Eines LLEI, DEMOCRÀCIA I DRETS
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
eines37 LLEI, DEMOCRÀCIA I DRETS: UNA TENSIÓ NECESSÀRIA I DRETS: UNA DEMOCRÀCIA LLEI, JULIOL 2020 LLEI, DEMOCRÀCIA I DRETS: UNA TENSIÓ NECESSÀRIA Joan Queralt 37 “La política és un marc de convencions i pactes. Els problemes sorgeixen quan el pacte o s’ha esgotat o, directament, no s’ha fet” Una conversa amb Ester Capella eines Calàbria, 166 entresòl PATRONAT EQUIP TÈCNIC 08015 Barcelona Telèfon 93 567 78 63 [email protected] PRESIDENT COORDINACIÓ Joan Manuel Tresserras Guillem Dorca VICEPRESIDENTA ADMINISTRACIÓ Alba Castellví Joan Almacellas Lourdes Masdeu DIRECTOR EXECUTIU Josep Vall COMUNICACIÓ Carla Genís TRESORER Jordi Roig PROJECTES Pere Sàbat SECRETÀRIA Isabel Nonell IMATGE Carme Pujol DIRECTOR ACADÈMIC Lluís Pérez CASA IRLA Rosa Cuenca VOCALS Marta Cid Josep Huguet Georgina Linares Enric Marín Montse Palau Laura Vilagrà eines37 El contingut dels articles EDICIÓ DIRECCIÓ és responsabilitat Josep Vall Lluís Pérez dels seus autors i eines [email protected] [email protected] no s’hi identifica necessàriament. Per reproduir un article DISSENY GRÀFIC COORDINACIÓ cal demanar autorització Carme Pujol Guillem Dorca per escrit a la redacció d’eines. [email protected] [email protected] En enviar el seu treball a la redacció d’eines, l’autor cedeix a CORRECCIÓ REDACCIÓ l’editor els drets LINGÜÍSTICA Pere Sàbat de reproducció, publicació Sofia Lozano [email protected] i comunicació, tant per a l’edició im- presa en paper com per a una versió electrònica que la farà accessible per PROJECTE GRÀFIC COMUNICACIÓ mitjà de la xarxa d’Internet. Suki Design Carla Genís [email protected] Els interessats en matèria de drets de propietat intel·lectual IMPRESSIÓ es poden adreçar a: [email protected] Gràfiques Cuscó ADMINISTRACIÓ Joan Almacellas DIPÒSIT LEGAL [email protected] B-31564-2007 Lourdes Masdeu ISSN PAPER [email protected] 2013-1518 ISSN ELECTRÒNIC 2013-5505 sumari LLEI, DEMOCRÀCIA I DRETS: UNA TENSIÓ NECESSÀRIA 4 34 PORTAL Democràcia, legalitat Democràcia i llei: i desobediència civil una relació d’equilibri Jorge F. Malem Seña Mercè Barceló i Serramalera 44 6 NAVEGADOR CONNEXIONS El dictamen sobre la secessió Estat de dret, del Quebec: equilibri i orfebreria democràcia i drets humans Joan Lluís Pérez Francesch Neus Torbisco Casals 54 14 FÒRUM Constitucionalisme Joan Queralt: independentista “ La política és un marc Josep M. Vilajosana de convencions i pactes. Els problemes sorgeixen 24 quan el pacte o s’ha esgotat o, La guerra jurídica en el context directament, no s’ha fet” de la violència institucional Una conversa amb Ester Capella i l’erosió de la qualitat democràtica Sònia Olivella 66 122 VARIABLES FINESTRA Seguretat i gènere, “Cinisme semàntic dades en mà i poder autoritari” Mireia Duran i Silvia Carrillo Ulises Moulines 76 134 FULL DE CÀLCUL CLÀSSIC L’altre Adam Smith: republicanisme «Sobre l’avortament» comercial i emancipació social Shulamith Firestone David Casassas 138 98 TRIBUT ARXIU Clarice Lispector El fil roig de la migració andalusa Xita Rubert a Catalunya Angelina Puig i Valls 140 FILMOTECA 110 Litus EXPLORADOR Cristina Bedmar Sobre les eleccions legislatives i presidencials de Taiwan 142 Guillem Pursals LLIBRERIA portal Democràcia i llei: una relació d’equilibri Mercè Barceló i Serramalera Catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] La fórmula «estat social i democrà- ciutadana, del pluralisme dels partits Els anteriors han estat, en general, tic de dret» continguda en l’article i de les organitzacions socials. I de postulats pacífi cs acceptats de forma 1.1 de la Constitució espanyola i en l’estat social deriva el compromís en la generalitzada a l’Estat espanyol, fi ns altres constitucions europees és, satisfacció de les necessitats existen- que entrà en escena el «procés» cata- en el constitucionalisme actual, una cials de la ciutadania, mitjançant el là. L’independentisme, com a minoria, tríada inseparable. Els components reconeixement de drets prestacionals i era tolerable; però, com a majoria i defi nidors no cobren una entitat del principi d’igualtat real. amb possibilitats de reeixir, se l’havia separada sinó que formen un sol de combatre. És aleshores quan de bloc interpretatiu —com mostren les Aquests serien els components que sobte s’apel·la a l’estat de dret i al sentències del Tribunal Constitucional ha aportat cada element de la fórmula pes de la llei, però ara despullats de espanyol 19/1982, 81/1982, 98/1983 però, com s’apuntava, no se sumen la resta de components d’aquella fór- o 179/1994— mitjançant la interac- mecànicament i per separat. Per això, mula integradora i ponderada. Així, tot ció mútua, de manera que cap d’ells no tot estat sotmès al dret és un estat s’hi val per a la defensa de la unitat pot actuar en solitari i tots tenen el de dret, sinó només aquell estat que d’Espanya, tal com va dir sense em- mateix rang constitucional. impregna el seu dret, i l’actuació de buts el president del Tribunal Suprem: les estructures de poder, dels prin- des de crear nous tipus delictius no Així, cada element de la fórmula ha cipis i valors derivats del reconeixe- previstos en el Codi Penal fi ns la po- fet històricament una aportació. De ment dels drets fonamentals i de les sada al servei d’una ideologia de bona l’estat de dret deriva el sotmetiment llibertats públiques. I per això, també, part de la cúpula del poder judicial i de totes les instàncies administratives hi ha coincidència en afi rmar que les de la fi scalia. I amb això s’ha destapat a les lleis aprovades pel parlament; constitucions occidentals actuals no el que ja s’intuïa: que la «transició es- la divisió de poders; la responsabili- inclouen només una idea procedimen- panyola» va ser feble, i que els valors tat dels poders públics; l’existència tal de democràcia, d’acord amb la qual que amaren l’Estat de dret espanyol d’un poder judicial independent; i el és legítim que prevalgui la voluntat de no són els drets fonamentals de la reconeixement del principi de cons- la majoria sobre la de la minoria si se ciutadania, sinó un metadret inexis- titucionalitat —la constitució com a segueixen els procediments establerts: tent en el text constitucional —com a norma superior i suprema, no com a democràcia signifi ca, també, respecte dret—, la «unitat d’Espanya», que els programa polític—, de l’imperi de la llei a les minories i als seus drets consti- depassa i els bandeja quan convé. p com a expressió de la voluntat popular, tucionals, l’existència i l’exercici dels i d’un catàleg de drets de ciutadania. quals no poden dependre de les majo- De l’estat democràtic es manlleva el ries sinó que, precisament, constituei- principi de sobirania popular i el reco- xen la forma de protecció permanent neixement dels drets de participació de les minories. juliol 2020 | eines 37 | 5 connexions Introducció de poders, participació dels ciutadans suposa la implicació de la ciutadania en la presa de decisions, seguretat en el procés de presa de decisions Els teòrics del dret i de la democràcia jurídica, transparència processal públiques.4 Tampoc el sorgiment de la Estat de dret, contemporanis coincideixen a enten- i legal, a més de l’adhesió a altres idea dels drets humans com a «drets dre que els conceptes d’estat de dret, principis, com el de supremacia de la naturals» per salvaguardar la dignitat democràcia i drets humans democràcia i drets humans s’entrella- llei, igualtat davant la llei, i equitat en humana i protegir l’individu de la in- cen i es reforcen mútuament.1 També la seva aplicació per part de jutges trusió arbitrària o excessiva del poder l’ONU, el Consell d’Europa i altres or- independents i imparcials. La idea de l’estat en les seves llibertats, és ganitzacions internacionals han assu- fonamental, convertida pràcticament equiparable a la concepció i garanties mit aquesta interconnexió essencial en clixé, és que sense estat de dret dels drets humans en les democràci- vista prèvia > en el desenvolupament de les seves no pot haver-hi democràcia ni drets es constitucionals contemporànies i Una societat democràtica completa és molt més que pràctiques i perspectives entorn dels humans. Aquesta concepció, a més, en l’ordre internacional actual.5 la simple plasmació d’unes majories que formulen drets humans.2 Així, en el context de es considera fonamental per a la pau i apliquen lleis. Per contra, es basa en un complex l’ONU, l’estat de dret es defi neix com i la seguretat política internacionals; L’estat de dret, en sentit estricta- mecanisme que entrellaça diferents conceptes i un sistema de governança en el qual també per progressar en el desenvo- ment formal, es refereix al govern pràctiques. Durant els darrers segles, la democràcia totes les persones, institucions i en- lupament econòmic i social globals, mitjançant la llei, és a dir, mitjançant s’ha anat consolidant de manera paral·lela a l’Estat de titats, públiques i privades, inclòs els que s’expliciten en l’Agenda 2030 i normes jurídiques; per tant, només Dret i a l’ideal d’uns drets humans universals. funcionaris del propi estat, són iguals dels Objectius de Desenvolupament implicarà —o promourà— la demo- Tots tres principis han esdevingut indestriables: davant les lleis, que són adoptades Sostenible (ODS).3 cràcia en la mesura en què s’afegeixi es retroalimenten i es garanteixen mútuament. per parlaments democràtics, promul- un criteri de legitimitat que atorgui gades públicament i coherents amb Històricament, però, aquests con- validesa normativa prioritària a la els drets humans internacionals. L’es- ceptes no han estat necessàriament tat de dret, per tant, involucra avui tot convergents. El concepte d’estat de 4 KRYGIER, Martin.