NACIONAL P10 EUROPA-MÓN P22

Més crítiques Onze morts 168850-1147070¨ en un de fiscalia atemptat als permisos ultradretà a Alemanya Retreu a Justícia que apliqui C/ Montserrat, 41 á 08302 Mataró un “tercer grau encobert”, el L’agressor es va Tel. 93 741 00 44 primer dia de permís de Forn Forn sortint ahir de Lledoners ■ EFE acabar suïcidant www.bigimmobles.com

1,20€

DIVENDRES · 21 de febrer del 2020. Any XLV. Núm. 15277 - AVUI / Any XLII. Núm. 14147 - EL PUNT Dimecres a La MoncloaP6,7

DIA D · Després d’un intercanvi TORRA · El president català SÁNCHEZ · El cap de l’executiu de cartes i retrets entre governs, insisteix que caldrà un mediador espanyol avisa que la negociació la taula de negociació es reunirà i reclama parlar del dret a serà “molt llarga” i que cal per primer cop dimecres vinent decidir i de la fi de la repressió començar per temes d’acord fàcil NACIONAL P18 NACIONAL P14 Educació colla les escoles privades per tenir el concert Hauran de garantir l’escolarització de l’alumnat desfavorit

EUROPA-MÓN P26 Les noves infeccions ja arriben a Corea Un camió aboca restes portades pel temporal en un solar proper a la platja de Santa Susanna, al Maresme ■ QUIM PUIG del Sud Les seqüeles del ‘Glòria’ i a l’Iran Disminueixen els Un mes després del temporal, les zones afectades recuperen a poc a poc la normalitat contagis a la Xina 2 EL PUNT AVUI | DIVENDRES, 21 DE FEBRER DEL 2020

HERMES COMUNICACIONS SA Consell de lectors: Feu-nos arribar les President Editor: Joan Vall Clara. opinions, els suggeriments i les consultes Comercial: El Punt Avui expressa la Eva Negre, Maria Àngels Taulats, Eduard Villacé i que desitgeu sobre el nostre projecte Webs i Sistemes: seva opinió únicament en Josep Sánchez. Josep Madrenas (director) i Joan editorial i els nostres productes a Recursos Humans: [email protected]. Tots els els editorials. Els articles Sarola (Sistemes). Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París. contactes rebran resposta de la direcció. firmats exposen les Punt de Vista opinions dels seus autors.

Keep calm La vinyeta Josep Maria Fonalleras Fer La meva Penyora

rran del tanca- A ment de La Pe- nyora, el restaurant que fa més de qua- ranta anys que va obrir a Girona, al car- rer Nou del Teatre, he llegit el comen- tari d’un amic que parla del mil fulls de patata amb crema de llet i anxoves. No recordo si el plat es deia realment així, però era, efectivament, una combina- ció excel·lent –suau i alhora contun- dent– que jo hi havia menjat unes quantes vegades. I d’aquell plat, en van venir d’altres, més antics o més nous, des de les flors de carbassó (les es- plèndides fiore di zucca farcides) als farcellets de pasta d’arròs al vapor, des del tataki de tonyina vermella al car- paccio de vedella. Ara escric aquests noms (i d’altres que tinc a la memòria culinària i no escric) i la majoria són de consum habitual i, amb més o menys qualitat, els pots trobar a qualsevol lloc. La diferència és que La Penyora, a part de ser una casa familiar, un recer on en Lluís Llamas i la Consol Ribas Vuits i nous t’acollien amb amabilitat, cordialitat i Manuel Cuyàs Hi he viscut des de sopars literaris i trobades amb amics a cites romàntiques i sobretaules Jaume Perich fins a la matinada complicitat, es va convertir en un espai n matí de fa molts anys vaig ionistes de l’època de la república, que on, per primera vegada, descobries tot U veure en Jaume Perich assegut, “Aquest mes fa d’altra manera haurien estat represa- això. I no solament els plats, que ales- sol, en un bar de la Riera. Vivia liats, a canvi de sous molt baixos i una hores eren una novetat sofisticada, si- a Premià de Dalt. Devia haver vingut a vint-i-cinc anys de la renúncia de drets d’autor o laborals. El nó també la màgia que desprenia el lo- Mataró a fer una gestió. Davant el bar pare ja no formava part d’aquest con- cal. Hi he viscut de tot. Des de sopars hi havia llavors els jutjats. Un dia, en mort del cèlebre tingent, i encara menys en Perich, pe- literaris i trobades amb amics a sobre- Josep Cuní, nascut a Tiana, partit ju- rò en rebien les conseqüències a l’hora taules fins a la matinada. Des de cele- dicial de Mataró, em va dir amb aquell ninotaire de cobrar i reclamar millores. El pare bracions tumultuoses a cites romànti- aire: “Per a mi, de l’anomenada capital no va fer mai vacances. ques que ara em retornen amb una es- del Maresme només existeixen els jut- Perich va participar en la fundació tranya intensitat. Les taules, almenys jats; de la resta en prescindeixo.” Pot- del fanzín Bang!, dedicat a l’estudi de les que recordo, les de dues persones, ser es pensa que m’ofèn. Ni s’ho pensa: còmics i historietes. La primera entre- estaven parades sobre una antiga mà- en Josep és així. Uns anys més tard, el vista, al número zero, és al pare i la quina de cosir, d’aquelles de pedals. El primer de febrer de 1995, Jaume Pe- l’editorial un dia a la setmana, per en- signa ell. Al pare el sorprenia que moviment del pedal, amb uns peus in- rich va ingressar i morir a l’hospital de tregar els dibuixos i rebre guions nous. aquell ninotaire esquemàtic sentís quiets i nerviosos, era una manera de Mataró. Fa 25 anys. En Perich es feia el trobadís, per les interès pel seu detallisme i classicis- passar els nervis i tot un exercici de Si de jove jo no hagués estat tan escales i l’ascensor. El pare no conei- me. Es va passar tota la transició conjunció sentimental. Potser exagero. burro, vergonyós i prudent, aquell ma- xia aquell noi jove que encara no havia rient-li els acudits a diaris, revistes i D’això fa mil anys. Però va existir. I tí m’hauria acostat a Jaume Perich i li despuntat, però en Perich li transme- llibres . “Aquest és aquell noi tímid de també va existir una escala sinuosa i hauria dit: “Soc fill d’en Manuel tia la seva admiració. En la seva opi- Bruguera?” Un abric verd penicil·lina, endimoniada que duia al lavabo i una Cuyàs.” Segur que hauria estat con- nió, Cuyàs era el millor dibuixant de l’inèdit que ha publicat el seu amic i cuina minúscula on mai no vaig saber tent. Potser fins i tot m’hauria indicat Bruguera. col·lega Kap, l’hauria esglaiat. com era possible que en Lluís fes el d’anar a casa el pare, que era a prop, i El règim de treball de l’editorial era El Perich que vaig veure s’havia fet que feia. I va existir el moviment sen- saludar-lo. S’havien conegut a l’edito- dur. Els germans Francesc i Pantaleó un nom. Li hauria dit que, a través de sual de la Consol, ballarina, mentre rial Bruguera, on tots dos treballaven. Bruguera eren, podríem dir-ne, uns la mateixa editorial, el pare havia pas- cantava la carta. I un dinar trist, també, En Perich hi feia de redactor, amb tau- parents llunyans i no evolucionats de sat a dibuixar a revistes angleses, que un divendres d’estiu. I sopars feliços al la de feina a l’edifici domiciliat al car- Schindler, el de la llista de la pel·lícula pagaven molt millor. A condició de re- carrer. En part, som com som perquè rer Camps i Fabrés de . El de Spielberg. Afectes al règim, s’ave- nunciar a la firma, això sí. Si jo no ex- La Penyora ha existit. pare tenia la taula a casa. Passava per nien a donar feina a dibuixants i gu- plico aquestes coses, qui ho farà? EL PUNT AVUI Punt de Vista 3 DIVENDRES, 21 DE FEBRER DEL 2020 | |

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala. Accedeix als Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Edita: Hermes Comunicacions SA Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor ( Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), continguts del web http://www.elpuntavui.cat Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament). 972 18 64 00 Podràs gaudir per un dia dels Güell, 68. 17005. Girona avantatges del web amb aquest codi QR o entrant a http://epa.cat/c/klff9k A la tres EDITORIAL Xevi Xirgo / [email protected] La fiscalia no Dimecres en té mai prou

s lamentava fa una setmana el les conclusions.” Ai, ai, ai, quina olor E president en una “Ai, ai, ai, quina de pluja de milions, d’infraestructu- entrevista en aquest diari que res, d’obres i de promeses. Serà inte- no sabia quina és la proposta que el go- olor de pluja de ressant, seguir aquestes reunions (he Les mesures acordades, amb vern espanyol té per desencallar el estat a punt d’escriure negociacions, tota legalitat i segons el re- conflicte entre Catalunya i Espanya. milions, obres i fixin-se que optimista!). Jo, ja em sap glament vigent, pel Departament Una setmana després, continuem sen- greu dir-ho, soc una mica escèptic. Per de Justícia que estan permetent als se saber-la. Des d’ahir, però, sabem infraestructures! estadística –mai compleixen gaire (tot i aquest ridícul de les cartes res– i perquè si del que parlem és del presos independentistes gaudir de amunt i avall per fixar una data) que dret de decidir i no de carreteres (o no permisos penitenciaris han indig- finalment Sánchez i Torra, i tota la només de carreteres), no veig Sán- nat la fiscalia espanyola, que sem- resta de la taula de negociació, s’as- chez fent un Cameron. I sobretot, és bla que no tingui aturador en la re- seuran dimecres de la setmana vinent. ga, molt prolongada en el temps, i clar, perquè tot plegat passa en un cli- pressió cap al sobiranisme i que A La Moncloa. I sabem, perquè així li complexa com a conseqüència dels ma preelectoral i fruit d’un acord en- ho ha fet arribar Torra per escrit, de molts temes que s’han anat enquis- tre partits, i no pas entre governs, que continua insistint, per tant, que uns què vol parlar el president català: re- tant per falta de diàleg entre les ante- el que negociaven era una investidura. homes i dones condemnats injus- coneixement i exercici del dret d’auto- riors administracions.” I, segona, que L’objectiu era la investidura, i la condi- tament passin el màxim de temps a determinació a Catalunya, fi de la re- té moltes més ganes de parlar de car- ció que li va posar una part de l’inde- la presó. La fiscalia espanyola, o bo- pressió, amnistia i reparació. De Sán- reteres que no pas del fons de la qües- pendentisme va ser asseure’s en una chez, en canvi, si fem cas de les decla- tió. O això és el que interpreto quan li taula. D’aquí tots els embolics. Tant de na part d’ella, sembla haver-se im- racions que va fer ahir mateix, en sa- sento a dir: “El més important és que bo, però, que finalment a partir de di- buït d’un sentit d’estat que no li cor- bem ben poca cosa. La primera, que parlem en primer lloc de les coses en mecres sapiguem què proposa Sán- respon de cap manera. D’un paper no té pressa: “Siguem molt conscients què podem arribar a acords de manera chez. Els ho he dit, no, que en soc es- de defensora de la unitat de la pà- que anem a una negociació molt llar- molt més fàcil, i no pas començar per cèptic? tria que depassa qualsevol dels lí- mits establerts en la llei i que obvia que som davant d’un problema po- De reüll Les cares de la notícia lític i que com a tal s’ha de tractar i Marta Monedero CANCELLERA ALEMANYA solucionar. Els escrits dels fiscals, Angela Merkel amb valoracions totalment fora de Solidaritat a lloc sobre el “penediment” o no Fermesa davant el racisme d’alguns dels condemnats, amb l’infern comparacions gens adequades La cancellera alemanya va mostrar de nou ahir la com la que fa referència a un viola- seva fermesa davant el feixisme. Com ja va fer uan fa 75 anys de l’alliberament d’Auschwitz i dor no penedit, venen a demostrar Q dies enrere fent desmuntar el pacte amb la ultra- el que ha estat evident des del pri- l’extrema dreta torna a escampar-se per Europa, la dreta per governar Turíngia, ahir, després de la memòria d’aquells que van sobreviure a la barbàrie matança de deu persones, prop de Frankfurt, no mer moment: que la fiscalia només continua sent imprescindible. Tot i l’existència d’un gruix -+= va dubtar a qualificar el racisme de “verí”. vol castigar els polítics sobiranistes. de llibres i pel·lícules sobre l’Holocaust, sempre ens estimula l’aparició de novetats que escapcen el risc de Talment com si fóssim segles enre- pensar que ja ho sabem tot sobre com sobreviure al cor ACTOR re. L’insòlit escrit d’ahir del fiscal del de l’infern. De la trilogia sobre Auschwitz de l’escriptora Harrison Ford procés de l’1-O, Javier Zaragoza, en francesa Charlotte Delbo, iniciada amb La mesura dels un diari espanyol és una nova prova nostres dies (que aborda el difícil encaix del retorn Un veterà en forma d’aquesta voluntat repressora. després del trauma), ens n’arriba Segona ara la segona entrega, l’esplèndida A punt de complir 78 anys i en plena preparació La fiscalia entrega Cap de nosaltres tornarà, un text per tornar a interpretar Indiana Jones en un cin- , a més, sembla ignorar, sobre les d’escenes, poemes i evocacions, què lliurament de la mítica saga, Ford arriba a la com ha fet bé de recordar la conse- dones a altament poètic, escrit en un plural cartellera amb una nova proposta per a tota la fa- ller de Justícia, Ester Capella, que el femení i amb escletxes de tendresa mília: La crida salvatge. Tot un veterà que encara penediment ja no és requisit per Auschwitz de que s’escolen entre el retrat de la -+= gosa amb el gènere d’aventures. Delbo deshumanització més descarnada. atorgar permisos als presos, sinó La traducció fluida de Valèria FISCAL DEL TRIBUNAL SUPREM més aviat “una reminiscència del Gaillard ens submergeix des de la primera ratlla en passat”, com va dir ahir ella matei- aquesta història de Delbo, qui amb 229 militants de la Javier Zaragoza xa. Els fiscals, d’una duresa excep- resistència va ser enviada a Auschwitz i a Ravensbrück. Quan els aliats van alliberar el camp, en quedaven 49, de Afany de venjança cional en els recursos que presen- vives. La xifra pot semblar baixa, però amb les ten, obvien també que els condem- condicions que patien no ho és gens. I un dels motius és L’afany de venjança del fiscal que va exercir l’acu- nats, malgrat saber que ho són in- la solidaritat entre les recluses. Cap de nosaltres tornarà sació en el judici del procés es desbordava ahir en justament, han assumit els fets, un article a El Mundo en què insistia que els con- és l’altaveu de la memòria de dona projectada des de la malgrat discrepar de la qualificació millor literatura. Una literatura que mostra la força de demnats van cometre un delicte de rebel·lió i criti- l’amistat i la camaraderia femenina enmig de l’horror. -+= cava el compromís del govern espanyol de refor- jurídica dels mateixos. Corprenedora. mar el Codi Penal pel delicte de sedició. 4 Punt de Vista EL PUNT AVUI | | DIVENDRES, 21 DE FEBRER DEL 2020 Tal dia Vaga general Furts als hípers Plega Pimentel El Punt Avui s’adhereix a la vaga Els furts d’alguns aliments als El president del govern com 1 general convocada en 10 hipermercats creixen un 40%. 20 espanyol, José María Aznar, any solidaritat amb els presos anys La recessió incrementa els anys contraposa l’actitud de polítics jutjats al Tribunal robatoris de llaunes, embotits i l’exministre en l’afer de avui fa... Suprem per l’1-O. productes frescos. corrupció a la dels socialistes. Full de ruta David Portabella Tribuna Abel Mariné. Professor emèrit de nutrició i bromatologia. Campus de l’Alimentació. UB Gamberros ‘The Economist’ i alimentació al Congrés

a revista El Temps ha publicat El segon, Una dieta per salvar la humani- del pagès i la cura del territori? Aquest S i ha seguit cap de- L món en 2020, traducció al català tat, Guido Barilla, president del Grup és un bon exemple del que s’ha denomi- bat al Congrés del balanç i, sobretot, les perspec- Barilla, el gran productor italià de pas- nat “prosperitat sense natura”, sobre dels Diputats haurà tives, que The Economist aborda cada ta, posa en relleu que cal un canvi de pa- la qual hi ha hagut debats recents a ca- vist la solemnitat i el any sobre política, economia, cultura i radigma en la producció i consum d’ali- sa nostra. Al quart, La fina línia verda, rigor facial de tots els ciència d’abast mundial. Entre els arti- ments, i tornar als vells costums medi- Ann Vroe es refereix als tubets o ca- membres de la mesa. cles que inclou, quatre fan referència terranis de seure a taula per menjar a nyes per xuclar begudes, un residu del Sí, tothom recorda la imatge de Celia als aliments, i ens orienten sobre as- poc a poc, amb força verdura i fruita qual convé prescindir. També a l’es- Villalobos jugant amb passió a Frozen pectes concrets que ens afecten a l’ho- fresca i amb un gotet de vi negre. A mentat L’Econòmic, Jordi Garriga ens amb la tauleta mentre Mariano Rajoy i ra de menjar i beure. més, l’empresa treballa amb acords informa de plàstics biodegradables ela- Josep Antoni Duran i Lleida debatien al respectuosos amb pagesos de proximi- borats a Catalunya per Venvirotech. 2016 i ella era presidenta substituta de AL PRIMER, El got mig buit, Slavea tat. Per cert, que trobem fets positius Jesús Posada. “No jugava al Candy Chankova constata que “un segle des- similars en els criteris de la firma EN DEFINITIVA, a escala mundial o al nos- Crush, era Frozen!”, va dir al seu dia, prés de la llei seca, beure està passant Ametller Origen d’apropar-se i valorar tre entorn, els problemes i les solucions com qui escriu una pàgina d’or al tem- de moda”, que en gairebé tots els països el producte de pagès de proximitat, se- són prou semblants. Segons com i què ple on va parlar Cánovas del Castillo. occidentals els adolescents comencen gons explica Ramon Roca a L’Econò- mengem i bevem, estem determinant la Però si s’oblida Villalobos i s’observa la a beure més tard que abans, i que els mic d’aquest 9 de febrer. nostra salut i la del planeta, i el futur del mesa que presideix Meritxell Batet, es mil·lennistes (entre 20 i 40 anys) tam- medi rural i dels nostres pagesos, que te- veu que ella, Alfonso Rodríguez Gómez bé consumeixen menys alcohol. No es- AL TERCER, L’agricultura s’enfila, Paul nen tota la raó de queixar-se. Això vol dir de Celis (vicepresident primer), Ana tic segur que això passi a casa nostra, Markillie ens informa de l’agricultura no només omplir-nos la boca de “sosteni- Pastor (vicepresidenta segona), Gloria però sembla que les dades, no accepta- vertical, que conrea plantes en sub- bilitat” i “proximitat”, sinó actuar en con- Elizo (vicepresidenta tercera), Ignacio des per tot el món científic, que indi- strats sense sòl i en safates amuntega- seqüència. Recordem, una vegada més, la Gil Lázaro (vicepresident quart), Ge- quen que l’alcohol és cancerigen, fins i des; és a dir, en granges verticals cons- frase de l’economista francès Christian rardo Pisarello (secretari primer), Sofia tot en petites quantitats, estan fent truïdes dins o al costat de les ciutats, o Jacquiau, molt crític amb la gran distri- Hernanz (secretària segona), Javier oblidar que dosis baixes tenen uns fins i tot als mateixos supermercats, bució: “Quan comprem, decidim quina Sánchez (secretari tercer) i Adolfo certs efectes protectors enfront dels amb uns costos energètics baixos. Si ai- mena de societat volem.” Com deia Salva- Suárez Illana (secretari quart) tenen trastorns cardiovasculars, com passa xò va així, i potser calgui en certes cir- dor Cot fa una dies, podríem començar mesura institucional. Qui se’ls imagina en el marc de la dieta mediterrània. Al cumstàncies, on queda e