldives, i la regió australiana 1 Anàlisi pròpia basada en les dades disponibles a de Nova Gal·les del Sud. Alguns la base de dades Llei del canvi climàtic de Grantham — Prohibició de les llicències de d’aquests països tenen un termini Research Institute i del Centre Sabin. Veure . fracking i defensa de la fi de l’ex- més ambiciós per aconseguir la neu-

desembre 2017 | eines 30 | 83 La Llei de canvi climàtic vol reduir les emissions La Llei impulsa la transició cap a una economia neutra en carboni, de gasos de l’efecte hivernacle i la vulnerabilitat competitiva, innovadora i efi cient en l’ús dels recursos als impactes del canvi climàtic

tralitat, començant per Costa Rica i (1977), i el Regne Unit, amb Theresa retallar per al 2030 en un 40% les França que s’ha compromès a reduir les activitats d’importació i refi nació per a una transició efectiva a una Nova Zelanda, o fi ns i tot trobem el May (1956), també discuteixen l’alin- emissions respecte dels nivells de les emissions indirectes basades en de combustibles fòssils no cessin societat resilient i baixa en carboni: cas de Bhutan, que es van compro- eació dels seus objectius actuals 1990 —o del 60% respecte dels de el consum, és a dir, les emissions llavors, Macron ha anunciat me- pressupostos de carboni, impostos metre a conservar el seu estat actual amb l’Acord de París i, en aquest 2005. L’ambició, doncs, ha augmentat associades a la producció i comerç sures signifi catives per aconseguir i integració del clima en processos «d’embornal de carboni», és a dir, sentit, es parla d’assolir la neutralitat si ho comparem amb el que s’havia dels productes i serveis importats. la desaparició total dels combus- d’avaluació d’impacte ambiental. seguir absorbint més emissions de de carboni abans de 2050. La Llei de acordat dos anys abans: una reduc- La Llei de canvi climàtic estableix tibles fòssils, com per exemple, la les que emet. canvi climàtic podria convertir-se en ció més moderada del 40% respecte un sistema obligatori d’etiquetatge prohibició de la venda de vehicles de La Llei de canvi climàtic estableix el predecessora dels nous objectius de dels nivells de 2005. Aquest augment de tots els materials de construcció gasolina i dièsel a partir del 2040. concepte de «pressupost de car- L’objectiu català no està ben defi nit neutralitat de carboni per a 2050 de equival a retallar addicionalment 12 i productes industrials fabricats a De fet, en l’àmbit local, la circulació boni»: una quota d’emissions de pel que fa a l’ús de compensacions la Comissió Europea. milions de tones de CO2, una quanti- Catalunya a partir del 2020 i el 2021 d’aquest tipus d’automòbils ja està gasos d’efecte hivernacle assignada i tampoc les normes que regulen la tat que gairebé correspon a un terç respectivament, on s’indiquin les prohibida a alguns llocs: a París a a una entitat, una organització o un comptabilització d’embornals de car- El més excepcional de l’objectiu de de les emissions totals actuals. La dades d’emissions de gasos d’efecte partir del 2030 i del 2020 al centre territori per a un període de temps boni. Per això es fa difícil comparar mitigació de la Llei de canvi climàtic decisió és, sens dubte, extraordinària hivernacle associades al seu cicle d’Oxford, al Regne Unit. Més enllà específi c. La Llei demana al Parla- el nivell d’ambició. En àmbit europeu, és que serà legalment vinculant. en el context actual, si tenim en de vida. d’Europa, Austràlia, Canadà, els EUA,3 ment de Catalunya que aprovi els Alemanya i la regió belga de Valònia, Al món, els objectius vinculants a compte que les emissions de gasos la Xina i molts països de l’Orient pressupostos de carboni pel país estan compromesos amb un interval llarg termini són escassos, tan sols d’efecte hivernacle tornen a créixer i Per últim, la Llei prohibeix al Gov- Mitjà, hauran d’assumir comprom- per períodes de cinc anys, i defi neixi de reduccions que arriba al 95%. La trobem els casos del Regne Unit que la recuperació econòmica tot just ern expedir llicències de fracturació isos similars pel que fa a l’oferta de la part total a assignar a les or- Comissió Europea està preparant (2008), de Mèxic (2012) i, recent- es comença a notar. hidràulica horitzontal, el fracking, i combustibles fòssils, perquè evitar ganitzacions afectades pel sistema una actualització del seu full de ruta ment, de Suècia (2017). Això és un exigeix que es facin tots els esforços que el canvi climàtic sigui irrevers- europeu de comerç d’emissions. d’economia baixa en carboni per al senyal inequívoc del camí emprès Un altre element interessant de la necessaris per aconseguir que es ible implica deixar al sòl el 82% del Inspirat en l’experiència del Regne 2050, i reconeix que l’objectiu actual per Catalunya. També se’n deriva la Llei de canvi climàtic és el requi- declari la Mediterrània zona lliure carbó, el 49% de les reserves de gas Unit, el pressupost de carboni ha d’almenys el 80% per a mitjan de necessitat d’establir estructures per- sit de fer regularment inventaris d’extracció de combustibles fòssils. i el 33% de les de petroli existents. de servir d’eina de planifi cació per segle és insufi cient per complir amb manents de seguiment del progrés, d’emissions de gasos d’efecte hiv- Tot i que a la pràctica l’impacte real donar suport a la integració dels ob- els objectius de l’Acord de París de rendició de comptes i la trans- ernacle basats en el consum, a més d’aquesta mesura pot ser limitat és Recórrer a instruments habituals jectius de mitigació entre sectors, ha contra el canvi climàtic,2 i el més parència, així com la necessitat de del control de dades que requereix el altament simbòlic. La Xina ja va sor- de política climàtica de comptar amb el suport d’un òrgan probable és que l’actualització de desenvolupar una base d’evidència Conveni Marc de les Nacions Unides prendre el món establint un llindar a independent d’experts i ha d’intentar l’objectiu sigui la neutralitat de car- científi ca per informar d’una tran- sobre el Canvi Climàtic. D’aquesta l’extracció de carbó nacional. Més re- La política climàtica catalana està comptar amb el vistiplau d’un òrgan boni. França, amb Emmanuel Macron sició efi caç. manera es busca proporcionar mit- centment, França va fer pública la in- dotada d’instruments coneguts que representi el conjunt d’actors de jans per informar del desenvolupa- tenció deixar de produir petroli i gas considerats condició necessària la societat. Els pressupostos s’han La Llei de canvi climàtic estableix ment de les polítiques que infl ueixen el 2040 en els seus territoris conti- d’aprovar deu anys abans de l’inici 2 L’Acord de París per la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle, es va fi rmar el de- unes fi tes de reducció d’emissions en les emissions derivades dels pa- nentals i d’ultramar, convertint-se 3 Caldrà seguir l’evolució dels EUA sota la presi- del període pressupostari i, per tant, sembre del 2015. Aquest Acord s’emmarca dins del al llarg del temps per tal de complir trons de consum. En aquest terreny d’aquesta manera en el primer país dència de Donald Trump, que ha anunciat que sortirà han de ser un senyal a llarg termini Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi de l’Acord de París, i com afectarà aquesta decisió en Climàtic i ha estat subscrit per un 195 estats. amb l’objectiu de 2050. Es requereix destaca l’audàcia de l’exemple de en fer-ho. Encara que s’espera que la lluita contra el canvi climàtic. pels mercats i actors.

84 | eines 30 | desembre 2017 La Llei impulsa la transició cap a una economia neutra en carboni, competitiva, innovadora i efi cient en l’ús dels recursos

França que s’ha compromès a reduir les activitats d’importació i refi nació per a una transició efectiva a una les emissions indirectes basades en de combustibles fòssils no cessin societat resilient i baixa en carboni: el consum, és a dir, les emissions llavors, Macron ha anunciat me- pressupostos de carboni, impostos associades a la producció i comerç sures signifi catives per aconseguir i integració del clima en processos dels productes i serveis importats. la desaparició total dels combus- d’avaluació d’impacte ambiental. La Llei de canvi climàtic estableix tibles fòssils, com per exemple, la un sistema obligatori d’etiquetatge prohibició de la venda de vehicles de La Llei de canvi climàtic estableix el de tots els materials de construcció gasolina i dièsel a partir del 2040. concepte de «pressupost de car- i productes industrials fabricats a De fet, en l’àmbit local, la circulació boni»: una quota d’emissions de Catalunya a partir del 2020 i el 2021 d’aquest tipus d’automòbils ja està gasos d’efecte hivernacle assignada respectivament, on s’indiquin les prohibida a alguns llocs: a París a a una entitat, una organització o un dades d’emissions de gasos d’efecte partir del 2030 i del 2020 al centre territori per a un període de temps hivernacle associades al seu cicle d’Oxford, al Regne Unit. Més enllà específi c. La Llei demana al Parla- de vida. d’Europa, Austràlia, Canadà, els EUA,3 ment de Catalunya que aprovi els la Xina i molts països de l’Orient pressupostos de carboni pel país Per últim, la Llei prohibeix al Gov- Mitjà, hauran d’assumir comprom- per períodes de cinc anys, i defi neixi ern expedir llicències de fracturació isos similars pel que fa a l’oferta de la part total a assignar a les or- hidràulica horitzontal, el fracking, i combustibles fòssils, perquè evitar ganitzacions afectades pel sistema exigeix que es facin tots els esforços que el canvi climàtic sigui irrevers- europeu de comerç d’emissions. necessaris per aconseguir que es ible implica deixar al sòl el 82% del Inspirat en l’experiència del Regne declari la Mediterrània zona lliure carbó, el 49% de les reserves de gas Unit, el pressupost de carboni ha d’extracció de combustibles fòssils. i el 33% de les de petroli existents. de servir d’eina de planifi cació per Tot i que a la pràctica l’impacte real donar suport a la integració dels ob- d’aquesta mesura pot ser limitat és Recórrer a instruments habituals jectius de mitigació entre sectors, ha altament simbòlic. La Xina ja va sor- de política climàtica de comptar amb el suport d’un òrgan prendre el món establint un llindar a independent d’experts i ha d’intentar l’extracció de carbó nacional. Més re- La política climàtica catalana està comptar amb el vistiplau d’un òrgan centment, França va fer pública la in- dotada d’instruments coneguts que representi el conjunt d’actors de tenció deixar de produir petroli i gas considerats condició necessària la societat. Els pressupostos s’han el 2040 en els seus territoris conti- d’aprovar deu anys abans de l’inici nentals i d’ultramar, convertint-se 3 Caldrà seguir l’evolució dels EUA sota la presi- del període pressupostari i, per tant, d’aquesta manera en el primer país dència de Donald Trump, que ha anunciat que sortirà han de ser un senyal a llarg termini de l’Acord de París, i com afectarà aquesta decisió en en fer-ho. Encara que s’espera que la lluita contra el canvi climàtic. pels mercats i actors.

desembre 2017 | eines 30 | 85 La Llei prohibeix expedir llicències de fracking i exigeix Evitar que el canvi climàtic sigui irreversible implica que es facin tots els esforços per aconseguir que es declari deixar al sòl el 82% del carbó, el 49% de les reserves de gas la Mediterrània zona lliure d’extracció de combustibles fòssils i el 33% de les de petroli existents

L’experiència acumulada amb l’apli- pressupost de carboni en un període fi nalistes. Aquest fons té l’objectiu per exemple, respondre a qüestions però no té un termini clar i no inclou orientada cap a la resiliència i a cació dels pressupostos de carboni específi c— no és una opció. de fi nançar projectes d’acció de mit- tals com: com fer front a projectes, el sector primari. la descarbonització del país. En és extensa. El Regne Unit ja va intro- igació i adaptació arreu del territori. plans o programes que generen un concret, les inversions públiques duir aquest instrument el 2008. El Les mesures de fi scalitat verda La Comissió Interdepartamental de augment absolut de les emissions, En el context de les avaluacions s’han de guiar per una compren- que n’hem après ens suggereix que no són noves, tampoc. Catalunya Canvi Climàtic de la Generalitat de fi ns i tot si és modest, quan la Llei d’impacte ambiental, els promotors sió clara de la seqüència d’accions és una eina fonamental per facilitar s’uneix a les 22 jurisdiccions d’arreu Catalunya en decidirà els princi- de canvi climàtic demana que les de noves infraestructures han de necessàries per transformar la integració dels objectius climàtics del món que ja han implementat un pis, regles i criteris. Les dotacions emissions totals siguin zero? O pel fer una anàlisi de l’impacte d’aques- l’economia en el temps i les limita- en la presa de decisions. Proporcio- impost sobre el carboni. A nivell in- s’haurien de prioritzar estrictament que fa l’adaptació, quin és el nivell ta sobre les emissions de gasos cions pressupostàries. Evidentment, na claredat i un sentit d’orientació ternacional, l’abast i les estructures a partir del coneixement sòlid de la d’impacte en l’estalvi d’aigua que d’efecte hivernacle i la capacitat dels aquest full de ruta només es pot precís. És clar que no estan exempts d’exempcions i preus dels impostos relació cost/efectivitat de diferents Catalunya està disposada a acceptar, embornals, així com una valoració concebre en un context d’objectius de difi cultats, perquè s’enfronten són diversos; aquests oscil·len entre mesures, l’impacte potencial a curt i tot reconeixent els riscos i les vul- de la vulnerabilitat que tenen davant múltiples, que inclogui les prioritats directament amb l’economia políti- els 5 i els 126 euros. A Catalunya llarg termini, la seqüència desitjable nerabilitats de l’escassetat d’aigua? dels impactes climàtics. La Llei de de desenvolupament i de benestar ca establerta. La difi cultat és la els preus estan confi gurats per d’inversions per evitar actius tòxics Així doncs, les autoritats del clima canvi climàtic també requereix a nacionals. En altres legislacions, el interpretació que els actors fan del iniciar-se al voltant de 10 euros / t i carbon lock-in4 i les implicacions tenen una tasca complexa i un gran aquests promotors que estableixin procés d’aprovació de noves infrae- sistema sobre la possible divisió de CO2 i augmentar fi ns a 30 euros el econòmiques i socials de les difer- repte per endavant. mesures de control i objectius de structures no es limita a l’impacte la quota entre sectors i territoris, és 2025. El que és únic a Catalunya és ents opcions. mitigació, aspectes clau pel paper climàtic, i cal la internalització dels a dir, com repartir-se el pastís. Cata- l’abast proposat: es taxen totes les On podria es podria ser que tenen les infraestructures, que costos associats a qualsevol exter- lunya haurà de formular un mètode activitats econòmiques que generen Finalment, Catalunya té un llarg his- més ambiciós? es caracteritzen per ser projectes nalitat climàtica —Califòrnia, Nova per desenvolupar pressupostos de emissions de gasos d’efecte hiver- torial de pràctiques d’avaluació de de llarga durada i intensos pel que Gal·les del Sud. En general, per pod- carboni que respongui a dos objecti- nacle, també els sectors afectats l’impacte ambiental. El repte que es Algunes de les mesures de la Llei fa a l’ús de recursos econòmics i er avaluar efi caçment l’adequació us: complir amb la reducció d’emis- pel sistema europeu de comerç deriva de les obligacions de Llei de de canvi climàtic apunten a tasques fi nancers. Tanmateix, el risc d’avalu- de les noves infraestructures és sions establerta per la Llei de canvi d’emissions. Aquest peatge és un canvi climàtic és similar al d’altres tradicionalment difícils per a la ar només el projecte és que es pot necessari un sentit meticulós de la climàtic, i facilitar una transició element important del procés global legislacions referents al clima a política climàtica. Caldrà voluntat perdre de vista la visió de conjunt. direcció a llarg termini. cap a una descarbonització justa i d’ambientalització del sistema fi scal, l’estranger: afi nar les metodologies política i astúcia tècnica per mate- Pot ser que el bloqueig de carboni tècnicament i econòmicament fact- juntament amb la introducció d’un per produir resultats minuciosos rialitzar tot el potencial d’aquestes doni lloc a actius tòxics com a La Llei de canvi climàtic es con- ible per a sector i territori. En altres impost basat en emissions d’òxid de i categòrics. Caldran indicadors mesures. Aquí s’inclou la valoració conseqüència d’un enfocament que strueix sobre la bona pràctica actual, paraules, combinar l’enfocament de nitrogen de les grans embarcacions quantitatius per establir línies de noves infraestructures, la inte- no és sistèmic i que, per tant, no té reitera la coresponsabilitat per baix a dalt amb el de dalt a baix, a que arriben als ports catalans, i vermelles, tant per a l’adaptació gració de la política climàtica en en compte les interdependències complir amb els objectius climàtics partir d’un ampli ventall de coneixe- l’impost aprovat pel Parlament rel- com per a la mitigació. I això vol dir, polítiques sectorials i l’acció climàti- dels projectes. S’hauria de donar als des de dins i fora del Govern i, un ments dels actors i que nidifi qui en acionat amb el CO2 dels automòbils. ca assignada al mateix Govern i a promotors individuals els mitjans aspecte molt important, demana a processos de diàleg i emprenedoria Els ingressos dels impostos relacio- 4 Terme utilitzat per referir-se als esforços dels les seves instal·lacions. La su- necessaris per comprendre si la totes les autoritats executores que de ciutadans i actors. Generar deute nats amb el CO entraran en un nou grans sistemes energètics tradicionals per bloquejar pressió de les subvencions per als inversió s’adapta —i contribueix—, integrin els objectius climàtics en les 2 les iniciatives públiques i privades per impulsar de carboni —és a dir, superar el fons climàtic, és a dir, són impostos sistemes energètics alternatius. combustibles fòssils és important, i com, a una visió ben defi nida i seves activitats. De manera similar a

86 | eines 30 | desembre 2017 Evitar que el canvi climàtic sigui irreversible implica deixar al sòl el 82% del carbó, el 49% de les reserves de gas i el 33% de les de petroli existents

per exemple, respondre a qüestions però no té un termini clar i no inclou orientada cap a la resiliència i a tals com: com fer front a projectes, el sector primari. la descarbonització del país. En plans o programes que generen un concret, les inversions públiques augment absolut de les emissions, En el context de les avaluacions s’han de guiar per una compren- fi ns i tot si és modest, quan la Llei d’impacte ambiental, els promotors sió clara de la seqüència d’accions de canvi climàtic demana que les de noves infraestructures han de necessàries per transformar emissions totals siguin zero? O pel fer una anàlisi de l’impacte d’aques- l’economia en el temps i les limita- que fa l’adaptació, quin és el nivell ta sobre les emissions de gasos cions pressupostàries. Evidentment, d’impacte en l’estalvi d’aigua que d’efecte hivernacle i la capacitat dels aquest full de ruta només es pot Catalunya està disposada a acceptar, embornals, així com una valoració concebre en un context d’objectius tot reconeixent els riscos i les vul- de la vulnerabilitat que tenen davant múltiples, que inclogui les prioritats nerabilitats de l’escassetat d’aigua? dels impactes climàtics. La Llei de de desenvolupament i de benestar Així doncs, les autoritats del clima canvi climàtic també requereix a nacionals. En altres legislacions, el tenen una tasca complexa i un gran aquests promotors que estableixin procés d’aprovació de noves infrae- repte per endavant. mesures de control i objectius de structures no es limita a l’impacte mitigació, aspectes clau pel paper climàtic, i cal la internalització dels On podria es podria ser que tenen les infraestructures, que costos associats a qualsevol exter- més ambiciós? es caracteritzen per ser projectes nalitat climàtica —Califòrnia, Nova de llarga durada i intensos pel que Gal·les del Sud. En general, per pod- Algunes de les mesures de la Llei fa a l’ús de recursos econòmics i er avaluar efi caçment l’adequació de canvi climàtic apunten a tasques fi nancers. Tanmateix, el risc d’avalu- de les noves infraestructures és tradicionalment difícils per a la ar només el projecte és que es pot necessari un sentit meticulós de la política climàtica. Caldrà voluntat perdre de vista la visió de conjunt. direcció a llarg termini. política i astúcia tècnica per mate- Pot ser que el bloqueig de carboni rialitzar tot el potencial d’aquestes doni lloc a actius tòxics com a La Llei de canvi climàtic es con- mesures. Aquí s’inclou la valoració conseqüència d’un enfocament que strueix sobre la bona pràctica actual, de noves infraestructures, la inte- no és sistèmic i que, per tant, no té reitera la coresponsabilitat per gració de la política climàtica en en compte les interdependències complir amb els objectius climàtics polítiques sectorials i l’acció climàti- dels projectes. S’hauria de donar als des de dins i fora del Govern i, un ca assignada al mateix Govern i a promotors individuals els mitjans aspecte molt important, demana a les seves instal·lacions. La su- necessaris per comprendre si la totes les autoritats executores que pressió de les subvencions per als inversió s’adapta —i contribueix—, integrin els objectius climàtics en les combustibles fòssils és important, i com, a una visió ben defi nida i seves activitats. De manera similar a

desembre 2017 | eines 30 | 87 La Llei de canvi climàtic dicta un conjunt d’obligacions executives Els ingressos dels impostos relacionats amb el CO2 per millorar la sostenibilitat ambiental del Govern entraran en un nou fons climàtic, amb l’objectiu de fi nançar projectes d’acció de mitigació i adaptació arreu del territori

l’Acord de París, l’apoderament dels major tensió pel que fa als es- ció del Programa d’acords voluntaris la política d’incentius per adaptar-se aspecte especialment crític per a la aplicades fi ns ara i el ritme as- diferents actors en un enfocament tàndards de mètriques i de rendició per la reducció dels gasos que pro- als nous objectius climàtics. Però política climàtica és que l’aplicació solit no seran sufi cients. En aquest de baix a dalt només té èxit si hi ha de comptes. voquen l’efecte hivernacle a Catalun- amb voluntat política no n’hi haurà de dalt a baix no necessàriament context, la paraula «compromís» un punt fi nal que comparteixen tots ya. A França, tots els edifi cis públics prou per determinar l’efi càcia i el funciona. Perquè per tenir èxit, cal és clau per permetre que la Llei de els que hi estiguin compromesos. Si La Llei de canvi climàtic dicta un tenen un llindar de consum energètic ritme de desplegament d’aquesta crear les sinergies i compromisos canvi climàtic es converteixi en una no existeix, la situació es converteix conjunt d’obligacions executives per i, allà on és possible, es requereix mesura i, el que és més important, la adequats i actuar sobre el terreny. palanca de canvi. en un procés d’autoacontentament millorar la sostenibilitat ambiental que generin energia. El Govern català percepció i acceptació per part dels Això és una tasca dura amb respons- per defi nir unilateralment «contri- del Govern en si, com auditories per ha d’enfortir el seu programa del actors econòmics del sistema. Po- abilitats actualment poc defi nides. Per això, les autoritats públiques bucions justes» que, en defi nitiva, als seus edifi cis, renovació de les sector públic per guanyar crèdit pel tser, el proper pas pel Govern seria han d’augmentar els esforços per queden molt per sota del que es seves fl otes amb cotxes elèctrics, seu lideratge en clima, així com per unir-se als moviments internacionals Catalunya ha augmentat signifi - desencadenar la implicació del necessita. A Catalunya, la solució o obligacions de compra d’electric- impulsar els sectors econòmics i el de desinversió, seguint l’exemple cativament el coneixement sobre sector privat i fi nancer local. Global- d’això hauria d’incloure almenys tres itat verda. Tot reconeixent el cost desplegament de nova tecnologia. Suècia. La desinversió signifi ca sim- els impactes del canvi climàtic des ment hi ha complicitat creixent del elements. En primer lloc, un sistema econòmic d’algunes d’aquestes me- Partint dels requisits de la Llei de plement desfer-se d’accions, bons que es va desenvolupar la prime- sector privat, des de compromisos d’estructures sòlides de control i sures i la inèrcia administrativa, la canvi climàtic, un primer pas podria o fons d’inversió que no siguin ètics ra estratègia d’adaptació el 2012. a accions i inversions —o desinver- rendició de comptes, que malaura- Llei de canvi climàtic dona un impuls ser establir objectius i indicadors o siguin moralment ambigus, en Tanmateix, tal com afi rma l’Ofi cina sions. Algunes empreses catalanes dament la Llei de canvi climàtic no més a l’ideal del Govern de conver- quantitatius i terminis clars —si no aquest context, incompatibles amb Catalana del Canvi Climàtic,6 la màx- també s’han unit a aquest moviment, aborda amb la determinació que ho tir-se en un referent de la transició a existeixen—, assegurar els recursos l’assoliment de l’objectiu de la Llei de ima autoritat del clima de la Gener- principalment en matèria de miti- fan altres països capdavanters. En un món baix en carboni. No obstant econòmics necessaris i establir un canvi climàtic. alitat de Catalunya, el coneixement gació, però la majoria de les petites segon lloc, un suport pràctic i oportú això, l’objectiu establert queda per sistema de compliment i sancions. no s’ha traduït en un augment de i mitjanes empreses i moltes altres als responsables sectorials i del sota la voluntat dels punts generals El pas de la Llei a l’acció climàtica la capacitat d’adaptació a pesar de indústries grans fi ns avui han restat territori en forma de coneixement de la Llei, i per sota del compromís Finalment, la Llei de canvi climàtic presenta molts reptes les nombroses mesures que s’han passives. La Llei de canvi climàtic i informació rigorosos, processos d’algunes altres jurisdiccions. A la anuncia el fi nal de les subvencions implementat. Pel que fa a la miti- exigeix a empreses amb més de facilitadors per afrontar reptes província canadenca de la Colúmbia als combustibles fòssils, en línia amb La Llei de canvi climàtic proporciona gació, Catalunya es troba a 5,9 t CO2 250 empleats emprendre mesures tècnics i polítics intersectorials i un Britànica, la neutralitat de carboni l’acord del G-7 de suprimir els sub- un clar senyal a llarg termini de la equivalent per capita,7 després d’un directes: inventaris d’emissions de sistema uniforme de mètriques que en les operacions del sector públic sidis inefi cients el 2025. No obstant transició cap a una societat resilient important descens del 3% anual du- gasos d’efecte hivernacle, avaluació admeti el disseny, la implementació que es va aconseguir el 2011. Al això, la Llei no estableix ni una data i neutra en carboni, i proporciona rant el període 2005-2015. Avançar de riscos i plans d’acció per red- i l’avaluació de mesures. I en tercer Regne Unit,5 les grans organitzacions límit ni responsabilitats. Les sub- un conjunt sòlid de mesures, princi- més en adaptació i mitigació serà uir les emissions i vulnerabilitats, lloc, un propòsit comú compartit que públiques estan obligades a comprar vencions per als combustibles que palment normatives i fi scals. També difícil en el sentit que les mesures si volen optar a qualsevol suport doni forma real a la neutralitat de drets de CO2 per cada tona de car- alimenten la maquinària del sector estableix una base de responsabilitat econòmic o acord comercial amb carboni i la resiliència de Catalunya. boni que emeten, una possible evolu- primari resten exemptes, apel·lant transparent per a la integració i la el Govern. Passem de paradigmes 6 OFICINA CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC, «Segui- Si bé els tres elements són igual de a la manca d’alternatives. Més en coordinació de la política climàtica. ment i avaluació de l’ESCACC». voluntaris a pseudoobligatoris. Això complexos per assolir la mitigació general, la Llei de canvi climàtic No obstant això, no es pot garantir potser és insufi cient com ho demos- 5 Sota el règim d’efi ciència energètica de Carbon 7 OFICINA CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC, «1990- i l’adaptació, el tercer conté una Reduction Commitment. també demana al Govern que revisi l’aplicació efectiva d’aquesta Llei. Un 2015. Emissions de GEH a Catalunya» tra l’experiència alemanya: amb les

88 | eines 30 | desembre 2017 Els ingressos dels impostos relacionats amb el CO2 entraran en un nou fons climàtic, amb l’objectiu de fi nançar projectes d’acció de mitigació i adaptació arreu del territori

la política d’incentius per adaptar-se aspecte especialment crític per a la aplicades fi ns ara i el ritme as- als nous objectius climàtics. Però política climàtica és que l’aplicació solit no seran sufi cients. En aquest amb voluntat política no n’hi haurà de dalt a baix no necessàriament context, la paraula «compromís» prou per determinar l’efi càcia i el funciona. Perquè per tenir èxit, cal és clau per permetre que la Llei de ritme de desplegament d’aquesta crear les sinergies i compromisos canvi climàtic es converteixi en una mesura i, el que és més important, la adequats i actuar sobre el terreny. palanca de canvi. percepció i acceptació per part dels Això és una tasca dura amb respons- actors econòmics del sistema. Po- abilitats actualment poc defi nides. Per això, les autoritats públiques tser, el proper pas pel Govern seria han d’augmentar els esforços per unir-se als moviments internacionals Catalunya ha augmentat signifi - desencadenar la implicació del de desinversió, seguint l’exemple cativament el coneixement sobre sector privat i fi nancer local. Global- Suècia. La desinversió signifi ca sim- els impactes del canvi climàtic des ment hi ha complicitat creixent del plement desfer-se d’accions, bons que es va desenvolupar la prime- sector privat, des de compromisos o fons d’inversió que no siguin ètics ra estratègia d’adaptació el 2012. a accions i inversions —o desinver- o siguin moralment ambigus, en Tanmateix, tal com afi rma l’Ofi cina sions. Algunes empreses catalanes aquest context, incompatibles amb Catalana del Canvi Climàtic,6 la màx- també s’han unit a aquest moviment, l’assoliment de l’objectiu de la Llei de ima autoritat del clima de la Gener- principalment en matèria de miti- canvi climàtic. alitat de Catalunya, el coneixement gació, però la majoria de les petites no s’ha traduït en un augment de i mitjanes empreses i moltes altres El pas de la Llei a l’acció climàtica la capacitat d’adaptació a pesar de indústries grans fi ns avui han restat presenta molts reptes les nombroses mesures que s’han passives. La Llei de canvi climàtic implementat. Pel que fa a la miti- exigeix a empreses amb més de

La Llei de canvi climàtic proporciona gació, Catalunya es troba a 5,9 t CO2 250 empleats emprendre mesures un clar senyal a llarg termini de la equivalent per capita,7 després d’un directes: inventaris d’emissions de transició cap a una societat resilient important descens del 3% anual du- gasos d’efecte hivernacle, avaluació i neutra en carboni, i proporciona rant el període 2005-2015. Avançar de riscos i plans d’acció per red- un conjunt sòlid de mesures, princi- més en adaptació i mitigació serà uir les emissions i vulnerabilitats, palment normatives i fi scals. També difícil en el sentit que les mesures si volen optar a qualsevol suport estableix una base de responsabilitat econòmic o acord comercial amb transparent per a la integració i la el Govern. Passem de paradigmes 6 OFICINA CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC, «Segui- coordinació de la política climàtica. ment i avaluació de l’ESCACC». voluntaris a pseudoobligatoris. Això No obstant això, no es pot garantir potser és insufi cient com ho demos- 7 OFICINA CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC, «1990- l’aplicació efectiva d’aquesta Llei. Un 2015. Emissions de GEH a Catalunya» tra l’experiència alemanya: amb les

desembre 2017 | eines 30 | 89 Cal el compromís dels ciutadans per tenir la possibilitat de complir amb els objectius de mitigació i adaptació de la Llei del canvi climàtic

preocupacions emergents pel que fa acionades amb l’agricultura, l’aigua, de pont entre la política climàtica societat resilient i baixa en carboni. p Bibliografi a a l’incompliment de l’objectiu 2020, els residus, l’energia, la indústria i i la societat civil. Abans d’aprovar Presenta diversos desafi aments, tant EDDY, Melissa i EWING, Jack. «As Europe s’acusa als líders polítics de simpa- la silvicultura amb la implantació de qüestions importants relatives al tècnics com polítics, i posa pressió Sours on Diesel, Germany Fights to Save It» titzar massa amb els fabricants de la política climàtica. També assigna clima caldrà consultar la Taula Social sobre el sistema actual que haurà de [en línia]. A New York Times, de 2 d’agost de cotxes, proporcionant treves fi scals i responsabilitats als departaments que preveu la Llei i que ha d’acollir a demostrar que pot implementar-la. 2017. Disponible a: . 8 suport al dièsel. A més, un element d’Hisenda, Comerç i Afers Internacio- representants de diferents sectors i Des d’una perspectiva climàtica, FIXSEN, Rachel. «UK pension funds allocate de vital importància per al sector nals. Els representants de qualsevol organitzacions ambientals i socials. no hi ha altra opció que avançar en £1.1bn to BlackRock renewables fund» [en privat, els inversors d’arreu del món àrea del Govern que no estiguin També caldrà informar-la sistemàti- aquesta direcció. p línia]. A IPE Real Assets, de 18 de juliol de van ajustant les seves carteres per compromesos amb l’adequació de cament sobre el progrés dels objec- 2017. Disponible a: . fer front al risc del canvi climàtic i la seva política al context de lluita tius. El Parlament és l’òrgan designat JENSEN, Teis. «Danish fund to track CO2, may aconseguir oportunitats derivades contra el canvi climàtic, poden posar per aprovar els pressupostos de exclude some fi rms from portfolio» [en línia]. de la transició, amb moviments en perill els principals objectius de la carboni i on cal retre comptes sobre A Reuters, de 26 de juliol de 2017. Disponible a: . destacats en els fons de Dinamar- Llei. Un desenvolupament lent de la els objectius de mitigació. Aquests ca, Nova Zelanda i el Regne Unit.9 A normativa i els reglaments necessa- dos espais podrien convertir-se en «NZ Super Fund shifts passive equities to Catalunya també caldrà reorientar ris per a posar en pràctica algunes un embolcall buit de contingut si no low-carbon» [en línia]. A NZ Super Fund, de 15 d’agost de 2017. Disponible a: . jectius climàtics, i això supera amb podrien difi cultar que s’assoleixi inclusius i no hi ha accés a la recerca escreix la capacitat d’inversió que l’objectiu de mitigació per al període i a una base rigorosa d’evidència. Al- OFICINA CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC. contemplen les previsions del fons 2020 i, en conseqüència, pot dis- tres jurisdiccions han iniciat proces- «1990-2015. Emissions de GEH a Catalunya» [en línia]. Generalitat de Catalunya, 2015. climàtic. parar el cost de compliment a partir sos participatius de calat amb tot el Disponible a: . d’aquell any. És essencial que es conjunt d’actors del sistema per tal Cal que en el sector públic nidifi qui retin comptes de manera transpar- de crear conjuntament les polítiques OFICINA CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC, «Seguiment i avaluació de l’ESCACC» un compromís profund de canvi. La ent; afortunadament, arreu del món i les mesures subjacents, els costos, [en línia]. Generalitat de Catalunya, 2017. Llei de canvi climàtic responsabilit- hi ha molts exemples reeixits com els riscos i les oportunitats de les Disponible a: . za als diferents departaments que per exemple França, Mèxic, Regne diferents rutes cap a la neutralitat de dissenyen i executen polítiques rel- Unit o Suècia. carboni i respostes adaptatives, com per exemple Brasil, França, Sud-àfri- 8 EDDY i EWING, «As Europe Sours on Diesel, I el més important, caldrà el com- ca, Valònia o Xile. Germany Fights to Save It». promís dels ciutadans per tenir 9 Pel cas danès, veure: JENSEN, «Danish fund to la possibilitat de complir amb els La Llei de canvi climàtic és una track CO2, may exclude some fi rms from portfolio»; pel cas britànic, veure: FIXSEN, «UK pension funds objectius de mitigació i adaptació. oportunitat real i val la pena com- allocate £1.1bn to BlackRock renewables fund»; i La Llei de canvi climàtic preveu la partir-la. Ofereix una base excel·lent pel cas neozelandès, veure «NZ Super Fund shifts passive equities to low-carbon». creació d’un parell d’espais per fer per afrontar la transició cap a una

90 | eines 30 | desembre 2017 societat resilient i baixa en carboni. p Bibliografi a Presenta diversos desafi aments, tant EDDY, Melissa i EWING, Jack. «As Europe tècnics com polítics, i posa pressió Sours on Diesel, Germany Fights to Save It» sobre el sistema actual que haurà de [en línia]. A New York Times, de 2 d’agost de demostrar que pot implementar-la. 2017. Disponible a: .

Des d’una perspectiva climàtica, FIXSEN, Rachel. «UK pension funds allocate no hi ha altra opció que avançar en £1.1bn to BlackRock renewables fund» [en aquesta direcció. p línia]. A IPE Real Assets, de 18 de juliol de 2017. Disponible a: .

JENSEN, Teis. «Danish fund to track CO2, may exclude some fi rms from portfolio» [en línia]. A Reuters, de 26 de juliol de 2017. Disponible a: .

«NZ Super Fund shifts passive equities to low-carbon» [en línia]. A NZ Super Fund, de 15 d’agost de 2017. Disponible a: .

OFICINA CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC. «1990-2015. Emissions de GEH a Catalunya» [en línia]. Generalitat de Catalunya, 2015. Disponible a: .

OFICINA CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC, «Seguiment i avaluació de l’ESCACC» [en línia]. Generalitat de Catalunya, 2017. Disponible a: .

desembre 2017 | eines 30 | 91 arxiu

El restabliment de la Generalitat de natura, el 28 de setembre de 1977, guir el restabliment de la Generalitat Catalunya i el retorn del president dels acords i protocols signats a fou possible gràcies a la confl uència Josep Tarradellas (1899-1988) foren Perpinyà. L’endemà, la Generalitat de dos factors: la perseverança del El retorn del president Tarradellas l’esdeveniment polític més import- fou reconeguda com a la institució president Tarradellas en les seves ant de tot el procés de liquidació del del govern «secular» del poble català posicions i a una actitud oberta del i el restabliment de la Generalitat franquisme a Catalunya. Aquesta segons el Reial Decret Llei 41/1977 Govern espanyol presidit per Adolfo afi rmació, feta 40 anys després de 29 de setembre de 1977, molt Suárez. de Catalunya, 40 anys després dels fets, ha deixat de ser fi ns i tot abans de la discussió i aprovació de polèmica, per passar a ser admesa la Constitució Espanyola del 1978.1 El que no s’ha dit gaire era que per la majoria d’historiadors i anal- aquesta actitud oberta del Govern vista prèvia > istes polítics. També avui suscita una Aquest reconeixement va convertir espanyol revelava una certa feble- Enguany es commemora el 40è aniversari del retorn de Josep àmplia unanimitat la valoració de la l’autogovern català en un «cas a sa política per part de l’executiu de Tarradellas i amb ell del restabliment de la Generalitat de fi gura de Tarradellas com el person- part» dins de la transició política a Madrid. Una limitació de la qual el Catalunya. Era el 1977 i havien passat 23 anys des de que atge clau del procés, ja que sense ell l’Estat espanyol. En el fons, fou una mateix Tarradellas no n’era prou Tarradellas recollí el testimoni de la Generalitat de la mà de Josep res d’això no hauria estat possible. mena de reconeixement de facto dels conscient; com tampoc no ho eren, Irla. Més de dues dècades sostenint a l’exili, sense recursos, el drets històrics catalans, per més que de conscients d’aquesta debilitat, la fi l de la legitimitat de la Generalitat, l’única institució de l’època La negociació que va dur al reconeix- no s’arribessin a concretar d’una resta de dirigents polítics catalans, ja republicana recuperada durant la Transició. ement, per part del Govern espanyol forma jurídica explícita. Per alguns que tots plegats el que veien sobret- presidit per Adolfo Suárez (1932- la importància de l’esdeveniment pot ot eren les seves pròpies mancances. 2014), de la Generalitat de Catalu- semblar una obvietat. Però malaura- nya sostinguda a l’exili —des del dament és una d’aquelles obvietats En aquells moments, com assenyalà 1954— per Josep Tarradellas s’inicià que, fi ns fa molt poc, no han estat tan Jaume de Puig (1944), col·laborador després de les eleccions legislatives compartides com caldria. del president Tarradellas, «totes espanyoles del 15 de juny de 1977 i les parts eren febles».2 Una visió culminà amb el retorn a Barcelona Actualment sabem coses que abans corroborada per Ramon Espasa Enric Pujol del president exiliat el 23 d’octubre no es coneixien prou bé i que ajuden (1940), conseller de la Generalitat Professor d’Història de la UAB del mateix any enmig d’una fervo- a explicar-nos el què i el perquè de restaurada, que defi ní la situació com [email protected] rosa i multitudinària rebuda de la tot plegat. Així, pel que fa al procés «d’equilibri de febleses».3 població. Fou una negociació llarga negociador, un element que s’ha i complexa que tingué un primer repetit molt és que l’èxit d’aconse-

episodi decisiu en els anomenats 2 Entrevista personal realitzada l’1 d’agost de 2016. acords Suárez-Tarradellas de l’estiu 1 PUJOL, Josep Tarradellas. El retorn del president 3 Entrevista personal realitzada el 26 de setembre del 1977 i que fi nalitzà amb la sig- (juny-desembre 1977). de 2017. El restabliment de la Generalitat de natura, el 28 de setembre de 1977, guir el restabliment de la Generalitat Catalunya i el retorn del president dels acords i protocols signats a fou possible gràcies a la confl uència Josep Tarradellas (1899-1988) foren Perpinyà. L’endemà, la Generalitat de dos factors: la perseverança del l’esdeveniment polític més import- fou reconeguda com a la institució president Tarradellas en les seves ant de tot el procés de liquidació del del govern «secular» del poble català posicions i a una actitud oberta del franquisme a Catalunya. Aquesta segons el Reial Decret Llei 41/1977 Govern espanyol presidit per Adolfo afi rmació, feta 40 anys després de 29 de setembre de 1977, molt Suárez. dels fets, ha deixat de ser fi ns i tot abans de la discussió i aprovació de polèmica, per passar a ser admesa la Constitució Espanyola del 1978.1 El que no s’ha dit gaire era que per la majoria d’historiadors i anal- aquesta actitud oberta del Govern istes polítics. També avui suscita una Aquest reconeixement va convertir espanyol revelava una certa feble- àmplia unanimitat la valoració de la l’autogovern català en un «cas a sa política per part de l’executiu de fi gura de Tarradellas com el person- part» dins de la transició política a Madrid. Una limitació de la qual el atge clau del procés, ja que sense ell l’Estat espanyol. En el fons, fou una mateix Tarradellas no n’era prou res d’això no hauria estat possible. mena de reconeixement de facto dels conscient; com tampoc no ho eren, drets històrics catalans, per més que de conscients d’aquesta debilitat, la La negociació que va dur al reconeix- no s’arribessin a concretar d’una resta de dirigents polítics catalans, ja ement, per part del Govern espanyol forma jurídica explícita. Per alguns que tots plegats el que veien sobret- presidit per Adolfo Suárez (1932- la importància de l’esdeveniment pot ot eren les seves pròpies mancances. 2014), de la Generalitat de Catalu- semblar una obvietat. Però malaura- nya sostinguda a l’exili —des del dament és una d’aquelles obvietats En aquells moments, com assenyalà 1954— per Josep Tarradellas s’inicià que, fi ns fa molt poc, no han estat tan Jaume de Puig (1944), col·laborador després de les eleccions legislatives compartides com caldria. del president Tarradellas, «totes espanyoles del 15 de juny de 1977 i les parts eren febles».2 Una visió culminà amb el retorn a Barcelona Actualment sabem coses que abans corroborada per Ramon Espasa del president exiliat el 23 d’octubre no es coneixien prou bé i que ajuden (1940), conseller de la Generalitat del mateix any enmig d’una fervo- a explicar-nos el què i el perquè de restaurada, que defi ní la situació com rosa i multitudinària rebuda de la tot plegat. Així, pel que fa al procés «d’equilibri de febleses».3 població. Fou una negociació llarga negociador, un element que s’ha i complexa que tingué un primer repetit molt és que l’èxit d’aconse- episodi decisiu en els anomenats 2 Entrevista personal realitzada l’1 d’agost de 2016. acords Suárez-Tarradellas de l’estiu 1 PUJOL, Josep Tarradellas. El retorn del president 3 Entrevista personal realitzada el 26 de setembre del 1977 i que fi nalitzà amb la sig- (juny-desembre 1977). de 2017.

desembre 2017 | eines 30 | 93 El restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn del president El tracte implícit fou el de «Generalitat per Monarquia». Tarradellas foren l’esdeveniment polític més important de tot el procés Un corol·lari de la gran condició de la Transició: de liquidació del franquisme a Catalunya «Democràcia per Monarquia»

Recentment ha aparegut una darrera requisit que, molt abans que el l’Estat espanyol. Efectivament, cap d’espectre més ampli. Tampoc no nucli de poder, fruit del col·lapse de Les eleccions espanyoles del 15 de dada que reforça aquesta idea. El president Tarradellas, l’acceptar- altre alt dirigent polític de l’etapa era clara la representativitat de cada l’estat franquista i de l’intent d’au- juny de 1977, les primeres del post- 2016, es féu públic un fragment en tots els partits que obtingueren republicana i bèl·lica no va tenir càr- grup. No ho va ser fi ns a les elec- toregeneració subsegüent. Del 1976 franquisme, obriren una nova etapa, inèdit d’una entrevista televisiva que representació el 15 de juny de 1977, recs polítics importants en l’adminis- cions espanyoles del 15 de juny del —inclòs— fi ns al 1979 es va viure per més que es van celebrar en unes li havia fet a Adolfo Suárez la peri- excepció feta d’Esquerra Republi- tració durant el postfranquisme.5 1977, primer, i, després, les del Par- una experiència de llibertat que no condicions no pas plenament lliures. odista Victòria Prego (1948), emesa cana, aleshores dirigida per Heribert lament de Catalunya del 1980, que s’ha tornat a repetir mai més. Tot No hi va haver una veritable amnistia per Antena 3, el 1995.4 En un mo- Barrera (1917-2011). El procés de liquidació determinaren uns grups majoritaris semblava possible. Fou un moment política, alguns partits no van ser ment de l’entrevista, Suárez explicà del franquisme i uns altres de minoritaris —la major de gran il·lusió i de gran efervescèn- legalitzats —com fou el cas d’Es- que el 1977 el Govern que presidia El fet que la Generalitat fos part d’aquests darrers, molts situats cia col·lectiva. Però també va ser ple querra i d’altres— i el partit gover- havia encarregat unes enquestes reconeguda com a institució de El retorn del president Tarradellas en l’esquerra radical, senzillament de perills i d’amenaces. Cal trencar nant aleshores, la UCD, va fer servir sobre un hipotètic referèndum govern en una data tan primicera i el restabliment de la Generalitat van desaparèixer de l’escena política. el mite de la Transició incruenta. Fou obertament tot l’aparell d’Estat i els monarquia-república que eren clara- possibilità que quedés clarament no pot ser analitzat com la resta de «pacífi ca» perquè no es decidí per mitjans de comunicació a favor seu. ment favorables a un règim repub- desvinculada de la resta de governs governs posteriors, conformats ja Una segona circumstància que cal la via armada, però hi hagué moltes licà. Aquesta declaració sembla que autonòmics que sorgiren un cop des d’una «normalitat autonòmica». tenir molt present és la importància víctimes. Les baixes es produïren Abans d’abordar els resultats i les fou feta o the record, però quedà aprovada la carta magna i que carac- Es tracta d’un moment fundacion- cabdal de la mobilització popular en manifestacions i en atemptats. conseqüències d’aquella confrontació gravada i Prego no la féu pública fi ns teritzaren l’Estat espanyol com a un al. Per això és molt important tenir d’aquells moments. Una frase de Existí un terrorisme d’extrema dreta electoral, cal recordar que, a fi nal del més de vint anys després. «estat de les autonomies». Aquesta present el context històric de l’època. l’escriptora i periodista Isabel-Clara molt potent que va comptar amb la 1976, Tarradellas havia rebut la visita circumstància convertí l’autogov- Assenyalem algunes característiques Simó (1943) —aleshores directora connivència policial i amb la de les del Coronel Andrés Cassinello (1927), En una situació política tan desfa- ern català en un «cas a part» que especialment importants d’aquella de la combativa revista Canigó— mateixes autoritats hereves del fran- a la seva residència de Saint-Martin- vorable per al règim monàrquic de la Generalitat restablerta intentà època. és molt reveladora de la situació quisme. I un d’extrema esquerra —i le-Beau, que va fer un informe per al Joan Carles I (1938), no ha de sobtar repetidament fer valdre per damunt d’aleshores, ja que deia que el 1976 no només d’ETA— que es cobrà tam- nou cap de Govern espanyol, Adolfo que el Govern espanyol es plantegés dels intents posteriors del Govern de La primera és que existia una gran «no hi va haver dia sense mani- bé moltes víctimes. Es parla d’entre Suárez —nomenat el juliol de 1976 en preservar la monarquia com fos. I Madrid d’homologar-la, a la baixa, a pluralitat que anava molt més enllà festació».6 I cal puntualitzar que 600 i 700 morts.7 I tot això enmig substitució de Carlos Arias Navarro que es convertís en una prioritat que la resta d’autonomies. dels líders i dels partits que poste- sovint aquestes manifestacions eren d’un ambient de constant amenaça (1908-1989). S’havia obert aleshores Catalunya acceptés el rei d’Espanya. riorment van confi gurar el sistema massives i que es perllongaren el militar no superada fi ns després de una via de comunicació directa bilat- Així, el tracte implícit fou el de «Gen- En una dimensió més personal, el autonòmic. No estava establert 1977. Una situació que no s’ha repe- l’intent de cop d’estat Armada-Tejero eral entre Tarradellas i Madrid que eralitat per Monarquia». Un corol·lari manteniment d’una línia de con- encara un «règim de partits» i ex- tit fi ns a les mobilitzacions actuals, del 1981 i del primer triomf electoral quedà interrompuda. Suárez es trobà de la gran condició de la Transició: tinuïtat entre la Generalitat repub- istia un ventall d’opcions polítiques ja entrats al segle XXI. del PSOE. políticament reforçat quan aconseguí «Democràcia per Monarquia». Un licana, la de l’exili i la restaurada el fer aprovar la Llei de reforma política 1977 féu possible que el president Cal remarcar que aleshores es el 15 de desembre de 1976 amb un 5 L’únic dirigent espanyol format en l’etapa republi- Tarradellas es convertís en un cas cana —amb responsabilitats polítiques— i que jugà produí una mena d’impasse en el 80% de vots favorables, malgrat que 4 ROGER, «Suárez va frenar un referèndum per la únic en el procés de transició política també un paper polític important en la transició fou 7 SÁNCHEZ SOLER, La transición sangrienta; i bona part de l’oposició antifranquista república. Les enquestes donaven per feta la caiguda Santiago Carrillo. Però a diferència de Tarradellas, no CASALS, La transición española. El voto ignorado de del rei, segons una entrevista que ara ha vist la llum». no tan sols a Catalunya, sinó a tot tingué càrrecs de govern durant el postfranquisme. 6 COSTA-PAU, Els Països Catalans. las armas. va demanar l’abstenció i reclamà una

94 | eines 30 | desembre 2017 El tracte implícit fou el de «Generalitat per Monarquia». Un corol·lari de la gran condició de la Transició: «Democràcia per Monarquia»

d’espectre més ampli. Tampoc no nucli de poder, fruit del col·lapse de Les eleccions espanyoles del 15 de era clara la representativitat de cada l’estat franquista i de l’intent d’au- juny de 1977, les primeres del post- grup. No ho va ser fi ns a les elec- toregeneració subsegüent. Del 1976 franquisme, obriren una nova etapa, cions espanyoles del 15 de juny del —inclòs— fi ns al 1979 es va viure per més que es van celebrar en unes 1977, primer, i, després, les del Par- una experiència de llibertat que no condicions no pas plenament lliures. lament de Catalunya del 1980, que s’ha tornat a repetir mai més. Tot No hi va haver una veritable amnistia determinaren uns grups majoritaris semblava possible. Fou un moment política, alguns partits no van ser i uns altres de minoritaris —la major de gran il·lusió i de gran efervescèn- legalitzats —com fou el cas d’Es- part d’aquests darrers, molts situats cia col·lectiva. Però també va ser ple querra i d’altres— i el partit gover- en l’esquerra radical, senzillament de perills i d’amenaces. Cal trencar nant aleshores, la UCD, va fer servir van desaparèixer de l’escena política. el mite de la Transició incruenta. Fou obertament tot l’aparell d’Estat i els «pacífi ca» perquè no es decidí per mitjans de comunicació a favor seu. Una segona circumstància que cal la via armada, però hi hagué moltes tenir molt present és la importància víctimes. Les baixes es produïren Abans d’abordar els resultats i les cabdal de la mobilització popular en manifestacions i en atemptats. conseqüències d’aquella confrontació d’aquells moments. Una frase de Existí un terrorisme d’extrema dreta electoral, cal recordar que, a fi nal del l’escriptora i periodista Isabel-Clara molt potent que va comptar amb la 1976, Tarradellas havia rebut la visita Simó (1943) —aleshores directora connivència policial i amb la de les del Coronel Andrés Cassinello (1927), de la combativa revista Canigó— mateixes autoritats hereves del fran- a la seva residència de Saint-Martin- és molt reveladora de la situació quisme. I un d’extrema esquerra —i le-Beau, que va fer un informe per al d’aleshores, ja que deia que el 1976 no només d’ETA— que es cobrà tam- nou cap de Govern espanyol, Adolfo «no hi va haver dia sense mani- bé moltes víctimes. Es parla d’entre Suárez —nomenat el juliol de 1976 en festació».6 I cal puntualitzar que 600 i 700 morts.7 I tot això enmig substitució de Carlos Arias Navarro sovint aquestes manifestacions eren d’un ambient de constant amenaça (1908-1989). S’havia obert aleshores massives i que es perllongaren el militar no superada fi ns després de una via de comunicació directa bilat- 1977. Una situació que no s’ha repe- l’intent de cop d’estat Armada-Tejero eral entre Tarradellas i Madrid que tit fi ns a les mobilitzacions actuals, del 1981 i del primer triomf electoral quedà interrompuda. Suárez es trobà ja entrats al segle XXI. del PSOE. políticament reforçat quan aconseguí fer aprovar la Llei de reforma política Cal remarcar que aleshores es el 15 de desembre de 1976 amb un produí una mena d’impasse en el 80% de vots favorables, malgrat que 7 SÁNCHEZ SOLER, La transición sangrienta; i bona part de l’oposició antifranquista CASALS, La transición española. El voto ignorado de 6 COSTA-PAU, Els Països Catalans. las armas. va demanar l’abstenció i reclamà una

desembre 2017 | eines 30 | 95 Cap altre alt dirigent polític de l’etapa republicana i bèl·lica Cal trencar el mite de la Transició incruenta. no va tenir càrrecs polítics importants en l’administració Fou «pacífi ca» perquè no es decidí per la via armada, durant el postfranquisme però hi hagué moltes víctimes

ruptura democràtica. Imposà així una de Tarradellas de no presentar-se a 1989)—, que tingué un 16,88% de Els acords Suárez-Tarradellas omfadors del 15 juny de cara enfora cap de l’Estat espanyol el que de facto via de reforma política que fou assu- les eleccions del juny de 1977 amb vots i 11 diputats. I la seguia el defensaven això mateix, en realitat el reconeixia pel sol fet de reunir-s’hi. mida per la major part de l’oposició. cap grup. Tampoc no ha de sobtar partit governamental espanyol, Després de les eleccions, el fracàs era una reivindicació que veien La nova reunió amb Suárez de l’1 de que no s’aconseguís el retorn de la UCD, que tingué un 16,91% i 9 de la negociació entre els socialistes impossible de complir. Així, el mateix juliol obrí pas als acords entre els dos A principi de 1977, Jordi Pujol Tarradellas abans de les eleccions. diputats. El quart lloc era per al catalans i Suárez possibilità que es Jordi Pujol, en les seves Memòries ho dirigents coneguts com els Acords (1930) va acceptar integrar-se en Suárez, en aquells moments previs PSUC, que obtingué 8 diputats. Els tornés a plantejar el fet de reprendre reconegué: «Pensàvem en una mena Suárez-Tarradellas per al restabli- la comissió dels nou que aglutinava a les eleccions, compartia la visió comunistes catalans, però, havien la negociació bilateral amb Tarradel- d’autonomia, reclamàvem l’Estatut, ment de la Generalitat, on ja es feren l’oposició espanyola i que inicià con- que considerava Tarradellas com una obtingut un 18,31% dels vots, cosa las. Es concertà una reunió per al dia però, pel que fa a mi, no anava uns primers reconeixements en verses amb Suárez. S’obrí així una opció rupturista. En canvi, el presi- que, en nombre de vots, els hau- 27 de juny de la qual foren informats pas més enllà ni podia imaginar la aquest sentit. via de negociació al marge de Tar- dent espanyol veia en Jordi Pujol un ria convertit en segona força. Més els dirigents socialistes, signifi cati- restauració de la Generalitat i el re- radellas que trencava tota possible interlocutor més plausible. I segur- allunyades quedaren tres coalicions vament Joan Reventós (1927-2004), torn triomfal del president exiliat».8 La victòria personal que per a Tar- relació bilateral entre la Generalitat i ament el devia veure també com a més, cadascuna amb un sol diputat: que era qui presidia l’Assemblea de radellas suposaven aquests acords el Govern de Madrid. Això originà un l’hipotètic guanyador de les eleccions la Unió del Centre i la Democràcia parlamentaris catalans constituïda La fermesa del president Tarradellas fou incontestable. Els partits catalans enfrontament polític entre el presi- a Catalunya. Cristiana de Catalunya (UC-DCC), després de les eleccions —i amb el en aquella primera reunió destarotà els acolliren de manera gairebé un- dent i Jordi Pujol, que es perllongà liderada per Unió Democràtica, amb qual Tarradellas hi tingué sempre els plans del Govern espanyol. Els ànime i el vell líder dels democratac- de per vida. Els mesos de febrer i Els resultats electorals van oferir el 5,67%; Esquerra de Catalunya — una especial bona sintonia. Carles dos interlocutors sostingueren una ristians espanyols José María Gil-Ro- març Tarradellas constituí l’organ- més d’una sorpresa i defi niren una coalició d’Esquerra Republicana, Sentís (1911-2011), dirigent català discussió molt tensa i el mateix Tar- bles (1898-1980) li va dir a Tarradellas isme consultiu de la Generalitat de correlació de forces molt diferent a que no es podia presentar amb les de la UCD que coneixia Tarradellas radellas pensà que havia fracassat — que «la brecha que ha abierto usted Catalunya amb el suport d’Esquerra la que es va produir en el conjunt de seves sigles en no estar legalitzada d’abans de la guerra i Manuel Ortínez perquè, com hem dit, no era conscient sólo puede compararse con la de los Republicana, els dos PSC —Congrés l’Estat espanyol. La força guanya- i el PTE—, amb un 4,72%; i la coali- (1920-1997), col·laborador i amic del de la feblesa del Govern de Madrid. alemanes en la Línea Maginot. Ha i Reagrupament—, els grups dits dora fou la coalició Socialistes de ció impulsada per Alianza Popular, president foren dues fi gures clau en Aquest sentiment de fracàs es veia hecho usted el trabajo de un tanque». d’esquerra revolucionària i fi gures Catalunya integrada pel PSC-C i el que es deia Convivència Catalana l’organització de la trobada. Segura- reforçat pel fet que li havia estat an- Malgrat això, Tarradellas va haver de aleshores de gran prestigi com Lluís PSOE, amb el 28,56% i 15 diputats. i que obtingué un 3,55% dels vots. ment el govern espanyol es pensava ul·lada la reunió que l’endemà, el 28 cedir en l’acceptació de l’existència M. Xirinacs (1932-2007), que tenien Pel que fa a les restants, hi hagué Els resultats electorals del Senat que Tarradellas acceptaria el que de juny, havia de tenir amb el rei d’Es- d’altres règims autonòmics a la resta molta infl uència pública i en organ- una forta polèmica, ja que l’ordre al Principat foren molt favorables fos perquè el veien com un «cadàver panya —ara sabem que per la pressió de l’Estat espanyol —al marge de ismes unitaris com l’Assemblea de canviava de manera notable si es a la coalició Entesa dels Catalans polític». I la sorpresa fou constatar, en dels militars. Finalment, la trobada catalans, bascos i gallecs—, cosa a la Catalunya. No s’incorporaren ni CDC, comptava pel percentatge de vots —coalició del PSC, el PSUC i Es- aquella primera reunió, que el presi- amb el monarca es realitzà el 29 i qual era molt reticent. ni el PSUC, ni la Federació Catalana obtinguts o pels diputats escollits. querra—, que guanyà a totes quatre dent Tarradellas es refermà en la ne- aleshores sí que Tarradellas va veure del PSOE, ni Unió Democràtica. Per diputats, la segona força era circumscripcions. Només sortiren cessitat de reconèixer la Generalitat que havia aconseguit el seu propòsit, Una negociació complexa i difícil el Pacte Democràtic per Catalunya elegits 2 senadors que no eren de Catalunya i la seva presidència. ja que no era un cap de govern sinó el En aquest context de divisió partidis- (PDC) —integrat per CDC, PSC-R i d’aquest grup: un a Tarragona per la Aquest primer acord Suárez-Tar- ta, no ha d’estranyar la impossibilitat l’Esquerra Democràtica de Catalu- UCD i el senador independent Lluís Hem de tenir present que, en aquells radellas, però, tot just obrí una via 8 PUJOL, Memòries. Història d’una convicció (1930- d’una candidatura unitària i la decisió nya de Ramon Trias Fargas (1922- M. Xirinacs per Barcelona. moments, malgrat que els partits tri- 1980), p.291. de negociació que en realitat fou

96 | eines 30 | desembre 2017 Cal trencar el mite de la Transició incruenta. Fou «pacífi ca» perquè no es decidí per la via armada, però hi hagué moltes víctimes

Els acords Suárez-Tarradellas omfadors del 15 juny de cara enfora cap de l’Estat espanyol el que de facto defensaven això mateix, en realitat el reconeixia pel sol fet de reunir-s’hi. Després de les eleccions, el fracàs era una reivindicació que veien La nova reunió amb Suárez de l’1 de de la negociació entre els socialistes impossible de complir. Així, el mateix juliol obrí pas als acords entre els dos catalans i Suárez possibilità que es Jordi Pujol, en les seves Memòries ho dirigents coneguts com els Acords tornés a plantejar el fet de reprendre reconegué: «Pensàvem en una mena Suárez-Tarradellas per al restabli- la negociació bilateral amb Tarradel- d’autonomia, reclamàvem l’Estatut, ment de la Generalitat, on ja es feren las. Es concertà una reunió per al dia però, pel que fa a mi, no anava uns primers reconeixements en 27 de juny de la qual foren informats pas més enllà ni podia imaginar la aquest sentit. els dirigents socialistes, signifi cati- restauració de la Generalitat i el re- vament Joan Reventós (1927-2004), torn triomfal del president exiliat».8 La victòria personal que per a Tar- que era qui presidia l’Assemblea de radellas suposaven aquests acords parlamentaris catalans constituïda La fermesa del president Tarradellas fou incontestable. Els partits catalans després de les eleccions —i amb el en aquella primera reunió destarotà els acolliren de manera gairebé un- qual Tarradellas hi tingué sempre els plans del Govern espanyol. Els ànime i el vell líder dels democratac- una especial bona sintonia. Carles dos interlocutors sostingueren una ristians espanyols José María Gil-Ro- Sentís (1911-2011), dirigent català discussió molt tensa i el mateix Tar- bles (1898-1980) li va dir a Tarradellas de la UCD que coneixia Tarradellas radellas pensà que havia fracassat — que «la brecha que ha abierto usted d’abans de la guerra i Manuel Ortínez perquè, com hem dit, no era conscient sólo puede compararse con la de los (1920-1997), col·laborador i amic del de la feblesa del Govern de Madrid. alemanes en la Línea Maginot. Ha president foren dues fi gures clau en Aquest sentiment de fracàs es veia hecho usted el trabajo de un tanque». l’organització de la trobada. Segura- reforçat pel fet que li havia estat an- Malgrat això, Tarradellas va haver de ment el govern espanyol es pensava ul·lada la reunió que l’endemà, el 28 cedir en l’acceptació de l’existència que Tarradellas acceptaria el que de juny, havia de tenir amb el rei d’Es- d’altres règims autonòmics a la resta fos perquè el veien com un «cadàver panya —ara sabem que per la pressió de l’Estat espanyol —al marge de polític». I la sorpresa fou constatar, en dels militars. Finalment, la trobada catalans, bascos i gallecs—, cosa a la aquella primera reunió, que el presi- amb el monarca es realitzà el 29 i qual era molt reticent. dent Tarradellas es refermà en la ne- aleshores sí que Tarradellas va veure cessitat de reconèixer la Generalitat que havia aconseguit el seu propòsit, Una negociació complexa i difícil de Catalunya i la seva presidència. ja que no era un cap de govern sinó el Aquest primer acord Suárez-Tar- Hem de tenir present que, en aquells radellas, però, tot just obrí una via 8 PUJOL, Memòries. Història d’una convicció (1930- moments, malgrat que els partits tri- 1980), p.291. de negociació que en realitat fou

desembre 2017 | eines 30 | 97 Quan Pujol s’integra en la comissió dels nou que aglutinava Suárez considerava Tarradellas com una opció rupturista. l’oposició espanyola i inicia converses amb Suárez trenca tota En canvi, el president espanyol veia en Jordi Pujol possible relació bilateral entre la Generalitat i el Govern de Madrid un interlocutor més plausible

complexa i difícil. Conscient d’això, va dir Manuel Ortínez (1920-1997), planteó la cuestión esencial: acceder Tampoc no faltaren les tensions en la que, com ha recordat Josep Lluís quatre diputacions del Principat, un Tarradellas se’n tornà a Saint-Martin- que participà en les converses com a la aprobación de una Generalitat mateixa part catalana. D’entrada, per Sureda, «els dos negociadors donen extrem que malgrat que quedà en le-Beau i va dir que no aniria a Barce- assessor presidencial: «Encara no provisional o negarse en redondo y tal de determinar qui havia d’en- per completat l’acord a satisfacció part registrat en el document fi nal lona si no era en qualitat de president existia la Constitució, ni per des- esperar a la Constitución. La posición capçalar la negociació. Ràpidament, d’ambdues parts».11 La destitució de —es parla de quatre «representants» de la Generalitat. Aquesta tongada comptat l’estat de les autonomies. En unánime de los presentes, aunque però, va quedar clar el paper capda- Benet com a membre de la Comissió i no «presidents»—, no s’arriba a negociadora, doncs, es féu sobretot principi es podia fer tot, però segons con actituds matizadas, fue la de dar vanter del president Tarradellas, que negociadora, per part del president, posar mai en la pràctica. a París i només al fi nal, per segellar com no es podia fer res».9 En la del- vía libre a la Generalitat provisional. va ratifi car en una ordre presidencial fou immediata.12 Tarradellas consid- l’acord, a Perpinyà. De fet, la decisió egació catalana, però, qui despuntà Tal vez jurídicamente fuera más cor- del 4 d’agost del 1977, la composició erà que Benet no tan sols explicava L’Onze de setembre del 1977 va tenir de no retornar fou el gran element fou Josep Lluís Sureda (1923), fi gura recto esperar al texto constitucional, de la Comissió Negociadora que una situació que volia que no es fes lloc a Barcelona la manifestació pop- de pressió que, de cara a Madrid, el clau que segons el mateix Ortínez va pero políticamente no debía demor- havia escollit l’Assemblea de Parlam- pública, sinó que les seves paraules ular més multitudinària que havia president Tarradellas va tenir. ser «el gran negociador del decret de arse el afrontar el hecho catalán».10 entaris de l’11 de juliol, integrada per el qüestionaven obertament com a existit en tota la història de Cata- restabliment de la Generalitat». Antoni Gutiérrez Diaz (1929-2006) cap de la negociació. La crisi entre el lunya en favor de l’autogovern. En La interlocució del Govern espan- Tot i prendre una decisió tan import- del PSUC, Jordi Pujol de CDC, Joan president i la comissió negociadora aquells moments es va donar la xifra yol va estar, en un primer moment, L’actitud de Madrid fou la de reduir ant com aquesta, la negociació va Raventós (1927-2004) del PSC-C, es va resoldre per mitjà de reunions mítica d’un milió de participants. Més en mans de Rodolfo Martin Villa al màxim les aspiracions catalanes i, haver de passar encara per molts Carles Sentís (1911-2011) de la UCD, d’ell amb els cap de fi la dels partits enllà del nombre precís de manifes- (1934) —des de Madrid— per passar naturalment, mantingué una actitud alts i baixos. Un moment especial- Josep M. Triginer (1943) del PSOE i representats a la Comissió Perma- tants, l’acte va tenir un caire massiu després, a fi nal de juliol, a Salva- reticent i de pressió constant, que ment delicat va ser quan, en les Josep Benet (1920-2008) de l’Entesa nent de l’Assemblea de Parlamenta- i provocà un gran impacte en l’opinió dor Sánchez-Terán (1934) —que provocaren moments especialment reunions del 26 i 27 d’agost, Madrid dels catalans. ris, cosa que no tan sols eludí el con- pública del moment. Però ni la im- havia estat ex-governador civil de delicats. Gràcies al testimoni de Sán- plantejà un article, el vuitè, que ator- fl icte amb la Comissió Negociadora, mensa manifestació ni la divulgació Barcelona. La primera reunió amb chez-Terán, cap de la part espanyola, gava al Govern espanyol la clau de la Al marge d’altres qüestions de tipus sinó que també serví per ampliar el d’un acord imminent no tingueren Sánchez-Terán se celebrà el 10 i l’11 coneixem el difícil moment que es mateixa continuïtat de la Generalitat jurídic i procedimental, la pressió ventall polític dels partits represen- una repercussió immediata a l’hora d’agost; la segona, el 26 i 27 d’agost; va viure durant l’agost. En les seves restablerta: «Los órganos del gobier- dels partits se centrà, sobretot en tats —ja que eren nou els líders amb de fer avançar la negociació. i la tercera, el 20 de setembre. Totes memòries, parlà de la reunió que se no de la Generalitat establecidos por el tram fi nal de la negociació, en qui a partir d’aleshores es reuní. a la capital francesa. Finalment, ja celebrà a la Moncloa el 19 del mateix este decreto-ley podran ser disuel- assegurar la seva participació en el L’acord no arribà fi ns a la darrera fora de París, es tornaren a trobar mes. Davant de les queixes cada tos por el gobierno por razones de futur Govern de la Generalitat, cosa Un darrer punt polèmic fou la pre- reunió a Perpinyà del 28 de setem- a Perpinyà, ja en la recta fi nal de la cop més insistents a dins i a fora seguridad del Estado». Una clàusula que es resolgué amb el compromís visió que en el futur Consell Executiu bre entre el president, els dirigents negociació, del 27 al 29 de setembre, del Govern espanyol, s’imposava la que va haver de ser acceptada tot i de fer un Consell Executiu d’unitat. de la Generalitat hi hauria també parlamentaris i Sánchez-Terán, on en el marc dels anomenats «acords necessitat de prendre una resolució l’oposició d’algun dirigent polític com Abans, però, existí un moment de d’haver-hi els presidents de les quedà defi nitivament establerta i protocols» que s’establiren a la cap- defi nitiva: «En un momento dado y Heribert Barrera i que desaparegué tensió arran de les declaracions la polèmica composició del futur ital del Rosselló. ante el giro del debate, Suárez re- en l’Estatut del 1979. que va fer a la premsa Josep Benet, Consell Executiu. Hi hauria cinc 11 SUREDA, «Crònica del restabliment de la Gene- aparegudes el 30 d’agost, en què ralitat de Catalunya», p.200. dirigents de partits polítics que Naturalment la negociació amb deia que la negociació estava es- havien obtingut major representació 9 ORTÍNEZ, Una vida entre burgesos. Memòries, 10 SÁNCHEZ-TERÁN, De Franco a la Generalitat, 12 BENET, El president Tarradellas en els seus textos Madrid va ser molt dura, ja que com p.159 p.293 tancada precisament en un moment (1954-1988), p.370-371. a les eleccions del 15 de juny com a

98 | eines 30 | desembre 2017 Suárez considerava Tarradellas com una opció rupturista. En canvi, el president espanyol veia en Jordi Pujol un interlocutor més plausible

Tampoc no faltaren les tensions en la que, com ha recordat Josep Lluís quatre diputacions del Principat, un mateixa part catalana. D’entrada, per Sureda, «els dos negociadors donen extrem que malgrat que quedà en tal de determinar qui havia d’en- per completat l’acord a satisfacció part registrat en el document fi nal capçalar la negociació. Ràpidament, d’ambdues parts».11 La destitució de —es parla de quatre «representants» però, va quedar clar el paper capda- Benet com a membre de la Comissió i no «presidents»—, no s’arriba a vanter del president Tarradellas, que negociadora, per part del president, posar mai en la pràctica. va ratifi car en una ordre presidencial fou immediata.12 Tarradellas consid- del 4 d’agost del 1977, la composició erà que Benet no tan sols explicava L’Onze de setembre del 1977 va tenir de la Comissió Negociadora que una situació que volia que no es fes lloc a Barcelona la manifestació pop- havia escollit l’Assemblea de Parlam- pública, sinó que les seves paraules ular més multitudinària que havia entaris de l’11 de juliol, integrada per el qüestionaven obertament com a existit en tota la història de Cata- Antoni Gutiérrez Diaz (1929-2006) cap de la negociació. La crisi entre el lunya en favor de l’autogovern. En del PSUC, Jordi Pujol de CDC, Joan president i la comissió negociadora aquells moments es va donar la xifra Raventós (1927-2004) del PSC-C, es va resoldre per mitjà de reunions mítica d’un milió de participants. Més Carles Sentís (1911-2011) de la UCD, d’ell amb els cap de fi la dels partits enllà del nombre precís de manifes- Josep M. Triginer (1943) del PSOE i representats a la Comissió Perma- tants, l’acte va tenir un caire massiu Josep Benet (1920-2008) de l’Entesa nent de l’Assemblea de Parlamenta- i provocà un gran impacte en l’opinió dels catalans. ris, cosa que no tan sols eludí el con- pública del moment. Però ni la im- fl icte amb la Comissió Negociadora, mensa manifestació ni la divulgació Al marge d’altres qüestions de tipus sinó que també serví per ampliar el d’un acord imminent no tingueren jurídic i procedimental, la pressió ventall polític dels partits represen- una repercussió immediata a l’hora dels partits se centrà, sobretot en tats —ja que eren nou els líders amb de fer avançar la negociació. el tram fi nal de la negociació, en qui a partir d’aleshores es reuní. assegurar la seva participació en el L’acord no arribà fi ns a la darrera futur Govern de la Generalitat, cosa Un darrer punt polèmic fou la pre- reunió a Perpinyà del 28 de setem- que es resolgué amb el compromís visió que en el futur Consell Executiu bre entre el president, els dirigents de fer un Consell Executiu d’unitat. de la Generalitat hi hauria també parlamentaris i Sánchez-Terán, on Abans, però, existí un moment de d’haver-hi els presidents de les quedà defi nitivament establerta tensió arran de les declaracions la polèmica composició del futur que va fer a la premsa Josep Benet, Consell Executiu. Hi hauria cinc 11 SUREDA, «Crònica del restabliment de la Gene- aparegudes el 30 d’agost, en què ralitat de Catalunya», p.200. dirigents de partits polítics que deia que la negociació estava es- havien obtingut major representació 12 BENET, El president Tarradellas en els seus textos tancada precisament en un moment (1954-1988), p.370-371. a les eleccions del 15 de juny com a

desembre 2017 | eines 30 | 99 La línia de continuïtat entre la Generalitat republicana, la de l’exili L’Onze de setembre de 1977 va tenir lloc a Barcelona i la restaurada el 1977 féu possible que el president Tarradellas la manifestació popular més multitudinària que havia existit en tota es convertís en un cas únic en el procés de Transició la història de Catalunya en favor de l’autogovern

consellers sense funcions executives ir millor el sentiment general fou com a president de la Generalitat en el seu despatx a Capitania i el va p Bibliografi a específi ques; set consellers experts Josep. M. Triginer, segons el qual, restaurada i féu un parlament que convèncer perquè l’acompanyés. ARBÓS, Albert. Tarradellas. La consciència d’un A CASASSAS, Jordi. Tarradellas o la en la matèria del seu càrrec que se- com ha assenyalat Jaume Sobrequés obrí amb el famós «Ja sóc aquí!». poble. Barcelona: Grijalbo, 1988. reivindicació de la memòria (1899-1988). Lleida: rien designats pel president, d’acord (1943): «s’havia arribat a un pacte Destacats intel·lectuals s’afegiren a Pagès edicions, 2003. amb els diputats i senadors; i quatre polític que potser no havia agradat Com es va sentir Tarradellas en les mostres de satisfacció pel retorn BENET, Josep. El president Tarradellas en els seus textos (1954-1988). Barcelona: representants de les diputacions del tot a ningú, però que per això aquells moments tan especials? Ell de Tarradellas i el restabliment de la Empúries, 1992. provincials de Catalunya. tenia la virtut de satisfer el màxim mateix va confessar-ho: «La veritat Generalitat, algunes foren rebudes nombre de sectors socials i polítics és que vaig retornar amb una gran abans del seu retorn físic. Així, Salva- CASALS, Xavier. La transición española. El voto El 29 de setembre, el Consell de del país».13 L’Assemblea de Parlam- serenitat. Ningú no creia, ni tan sols dor Espriu (1913-1985) li adreçà una ignorado de las armas. Barcelona: Pasado & Presente, 2016. Ministres aprovà el Reial Decret de entaris es reuní l’1 d’octubre i votà els familiars, que tornaria un dia com carta el 19 d’octubre, conservada restabliment de la Generalitat. L’en- per unanimitat a favor de l’acord. a President de la Generalitat. Per a l’Arxiu Tarradellas de Poblet, que COSTA-PAU, Manuel. Els Països Catalans. demà, un nou Reial Decret establí la contra, jo n’estava tan convençut, ho tocava molt de peus a terra: «Perme- Barcelona: Editorial Ulisses, 1984. creació de les Comissions Mixtes de Després de la ratifi cació dels par- tenia tan paït, que no em va causar teu que us doni la més lleial, sincera ORTÍNEZ, Manuel. Una vida entre burgesos. Traspassos de serveis de l’Estat i de lamentaris, s’iniciaren els prepara- una emoció excessiva».14 i cordial benvinguda i que us desitgi Memòries. Barcelona: Edicions 62, 1993. les Diputacions a la Generalitat. El tius del viatge de retorn. El punt de tota mena d’encerts i felicitats, així PUJOL, Jordi. Memòries. Història d’una restabliment formal de la Generalitat partida fou una reunió del president Finalment, el 24, va tenir lloc la presa com forces per suportat els mil convicció (1930-1980). Barcelona: Proa, 2007. es publicà al Butlletí Ofi cial de l’Estat amb els principals líders dels partits de possessió ofi cial com a President maldecaps que us cauran a sobre». el 5 d’octubre. Però el nomenament celebrada el 3 d’octubre al Castil- de la Generalitat amb la presència Certament amb la seva arribada no ROGER, Maiol. «Suárez va frenar un de Tarradellas com a president de let de Perpinyà. No fou fi ns al 20 del president del Govern espanyol s’acabaren els maldecaps, sinó que referèndum per la república. Les enquestes donaven per feta la caiguda del rei, segons la nova Generalitat no es féu efectiu d’octubre que el president arribà a Adolfo Suárez. A més de diferents en començaren de nous, derivats de una entrevista que ara ha vist la llum» [en fi ns al 14 d’octubre. Madrid. L’endemà fou rebut per les ministres del govern espanyol i la titànica empresa de bastir la nova línia]. A Ara, de 19 de novembre de 2016. principals autoritats governatives d’altres autoritats, va tenir molta Generalitat que fou l’embrió de la Disponible a: . p El mateix 30 de setembre es reuní de l’Estat espanyol —president del importància la presència a l’acte del que ha estat vigent fi ns ara. SÁNCHEZ SOLER, Mariano. La transición la Comissió Permanent de l’Assem- Govern, de les Corts, del Senat, del capità general Francisco Coloma sangrienta. Barcelona, Editorial Península, blea de Parlamentaris, en la qual, Tribunal Suprem, el vicepresident Gallegos (1912-1993), que no havia 2010. malgrat diferents objeccions —com tinent-general Manuel Gutiérrez Mel- volgut anar a rebre Tarradellas el dia SÁNCHEZ-TERÁN, Salvador. De Franco a la la de Barrera contra l’article vuitè—, lado (1912-1995)....— i per diferents abans i havia estat un dels que in- Generalitat. Barcelona: Editorial Planeta, 1988. va imperar la idea que el decret ministres. El 22 d’octubre visità el rei tentà bloquejar el seu retorn. La seva fi nal millorava molt en relació amb d’Espanya i el 23 arribà a Barcelona, assistència va ser possible perquè el SOBREQUÉS, Jaume. La fi del silenci. La recuperació de la Generalitat i el retorn de propostes anteriors, sobretot pel que on una multitud el va anar a rebre president mateix el va anar a trobar Tarradellas. Barcelona: Editorial Base, 2002. feia a la participació dels parlamen- taris en el futur Consell Executiu de SUREDA, Josep Lluís. «Crònica del 13 SOBREQUÉS, La fi del silenci. La recuperació de la 14 ARBÓS, Tarradellas. La consciència d’un poble, restabliment de la Generalitat de Catalunya». la Generalitat. Potser qui va resum- Generalitat i el retorn de Tarradellas, p.101. p.72.

100 | eines 30 | desembre 2017 L’Onze de setembre de 1977 va tenir lloc a Barcelona la manifestació popular més multitudinària que havia existit en tota la història de Catalunya en favor de l’autogovern

en el seu despatx a Capitania i el va p Bibliografi a convèncer perquè l’acompanyés. ARBÓS, Albert. Tarradellas. La consciència d’un A CASASSAS, Jordi. Tarradellas o la poble. Barcelona: Grijalbo, 1988. reivindicació de la memòria (1899-1988). Lleida: Destacats intel·lectuals s’afegiren a Pagès edicions, 2003. les mostres de satisfacció pel retorn BENET, Josep. El president Tarradellas en els seus textos (1954-1988). Barcelona: de Tarradellas i el restabliment de la Empúries, 1992. Generalitat, algunes foren rebudes abans del seu retorn físic. Així, Salva- CASALS, Xavier. La transición española. El voto dor Espriu (1913-1985) li adreçà una ignorado de las armas. Barcelona: Pasado & Presente, 2016. carta el 19 d’octubre, conservada a l’Arxiu Tarradellas de Poblet, que COSTA-PAU, Manuel. Els Països Catalans. tocava molt de peus a terra: «Perme- Barcelona: Editorial Ulisses, 1984. teu que us doni la més lleial, sincera ORTÍNEZ, Manuel. Una vida entre burgesos. i cordial benvinguda i que us desitgi Memòries. Barcelona: Edicions 62, 1993. tota mena d’encerts i felicitats, així PUJOL, Jordi. Memòries. Història d’una com forces per suportat els mil convicció (1930-1980). Barcelona: Proa, 2007. maldecaps que us cauran a sobre». Certament amb la seva arribada no ROGER, Maiol. «Suárez va frenar un s’acabaren els maldecaps, sinó que referèndum per la república. Les enquestes donaven per feta la caiguda del rei, segons en començaren de nous, derivats de una entrevista que ara ha vist la llum» [en la titànica empresa de bastir la nova línia]. A Ara, de 19 de novembre de 2016. Generalitat que fou l’embrió de la Disponible a: . p que ha estat vigent fi ns ara. SÁNCHEZ SOLER, Mariano. La transición sangrienta. Barcelona, Editorial Península, 2010.

SÁNCHEZ-TERÁN, Salvador. De Franco a la Generalitat. Barcelona: Editorial Planeta, 1988.

SOBREQUÉS, Jaume. La fi del silenci. La recuperació de la Generalitat i el retorn de Tarradellas. Barcelona: Editorial Base, 2002.

SUREDA, Josep Lluís. «Crònica del restabliment de la Generalitat de Catalunya».

desembre 2017 | eines 30 | 101 explorador

El març de 2011, Jose Luís Rodrí- que complementen la corrupció les perifèries, que va ser la pólvora guez Zapatero (1960) era el primer sistèmica del vell règim. a l’origen de la revolució, continua cap de govern estranger que visitava intacte. En regions com Tataouine Tunísia, la revolució inacabada Tunísia, poques setmanes després La situació econòmica és catastròfi - o Sidi Bouzid —on la immolació de la caiguda del règim de Zine El ca: alça de preu dels aliments bàsics, del venedor ambulant Mohamed Abidine Ben Ali (1936-2015). En ple devaluació de la moneda, precarie- Bouazizi (1984-2011) va desfermar sotrac revolucionari, l’aleshores tat... L’atur estructural empeny molts l’onada de canvi de 2011— l’atur president espanyol no va deixar joves a emprendre el camí de l’emi- supera el 50%, no hi ha hospitals escapar l’oportunitat de posar la gració en pastera a Itàlia —1.400 van ni infraestructures de transport, ni Transició espanyola com a exemple intentar el viatge només el setembre fàbriques i l’única presència de l’Es- vista prèvia > a seguir per al primer país àrab passat, els mateixos que en tot el tat es redueix a la policia i l’Exèrcit. La segona dècada del segle XXI s’iniciava amb la que s’espolsava un dictador amb un 2016. A fi nals d’octubre un grup de En un país que s’enorgullia del seu Primavera Àrab. La combinació de joves formats i moviment de masses. La recepta joves de Redeyef —a la conca minera sistema educatiu, la taxa d’esco- preparats però sense oportunitats laborals amb la era la continuïtat de les velles elits del sud del país que va protagonitzar larització ha baixat al 96% des de manca de llibertats civils i polítiques, la corrupció i amb una rentada de cara democrà- la sublevació de 2008, preludi de 2011: 10.000 criatures abandonen el nepotisme són el caldo de cultiu de les revoltes. tica per fer-ho canviar tot sense que la revolució— que estan atrapats a l’escola primària cada any i 100.000 Tunísia va ser on la revolució semblava que culminaria no canviés res. Set anys després, a Lampedusa denunciaven «els fracas- joves deixen els estudis de secun- amb una major transformació del país. Set anys Tunísia —l’excepció d’una primave- sos de les polítiques econòmiques i dària abans d’acabar-los, segons les després, però, es constata que les expectatives ra esclafada en sang— s’hi juga el socials del nostre país, l’abandona- dades ofi cials. generades han quedat lluny de complir-se. retorn al poder dels vells opressors ment de les obligacions de l’Estat i que ni tan sols es molesten en can- la indiferència internacional davant En motiu del setè aniversari de l’inici viar de careta. del nostre somni de viure en un estat de la revolta, desenes d’activistes democràtic que garanteixi la lliber- van difondre un manifest en què Els atemptats del Museu del Bar- tat, la dignitat i la justícia social». En denuncien que «la caiguda de Ben Ali do i del complex turístic de Sousa vaga de fam, reblaven que «mentre no va suposar la fi del seus sistema Cristina Mas de 2015 van posar sota focus el els vostres diners i els vostres béns econòmic: les velles xarxes s’han Periodista gihadisme com la principal amenaça circulen lliurement al nostre país reorganitzat, gangrenant l’Adminis- [email protected] sobre la jove democràcia tunisiana. d’origen, empresoneu els nostres tració, la Justícia i els mitjans, així Però és més determinant la continu- somnis darrere dels vostres murs». com els partits polítics. Els governs ïtat de les polítiques econòmiques i que s’han succeït des de 2011 s’han socials de la dictadura, basades en I és que l’abisme entre la costa de- desentès de la necessitat de com- la promoció de la inversió exterior, senvolupada i l’interior pobre, entre batre frontalment la corrupció i els el deute extern i les privatitzacions, els barris del centre de les ciutats i privilegis». El març de 2011, Jose Luís Rodrí- que complementen la corrupció les perifèries, que va ser la pólvora guez Zapatero (1960) era el primer sistèmica del vell règim. a l’origen de la revolució, continua cap de govern estranger que visitava intacte. En regions com Tataouine Tunísia, poques setmanes després La situació econòmica és catastròfi - o Sidi Bouzid —on la immolació de la caiguda del règim de Zine El ca: alça de preu dels aliments bàsics, del venedor ambulant Mohamed Abidine Ben Ali (1936-2015). En ple devaluació de la moneda, precarie- Bouazizi (1984-2011) va desfermar sotrac revolucionari, l’aleshores tat... L’atur estructural empeny molts l’onada de canvi de 2011— l’atur president espanyol no va deixar joves a emprendre el camí de l’emi- supera el 50%, no hi ha hospitals escapar l’oportunitat de posar la gració en pastera a Itàlia —1.400 van ni infraestructures de transport, ni Transició espanyola com a exemple intentar el viatge només el setembre fàbriques i l’única presència de l’Es- a seguir per al primer país àrab passat, els mateixos que en tot el tat es redueix a la policia i l’Exèrcit. que s’espolsava un dictador amb un 2016. A fi nals d’octubre un grup de En un país que s’enorgullia del seu moviment de masses. La recepta joves de Redeyef —a la conca minera sistema educatiu, la taxa d’esco- era la continuïtat de les velles elits del sud del país que va protagonitzar larització ha baixat al 96% des de amb una rentada de cara democrà- la sublevació de 2008, preludi de 2011: 10.000 criatures abandonen tica per fer-ho canviar tot sense que la revolució— que estan atrapats a l’escola primària cada any i 100.000 no canviés res. Set anys després, a Lampedusa denunciaven «els fracas- joves deixen els estudis de secun- Tunísia —l’excepció d’una primave- sos de les polítiques econòmiques i dària abans d’acabar-los, segons les ra esclafada en sang— s’hi juga el socials del nostre país, l’abandona- dades ofi cials. retorn al poder dels vells opressors ment de les obligacions de l’Estat i que ni tan sols es molesten en can- la indiferència internacional davant En motiu del setè aniversari de l’inici viar de careta. del nostre somni de viure en un estat de la revolta, desenes d’activistes democràtic que garanteixi la lliber- van difondre un manifest en què Els atemptats del Museu del Bar- tat, la dignitat i la justícia social». En denuncien que «la caiguda de Ben Ali do i del complex turístic de Sousa vaga de fam, reblaven que «mentre no va suposar la fi del seus sistema de 2015 van posar sota focus el els vostres diners i els vostres béns econòmic: les velles xarxes s’han gihadisme com la principal amenaça circulen lliurement al nostre país reorganitzat, gangrenant l’Adminis- sobre la jove democràcia tunisiana. d’origen, empresoneu els nostres tració, la Justícia i els mitjans, així Però és més determinant la continu- somnis darrere dels vostres murs». com els partits polítics. Els governs ïtat de les polítiques econòmiques i que s’han succeït des de 2011 s’han socials de la dictadura, basades en I és que l’abisme entre la costa de- desentès de la necessitat de com- la promoció de la inversió exterior, senvolupada i l’interior pobre, entre batre frontalment la corrupció i els el deute extern i les privatitzacions, els barris del centre de les ciutats i privilegis».

desembre 2017 | eines 30 | 103 L’abisme entre la costa desenvolupada i l’interior pobre, La dreta neoliberal i la islamista, que governen en coalició entre els barris del centre de les ciutats i les perifèries, des de 2015, han endeutat el país per contenir la pressió social que va ser la pólvora a l’origen de la revolució, continua intacte sense haver de fer cap canvi

Atrapats en el deute el 2016 un crèdit amb el Fons Mone- ni feina, ni hospitals ni protecció con- Regueb, un dels pobles del bressol gents d’Hizb Ennahda i de la dreta tents gihadistes; i també d’evitar el tari Internacional per valor de 2.900 tra els seus assassins; i que continua de la revolta. «i més si comparem neoliberal hereva de l’antic règim sorgiment d’eventuals competidors La dreta neoliberal i la islamista, que milions d’euros a canvi de retallar la aplicant de la manera més arbitrària, amb la situació dels altres països de —agrupada a Nidaa Tounes [Cridat polítics que poguessin amenaçar el governen en coalició des de 2015, despesa pública, apujar els impostos, emparant-se en l’estat d’emergència, l’anomenada primavera àrab», apun- per Tunísia], el partit del nonagenari seu condomini», apunta el sociòleg i han endeutat el país per contenir la rebaixar les subvencions a l’energia i les lleis de l’ancien regime». ta. «Però sentim una decepció i una president Beji Caid Essebsi (1926)— exministre Aziz Krichen (1947). pressió social sense haver de fer cap acomiadar uns 16.500 funcionaris. amargor perquè la revolució no ha van entendre que havien portat la canvi. Segons el Comitè per l’Anul·la- A Senjnane el 12 de desembre aconseguit els seus objectius». Els situació a un punt de no retorn i van Amb una situació social explosiva, ció del Deute al Tercer Món, el 82% Les protestes socials —acampades, esclataven xocs entre manifestants joves i els sectors populars tunisians signar un pacte de no agressió que els dos artífexs d’aquest acord entre dels crèdits concedits pel Banc Mun- vagues de fam, ocupacions…— se i policia durant la vaga general —i les tunisianes, en primera línia— de fet és un acord de les elits contra les grans forces conservadores del dial i el Fons Monetari Internacional succeeixen arreu del país: l’últim convocada pel comitè local de la van sortir al carrer el 2011 exigint els sectors populars que van prota- país, són als ulls de la gent els prin- s’han dedicat a pagar els interessos informe de l’Observatoire Social Union Générale Tunisienne du Travail karama [dignitat], un sentiment que gonitzar la caiguda del règim. cipals responsables dels mals del del deute contret per Ben Ali, de ma- Tunisien comptabilitza fi ns a 370 contra l’atur, la pobresa i les retalla- concentra el doble sentit de la revo- país. Són l’actual president —parado- nera que el deute extern s’ha duplicat moviments de protesta col·lectiva des a la sanitat pública. La població lució: la reivindicació de les llibertats Així, des de febrer de 2015 Nidaa xes de la història, és el més vell del fi ns als 22.000 milions d’euros. només el passat setembre. Les de Siliana continua en peu de guerra i de la justícia social. Tounes i Hizb Ennahda estan junts al món en exercici, en un país capgirat noves mesures fan preveure un pràcticament des de 2012 exigint govern i al Parlament, en una coali- per la joventut— Beji Caid Essebsi, de A més de la crisi econòmica glo- hivern calent per al primer ministre desenvolupament i reforma agrària Després del triomf dels islamistes ció on els primers són dominants, no Nidah Tounes i Rachid Ghannouchi, bal, Tunísia afronta l’estancament Ioussef Chahed (1975), que no podrà i el càstig pels responsables de la d’Hizb Ennahda [Partit del Renaixe- només pel resultat electoral de les líder històric d’Hizb Ennahda. d’un dels seus principals motors: el apaivagar els ànims amb contracta- repressió amb bales de perdigons de ment] —que no havien protagonitzat eleccions de 2014, sinó per l’anor- sector turístic paralitzat pel terro- ció pública i que molt probablement fa cinc anys. Són només dos exem- la revolució però es van erigir com a reament dels Germans Musulmans El mantra de la «reconciliació» risme, i la seva instrumentalització veurà incorporar-se sectors de ples d’una llarga llista. única alternativa al vell poder— a les al conjunt de la regió, que va inaugu- política —cal recordar que no té el classe mitjana a les protestes contra eleccions de l’octubre de 2011, les rar el cop d’estat del mariscal Abdel- Enfrontats a la creixent tensió social mateix impacte econòmic un atemp- l’augment d’impostos i l’eliminació La llibertat d’expressió, tensions polítiques i socials no van fatah Al-Sisi (1954) a Egipte el juliol l’hivern i la primavera passades, les tat a París que a Cartago. L’economia d’algunes subvencions. la gran conquesta amenaçada parar de créixer. Als dos anys de go- de 2013. «El compromís entre les dues forces han accelerat una ofen- submergida absorbeix més de la vern de Rachid Ghannouchi (1941), dues formacions respon a objectius siva contra els drets i les llibertats, meitat del PIB del país i continua en Davant el malestar social, el govern Si el terreny econòmic i social era l’assassinat del diputat d’esquerres ben defi nits: es tracta de preservar ja retallades sota l’estat d’excepció mans d’algunes famílies benestants. va anunciar el maig noves mesures l’assignatura pendent de la revolu- Mohamed Brahimi (1955-2013) i els seus interessos respectius — justifi cat en l’amenaça terrorista. A això cal afegir el deteriorament per garantir el «normal funciona- ció tunisiana, fi ns i tot els sectors uns dies després de vuit soldats en enterrant els dossiers de corrupció Són diverses les lleis i mesures i les continuat dels serveis públics i la ment» dels centres de producció, que populars més crítics amb el procés una emboscada gihadista van fer on estaven implicats diversos dels campanyes polítiques que pretenen presència cada cop més descarada s’han posat sota protecció de l’Exèr- reconeixien el valor dels canvis témer que Tunísia s’endinsaria en seus membres i per als islamistes consolidar l’autoritat del govern del contraban i les activitats mafi - cit. Com explica el fi lòsof Santiago en el terreny de les llibertats. «La el mateix camí de violència que ha bloquejant la investigació sobre la sobre la població, controlar l’espai oses en sectors com la policia, la Alba Rico (1960), tunisià d’adopció llibertat d’expressió és tot el que ens devorat Egipte, la veïna Líbia, Síria, seva responsabilitat en l’enviament polític i limitar l’espai a les lluites Justícia, l’Administració o els mitjans des de fa més d’una dècada, Tunísia queda de la revolució», explica Hajji Bahrain o el Iemen. En una situació de tunisians a Líbia i al Pròxim Orient socials. És el que s’anomena «re- de comunicació. El govern va signar és «un país que no dóna als seus nois Mounir, professor de secundària de de màxima crisi els cercles diri- per unir-se a les fi les dels comba- conciliació».

104 | eines 30 | desembre 2017 La dreta neoliberal i la islamista, que governen en coalició des de 2015, han endeutat el país per contenir la pressió social sense haver de fer cap canvi

Regueb, un dels pobles del bressol gents d’Hizb Ennahda i de la dreta tents gihadistes; i també d’evitar el de la revolta. «i més si comparem neoliberal hereva de l’antic règim sorgiment d’eventuals competidors amb la situació dels altres països de —agrupada a Nidaa Tounes [Cridat polítics que poguessin amenaçar el l’anomenada primavera àrab», apun- per Tunísia], el partit del nonagenari seu condomini», apunta el sociòleg i ta. «Però sentim una decepció i una president Beji Caid Essebsi (1926)— exministre Aziz Krichen (1947). amargor perquè la revolució no ha van entendre que havien portat la aconseguit els seus objectius». Els situació a un punt de no retorn i van Amb una situació social explosiva, joves i els sectors populars tunisians signar un pacte de no agressió que els dos artífexs d’aquest acord entre —i les tunisianes, en primera línia— de fet és un acord de les elits contra les grans forces conservadores del van sortir al carrer el 2011 exigint els sectors populars que van prota- país, són als ulls de la gent els prin- karama [dignitat], un sentiment que gonitzar la caiguda del règim. cipals responsables dels mals del concentra el doble sentit de la revo- país. Són l’actual president —parado- lució: la reivindicació de les llibertats Així, des de febrer de 2015 Nidaa xes de la història, és el més vell del i de la justícia social. Tounes i Hizb Ennahda estan junts al món en exercici, en un país capgirat govern i al Parlament, en una coali- per la joventut— Beji Caid Essebsi, de Després del triomf dels islamistes ció on els primers són dominants, no Nidah Tounes i Rachid Ghannouchi, d’Hizb Ennahda [Partit del Renaixe- només pel resultat electoral de les líder històric d’Hizb Ennahda. ment] —que no havien protagonitzat eleccions de 2014, sinó per l’anor- la revolució però es van erigir com a reament dels Germans Musulmans El mantra de la «reconciliació» única alternativa al vell poder— a les al conjunt de la regió, que va inaugu- eleccions de l’octubre de 2011, les rar el cop d’estat del mariscal Abdel- Enfrontats a la creixent tensió social tensions polítiques i socials no van fatah Al-Sisi (1954) a Egipte el juliol l’hivern i la primavera passades, les parar de créixer. Als dos anys de go- de 2013. «El compromís entre les dues forces han accelerat una ofen- vern de Rachid Ghannouchi (1941), dues formacions respon a objectius siva contra els drets i les llibertats, l’assassinat del diputat d’esquerres ben defi nits: es tracta de preservar ja retallades sota l’estat d’excepció Mohamed Brahimi (1955-2013) i els seus interessos respectius — justifi cat en l’amenaça terrorista. uns dies després de vuit soldats en enterrant els dossiers de corrupció Són diverses les lleis i mesures i les una emboscada gihadista van fer on estaven implicats diversos dels campanyes polítiques que pretenen témer que Tunísia s’endinsaria en seus membres i per als islamistes consolidar l’autoritat del govern el mateix camí de violència que ha bloquejant la investigació sobre la sobre la població, controlar l’espai devorat Egipte, la veïna Líbia, Síria, seva responsabilitat en l’enviament polític i limitar l’espai a les lluites Bahrain o el Iemen. En una situació de tunisians a Líbia i al Pròxim Orient socials. És el que s’anomena «re- de màxima crisi els cercles diri- per unir-se a les fi les dels comba- conciliació».

desembre 2017 | eines 30 | 105 Nidaa Tounes i Hizb Ennahda han accelerat una ofensiva Des de 2015 Tunísia ha viscut un procés de recentralització contra els drets i les llibertats, ja retallades sota que tendeix a reforçar la fi gura del president, l’estat d’excepció justifi cat en l’amenaça terrorista amb el Parlament menystingut i disciplinat el govern

L’estiu, el moviment Manich Msamah preveu «restituir el poder de les Ben Mhenni (1983), un dels rostres Però com escriu Sadri Khiari (1958) [Jo no perdono] va sortir als carrers forces de l’ordre, que s’ha dissolt a de la revolució de 2011 s’exclama: al portal Nawaat.org, «per molt que en una vintena de ciutats del país causa de la revolució i la caiguda del «això ni amb Ben Ali haurien gosat hagi avançant, aquesta restauració contra la llei de «reconciliació econò- règim del president Ben Ali». Com escriure-ho!». en curs no s’acaba de tancar. Ni mica», que preveu l’amnistia general recorda Antonio Manganella, director la persistència de les resistències dels funcionaris implicats en casos de Juristes Sense Fronteres al país, Retorn al presidencialisme socials i polítiques, ni els interessos de corrupció durant la dictadura. La «Tunísia, afectada per profunda crisi propis de la burocràcia de la Union llei, a proposta del president, ha estat econòmica, s’encamina cap a dies Des de 2015 Tunísia ha viscut un Générale Tunisienne du Travail, ni la aprovada al Parlament. difícils, de protesta social generalit- procés de recentralització que ten- força del partit d’Hizb Ennahda, ni zada. Aquest tipus de lleis serveixen deix a reforçar la fi gura del presi- els confl ictes de poder, ni la compe- El passat 6 de setembre, s’anunciava per ofegar les protestes i reprimir». dent, amb el Parlament menystingut tició entre clans de negocis més o una remodelació del govern amb La reacció popular no s’ha fet fer —de fet no s’ha aprovat ni una sola menys mafi osos permeten retornar l’entrada de ministres del vell règim esperar i el moviment Hasebhom llei d’iniciativa parlamentària— i a la forma de dictadura que hem —Hatem Ben Salem (1956) i Ridha [Passa’ls comptes] ja està organit- disciplinat el govern. Tampoc s’ha conegut abans de la revolució. El que Chalghoum (1962), a les carteres zant mobilitzacions. format el Tribunal Constitucional i s’està instal·lant de manar cada cop d’Educació i Finances, respectiva- les eleccions municipals per renovar més clara és un tipus de democrà- ment i Abdelkrim Zbidi (1950), ex L’article 7 de la llei preveu penes de uns ajuntaments encara lligats a cia autoritària, o si ho preferiu una secretari general del dissolt at-Ta- fi ns a dos anys de presó per a qual- la dictadura han tornat a ser en- democràcia relativa a la capacitat de jammu‘ ad-Dustūrī ad-Dīmuqrātī sevol persona que enregistri l’interi- darrerides. És el que el periodista resistència dels de baix». [Agrupació Constitucional Democràc- or de les comissaries de policia o les Thierry Brésillon, corresponsal de la tica], el partit de Ben Ali, a Defensa. casernes de l’Exèrcit o els llocs on revista Orient XXI, qualifi ca «temp- De quin costat acabi caient la ba- El president Essebsi denunciava fan les seves operacions. L’article 12 tació del cesarisme»: «En el fons lança dependrà si les receptes de obertament la Constitució de 2014 del projecte preveu penes de fi ns a és l’acceptació que davant els mals Zapatero s’imposen o si fi nalment sorgida de la revolució, que qualifi - 3.500 euros per «denigrar» la policia indicadors econòmics, les tensions els somnis dels joves exiliats de cava de «parèntesi d’odi i de ressen- o l’Exèrcit i fi ns a 17.000 per als qui socials, les inèrcies administratives Lampedusa s’arriben a acomplir. p timent». revelin «informacions relatives a i les disfuncions institucional, la la seguretat nacional». L’article 18 classe dirigent tunisiana no té cap En el mateix sentit de segellar la exonera els agents de l’ordre de cap altra solució que la personalització impunitat, el govern prepara una llei responsabilitat penal que es po- del poder. És admetre que sense la per blindar les forces de seguretat gués derivar de la mort dels autors possibilitat de posar els funcionaris de qualsevol denúncia d’abusos. d’infraccions «si la seva reacció fos al servei del clientelisme la política Amb el pretext de la protecció dels necessària per protegir les vides no té mitjans de crear les condicions agents del terrorisme, el projecte i els béns». La jove bloguera Lina per una represa». Des de 2015 Tunísia ha viscut un procés de recentralització que tendeix a reforçar la fi gura del president, amb el Parlament menystingut i disciplinat el govern

Però com escriu Sadri Khiari (1958) al portal Nawaat.org, «per molt que hagi avançant, aquesta restauració en curs no s’acaba de tancar. Ni la persistència de les resistències socials i polítiques, ni els interessos propis de la burocràcia de la Union Générale Tunisienne du Travail, ni la força del partit d’Hizb Ennahda, ni els confl ictes de poder, ni la compe- tició entre clans de negocis més o menys mafi osos permeten retornar a la forma de dictadura que hem conegut abans de la revolució. El que s’està instal·lant de manar cada cop més clara és un tipus de democrà- cia autoritària, o si ho preferiu una democràcia relativa a la capacitat de resistència dels de baix».

De quin costat acabi caient la ba- lança dependrà si les receptes de Zapatero s’imposen o si fi nalment els somnis dels joves exiliats de Lampedusa s’arriben a acomplir. p

desembre 2017 | eines 30 | 107 fi nestra

Hina Jilani (1953) és membre de Arquebisbe Tutu, senyora Tutu, dis- necessitàvem la saviesa per traçar la Cort Suprema del Pakistan i tingits convidats, senyores i senyors, el curs adequat, per assumir la difícil un referent en la lluita pels drets Permetin-me començar donant les batalla per assolir i aconseguir drets. humans, una causa que defensa gràcies a la Desmond and Leah Tutu Vostè va parlar sobre els diferents sobretot a la seva regió del Pan- Legacy Foundation per haver-me problemes que sorgeixen de lluites jab. La fermesa de la seva veu i donat aquesta oportunitat de ser i confl ictes a tot el món. El tema del de la seva acció s’ha centrat en la aquí a Sud-àfrica i a Ciutat del Cap qual estic parlant està íntimament protecció dels nens, les dones i les en el 85è aniversari del meu heroi, relacionat amb el que heu dit aques- minories ètniques, i l’ha portat a l’arquebisbe Desmond Tutu. ta nit. col·laborar activament en diver- sos projectes de l’ONU i al grup Em sento molt honrada i privilegiada Les amenaces contemporànies a la de líders internacional anomenat de poder compartir i participar en seguretat van molt més enllà de les The Elders. La seva determinació aquest esdeveniment amb vosaltres, guerres entre els estats. Avui, la pau pels valors de la pau, la justícia i un esdeveniment associat amb el ja no es pot associar només amb els drets humans li han comportat nom de l’arquebisbe Desmond Tutu, l’absència de guerra. Les comunitats amenaces, presó i repressió, però que no només ha estat una inspiració són assetjades per la violència en cap d’aquestes l’ha fet retrocedir per a milions de persones de tot el nom de la religió, l’origen ètnic i el en les seves conviccions. Un exem- món sinó que ha parlat de veritat al rebuig de diverses identitats. Les ple de valentia i compromís. poder i també ha estat l’esperança tensions comunals han portat la —la veu de l’esperança—, per haver intolerància, l’odi i l’extremisme que hagut de passar moltes difi cultats destrueixen els valors de la huma- per viure i patir en aquest món actu- nitat, valors que es van convertir en Hina Jilani al tan difícil i desafi ant. ideals estimats del món, sacsejats per experiències de violacions mas- No sé què més dir-ne, a tots els que sives, fl agrants i sistemàtiques com “ Els drets humans no poden ser mai un luxe que es sou aquí per l’amor envers ell i per les derivades de l’apartheid, totes les compartir l’orgull que tots sentim. formes de discriminació racial, el pugui deixar de banda en moments de difi cultats” Com a activista i defensora de drets colonialisme o dominació i ocupació humans, només puc dir a l’arquebis- estrangeres. 6a Conferència anual Desmond Tutu sobre la Pau Internacional. be: gràcies, gràcies per ser aquí. Ciutat del Cap, 7 d’octubre del 2016 La incapacitat popular per reconèixer Quan estàvem lluitant per la promo- els mèrits de la diversitat no només ció i protecció dels drets humans, ha produït societats opressives i na- Hina Jilani (1953) és membre de Arquebisbe Tutu, senyora Tutu, dis- necessitàvem la saviesa per traçar la Cort Suprema del Pakistan i tingits convidats, senyores i senyors, el curs adequat, per assumir la difícil un referent en la lluita pels drets Permetin-me començar donant les batalla per assolir i aconseguir drets. humans, una causa que defensa gràcies a la Desmond and Leah Tutu Vostè va parlar sobre els diferents sobretot a la seva regió del Pan- Legacy Foundation per haver-me problemes que sorgeixen de lluites jab. La fermesa de la seva veu i donat aquesta oportunitat de ser i confl ictes a tot el món. El tema del de la seva acció s’ha centrat en la aquí a Sud-àfrica i a Ciutat del Cap qual estic parlant està íntimament protecció dels nens, les dones i les en el 85è aniversari del meu heroi, relacionat amb el que heu dit aques- minories ètniques, i l’ha portat a l’arquebisbe Desmond Tutu. ta nit. col·laborar activament en diver- sos projectes de l’ONU i al grup Em sento molt honrada i privilegiada Les amenaces contemporànies a la de líders internacional anomenat de poder compartir i participar en seguretat van molt més enllà de les The Elders. La seva determinació aquest esdeveniment amb vosaltres, guerres entre els estats. Avui, la pau pels valors de la pau, la justícia i un esdeveniment associat amb el ja no es pot associar només amb els drets humans li han comportat nom de l’arquebisbe Desmond Tutu, l’absència de guerra. Les comunitats amenaces, presó i repressió, però que no només ha estat una inspiració són assetjades per la violència en cap d’aquestes l’ha fet retrocedir per a milions de persones de tot el nom de la religió, l’origen ètnic i el en les seves conviccions. Un exem- món sinó que ha parlat de veritat al rebuig de diverses identitats. Les ple de valentia i compromís. poder i també ha estat l’esperança tensions comunals han portat la —la veu de l’esperança—, per haver intolerància, l’odi i l’extremisme que hagut de passar moltes difi cultats destrueixen els valors de la huma- per viure i patir en aquest món actu- nitat, valors que es van convertir en al tan difícil i desafi ant. ideals estimats del món, sacsejats per experiències de violacions mas- No sé què més dir-ne, a tots els que sives, fl agrants i sistemàtiques com sou aquí per l’amor envers ell i per les derivades de l’apartheid, totes les compartir l’orgull que tots sentim. formes de discriminació racial, el Com a activista i defensora de drets colonialisme o dominació i ocupació humans, només puc dir a l’arquebis- estrangeres. be: gràcies, gràcies per ser aquí. La incapacitat popular per reconèixer Quan estàvem lluitant per la promo- els mèrits de la diversitat no només ció i protecció dels drets humans, ha produït societats opressives i na-

desembre 2017 | eines 30 | 109 Les amenaces a la seguretat van molt més enllà En les zones en confl icte s’imposen lleis especials o d’emergència de les guerres entre els estats. Avui, la pau per suspendre les llibertats fonamentals i restringir ja no es pot associar només amb l’absència de guerra la possibilitat de recurs als tribunals civils

cions dividides, sinó que ha disminuït de visió política reduirà les capa- reversió de l’avanç inicial i estan humans en detriment dels interessos tats que afronten. L’explotació del trobar enfocaments per al desenvo- les possibilitats de trobar un interès citats entre els líders per abordar atrapats en un estat de transició per- de les comunitats més marginades. treball i l’esgotament del medi ambi- lupament econòmic que assegurin comú per promoure la pau i aconse- les causes dels confl ictes. Aquesta pètua. Això és degut, principalment, a La reacció pública a la negació dels ent són algunes de les formes greus el progrés social i cultural de les guir el benestar de tots. incapacitat col·lectiva per restaurar una atenció insufi cient per establir o drets econòmics, socials i culturals de violacions derivades dels nous persones a través de mitjans que no l’esperança de pau i la seguretat de restaurar l’imperi de la llei i inculcar es converteix cada vegada més en la arranjaments econòmics. Sovint, les generin confl icte d’interessos entre Els confl ictes armats interns, les les persones s’ha agreujat durant una cultura de respecte dels drets raó de les manifestacions públiques poblacions indígenes són les que es les comunitats i que es converteixin campanyes terroristes, les insur- la crisi actual. De fet, les respostes humans a les institucions estatals, de protesta. veuen més afectades per aquestes en la base de la lluita. reccions, les crisis alimentàries, la als confl ictes i a les crisis, ja si- així com en les pràctiques de govern. violacions. inestabilitat política o econòmica a guin polítiques o econòmiques, en En molts països, l’estabilitat en Les condicions polítiques i les pràcti- llarg termini han posat en perill la comptes de restaurar la seguretat, La transició a la democràcia ha estat comptes del desenvolupament s’ha A la meva regió —el Pakistan—, les ques de governança adoptades pels seguretat humana de grans pobla- s’han convertit en part del problema. un fet merament processal i, alho- convertit en un imperatiu que s’ha corporacions multinacionals i altres estats determinen principalment el cions. El moviment a gran escala de Això es dedueix de situacions que es ra que augmenta el seu poder de d’aconseguir a través de l’ús de la agències no estatals han adquirit un grau de risc i inseguretat a què estan persones que fugen de la seva vida mantenen en diverses parts del món. control, els governs han fet poc per força estatal per reprimir els mo- enorme control sobre les vides i les exposades les persones en general o escapen de diverses formes de construir la capacitat de protecció de viments populars i les veus de les llibertats de les persones. Hi ha di- i algunes comunitats en particular. persecució és una crisi contínua que A l’Àsia i l’Àfrica, per exemple, han l’estat. Aquestes tendències generen protestes contra el desapoderament versos exemples en què s’ha utilitzat S’ha observat una debilitat apreciable té un vincle directe amb la repressió sorgit diversos països que estan en condicions en les quals el ressorgi- econòmic i social. Aquestes acci- el poder coercitiu de l’Estat contra en l’estat de dret en diferents països social i política. L’impacte acumula- procés de transició a partir d’un go- ment de la crisi social, econòmica i ons han donat lloc a un augment comunitats i defensors dels drets on predominen les democràcies insu- tiu d’aquestes condicions afecta la vern autoritari, de confl ictes armats política ha impedit les perspectives del ressentiment públic contra les humans en moments en què s’inicia fi cients i no autènticament represen- pau global. o en lluita pel dret a l’autodetermi- d’una democràcia sostenible, el res- autoritats i a una reducció de l’espai la pressió dels poderosos interessos tatives amb escassa o nul·la possibi- nació. Molts països d’aquestes dues pecte dels drets humans i el poten- de diàleg. econòmics. litat de participació ciutadana i sense La persistència de les disputes en regions han adoptat constitucions cial de desenvolupament. Sobretot, responsabilitat ni transparència. moltes parts del món ja no és només nacionals amb fortes garanties per a aquestes tendències han disminuït Els errors en l’agenda del desenvo- Els líders de comunitats indígenes una qüestió de preocupació nacio- la protecció dels drets humans. considerablement les perspectives lupament econòmic perseguits per i d’altres comunitats minoritàri- Al mateix temps, cada vegada s’uti- nal interna. Les conseqüències de de pau i seguretat. molts estats refl ecteixen àmpliament es, líders dels moviments contra litzen institucions públiques per a confl ictes de llarga durada abasten Amb poques excepcions, la majoria la creixent pobresa i exclusió social la desigualtat, mediambientals i perpetuar i enfortir els interessos de un ampli ventall d’interessos polí- d’aquests països han tingut períodes En el context global, dos factors de grans sectors de la població. Les antiglobalització, líders sindicals i determinats sectors. Les institucions tics i econòmics, fent que sigui més d’estabilitat política durant els quals són clarament identifi cats com els greus violacions dels drets econò- defensors dels drets de les persones per a la vigilància i la fi scalització pa- desafi ant que en el passat trobar es van celebrar eleccions creïbles. que tenen el major impacte en la mics, socials i culturals han quedat desplaçades, migrants i refugiats són teixen inefi càcia i corrupció i la inde- solucions acceptables. Malgrat aquests avanços signifi ca- seguretat interna: les formes de gravats en les accions de l’estat. La cada vegada més perseguits. Aques- pendència dels estaments judicials tius, les condicions polítiques i eco- govern adoptades pels estats i els població afectada considera que, en tes tendències podrien conduir a un està molt qüestionada. Els sistemes Al mateix temps, estem experimen- nòmiques en aquestes regions conti- models de desenvolupament. En l’entorn actual de globalització, els augment addicional de les violacions de control interns són o inexistents o tant un declivi en la qualitat del lide- nuen sent volàtils. Alguns d’aquests ambdós casos, els governs ignoren seus propis governs no són capaços i una futura crisi de drets humans no han pogut fer complir les normes ratge mundial i veiem que la manca països mostren signes visibles de les normes i els principis de drets o no volen adaptar-se a les difi cul- en aquesta regió. És imprescindible de drets humans en les pràctiques o

110 | eines 30 | desembre 2017 En les zones en confl icte s’imposen lleis especials o d’emergència per suspendre les llibertats fonamentals i restringir la possibilitat de recurs als tribunals civils

humans en detriment dels interessos tats que afronten. L’explotació del trobar enfocaments per al desenvo- de les comunitats més marginades. treball i l’esgotament del medi ambi- lupament econòmic que assegurin La reacció pública a la negació dels ent són algunes de les formes greus el progrés social i cultural de les drets econòmics, socials i culturals de violacions derivades dels nous persones a través de mitjans que no es converteix cada vegada més en la arranjaments econòmics. Sovint, les generin confl icte d’interessos entre raó de les manifestacions públiques poblacions indígenes són les que es les comunitats i que es converteixin de protesta. veuen més afectades per aquestes en la base de la lluita. violacions. En molts països, l’estabilitat en Les condicions polítiques i les pràcti- comptes del desenvolupament s’ha A la meva regió —el Pakistan—, les ques de governança adoptades pels convertit en un imperatiu que s’ha corporacions multinacionals i altres estats determinen principalment el d’aconseguir a través de l’ús de la agències no estatals han adquirit un grau de risc i inseguretat a què estan força estatal per reprimir els mo- enorme control sobre les vides i les exposades les persones en general viments populars i les veus de les llibertats de les persones. Hi ha di- i algunes comunitats en particular. protestes contra el desapoderament versos exemples en què s’ha utilitzat S’ha observat una debilitat apreciable econòmic i social. Aquestes acci- el poder coercitiu de l’Estat contra en l’estat de dret en diferents països ons han donat lloc a un augment comunitats i defensors dels drets on predominen les democràcies insu- del ressentiment públic contra les humans en moments en què s’inicia fi cients i no autènticament represen- autoritats i a una reducció de l’espai la pressió dels poderosos interessos tatives amb escassa o nul·la possibi- de diàleg. econòmics. litat de participació ciutadana i sense responsabilitat ni transparència. Els errors en l’agenda del desenvo- Els líders de comunitats indígenes lupament econòmic perseguits per i d’altres comunitats minoritàri- Al mateix temps, cada vegada s’uti- molts estats refl ecteixen àmpliament es, líders dels moviments contra litzen institucions públiques per a la creixent pobresa i exclusió social la desigualtat, mediambientals i perpetuar i enfortir els interessos de de grans sectors de la població. Les antiglobalització, líders sindicals i determinats sectors. Les institucions greus violacions dels drets econò- defensors dels drets de les persones per a la vigilància i la fi scalització pa- mics, socials i culturals han quedat desplaçades, migrants i refugiats són teixen inefi càcia i corrupció i la inde- gravats en les accions de l’estat. La cada vegada més perseguits. Aques- pendència dels estaments judicials població afectada considera que, en tes tendències podrien conduir a un està molt qüestionada. Els sistemes l’entorn actual de globalització, els augment addicional de les violacions de control interns són o inexistents o seus propis governs no són capaços i una futura crisi de drets humans no han pogut fer complir les normes o no volen adaptar-se a les difi cul- en aquesta regió. És imprescindible de drets humans en les pràctiques o

desembre 2017 | eines 30 | 111 El clima creat sota la premissa de la lluita contra el terrorisme L’imperatiu de la seguretat per justifi car la desviació de les normes ha creat la inestabilitat sense garantir la seguretat reconegudes dels drets humans s’ha plantejat deliberadament per condonar aquestes desviacions

polítiques adoptades per les institu- nacionals per protegir les persones Aquesta lluita de la comunitat pels creat per contrarestar actes de ter- els drets humans, sovint no obtenen manera més precisa en la Declaració cions estatals. d’accions arbitràries. drets humans contra el terrorisme i rorisme, ara representa una amena- ni una cosa ni l’altra i les minories i Universal de Drets Humans. La his- l’extremisme precedeix fi ns i tot els ça per a l’estat de dret i el respecte altres grups vulnerables en paguen tòria ha il·lustrat de forma eloqüent Les restriccions greus a la llibertat El clima creat sota la premissa de esdeveniments de l’11 de setembre dels drets humans. el preu. Aquestes nocions han com- l’estret lligam que vincula aquests d’informació, expressió i assemblea la lluita contra el terrorisme ha de 2001 a Nova York. Ha estat durant portat un assalt a l’estat de dret i als dos objectius. Les violacions dels imposades sobretot en nom de la creat la inestabilitat sense garantir molt de temps una activitat visible La percepció que l’imperatiu de drets humans que probablement es drets humans són gairebé sempre ideologia religiosa o la seguretat o la la seguretat. S’han adoptat mesu- pels drets humans en parts del món seguretat justifi ca la desviació de les veurà més arrelat si les tendències la causa subjacent o la conseqüèn- integritat de l’estat, en molts països res antiterroristes en entorns amb on les arrels del terrorisme són normes reconegudes dels drets hu- actuals no s’aturen o reverteixen. cia del deteriorament de la pau i la han limitat l’accés a la informació confl ictes polítics i, en molts casos, més fortes, i puc donar-vos diversos mans s’ha plantejat deliberadament seguretat. o llocs de violacions, frustrant així sota una depressió econòmica. Els exemples del Pakistan i l’Afganistan. per condonar aquestes desviacions. Els drets humans i el dret humani- els intents de controlar situacions i governs han utilitzat el clima actual Tanmateix, són aquests defensors Això ha fomentat la xenofòbia, la in- tari no estan redactats pensant en Acabar amb el confl icte armat i deixar-ne constància. La legislació per abusar dels poders reforçats dels drets humans que s’han con- tolerància i l’odi en moltes societats. la pau i l’estabilitat política, sinó que restablir la pau i la seguretat solen de la seguretat nacional s’ha imposat obtinguts en la campanya contra vertit en les veus més destacades en Altres fonts signifi catives de confl icte el propòsit bàsic d’aquest sistema requerir progressos en com abordar de forma més greu a molts països el terrorisme per atacar l’oposició assenyalar que moltes de les mesu- o tensió són la política d’identitat, jurídic és proporcionar als estats el les violacions de drets humans en del món. En alguns països, aquestes política, els moviments d’autodeter- res contra el terrorisme estan erosi- majors difi cultats en la gestió del marc que els permetés respondre curs i acabar amb la impunitat de lleis són part permanent del marc minació i els defensors dels drets onant les normes de drets humans i pluralisme i la diversitat, l’augment efi caçment fi ns i tot a les crisis més les violacions passades. Tanmateix, jurídic intern, que ha afeblit els efec- humans. insisteixen que la pau i la seguretat de la pobresa i la disminució del greus. Per tant, els drets humans és menys desafi ant identifi car les tes de qualsevol garantia de drets només es poden aconseguir d’acord paper de l’estat en la prestació de la mai no poden ser un luxe que es preocupacions dels drets humans fonamentals i ha afectat negativa- És cert que l’amenaça del terrorisme amb aquestes normes. seguretat social. pugui deixar de banda en moments i establir i ordenar el canvi que pot ment l’efi càcia dels mecanismes de representa un desafi ament seriós de difi cultats. generar condicions —polítiques, compliment. per a la pau i la seguretat. Els que En l’era posterior a l’11 de setembre La situació de les dones en molts econòmiques i socials— que per- busquen els drets de les minories o del 2001, molts estats han evitat països del món és particularment El dret internacional és la base que metin la realització d’aquests drets En les zones en confl icte, amb tensi- les dones, l’avançament de la causa el reconeixement que un confl ic- preocupant: els seus drets es violen ajudarà els estats a respondre de fonamentals. ons polítiques, s’imposen lleis espe- de la tolerància religiosa i l’allotja- te existent té les seves arrels en en nom de la religió i la cultura i es manera efi caç a les difi cultats que cials o d’emergència per suspendre ment de la diversitat ètnica o racial reclamacions polítiques o socials de tornen particularment vulnerables es presentin, incloses les conteses Els períodes repetits i prolongats de les llibertats fonamentals i restringir han estat algunes de les primeres diferents parts de la seva població i als prejudicis, a l’exclusió i a la repul- civils, la insurrecció armada i el ter- crisi política i la inestabilitat econò- la possibilitat de recurs als tribunals víctimes del terrorisme i de les el fracàs de l’estat per oferir soluci- sa pública no només per les forces rorisme. La preservació de la pau i la mica en moltes parts del món han civils. La introducció de les excep- diferents formes d’extremisme. Són ons equitatives. Han descrit la seva de l’estat sinó també per una varietat seguretat és un objectiu central de la restringit el progrés cap a un entorn cions a les normes, per exemple, també les persones que han estat al resposta a tot tipus d’oposició com d’actors socials. Carta de les Nacions Unides. La im- estable en què el respecte pels mitjançant una legislació especial front per combatre el terrorisme per a una forma de contraterrorisme. plementació i el respecte dels drets drets humans hi troba les millors de seguretat en general, o contra el tal de preservar les normes de pau i Aquesta tendència de desbaratar de- Senyores i senyors diputats, quan fonamentals és un altre objectiu garanties. Tot i que els estats han terrorisme en particular, ha afectat democràcia. liberadament el context del confl icte, les societats no qüestionen la idea bàsic, tal com s’ha refl ectit inicial- augmentat progressivament la seva la capacitat dels sistemes judicials l’emergència de l’estat d’excepció errònia del tracte entre la seguretat i ment en la Carta i que es defi neix de part de control, el paper de l’estat en

112 | eines 30 | desembre 2017 L’imperatiu de la seguretat per justifi car la desviació de les normes reconegudes dels drets humans s’ha plantejat deliberadament per condonar aquestes desviacions

creat per contrarestar actes de ter- els drets humans, sovint no obtenen manera més precisa en la Declaració rorisme, ara representa una amena- ni una cosa ni l’altra i les minories i Universal de Drets Humans. La his- ça per a l’estat de dret i el respecte altres grups vulnerables en paguen tòria ha il·lustrat de forma eloqüent dels drets humans. el preu. Aquestes nocions han com- l’estret lligam que vincula aquests portat un assalt a l’estat de dret i als dos objectius. Les violacions dels La percepció que l’imperatiu de drets humans que probablement es drets humans són gairebé sempre seguretat justifi ca la desviació de les veurà més arrelat si les tendències la causa subjacent o la conseqüèn- normes reconegudes dels drets hu- actuals no s’aturen o reverteixen. cia del deteriorament de la pau i la mans s’ha plantejat deliberadament seguretat. per condonar aquestes desviacions. Els drets humans i el dret humani- Això ha fomentat la xenofòbia, la in- tari no estan redactats pensant en Acabar amb el confl icte armat i tolerància i l’odi en moltes societats. la pau i l’estabilitat política, sinó que restablir la pau i la seguretat solen Altres fonts signifi catives de confl icte el propòsit bàsic d’aquest sistema requerir progressos en com abordar o tensió són la política d’identitat, jurídic és proporcionar als estats el les violacions de drets humans en majors difi cultats en la gestió del marc que els permetés respondre curs i acabar amb la impunitat de pluralisme i la diversitat, l’augment efi caçment fi ns i tot a les crisis més les violacions passades. Tanmateix, de la pobresa i la disminució del greus. Per tant, els drets humans és menys desafi ant identifi car les paper de l’estat en la prestació de la mai no poden ser un luxe que es preocupacions dels drets humans seguretat social. pugui deixar de banda en moments i establir i ordenar el canvi que pot de difi cultats. generar condicions —polítiques, La situació de les dones en molts econòmiques i socials— que per- països del món és particularment El dret internacional és la base que metin la realització d’aquests drets preocupant: els seus drets es violen ajudarà els estats a respondre de fonamentals. en nom de la religió i la cultura i es manera efi caç a les difi cultats que tornen particularment vulnerables es presentin, incloses les conteses Els períodes repetits i prolongats de als prejudicis, a l’exclusió i a la repul- civils, la insurrecció armada i el ter- crisi política i la inestabilitat econò- sa pública no només per les forces rorisme. La preservació de la pau i la mica en moltes parts del món han de l’estat sinó també per una varietat seguretat és un objectiu central de la restringit el progrés cap a un entorn d’actors socials. Carta de les Nacions Unides. La im- estable en què el respecte pels plementació i el respecte dels drets drets humans hi troba les millors Senyores i senyors diputats, quan fonamentals és un altre objectiu garanties. Tot i que els estats han les societats no qüestionen la idea bàsic, tal com s’ha refl ectit inicial- augmentat progressivament la seva errònia del tracte entre la seguretat i ment en la Carta i que es defi neix de part de control, el paper de l’estat en

desembre 2017 | eines 30 | 113 Cal una relació creativa entre els estats i la societat civil, de manera que la dignitat i la seguretat de les persones se situïn al centre de qualsevol enfocament cap a la governança

la protecció ha disminuït. Aquestes també per conferir el dret al control Hi ha molts reptes que ja estan pro- tendències continuen obstaculitzant dels recursos naturals, contribuiran vant la voluntat de la comunitat inter- el progrés de la democràcia, el res- a portar la pau a les comunitats. nacional per promoure l’allotjament i pecte dels drets humans i l’estat de Aquesta aposta requereix una relació la tolerància amb la fi nalitat d’evitar dret així com el potencial del desen- creativa entre els estats i la societat l’erosió de la pau i l’harmonia. Acabo volupament. civil, de manera que la dignitat i la amb l’esperança ferventment formal seguretat de les persones se situïn al que aquest resultat a nivell interna- Una elecció intel·ligent i creativa del centre de qualsevol enfocament cap cional allunyi el món de les crisis a mecanisme nacional i internacional a la governança. Un desenvolupa- les quals ens enfrontem avui i que la és vital, no només per enfortir la de- ment signifi catiu en els últims anys gent aprengui el valor de la convivèn- mocràcia i l’estat de dret, sinó també és la creixent fortalesa i capacitat de cia i el progrés compartits. p per contrarestar de manera efec- les societats civils en moltes parts tiva les tendències que amenacen del món. Els actors de la societat ci- aquestes perspectives com l’extre- vil han tingut un paper important en misme i la intolerància. Cal pro- induir el reconeixement per part dels moure processos electorals infor- estats dels conceptes de democràcia mats que garanteixin democràcies participativa, transparència i respon- genuïnament representatives amb sabilitat. un ampli espai per a la participació ciutadana i sistemes de responsabi- Al mateix temps, els defensors dels litat creïble. drets humans i altres actors de la societat civil han adoptat iniciatives Els sistemes judicials efectius han importants per a les comunitats de ser recolzats per la independèn- que continuen tenint prejudicis que cia judicial completa si les persones impulsen la conducta social cap a la reben benefi cis reals de les protecci- discriminació, l’odi i la violència. La ons que normalment estan disponi- cooperació internacional i el sentit bles en virtut d’un marc constitucio- de responsabilitat col·lectiva per nal. Les iniciatives per a l’enfortiment posar fi a la violència segueixen sent legal dels qui menys tenen per alleu- elements crítics per eliminar les jar l’exclusió social i la discriminació, principals amenaces per a la pau i la l’explotació del treball, el desallotja- seguretat. ment de la terra i el desplaçament, i

114 | eines 30 | desembre 2017 desembre 2017 | eines 30 | 115 clàssic Manifest Russell-Einstein

L’1 de març de 1954 els EUA van En la tràgica situació que afronta la que a un altre. Tots, de la mateixa desastres més petits que s’haurien sols per a una minoria però, per a la detonar a l’Atol de Bikini —Illes humanitat, creiem que els científi cs manera, estan en perill, i si el perill d’afrontar. Si tothom, a Londres, Nova majoria, una lenta tortura de malaltia Marshall— la bomba d’hidrògen s’haurien de reunir en assemblea és entès, hi ha esperança que tots, York i Moscou, fos exterminat, el món i desintegració. Castle Bravo. Va ser una explosió per avaluar els perills que han sorgit col·lectivament, l’evitin. podria recuperar-se del cop en uns sense precedents i va crear una com a resultat del desenvolupament quants segles. Però ara sabem, espe- Eminents homes de ciència i autori- contaminació radioactiva genera- d’armes de destrucció massiva, i per Hem d’aprendre a pensar d’una cialment des de la prova de Bikini, tats en estratègia militar han avisat litzada. Era el temps de la Guerra buscar una solució en l’esperit de manera nova. Hem d’aprendre a que les bombes nuclears poden reiteradament sobre aquests perills. Freda i la cursa armamentística l’esbós adjunt. preguntar-nos a nosaltres mateixos, ampliar gradualment la destrucció Cap d’ells no dirà que els pitjors entre nord-americans i soviètics no quines mesures poden ser preses en una àrea molt per sobre de la que resultats siguin segurs. El que diuen semblava no tenir aturador. Estem parlant, en aquesta ocasió, per donar la victòria militar al grup inicialment havíem suposat. és que aquests resultats són possi- Bertrand Russell no com a membres d’aquesta o que preferim, perquè ja no hi ha me- bles, i que ningú no pot estar segur Filòsof i matemàtic gal·lès En aquest context, Bertran Russell aquella nació, continent o credo, sinó sures d’aquest tipus; la pregunta que Ha estat establert sobre bases molt que no siguin duts a terme. No hem (1872-1970) va redactar un text amb el suport com a éssers humans, membres de ens hem de fer és: quines mesures autoritzades que una bomba cons- vist, encara, que els punts de vista d’Albert Einstein i nou prestigiosos l’espècie Home, la continuació de poden ser preses per prevenir una truïda ara tindrà 2.500 vegades més dels experts en aquest tema depen- científi cs més. L’anomenat Manifest l’existència de la qual està en dubte. resposta militar les conseqüències poder que la que va destruir Hiros- guin dels seus punts de vista polítics Russell-Einstein es va fer públic el El món és ple de confl ictes; i planant de la qual seran desastroses per a hima. Una bomba així, si explotés o dels seus prejudicis. Depenen, 9 de juliol de 1955 al Caxton Hall de com una ombra per sobre de tots els totes les parts. prop del sòl o sota l’aigua, enviaria només, en la mesura que ho han Londres emplaçant als líders mun- confl ictes menors, el combat titànic partícules radioactives a les capes revelat les nostres investigacions, de dials a buscar solucions pacífi ques entre comunisme i anticomunisme. El gran públic, i fi ns i tot molts ho- més altes de l’atmosfera. Aquestes l’extensió del coneixement particu- al confl icte internacional i a renun- mes en posicions d’autoritat, no s’ha partícules van caient gradualment lar de l’expert. Hem vist que els qui ciar a l’armament nuclear. Gairebé tothom amb consciència adonat del que suposaria una guerra i atenyen la superfície de la terra més coses saben són també els més política té fermes opinions sobre un amb bombes nuclears. El gran públic en forma de dutxa o pluja mortal. pessimistes. Pocs dies després, el fi lantrop o més d’aquests temes; però vo- encara pensa en termes de destruc- Fou aquesta pluja la que va infectar nord-americà Cyrus Eaton s’oferia a lem que vosaltres, si podeu, deixeu ció de ciutats. S’entén que les noves els pescadors japonesos i les seves Vet aquí, doncs, el problema que us organitzar el congrés que reclama de banda aquestes opinions i us bombes són més poderoses que les captures de peix. Ningú no sap amb presentem, sever i terrible i indefu- la crida a Pugwash, al Canadà. Així, considereu vosaltres mateixos tan velles, i que mentre una bomba A po- quina amplitud aquestes partícules gible: posarem punt i fi nal a la raça el 1957 es va celebrar la primera sols com a membres d’una espècie dia arrasar Hiroshima, una bomba H podrien arribar a ser difoses, però humana o la humanitat renunciarà Conferència Pugwash de Ciència biològica que ha tingut una història podria arrasar les ciutats més grans, les veus més autoritzades coincidei- a la guerra? La gent no afrontarà i Afers Mundials, la qual des de notable i la desaparició de la qual com Londres, Nova York i Moscou. xen a afi rmar que una guerra amb aquesta alternativa perquè és massa llavors celebra anualment una ningú no pot desitjar. bombes-H possiblement posaria difícil abolir la guerra. trobada de científi cs, intel·lectuals Evidentment, en una guerra amb fi a la raça humana. Es tem que si i humanistes per debatre sobre els Procurarem no dir ni una sola parau- bombes H es destruirien grans s’utilitzen moltes bombes, hi haurà L’abolició de la guerra requereix principals reptes de la humanitat. la que pugui referir-se a un grup més ciutats. Però aquest és un dels una mort universal, sobtada tan ingrates limitacions de la sobirania

116 | eines 30 | desembre 2017 que a un altre. Tots, de la mateixa desastres més petits que s’haurien sols per a una minoria però, per a la manera, estan en perill, i si el perill d’afrontar. Si tothom, a Londres, Nova majoria, una lenta tortura de malaltia és entès, hi ha esperança que tots, York i Moscou, fos exterminat, el món i desintegració. col·lectivament, l’evitin. podria recuperar-se del cop en uns quants segles. Però ara sabem, espe- Eminents homes de ciència i autori- Hem d’aprendre a pensar d’una cialment des de la prova de Bikini, tats en estratègia militar han avisat manera nova. Hem d’aprendre a que les bombes nuclears poden reiteradament sobre aquests perills. preguntar-nos a nosaltres mateixos, ampliar gradualment la destrucció Cap d’ells no dirà que els pitjors no quines mesures poden ser preses en una àrea molt per sobre de la que resultats siguin segurs. El que diuen per donar la victòria militar al grup inicialment havíem suposat. és que aquests resultats són possi- que preferim, perquè ja no hi ha me- bles, i que ningú no pot estar segur sures d’aquest tipus; la pregunta que Ha estat establert sobre bases molt que no siguin duts a terme. No hem ens hem de fer és: quines mesures autoritzades que una bomba cons- vist, encara, que els punts de vista poden ser preses per prevenir una truïda ara tindrà 2.500 vegades més dels experts en aquest tema depen- resposta militar les conseqüències poder que la que va destruir Hiros- guin dels seus punts de vista polítics de la qual seran desastroses per a hima. Una bomba així, si explotés o dels seus prejudicis. Depenen, totes les parts. prop del sòl o sota l’aigua, enviaria només, en la mesura que ho han partícules radioactives a les capes revelat les nostres investigacions, de El gran públic, i fi ns i tot molts ho- més altes de l’atmosfera. Aquestes l’extensió del coneixement particu- mes en posicions d’autoritat, no s’ha partícules van caient gradualment lar de l’expert. Hem vist que els qui adonat del que suposaria una guerra i atenyen la superfície de la terra més coses saben són també els més amb bombes nuclears. El gran públic en forma de dutxa o pluja mortal. pessimistes. encara pensa en termes de destruc- Fou aquesta pluja la que va infectar ció de ciutats. S’entén que les noves els pescadors japonesos i les seves Vet aquí, doncs, el problema que us bombes són més poderoses que les captures de peix. Ningú no sap amb presentem, sever i terrible i indefu- velles, i que mentre una bomba A po- quina amplitud aquestes partícules gible: posarem punt i fi nal a la raça dia arrasar Hiroshima, una bomba H podrien arribar a ser difoses, però humana o la humanitat renunciarà podria arrasar les ciutats més grans, les veus més autoritzades coincidei- a la guerra? La gent no afrontarà com Londres, Nova York i Moscou. xen a afi rmar que una guerra amb aquesta alternativa perquè és massa bombes-H possiblement posaria difícil abolir la guerra. Evidentment, en una guerra amb fi a la raça humana. Es tem que si bombes H es destruirien grans s’utilitzen moltes bombes, hi haurà L’abolició de la guerra requereix ciutats. Però aquest és un dels una mort universal, sobtada tan ingrates limitacions de la sobirania

desembre 2017 | eines 30 | 117 nacional. Però allò que potser im- sevol acord entre l’Est i l’Oest és bo éssers humans: recordeu la vostra pedeix entendre la situació més que en la mesura que tendeix a disminuir humanitat i oblideu la resta. Si ho cap altra cosa és que el terme «hu- la tensió. Segon, l’abolició d’armes podeu fer, el camí resta obert cap a manitat» sona vague i abstracte. La termonuclears, si cada bàndol un nou paradís; si no podeu, s’estén gent amb prou feines s’adona que el cregués que l’altre se n’ha desempa- davant vostre el risc d’una mort perill els afecta a ells i als seus fi lls llegat sincerament, reduiria el temor universal. i als seus néts, i no tan sols a una a un atac sobtat a l’estil del de Pearl humanitat entesa de manera difusa. Harbour, que ara mateix manté les Resolució: Amb prou feines comprenen que ells, dues parts en un estat d’aprehensió individualment, i els qui ells estimen nerviosa. Hauríem d’acollir, doncs, Convidem aquest Congrés i, a través estan en perill imminent de morir un acord com aquest només com un seu, els científi cs d’arreu del món i el d’una manera angoixant. I per això primer pas. gran públic a subscriure la resolució confi en que es pugui permetre que següent: la guerra continuï, a condició que les Molts de nosaltres no tenim opinions armes modernes siguin prohibides. neutrals però, com a éssers humans, En vistes al fet que en algun mo- hem de recordar que, si els pro- ment, armes nuclears de guerra Aquesta esperança és il·lusòria. blemes entre Est i Oest han de ser mundial seran utilitzades, i que Siguin quins siguin els acords de no decidits d’alguna manera que pugui aquestes armes amenacen la con- utilitzar bombes-H als quals s’hagi donar cap possible satisfacció a tinuació de l’existència de la huma- arribat en temps de pau, deixaran de algú, tant comunistes com anticomu- nitat, urgim els governs del món a ser considerats vàlids en temps de nistes, tant asiàtics com europeus, adonar-se i a reconèixer públicament guerra i tots dos bàndols s’afanyaran tant blancs com negres, aleshores que el seu objectiu no pot ser perse- a fabricar bombes-H tan aviat com aquests problemes no poden ser re- guit per mitjà d’una guerra mundial, i comenci la guerra, perquè, si un bàn- solts per mitjà de la guerra. Hem de els urgim, en conseqüència, a trobar dol en fabrica i l’altre no, el bàndol desitjar que això sigui comprès tant mitjans pacífi cs per a la resolució de que en fabriqui sortirà inevitable- a l’Est com a l’Oest. tots els temes de disputa entre ells. ment victoriós. S’estén davant nostre, si ho escollim, Hermann J. Muller Fins i tot un acord de renunciar a les un continu progrés de felicitat, conei- Max Born Linus Pauling armes nuclears com a part d’una xement i saviesa. Triarem, en canvi, Percy W. Bridgman Cecil F. Powell reducció d’armament no aportaria la mort perquè no som capaços Albert Einstein Józef Rotblat una solució defi nitiva; obtindria certs d’oblidar les nostres disputes? Fem Leopold Infeld Bertrand Russell propòsits importants. Primer, qual- una crida, com a éssers humans, als Frédéric Joliot-Curie Hideki Yukawa. p

118 | eines 30 | desembre 2017 Hermann J. Muller Linus Pauling Cecil F. Powell Józef Rotblat Bertrand Russell Hideki Yukawa. p

desembre 2017 | eines 30 | 119 Es tracta de descobrir homes i dones que fan la història quotidiana, aquests anònims que no surten als llibres però que sense ells no s’hagués pogut transmetre la història tribut Emmanuel Le Roy Ladurie

que no surten als llibres però que a la capacitat per enllaçar histò- emocionant, abundant d’idees noves, sense ells no s’hagués pogut trans- ries sorgides de Jaume Fournier Le Roy Ladurie arriba a donar una metre la història— que no saben (1280-1342) —el futur papa Benet presència als més pobres d’aquest escriure però que saben transmetre. XII—, bisbe inquisidor de Pàmies, vilatge, pobres en la seua vida però desagradable, però d’una increïble d’una llibertat d’esperit i d’una Un dels més grans erudits, de l’es- habilitat per fer parlar el testimoni, riquesa interior extraordinàries. Sen- cola dels Annales, i que va enriquir el sospitós, l’acusat. La seva tasca zills però profunds, com per exemple la meua visió i mirada d’historiadora consisteix en perseguir, els «fets», és l’últim prefecte, Guillem de Belibasta és sens dubte Emmanuel Le Roy a dir, l’heretgia, recurrent en aquest (c.1280-1321). Aquest llibre ens fa Ladurie (1929), catedràtic al Collège lloc muntanyós a fi d’extirpar-la. I retornar en aquest món perdut però Martina Camiade Com a historiadora m’he sentit de France i membre de l’Académie com a exemple, s’explica com obliga captivant. Catedràtica d’Estudis Catalans de vinculada al corrent de la Nouvelle des sciences morals et politiques de els habitants condemnats a explicar Montaillou, village occitan la Universitat de Perpinyà Histoire de l’escola dels Annales. l’Institut de France. Amb el seu as- totes les seves vivències. Le Roy La- de 1294 à 1324 Via Domícia i membre de l’IEC Aquest corrent proposa una visió saig sobre Montaillou, vilatge occitan durie utilitza com a font precisament Emmanuel Le Roy Ladurie [email protected] oberta i de camp ampli de la història de 1294 à 1324 obra que va tenir un el registre d’inquisició de 1326 que Gallimard que desplaça l’interès de l’histo- èxit editorial sense precedents, ens revela 25 anys d’enquestes i inter- París, 1975 riador cap a altres horitzons més trobem davant d’una història que rogatoris aconseguint una crònica enllà de les dades com: el paisatge, narra 30 anys del dia a dia d’un petit precisa del poble. Calia dissecar, Més enllà dels dies històrics, la les mentalitats, la demografi a, la poble. De Mantalhhon, un poble aïllat classifi car, vestir tota aquesta massa Història en majúscules s’escriu a moral... en l’alta Arieja, a 1.300 metres d’al- de confessions, d’historietes, de xa- través de petites històries de la vida titud, en un país de muntanya tocant farderies i Le Roy Ladurie ho fa d’una quotidiana. Perquè per entendre un Aquesta forma d’entendre la història Catalunya, ho podrem saber tot du- manera magistral. És com un quadre una època cal entendre cada petit re- comporta un canvi i pressuposa una rant una generació de la gent que hi on l’ull es passeja d’un detall a lat de vida de la gent que l’ha viscut. concepció molt diferent del paper viu. Dues-centes ànimes de les quals l’altre sense cansar-se, admiratiu de Això és el que ens demana la història de l’historiador. Així s’observen sabem què pensen, què mengen, què l’escena que ens captiva. Al rerefons, social de l’escola dels Annales, i això les formes d’ocupació del sòl, les diuen, com es vesteixen, tot sobre la com amagats per un vel, no paren de és el que fa magistralment aquest tècniques de producció, les formes seua vida en aquest petit poble de passar omnipresents els càtars, els llibre: descriure el pas dels anys d’un de poblament, les àrees senyorials, muntanya. autoanomenats «bonhomes». petit poble per retratar una cultura les pràctiques comunitàries sobre i unes formes de viure, per, a partir la llarga durada. El nostre territori Aquesta visió ecològica extraor- Tenim davant nostre una minuci- d’aquelles històries protagonitzades d’historiador s’enriqueix. Es tracta de dinària, arqueològica, sociològica, osa anàlisi del dualisme medieval per gent normal, construir el relat descobrir homes i dones que fan la antropològica, psicològica amb i un assaig d’explicació sintètica d’una generació, escriure la Història història quotidiana, aquests anònims què es fonamenta el llibre, es deu del règim social. Lectura fascinant, d’un país, durant l’època medieval. p

120 | eines 30 | desembre 2017 Es tracta de descobrir homes i dones que fan la història quotidiana, aquests anònims que no surten als llibres però que sense ells no s’hagués pogut transmetre la història

a la capacitat per enllaçar histò- emocionant, abundant d’idees noves, ries sorgides de Jaume Fournier Le Roy Ladurie arriba a donar una (1280-1342) —el futur papa Benet presència als més pobres d’aquest XII—, bisbe inquisidor de Pàmies, vilatge, pobres en la seua vida però desagradable, però d’una increïble d’una llibertat d’esperit i d’una habilitat per fer parlar el testimoni, riquesa interior extraordinàries. Sen- el sospitós, l’acusat. La seva tasca zills però profunds, com per exemple consisteix en perseguir, els «fets», és l’últim prefecte, Guillem de Belibasta a dir, l’heretgia, recurrent en aquest (c.1280-1321). Aquest llibre ens fa lloc muntanyós a fi d’extirpar-la. I retornar en aquest món perdut però com a exemple, s’explica com obliga captivant. els habitants condemnats a explicar Montaillou, village occitan totes les seves vivències. Le Roy La- de 1294 à 1324 durie utilitza com a font precisament Emmanuel Le Roy Ladurie el registre d’inquisició de 1326 que Gallimard revela 25 anys d’enquestes i inter- París, 1975 rogatoris aconseguint una crònica precisa del poble. Calia dissecar, Més enllà dels dies històrics, la classifi car, vestir tota aquesta massa Història en majúscules s’escriu a de confessions, d’historietes, de xa- través de petites històries de la vida farderies i Le Roy Ladurie ho fa d’una quotidiana. Perquè per entendre un manera magistral. És com un quadre una època cal entendre cada petit re- on l’ull es passeja d’un detall a lat de vida de la gent que l’ha viscut. l’altre sense cansar-se, admiratiu de Això és el que ens demana la història l’escena que ens captiva. Al rerefons, social de l’escola dels Annales, i això com amagats per un vel, no paren de és el que fa magistralment aquest passar omnipresents els càtars, els llibre: descriure el pas dels anys d’un autoanomenats «bonhomes». petit poble per retratar una cultura i unes formes de viure, per, a partir Tenim davant nostre una minuci- d’aquelles històries protagonitzades osa anàlisi del dualisme medieval per gent normal, construir el relat i un assaig d’explicació sintètica d’una generació, escriure la Història del règim social. Lectura fascinant, d’un país, durant l’època medieval. p

desembre 2017 | eines 30 | 121 La pel·lícula narra la fi de la raó. El fracàs de l’ésser humà. Sublim per això mateix

fi lmoteca Werckmeister harmóniák

Werckmeister harmóniák [Les har- xen els carrers de la ciutat. Tampoc només creu en els astres. Fascinat destrossen. Una escena silenciosa. monies de Werckmeister], dirigida no cal —la mateixa pel·lícula és un pel seu moviment, cada nit, s’apropa Malgrat el títol, només es repeteix pels directors hongaresos Béla Tarr joc d’elisions—, però és un fet al qual a la taverna del poble per fer-hi una una única melodia en tota la pel·lí- (1955) i Ágnes Hranitzky (1945) i s’al·ludeix en la mateixa trama, ja representació, i els borratxos l’espe- cula, leitmotiv d’alguna cosa que no classifi cada entre les deu millors que serà el motiu pel qual un dels ren. Aquí és on arrenca la pel·lícula, sabem, però que entendrem més pel·lícules de la història del cinema, dos protagonistes, György Eszter, un amb la seqüència fi xa d’un noi, abillat tard. Els homes, determinats, arriben narra en clau poètica una revolució. musicòleg —venerat intel·lectual—, amb l’uniforme de carter, que fa que armats amb bastons fi ns a una es veurà forçat a abandonar la seva els homes allà reunits representin el banyera amagada rere una cortina. Basada en un altre prodigi —aquest autoreclusió d’un món exterior minat sistema solar —un, farà de sol, l’altre Quan l’aparten apareix un home molt literari—, la novel·la Az ellenállás per la grolleria i l’estupidesa. de Terra, l’altre de lluna— i els fa vell, nu, que també espera, ara ja, la Betsabé Garcia melankóliája [Melangia de la resis- dansar com ho fan els planetes. La seva mort. La veritat es desvetlla i la Filòloga i escriptora tència] de l’autor hongarès László Eszter viu entregat a la seva inda- teoria del seu moviment i el silenci música sona. L’ésser humà destrueix [email protected] Krasznahorkai (1954) explica els fets gació sobre les harmonies bàsiques ens introdueix en la trama i el lligam per inconsciència de la realitat. Rea- insòlits que es desenvolupen al vol- que es troben en les grans composi- entre aquests dos personatges. El litat només fruit d’una manipulació. tant de l’arribada d’un circ ambulant cions per arribar a la conclusió que somiador manipulable i el nihilista en alguna ciutat hongaresa. L’espec- tals escales musicals són falses. convençut, que torna a sortir al car- Metàfora sobre la lògica de l’engany. tacle central és una balena gegant No existeixen. La qüestió tècnica es rer davant l’amenaça de la seva dona «La fi de la idea que les conseqüèn- dissecada, que instal·len a la plaça transforma en un dilema fi losòfi c i de tornar a viure amb ell si no l’ajuda cies poden calcular-se, la fi de la de la vil·la. El prodigi s’acompanya d’aquí Ezster arriba a la conclusió — a organitzar un comitè de neteja. Un il·lusió que els esdeveniments són també pels discursos d’un personat- diu a la novel·la— que les persones pla que aconseguirà manipulant el previsibles», diu l’autor. La fi de Werckmeister harmóniák ge, anomenat el «príncep», que —se- viuen en una mena de febre continua jove Valuska. la raó. El fracàs de l’ésser humà. Béla Tarr i Ágnes Hranitzky gons ens expliquen els habitants— fa a l’espera de quelcom que desconei- Sublim per això mateix. p 2001 uns discursos corprenedors. xen, tot confi ant en alguna cosa mal- Són els ulls de Valuska, emocionat grat tenir tots els indicis en contra per l’arribada de la balena, els que El circ arriba en un moment en què d’aquesta creença, mentre que cada ens mostren com tota una munió passen tot de coses misterioses que dia que passa els fa ser conscients d’homes es concentren a la plaça, ningú no aconsegueix explicar-se. Tot de la inutilitat de tota espera i de silenciosos, a l’espera de quelcom ha anat deixant de funcionar. No hi tota esperança. que desconeixen, i nosaltres, com ha enllumenat als carrers. Els edifi - a espectadors, també. Els fets es cis es veuen afectats per una impa- La novel·la ens ho explica, la pel·lícu- desencadenen. La revolució està rable decadència i, encara que no ho la ens ho mostra. Eszter no està sol. en marxa. Els mateixos homes que veiem a les imatges, la novel·la ens Gaudeix de l’admiració i l’amistat del eren a la plaça entren en un hospi- explica com les escombraries cobrei- típic beneit de poble. Janos Valuska tal on apallissen els malalts, tot ho

122 | eines 30 | desembre 2017 La pel·lícula narra la fi de la raó. El fracàs de l’ésser humà. Sublim per això mateix

només creu en els astres. Fascinat destrossen. Una escena silenciosa. pel seu moviment, cada nit, s’apropa Malgrat el títol, només es repeteix a la taverna del poble per fer-hi una una única melodia en tota la pel·lí- representació, i els borratxos l’espe- cula, leitmotiv d’alguna cosa que no ren. Aquí és on arrenca la pel·lícula, sabem, però que entendrem més amb la seqüència fi xa d’un noi, abillat tard. Els homes, determinats, arriben amb l’uniforme de carter, que fa que armats amb bastons fi ns a una els homes allà reunits representin el banyera amagada rere una cortina. sistema solar —un, farà de sol, l’altre Quan l’aparten apareix un home molt de Terra, l’altre de lluna— i els fa vell, nu, que també espera, ara ja, la dansar com ho fan els planetes. La seva mort. La veritat es desvetlla i la teoria del seu moviment i el silenci música sona. L’ésser humà destrueix ens introdueix en la trama i el lligam per inconsciència de la realitat. Rea- entre aquests dos personatges. El litat només fruit d’una manipulació. somiador manipulable i el nihilista convençut, que torna a sortir al car- Metàfora sobre la lògica de l’engany. rer davant l’amenaça de la seva dona «La fi de la idea que les conseqüèn- de tornar a viure amb ell si no l’ajuda cies poden calcular-se, la fi de la a organitzar un comitè de neteja. Un il·lusió que els esdeveniments són pla que aconseguirà manipulant el previsibles», diu l’autor. La fi de Werckmeister harmóniák jove Valuska. la raó. El fracàs de l’ésser humà. Béla Tarr i Ágnes Hranitzky Sublim per això mateix. p 2001 Són els ulls de Valuska, emocionat per l’arribada de la balena, els que ens mostren com tota una munió d’homes es concentren a la plaça, silenciosos, a l’espera de quelcom que desconeixen, i nosaltres, com a espectadors, també. Els fets es desencadenen. La revolució està en marxa. Els mateixos homes que eren a la plaça entren en un hospi- tal on apallissen els malalts, tot ho

desembre 2017 | eines 30 | 123 llibreria

Últimos testigos. Los niños La vida que aprenc La renta básica en la era Nosaltres les fusterianes La gran brecha. Qué hacer de la Segunda Guerra Mundial Carles Capdevila de las grandes desigualdades Diverses autores con las sociedades desiguales Svetlana Alexievich Arcàdia David Casasses i Daniel Raventós 3i4 Joseph Stiligtz Punto de Lectura Barcelona, 2017 Ediciones de Intervención Cultural València, 2017 Punto de Lectura Barcelona, 2017 Vilassar de Dalt, 2017 Barcelona, 2017

Durant la Segona Guerra Mundial El que ens nou, el que ens fa viure. Enmig d’una crisi econòmica que no De llibres sobre Joan Fuster n’hi ha En aquest llibre, el Nobel d’Economia més de tretze milions de nens van Aquelles petites grans coses impres- ha fet més que potenciar les desi- hagut molts i n’hi haurà més. No Joseph Stiligtz situa la desigualtat morir a causa del confl icte. Però cindibles. Carles Capdevila amb el gualtats socials arreu del planeta en va, és un dels personatges més com la gran problemàtica per fer a més, milers i milers van quedar seu estil inconfusible, amb la seva i enfortir els grans poders econò- importants del pensament al nostre sostenible la prosperitat. Com es pot orfes. Els relats d’aquests nens orfes persistent intenció de fer un periodis- mics, pot resultar sorprenent que es país. Però aquest volum té quelcom mantenir un creixement econòmic és la matèria amb què es confi gura me del dia a dia, allunyat del soroll de plantegin propostes a contracorrent. de particular. Són més de cent noms a llarg termini si els ingressos de aquesta obra inèdita de la Premi la immediatesa de l’actualitat, retrata És en aquest moment, però, quan i visions de dones que parlen de la gran majoria de ciutadans no els Nobel de Literatura Svetlana Alexie- els moments i els elements claus de més necessàries són. Aquest llibre l’escriptor de Sueca. Més de cent ofereix la possibilitat de cobrir les vich. Un llibre carregat d’emoció per la vida. En aquest recull d’articles que pretén exposar el perquè la renda maneres d’entendre’l i d’analitzar-lo. necessitats bàsiques? L’autor defen- narrar una de les majors tragèdies publicava diàriament al diari Ara, es bàsica no només és un mitjà positiu Les autores, d’arreu dels Països sa que creixement i equitat no són de la història recent d’Europa. mostra tot l’univers Capdevila on par- en qualsevol situació econòmica Catalans, en parlen fent referència incompatibles i que una economia al la d’educació, de tenir cura els uns —ja que garanteix poder cobrir les al llegat de Fuster i la seva presèn- servei general i una democràcia més dels altres, de sanitat, de la condició necessitats materials al conjunt de la cia en el pensament contemporani, justa són possibles. p humana i les contradiccions... i altre població— sinó que en temps de crisi dibuixant un personatge imprescin- cop d’educació. Càpsules vitals per a és una mesura imprescindible per no dible per a entendre el present i el descobrir-se a si mateix. deixar a ningú enrere. futur del nostre país.

124 | eines 30 | desembre 2017 La renta básica en la era Nosaltres les fusterianes La gran brecha. Qué hacer de las grandes desigualdades Diverses autores con las sociedades desiguales David Casasses i Daniel Raventós 3i4 Joseph Stiligtz Ediciones de Intervención Cultural València, 2017 Punto de Lectura Vilassar de Dalt, 2017 Barcelona, 2017

Enmig d’una crisi econòmica que no De llibres sobre Joan Fuster n’hi ha En aquest llibre, el Nobel d’Economia ha fet més que potenciar les desi- hagut molts i n’hi haurà més. No Joseph Stiligtz situa la desigualtat gualtats socials arreu del planeta en va, és un dels personatges més com la gran problemàtica per fer i enfortir els grans poders econò- importants del pensament al nostre sostenible la prosperitat. Com es pot mics, pot resultar sorprenent que es país. Però aquest volum té quelcom mantenir un creixement econòmic plantegin propostes a contracorrent. de particular. Són més de cent noms a llarg termini si els ingressos de És en aquest moment, però, quan i visions de dones que parlen de la gran majoria de ciutadans no els més necessàries són. Aquest llibre l’escriptor de Sueca. Més de cent ofereix la possibilitat de cobrir les pretén exposar el perquè la renda maneres d’entendre’l i d’analitzar-lo. necessitats bàsiques? L’autor defen- bàsica no només és un mitjà positiu Les autores, d’arreu dels Països sa que creixement i equitat no són en qualsevol situació econòmica Catalans, en parlen fent referència incompatibles i que una economia al —ja que garanteix poder cobrir les al llegat de Fuster i la seva presèn- servei general i una democràcia més necessitats materials al conjunt de la cia en el pensament contemporani, justa són possibles. p població— sinó que en temps de crisi dibuixant un personatge imprescin- és una mesura imprescindible per no dible per a entendre el present i el deixar a ningú enrere. futur del nostre país.

desembre 2017 | eines 30 | 125 • DE SEMBRE 2C1 6 2 eines ' e1nes LA CIENCIA ECONOMICA ACONSEGUIU ENCRISI ELS NÚMEROS ANTERIORS ei nes@i rla.ca t

FUNDACIÓ JOSEP IRLA

[ STIU 2016 JUNY 2017 25 eines DECIDIR EL PAÍS: EL REGNE EL PROCÉS D'ESPANYA: CONSTITUENT UN PROJECTE OLIGARQUIC

TARD::J R 2J 16 S:::TEMBRE 20 17 PA'iSOS CATALANS, LA GLOBALITZACIÓ RITMES D'UN 1 LA CRISI DE LA PROJECTE DEMOCRACIA COMPARTIT

30 30 eines u ci ó? eines l o e vo

portal fòrum fINESTRA Catalanitat en el segle XXI: Mercè Barceló: “Els drets humans no poden a me n t nació i sobirania “L’independentisme és ser mai un luxe que es pugui Josep-Maria Terricabras una reivindicació de més deixar de banda en moments democràcia, no de més nació” de dificultats” connexions Una conversa amb Ester Capella Hina Jilani Les múltiples ànimes de la nació Peter A. Kraus variables CLÀSSIC L’Estat espanyol i la confiança Manifest Russell-Einstein La sobirania nacional, avui en les institucions: Bertrand Russell Joan Lluís Pérez Francesch un fet generacional Sergi Cristóbal Jané TRIBUT El concepte de nació, avui Emmanuel Le Roy Ladurie Salvador Giner full de càlcul Martina Camiade Oriol Homs La Llei del canvi climàtic, entre les més ambicioses del món FILMOTECA ci ó a l s egle XXI: re p leg Immigració i nació al segle XXI: Marta Torres Werckmeister harmóniák noves estatalitats per un projecte Betsabé Garcia nacional no excloent arxiu La na Eunice Romero El retorn del president Tarradellas LLIBRERIA i el restabliment de la Generalitat navegador de Catalunya, 40 anys després Les arrels històriques Enric Pujol del nou nacionalisme escocès Montserrat Guibernau EXPLORADOR Tunísia, la revolució inacabada Cristina Mas DESEm bre 2017 la nació al segle XXI: replegament o evolució?

Mercè Barceló 30

“ L’independentisme és una reivindicació de més democràcia, no de més nació” una conversa amb Ester Capella eines