eines 37 JULIOL 2020 LLEI, DEMOCRÀCIA I DRETS: UNA TENSIÓ NECESSÀRIA “La política ésunmarc deconvencions ipactes. Elsproblemes sorgeixen Queralt Joan eines LLEI, DEMOCRÀCIA IDRETS: UNA TENSIÓ NECESSÀRIA quan elpacteos’ha esgotat o, directament, no s’hafet” Una conversa ambEsterCapella 37 Calàbria, 166 entresòl PATRONAT EQUIP TÈCNIC 08015 Barcelona Telèfon 93 567 78 63 [email protected] PRESIDENT COORDINACIÓ Joan Manuel Tresserras Guillem Dorca
VICEPRESIDENTA ADMINISTRACIÓ Alba Castellví Joan Almacellas Lourdes Masdeu DIRECTOR EXECUTIU Josep Vall COMUNICACIÓ Carla Genís TRESORER Jordi Roig PROJECTES Pere Sàbat SECRETÀRIA Isabel Nonell IMATGE Carme Pujol DIRECTOR ACADÈMIC Lluís Pérez CASA IRLA Rosa Cuenca VOCALS Marta Cid Josep Huguet Georgina Linares Enric Marín Montse Palau Laura Vilagrà eines37 El contingut dels articles EDICIÓ DIRECCIÓ és responsabilitat Josep Vall Lluís Pérez dels seus autors i eines [email protected] [email protected] no s’hi identifica necessàriament.
Per reproduir un article DISSENY GRÀFIC COORDINACIÓ cal demanar autorització Carme Pujol Guillem Dorca per escrit a la redacció d’eines. [email protected] [email protected]
En enviar el seu treball a la redacció d’eines, l’autor cedeix a CORRECCIÓ REDACCIÓ l’editor els drets LINGÜÍSTICA Pere Sàbat de reproducció, publicació Sofia Lozano [email protected] i comunicació, tant per a l’edició im- presa en paper com per a una versió electrònica que la farà accessible per PROJECTE GRÀFIC COMUNICACIÓ mitjà de la xarxa d’Internet. Suki Design Carla Genís [email protected] Els interessats en matèria de drets de propietat intel·lectual IMPRESSIÓ es poden adreçar a: [email protected] Gràfiques Cuscó ADMINISTRACIÓ Joan Almacellas DIPÒSIT LEGAL [email protected] B-31564-2007 Lourdes Masdeu ISSN PAPER [email protected] 2013-1518
ISSN ELECTRÒNIC 2013-5505 sumari
LLEI, DEMOCRÀCIA I DRETS: UNA TENSIÓ NECESSÀRIA
4 34 PORTAL Democràcia, legalitat Democràcia i llei: i desobediència civil una relació d’equilibri Jorge F. Malem Seña Mercè Barceló i Serramalera 44 6 NAVEGADOR CONNEXIONS El dictamen sobre la secessió Estat de dret, del Quebec: equilibri i orfebreria democràcia i drets humans Joan Lluís Pérez Francesch Neus Torbisco Casals 54 14 FÒRUM Constitucionalisme Joan Queralt: independentista “La política és un marc Josep M. Vilajosana de convencions i pactes. Els problemes sorgeixen 24 quan el pacte o s’ha esgotat o, La guerra jurídica en el context directament, no s’ha fet” de la violència institucional Una conversa amb Ester Capella i l’erosió de la qualitat democràtica Sònia Olivella
66 122 VARIABLES FINESTRA Seguretat i gènere, “Cinisme semàntic dades en mà i poder autoritari” Mireia Duran i Silvia Carrillo Ulises Moulines
76 134 FULL DE CÀLCUL CLÀSSIC L’altre Adam Smith: republicanisme «Sobre l’avortament» comercial i emancipació social Shulamith Firestone David Casassas 138 98 TRIBUT ARXIU Clarice Lispector El fil roig de la migració andalusa Xita Rubert a Catalunya Angelina Puig i Valls 140 FILMOTECA 110 Litus EXPLORADOR Cristina Bedmar Sobre les eleccions legislatives i presidencials de Taiwan 142 Guillem Pursals LLIBRERIA portal
Democràcia i llei: una relació d’equilibri
Mercè Barceló i Serramalera Catedràtica de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] La fórmula «estat social i democrà- ciutadana, del pluralisme dels partits Els anteriors han estat, en general, tic de dret» continguda en l’article i de les organitzacions socials. I de postulats pacífi cs acceptats de forma 1.1 de la Constitució espanyola i en l’estat social deriva el compromís en la generalitzada a l’Estat espanyol, fi ns altres constitucions europees és, satisfacció de les necessitats existen- que entrà en escena el «procés» cata- en el constitucionalisme actual, una cials de la ciutadania, mitjançant el là. L’independentisme, com a minoria, tríada inseparable. Els components reconeixement de drets prestacionals i era tolerable; però, com a majoria i defi nidors no cobren una entitat del principi d’igualtat real. amb possibilitats de reeixir, se l’havia separada sinó que formen un sol de combatre. És aleshores quan de bloc interpretatiu —com mostren les Aquests serien els components que sobte s’apel·la a l’estat de dret i al sentències del Tribunal Constitucional ha aportat cada element de la fórmula pes de la llei, però ara despullats de espanyol 19/1982, 81/1982, 98/1983 però, com s’apuntava, no se sumen la resta de components d’aquella fór- o 179/1994— mitjançant la interac- mecànicament i per separat. Per això, mula integradora i ponderada. Així, tot ció mútua, de manera que cap d’ells no tot estat sotmès al dret és un estat s’hi val per a la defensa de la unitat pot actuar en solitari i tots tenen el de dret, sinó només aquell estat que d’Espanya, tal com va dir sense em- mateix rang constitucional. impregna el seu dret, i l’actuació de buts el president del Tribunal Suprem: les estructures de poder, dels prin- des de crear nous tipus delictius no Així, cada element de la fórmula ha cipis i valors derivats del reconeixe- previstos en el Codi Penal fi ns la po- fet històricament una aportació. De ment dels drets fonamentals i de les sada al servei d’una ideologia de bona l’estat de dret deriva el sotmetiment llibertats públiques. I per això, també, part de la cúpula del poder judicial i de totes les instàncies administratives hi ha coincidència en afi rmar que les de la fi scalia. I amb això s’ha destapat a les lleis aprovades pel parlament; constitucions occidentals actuals no el que ja s’intuïa: que la «transició es- la divisió de poders; la responsabili- inclouen només una idea procedimen- panyola» va ser feble, i que els valors tat dels poders públics; l’existència tal de democràcia, d’acord amb la qual que amaren l’Estat de dret espanyol d’un poder judicial independent; i el és legítim que prevalgui la voluntat de no són els drets fonamentals de la reconeixement del principi de cons- la majoria sobre la de la minoria si se ciutadania, sinó un metadret inexis- titucionalitat —la constitució com a segueixen els procediments establerts: tent en el text constitucional —com a norma superior i suprema, no com a democràcia signifi ca, també, respecte dret—, la «unitat d’Espanya», que els programa polític—, de l’imperi de la llei a les minories i als seus drets consti- depassa i els bandeja quan convé. p com a expressió de la voluntat popular, tucionals, l’existència i l’exercici dels i d’un catàleg de drets de ciutadania. quals no poden dependre de les majo- De l’estat democràtic es manlleva el ries sinó que, precisament, constituei- principi de sobirania popular i el reco- xen la forma de protecció permanent neixement dels drets de participació de les minories.
juliol 2020 | eines 37 | 5 connexions
Introducció de poders, participació dels ciutadans suposa la implicació de la ciutadania en la presa de decisions, seguretat en el procés de presa de decisions Els teòrics del dret i de la democràcia jurídica, transparència processal públiques.4 Tampoc el sorgiment de la Estat de dret, contemporanis coincideixen a enten- i legal, a més de l’adhesió a altres idea dels drets humans com a «drets dre que els conceptes d’estat de dret, principis, com el de supremacia de la naturals» per salvaguardar la dignitat democràcia i drets humans democràcia i drets humans s’entrella- llei, igualtat davant la llei, i equitat en humana i protegir l’individu de la in- cen i es reforcen mútuament.1 També la seva aplicació per part de jutges trusió arbitrària o excessiva del poder l’ONU, el Consell d’Europa i altres or- independents i imparcials. La idea de l’estat en les seves llibertats, és ganitzacions internacionals han assu- fonamental, convertida pràcticament equiparable a la concepció i garanties mit aquesta interconnexió essencial en clixé, és que sense estat de dret dels drets humans en les democràci- vista prèvia > en el desenvolupament de les seves no pot haver-hi democràcia ni drets es constitucionals contemporànies i Una societat democràtica completa és molt més que pràctiques i perspectives entorn dels humans. Aquesta concepció, a més, en l’ordre internacional actual.5 la simple plasmació d’unes majories que formulen drets humans.2 Així, en el context de es considera fonamental per a la pau i apliquen lleis. Per contra, es basa en un complex l’ONU, l’estat de dret es defi neix com i la seguretat política internacionals; L’estat de dret, en sentit estricta- mecanisme que entrellaça diferents conceptes i un sistema de governança en el qual també per progressar en el desenvo- ment formal, es refereix al govern pràctiques. Durant els darrers segles, la democràcia totes les persones, institucions i en- lupament econòmic i social globals, mitjançant la llei, és a dir, mitjançant s’ha anat consolidant de manera paral·lela a l’Estat de titats, públiques i privades, inclòs els que s’expliciten en l’Agenda 2030 i normes jurídiques; per tant, només Dret i a l’ideal d’uns drets humans universals. funcionaris del propi estat, són iguals dels Objectius de Desenvolupament implicarà —o promourà— la demo- Tots tres principis han esdevingut indestriables: davant les lleis, que són adoptades Sostenible (ODS).3 cràcia en la mesura en què s’afegeixi es retroalimenten i es garanteixen mútuament. per parlaments democràtics, promul- un criteri de legitimitat que atorgui gades públicament i coherents amb Històricament, però, aquests con- validesa normativa prioritària a la els drets humans internacionals. L’es- ceptes no han estat necessàriament tat de dret, per tant, involucra avui tot convergents. El concepte d’estat de 4 KRYGIER, Martin. «Rule of Law». A L’Estat un seguit d’exigències substantives dret, de fet, es va desenvolupar com espanyol un llibre que ha esdevingut clàssic és el relacionades tant amb la democràcia un instrument per restringir el poder d’Elías Díaz, publicat per primera vegada al 1966 amb grans difi cultats. Díaz reivindicava la connexió Neus Torbisco Casals com amb els drets humans: separació de l’estat en contraposició al model intrínseca entre estat de dret i democràcia en contra Catedràtica de Dret Internacional del Graduate Institute for International Development Studies, Ginebra absolutista, sense una relació tan de les visions predominants en contextos dictatori- als. DÍAZ, Estado de derecho y sociedad democrática. @casals_neus 1 Per una revisió recent de la noció d’estat de dret: directa amb els principis substantius Per entendre millor l’origen històric i la controvèrsia GOWDER, The Rule of Law in the Real World. persistent entorn del concepte d’estat de dret val la Algunes obres que han esdevingut clàssics sobre que avui s’associen a l’ideal de demo- pena consultar l’entrada a STANFORD ENCYCLOPE- aquesta controvertida relació: BOBBIO, El tiempo de cràcia com a sistema polític que pres- DIA OF PHILOSOPHY «Rule of Law». los derechos; FERRAJOLI, Principia iuris: Teoria del diritto e della la democracia. 5 CLAPHAM, Human Rights; TASIOULAS, «On the Foundations of Human Rights»; MOYN, The Last 2 UNITED NATIONS. «What is the rule of law?»; 3 UNITED NATIONS. «Sustainable Development Utopia. COUNCIL OF EUROPE. «Human rights rule of law». Goals». MOYN. The Last Utopia: Human Rights in History. Introducció de poders, participació dels ciutadans suposa la implicació de la ciutadania en la presa de decisions, seguretat en el procés de presa de decisions Els teòrics del dret i de la democràcia jurídica, transparència processal públiques.4 Tampoc el sorgiment de la contemporanis coincideixen a enten- i legal, a més de l’adhesió a altres idea dels drets humans com a «drets dre que els conceptes d’estat de dret, principis, com el de supremacia de la naturals» per salvaguardar la dignitat democràcia i drets humans s’entrella- llei, igualtat davant la llei, i equitat en humana i protegir l’individu de la in- cen i es reforcen mútuament.1 També la seva aplicació per part de jutges trusió arbitrària o excessiva del poder l’ONU, el Consell d’Europa i altres or- independents i imparcials. La idea de l’estat en les seves llibertats, és ganitzacions internacionals han assu- fonamental, convertida pràcticament equiparable a la concepció i garanties mit aquesta interconnexió essencial en clixé, és que sense estat de dret dels drets humans en les democràci- en el desenvolupament de les seves no pot haver-hi democràcia ni drets es constitucionals contemporànies i pràctiques i perspectives entorn dels humans. Aquesta concepció, a més, en l’ordre internacional actual.5 drets humans.2 Així, en el context de es considera fonamental per a la pau l’ONU, l’estat de dret es defi neix com i la seguretat política internacionals; L’estat de dret, en sentit estricta- un sistema de governança en el qual també per progressar en el desenvo- ment formal, es refereix al govern totes les persones, institucions i en- lupament econòmic i social globals, mitjançant la llei, és a dir, mitjançant titats, públiques i privades, inclòs els que s’expliciten en l’Agenda 2030 i normes jurídiques; per tant, només funcionaris del propi estat, són iguals dels Objectius de Desenvolupament implicarà —o promourà— la demo- davant les lleis, que són adoptades Sostenible (ODS).3 cràcia en la mesura en què s’afegeixi per parlaments democràtics, promul- un criteri de legitimitat que atorgui gades públicament i coherents amb Històricament, però, aquests con- validesa normativa prioritària a la els drets humans internacionals. L’es- ceptes no han estat necessàriament tat de dret, per tant, involucra avui tot convergents. El concepte d’estat de 4 KRYGIER, Martin. «Rule of Law». A L’Estat un seguit d’exigències substantives dret, de fet, es va desenvolupar com espanyol un llibre que ha esdevingut clàssic és el relacionades tant amb la democràcia un instrument per restringir el poder d’Elías Díaz, publicat per primera vegada al 1966 amb grans difi cultats. Díaz reivindicava la connexió com amb els drets humans: separació de l’estat en contraposició al model intrínseca entre estat de dret i democràcia en contra absolutista, sense una relació tan de les visions predominants en contextos dictatori- als. DÍAZ, Estado de derecho y sociedad democrática. 1 Per una revisió recent de la noció d’estat de dret: directa amb els principis substantius Per entendre millor l’origen històric i la controvèrsia GOWDER, The Rule of Law in the Real World. persistent entorn del concepte d’estat de dret val la Algunes obres que han esdevingut clàssics sobre que avui s’associen a l’ideal de demo- pena consultar l’entrada a STANFORD ENCYCLOPE- aquesta controvertida relació: BOBBIO, El tiempo de cràcia com a sistema polític que pres- DIA OF PHILOSOPHY «Rule of Law». los derechos; FERRAJOLI, Principia iuris: Teoria del diritto e della la democracia. 5 CLAPHAM, Human Rights; TASIOULAS, «On the Foundations of Human Rights»; MOYN, The Last 2 UNITED NATIONS. «What is the rule of law?»; 3 UNITED NATIONS. «Sustainable Development Utopia. COUNCIL OF EUROPE. «Human rights rule of law». Goals». MOYN. The Last Utopia: Human Rights in History.
juliol 2020 | eines 37 | 7 El principi de legalitat, en si mateix, Per establir el nexe entre estat de dret i democràcia no involucra «necessàriament» el de democràcia és fonamental distingir entre els conceptes «rule of law» [estat de dret] i «rule by law» [govern mitjançant lleis]
llei dictada per un parlament elegit perspectiva purament formal, la puresa racial, i els jueus eren vistos darrera expressió, per vincular-se a —democràtica— de l’estat de dret, que com a forma legítima de govern, es lliurement pel poble. Altrament dit, decisió parlamentària podria em- com els pitjors contaminants de la un conjunt d’elements de caràcter ha de garantir tant la supremacia del justifi ca no només a partir d’un enfo- el principi de legalitat, en si mateix, marcar-se en el principi de legalitat, sang ària. En el període de dotze substantiu incorporats en la prime- poder legislatiu —mitjançant mecanis- cament estrictament institucional de la no involucra necessàriament el de des d’una perspectiva substantiva, anys de domini, els nazis van fer un ra. El més important, sens dubte, és mes jurídics que assegurin la jerarquia creació i aplicació normativa —que no democràcia. Per exemple, l’assump- vinculada a l’ideal democràtic, es gran esforç per fer ús de mitjans la submissió del poder a la llei, que normativa i la prevalença de la llei— diu res sobre la qualitat de les lleis o els ció de poders il·limitats per part de tracta d’una subversió dels valors legislatius per legitimar les seves enllaça amb una noció de democràcia com la limitació i la revisió independent resultats dels processos i procediments l’executiu, tant de iure com de facto, subjacents a l’estat democràtic de polítiques racistes per discriminar i centrada no tan sols en l’origen de de l’exercici del poder públic —rendició d’aplicació normativa— sinó també a constitueix el tret característic dels dret. Un exemple històric tristament deshumanitzar els jueus. Concreta- la norma jurídica, sinó també en una de comptes, o responsabilitat dels qui partir d’un potent discurs substantiu sistemes dictatorials, malgrat que cèlebre de la mutació d’un sistema ment, es van aprovar al voltant 2.000 concepció instrumental del poder, com governen en nom de la ciutadania. sobre el seu paper fonamental en la es governi formalment d’acord a de govern mitjançant l’ús formal lleis dirigides directament als jueus: a delegació de la sobirania resident en Aquest control ha esdevingut fonamen- protecció de drets i llibertats fonamen- normes jurídiques —típicament de les normes jurídiques existents, des de la prohibició del dret a treba- «el poble». A més, la noció d’estat de tal, tenint en compte que els governs tals.7 Aquest discurs s’entreteixeix amb decrets— adoptades i promulgades l’ofereix el procés de liquidació de la llar i guanyar-se la vida, a expropi- dret també fa referència a la «qualitat» no es limiten estrictament a executar la tradició liberal prevalent en el consti- mitjançant un procediment prees- República de Weimar (1918-1945) ar-ne la propietat i a expulsar-los del de la regulació: les normes jurídiques allò establert per les lleis emanades tucionalisme democràtic contemporani, tablert. D’aquí que quan el poder a partir de l’ascens d’Adolf Hitler sistema educatiu. Les lliçons que cal han de ser clares, previsibles i no pels parlaments —és a dir, a aplicar per fortament arrelat en la fi losofi a moral legislatiu cedeix —fi ns i tot voluntà- (1889-1945) i els nazis al poder. Fins aprendre de la capacitat dels nazis discriminatòries; i han d’aplicar-se de mitjà d’actes administratius concrets de la Il·lustració, que situa a la persona riament— la seva facultat a l’exe- i tot, si les lleis que regien l’Alemanya de legislar per promoure el mal manera consistent i efectiva, amb una o reglaments aquells acords previstos individual al centre, en un discurs ins- cutiu, sense limitacions temporals feixista s’emparaven formalment en absolut ressonen al segle XXI, com sèrie de garanties processals, per part amb caràcter general— sinó que exer- trumental del poder fonamentat en la o substantives, aquesta delegació la voluntat popular —i en aparença s’adverteix al fi nal d’aquest assaig. de jutges i tribunals independents i ceixen una funció administrativa dels tradició humanista i en el desenvolupa- de poders acostuma a interpre- complien criteris mínims de claredat imparcials. La independència judicial recursos públics amb un component ment humà. En aquest sentit, ambdós tar-se negativament. Recentment, i seguretat jurídica— l’ús, o manipu- exigeix que els jutges i els processos discrecional molt important. En aquest conceptes, tant el d’estat de dret com el hem pogut visualitzar un exemple lació arbitrària, del dret per part del Estat de dret i democràcia judicials estiguin lliures de pressions, sentit, les democràcies consolidades es de democràcia, s’entrellacen de manera d’aquest procediment que condueix govern nazi tenia per objecte desac- infl uències externes o manipulacions continuen distingint dels totalitarismes ineludible amb l’ideal de drets humans a la regressió democràtica a Hon- tivar qualsevol control democràtic Per tal d’establir el nexe entre estat polítiques, en particular, per part del per la qualitat dels mecanismes de con- que consagren les constitucions mo- gria, on el 30 de març del 2020 el i promoure un règim totalitari al de dret i democràcia es fonamental poder executiu. Per aquest motiu, és trol i limitacions a l’exercici del poder dernes i el dret internacional, malgrat Parlament va adoptar un projecte voltant de la fi gura del führer. Sota el distingir entre els conceptes «rule especialment important que el nome- executiu, per tal d’evitar i corregir-ne l’existència de dissonàncies.8 Per tant, de llei que atorgava plens poders règim nazi, la llei es va convertir en of law» [estat de dret] i «rule by law» nament i la promoció dels jutges no els abusos i la corrupció política. per governar sense l’aprovació del una eina d’odi, és a dir, en l’antítesi [govern mitjançant lleis] .6 Com s’ha es basi en consideracions polítiques o 7 DONNELLY, «Human Rights»; DOUZINAS, «The Parlament i per un període indefi - de tot el que normalment connota la indicat, l’estat de dret és un concepte personals, que el sistema de govern Paradoxes of Human Rights»; DRYZEK, John. «Can There Be a Human Right to an Essentially Contested nit al primer ministre, Viktor Orbán noció més substantiva de l’estat de que va més enllà de l’accepció formal judicial sigui plenament independent Democràcia i drets humans Concept? The Case of Democracy». (1963), un fet que l’oposició i diverses dret. En concret, la promulgació de primitiva continguda en aquesta dels altres poders i es disposi de 8 Aquestes dissonàncies, i en concret l’impacte de organitzacions internacionals han les lleis de Nuremberg van explotar mecanismes de control. La separació Recuperant la qüestió del vincle entre la tradició liberal en la concepció de democràcia i la denunciat, amb raó, com a un cop la legislació per impulsar la ideolo- de poders, doncs, també s’associa a drets humans i democràcia, la conso- potencial incompatibilitat amb ideals igualitaristes 6 TAMANAHA, On the Rule of Law: History, Politics, subjacents als drets humans, s’exposen de manera d’estat encobert. Si bé des d’una gia nazi. L’obsessió primària era la Theory. RAZ, «The Rule of Law and its Virtue». l’esmentada concepció substantiva lidació i enfortiment d’aquesta última magistral a MOUFFE, The Democratic Paradox.
8 | eines 37 | juliol 2020 Per establir el nexe entre estat de dret i democràcia és fonamental distingir entre els conceptes «rule of law» [estat de dret] i «rule by law» [govern mitjançant lleis]
darrera expressió, per vincular-se a —democràtica— de l’estat de dret, que com a forma legítima de govern, es un conjunt d’elements de caràcter ha de garantir tant la supremacia del justifi ca no només a partir d’un enfo- substantiu incorporats en la prime- poder legislatiu —mitjançant mecanis- cament estrictament institucional de la ra. El més important, sens dubte, és mes jurídics que assegurin la jerarquia creació i aplicació normativa —que no la submissió del poder a la llei, que normativa i la prevalença de la llei— diu res sobre la qualitat de les lleis o els enllaça amb una noció de democràcia com la limitació i la revisió independent resultats dels processos i procediments centrada no tan sols en l’origen de de l’exercici del poder públic —rendició d’aplicació normativa— sinó també a la norma jurídica, sinó també en una de comptes, o responsabilitat dels qui partir d’un potent discurs substantiu concepció instrumental del poder, com governen en nom de la ciutadania. sobre el seu paper fonamental en la a delegació de la sobirania resident en Aquest control ha esdevingut fonamen- protecció de drets i llibertats fonamen- «el poble». A més, la noció d’estat de tal, tenint en compte que els governs tals.7 Aquest discurs s’entreteixeix amb dret també fa referència a la «qualitat» no es limiten estrictament a executar la tradició liberal prevalent en el consti- de la regulació: les normes jurídiques allò establert per les lleis emanades tucionalisme democràtic contemporani, han de ser clares, previsibles i no pels parlaments —és a dir, a aplicar per fortament arrelat en la fi losofi a moral discriminatòries; i han d’aplicar-se de mitjà d’actes administratius concrets de la Il·lustració, que situa a la persona manera consistent i efectiva, amb una o reglaments aquells acords previstos individual al centre, en un discurs ins- sèrie de garanties processals, per part amb caràcter general— sinó que exer- trumental del poder fonamentat en la de jutges i tribunals independents i ceixen una funció administrativa dels tradició humanista i en el desenvolupa- imparcials. La independència judicial recursos públics amb un component ment humà. En aquest sentit, ambdós exigeix que els jutges i els processos discrecional molt important. En aquest conceptes, tant el d’estat de dret com el judicials estiguin lliures de pressions, sentit, les democràcies consolidades es de democràcia, s’entrellacen de manera infl uències externes o manipulacions continuen distingint dels totalitarismes ineludible amb l’ideal de drets humans polítiques, en particular, per part del per la qualitat dels mecanismes de con- que consagren les constitucions mo- poder executiu. Per aquest motiu, és trol i limitacions a l’exercici del poder dernes i el dret internacional, malgrat especialment important que el nome- executiu, per tal d’evitar i corregir-ne l’existència de dissonàncies.8 Per tant, nament i la promoció dels jutges no els abusos i la corrupció política. es basi en consideracions polítiques o 7 DONNELLY, «Human Rights»; DOUZINAS, «The personals, que el sistema de govern Paradoxes of Human Rights»; DRYZEK, John. «Can There Be a Human Right to an Essentially Contested judicial sigui plenament independent Democràcia i drets humans Concept? The Case of Democracy». dels altres poders i es disposi de 8 Aquestes dissonàncies, i en concret l’impacte de mecanismes de control. La separació Recuperant la qüestió del vincle entre la tradició liberal en la concepció de democràcia i la de poders, doncs, també s’associa a drets humans i democràcia, la conso- potencial incompatibilitat amb ideals igualitaristes subjacents als drets humans, s’exposen de manera l’esmentada concepció substantiva lidació i enfortiment d’aquesta última magistral a MOUFFE, The Democratic Paradox.
juliol 2020 | eines 37 | 9 El principi de no discriminació, que prohibeix un tractament La «política del reconeixement» té per objectiu desmantellar desigual o arbitrari, procedeix indirectament de la concepció sistemes de desigualtat estructurals en l’accés a béns públics «rule of law» substantiva de l’estat de dret i en la representació de la pròpia identitat cultural
podríem afi rmar que sense estat de per tant, que tothom hauria de tenir més densa de democràcia, associada per objectiu desmantellar sistemes de cions democràtiques modernes hagin mitat.11 Gestat a partir de la Declaració dret certament no hi democràcia, garantida una protecció igual contra a l’ideal republicà i a concepcions fe- desigualtat estructurals en l’accés a incorporat els drets humans com a Universal dels Drets Humans i els però sense drets humans tampoc. la discriminació per raons com ara ministes i multiculturals basades en béns públics i en la representació de la drets fonamentals d’aplicació directe —i posteriors Pactes del 1966, suposant la l’origen ètnic, el color, el sexe, el lloc l’igualitarisme, el rol d’aquests drets pròpia identitat cultural, i redreçar els no només com a principis morals— que gènesi de la transformació d’un sistema Efectivament, pel que fa a l’estat de de naixement, la llengua, la religió, esdevé encara més central en tant desavantatges o l’opressió que històri- atorguen legitimitat i validesa a la resta internacional construït sobre la base dret, principis com els de legalitat i l’opinió política... En defi nitiva, el que es basa en una idea robusta de cament pateixen algunes persones pel de normes jurídiques, i també a l’estat de relacions bilaterals entre estats sobi- no retroactivitat penals —nullum cri- principi de no discriminació, que la societat civil i d’igual inclusió en la fet de pertànyer a grups minoritzats, democràtic. rans en un veritable ordre jurídic global men sine lege i nulla poena sine lege— prohibeix un tractament desigual o comunitat política de grups identi- marginats o vulnerables —per raons emergent. La sobirania estatal, en parteixen d’una concepció mínima de arbitrari, procedeix indirectament de taris diferenciats. Aquesta aspiració d’origen, ètniques, culturals, de gènere... Certament, no podem ignorar que defi nitiva, s’ha anat debilitant davant respecte a la llibertat individual, en la concepció substantiva de l’estat exigeix establir mecanismes efectius continua havent-hi estats que basen el l’universalisme dels drets humans. la mesura que s’imposa la neces- de dret. Finalment, l’exigència d’un de protecció de les minories i altres En resum, els conceptes d’estat de dret seu reconeixement com a règims de- Malgrat la manca de garanties sitat d’informar amb antelació a poder judicial independent és un ele- grups vulnerables. La igualtat aquí i de democràcia s’han desenvolupat mocràtics simplement en l’existència institucionals de compliment prou les persones de les conseqüències ment que s’associa al dret substantiu no es redueix tan sols a un criteri de a partir d’un vincle estret amb la idea d’eleccions periòdiques —democràci- robustes, el DIDH ha transformat el dels seus actes per tal que puguin a l’accés a la justícia i a un procedi- no discriminació, sinó que esdevé un de drets humans, de manera que avui es formals o procedimentals— però concepte de legitimitat democràtica i adequar el seu comportament a les ment just amb totes les garanties. objectiu social que requereix cercar s’entenen com a conceptes entrellaçats. la majoria de democràcies avui es el signifi cat del constitucionalisme. normes jurídiques —o bé, si decidei- Pel que fa a la democràcia, fi ns i tot vies per assegurar la igualtat subs- Segons aquesta visió, la legitimitat del defi neixen sobre ideals o aspiracions xen desafi ar la llei, siguin capaces de la concepció més minimalista, que tantiva, és a dir, de resultat. Assolir dret en un estat democràtic reque- ètiques i polítiques, com el respecte als El DIDH, com a ordenament supra- preveure’n les sancions. Aquest prin- posa l’èmfasi en el dret a la parti- aquest objectiu pot exigir l’adopció reix un cert grau de justícia formal i drets humans i a la igualtat sòcio-eco- nacional que imposa obligacions cipi també evita l’arbitrarietat més cipació política i els procediments d’un model de ciutadania diferenciada,9 material; és a dir, no només fa referèn- nòmica i d’oportunitats dels individus. als estats a través de convencions matussera en l’exercici del poder i li- electorals, pressuposa necessàri- que pot implicar assumir el pluralisme cia als processos formals de creació És a dir, s’entén que el sistema polític universals i regionals, estableix mita l’ús de la potestat legislativa per ament drets i llibertats individuals jurídic com a requisit per promoure normativa, sinó al contingut d’allò que democràtic es legitima en la mesura restriccions signifi catives a la sobi- evitar la indefensió de la ciutadania com ara el dret al vot i a la pròpia la igualtat no només entre individus, les normes prohibeixen, permeten o en què es promouen i s’assoleixen rania nacional, que ha deixat d’esser davant la impossibilitat d’ajustar la igualtat formal entre la ciutadania. sinó, també, entre grups. Per exemple, obliguen a fer als seus destinataris. aquests objectius o ideals. En aquesta un escut per afavorir la impunitat. seva conducta a la llei. D’altra banda, També la idea de responsabilitat en mecanismes com l’acció afi rmativa, o Sense drets humans, tant l’estat de dret línia, a partir del període posterior a En aquest sentit, cal fer esment el fet que l’estat de dret requereixi l’exercici del govern i de la funció pu- bé l’anomenada «política del reconeixe- com la democràcia esdevenen mera- la Segona Guerra Mundial, el dret in- de l’article 27 de la Convenció de la submissió universal de tota la blica — accountability, o rendició de ment», en expressió de l’infl uent fi lòsof ment «nominals»; i a la inversa: la pro- ternacional dels drets humans (DIDH) Viena sobre el Dret dels Tractats, on ciutadania a la llei —incloent-hi els o comptes— implica que el poder, quan canadenc Charles Taylor (1931),10 tenen tecció i la promoció dels drets humans s’ha anat consolidant com a fonament s’estipula que els estats no poden les representants públics— i la seva és democràtic, s’ha d’exercir amb la només pot realitzar-se plenament en de legitimitat essencial de l’ordre aplicació coherent pressuposa, com fi nalitat de promoure els interessos i 9 YOUNG, Justice and the Politics of Di erence; contextos de respecte per l’estat de dret jurídic domèstic. En opinió del jurista 11 Ferrajoli ha desenvolupat en molts dels seus es- a mínim, un ideal formal d’igualtat i necessitats del poble, i un d’aquests KYMLICKA, Multicultural Citizenship: A Liberal Theory i la democràcia. D’aquí que les constitu- italià Luigi Ferrajoli (1940), aquest crits fonamentals aquesta relaci. Interdependent per. of Minority Rights; TORBISCO CASALS, «La institu- contingent a la pràctica política. Veure FERRAJOLI, de no discriminació que ha de mate- interessos fonamentals és precisa- cionalización de la diferencia: algunas notas sobre factor accentua la interdependència «Sobre la defi nición de ‘democracia’. Una discusión rialitzar-se en un tractament igua- ment el respecte pels drets i lliber- desigualdad estructural y democracia». entre democràcia i drets humans, a con Michelangelo Bovero»; FERRAJOLI, Derechos y «Polity and Group Diff erence: A Critique of the Ideal garantías. La ley del más débil; FERRAJOLI, El funda- litari de totes les persones. Implica, tats individuals. En una concepció 10 TAYLOR, «The politics of Recognition»; YOUNG, of Universal Citizenship». l’imposar un nou paradigma de legiti- mento de los derechos fundamentales.
10 | eines 37 | juliol 2020 La «política del reconeixement» té per objectiu desmantellar sistemes de desigualtat estructurals en l’accés a béns públics «rule of law» i en la representació de la pròpia identitat cultural
per objectiu desmantellar sistemes de cions democràtiques modernes hagin mitat.11 Gestat a partir de la Declaració desigualtat estructurals en l’accés a incorporat els drets humans com a Universal dels Drets Humans i els béns públics i en la representació de la drets fonamentals d’aplicació directe —i posteriors Pactes del 1966, suposant la pròpia identitat cultural, i redreçar els no només com a principis morals— que gènesi de la transformació d’un sistema desavantatges o l’opressió que històri- atorguen legitimitat i validesa a la resta internacional construït sobre la base cament pateixen algunes persones pel de normes jurídiques, i també a l’estat de relacions bilaterals entre estats sobi- fet de pertànyer a grups minoritzats, democràtic. rans en un veritable ordre jurídic global marginats o vulnerables —per raons emergent. La sobirania estatal, en d’origen, ètniques, culturals, de gènere... Certament, no podem ignorar que defi nitiva, s’ha anat debilitant davant continua havent-hi estats que basen el l’universalisme dels drets humans. En resum, els conceptes d’estat de dret seu reconeixement com a règims de- Malgrat la manca de garanties i de democràcia s’han desenvolupat mocràtics simplement en l’existència institucionals de compliment prou a partir d’un vincle estret amb la idea d’eleccions periòdiques —democràci- robustes, el DIDH ha transformat el de drets humans, de manera que avui es formals o procedimentals— però concepte de legitimitat democràtica i s’entenen com a conceptes entrellaçats. la majoria de democràcies avui es el signifi cat del constitucionalisme. Segons aquesta visió, la legitimitat del defi neixen sobre ideals o aspiracions dret en un estat democràtic reque- ètiques i polítiques, com el respecte als El DIDH, com a ordenament supra- reix un cert grau de justícia formal i drets humans i a la igualtat sòcio-eco- nacional que imposa obligacions material; és a dir, no només fa referèn- nòmica i d’oportunitats dels individus. als estats a través de convencions cia als processos formals de creació És a dir, s’entén que el sistema polític universals i regionals, estableix normativa, sinó al contingut d’allò que democràtic es legitima en la mesura restriccions signifi catives a la sobi- les normes prohibeixen, permeten o en què es promouen i s’assoleixen rania nacional, que ha deixat d’esser obliguen a fer als seus destinataris. aquests objectius o ideals. En aquesta un escut per afavorir la impunitat. Sense drets humans, tant l’estat de dret línia, a partir del període posterior a En aquest sentit, cal fer esment com la democràcia esdevenen mera- la Segona Guerra Mundial, el dret in- de l’article 27 de la Convenció de ment «nominals»; i a la inversa: la pro- ternacional dels drets humans (DIDH) Viena sobre el Dret dels Tractats, on tecció i la promoció dels drets humans s’ha anat consolidant com a fonament s’estipula que els estats no poden només pot realitzar-se plenament en de legitimitat essencial de l’ordre contextos de respecte per l’estat de dret jurídic domèstic. En opinió del jurista 11 Ferrajoli ha desenvolupat en molts dels seus es- i la democràcia. D’aquí que les constitu- italià Luigi Ferrajoli (1940), aquest crits fonamentals aquesta relaci. Interdependent per. contingent a la pràctica política. Veure FERRAJOLI, factor accentua la interdependència «Sobre la defi nición de ‘democracia’. Una discusión entre democràcia i drets humans, a con Michelangelo Bovero»; FERRAJOLI, Derechos y «Polity and Group Diff erence: A Critique of the Ideal garantías. La ley del más débil; FERRAJOLI, El funda- of Universal Citizenship». l’imposar un nou paradigma de legiti- mento de los derechos fundamentales.
juliol 2020 | eines 37 | 11 Malgrat la manca de garanties institucionals de compliment prou robustes, Si bé pràcticament tots els demòcrates assumeixen la necessitat de reconèixer el DIDH ha transformat el concepte de legitimitat democràtica els drets civils i polítics bàsics, les divergències són notables pel que fa l’abast i el signifi cat del constitucionalisme d’aquests drets i al reconeixement d’altres que transcendeixen aquella categoria
apel·lar a la legislació interna per l’actual context d’auge del populisme de tensió que afavoreixen perspecti- a la «tirania de la majoria». Ja Alexis Tanmateix, la consolidació d’aquest lliure elecció individual —del «dret a no complir les seves obligacions reaccionari, regressió democràtica i ves antagòniques que entenen que la de Tocqueville (1805-1859), al seu paradigma no implica l’existèn- perseguir els propis fi ns» en l’expres- convencionals. El principi pacta emergència climàtica. proliferació i enfortiment d’aquests icònic llibre Democracy in America, cia d’un acord entre les diferents sió de Robert Nozick (1938-2002), un sunt servanda [els acords s’han de drets implica la subordinació de la una de les obres més infl uents sobre corrents dins del liberalisme que dels fi lòsofs que més eloqüentment complir] és la manera en què el dret Així mateix, l’anomenat «efecte democràcia. En general, aquestes la democràcia als EUA, va refl exionar defensen visions enfrontades sobre ha articulat aquest model.14 Tanma- internacional expressa el principi de horitzontal» dels drets humans, per perspectives tenen el seu origen en sobre el perill del fet que l’opinió pú- la relativa prioritat d’una o altra teix, tenint en compte la infl uència legalitat, i avui també s’assumeix que remarcar la vinculació a particulars i diferents maneres d’interpretar els blica s’erigís en una força totpodero- categoria de drets. Així, el libera- de diferents circumstàncies, moltes el dret internacional consuetudinari al sector privat en general, s’ha anat conceptes clau —drets i democrà- sa per autoritzar la majoria a oprimir lisme d’ascendència llibertariana no elegides, en les nostres elecci- o convencional és aplicable en els reforçant fi ns a esdevenir un dels as- cia— en tant que conceptes essenci- o tiranitzar minories impopulars i prioritza els drets civils i polítics ons, l’argument llibertarià resulta ordenaments jurídics interns com pectes centrals de l’evolució d’aquests alment controvertits,12 articulats de marginals.13 Per contrarestar aquest per sobre dels drets socials, econò- insatisfactori des del vessant més a tret distintiu de legitimitat dels drets. Pel que fa al control, els pro- manera diversa per diferents fi losofi es risc de populisme sense restriccions mics i culturals, i tendeix a concebre igualitarista del liberalisme polític.15 estats. Pel que fa al contingut jurídic cessos de globalització i la creixent polítiques. Si bé pràcticament tots els s’han proposat diverses solucions l’estat de manera minimalista, com a Les pròpies capacitats individuals específi c del DIDH, en aquestes interdependència han afavorit el clima demòcrates assumeixen la necessitat institucionals, com ara l’establi- instrument de garantia de la propie- generalment no són elegides, com primeres dècades del segle XXI s’ha per a la confi guració de mecanismes de reconèixer els drets civils i polítics ment de regles de supermajoria per tat privada i les llibertats individuals sovint no ho és la situació sòcio-eco- produït una important expansió en jurisdiccionals i semijurisdiccionals bàsics —en tant que fan possible la prendre determinades decisions. bàsiques. Aquest model s’erigeix nòmica de cada persona, generalment molts àmbits: crisi climàtica, desen- de revisió cada cop més sofi sticats, pròpia democràcia— les divergèn- No obstant això, la idea inherent als sobre una ètica basada en l’individu- heretada, ni factors arbitraris com volupament global, responsabilitat especialment en els contextos regio- cies són notables pel que fa l’abast drets humans com a drets irrenun- alisme que desconfi a d’estructures la bona o mala sort. Tots aquests corporativa, i també en el context nals, per tal que els estats afrontin el d’aquests drets i al reconeixement ciables i inviolables, que imposen institucionals col·lectives, incloent-hi elements confi guren el rerefons de dels drets de les minories i pobles compromís de retre comptes per les d’altres que transcendeixen aquella una limitació a la voluntat popular l’estat, que considera un mal menor les eleccions individuals, i en reduei- indígenes. Hi ha diferències de detall violacions de drets humans. La infl u- categoria —drets socials i culturals, o majoritària i permeten protegir els i al qual s’imposa un deure general xen o amplifi quen les possibilitats i la que no poden abordar-se en aquest ència de les resolucions del Comitè drets de les minories, per exemple. Per drets individuals —que no poden ser de no interferència en el desenvolu- capacitat de desenvolupament de la espai limitat, però cal remarcar la de Drets Humans de l’ONU i el TEDH aquesta raó, aprofundir mínimament transgredits per decisions arbitràries pament social i en l’autonomia de la pròpia autonomia. tendència a ampliar l’abast de les en les jurisdiccions domèstiques dels en les fi losofi es polítiques subjacents de la majoria dominant— s’ha conso- ciutadania. obligacions positives de protecció estats democràtics és ben il·lustrativa. a aquestes visions és necessari per lidat en contextos democràtics com Per aquesta raó, la idea de deixar els legal —i no només negatives, de exposar la complexitat de la relació el millor instrument per maximitzar Òbviament, aquesta concepció no béns i les necessitats bàsiques al no interferència— per tal que els entre democràcia i drets humans. els ideals de justícia inherents a la és neutral. Privilegiar les llibertats mercat no convenç els liberals que estats garanteixin de forma efectiva Tensions entre principis tradició liberal. D’aquí que, com s’ha individuals per sobre d’altres drets aquests drets. Això s’aplica sobretot Un problema central que explica esmentat, aquests drets hagin estat implica acceptar la desigualtat social 14 NOZICK, Anarchy, State and Utopia. als drets civils i polítics, però també Tanmateix, més enllà d’aquesta lectura aquesta complexitat és el perill po- incorporats a les constitucions libe- que inevitablement es produirà. Des 15 L’igualitarisme, com a corrent fi losòfi c, ha estat a altres categories de drets, com els integradora on els drets humans tencial que la democràcia condueixi rals en tant que normes jurídiques d’un punt de vista llibertarià, si bé defensat des de perspectives ben diferents, i defi nit també en base a models o doctrines molt variades, socials i culturals, els de les mino- formen part substantivament de vinculants pel legislador. aquest resultat pot ser lamentable, des del marxisme fi ns als defensors actuals de ries i els dels pobles indígenes, que l’essència mateixa de la democràcia, no pot categoritzar-se com a «in- la renta bàsica universal. Pot trobar-se un resum 12 WALDRON, «Vagueness in Law and Language: d’aquests corrents a: STANFORD ENCYCLOPEDIA OF han adquirit especial rellevància en no podem ignorar l’existència de punts Some Philosophical Issues». 13 DE TOCQUEVILLE, La Democracia en América. just», donat que és producte de la PHILOSOPHY.
12 | eines 37 | juliol 2020 Si bé pràcticament tots els demòcrates assumeixen la necessitat de reconèixer els drets civils i polítics bàsics, les divergències són notables pel que fa l’abast d’aquests drets i al reconeixement d’altres que transcendeixen aquella categoria
a la «tirania de la majoria». Ja Alexis Tanmateix, la consolidació d’aquest lliure elecció individual —del «dret a de Tocqueville (1805-1859), al seu paradigma no implica l’existèn- perseguir els propis fi ns» en l’expres- icònic llibre Democracy in America, cia d’un acord entre les diferents sió de Robert Nozick (1938-2002), un una de les obres més infl uents sobre corrents dins del liberalisme que dels fi lòsofs que més eloqüentment la democràcia als EUA, va refl exionar defensen visions enfrontades sobre ha articulat aquest model.14 Tanma- sobre el perill del fet que l’opinió pú- la relativa prioritat d’una o altra teix, tenint en compte la infl uència blica s’erigís en una força totpodero- categoria de drets. Així, el libera- de diferents circumstàncies, moltes sa per autoritzar la majoria a oprimir lisme d’ascendència llibertariana no elegides, en les nostres elecci- o tiranitzar minories impopulars i prioritza els drets civils i polítics ons, l’argument llibertarià resulta marginals.13 Per contrarestar aquest per sobre dels drets socials, econò- insatisfactori des del vessant més risc de populisme sense restriccions mics i culturals, i tendeix a concebre igualitarista del liberalisme polític.15 s’han proposat diverses solucions l’estat de manera minimalista, com a Les pròpies capacitats individuals institucionals, com ara l’establi- instrument de garantia de la propie- generalment no són elegides, com ment de regles de supermajoria per tat privada i les llibertats individuals sovint no ho és la situació sòcio-eco- prendre determinades decisions. bàsiques. Aquest model s’erigeix nòmica de cada persona, generalment No obstant això, la idea inherent als sobre una ètica basada en l’individu- heretada, ni factors arbitraris com drets humans com a drets irrenun- alisme que desconfi a d’estructures la bona o mala sort. Tots aquests ciables i inviolables, que imposen institucionals col·lectives, incloent-hi elements confi guren el rerefons de una limitació a la voluntat popular l’estat, que considera un mal menor les eleccions individuals, i en reduei- majoritària i permeten protegir els i al qual s’imposa un deure general xen o amplifi quen les possibilitats i la drets individuals —que no poden ser de no interferència en el desenvolu- capacitat de desenvolupament de la transgredits per decisions arbitràries pament social i en l’autonomia de la pròpia autonomia. de la majoria dominant— s’ha conso- ciutadania. lidat en contextos democràtics com Per aquesta raó, la idea de deixar els el millor instrument per maximitzar Òbviament, aquesta concepció no béns i les necessitats bàsiques al els ideals de justícia inherents a la és neutral. Privilegiar les llibertats mercat no convenç els liberals que tradició liberal. D’aquí que, com s’ha individuals per sobre d’altres drets esmentat, aquests drets hagin estat implica acceptar la desigualtat social 14 NOZICK, Anarchy, State and Utopia. incorporats a les constitucions libe- que inevitablement es produirà. Des 15 L’igualitarisme, com a corrent fi losòfi c, ha estat rals en tant que normes jurídiques d’un punt de vista llibertarià, si bé defensat des de perspectives ben diferents, i defi nit també en base a models o doctrines molt variades, vinculants pel legislador. aquest resultat pot ser lamentable, des del marxisme fi ns als defensors actuals de no pot categoritzar-se com a «in- la renta bàsica universal. Pot trobar-se un resum d’aquests corrents a: STANFORD ENCYCLOPEDIA OF 13 DE TOCQUEVILLE, La Democracia en América. just», donat que és producte de la PHILOSOPHY.
juliol 2020 | eines 37 | 13 En la mesura que entenguem que sense salut, educació o habitatge Pel republicanisme, a diferència del liberalisme, no hi ha llibertat, l’accés a aquests béns podrà considerar-se fonamental la llibertat no s’entén simplement com a no-interferència, sinó com a no-dominació, entre individus com entre grups
consideren que llibertat i igualtat són aquest model continua privilegiant fonamentalment, al fet que el libera- ció dels pobles, els drets culturals el respecte de la igualtat formal —la reixen la subordinació sistèmica de valors que han de ponderar-se, i que els drets civils i polítics, també per- lisme no atribueix un valor intrínsec i lingüístics... troben un fonament igualtat dels individus davant la llei grups o minories vulnerables; també, l’estat ha de fer de contrapès al mer- met justifi car la categoria dels drets a la pertinença de l’ésser humà a més clar per a ser considerats com a associada al principi de no discrimi- com a conseqüència, a la necessitat cat mitjançant polítiques públiques, econòmics, socials i culturals (DESC) comunitats culturals o històriques drets humans amb la mateixa priori- nació— sinó que requereix un grau de garantir drets específi cs a les com a mínim per compensar la mala com a drets humans fonamentals concretes ni tampoc a la infl uència tat que les altres categories de drets important d’igualtat substancial minories i a grups històricament sort en els esquemes distributius per al desenvolupament integral de determinant d’aquesta pertinença en fonamentades. sense el qual la llibertat republica- desavantatjats per tal de reintegrar inicials i evitar situacions extremes la llibertat. Així, per exemple, en la la conformació de la identitat perso- na —associada a la participació i els seus integrants com a membres de vulnerabilitat que converteixen la mesura que entenguem que sense nal. En contraposició, el comunita- Pel que fa al republicanisme, a dife- compromís en la construcció d’una de ple dret a la comunitat política. pròpia idea de llibertat en un sense salut, educació o habitatge no hi risme insisteix que l’individualisme rència del liberalisme, la llibertat no comunitat política orientada a assolir L’evolució recent del dret i la juris- sentit. Els drets socials, econòmics ha llibertat, l’accés a aquests béns abstracte de la teoria liberal, el seu s’entén simplement com a no-inter- el bé comú— perd tot el sentit. prudència internacionals dels drets i culturals es justifi quen en el marc podrà considerar-se fonamental. En «atomisme» exacerbat, està basat ferència, sinó com a no-dominació, humans ha començat a incorporar d’aquest raonament, ancorat en un aquest sentit, aquest model permet en una concepció del «jo» prèvia a tant entre individus com entre grups. Per últim, també les perspectives aquesta visió, com ho certifi ca, espe- concepte més substancial de llibertat justifi car els DESC com a drets bà- qualsevol experiència en comunitat, Com exposa Pettit (1945),18 la lliber- feministes i multiculturals de la jus- cialment, l’enorme esforç al llarg de que pren seriosament la idea d’auto- sics dels quals es desprenen obliga- sense vincles socials, que no capta tat republicana no consisteix només tícia política coincideixen en la crítica les primeres dues dècades del segle nomia individual. La fi losofi a política cions positives per als estats per tal la realitat de l’experiència humana. a fer front a interferències externes a l’individualisme preeminent en la XXI per desenvolupar els drets de les de John Rawls (1921-2002), per de garantir-los. Així, per a Sandel, imaginar un «jo» que ens impedeixen desenvolu- tradició liberal, que es tradueix, com dones, de les minories racialitzades i exemple, s’acostaria a aquest para- moral constituït independentment par-nos, sinó també a aquells factors hem vist, en la preponderància de les dels pobles indígenes en el marc de digma. A Theory of justice, per molts El model liberal d’inspiració ralwsia- de les seves fi nalitats i valors no és que poden provenir de la debilitat llibertats econòmiques i dels drets l’ONU.20 l’obra més infl uent de la fi losofi a na ha estat criticat des de fi losofi es concebre un agent idealment lliure del nostre estatus o posició en el civils i polítics. Malgrat les diferènci- política del segle XX, Rawls defensa comunitaristes, incloent-hi els sec- i racional sinó «una persona sense món, que moltes vegades s’associa es notables entre aquestes teories, un model de liberalisme que legitima tors més afi ns a la tradició republica- caràcter, sense profunditat moral».17 a la pertinença a grups vulnerables que requeririen molt més espai per Desigualtat estructural i democràcia la imposició de límits als mercats i na, que posen l’accent en la rellevàn- A pesar d’aquesta simplifi cació d’ide- o en desavantatge, com és el cas del poder abordar-les rigorosament, una redistribució de la riquesa per cia dels grups socials i culturals on es molt més complexes per motius gènere. En la tradició republicana, la ambdues denuncien el biaix en favor La desigualtat estructural que tal d’assolir una igualtat d’oportuni- s’integren els individus, i en el valor d’espai, és fàcil advertir com, des funció dels drets humans està també dels valors culturals occidentals do- denuncien les teories feministes i tats real.16 Per Rawls, la desigualtat d’aquests grups a l’hora de confi - d’aquesta posició fi losòfi ca, els drets relacionada amb el foment de les vir- minants.19 Aquest desafi ament comú multiculturals esmentades no només sòcio-econòmica, que considera un gurar una comunitat política. Així, culturals i els drets que incorporen tuts públiques i amb l’empoderament al model liberal de drets esdevé, en és difícilment compatible amb els resultat inevitable en el seu model de fi lòsofs de la talla de Charles Taylor una dimensió col·lectiva fonamental, dels individus com a participants en el fons, una crítica a la incompatibili- valors subjacents al liberalisme, sinó justícia política, és justifi cable només o Michael Sandel (1953) mantenen com ara el dret a l’autodetermina- una comunitat cívica de persones tat entre democràcia —en la concep- que, al meu entendre, constitueix si serveix per millorar la situació que la moralitat política liberal és lliures i iguals. La democràcia, en ció substantiva esmentada— i les un impediment per a la consolida- dels més desfavorits. Malgrat que incapaç de donar compte del feno- aquesta concepció, no exigeix només desigualtats estructurals, que afavo- 17 SANDEL, Liberalism and the Limits of Justice. He men de la lleialtat en els grups i de analitzat aquesta visió i les seves implicacions per la la voluntat de reafi rmació cultural. defensa d’una teoria dels drets humans dels grups a 20 TORBISCO CASALS, «Derechos indigenas: 16 KYMLICKA, Contemporary Political Philosophy. An TORBISCO CASALS, Group Rights as Human Rights. A 18 PETTIT, Republicanism: A Theory of Freedom and 19 KYMLICKA, Multicultural Citizenship. A Liberal reconocimiento y desafíos para la democracia consti- Introduction. Segons aquesta posició, això es deu, Liberal Approach of Multiculturalism. Government. Theory of Minority Rights. tucional y los derechos humanos».
14 | eines 37 | juliol 2020 Pel republicanisme, a diferència del liberalisme, la llibertat no s’entén simplement com a no-interferència, sinó com a no-dominació, entre individus com entre grups
ció dels pobles, els drets culturals el respecte de la igualtat formal —la reixen la subordinació sistèmica de i lingüístics... troben un fonament igualtat dels individus davant la llei grups o minories vulnerables; també, més clar per a ser considerats com a associada al principi de no discrimi- com a conseqüència, a la necessitat drets humans amb la mateixa priori- nació— sinó que requereix un grau de garantir drets específi cs a les tat que les altres categories de drets important d’igualtat substancial minories i a grups històricament fonamentades. sense el qual la llibertat republica- desavantatjats per tal de reintegrar na —associada a la participació i els seus integrants com a membres Pel que fa al republicanisme, a dife- compromís en la construcció d’una de ple dret a la comunitat política. rència del liberalisme, la llibertat no comunitat política orientada a assolir L’evolució recent del dret i la juris- s’entén simplement com a no-inter- el bé comú— perd tot el sentit. prudència internacionals dels drets ferència, sinó com a no-dominació, humans ha començat a incorporar tant entre individus com entre grups. Per últim, també les perspectives aquesta visió, com ho certifi ca, espe- Com exposa Pettit (1945),18 la lliber- feministes i multiculturals de la jus- cialment, l’enorme esforç al llarg de tat republicana no consisteix només tícia política coincideixen en la crítica les primeres dues dècades del segle a fer front a interferències externes a l’individualisme preeminent en la XXI per desenvolupar els drets de les que ens impedeixen desenvolu- tradició liberal, que es tradueix, com dones, de les minories racialitzades i par-nos, sinó també a aquells factors hem vist, en la preponderància de les dels pobles indígenes en el marc de que poden provenir de la debilitat llibertats econòmiques i dels drets l’ONU.20 del nostre estatus o posició en el civils i polítics. Malgrat les diferènci- món, que moltes vegades s’associa es notables entre aquestes teories, a la pertinença a grups vulnerables que requeririen molt més espai per Desigualtat estructural i democràcia o en desavantatge, com és el cas del poder abordar-les rigorosament, gènere. En la tradició republicana, la ambdues denuncien el biaix en favor La desigualtat estructural que funció dels drets humans està també dels valors culturals occidentals do- denuncien les teories feministes i relacionada amb el foment de les vir- minants.19 Aquest desafi ament comú multiculturals esmentades no només tuts públiques i amb l’empoderament al model liberal de drets esdevé, en és difícilment compatible amb els dels individus com a participants en el fons, una crítica a la incompatibili- valors subjacents al liberalisme, sinó una comunitat cívica de persones tat entre democràcia —en la concep- que, al meu entendre, constitueix lliures i iguals. La democràcia, en ció substantiva esmentada— i les un impediment per a la consolida- aquesta concepció, no exigeix només desigualtats estructurals, que afavo-
20 TORBISCO CASALS, «Derechos indigenas: 18 PETTIT, Republicanism: A Theory of Freedom and 19 KYMLICKA, Multicultural Citizenship. A Liberal reconocimiento y desafíos para la democracia consti- Government. Theory of Minority Rights. tucional y los derechos humanos».
juliol 2020 | eines 37 | 15 Les desigualtats estructurals determinen involuntàriament La millor manera d’interpretar la igualtat en societats diverses l’estatus social de les persones sobre la base de la seva marcades per la divisió entre majories i minories culturals pertinença a un grup és adoptar mecanismes específi cs d’igualació de grups
ció de la democràcia. Aquesta idea, opcions d’uns més que les d’altres, l’hegemonia cultural i les pràctiques món social. També les interaccions democràtica menys controvertida. certes identitats tenen un clar efecte però, resulta controvertida entre que per tant gaudeixen d’una posició establertes determinen poderosa- entre subjectes situats en posicions Tanmateix, la desigualtat estructural de subordinació de certs grups mi- els defensors d’una idea populista de privilegi.22 En gran mesura, aquest ment a quines capacitats són més diverses en les estructures socials. debilita la democràcia fi ns al punt noritaris. Per això, la millor manera o llibertariana de la democràcia, fenomen és degut a la confi guració valuoses, o qui participa en l’espai Tot això passa, no perquè les es- d’amenaçar els seus pilars nor- d’interpretar la igualtat en societats ambdues vinculades a una concepció històrica d’institucions, pràctiques públic i en els processos d’elaboració tructures existents siguin entitats matius fonamentals. Tal com s’ha diverses marcades per la divisió minimalista de drets humans que i polítiques socials que es reforcen de les lleis. Com subratlla el jurista estàtiques immunes a l’acció dels indicat, aquesta noció no és reduïble entre majories i minories culturals exclou el reconeixement de drets a mútuament, reproduint la relle- estatunidenc Owen Fiss (1938), les agents socials, sinó perquè aquests a desavantatges transitoris i fortu- és adoptar mecanismes específi cs les minories. Per tal d’aclarir-la, és vància de distincions injustes entre teories de la justícia correctiva pre- normalment actuen des de posicions ïts, que podrien ser producte de la d’igualació de grups —representació important aprofundir una mica en el categories de persones. Per tant, no nen en compte la història com una constituïdes relacionalment d’acord mala sort o de decisions individuals especifi ca en les institucions majori- concepte de desigualtat estructural es tracta merament que les dones, raó normativa per compensar; en amb regles i expectatives incorpo- desencertades. Al contrari, es tracta tàries, polítiques del reconeixement, o sistèmica, i les seves diferències les minories nacionals o els pobles canvi, des d’una perspectiva estruc- rades en estructures preexistents. de desigualtats institucionalment discriminació positiva, devolució de amb altres tipus de desigualtat. indígenes que han estat objecte d’un turalista, la rellevància de l’historial Actuant d’aquesta manera, es repro- arrelades, profundament imbuï- poders històricament usurpats, su- mal tracte per part de majories més de discriminació envers certs grups dueixen de forma recurrent sistemes des en normes, símbols culturals i port a formes de sobirania compar- Com confi rmen diversos indica- poderoses hagin de ser compensats resideix, principalment, en el fet que socials, i també pautes d’opressió i processos de decisió, de manera que tida o d’autodeterminació interna— dors,21 dones, indígenes, parlants pels danys infl igits. El problema és, proporciona una explicació sobre les dominació. els agents individuals —incloent-hi, que puguin forçar la correcció de la de llengües minoritàries, persones sobretot, que els efectes d’aquesta dinàmiques causals que han produït, de vegades, els propis membres de dominació de la majoria i permetre racialitzades, integrants de minories discriminació històrica són persis- com a resultat, estructures políti- Sovint se sosté que, en la mesu- grups oprimits— contribueixen a el lliure desenvolupament dels grups ètniques o religioses i altres grups tents, a més d’exercir una infl uència ques i socials desiguals que han de ra que els processos de presa de reforçar i perpetuar pautes existents o cultures minoritàries en situació de pateixen a tot el món múltiples decisiva en institucions i pràctiques transformar-se o bé desmantellar-se decisions col·lectives respectin la de desavantatge, sovint de forma no dominació.24 formes d’exclusió social en diversos socials, fi ns i tot si els procediments completament.23 L’expressió «estruc- igualtat formal d’oportunitats —ab- intencionada. D’aquesta manera, es dominis existencials que revelen i normes que formalment els regulen tura social» es refereix a un conjunt sència de discriminació manifesta creen i reprodueixen diferents es- Cal remarcar que les jerarquies la persistència d’aquest fenomen. ja no confereixen rellevància explícita complex d’elements —des d’institu- sobre la base de factors no elegits, tatus relacionats amb la pertinença d’estatus no es poden reduir a dispa- Com exposa eloqüentment la teò- a identitats en molts casos involun- cions jurídiques, sistemes d’ocupació com el sexe o la racialització—, no grupal que condueixen a relacions de ritats econòmiques, on les posicions rica política nord-americana Iris M. tàriament adquirides —néixer dona o laboral i de distribució de la propietat pot predicar-se cap vulneració del subordinació. socials estan primordialment lliga- Young (1949-2006), les desigualtats negre o ser homosexual. fi ns a l’organització de la família i la principi democràtic. Des d’aquesta des a l’estructura econòmica, gene- estructurals determinen involun- sexualitat, les relacions de mercat i òptica, la democràcia es defi neix La interpretació individualista del rant col·lectius de classe defi nits per tàriament l’estatus social de les Per exemple, encara que formal- la divisió de la feina— en el qual els primordialment com l’agregació de dret a la no discriminació fa difícil una relació concreta amb els mitjans persones sobre la base de la seva ment l’estructura del principi de no individus ens trobem situats en una preferències a través del vot, i pot — invalidar actes estatals aparentment de producció o amb el mercat. Com pertinença a un grup, limitant les discriminació sol assumir un model posició concreta. Aquesta posició ens correctament— institucionalitzar-se no discriminatoris, com ara lleis explica la fi lòsofa Nancy Fraser de neutralitat davant la diferència, condiciona enormement l’autoper- de manera que ignori les diferències formalment neutres, per exemple, cepció i les maneres d’operar en el entre grups socials. Certament, la adoptades per la majoria cultural- 21 UNITED NATIONS, «Special Rapporteur on noció d’igualtat d’oportunitats és ment dominant i que sense emparar 24 TORBISCO CASALS, «Derechos indígenas: minority issues»; UNITED NATIONS, «The world for 22 YOUNG, «Equality of Whom? Social Groups and reconocimiento y desafíos para la democracia consti- women and girls». Judgments of Injustice». 23 FISS, «Groups and the Equal Protection Clause». una forma de mesurar la legitimitat explícitament la discriminació de tucional y los derechos humanos».
16 | eines 37 | juliol 2020 La millor manera d’interpretar la igualtat en societats diverses marcades per la divisió entre majories i minories culturals és adoptar mecanismes específi cs d’igualació de grups
món social. També les interaccions democràtica menys controvertida. certes identitats tenen un clar efecte entre subjectes situats en posicions Tanmateix, la desigualtat estructural de subordinació de certs grups mi- diverses en les estructures socials. debilita la democràcia fi ns al punt noritaris. Per això, la millor manera Tot això passa, no perquè les es- d’amenaçar els seus pilars nor- d’interpretar la igualtat en societats tructures existents siguin entitats matius fonamentals. Tal com s’ha diverses marcades per la divisió estàtiques immunes a l’acció dels indicat, aquesta noció no és reduïble entre majories i minories culturals agents socials, sinó perquè aquests a desavantatges transitoris i fortu- és adoptar mecanismes específi cs normalment actuen des de posicions ïts, que podrien ser producte de la d’igualació de grups —representació constituïdes relacionalment d’acord mala sort o de decisions individuals especifi ca en les institucions majori- amb regles i expectatives incorpo- desencertades. Al contrari, es tracta tàries, polítiques del reconeixement, rades en estructures preexistents. de desigualtats institucionalment discriminació positiva, devolució de Actuant d’aquesta manera, es repro- arrelades, profundament imbuï- poders històricament usurpats, su- dueixen de forma recurrent sistemes des en normes, símbols culturals i port a formes de sobirania compar- socials, i també pautes d’opressió i processos de decisió, de manera que tida o d’autodeterminació interna— dominació. els agents individuals —incloent-hi, que puguin forçar la correcció de la de vegades, els propis membres de dominació de la majoria i permetre Sovint se sosté que, en la mesu- grups oprimits— contribueixen a el lliure desenvolupament dels grups ra que els processos de presa de reforçar i perpetuar pautes existents o cultures minoritàries en situació de decisions col·lectives respectin la de desavantatge, sovint de forma no dominació.24 igualtat formal d’oportunitats —ab- intencionada. D’aquesta manera, es sència de discriminació manifesta creen i reprodueixen diferents es- Cal remarcar que les jerarquies sobre la base de factors no elegits, tatus relacionats amb la pertinença d’estatus no es poden reduir a dispa- com el sexe o la racialització—, no grupal que condueixen a relacions de ritats econòmiques, on les posicions pot predicar-se cap vulneració del subordinació. socials estan primordialment lliga- principi democràtic. Des d’aquesta des a l’estructura econòmica, gene- òptica, la democràcia es defi neix La interpretació individualista del rant col·lectius de classe defi nits per primordialment com l’agregació de dret a la no discriminació fa difícil una relació concreta amb els mitjans preferències a través del vot, i pot — invalidar actes estatals aparentment de producció o amb el mercat. Com correctament— institucionalitzar-se no discriminatoris, com ara lleis explica la fi lòsofa Nancy Fraser de manera que ignori les diferències formalment neutres, per exemple, entre grups socials. Certament, la adoptades per la majoria cultural- noció d’igualtat d’oportunitats és ment dominant i que sense emparar 24 TORBISCO CASALS, «Derechos indígenas: reconocimiento y desafíos para la democracia consti- una forma de mesurar la legitimitat explícitament la discriminació de tucional y los derechos humanos».
juliol 2020 | eines 37 | 17 Les jerarquies d’estatus estan arrelades en patrons socials de representació, Sense el reconeixement explícit dels drets de les minories interpretació i comunicació, que inclouen la dominació cultural, com a part integrant del sistema universal de protecció l’absència de reconeixement que condueix a la invisibilitat, o bé la falta de respecte dels drets humans és difícil parlar de democràcia
(1947),25 les jerarquies d’estatus que gaudeixen de nivells de riquesa «propietat» del grup històricament cial als pilars substancials d’aquest i de tendències autocràtiques, posa estan arrelades en patrons socials i educació semblants o superiors als dominant, format per funcionaris o sistema polític, entre ells, els drets de manifest la necessitat de reimagi- de representació, interpretació i dels homes, es troben limitades per representants que són simplement humans. De fet, el reconeixement nar la democràcia i els drets humans comunicació, que inclouen la domi- les expectatives i funcions socials incapaços d’empatitzar amb els seus formal d’una llista de drets marca des de la marginalitat, per tal de rei- nació cultural, l’absència de reconei- associades al gènere femení. Per grups culturals o socials i tenir en el començament, més que el fi nal, vindicar la presència de les minories xement que condueix a la invisibilitat aquesta raó, les jerarquies d’estatus compte les seves prioritats. Com d’una pugna social per realitzar-los, absents o silenciades, dels migrants o bé la falta de respecte —mostrada, no poden ser superades només per a resultat, deixen de confi ar en el com ho il·lustra la llarga lluita dels i refugiats, dels pobles indígenes que per exemple, a través d’estereotips mitjà de la reestructuració econò- procés polític. Quan la representació afroamericans per a l’alliberament lluiten per la supervivència cultural denigrants transmesos en l’esfera mica a través de mesures com la efectiva fracassa, desapareix la con- de la subordinació estructural, que i per un model de desenvolupa- pública. Ras i curt, hi ha jerarquies redistribució de riquesa. fi ança, i, per tant, s’afecta de forma en si mateixa es pot considerar com ment socioeconòmic alternatiu. Els d’estatus en totes les democràcies injusta a una dimensió central de una forma de violència. L’estat de marges són importants perquè ens occidentals que suggereixen que és En defi nitiva, el punt important és l’autonomia individual que afebleix la dret, de fet, també ha estat relativa- obliguen a visualitzar punts negres millor ser cristià que musulmà, blanc que en la mesura que la desigual- legitimitat democràtica dels resul- ment impotent per minar la cultura que sovint no volem veure, ni molt que negre, heterosexual que homo- tat estructural provoca l’exclusió o tats del procés polític. Per aquest de la violació, o de la indiferència per menys experimentar. Pobresa, alie- sexual, home que dona... Aquestes alienació dels grups marginats de motiu, pot afi rmar-se que sense el les minories, en contextos culturals nació cultural, dominació lingüística, concepcions basades en prejudicis l’exercici real de poder, impedint-los reconeixement explícit dels drets de profundament masclistes o autorita- ésser una minoria racial, un refugiat infundats s’estratifi quen a la societat exercir infl uència en la confi guració les minories com a part integrant ris. Sense una «cultura» democràtica o refugiada en trànsit permanent. i a les institucions, degradant i estig- de les normes jurídiques que els del sistema universal de protecció i de drets humans, difícilment s’asso- Una veritable cultura democràtica matitzant els posseïdors d’identitats vinculen, aquest fenomen és incom- dels drets humans és difícil parlar de lirà un nivell de realització satisfac- seria capaç d’integrar aquestes iden- devaluades. Òbviament, alguns grups patible amb la idea clau d’autogo- democràcia. tori dels valors subjacents a aquests titats globals en un discurs molt més pateixen ambdós tipus de vulnerabi- vern associada a la democràcia i a conceptes. Juristes crítics —com ara igualitari i multicultural dels drets litat, econòmica i d’estatus —com ara l’estat de dret. Per això, els membres Makau Mutua (1958), Boaventura de humans capaç de revertir l’actual els pobles indígenes i les dones— de minories marginades o vulnera- Conclusió Sousa Santos (1940), o Khanyisela etapa de regressió democràtica. p però aquest no és sempre el cas. bles sovint es queixen que els seus Moyo— han demanat un compro- Així, per exemple, els homes homo- interessos no són adequadament Els conceptes de democràcia, estat mís més explícit amb concepcions sexuals en societats occidentals gau- defensats pels que teòricament són de dret i drets humans es troben ín- post-colonials, no cristianes i multi- deixen de nivells d’educació i ingres- els seus representants, en general timament entrellaçats. Els elements culturals, per tal que la democràcia i sos similars als dels heterosexuals, membres de grups més privilegi- bàsics d’un estat democràtic de dret, els drets humans siguin instruments però solen patir formes degradants ats i poderosos que no han après però, no es limiten a factors exclu- apropiables en cultures no occiden- d’homofòbia i discriminació. Així ma- a escoltar ni estan veritablement sivament formals. La presència —o tals. Però també a Occident, avui més teix, la majoria de dones, fi ns i tot les compromesos amb les seves causes. absència— d’una cultura política i ju- que mai, la regressió democràtica O, alternativament, han assumit rídica democràtica robusta també és causada pel ressorgiment de movi- 25 FRASER, «Rethinking Recognition». que l’estat i les institucions són decisiva per conferir un valor essen- ments populistes d’arrel reaccionària
18 | eines 37 | juliol 2020 Sense el reconeixement explícit dels drets de les minories com a part integrant del sistema universal de protecció dels drets humans és difícil parlar de democràcia
cial als pilars substancials d’aquest i de tendències autocràtiques, posa sistema polític, entre ells, els drets de manifest la necessitat de reimagi- humans. De fet, el reconeixement nar la democràcia i els drets humans formal d’una llista de drets marca des de la marginalitat, per tal de rei- el començament, més que el fi nal, vindicar la presència de les minories d’una pugna social per realitzar-los, absents o silenciades, dels migrants com ho il·lustra la llarga lluita dels i refugiats, dels pobles indígenes que afroamericans per a l’alliberament lluiten per la supervivència cultural de la subordinació estructural, que i per un model de desenvolupa- en si mateixa es pot considerar com ment socioeconòmic alternatiu. Els una forma de violència. L’estat de marges són importants perquè ens dret, de fet, també ha estat relativa- obliguen a visualitzar punts negres ment impotent per minar la cultura que sovint no volem veure, ni molt de la violació, o de la indiferència per menys experimentar. Pobresa, alie- les minories, en contextos culturals nació cultural, dominació lingüística, profundament masclistes o autorita- ésser una minoria racial, un refugiat ris. Sense una «cultura» democràtica o refugiada en trànsit permanent. i de drets humans, difícilment s’asso- Una veritable cultura democràtica lirà un nivell de realització satisfac- seria capaç d’integrar aquestes iden- tori dels valors subjacents a aquests titats globals en un discurs molt més conceptes. Juristes crítics —com ara igualitari i multicultural dels drets Makau Mutua (1958), Boaventura de humans capaç de revertir l’actual Sousa Santos (1940), o Khanyisela etapa de regressió democràtica. p Moyo— han demanat un compro- mís més explícit amb concepcions post-colonials, no cristianes i multi- culturals, per tal que la democràcia i els drets humans siguin instruments apropiables en cultures no occiden- tals. Però també a Occident, avui més que mai, la regressió democràtica causada pel ressorgiment de movi- ments populistes d’arrel reaccionària
juliol 2020 | eines 37 | 19 p Bibliografi a
BOBBIO, Norberto. El tiempo de los derechos. FERRAJOLI, Luigi. «Sobre la defi nición de Freedom and Government. Oxford: Oxford la democracia constitucional y los derechos YOUNG, Iris M. «Polity and Group Di erence: A Madrid: Sistema, 1991. ‘democracia’. Una discusión con Michelangelo University Press, 1997. humanos». A HIERRO, Liborio (ed). Autonomia Critique of the Ideal of Universal Citizenship». Bovero». A Isonomía, núm. 19, 2003. individual frente a autonomia colectiva. A Ethics, vol. 2, núm. 99, 1989. COUNCIL OF EUROPE. «Human rights rule of RAZ, Joseph. «The Rule of Law and its Virtue». Derechos en confl icto, pàg. 81-127. Madrid: law» [en línia]. Disponible a:
20 | eines 37 | juliol 2020 la democracia constitucional y los derechos YOUNG, Iris M. «Polity and Group Di erence: A humanos». A HIERRO, Liborio (ed). Autonomia Critique of the Ideal of Universal Citizenship». individual frente a autonomia colectiva. A Ethics, vol. 2, núm. 99, 1989. Derechos en confl icto, pàg. 81-127. Madrid: Marcial Pons, 2014. WALDRON, Jeremy. «Vagueness in Law and Language: Some Philosophical Issues». A HIERRO, Liborio (ed). Autonomia individual California Law Review, núm. 88, pàg. 509, 1994. frente a autonomia colectiva. Derechos en confl ict, pàg. 81-127. Madrid: Marcial Pons, 2014.
TORBISCO CASALS, Neus. «La institucionalización de la diferencia: algunas notas sobre desigualdad estructural y democracia». A SABA, Roberto (eds.), Los límites de la democracia. Buenos Aires: Del Puerto editores, 2005.
UNITED NATIONS. «Special Rapporteur on minority issues» [en línia]. Disponible a:
UNITED NATIONS. «Sustainable Development Goals» [en línia]. Disponible a:
UNITED NATIONS. «The world for women and girls» [en línia]. Disponible a:
UNITED NATIONS. «What is the rule of law?» [en línia]. Disponible a:
YOUNG, Iris. M. «Equality of Whom? Social Groups and Judgments of Injustice». A The Journal of Political Philosophy, vol. 9, núm. 1, pàg. 1-18, 2001.
YOUNG, Iris M. Justice and the Politics of Di erence. Princeton: Princeton University Press, 1990.
juliol 2020 | eines 37 | 21 connexions
Crònica breu d’una apropiació precedent clar en el País Basc, on signifi cativa que avança la posada des de la segona legislatura del PP al en escena del bloc: «El nacionalismo Una de les conseqüències gairebé govern espanyol (2000-2004) es va unifi ca transversalmente la teoría y la Constitucionalisme immediates de l’actual procés polític optar per una política de confronta- práctica de todos los partidos políticos català, va ser la de dividir els actors ció. A les eleccions del 2001, Jaime catalanes hasta ahora existentes».1 independentista polítics, si més no, en dos camps. Mayor Oreja (1951) i Nicolás Redondo Aquesta és una caracterització sor- La denominació assignada a cadas- (1958) van formalitzar una aliança prenent si tenim en compte que qui cun d’ells no és ingènua, sinó que «constitucionalista» per guanyar, governava aleshores era el tripartit deriva de la lluita per imposar un sense èxit, als partits nacionalistes i format per PSC, ERC i ICV, tots tres determinat relat. I, no cal dir-ho, qui independentistes bascos la majoria emmarcats dins el catalanisme po- vista prèvia > ho aconsegueix obté una victòria al Parlament. El 2003 fou il·lega- lític però cap d’ells auto-defi nit com A l’Estat espanyol, des que el règim del 78 va entrar en crisi, inqüestionable dins d’una disputa litzada Herri Batasuna (HB) i sis a «nacionalista» i només un d’ells el terme «constitucionalista» ha estat reclamat, com a exclusiu, que es juga en camps molt diversos, anys després era elegit lehendakari sent independentista. S’enceta, així, per part d’aquells qui neguen a Catalunya la possibilitat de decidir, però també, i de manera central, en Patxi López (1959), amb els vots del l’estratègia que se seguirà després: lliurement i democràtica, el seu futur polític; i, en general, aquest. Així, els defensors d’una de PSE, PP i UPyD. Aquest podria ser foragitar de la CE no només els par- per part d’aquells qui es neguen a revisar cap dels tabús del règim, les posicions s’autoqualifi quen com considerat la llavor d’un bloc cons- tits independentistes, sinó qualsevol començant per la monarquia. D’aquesta manera, els sectors més a independentistes o bé sobiranis- titucionalista «reeixit», en el sentit altre que gosi aproximar-s’hi. immobilistes de la política espanyola pretenen marcar una línia tes, mentre l’adjectiu que reserven de desplaçar com a «no constituci- divisòria entre ells, els defensors de la constitució —del 1978— majoritàriament als representants onalistes» els sectors nacionalistes Ara bé, en els moments inicials, i, per tant, de la democràcia; i els crítics del règim, als qui atribueixen de l’opció oposada és el d’unionistes. bascos, en especial els pertanyents fi xem-nos que C’s es defi neix en ne- una posició «anticonstitucionalista» i, per tant, antidemocràtica. Els partidaris de mantenir la unitat a l’esquerra abertzale. Sembla que gatiu, com a partit «no nacionalista». de l’Estat espanyol, al seu torn, en aquí rau la inspiració, com en tantes En canvi, anys a venir es consolidarà comptes dels mots «independen- altres ocasions, per tal d’aplicar el una autovisió en positiu a l’entorn de tista» o «sobiranista», empren els mateix model a Catalunya. la CE i emprant el terme «constituci- de «separatista» o «secessionista», onalista». Així, el 2017, C’s presenta Josep M. Vilajosana mentre ells s’autoanomenen «cons- La primera fi ta la trobem en la reac- els seus valors d’aquesta manera: Catedràtic de Filosofi a del Dret de la Universitat Pompeu Fabra titucionalistes». Com s’ha esdevingut ció suscitada per l’elaboració del nou «Ciudadanos es un partido político que [email protected] aquest desenvolupament termino- Estatut. Un dels fets rellevants és la se enmarca en la tradición constitucio- lògic, i quines conseqüències té? creació de Ciutadans. En el Manifest nal (...). Una tradición que culmina con Vegem-ho succintament. fundacional d’aquesta formació po- la Constitución democrática de 1978 lítica, el 2005, hi ha un breu esment (...). En consecuencia, nos defi nimos La generació de l’anomenat bloc a la Constitució espanyola de 1978 constitucionalista a Catalunya té un (CE), però hi ha una afi rmació molt 1 CIUDADANOS, «Primer manifi esto». Crònica breu d’una apropiació precedent clar en el País Basc, on signifi cativa que avança la posada des de la segona legislatura del PP al en escena del bloc: «El nacionalismo Una de les conseqüències gairebé govern espanyol (2000-2004) es va unifi ca transversalmente la teoría y la immediates de l’actual procés polític optar per una política de confronta- práctica de todos los partidos políticos català, va ser la de dividir els actors ció. A les eleccions del 2001, Jaime catalanes hasta ahora existentes».1 polítics, si més no, en dos camps. Mayor Oreja (1951) i Nicolás Redondo Aquesta és una caracterització sor- La denominació assignada a cadas- (1958) van formalitzar una aliança prenent si tenim en compte que qui cun d’ells no és ingènua, sinó que «constitucionalista» per guanyar, governava aleshores era el tripartit deriva de la lluita per imposar un sense èxit, als partits nacionalistes i format per PSC, ERC i ICV, tots tres determinat relat. I, no cal dir-ho, qui independentistes bascos la majoria emmarcats dins el catalanisme po- ho aconsegueix obté una victòria al Parlament. El 2003 fou il·lega- lític però cap d’ells auto-defi nit com inqüestionable dins d’una disputa litzada Herri Batasuna (HB) i sis a «nacionalista» i només un d’ells que es juga en camps molt diversos, anys després era elegit lehendakari sent independentista. S’enceta, així, però també, i de manera central, en Patxi López (1959), amb els vots del l’estratègia que se seguirà després: aquest. Així, els defensors d’una de PSE, PP i UPyD. Aquest podria ser foragitar de la CE no només els par- les posicions s’autoqualifi quen com considerat la llavor d’un bloc cons- tits independentistes, sinó qualsevol a independentistes o bé sobiranis- titucionalista «reeixit», en el sentit altre que gosi aproximar-s’hi. tes, mentre l’adjectiu que reserven de desplaçar com a «no constituci- majoritàriament als representants onalistes» els sectors nacionalistes Ara bé, en els moments inicials, de l’opció oposada és el d’unionistes. bascos, en especial els pertanyents fi xem-nos que C’s es defi neix en ne- Els partidaris de mantenir la unitat a l’esquerra abertzale. Sembla que gatiu, com a partit «no nacionalista». de l’Estat espanyol, al seu torn, en aquí rau la inspiració, com en tantes En canvi, anys a venir es consolidarà comptes dels mots «independen- altres ocasions, per tal d’aplicar el una autovisió en positiu a l’entorn de tista» o «sobiranista», empren els mateix model a Catalunya. la CE i emprant el terme «constituci- de «separatista» o «secessionista», onalista». Així, el 2017, C’s presenta mentre ells s’autoanomenen «cons- La primera fi ta la trobem en la reac- els seus valors d’aquesta manera: titucionalistes». Com s’ha esdevingut ció suscitada per l’elaboració del nou «Ciudadanos es un partido político que aquest desenvolupament termino- Estatut. Un dels fets rellevants és la se enmarca en la tradición constitucio- lògic, i quines conseqüències té? creació de Ciutadans. En el Manifest nal (...). Una tradición que culmina con Vegem-ho succintament. fundacional d’aquesta formació po- la Constitución democrática de 1978 lítica, el 2005, hi ha un breu esment (...). En consecuencia, nos defi nimos La generació de l’anomenat bloc a la Constitució espanyola de 1978 constitucionalista a Catalunya té un (CE), però hi ha una afi rmació molt 1 CIUDADANOS, «Primer manifi esto».
juliol 2020 | eines 37 | 23 Al llarg del procés català s’anirà consolidant la idea d’un «bloc constitucionalista» a l’entorn, bàsicament, de tres partits: PSC, PP i C’s
como un partido liberal progresista, partir del pacte de coalició al govern en l’imaginari col·lectiu la idea que demócrata y constitucionalista».2 espanyol i a l’inici de la Taula de ne- ser independentista —o entrar-hi en gociació i diàleg amb la Generalitat, contacte!— és anar «contra la Cons- Com és sabut, al llarg del procés tot traslladant a l’àmbit estatal allò titució». Evidentment, la pretensió és sobiranista s’anirà consolidant la que ja s’havia fet abans en el català. aprofi tar la valoració positiva que té el idea d’un «bloc constitucionalista» a La paradoxa de tot plegat és que mot «constitució» i, consegüentment, l’entorn, bàsicament, de tres partits: VOX, avalat per PP i C’s, ha passat a l’epítet «constitucionalista». Però hom PSC, PP i C’s. Així es van anar afron- ser considerat un representant pre- va una passa més enllà: identifi ca tant els diferents esdeveniments gon del constitucionalisme i —ateses «constitució» amb «democràcia», signifi catius, incloent-hi eleccions, les connexions que veurem des- amb la qual cosa ser contrari a la votacions al Parlament, manifesta- prés— de la democràcia. Per contra, constitució esdevé ser contrari a la cions el Dia de la Hispanitat o el de partits d’una trajectòria democràtica democràcia. Per tant, els independen- la Constitució, tot gaudint, a partir de indiscutible, com ara ERC o Junts tistes, en no ser constitucionalistes, 2014, del suport d’un moviment soci- per Catalunya, són expulsats de la tampoc serien demòcrates. al encapçalat per Societat Civil Cata- la CE i de la democràcia.4 Com ha dit lana. El moment «reeixit» d’aquesta sarcàsticament un exmagistrat del Tot seguit mostraré algunes de les apropiació constitucional es produeix Tribunal Suprem, «nuestra Constitu- fal·làcies que amaga aquesta forma amb l’acord per tal d’aplicar, al 2017, ción tiene 169 artículos, pero escuc- d’argumentar. Posar-les en relleu per primer cop a l’Estat espanyol hando la fanfarria estridente de los ha de contribuir a desmuntar-ne el l’article 155 de la CE, fent-ne una ‘constitucionalistas puros’, uno tiene relat que se’n desprèn. La conclusió interpretació molt discutible.3 la impresión de que solamente existe serà justament la contrària que es el artículo 2, en el que se habla de la postula: els i les independentistes Ara vivim l’epíleg, de moment, patria común e indivisible de todos los poden ser —i de fet ho són— demò- d’aquest procés d’apropiació, però españoles».5 crates, i, precisament perquè són alguns dels actors han canviat. Hi demòcrates, poden ser —i de fet ho romanen PP i C’s, però hi ha hagut Allò que se’n desprèn d’aquesta són— constitucionalistes. Per tal de l’intent d’excloure’n el PSOE i UP, a breu història és l’intent d’introduir justifi car aquesta conclusió, caldrà explicitar un seguit de distincions
2 CIUDADANOS, «Nuestros valores». 4 Procés ben explicat a PINHEIRO, «Un ‘bloque cabdals que ens permetin entendre constitucionalista’ que choca con los consensos on rau exactament el caràcter fal·laç 3 Sobre el context en què s’insereix l’aplicació del 78: ilegalizar partidos o limitar las lenguas 6 d’aquest article i els seus efectes negatius per a la coofi ciales». d’aquella argumentació. democràcia, remeto a VILAJOSANA, «L’estat dual a Espanya: context i justifi cació de l’aplicació de 5 MARTIN PALLIN, «Presumir de constitucionalis- l’article 155 CE». ta». 6 Els qui s’apropien de la CE i del mot «constitucio-
24 | eines 37 | juliol 2020 S’identifi ca «constitució» amb «democràcia», amb la qual cosa ser contrari a la constitució esdevé ser contrari a la democràcia
Constitució i sistema constitucional constitucional. Cal dir, al respecte, a equivalent a sistema constitucio- que així com hi ha independentistes nal, cal fer encara una ulterior divi- Convé començar distingint entre el que volen desvincular-se de la CE, no sió, la qual diferenciaria un concep- que podríem anomenar sentit «gene- consta que hi hagi cap partit polític te «formal» d’un altre «substantiu». ral» i sentit «particular» de «cons- ni moviment independentista que no En sentit formal, un sistema jurídic titució». El sentit general denotaria defensi un sistema constitucional.7 seria constitucional simplement si la classe dels sistemes jurídics que conté entre les seves normes un estan encapçalats per un document A partir d’aquesta primera distinció, text normatiu que està per da- del tipus anomenat «constitució» però, cal avançar per tal d’explo- munt de la resta i la funció del qual —«sistemes constitucionals»—, rar les ambigüitats que segueixen només és la d’organitzar les insti- mentre que el sentit particular faria amagant tant el sentit general com el tucions d’un estat, atribuint-ne les referència a un concret i determi- particular de constitució. És l’ús des- respectives competències. En canvi, nat text constitucional, com ara la acomplexat d’aquestes ambigüitats un sistema constitucional ho serà Constitució espanyola. Així, qui refusi el que ha permès als autodenomi- en sentit substantiu si, a més de una concreta constitució no queda nats «constitucionalistes» una apro- l’organització de l’estructura estatal, necessàriament exclòs de la defen- piació del sistema constitucionalista, el text que l’encapçala estableix una sa dels sistemes constitucionals. en general, i de la CE, en particular. sèrie de drets i garanties per tal de La desaprovació d’una constitució Això ha produït l’expulsió de la resta, protegir la ciutadania dels eventuals en sentit particular pot produir-se notòriament els independentistes, abusos de les institucions públi- per dues raons. La primera, pel fet del paradís del constitucionalisme. ques. de preferir-ne una altra. Qui defensi aquesta opció rebutja una concreta Hi ha qui considera que aquest dar- constitució, però no el sistema cons- És l’independentisme rer és el concepte genuí de consti- titucional. La segona, perquè pre- contrari a la democràcia? tució, avalat pels orígens històrics fereix un sistema jurídic sense cap de les constitucions modernes.8 constitució. Només en aquest segon Prenent en consideració el sentit En efecte, es pot constatar aquest cas hom rebutja també el sistema general de constitució, és a dir, com sentit originari en l’article 16 de la Déclaration des droits de l’homme et nalista» cometen bàsicament diverses fal·làcies que, du citoyen, de 1789: «Toute société tècnicament, s’anomenen d’ambigüitat —ús d’argu- 7 Ans al contrari, hi ha un munt d’iniciatives —com dans laquelle la garantie des droits ments que contenen paraules o expressions amb Procés Constituent, Debat Constituent…— en què es signifi cats que van canviant al llarg del raonament. debat tant al voltant de la millor manera d’abordar n’est pas assurée, ni la séparation He renunciat, però, a introduir cap mena de formalit- un procés constituent, que culminés eventualment zació en el text per tal de fer-lo més entenedor a un en la Constitució catalana, com sobre quin hauria de lector no avesat a la lògica. ser-ne el contingut. 8 SARTORI, Elementos de Teoría Política.
juliol 2020 | eines 37 | 25 El que propugna l’independentisme és un canvi Cada cop més, hi ha una defensa en clau democràtica de la que afecta l’estat sense que necessàriament independència de Catalunya, desplaçant sovint altres raons com comporti un canvi de règim polític ara les econòmiques o les identitàries
des pouvoirs déterminée, n’a point independentistes no són constituci- litats lògiques que hom pot defensar manera que hom pot ser unionista i «procés» ha augmentat el nombre raons conceptuals com per raons de Constitution».9 Aquest signifi cat onalistes, ergo no són demòcrates. serien: defensor d’un règim autoritari. de persones que considera que, empíriques, no es justifi ca equiparar primigeni, que exclouria del seu davant de la pèrdua de qualitat la defensa de la independència feta abast els estats que no fossin liberal Per tal de comprovar que aquesta a) Mantenir l’estat, mantenint el Fins aquí l’anàlisi conceptual i democràtica de l’Estat espanyol, des de Catalunya amb posicions no democràtics, potser ha caigut en conclusió és esbiaixada, cal diferen- règim —democràtic o autoritari. abstracta, però si baixem a l’estudi cal constituir un nou estat inde- democràtiques i, per tant, no cons- desús, però encara el podem trobar ciar, –per dir-ho en termes de Teoria de què en pensen els independentis- pendent que n’assoleixi un nivell titucionalistes en el sentit general i en expressions com ara «monar- Política— entre estat i règim polític, b) Mantenir l’estat, canviant el règim tes catalans, hi ha força evidències més acceptable. És a dir, cada cop substantiu de «constitució». quia constitucional» —en oposició distinció que té el seu refl ex en els —democràtic o autoritari. empíriques que defensen un estat més, hi ha una defensa en clau a «monarquia absoluta»— o «estat conceptes d’ordre estatal i ordre català, és clar, però dotat d’un règim democràtica de la independència constitucional» —antítesi d’«estat jurídic, en l’àmbit de la Teoria del c) Canviar l’estat, mantenint el règim democràtic. De fet, sembla que fi ns de Catalunya, desplaçant sovint És l’independentisme contrari a la CE? absolut».10 Dret.11 «Estat» fa referència a la uni- —democràtic o autoritari. i tot són més proclius a defensar altres raons com ara les econòmi- tat política que ostenta el monopoli un règim democràtic que no pas ques o les identitàries. De l’altra L’altra estratègia per expulsar els Arribats a aquest punt, doncs, algu- de la força física en un determinat d) Canviar l’estat, canviant el règim els seus compatriotes unionistes. banda, la reivindicació del dret a independentistes del grup dels cons- na raó hi hauria per a equiparar la territori, mentre que «règim polític» —democràtic o autoritari. El 94,6% dels independentistes decidir, com a la base de l’augment titucionalistes passa per emprar el defensa d’un sistema constitucional té a veure amb la manera amb què residents a Catalunya està d’acord espectacular de l’independentisme mot «constitució» en sentit parti- amb la d’un règim liberal i demo- s’estructura el poder dins d’un de- El que propugna l’independentisme amb l’enunciat «la democràcia és durant els últims deu anys, és, com cular. En aquest cas, s’apunta que cràtic. Ara bé, queda per veure si el terminat estat. Simplifi cant, un estat és un canvi que afecta l’estat —op- preferible a qualsevol altra forma de veurem més endavant, escrupolo- els independentistes són contraris fet de donar suport a l’independen- pot tenir un règim democràtic o cions c i d—, sense que necessàri- govern», percentatge que disminueix sament democràtica, en el sentit a una constitució concreta, l’actual tisme comporta, irremeiablement, tenir-ne un d’autoritari, sense deixar ament comporti un canvi de règim al 84% en el cas dels unionistes.13 que qui el defensa —entre el 75% i CE. Aquesta acusació pot semblar a ser contrari a un sistema cons- de ser una mateixa unitat política.12 polític —opció d. A més, fi ns i tot en el 80% dels catalans, òbviament no primer cop d’ull més fonamentada titucional entès en aquest sentit És per aquest motiu que les possibi- aquest darrer cas, el canvi propo- A més, cal afegir a aquestes dades tots independentistes, però sí tots que l’anterior. Al cap i a la fi , de ben substantiu; en definitiva, si implica sat pot ser el de passar d’un règim que d’entre les raons adduïdes demòcrates—14 no només advoca segur hi haurà independentistes que ser contrari a la democràcia liberal. autoritari a un altre de democràtic; i per voler un estat català per part com a primera opció per a donar admetran de bon grat que no estan 11 Per una anàlisi més aprofundida de la distinció Justament és aquesta equiparació entre ordre estatal i ordre jurídic, i com es connecta en l’opció c, si es parteix d’un règim dels partits i entitats majoritàries, sortida al conflicte la celebració d’acord amb la CE. Tanmateix, tam- la que subjau a l’acusació, per part amb la d’estat i règim polític, remeto a VILAJOSANA, democràtic, el canvi d’estat pot anar moltes són de caràcter democrà- d’un referèndum acordat, sinó que poc per aquest camí els independen- «Towards a material criterion of identity of a legal or- dels unionistes, segons la qual els der» i VILAJOSANA, El signifi cado político del Derecho. acompanyat d’un programa de mi- tic, tant pel que fa al contingut que n’acceptaria el resultat sigui quin tistes han de renunciar forçosament 12 No faré esment d’un altre concepte, com és el llorament de la qualitat democràtica hauria de tenir el futur estat, com sigui. al rètol de «constitucionalistes». relatiu a la forma de govern —monàrquic o republicà. del règim. Per tant, la identifi cació pel procediment escaient per tal 9 Cfr. VILE, Constitutionalism and the separation of És sabut que l’independentisme català és pràctica- powers. ment en la seva totalitat republicà. Segons un estudi de les posicions independentistes d’assolir-lo. D’una banda, a mesura Com a conclusió d’aquest apartat, Les raons que podrien avalar que les Traducció de l’article 16 de la Declaració dels drets molt recent del CEO, el 91% dels votants de JxCat, el amb doctrines contràries als règims que ha anat desenvolupant-se el doncs, hom pot afi rmar que, tant per posicions independentistes fossin de l’home I del ciutadà: Article 16. Tota societat en què 95% dels d’ERC i el 98% dels de la CUP es decanten la garantia de drets no estigui assegurada, ni la separa- per aquesta forma de govern, circumstància que no democràtics no es justifi ca per raons contràries a la CE en són dues. Una, ció dels poders determinada, no té Constitució. crec que ningú gosi qualifi car de contrària als siste- conceptuals. Hom pot ser indepen- que la simple defensa de la doctrina mes constitucionals amb règim democràtic. Vegeu 13 BREW, «Cinc mentides sobre l’independentisme 14 MOLDES, «Un 78,7% dels catalans es mostren 10 GUASTINI, Teoria e dogmatica delle fonti. CEO, Baròmetre d’Opinió Política. 1ª onada. dentista i demòcrata, de la mateixa català». partidaris del referèndum». independentista vulneri la CE; l’altra,
26 | eines 37 | juliol 2020 Cada cop més, hi ha una defensa en clau democràtica de la independència de Catalunya, desplaçant sovint altres raons com ara les econòmiques o les identitàries
manera que hom pot ser unionista i «procés» ha augmentat el nombre raons conceptuals com per raons defensor d’un règim autoritari. de persones que considera que, empíriques, no es justifi ca equiparar davant de la pèrdua de qualitat la defensa de la independència feta Fins aquí l’anàlisi conceptual i democràtica de l’Estat espanyol, des de Catalunya amb posicions no abstracta, però si baixem a l’estudi cal constituir un nou estat inde- democràtiques i, per tant, no cons- de què en pensen els independentis- pendent que n’assoleixi un nivell titucionalistes en el sentit general i tes catalans, hi ha força evidències més acceptable. És a dir, cada cop substantiu de «constitució». empíriques que defensen un estat més, hi ha una defensa en clau català, és clar, però dotat d’un règim democràtica de la independència democràtic. De fet, sembla que fi ns de Catalunya, desplaçant sovint És l’independentisme contrari a la CE? i tot són més proclius a defensar altres raons com ara les econòmi- un règim democràtic que no pas ques o les identitàries. De l’altra L’altra estratègia per expulsar els els seus compatriotes unionistes. banda, la reivindicació del dret a independentistes del grup dels cons- El 94,6% dels independentistes decidir, com a la base de l’augment titucionalistes passa per emprar el residents a Catalunya està d’acord espectacular de l’independentisme mot «constitució» en sentit parti- amb l’enunciat «la democràcia és durant els últims deu anys, és, com cular. En aquest cas, s’apunta que preferible a qualsevol altra forma de veurem més endavant, escrupolo- els independentistes són contraris govern», percentatge que disminueix sament democràtica, en el sentit a una constitució concreta, l’actual al 84% en el cas dels unionistes.13 que qui el defensa —entre el 75% i CE. Aquesta acusació pot semblar a el 80% dels catalans, òbviament no primer cop d’ull més fonamentada A més, cal afegir a aquestes dades tots independentistes, però sí tots que l’anterior. Al cap i a la fi , de ben que d’entre les raons adduïdes demòcrates—14 no només advoca segur hi haurà independentistes que per voler un estat català per part com a primera opció per a donar admetran de bon grat que no estan dels partits i entitats majoritàries, sortida al conflicte la celebració d’acord amb la CE. Tanmateix, tam- moltes són de caràcter democrà- d’un referèndum acordat, sinó que poc per aquest camí els independen- tic, tant pel que fa al contingut que n’acceptaria el resultat sigui quin tistes han de renunciar forçosament hauria de tenir el futur estat, com sigui. al rètol de «constitucionalistes». pel procediment escaient per tal d’assolir-lo. D’una banda, a mesura Com a conclusió d’aquest apartat, Les raons que podrien avalar que les que ha anat desenvolupant-se el doncs, hom pot afi rmar que, tant per posicions independentistes fossin contràries a la CE en són dues. Una, que la simple defensa de la doctrina 13 BREW, «Cinc mentides sobre l’independentisme 14 MOLDES, «Un 78,7% dels catalans es mostren català». partidaris del referèndum». independentista vulneri la CE; l’altra,
juliol 2020 | eines 37 | 27 Tenir una societat pluralista és un dels béns més Seguint la pròpia doctrina del TC, la defensa de posicions preuats que ha de preservar un estat perquè pugui independentistes és perfectament compatible amb l’actual CE, sempre ser considerat democràtic i liberal que no vulneri els principis democràtics o els drets fonamentals
que allò contrari a la CE sigui voler reforma ninguno de sus preceptos ni que vulneraria els drets fonamentals contingut i l’abast d’un d’aquests haver-hi, i de fet n’hi ha, interpre- reprimir els votants i organitzadors dur aquesta doctrina a la pràctica. somete el poder de revisión constitu- esmentats. drets, atès que l’intèrpret sempre es tacions diferents d’un mateix text, del referèndum, aplicar una legisla- Anem a pams i analitzem breument cional a más límites expresos que los trobarà amb la necessitat de ponde- defensables «per raons democràti- ció d’excepció —l’article 155 CE—, i ambdues possibilitats. estrictamente formales y de proce- rar-ne l’aplicació atenent a d’altres ques». Això cal tenir-ho en compte tractar aquestes reivindicacions per dimiento». Afegeix que la CE conté El dret a decidir, drets que poden entrar-hi en confl ic- quan arribem al darrer reducte que la via penal. una sèrie de principis i que aquests un camí constitucional te.18 El dret a la llibertat d’expressió, li queda a qui vol titllar de no cons- Societat pluralista obliguen tant als ciutadans com els cap a la independència posem per cas, està limitat especi- titucionalista l’independentisme: el La forma emprada pels poders de i doctrina independentista poders públics, però conclou: «desde alment per altres drets, com ara el procediment «constitucional» per fer l’Estat per oposar-se a la indepen- el respeto a estos principios, (...), cu- Les doctrines independentistes, dret a l’honor, el dret a la intimitat, el efectives les aspiracions polítiques dència no és l’única via ni, a parer Tenir una societat pluralista és un alquier proyecto es compatible con la doncs, no poden ser titllades d’in- dret a la pròpia imatge o la protecció —no contràries a la CE, com acabem meu, és la més democràtica. Qui dels béns més preuats que ha de Constitución, siempre y cuando no se constitucionals. Ara bé, ho és la de la joventut i la infància —article de veure— dels qui desitgen crear un s’oposa a una consulta que tracti preservar un estat perquè pugui ser defi enda a través de una actividad que possibilitat d’assolir allò que de- 20.4 CE. En segon lloc, els drets estat català. sobre la independència de Cata- considerat democràtic i liberal.15 vulnere los principios democráticos o fensen? Altre cop, aquí trobem una fonamentals solen incorporar una lunya esgrimeix bàsicament dos Que els règims democràtics han los derechos fundamentales».16 ambigüitat de la qual en treuen profi t càrrega político-moral. Per aquesta Arribats a aquest punt, la pregunta principis. El primer, contingut a de vetllar perquè el pluralisme de els detractors de l’independentisme: raó, no se’n pot establir el contingut que cal fer-se és: Quina resposta ha l’article 2 de la CE, el de la indisso- valors imperant en la societat sigui Així, doncs, cal admetre, seguint la el «text» articulat d’una constitució i l’abast sense construir una teoria de donar un estat democràtic a una luble unitat de la nació espanyola; una realitat, justifi ca que es respectin pròpia doctrina del TC, que la defen- concreta és una cosa, i les «inter- d’aquest tipus, per rudimentària que petició continuada i pacífi ca d’una el segon, el de la sobirania del poble una sèrie de drets fonamentals tan sa de posicions independentistes pretacions» que puguin fer-se’n, una sigui.19 Per seguir amb l’exemple part molt rellevant de la població espanyol, recollit a l’article 1.2 de bàsics com són, entre d’altres, la és perfectament compatible amb altra. Aquest fenomen pot afectar, i de la llibertat d’expressió, determi- d’una comunitat nacional interna que la mateixa. El principi que caldria llibertat ideològica —article 16 CE—, l’actual CE, sempre que no vulneri afecta, qualsevol text jurídic, la qual nar-ne l’abast, en consonància amb reivindica el dret a decidir sobre el ponderar enfront d’aquests és, la llibertat d’expressió —article 20.1 els principis democràtics o els drets cosa comporta inexorablement un els altres drets en joc, implica tenir seu futur polític, incloent-hi la pos- justament, el principi democràtic CE— o el dret de participació política fonamentals.17 Més aviat, el que fora cert nivell de discrecionalitat en l’in- una concepció de la democràcia sibilitat d’independitzar-se’n? Fins establert com a pòrtic a l’art. 1.1 —article 23 CE—, tots ells reconeguts contrari a la CE seria la il·legalitza- tèrpret. Però hi ha trets que fan que —teoria política— i fer inevitables ara, els diferents poders de l’Estat i concretat després en diversos a la carta magna espanyola. ció dels partits independentistes, la discrecionalitat tingui un sentit referències a la dignitat i a la llibertat espanyol han respost aquest interro- drets fonamentals com ara el de propugnada per certs moviments especial, deguda la importància, en de les persones —teoria moral. gant de manera molt diferent a com participació política de l’article 23.1. Aquesta sembla ser fi ns ara la posi- espanyolistes i per alguns dirigents la interpretació constitucional. ho han fet altres països democràtics Hi ha maneres raonables d’harmo- ció del Tribunal Constitucional (TC), dels partits del «bloc constituciona- Del fet que els drets fonamentals com ara el Regne Unit o el Canadà. nitzar els principis que confereixen quan ha sostingut que la democràcia lista» —VOX, PP, C’s i PSOE—, atès En efecte, la incorporació d’un llistat contemplats en la CE admetin En efecte, en comptes de convocar, identitat a un estat democràtic i implantada per la CE no és militant. de drets fonamentals a les constitu- combinacions diferents atenent llur delegar o, simplement, tolerar un de dret com el consagrat al «text» Per això diu: «La Constitución españo- 16 TRIBUNAL CONSTITUCIONAL, sentència cions de caràcter democràtic té dues ponderació, se segueix que poden referèndum, han optat per la nega- constitucional, llegit quatre dècades la (...) no excluye de la posibilidad de 48/2003. implicacions principals. En primer tiva a pactar una consulta i, quan després de la seva formulació. Si 17 Per a una anàlisi més aprofundida d’aquesta lloc, caldrà un plus d’argumentació 18 Cfr. ALEXY, Teoría de los derechos fundamentales. aquesta s’ha produït sense pacte, es fa així, ens trobarem que la CE qüestió i de les darreres oscil·lacions del TC, vegeu 15 MILL, Sobre la llibertat. BARCELÓ (et al.), El derecho a decidir. jurídica a l’hora de determinar el 19 Cfr. DWORKIN, Taking rights seriously. han decidit fer servir la policia per a no prohibeix la realització d’una
28 | eines 37 | juliol 2020 Seguint la pròpia doctrina del TC, la defensa de posicions independentistes és perfectament compatible amb l’actual CE, sempre que no vulneri els principis democràtics o els drets fonamentals
contingut i l’abast d’un d’aquests haver-hi, i de fet n’hi ha, interpre- reprimir els votants i organitzadors drets, atès que l’intèrpret sempre es tacions diferents d’un mateix text, del referèndum, aplicar una legisla- trobarà amb la necessitat de ponde- defensables «per raons democràti- ció d’excepció —l’article 155 CE—, i rar-ne l’aplicació atenent a d’altres ques». Això cal tenir-ho en compte tractar aquestes reivindicacions per drets que poden entrar-hi en confl ic- quan arribem al darrer reducte que la via penal. te.18 El dret a la llibertat d’expressió, li queda a qui vol titllar de no cons- posem per cas, està limitat especi- titucionalista l’independentisme: el La forma emprada pels poders de alment per altres drets, com ara el procediment «constitucional» per fer l’Estat per oposar-se a la indepen- dret a l’honor, el dret a la intimitat, el efectives les aspiracions polítiques dència no és l’única via ni, a parer dret a la pròpia imatge o la protecció —no contràries a la CE, com acabem meu, és la més democràtica. Qui de la joventut i la infància —article de veure— dels qui desitgen crear un s’oposa a una consulta que tracti 20.4 CE. En segon lloc, els drets estat català. sobre la independència de Cata- fonamentals solen incorporar una lunya esgrimeix bàsicament dos càrrega político-moral. Per aquesta Arribats a aquest punt, la pregunta principis. El primer, contingut a raó, no se’n pot establir el contingut que cal fer-se és: Quina resposta ha l’article 2 de la CE, el de la indisso- i l’abast sense construir una teoria de donar un estat democràtic a una luble unitat de la nació espanyola; d’aquest tipus, per rudimentària que petició continuada i pacífi ca d’una el segon, el de la sobirania del poble sigui.19 Per seguir amb l’exemple part molt rellevant de la població espanyol, recollit a l’article 1.2 de de la llibertat d’expressió, determi- d’una comunitat nacional interna que la mateixa. El principi que caldria nar-ne l’abast, en consonància amb reivindica el dret a decidir sobre el ponderar enfront d’aquests és, els altres drets en joc, implica tenir seu futur polític, incloent-hi la pos- justament, el principi democràtic una concepció de la democràcia sibilitat d’independitzar-se’n? Fins establert com a pòrtic a l’art. 1.1 —teoria política— i fer inevitables ara, els diferents poders de l’Estat i concretat després en diversos referències a la dignitat i a la llibertat espanyol han respost aquest interro- drets fonamentals com ara el de de les persones —teoria moral. gant de manera molt diferent a com participació política de l’article 23.1. ho han fet altres països democràtics Hi ha maneres raonables d’harmo- Del fet que els drets fonamentals com ara el Regne Unit o el Canadà. nitzar els principis que confereixen contemplats en la CE admetin En efecte, en comptes de convocar, identitat a un estat democràtic i combinacions diferents atenent llur delegar o, simplement, tolerar un de dret com el consagrat al «text» ponderació, se segueix que poden referèndum, han optat per la nega- constitucional, llegit quatre dècades tiva a pactar una consulta i, quan després de la seva formulació. Si 18 Cfr. ALEXY, Teoría de los derechos fundamentales. aquesta s’ha produït sense pacte, es fa així, ens trobarem que la CE 19 Cfr. DWORKIN, Taking rights seriously. han decidit fer servir la policia per a no prohibeix la realització d’una
juliol 2020 | eines 37 | 29 L’opció triada per la major part de l’estament polític i jurídic espanyol és això: una opció interpretativa; però se’ns vol fer passar aquesta interpretació com si fos l’única possible
consulta d’aquest tipus, tenint en que les posicions independentistes Qui no cerqui una sortida al confl icte p Bibliografi a compte que l’Estat té la possibilitat podrien assolir la celebració d’un polític respectuosa amb el principi ALEXY, Robert. Teoría de los derechos [en línia]. A Diari ARA, de 5 d’abril del 2019. de convocar-la —article 92 CE— o referèndum només després d’una democràtic, haurà d’afrontar de ma- fundamentales. Madrid: CEC, 1993. Disponible a:
30 | eines 37 | juliol 2020 p Bibliografi a
ALEXY, Robert. Teoría de los derechos [en línia]. A Diari ARA, de 5 d’abril del 2019. fundamentales. Madrid: CEC, 1993. Disponible a:
BARCELÓ, Mercè (et al.). El derecho a decidir. PINHEIRO, Marcos. «Un ‘bloque Teoría y práctica de un nuevo derecho. constitucionalista’ que choca con los consensos Barcelo na: Atelier, 2015. del 78: ilegalizar partidos o limitar las lenguas coofi ciales» [en línia]. A eldiario.es, de 18 de BREW, Joe. «Cinc mentides sobre març de 2019. Disponible a
CEO. Baròmetre d’Opinió Política. 1ª onada: VILAJOSANA, Josep M. «Towards a material Generalitat de Catalunya, 2020. criterion of identity of a legal order». A Rechtstheorie, núm. 27, pàg. 45-64, 1996. CIUDADANOS. «Primer manifesto» [en línia], de 7 de juny de 2005. VILAJOSANA, Josep M. El signifi cado político Disponible a
CIUDADANOS. «Nuestros valores» VILAJOSANA, Josep M. «Principi democràtic i [en línia]. Asamblea general de Ciudadanos justifi cació constitucional del dret de decidir». de 5 de febrer de 2017. Disponible a A Revista d’Estudis Autonòmics i Federals,
juliol 2020 | eines 37 | 31 connexions
La matinada del 23 de setembre de com l’aplicació encoberta de la llei mateixa manera que també va caure 2019, a les portes de la sentència antiterrorista mitjançant incomuni- l’acusació de rebel·lió. contra els líders de l’U d’Octubre, la cació de facto o interrogatoris sense La guerra jurídica en el context Guàrdia Civil detenia nou persones, la preceptiva assistència lletrada.1 Què pot tenir a veure aquest cas després de realitzar registres als amb, per exemple, la qüestió de de la violència institucional seus domicilis, sota l’acusació per Caldrà veure el desenllaç d’aquest les guerres híbrides al Brasil tan delictes de rebel·lió, pertinença a cas —les anàlisis es fan millor amb eloqüentment desenvolupada per la i l’erosió de la qualitat democràtica organització terrorista, fabricació i perspectiva—, però el que resulta professora Carol Proner (1974) a la tinença d’explosius i conspiració per indiscutible és el soroll i l’esper- revista Eines?2 És la guerra jurídi- a provocar estralls. pèntica posada en escena de les ca solament un concepte emprat i vista prèvia > detencions i les entrades als domi- rellevant per a l’estratègia geopolí- Les guerres tradicionals eren ràpidament identifi cables. Aquell mateix dia i durant setmanes, cilis, les setmanes de focus mediàtic tica? És només una qüestió de dret Actualment, però, a part de les guerres tradicionals, s’hi els principals mitjans de comuni- continuat utilitzant sense complexos internacional? afegeixen noves formes agressives d’afermar el poder i cació dedicaven hores de ràdio i conceptes com el d’«explosius», sotmetre l’oposició, sobretot encarades a controlar la pròpia televisió i pàgines de diaris a aquests «organització terrorista», «bombes» El present article té per objectiu ciutadania. La utilització arbitrària i esbiaixada del sistema fets, donant informació basada en o «atacs planejats al Parlament», analitzar el lawfare en el context de judicial, retorçant les pròpies lleis per dur a terme ràtzies suposades fi ltracions policials i així com la presó preventiva de set la violència institucional, la guerra repressives per raons polítiques, és el pa de cada dia en judicials, ja que la causa es trobava dels investigats que, en dos dels ca- jurídica com una eina més de l’Estat sistemes democràtics de poca qualitat on el poder judicial encara sota secret de sumari. El 26 sos, s’ha allargat durant tres mesos per a controlar i «fer la guerra» a la i el comunicatiu hi tenen un paper clau. de setembre, l’Audiència Nacional i mig, en règim d’aïllament. Després dissidència interna emparant-se en decretava la presó preventiva de set de tot l’anterior, quina és la situació un miratge de legalitat. Explorarem dels nou investigats. avui? Tots nou investigats es troben com aquest anhel de l’Estat de con- en llibertat, alguns d’ells sota paga- trolar la seva població i «mantenir Si bé és un cas recent i encara en ment d’altes fi ances, i pel moment l’ordre» s’alimenta inexorablement fase d’investigació, ja hi ha hagut l’Audiència Nacional ja ha reconegut de l’erosió d’una democràcia de la Sònia Olivella denúncies de vulneració del dret que no se’ls pot atribuir la tinença qual encara no hem pogut apamar el Advocada de defensa. Els i les advocades no d’explosius ja que no consta a la nivell d’afebliment que pot suportar @soniaolivella_ van poder assistir als detinguts fi ns causa cap indici que existissin, de la abans de perdre la seva essència. transcorregudes 36 hores de deten- ció, i inclús fi ns a una setmana des- 1 Roda de premsa de familiars i amics de les prés. Per part seva s’ha denunciat la Detingudes23S, al 23 d’octubre de 2019: A un mes imposició d’advocats d’ofi ci en contra de les detencions «Exigim la llibertat dels presos i denunciem les irregularitats i coaccions durant les 2 PRONER, «Guerres híbrides al Brasil i la guerra la voluntat d’alguns detinguts, així detencions». jurídica per derrocar la democràcia». La matinada del 23 de setembre de com l’aplicació encoberta de la llei mateixa manera que també va caure 2019, a les portes de la sentència antiterrorista mitjançant incomuni- l’acusació de rebel·lió. contra els líders de l’U d’Octubre, la cació de facto o interrogatoris sense Guàrdia Civil detenia nou persones, la preceptiva assistència lletrada.1 Què pot tenir a veure aquest cas després de realitzar registres als amb, per exemple, la qüestió de seus domicilis, sota l’acusació per Caldrà veure el desenllaç d’aquest les guerres híbrides al Brasil tan delictes de rebel·lió, pertinença a cas —les anàlisis es fan millor amb eloqüentment desenvolupada per la organització terrorista, fabricació i perspectiva—, però el que resulta professora Carol Proner (1974) a la tinença d’explosius i conspiració per indiscutible és el soroll i l’esper- revista Eines?2 És la guerra jurídi- a provocar estralls. pèntica posada en escena de les ca solament un concepte emprat i detencions i les entrades als domi- rellevant per a l’estratègia geopolí- Aquell mateix dia i durant setmanes, cilis, les setmanes de focus mediàtic tica? És només una qüestió de dret els principals mitjans de comuni- continuat utilitzant sense complexos internacional? cació dedicaven hores de ràdio i conceptes com el d’«explosius», televisió i pàgines de diaris a aquests «organització terrorista», «bombes» El present article té per objectiu fets, donant informació basada en o «atacs planejats al Parlament», analitzar el lawfare en el context de suposades fi ltracions policials i així com la presó preventiva de set la violència institucional, la guerra judicials, ja que la causa es trobava dels investigats que, en dos dels ca- jurídica com una eina més de l’Estat encara sota secret de sumari. El 26 sos, s’ha allargat durant tres mesos per a controlar i «fer la guerra» a la de setembre, l’Audiència Nacional i mig, en règim d’aïllament. Després dissidència interna emparant-se en decretava la presó preventiva de set de tot l’anterior, quina és la situació un miratge de legalitat. Explorarem dels nou investigats. avui? Tots nou investigats es troben com aquest anhel de l’Estat de con- en llibertat, alguns d’ells sota paga- trolar la seva població i «mantenir Si bé és un cas recent i encara en ment d’altes fi ances, i pel moment l’ordre» s’alimenta inexorablement fase d’investigació, ja hi ha hagut l’Audiència Nacional ja ha reconegut de l’erosió d’una democràcia de la denúncies de vulneració del dret que no se’ls pot atribuir la tinença qual encara no hem pogut apamar el de defensa. Els i les advocades no d’explosius ja que no consta a la nivell d’afebliment que pot suportar van poder assistir als detinguts fi ns causa cap indici que existissin, de la abans de perdre la seva essència. transcorregudes 36 hores de deten- ció, i inclús fi ns a una setmana des- 1 Roda de premsa de familiars i amics de les prés. Per part seva s’ha denunciat la Detingudes23S, al 23 d’octubre de 2019: A un mes imposició d’advocats d’ofi ci en contra de les detencions «Exigim la llibertat dels presos i denunciem les irregularitats i coaccions durant les 2 PRONER, «Guerres híbrides al Brasil i la guerra la voluntat d’alguns detinguts, així detencions». jurídica per derrocar la democràcia».
juliol 2020 | eines 37 | 33 La judicialització de la política desgasta adversaris polítics L’aparença de legalitat encobreix el mecanisme de violentar el dret, a diversos estats d’Amèrica Llatina, amb un clar component i en concret el procediment penal, amb fi nalitats absolutament internacional i de geopolítica contràries al mateix i a la seva voluntat garantista
La guerra jurídica en l’àmbit de dret sos estats d’Amèrica Llatina,4 amb Però, els judicis de Nuremberg tam- determina la «justícia del vence- ja s’intueix la utilització de la llei, si d’un estat democràtic, on d’entrada internacional un clar component internacional i de bé han estat objecte de crítica pel dor» són diversos elements com el cal amb la creació ad hoc de nous no existeix confl icte armat, es podria geopolítica, que no només apuntala seu component de «victor’s justice» grau de politització del procediment tribunals internacionals, per a fer parlar de guerra jurídica? Abans d’entrar en matèria, una petita la restauració del neoliberalisme, o «justícia del vencedor». Aquest judicial, la manca de processament —o, en aquest cas, acabar estratègi- referència al concepte més ampli de sinó també la regressió institucional concepte, que s’ha fet servir al llarg de tots els responsables de crims de cament— la guerra. guerra jurídica. Sempre que parlem i democràtica. de la història de diferents formes, guerra i el processament exclusiu El lawfare com a eina de l’Estat de guerra cal referir-se al Dret In- documentades especialment des del bàndol vençut, o els diferents Una de les primeres defi nicions que espanyol: la repressió judicial ternacional Humanitari (DIH) que en Retrocedint en el temps podem tro- del segle XIX,5 fa referència preci- nivells d’exigència en les condemnes trobem del concepte lawfare exposa preveu precisament «les normes». bar el pilar essencial del que avui dia sament a la justícia imposada pels segons l’estat d’origen dels acusats que és «un mètode de guerra no La guerra jurídica, i així es pot inferir Consolidat a partir de les Convenci- es coneix com a Dret Penal Interna- vencedors als vençuts després d’un per mers interessos geopolítics convencional pel qual s’utilitza la també dels exemples exposats ante- ons de Ginebra, el DIH és la «Llei» cional: els judicis de Nuremberg de confl icte. Des del meu punt de vista dels Aliats.6 Estratègicament per al llei com un mitjà per aconseguir un riorment, és una combinació d’acci- que regula allò legal i allò il·legal o 1946, que van consistir en una sèrie té una clara connotació de lawfa- posicionament dels estats vencedors objectiu militar».7 Aquest mètode ons aparentment legals que porten inclús constitutiu de greus delictes de processos judicials realitzats re que, en aquest cas, apareix just com a noves grans potències mun- pot tenir diverses traduccions: un a la instrumentalització de la llei i de guerra en el marc de les matei- per un Tribunal Militar Internacional després d’una guerra, en aquests dials, va ser molt més intel·ligent procediment judicial internacional el sistema judicial a fi de combatre xes.3 La violència en si no està prohi- acordat entre els EUA, Gran Breta- cas sí, violenta. Estratègicament, jutjar els seus adversaris que no pas contra els vençuts en acabar la «un enemic». Aquesta aparença de bida, però sí certs atacs, per exem- nya, la URSS i França contra alts els vençuts decideixen concloure l’execució o l’empresonament en el guerra; o més recentment, un procés legalitat encobreix el mecanisme ple, contra la població civil. Però què responsables de la maquinària del el confl icte armat amb una posada marc de confl icte armat. Si bé no emmarcat en el combat contra la de violentar el dret, i en concret el passaria si aconseguim fer la guerra nazisme. Sense aquest precedent no en escena d’implementació d’un en podem dir estrictament lawfare, corrupció com a estratègia d’atac, procediment penal, amb fi nalitats sense l’ús d’aquesta violència? En es podria entendre l’existència, avui, procediment judicial que serà el que perfectament detallat i analitzat en absolutament contràries al mateix aquest sentit cobra un gran interès de la Cort Penal Internacional, encar- tancarà l’etapa de guerra, dotant-los 6 A diferència de la Primera Guerra Mundial (1914- l’estudi del cas del president Lula da i a la seva voluntat garantista. És la 1918), que va portar al Tractat de Versalles i no pas l’anàlisi que s’està fent de com la regada d’investigar i jutjar les per- de legitimitat, i sempre amb l’estra- a un judici dels responsables de crims de guerra, els Silva (1945), empresonat en el marc persecució política de l’adversari per judicialització de la política, amb la sones responsables de crims contra tègia geopolítica com a guia. El cas Aliats, responent a una obligació ètica però també de la megaoperació de combat a la la via judicial9 recolzada per l’aliança geoestratègica, van enjudiciar els comportaments 8 utilització de processos judicials, la humanitat o crims de guerra, així de Nuremberg és paradigmàtic: no militars i crims contra la Humanitat comesos pels corrupció sistèmica al Brasil. amb diferents sectors del poder. No desgasta adversaris polítics a diver- com dels tribunals creats ad hoc per hi ha cap dubte que els fets come- països de l’Eix. No només mitjançant els judicis de El concepte de guerra jurídica s’ha s’entén el lawfare sense els seus dos Nuremberg: també la cúpula político-militar del Japó a jutjar les greus atrocitats comeses sos per la maquinària del nazisme va ser sotmesa a un tribunal militar internacional utilitzat en el marc de confl ictes grans pilars: per una banda, la par- 3 La I Convenció de Ginebra protegeix els soldats a l’ex-Iugoslàvia, Ruanda, Cambodja eren constitutius dels pitjors delic- a Tokio. Ambdós procediments i els enjudiciaments armats així, i també té un paper ticipació del sistema judicial, ja sigui ferits i malalts al terreny durant la guerra. La II posteriors, fi ns a la dècada de 1960, van estar Convenció de Ginebra protegeix al mar els militars o Sierra Leone. És inimaginable no tes de guerra i contra la humanitat. fortament infl uenciats per l’inici de la Guerra Freda. important en les guerres híbrides als per interès o agenda pròpia, o per ferits, malalts i nàufrags durant la guerra. La III estudiar-lo com un avenç en la lluita Els màxims responsables devien El pragmatisme dels governs es va imposar a la països d’Amèrica Llatina. Però, i dins la seva connivència amb el sector Convenció de Ginebra s’aplica als presoners de justícia. Si bé hi havia motius per dur a terme aquells guerra. La IV Convenció de Ginebra protegeix els per la defensa dels principis més ser jutjats, així com totes aquelles judicis militars internacionals, la realitat és que es va impulsor de la guerra jurídica. L’altre civils, inclosos els que es troben en territori ocupat. bàsics d’humanitat. persones implicades. La qüestió que fer en un context de descompensació de forces i en- pilar per a la consecució dels objec- Hi ha dos protocols addicionals que es van adoptar cara en un marc bèl·lic de vencedors i vençuts, sense 7 DUNLAP, «Law and military interventions: preser- el 1977. Enforteixen la protecció de les víctimes de el processament de cap responsable de greus crims ving humanitarian values in 21st confl icts». confl ictes armats internacionals —Protocol I— i no de guerra també comesos per països Aliats i amb internacionals —Protocol II— i posen límits a com es 4 SIEDER, SCHJOLDEN i ANGELL, La Judicialización 5 MADISON PAGE, The True Story of Andersonville diferents vares de mesurar en funció dels interessos 8 PRONER, «Comments on a notorious veredict. 9 VALIM, «Estado de excepción: La forma jurídica lluiten les guerres. De La Política En América Latina. Prison. polítics en un nou marc mundial. The trial of Lula». del neoliberalismo».
34 | eines 37 | juliol 2020 L’aparença de legalitat encobreix el mecanisme de violentar el dret, i en concret el procediment penal, amb fi nalitats absolutament contràries al mateix i a la seva voluntat garantista
determina la «justícia del vence- ja s’intueix la utilització de la llei, si d’un estat democràtic, on d’entrada dor» són diversos elements com el cal amb la creació ad hoc de nous no existeix confl icte armat, es podria grau de politització del procediment tribunals internacionals, per a fer parlar de guerra jurídica? judicial, la manca de processament —o, en aquest cas, acabar estratègi- de tots els responsables de crims de cament— la guerra. guerra i el processament exclusiu El lawfare com a eina de l’Estat del bàndol vençut, o els diferents Una de les primeres defi nicions que espanyol: la repressió judicial nivells d’exigència en les condemnes trobem del concepte lawfare exposa segons l’estat d’origen dels acusats que és «un mètode de guerra no La guerra jurídica, i així es pot inferir per mers interessos geopolítics convencional pel qual s’utilitza la també dels exemples exposats ante- dels Aliats.6 Estratègicament per al llei com un mitjà per aconseguir un riorment, és una combinació d’acci- posicionament dels estats vencedors objectiu militar».7 Aquest mètode ons aparentment legals que porten com a noves grans potències mun- pot tenir diverses traduccions: un a la instrumentalització de la llei i dials, va ser molt més intel·ligent procediment judicial internacional el sistema judicial a fi de combatre jutjar els seus adversaris que no pas contra els vençuts en acabar la «un enemic». Aquesta aparença de l’execució o l’empresonament en el guerra; o més recentment, un procés legalitat encobreix el mecanisme marc de confl icte armat. Si bé no emmarcat en el combat contra la de violentar el dret, i en concret el en podem dir estrictament lawfare, corrupció com a estratègia d’atac, procediment penal, amb fi nalitats perfectament detallat i analitzat en absolutament contràries al mateix 6 A diferència de la Primera Guerra Mundial (1914- l’estudi del cas del president Lula da i a la seva voluntat garantista. És la 1918), que va portar al Tractat de Versalles i no pas a un judici dels responsables de crims de guerra, els Silva (1945), empresonat en el marc persecució política de l’adversari per Aliats, responent a una obligació ètica però també de la megaoperació de combat a la la via judicial9 recolzada per l’aliança geoestratègica, van enjudiciar els comportaments 8 militars i crims contra la Humanitat comesos pels corrupció sistèmica al Brasil. amb diferents sectors del poder. No països de l’Eix. No només mitjançant els judicis de El concepte de guerra jurídica s’ha s’entén el lawfare sense els seus dos Nuremberg: també la cúpula político-militar del Japó va ser sotmesa a un tribunal militar internacional utilitzat en el marc de confl ictes grans pilars: per una banda, la par- a Tokio. Ambdós procediments i els enjudiciaments armats així, i també té un paper ticipació del sistema judicial, ja sigui posteriors, fi ns a la dècada de 1960, van estar fortament infl uenciats per l’inici de la Guerra Freda. important en les guerres híbrides als per interès o agenda pròpia, o per El pragmatisme dels governs es va imposar a la països d’Amèrica Llatina. Però, i dins la seva connivència amb el sector justícia. Si bé hi havia motius per dur a terme aquells judicis militars internacionals, la realitat és que es va impulsor de la guerra jurídica. L’altre fer en un context de descompensació de forces i en- pilar per a la consecució dels objec- cara en un marc bèl·lic de vencedors i vençuts, sense 7 DUNLAP, «Law and military interventions: preser- el processament de cap responsable de greus crims ving humanitarian values in 21st confl icts». de guerra també comesos per països Aliats i amb diferents vares de mesurar en funció dels interessos 8 PRONER, «Comments on a notorious veredict. 9 VALIM, «Estado de excepción: La forma jurídica polítics en un nou marc mundial. The trial of Lula». del neoliberalismo».
juliol 2020 | eines 37 | 35 No s’entén el lawfare sense la participació del sistema judicial, ja sigui per interès o agenda pròpia
tius de la guerra jurídica és l’aliança pendència de l’U d’octubre de 2017. nament jurídic espanyol:11 El principi amb els mitjans de comunicació he- Un procés judicial que ha acabat de legalitat penal —article 25.1 de gemònics que formen l’opinió pública amb una condemna pels delictes de la Constitució espanyola (CE)12 i 7 i promouen la difusió d’idees. sedició, malversació i desobediència CEDH13—, el dret a la llibertat — a penes d’entre nou i tretze anys de article 17 CE i 5 CEDH—, el dret a la No és sorprenent, doncs, que els Es- presó per a nou dels i les condem- llibertat d’expressió —article 20 CE i tats, almenys aquells que no gaudei- nades, que ja portaven en presó pre- 10 CEDH— i a la llibertat ideològica xen d’una democràcia prou consoli- ventiva des d’octubre de 2017 i març —article 16 CE i 9 CEDH—, el dret de dada com per integrar la dissidència de 2018. Al marge d’aquests dotze reunió pacífi ca —article 11 CEDH— i o l’oposició a l’statu quo, utilitzin condemnats, hi ha set persones més el dret al lliure exercici de càrrec pú- també aquesta valuosa eina en la processades en la mateixa causa blic representatiu —article 23.2 CE i seva voluntat de batre o controlar que es troben en diferents estats 3 Protocol addicional CEDH.14 Tanma- les veus contràries a l’establishment, europeus i contra les quals l’Audièn- teix s’ha denunciat per persones ex- provinguin de la societat civil o de les cia Nacional i el Tribunal Suprem ha pertes en la matèria la vulneració del pròpies institucions. emès diverses euroordres, requeri- dret al procés degut i amb totes les ments que s’han presentat i retirat garanties, tant per la vulneració del Començava aquest article amb un diverses vegades. dret al jutge predeterminat per la llei exemple recent, els membres dels —article 24.2 CE i 6.1 CEDH—, dret a CDR detinguts el 23 de setembre de Entitats i experts nacionals i interna- la doble instància —article 57.2 LO 2019. Menys d’un mes després, el 14 cionals d’observació dels drets civils 6/2006,15 article 24 CE, 6 CEDH i 14 d’octubre es coneixia la Sentència i polítics han advertit que es tracta 459/2019 del Tribunal Suprem que d’una Sentència clarament ideolò- 11 L’article 10 i 96 de la Constitució Espanyola pre- culminava mesos d’un judici con- gica amb la pretensió de substituir veu la incorporació a l’ordenament jurídic espanyol el contingut d’aquells tractats i convencions internacio- tra els dotze líders socials i polítics la necessària solució política del nals degudament ratifi cats. 10 catalans, inclosa la Presidenta, confl icte que es viu a Catalunya. 12 La Constitució Espanyola va ser aprovada per membres de la Mesa del Parlament, Han denunciat que el procediment les Corts el 31 d’octubre de 1978. el vicepresident del govern i diversos i la Sentència han vulnerat drets 13 El Conveni Europeu de Drets Humans va ser adoptat pel Consell d’Europa el 1950, i va entrar en consellers i conselleres, així com els humans reconeguts per Tractats i vigor el 1953. responsables de les entitats civils Convenis que formen part de l’orde- 14 Al Conveni Europeu de Drets Humans hi ha sobiranistes, acusats de delictes de diversos protocols addicionals. Es fa referència al Protocol Addicional a l Conveni Per a la Protecció rebel·lió, desobediència i malversació 10 INTERNATIONAL TRIAL WATCH, «Valoració fàcti- dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals de cabals públics pels fets relaci- co-jurídica per part d’observadores internacionals i de 1952. nacionals de la Sentència condemnatòria d’autoritats onats amb el Referèndum d’Inde- i líders socials catalanes». 15 PARLAMENT DE CATALUNYA, «Llei Orgànica
36 | eines 37 | juliol 2020 La «justícia del vencedor» engloba el grau de politització del procediment judicial, la manca de processament de tots els responsables de crims de guerra i el processament exclusiu del bàndol vençut
PIDCiP—,16 dret a un jutge imparcial presó preventiva, hi han estat un any societat catalana que s’ha manifestat —article 24 CE i 6.1 CEDH— i dret a i set mesos. Els mitjans de comuni- massivament en múltiples ocasions, la pràctica de prova —article 24.2 CE cació han cobert tot el procediment per denunciar que es tractava d’un i 6.1 i 3 CEDH.17 de forma feroç, amb hores i hores de judici polític contra els i les preses, cobertura i debat sobre els fets, però així com per criticar la sentència Més enllà de la interessant anàlisi amb posicionaments i enfocaments com a vulneradora de drets humans. jurídica d’aquestes vulneracions de diametralment oposats depenent drets fonamentals, aquest cas és del mitjà del que es tractés. Un clar La resposta de la societat catalana rellevant pel que fa a la matèria del exemple ha estat la divergència davant d’aquesta situació ens porta a lawfare com a paradigma de tots els entre la cobertura mediàtica prèvia un altre cas, relacionat amb l’ante- elements que el conformen. Es tracta al judici amb una gran dedicació al rior, que són les persones represa- d’un procediment iniciat per l’acusa- debat i cooptació de l’opinió pública liades per les accions de protesta ció de rebel·lió per part de la Fiscalia, per part de periodistes i opinadors i, contra la sentència del procés. Tot un dels delictes més greus del Codi en canvi, la manca de cobertura que i encara ser recent, s’ha xifrat en Penal que implica un alçament vio- aquests mitjans hegemònics a nivell centenars les persones que han patit lent i públic i que està penat amb fi ns de l’Estat han donat, per exemple, represàlies per les manifestacions a 25 anys de presó. Un procediment a les denúncies de vulneració de i actes de protesta que s’han vingut on a més de l’acusació de Fiscalia hi drets formulades per entitats de duent a terme des d’octubre de 2019. havia també l’acusació de l’Advocacia reconegut prestigi. Les acusacions Entre aquestes, a més d’una vintena de l’Estat i del partit polític d’extrema de falta d’imparcialitat del Tribunal se’ls va imposar presó provisio- dreta Vox. Els dos líders socials han també han estat ben presents en nal; dues-centes quaranta van ser estat dos anys en presó preventiva i tot el procediment, amb denúncies detingudes i a centenars se’ls han la resta dels cinc acusats, també en de connivència entre el bipartidis- obert procediments penals i han me de l’Estat espanyol i membres estat citades a declarar. Per tractar 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’Au- del Tribunal.18 D’altra banda, aquest casos amb coneixement de primera tonomia de Catalunya». procediment ha suscitat també una mà,19 es van donar situacions de 16 ONU, «Pacte Internacional de Drets Civils i Polí- gran contestació social per part de la detencions a joves que es trobaven tics». Aprovat a partir de la Resolució 2200A (XXI), de 16 de desembre de 1966.
17 També Amnistia Internacional ha denunciat la 19 En el marc de la participació de l’autora com a desproporció de les penes imposades i que la Sen- 18 Una de les notícies sobre els missatges de advocada en la campanya #SomDefensores. Campa- tència contravé el principi de legalitat, permetent la WhatsApp del portaveu del Senat, Ignacio Cosidó, nya per la que diversos advocats i advocades es van criminalització de l’exercici de la llibertat d’expressió presumint del «control» que el PP exerciria en el coordinar per oferir un servei gratuït d’assistència a i reunió pacífi ca. AMNISTIA INTERNACIONAL, «ES- inclosos. comissaria en el marc de les nombroses detencions PAÑA: Análisis de la sentencia del Tribunal Supremo ADURIZ, «La crisis del ‘wasap’ de Cosidó evidencia que s’estaven duent a terme en un context de protes- en la causa contra líderes catalanes». las grietas en el PP de Casado». ta i manifestacions.
juliol 2020 | eines 37 | 37 Evidentment no tot procediment penal envers a líders de moviments socials o representants d’una certa dissidència, és constitutiu, per si mateix, de guerra jurídica
pacífi cament a les manifestacions. Audiència Nacional. En aquest cas, un Altres casos no tan recents són mostra Es van produir en base a acusacions factor diferenciador eren les acusa- de la utilització del lawfare per part de per delictes d’atemptat a l’autoritat, cions inicials per terrorisme que més les administracions com a forma de desordres públics o desobediència, endavant decaurien per falta de pro- lluita contra tota dissidència social. El amb penes que podien arribar fi ns als ves, no sense abans haver tingut a la procediment penal pel cas anomenat cinc anys de presó i que suposaven la Tamara detinguda en aïllament durant «Aturem el Parlament» en relació als detenció immediata dels i les joves. Els 48 hores i un any de confi nament a la fets succeïts el 15 de juny de 2011 ha informes policials inicials eren plens seva ciutat; i a l’Adrià encara a l’exili. estat durament criticat per tractar-se d’imprecisions, vaguetats i manca És especialment rellevant aquest cas, d’un procés amb un alt component d’individualització dels fets. Basant-se ja que precisament delictes com el polític, on es va personar com acusació en aquest informe policial, el Ministeri de terrorisme han estat utilitzats de particular tant la Generalitat de Cata- Fiscal va sol·licitar en la majoria de ca- forma recurrent per estats en la seva lunya com el Parlament de Catalunya sos la imposició de la mesura cautelar croada mitjançant la guerra jurídica. i que va fi nalitzar amb la condemna de presó preventiva, sent acordada en Walter Laqueur (1921-2018) escrivia a penes de presó a les vuit persones alguns dels casos i en d’altres acor- «Després de 30 anys de feina dura acusades. Tot el procés va estar acom- dant la prohibició de manifestar-se o encara no hi ha una defi nició de terro- panyat per una forta pressió mediàtica, ser a prop de manifestacions. Acom- risme acordada de forma generalitza- que va generar la denúncia per part panyant aquests procediments penals, da»20 i fonamentava aquesta realitat en de les defenses d’una campanya de de nou, els mitjans de comunicació van vàries raons, sent una de les principals criminalització per part dels mitjans, efectuar la seva part cobrint els esde- que la qüestió de la defi nició està i inclús de pressió mediàtica i institu- veniments i les nombroses manifesta- clarament lligada a la deslegitimació i cional per acabar fent decidir el sentit cions, en alguns casos amb marcat to criminalització de l’enemic. En aquest de la sentència per part del Tribunal sensacionalista, i utilitzant conceptes mateix sentit, Amnistia Internacional Suprem.22 com «batalla campal», «disturbis criticava la proposta de modifi cació del violents», «concentracions violentes», Codi Penal de l’Estat espanyol de 2015 En el mateix sentit, en diverses «radicals incendien Barcelona», «foc i precisament per obrir la defi nició del ocasions s’han dut a terme operaci- violència», entre d’altres. delicte de terrorisme fent possible la ons de judicialització i criminalitza- vulneració de drets fonamentals.21 ció del moviment social anarquista. Altres casos semblants poden venir a El 2006 en el marc d’una càrrega la memòria en relació als fets rela- 20 LAQUEUR, No End To War: Terrorism in the tats, inclosos els de Tamara Carrasco Twenty-First Century. (1983) i Adrià Carrasco (1993), iniciats 21 AMNESTY INTERNATIONAL, «Spain: New coun- 22 En un primer moment, l’Audiència va sentenciar ter-terrorism proposals would infringe basic human l’absolució dels acusats, havent estat revisada el 10 d’abril de 2018 per ordre de la rights». aquesta Sentència pel Tribunal Suprem.
38 | eines 37 | juliol 2020 L’enjudiciament penal ha estat i segueix sent una via recurrentment utilitzada per la guerra jurídica
policial al centre de Barcelona, als o menys mesura, en el concepte de un procediment penal amb totes voltants d’un antic teatre ocupat, un guerra jurídica exercida per part les garanties i un en el marc del agent dels Mossos d’Esquadra va dels poders dominants de l’Estat lawfare. resultar greument ferit. Les deten- contra la seva dissidència, ja sigui cions de les persones que en aquell a la societat civil o dins les seves Es tracta de procediments que, a fi moment s’investigaven com a pròpies institucions. d’encabir uns fets no delictius en un responsables van estar envoltades En els casos exposats, i clarament tipus penal, es doten de vulneracions de dubtes, incloses denúncies per per deformació professional de de garanties procedimentals o inclús tortures o maltractaments per part l’autora, ens trobem amb causes pe- de vulneració de drets fonamentals. de la policia. Les defenses al·lega- nals. Això no vol dir que no hi pugui Un dels drets recurrentment con- ven que les persones detingudes haver altres tipus de causes, com culcats en el marc del lawfare és el ni tan sols es torbaven al lloc des per exemple, procediments admi- dret de defensa, ja sigui mitjançant d’on es van produir els llançaments nistratius que compleixin la mateixa aïllament de la persona detinguda d’objectes que haurien causat la funció.23 En qualsevol cas, l’enjudici- privant-la de la deguda assistència lesió, i denunciaven que van ser ament penal ha estat i segueix sent lletrada, la manca d’accés a la causa detinguts merament per la seva una via recurrentment utilitzada per i als elements que conformen l’acu- indumentària d’estil anarquista. la guerra jurídica. S’inicien proce- sació, o els impediments per a dur Tot i els dubtes en el procediment, diments penals sota acusacions de a terme la pràctica de la prova amb tres joves van ser detinguts i van fets tipifi cats al Codi Penal de tal totes les garanties. També es veu estar-se dos anys en presó preven- manera que es construeix aquesta afectat el dret al jutge predeterminat tiva a l’espera del judici en el marc primera impressió de legalitat. Evi- per la llei, basculant així les normes d’una campanya comunicativa de dentment, no tot procediment penal de competència i procediment per criminalització de tot un moviment envers líders de moviments socials part del poder judicial, i fi ns i tot ens social, i en concret de les persones o representants d’una certa dissi- podem trobar amb acusacions de investigades. dència, és, per si mateix, constitutiu manca d’imparcialitat del Tribunal i de guerra jurídica. Cal fi lar prim magistrats en concret. Com es co- Elements de la guerra jurídica en les característiques d’aquests mentava prèviament, un dels pilars processos per poder dirimir entre clau del lawfare, com el propi nom Els casos anteriorment relatats, indica, és la implicació del Poder juntament amb molts d’altres que Judicial o de part del mateix en la 23 És especialment interessant tot el procediment ens poden venir a la ment, tenen iniciat per la Junta Electoral Central d’inhabilitació consecució dels objectius de la guer- característiques comunes que ens del President de la Generalitat Quim Torra amb ra jurídica. Aquesta implicació tant acusacions de manca de competència de l’òrgan i de permeten emmarcar-los, amb més vulneracions de drets procedimentals. es pot donar per la connivència amb
juliol 2020 | eines 37 | 39 Els elements de la guerra jurídica s’emmarquen en el que s’anomena «dret penal de l’enemic»
el poder impulsor de la guerra jurí- que s’aplica a un col·lectiu determinat, formes i per part de diferents actors. dica com per interessos propis. En les persones que són tractades com a Per part del poder judicial aquesta qualsevol cas, i com a conseqüència enemigues de l’Estat.25 vulneració de facto es pot donar de directa del recentment exposat, una diverses formes, entre elles, la impo- forma de neutralitzar el poder del Els procediments conduïts en el marc sició de mesures cautelars despropor- lawfare és comptar amb estructures del lawfare tenen en comú, també, la cionades o inclús amb vulneracions del poder judicial independents, amb vulneració d’altres drets fonamentals, dels requisits previstos a la llei —com transparència i processos de control més enllà de les garanties procedi- ara la Llei d’Enjudiciament Criminal efi cients. En el cas de l’Estat espa- mentals. Alguns d’ells són la vulne- espanyola26— per les detencions fona- nyol, no ajuda, per contra, l’existència ració del dret a la llibertat conculcat mentades en acusacions per delictes d’un poder judicial hereu d’un passat per imposició de mesures cautelars greus sense proves sufi cients, per les franquista, on les estructures judici- desproporcionades de privació de fi ltracions als mitjans de comunicació als i policials es van veure ínfi ma o llibertat, o la vulneració de la llibertat de certs elements de la causa que es nul·lament actualitzades i depurades d’expressió o de reunió pacífi ca. En troben sota secret de sumari... És ca- durant la transició després de 40 alguns dels casos mencionats i amb racterístic dels processos del lawfare anys de Dictadura.24 una gravetat addicional, com comenta- veure procediments que comencen rem més endavant, es dona la vulnera- amb detencions, mesures cautelars Aquests elements de la guerra jurídica ció del dret al lliure exercici de càrrec privatives de llibertat o acusacions de s’emmarquen en el que s’anomena públic representatiu o a la participació delictes greus com el de terrorisme «dret penal de l’enemic», concepte democràtica. i que transcorregut un temps s’es- consolidat pel jurista alemany Günter vaeixen, es modifi quen o es retiren. Jakobs (1937) i que analitza com hi ha Un dels elements clau de la guerra Aquesta realitat conculca greument el un dret penal amb procediments ga- jurídica és la bretxa de facto del prin- principi de presumpció d’innocència, rantistes per a la ciutadania que pugui cipi de presumpció d’innocència. Si bé que és, al seu torn, un pilar bàsic del haver comès un delicte tipifi cat en els el procediment pot ésser conduït de nostre sistema penal. codis d’un estat, i un altre dret penal forma aparentment garantista en el sentit més processal del terme, en els Però la presumpció d’innocència no casos de lawfare hi ha una vulneració només es veu vulnerada de facto per la 24 Interessant veure la investigació basada en una llarga i exhaustiva investigació de sumaris i del principi de presumpció d’innocèn- sentències del Tribunal d’Ordre Públic, de decisions cia que es pot conculcar de múltiples de diverses instàncies judicials i del propi Tribunal 26 CONGRESO DE LOS DIPUTADOS, «Ley de Suprem. enjudiciamiento criminal». A l’article 503 preveu els Vegeu JIMÉNEZ VILLAREJO i DOÑATE, Jueces pero criteris que han de ser interpretats restrictivament parciales. La pervivencia del franquismo en el poder 25 JAKOBS, Appendix D On the Theory of Enemy per la imposició de mesures cautelars privatives de judicial. Criminal Law. llibertat.
40 | eines 37 | juliol 2020 La denúncia social de totes les vulneracions, ja siguin procedimentals o de drets civils i polítics, és una eina de lluita contra la guerra jurídica
via judicial, i aquí és on té un gran pa- doncs no només és una qüestió que de lluita contra la guerra jurídica. per el segon pilar de la guerra jurídica, certs sectors dissidents de la soci- Sense aquesta denúncia pública es el poder mediàtic. Tot sovint, aquesta etat puguin defensar els seus drets fa molt difícil que entitats de defensa presumpció d’innocència és conculca- en aquesta guerra desigual, sinó dels drets humans, persones exper- da a ulls de l’opinió pública que és di- que és una qüestió de defensa de tes en la matèria, així com la pròpia rectament interpel·lada per mitjans de la qualitat democràtica. La guerra societat i la comunitat internacional comunicació hegemònics que al servei jurídica té una afectació directa en puguin identifi car que s’està en un de la causa de l’statu quo exerceixen de la legítima participació democràtica, marc de lawfare. Un altre element, poder criminalitzador gràcies a fi ltraci- la diversitat ideològica i l’exercici clau en qualsevol tipus de repressió, ons parcials i tergiversades, cobertura dels drets fonamentals de tota la és l’acompanyament i la xarxa de informativa desproporcionada, coop- ciutadania. suport a les persones represaliades tació de l’opinió pública de condemna o objecte de la guerra jurídica. Com i deshumanització de la persona o del s’ha pogut veure, tot i que la guerra col·lectiu represaliat. Neutralització del lawfare jurídica ataqui a persones individu- i erosió democràtica als, en molts casos es condueix con- Amb tot, es tracta d’una lluita amb tra representants o líders socials, i a una clara descompensació de po- És de vital importància conèixer més, s’acompanya d’una campanya ders. Així ho mencionava la professo- quins són els mecanismes de de criminalització de tot el col·lectiu ra Proner «d’una diferència dramàti- la guerra jurídica. És l’element dissident de forma generalitzada. És ca en la mena d’armament d’aquesta principal per mirar de neutralitzar per això que és indispensable que guerra profundament asimètrica».27 els seus efectes. Disposar aquest col·lectiu, alhora que busca Com no ho ha de ser, encara més, d’informació veraç i contrastada per aliances amb la resta de la societat, la guerra jurídica exercida per un tal d’identificar els casos concrets s’organitzi i generi una resposta estat sostingut pels pilars del poder és indispensable i, per tant, es fa també des del punt de vista de su- judicial i el poder mediàtic contra la necessària l’existència de mitjans port i l’acompanyament per mirar de societat civil? Quines són les eines de comunicació independents i neutralitzar l’efecte aïllador i trenca- de les que disposen aquests últims d’una societat amb voluntat de dor de la repressió. per a mirar de combatre una guerra donar-los valor i d’informar-se com aquesta? Tot i semblar com- tenaçment. És de vital importància l’existència plex, és indispensable analitzar-ho, d’una societat amb suficient esperit La denúncia social de totes les vul- crític per ser capaç d’analitzar neracions, ja siguin procedimentals i denunciar els casos de guerra 27 PRONER, «Guerres híbrides al Brasil i la guerra jurídica per derrocar la democràcia». o de drets civils i polítics, és una eina jurídica. El poder mediàtic juga un
juliol 2020 | eines 37 | 41 És indispensable fomentar, des de tots els sectors, un sistema judicial independent, amb mecanismes de control efi cients i amb una formació exhaustiva en la defensa i protecció dels drets humans
paper molt important en el lawfare i, Finalment, és indispensable fomen- pació política per la via representa- per tant, difi cultar aquesta tasca de tar, des de tots els sectors socials i tiva, per la via de la protesta i per la cooptació de l’opinió pública és cruci- polítics, un sistema judicial inde- via de l’organització social. Ja sigui al per neutralitzar els efectes de la pendent amb mecanismes de con- amb clara intencionalitat, o de forma guerra jurídica. trol eficients i amb una formació col·lateral, la pràctica de la guerra exhaustiva en la defensa i protecció jurídica afecta per igual els individus No es pot oblidar que l’existència dels drets humans. En concret, a i col·lectius objecte de la mateixa, així d’un cos legislatiu cada vegada més l’Estat espanyol són preocupants com la pròpia salut democràtica de punitivista, la introducció de nous els índex de confiança en la judica- la societat que la pateix. I no deixa de tipus penals o regulacions adminis- tura o la percepció d’independèn- ser un peix que es mossega la cua: tratives amb defi nicions vagues o cia que té la societat respecte al com menys gaudeixi una societat de fortament interpretables, faciliten sistema judicial. És inajornable la salut democràtica, més senzill serà la tasca del poder judicial en la transformació del sistema judicial, fer la guerra jurídica a les seves guerra jurídica. És per això que les que en cap cas ha estat sacsejat dissidències, cada vegada més vul- tendències actuals cap al populis- des de la Transició, permetent que nerables a una pràctica que gaudeix me punitiu no ajuden en absolut sigui hereu del sistema mastodòn- d’una aparença de legalitat que pot a la neutralització del lawfare.28 tic de «justícia» repressiva que es arribar a ser més efi caç que la tradi- Aquelles polítiques que proposin va construir durant el règim fran- cional declaració de guerra. p un enduriment del codi penal, la quista. Sense un procés de memò- desconcreció en les defi nicions ria, justícia i reforma no s’aconse- dels tipus i supòsits o la tipifi cació guirà mai l’estructuració d’un poder de conductes que haurien de ser judicial independent i transparent emparades per l’exercici de drets que serveixi de primera barrera a fonamentals, probablement propici- la perillosa pràctica de la guerra aran la utilització de la llei per a fi ns jurídica. oposats a la mateixa, i facilitaran la penalització de conductes que en La guerra jurídica és perillosa, i no un primer moment no s’haguessin només per tractar-se d’una repressió pogut enjudiciar. emmascarada de legalitat contra sectors sencers de la població: ho és, sobretot, perquè ataca directament 28 ANTÓN-MELLÓN i CARBONELL, «Populismo la participació democràtica efectiva, punitivo, opinión pública y leyes penales en España (1995-2016)». ferint greument el dret a la partici-
42 | eines 37 | juliol 2020 p Bibliografi a
ADURIZ, Iñigo. «La crisis del ‘wasap’ de Cosidó INTERNATIONAL TRIAL WATCH, «Valoració PRONER, Carol (et al). Comments on a evidencia las grietas en el PP de Casado» factico-jurídica per part d’observadores notorious veredict. The trial of Lula [en línia]. [en línia]. A El diario.es, de 20 de novembre de internacionals i nacionals de la Sentència Disponible a:
CONGRESO DE LOS DIPUTADOS. «Constitución MADISON PAGE, James. The True Story of española» [en línia]. A Boletín Ofi cial del Andersonville Prison. Nova York: M.J. Haley, Estado. Publicat a 29 de desembre de 1978. 1908. Disponible a:
juliol 2020 | eines 37 | 43 connexions
La pregunta sobre si cal obeir al contribuït a produir col·lectivament. carrers i avingudes, assegudes en dret i en quines circumstàncies s’ha Però, al mateix temps, es pot obser- aeroports, ocupacions pacífi ques d’adoptar una actitud desobedient var que el descontentament polític d’universitats i una infi nitat d’acti- Democràcia, legalitat és un tema central per a qualsevol motivat per l’anormal funcionament vitats noviolentes formen part avui teoria o fi losofi a política, moral o de les institucions democràtiques o d’un arsenal molt vast de participa- i desobediència civil social. Naturalment, aquest proble- pels resultats negatius que de vega- ció política que es manifesta a tra- ma no es planteja només en una des generen aquestes institucions, vés de violacions a la llei, d’incom- democràcia, ni s’ha circumscrit a condueix a les persones a violar la pliment de sentències dels tribunals èpoques recents, tal com ho posa llei com una manera de manifestar o d’una fèrria oposició a programes de manifest el conegut exemple el seu dissens i la seva protesta. de govern. vista prèvia > d’Antígona.1 Està justifi cada la desobediència civil? Aquesta mena de desobediències En aquest treball, prestaré aten- Des de quina perspectiva, moral, política, jurídica? No obstant això, és en la democrà- al dret, viscudes com un imperatiu ció, en primer lloc, al concepte de En quins supòsits? Aquestes qüestions són rellevants cia on aquesta qüestió adquireix ètic, poden ser violentes o novio- desobediència civil amb l’objecte per entendre determinats moviments socials que la seva autèntica magnitud. La llei lentes, públiques o secretes, i tenir de caracteritzar amb la precisió utilitzen la desobediència a la llei com a forma apareix aquí com el resultat de la objectius molt diversos que van des més gran possible aquesta manera de manifestar el seu rebuig a situacions que voluntat estatal, constituïda a partir de la desobediència revolucionà- d’acció política. En segon lloc, oferiré consideren injustes. d’eleccions lliures protagonitzades ria a l’objecció de consciència. La arguments que justifi quin determi- per ciutadans iguals en un marc de desobediència civil s’inscriu dins nades desobediències a la llei en una respecte pels drets humans. d’aquest àmbit més general de democràcia assentada i moderna. violació a la llei com una manera En aquest context, sembla difícil d’expressar el malestar polític i, fi ns poder justifi car que els ciutadans i tot, com una forma de participació Concepte de desobediència civil desobeeixin una llei que, a través política. de la seva participació política, han Un acte pot ser considerat de deso- Jorge F. Malem Seña Sota l’admonició d’activistes so- bediència civil si és una acció il·legal, Catedràtic de Filosofi a del Dret de la Universitat Pompeu Fabra 1 Com és sabut, Antígona és un personatge d’una cials i reformadors polítics com pública i oberta, realitzada de forma tragèdia de Sòfocles. S’hi narra que Creont, esde- Mohandas Karamchand Gandhi voluntària i conscient, que és inten- [email protected] vingut rei de Tebes, va prohibir donar sepultura a Polinices d’acord amb els ritus funeraris de l’època. (1869-1948) i Martin Luther King cional i noviolenta, i executada com Antígona va desobeir l’ordre de Creont i va donar se- (1929-1968), entre d’altres, els a últim recurs polític. Fins aquí la pultura al seu germà Polinices sota l’argument que la llei moral, honrar els morts, és superior a la llei dels desobedients civils han fet de la defi nició. Però, cadascuna d’aquestes homes. Antígona va ser condemnada per violar la llei seva acció una pràctica ja usual en característiques mereix ser breu- de Tebes i es va llevar la vida a la presó. SÒFOCLES, Tragèdies, vol. I. les democràcies madures. Talls de ment analitzada per evitar confu- La pregunta sobre si cal obeir al contribuït a produir col·lectivament. carrers i avingudes, assegudes en dret i en quines circumstàncies s’ha Però, al mateix temps, es pot obser- aeroports, ocupacions pacífi ques d’adoptar una actitud desobedient var que el descontentament polític d’universitats i una infi nitat d’acti- és un tema central per a qualsevol motivat per l’anormal funcionament vitats noviolentes formen part avui teoria o fi losofi a política, moral o de les institucions democràtiques o d’un arsenal molt vast de participa- social. Naturalment, aquest proble- pels resultats negatius que de vega- ció política que es manifesta a tra- ma no es planteja només en una des generen aquestes institucions, vés de violacions a la llei, d’incom- democràcia, ni s’ha circumscrit a condueix a les persones a violar la pliment de sentències dels tribunals èpoques recents, tal com ho posa llei com una manera de manifestar o d’una fèrria oposició a programes de manifest el conegut exemple el seu dissens i la seva protesta. de govern. d’Antígona.1 Aquesta mena de desobediències En aquest treball, prestaré aten- No obstant això, és en la democrà- al dret, viscudes com un imperatiu ció, en primer lloc, al concepte de cia on aquesta qüestió adquireix ètic, poden ser violentes o novio- desobediència civil amb l’objecte la seva autèntica magnitud. La llei lentes, públiques o secretes, i tenir de caracteritzar amb la precisió apareix aquí com el resultat de la objectius molt diversos que van des més gran possible aquesta manera voluntat estatal, constituïda a partir de la desobediència revolucionà- d’acció política. En segon lloc, oferiré d’eleccions lliures protagonitzades ria a l’objecció de consciència. La arguments que justifi quin determi- per ciutadans iguals en un marc de desobediència civil s’inscriu dins nades desobediències a la llei en una respecte pels drets humans. d’aquest àmbit més general de democràcia assentada i moderna. violació a la llei com una manera En aquest context, sembla difícil d’expressar el malestar polític i, fi ns poder justifi car que els ciutadans i tot, com una forma de participació Concepte de desobediència civil desobeeixin una llei que, a través política. de la seva participació política, han Un acte pot ser considerat de deso- Sota l’admonició d’activistes so- bediència civil si és una acció il·legal, 1 Com és sabut, Antígona és un personatge d’una cials i reformadors polítics com pública i oberta, realitzada de forma tragèdia de Sòfocles. S’hi narra que Creont, esde- Mohandas Karamchand Gandhi voluntària i conscient, que és inten- vingut rei de Tebes, va prohibir donar sepultura a Polinices d’acord amb els ritus funeraris de l’època. (1869-1948) i Martin Luther King cional i noviolenta, i executada com Antígona va desobeir l’ordre de Creont i va donar se- (1929-1968), entre d’altres, els a últim recurs polític. Fins aquí la pultura al seu germà Polinices sota l’argument que la llei moral, honrar els morts, és superior a la llei dels desobedients civils han fet de la defi nició. Però, cadascuna d’aquestes homes. Antígona va ser condemnada per violar la llei seva acció una pràctica ja usual en característiques mereix ser breu- de Tebes i es va llevar la vida a la presó. SÒFOCLES, Tragèdies, vol. I. les democràcies madures. Talls de ment analitzada per evitar confu-
juliol 2020 | eines 37 | 45 La noviolència com a element constitutiu de la desobediència civil signifi ca, en primer lloc, l’absència de violència, d’incitació a la violència i de l’amenaça de l’ús de la violència
sions provocades per la vaguetat i agents que els propicien i realitzen tar el canvi de sistema polític o pro- ambigüitat dels termes i categories estan convençuts de la seva cor- vocar una revolució; això seria propi utilitzats.2 recció moral i que estan decidits a d’altres formes, incloses legítimes, llançar les seves idees a un debat d’acció política noviolenta. La desobediència civil és sempre una ampli perquè siguin sotmeses a un acció il·legal, i per això és un acte escrutini generalitzat. Així mateix, són actes noviolents. que indefectiblement ha de violar La noció de noviolència és polifa- una llei vigent, interpretada aquesta Es tracta, d’altra banda, d’actes vo- cètica. I la qüestió es complica una en un sentit ampli.3 Per aquest mo- luntaris i conscients, és a dir, d’acci- mica més si es pensa no només que tiu, pot tenir com a una de les seves ons que l’agent que les realitza, tot i el terme violència té una càrrega conseqüències que el desobedient d’haver-ho volgut, les hagués pogut emotiva desmesurada, sinó també vagi a la presó. evitar. I que la violació de la llei que que molts actors polítics que enaltei- el desobedient comet no és provoca- xen la violència en alguns contextos, Que sigui una acció pública i oberta da per la seva culpa o negligència, ni fi ns i tot si és practicada de forma suposa que les accions de desobe- tampoc per ignorància o inadvertèn- desmesurada, la critiquen arbitrà- diència civil no s’han de realitzar cia. La desobediència civil comporta riament quan estan en desacord o en secret o utilitzant qualsevol que es té ple coneixement de la els és desfavorable. Tal va ser el cas estratègia d’ocultació. En constituir naturalesa de l’acció que es porta a de l’expresident dels EUA, Lyndon una apel·lació perquè les autoritats terme. B. Johnson (1908-1973), que men- modifi quin un estat de coses injust, tre condemnava emfàticament els una mesura governamental o legis- La intencionalitat política és una al- actes de violència al carrer produïts lativa inacceptable, o determinades tra de les característiques d’aquesta a Watts el 1965, causats per motius polítiques immorals, implica que ha forma de protesta. Amb la desobe- racials, s’embarcava sense manies de ser coneguda per amplíssims diència civil es persegueix derogar a la guerra del Vietnam o rebutjava sectors de la societat, sense en- una llei o una determinada política condemnar la violentíssima re- ganys, sense mentides. La publicitat governamental; forçar la majoria pressió de la policia de Los Angeles de tals actes expressa també que els governamental a replantejar sobre contra la població negra.4 preferències; posar de manifest un
2 Per una anàlisi detallada del concepte de deso- error polític o casos de corrupció i, La noviolència com a element bediència civil pot consultar-se, MALEM, Concepto y en fi , persuadir l’electorat perquè constitutiu de la desobediència civil justifi cación de la desobediencia civil. canviï la seva posició. Però aquests signifi ca, en primer lloc, l’absència 3 Incloc amb aquesta expressió a la llei en sentit objectius sempre han de ser limitats, estricte, als reglaments, a les sentències judicials, a les decisions polítiques d’exigit compliment. la desobediència civil no pot fomen- 4 GARVER, «What violence is?».
46 | eines 37 | juliol 2020 La concepció que es tingui de la violència impactarà decisivament en la caracterització de noviolència i, per tant, en la denotació de desobediència civil.
de violència, d’incitació a la violència ca, una mena d’espiritualització de rosseguin o la portin a pes de braç i de l’amenaça de l’ús de la violèn- la idea de violència, atès que per a per desallotjar aquest espai, realitza cia. Però aquí comença una sèrie caracteritzar-la no és important el un acte de noviolència. Es limita, de problemes addicionals, ja que mitjà utilitzat, la força física sobre simplement, a no col·laborar amb les la mateixa defi nició de violència és persones o les coses, sinó que hi forces d’ordre públic. De la mateixa controvertida. hagi hagut una violació o afectació manera, si un grup de ciutadans de- indeguda dels drets d’una persona. cideix tallar una carretera en exercici La idea de violència ha estat utilitza- La idea de violència no faria referèn- de la seva protesta i amb això viola da com a sinònim d’idees tan dispars cia, interpretada així, ni al mitjà utilit- el dret dels conductors dels vehicles com poder, potència, força, passió, zat ni al fi aconseguit. Cal assenyalar, que per allí transiten, no pot ser brutalitat o virulència, entre d’altres. però, que si se segueix per aquesta catalogat sense més com un grup En el seu signifi cat més primigeni, fa línia, no hi hauria pràcticament cap d’individus violents. Una extensió del referència a l’ús il·legítim de la força acte noviolent si es viola algun dret signifi cat de violència per denotar física sobre persones o coses. No d’un individu. aquests casos deixaria pràcticament obstant això, és possible assignar a buit el conjunt d’actes pacífi cs de aquest terme altres sentits diferents. Naturalment, la concepció que es protesta. Així, hi ha qui parla de violència psi- tingui de la violència impactarà cològica, de violència estructural, de decisivament en la caracterització de La noviolència exigeix sempre, a més violència latent o de violència ambi- noviolència i, per tant, en la denota- a més, que no s’hagi de reaccionar ental, per assenyalar només alguns ció de desobediència civil. a les provocacions o a la repressió d’ells, on s’adverteix l’absència de de les forces d’ordre públic. Només l’ús il·legítim de força física. Ara bé, històricament almenys, així es pot entendre les instruccions s’ha considerat que la noviolència donades per l’historiador nord-ameri- La dogmàtica penal tampoc ajuda a associada a la desobediència civil cà Howard Zinn (1922-2010) als establir un signifi cat clar de vio- suposa l’absència de l’ús de la força resistents noviolents a favor de la lència. Les raons són variades. La física il·legítima, o de l’amenaça integració racial als EUA: «podeu in- primera és que el mateix Codi Penal d’aquest ús, sobre persones o coses. tentar afrontar l’agressió física sense espanyol, per posar un exemple, Una persona, per exemple, que en protegir-vos, donant a entendre clara- tot i esmentar el terme violència en una manifestació de carrer roman ment que no intentareu respondre diversos contextos normatius, no asseguda malgrat els requeriments als cops ... En aquests casos utilitzeu utilitza en tots ells un únic concepte policials perquè s’aixequi i abandoni les postures següents: per protegir de violència. La segona és que s’ha el lloc, i deixa el seu cos inert perquè el crani, creueu les mans sobre el produït, segons aquesta dogmàti- siguin els agents de l’ordre qui l’ar- cap. Per evitar la desfi guració de la
juliol 2020 | eines 37 | 47 Perquè hi hagi desobediència civil cal que el desobedient no faci servir En una democràcia hi ha regles i procediments per a la presa de decisions la força física il·legítima, ni amenaci, ni coaccioni altres, i que no respongui públiques i, a més, hi ha determinats continguts, en general els drets a les provocacions o violència dels cossos i forces de seguretat de l’Estat humans, que no poden ser avassallats per aquestes decisions
cara, poseu-vos els colzes davant no faci servir la força física il·legíti- Tipus de desobediència civil La democràcia, que ha estat defi nida en principi, justifi cades. En primer receptius a la corrupció empresarial, dels ulls. Per a les noies: per evitar ma, ni amenaci, ni coaccioni altres, i històricament de manera molt di- lloc, el principi de la majoria és un la qual cosa torna inefi caces les pre- que els cops de peu ocasionin ferides que no respongui a les provocacions Hi ha dues grans classes de desobe- versa, pot ser conceptualitzada com sistema de justícia imperfecte, en el ferències ciutadanes. Aquests casos, internes, jaieu d’un costat i alceu els o violència dels cossos i forces de diència civil. La desobediència civil aquell sistema polític que accepta el sentit que les decisions adoptades i altres que poguessin pensar-se, genolls fi ns a la barbeta; per als nois: seguretat de l’Estat, sotmetent-se directa i la indirecta. En la primera, principi de la majoria. És a dir, aquell sota la seva fórmula poden gene- fan que la participació política com agenolleu-vos i inclineu-vos cap a ter- després a l’acció dels organismes es viola la llei que es reputa injus- sistema on les decisions es prenen rar situacions injustes o immorals. a mecanisme de construcció de la ra, amb el crani i la cara protegits».5 jurisdiccionals. ta. En la segona, es viola una llei en virtut de la regla de la majoria Sota el principi de la majoria es pot voluntat popular i de la voluntat esta- La defensa passiva utilitzant el cos justa, però com a mitjà per protestar dins de l’escrupolós respecte pels propugnar, afavorir o mantenir la tal es col·lapsi en un sistema elitista mai és un acte de violència. Finalment, la desobediència civil contra una altra llei o estat de coses drets humans. Aquest últim aspecte segregació racial, ètnica o nacional a dirigit per una minoria de polítics constitueix un últim recurs polític en que es titlla d’immoral. Això és així fa que es parli de principi i no de una part de la població, per exemple, professionals. La desobediència civil Però la noció de noviolència asso- el joc de la democràcia. Martin Luther perquè no sempre és possible violar regla, a seques, de la majoria. o perpetuar-la en situació d’extrema pot ser una eina que moderi o canviï ciada a moviments polítics no vol King suggeria que «tota campanya directament una llei injusta. I fa que desigualtat econòmica i de pobresa. aquesta realitat. dir només absència de força física noviolenta té quatre fases bàsiques: els criteris de justifi cació siguin més Això suposa que en una democràcia En aquests casos, la desobediència il·legítima o de l’amenaça de fer ús primer, la reunió de les dades neces- fàcils d’enarborar en el primer cas hi ha regles i procediments per a la civil pot ser usada per cridar l’aten- En tercer lloc, els partits polítics d’ella. De vegades, se l’ha equipa- sàries per determinar si existeixen que en el segon. presa de decisions públiques i que, ció de la majoria electoral o gover- poden arribar a acords per ocultar rat amb certes virtuts morals com les injustícies; després la negociació; a més, hi ha determinats continguts, namental perquè morigeri aquests cert estat de coses, furtant d’aquesta la manca d’odi, orgull o covardia. després l’auto purifi cació; i fi nalment, en general els drets humans, que no estats de coses, afavorint, a més a manera qüestions d’interès general Gandhi, a més a més, imaginava la l’acció directa».6 La justifi cació política poden ser avassallats per aquestes més, la participació política de sec- per al debat públic. Aquí la desobedi- noviolència com una virtut social i no de la desobediència civil decisions. tors marginats. ència civil pot servir per posar en joc únicament individual. La desobediència civil hauria d’operar a l’arena pública precisament aquells així amb les reivindicacions polítiques Un dels temes recurrents que Però això és en teoria; en les de- En segon lloc, la participació ciuta- assumptes que les autoritats no vo- En altres circumstàncies, l’expressió quan s’hagi intentat seguir totes les qualsevol teoria de la democràcia mocràcies realment existents, les dana, que està lligada a la idea de len discutir malgrat la seva innega- noviolència ha servit per expressar vies legals i aquestes hagin mostrat planteja és si cal seguir les normes autoritats estatals poden governar democràcia, es pot veure limitada ble importància per a la ciutadania. la voluntat d’acceptar el càstig que la seva inefi càcia; quan les autoritats imposades pel legislador com a violant tant el procediment demo- per múltiples motius. Entre aquests, les autoritats imposen a conseqüèn- semblen immunes als canvis o les representant polític de la ciutada- cràtic com la intangibilitat dels drets. l’existència d’un sistema de partits Però la desobediència civil no és útil cia de la violació de la llei. Henry Da- elits protegeixen incòlume els seus nia o si està permès apartar-se En ambdós casos s’obra la via per molt rígid que impedeix que ciuta- únicament per subratllar defi cièn- vid Thoreau (1817-1862) i Mohandas privilegis. Abans d’iniciar el camí de la d’elles sota certes condicions. Un a la justifi cació de la desobediència dans no afi liats o descontents puguin cies procedimentals, exemples dels Gandhi poden donar-ne prova. desobediència a la llei, els actors han aspecte més específic d’aquesta civil com un últim recurs que busqui expressar i defensar els seus punts quals poden multiplicar-se sense d’estar segurs que no queden altres qüestió general és si està justificat posar fi a aquestes anomalies. de vista. Això es pot veure incremen- cap difi cultat. Pot ser que fi ns i tot En defi nitiva, perquè hi hagi desobe- mecanismes legals disponibles per a l’ús de la desobediència civil com a tat en un sistema bipartidista; o per les constitucions democràtiques diència civil cal que el desobedient superar les situacions d’injustícia. manera d’acció política que desafia Per assenyalar tan sols alguns partits dirigits amb mà fèrria inabas- alberguin en el seu si disposicions les lleis imposades per la majoria problemes que poden originar les tables pels desitjos dels seus mili- clarament injustes, com va ser la se- 5 ZINN, «The new abolicionist». 6 KING, Porque no debemos esperar. electoral. campanyes de protestes noviolentes, tants; o perquè hi hagi partits molt gregació racial als EUA, almenys fi ns
48 | eines 37 | juliol 2020 En una democràcia hi ha regles i procediments per a la presa de decisions públiques i, a més, hi ha determinats continguts, en general els drets humans, que no poden ser avassallats per aquestes decisions
La democràcia, que ha estat defi nida en principi, justifi cades. En primer receptius a la corrupció empresarial, històricament de manera molt di- lloc, el principi de la majoria és un la qual cosa torna inefi caces les pre- versa, pot ser conceptualitzada com sistema de justícia imperfecte, en el ferències ciutadanes. Aquests casos, aquell sistema polític que accepta el sentit que les decisions adoptades i altres que poguessin pensar-se, principi de la majoria. És a dir, aquell sota la seva fórmula poden gene- fan que la participació política com sistema on les decisions es prenen rar situacions injustes o immorals. a mecanisme de construcció de la en virtut de la regla de la majoria Sota el principi de la majoria es pot voluntat popular i de la voluntat esta- dins de l’escrupolós respecte pels propugnar, afavorir o mantenir la tal es col·lapsi en un sistema elitista drets humans. Aquest últim aspecte segregació racial, ètnica o nacional a dirigit per una minoria de polítics fa que es parli de principi i no de una part de la població, per exemple, professionals. La desobediència civil regla, a seques, de la majoria. o perpetuar-la en situació d’extrema pot ser una eina que moderi o canviï desigualtat econòmica i de pobresa. aquesta realitat. Això suposa que en una democràcia En aquests casos, la desobediència hi ha regles i procediments per a la civil pot ser usada per cridar l’aten- En tercer lloc, els partits polítics presa de decisions públiques i que, ció de la majoria electoral o gover- poden arribar a acords per ocultar a més, hi ha determinats continguts, namental perquè morigeri aquests cert estat de coses, furtant d’aquesta en general els drets humans, que no estats de coses, afavorint, a més a manera qüestions d’interès general poden ser avassallats per aquestes més, la participació política de sec- per al debat públic. Aquí la desobedi- decisions. tors marginats. ència civil pot servir per posar en joc a l’arena pública precisament aquells Però això és en teoria; en les de- En segon lloc, la participació ciuta- assumptes que les autoritats no vo- mocràcies realment existents, les dana, que està lligada a la idea de len discutir malgrat la seva innega- autoritats estatals poden governar democràcia, es pot veure limitada ble importància per a la ciutadania. violant tant el procediment demo- per múltiples motius. Entre aquests, cràtic com la intangibilitat dels drets. l’existència d’un sistema de partits Però la desobediència civil no és útil En ambdós casos s’obra la via per molt rígid que impedeix que ciuta- únicament per subratllar defi cièn- a la justifi cació de la desobediència dans no afi liats o descontents puguin cies procedimentals, exemples dels civil com un últim recurs que busqui expressar i defensar els seus punts quals poden multiplicar-se sense posar fi a aquestes anomalies. de vista. Això es pot veure incremen- cap difi cultat. Pot ser que fi ns i tot tat en un sistema bipartidista; o per les constitucions democràtiques Per assenyalar tan sols alguns partits dirigits amb mà fèrria inabas- alberguin en el seu si disposicions problemes que poden originar les tables pels desitjos dels seus mili- clarament injustes, com va ser la se- campanyes de protestes noviolentes, tants; o perquè hi hagi partits molt gregació racial als EUA, almenys fi ns
juliol 2020 | eines 37 | 49 La desobediència civil podria veure’s com a forma de participació La desobediència civil pot operar com un mecanisme corrector política compatible amb la democràcia i quedaria expedit el camí de les insufi ciències de les democràcies reals. Com un instrument vers la seva justifi cació política que impedeix que les injustícies s’agreugin o consolidin
a 1954, o les marginacions en virtut element corrector de les institucions una democràcia, es mostra com un llei es violarà i com es canalitzarà la qüestions ètiques idiosincràtiques o mocràcia. En tots dos casos, perquè de l’orientació sexual o nacional. Tal i de la vida democràtiques, i no com remei efi caç en determinats contex- protesta, sobretot en els actes de de- religioses. I si l’objecció de consciència es tracta precisament de drets i les com van posar de manifest les Selma una pràctica destructiva d’aquestes. tos per superar-les. sobediència civil indirecta on s’ha de pot ser realitzada en secret, la desobe- seves comeses, no impliquen una to Montgomery Marches [Marxes de Democràcia, justifi cació política i de- transgredir una llei justa, adequada o diència civil sempre ha de ser pública violació a la llei com a la desobe- Selma a Montgomery, també cone- sobediència civil serien, així, termes Les accions de desobediència civil necessària per a l’ordre social. i oberta, precisament per constituir diència civil. La desobediència civil gudes com a Marxes per la llibertat] perfectament compatibles. exigeixen molta cautela abans de una invocació a aquells valors morals no pot ser un dret jurídic. El dret no afroamericanes, la desobediència dur-les a terme. En constituir la vio- Tot això implica que el desobedient ci- inserits en el quefer públic. pot autoritzar que es violi una llei civil va complir la funció de denúncia lació d’una llei, pot tenir com una de vil sigui plenament conscient dels seus vàlida i vigent. Però sí, en canvi, pot de tals injustícies, de catalitzador Conclusions les seves conseqüències que alguns actes, alhora que es fa responsable de La desobediència civil, a més a més, haver-hi un deure moral i polític a del descontentament, i va obrar com dels participants en les protestes les conseqüències que comporta. I ha té com a fi nalitat la superació de certs comprometre’s en actes de desobe- a eina per urgir la modifi cació de la La pregunta de si cal obeir la llei vagin a la presó o pateixin altres d’afrontar amb enteresa les penes que objectius limitats. Derogar una llei o diència civil. interpretació constitucional o de la en una democràcia és una qüestió càstigs. S’ha de ser conscient que és se li imposaran. Aquest és el preu que canviar determinats estats de coses. reforma de la constitució. política i moral que no admet una una pràctica que suposa penalitats. ha de pagar per complir amb el seu En aquest sentit, s’ha de distingir de Finalment, la desobediència civil ha de resposta senzilla, sigui afi rmativa Per aquesta raó, els dirigents convo- imperatiu moral. Com li agradava dir a la desobediència revolucionària, la fi ser distingida de la desobediència cri- En tots aquests supòsits, la desobe- o negativa. Si en general pot afi r- cants han de ser curosos en plani- Thoreau, «sota un govern que empre- de la qual es tradueix en el canvi de minal. La intencionalitat política pròpia diència civil opera com un mecanis- mar-se que en una democràcia els fi car i explicar aquest tipus d’acció sona algú injustament, el lloc que ha sistema juridicopolític o en l’alteració de la primera està absent en la sego- me corrector de les insufi ciències ciutadans són creadors de llurs par- política noviolenta. d’ocupar un home just és també la substancial de l’ordre constitucional na. Per això, els desobedients civils a la de les democràcies reals. Com un ticulars destinacions en contribuir a presó».7 vigent. Conceptualment, una revolució presó no poden ser catalogats com a instrument que impedeix que les l’autogovern col·lectiu mitjançant la Per aquest mateix motiu, els actes també pot ser violenta, encara que presos comuns, com ara els homicides injustícies s’agreugin o consolidin. I seva participació política i, per tant, de desobediència civil han d’estar La desobediència civil és, per totes tingui moltes difi cultats empíriques o els agressors sexuals. tendeix, en aquest sentit, a donar una són els seus propis legisladors, és perfectament organitzats. I no úni- aquestes característiques, una forma per imposar-se. Les accions de deso- major estabilitat al sistema polític cert també que hi ha moltes excep- cament per evitar que es produeixin d’actuar molt exigent. I per aquesta bediència civil són, d’aquesta manera, No obstant aquestes i altres dife- en integrar ciutadans que d’altra cions a aquesta regla motivades per episodis de violència, sinó també raó, ha de ser distingida d’altres for- modestes. rències entre les diferents formes manera no tindrien lloc en el disseny raons tant procedimentals com de perquè en mostrar-se com una mes d’acció política directa noviolenta. de desobediència a la llei, se sol fer institucional o mai veurien represen- fons. apel·lació a la majoria governamen- D’altra banda, cal no confondre la un ús indiscriminat de l’expressió tats els seus interessos. tal perquè modifi qui els seus punts No pot ser confosa amb l’objecció de desobediència civil amb el dret de desobediència civil per referir-se a En aquest treball he intentat mos- de vista o esmeni situacions injustes, consciència. La desobediència civil resistència incorporat a algunes de totes elles. La raó per a tan confús Si fos així, la desobediència civil trar alguns casos en els quals està s’ha de minimitzar els danys col·la- sempre invoca els valors democràtics les més recents constitucions8, ni procedir és el valor emotiu positiu podria veure’s com a forma de par- justifi cada la desobediència al dret terals i la possible afectació als drets inclosos generalment en els textos amb la manifestació del mer dret a d’aquesta forma d’accionar empa- ticipació política compatible amb la per tots dos motius. La desobedièn- dels ciutadans. constitucionals, mentre que l’objec- la dissidència que és innat a la de- rentada a fi gures de prestigi moral democràcia i quedaria expedit el camí cia civil, com a manifestació més de ció de consciència pot basar-se en com Mohandas Gandhi o Martin vers la seva justifi cació política. Po- l’imperatiu moral que hom té d’opo- I a més, s’ha de triar de manera Luther King. Però tal assimilació no 8 Com són els casos de les constitucions alemanya dria ser genuïnament considerada un sar-se a les injustícies fi ns i tot en escrupolosament meditada quina 7 THOREAU, Del deber de desobediencia civil. i peruana. deixa de ser un error. p
50 | eines 37 | juliol 2020 La desobediència civil pot operar com un mecanisme corrector de les insufi ciències de les democràcies reals. Com un instrument que impedeix que les injustícies s’agreugin o consolidin
llei es violarà i com es canalitzarà la qüestions ètiques idiosincràtiques o mocràcia. En tots dos casos, perquè protesta, sobretot en els actes de de- religioses. I si l’objecció de consciència es tracta precisament de drets i les sobediència civil indirecta on s’ha de pot ser realitzada en secret, la desobe- seves comeses, no impliquen una transgredir una llei justa, adequada o diència civil sempre ha de ser pública violació a la llei com a la desobe- necessària per a l’ordre social. i oberta, precisament per constituir diència civil. La desobediència civil una invocació a aquells valors morals no pot ser un dret jurídic. El dret no Tot això implica que el desobedient ci- inserits en el quefer públic. pot autoritzar que es violi una llei vil sigui plenament conscient dels seus vàlida i vigent. Però sí, en canvi, pot actes, alhora que es fa responsable de La desobediència civil, a més a més, haver-hi un deure moral i polític a les conseqüències que comporta. I ha té com a fi nalitat la superació de certs comprometre’s en actes de desobe- d’afrontar amb enteresa les penes que objectius limitats. Derogar una llei o diència civil. se li imposaran. Aquest és el preu que canviar determinats estats de coses. ha de pagar per complir amb el seu En aquest sentit, s’ha de distingir de Finalment, la desobediència civil ha de imperatiu moral. Com li agradava dir a la desobediència revolucionària, la fi ser distingida de la desobediència cri- Thoreau, «sota un govern que empre- de la qual es tradueix en el canvi de minal. La intencionalitat política pròpia sona algú injustament, el lloc que ha sistema juridicopolític o en l’alteració de la primera està absent en la sego- d’ocupar un home just és també la substancial de l’ordre constitucional na. Per això, els desobedients civils a la presó».7 vigent. Conceptualment, una revolució presó no poden ser catalogats com a també pot ser violenta, encara que presos comuns, com ara els homicides La desobediència civil és, per totes tingui moltes difi cultats empíriques o els agressors sexuals. aquestes característiques, una forma per imposar-se. Les accions de deso- d’actuar molt exigent. I per aquesta bediència civil són, d’aquesta manera, No obstant aquestes i altres dife- raó, ha de ser distingida d’altres for- modestes. rències entre les diferents formes mes d’acció política directa noviolenta. de desobediència a la llei, se sol fer D’altra banda, cal no confondre la un ús indiscriminat de l’expressió No pot ser confosa amb l’objecció de desobediència civil amb el dret de desobediència civil per referir-se a consciència. La desobediència civil resistència incorporat a algunes de totes elles. La raó per a tan confús sempre invoca els valors democràtics les més recents constitucions8, ni procedir és el valor emotiu positiu inclosos generalment en els textos amb la manifestació del mer dret a d’aquesta forma d’accionar empa- constitucionals, mentre que l’objec- la dissidència que és innat a la de- rentada a fi gures de prestigi moral ció de consciència pot basar-se en com Mohandas Gandhi o Martin Luther King. Però tal assimilació no 8 Com són els casos de les constitucions alemanya 7 THOREAU, Del deber de desobediencia civil. i peruana. deixa de ser un error. p
juliol 2020 | eines 37 | 51 p Bibliografi a
GIAMMANCO, Roberto. Poder negro. Madrid: Editorial Península, 1970.
GRAVER, Newton. «What violence is?» [en línia]. A The Nation, 24 de juny del 1968. Disponible a:
KING, Martin Luther. Porque no debemos esperar. Madrid: Ayma Editorial, 1969.
MALEM, Jorge F. Concepto y justifi cación de la desobediencia civil. Barcelona: Ariel, 1990.
SÒFOCLES. Tragèdies, vol. I: Les dones de Traquis. Antígona. Barcelona: Col·lecció Bernat Metge, 1951.
THOREAU, Henry David. Walden. La desobediencia civil. Madrid: Ediciones del Cotal, 1979.
52 | eines 37 | juliol 2020 juliol 2020 | eines 37 | 53 navegador
Fa més de vint anys de l’opinió con- El Dictamen de 20 d’agost de 1998 i la seva proposta de reforma de la sultiva emesa pel Tribunal Suprem constitució federal, plantejada com del Canadà sobre la secessió del El Dictamen que analitzem, de 20 un fre reactiu. Així, el 1982 aquesta El dictamen sobre la secessió Quebec,1 expressió d’una concepció d’agost de 1998, ens mostra com va ser acceptada per les provínci- deferent amb les pretensions de rei- el dret pot gestionar aquest tipus es anglòfones però no pel Quebec, del Quebec: equilibri i orfebreria vindicació nacional o d’independèn- de confl ictes de base nacional de perquè entenia que com a part cia. Tot un conjunt de regles i criteris forma civilitzada. Es tracta d’un constituent del Canadà gaudia del interpretatius per a la secessió, amb exemple d’equilibri entre diversos dret de veto a l’esmentada reforma una perspectiva absolutament dife- principis, tots considerats igualment constitucional, com ja s’havia fet en rent a la que malauradament estem importants: imperi de la llei, principi el passat el 1964 i el 1971. vista prèvia > acostumats a l’Estat espanyol. En democràtic, federalisme i drets de Un dels documents que més ha impactat en el debat sobre aquest cas hem experimentat la re- les minories. El Tribunal Suprem en un dictamen el dret a decidir dels pobles ha estat el dictamen emès solució violenta, tallant, en nom de la de 28 de setembre de 1981 —com pel Tribunal Suprem del Canadà, on malgrat afi rmar sobirania nacional com un ens meta- Al Canadà la convivència entre fran- a conseqüència de la sol·licitud que el Quebec no té un dret a la secessió unilateral, físic, prejurídic, a tot intent de votació còfons i anglòfons és un fet difícil formulada pel govern federal— va dibuixa no obstant una via a partir del principi democràtic o resolució democràtica, sovint sense des de la fundació de la federació. establir que ni les lleis ni les con- per permetre la celebració d’un referèndum per a la ni tan sols escoltar. La secessió o Un exemple n’és la reivindicació vencions constitucionals exigien independència i, en cas d’una victòria clara del “sí”, una l’autodeterminació, habitualment, de més autonomia per al Quebec, unanimitat per a reformar la Cons- negociació posterior. Un exemple de com cal interpretar són aspectes que s’assoleixen més primer impulsada pel Parti Libe- titució; només un nivell «adequat» les lleis: en el moment i per a la societat actual, fent per mitjans fàctics, és a dir, amb ral du Quebec (PL) [Partit Liberal d’acord entre les províncies o Estats possible la resolució política dels confl ictes polítics. suport de la comunitat internacional del Quebec] i més tard pel Partit membres de la federació. El 6 de o de les grans potències, més que no Québécois (PQ) [Partit Quebequès]. desembre, el Tribunal Suprem va pas gràcies a acords jurídico-polítics. Aquest darrer organitzà un primer sentenciar, a tenor del seu dictamen Per això la resolució del confl icte en- referèndum consultiu de «sobira- anterior, que la Llei Constitucio- tre el Canadà i el Quebec es conver- nia-associació» entre iguals amb la nal de 1982 era vàlida perquè no Joan Lluís Pérez Francesch teix en un cas interessant a estudiar. resta del Canadà, en què plantejà existia un dret de veto del Quebec. Catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona una autorització per la negociació El Govern federal es plantejà fer [email protected] amb el Govern de Canadà, per tal propostes a les províncies però no 1 SUPREME COURT OF CANADA, Reference re Secession of Quebec. d’obtenir un nou estatus. Celebrat el aconseguí que totes les acceptessin, Versió catalana: IEC, «Consulta relativa a la seces- 1980, el «No» es va imposar amb el de manera que es pot considerar sió del Quebec». Vegeu també: Documentos INAP, «Opinión sobre 59,5% dels vots. En aquesta derrota que el problema no era tan sols la secesión de Quebec, Texto de la opinión emitida tingué un paper important el Primer una cosa del Quebec. El 1982 hom el 20 de agosto de 1998 por el Tribunal Supremo de Canadá». Ministre Pierre Trudeau (1919-2000) aprovà la reforma constitucional, Fa més de vint anys de l’opinió con- El Dictamen de 20 d’agost de 1998 i la seva proposta de reforma de la sultiva emesa pel Tribunal Suprem constitució federal, plantejada com del Canadà sobre la secessió del El Dictamen que analitzem, de 20 un fre reactiu. Així, el 1982 aquesta Quebec,1 expressió d’una concepció d’agost de 1998, ens mostra com va ser acceptada per les provínci- deferent amb les pretensions de rei- el dret pot gestionar aquest tipus es anglòfones però no pel Quebec, vindicació nacional o d’independèn- de confl ictes de base nacional de perquè entenia que com a part cia. Tot un conjunt de regles i criteris forma civilitzada. Es tracta d’un constituent del Canadà gaudia del interpretatius per a la secessió, amb exemple d’equilibri entre diversos dret de veto a l’esmentada reforma una perspectiva absolutament dife- principis, tots considerats igualment constitucional, com ja s’havia fet en rent a la que malauradament estem importants: imperi de la llei, principi el passat el 1964 i el 1971. acostumats a l’Estat espanyol. En democràtic, federalisme i drets de aquest cas hem experimentat la re- les minories. El Tribunal Suprem en un dictamen solució violenta, tallant, en nom de la de 28 de setembre de 1981 —com sobirania nacional com un ens meta- Al Canadà la convivència entre fran- a conseqüència de la sol·licitud físic, prejurídic, a tot intent de votació còfons i anglòfons és un fet difícil formulada pel govern federal— va o resolució democràtica, sovint sense des de la fundació de la federació. establir que ni les lleis ni les con- ni tan sols escoltar. La secessió o Un exemple n’és la reivindicació vencions constitucionals exigien l’autodeterminació, habitualment, de més autonomia per al Quebec, unanimitat per a reformar la Cons- són aspectes que s’assoleixen més primer impulsada pel Parti Libe- titució; només un nivell «adequat» per mitjans fàctics, és a dir, amb ral du Quebec (PL) [Partit Liberal d’acord entre les províncies o Estats suport de la comunitat internacional del Quebec] i més tard pel Partit membres de la federació. El 6 de o de les grans potències, més que no Québécois (PQ) [Partit Quebequès]. desembre, el Tribunal Suprem va pas gràcies a acords jurídico-polítics. Aquest darrer organitzà un primer sentenciar, a tenor del seu dictamen Per això la resolució del confl icte en- referèndum consultiu de «sobira- anterior, que la Llei Constitucio- tre el Canadà i el Quebec es conver- nia-associació» entre iguals amb la nal de 1982 era vàlida perquè no teix en un cas interessant a estudiar. resta del Canadà, en què plantejà existia un dret de veto del Quebec. una autorització per la negociació El Govern federal es plantejà fer amb el Govern de Canadà, per tal propostes a les províncies però no 1 SUPREME COURT OF CANADA, Reference re Secession of Quebec. d’obtenir un nou estatus. Celebrat el aconseguí que totes les acceptessin, Versió catalana: IEC, «Consulta relativa a la seces- 1980, el «No» es va imposar amb el de manera que es pot considerar sió del Quebec». Vegeu també: Documentos INAP, «Opinión sobre 59,5% dels vots. En aquesta derrota que el problema no era tan sols la secesión de Quebec, Texto de la opinión emitida tingué un paper important el Primer una cosa del Quebec. El 1982 hom el 20 de agosto de 1998 por el Tribunal Supremo de Canadá». Ministre Pierre Trudeau (1919-2000) aprovà la reforma constitucional,
juliol 2020 | eines 37 | 55 Per a fer front a l’allau de peticions del Quebec, el govern Pel Tribunal Suprem, la Constitució canadenca està formada no tan federal d’Ottawa va promoure l’aprovació d’una llei federal sols pel text escrit sinó per «tot el sistema de regles i principis que que reconeixia el Quebec com a «societat distinta» regeixen l’exercici del poder constitucional»
amb l’oposició de l’Assemblea prem el 30 de setembre de 1996, que Però més enllà de les respostes En efecte, de la conjuminació dels institucions inclusives, sensibles a Disparitat de criteris interpretatius Nacional de Quebec. La tensió entre aclarís les condicions d’un tercer re- concretes, el que és important és el principis esmentats més amunt, — les demandes de les dues parts en sobre la claredat el Quebec i el Canadà continuà cada ferèndum i d’una possible secessió. to de les seves argumentacions, que federal, democràtic, de legalitat i de confl icte i que, com veurem que ha cop amb més força.2 El Govern del Quebec no hi participà volen ser comprensibles i clares, respecte als drets de les minories—, passat al Canadà, poden fi ns i tot Al 2000, Stephane Dion (1955),4 en el procés perquè entenia que el amb una combinació d’arguments neix el «deure per a les dues parts desactivar-la. ministre federal impulsor de la llei Els liberals de Jean Chrétien (1943) Tribunal Suprem estava actuant com derivats del principi federal, la demo- de negociar una modifi cació cons- de la claredat referendària, anome- al govern del Canadà i el PQ de un òrgan en què no hi tenia repre- cràcia, la normativitat constitucional i titucional, amb l’objectiu de satisfer Cal remarcar que el sistema cons- nada Loi donnant e et à l’exigence de Jacques Parizeau (1930-2015) al sentació —això va fer que actués el el respecte a les minories. El Tribu- el desig de la província de realitzar titucional del Canadà es basa en la clarté formulée par la Cour suprême Quebec es distanciaren molt. Alesho- que s’anomena «amicus curiae», un nal constata la inconstitucionalitat la secessió». El Tribunal Suprem sobirania parlamentària —provinent du Canada dans son avis sur le Renvoi res, aquests darrers van organitzar tercer que actua per tal de defensar de la via unilateral que ha seguit el argumenta que hi ha l’obligació de de la tradició britànica— i considera el sur la sécession du Québec [Llei per el 1995 des del Govern de Quebec un els interessos d’una part que no hi Quebec en el seu intent de secessió negociar i que si així no es fa per una referèndum com un element excep- donar efecte a l’exigència de claredat nou referèndum, que no van guanyar és formalment. En aquest context es del Canadà, tant el 1980 com el 1995. de les parts, aquest fet repercutirà cional. Malgrat aquest fet, res ha im- formulada pel Tribunal Suprem del per un estret marge de 50.000 vots produeix la Reference Re Secession Ara bé, pel Tribunal Suprem, la Cons- en la manca de legitimitat davant la pedit donar entrada a aquesta tècnica Canadà en el seu dictamen sobre —49,44% de vots favorables contra of Quebec /Renvoi relatif à la séces- titució està formada no tan sols pel comunitat internacional. També in- de participació directa, instada des de la referència sobre la secessió del un 50,56% de vots contraris. El Go- sion du Québec [Dictamen relatiu a la text escrit sinó per «tot el sistema de sisteix en la importància de la clare- les pròpies autoritats provincials, atès Quebec] inspirada en el dictamen vern de Quebec, amb un nou Primer secessió del Quebec], del 20 d’agost regles i principis que regeixen l’exer- dat de la pregunta del referèndum i l’interès de trobar una solució a un de l’Alt Tribunal, aconseguí aprovar Ministre, Lucien Bouchard (1938), va de 1998, on es dona resposta a les cici del poder constitucional».3 D’aquí de la majoria social necessària que problema polític de gran magnitud i aquest text que no defi nia de cap prometre un tercer referèndum si tres demandes del govern federal i en dedueix que res impedeix que el impulsi les mesures de separació. Un amb moltes arestes. Ara bé, el centre manera la claredat de la majoria, guanyava les eleccions de 1998. Les que en síntesi podem ordenar de la govern del Quebec plantegi un pro- requeriment per als polítics que han de gravetat de la solució es trasllada perquè el que l’interessava era diferències entre els dos governs següent manera: jecte de referèndum d’independèn- de gestionar el procés. a un segon moment, el de «l’actu- difi cultar la secessió; així, deixava estaven molt a fl or de pell. cia amb una «pregunta clara», a la ació del legislador» defi nint què és en mans del Parlament canadenc 1) La Constitució canadenca no per- qual respongui «una majoria clara» El Tribunal Suprem apareix com una «pregunta clara» i «una majoria la determinació de què s’entenia Cal destacar l’estratègia del govern met la secessió unilateral de Quebec. de quebequesos. Es tractaria d’un una institució arbitral, no de part ni clara» per tal de decidir quelcom per «majoria clara» en cas d’un nou federal per a desactivar les pretensi- pas vers la reformulació del pacte contra ningú, tot donant arguments legítimament. El Tribunal Suprem referèndum de secessió al Quebec. ons secessionistes del Quebec. 2) El Dret internacional no reconeix federal expressat a la Constitució, per plantejar la secessió però també no defi neix aquest terme, perquè és La lògica de la llei era demanar Per a fer front a l’allau de peticions un dret a la secessió unilateral de que obligaria jurídicament al govern la reforma constitucional, i el que és deferent amb aquells que han de fer majories qualifi cades com les que es del Quebec, el govern federal d’Ot- Quebec. federal a negociar el nou estatus del més important: donant pautes per a política, és a dir, el legislador, tot i que tawa va promoure l’aprovació d’una Quebec, encara que això no estigui una negociació política de bona fe, condueix a la conseqüent disparitat 4 DION, La política de la claridad. Discursos y llei federal que reconeixia el Quebec 3) Com que respon negativament regulat en el text escrit. que porti allà on decideixi la volun- de criteris si ens atenem a la Llei de escritos sobre la unidad canadiense. Es pot observar com a «societat distinta». Al mateix a les dues qüestions anteriors, no tat popular. Aquest fet integrador Claredat del Parlament federal o a la la utilització política de les seves idees per part dels sectors més durs de la dreta unionista espanyol, com temps va demanar al Tribunal Su- troba necessari establir quin dels és summament interessant, atès perspectiva de l’Assemblea Nacional és el cas de la FAES, considerat un capdavanter de dos drets hauria d’aplicar-se amb que en situacions en què es vol del Quebec. Examinem tot seguit l’antisecessionisme. 3 INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS, «Consulta relati- Vegeu, DION, «Democracia, unidad, secesión: el 2 RUIZ, «El federalismo canadiense». preferència. va a la secessió del Quebec». exercir la secessió es necessiten aquesta disparitat. caso de Quebec».
56 | eines 37 | juliol 2020 Pel Tribunal Suprem, la Constitució canadenca està formada no tan sols pel text escrit sinó per «tot el sistema de regles i principis que regeixen l’exercici del poder constitucional»
En efecte, de la conjuminació dels institucions inclusives, sensibles a Disparitat de criteris interpretatius principis esmentats més amunt, — les demandes de les dues parts en sobre la claredat federal, democràtic, de legalitat i de confl icte i que, com veurem que ha respecte als drets de les minories—, passat al Canadà, poden fi ns i tot Al 2000, Stephane Dion (1955),4 neix el «deure per a les dues parts desactivar-la. ministre federal impulsor de la llei de negociar una modifi cació cons- de la claredat referendària, anome- titucional, amb l’objectiu de satisfer Cal remarcar que el sistema cons- nada Loi donnant e et à l’exigence de el desig de la província de realitzar titucional del Canadà es basa en la clarté formulée par la Cour suprême la secessió». El Tribunal Suprem sobirania parlamentària —provinent du Canada dans son avis sur le Renvoi argumenta que hi ha l’obligació de de la tradició britànica— i considera el sur la sécession du Québec [Llei per negociar i que si així no es fa per una referèndum com un element excep- donar efecte a l’exigència de claredat de les parts, aquest fet repercutirà cional. Malgrat aquest fet, res ha im- formulada pel Tribunal Suprem del en la manca de legitimitat davant la pedit donar entrada a aquesta tècnica Canadà en el seu dictamen sobre comunitat internacional. També in- de participació directa, instada des de la referència sobre la secessió del sisteix en la importància de la clare- les pròpies autoritats provincials, atès Quebec] inspirada en el dictamen dat de la pregunta del referèndum i l’interès de trobar una solució a un de l’Alt Tribunal, aconseguí aprovar de la majoria social necessària que problema polític de gran magnitud i aquest text que no defi nia de cap impulsi les mesures de separació. Un amb moltes arestes. Ara bé, el centre manera la claredat de la majoria, requeriment per als polítics que han de gravetat de la solució es trasllada perquè el que l’interessava era de gestionar el procés. a un segon moment, el de «l’actu- difi cultar la secessió; així, deixava ació del legislador» defi nint què és en mans del Parlament canadenc El Tribunal Suprem apareix com una «pregunta clara» i «una majoria la determinació de què s’entenia una institució arbitral, no de part ni clara» per tal de decidir quelcom per «majoria clara» en cas d’un nou contra ningú, tot donant arguments legítimament. El Tribunal Suprem referèndum de secessió al Quebec. per plantejar la secessió però també no defi neix aquest terme, perquè és La lògica de la llei era demanar la reforma constitucional, i el que és deferent amb aquells que han de fer majories qualifi cades com les que es més important: donant pautes per a política, és a dir, el legislador, tot i que una negociació política de bona fe, condueix a la conseqüent disparitat 4 DION, La política de la claridad. Discursos y que porti allà on decideixi la volun- de criteris si ens atenem a la Llei de escritos sobre la unidad canadiense. Es pot observar tat popular. Aquest fet integrador Claredat del Parlament federal o a la la utilització política de les seves idees per part dels sectors més durs de la dreta unionista espanyol, com és summament interessant, atès perspectiva de l’Assemblea Nacional és el cas de la FAES, considerat un capdavanter de que en situacions en què es vol del Quebec. Examinem tot seguit l’antisecessionisme. Vegeu, DION, «Democracia, unidad, secesión: el exercir la secessió es necessiten aquesta disparitat. caso de Quebec».
juliol 2020 | eines 37 | 57 Avui ens trobem amb la constitucionalitat de les dues lleis, Els darrers anys, el PQ no ha tingut gaire èxit electoral i la reivindicació de la federal i la del Quebec. I a més, el debat sobre l’abast i la sobirania s’ha deixat una mica de banda —segons els sondejos descendint el signifi cat de la unilateralitat continua viu fi ns un suport d’entorn un 30%—, en benefi ci de postures més «tèbies»
demanen en els processos de refor- ció legislativa «segons la qual podia insistint en el fet que la secessió del En tot cas, el Canadà aprovà els anys A les eleccions a l’Assemblea Nacio- ser un autèntic fracàs, perquè s’hi ma constitucional. També s’esforçà a decretar —unilateralment i arbitrà- Quebec només seria possible amb següents mesures legals infraconsti- nal del Quebec de l’octubre de 2018, oposaren d’altres províncies. Tot i introduir un element nou: la divisi- riament— la claredat a priori de la una esmena a la Constitució canaden- tucionals per a reconèixer la «societat el partit de centredreta autonomista això, l’opció independentista que bilitat del Quebec, com la del mateix pregunta del referèndum i la claredat ca posterior a una negociació. distinta» del Quebec, tot articulant Coalition Avenir Quebec (CAQ) [Coa- representa el PQ va ser derrotada Canadà.5 a posteriori del seu resultat».6 Avui ens trobem amb el fet que les mecanismes per protegir la llengua i lició Quebec Futur], es va imposar al pels liberals el 2003 i malgrat que dues lleis, la federal i la del Quebec, la cultura francesa, el dret civil propi, PL que havia estat els darrers anys tornà al poder en el període 2012- Els criteris per tal de determinar Davant d’aquesta insatisfacció, el són constitucionalment vàlides tot i la clàusula de «societat distinta» o al govern, i també al PQ. Abans de 2014, no va aconseguir ressituar el la claredat van ser: deixar clara la Quebec concretà la seva interpretació contradir-se. I a més, el debat sobre l’autonomia en matèria d’immigració. les eleccions, el govern liberal de referèndum com a opció viable. La voluntat de la província de deixar de del dictamen mitjançant la Loi sur l’abast i el signifi cat de la unilaterali- Aquestes mesures van ser perce- Quebec va difondre un document CAQ guanyà les darreres eleccions formar part de Canadà i de formar l’exercice des droits fondamentaux et tat continua viu.8 Com es pot observar, budes per alguns sectors de l’opinió anomenat «Quebequesos: la nos- amb un programa que descarta el un Estat independent —no altres des prérogatives du peuple québécois la defi nició de què és la claredat en el pública i per part de la classe política tra forma de ser canadencs»10, on referèndum i afi rma la lleialtat amb indicadors com millores de fi nança- et de l’État du Québec, aprovada al referèndum és un element de contro- canadenca així com per part d’altres defensava una integració més gran el pacte federal canadenc. ment—; i l’establiment d’elements 2001 [Llei d’exercici dels drets fona- vèrsia, sobre el que s’ha escrit molt, províncies com Alberta, Ontario o a la Federació, tot incorporant a la per a una negociació bilateral: repar- mentals i les prerrogatives del poble discutint-se si fa referència a dades British Columbia, com un tractament Constitució canadenca les noves con- timent d’actius i passius, delimitació del Quebec i de l’Estat del Quebec]. Hi quantitatives o també qualitatives. En- privilegiat al Quebec. D’altra banda, questes competencials; el document, Algunes lliçons del dictamen de les fronteres, drets dels pobles consagrà el dret d’autodeterminació i cara, doncs, cal posar-se d’acord pel els darrers anys, el PQ no ha tingut però, va quedar sense efectes pràc- indígenes, i protecció dels drets de la fi xació com a fórmula guanyadora que fa a la defi nició del «concepte de gaire èxit electoral i la reivindicació de tics per la negativa del govern fede- El dictamen del Tribunal Suprem les minories. d’un hipotètic referèndum el 50% + 1 claredat», com aspecte previ a iniciar la sobirania s’ha deixat una mica de ral dirigit per Justin Trudeau (1971). canadenc assenyala que la democrà- dels vots.7 La constitucionalitat de la una negociació de bona fe. Tampoc banda —segons els sondeigs, descen- La via de millorar el pacte federal cia «signifi ca alguna cosa més que Al Quebec no li semblà gens bé allò Llei va ser qüestionada per un petit queda clar com es desenvolupa una dint fi ns un suport d’entorn un 30%— tampoc ha donat de moment grans la simple regla de la majoria» i que establert en la Llei de la Claredat, grup unionista del Quebec, el Parti negociació de bona fe, atès que en un en benefi ci de postures més «tèbies»9 resultats. Els intents d’acomodar «existeix en el context més ampli entre d’altres raons perquè entenia Egalité, i pel propi govern federal, primer moment aquesta afectaria els tot i que centrades en la identitat. Quebec al pacte constitucional, com d’altres valors constitucionals». que s’allunyava de la bilateralitat, però el Tribunal Superior del Quebec termes de la secessió i en un segon els que es va negociar a Llac Meech i posava en mans del Parlament en va declarar la seva constitucio- moment a una esmena de la Consti- (1988) i Charlottetown (1992),11 varen 9 MARS, «Quebec, mucho nacionalismo y poca dret de veto a totes les províncies, millora de les federal la determinació fi nal de què nalitat, per la qual cosa el govern tució del Canadà. Tant un aspecte com secesión». És il·lustratiu el titular del diari El País de competències provincials en immigració; millora del és la claredat, a més d’exigir la par- federal va presentar recurs amb els l’altre han de comportar l’expressió 26 d’octubre de 2019 després de la victòria del Bloc 10 MINISTÈRE DU CONSEIL EXÉCUTIF, «Quebecers, fi nançament provincial per les competències concor- Quebequès [nom que rep el partit independentista our way of being canadian». rents amb la federació i més poder provincial a les ticipació de totes les províncies en la arguments de la llei de la claredat, de dues majories legítimes clares, la quebequès a les eleccions federals] en les eleccions eleccions de senadors i jutges de la Cort Suprema. reforma del pacte constitucional. El del poble del Quebec i la del Canadà. parlamentàries federals de 2019, on passà de 10 a L’acord de Charlottetown afectava als drets dels 32 escons, i on no portava la demanda del referèn- 11 El Meech Lake Accord /Accord du lac Meech grups aborígens, novament la clàusula de societat Parlament federal va fer una regula- 6 GUÉNETTE i GAGNON, «Del referéndum a la La situació és d’enorme complexitat. dum com a proposta electoral. [L’acord del llac Meech] va ser un pacte sobre distinta per al Quebec, però també interpretació de la secesión». El proceso quebequense de acceso a la Vegeu també, la refl exió del professor de dret diverses esmenes a la Constitució proposades constitució d’acord amb els «valors del Canadà», la soberanía y las lecciones aprendidas con respecto a constitucional de la UB Josep Maria Castellà Andreu pel primer ministre Brian Mulroney (1984-1993) i Canada Clause, introduint el requisit del consentiment 5 Els pobles autòctons defensaven el seu dret a la autodeterminación». sobre les eleccions parlamentàries del Quebec del diversos primers ministres de deu províncies, per tal unànime de les províncies per a la reforma de molts participar en una decisió sobre el Quebec que podria 8 Vegeu, per exemple: EFE, «Ottawa dice que 2018, on afi rma que la independència és la causa que Quebec el subscrivís en el marc d’un nou pacte aspectes, continuà amb les reformes institucionals ser en el seu cas la pertinença a Canadà i trencar així 7 AGUADO, «Mitad más uno y principio democráti- Quebec no puede separarse sin modifi car antes la d’una generació passada. CASTELLÀ, «Quebec: lecci- federal. Els cinc punts proposats foren: reconei- del Senat i del Tribunal Suprem, i va introduir tot una la unitat del poble del Quebec. co». Constitución». ones para Cataluña». xement de Quebec com una societat diferenciada; carta de drets socials.
58 | eines 37 | juliol 2020 Els darrers anys, el PQ no ha tingut gaire èxit electoral i la reivindicació de la sobirania s’ha deixat una mica de banda —segons els sondejos descendint fi ns un suport d’entorn un 30%—, en benefi ci de postures més «tèbies»
En tot cas, el Canadà aprovà els anys A les eleccions a l’Assemblea Nacio- ser un autèntic fracàs, perquè s’hi següents mesures legals infraconsti- nal del Quebec de l’octubre de 2018, oposaren d’altres províncies. Tot i tucionals per a reconèixer la «societat el partit de centredreta autonomista això, l’opció independentista que distinta» del Quebec, tot articulant Coalition Avenir Quebec (CAQ) [Coa- representa el PQ va ser derrotada mecanismes per protegir la llengua i lició Quebec Futur], es va imposar al pels liberals el 2003 i malgrat que la cultura francesa, el dret civil propi, PL que havia estat els darrers anys tornà al poder en el període 2012- la clàusula de «societat distinta» o al govern, i també al PQ. Abans de 2014, no va aconseguir ressituar el l’autonomia en matèria d’immigració. les eleccions, el govern liberal de referèndum com a opció viable. La Aquestes mesures van ser perce- Quebec va difondre un document CAQ guanyà les darreres eleccions budes per alguns sectors de l’opinió anomenat «Quebequesos: la nos- amb un programa que descarta el pública i per part de la classe política tra forma de ser canadencs»10, on referèndum i afi rma la lleialtat amb canadenca així com per part d’altres defensava una integració més gran el pacte federal canadenc. províncies com Alberta, Ontario o a la Federació, tot incorporant a la British Columbia, com un tractament Constitució canadenca les noves con- privilegiat al Quebec. D’altra banda, questes competencials; el document, Algunes lliçons del dictamen els darrers anys, el PQ no ha tingut però, va quedar sense efectes pràc- gaire èxit electoral i la reivindicació de tics per la negativa del govern fede- El dictamen del Tribunal Suprem la sobirania s’ha deixat una mica de ral dirigit per Justin Trudeau (1971). canadenc assenyala que la democrà- banda —segons els sondeigs, descen- La via de millorar el pacte federal cia «signifi ca alguna cosa més que dint fi ns un suport d’entorn un 30%— tampoc ha donat de moment grans la simple regla de la majoria» i que en benefi ci de postures més «tèbies»9 resultats. Els intents d’acomodar «existeix en el context més ampli tot i que centrades en la identitat. Quebec al pacte constitucional, com d’altres valors constitucionals». els que es va negociar a Llac Meech (1988) i Charlottetown (1992),11 varen 9 MARS, «Quebec, mucho nacionalismo y poca dret de veto a totes les províncies, millora de les secesión». És il·lustratiu el titular del diari El País de competències provincials en immigració; millora del 26 d’octubre de 2019 després de la victòria del Bloc 10 MINISTÈRE DU CONSEIL EXÉCUTIF, «Quebecers, fi nançament provincial per les competències concor- Quebequès [nom que rep el partit independentista our way of being canadian». rents amb la federació i més poder provincial a les quebequès a les eleccions federals] en les eleccions eleccions de senadors i jutges de la Cort Suprema. parlamentàries federals de 2019, on passà de 10 a L’acord de Charlottetown afectava als drets dels 32 escons, i on no portava la demanda del referèn- 11 El Meech Lake Accord /Accord du lac Meech grups aborígens, novament la clàusula de societat dum com a proposta electoral. [L’acord del llac Meech] va ser un pacte sobre distinta per al Quebec, però també interpretació de la Vegeu també, la refl exió del professor de dret diverses esmenes a la Constitució proposades constitució d’acord amb els «valors del Canadà», la constitucional de la UB Josep Maria Castellà Andreu pel primer ministre Brian Mulroney (1984-1993) i Canada Clause, introduint el requisit del consentiment sobre les eleccions parlamentàries del Quebec del diversos primers ministres de deu províncies, per tal unànime de les províncies per a la reforma de molts 2018, on afi rma que la independència és la causa que Quebec el subscrivís en el marc d’un nou pacte aspectes, continuà amb les reformes institucionals d’una generació passada. CASTELLÀ, «Quebec: lecci- federal. Els cinc punts proposats foren: reconei- del Senat i del Tribunal Suprem, i va introduir tot una ones para Cataluña». xement de Quebec com una societat diferenciada; carta de drets socials.
juliol 2020 | eines 37 | 59 El dictamen distingeix «l’autodeterminació interna», com a Una de les lliçons del dictamen del Tribunal Suprem és que el desenvolupament dels drets d’un poble dins un estat, i «l’autodeterminació principi democràtic comporta respectar la voluntat popular, que externa» com exercici d’aquest dret dins del concert de les nacions s’ha de conjuminar amb l’imperi de la llei i el constitucionalisme
Afi rma que «l’ordre constitucional geix «l’autodeterminació interna», un Tribunal Constitucional ha senten- no es pot exigir arribar a acords. Ara canadenc existent no podria roman- com a desenvolupament dels drets ciat de forma reiterada en contra de bé, sí que cal demostrar interès per dre indiferent davant l’expressió d’un poble dins un estat, i «l’auto- l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i en totes les parts, no ignorar les seves clara, per part d’una clara majoria de determinació externa» com exercici la sentència sobre la declaració de so- demandes, i menys encara demonit- quebequesos, de la seva voluntat de d’aquest dret dins del concert de birania aprovada pel Parlament de Ca- zar-les o criminalitzar-les. Aquests no seguir formant part del Canadà». les nacions, com a poble colonitzat talunya al 2013 —STC de 25 de març esforços confereixen legitimitat a les És a dir, la resta d’institucions «no o oprimit. Entén que Quebec no es de 2014—, considera que ni tan sols es posicions de cadascú. tindria cap raó vàlida per negar al troba colonitzat ni oprimit, però que poden discutir determinats temes, en govern del Quebec el dret a perse- en l’exercici del principi democràtic, una línia que ha seguit després.13 Vist des de Catalunya, el dictamen guir la consecució de la secessió, si té dret a participar en la governabili- que hem analitzat expressa una una majoria clara de la població del tat federal. Una de les lliçons del dictamen del cultura política i constitucional a les Quebec optés per això».12 Tribunal Suprem és que el principi antípodes de la de l’Estat espanyol. És interessant destacar que el dic- democràtic comporta respectar la També cal recordar que al Canadà, la El TS parla també dels drets de tamen és una opinió consultiva, no voluntat popular, que s’ha de con- naturalesa escrita i consuetudinària les minories, essencial dins el vinculant jurídicament, però que conté juminar amb l’imperi de la llei i el de la Constitució dona una gran fl exi- constitucionalisme democràtic. una decisió de gran transcendència constitucionalisme, la qual cosa bilitat interpretativa als tribunals i als La reforma de la constitució ha de política, en especial sobre la «neces- implica poder efectuar també canvis poders polítics. En efecte, en imposar respectar els drets de les minories, sitat de negociar», la qual cosa per jurídics davant de situacions comple- la necessitat d’actuar de bona fe i i no imposar-se només per la força via interpretativa s’incorpora com una xes com el desig d’autodeterminació amb respecte als principis constituci- d’una majoria. La divisió de poders, obligació jurídica derivada del dret d’un poble. Això implica la necessitat onals, superant una lectura legalista territorialment considerada, en una constitucional canadenc. Es tracta de de negociar políticament, encara que i literal de la constitució, cercant estructura complexa o federal, ha reconèixer un dret per a iniciar un pro- l’equilibri entre els principis d’imperi d’anar acompanyada d’un consens cés: «En la mesura que les qüestions 13 VINTRÓ, «El Tribunal Constitucional y el derecho de la llei, democràtic, federal i dels bàsic, que vagi molt més enllà de la abordades en el curs de les negocia- a decidir de Cataluña: una refl exión sobre la STC de drets de les minories, però també 25 de marzo de 2014». Podem comparar amb el cas regla de l’estricta majoria. cions serien polítiques, els tribunals, català, on també el TC remet al fet que la política tro- en establir l’obligació de negociar la El dictamen parla del dret a l’auto- conscients del paper que exerceixen bi fórmules d’encaix del dret a decidir com un pacte secessió com a conseqüència d’una polític, que no es dona mai, entre altres raons per la determinació dels pobles, i defi neix en el sistema constitucional, no tindri- negativa a negociar res per part de l’Estat. Com diu majoria clara al seu favor, el Tribunal Quebec com a «poble», tot i el ca- en cap paper de supervisió que exer- l’autor «per al Tribunal Constitucional l’exercici del Suprem va establir uns criteris de dret a decidir pot materialitzar-se en dues fases: la ràcter «incert» del concepte. Distin- cir»; per tant, dona peu a entendre que de preparació a través de qualsevol tipus d’instru- pes per tal de reivindicar i plantejar la judicialització de la política no és un ments que no siguin contraris a la Constitució; i la de forma civilitzada solucions a les d’efectivitat pràctica que requereix l’aplicació del bon camí per a solucionar aquest tipus procediment de reforma constitucional de l’article controvèrsies sobre la reorganització 12 INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS, «Consulta de qüestions. I també posa de manifest 168 CE». Una apel·lació a la política que hauria d’ha- del poder polític en el territori dels relativa a la secessió del Quebec». Cfr. p. 31 i ss. ver trobat fórmules per tirar endavant iniciatives, i ja Apartats 61 i ss. la diferència amb el cas espanyol: aquí sabem com acabà el procés que portà a l’1-0. estats actuals. p
60 | eines 37 | juliol 2020 Una de les lliçons del dictamen del Tribunal Suprem és que el principi democràtic comporta respectar la voluntat popular, que s’ha de conjuminar amb l’imperi de la llei i el constitucionalisme
no es pot exigir arribar a acords. Ara bé, sí que cal demostrar interès per totes les parts, no ignorar les seves demandes, i menys encara demonit- zar-les o criminalitzar-les. Aquests esforços confereixen legitimitat a les posicions de cadascú.
Vist des de Catalunya, el dictamen que hem analitzat expressa una cultura política i constitucional a les antípodes de la de l’Estat espanyol. També cal recordar que al Canadà, la naturalesa escrita i consuetudinària de la Constitució dona una gran fl exi- bilitat interpretativa als tribunals i als poders polítics. En efecte, en imposar la necessitat d’actuar de bona fe i amb respecte als principis constituci- onals, superant una lectura legalista i literal de la constitució, cercant l’equilibri entre els principis d’imperi de la llei, democràtic, federal i dels drets de les minories, però també en establir l’obligació de negociar la secessió com a conseqüència d’una majoria clara al seu favor, el Tribunal Suprem va establir uns criteris de pes per tal de reivindicar i plantejar de forma civilitzada solucions a les controvèrsies sobre la reorganització del poder polític en el territori dels estats actuals. p
juliol 2020 | eines 37 | 61 p Bibliografi a
AGUADO, César. «Mitad más uno y principio Constitución» [en línia]. A EFE, de 29 de març agosto de 1998 por el Tribunal Supremo de democrático. Nuevas noticias de Quebec». del 2019. Disponible a:
62 | eines 37 | juliol 2020 juliol 2020 | eines 37 | 63 fòrum
Coneixen bé el sistema jurídic. Magda Gregori > Què és el constitu- Magda Gregori > Per tant, constitu- L’han estudiat, analitzat, aplicat i cionalisme? cionalisme s’hauria de defi nir com interpretat. Ester Capella (1963) l’adaptació del text constitucional a és advocada i, actualment, conse- Joan Queralt > És el que està defi nit un moment i unes necessitats? llera de Justícia de la Generalitat a la Constitució. Però el text constitu- de Catalunya. I Joan Queralt (1951) cional es modula en funció del temps Ester Capella > El constitucionalis- és doctor en Dret i professor a la en el qual vius. me és un marc general del qual es Universitat de Barcelona. En aques- dota una societat per garantir els ta conversa refl exionen sobre la Ester Capella > I és un text interpre- principis bàsics de funcionament complicada relació entre democrà- table sempre que hi hagi voluntat po- d’un sistema democràtic. I les cons- cia i legalitat, i com aquesta relació lítica. Per exemple, a l’Estat espanyol titucions el que fan és donar conti- travessa el confl icte Catalunya/Es- es va modifi car el matrimoni per ga- nuïtat al sistema democràtic adap- panya. Què entenem per constituci- rantir els drets civils de les persones tant-lo en cada moment a la realitat onalisme? Quines diferències hi ha del mateix sexe. No va ser necessari que et toca viure. entre legalitat i constitucionalitat? modifi car la Constitució, només es Com condiciona la política deter- va fer una interpretació diferent de la Joan Queralt > Per exemple, la minades decisions jurídiques? Per que s’havia fet quan es va escriure. O Constitució espanyola esmenta no- què un confl icte polític s’ha acabat el servei militar, que era una prestació més una vegada la informàtica. Ara, traslladant als tribunals? Aquestes obligatòria contemplada a la Constitu- l’electrònica, el big data, són el nostre i altres qüestions són desgrana- ció. Però, en un moment determinat, dia a dia. De fet, els sociòlegs i els des i explicades amb la claredat i les costures van ser fl exibles a aquest fi lòsofs parlen d’una societat en què pedagogia que els caracteritza. Tot canvi. Només cal una interpretació els subjectes són les nostres dades. Joan Queralt esbossant, també, les oportunitats generosa per veure si es pot encabir I el dret a la intimitat és essencial. que genera el moviment indepen- una voluntat política. I això en alguns Però que no en parli la Constitució no dentista com a procés polític, cívic i moments de la història de la Constitu- és un problema, els texts constitucio- “ La política és un marc de convencions i pactes. democratitzador. ció espanyola ha estat possible. Tam- nals han de ser curts. L’espanyola és bé se cedeix sobirania quan l’Estat extremadament llarga. Els problemes sorgeixen quan el pacte espanyol s’incorpora a la UE. Magda Gregori > Curts? Per què? o s’ha esgotat o, directament, no s’ha fet” Joan Queralt > Però ara hi ha una classe política que pretén resoldre Joan Queralt > Perquè s’ha de deixar Una conversa amb Ester Capella els confl ictes en clau judicial. No, el espai a la interpretació i la resta ho que cal és ambició política! regularem a través de lleis. Però Coneixen bé el sistema jurídic. Magda Gregori > Què és el constitu- Magda Gregori > Per tant, constitu- L’han estudiat, analitzat, aplicat i cionalisme? cionalisme s’hauria de defi nir com interpretat. Ester Capella (1963) l’adaptació del text constitucional a és advocada i, actualment, conse- Joan Queralt > És el que està defi nit un moment i unes necessitats? llera de Justícia de la Generalitat a la Constitució. Però el text constitu- de Catalunya. I Joan Queralt (1951) cional es modula en funció del temps Ester Capella > El constitucionalis- és doctor en Dret i professor a la en el qual vius. me és un marc general del qual es Universitat de Barcelona. En aques- dota una societat per garantir els ta conversa refl exionen sobre la Ester Capella > I és un text interpre- principis bàsics de funcionament complicada relació entre democrà- table sempre que hi hagi voluntat po- d’un sistema democràtic. I les cons- cia i legalitat, i com aquesta relació lítica. Per exemple, a l’Estat espanyol titucions el que fan és donar conti- travessa el confl icte Catalunya/Es- es va modifi car el matrimoni per ga- nuïtat al sistema democràtic adap- panya. Què entenem per constituci- rantir els drets civils de les persones tant-lo en cada moment a la realitat onalisme? Quines diferències hi ha del mateix sexe. No va ser necessari que et toca viure. entre legalitat i constitucionalitat? modifi car la Constitució, només es Com condiciona la política deter- va fer una interpretació diferent de la Joan Queralt > Per exemple, la minades decisions jurídiques? Per que s’havia fet quan es va escriure. O Constitució espanyola esmenta no- què un confl icte polític s’ha acabat el servei militar, que era una prestació més una vegada la informàtica. Ara, traslladant als tribunals? Aquestes obligatòria contemplada a la Constitu- l’electrònica, el big data, són el nostre i altres qüestions són desgrana- ció. Però, en un moment determinat, dia a dia. De fet, els sociòlegs i els des i explicades amb la claredat i les costures van ser fl exibles a aquest fi lòsofs parlen d’una societat en què pedagogia que els caracteritza. Tot canvi. Només cal una interpretació els subjectes són les nostres dades. esbossant, també, les oportunitats generosa per veure si es pot encabir I el dret a la intimitat és essencial. que genera el moviment indepen- una voluntat política. I això en alguns Però que no en parli la Constitució no dentista com a procés polític, cívic i moments de la història de la Constitu- és un problema, els texts constitucio- democratitzador. ció espanyola ha estat possible. Tam- nals han de ser curts. L’espanyola és bé se cedeix sobirania quan l’Estat extremadament llarga. espanyol s’incorpora a la UE. Magda Gregori > Curts? Per què? Joan Queralt > Però ara hi ha una classe política que pretén resoldre Joan Queralt > Perquè s’ha de deixar els confl ictes en clau judicial. No, el espai a la interpretació i la resta ho que cal és ambició política! regularem a través de lleis. Però
juliol 2020 | eines 37 | 65 Queralt > El judici contra els líders de l’U d’Octubre va ser d’una impotència absoluta. Però el judici no s’aguanta, la sentència és dolentíssima
compte, perquè les lleis poden limitar de la Constitució, des del punt de va fi ns al detall. Volen descapitalit- essència no s’ha modernitzat. Les institucions de l’Estat drets contemplats a la Constitució, vista de l’aixopluc en els paràmetres zar les administracions locals de la espanyol, que han de controlar la legalitat, només saben com la llei Mordassa, que limita serio- democràtics i l’exercici en plenitud capacitat de fer política. Ells volen reaccionar a cop de porra. sament el dret a la protesta. Al fi nal de dels drets. simples buròcrates que es dediquin la legislatura de Mariano Rajoy. a gestionar. Magda Gregori > La Constitució reconeix que l’Estat Joan Queralt > Aquesta funció no espanyol és un estat social i de dret. Ester Capella > I el dret a la protesta la té cap Tribunal Constitucional del Joan Queralt > I apliquen una re- existeix, és un dret fonamental. món. Cap! pressió absolutament barroera. El Ester Capella > Social, democràtic i de dret. Però, què vol judici contra els líders de l’U d’Octu- dir un «Estat»? Magda Gregori > Sempre apareixen Magda Gregori > Per què s’ha produ- bre va ser d’una impotència abso- opinions dissidents. Però, qui acaba ït aquesta delegació de funcions? Ha luta. Tenen poder. Però el judici no Joan Queralt > La Unió Soviètica era un Estat. La Xina és prenent l’última decisió són jutges de desaparegut la separació de poders s’aguanta, la sentència és dolentís- un Estat. tradició conservadora? que fonamenta l’estat de dret? sima, dit per tothom. M’esperava uns argumentes jurídics i fàctics més Magda Gregori > S’ha carregat la premissa «de dret»? Joan Queralt > Perquè tampoc s’ha Ester Capella > Això ho explica molt sòlids, però no hi són. I això desfà cuidat qui ha de ser l’últim guardià bé el Joan Tardà quan parla de «la l’Estat! Joan Queralt > Sí, clar! I democràtic! I social! S’ho ha del sistema. confusió de poders». Hi ha d’haver carregat tot! separació de poders, però en aquests Ester Capella > Per reaccionar a una Ester Capella > Per exemple, la moments hi ha una permanent con- qüestió política han hagut de prosti- Magda Gregori > Podem dir que l’Estat espanyol no és presó provisional a molts indrets del fusió de poders. tuir tot el sistema. I això vol dir que un Estat de dret? món no té les limitacions que hi ha podreixes les institucions. Tothom a l’Estat espanyol. Perquè la presó Magda Gregori > Per tant, no és un ha pogut comprovar en primera Joan Queralt > Crec que és un Estat de normes i, de tant provisional és una anticipació de la problema polític? persona que aquí el Govern i la gent en tant, s’encén la llum de l’Estat de dret. Perquè la cú- condemna. I el Tribunal Constitucio- va acabar muntant un referèndum, pula judicial i la política-administrativa està segrestada nal s’ha anat convertint en el guardià Joan Queralt > És que no crec que una gran acció col·lectiva per poder per unes idees. de les essències, del dogma que han siguin diferents, formen part del votar. I les institucions espanyoles, construït a la Constitució. Al fi nal de sistema! Millor dit, són el mateix encapçalades pel govern, van dir: Ester Capella > I hi ha deslleialtat institucional. Resulta la legislatura de Rajoy es van modifi - sistema. I l’única política que saben no es votarà, no hi haurà un refe- que quan nosaltres incomplim una norma ens cau tot car una sèrie de lleis de forma ràpida fer és de Boletín Ofi cial del Estado, rèndum... Per tant, l’única manera el pes de la llei i la interpretació d’aquesta d’una forma com la que estableix la competència d’ofi cialisme. que tenien de reaccionar per tapar totalment diferent a com fi ns ara estava previst. Però, del TC i li dona funcions jurisdicci- tot això és atonyinant la gent. Això en canvi, quan l’Estat incompleix de forma sistemàtica onals. Per mi és inaudit. I això li fa Ester Capella > A Madrid han aplicat és la repressió. L’Estat espanyol té les seves obligacions i les sentències del TC no passa perdre el valor d’intèrpret suprem un moviment recentralitzador que una incapacitat històrica perquè en res, com amb la Llei de la dependència. Quan vaig ser
66 | eines 37 | juliol 2020 essència no s’ha modernitzat. Les institucions de l’Estat espanyol, que han de controlar la legalitat, només saben reaccionar a cop de porra.
Magda Gregori > La Constitució reconeix que l’Estat espanyol és un estat social i de dret.
Ester Capella > Social, democràtic i de dret. Però, què vol dir un «Estat»?
Joan Queralt > La Unió Soviètica era un Estat. La Xina és un Estat.
Magda Gregori > S’ha carregat la premissa «de dret»?
Joan Queralt > Sí, clar! I democràtic! I social! S’ho ha carregat tot!
Magda Gregori > Podem dir que l’Estat espanyol no és un Estat de dret?
Joan Queralt > Crec que és un Estat de normes i, de tant en tant, s’encén la llum de l’Estat de dret. Perquè la cú- pula judicial i la política-administrativa està segrestada per unes idees.
Ester Capella > I hi ha deslleialtat institucional. Resulta que quan nosaltres incomplim una norma ens cau tot el pes de la llei i la interpretació d’aquesta d’una forma totalment diferent a com fi ns ara estava previst. Però, en canvi, quan l’Estat incompleix de forma sistemàtica les seves obligacions i les sentències del TC no passa res, com amb la Llei de la dependència. Quan vaig ser
juliol 2020 | eines 37 | 67 Capella > L’Estat espanyol s’ha defensat Queralt > El sistema jurídic espanyol pervertint l’Estat de dret. I carregant-se s’ha esbudellat les seves pròpies institucions
senadora i diputada a Madrid sempre una delegació del Parlament de Magda Gregori > És un problema de prostituït les normes i han canviat Ester Capella > No som súbdits, deia el mateix: «Vostès tot el dia ens Catalunya al Congrés de Diputats sobirania? De qui vota? Els catalans el nostre sistema. L’Estat espanyol sinó ciutadans que volem exercir els diuen que hem de complir la llei. Hi que va demanar que se’ls trans- o tots els espanyols? s’ha defensat pervertint l’Estat de nostres drets. I les normes ho han estic d’acord! Però la llei l’ha de com- ferís la competència per convocar dret. I carregant-se les seves pròpies de garantir. Hem d’establir meca- plir tothom». una consulta. I ja no demanaven Joan Queralt > Qui ha votat al Regne institucions. És a dir, si tu feies A, la nismes per solucionar el confl icte. vinculant, perquè al final, el que ho Unit? Això és una trampa. El Brexit no conseqüència era B. Però ara la con- No per generar-ne un de més gros. Joan Queralt > L’amo no! fa vinculant és el que la gent deci- l’hem votat nosaltres, l’han votat els seqüència és A+B+C+n —o no. Nosaltres defensem el dret a decidir. deix. Per tant, això ja es va intentar anglesos. Jo no puc dir als anglesos: Perquè hi ha un principi democràtic Magda Gregori > Si és un Estat de i no hi va haver voluntat política. «No podeu marxar». Que hi hagi o Joan Queralt > El sistema jurídic que diu que la ciutadania hi té dret lleis, dins del marc constitucional No es va tolerar ni el debat parla- hagi hagut un sentiment de pertinen- espanyol s’ha esbudellat. Però ara actual es pot fer una consulta? mentari. Però això és un tema de ça, de passat o de projecte en comú, tens un 80% de gent a Catalunya Magda Gregori> I què és la desobe- voluntat política! Perquè al final, les no legitima que no es deixi ni marxar que vol votar, vol decidir. Hem pas- diència política, dins d’aquest marc Ester Capella > Entenc que sí. lleis, les fem els homes i les dones. ni tan sols expressar-se als que ja no sat del debat, lògic en una societat constitucional espanyol? I les lleis es poden canviar i s’in- experimenten aquest lligam. Perquè democràtica, entre catalans a un Joan Queralt > Crec que sí. I no ho dic terpreten a diari. Perquè el jutge és un sentiment o perquè tenim pro- confl icte polític, patologia d’un sis- Joan Queralt > És manifestar la teva jo, ho va dir el vicepresident del TC i quan ha d’aplicar una sentència ha jectes i factures pendents. tema poc democràtic, entre l’Estat dissidència. Dir: «No estic d’acord president del Consell d’Estat, Francis- d’interpretar la norma en la realitat i Catalunya. I que, per tant, reque- amb això». La política la fan la co Rubio Llorente. Que és —era— un social en què l’ha d’aplicar. Perquè Magda Gregori > El moviment inde- reix una solució política de govern ciutadania i les institucions. Al fi nal, senyor d’un poble de Badajoz. No és la societat canvia cada dia. I el dret pendentista ha acabat derivant en a govern. I un reconeixement de la és un marc de convencions i pactes. sospitós de ser un perillós «separa- neix mort. Aquesta és la màxima. una batalla jurídica més que política? bilateralitat. I l’ordenament jurídic Ara bé, quan el pacte o s’ha esgotat tista». I ho ha dit també el Tribunal Per tant, la interpretació és sempre i la Constitució s’ha d’interpretar o, directament, no s’ha fet naixen de Suprem de Canadà pel cas de Quebec. a favor de l’exercici dels drets. Què Ester Capella > Hi ha hagut una d’acord amb els tractats i convenis forma, per a alguns, inesperada una I ho ha dit el Regne Unit. Les societats ha de prevaldre? Doncs entenc que clara voluntat de judicialitzar el con- internacionals. L’Estat espanyol allau de problemes que la no resolu- es regeixen per les lleis, i aquestes són el principi democràtic, la voluntat fl icte. L’única manera de paralitzar diu: «L’autodeterminació no està ció multiplica. complexes. Però hi ha vegades que d’entendre que, efectivament, hi un moviment polític democratitzador contemplada a la Constitució i no és davant una manifestació, un sentiment ha una realitat que s’ha de poder és buscar quin encaix té en el Codi possible en el segle XXI perquè ja Magda Gregori > Però només l’exer- permanent profund d’una àmplia capa contemplar dins del marc normatiu Penal i el delicte de referèndum no estem en processos de desco- ceixen els governants? de la societat, no ha de prevaldre el en el qual estem. La ciutadania de va ser despenalitzat. Doncs, què fa lonització». Fals! El que no pot ser principi jurídic sinó el democràtic. Catalunya el que vol fer és votar: l’Estat com a resposta a l’organitza- és que el dret no estigui al servei Joan Queralt > No, i els ciutadans decidir sobre el seu futur. I aquells ció del referèndum de l’U d’Octubre? del ciutadà. S’ha de garantir que la també. Amb les eleccions. Tu neces- Ester Capella > La constitució que defensem que Catalunya ha de No se li acut una altra cosa que ciutadania pugui exercir els seus sites una majoria, si no, no ets capaç espanyola preveu la possibilitat ser independent podem guanyar o activar el ministeri públic, el fi scal, drets amb plenitud. No que es limiti d’avançar. L’Estat espanyol el que vol és que es facin consultes. I hi va haver perdre. perquè interposi una querella. Han la capacitat de l’exercici del dret. guanyar a tot preu. I això no és política.
68 | eines 37 | juliol 2020 Queralt > El sistema jurídic espanyol s’ha esbudellat
prostituït les normes i han canviat Ester Capella > No som súbdits, el nostre sistema. L’Estat espanyol sinó ciutadans que volem exercir els s’ha defensat pervertint l’Estat de nostres drets. I les normes ho han dret. I carregant-se les seves pròpies de garantir. Hem d’establir meca- institucions. És a dir, si tu feies A, la nismes per solucionar el confl icte. conseqüència era B. Però ara la con- No per generar-ne un de més gros. seqüència és A+B+C+n —o no. Nosaltres defensem el dret a decidir. Perquè hi ha un principi democràtic Joan Queralt > El sistema jurídic que diu que la ciutadania hi té dret espanyol s’ha esbudellat. Però ara tens un 80% de gent a Catalunya Magda Gregori> I què és la desobe- que vol votar, vol decidir. Hem pas- diència política, dins d’aquest marc sat del debat, lògic en una societat constitucional espanyol? democràtica, entre catalans a un confl icte polític, patologia d’un sis- Joan Queralt > És manifestar la teva tema poc democràtic, entre l’Estat dissidència. Dir: «No estic d’acord i Catalunya. I que, per tant, reque- amb això». La política la fan la reix una solució política de govern ciutadania i les institucions. Al fi nal, a govern. I un reconeixement de la és un marc de convencions i pactes. bilateralitat. I l’ordenament jurídic Ara bé, quan el pacte o s’ha esgotat i la Constitució s’ha d’interpretar o, directament, no s’ha fet naixen de d’acord amb els tractats i convenis forma, per a alguns, inesperada una internacionals. L’Estat espanyol allau de problemes que la no resolu- diu: «L’autodeterminació no està ció multiplica. contemplada a la Constitució i no és possible en el segle XXI perquè ja Magda Gregori > Però només l’exer- no estem en processos de desco- ceixen els governants? lonització». Fals! El que no pot ser és que el dret no estigui al servei Joan Queralt > No, i els ciutadans del ciutadà. S’ha de garantir que la també. Amb les eleccions. Tu neces- ciutadania pugui exercir els seus sites una majoria, si no, no ets capaç drets amb plenitud. No que es limiti d’avançar. L’Estat espanyol el que vol és la capacitat de l’exercici del dret. guanyar a tot preu. I això no és política.
juliol 2020 | eines 37 | 69 juliol 2020 | eines 37 | 69
Capella > Representem una ciutadania mobilitzada permanentment perquè volem transformar les estructures existents, les quals no donen respostes a les necessitats de la gent
Ester Capella > L’U d’Octubre es Magda Gregori > I la desobediència posa en funcionament un sistema civil què és? per poder decidir i això no és cap delicte. Joan Queralt > És una resposta merament ciutadana. Organitzada i Joan Queralt > I aquesta decisió és no-violenta. És un enfrontament al conseqüència d’un no-pacte. sistema. Que pot comportar riscos penals, això també s’ha de dir. Que Ester Capella > Quan algú es s’utilitza quan ja no hi ha cap alter- carrega les regles del joc o les fa nativa, cap possibilitat de diàleg, ni variar, perquè ja no accepta el que capacitat de canviar les coses pels la ciutadania ha votat, és molt difí- canals establerts. cil dir on estan els límits i el pacte. I quan tu ja no dones marge per al Ester Capella > Tots tenim clar que pacte, només ubiques la gent en la hem d’utilitzar els canals que sabem capacitat d’organitzar-se per tal de que serveixen per canviar les coses. fer allò que s’ha votat. I, en aquest Quan aquests ja no responen és evi- cas, es va organitzar a través del dent que hem de buscar-ne d’altres Govern, conjuntament amb la ciu- que ens permetin arribar allà on tadania, un referèndum. I després volem anar. I els ciutadans poden or- hi ha un altre element: la resposta ganitzar-se a través de la desobedi- de l’Estat. Interpretar la Constitu- ència civil. Què vol dir? Doncs fer tot ció d’una forma diferent al que el allò que calgui i sigui necessari. Hi ha propi text preveia. Per exemple, gent que diu: nosaltres només ens amb l’aplicació de l’article 155. Di- mourem pels canals cívics, pacífi cs, uen que incomplim la llei, però ells democràtics i noviolents.. ho fan reiteradament. Ens tracten com a súbdits. En canvi, nosaltres, Magda Gregori > Sempre ha de ser al final, exercim com a ciutadans. una acció col·lectiva? I què vol dir ser ciutadà? Tenir uns drets i unes obligacions. Però, ara Ester Capella > Pot ser individual, tenim moltes obligacions i cap però té força quan és un col·lectiu dret. nombrós. Jo crec que quan diem
juliol 2020 | eines 37 | 71 Queralt > Catalunya se sent nació i se sent estat. Si no, no tindríem aquesta pulsió permanent, ni aquesta voluntat i vocació d’autogovernar-nos
«hem de fer el referèndum inevita- d’autogovernar-nos. I pensem que ble» és perquè ens hem manifestat nosaltres, organitzant-nos, podríem de forma constant i democràtica i, redistribuir millor el que tenim. La alhora, hem estat capaços de condi- desafecció política sempre és un cionar la política de l’Estat a través problema. Quan el sistema no dona d’una voluntat clara i determinant. resposta, apareixen els populismes.
Joan Queralt > I, aquí, la societat civil Ester Capella > Volem una política és molt important. La societat res- més participativa, que escolta a la pon. En canvi, les institucions socials gent, que és transparent. El que pas- clàssiques perden. sa als parlaments i als governs s’ha de consultar a la ciutadania. El que Ester Capella > Els catalans hem fet ha passat a Catalunya, i no ha acabat, un salt qualitatiu i d’apoderament és una revolució democràtica. Estan ciutadà molt important. Hem mostrat canviant els paradigmes. Les normes que som capaços d’avançar política- han de donar cobertura al que la ment cap a l’objectiu i, mentrestant, ciutadania espera. I redistribuir per- donar resposta a les necessitats dià- manentment. p ries de la gent. El moviment indepen- dentista té el valor de la democra- tització de baix a dalt. Representem una ciutadania mobilitzada perma- nentment perquè volem transformar les estructures existents, les quals no donen respostes a les necessitats de la gent.
Joan Queralt > És un moviment cívic, democràtic. I l’unionisme no té una resposta a l’alçada. Catalunya se sent nació i se sent estat. Si no, no tindríem aquesta pulsió perma- nent, ni aquesta voluntat i vocació
72 | eines 37 | juliol 2020 juliol 2020 | eines 37 | 73 variables
Seguretat i gènere: com unim actituds i expectatives que la so- blics— i no sempre han estat enteses aquests dos conceptes? cietat assigna de diferent manera com a subjectes polítics i econòmics, a cadascun dels sexes.1 En aquest ni com a ciutadanes de ple dret, i Seguretat i gènere, Tot i que des de fa anys diferents sentit, tenint en compte les desigual- històricament ha existit un intercanvi acadèmiques, tècniques i entitats tats socials, polítiques i econòmiques entre protecció —que havien d’oferir dades en mà especialitzades han reclamat una se- estructurals que existeixen, el gènere els homes— i dominació —cap a guretat amb perspectiva de gènere, produeix una sensació d’inseguretat les dones— a través de la institució és a partir de les mobilitzacions fe- diferenciada, fent variar les experi- del matrimoni.4 I en tercer lloc, la ministes massives quan aquest tema ències segons si s’és dona, home o inseguretat també està relacionada ha entrat amb més força a l’agenda bé si no hi ha una identifi cació amb amb la manera com els cossos de vista prèvia > pública. Aquestes mobilitzacions aquestes dues categories.2 les dones s’han interpretat com un Tradicionalment, la conceptualització de la seguretat no ha tingut en es van produir a partir de diferents objecte a dominar i posseir.5 compte que el gènere és un element clau per entendre les diferències casos mediàtics, en particular el cas Els rols de gènere tenen un impacte en termes de seguretat o inseguretat que pateixen les persones. de «La manada», i arran que s’hagin en com es perceben les pors i quina Per entendre les experiències al vol- Fer front a aquest biaix de gènere implica no només analitzar els visibilitzat diferents relats de violèn- és la sensació de seguretat. En pri- tant de la seguretat o la inseguretat fets o delictes patits, sinó també incloure l’anàlisi de la sensació de cies masclistes a partir de campa- mer lloc, mentre que la feminitat tra- de les diferents persones, a més del seguretat. Vol dir, a més, posar la lupa sobre les violències masclistes nyes iniciades a les xarxes socials, dicionalment s’ha caracteritzat per gènere caldrà tenir en compte com que es donen a la vida quotidiana, anant més enllà de l’esfera pública com pot ser el cas de #MeToo. construir-se al voltant de les pors i aquest s’interrelaciona amb altres i analitzant l’esfera privada, com a espai on també es poden donar Aquest context esdevé oportú per la cerca de protecció, la masculinitat, variables com podrien ser l’edat, situacions d’inseguretat. aprofundir en la seguretat o la en canvi, s’ha orientat cap a la pro- l’estatus legal, l’origen, l’orientació inseguretat des d’una perspectiva tecció, el control i cap a la negació sexual o la diversitat funcional, tot de gènere, que signifi ca no centrar de les pors.3 En segon lloc, les dones adoptant una perspectiva intersec- l’atenció només en la seguretat de han tingut una posició secundària en cional.6 les dones, sinó fi xar-se en el gè- els diferents espais socials —pú- nere com un element clau per a Quant a la conceptualització de la se-
Mireia Duran Silvia Carrillo comprendre fenòmens socials com 1 NAREDO i PRÁXAGORA COOPERATIVA, Guía guretat, tot i la varietat de defi nicions Consultora per l’Observatori iQ Consultora per l’Observatori iQ són la violència, la por o la sensació para la elaboración de diagnósticos sobre seguridad con enfoques de género tanto en el ámbito rural [email protected] [email protected] d’inseguretat. como urbano; MUXÍ, «Construyendo entornos seguros desde la perspectiva de género»; NAREDO, 4 VELÁZQUEZ, «Recorrido histórico: aportaciones «Metodologías para la detección de problemas de del feminismo a la construcción de la ciudad segura El gènere es pot entendre com la seguridad con enfoque de género». deseada».
construcció social que s’ha confor- 2 MIRALLES, Gènere i polítiques de la inseguretat. 5 FALÚ, «Violencias y discriminaciones en las mat històricament i fa referència ciudades». 3 NAREDO, «Metodologías para la detección de a totes aquelles pràctiques, valors, problemas de seguridad con enfoque de género». 6 CRENSHAW, «Cartografi ando los márgenes». Seguretat i gènere: com unim actituds i expectatives que la so- blics— i no sempre han estat enteses aquests dos conceptes? cietat assigna de diferent manera com a subjectes polítics i econòmics, a cadascun dels sexes.1 En aquest ni com a ciutadanes de ple dret, i Tot i que des de fa anys diferents sentit, tenint en compte les desigual- històricament ha existit un intercanvi acadèmiques, tècniques i entitats tats socials, polítiques i econòmiques entre protecció —que havien d’oferir especialitzades han reclamat una se- estructurals que existeixen, el gènere els homes— i dominació —cap a guretat amb perspectiva de gènere, produeix una sensació d’inseguretat les dones— a través de la institució és a partir de les mobilitzacions fe- diferenciada, fent variar les experi- del matrimoni.4 I en tercer lloc, la ministes massives quan aquest tema ències segons si s’és dona, home o inseguretat també està relacionada ha entrat amb més força a l’agenda bé si no hi ha una identifi cació amb amb la manera com els cossos de pública. Aquestes mobilitzacions aquestes dues categories.2 les dones s’han interpretat com un es van produir a partir de diferents objecte a dominar i posseir.5 casos mediàtics, en particular el cas Els rols de gènere tenen un impacte de «La manada», i arran que s’hagin en com es perceben les pors i quina Per entendre les experiències al vol- visibilitzat diferents relats de violèn- és la sensació de seguretat. En pri- tant de la seguretat o la inseguretat cies masclistes a partir de campa- mer lloc, mentre que la feminitat tra- de les diferents persones, a més del nyes iniciades a les xarxes socials, dicionalment s’ha caracteritzat per gènere caldrà tenir en compte com com pot ser el cas de #MeToo. construir-se al voltant de les pors i aquest s’interrelaciona amb altres Aquest context esdevé oportú per la cerca de protecció, la masculinitat, variables com podrien ser l’edat, aprofundir en la seguretat o la en canvi, s’ha orientat cap a la pro- l’estatus legal, l’origen, l’orientació inseguretat des d’una perspectiva tecció, el control i cap a la negació sexual o la diversitat funcional, tot de gènere, que signifi ca no centrar de les pors.3 En segon lloc, les dones adoptant una perspectiva intersec- l’atenció només en la seguretat de han tingut una posició secundària en cional.6 les dones, sinó fi xar-se en el gè- els diferents espais socials —pú- nere com un element clau per a Quant a la conceptualització de la se-
Silvia Carrillo comprendre fenòmens socials com 1 NAREDO i PRÁXAGORA COOPERATIVA, Guía guretat, tot i la varietat de defi nicions Consultora per l’Observatori iQ són la violència, la por o la sensació para la elaboración de diagnósticos sobre seguridad con enfoques de género tanto en el ámbito rural [email protected] d’inseguretat. como urbano; MUXÍ, «Construyendo entornos seguros desde la perspectiva de género»; NAREDO, 4 VELÁZQUEZ, «Recorrido histórico: aportaciones «Metodologías para la detección de problemas de del feminismo a la construcción de la ciudad segura El gènere es pot entendre com la seguridad con enfoque de género». deseada».
construcció social que s’ha confor- 2 MIRALLES, Gènere i polítiques de la inseguretat. 5 FALÚ, «Violencias y discriminaciones en las mat històricament i fa referència ciudades». 3 NAREDO, «Metodologías para la detección de a totes aquelles pràctiques, valors, problemas de seguridad con enfoque de género». 6 CRENSHAW, «Cartografi ando los márgenes».
juliol 2020 | eines 37 | 75 El model tradicional de pensar la seguretat ha estat conceptualitzat La socialització de gènere, així com la posició que s’ocupa en relació en termes de seguretat nacional, on l’element a protegir ha sigut amb altres factors de desigualtat, determinen les diferències respecte a l’Estat, fi xant-se especialment en la seguretat militar i política com es viu i es percep la seguretat o la inseguretat
sobre aquesta,7 la manera hegemò- en les persones que ocupaven rols ciutadà —masculí— que no representa La seguretat en xifres Pel que fa a la seguretat objectiva, var en el gràfi c 1. Així, el 29,1% dels nica d’entendre-la ha estat andro- de decisió i investigació en l’àmbit la diversitat real de la ciutadania.13 les dades entorn la victimització homes enquestats han patit algun fet cèntrica. Aquest fet s’ha estudiat de les relacions internacionals, s’ha La seguretat objectiva i la seguretat segons sexe a Catalunya del 2017 — delictiu o més d’un, mentre entre les especialment en els terrenys de les criticat el vincle essencialitzador A més, des dels estudis de gènere, subjectiva últimes dades disponibles—, mos- dones aquest percentatge es situa al relacions internacionals i també de entre dones i pau, i han apuntat cap s’ha proposat posar el focus en l’àm- tren com homes i dones pateixen 28,2%. En relació amb els fets con- la seguretat en l’àmbit de les ciutats. a la necessitat d’incloure l’estudi de bit privat, per tal de visibilitzar les Com s’ha apuntat, la socialització de una victimització similar en la major crets, els homes han patit més fets la masculinitat —no només el paper violències masclistes que es poden gènere, així com la posició que s’ocu- part dels fets, tal com es pot obser- contra els vehicles, mentre les dones Per una banda, en l’àmbit de les de les dones o el rol femení— per en- donar a l’àmbit de la llar, i mostrar pa en relació amb altres factors de relacions internacionals, els estudis tendre les qüestions de seguretat.11 així, com la llar no representa sem- desigualtat determinen les diferènci- feministes acadèmics les Teories Fe- pre un espai de confort i de seguretat es respecte a com es viu i es percep Gràfi c 1 ministes de la Seguretat8 i també els Per altra banda, com s’ha esmen- per a tothom. la seguretat o la inseguretat, ja que Prevalença de victimització, segons àmbit del fet sofert i sexe (%) estudis crítics en aquest àmbit, han tat, altres estudis que han contri- homes i dones aprenem a relaci- Catalunya, 2017 posat en dubte el model tradicional buït a analitzar la seguretat amb Finalment, existeixen altres perspec- onar-nos amb l’entorn de manera de pensar la seguretat.9 Aquesta s’ha perspectiva de gènere són els tives que afegeixen en la seva anàlisi diferenciada. Proximitat contra 7,2% el patrimoni 9,9% conceptualitzat en termes de segure- que s’enfoquen en la seguretat en la seguretat econòmica, la seguretat 13,3% tat nacional, on l’element a protegir l’àmbit de la ciutat, especialment els ambiental o la seguretat sanitària, Per això és important conèixer la Vehicle 8,7% ha sigut l’Estat, fi xant-se especial- desenvolupats des de l’urbanisme entre d’altres, i que inclouen algunes diferència entre la seguretat objecti- Engany, fraus 7,5% 7,8% ment en la seguretat militar i política, feminista. Aquests han identifi cat o diverses de les refl exions esmenta- va i la seguretat subjectiva, ja que es i estafes 4,3% i excloent altres tipus de seguretat que l’enfocament majoritari, centrat des anteriorment. Tanmateix, donats mostren comportaments diferenciats Persones 4,6% més enfocada a nivell local, regio- en combatre la criminalitat, roba- els límits d’espai, aquest article en aquests dos àmbits segons si s’és 3,0% nal o individual. Algunes corrents toris, l’incivisme i el vandalisme, no redueix el seu focus a la qüestió a home o dona i sovint la percepció de Domicili 3,4% crítiques han posat en dubte el paper ha prestat atenció a altres aspectes l’anàlisi de la seguretat objectiva i seguretat no es correspon a la segu- 1,1% Segona residència 1,2% de l’Estat com un element generador clau, per exemple la manera com la subjectiva, així com l’anàlisi de la retat objectiva. La seguretat objectiva 1,1% de seguretat de totes les persones.10 confi guració de l’espai públic afavo- seguretat tant en l’àmbit públic com fa referència al nombre d’accions Negoci urbà 0,8% Les teories crítiques també han mos- reix diverses formes de violència o privat. A continuació es presenten delictives que es porten a terme a Negoci rural 0,5% trat l’existència d’un biaix de gènere la importància en la vida quotidiana un seguit de dades que mostren la l’espai públic i privat. En canvi, la 0,1% de la sensació —subjectiva— d’inse- realitat de la seguretat a la Catalu- subjectiva és la percepció de segu- 0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 7 MASSOLO, «Género y seguridad ciudadana». guretat.12 També posen de relleu que nya actual des de la perspectiva de retat o inseguretat que tenim, amb 8 LONDOÑO, «Seguridad y género». s’ha actuat, a partir d’un model de gènere. independència dels fets delictius % Home % Dona 9 MIRALLES, Gènere i polítiques de la inseguretat. que estadísticament es donen en un Nota: Una persona pot haver estat víctima d’algun fet delictiu en més d’un àmbit, i per això, la suma 10 LONDOÑO, «Seguridad y género»; 11 Íbidem. àmbit determinat. Tanmateix, recollir MIRALLES, Gènere i polítiques de la inseguretat; 13 NAREDO, «Metodologías para la detección de dades sobre aquest segon aspecte del conjunt dels àmbits és superior al total. BLANCHAR, «Gender, International Relations, and the 12 ORTIZ, «Espacio público, género e (in)seguri- problemas de seguridad con enfoque de género». development of Feminist Security Theory». dad». és molt més difícil. Font: Departament d’Interior. Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya, 2017.
76 | eines 37 | juliol 2020 El model tradicional de pensar la seguretat ha estat conceptualitzat La socialització de gènere, així com la posició que s’ocupa en relació en termes de seguretat nacional, on l’element a protegir ha sigut amb altres factors de desigualtat, determinen les diferències respecte a l’Estat, fi xant-se especialment en la seguretat militar i política com es viu i es percep la seguretat o la inseguretat
sobre aquesta,7 la manera hegemò- en les persones que ocupaven rols ciutadà —masculí— que no representa La seguretat en xifres Pel que fa a la seguretat objectiva, var en el gràfi c 1. Així, el 29,1% dels nica d’entendre-la ha estat andro- de decisió i investigació en l’àmbit la diversitat real de la ciutadania.13 les dades entorn la victimització homes enquestats han patit algun fet cèntrica. Aquest fet s’ha estudiat de les relacions internacionals, s’ha La seguretat objectiva i la seguretat segons sexe a Catalunya del 2017 — delictiu o més d’un, mentre entre les especialment en els terrenys de les criticat el vincle essencialitzador A més, des dels estudis de gènere, subjectiva últimes dades disponibles—, mos- dones aquest percentatge es situa al relacions internacionals i també de entre dones i pau, i han apuntat cap s’ha proposat posar el focus en l’àm- tren com homes i dones pateixen 28,2%. En relació amb els fets con- la seguretat en l’àmbit de les ciutats. a la necessitat d’incloure l’estudi de bit privat, per tal de visibilitzar les Com s’ha apuntat, la socialització de una victimització similar en la major crets, els homes han patit més fets la masculinitat —no només el paper violències masclistes que es poden gènere, així com la posició que s’ocu- part dels fets, tal com es pot obser- contra els vehicles, mentre les dones Per una banda, en l’àmbit de les de les dones o el rol femení— per en- donar a l’àmbit de la llar, i mostrar pa en relació amb altres factors de relacions internacionals, els estudis tendre les qüestions de seguretat.11 així, com la llar no representa sem- desigualtat determinen les diferènci- feministes acadèmics les Teories Fe- pre un espai de confort i de seguretat es respecte a com es viu i es percep Gràfi c 1 ministes de la Seguretat8 i també els Per altra banda, com s’ha esmen- per a tothom. la seguretat o la inseguretat, ja que Prevalença de victimització, segons àmbit del fet sofert i sexe (%) estudis crítics en aquest àmbit, han tat, altres estudis que han contri- homes i dones aprenem a relaci- Catalunya, 2017 posat en dubte el model tradicional buït a analitzar la seguretat amb Finalment, existeixen altres perspec- onar-nos amb l’entorn de manera de pensar la seguretat.9 Aquesta s’ha perspectiva de gènere són els tives que afegeixen en la seva anàlisi diferenciada. Proximitat contra 7,2% el patrimoni 9,9% conceptualitzat en termes de segure- que s’enfoquen en la seguretat en la seguretat econòmica, la seguretat 13,3% tat nacional, on l’element a protegir l’àmbit de la ciutat, especialment els ambiental o la seguretat sanitària, Per això és important conèixer la Vehicle 8,7% ha sigut l’Estat, fi xant-se especial- desenvolupats des de l’urbanisme entre d’altres, i que inclouen algunes diferència entre la seguretat objecti- Engany, fraus 7,5% 7,8% ment en la seguretat militar i política, feminista. Aquests han identifi cat o diverses de les refl exions esmenta- va i la seguretat subjectiva, ja que es i estafes 4,3% i excloent altres tipus de seguretat que l’enfocament majoritari, centrat des anteriorment. Tanmateix, donats mostren comportaments diferenciats Persones 4,6% més enfocada a nivell local, regio- en combatre la criminalitat, roba- els límits d’espai, aquest article en aquests dos àmbits segons si s’és 3,0% nal o individual. Algunes corrents toris, l’incivisme i el vandalisme, no redueix el seu focus a la qüestió a home o dona i sovint la percepció de Domicili 3,4% crítiques han posat en dubte el paper ha prestat atenció a altres aspectes l’anàlisi de la seguretat objectiva i seguretat no es correspon a la segu- 1,1% Segona residència 1,2% de l’Estat com un element generador clau, per exemple la manera com la subjectiva, així com l’anàlisi de la retat objectiva. La seguretat objectiva 1,1% de seguretat de totes les persones.10 confi guració de l’espai públic afavo- seguretat tant en l’àmbit públic com fa referència al nombre d’accions Negoci urbà 0,8% Les teories crítiques també han mos- reix diverses formes de violència o privat. A continuació es presenten delictives que es porten a terme a Negoci rural 0,5% trat l’existència d’un biaix de gènere la importància en la vida quotidiana un seguit de dades que mostren la l’espai públic i privat. En canvi, la 0,1% de la sensació —subjectiva— d’inse- realitat de la seguretat a la Catalu- subjectiva és la percepció de segu- 0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 7 MASSOLO, «Género y seguridad ciudadana». guretat.12 També posen de relleu que nya actual des de la perspectiva de retat o inseguretat que tenim, amb 8 LONDOÑO, «Seguridad y género». s’ha actuat, a partir d’un model de gènere. independència dels fets delictius % Home % Dona 9 MIRALLES, Gènere i polítiques de la inseguretat. que estadísticament es donen en un Nota: Una persona pot haver estat víctima d’algun fet delictiu en més d’un àmbit, i per això, la suma 10 LONDOÑO, «Seguridad y género»; 11 Íbidem. àmbit determinat. Tanmateix, recollir MIRALLES, Gènere i polítiques de la inseguretat; 13 NAREDO, «Metodologías para la detección de dades sobre aquest segon aspecte del conjunt dels àmbits és superior al total. BLANCHAR, «Gender, International Relations, and the 12 ORTIZ, «Espacio público, género e (in)seguri- problemas de seguridad con enfoque de género». development of Feminist Security Theory». dad». és molt més difícil. Font: Departament d’Interior. Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya, 2017.
juliol 2020 | eines 37 | 77 Les xifres sobre la composició de les persones privades Els homes són qui cometen més delictes, i alhora en són víctimes en una de llibertat tenint en compte el sexe ens mostren com el proporció lleugerament superior, exceptuant els delictes de proximitat. 93,3% de les persones preses són homes Tanmateix, són les dones qui tenen una major percepció d’inseguretat
són majoria entre les persones que Gràfi c 2 ment superior, exceptuant els delictes pròpia circulació per la sensació d’in- pateixen les dones en aquesta es- han patit fets de proximitat contra Persones que se senten segures o insegures caminant soles pel carrer de proximitat. Tanmateix, són les seguretat és una vulneració directa fera, encara que les estadístiques el patrimoni —és a dir, robatoris de durant la nit en la seva zona, segons edat i sexe (%) dones qui tenen una major percepció al dret a la llibertat de moviment i la oficials acostumen a infrarepresen- la bossa o la cartera que impliquen Estat espanyol, 2016 d’inseguretat —veure el gràfi c 2. La participació activa de les dones en tar aquestes agressions.18 16 molta proximitat amb la víctima, i Insegur / Molt insegur Molt segur / Segur percepció de seguretat es construeix les ciutats. més sensació de vulnerabilitat. En 100% en funció de la socialització rebuda i A continuació s’apunten algunes 7,0% 7,6% la resta de fets, les diferències en els factors que constitueixen la nostra dades que mostren les desigualtats 93,0% 92,4% 17,0% l’afectació a homes i dones són molt 80% identitat com són el fet de ser home La mirada dels espais i la seguretat de gènere en l’accés a la seguretat a 83,0% 23,9% petites i no mostren un patró relacio- 31,1% 29,8% o dona i l’edat. Així, la proporció de l’àmbit públic i a l’àmbit privat. 76,1% nat amb les dinàmiques de gènere. 68,9% 70,2% dones que se senten insegures o molt Com s’ha esmentat, la major part 60% insegures és més de tres vegades dels estudis sobre seguretat no han Per tenir un indicador més per con- superior que la proporció d’homes incorporat l’àmbit domèstic privat La seguretat a l’espai públic: cebre els tipus de seguretats cal ob- 40% amb aquesta sensació, entre la pobla- assumint que aquest era per se un la construcció de les ciutats servar la composició de la població ció de menys de 64 anys. La població espai de seguretat.17 Tanmateix, i les seves implicacions penitenciària a Catalunya. Les xifres major de 65 anys és la que se sent ignorar l’esfera domèstica implica 20% sobre la composició de les persones més insegura, tant homes com dones, invisibilitzar determinades experi- L’àmbit públic no tendeix a estar privades de llibertat tenint en comp- malgrat que la proporció de dones ències i trajectòries que afecten dissenyat per tal de donar respos- te el sexe, relatives al 2019, mostren 0% se situa en el 29,8% mentre que els majoritàriament a les dones, com ta a les necessitats de la major com el 93,3% de les persones preses Homes Dones homes que se senten insegurs repre- és el cas de la violència que les part de les dones, ni a les tasques són homes.14 Aquest percentatge tan 34 anys De 35 De 65 34 anys De 35 De 65 senten només el 17%. dones pateixen en l’àmbit de la quotidianes considerades feme- o menys a 64 anys i més anys o menys a 64 anys i més anys elevat, a més, es manté en pràcti- llar per part de la parella, per part nines. La por a l’espai públic ha cament totes les categories, amb Font: Enquesta Social Europea. Aquestes dades obren una refl exió: d’altres familiars o bé la violència estat cultivada pels rols i l’educació l’excepció de les faltes on les dones Explicar aquestes diferències és existent,15 d’altra banda, delinquir independentment de la seguretat o contra les nenes i els nens. De fet, donada a les dones històricament, representen el 50% de les persones una qüestió complexa i pot deure’s a també representa saltar-se l’ordre inseguretat objectiva, existeixen de- les expertes apunten que la major i tot i la sortida de les dones a que han comès aquests delictes, i els diferents causes. Tanmateix, aques- de gènere, segons el qual, el rol de sigualtats de gènere en la percepció part dels fets delictius més impor- l’esfera pública, encara avui, l’espai fets delictius contra els drets de les ta divergència té a veure amb com les dones se centra en la cura i el de la seguretat o inseguretat. La por tants contra els drets humans els públic continua essent en gran part persones estrangeres, on les dones s’han confi gurat els rols de gènere fet de donar-se als altres. que genera la sensació de seguretat masculí. Els rols masculins s’han representen solament el 18,8%. En la i com encara persisteix l’imagi- pot arribar a ser, i és en molts casos, construït sobre valors com la força, 16 ORTIZ, «Espacio público, género e (in)seguri- resta, les dones preses no represen- nari col·lectiu segons el qual, una Així doncs, els homes són qui co- una limitació per a desenvolupar dad». el lideratge i la competitivitat, i ten més del 15%. dona que delinqueix és una dona meten més delictes, i alhora en són la nostra vida quotidiana des de la l’espai públic és el lloc en què es 17 Cal apuntar també que la dicotomia entre que subverteix l’ordre establert víctimes en una proporció lleugera- llibertat, amb un impacte psicològic espai públic i espai privat respon a una perspectiva per duplicat: d’una banda el fet de molt negatiu, tal com s’apunta en occidental, ja que en molts llocs del món, aquesta 14 IDESCAT, «Direcció General de serveis peniten- diferència és molt més difusa. En aquest sentit veure 18 NAREDO, «Metodologías para la detección de ciaris». delinquir representa saltar-se la llei 15 ALMEDA, Corregir y castigar. el següent apartat. Veure limitats la ORTIZ, «Espacio público, género e (in)seguridad». problemas de seguridad con enfoque de género».
78 | eines 37 | juliol 2020 Les xifres sobre la composició de les persones privades Els homes són qui cometen més delictes, i alhora en són víctimes en una de llibertat tenint en compte el sexe ens mostren com el proporció lleugerament superior, exceptuant els delictes de proximitat. 93,3% de les persones preses són homes Tanmateix, són les dones qui tenen una major percepció d’inseguretat
són majoria entre les persones que Gràfi c 2 ment superior, exceptuant els delictes pròpia circulació per la sensació d’in- pateixen les dones en aquesta es- han patit fets de proximitat contra Persones que se senten segures o insegures caminant soles pel carrer de proximitat. Tanmateix, són les seguretat és una vulneració directa fera, encara que les estadístiques el patrimoni —és a dir, robatoris de durant la nit en la seva zona, segons edat i sexe (%) dones qui tenen una major percepció al dret a la llibertat de moviment i la oficials acostumen a infrarepresen- la bossa o la cartera que impliquen Estat espanyol, 2016 d’inseguretat —veure el gràfi c 2. La participació activa de les dones en tar aquestes agressions.18 16 molta proximitat amb la víctima, i Insegur / Molt insegur Molt segur / Segur percepció de seguretat es construeix les ciutats. més sensació de vulnerabilitat. En 100% en funció de la socialització rebuda i A continuació s’apunten algunes 7,0% 7,6% la resta de fets, les diferències en els factors que constitueixen la nostra dades que mostren les desigualtats 93,0% 92,4% 17,0% l’afectació a homes i dones són molt 80% identitat com són el fet de ser home La mirada dels espais i la seguretat de gènere en l’accés a la seguretat a 83,0% 23,9% petites i no mostren un patró relacio- 31,1% 29,8% o dona i l’edat. Així, la proporció de l’àmbit públic i a l’àmbit privat. 76,1% nat amb les dinàmiques de gènere. 68,9% 70,2% dones que se senten insegures o molt Com s’ha esmentat, la major part 60% insegures és més de tres vegades dels estudis sobre seguretat no han Per tenir un indicador més per con- superior que la proporció d’homes incorporat l’àmbit domèstic privat La seguretat a l’espai públic: cebre els tipus de seguretats cal ob- 40% amb aquesta sensació, entre la pobla- assumint que aquest era per se un la construcció de les ciutats servar la composició de la població ció de menys de 64 anys. La població espai de seguretat.17 Tanmateix, i les seves implicacions penitenciària a Catalunya. Les xifres major de 65 anys és la que se sent ignorar l’esfera domèstica implica 20% sobre la composició de les persones més insegura, tant homes com dones, invisibilitzar determinades experi- L’àmbit públic no tendeix a estar privades de llibertat tenint en comp- malgrat que la proporció de dones ències i trajectòries que afecten dissenyat per tal de donar respos- te el sexe, relatives al 2019, mostren 0% se situa en el 29,8% mentre que els majoritàriament a les dones, com ta a les necessitats de la major com el 93,3% de les persones preses Homes Dones homes que se senten insegurs repre- és el cas de la violència que les part de les dones, ni a les tasques són homes.14 Aquest percentatge tan 34 anys De 35 De 65 34 anys De 35 De 65 senten només el 17%. dones pateixen en l’àmbit de la quotidianes considerades feme- o menys a 64 anys i més anys o menys a 64 anys i més anys elevat, a més, es manté en pràcti- llar per part de la parella, per part nines. La por a l’espai públic ha cament totes les categories, amb Font: Enquesta Social Europea. Aquestes dades obren una refl exió: d’altres familiars o bé la violència estat cultivada pels rols i l’educació l’excepció de les faltes on les dones Explicar aquestes diferències és existent,15 d’altra banda, delinquir independentment de la seguretat o contra les nenes i els nens. De fet, donada a les dones històricament, representen el 50% de les persones una qüestió complexa i pot deure’s a també representa saltar-se l’ordre inseguretat objectiva, existeixen de- les expertes apunten que la major i tot i la sortida de les dones a que han comès aquests delictes, i els diferents causes. Tanmateix, aques- de gènere, segons el qual, el rol de sigualtats de gènere en la percepció part dels fets delictius més impor- l’esfera pública, encara avui, l’espai fets delictius contra els drets de les ta divergència té a veure amb com les dones se centra en la cura i el de la seguretat o inseguretat. La por tants contra els drets humans els públic continua essent en gran part persones estrangeres, on les dones s’han confi gurat els rols de gènere fet de donar-se als altres. que genera la sensació de seguretat masculí. Els rols masculins s’han representen solament el 18,8%. En la i com encara persisteix l’imagi- pot arribar a ser, i és en molts casos, construït sobre valors com la força, 16 ORTIZ, «Espacio público, género e (in)seguri- resta, les dones preses no represen- nari col·lectiu segons el qual, una Així doncs, els homes són qui co- una limitació per a desenvolupar dad». el lideratge i la competitivitat, i ten més del 15%. dona que delinqueix és una dona meten més delictes, i alhora en són la nostra vida quotidiana des de la l’espai públic és el lloc en què es 17 Cal apuntar també que la dicotomia entre que subverteix l’ordre establert víctimes en una proporció lleugera- llibertat, amb un impacte psicològic espai públic i espai privat respon a una perspectiva per duplicat: d’una banda el fet de molt negatiu, tal com s’apunta en occidental, ja que en molts llocs del món, aquesta 14 IDESCAT, «Direcció General de serveis peniten- diferència és molt més difusa. En aquest sentit veure 18 NAREDO, «Metodologías para la detección de ciaris». delinquir representa saltar-se la llei 15 ALMEDA, Corregir y castigar. el següent apartat. Veure limitats la ORTIZ, «Espacio público, género e (in)seguridad». problemas de seguridad con enfoque de género».
juliol 2020 | eines 37 | 79 La violència a l’espai públic, a més de la vulneració dels drets de la El 34,2% de les dones catalanes ha patit violència persona afectada, genera unes conseqüències psicològiques que limiten masclista per part de la seva parella o exparella en la percepció de seguretat, limitant així la llibertat de les afectades algun moment de la seva vida
Gràfi c 3 i tocaments no desitjats. L’impacte me i a la planifi cació de les ciutats la identifi cació de les violències per La invisibilitat de la inseguretat Dones víctimes d’algun fet per part de no parelles o exparelles segons psicològic d’aquestes violències és per garantir la sensació de segure- part de les dones que les pateixen i a l’espai privat llocs on passen les agressions l’últim any (%) molt rellevant, ja que després d’ha- tat a les dones. Per fer-ho, s’ha de també ha permès capgirar la lògica Catalunya, 2016 ver patit alguna agressió, el 44,3% de millorar la il·luminació dels carrers, del «victim blaming» que les res- Com s’ha apuntat anteriorment, se les dones declaren que procuren no la visibilitat dels racons de carrers i ponsabilitza de l’agressió patida, sol entendre que l’espai domèstic i Llocs d’oci 20,9% sortir soles, el 22,5% tenen més por places, construir espais més ama- perpetuant el silenci i la manca de privat és un espai de seguretat. Però
A l’espai públic 18,3% de sortir, el 22,1% canvia les seves bles i que facilitin la relació entre les condemna social que existien prèvi- això és ben lluny de ser cert. Espe- activitats habituals i el 14,8% porta persones per tal de fer comunitat. ament.23 cialment no ho és per a les dones, Transport públic 17,1% algun objecte per defensar-se.20 També cal garantir un transport pú- però en general no ho és per a totes A casa seva 12,5% Aquest fet no és una particularitat de blic segur que arribi a tots els barris Finalment, també en l’àmbit de les persones que no es corresponen Al lloc de feina 11,9% Catalunya: el 14% de les dones de la i doni resposta a les necessitats de l’espai públic, cal tenir en compte la amb el rol de «male-breadwinner» UE han evitat no sortir soles de casa mobilitat de tota la ciutadania.22 diversitat de realitats que hi con- [home guanyador de pa] —com po- Xarxes socials 7,3% per temor a ser víctimes d’agres- viuen. En aquest sentit, és impor- den ser els infants, les persones amb Altres 5,5% sions físiques o sexuals, el 37% ha Al llarg dels últims anys s’ha pro- tant apuntar l’alt grau de violència diversitat funcional o bé les dones A cas d’algú altre 3,3% evitat passar per certs carrers o duït un procés d’apoderament de i vulnerabilitat que pateixen les que treballen a l’àmbit privat. zones i el 40% va procurar no anar a les dones, així com una important persones sense llar. Tot i ser un Escola/àmbit acadèmic 3,2% llocs on no hi hagués gent.21 Aques- visibilització de la violència a l’espai col·lectiu molt masculinitzat —no- Centrant-nos en la violència mas- 0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% tes dades mostren com la violència a públic a través dels mitjans de més el 18,4% de les persones sense clista, les dades ofi cials apunten que l’espai públic, a més de la vulneració comunicació i, en particular, a les llar són dones—, les dones pateixen el 34,2% de les dones catalanes ha Font: Enquesta de Violència masclista de Catalunya, 2016. dels drets de la persona afectada, xarxes socials que han contribuït de una proporció molt més elevada de patit violència masclista per part de genera unes conseqüències psico- forma molt important a donar veu a victimització. El 2015 a l’Estat es- la seva parella o exparella en algun donen aquestes relacions, fent que questa de Violència Masclista de Ca- lògiques que limiten la percepció de les dones que n’han estat víctimes. panyol, el 60,4% de les dones sense moment de la seva vida.25 A nivell les ciutats o els barris esdevinguin talunya, mostren com la major part seguretat, limitant així la llibertat de L’opinió pública feminista ha posat llar apuntaven haver patit algun europeu, un 25% de les dones de la espais que no sempre són segurs de violència que pateixen les dones les afectades. de manifest que aquestes violèn- tipus de violència, mentre en el cas UE asseguren que la seva parella les per a les dones.19 per part de persones que no són la cies no són fets aïllats, i s’ha estès dels homes aquesta victimització se va menysprear o humiliar a l’àmbit seva parella o exparella, la pateixen Per aquest motiu, des de l’urbanisme una major sensibilització entorn situava en el 40%.24 privat.26 Malgrat que la violència La seguretat en la planifi cació i dis- a espais d’oci —públics o privats—, al feminista es proposa incorporar la el conjunt de violències que patim masclista no és un fenomen que es seny de les ciutats està estretament carrer o al transport públic. perspectiva de gènere a l’urbanis- les dones, identifi cant-les com una 23 El treball de camp de l’Enquesta de Violència produeixi exclusivament en un sol Masclista de Catalunya es va realitzar entre els relacionada amb la violència que les manifestació del masclisme. Aquest mesos de novembre i desembre de 2016, mig any dones patim en aquest espai. Les Així doncs, es mostra com la violèn- 20 DEPARTAMENT D’INTERIOR. «Enquesta de vio- fet possiblement ha fet augmentar després dels fets de «la manada», per això pot existir 25 DEPARTAMENT D’INTERIOR. «Enquesta de vio- lència masclista a Catalunya Resultats bàsics» una major identifi cació de la violència masclista a lència masclista a Catalunya Resultats bàsics» dades del gràfi c 3, extretes de l’En- cia masclista també és present a l’espai públic o als llocs d’oci. l’espai públic, sovint com a violèn- 21 EUROPEAN UNION AGENCY FOR FUNDAMENTAL 26 EUROPEAN UNION AGENCY FOR FUNDAMENTAL RIGHTS (FRA). Violencia de género contra las mujeres: 22 ORTIZ, «La seguretat urbana des de l’urbanisme 24 HATENTO, OBSERVATORIO DELITOS DE ODIO CON- RIGHTS. Violencia de género contra las mujeres: una 19 FREIXANET, ‘No surtis sola’. cia sexual, a través de comentaris una encuesta a escala de la UE. feminista». TRA PERSONAS SIN HOGAR. «Informe de investigación». encuesta a escala de la UE.
80 | eines 37 | juliol 2020 El 34,2% de les dones catalanes ha patit violència masclista per part de la seva parella o exparella en algun moment de la seva vida
me i a la planifi cació de les ciutats la identifi cació de les violències per La invisibilitat de la inseguretat per garantir la sensació de segure- part de les dones que les pateixen i a l’espai privat tat a les dones. Per fer-ho, s’ha de també ha permès capgirar la lògica millorar la il·luminació dels carrers, del «victim blaming» que les res- Com s’ha apuntat anteriorment, se la visibilitat dels racons de carrers i ponsabilitza de l’agressió patida, sol entendre que l’espai domèstic i places, construir espais més ama- perpetuant el silenci i la manca de privat és un espai de seguretat. Però bles i que facilitin la relació entre les condemna social que existien prèvi- això és ben lluny de ser cert. Espe- persones per tal de fer comunitat. ament.23 cialment no ho és per a les dones, També cal garantir un transport pú- però en general no ho és per a totes blic segur que arribi a tots els barris Finalment, també en l’àmbit de les persones que no es corresponen i doni resposta a les necessitats de l’espai públic, cal tenir en compte la amb el rol de «male-breadwinner» mobilitat de tota la ciutadania.22 diversitat de realitats que hi con- [home guanyador de pa] —com po- viuen. En aquest sentit, és impor- den ser els infants, les persones amb Al llarg dels últims anys s’ha pro- tant apuntar l’alt grau de violència diversitat funcional o bé les dones duït un procés d’apoderament de i vulnerabilitat que pateixen les que treballen a l’àmbit privat. les dones, així com una important persones sense llar. Tot i ser un visibilització de la violència a l’espai col·lectiu molt masculinitzat —no- Centrant-nos en la violència mas- públic a través dels mitjans de més el 18,4% de les persones sense clista, les dades ofi cials apunten que comunicació i, en particular, a les llar són dones—, les dones pateixen el 34,2% de les dones catalanes ha xarxes socials que han contribuït de una proporció molt més elevada de patit violència masclista per part de forma molt important a donar veu a victimització. El 2015 a l’Estat es- la seva parella o exparella en algun les dones que n’han estat víctimes. panyol, el 60,4% de les dones sense moment de la seva vida.25 A nivell L’opinió pública feminista ha posat llar apuntaven haver patit algun europeu, un 25% de les dones de la de manifest que aquestes violèn- tipus de violència, mentre en el cas UE asseguren que la seva parella les cies no són fets aïllats, i s’ha estès dels homes aquesta victimització se va menysprear o humiliar a l’àmbit una major sensibilització entorn situava en el 40%.24 privat.26 Malgrat que la violència el conjunt de violències que patim masclista no és un fenomen que es les dones, identifi cant-les com una 23 El treball de camp de l’Enquesta de Violència produeixi exclusivament en un sol Masclista de Catalunya es va realitzar entre els manifestació del masclisme. Aquest mesos de novembre i desembre de 2016, mig any fet possiblement ha fet augmentar després dels fets de «la manada», per això pot existir 25 DEPARTAMENT D’INTERIOR. «Enquesta de vio- una major identifi cació de la violència masclista a lència masclista a Catalunya Resultats bàsics» l’espai públic o als llocs d’oci. 26 EUROPEAN UNION AGENCY FOR FUNDAMENTAL 22 ORTIZ, «La seguretat urbana des de l’urbanisme 24 HATENTO, OBSERVATORIO DELITOS DE ODIO CON- RIGHTS. Violencia de género contra las mujeres: una feminista». TRA PERSONAS SIN HOGAR. «Informe de investigación». encuesta a escala de la UE.
juliol 2020 | eines 37 | 81 El gènere, i altres factors com l’edat, la diversitat funcional, Cal adoptar una postura crítica entorn la separació entre l’àmbit públic l’origen o l’estat administratiu, constitueixen aspectes que i l’àmbit privat, entenent-los com dos àmbits interdependents, on es condicionen el nostre accés al dret a la seguretat produeixen relacions de poder i es poden produir situacions de violència
Gràfi c 4 discapacitat que les limiti greument taris de caràcter sexual—, i el 28% la seguretat per tal de dotar-lo d’una Violències masclistes i dones amb diversitat funcional pateixen violència masclista en una d’haver estat objecte de tocaments perspectiva més àmplia, que inclogui —no inclou comentaris o gestos de contingut sexual—, al llarg de la vida proporció molt major. o d’apropaments excessius mentre tota la ciutadania amb independència Catalunya 2016 que el 10% han rebut demandes de de factors generadors de desigualtat Altres dades que mostren com l’àm- relacions sexuals, sota pressió o no. com són el gènere, l’edat, o la diver- 70% bit privat és un espai on es produei- I un 10% afi rmen que han abusat sitat funcional. xen situacions d’inseguretat, són les d’elles. Quan intersecciona el fet 60% 60% dades sobre les violències contra els migratori, l’estatus administratiu, la Ampliar la concepció de seguretat és infants. Segons la Fundació ANAR manca de consideració social i legal imprescindible perquè les polítiques 51% 50% 50% entre el 2009 i el 2016 a l’Estat d’aquest treball i el fet que es realitzi públiques en aquesta matèria donin 43% espanyol —a partir d’una mostra de generalment en l’àmbit de la llar les resposta a les necessitats de tota la 40% les trucades rebudes—, el 73% dels possibilitats de patir violència es ciutadania. Per fer-ho cal adoptar 35% abusos sexuals a menors es van multipliquen. una postura crítica entorn la sepa- 30% 33% 32% 30% 30% 26% 28% produir a la llar o en llars de l’entorn ració entre l’àmbit públic i l’àmbit familiar, i el 75% de les víctimes Les dades que s’han apuntat a les privat, entenent-los com dos àmbits
20% d’abusos sexuals eren nenes o noies línies anteriors mostren com el interdependents, on es produeixen 13% adolescents. gènere, i altres factors com l’edat, la relacions de poder i es poden produir
10% diversitat funcional, l’origen o l’estat situacions de violència. L’assetjament sexual i per raó de administratiu, constitueixen aspectes sexe que pateixen les dones ocupa- que condicionen el nostre accés al Alhora, no només cal tenir en compte 0% Víctima en qualsevol bloc Víctima a la infància Víctima per part Víctima per part des en sectors vinculats a les cures dret a la seguretat. Alhora, cal evi- la seguretat objectiva sinó que cal in- (parelles, no parelles i de no parella de la parella o exparella infància) i que es realitzen a l’àmbit de la llar, denciar com existeix una mancança cloure la seguretat subjectiva. Tenint és una altra de les violències que de dades respecte a la inseguretat en compte que existeixen diferents % sobre dones amb discapacitat que les limiti greument estan presents en aquest espai. L’es- en l’espai privat, fet que promou que vivències vinculades a la inseguretat, % sobre dones amb discapacitat que no les limiti greument % sobre dones sense discapacitat que les limiti tudi realitzat per Sílvia Bofi ll i Norma continuï essent una realitat invisibi- que depenen de com intersecciona el Véliz sobre l’assetjament sexual de litzada. gènere amb altres factors com l’ori- Font: Enquesta de Violència masclista de Catalunya, 2016. les dones migrades i treballadores gen, l’estatus migratori o la diversitat de la llar i les cures,27 mostra que funcional. Així, cal fer especial èmfasi espai físic, aquestes dades posen ja sigui la parella o familiars. Així, la versitat funcional, el gràfi c 4 mostra el 41% de les enquestades afi rmen Conclusions en totes aquelles persones que no de manifest que la llar pot ser un llar no sempre representa aquell es- com aquest és un factor que limita haver estat objecte de grolleries — compleixen amb els rols assignats. espai molt insegur per a les dones pai de seguretat i protecció que se li greument la seva seguretat i les se- insinuacions, proposicions o comen- Les dades analitzades mostren la que pateixen violència per part de atribueix des de l’imaginari col·lectiu. ves possibilitats de no patir violència necessitat de la incorporació de la Finalment, cal fer una refl exió sobre les persones amb les que conviuen, En relació amb les dones amb di- masclista. Així, les dones amb una 27 BOFILL i VÉLIZ, Una violència oculta. perspectiva de gènere en l’anàlisi de el risc de pretendre assegurar una
82 | eines 37 | juliol 2020 Cal adoptar una postura crítica entorn la separació entre l’àmbit públic i l’àmbit privat, entenent-los com dos àmbits interdependents, on es produeixen relacions de poder i es poden produir situacions de violència
discapacitat que les limiti greument taris de caràcter sexual—, i el 28% la seguretat per tal de dotar-lo d’una pateixen violència masclista en una d’haver estat objecte de tocaments perspectiva més àmplia, que inclogui proporció molt major. o d’apropaments excessius mentre tota la ciutadania amb independència que el 10% han rebut demandes de de factors generadors de desigualtat Altres dades que mostren com l’àm- relacions sexuals, sota pressió o no. com són el gènere, l’edat, o la diver- bit privat és un espai on es produei- I un 10% afi rmen que han abusat sitat funcional. xen situacions d’inseguretat, són les d’elles. Quan intersecciona el fet dades sobre les violències contra els migratori, l’estatus administratiu, la Ampliar la concepció de seguretat és infants. Segons la Fundació ANAR manca de consideració social i legal imprescindible perquè les polítiques entre el 2009 i el 2016 a l’Estat d’aquest treball i el fet que es realitzi públiques en aquesta matèria donin espanyol —a partir d’una mostra de generalment en l’àmbit de la llar les resposta a les necessitats de tota la les trucades rebudes—, el 73% dels possibilitats de patir violència es ciutadania. Per fer-ho cal adoptar abusos sexuals a menors es van multipliquen. una postura crítica entorn la sepa- produir a la llar o en llars de l’entorn ració entre l’àmbit públic i l’àmbit familiar, i el 75% de les víctimes Les dades que s’han apuntat a les privat, entenent-los com dos àmbits d’abusos sexuals eren nenes o noies línies anteriors mostren com el interdependents, on es produeixen adolescents. gènere, i altres factors com l’edat, la relacions de poder i es poden produir diversitat funcional, l’origen o l’estat situacions de violència. L’assetjament sexual i per raó de administratiu, constitueixen aspectes sexe que pateixen les dones ocupa- que condicionen el nostre accés al Alhora, no només cal tenir en compte des en sectors vinculats a les cures dret a la seguretat. Alhora, cal evi- la seguretat objectiva sinó que cal in- i que es realitzen a l’àmbit de la llar, denciar com existeix una mancança cloure la seguretat subjectiva. Tenint és una altra de les violències que de dades respecte a la inseguretat en compte que existeixen diferents estan presents en aquest espai. L’es- en l’espai privat, fet que promou que vivències vinculades a la inseguretat, tudi realitzat per Sílvia Bofi ll i Norma continuï essent una realitat invisibi- que depenen de com intersecciona el Véliz sobre l’assetjament sexual de litzada. gènere amb altres factors com l’ori- les dones migrades i treballadores gen, l’estatus migratori o la diversitat de la llar i les cures,27 mostra que funcional. Així, cal fer especial èmfasi el 41% de les enquestades afi rmen Conclusions en totes aquelles persones que no haver estat objecte de grolleries — compleixen amb els rols assignats. insinuacions, proposicions o comen- Les dades analitzades mostren la necessitat de la incorporació de la Finalment, cal fer una refl exió sobre 27 BOFILL i VÉLIZ, Una violència oculta. perspectiva de gènere en l’anàlisi de el risc de pretendre assegurar una
juliol 2020 | eines 37 | 83 Cal fer una refl exió sobre el risc de pretendre assegurar una major seguretat mitjançant mesures de major control social; aquesta tendència pot produir l’efecte contrari
major seguretat mitjançant mesures p Bibliografi a de major control social; aquesta ten- ALMEDA, Elisabet. Corregir y castigar. EUROPEAN UNION AGENCY FOR MUXÍ, Zaida. «Construyendo entornos dència pot produir l’efecte contrari, El ayer y hoy de las cárceles de mujeres. FUNDAMENTAL RIGHTS. Violencia de género seguros desde la perspectiva de género. promovent una major persecució cap Barcelona: Bellaterra, 2002. contra las mujeres: una encuesta a escala de la Introducción». A FREIXENET, Maria (eds). a formes de viure que es distancien UE. Resumen de las conclusiones. Luxemburg: ‘No surtis sola’. Espai públics segurs amb BLANCHAR, Eric M. «Gender, International Ofi cina de publicaciones de la Unión Europea, perspectiva de gènere, pàg. 145-147. de la norma social —entre d’altres, la Relations, and the development of 2014. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i norma de gènere. Algunes anàlisis28 Feminist Security Theory». A Signs: Socials, 2011. apunten com en moltes situacions Journal of Women in Culture and Society HATENTO, OBSERVATORIO DELITOS DE ODIO les societats contemporànies hem 28, núm. 4, pàg. 1289-1312, 2003. CONTRA PERSONAS SIN HOGAR. «Informe de NAREDO, María. «Metodologías para la investigación». Madrid: RAIS Fundación, detección de problemas de seguridad con assumit una retallada de les nostres BOFILL, Sílvia, i VÉLIZ, Norma. Una 2015. enfoque de género». A FREIXENET, Maria llibertats en pro del discurs d’aug- violència oculta. Assetjament sexual (eds). ‘No surtis sola’. Espais públics segurs amb mentar la nostra seguretat. Ampliar en dones migrades treballadores de la llar FALÚ, Ana. «Violencias y discriminaciones perspectiva de gènere, pàg. 11-48. Barcelona: i les cures. Barcelona: Fundació Josep Irla, en las ciudades». A FALÚ, Ana (ed). Mujeres Institut de Ciències Polítiques i Socials, el concepte de seguretat des de la 2019. en la ciudad. De violencias y derechos, pàg. 2011. perspectiva de gènere pot signifi car 15-38. Santiago de Xile: Red Mujer y Hábitat de deixar de focalitzar-ho en allò militar, CAMPS-FEBRER, Blanca. «Polítiques América Latina. Ediciones Sur, 2009. NAREDO, María, i PRÁXAGORA COOPERATIVA. feministes per a la pau». A CALVO, Jordi Guía para la elaboración de diagnósticos i aprofundir en les polítiques que (coord.). Polítiques de seguretat per a la pau. FREIXANET, Maria. ’No surtis sola’. Espais sobre seguridad con enfoques de género tanto contribueixin al benestar i a la pro- Una altra seguretat és possible i necessària, públics segurs amb perspectiva de gènere, pàg. en el ámbito rural como urbano. Barcelona: tecció real de les comunitats i els in- pàg. 155-165. Barcelona: Centre Delàs 5-10. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques Generalitat de Catalunya, 2010. dividus, tal com esmenta Camps-Fe- d’Estudis per la pau, 2019. i Socials, 2011. ORTIZ, Sara. «Espacio público, género e (in) 29 brer, mitjançant un aprofundiment CRENSHAW, Kimberlé Williams. FUNDACIÓN ANAR. «Evolución de la violencia seguridad». A CORTÉS, Carmen (coord). Jornadas en les polítiques d’habitatge, de «Cartografi ando los márgenes. a la infancia y adolescencia en España según Urbanismo y Género. Ciudades en Construcción, cures, de comunitat i de creació d’un Interseccionalidad, políticas identitarias, las víctimas (2009-2016)». 2016. pàg. 48-67. Madrid: AEHM/UMA, 2014. p y violencia contra las mujeres de color». espai públic inclusiu i obert. A PLATERO, Lucas. Intersecciones: LONDOÑO, Martha Cecilia. «Seguridad y ORTIZ, Sara. «La seguretat urbana des Cuerpos y sexualidades en la encrucijada, género. una agenda pendiente». A La manzana de l’urbanisme feminista». A Barcelona pàg. 87-122. Barcelona: Ed. Bellaterra, de la discordia 5, núm. 1, pàg. 55-62, 2010. Societat. Revista de coneixement i anàlisi social 2012. (Observatori Social Barcelona), núm. 22, pàg. MASSOLO, Alejandra. «Género y seguridad 71-88, 2018. DEPARTAMENT D’INTERIOR. «Enquesta de ciudadana. El papel y reto de los gobiernos Seguretat Pública de Catalunya». Barcelona: locales». A ECA: estudios centroamericanos, VELÁZQUEZ, Isabela. «Recorrido histórico: Generalitat de Catalunya, 2017. núm. 681-682, pàg. 643-658, 2005. aportaciones del feminismo a la construcción de la ciudad segura deseada». A FREIXENET, 28 MIRALLES, Gènere i polítiques de la inseguretat. DEPARTAMENT D’INTERIOR. «Enquesta de MIRALLES, Nora. Gènere i polítiques de la Maria (eds). ‘No surtis sola’. Espais públics Una mirada feminista als impactes de la militarització d’Occident violència masclista a Catalunya. Resultats inseguretat. Una mirada feminista als impactes segurs amb perspectiva de gènere, pàg. 89-114. bàsics» [en línia] A Generalitat de Catalunya, de la militarització d’Occident. Barcelona: Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i 29 CAMPS-FEBRER, «Polítiques feministes per a 2017. Disponible a:
84 | eines 37 | juliol 2020 p Bibliografi a
ALMEDA, Elisabet. Corregir y castigar. EUROPEAN UNION AGENCY FOR MUXÍ, Zaida. «Construyendo entornos El ayer y hoy de las cárceles de mujeres. FUNDAMENTAL RIGHTS. Violencia de género seguros desde la perspectiva de género. Barcelona: Bellaterra, 2002. contra las mujeres: una encuesta a escala de la Introducción». A FREIXENET, Maria (eds). UE. Resumen de las conclusiones. Luxemburg: ‘No surtis sola’. Espai públics segurs amb BLANCHAR, Eric M. «Gender, International Ofi cina de publicaciones de la Unión Europea, perspectiva de gènere, pàg. 145-147. Relations, and the development of 2014. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Feminist Security Theory». A Signs: Socials, 2011. Journal of Women in Culture and Society HATENTO, OBSERVATORIO DELITOS DE ODIO 28, núm. 4, pàg. 1289-1312, 2003. CONTRA PERSONAS SIN HOGAR. «Informe de NAREDO, María. «Metodologías para la investigación». Madrid: RAIS Fundación, detección de problemas de seguridad con BOFILL, Sílvia, i VÉLIZ, Norma. Una 2015. enfoque de género». A FREIXENET, Maria violència oculta. Assetjament sexual (eds). ‘No surtis sola’. Espais públics segurs amb en dones migrades treballadores de la llar FALÚ, Ana. «Violencias y discriminaciones perspectiva de gènere, pàg. 11-48. Barcelona: i les cures. Barcelona: Fundació Josep Irla, en las ciudades». A FALÚ, Ana (ed). Mujeres Institut de Ciències Polítiques i Socials, 2019. en la ciudad. De violencias y derechos, pàg. 2011. 15-38. Santiago de Xile: Red Mujer y Hábitat de CAMPS-FEBRER, Blanca. «Polítiques América Latina. Ediciones Sur, 2009. NAREDO, María, i PRÁXAGORA COOPERATIVA. feministes per a la pau». A CALVO, Jordi Guía para la elaboración de diagnósticos (coord.). Polítiques de seguretat per a la pau. FREIXANET, Maria. ’No surtis sola’. Espais sobre seguridad con enfoques de género tanto Una altra seguretat és possible i necessària, públics segurs amb perspectiva de gènere, pàg. en el ámbito rural como urbano. Barcelona: pàg. 155-165. Barcelona: Centre Delàs 5-10. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques Generalitat de Catalunya, 2010. d’Estudis per la pau, 2019. i Socials, 2011. ORTIZ, Sara. «Espacio público, género e (in) CRENSHAW, Kimberlé Williams. FUNDACIÓN ANAR. «Evolución de la violencia seguridad». A CORTÉS, Carmen (coord). Jornadas «Cartografi ando los márgenes. a la infancia y adolescencia en España según Urbanismo y Género. Ciudades en Construcción, Interseccionalidad, políticas identitarias, las víctimas (2009-2016)». 2016. pàg. 48-67. Madrid: AEHM/UMA, 2014. y violencia contra las mujeres de color». A PLATERO, Lucas. Intersecciones: LONDOÑO, Martha Cecilia. «Seguridad y ORTIZ, Sara. «La seguretat urbana des Cuerpos y sexualidades en la encrucijada, género. una agenda pendiente». A La manzana de l’urbanisme feminista». A Barcelona pàg. 87-122. Barcelona: Ed. Bellaterra, de la discordia 5, núm. 1, pàg. 55-62, 2010. Societat. Revista de coneixement i anàlisi social 2012. (Observatori Social Barcelona), núm. 22, pàg. MASSOLO, Alejandra. «Género y seguridad 71-88, 2018. DEPARTAMENT D’INTERIOR. «Enquesta de ciudadana. El papel y reto de los gobiernos Seguretat Pública de Catalunya». Barcelona: locales». A ECA: estudios centroamericanos, VELÁZQUEZ, Isabela. «Recorrido histórico: Generalitat de Catalunya, 2017. núm. 681-682, pàg. 643-658, 2005. aportaciones del feminismo a la construcción de la ciudad segura deseada». A FREIXENET, DEPARTAMENT D’INTERIOR. «Enquesta de MIRALLES, Nora. Gènere i polítiques de la Maria (eds). ‘No surtis sola’. Espais públics violència masclista a Catalunya. Resultats inseguretat. Una mirada feminista als impactes segurs amb perspectiva de gènere, pàg. 89-114. bàsics» [en línia] A Generalitat de Catalunya, de la militarització d’Occident. Barcelona: Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i 2017. Disponible a:
juliol 2020 | eines 37 | 85 full de càlcul
La disputa hermenèutica sovint forma del segle XIX, va colpejar amb força, (dis)sort dels altres, tot plegat en part de la lluita política. Si es vol, de i va fer-ho com qui no vol la cosa, un món que només pot funcionar si la lluita de classes. I en aquesta lluita, com si el resultat de la seva operació s’abandona a la lògica del laissez-fai- L’altre Adam Smith: republicanisme sovint n’hi ha que colpegen de seguida d’apropiació teòrica, prèvia desfi gu- re —suposadament, això és allò que i amb força. I acaben imposant-se, ració conceptual, fos el més natural el pensador escocès propugna a The comercial i emancipació social* almenys durant certs períodes de del món. Afi rmen que Adam Smith, wealth of nations [La Riquesa de les temps. Seria com traslladar al camp evidentment, és el pare del liberalis- Nacions], de 1776. Vist així, és cert de l’anàlisi de textos i autors la cèlebre me econòmic. Però això està lluny de que Smith tindria un problema. «Das afi rmació de Warren Buff ett (1930): ser així. Perquè si ho fos, ¿per què Adam Smith Problem», diu Oncken. «Hi ha una guerra de classes, d’acord, fou necessari assumir que, malgrat Un problema de veritable esquizofrè- vista prèvia > i és la meva, la dels rics, la que està tota la seva grandesa, aquesta fi gura nia teòrica. Des de la dècada de 1970, les dretes d’arreu del món han liderat un assalt fent aquesta guerra; i per cert: l’estem —suposadament— fundacional de generalitzat contra la redistribució de la riquesa i el control democràtic guanyant».1 El que passa, però, és que la doctrina econòmica liberal pateix Doncs no. Res més lluny de la rea- del poder econòmic. Un assalt justifi cat en nom de certa concepció de la aquesta franquesa de Buff ett és ben un greu problema d’esquizofrènia litat. O, més ben dit, l’esquizofrènia «llibertat» i del «lliure mercat» que, fi nalment, ha servit als interessos poc habitual. Més aviat diríem que la teòrica? Això ens ve a suggerir l’eco- teòrica d’Adam Smith només brota d’una minoria de rendistes i monopolistes. Un dels noms invocats en lluita política en el camp de la història nomista alemany August Oncken quan el nostre autor és «interpretat» aquesta croada conservadora ha estat el d’Adam Smith. Tanmateix, de les idees inclou sovint, no sem- (1844-1911), qui, al 1898, assegura —és capturat— per uns esquemes l’autèntic Adam Smith no és el que la dreta ens ha explicat: el pensador pre, altes dosis de nocturnitat, d’allò que Smith «té un problema».2 Quin liberals incapaços de compren- escocès va ser un crític de les grans concentracions de poder econòmic i d’intentar fer passar gat per llebre, i problema? El problema consistent dre la perspectiva i la preceptiva un defensor d’un mercat autènticament lliure, conformat per productors d’allò altre de mobilitzar molts recur- a contradir-se apel·lant, per una ètico-política, d’arrels obertament independents i lliures de tota forma de dominació. sos, també econòmics, per construir i banda, a la necessitat que els hu- republicanes, que descansen sota consolidar cert relat. mans ens escarrassem a constituir el conjunt de l’obra smithiana. Cal políticament societats cohesionades entendre, doncs, quin món veu, viu Aquest és el cas d’Adam Smith i inclusives on puguem teixir una i proposa l’«altre Adam Smith», (1723-1790), respecte el qual l’her- veritable convivència amb els altres l’Adam Smith que, lluny de postulats David Casassas menèutica liberal, ja des de mitjans —així ho fa a la The theory of moral laissez-fairistes, aspira a construir Professor de Teoria Social de la Universitat de Barcelona sentiments [La Teoria dels Senti- un món comercial i manufacturer @davidcasassas Aquest text ha estat escrit en el marc del ments Morals], publicada el 1759—, lliure i alliberador, que contribueixi a projecte PGC2018-094324-B-I00* (MCIU/AEI/FEDER, i, per altra banda, encoratjant-nos l’emancipació individual i col·lectiva, UE). L’autor vol agrair a Guillem Dorca, Lluís Pérez i a Pere Sàbat els valuosos comentaris i el suport a perseguir el nostre propi interès precisament, perquè s’erigeix sobre editorial proporcionats. amb total indiferència respecte la una acció col·lectiva orientada a extirpar vincles de dependència i a 1 STEIN, «In Class Warfare, Guess Which Class Is Winning». 2 ONCKEN, «The Adam Smith Problem». construir unes relacions socials més La disputa hermenèutica sovint forma del segle XIX, va colpejar amb força, (dis)sort dels altres, tot plegat en part de la lluita política. Si es vol, de i va fer-ho com qui no vol la cosa, un món que només pot funcionar si la lluita de classes. I en aquesta lluita, com si el resultat de la seva operació s’abandona a la lògica del laissez-fai- sovint n’hi ha que colpegen de seguida d’apropiació teòrica, prèvia desfi gu- re —suposadament, això és allò que i amb força. I acaben imposant-se, ració conceptual, fos el més natural el pensador escocès propugna a The almenys durant certs períodes de del món. Afi rmen que Adam Smith, wealth of nations [La Riquesa de les temps. Seria com traslladar al camp evidentment, és el pare del liberalis- Nacions], de 1776. Vist així, és cert de l’anàlisi de textos i autors la cèlebre me econòmic. Però això està lluny de que Smith tindria un problema. «Das afi rmació de Warren Buff ett (1930): ser així. Perquè si ho fos, ¿per què Adam Smith Problem», diu Oncken. «Hi ha una guerra de classes, d’acord, fou necessari assumir que, malgrat Un problema de veritable esquizofrè- i és la meva, la dels rics, la que està tota la seva grandesa, aquesta fi gura nia teòrica. fent aquesta guerra; i per cert: l’estem —suposadament— fundacional de guanyant».1 El que passa, però, és que la doctrina econòmica liberal pateix Doncs no. Res més lluny de la rea- aquesta franquesa de Buff ett és ben un greu problema d’esquizofrènia litat. O, més ben dit, l’esquizofrènia poc habitual. Més aviat diríem que la teòrica? Això ens ve a suggerir l’eco- teòrica d’Adam Smith només brota lluita política en el camp de la història nomista alemany August Oncken quan el nostre autor és «interpretat» de les idees inclou sovint, no sem- (1844-1911), qui, al 1898, assegura —és capturat— per uns esquemes pre, altes dosis de nocturnitat, d’allò que Smith «té un problema».2 Quin liberals incapaços de compren- d’intentar fer passar gat per llebre, i problema? El problema consistent dre la perspectiva i la preceptiva d’allò altre de mobilitzar molts recur- a contradir-se apel·lant, per una ètico-política, d’arrels obertament sos, també econòmics, per construir i banda, a la necessitat que els hu- republicanes, que descansen sota consolidar cert relat. mans ens escarrassem a constituir el conjunt de l’obra smithiana. Cal políticament societats cohesionades entendre, doncs, quin món veu, viu Aquest és el cas d’Adam Smith i inclusives on puguem teixir una i proposa l’«altre Adam Smith», (1723-1790), respecte el qual l’her- veritable convivència amb els altres l’Adam Smith que, lluny de postulats menèutica liberal, ja des de mitjans —així ho fa a la The theory of moral laissez-fairistes, aspira a construir sentiments [La Teoria dels Senti- un món comercial i manufacturer Aquest text ha estat escrit en el marc del ments Morals], publicada el 1759—, lliure i alliberador, que contribueixi a projecte PGC2018-094324-B-I00* (MCIU/AEI/FEDER, i, per altra banda, encoratjant-nos l’emancipació individual i col·lectiva, UE). L’autor vol agrair a Guillem Dorca, Lluís Pérez i a Pere Sàbat els valuosos comentaris i el suport a perseguir el nostre propi interès precisament, perquè s’erigeix sobre editorial proporcionats. amb total indiferència respecte la una acció col·lectiva orientada a extirpar vincles de dependència i a 1 STEIN, «In Class Warfare, Guess Which Class Is Winning». 2 ONCKEN, «The Adam Smith Problem». construir unes relacions socials més
juliol 2020 | eines 37 | 87 El nucli central de la tradició republicana és la noció de llibertat Cal que el conjunt de les classes populars, avui subalternes, com a absència de tota mena de dominació gaudeixin d’una posició d’invulnerabilitat social que les faci socioeconòmicament independents
respectuoses amb l’autonomia de tinen a sostenir-la. Des d’aquest punt pedir-me fer-la. Per tant, a la moder- nostres vides sense necessitat de altres fi gures que tan sovint perden clau de volta de tot plegat, —i això és totes les parts. Ben mirat, l’«altre» de vista, el manteniment d’impostos nitat, la principal font d’obstacles a la tenir en compte els nostres interes- la seva llibertat republicana. Cal, per signifi cativament absent a la tradició Adam Smith no és sinó l’Adam Smith i quotes per a pagar aquesta i altres llibertat seria qui té el monopoli sobre sos i opinions.3 Estem dominats, i per tant, que el conjunt de les classes liberal— la virtut cívica: la presència real que, al segle XVIII escocès, va potes de l’Estat del Benestar pot l’ús legítim de la força física: l’Estat. tant no som lliures, en la mesura en populars, avui subalternes, gaudeixin d’una ciutadania participativa que llençar una mirada alhora esperan- justifi car-se apel·lant a altres valors Hobbes, però, va formular aquest què estem sotmesos a un poder així. d’una posició d’invulnerabilitat social vigili de prop tant els poders privats çada i cauta envers una nova realitat —la igualtat, per exemple—, però no concepte de llibertat per a oposar-se És indiferent si aquest poder és el que les faci socioeconòmicament com els poders públics. El gran ene- econòmica, la manufactura i el al valor de la «llibertat». En realitat, a una altra forma de defi nir-la, molt de l’Estat, el d’un empresari o el d’un independents —cosa que en cap cas mic del republicanisme és, doncs, el comerç, que li semblava que, només però, aquesta forma d’entendre la més antiga: la del republicanis- marit, per posar alguns exemples. I equival a dir que aquestes persones poder incontrolat, sigui quin sigui el en el cas que aconseguís esquivar «llibertat», tan estesa avui en dia, me, que entén la «llibertat» com a és indiferent —convé insistir-hi— si s’hagin de convertir en àtoms aïllats seu origen i la seva naturalesa. greus perills i amenaces lligades a no és més que una de les possibles «no-dominació». Una concepció de la aquest poder efectivament interfereix respecte als altres. la presència de grans concentraci- defi nicions d’aquesta paraula. I una llibertat que podem trobar en autors o no a les nostres vides: el proble- Una aproximació històricament cons- ons de poder econòmic privat, podia de les més recents, de fet. Tan re- tan dissímils i alhora tan propers com ma és que «pugui» fer-ho de forma De fet, aquesta és la raó per la qual el cient i sociològicament informada a permetre l’extensió social de la cent, que al 1941, cinc anys després Aristòtil (384-322 aC), Ciceró (106- arbitrària. republicanisme justifi ca la formació aquesta idea de llibertat republicana llibertat republicana. En aquest text, de crear la seguretat social als EUA, 43 aC), Maquiavel (1469-1527), Mary de comunitats polítiques i l’existèn- posa de manifest que la condició doncs, analitzarem el «republicanis- el president Franklin D. Roosevelt Wollstonecraft (1759-1797), Jean-Jac- No n’hi ha prou, doncs, amb el fet que cia de poders públics: la necessitat que ha permès i permet el gaudi me comercial» de l’Adam Smith que, (1882-1945) encara podia parlar, ques Rousseau (1712-1778), Maxi- un empresari, per exemple, prengui de crear institucions que siguin de d’aquesta llibertat és la «propietat» lluny de la fantasmagoria liberal, amb total naturalitat, de «la llibertat milien de Robespierre (1758-1794), en consideració —per bona volun- tothom en general i de ningú en par- o, en termes més amplis, el control en realitat mai no ha deixat de ser enfront de la pobresa», com una de Immanuel Kant (1724-1804), Thomas tat— els projectes de vida dels seus ticular —això signifi ca res publica—, de certs conjunts de recursos garan- l’Adam Smith «de sempre». les Quatre Llibertats essencials en Paine (1737-1809) o el propi Karl empleats malgrat tenir poder per a per tal de controlar els poders privats, tits incondicionalment a tots aquells democràcia. Marx (1818-1883), entre molts d’al- ignorar-los: cal que «no tingui la pos- garantir la invulnerabilitat social de la que estan cridats a ser membres tres. I també, com sostindré en aquest sibilitat» d’ignorar aquests projectes ciutadania i «segar cadenes», com diu de ple dret d’una comunitat —en les Adam Smith en el republicanisme En efecte: mentre el terme «lliber- article, en l’obra d’Adam Smith. de vida a l’hora de prendre decisions l’himne nacional de Catalunya. Però la versions més democràtiques del tat» té una història mil·lenària, costa empresarials. Cal que els seus emple- tradició republicana no ignora el pro- republicanisme, que són les que ens L’hegemonia (neo)liberal ens ha trobar aquesta noció de «llibertat» La història intel·lectual i político-pràc- ats puguin discutir i negociar amb ell blema de què els poders públics po- haurien d’inspirar avui, ens referim portat al fet que, de forma gairebé com a «no-interferència» —de l’Es- tica del republicanisme ha girat al mirant-lo als ulls. El mateix s’aplicaria den esdevenir, ells mateixos, domina- aquí al conjunt dels habitants d’un instintiva, associem el concepte «lli- tat, concretament— abans de l’apa- voltant de l’evidència que els humans a les dones — respecte als marits—, dors. Per això en el republicanisme, ja territori donat.4 En efecte: pel fet de bertat» amb «que l’Estat ens deixi en rició de l’obra de Thomas Hobbes som lliures no només en la mesura als petits empresaris —respecte des de l’antiguitat grecollatina, cobren garantir l’existència de cadascun de pau». Així, per exemple, un assalariat (1588-1679). Concretament, Hobbes que no som «interferits» —de forma als grans— o als petits camperols importància elements que, errònia- nosaltres, aquests conjunts de recur- pobre maximitzaria la seva llibertat va defi nir la llibertat com «l’absència efectiva—, sinó en la mesura en —respecte als terratinents—, entre ment, tendim a identifi car com a origi- sos ens atorguen un poder de negoci- si l’Estat eliminés la seguretat social, d’obstacles externs al moviment»: què no som vulnerables a un poder nals o exclusius de la tradició liberal: de forma que fos «lliure» de fer el sóc lliure en la mesura en què ningú arbitrari; és a dir, en la mesura en què governs col·legiats, frens i contrape- que volgués amb els diners de la fa servir la força física per a obli- no som vulnerables a un poder capaç 3 Vegeu, entre altres obres de PETTIT, Republica- sos, principi de legalitat, proteccions 4 CASASSAS, Libertad incondicional; DOMÈNECH, El nism; PETTIT, A Theory of Freedom; PETTIT, «Freedom eclipse de la fraternidad; i RAVENTÓS, Las condiciones seva nòmina que a dia d’avui es des- gar-me a fer alguna cosa, o per a im- de prendre decisions que afectin les in the market». per a les minories dissidents. I, com a materiales de la libertad.
88 | eines 37 | juliol 2020 Cal que el conjunt de les classes populars, avui subalternes, gaudeixin d’una posició d’invulnerabilitat social que les faci socioeconòmicament independents
nostres vides sense necessitat de altres fi gures que tan sovint perden clau de volta de tot plegat, —i això és tenir en compte els nostres interes- la seva llibertat republicana. Cal, per signifi cativament absent a la tradició sos i opinions.3 Estem dominats, i per tant, que el conjunt de les classes liberal— la virtut cívica: la presència tant no som lliures, en la mesura en populars, avui subalternes, gaudeixin d’una ciutadania participativa que què estem sotmesos a un poder així. d’una posició d’invulnerabilitat social vigili de prop tant els poders privats És indiferent si aquest poder és el que les faci socioeconòmicament com els poders públics. El gran ene- de l’Estat, el d’un empresari o el d’un independents —cosa que en cap cas mic del republicanisme és, doncs, el marit, per posar alguns exemples. I equival a dir que aquestes persones poder incontrolat, sigui quin sigui el és indiferent —convé insistir-hi— si s’hagin de convertir en àtoms aïllats seu origen i la seva naturalesa. aquest poder efectivament interfereix respecte als altres. o no a les nostres vides: el proble- Una aproximació històricament cons- ma és que «pugui» fer-ho de forma De fet, aquesta és la raó per la qual el cient i sociològicament informada a arbitrària. republicanisme justifi ca la formació aquesta idea de llibertat republicana de comunitats polítiques i l’existèn- posa de manifest que la condició No n’hi ha prou, doncs, amb el fet que cia de poders públics: la necessitat que ha permès i permet el gaudi un empresari, per exemple, prengui de crear institucions que siguin de d’aquesta llibertat és la «propietat» en consideració —per bona volun- tothom en general i de ningú en par- o, en termes més amplis, el control tat— els projectes de vida dels seus ticular —això signifi ca res publica—, de certs conjunts de recursos garan- empleats malgrat tenir poder per a per tal de controlar els poders privats, tits incondicionalment a tots aquells ignorar-los: cal que «no tingui la pos- garantir la invulnerabilitat social de la que estan cridats a ser membres sibilitat» d’ignorar aquests projectes ciutadania i «segar cadenes», com diu de ple dret d’una comunitat —en les de vida a l’hora de prendre decisions l’himne nacional de Catalunya. Però la versions més democràtiques del empresarials. Cal que els seus emple- tradició republicana no ignora el pro- republicanisme, que són les que ens ats puguin discutir i negociar amb ell blema de què els poders públics po- haurien d’inspirar avui, ens referim mirant-lo als ulls. El mateix s’aplicaria den esdevenir, ells mateixos, domina- aquí al conjunt dels habitants d’un a les dones — respecte als marits—, dors. Per això en el republicanisme, ja territori donat.4 En efecte: pel fet de als petits empresaris —respecte des de l’antiguitat grecollatina, cobren garantir l’existència de cadascun de als grans— o als petits camperols importància elements que, errònia- nosaltres, aquests conjunts de recur- —respecte als terratinents—, entre ment, tendim a identifi car com a origi- sos ens atorguen un poder de negoci- nals o exclusius de la tradició liberal: governs col·legiats, frens i contrape- 3 Vegeu, entre altres obres de PETTIT, Republica- sos, principi de legalitat, proteccions 4 CASASSAS, Libertad incondicional; DOMÈNECH, El nism; PETTIT, A Theory of Freedom; PETTIT, «Freedom eclipse de la fraternidad; i RAVENTÓS, Las condiciones in the market». per a les minories dissidents. I, com a materiales de la libertad.
juliol 2020 | eines 37 | 89 El republicanisme comercial smithià es troba estretament lligat a la fi gura El projecte smithià és el de la constitució política d’aquells mercats del productor lliure, que pot considerar-se lliure perquè té el control de la —i no d’uns altres— que puguin ser compatibles amb la llibertat seva activitat i del funcionament del seu centre de treball republicana i, fi ns i tot, que la puguin promoure
ació que serà crucial a l’hora de sig- ens ha de permetre co-determinar Adam Smith, doncs, aspirava a un La realització de la llibertat És per això que el projecte smithià és alienes a les parts implicades, cosa nar —o deixar de signar— tota mena formes de treball i de vida. món dominat pel treball per obra republicana al mercat el de la constitució política d’aquells que pot arrossegar grans avantatges de contractes; a l’hora d’arribar a del productor lliure o per formes de mercats —i no d’uns altres— que pu- en termes civilitzatoris, en termes tota mena d’acords —o de deixar-los I què passa amb el republicanisme co- treball assalariat que atorguessin Però realment té sentit pensar les guin ser compatibles amb la llibertat d’erradicació de tuteles oligàrqui- pel camí—; a l’hora, en defi nitiva, de mercial d’Adam Smith i de tots aquells a uns treballadors no plenament formes de la llibertat republicana al republicana i, fi ns i tot, que la puguin ques i rendistes. En canvi, en cap co-determinar la naturalesa de les il·lustrats que varen pensar la llibertat desposseïts —no encara— la capa- si del mercat? L’obra d’Adam Smith promoure. D’aquí la reivindicació cas podem vincular Adam Smith al nostres relacions socials. republicana en un món creixentment citat de co-instituir els entorns i ens ajuda de manera especialment smithiana d’una intervenció dels laissez-faire, per la senzilla raó que, Per tant, allò que a cada moment comercial i manufacturer? Aquí la els processos productius. Vet aquí aclaridora a escatir aquesta qües- poders públics que generi entorns com es dedueix de la seva pròpia històric cal preguntar-se és ben sim- propietat que s’estima rellevant ja no com s’hereta en el republicanisme tió. En primer lloc, Adam Smith ens comercials capaços d’allotjar rela- obra, el laissez-faire, simplement, ple: la llibertat republicana exigeix és tant la propietat immobiliària, sinó comercial smithià el vell vincle entre empeny a prendre consciència del cions socials lliures de vincles de no existeix: la llibertat al si dels «propietat», sí, però, exactament, la propietat o control d’instal·lacions, llibertat i control de recursos que fet que «el mercat», en singular, dominació, bo i garantint la propietat mercats —en plural— es constitueix «propietat de què»? O, dit altrament, d’equips productius, de destreses la tradició republicana ha fet sem- en abstracte, no existeix. No és un o el control de conjunts de recursos políticament, és a dir, a través d’una com ens podem fer amb les condi- professionals —la gestió de les quals pre seu. I fi xem-nos en la llunyania mal inici. En efecte —ens indica un rellevants per poder menar una vida intervenció pública no necessària- cions materials —i simbòliques— no s’escapi de les nostres mans—, respecte tots aquests plantejaments Smith que anticipa els enfocaments productiva republicanament lliure. ment massiva, però sí obertament d’aquesta llibertat que associem a d’oportunitats d’accedir als mercats i que observem en un liberalisme doc- institucionalistes d’economistes Del que es tracta, en efecte, és de «radical», en el sentit que vagi a una idea d’independència personal? de col·locar-hi les nostres mercaderi- trinari, que es va codifi cant al llarg com ara Thorstein Veblen (1857- desfer asimetries de poder, vincles «l’arrel» de la dominació social: els La resposta que el republicanisme es... Tot això ens fa raonablement in- del segle XIX, que defi neix la llibertat 1929), John K. Galbraith (1908-2006) de dependència material tant de ve- vincles de dependència material, que clàssic donava a aquesta pregunta dependents i, per tant, elementalment només com a isonomia, és a dir, com i Elinor Ostrom (1933-2012)—, allò lla factura —privilegis feudals i gre- han de ser extirpats garantint a tots —pensem en Grècia i en Roma, però lliures, tal com, anteriorment, ho feia la a «mera» igualtat davant de la llei, que existeix són diverses formes de mials— com de nova planta —noves els actors socials posicions vitals també en certs episodis del repu- propietat de la terra. i que, per tant, es desentén de la mercat confi gurades històricament posicions de poder dels productors d’independència socioeconòmica. blicanisme nord-americà del segle qüestió dels fonaments materials —i com a resultat d’opcions polítiques als mercats capitalistes naixents i en XVIII— és prou coneguda: allò que És per això que el republicanisme simbòlics— del món regit per aques- que, al seu torn, resulten de de- ple procés de consolidació. ¿Què passa, doncs, amb la metàfora ens fa lliures és l’accés a la propietat comercial smithià es troba estretament ta llei: compten els individus i els terminades correlacions de forces de la «mà invisible», que l’herme- de la terra, d’esclaus, de bestiar.... lligat a la fi gura del productor lliure, del grups amb veritables oportunitats de entre grups socials —entre classes Per tant, podem associar la fi gura nèutica liberal treu de context i la També és ben coneguda la resposta free producer, de l’artesà o industrial tirar endavant una vida pròpia, per socials— en pugna. Dit altrament, d’Adam Smith a allò que podríem converteix en veritable dogma de fe? a la pregunta sobre la propietat que que pot considerar-se lliure perquè molt que la servitud feudal hagi estat tots els mercats són el resultat de anomenar «republicanisme lliure- Amb la idea de la mà invisible, Adam ofereixen els socialismes, hereus de o bé és propietari o bé és treballador formalment abolida? Adam Smith té la intervenció de certes instituci- canvista», que és la doctrina segons Smith no aspira a dir més, ni menys, la democràcia republicana plebea:5 assalariat, però amb control encara de ben poc a veure amb l’univers liberal, ons, formals o més o menys infor- la qual els mercats, sempre i quan que això: els intercanvis descentralit- allò que ens fa republicanament la seva activitat i del funcionament del el qual, a diferència del pensador mals, capaces de fer que es vagin estiguin constituïts de manera ade- zats, que es donen al si dels mercats, lliures és la propietat o el control col- seu centre de treball —pensem que ens escocès, es mostra obertament indi- sedimentant capes i més capes de quada, poden permetre l’intercanvi quan es troben guiats pels nostres lectiu dels mitjans de producció, que trobem en un moment en què l’extensió ferent respecte aquesta pregunta.6 legislació —i de normes socials en de béns i serveis sense «haver de respectius «sentits comuns» res- de la gran empresa capitalista, jeràrqui- general— sobre el què i el com de demanar permís» —manllevo aquí pecte a les formes més pertinents 5 DOMÈNECH, El eclipse de la fraternidad. ca i autoritària, encara no s’ha donat. 6 CASASSAS, La ciudad en llamas. les realitats comercials. l’expressió marxiana— a instàncies de millorar les nostres condicions de
90 | eines 37 | juliol 2020 El projecte smithià és el de la constitució política d’aquells mercats —i no d’uns altres— que puguin ser compatibles amb la llibertat republicana i, fi ns i tot, que la puguin promoure
La realització de la llibertat És per això que el projecte smithià és alienes a les parts implicades, cosa republicana al mercat el de la constitució política d’aquells que pot arrossegar grans avantatges mercats —i no d’uns altres— que pu- en termes civilitzatoris, en termes Però realment té sentit pensar les guin ser compatibles amb la llibertat d’erradicació de tuteles oligàrqui- formes de la llibertat republicana al republicana i, fi ns i tot, que la puguin ques i rendistes. En canvi, en cap si del mercat? L’obra d’Adam Smith promoure. D’aquí la reivindicació cas podem vincular Adam Smith al ens ajuda de manera especialment smithiana d’una intervenció dels laissez-faire, per la senzilla raó que, aclaridora a escatir aquesta qües- poders públics que generi entorns com es dedueix de la seva pròpia tió. En primer lloc, Adam Smith ens comercials capaços d’allotjar rela- obra, el laissez-faire, simplement, empeny a prendre consciència del cions socials lliures de vincles de no existeix: la llibertat al si dels fet que «el mercat», en singular, dominació, bo i garantint la propietat mercats —en plural— es constitueix en abstracte, no existeix. No és un o el control de conjunts de recursos políticament, és a dir, a través d’una mal inici. En efecte —ens indica un rellevants per poder menar una vida intervenció pública no necessària- Smith que anticipa els enfocaments productiva republicanament lliure. ment massiva, però sí obertament institucionalistes d’economistes Del que es tracta, en efecte, és de «radical», en el sentit que vagi a com ara Thorstein Veblen (1857- desfer asimetries de poder, vincles «l’arrel» de la dominació social: els 1929), John K. Galbraith (1908-2006) de dependència material tant de ve- vincles de dependència material, que i Elinor Ostrom (1933-2012)—, allò lla factura —privilegis feudals i gre- han de ser extirpats garantint a tots que existeix són diverses formes de mials— com de nova planta —noves els actors socials posicions vitals mercat confi gurades històricament posicions de poder dels productors d’independència socioeconòmica. com a resultat d’opcions polítiques als mercats capitalistes naixents i en que, al seu torn, resulten de de- ple procés de consolidació. ¿Què passa, doncs, amb la metàfora terminades correlacions de forces de la «mà invisible», que l’herme- entre grups socials —entre classes Per tant, podem associar la fi gura nèutica liberal treu de context i la socials— en pugna. Dit altrament, d’Adam Smith a allò que podríem converteix en veritable dogma de fe? tots els mercats són el resultat de anomenar «republicanisme lliure- Amb la idea de la mà invisible, Adam la intervenció de certes instituci- canvista», que és la doctrina segons Smith no aspira a dir més, ni menys, ons, formals o més o menys infor- la qual els mercats, sempre i quan que això: els intercanvis descentralit- mals, capaces de fer que es vagin estiguin constituïts de manera ade- zats, que es donen al si dels mercats, sedimentant capes i més capes de quada, poden permetre l’intercanvi quan es troben guiats pels nostres legislació —i de normes socials en de béns i serveis sense «haver de respectius «sentits comuns» res- general— sobre el què i el com de demanar permís» —manllevo aquí pecte a les formes més pertinents les realitats comercials. l’expressió marxiana— a instàncies de millorar les nostres condicions de
juliol 2020 | eines 37 | 91 El mercat de treball s’erigeix, sota el capitalisme, En el capitalisme tendeix a donar-se un greu com la principal institució —ben sovint, l’única— problema de concentració del poder econòmic i, capaç de brindar-nos ingressos per tant, de falta de llibertat d’empresa
vida, poden portar-nos a estadis so- Per què el republicanisme comercial sessió de les grans majories socials, sovint, l’única— capaç de brindar-nos més té, compta amb més capacitat resulta que sovint no podem, doncs cials i civilitzatoris de major llibertat, està en tensió amb el capitalisme i això impossibilita el progrés de la ingressos. Això equival a dir que, d’imposar les tasques monòtones i els productors que se’ns han avan- felicitat i benestar. Perquè això sigui realment existent? llibertat efectiva, republicana, doncs, per a la gran majoria, el mercat de nocives a qui signa els contractes de çat, tan sovint facciosos en tota així, però, és necessari garantir que com ja s’ha vist, la llibertat exigeix treball és una institució sense porta treball en condicions de desposses- regla, s’han encarregat d’introduir aquests intercanvis descentralitzats, Quatre són les realitats que posa- propietat o control d’uns recursos de sortida. I sense porta de sortida, sió. Quan hi ha divisió social del tre- tota mena de barreres d’entrada que es donen al si dels mercats, rem sobre la taula com a exemples que atorguin el poder de negociació sense la possibilitat de negar-nos ball, ens diu Smith, apareix l’aliena- que converteixen la vida econòmica siguin realment lliures, cosa que de trets defi nitoris del capitalisme necessari per poder co-determinar a acceptar les condicions que hi ció en el marc de centres de treball en un espai re-feudalitzat pel pes exigeix que les institucions polítiques realment existent que es mostren els termes i condicions de tota mena trobem «a dins», sense possibilitat on «perdem la visió de conjunt»,11 del monopoli i de l’oligopoli. Dit intervinguin —insisteixo— radical- en tensió —i, a l’extrem, incompati- de contractes, formals i informals. de suggerir altres maneres d’afaiço- on «la nostra ment s’envileix»12 —en altrament: en el capitalisme tendeix ment per tal de desfer relacions bles— amb el programa ètico-polític Smith no pot ser més concloent en nar-la, qualsevol relació o institució aquest punt, l’obra d’Smith cons- a donar-se un greu problema de de poder arrelades en privilegis de d’Adam Smith. relació amb aquest problema: quan social és font de manca de llibertat, titueix un clar precedent del Marx concentració del poder econòmic i, classe, en relacions de classe. Per la despossessió obliga les classes ja que ens trobem irremeiablement dels Ökonomisch-philosophische per tant, de falta de «llibertat d’em- tant, la metàfora de la mà invisible En primer lloc, Adam Smith és ben baixes expropiades a comportar-se en mans del caprici aliè. Manuskripte [Manuscrits econòmi- presa», la qual, lluny de constituir no només és «compatible» amb la conscient que l’estructuració soci- «amb el frenesí i l’extravagància pro- co-fi losòfi cs] de 1844, on es discutei- un dret a l’abast de tothom —recor- preceptiva política republicana, sinó al del capitalisme no hauria estat pis dels desesperats»9 i, fi nalment, En tercer lloc, aquest treball assa- xen les difi cultats del proletariat per dem el mantra liberal de la «inicia- que «necessita» aquesta preceptiva, possible sense «la dita acumulació a anar signant documents a les lariat té lloc en unitats productives auto-realitzar-se sota un capitalisme tiva privada»—, es converteix en un aquesta visió de la «cosa pública» originària» de la qual Karl Marx palpentes, els contractes, començant —l’empresa capitalista— que venen que, obligant-lo a acceptar allò que privilegi en mans de les oligarquies —de la res publica—, precisament, parla, un segle més tard, al capítol pels de treball, no són «con-tractes» marcades per unes jerarquies sense estar desposseït mai accepta- econòmiques. Dit encara d’una altra per adquirir tot el seu sentit i adoptar 24 del primer volum de El Capital. En —és a dir, acords entre parts situa- arbitràries, per una verticalitat que ria, bloqueja les capacitats creadores manera: Adam Smith, perspicaç, concrecions institucionals fèrtils.7 efecte, Adam Smith és ben cons- des en un pla d’igualtat civil—, sinó massa sovint ens esclafa. En efecte, del treballador. ens ajuda a entendre per què, sota Aquest és, doncs, el projecte d’Adam cient que hi ha hagut una massiva, meres imposicions per part de grups Adam Smith és el teòric i defensor el capitalisme realment existent, tot Smith i de tots aquells que van pen- perllongada i sistemàtica violació de privilegiats.10 de la divisió «tècnica» del treball En quart i darrer lloc, Adam Smith sovint no hi ha lliure competència. sar l’espai de la llibertat republicana, la famosa clàusula de John Locke —és a dir, d’una especialització salta dels mercats de treball als El motiu és ben senzill d’entendre: de la llibertat efectiva, en el món de (1632-1704) sobre l’apropiació priva- En segon lloc, aquesta despossessió productiva que respecti els talents mercats de béns i serveis i posa de si no estan sotmesos a controls la manufactura i del comerç abans da de recursos externs, clàusula que condueix a la imposició del treball i les inclinacions de cadascú, o que manifest que, en cas que tractem públics, els grans empresaris del triomf del capitalisme industrial, establia que aquesta apropiació ha- assalariat, que esdevé obligatori, no malmeti les capacitats humanes d’entrar a aquests darrers mercats establiran acords facciosos per tal un capitalisme «realment existent» via de deixar «tant i tan bo» —tants inevitable. En efecte, el mercat de de bell antuvi—; però Adam Smith com a productors que pretenen d’evitar l’entrada de nous produc- les primeres manifestacions del qual recursos i de tanta qualitat— als no treball s’erigeix, sota el capitalisme, és també el primer teòric i detractor col·locar-hi les seves mercaderies, tors, ja que la presència de nous Adam Smith va censurar sense cap propietaris.8 Aquesta violació de la com la principal institució —ben sistemàtic de la divisió «social» del productors equival a la reducció del mena de dubte o titubeig. clàusula lockeana implica la despos- treball, que és la que es dona quan nivell dels preus, i quan els preus 11 SMITH, An inquiry into the nature and causes of 9 SMITH, An inquiry into the nature and causes of the l’assignació de tasques i activitats the wealth of nations. I, I, 2. s’acosten al nivell dels costos, els wealth of nations I.. respon a l’extracció social de ca- beneficis tendeixen a desaparèixer 8 LOCKE, Second treatise on government; MUNDÓ, 12 SMITH, An inquiry into the nature and causes of 7 CASASSAS, «Adam Smith’s republican moment». «La constitución fi duciaria de la libertad política». 10 CASASSAS, Libertad incondicional. dascú —o el que seria el mateix: qui the wealth of nations bídemV, I. F. 50. —en el cas extrem, quan els preus
92 | eines 37 | juliol 2020 En el capitalisme tendeix a donar-se un greu problema de concentració del poder econòmic i, per tant, de falta de llibertat d’empresa
sovint, l’única— capaç de brindar-nos més té, compta amb més capacitat resulta que sovint no podem, doncs ingressos. Això equival a dir que, d’imposar les tasques monòtones i els productors que se’ns han avan- per a la gran majoria, el mercat de nocives a qui signa els contractes de çat, tan sovint facciosos en tota treball és una institució sense porta treball en condicions de desposses- regla, s’han encarregat d’introduir de sortida. I sense porta de sortida, sió. Quan hi ha divisió social del tre- tota mena de barreres d’entrada sense la possibilitat de negar-nos ball, ens diu Smith, apareix l’aliena- que converteixen la vida econòmica a acceptar les condicions que hi ció en el marc de centres de treball en un espai re-feudalitzat pel pes trobem «a dins», sense possibilitat on «perdem la visió de conjunt»,11 del monopoli i de l’oligopoli. Dit de suggerir altres maneres d’afaiço- on «la nostra ment s’envileix»12 —en altrament: en el capitalisme tendeix nar-la, qualsevol relació o institució aquest punt, l’obra d’Smith cons- a donar-se un greu problema de social és font de manca de llibertat, titueix un clar precedent del Marx concentració del poder econòmic i, ja que ens trobem irremeiablement dels Ökonomisch-philosophische per tant, de falta de «llibertat d’em- en mans del caprici aliè. Manuskripte [Manuscrits econòmi- presa», la qual, lluny de constituir co-fi losòfi cs] de 1844, on es discutei- un dret a l’abast de tothom —recor- En tercer lloc, aquest treball assa- xen les difi cultats del proletariat per dem el mantra liberal de la «inicia- lariat té lloc en unitats productives auto-realitzar-se sota un capitalisme tiva privada»—, es converteix en un —l’empresa capitalista— que venen que, obligant-lo a acceptar allò que privilegi en mans de les oligarquies marcades per unes jerarquies sense estar desposseït mai accepta- econòmiques. Dit encara d’una altra arbitràries, per una verticalitat que ria, bloqueja les capacitats creadores manera: Adam Smith, perspicaç, massa sovint ens esclafa. En efecte, del treballador. ens ajuda a entendre per què, sota Adam Smith és el teòric i defensor el capitalisme realment existent, tot de la divisió «tècnica» del treball En quart i darrer lloc, Adam Smith sovint no hi ha lliure competència. —és a dir, d’una especialització salta dels mercats de treball als El motiu és ben senzill d’entendre: productiva que respecti els talents mercats de béns i serveis i posa de si no estan sotmesos a controls i les inclinacions de cadascú, o que manifest que, en cas que tractem públics, els grans empresaris no malmeti les capacitats humanes d’entrar a aquests darrers mercats establiran acords facciosos per tal de bell antuvi—; però Adam Smith com a productors que pretenen d’evitar l’entrada de nous produc- és també el primer teòric i detractor col·locar-hi les seves mercaderies, tors, ja que la presència de nous sistemàtic de la divisió «social» del productors equival a la reducció del treball, que és la que es dona quan nivell dels preus, i quan els preus 11 SMITH, An inquiry into the nature and causes of l’assignació de tasques i activitats the wealth of nations. I, I, 2. s’acosten al nivell dels costos, els respon a l’extracció social de ca- beneficis tendeixen a desaparèixer 12 SMITH, An inquiry into the nature and causes of dascú —o el que seria el mateix: qui the wealth of nations bídemV, I. F. 50. —en el cas extrem, quan els preus
juliol 2020 | eines 37 | 93 La intervenció dels poders públics —conclou Smith— ha Els mercats no són entitats metafísiques la naturalesa de les quals d’estar orientada a posar fi als nous privilegis d’aquesta no puguem discutir i disputar políticament classe capitalista en plena fase de consolidació
s’igualen els costos, els benefi cis són a erradicar qualsevol forma de Republicanisme comercial es tractés de quelcom diabòlic que de les nostres identitats i la trobada nuls. És per això que Smith assegura rendisme, començant pel rendis- i emancipació social en cap cas haguem de pensar en amb els altres en entorns lliures que, en una societat pròspera —que me dels propietaris del capital, els clau alliberadora, de la mateixa ma- de posicions de privilegi. Sigui com és aquella on es generalitza la par- quals es troben estructuralment in- Quines conclusions podem extreure nera que no han de ser «regalats» a sigui, la clau de volta de tot plegat, la ticipació activa de la gent en l’esfera clinats a construir posicions de po- de tot això? D’entrada, que els mer- la dreta (neo)liberal perquè faci d’ells qüestió central i defi nitiva, és sempre productiva—, els nivells «naturals» der al si dels mercats naixents. En cats no són entitats metafísiques la allò que ella vulgui. l’estructura social de les condicions de benefi cis tendeixen a ser relativa- certa manera, doncs, Adam Smith naturalesa de les quals no puguem sota les quals els intercanvis comer- ment baixos. I és per això també que anticipa la crítica de les concen- discutir i disputar políticament. Els Allò que convé aprendre i retenir és cials ocorren: ho fan en condicions Smith afi rma que convé malfi ar-se tracions de poder econòmic privat mercats són sempre el resultat que de mercats —és a dir, de meca- d’independència socioeconòmica de de qualsevol recomanació o proposta d’un John Maynard Keynes (1883- d’una opció política que explica per nismes per a la canalització d’in- totes les parts? Sí o no? Aquí rau el d’una nova llei o d’una regulació de 1946) que, gairebé dos segles més què han estat constituïts com ho han tercanvis descentralitzats— n’hi ha nucli de l’assumpte. Doncs bé, el fet la vida comercial que provingui de tard, el 1936, proposarà, al capítol estat. Si això és així, convé adreçar hagut sempre, almenys des de l’Edat que els intercanvis descentralitzats la classe capitalista, «els interessos 24 de la seva The General Theory of un avís a la dreta —o, si es prefereix, de Bronze —així ens ho expliquen es donin sota condicions d’indepen- de la qual no solen coincidir amb Employment, Interest and Money [La al món (neo)liberal— consistent a autors com ara Karl Polanyi (1886- dència socioeconòmica i d’absèn- els de la comunitat, ans al contrari: teoria general de l’ocupació, l’in- recordar que els mercats no formen 1964) i Jack Goody (1919-2015).15 cia de dominació per a tothom és es tracta d’una classe que tendeix a terès i el diner], que s’introdueixin part del seu patrimoni exclusiu. Allò Per tant, és fals que hagin nascut quelcom que pot ser políticament enganyar i a oprimir la comunitat en les mesures de política econòmica que sí que és patrimoni exclusiu amb el capitalisme o que hagin de instituït tant al segle XVIII com al XXI. qüestió».13 necessàries per poder procedir a del (neo)liberalisme són els actuals tenir obligatòriament una naturalesa I la pregunta que recorre el gruix de «l’eutanàsia dels rendistes» —ve- mercats capitalistes, els quals, per com la de molts dels mercats que la modernitat és sempre la mateixa: La intervenció dels poders públics ritables «monarques econòmics», cert, han estat tan instituïts per part la modernitat capitalista ha estès ens atrevirem a posar-nos-hi? p —conclou Smith— ha d’estar orien- ens diu Franklin Delano Roosevelt de les autoritats públiques —sovint, arreu. I més encara, ens suggereix tada a posar fi als nous privilegis en l’estela de Smith. Com havia dit a través d’intervencions de caràcter Adam Smith i, abans que ell, Mon- d’aquesta classe capitalista en ple- Louis Brandeis (1856-1941), jutge massiu— com qualsevol altre mercat tesquieu (1689-1755) i el seu mestre na fase de consolidació. Efectiva- del Tribunal Suprem dels EUA entre que puguem pensar o imaginar. Pa- Francis Hutcheson (1694-1746): ment, Smith és partidari del fet que 1916 i 1939, «podem tenir demo- ral·lelament, convé adreçar també un els mercats, si es constitueixen tots els factors productius —també cràcia o riquesa concentrada, però avís a l’esquerra —o, si es prefereix, de manera apropiada —és a dir, si el capital, és clar— siguin remune- no podem tenir ambdues coses al món republicà i socialista— con- qualsevol vincle de dependència ha rats —en el cas del capital, a través simultàniament».14 sistent a indicar que els mercats estat degudament extirpat—, po- d’uns beneficis «naturalment poden formar part del ventall d’ins- den afavorir l’externalització de les baixos»; però Smith aspira també titucions i pràctiques a través de les nostres capacitats, el desplegament quals es pot pensar l’emancipació social. Els mercats no han de ser 13 SMITH, An inquiry into the nature and causes of 14 RAVENTÓS, «Democracia y grandes fortunas: 15 POLANYI, La gran transformación; GOODY, El robo the wealth of nations. I, xi, p, 10. incompatibles». anatematitzats per defi nició, com si de la historia.
94 | eines 37 | juliol 2020 Els mercats no són entitats metafísiques la naturalesa de les quals no puguem discutir i disputar políticament
es tractés de quelcom diabòlic que de les nostres identitats i la trobada en cap cas haguem de pensar en amb els altres en entorns lliures clau alliberadora, de la mateixa ma- de posicions de privilegi. Sigui com nera que no han de ser «regalats» a sigui, la clau de volta de tot plegat, la la dreta (neo)liberal perquè faci d’ells qüestió central i defi nitiva, és sempre allò que ella vulgui. l’estructura social de les condicions sota les quals els intercanvis comer- Allò que convé aprendre i retenir és cials ocorren: ho fan en condicions que de mercats —és a dir, de meca- d’independència socioeconòmica de nismes per a la canalització d’in- totes les parts? Sí o no? Aquí rau el tercanvis descentralitzats— n’hi ha nucli de l’assumpte. Doncs bé, el fet hagut sempre, almenys des de l’Edat que els intercanvis descentralitzats de Bronze —així ens ho expliquen es donin sota condicions d’indepen- autors com ara Karl Polanyi (1886- dència socioeconòmica i d’absèn- 1964) i Jack Goody (1919-2015).15 cia de dominació per a tothom és Per tant, és fals que hagin nascut quelcom que pot ser políticament amb el capitalisme o que hagin de instituït tant al segle XVIII com al XXI. tenir obligatòriament una naturalesa I la pregunta que recorre el gruix de com la de molts dels mercats que la modernitat és sempre la mateixa: la modernitat capitalista ha estès ens atrevirem a posar-nos-hi? p arreu. I més encara, ens suggereix Adam Smith i, abans que ell, Mon- tesquieu (1689-1755) i el seu mestre Francis Hutcheson (1694-1746): els mercats, si es constitueixen de manera apropiada —és a dir, si qualsevol vincle de dependència ha estat degudament extirpat—, po- den afavorir l’externalització de les nostres capacitats, el desplegament
15 POLANYI, La gran transformación; GOODY, El robo de la historia.
juliol 2020 | eines 37 | 95 p Bibliografi a
CASASSAS, David. Libertad incondicional. PETTIT, Philip. A theory of freedom. From the La renta básica en la revolución democrática. psychology to the politics of agency. Oxford: Barcelona: Paidós, 2018. Oxford University Press, 2001.
CASASSAS, David. La ciudad en llamas. PETTIT, Philip. «Freedom in the market». La vigencia del republicanismo comercial de A Politics, Philosophy & Economics, núm. 5(2), Adam Smith. Barcelona: Montesinos, 2010. pàg. 131-149, 2006.
CASASSAS, David. «Adam Smith’s POLANYI, Karl. La gran transformación. republican moment: Lessons for today’s Los orígenes políticos y económicos de emancipatory thought». A Economic nuestro tiempo. Mèxic D.F.: Fondo de Cultura Thought. History, Philosophy, and Methodology, Económica, 2018. núm. 2(2), pàg. 1-19, 2013. RAVENTÓS, Daniel. «Democracia y grandes fortunas: incompatibles» [en línia]. DOMÈNECH, Antoni. El eclipse de la A SinPermiso, 2016. Disponible a: fraternidad. Una revisión republicana de la
RAVENTÓS, Daniel. Las condiciones materiales GOODY, Jack. El robo de la historia. Madrid: de la libertad. Barcelona: El Viejo Topo, 2007. Akal, 2011.
LOCKE, John. Second treatise on government. STEIN, Ben. «In Class warfare, guess which Londres: Allen & Unwin, 1987. class is winning». A The New York Times, 26 de novembre de 2006. MUNDÓ, Jordi. «La constitución fi duciaria de la libertad política —por qué son importan- SMITH, Adam. An inquiry into the nature and tes las coyunturas interpretativas en la causes of the wealth of nations. Indianapolis: fi losofía política». A Isegoría: Revista de Liberty Fund, 1981. Filosofía Moral y Política, núm. 57, pàg. 433- 454, 2017. WINCH, Donald. «Commercial realities, republican principles». A VAN GELDEREN, ONCKEN, August. «The Adam Smith Martin i SKINNER, Quentin (eds). problem». A MIZUTA, Hiroshi. Adam Smith: Republicanism. A Shared European Heritage, Critical responses. Londres: Routledge, vol. 2, pàg. 293-310. Cambridge: Cambridge 2000. University Press, 2002.
PETTIT, Philip, Republicanism. A theory of freedom and government. Oxford: Oxford University Press, 1997.
96 | eines 37 | juliol 2020 juliol 2020 | eines 37 | 97 arxiu
Durant la segona meitat del segle XX, Vaig iniciar la meva recerca sobre la gudes, s’han de buscar, també, dins Catalunya va rebre l’arribada de mol- immigració andalusa a Catalunya a del substrat cultural que la societat tes persones que fugien de diversos fi nals de la dècada de 1980 amb l’in- emigrant posseeix. En conseqüèn- El fi l roig de la migració andalusa indrets de l’Estat espanyol buscant tent de trobar respostes a una sèrie cia, per estudiar la immigració a l’oportunitat de construir un nou futur, d’interrogants que em suscitava la Catalunya cal conèixer l’origen de la a Catalunya i la majoria provenien d’Andalusia. situació dels barris perifèrics d’algu- societat d’on provenien les persones Moltes ho feien per raones econò- nes ciutats catalanes, habitats quasi i la seva història des de molt abans miques, per supervivència. Moltes a exclusivament per persones de dife- del moment en què sorgí la idea més, hi havien d’afegir una doble raó: rents orígens de l’Estat espanyol. Em d’abandonar la terra natal. la política. De les persones que mar- preguntava quin paper jugava en la vista prèvia > xaren d’Andalusia cap a Catalunya, identitat de la gent nascuda fora de La història d’homes i dones que par- Catalunya va viure una onada d’immigració de diversos llocs algunes havien lluitat en la Guerra Catalunya, el sentit de pertinença a la tiren de Pedro Martínez —un poble de l’Estat espanyol a mitjans de la dècada de 1950, la majoria Civil per oposar-se a l’aixecament societat catalana. I com fou viscuda i de Montes Orientales de Granada— d’Andalusia. Moltes de les persones que van veure’s abocades franquista; i d’altres, a la rereguarda, percebuda aquesta experiència. al voltant de 1950 cap a Sabadell em a abandonar els seus pobles natals, no només ho feien degut a lluitaren per preservar i aprofundir podia servir de model d’estudi de causes econòmiques i de subsistència, sinó també forçades per les polítiques de justícia social que el No tinc cap mena de dubte que el l’emigració andalusa i, concretament, la repressió política que el règim feixista aplicava contra els govern de la República havia iniciat. fenomen històric més important de la granadina, cap a Catalunya.1 vençuts de la Guerra Civil espanyola. Moltes d’elles van trobar a de la segona meitat del segle XX Catalunya el lloc on refer i construir el seu futur. A l’acabar la contesa, aquestes perso- a Catalunya fou la incorporació de Les fonts orals van ser la font nes, vençudes, van suportar tota mena milers de persones d’altres pobles, principal de la investigació.2 Evident- de càstigs: vexacions, presó, batallons principalment d’Andalusia. Aquest fet ment, com qualsevol altra classe de de treball, camps de concentració, el canvià completament la demografi a font, s’han d’usar exposant-les a un servei militar en l’exèrcit franquista, i l’estructura social catalana. Tanma- rigorós examen crític. Però, quan són fam, i fi ns i tot la mort. Les que pogue- teix, aquest fet estava poc estudiat possibles, esdevenen extremada- ren retornar als seus pobles ja ben des de la vessant de la percepció que ment útils per estudiar els processos Angelina Puig i Valls entrada la dècada de 1940, compro- la gent té d’aquestes vivències que, migratoris perquè permeten veure, Historiadora varen la impossibilitat d’integrar-se en defi nitiva, és el que pot explicar analitzar i per tant comprendre’ls [email protected] en els seus llocs d’origen altra vegada els comportaments col·lectius i per
dominats pel caciquisme. tant l’esdevenir de la història. 1 PUIG i VALLS, De Pedro Martínez a Sabadell.
2 També vaig treballar els documents de l’Arxiu Havien perdut la guerra i, com a ven- Partia de la base que les causes dels d’Història Municipal de Sabadell, concretament els çuts, foren expulsades dels pobles processos migratoris, a part de les Padrons de 1950 i 1955, els Permisos d’Obres des de 1950 a 1959 i diversa normativa local de l’època on havien nascut. demogràfi ques i econòmiques cone- especialment d’urbanisme. Durant la segona meitat del segle XX, Vaig iniciar la meva recerca sobre la gudes, s’han de buscar, també, dins Catalunya va rebre l’arribada de mol- immigració andalusa a Catalunya a del substrat cultural que la societat tes persones que fugien de diversos fi nals de la dècada de 1980 amb l’in- emigrant posseeix. En conseqüèn- indrets de l’Estat espanyol buscant tent de trobar respostes a una sèrie cia, per estudiar la immigració a l’oportunitat de construir un nou futur, d’interrogants que em suscitava la Catalunya cal conèixer l’origen de la i la majoria provenien d’Andalusia. situació dels barris perifèrics d’algu- societat d’on provenien les persones Moltes ho feien per raones econò- nes ciutats catalanes, habitats quasi i la seva història des de molt abans miques, per supervivència. Moltes a exclusivament per persones de dife- del moment en què sorgí la idea més, hi havien d’afegir una doble raó: rents orígens de l’Estat espanyol. Em d’abandonar la terra natal. la política. De les persones que mar- preguntava quin paper jugava en la xaren d’Andalusia cap a Catalunya, identitat de la gent nascuda fora de La història d’homes i dones que par- algunes havien lluitat en la Guerra Catalunya, el sentit de pertinença a la tiren de Pedro Martínez —un poble Civil per oposar-se a l’aixecament societat catalana. I com fou viscuda i de Montes Orientales de Granada— franquista; i d’altres, a la rereguarda, percebuda aquesta experiència. al voltant de 1950 cap a Sabadell em lluitaren per preservar i aprofundir podia servir de model d’estudi de les polítiques de justícia social que el No tinc cap mena de dubte que el l’emigració andalusa i, concretament, govern de la República havia iniciat. fenomen històric més important de la granadina, cap a Catalunya.1 de la segona meitat del segle XX A l’acabar la contesa, aquestes perso- a Catalunya fou la incorporació de Les fonts orals van ser la font nes, vençudes, van suportar tota mena milers de persones d’altres pobles, principal de la investigació.2 Evident- de càstigs: vexacions, presó, batallons principalment d’Andalusia. Aquest fet ment, com qualsevol altra classe de de treball, camps de concentració, el canvià completament la demografi a font, s’han d’usar exposant-les a un servei militar en l’exèrcit franquista, i l’estructura social catalana. Tanma- rigorós examen crític. Però, quan són fam, i fi ns i tot la mort. Les que pogue- teix, aquest fet estava poc estudiat possibles, esdevenen extremada- ren retornar als seus pobles ja ben des de la vessant de la percepció que ment útils per estudiar els processos entrada la dècada de 1940, compro- la gent té d’aquestes vivències que, migratoris perquè permeten veure, varen la impossibilitat d’integrar-se en defi nitiva, és el que pot explicar analitzar i per tant comprendre’ls en els seus llocs d’origen altra vegada els comportaments col·lectius i per dominats pel caciquisme. tant l’esdevenir de la història. 1 PUIG i VALLS, De Pedro Martínez a Sabadell.
2 També vaig treballar els documents de l’Arxiu Havien perdut la guerra i, com a ven- Partia de la base que les causes dels d’Història Municipal de Sabadell, concretament els çuts, foren expulsades dels pobles processos migratoris, a part de les Padrons de 1950 i 1955, els Permisos d’Obres des de 1950 a 1959 i diversa normativa local de l’època on havien nascut. demogràfi ques i econòmiques cone- especialment d’urbanisme.
juliol 2020 | eines 37 | 99 En el primer terç del segle XX, la major part dels habitants de Amb l’adveniment de la República es promulgaren Pedro Martínez eren pobres i la qualitat de vida molt modesta, diversos decrets i lleis, com la llei de la Reforma Agrària, sobretot per a la gent més desafortunada que afavoririen els jornalers
en tota la seva integritat. També Martínez eren pobres i la qualitat de Les famílies eren nombroses. dueña, de los ricos. Allí trabajábamos y pogués fer-ho amb tota facilitat. I litat, i el dia 20 es confi rmà la victòria mostren la interacció entre les dues vida molt modesta, sobretot per a la allí dormíamos».5 aquells que no van ser expulsats, del Front Popular. societats que passen a experimentar, gent més desafortunada. Es treba- «Allí en el pueblo, no había médico, provablement es veieren obligats a degut al mateix procés, profunds llava des de la infantesa i a vegades, ni parteras, ni ná, sino que cualquiera Com a bon paradigma del caci- pagar rendes més altes. L’entrada La primera conseqüència de la canvis i transformacions. en èpoques de poca feina, rondava la te arrecogía y ya está. Yo me acuerdo quisme, durant la monarquia bor- del 1933 va comportar un agreu- victòria de les esquerres va ser fam. La dieta de les persones treba- divinamente de cuando tuve mis hijos. bònica els rics havien ostentat el jament de la situació econòmica la promulgació de la reivindicada A més, ens descobreixen les causes lladores estava per sota del mínim No me tuvo que ver el médico pá nin- poder social, econòmic i polític en i social, que s’anà deteriorant. A amnistia que va posar en llibertat a psicològiques i socials que permeten vital i paral·lelament a la defi cient guno. Me ayudaban otras mujeres que solitari, en conseqüència, els homes l’abril del mateix any, els propie- republicans, socialistes, comunistes veure les persones com a éssers alimentació, es patien altres man- había allí. ¡Qué eran afi cionas a eso! Te de les famílies propietàries de grans taris agrícoles van formalitzar la i anarquistes empresonats. A més, el capaços de formular estratègies de cances de béns, utensilis, materials, arrecogían y... Date cuenta que tuve en fi nques eren els que manejaven tot seva oposició frontal a la reforma Congrés i el govern republicà va con- supervivència i readaptació en con- roba, i no cal dir, de serveis. quince años, tuve diez hijos. Una vez el poder des de l’Ajuntament i acapa- agrària que promulgava el govern cedir els drets de reunió, associació i textos de canvis macroestructurals. I me junté que tenía de dar a mamar raven tots els càrrecs del municipi. republicà. Així s’arribà al triomf de vaga, abolits de fet pels governs dre- serveixen, no solament per descobrir Les cases no tenien cap comoditat, a dos. Les daba de mamar hasta que Després de les eleccions del 1931, les dretes a les eleccions de 1933. tans a partir de 1934. Una sèrie de la vida de les persones i els col·lec- pocs mobles, sense llum, sense ai- iba a tener otro. Y mi madre tuvo amb l’adveniment de la República, es Aleshores, la reforma agrària es va decrets van tornar a posar en marxa tius oblidats de la història, sinó que gua corrent, de construcció precària, trece...».4«Yo de pequeñita me crie en produïren ben aviat canvis palpa- alentir, i noves disposicions anul·la- el procés de la reforma agrària un també, revelen les maneres de fer les més antigues eren fetes de fang. el pueblo. Yo me quedé sin mis padres bles a nivell estatal. Es promulgaren ren els articles més progressistes dels elements més importants en la dels sectors i de les persones que y estaba con una tía mía. Yo estaba diversos decrets i lleis, com la llei de la Llei. La Ley para la reforma de insurrecció dels militars. ostenten el poder. «Eran de tierra, de tapiaos, como le sirviendo, tenía que trabajar. No fui a de la Reforma Agrària, que afavori- la reforma agraria de juliol de 1935 dicen. Ponían maderas y entonces la escuela porque yo de pequeña tuve rien els jornalers. Tanmateix ja en el va ser una veritable contrareforma El 18 de juliol comença la Guerra Les entrevistes les vaig fer entre las dejaban como querían la pared de que ponerme a trabajar, pues ya tenía 1932 hi hagueren algunes reversions on es derogava l’Inventari de fin- Civil. A Andalusia les províncies 1984 i 1987 a persones, la majoria ancha. Las maderas así y entonces lleno el día. No servíamos en la misma d’aquelles normes. Per exemple, la ques expropiables establerta tres d’Almeria, Còrdova, Jaén, Màlaga i de les quals, havien nascut durant empezaban a echar tierra. Venga tierra casa, íbamos a una y a otra. Ibas a una nova Llei d’Arrendaments de 1932 anys abans. Granada va prevaldre en un primer les dues primeres dècades del segle y apisonar, venga tierra y apisonar casa pues cuando te necesitaban luego va ratifi car el poder dels propieta- moment la República, però aviat van XX. Avui aquestes entrevistes s’han hasta que hacían la pared. Y le decían a otra eso sobre la marcha. Sirviendo ris permetent que el propietari que Davant el col·lapse del Bienni Negre caure sota domini feixista. Restaren convertit en doblement importants, pared de tapiar, que era de tierra. Le y durmiendo en casa de la ama, de la volgués desfer-se d’un arrendatari de governs de dretes (1933-1935), a a la zona republicana aproximada- pel contingut, i perquè a causa de escorchabas un pedacito y no salía na les eleccions del febrer 1936 s’en- ment una quarta part de Còrdova, 3 l’edat, costa trobar a persones que más que tierra». 4 [Traducció de l’edició]. «Allà al poble, no hi havia 5 [Traducció de l’edició]. «Jo de petiteta em vaig frontaren dos blocs antagònics: el tres quartes parts de Jaén, quasi tota foren protagonistes d’aquest fe- metge, ni llevadores, ni res, sinó que qualsevol t’aju- criar al poble. Em vaig quedar sense pares i vivia Front d’Ordre i el Front Popular, a Almeria i la meitat de Granada. dava i ja està. Jo me’n recordo divinament de quan amb una tieta. Jo estava servint, havia de treballar. nomen i emprengueren la decisió 3 [Traducció de l’edició]. «Eren de terra, de tapiaos, vaig tenir els meus fi lls. No em va veure cap metge. No vaig anar a l’escola perquè de petita vaig haver Catalunya anomenat Front d’Esquer- d’emigrar. com n’hi diuen. Posaven fustes i llavors les deixaven M’ajudaven altres dones que hi havia. Que els hi de posar-me a treballar, i així ja tenia ple el dia. No res. L’espina dorsal del programa del A Pedro Martínez les organitzacions a partir de com d’ampla volien la paret. Les fustes agradava! T’acollien i... Para’t a pensar que en quinze servíem sempre a la mateixa casa, anàvem d’una així, i llavors hi començaven a posar terra. Vinga ter- anys vaig tenir deu fi lls. Una vegada vaig haver de a l’altra. Anaves a una casa quan et necessitaven, Front Popular era l’amnistia per als existents, que malgrat el seu relatiu En el primer terç del segle XX, la ra i a trepitjar, vinga terra i a trepitjar fi ns que feien donar de mamar a dos fi lls alhora. Els donava de després a una altra, sobre la marxa. Servint i dormint presos polítics dels fets d’octubre del aïllament reberen la transmissió rà- la paret. I li deien paret de tapiar, per ser de terra. mamar fi ns que venia el següent. La meva mare en a la casa de la senyora, de la propietària, dels rics. major part dels habitants de Pedro Rascaves una mica, i no sortia res més que terra». va tenir tretze». Allà treballàvem i allà dormíem». 1934. El dia 16 es votà amb tranquil- pida de les notícies des de Granada,
100 | eines 37 | juliol 2020 Amb l’adveniment de la República es promulgaren diversos decrets i lleis, com la llei de la Reforma Agrària, que afavoririen els jornalers
dueña, de los ricos. Allí trabajábamos y pogués fer-ho amb tota facilitat. I litat, i el dia 20 es confi rmà la victòria allí dormíamos».5 aquells que no van ser expulsats, del Front Popular. provablement es veieren obligats a Com a bon paradigma del caci- pagar rendes més altes. L’entrada La primera conseqüència de la quisme, durant la monarquia bor- del 1933 va comportar un agreu- victòria de les esquerres va ser bònica els rics havien ostentat el jament de la situació econòmica la promulgació de la reivindicada poder social, econòmic i polític en i social, que s’anà deteriorant. A amnistia que va posar en llibertat a solitari, en conseqüència, els homes l’abril del mateix any, els propie- republicans, socialistes, comunistes de les famílies propietàries de grans taris agrícoles van formalitzar la i anarquistes empresonats. A més, el fi nques eren els que manejaven tot seva oposició frontal a la reforma Congrés i el govern republicà va con- el poder des de l’Ajuntament i acapa- agrària que promulgava el govern cedir els drets de reunió, associació i raven tots els càrrecs del municipi. republicà. Així s’arribà al triomf de vaga, abolits de fet pels governs dre- Després de les eleccions del 1931, les dretes a les eleccions de 1933. tans a partir de 1934. Una sèrie de amb l’adveniment de la República, es Aleshores, la reforma agrària es va decrets van tornar a posar en marxa produïren ben aviat canvis palpa- alentir, i noves disposicions anul·la- el procés de la reforma agrària un bles a nivell estatal. Es promulgaren ren els articles més progressistes dels elements més importants en la diversos decrets i lleis, com la llei de la Llei. La Ley para la reforma de insurrecció dels militars. de la Reforma Agrària, que afavori- la reforma agraria de juliol de 1935 rien els jornalers. Tanmateix ja en el va ser una veritable contrareforma El 18 de juliol comença la Guerra 1932 hi hagueren algunes reversions on es derogava l’Inventari de fin- Civil. A Andalusia les províncies d’aquelles normes. Per exemple, la ques expropiables establerta tres d’Almeria, Còrdova, Jaén, Màlaga i nova Llei d’Arrendaments de 1932 anys abans. Granada va prevaldre en un primer va ratifi car el poder dels propieta- moment la República, però aviat van ris permetent que el propietari que Davant el col·lapse del Bienni Negre caure sota domini feixista. Restaren volgués desfer-se d’un arrendatari de governs de dretes (1933-1935), a a la zona republicana aproximada- les eleccions del febrer 1936 s’en- ment una quarta part de Còrdova, 5 [Traducció de l’edició]. «Jo de petiteta em vaig frontaren dos blocs antagònics: el tres quartes parts de Jaén, quasi tota criar al poble. Em vaig quedar sense pares i vivia Front d’Ordre i el Front Popular, a Almeria i la meitat de Granada. amb una tieta. Jo estava servint, havia de treballar. No vaig anar a l’escola perquè de petita vaig haver Catalunya anomenat Front d’Esquer- de posar-me a treballar, i així ja tenia ple el dia. No res. L’espina dorsal del programa del A Pedro Martínez les organitzacions servíem sempre a la mateixa casa, anàvem d’una a l’altra. Anaves a una casa quan et necessitaven, Front Popular era l’amnistia per als existents, que malgrat el seu relatiu després a una altra, sobre la marxa. Servint i dormint presos polítics dels fets d’octubre del aïllament reberen la transmissió rà- a la casa de la senyora, de la propietària, dels rics. Allà treballàvem i allà dormíem». 1934. El dia 16 es votà amb tranquil- pida de les notícies des de Granada,
juliol 2020 | eines 37 | 101 La Guerra Civil havia fi nalitzat. Era l’hora d’apartar de la vida cívica els qui La repressió tingué un component polític i s’havien oposat als militars feixistes i els qui podrien oposar-s’hi a partir les noves autoritats franquistes animaren les d’aquest moment. La repressió en el camp andalús va ser ferotge acusacions i les delacions
sense perdre temps, es dirigiren cap producció. Havia arribat l’hora de mos nuestros hijos. Y luego después foren fetes presoneres i tancades en me mandaron a Artillería. Cuando me de sofrir humiliacions addicionals, car a la caserna del poble per obtenir convertir en realitat la vella «idea» ¡vaya por Dios!».8 camps de concentració, on els presos licencié me vine a Cádiz. De Cádiz pasé a no solament eren adversàries políti- armament per defensar la capital, i de la terra per a qui la treballa. La foren sotmesos a un procés de clas- Murcia y de Murcia pues pa licenciarnos ques sinó que eren dones. Havien de per assegurar les explotacions agrà- revolució va començar amb l’ocupa- El 21 de gener de 1939 va caure sifi cació. Uns esperen els avals que tuvimos que estar no sé cuánto tiempo. pagar de forma especial la gosadia ries del terme municipal. L’assalt a la ció de les fi nques. Barcelona. El 27 de març les tropes els permetin tornar al poble, altres, Porque nos teníamos de poner ropa y d’haver-se atrevit a desafi ar una mo- caserna de la Guàrdia Civil, calant-hi del General Francisco Franco (1892- són jutjats i condemnats a presó o a entregar la que teníamos. Si no tenías ral i uns costums que reduïen la raó foc, es pot identifi car com l’inici de «Todas las fi ncas que había en el 1975) ocupaven Madrid. El 29 queien batallons de càstig. Més tard, hauran ropa de paisano no podías salir».10 de ser de les dones a la realització la contesa al poble. Estabilitzades término del pueblo se colectivizaron, Jaén, Ciudad Real, Conca i Albacete. d’incorporar-se a l’exèrcit feixista per d’unes tasques lligades estrictament les lluites dels primers dies Pedro todas. Y los señores en la cárcel, los El dia 30 els soldats feixistes italians a realitzar el Servei Militar. La repressió tingué un component a la família i a la llar. Foren castigades Martínez quedà lleial a la República, que había allí, en la cárcel, y los que entraven a Alacant i queia València. polític i les noves autoritats franquis- per partida doble, per la seva elecció i la seva gent, uns al front, altres al no, es que se pasaron a Granada. El El 31 de març del mateix any els «Y lo que hicieron fue recogernos, tes animaren les acusacions i les ideològica i per raó de sexe. poble, lluitaren per guanyar la guerra que se pudo pasarse a Granada, se franquistes entraven a Múrcia, Carta- meternos en la plaza de toros, a estar delacions. Les noies de l’Agrupación i consolidar els avenços revolucio- pasó ¡claro!».7 gena i Almeria. A principis d’abril, la allí toda una semana sin comer ni nada. de Mujeres Antifascistas del poble no «Las metieron a la cárcel ¡Las pela- naris. Guerra Civil havia fi nalitzat. Era l’ho- Nos sacaron de allí y nos llevaron otra se’n varen deslliurar, denunciades i ron! Cuando se acabó la guerra, las «Durante la guerra estábamos muy ra d’apartar de la vida cívica els qui vez pa tras, pa el frente. Y nos metieron condemnades a cadena perpètua, van pelaron y las pasearon por el pueblo. «Cuando estalló la guerra, me pilló en bien. Estábamos en colectividad en el s’havien oposat als militars rebels i en un campo de concentración que ser empresonades. Abans hagueren Yo no me asomé, pero había gente que un cortijo que le dicen Ulailas Bajas, cortijo que se dice Olivares. Estaban els qui podrien oposar-s’hi a partir daba a la línea de fuego que habíamos se asomaba, pero yo no. Las metieron hecho un chiquillo. Cuando se prendió mis niños. Mi Pepe nació en el 36. Yo d’aquest moment. La repressió en el tenido antes. Yo allí estuve, no sé cuánto 10 [Traducció de l’edició] «I el que van fer va ser en la cárcel. Todas las que metieron en 9 agafar-nos, posar-nos a la plaça de toros, tota una 11 fuego al cuartel a mí no me dejaban no sé lo que es la guerra. Y mi Caye- camp andalús va ser ferotge. tiempo, estuve tres o cuatro meses. Me setmana sense menjar ni res. Ens van treure d’allà i la cárcel, eran las más señalá». salir ni ná, porque no se atrevían a tano nació en la guerra, en el 38 me La repressió començà quan les mandaron a mi casa. Y al poco de estar ens van portar altra vegada cap enrere, cap al front. I ens van enviar a un camp de concentració que dejarme. Y al poco tiempo... ¡pos me parece que nació. Mi marido estaba unitats republicanes derrotades en mi casa me llamaron otra vez. Y me donava a la línia de foc on havíem estat abans. Jo Quan a partir de 1942 comencen a fui voluntario! Hecho un chiquillo de hortelano regando la huerta de cogió Franco otra vez. Entonces me vaig estar allà, no sé quant de temps… tres o quatre retornar les primeres persones, no mesos. Van enviar-me a casa. I al cap de poc temps me fui voluntario a la guerra».6 A la Olivares. Teníamos una choza pa estar 8 [Traducció de l’edició]. «Durant la guerra estàvem mandaron al servicio a hacer la mili. En- de la guerra, sinó dels batallons de molt bé. Estàvem en col·lectivitat al cortijo que d’estar a casa, em van cridar altra vegada. I em va rereguarda començava la complexa allí de día. De noche íbamos al cortijo s’anomena Olivares. Hi havia els meus nens. El meu tre medio de los dos pueblos teníamos tornar a agafar Franco. Llavors em van enviar a fer treballadors, de les presons, dels la mili. Enmig dels dos pobles teníem el campament, tasca d’organitzar la societat basada a dormir. Todo lo que he pasao ha sido Pepe va néixer el 1936. Jo no sé el que és la guerra. el campamento, entre Jerez y Alcalá de camps de concentració, del servei I el meu Cayetano va néixer durant la guerra, al 1938 entre Jerez i Alcalá de los Agullanos. Allà vaig ser-hi en principis més justos i en un ordre después de entrar ellos... antes no. Mi em sembla. El meu marit feia de pagès regant l’hort los Agullanos. Allí estuve casi dos años. quasi dos anys. I quan començaren ja les forces… militar, es trobaren amb més repres- que van començar els russos, americans, anglesos… nou. La primera feina era dirigir la marido trabajaba y too el mundo lo mi- d’Olivares. Teníem una barraca per estar allà durant Y cuando empezaron ya las fuerzas, que sió, coaccions i necessitats. el dia. De nit anàvem al cortijo a dormir. Tot el que he i aquella gent, Franco va veure la cosa, d’Alemanya, raba y yo trabajaba también y criába- passat ha estat després d’entrar ells… abans no. El empezaron ya los rusos y americanos y perduda, va dissoldre els batallons en quasi un mes meu marit treballava i tothom el mirava, i jo treballa- i mig. Va dissoldre tots els batallons que hi havia 6 [Traducció de l’edició]. «Quan va esclatar la guer- va també i criàvem els nostres fi lls. I després…. Deu ingleses y…esta gente y que Franco vio de treballadors. I llavors ens van enviar a artilleria. ra, ens va agafar en un cortijo que li deien Ulailas n’hi do!». la cosa perdía, de Alemania, disolvió los Quan em vaig llicenciar vaig anar cap a Cadis. De 11 [Traducció de l’edició]. «Les van posar a la Bajas, fet un noiet. Quan va incendiar-se la caserna, a 7 [Traducció de l’edició]. «Totes les fi nques que hi Cadis, vaig passar a Múrcia i de Múrcia doncs per presó! Les van pelar! Quan es va acabar la guerra, mi no em deixaven sortir ni res, perquè no s’atrevien havia al terme del poble es van col·lectivitzar, totes. 9 Per una bona aproximació a la violència i el terror batallones en casi en un mes o mes y llicenciar-nos vam haver d’estar-hi no sé quant de les van pelar i les van passejar pel poble. Jo no vaig a deixar-me. I al cap de poc… Doncs em vaig fer I els senyors a la presó, els que estaven allà a la de la dictadura, i els seus antecedents a Andalusia medio. Disolvió todos los batallones que temps. Perquè ens havíem de posar roba i entregar sortir, però hi havia gent que sortia a veure-ho, però voluntari! Fet un noiet em vaig fer voluntari per anar presó, i els que no, es van passar a Granada. Els que veure: PUIG i VALLS, ORTEGA, «Andalucía, partera de la que portàvem. Si no tenies roba de paisà, no jo no. Les van posar a la presó. Totes les que van a la guerra». van poder passar a Granada, ho van fer, és clar!». la guerra civil y el franquismo». habíamos de trabajadores. Y entonces podies sortir». posar a la presó eren les més assenyalades».
102 | eines 37 | juliol 2020 La repressió tingué un component polític i les noves autoritats franquistes animaren les acusacions i les delacions
foren fetes presoneres i tancades en me mandaron a Artillería. Cuando me de sofrir humiliacions addicionals, car camps de concentració, on els presos licencié me vine a Cádiz. De Cádiz pasé a no solament eren adversàries políti- foren sotmesos a un procés de clas- Murcia y de Murcia pues pa licenciarnos ques sinó que eren dones. Havien de sifi cació. Uns esperen els avals que tuvimos que estar no sé cuánto tiempo. pagar de forma especial la gosadia els permetin tornar al poble, altres, Porque nos teníamos de poner ropa y d’haver-se atrevit a desafi ar una mo- són jutjats i condemnats a presó o a entregar la que teníamos. Si no tenías ral i uns costums que reduïen la raó batallons de càstig. Més tard, hauran ropa de paisano no podías salir».10 de ser de les dones a la realització d’incorporar-se a l’exèrcit feixista per d’unes tasques lligades estrictament a realitzar el Servei Militar. La repressió tingué un component a la família i a la llar. Foren castigades polític i les noves autoritats franquis- per partida doble, per la seva elecció «Y lo que hicieron fue recogernos, tes animaren les acusacions i les ideològica i per raó de sexe. meternos en la plaza de toros, a estar delacions. Les noies de l’Agrupación allí toda una semana sin comer ni nada. de Mujeres Antifascistas del poble no «Las metieron a la cárcel ¡Las pela- Nos sacaron de allí y nos llevaron otra se’n varen deslliurar, denunciades i ron! Cuando se acabó la guerra, las vez pa tras, pa el frente. Y nos metieron condemnades a cadena perpètua, van pelaron y las pasearon por el pueblo. en un campo de concentración que ser empresonades. Abans hagueren Yo no me asomé, pero había gente que daba a la línea de fuego que habíamos se asomaba, pero yo no. Las metieron tenido antes. Yo allí estuve, no sé cuánto 10 [Traducció de l’edició] «I el que van fer va ser en la cárcel. Todas las que metieron en agafar-nos, posar-nos a la plaça de toros, tota una 11 tiempo, estuve tres o cuatro meses. Me setmana sense menjar ni res. Ens van treure d’allà i la cárcel, eran las más señalá». mandaron a mi casa. Y al poco de estar ens van portar altra vegada cap enrere, cap al front. I ens van enviar a un camp de concentració que en mi casa me llamaron otra vez. Y me donava a la línia de foc on havíem estat abans. Jo Quan a partir de 1942 comencen a cogió Franco otra vez. Entonces me vaig estar allà, no sé quant de temps… tres o quatre retornar les primeres persones, no mesos. Van enviar-me a casa. I al cap de poc temps mandaron al servicio a hacer la mili. En- d’estar a casa, em van cridar altra vegada. I em va de la guerra, sinó dels batallons de tre medio de los dos pueblos teníamos tornar a agafar Franco. Llavors em van enviar a fer treballadors, de les presons, dels la mili. Enmig dels dos pobles teníem el campament, el campamento, entre Jerez y Alcalá de entre Jerez i Alcalá de los Agullanos. Allà vaig ser-hi camps de concentració, del servei los Agullanos. Allí estuve casi dos años. quasi dos anys. I quan començaren ja les forces… militar, es trobaren amb més repres- que van començar els russos, americans, anglesos… Y cuando empezaron ya las fuerzas, que i aquella gent, Franco va veure la cosa, d’Alemanya, sió, coaccions i necessitats. empezaron ya los rusos y americanos y perduda, va dissoldre els batallons en quasi un mes i mig. Va dissoldre tots els batallons que hi havia ingleses y…esta gente y que Franco vio de treballadors. I llavors ens van enviar a artilleria. la cosa perdía, de Alemania, disolvió los Quan em vaig llicenciar vaig anar cap a Cadis. De 11 [Traducció de l’edició]. «Les van posar a la Cadis, vaig passar a Múrcia i de Múrcia doncs per presó! Les van pelar! Quan es va acabar la guerra, batallones en casi en un mes o mes y llicenciar-nos vam haver d’estar-hi no sé quant de les van pelar i les van passejar pel poble. Jo no vaig medio. Disolvió todos los batallones que temps. Perquè ens havíem de posar roba i entregar sortir, però hi havia gent que sortia a veure-ho, però la que portàvem. Si no tenies roba de paisà, no jo no. Les van posar a la presó. Totes les que van habíamos de trabajadores. Y entonces podies sortir». posar a la presó eren les més assenyalades».
juliol 2020 | eines 37 | 103 L’últim terç del segle XIX les idees majoritàriament anarquistes havien estat No és agosarat sostenir que l’emigració dels pioners no l’esperança del camp andalús tingué una causa exclusivament econòmica, sinó que fou una conseqüència indirecta del resultat de la Guerra Civil
«Eso fue después, ya casada, es cuan- Quan s’analitzen els testimonis per- aquestes persones vençudes, doncs, «Y me vine porque allí había una gente Quan les persones de Pedro Martínez ven… una barbaritat!. Teníem de pujar do ya hemos pasado fartas, pero antes sonals del que havien viscut durant era irrespirable. Es va fer desitjable muy mala, habían muchos fascistas arribaren a Sabadell no hi havia res aquestes pujades i de nit i sense no. Hasta que le metieron en la cárcel. aquells anys, es repara la cronologia l’anonimat de les ciutats més grans muy malos. A pesar de esto a mí me preparat per acollir-les. llum, i sense aigua. Vull dir, que aquí Porque estuvo echando dos meses con del seu retorn a Pedro Martínez i on el control directe era més laxe. daban trabajo, a los socialistas los ens les vem passar canutes! Van el Braulio, que fue cuando se acabó la es constata com pocs anys després Cercar algun lloc on l’opressió fos enganchaban porque los socialistas «La miseria, no encontraba trabajo, tardar molt a posar aquests serveis, guerra, que Braulio empezó a decir: — emigren,14 no es difícil entendre menys notable, fugir de l’omnipre- trabajábamos, pero teníamos un yugo no entendía el catalán, calle arriba, a base d’anar-los demanant i d’anar éste es muy rojo que lo sé: muy rojo. Y l’emigració com un fenomen col·lec- sent poder coactiu de les forces vives muy grande. Y yo ya pensé —no hombre calle abajo. Y decía —madre mía con pagant».19 no le daban trabajo».12 tiu d’una bona part de la pagesia an- del seu poble que produïa ansietat i yo me voy por ahí a buscar la vida por- la fe que yo tengo para trabajar y no dalusa, que havent perdut la guerra, tensions. que aquí no ventilas na. Y venía la cosa encuentro trabajo. Cuando vinimos Dones, homes, infants... Famílies «Pues cuando llegué al pueblo des- comprova que no té cap esperança tirante, y yo harto, dije: —pues no, yo me del pueblo pasamos mucha hambre, senceres suportaren i resistiren una pués de la prisión, pues que yo aquello de millorar en les noves condicions. «Braulio ‘el rico’ decía que tenía- tomo el vuelo de aquí a ver si tengo su- mucha».17 situació de manca dels serveis més lo encontraba ¿cómo te diría yo? Muy mos que acechar las cucarachas pa erte. Y mira pegamos aquí en Sabadell elementals, d’incomoditats, de penú- raro. Y de yo tener ahora de empezar a L’últim terç del segle XIX les idees comerlas. Ponernos a los agujeros y y aquí estamos y tan a gusto».16 «En las timbas tiraban tochos viejos. ries en els habitatges i els inconve- vivir con aquella gente que tanto había majoritàriament anarquistes havien acechar las cucarachas pa comerlas, Los limpiábamos y mi padre como nients d’un indret sense condicions, odiado, y que tanto mal me habían estat l’esperança del camp andalús. las curianas. No te daban ni un día de L’emigració esdevé l’única revolta pudo hizo la casa allí. La hacía mi gràcies als ajuts que entre tots ells hecho. Pues yo me pensaba que sería Amb l’arribada de la II República, trabajo, y si te lo daban, te daban un possible. No és agosarat sostenir que padre a ratos y luego otros hombres. es prestaren, tant des del si de la aquello, para mí una cosa que ¡qué aquestes aspiracions prengueren duro y tenías que andar diez kilóme- l’emigració dels pioners no tingué Después, como aquí habíamos muchos mateixa família com entre el veïnat- más a gusto me lo pasaba en la cárcel, nous ànims, algunes de les seves tros. Cuando vinieron los nacionales se una causa exclusivament econòmica, del mismo pueblo pues unos a otros ge. Amb el temps van trobar feina. I que vivir yo entre aquella gente, que reivindicacions varen obtenir-se. apoderaron los ricos del trigo y de la sinó que fou una conseqüència indi- nos ayudábamos».18 les famílies al complet treballaren, i tanto daño nos hicieron!».13 Començava a entreveure’s la pos- cebá y se lo llevaban y no te daban na. recta del resultat de la Guerra Civil. molt. sibilitat d’aconseguir la tan espe- No dejaron ni piedras en la calle. No te Un procés que aleshores començava «No hi havia llum, havíem d’anar rada reforma agrària. No obstant, daban na. Se lo llevaron to. Lo dejaron i que pocs anys després, ja per cau- amb llanternes. No teníem ni llum «Me vine. Ya mi familia cada día ¡qué acabada la Guerra Civil la gent es todo barrido».15 ses eminentment econòmiques, va ni aigua, no teníem res, perquè la me venga, que me venga! Dice —que 12 [Traducció de l’edició]. «Això va ser després, ja casada, és quan ja hem passat penes, però abans no. trobà submergida en una vida fosca, buidar més d’un poble de la penín- veritat per posar la llum et demana- aquí vas a ganar, entonces a duro la Fins que el van posar a la presó. Perquè va estar dos terrible, cruel, amb poca o sense sula i n’omplí d’altres. Entre d’ells, hora. Y a duro la hora decíamos noso- mesos amb el Braulio, que va ser quan es va acabar la guerra, que en Braulio va començar a dir: aquest feina —i sempre mal pagada—, fam, Pedro Martínez i Sabadell. 17 [Traducció de l’edició]. «La misèria, no trobava tros: —¡Uy eso es mucho! ¡Entonces a 15 [Traducció de l’edició]. «Braulio —el ric— deia és molt roig, que ho sé, molt roig. I no li donaven una repressió ferotge, imposicions, treball, no entenia el català, carrer amunt, carrer feina». que havíem d’aguaitar les paneroles per menjar-les. avall. I deia —mare meva amb la fe que jo tinc per a corrupció i un ambient aclaparador. Que havíem de posar-nos als forats per trobar les treballar i no en trobo. Quan vam venir del poble vam 13 [Traducció de l’edició]. «Doncs quan vaig arribar paneroles per menjar-les. No et donaven ni un dia de 16 [Traducció de l’edició]. «Vaig venir, perquè allà hi passar molta gana, molta». 19 Situo aquest testimoni que no és andalús per- al poble després de la presó, jo ho trobava, com t’ho La situació al camp andalús, per a treball, I si te’l donaven, et donaven un duro —cinc havia una gent molt dolenta, hi havia feixistes molt què em serveix per ensenyar com l’èxode rural sud- diria? Molt estrany. I d’haver de començar a viure pessetes— i havies de caminar deu quilòmetres. dolents. A pesar d’això a mi em donaven feina, als 18 [Traducció de l’edició]. «A les timbes tiraven nord —majoritari— va eclipsar, en el cas català, les amb aquella gent que tant havia odiat, i que tant Quan van venir els nacionals, els rics es van apode- socialistes els agafaven perquè els socialistes treba- molts totxos vells. Els netejàvem i el meu pare com darreres fases de l’èxode rural interior. Els suburbis mal m’havien fet. Doncs jo pensava per mi una cosa, rar del blat, de la civada i s’ho van emportar tot i no llàvem, però teníem un jou molt gran. Jo ja pensava va poder va anar fent la casa allà. La feia a estones de Sabadell de les dècades de 1950 i 1960 hi havia com seria allò, que més a gust estava a la presó, que 14 De fet algunes persones ja no van tornar al et donaven res. No van deixar ni pedres als carrers. —no home, jo me’n vaig cap allà a buscar-me la vida el meu pare i altres homes. Després, com que aquí persones immigrants catalanes. haver de viure entre aquella gent que tant mal ens poble complertes les condemnes imposades per la No et donaven res. S’ho van emportar tot. Ho van perquè aquí no tens res a fer. I mira, vam acabar a érem molts del mateix poble, doncs uns als altres MARÍN i CORBERA, «Orígens de l’emigració de post- havia fet!». «justícia» franquista. deixar tot escombrat». Sabadell i aquí estem tan a gust». ens ajudàvem». guerra a Sabadell, 1939-1960».
104 | eines 37 | juliol 2020 No és agosarat sostenir que l’emigració dels pioners no tingué una causa exclusivament econòmica, sinó que fou una conseqüència indirecta del resultat de la Guerra Civil
«Y me vine porque allí había una gente Quan les persones de Pedro Martínez ven… una barbaritat!. Teníem de pujar muy mala, habían muchos fascistas arribaren a Sabadell no hi havia res aquestes pujades i de nit i sense muy malos. A pesar de esto a mí me preparat per acollir-les. llum, i sense aigua. Vull dir, que aquí daban trabajo, a los socialistas los ens les vem passar canutes! Van enganchaban porque los socialistas «La miseria, no encontraba trabajo, tardar molt a posar aquests serveis, trabajábamos, pero teníamos un yugo no entendía el catalán, calle arriba, a base d’anar-los demanant i d’anar muy grande. Y yo ya pensé —no hombre calle abajo. Y decía —madre mía con pagant».19 yo me voy por ahí a buscar la vida por- la fe que yo tengo para trabajar y no que aquí no ventilas na. Y venía la cosa encuentro trabajo. Cuando vinimos Dones, homes, infants... Famílies tirante, y yo harto, dije: —pues no, yo me del pueblo pasamos mucha hambre, senceres suportaren i resistiren una tomo el vuelo de aquí a ver si tengo su- mucha».17 situació de manca dels serveis més erte. Y mira pegamos aquí en Sabadell elementals, d’incomoditats, de penú- y aquí estamos y tan a gusto».16 «En las timbas tiraban tochos viejos. ries en els habitatges i els inconve- Los limpiábamos y mi padre como nients d’un indret sense condicions, L’emigració esdevé l’única revolta pudo hizo la casa allí. La hacía mi gràcies als ajuts que entre tots ells possible. No és agosarat sostenir que padre a ratos y luego otros hombres. es prestaren, tant des del si de la l’emigració dels pioners no tingué Después, como aquí habíamos muchos mateixa família com entre el veïnat- una causa exclusivament econòmica, del mismo pueblo pues unos a otros ge. Amb el temps van trobar feina. I sinó que fou una conseqüència indi- nos ayudábamos».18 les famílies al complet treballaren, i recta del resultat de la Guerra Civil. molt. Un procés que aleshores començava «No hi havia llum, havíem d’anar i que pocs anys després, ja per cau- amb llanternes. No teníem ni llum «Me vine. Ya mi familia cada día ¡qué ses eminentment econòmiques, va ni aigua, no teníem res, perquè la me venga, que me venga! Dice —que buidar més d’un poble de la penín- veritat per posar la llum et demana- aquí vas a ganar, entonces a duro la sula i n’omplí d’altres. Entre d’ells, hora. Y a duro la hora decíamos noso- Pedro Martínez i Sabadell. 17 [Traducció de l’edició]. «La misèria, no trobava tros: —¡Uy eso es mucho! ¡Entonces a treball, no entenia el català, carrer amunt, carrer avall. I deia —mare meva amb la fe que jo tinc per a treballar i no en trobo. Quan vam venir del poble vam 16 [Traducció de l’edició]. «Vaig venir, perquè allà hi passar molta gana, molta». 19 Situo aquest testimoni que no és andalús per- havia una gent molt dolenta, hi havia feixistes molt què em serveix per ensenyar com l’èxode rural sud- dolents. A pesar d’això a mi em donaven feina, als 18 [Traducció de l’edició]. «A les timbes tiraven nord —majoritari— va eclipsar, en el cas català, les socialistes els agafaven perquè els socialistes treba- molts totxos vells. Els netejàvem i el meu pare com darreres fases de l’èxode rural interior. Els suburbis llàvem, però teníem un jou molt gran. Jo ja pensava va poder va anar fent la casa allà. La feia a estones de Sabadell de les dècades de 1950 i 1960 hi havia —no home, jo me’n vaig cap allà a buscar-me la vida el meu pare i altres homes. Després, com que aquí persones immigrants catalanes. perquè aquí no tens res a fer. I mira, vam acabar a érem molts del mateix poble, doncs uns als altres MARÍN i CORBERA, «Orígens de l’emigració de post- Sabadell i aquí estem tan a gust». ens ajudàvem». guerra a Sabadell, 1939-1960».
juliol 2020 | eines 37 | 105 Algunes persones, reprenent el fi l roig de les La identitat no és un fet donat i permanent, sinó la lluites republicanes del poble d’origen, assumiren conseqüència històrica d’una sèrie de circumstàncies i factors un compromís més fort amb la col·lectivitat en els que existeix una varietat de possibles fi nals
duro la hora era mucho! Decían: —que si, intensifi caren la consciència de per la subsistència i per aconseguir y a trabajar y a hacer propaganda y a zar-se s’establiren fora del barri, s’ei- No cal negar, nogensmenys, que en aquí la prima está planchando y aquí classe i de comunitat. Van començar uns barris dignes. vender periódicos y ¡en fi n!».21 xamplaven l’espai, les relacions, les alguns moments, la confrontació se hacen muchas faenas y en fábricas amb formes d’organització informal professions, les amistats. Tot plegat, d’orígens, va estar a punt d’esclatar y en tó, aquí vas a ganar».20 i clandestina, fi ns que s’arribà a una «Ya una vez a mediación de un chico La migració d’aquells homes i dones, possibilita la consciència de pertinen- en intolerància i confrontació social. organització més estructurada, que que trabajaba en la fábrica, que así jornalers andalusos buscava obrir- ça i possessió d’un espai molt més No obstant, la societat catalana, en Amb els anys, molta feina, pati- es manifestà, malgrat la repressió hablando de que yo era comunista y se un camí que al seu poble natal ample que el del barri o de la ciutat el seu conjunt, va demostrar ser una ments, estones d’alegria i satisfac- del franquisme, fi ns i tot en protes- tal, pues él conocía en Barbará a un per culpa de la repressió feixista era per arribar a abraçar tot el país. societat madura i tolerant i mantin- ció per l’aconseguit, i reivindicacions tes i mobilitzacions al carrer. chico que también era del PC. Y él impossible d’aconseguir. Com hem gué, al marge de petits confl ictes múltiples, la gent veié com els seus militaba también, ¡pero claro!, él no vist, el recorregut que varen haver I així, amb aquell fet migratori, van puntuals, o conductes particulars, barris, aquelles barriades on havien Algunes persones, reprenent el fi l se fi aba todavía de mí ¿sabes? Y yo ya de fer no va ser fàcil, però a poc a confl uir dues injustícies seculars: unes relacions pacífi ques i serenes arribat; com el suburbi de Tor- roig de les lluites republicanes del cuando le dije que había estao presa, poc van anar assolint les expec- l’explotació soferta per la classe obr e- en les que, en general, les procedèn- re-romeu de Sabadell —segons els seu poble d’origen, assumiren un yo ya me franqueé. Entonces ya pues tatives d’aquell viatge, canviant la ra del camp andalús pel fet de ser cies dels seus habitants no van ser papers ofi cials de l’època—, creat compromís més fort amb la col·lec- me dijo: —¿Tú querrías conocer a situació precària dels primers anys jornalers i la repressió política que tingudes en compte. Es feia així certa quasi literalment amb les seves tivitat. Militaren en partits, en les unos chicos que son del PC? Eran de i les perspectives d’una vida menys van patir pel nou règim feixista per l’expressió que és català aquell que mans, es convertiren en barris dig- primeres comissions obreres, en Guadahortuna que estaban empezan- fatigosa i més tranquil·la es van fer ser republicans. viu i treballa a Catalunya. nes d’aquest nom. les associacions de veïns i veïnes. do a organizarse, allí en Barbará. ¡Y realitat. Per altra banda, quan els fi lls La vida a les empreses, sobretot D’aquesta manera incrementaren había muy buena gente! Y entonces i les fi lles al casar-se o independit- A Catalunya a la repressió política s’hi La identitat no és un fet donat i pels homes però també per les els contactes amb persones d’altres a través de mí por la fábrica... ya afegeix la persecució contra la seva permanent, sinó la conseqüència dones, solteres o viudes, fou un dels barris, i amb gent nascuda a Catalu- vinieron y tuvimos unas reuniones 21 [Traducció de l’edició]. «I una vegada a través identitat nacional i la seva cultura. històrica d’una sèrie de circumstàn- referents principals de les rela- nya. Assoliren un millor coneixement en casa de mi Manuel. Y ya desde d’un noi que treballava a la fàbrica, que així parlant cies i factors en els que existeix una que jo era comunista i tal, doncs ell coneixia a 22 cions socials, juntament amb les de la realitat catalana i en conse- ahí, pues había unos cuantos y ya Barberà un noi que també era del PC. I ell també L’arribada de persones amb una varietat de possibles fi nals. En el relacions que es donaven dins de qüència una millor integració. empezamos a organizar. Y entonces hi militava, però clar! Ell no es fi ava de mi, saps? I història i una cultura diferent no nostre relat, amb l’extens recorregut quan li vaig explicar que havia estat presonera, ja em les xarxes familiars. Un altre dels yo aquí ya empecé a conectar, con vaig sincerar. Llavors em va dir —voldries conèixer en va resultar un conflicte que que s’inicia a Andalusia i acaba a Ca- elements clau per a la creació de El moment polític afavorí que per- el padre de la Emilia, con un vecino uns nois que són del PC? Eren de Guadahortuna, podia haver resultat explosiu per a talunya, el nou veïnatge de Torre-ro- que s’estaven començant a organitzar a Barberà. I comunitat va ser la implicació so- sones que ja tenien una experiència mío...Y sí ya ingresaron muchos y hi havia molt bona gent! I llavors a través de mi per la societat catalana. Ben al con- meu ens mostra com, al llarg de la cial en diverses causes. Les lluites de lluita anterior, conjuntament amb mujeres y too. Y una que le decían la fàbrica... ja van venir i vam tenir reunions a casa trari, l’experiència de lluita en el vida, una mateixa persona pot anar del meu Manuel. I ja des d’allà, doncs ja n’érem uns obreres i veïnals, molt unides entre gent nascuda a Catalunya, s’unissin la Lola y su cuñao, que ya no viven quants i ens vam començar a organitzar. I llavors ja seu poble d’origen i la lluita en la acumulant vivències distintes que en la lluita contra la dictadura i a aquí tampoco, viven en Barbará. Todo vam començar a connectar, amb el pare de l’Emilia, nova realitat catalana contra el li permetran identifi car-se a partir amb un veí meu... i van començar a apuntar-se 20 [Traducció de l’edició]. «Vaig venir. La família favor de les llibertats i la democràcia Torre-romeu éramos del PC. El PC molta gent, dones i tot. I una que es deia Lola i el seu franquisme, que ofegava la clas- de diverses identitats compartides. em deia: que vingués, que vingués! Deien: —que aquí —amb el clam col·lectiu «Llibertat, de España ya se unifi có con el PSUC. cunyat, que ja no viuen aquí tampoc, viuen a Barberà. se treballadora però també el fet Molta de la gent que va deixar el seu guanyaràs llavors un duro a l’hora. I un duro a l’hora Tot Torre-Romeu era del PC. El PC d’Espanya, i es va dèiem nosaltres: —ui però això és molt! Llavors un Amnistia, Estatut d’autonomia!»—, ¡No que se unifi có, sino que el PCE y unifi car amb el PSUC. No és que s’unifi quessin, sinó diferencial català, va permetre que poble natal comparteix amb naturali- duro a l’hora era molt! Deien: —que aquí la cosina transcendint les reivindicacions i els el PSUC eran igual! ¿Sabes? Y ya nos que el PC i el PSUC eren igual. Saps? I vam entrar aquestes dues lluites es recone- està planxant, i aquí es fan moltes feines i a les tots al PSUC. I a lluitar i a treballar, i a fer propagan- fàbriques i arreu guanyaràs més». assumptes més bàsics de la lluita metimos todos en el PSUC. Y a luchar da i a vendre diaris... i... en fi ». guessin. 22 DE RIQUER, Història mundial de Catalunya.
106 | eines 37 | juliol 2020 La identitat no és un fet donat i permanent, sinó la conseqüència històrica d’una sèrie de circumstàncies i factors en els que existeix una varietat de possibles fi nals
y a trabajar y a hacer propaganda y a zar-se s’establiren fora del barri, s’ei- No cal negar, nogensmenys, que en vender periódicos y ¡en fi n!».21 xamplaven l’espai, les relacions, les alguns moments, la confrontació professions, les amistats. Tot plegat, d’orígens, va estar a punt d’esclatar La migració d’aquells homes i dones, possibilita la consciència de pertinen- en intolerància i confrontació social. jornalers andalusos buscava obrir- ça i possessió d’un espai molt més No obstant, la societat catalana, en se un camí que al seu poble natal ample que el del barri o de la ciutat el seu conjunt, va demostrar ser una per culpa de la repressió feixista era per arribar a abraçar tot el país. societat madura i tolerant i mantin- impossible d’aconseguir. Com hem gué, al marge de petits confl ictes vist, el recorregut que varen haver I així, amb aquell fet migratori, van puntuals, o conductes particulars, de fer no va ser fàcil, però a poc a confl uir dues injustícies seculars: unes relacions pacífi ques i serenes poc van anar assolint les expec- l’explotació soferta per la classe obr e- en les que, en general, les procedèn- tatives d’aquell viatge, canviant la ra del camp andalús pel fet de ser cies dels seus habitants no van ser situació precària dels primers anys jornalers i la repressió política que tingudes en compte. Es feia així certa i les perspectives d’una vida menys van patir pel nou règim feixista per l’expressió que és català aquell que fatigosa i més tranquil·la es van fer ser republicans. viu i treballa a Catalunya. realitat. Per altra banda, quan els fi lls i les fi lles al casar-se o independit- A Catalunya a la repressió política s’hi La identitat no és un fet donat i afegeix la persecució contra la seva permanent, sinó la conseqüència
21 [Traducció de l’edició]. «I una vegada a través identitat nacional i la seva cultura. històrica d’una sèrie de circumstàn- d’un noi que treballava a la fàbrica, que així parlant cies i factors en els que existeix una que jo era comunista i tal, doncs ell coneixia a 22 Barberà un noi que també era del PC. I ell també L’arribada de persones amb una varietat de possibles fi nals. En el hi militava, però clar! Ell no es fi ava de mi, saps? I història i una cultura diferent no nostre relat, amb l’extens recorregut quan li vaig explicar que havia estat presonera, ja em vaig sincerar. Llavors em va dir —voldries conèixer en va resultar un conflicte que que s’inicia a Andalusia i acaba a Ca- uns nois que són del PC? Eren de Guadahortuna, podia haver resultat explosiu per a talunya, el nou veïnatge de Torre-ro- que s’estaven començant a organitzar a Barberà. I hi havia molt bona gent! I llavors a través de mi per la societat catalana. Ben al con- meu ens mostra com, al llarg de la la fàbrica... ja van venir i vam tenir reunions a casa trari, l’experiència de lluita en el vida, una mateixa persona pot anar del meu Manuel. I ja des d’allà, doncs ja n’érem uns quants i ens vam començar a organitzar. I llavors ja seu poble d’origen i la lluita en la acumulant vivències distintes que vam començar a connectar, amb el pare de l’Emilia, nova realitat catalana contra el li permetran identifi car-se a partir amb un veí meu... i van començar a apuntar-se molta gent, dones i tot. I una que es deia Lola i el seu franquisme, que ofegava la clas- de diverses identitats compartides. cunyat, que ja no viuen aquí tampoc, viuen a Barberà. se treballadora però també el fet Molta de la gent que va deixar el seu Tot Torre-Romeu era del PC. El PC d’Espanya, i es va unifi car amb el PSUC. No és que s’unifi quessin, sinó diferencial català, va permetre que poble natal comparteix amb naturali- que el PC i el PSUC eren igual. Saps? I vam entrar aquestes dues lluites es recone- tots al PSUC. I a lluitar i a treballar, i a fer propagan- da i a vendre diaris... i... en fi ». guessin. 22 DE RIQUER, Història mundial de Catalunya.
juliol 2020 | eines 37 | 107 Molta de la gent que va deixar el seu poble natal comparteix amb naturalitat la seva identitat obrera, la veïnal, l’andalusa i la catalana
tat la seva identitat obrera, la veïnal, p Bibliografi a l’andalusa i la catalana —al marge DE RIQUER, Borja. Història mundial de de la llengua que utilitzi. I d’aquesta Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 2019. manera, conjuntament amb la po- blació nascuda al país —de vegades MARÍN i CORBERA, Martí. «Orígens de l’emigració de postguerra a Sabadell, provinent d’immigracions anteriors— 1939-1960» [en línia]. A Arraona, es convertiren en part consubstanci- disponible a:
PUIG VALLS, Angelina. De Pedro Martínez a Sabadell: l’emigració, una realitat no exclusivament econòmica. 1920-1975 [en línia]. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 1990. Disponible a: 108 | eines 37 | juliol 2020 juliol 2020 | eines 37 | 109 explorador L’onze de gener de 2020 es van cele- la Xina fi ns a 1971. Des d’aleshores, polític constitucional per comprendre brar a Taiwan les desenes eleccions el KMT defensa que tota la part con- la cultura i els valors democràtics de legislatives —les dissetenes si es tinental de la Xina està ocupada pels la societat taiwanesa. Sobre les eleccions legislatives tenen en compte les set eleccions comunistes, i l’únic espai lliure és suplementàries entre 1969 i 1989— i l’illa de Taiwan, que segueixen deno- A conseqüència de la guerra, el 18 i presidencials de Taiwan les setenes eleccions presidencials. minant com a República de la Xina.2 d’abril de 1948 es van implementar A totes dues va guanyar el Partit Per tant, es pot veure com segons el diverses lleis i decrets, aplicades Progressista Democràtic (DPP), afi liat KMT existeix una única Xina, impos- a tota la Xina pel govern de Chiang a la Coalició Pan-Verda, de caràcter sible de separar o fracturar, amb una Kai-shek (1887-1975). Van entrar nacionalista taiwanès i que abandera part ocupada i una altra de lliure, en vigor les Disposicions Temporals vista prèvia > l’independentisme de l’illa.1 El movi- on Taiwan s’erigeix com a govern Vigents durant el període de Mobi- L’independentisme va camí de consolidar-se com a primera ment independentista, o moviment legítim des de 1949, encara que des lització Nacional per dur a terme la opció a Taiwan. Els resultats de les eleccions presidencials Tangwai, va ser prohibit i perseguit de 1971 l’ONU passa a reconèixer el repressió de la revolució comunista.3 i legislatives de 2020 permeten, analitzant els últims durant molts anys pel govern del govern comunista de Beijing com a I el 20 de maig de 1949 va entrar en anys, dibuixar un canvi de mentalitat i la construcció d’una Kuomintang (KMT), el partit naciona- l’autoritat legítima d’una única Xina. vigor la Llei Marcial a la província hegemonia al voltant d el Democratic Progressive Party, lista xinès hegemònic a Taiwan entre A les antípodes del KMT, hi apareix de Taiwan. No va ser fi ns l’1 de maig trencant amb dècades de nacionalisme xinès a l’illa. La 1949 i el 2000. Aquest partit osten- la Coalició Pan-Verda i el DPP, que de 1991 que es varen derogar les complexitat social i política d’aquesta societat, entesa alhora tava el control de tota la Xina des de no creu que hi hagi una sola Xina, i Disposicions Temporals aplicades com a part de la Xina però sense compartir el règim comunista la caiguda del poder imperial, liderat considera que Taiwan mereix ser re- durant la Guerra Civil xinesa, i la de Beijing, així com l’opció independentista, obliguen a primer per Sun Yat-sen i després per conegut com a nació, en ser un poble Llei Marcial va estar en vigor fi ns analitzar a fons com s’ha arribat als actuals resultats Chiang Kai-shek; Chiang, però, va ser amb unes característiques culturals quatre anys abans, el 15 de juliol de electorals i quines perspectives se’n poden esperar. derrocat pel Partit Comunista Xinès i polítiques pròpies, i que per tant 1987. Són aquests els motius pels de Mao Zedong (1893-1976) a la mereix ser independent. quals les primeres eleccions de- Guerra Civil xinesa (1927-1949). Com mocràtiques directes es consideren a conseqüència, va decidir traslladar Tot seguit revisarem els resultats de les legislatives al Iuan de 1992, i les Guillem Pursals el seu govern a Taipei, la capital de les eleccions de 2020, tant les legisla- presidencials de 1996.4 Abans de la Politòleg, Director de Seguretat (CISDE-UDIMA) i màster en Seguretat. l’illa de Taiwan. L’ONU i la majoria de tives al Iuan, el Parlament de Taiwan, reforma constitucional de 2005 que @GPursals països occidentals el varen seguir com també les eleccions presidenci- va comportar la democratització del considerant com el govern legítim de als que varen tenir lloc el mateix dia. sistema polític de Taiwan, existia Abans però, cal entrar en el context 1 Ofi cialment el nom que rep l’illa és «República de 3 CHU, Taiwan’s democracy challenged. la Xina», però a l’article utilitzarem Taiwan per tal de no confondre amb la República Popular de la Xina, 2 CHIOU, «Politics of alienation and polarization: 4 CHIOU, «Politics of alienation and polarization: que és la part continental del país. Taiwan’s Tangwai in the 1980s». Taiwan’s Tangwai in the 1980s». explorador L’onze de gener de 2020 es van cele- la Xina fi ns a 1971. Des d’aleshores, polític constitucional per comprendre brar a Taiwan les desenes eleccions el KMT defensa que tota la part con- la cultura i els valors democràtics de legislatives —les dissetenes si es tinental de la Xina està ocupada pels la societat taiwanesa. Sobre les eleccions legislatives tenen en compte les set eleccions comunistes, i l’únic espai lliure és suplementàries entre 1969 i 1989— i l’illa de Taiwan, que segueixen deno- A conseqüència de la guerra, el 18 i presidencials de Taiwan les setenes eleccions presidencials. minant com a República de la Xina.2 d’abril de 1948 es van implementar A totes dues va guanyar el Partit Per tant, es pot veure com segons el diverses lleis i decrets, aplicades Progressista Democràtic (DPP), afi liat KMT existeix una única Xina, impos- a tota la Xina pel govern de Chiang a la Coalició Pan-Verda, de caràcter sible de separar o fracturar, amb una Kai-shek (1887-1975). Van entrar nacionalista taiwanès i que abandera part ocupada i una altra de lliure, en vigor les Disposicions Temporals vista prèvia > l’independentisme de l’illa.1 El movi- on Taiwan s’erigeix com a govern Vigents durant el període de Mobi- L’independentisme va camí de consolidar-se com a primera ment independentista, o moviment legítim des de 1949, encara que des lització Nacional per dur a terme la opció a Taiwan. Els resultats de les eleccions presidencials Tangwai, va ser prohibit i perseguit de 1971 l’ONU passa a reconèixer el repressió de la revolució comunista.3 i legislatives de 2020 permeten, analitzant els últims durant molts anys pel govern del govern comunista de Beijing com a I el 20 de maig de 1949 va entrar en anys, dibuixar un canvi de mentalitat i la construcció d’una Kuomintang (KMT), el partit naciona- l’autoritat legítima d’una única Xina. vigor la Llei Marcial a la província hegemonia al voltant d el Democratic Progressive Party, lista xinès hegemònic a Taiwan entre A les antípodes del KMT, hi apareix de Taiwan. No va ser fi ns l’1 de maig trencant amb dècades de nacionalisme xinès a l’illa. La 1949 i el 2000. Aquest partit osten- la Coalició Pan-Verda i el DPP, que de 1991 que es varen derogar les complexitat social i política d’aquesta societat, entesa alhora tava el control de tota la Xina des de no creu que hi hagi una sola Xina, i Disposicions Temporals aplicades com a part de la Xina però sense compartir el règim comunista la caiguda del poder imperial, liderat considera que Taiwan mereix ser re- durant la Guerra Civil xinesa, i la de Beijing, així com l’opció independentista, obliguen a primer per Sun Yat-sen i després per conegut com a nació, en ser un poble Llei Marcial va estar en vigor fi ns analitzar a fons com s’ha arribat als actuals resultats Chiang Kai-shek; Chiang, però, va ser amb unes característiques culturals quatre anys abans, el 15 de juliol de electorals i quines perspectives se’n poden esperar. derrocat pel Partit Comunista Xinès i polítiques pròpies, i que per tant 1987. Són aquests els motius pels de Mao Zedong (1893-1976) a la mereix ser independent. quals les primeres eleccions de- Guerra Civil xinesa (1927-1949). Com mocràtiques directes es consideren a conseqüència, va decidir traslladar Tot seguit revisarem els resultats de les legislatives al Iuan de 1992, i les Guillem Pursals el seu govern a Taipei, la capital de les eleccions de 2020, tant les legisla- presidencials de 1996.4 Abans de la Politòleg, Director de Seguretat (CISDE-UDIMA) i màster en Seguretat. l’illa de Taiwan. L’ONU i la majoria de tives al Iuan, el Parlament de Taiwan, reforma constitucional de 2005 que @GPursals països occidentals el varen seguir com també les eleccions presidenci- va comportar la democratització del considerant com el govern legítim de als que varen tenir lloc el mateix dia. sistema polític de Taiwan, existia Abans però, cal entrar en el context 1 Ofi cialment el nom que rep l’illa és «República de 3 CHU, Taiwan’s democracy challenged. la Xina», però a l’article utilitzarem Taiwan per tal de no confondre amb la República Popular de la Xina, 2 CHIOU, «Politics of alienation and polarization: 4 CHIOU, «Politics of alienation and polarization: que és la part continental del país. Taiwan’s Tangwai in the 1980s». Taiwan’s Tangwai in the 1980s». juliol 2020 | eines 37 | 111 El KMT segueix defensant els seus postulats històrics: El KMT defensa que existeix un sol subjecte sobirà legítim sobre la Xina i existeix una única Xina, aquesta és indestriable que aquest és el govern de Taipei, mentre que el DPP defensa que hi ha dos i impossible de separar o segmentar subjectes sobirans i legítims: el govern de Taipei, i el govern de Beijing l’Assemblea Nacional, un òrgan le- són els que fonamenten els principis demanant una transició cap a un Context polític-social de Taiwan per l’independentisme. El 2004 va ser ser acusat de corrupció, malversació gislatiu que tenia la funció d’escollir rectors de la societat xinesa. Tant la sistema democràtic i obert. Els reelegit amb un programa electoral de cabals públics i abús de poder. el president i el vicepresident, com continental, que interpreta aquests primers membres del partit eren El 18 de març de 2000, amb una parti- que plantejava reformar la Constitució Al 2009 va ser condemnat a cadena també d’esmenar la Constitució de conceptes des d’una òptica marxista, pròxims a les famílies dels presos cipació del 82.69%, el DPP guanyava les de 1947 per tal de deixar de vincular perpètua, sent el primer president de 1947, tant per iniciativa pròpia com com la de Taiwan, que els entén des polítics opositors a la dictadura eleccions presidencials amb el 39.30% Taiwan amb la resta de la Xina con- Taiwan a anar a la presó. No obstant, a proposta del Iuan. La seva obsoleta d’una òptica no-marxista. del Kuomintang, així com els seus del vot, i el KMT s’enfonsava fi ns al tinental.8 Aquesta aposta fortament el 2010 es va aixecar la condemna utilitat es va fer palesa quan ja no advocats; com també ho eren 23.10%. Per primer cop a la història, el independentista va fer que països per malversació i li van reduir la pena fou necessària per escollir president, Actualment el KMT segueix defen- tota una sèrie d’intel·lectuals que KMT perdia a Taiwan.6 Chen Shui-bian com els EUA, que buscaven bones re- a vint anys. al transferir les seves competències sant els seus postulats històrics: demanaven un canvi polític al (1950), qui fou escollit batlle de Taipei lacions amb la República Popular de al poble taiwanès a través de dispo- existeix una única Xina, aquesta és sistema unipartidista que hi havia entre el 1994 i el 1998, es convertia la Xina, es desmarquessin i donessin Durant el mandat de Chen, el presi- sicions constitucionals aprovades indestriable i impossible de sepa- el 1986.5 Els seus posicionaments en President a les desenes eleccions suport a l’oposició. El 5 de desembre dent de la República Popular de la per ella mateixa. I, de fet, entre el rar o segmentar, Taiwan forma part són quasi oposats als del KMT, presidencials, una responsabilitat que de 2004, el govern taiwanès va de- Xina Hu Jintao (1942), va promulgar 2000 i el 2004, l’Assemblea Nacional de la Xina no-continental, i alhora, perquè defensen un nacionalisme va mantenir fi ns al 2008. La victòria manar a les empreses que operaven el Decret Presidencial número 34, no es va reunir mai. és la Xina «lliure» perquè no està taiwanès propi, totalment a part de del DPP el 2000, no s’entén, però, si no a Taiwan i amb seu a Taiwan, fessin també anomenada Llei contra la ocupada pels comunistes. La seva la Xina continental, i conseqüent- es contemplen les maniobres militars servir l’apel·latiu de «Taiwan» en lloc Secessió. La part més problemàtica màxima aspiració és que el Partit ment defensen la independència de xineses prop de Taiwan de 1995 —amb del de «Xina». Aquell mateix mes, la d’aquest decret és l’article vuitè, KMT contra la Coalició Pan-Verda Comunista Xinès deixi d’ostentar el Taiwan. No creuen que siguin una míssils fi ns i tot— i de 1996, coincidint coalició pan-Verda va patir un revés que insta a l’ús de la via militar poder a la part continental, i la Xina regió d’una part més gran, tot i que amb la incorporació de Hong Kong a la electoral a les eleccions municipals o no-pacífi ca per tal d’unifi car la Com s’ha explicat anteriorment, el torni a estar reunifi cada sota un únic accepten operar dins la constitució República Popular de la Xina. de 2005 on va perdre tres batllies, i el Xina, si es considera que no hi ha KMT era el partit que governava govern. Tot i això, les relacions amb vigent a Taiwan, que segueix sent 2007 el vicepresident Su Tseng-Chang via pacífi ca per aconseguir-ho. Un Taiwan des de la presa del poder el Partit Comunista Xinès (PCX) i Bei- oficialment la Constitució de la La presidència de Chen Shui-bian fou (1947) va dimitir. A l’any següent es article semblant al que apareix a la comunista a la Xina continental. El jing són correctes, ja que defensen República de la Xina. Respecte al marcada per la polèmica.7 Primer per va acabar el seu mandat de Chen, i el Llei Bàsica de Hong Kong, concreta- Pare de la Pàtria xinesa, Sun Yat-sen una posició d’unifi car el país, i per rol de subjectes sobirans, i legitimi- la seva mala relació amb l’oposició del KMT va tornar a guanyar les eleccions ment a l’article 23, on es prohibeix (1866-1925), fou l’ideòleg del partit, tant rebutgen qualsevol idea d’in- tats, el KMT defensa que existeix un KTM, i a conseqüència d’això el país va presidencials. La popularitat de Chen qualsevol acte en contra del Govern i l’impulsor dels «Tres Principis del dependència de Taiwan defensant sol subjecte sobirà legítim sobre la patir una forta inestabilitat econòmica va caure del 79% al 21% en els seus Popular Central. Poble», amb els que es regia el partit un nacionalisme xinès únic. El KMT Xina i aquest és el govern amb seu ja que els poders econòmics nacio- vuit anys de mandat, tal com informa- i el projecte que tenien per la Xina: forma part de la Coalició Pan-Blava, a Taipei, mentre que el DPP defen- nals, tradicionalment vinculats al KMT, va United Daily News Public Opinion La victòria de Ma Ying-jeou, que va Minzu, Minquan i Minsheng [Connexió anomenada així pel blau de la bande- sa que hi ha dos subjectes sobirans pressionaven al govern, com també Poll. Poc després que el president Ma substituir a Chen primer com a batlle del Poble, Poder del Poble i Benestar ra de Taiwan. i legítims, el govern de Taiwan amb per ser el primer president de Taiwan Ying-jeou (1950), del KMT, prengués de Taipei i posteriorment com a pel Poble]. Aquests tres principis, seu a Taipei, i el govern de la Xina que va decidir apostar públicament possessió, el ja expresident Chen va President de Taiwan, va signifi car el pensats com nacionalisme, demo- En canvi, el DPP, era ja l’oposició amb seu a Beijing. retorn del KMT al poder. Va ser esco- cràcia i societat del benestar [o soci- al KMT en temps de la Llei Marcial 6 Veure nota 1 llit pel 58,45% del vot a les eleccions 8 CHIOU, «Politics of alienation and polarization: alisme] des d’una concepció europea, i de les Disposicions Temporals, 5 CHU, Taiwan’s democracy challenged. 7 COPPER, Taiwan at a Tipping Point. Taiwan’s Tangwai in the 1980s». presidencials de 2008. 112 | eines 37 | juliol 2020 El KMT defensa que existeix un sol subjecte sobirà legítim sobre la Xina i que aquest és el govern de Taipei, mentre que el DPP defensa que hi ha dos subjectes sobirans i legítims: el govern de Taipei, i el govern de Beijing Context polític-social de Taiwan per l’independentisme. El 2004 va ser ser acusat de corrupció, malversació reelegit amb un programa electoral de cabals públics i abús de poder. El 18 de març de 2000, amb una parti- que plantejava reformar la Constitució Al 2009 va ser condemnat a cadena cipació del 82.69%, el DPP guanyava les de 1947 per tal de deixar de vincular perpètua, sent el primer president de eleccions presidencials amb el 39.30% Taiwan amb la resta de la Xina con- Taiwan a anar a la presó. No obstant, del vot, i el KMT s’enfonsava fi ns al tinental.8 Aquesta aposta fortament el 2010 es va aixecar la condemna 23.10%. Per primer cop a la història, el independentista va fer que països per malversació i li van reduir la pena KMT perdia a Taiwan.6 Chen Shui-bian com els EUA, que buscaven bones re- a vint anys. (1950), qui fou escollit batlle de Taipei lacions amb la República Popular de entre el 1994 i el 1998, es convertia la Xina, es desmarquessin i donessin Durant el mandat de Chen, el presi- en President a les desenes eleccions suport a l’oposició. El 5 de desembre dent de la República Popular de la presidencials, una responsabilitat que de 2004, el govern taiwanès va de- Xina Hu Jintao (1942), va promulgar va mantenir fi ns al 2008. La victòria manar a les empreses que operaven el Decret Presidencial número 34, del DPP el 2000, no s’entén, però, si no a Taiwan i amb seu a Taiwan, fessin també anomenada Llei contra la es contemplen les maniobres militars servir l’apel·latiu de «Taiwan» en lloc Secessió. La part més problemàtica xineses prop de Taiwan de 1995 —amb del de «Xina». Aquell mateix mes, la d’aquest decret és l’article vuitè, míssils fi ns i tot— i de 1996, coincidint coalició pan-Verda va patir un revés que insta a l’ús de la via militar amb la incorporació de Hong Kong a la electoral a les eleccions municipals o no-pacífi ca per tal d’unifi car la República Popular de la Xina. de 2005 on va perdre tres batllies, i el Xina, si es considera que no hi ha 2007 el vicepresident Su Tseng-Chang via pacífi ca per aconseguir-ho. Un La presidència de Chen Shui-bian fou (1947) va dimitir. A l’any següent es article semblant al que apareix a la marcada per la polèmica.7 Primer per va acabar el seu mandat de Chen, i el Llei Bàsica de Hong Kong, concreta- la seva mala relació amb l’oposició del KMT va tornar a guanyar les eleccions ment a l’article 23, on es prohibeix KTM, i a conseqüència d’això el país va presidencials. La popularitat de Chen qualsevol acte en contra del Govern patir una forta inestabilitat econòmica va caure del 79% al 21% en els seus Popular Central. ja que els poders econòmics nacio- vuit anys de mandat, tal com informa- nals, tradicionalment vinculats al KMT, va United Daily News Public Opinion La victòria de Ma Ying-jeou, que va pressionaven al govern, com també Poll. Poc després que el president Ma substituir a Chen primer com a batlle per ser el primer president de Taiwan Ying-jeou (1950), del KMT, prengués de Taipei i posteriorment com a que va decidir apostar públicament possessió, el ja expresident Chen va President de Taiwan, va signifi car el retorn del KMT al poder. Va ser esco- 6 Veure nota 1 llit pel 58,45% del vot a les eleccions 8 CHIOU, «Politics of alienation and polarization: 7 COPPER, Taiwan at a Tipping Point. Taiwan’s Tangwai in the 1980s». presidencials de 2008. juliol 2020 | eines 37 | 113 Més de mig milió de persones van fer costat a les reivindicacions estudiantils Les polítiques socials de Tsai s’han basat en programes socials, contra la política d’acostament cap a Beijing, perquè perjudicava la imatge de inversions públiques i expansió econòmica sobre el sector públic. Taiwan, cedint davant la Xina, fi ns al punt que es va arribar a ocupar el Iuan També ha ampliat els drets laborals i els drets civils LGTBI+ La presidència de Ma portà per ban- des. Però això va generar una onada eleccions. Això va tenir com a conse- el sector públic. També ha ampliat els que qui més vots té, guanya el dis- guanyat als nou districtes restants.14 dera la distensió entre la República independentista en contra del govern qüència que Eric Chu (1961), batlle de drets laborals i els drets civils LGTBI+, tricte; d’altra banda, té 34 escons que Territorialment, les ciutats amb més Popular de la Xina i Taiwan. Malgrat del Guomindang. L’aliança pan-verda Nova Taipei, i nou candidat del KMT, sent el primer país de l’Àsia que ha són escollits de manera proporcional pes, entre dos i tres milions d’habi- que aquest àmbit va representar un va veure les bones relacions entre els perdés les eleccions presidencials reconegut el matrimoni homosexual. al nombre de vots per llista. Per tant, tants, són Kaohsiung, Tainan, Taic- cert èxit de Ma, la primera etapa de la dos governs com un acte de simpatia davant de Tsai Ing-Wen el 2016, la can- A més, s’ha ocupat de defensar els po- un ciutadà vota el seu representant hung i Taoyuan. A les tres primers seva presidència va veure’s qüestiona- cap a Beijing, i el 2014 va sorgir el didata de l’aliança pan-verda. A més el bles indígenes de l’illa, els seus drets i de districte, i al partit que prefereixi s’imposa el DPP i només a l’última da pel tifó Morakot. La resposta davant Moviment Estudiantil dels Girasols. En DPP també va guanyar les eleccions al situació, i ha optat per incrementar la a nivell de llista. En el cas del vot per cau al costat del KMT. A Kaohsiung, les destrosses, segons la ciutadania, contra d’aquesta política. Iuan aquell mateix dia. despesa militar per tal de protegir el representant, la distribució d’escons els vuit escons que li pertoquen se’ls va ser lenta, molt mal comunicada, i el país. També ha acabat amb el mono- queda de la següent manera: ha emportat el DPP, El mateix ha fet que culpés als districtes que més Més de mig milió de persones van fer La primera legislatura de Tsai com poli del mandarí com a llengua ofi cial passat a Tainan, on el DPP ha gua- va afectar, en mans del DPP, per no costat a les reivindicacions estudiantils a presidenta, va estar marcada pels única, defensant així la situació de les La capital, Taipei, està habitada per nyat en tots sis districtes. A la ciutat haver actuat amb prou rapidesa, se li contra la política d’acostament cap a avenços en inversions socials, drets altres llengües parlades a l’illa, com el 2.646.000 habitants, i pot escollir vuit de Taichung, el DPP aconsegueix va girar en contra. El 82% de la ciuta- Beijing, perquè perjudicava la imatge civils i un fort compromís per expandir hokkien, el hakka o el matsu. representants del Iuan. En aquestes cinc dels vuit districtes, el KMT dos, i dania volia que dimitís per haver-se de Taiwan, cedint davant Beijing, fi ns la imatge de Taiwan. La trucada del darreres eleccions, d’aquests vuit, el el Partit de la Construcció de l’Estat tret responsabilitats de sobre; així i tot, al punt que es va arribar a ocupar el president dels EUA, Donald Trump Per tal de dependre menys de la Xina KMT va guanyar a quatre districtes, de Taiwan (TSP), que dona suport al però, el 2012 va guanyar les elecci- Iuan.10 A més, el KMT va perdre les (1946), per felicitar Tsai per la seva continental, Taiwan s’ha expandit el DPP a tres, i l’últim, un indepen- DPP, un. Només a Taoyuan succeeix ons de nou amb un 51,60% dels vots, eleccions municipals d’aquell mateix victòria, va generar malestar a molts comercialment pel sud-est asiàtic i dent, Freddy Lim (1976), que és el mateix que a Taipei, i hi guanya contra l’actual presidenta, i aleshores any, i va esclatar una crisi al partit poc cercles conservadors taiwanesos,11 ja part de l’Àsia Central. I per últim, cal fundador de l’independentista Partit el KMT per un escó, ja que dels sis cap de l’oposició Tsai Ing-wen (1956).9 abans de les eleccions presidencials. que amb les presidències del KMT no destacar la creació de comissions del Nou Poder (NPP), però que es que té assignats, tres han sigut pel Durant el seu segon mandat, el 7 de Hung Hsiu-chu, presidenta del partit havia passat des del 1970, i la Repúbli- d’estudi sobre aquells delictes o penes presentava com a independent.13 KMT, dos pel DPP, i el restant per un novembre de 2015, Ma es va reunir i candidata a les presidencials, va fer ca Popular de la Xina va qualifi car-ho que es van cometre sota el govern del I rodejant la capital, hi ha Nova Taipei, candidat independent.15 Als districtes amb Xi Jinping (1953) a Singapur i es un pas més en la política d’acostament com una qüestió sense importància. KMT durant la Llei Marcial i les Dispo- que és la ciutat que envolta Taipei, mitjans, formats per ciutats entre van donar la mà, un fet inèdit des de cap a la Xina, ja que va defensar que el Així i tot, ja es va veure com un primer sicions Temporals que vulneraven els habitada per 3.955.000 habitants, 200.000 i 800.000 d’habitants, s’ob- 1945, quan Mao Zedong i Chang Kai- KMT matisaria la seva posició i que re- èxit de la presidència de Tsai.12 drets civils. a causa del creixement demogràfi c serva un clar predomini del DPP. A shek es van reunir per última vegada. coneixeria Beijing sempre que Beijing d’aquesta, i està formada per 29 Changhua tres escons se’ls emporta Amb el KMT de nou a la presidència, reconegués Taiwan com un territori Les polítiques socials de Tsai s’han districtes. És el districte més gran el DPP i un el KMT. Als comtats de qualsevol deriva independentista era amb peculiaritats. La falta de defensa basat en programes socials, inversions Anàlisi de les Eleccions electoral de l’illa, i se li atribueixen Yunlin i Chiayi el DPP guanya als inimaginable; com a conseqüència van del govern de Taiwan com a subjecte públiques i expansió econòmica sobre Legislatives de 2020 al Iuan una dotzena d’escons. D’aquests, el dos districtes electorals d’aquestes tornar a haver-hi vincles directes entre legítim, posició ofi cial del KMT, va fer KMT hi ha guanyat a tres, i el DPP ha regions. Al comtat de Pingtung, que els dos governs després de sis dèca- que hagués de dimitir poc abans de les El sistema polític de Taiwan per es- 11 WU, «After controversial phone call with Taiwan’s leader, Donald Trump was ‘urged to show collir la Cambra Legislativa és dual: 14 Ídem. restraint’» per un costat té 73 escons que són 9 CENTRAL ELECTORAL COMISSION, «2012 presi- 10 MORRIS, «Brian Hioe: The Sunfl ower Movement, 13 CENTRAL ELECTORAL COMISSION, «2020 Legis- 15 CENTRAL ELECTORAL COMISSION, «2016 Legis- dential and vice presidential election». 4 Years Later». 12 Ídem. escollits per districtes de manera lator Election. Taiwan Government». lator Election». 114 | eines 37 | juliol 2020 Les polítiques socials de Tsai s’han basat en programes socials, inversions públiques i expansió econòmica sobre el sector públic. També ha ampliat els drets laborals i els drets civils LGTBI+ el sector públic. També ha ampliat els que qui més vots té, guanya el dis- guanyat als nou districtes restants.14 drets laborals i els drets civils LGTBI+, tricte; d’altra banda, té 34 escons que Territorialment, les ciutats amb més sent el primer país de l’Àsia que ha són escollits de manera proporcional pes, entre dos i tres milions d’habi- reconegut el matrimoni homosexual. al nombre de vots per llista. Per tant, tants, són Kaohsiung, Tainan, Taic- A més, s’ha ocupat de defensar els po- un ciutadà vota el seu representant hung i Taoyuan. A les tres primers bles indígenes de l’illa, els seus drets i de districte, i al partit que prefereixi s’imposa el DPP i només a l’última situació, i ha optat per incrementar la a nivell de llista. En el cas del vot per cau al costat del KMT. A Kaohsiung, despesa militar per tal de protegir el representant, la distribució d’escons els vuit escons que li pertoquen se’ls país. També ha acabat amb el mono- queda de la següent manera: ha emportat el DPP, El mateix ha poli del mandarí com a llengua ofi cial passat a Tainan, on el DPP ha gua- única, defensant així la situació de les La capital, Taipei, està habitada per nyat en tots sis districtes. A la ciutat altres llengües parlades a l’illa, com el 2.646.000 habitants, i pot escollir vuit de Taichung, el DPP aconsegueix hokkien, el hakka o el matsu. representants del Iuan. En aquestes cinc dels vuit districtes, el KMT dos, i darreres eleccions, d’aquests vuit, el el Partit de la Construcció de l’Estat Per tal de dependre menys de la Xina KMT va guanyar a quatre districtes, de Taiwan (TSP), que dona suport al continental, Taiwan s’ha expandit el DPP a tres, i l’últim, un indepen- DPP, un. Només a Taoyuan succeeix comercialment pel sud-est asiàtic i dent, Freddy Lim (1976), que és el mateix que a Taipei, i hi guanya part de l’Àsia Central. I per últim, cal fundador de l’independentista Partit el KMT per un escó, ja que dels sis destacar la creació de comissions del Nou Poder (NPP), però que es que té assignats, tres han sigut pel d’estudi sobre aquells delictes o penes presentava com a independent.13 KMT, dos pel DPP, i el restant per un que es van cometre sota el govern del I rodejant la capital, hi ha Nova Taipei, candidat independent.15 Als districtes KMT durant la Llei Marcial i les Dispo- que és la ciutat que envolta Taipei, mitjans, formats per ciutats entre sicions Temporals que vulneraven els habitada per 3.955.000 habitants, 200.000 i 800.000 d’habitants, s’ob- drets civils. a causa del creixement demogràfi c serva un clar predomini del DPP. A d’aquesta, i està formada per 29 Changhua tres escons se’ls emporta districtes. És el districte més gran el DPP i un el KMT. Als comtats de Anàlisi de les Eleccions electoral de l’illa, i se li atribueixen Yunlin i Chiayi el DPP guanya als Legislatives de 2020 al Iuan una dotzena d’escons. D’aquests, el dos districtes electorals d’aquestes KMT hi ha guanyat a tres, i el DPP ha regions. Al comtat de Pingtung, que El sistema polític de Taiwan per es- collir la Cambra Legislativa és dual: 14 Ídem. per un costat té 73 escons que són 13 CENTRAL ELECTORAL COMISSION, «2020 Legis- 15 CENTRAL ELECTORAL COMISSION, «2016 Legis- escollits per districtes de manera lator Election. Taiwan Government». lator Election». juliol 2020 | eines 37 | 115 La presidenta Tsai Ing-Wen (DPP) va guanyar les eleccions Els resultats de 2020 consoliden el lideratge del DPP. El fet de pujar a presidencials taiwaneses de 2020, sent escollida per a un segon Nova Taipei, a Taipei o a Taichung i guanyar també a ciutats secundàries mandat amb un resultat històric del 57,13% dels vots sense haver-hi desgast de govern, és un aval a les seves polítiques també té assignats dos escons, el eleccions del bloc proporcional, aquell de districte i 13 escons de la llista per a un segon mandat amb un comtats de Hsinchu, Penghu, Miao- grans ciutats el principal partit és el DPP en va guanyar un, i un indepen- que la gent escull a través de llistes electoral proporcional. Cal sumar-hi resultat històric del 57,13% dels li, Nantou, Hualien i Taitung. DPP, mentre que a les zones urbanes dent l’altre. En canvi als comtats de electorals, s’observa que la partici- 2 seients reservats.19 vots —8.170.231 vots— , el suport perifèriques i rurals encara guanya Hsinchu, Miaoli i Nantou el KMT s’im- pació ha estat més alta que en el cas electoral més gran en vots acon- Els resultats de 2020 consoliden el el GMD. Un altre element important posa a cadascun dels dos districtes de les votacions per districte: —14,12 - KMT: 38 escons. 22 representants seguit per un candidat. Recordem lideratge del DPP. El fet de pujar a per remarcar, és l’augment del 8% electorals. milions de persones i 12,45 milions de districte i 13 escons de la llista que, a les eleccions del 2016, el Nova Taipei, a Taipei o a Taichung de participació, tot situant-se en un respectivament. Així i tot, la distribu- electoral proporcional. A més de 3 DPP va obtenir el 56.12% dels vots i guanyar també a ciutats secun- 74.9%, la més alta des de 2008.22 Als districtes petits, el DPP ha gua- ció d’escons és molt diferent: el KMT seients reservats. —6.894.744 vots. L’augment de dàries com ara Taoyuan, Tainan o nyat a sis dels nou districtes electo- i el DPP han empatat a 13 escons, suports del partit independentista Hsinchu i Keelung, sense haver-hi La desfeta del PFP, que forma part rals: Yilan, Taitung, Penghu, Ciutat de després que el DDP caigués 10 punts - TPP: 5 escons de llista electoral té lloc al comtat de Hsinchu, seguit desgast de govern, és un aval a les de la coalició pan-blava, dirigida pel Keelung, Ciutat de Hsinchu i Ciutat de i el KMT en guanyés 6,45. El TPP, que proporcional. de Hsinchu City, Taoyuan City i seves polítiques. El fet que a les KMT, demostra que ha estat absorbit Chiayi, el DPP ha guanyat la circums- no tenia representació per l’elecció comtat de Lienchiang. En aquestes principals ciutats el DPP li tregui un per aquest a través del vot útil. De cripció que tenen assignada cadas- als disctrictes, va obtenir cinc escons - NPP: 3 escons de la llista electoral eleccions, el KMT només va poder avantatge de més de 150.000 vots, fet, a les eleccions del 2004 el seu cun d’aquests districtes. A Hualien va en el bloc proporcional i arriba al 1,5 proporcional. imposar-se en sis districtes.20 Mal- que arriben fi ns a una diferència de candidat, James Soong (1942), ja va guanyar-hi el candidat independent, i milions de vots. Per la seva banda el grat la victòria del DPP, el candidat 434.000 vots al principal districte ser el candidat a vicepresident de a Lienchiang i Kinmen va resultar-ne NPP aconsegueix tres escons amb un - TSP: 1 escó. 1 representant de del KMT, Han Kuo-Yu, va obtenir el del país que és Nova Taipei, i de Lien Chan (1936), candidat al seu guanyador el candidat del KMT. milió de vots, superant els 264.000 districte. 38,61% —5.522.119 vots—, millo- 190.000 vots a Taipei, o de 486.725 torn del KMT, quan es va enfrontar a que va tenir a nivell territorial. rant els resultats de les eleccions vots a Kaohsiung, la segona ciutat Chen Shui-bian (1950), president del L’illa de Taiwan també té habitants - Independents: 5 escons. 4 re- del 2016, on el KMT va reunir el del país, tot i haver perdut 1,2% de DPP que es presentava la reelecció. indígenes, i com a tals tenen els seus De manera inversa que en aquests presentants de districte i 1 seient 31.04% del vot —3.813.365 vots. El vot, estableix un punt de partida drets electorals preservats. Estan re- tres darrers casos, tant el KMT, reservat. KMT va incrementar el seu percen- important. partits en els districtes de les Terres com el DPP, han tret menys vots a tatge de vots a totes les demarcaci- Cap a on va la política de Taiwan? Baixes Indígenes (TBI) i les Terres Al- les eleccions de llista o proporcio- ons, aconseguint un increment d’un El tercer partit en nombre de vots tes Indígenes (TAI), amb tres circums- nals que no pas a les eleccions per Anàlisi de les Eleccions 7,6%. Tot i la derrota, el KMT va el 2016, el Partit del Poble Primer Els resultats electorals de la presi- cripcions cadascun.16 En el districte districte o de representants.17 Així Presidencials 2020 veure una recuperació en el nom- (PFP), va patir un fort descens i va denta Tsai, tot incrementant-se a les TBI el KMT va guanyar-hi en els dos i tot, el Iuan queda de la següent bre de vots respecte a 2016,21 no- passar del 12,83% dels vots al 4,26. principals ciutats, demostren que es districtes, i el DPP a un. En canvi, a les manera18: La presidenta Tsai Ing-Wen (DPP) ha tablement en les àrees tradicionals va consolidant un projecte rupturista. TAI hi va haver un triple empat entre - DPP: 61 escons. 46 representants guanyat les eleccions presidencials d’influència del KMT, incloent-hi els Hi ha una correlació de votant El fet que amb una participació del el DPP, el KMT i un candidat indepen- taiwaneses de 2020 sent escollida entre les àrees rurals i les àrees 75% aproximadament, el 57% aposti dent. I si analitzem el resultat de les urbanes, que en tots els districtes per una candidatura independentista, 17 CENTRAL ELECTORAL COMISSION, «2016 Legis- 20 CENTRAL ELECTORAL COMISSION, «2020 Presi- lator Election». dential and Vice Presidential Election». guanya el DPP menys a tres citats 19 Els seients reservats del Parlament de Taiwan, anteriorment, on guanya el KMT. En 16 CENTRAL ELECTORAL COMISSION, «2020 Legis- 18 CENTRAL ELECTORAL COMISSION, «2020 Legis- o Yuan, són aquells ocupats per la minoria aborigen, i 21 CENTRAL ELECTORAL COMISSION, «2016 Presi- 22 CENTRAL ELECTORAL COMISSION, «2020 Presi- lator Election.». lator Election». s’escullen en sistema de vot únic no transferible. dential and Vice Presidential Election». els districtes metropolitans i de les dential and Vice Presidential Election». 116 | eines 37 | juliol 2020 La presidenta Tsai Ing-Wen (DPP) va guanyar les eleccions Els resultats de 2020 consoliden el lideratge del DPP. El fet de pujar a presidencials taiwaneses de 2020, sent escollida per a un segon Nova Taipei, a Taipei o a Taichung i guanyar també a ciutats secundàries mandat amb un resultat històric del 57,13% dels vots sense haver-hi desgast de govern, és un aval a les seves polítiques també té assignats dos escons, el eleccions del bloc proporcional, aquell de districte i 13 escons de la llista per a un segon mandat amb un comtats de Hsinchu, Penghu, Miao- grans ciutats el principal partit és el DPP en va guanyar un, i un indepen- que la gent escull a través de llistes electoral proporcional. Cal sumar-hi resultat històric del 57,13% dels li, Nantou, Hualien i Taitung. DPP, mentre que a les zones urbanes dent l’altre. En canvi als comtats de electorals, s’observa que la partici- 2 seients reservats.19 vots —8.170.231 vots— , el suport perifèriques i rurals encara guanya Hsinchu, Miaoli i Nantou el KMT s’im- pació ha estat més alta que en el cas electoral més gran en vots acon- Els resultats de 2020 consoliden el el GMD. Un altre element important posa a cadascun dels dos districtes de les votacions per districte: —14,12 - KMT: 38 escons. 22 representants seguit per un candidat. Recordem lideratge del DPP. El fet de pujar a per remarcar, és l’augment del 8% electorals. milions de persones i 12,45 milions de districte i 13 escons de la llista que, a les eleccions del 2016, el Nova Taipei, a Taipei o a Taichung de participació, tot situant-se en un respectivament. Així i tot, la distribu- electoral proporcional. A més de 3 DPP va obtenir el 56.12% dels vots i guanyar també a ciutats secun- 74.9%, la més alta des de 2008.22 Als districtes petits, el DPP ha gua- ció d’escons és molt diferent: el KMT seients reservats. —6.894.744 vots. L’augment de dàries com ara Taoyuan, Tainan o nyat a sis dels nou districtes electo- i el DPP han empatat a 13 escons, suports del partit independentista Hsinchu i Keelung, sense haver-hi La desfeta del PFP, que forma part rals: Yilan, Taitung, Penghu, Ciutat de després que el DDP caigués 10 punts - TPP: 5 escons de llista electoral té lloc al comtat de Hsinchu, seguit desgast de govern, és un aval a les de la coalició pan-blava, dirigida pel Keelung, Ciutat de Hsinchu i Ciutat de i el KMT en guanyés 6,45. El TPP, que proporcional. de Hsinchu City, Taoyuan City i seves polítiques. El fet que a les KMT, demostra que ha estat absorbit Chiayi, el DPP ha guanyat la circums- no tenia representació per l’elecció comtat de Lienchiang. En aquestes principals ciutats el DPP li tregui un per aquest a través del vot útil. De cripció que tenen assignada cadas- als disctrictes, va obtenir cinc escons - NPP: 3 escons de la llista electoral eleccions, el KMT només va poder avantatge de més de 150.000 vots, fet, a les eleccions del 2004 el seu cun d’aquests districtes. A Hualien va en el bloc proporcional i arriba al 1,5 proporcional. imposar-se en sis districtes.20 Mal- que arriben fi ns a una diferència de candidat, James Soong (1942), ja va guanyar-hi el candidat independent, i milions de vots. Per la seva banda el grat la victòria del DPP, el candidat 434.000 vots al principal districte ser el candidat a vicepresident de a Lienchiang i Kinmen va resultar-ne NPP aconsegueix tres escons amb un - TSP: 1 escó. 1 representant de del KMT, Han Kuo-Yu, va obtenir el del país que és Nova Taipei, i de Lien Chan (1936), candidat al seu guanyador el candidat del KMT. milió de vots, superant els 264.000 districte. 38,61% —5.522.119 vots—, millo- 190.000 vots a Taipei, o de 486.725 torn del KMT, quan es va enfrontar a que va tenir a nivell territorial. rant els resultats de les eleccions vots a Kaohsiung, la segona ciutat Chen Shui-bian (1950), president del L’illa de Taiwan també té habitants - Independents: 5 escons. 4 re- del 2016, on el KMT va reunir el del país, tot i haver perdut 1,2% de DPP que es presentava la reelecció. indígenes, i com a tals tenen els seus De manera inversa que en aquests presentants de districte i 1 seient 31.04% del vot —3.813.365 vots. El vot, estableix un punt de partida drets electorals preservats. Estan re- tres darrers casos, tant el KMT, reservat. KMT va incrementar el seu percen- important. partits en els districtes de les Terres com el DPP, han tret menys vots a tatge de vots a totes les demarcaci- Cap a on va la política de Taiwan? Baixes Indígenes (TBI) i les Terres Al- les eleccions de llista o proporcio- ons, aconseguint un increment d’un El tercer partit en nombre de vots tes Indígenes (TAI), amb tres circums- nals que no pas a les eleccions per Anàlisi de les Eleccions 7,6%. Tot i la derrota, el KMT va el 2016, el Partit del Poble Primer Els resultats electorals d e la presi- cripcions cadascun.16 En el districte districte o de representants.17 Així Presidencials 2020 veure una recuperació en el nom- (PFP), va patir un fort descens i va denta Tsai, tot incrementant-se a les TBI el KMT va guanyar-hi en els dos i tot, el Iuan queda de la següent bre de vots respecte a 2016,21 no- passar del 12,83% dels vots al 4,26. principals ciutats, demostren que es districtes, i el DPP a un. En canvi, a les manera18: La presidenta Tsai Ing-Wen (DPP) ha tablement en les àrees tradicionals va consolidant un projecte rupturista. TAI hi va haver un triple empat entre - DPP: 61 escons. 46 representants guanyat les eleccions presidencials d’influència del KMT, incloent-hi els Hi ha una correlació de votant El fet que amb una participació del el DPP, el KMT i un candidat indepen- taiwaneses de 2020 sent escollida entre les àrees rurals i les àrees 75% aproximadament, el 57% aposti dent. I si analitzem el resultat de les urbanes, que en tots els districtes per una candidatura independentista, 17 CENTRAL ELECTORAL COMISSION, «2016 Legis- 20 CENTRAL ELECTORAL COMISSION, «2020 Presi- lator Election». dential and Vice Presidential Election». guanya el DPP menys a tres citats 19 Els seients reservats del Parlament de Taiwan, anteriorment, on guanya el KMT. En 16 CENTRAL ELECTORAL COMISSION, «2020 Legis- 18 CENTRAL ELECTORAL COMISSION, «2020 Legis- o Yuan, són aquells ocupats per la minoria aborigen, i 21 CENTRAL ELECTORAL COMISSION, «2016 Presi- 22 CENTRAL ELECTORAL COMISSION, «2020 Presi- lator Election.». lator Election». s’escullen en sistema de vot únic no transferible. dential and Vice Presidential Election». els districtes metropolitans i de les dential and Vice Presidential Election». juliol 2020 | eines 37 | 117 El jovent no se sent cridat pel projecte del KMT: nacionalment no se senten A Taiwan ens trobem, probablement, davant una etapa de transició cap a gens vinculats a la Xina continental, perquè han estat formats, educats i l’hegemonia d’un partit, el DPP, clarament independentista, recolzada en socialitzats en valors democràtics liberals, i no en els del règim de Beijing una generació que va viure i es va educar sota el govern autoritari del KMT que trenca amb la política tradicional DPP i la seva deriva independentis- tensions a Hong Kong ha fet que tota va educar sota el govern autoritari del KMT pro-statu quo, demostren un ta, el país anava cap al conflicte i a la campanya de bones relacions amb del KMT, en el marc de la Llei Marcial clar relleu generacional en les pre- la tensió social. Aquesta campanya la Xina continental se’ls hi hagi girat i les Disposicions Temporals; una ferències nacionals dels taiwanesos. tampoc els hi va funcionar, ja que en contra. A més, el jovent tampoc se generació que se suma a les noves I això es va poder veure el dia 7 de les lleis que criticaven eren lleis sent cridat pel seu projecte: nacio- generacions que ja no tenen cap gener, vuit dies abans dels comicis, fetes per blindar Taiwan contra la nalment no se senten gens vinculats vinculació amb una cultura política quan la presidenta Tsai va difondre influència de Beijing, i per poder a la la Xina continental, perquè han diferent de la dels seus avis i pares, un vídeo electoral on es comparava controlar la subversió contra el estat formats, educats i socialitzats i que no senten com a propi cap la situació de Hong Kong i de Taiwan, govern taiwanès. en valors democràtics liberals, i no vincle amb la Xina sinó que tenen que ràpidament es va convertir en en els del règim de Beijing. com a referent nacional, simplement, viral. I per altra banda, el fet de fer servir Taiwan. p l’expressió «Terror Verd»23 també Davant la falta de regeneració que I tot plegat fa més evident que el se’ls hi va girar en contra, ja que presenta el KMT, el DPP sap res- sistema establert pel Partit Comunis- el govern del KMT va ser el que va pondre plantejant reptes i horitzons ta de la Xina a la República Popular, instituir la Llei Marcial i les Dispo- que afecten de forma directa a la «d’un país/dos sistemes», està sicions Temporals per perseguir la societat taiwanesa, ja sigui des de entrant en crisi, tot projectant al DPP dissidència durant el període del camps com el dels drets LGBTI+, el enfront dels seus adversaris de la «Terror Blanc», que va durar 40 anys, de les llengües ofi cials, o desenvolu- coalició pan-blava com el garant de i durant el qual van desaparèixer pant plans socials extensius, en lloc la democràcia i la llibertat. opositors i van ser executades més d’enrocar-se en un sistema polític de 5.000 persones, segons algunes particular. A més, el DPP també ha El KMT va centrar la campanya fonts.24 demostrat ser responsable en defen- en dues fases, la primera anant sa i seguretat, igual que en matèria contra l’aliança pan-verda i la seva econòmica, fet que ha incrementat la política independentista, enfront de Conclusions transversalitat del seu vot en àmbits les polítiques concretes del go- com l’edat o el nivell socioeconòmic. vern. Veient que això no funcionava EL KMT s’ha vist superat per les van redirigir la campanya per ser circumstàncies, perquè l’escalada de Resumint, a Taiwan ens trobem, l’alternativa al que van anomenar probablement, davant una etapa «Terror Verd», argumentant que, 23 LAM, «Ahead of Taiwan’s presidential election, de transició cap a l’hegemonia d’un GMD accuses DPP of ‘green terror’ and Beijing sota la presidència de Tsai, es van echoes». partit, el DPP, clarament independen- utilitzar les lleis per anar contra tista, recolzada en una generació que 24 SHATTUCK, «Taiwan’s White Terror: Remem- la dissidència al DPP, o que amb el bering the 228 Incident». fi ns fa només vint anys va viure i es 118 | eines 37 | juliol 2020 A Taiwan ens trobem, probablement, davant una etapa de transició cap a l’hegemonia d’un partit, el DPP, clarament independentista, recolzada en una generació que va viure i es va educar sota el govern autoritari del KMT va educar sota el govern autoritari del KMT, en el marc de la Llei Marcial i les Disposicions Temporals; una generació que se suma a les noves generacions que ja no tenen cap vinculació amb una cultura política diferent de la dels seus avis i pares, i que no senten com a propi cap vincle amb la Xina sinó que tenen com a referent nacional, simplement, Taiwan. p juliol 2020 | eines 37 | 119 p Bibliografi a CENTRAL ELECTION COMISSION. «2012 LAM, Oiwan. «Ahead of Taiwan’s presidential Presidential and Vice Presidential Election». election, GMD accuses DPP of ‘green terror’ [en línia]. Taiwan Government. Disponible: and Beijing echoes» [en línia]. A Global Voices, CHU, Yun-Han (et al). Taiwan’s Democracy Challenged: The Chen Shui-bian Years. [en línia]. Boulder, Colorado: Lynne Rienner Publishers, 2016. COPPER, John. F. Taiwan at a Tipping Point: The Democratic Progressive Party’s Return to Power. Lanham, Boulder, Nova York i Londres: Lexington Books. 2016. 120 | eines 37 | juliol 2020 juliol 2020 | eines 37 | 121 fi nestra Ulises Moulines (Caracas, 1946) és En un article publicat al 2018 al diari sobre la taula de la discussió, amb fi ll d’exiliats catalans. Especialit- suís Neue Zürcher Zeitung,1 el fi lòsof un gran desplegament de detalls zat en la lògica i la fi losofi a de la alemany Peter Sloterdijk (1947) es- històrics, el cinisme com a marca de ciència, es va llicenciar en física i criu: «No hi ha res com el llenguatge l’època contemporània. fi losofi a a la Universitat de Bar- per dissimular pensaments de segon celona, i és així mateix doctor en ordre i per enganyar els recipients Sloterdijk deixa ben clar que el fi losofi a per la Universität Munchen [del missatge] fent-los creure en cinisme que caracteritza la nostra [Universitat de Múnic]. És autor de l’aparença d’un consens. [...] El llen- època és molt diferent del cinisme diversos llibres com ara La estruc- guatge és també el mitjà per a una dels grecs antics, paradigmàtica- tura del mundo sensible. Sistemas deformació conscient i deliberada ment representat per Diògenes de fenomenalistas (1973) o Fundamen- dels fets». I acaba l’article amb unes Sínop al segle IV abans de la nostra tos de fi losofía de la ciencia (2008). paraules que resumeixen perfecta- era. Per distingir bé les dues formes El treball de Moulines està guiat ment l’esperit de la nostra època: de cinisme, Sloterdijk fi ns i tot empra pel rigor conceptual, la recerca de «Si hem de caracteritzar amb una dos termes diferents: «kinisme» per fonaments sòlids pel coneixement sola frase l’atmosfera general del a la forma antiga, i «cinisme» per a i el rebuig al relativisme anticientí- segle XXI fi ns ara, [...] aquesta hauria la forma moderna. De fet, el kinis- fi c. En una època on les fake news i de ser: la impostura ha esdevingut me dels antics és diametralment l’estrangulament del llenguatge per l’esperit universal».2 oposat al cinisme actual, i és per benefi ci propi s’ha convertit en el un d’aquests atzars malaurats de pa de cada dia, les seves refl exions Sloterdijk és l’autor d’una monumen- l’evolució del llenguatge que actu- són més necessàries que mai. tal Crítica de la raó cínica, publicada alment emprem el mateix mot per per primera volta el 1983, o sigui ja designar dues actituds que, en el Ulises Moulines fa més de 35 anys, però que segueix fons, són tan diferents. El kinisme, és essent una obra de referència sobre a dir, el cinisme dels grecs, consistia el cinisme. Es tracta d’un text de difí- a ser absolutament sincers tant en la “Cinisme semàntic i poder autoritari“ cil lectura, i confesso que el seu estil manera de viure com en la d’ex- expositiu està a les antípodes del que pressar-se, en criticar radicalment Lliçó inaugural Josep Irla 2019 considero com un bon estil fi losòfi c; allò que consideraven falòrnies dels Celebrada a l’aula magna de la Universitat de Barcelona el 15 de novembre del 2019 però li reconec el mèrit d’haver posat intel·lectuals i polítics de llur temps. Els kínics adoptaven una forma de 1 SLOTERDIJK, «Wo sind die Freunde der vida ascètica, tot desemmascarant Wahrheit?». la hipocresia de les convencions so- 2 Traducció de l’autor. cials. Res a veure amb els cínics del Fotografi a: Fundació Josep Irla Ulises Moulines (Caracas, 1946) és En un article publicat al 2018 al diari sobre la taula de la discussió, amb fi ll d’exiliats catalans. Especialit- suís Neue Zürcher Zeitung,1 el fi lòsof un gran desplegament de detalls zat en la lògica i la fi losofi a de la alemany Peter Sloterdijk (1947) es- històrics, el cinisme com a marca de ciència, es va llicenciar en física i criu: «No hi ha res com el llenguatge l’època contemporània. fi losofi a a la Universitat de Bar- per dissimular pensaments de segon celona, i és així mateix doctor en ordre i per enganyar els recipients Sloterdijk deixa ben clar que el fi losofi a per la Universität Munchen [del missatge] fent-los creure en cinisme que caracteritza la nostra [Universitat de Múnic]. És autor de l’aparença d’un consens. [...] El llen- època és molt diferent del cinisme diversos llibres com ara La estruc- guatge és també el mitjà per a una dels grecs antics, paradigmàtica- tura del mundo sensible. Sistemas deformació conscient i deliberada ment representat per Diògenes de fenomenalistas (1973) o Fundamen- dels fets». I acaba l’article amb unes Sínop al segle IV abans de la nostra tos de fi losofía de la ciencia (2008). paraules que resumeixen perfecta- era. Per distingir bé les dues formes El treball de Moulines està guiat ment l’esperit de la nostra època: de cinisme, Sloterdijk fi ns i tot empra pel rigor conceptual, la recerca de «Si hem de caracteritzar amb una dos termes diferents: «kinisme» per fonaments sòlids pel coneixement sola frase l’atmosfera general del a la forma antiga, i «cinisme» per a i el rebuig al relativisme anticientí- segle XXI fi ns ara, [...] aquesta hauria la forma moderna. De fet, el kinis- fi c. En una època on les fake news i de ser: la impostura ha esdevingut me dels antics és diametralment l’estrangulament del llenguatge per l’esperit universal».2 oposat al cinisme actual, i és per benefi ci propi s’ha convertit en el un d’aquests atzars malaurats de pa de cada dia, les seves refl exions Sloterdijk és l’autor d’una monumen- l’evolució del llenguatge que actu- són més necessàries que mai. tal Crítica de la raó cínica, publicada alment emprem el mateix mot per per primera volta el 1983, o sigui ja designar dues actituds que, en el fa més de 35 anys, però que segueix fons, són tan diferents. El kinisme, és essent una obra de referència sobre a dir, el cinisme dels grecs, consistia el cinisme. Es tracta d’un text de difí- a ser absolutament sincers tant en la cil lectura, i confesso que el seu estil manera de viure com en la d’ex- expositiu està a les antípodes del que pressar-se, en criticar radicalment considero com un bon estil fi losòfi c; allò que consideraven falòrnies dels però li reconec el mèrit d’haver posat intel·lectuals i polítics de llur temps. Els kínics adoptaven una forma de 1 SLOTERDIJK, «Wo sind die Freunde der vida ascètica, tot desemmascarant Wahrheit?». la hipocresia de les convencions so- 2 Traducció de l’autor. cials. Res a veure amb els cínics del juliol 2020 | eines 37 | 123 Els cínics del nostre temps adopten conscientment El cinisme contemporani constata que les impostures i deliberadament una forma de vida que no correspon, que construeix sistemàticament són efi cients, donen en res, a llur discurs, inventant sistemàticament mites i mentides bons resultats, sobretot en l’àmbit polític nostre temps, els quals justament Hi ha moltes classes d’impostures. terminats intel·lectuals del segle XX, quan parlo de «cinisme semàntic». característiques essencials de les tenen una fi nalitat ideològica més es caracteritzen per adoptar cons- Hi ha les impostures de la vida quo- ha estat dissecat implacablement en I allò que vull fer notar és que les impostures semàntiques, allò que enllà del personatge, a saber, la cientment i deliberadament una tidiana, com la del matrimoni que, el llibret d’Alan Sokal (1955) i Jean impostures construïdes mitjançant permet distingir-les de les menti- consolidació i l’expansió de la «Santa forma de vida que no correspon, mitjançant fotografi es manipulades Bricmont (1952), titulat justament la metodologia del cinisme semàntic des normals i corrents. Però abans Rússia», en el segon no hi ha cap en res, a llur discurs, en inventar a l’ordinador, vol fer creure als seus Impostures intellectuelles, un text que estan estretament vinculades amb convé recordar alguns exemples fi nalitat ideològica supra-individual, sistemàticament mites i mentides, amics que han passat les vacan- hauria de ser lectura obligatòria en programes polítics obertament o notoris, que ens serviran com a només el culte descomunal al propi en viure de la manera més confor- ces en un hotel cinc estrelles de totes les facultats d’Humanitats i de encobertament antidemocràtics, que paradigmes per extreure’n les ego. table possible, tot entabanant els Saint-Tropez, quan en realitat les han Ciències Socials.3 volen substituir els estats liberal-de- característiques generals. Conside- qui es deixen entabanar. En resum, passades en una pensió de Badalo- mocràtics per estats autoritaris o raré primer exemples recents per Ara bé, allò que és més inquietant, el kínic de l’Antiguitat interpel·lava na. Hi ha impostures de la vida pro- Finalment hi ha les impostures totalitaris. retrocedir després a l’època de la tant en el cas de Putin com en el de els seus contrincants tot clamant: fessional, com la del qui falsifi ca un polítiques, que són les que realment Primera Guerra Mundial. Trump, però sobretot en el segon, «Tot el que dieu, són falòrnies! I certifi cat acadèmic per obtenir una ens interessen a la xerrada d’avui. I Les impostures político-semànti- és que, si bé a molts dels receptors la manera com us comporteu, és plaça. Hi ha impostures comercials, dins d’aquestes n’hi ha al seu torn ques, són, certament, una forma de Els dos impostors semàntics més de llurs missatges els seria fàcil hipòcrita!». En canvi, el cínic con- com la de l’agent bancari que ensar- de diverses espècies: hi ha, per mentir. I per tant, podria semblar notoris del moment actual són ben constatar la veritable naturalesa de temporani admet tranquil·lament: rona el seu client amb un contracte exemple, les impostures dels agents que elles no tenen res d’especial, i coneguts: Vladimir Putin (1952) i les impostures propagades per l’un o «Tot el que dic són falòrnies, però que l’endeutarà irremissiblement. Hi secrets dobles, o bé les impostures que no val la pena fer-ne un tema Donald Trump (1946), per ordre l’altre, no en volen saber res o bé els tant me fa si us les creieu, allà ha impostures de la vida espiritual, provinents d’eleccions trucades. de discussió: en efecte, des que l’és- alfabètic. Amb les seves mentides deixa tan tranquils. Especialment als vosaltres... I la meva manera de com la de qui va cada diumenge a Ara bé, el tipus d’impostura política ser humà empra el llenguatge, l’em- sistemàtiques, el primer vol consoli- EUA, on la llibertat de premsa i d’in- comportar-me certament és hipò- missa sense creure en Déu. Hi ha que m’interessa discutir aquí, és la pra no sols per comunicar veritats, dar el seu poder quasi-totalitari, tot formació encara és molt més sòlida crita, però si no us n’adoneu, us ho impostures intel·lectuals —i amb basada en un ús cínic del llenguat- sinó també per propagar falsedats. eliminant de passada els opositors, que a Rússia, sembla que una gran mereixeu per estúpids». Tal com elles ens atansem ja al nostre tema ge, de la paraula parlada o escrita. Amb la possible excepció de Sò- qualifi cats d’agents antipatriòtics part de l’electorat de Trump adopta ho planteja Sloterdijk, el cinisme d’avui—, com la del metge pedant I aquest tipus d’impostura política crates (399 aC) o d’Immanuel Kant de les potències occidentals, que una actitud que podríem descriure contemporani és el producte final del Malalt imaginari de Molière, que m’interessa especialment perquè és (1724-1804), tots hem mentit alguna intenten destruir la «Rússia eterna». així: «És possible que el 90% dels de la mala consciència que s’ha s’inventa jocs de mots erudits per molt característic de l’estat espiritu- o altra vegada. Tanmateix, les im- El segon, Trump, en propagar sis- missatges de Trump siguin mentides anat desenvolupant a l’Occident impressionar el seu auditori, o, més al de la nostra època, i perquè s’ha postures semàntiques a les que em temàticament i quotidianament les o exageracions; però això tant me fa. durant els darrers segles, però que recentment, les impostures pseu- anat desenvolupant al llarg del segle refereixo aquí, i que són característi- fake news que ell atribueix als altres L’important és que aquests missat- al final ha esdevingut una mala docientífi ques dels fi lòsofs postmo- XX i del que ha transcorregut del ques de l’evolució política d’Occident —quan n’és ell el campió mundial—, ges, contribueixin a aixafar el Partit consciència tranquil·la, satisfeta de derns que pretenen dominar nocions XXI. És a aquest tipus d’impostura des de fa un segle, tenen un caire intenta gradualment erosionar els Demòcrata, els ecologistes, els intel- si mateixa. Satisfeta de si mateixa de la física o les matemàtiques política, basada en una determinada molt especial, que permet de fer-ne fonaments polítics i institucionals de lectuals, els pobres, els mexicans, les perquè constata que les impostu- per aplicar-les a la fi losofi a o a les manera d’emprar sistemàticament un gènere que mereix una anàlisi la més antiga República democràtica. feministes, els europeus...». Aquesta res que construeix sistemàticament ciències socials, quan en realitat no el llenguatge, allò a què em refereixo a part. Intentaré al fi nal d’aquesta L’única diferència fonamental entre acceptació voluntària i benèvola d’un són eficients, donen bons resultats, saben de què parlen. Per cert, aquest xerrada exposar de manera gene- Putin i Trump és que, mentre les missatge mentider per part dels sobretot en l’àmbit polític. tipus d’impostura, que és típic de de- 3 SOKAL i BRICMONT, Impostures intellectuelles. ral el que, al meu entendre, són les impostures que propaga el primer seus receptors és justament una 124 | eines 37 | juliol 2020 El cinisme contemporani constata que les impostures que construeix sistemàticament són efi cients, donen bons resultats, sobretot en l’àmbit polític quan parlo de «cinisme semàntic». característiques essencials de les tenen una fi nalitat ideològica més I allò que vull fer notar és que les impostures semàntiques, allò que enllà del personatge, a saber, la impostures construïdes mitjançant permet distingir-les de les menti- consolidació i l’expansió de la «Santa la metodologia del cinisme semàntic des normals i corrents. Però abans Rússia», en el segon no hi ha cap estan estretament vinculades amb convé recordar alguns exemples fi nalitat ideològica supra-individual, programes polítics obertament o notoris, que ens serviran com a només el culte descomunal al propi encobertament antidemocràtics, que paradigmes per extreure’n les ego. volen substituir els estats liberal-de- característiques generals. Conside- mocràtics per estats autoritaris o raré primer exemples recents per Ara bé, allò que és més inquietant, totalitaris. retrocedir després a l’època de la tant en el cas de Putin com en el de Primera Guerra Mundial. Trump, però sobretot en el segon, Les impostures político-semànti- és que, si bé a molts dels receptors ques, són, certament, una forma de Els dos impostors semàntics més de llurs missatges els seria fàcil mentir. I per tant, podria semblar notoris del moment actual són ben constatar la veritable naturalesa de que elles no tenen res d’especial, i coneguts: Vladimir Putin (1952) i les impostures propagades per l’un o que no val la pena fer-ne un tema Donald Trump (1946), per ordre l’altre, no en volen saber res o bé els de discussió: en efecte, des que l’és- alfabètic. Amb les seves mentides deixa tan tranquils. Especialment als ser humà empra el llenguatge, l’em- sistemàtiques, el primer vol consoli- EUA, on la llibertat de premsa i d’in- pra no sols per comunicar veritats, dar el seu poder quasi-totalitari, tot formació encara és molt més sòlida sinó també per propagar falsedats. eliminant de passada els opositors, que a Rússia, sembla que una gran Amb la possible excepció de Sò- qualifi cats d’agents antipatriòtics part de l’electorat de Trump adopta crates (399 aC) o d’Immanuel Kant de les potències occidentals, que una actitud que podríem descriure (1724-1804), tots hem mentit alguna intenten destruir la «Rússia eterna». així: «És possible que el 90% dels o altra vegada. Tanmateix, les im- El segon, Trump, en propagar sis- missatges de Trump siguin mentides postures semàntiques a les que em temàticament i quotidianament les o exageracions; però això tant me fa. refereixo aquí, i que són característi- fake news que ell atribueix als altres L’important és que aquests missat- ques de l’evolució política d’Occident —quan n’és ell el campió mundial—, ges, contribueixin a aixafar el Partit des de fa un segle, tenen un caire intenta gradualment erosionar els Demòcrata, els ecologistes, els intel- molt especial, que permet de fer-ne fonaments polítics i institucionals de lectuals, els pobres, els mexicans, les un gènere que mereix una anàlisi la més antiga República democràtica. feministes, els europeus...». Aquesta a part. Intentaré al fi nal d’aquesta L’única diferència fonamental entre acceptació voluntària i benèvola d’un xerrada exposar de manera gene- Putin i Trump és que, mentre les missatge mentider per part dels ral el que, al meu entendre, són les impostures que propaga el primer seus receptors és justament una juliol 2020 | eines 37 | 125 El desenvolupament sistemàtic i a gran escala del cinisme semàntic Lenin, Trotski i altres líders de la revolució té lloc dins del marc de la Revolució Russa d’octubre de 1917, —tots provinents de la mitjana o alta burgesia—, i en especial amb els líders bolxevics ara resulta que no són burgesos, sinó els més proletaris característica essencial i ben inqui- l’ocasió dels incendis per clavar-li —i probablement això va contribuir a d’una impostura d’una malvolença gents soviètics, entre ells Vladimir Heus ací un exemple paradigmàtic etant de l’efecte de les impostures una guitza al seu enemic íntim, el que durés tant de temps al poder. extraordinària, que li va costar ben Lenin (1870-1924) i Leon Trotsky d’impostura semàntica amb fi nalitat semàntiques sobre les poblacions a president brasiler Jair Bolsonaro car a la pobra Maria Antonieta... Però (1879-1940), a part de moltes altres política. El truc consisteix a emprar les quals van dirigides. Retornaré a (1955), mentre que no tenia ganes El cinisme semàntic creador d’im- tots aquests són exemples aïllats, no persones, comunistes o no. Les una paraula ben divulgada en deter- aquest punt al fi nal. d’una bronca amb els governs més postures com les que he exposat, formen part d’una estructura global, impressions del seu viatge a Rússia minats contexts tot donant-li subrep- o menys francòfi ls de l’Àfrica cen- naturalment té arrels històriques d’una sistematització de la semànti- les va publicar Russell poc després tíciament un nou signifi cat apte per a És clar que Putin i Trump simple- tral. Ja abans d’esdevenir president anteriors als exemples considerats ca política, amb una fi nalitat consci- del seu retorn a Anglaterra, sota el un context polític diferent. En el cas ment són els més notables, però en de la República Francesa, durant la fi ns ací. La meva hipòtesi històrica ent i declarada: assolir i conservar el títol de Pràctica i Teoria del Bolxevis- que aquí ens ocupa, el terme «pro- absolut són els únics polítics forja- campanya electoral, Macron s’havia és que el desenvolupament siste- poder polític, no sols per les armes i me.5 En el segon capítol del llibre, letari», que ja existia des de l’època dors d’impostures semàntiques en mostrat un mestre en malabarismes màtic i a gran escala del cinisme les intrigues, sinó també per la força on l’autor analitza com el concepte romana, va ser divulgat per Europa l’actualitat. Al país en el qual resi- polítics-semàntics i contradiccions semàntic té lloc dins del marc de la de la paraula manipuladora de les marxista de «dictadura del proleta- sobretot al llarg del segle XIX per deixo actualment, França, tenim un ben empacades, en proclamar, per Revolució Russa d’octubre de 1917, masses. Si no m’equivoco, el primer riat» va ser adoptat pels bolxevics, designar els obrers de tallers i fàbri- altre exemple, si bé menys notori, exemple, que el seu moviment polític i en especial amb els líders bolxe- exemple històric de propagació sis- hi llegim el següent: ques que treballaven 14 o 16 hores d’impostor semàntic en la persona era alhora de dretes i d’esquerres, i vics. Naturalment, hi ha exemples temàtica, i a gran escala, de formes al dia per cobrar un salari miserable d’Emmanuel Macron (1977). Una que, per cada decisió política o eco- històrics puntuals molt anteriors de de cinisme semàntic el trobem en «Quan un comunista rus empre el que amb prou feines els permetia de les darreres impostures se la va nòmica en una direcció, en prendria cinisme semàntic: quan els inquisi- el desenvolupament lingüístic propi terme ‘dictadura’, l’empra literal- menjar i vestir-se, i que procrea- permetre Macron l’agost del 2019 en même temps una altra en la direc- dors catòlics torturaven i cremaven dels bolxevics a partir de 1917. ment, però quan parla del proletariat, ven molts fi lls perquè ajudessin la amb motiu de la reunió del G7 a ció contrària. Tot escoltant aquests els heretges, tot dient-los que ho empra aquesta paraula en un sentit família, és a dir, justament tenien Biarritz, quan va declarar, aparent- missatges de Macron no vaig poder feien per salvar llurs ànimes de l’in- Un dels primers autors, potser el fi gurat. Es refereix a la part del pro- una gran prole. Naturalment que ni a ment molt inquiet, que els incendis evitar recordar la meva experiència a fern, podem interpretar-ho com una primer de tots, en haver comprès letariat ‘amb consciència de classe’, Karl Marx (1818-1883) ni a Friedrich a l’Amazones eren els més terribles Mèxic, un altre país on he residit llarg forma arcaica de cinisme semàntic; molt aviat aquest tret característic com se sol dir, o sigui, de fet, al Partit Engels, (1820-1895) els màxims te- de la història de la Humanitat, quan temps, quan el President d’alesho- quan el rei francès Lluís XIV (1638- del bolxevisme, i per extensió de Comunista. Inclou a persones que òrics del proletariat al segle XIX, mai sabia probablement que els incendis res, Luís Echeverría (1922), va decla- 1715) proclamava que l’Estat era ell tot el desenvolupament posterior no són proletàries en absolut —tals se’ls hauria ocorregut qualifi car-se quinze anys abans a la mateixa regió rar una veritable perla semàntica: i ningú més, podríem qualifi car-ho del comunisme soviètic, va ser com Lenin— però que professen les a si mateixos de «proletaris» —eren havien estat encara pitjors, i sobretot «Nosotros no somos ni de derechas, ni d’una impostura sobre el signifi cat Bertrand Russell (1872-1970). Al opinions correctes, i per altra banda prou conscients de llur propi perfi l sabia sense cap mena de dubte que, de izquierdas, sino todo lo contrario». veritable del mot «Estat»; quan els 1920, tot just tres anys després de exclou els assalariats que no profes- 100% burgès. Però, amb la Revolució simultàniament als incendis actuals Per cert que el partit al qual per- jacobins de la Revolució Francesa la Revolució d’Octubre, Russell fou sen les opinions correctes, i els quals d’Octubre la semàntica del mot «pro- a l’Amazones, els de l’Àfrica central tanyia Echeverría, que va governar van divulgar el rumor que Maria An- convidat pel govern soviètic junta- el comunista rus qualifi ca de lacais letari» canvia radicalment: Lenin, han estat dues o tres vegades pitjors, Mèxic durant 60 anys, el famós PRI, tonieta (1755-1793) era una perversa ment amb una delegació del Labour de la burgesia».6 Trotski i altres líders de la revolució en extensió i en intensitat.4 Però, representa ja per la seva denomi- sexual que abusava del seu propi [Partit Laborista britànic], a visitar —tots provinents de la mitjana o alta naturalment Macron volia aprofi tar nació auto-contradictòria, Partido fi ll —rumor sense cap fonament i el país. Va estar un parell de mesos burgesia—, ara resulta que no són Revolucionario Institucional (PRI), un que va ser ben desmentit després de viatjant per Rússia i va tenir l’ocasió 5 RUSSELL, The Practice and Theory of Bolshevism. burgesos, sinó els més proletaris de 4 GIESBERT, «Macron, roi des ‘fake news’». paradigma d’impostura semàntica la Revolució—, ho podem qualifi car d’entrevistar-se amb alguns diri- 6 Ibidem. Traducció de l’autor. tots els proletaris, malgrat no haver 126 | eines 37 | juliol 2020 Lenin, Trotski i altres líders de la revolució —tots provinents de la mitjana o alta burgesia—, ara resulta que no són burgesos, sinó els més proletaris d’una impostura d’una malvolença gents soviètics, entre ells Vladimir Heus ací un exemple paradigmàtic extraordinària, que li va costar ben Lenin (1870-1924) i Leon Trotsky d’impostura semàntica amb fi nalitat car a la pobra Maria Antonieta... Però (1879-1940), a part de moltes altres política. El truc consisteix a emprar tots aquests són exemples aïllats, no persones, comunistes o no. Les una paraula ben divulgada en deter- formen part d’una estructura global, impressions del seu viatge a Rússia minats contexts tot donant-li subrep- d’una sistematització de la semànti- les va publicar Russell poc després tíciament un nou signifi cat apte per a ca política, amb una fi nalitat consci- del seu retorn a Anglaterra, sota el un context polític diferent. En el cas ent i declarada: assolir i conservar el títol de Pràctica i Teoria del Bolxevis- que aquí ens ocupa, el terme «pro- poder polític, no sols per les armes i me.5 En el segon capítol del llibre, letari», que ja existia des de l’època les intrigues, sinó també per la força on l’autor analitza com el concepte romana, va ser divulgat per Europa de la paraula manipuladora de les marxista de «dictadura del proleta- sobretot al llarg del segle XIX per masses. Si no m’equivoco, el primer riat» va ser adoptat pels bolxevics, designar els obrers de tallers i fàbri- exemple històric de propagació sis- hi llegim el següent: ques que treballaven 14 o 16 hores temàtica, i a gran escala, de formes al dia per cobrar un salari miserable de cinisme semàntic el trobem en «Quan un comunista rus empre el que amb prou feines els permetia el desenvolupament lingüístic propi terme ‘dictadura’, l’empra literal- menjar i vestir-se, i que procrea- dels bolxevics a partir de 1917. ment, però quan parla del proletariat, ven molts fi lls perquè ajudessin la empra aquesta paraula en un sentit família, és a dir, justament tenien Un dels primers autors, potser el fi gurat. Es refereix a la part del pro- una gran prole. Naturalment que ni a primer de tots, en haver comprès letariat ‘amb consciència de classe’, Karl Marx (1818-1883) ni a Friedrich molt aviat aquest tret característic com se sol dir, o sigui, de fet, al Partit Engels, (1820-1895) els màxims te- del bolxevisme, i per extensió de Comunista. Inclou a persones que òrics del proletariat al segle XIX, mai tot el desenvolupament posterior no són proletàries en absolut —tals se’ls hauria ocorregut qualifi car-se del comunisme soviètic, va ser com Lenin— però que professen les a si mateixos de «proletaris» —eren Bertrand Russell (1872-1970). Al opinions correctes, i per altra banda prou conscients de llur propi perfi l 1920, tot just tres anys després de exclou els assalariats que no profes- 100% burgès. Però, amb la Revolució la Revolució d’Octubre, Russell fou sen les opinions correctes, i els quals d’Octubre la semàntica del mot «pro- convidat pel govern soviètic junta- el comunista rus qualifi ca de lacais letari» canvia radicalment: Lenin, ment amb una delegació del Labour de la burgesia».6 Trotski i altres líders de la revolució [Partit Laborista britànic], a visitar —tots provinents de la mitjana o alta el país. Va estar un parell de mesos burgesia—, ara resulta que no són viatjant per Rússia i va tenir l’ocasió 5 RUSSELL, The Practice and Theory of Bolshevism. burgesos, sinó els més proletaris de d’entrevistar-se amb alguns diri- 6 Ibidem. Traducció de l’autor. tots els proletaris, malgrat no haver juliol 2020 | eines 37 | 127 Les enciclopèdies soviètiques es reeditaven contínuament No hauríem d’oblidar que els crims físics per a posar-les a to amb els darrers capricis de Stalin de l’estalinisme estaven vinculats a un sistema molt sofi sticat de manipulació del llenguatge passat mai gana i anar vestits de també Gabriele d’Annunzio (1863- «Si dius una petita mentida, ningú et tractors que es passejaven per les dentals prestigiosos, des de Bertolt limitaré a subratllar breument els manera molt elegant, especialment 1938) i Benito Mussolini (1883-1945) creurà; si t’inventes una gran bola, planes d’Ucraïna o de Bielorússia, les Brecht (1898-1956) fi ns a Jean-Paul aspectes més pertinents pel nostre Lenin i Trotski. El mot «proletari» ja foren intel·lectuals armats, el mateix tothom et creurà».7 mateixes planes on en els mateixos Sartre (1905-1980), tot passant per tema. Recordem que la història de no designa aleshores els membres que Alfred Rosenberg (1883-1946) i moments es morien literalment Pablo Neruda (1904-1973) i Louis La rebel·lió dels animals és la història més pobres de la societat, que pas- Joseph Goebbels (1897-1945), o més Al segle XX, l’expressió màxima d’un de fam milions de persones; o els Aragon (1897-1982); en podríem de la revolució que emprenen els sen gana i van mal vestits, sinó els tard Fidel Castro (1926-2016) i el Che sistema extensiu i sofi sticat de cinis- atacs virulents contra el nazisme dir una colla de «tontos útils» com animals d’una granja —porcs, gos- «bons de la pel·lícula», els que estan Guevara (1928-1967), o també Ho Chi me semàntic, ben acompanyat del just un parell de mesos abans que els hauria qualifi cat cínicament el sos, cavalls, vaques...— per treure’s del costat bo de la Història. En altres Minh (1890-1969) i Pol Pot (1925- hard power ja esmentat, el trobem a Vyacheslav Molotov (1890-1986) i mateix Lenin. de sobre el granger que els explota, i paraules, un qualifi catiu que al segle 1998), com tants altres intel·lectuals la URSS entre els anys 1930 i 1950 Joachim von Ribbentrop (1893-1946) fundar un règim democràtic «anima- XIX era purament descriptiu, es con- que han volgut canviar radicalment —el sistema que se sol denominar signessin el Pacte de No-Agressió i Ara bé, l’autor qui, al segle XX, va lista». Els líders d’aquesta revolució verteix en la boca dels bolxevics en el món mitjançant ideologemes més «estalinisme». Comparat amb aquest Stalin en persona alabés el Führer; o comprendre de la manera més per- són els porcs, i els dos lemes bàsics un qualifi catiu laudatori. Heus ací el o menys abstrusos i tot emprant una sistema immens d’impostures se- la introducció, després de 1945, de la tinent la naturalesa intrínseca de les de la nova societat «animalista» primer gran exemple històric d’una gran violència. Tots ells van seguir màntiques, els primers passos dels denominació «democràcia popular» impostures semàntiques i llur gran que instauren són: All animals are impostura semàntica de caràcter l’exemple bolxevic i van comprendre bolxevics ens donen la impressió per als règims imposats a punta signifi cació per consolidar règims equal [Tots els animals són iguals] i sistemàtic per consolidar una deter- la importància de la manipulació de de tímids intents de col·legials. Per de tanc als països d’Europa Central antidemocràtics, no va ser ni un fi lò- Four legs are good, two legs are bad minada forma de règim polític. la paraula a gran escala en la soci- copsar la diferència, n’hi ha prou a i Oriental, règims que podien ser sof, ni un sociòleg, ni un historiador. [Quatre potes és bo, dues potes és etat de masses per assolir l’objectiu recordar les enciclopèdies sovièti- qualsevol cosa, excepte democràtics Va ser un periodista i novel·lista: Ge- dolent]. Al principi, tots els animals Per ser justos, en el moment en què últim: enderrocar la democràcia i les ques es reeditaven contínuament o populars o.... ad nauseam. orge Orwell (1903-1950). Ningú com de la granja estan entusiasmats amb esclata la Revolució d’Octubre, ja institucions liberals a fi de substi- per a posar-les a to amb els darrers ell ha copsat de manera tan profunda llur revolució, però a poc a poc els feia temps que Lenin i Trotski havien tuir-les per un règim autoritari. Sens capricis de Stalin; o les fotografi es Quan es parla dels crims de l’estali- la funció de les impostures semàn- porcs van assolint un poder cada deixat de ser burgesos en el sentit dubte, per aconseguir aquest objec- de la premsa que constantment eren nisme, se solen esmentar coses com tiques en política. Això és, de fet, el vegada més opressor envers els social-cultural de la paraula. Natural- tiu, en un primer moment s’ha de retocades per eliminar les imatges la fam deliberada i generalitzada, tema central de les seves dues novel- altres animals, comencen a caminar ment que tampoc s’havien transfor- fer un ús sistemàtic del hard power: de dirigents comunistes que, després les massacres, els camps de con- les més importants: Animal Farm a dues potes com els humans, i els mat en proletaris, per més que ho són molt útils els afusellaments en d’haver estat fi dels camarades, havi- centració, les tortures; i sens dubte [La rebel·lió dels animals] i 1984. No dos lemes originaris es transformen pretenguessin. Allò que havien esde- massa, les presons i els camps de en caigut en desgràcia; o les pintures es tracta de crims horribles. Però no és aquest el lloc per emprendre una en: All animals are equal but some vingut era el ser representants d’una concentració, les tortures físiques i de forts i sans conductors d’enormes hauríem d’oblidar que aquests crims discussió detallada d’aquestes dues animals are more equal than others nova classe social que resultaria ben psíquiques. Però, a la llarga, per con- físics estaven ben vinculats a un obres —cosa que he fet en assaigs [Tots els animals són iguals, però al- característica de la nostra època: la solidar el nou règim, tant o més efi - sistema molt sofi sticat de manipula- precedents—,8 i a més suposo que guns són més iguals que els altres], i 7 Això m’ho va explicar fa temps el meu pare, Linus que podríem descriure com la dels caç que les mesures del hard power Moulines, qui va haver de viure uns quants anys ció del llenguatge —el sistema més tots vosaltres les coneixeu bé. Em Four legs are good, two legs are better intel·lectuals armats —un grup social ho és la manipulació massiva del sota el règim nazi. No recordo d’on ho va treure ell, i impressionant de la història de la [Quatre potes és bo, dues potes és com que ja és mort, ja no li ho puc preguntar. En tot que hauria de fer estralls al llarg del llenguatge, les impostures semàn- cas, si non è vero, è ben trovato, ja que la frase citada Humanitat... fi ns ara. Una trampa se- millor]. En el primer cas, la impostu- segle XX, tant a dretes com a es- tiques, i com més grolleres, millor. refl ecteix perfectament la metodologia goebbelsiana, màntica en la qual van caure, durant 8 MOULINES, «Orwell: de la Guerra Civil Española ra semàntica consisteix a operar un i la de tots els altres cínics semàntics dels segles a 1984». querres. No sols Lenin i Trotski, sinó S’atribueix a Goebbels la sentència: XX i XXI. dècades, molts intel·lectuals occi- MOULINES, «1984, de George Orwell». canvi lingüístic que literalment no té 128 | eines 37 | juliol 2020 No hauríem d’oblidar que els crims físics de l’estalinisme estaven vinculats a un sistema molt sofi sticat de manipulació del llenguatge tractors que es passejaven per les dentals prestigiosos, des de Bertolt limitaré a subratllar breument els planes d’Ucraïna o de Bielorússia, les Brecht (1898-1956) fi ns a Jean-Paul aspectes més pertinents pel nostre mateixes planes on en els mateixos Sartre (1905-1980), tot passant per tema. Recordem que la història de moments es morien literalment Pablo Neruda (1904-1973) i Louis La rebel·lió dels animals és la història de fam milions de persones; o els Aragon (1897-1982); en podríem de la revolució que emprenen els atacs virulents contra el nazisme dir una colla de «tontos útils» com animals d’una granja —porcs, gos- just un parell de mesos abans que els hauria qualifi cat cínicament el sos, cavalls, vaques...— per treure’s Vyacheslav Molotov (1890-1986) i mateix Lenin. de sobre el granger que els explota, i Joachim von Ribbentrop (1893-1946) fundar un règim democràtic «anima- signessin el Pacte de No-Agressió i Ara bé, l’autor qui, al segle XX, va lista». Els líders d’aquesta revolució Stalin en persona alabés el Führer; o comprendre de la manera més per- són els porcs, i els dos lemes bàsics la introducció, després de 1945, de la tinent la naturalesa intrínseca de les de la nova societat «animalista» denominació «democràcia popular» impostures semàntiques i llur gran que instauren són: All animals are per als règims imposats a punta signifi cació per consolidar règims equal [Tots els animals són iguals] i de tanc als països d’Europa Central antidemocràtics, no va ser ni un fi lò- Four legs are good, two legs are bad i Oriental, règims que podien ser sof, ni un sociòleg, ni un historiador. [Quatre potes és bo, dues potes és qualsevol cosa, excepte democràtics Va ser un periodista i novel·lista: Ge- dolent]. Al principi, tots els animals o populars o.... ad nauseam. orge Orwell (1903-1950). Ningú com de la granja estan entusiasmats amb ell ha copsat de manera tan profunda llur revolució, però a poc a poc els Quan es parla dels crims de l’estali- la funció de les impostures semàn- porcs van assolint un poder cada nisme, se solen esmentar coses com tiques en política. Això és, de fet, el vegada més opressor envers els la fam deliberada i generalitzada, tema central de les seves dues novel- altres animals, comencen a caminar les massacres, els camps de con- les més importants: Animal Farm a dues potes com els humans, i els centració, les tortures; i sens dubte [La rebel·lió dels animals] i 1984. No dos lemes originaris es transformen es tracta de crims horribles. Però no és aquest el lloc per emprendre una en: All animals are equal but some hauríem d’oblidar que aquests crims discussió detallada d’aquestes dues animals are more equal than others físics estaven ben vinculats a un obres —cosa que he fet en assaigs [Tots els animals són iguals, però al- sistema molt sofi sticat de manipula- precedents—,8 i a més suposo que guns són més iguals que els altres], i ció del llenguatge —el sistema més tots vosaltres les coneixeu bé. Em Four legs are good, two legs are better impressionant de la història de la [Quatre potes és bo, dues potes és Humanitat... fi ns ara. Una trampa se- millor]. En el primer cas, la impostu- màntica en la qual van caure, durant 8 MOULINES, «Orwell: de la Guerra Civil Española ra semàntica consisteix a operar un a 1984». dècades, molts intel·lectuals occi- MOULINES, «1984, de George Orwell». canvi lingüístic que literalment no té juliol 2020 | eines 37 | 129 A la distòpia orwelliana 1984, el tema de la manipulació lingüística El tret més inquietant de les impostures semàntiques és que són acceptades amb fi nalitat política és molt més estès que a La rebel·lió dels animals de bona voluntat per una gran part dels receptors als quals van dirigides, fi ns i tot quan podrien adonar-se fàcilment que se’ls està donant gat per llebre cap sentit —és una falta de gramà- bàsics de la nova societat totalitària torturat. Winston aprofi ta l’ocasió la següent caracterització de les Estan destinades a atribuir als con- tica dir que un ésser és «més igual» són: «La llibertat és esclavitud»; «La per indagar quina és la veritat en el impostures polítiques-semàntiques trincants justament aquells delictes que un altre—, mentre que en el guerra és pau», i «La ignorància és sistema de l’Ingsoc, i O’Brien li dona emprades per tal tipus de règims: que les pròpies impostures encobrei- segon cas consisteix a substituir una poder».9 D’aquests tres lemes, els un aclariment lapidari: «Allò que el xen. paraula bad per una altra better, que dos primers són autocontradiccions Partit considera que és la veritat, Consisteixen en manipulacions refi - és fonèticament molt pròxima però fl agrants —són contradiccions «di- és la veritat».10 I unes pàgines més nades del llenguatge, tot canviant el I el tret potser més inquietant de les diametralment oposada des del punt alèctiques», podríem dir—, mentre endavant, quan Winston li pregunta sentit originari de les paraules sense impostures semàntiques, és que són de vista semàntic, i tot això amb la que el tercer lema representa una a O’Brien si el Big Brother existeix de que ens n’adonem plenament. acceptades de bona voluntat per una fi nalitat de consolidar el poder d’una cínica inversió del principi que ha la mateixa manera que existeix ell gran part dels receptors als quals minoria d’animals sobre els altres. Al guiat la modernitat occidental des de mateix, Winston, O’Brien li replica: Són sistemàtiques, és a dir, formen van dirigides, fi ns i tot quan aquests fi nal, la majoria d’animals de la gran- fa quatre segles, «El coneixement és «Tu no existeixes». Aquests dos part d’un sistema conceptualment podrien adonar-se fàcilment que ja s’adonen que se’ls ha pres el pèl i poder», transformat ara en «La igno- «aclariments» d’O’Brien, sintetitzen coherent en si mateix, si bé comple- se’ls està donant gat per llebre. que no hi ha cap diferència essencial rància és poder». Una i altra vegada de manera insuperable l’univers tament allunyat de la realitat. entre els porcs i els homes... però ja trobem al llarg del llibre exemples semàntic sobre el qual està muntada Són massives, en el sentit que van Haig de reconèixer que la meto- és massa tard. d’aquesta mena de «dialèctica». En la societat de 1984. dirigides a grans masses de perso- dologia semàntica dels impostors donaré un exemple addicional: el ter- nes. contemporanis —Vladimir Putin, A la distòpia orwelliana 1984, el tema me duckspeak [parlar com un ànec] Resumim: si les formes de manipu- Donald Trump, Boris Johnson, de la manipulació lingüística amb fi - representa un vituperi aplicat als lació semàntica emprades pels pri- Tenen sovint un caràcter interna- Emmanuel Macron i tants d’altres nalitat política és molt més estès que enemics del Partit, però és laudatori mers bolxevics i llurs èmuls contem- ment contradictori, és a dir, afi rmen dirigents polítics de l’actualitat— es a La rebel·lió dels animals; de fet, po- aplicat als oradors de l’Ingsoc, quan poranis feixistes poden semblar un d’una manera més o menys sorne- troba «molt» lluny de la metodologia dríem dir que és la temàtica central fan un llarg discurs sense to ni so, en joc d’infants en comparació amb les guera una proposició «A» i el seu semàntica de 1984, «bastant» lluny que recorre l’obra des del comença- el qual es repeteixen a gran velocitat tècniques posteriors de l’estalinisme, contrari «no-A», un procediment de la de l’estalinisme, i encara «una ment fi ns a la fi . Al llarg de tot el text, les mateixes frases a la major glòria aquestes últimes representen, al seu mo lt útil perquè és ben sabut per la mica» distanciada de la dels primers no hi ha pràcticament cap capítol on del Big Brother. torn, un joc d’infants comparades lògica elemental que d’una contra- bolxevics i llurs èmuls feixistes – en- no aparegui un nou truc lingüístic amb les de 1984. Quins són els trets dicció de la forma «A i no-A» es pot cara... Però res exclou que, pas a pas, inventat per l’Ingsoc, el partit únic i Cap al fi nal de la novel·la, després més característics d’aquest tipus de deduir qualsevol cosa. es vagin atansant al sistema de 1984, monstruosament totalitari de 1984, que el protagonista Winston Smith semàntica emprada pels règims an- potser sense necessitat d’emprar per rentar els cervells a les masses i ha estat torturat físicament i psí- tidemocràtics? Totes aquestes situa- Llur fi nalitat és substituir, a curt o la mateixa violència física, però sí fer-les creure que dos i dos són cinc. quicament per O’Brien, l’intel·lectu- cions semblen tenir un denominador a mitjà termini, un sistema políti- amb els mateixos resultats fi nals. Tot L’exposició orwelliana de la nova al-botxí, aquest darrer li permet que comú. De manera temptativa, i sense cosocial democràtic i liberal per un dependrà de nosaltres, els ciutadans semàntica comença ja des de les faci algunes preguntes sense ser la pretensió d’exhaustivitat, proposo sistema autoritari o totalitari, en el democràtics. p primeres pàgines de la novel·la, quan qual una petita minoria decideix per ens assabentem que els tres lemes 9 ORWELL, Nineteen Eighty Four. 10 Ibídem. tothom. 130 | eines 37 | juliol 2020 El tret més inquietant de les impostures semàntiques és que són acceptades de bona voluntat per una gran part dels receptors als quals van dirigides, fi ns i tot quan podrien adonar-se fàcilment que se’ls està donant gat per llebre la següent caracterització de les Estan destinades a atribuir als con- impostures polítiques-semàntiques trincants justament aquells delictes emprades per tal tipus de règims: que les pròpies impostures encobrei- xen. Consisteixen en manipulacions refi - nades del llenguatge, tot canviant el I el tret potser més inquietant de les sentit originari de les paraules sense impostures semàntiques, és que són que ens n’adonem plenament. acceptades de bona voluntat per una gran part dels receptors als quals Són sistemàtiques, és a dir, formen van dirigides, fi ns i tot quan aquests part d’un sistema conceptualment podrien adonar-se fàcilment que coherent en si mateix, si bé comple- se’ls està donant gat per llebre. tament allunyat de la realitat. Són massives, en el sentit que van Haig de reconèixer que la meto- dirigides a grans masses de perso- dologia semàntica dels impostors nes. contemporanis —Vladimir Putin, Donald Trump, Boris Johnson, Tenen sovint un caràcter interna- Emmanuel Macron i tants d’altres ment contradictori, és a dir, afi rmen dirigents polítics de l’actualitat— es d’una manera més o menys sorne- troba «molt» lluny de la metodologia guera una proposició «A» i el seu semàntica de 1984, «bastant» lluny contrari «no-A», un procediment de la de l’estalinisme, i encara «una mo lt útil perquè és ben sabut per la mica» distanciada de la dels primers lògica elemental que d’una contra- bolxevics i llurs èmuls feixistes – en- dicció de la forma «A i no-A» es pot cara... Però res exclou que, pas a pas, deduir qualsevol cosa. es vagin atansant al sistema de 1984, potser sense necessitat d’emprar Llur fi nalitat és substituir, a curt o la mateixa violència física, però sí a mitjà termini, un sistema políti- amb els mateixos resultats fi nals. Tot cosocial democràtic i liberal per un dependrà de nosaltres, els ciutadans sistema autoritari o totalitari, en el democràtics. p qual una petita minoria decideix per tothom. juliol 2020 | eines 37 | 131 p Bibliografi a GIESBERT, Franz Olivier. «Macron, roi des ‘fake news’». A Le Point, 29 d’agost de 2019. MOULINES, Ulisses, «Orwell: de la Guerra Civil Española a 1984». A Vuelta (Mèxic), núm. 50, pàg. 18-22, 1981. MOULINES, Ulisses, «1984, de George Orwell». A Eines, núm. 21, pàg. 134-135, 2014. ORWELL, George. Nineteen Eighty Four. Londres: Penguin, 1980. RUSSELL, Bertrand, The Practice and Theory of Bolshevism, Londres: Allen & Unwin 1920. SLOTERDIJK, Peter. «Wo sind die Freunde der Wahrheit?». A Neue Zürcher Zeitung, del 29 de desembre, 2018. SOKAL Alan; BRICMONT, Jean. Impostures intellectuelles. París: Odile Jacob, 1997. 132 | eines 37 | juliol 2020 juliol 2020 | eines 37 | 133 clàssic «Sobre l’avortament» «Tenim coses més importants de Amb aquest discurs, em vull adreçar què parlar que dels problemes de a aquelles dones, i n’hi ha forces les dones». Aquesta és la resposta aquí, que han tingut els nassos de que Shulamith Firestone va rebre presentar-se en aquesta manifesta- per part de William F. Pepper, quan ció. N’hi ha moltes més que no han pretenia intervenir en una Confe- pogut. Moltes tenen por de prendre rència Nacional de la Nova Política a posició sobre un tema tan impor- Chicago el 1967. Els drets de les do- tant com la seva autodeterminació. nes no es consideraven, doncs, una Moltes senten pànic, fi ns i tot, de prioritat. Firestone va ser una de les manifestar el seu suport cap a un Shulamith Firestone impulsores de la segona onada del home que ha fet més que simple- Activista feminista moviment feminista als EUA, una ment donar-los suport, un home que (1945-2012) de les teòriques més importants ha assumit els riscs que haurien del feminisme radical, i una pione- d’haver assumit elles. ra en assenyalar el potencial dels avenços tecnològics com a eines Perquè Bill Baird s’enfronta ara a d’alliberament envers la societat l’absurda pena de deu anys de presó, patriarcal. Firestone va combinar una pena que realment hauríem aquest prolífi c treball teòric amb d’afrontar nosaltres, les dones, si és una intensa feina com a activista que algú ho ha de fer.1 feminista, organitzant grups i pro- testes, i alhora escrivint diversos Però, no he vingut a criticar les altres llibres, dels quals el més conegut i dones. Perquè he de confessar, que infl uent és The Dialectic of Sex. fi ns i tot després de mesos treba- llant per l’alliberament de les dones, titubejo per la por de sortir oberta- ment a defensar l’avortament lliure. Davant de centenars de persones? 1 Bill Baird (1930), és un activista nord-americà pioner dels drets reproductius, el control de natalitat i l’avortament. 134 | eines 37 | juliol 2020 Potser perquè m’esmentin? Déu un confi nament solitari durant vint Amb tota la bona fe i confi ança, meu, què en pensaria el meu pare? anys, no s’atreviria ni tan sols a tenir ella s’acostarà primer al seu home. Siguem sinceres. La dona està pensaments impropis ni a qüestionar Li impactarà el que probablement cagada de por. I en té bons motius! el seu lloc en aquesta societat. Atès escoltarà, i moltes ho senten: la Se li ha dit un milió de vegades que que ha interioritzat els seus valors, negació absoluta, quelcom per l’estil deixi de parlar i calli. A un nivell ha acceptat, i en molts casos ha es- de «Dimonis, no! No és meu». Si superior, quan expressa la seva devingut, la baixa estimació del seu és afortunada, o de classe alta, ell preocupació per les relacions perso- valor humà. Però, malgrat tot això, la assumirà alguna responsabilitat: és nals, se li diu de forma altiva que és necessitat d’un avortament sovint la a dir, l’enviarà a un metge il·legal, massa subjectiva, massa capfi cada fa començar a pensar. I no ens enga- potser l’ajudarà a reunir uns calés, si en els seus problemes. Si s’atreveix nyem, que no és una tieta llunyana no en té. A vegades, fi ns i tot es casa- a expressar el seu Jo, la qualifi quen qui ha hagut d’afrontar aquest pro- rà amb ella, cas en el qual mai no d’egoista i poc femenina. Si s’atre- blema. Som nosaltres mateixes. I si deixarà d’escoltar els retrets. I si mai veix a tenir el seu parer, la titllen de per ventura, alguna de les dones aquí no els escolta explícitament, haurà rondinaire i opiniosa. Li han dit que a la manifestació ho ha evitat, podeu d’estar-li doblement agraïda, refor- es quedi a casa, on li correspon i considerar-vos afortunades o podeu çant la seva posició ja dependent. que no s’immisceixi en assumptes beneir la píndola. Perquè sabeu tan importants, que «ens deixi conduir bé com jo que sou l’excepció i no la I si ja està casada, i sorprenentment a nosaltres». Bé doncs, com pot regla. Penseu en les vostres ami- la majoria de dones en aquesta sorprendre’ns que aquesta dona gues. Aposto que les que han patit el posició ho estan, la seva sort no serà hagi triat quedar-se a casa avui? problema són més nombroses que gaire millor. A ella li quedarà tota la Oprimida, suprimida, deprimida i re- les que no. responsabilitat de la criança d’un primida tota la seva vida, no podem fi ll no desitjat, però rebel·lar-s’hi és esperar trobar-la ara defensant-se Així doncs, tenim una dona jove da- afrontar un perill personal greu, l’ex- davant d’aquella enorme estructura vant d’un embaràs no desitjat; si no torsió fi nancera, accions il·legítimes, de poder patriarcal que sempre l’ha actua ràpidament, sap que res més acusacions, i els sentiments de culpa abatut, una autoritat portentosa que que un miraculós avortament natural resultants. coneix prou bé. no podrà salvar-la de la terrorífi ca perspectiva de vint anys de criar En tots aquests casos, la dona tro- Com podem esperar ara que estigui una criatura, sense preparació, i que barà que fi ns i tot si l’home l’ajuda, aquí quan aquesta intimidació de tota necessàriament, en aquesta socie- ell l’estarà ajudant amb el problema la vida té un arrelament tan profund tat, carregarà totalment a les seves d’ELLA, no pas LLUR problema, ja que, fi ns i tot, si la tanquessis en espatlles. que al fi nal és ella qui ha d’assu- juliol 2020 | eines 37 | 135 mir els riscos i pagar el preu per la pel bé comú de la societat. Volem una mes fariseus, que ja no ens domi- relació que té amb la seva sang. I societat que existeixi tant pel nostre naran més. Ja no ens sotmetrem els mateixos homes l’exclouen del bé com pel vostre. No som només més a les vostres defi nicions del procés legislatiu que decideix el seu lubricant entre homes, vincles entre que hauríem o no hauríem de ser destí! Penseu-hi! Quantes dones us generacions, no som només les mares o fer per a fer-nos verdaderament representen als òrgans legislatius dels fi lls i les seves futures mullers. femenines als vostres ulls. Llevat d’aquest país? Les poques que hi ha Estem cansades de ser peons en un que prenguem part en la creació no són escollides com a dones, sinó joc de poder patriarcal. Cansades de de les lleis que regeixen el nostre com a mullers, esposes d’aquest o ser comprades i venudes, bescanvia- destí, ens negarem a seguir aquests aquell home, o per la seva política des, i utilitzades per vendre els vostres dictats i aquestes lleis. reaccionària. És una gran convenció desodorants i laques. de gossos que decideixen el destí Al fi nal de l’entrevista amb en Bill a dels gats. I ara ve el projecte de llei En defi nitiva, estem cansades de pa- la ràdio WBAI, hi va haver una nota Blumenthal, proveint la legislació gar pels pecats dels homes. Perquè de melangia. Venia a dir que, qui patriarcal de forats legals. I doncs! sovint em pregunto si és que hem sap, potser algun dia les dones s’en- Els mateixos gossos han decidit que superat l’Antic Testament en què, si fadaran de veritat. Vaig rumiar-ho. a alguns gats se’ls ha de permetre un home prenia una noia al camp, Perquè algunes de nosaltres, encara trencar les seves normes. Bé, gràci- se’n podia lliurar fàcilment pagant al molt poques, sí que ens estem es. Però, senyors, estem cansades de seu pare el seu valor destruït. enfadant. I ens estem enfadant ara. mostrar-vos tot aquest agraïment. Espero que en Bill no hagi d’espe- Ningú no li va preguntar mai a «ella» rar la seva Utopia tant com creu. Estem cansades d’haver d’estar què en pensava. Ella no era res més Espero que sigui molt aviat quan agraïdes, com els servents de casa que ramat fet malbé, i fi ns i tot ara, ens hi acostarem, en massa, fortes, bona s’alegren almenys de no ser més de 2.000 anys més tard, no és organitzades, conscients, i li direm: jornalers al camp collint cotó. Qui els més que una propietat, una merca- T’agraïm sincerament, Bill Baird, el va donar als legisladors el dret de fer- deria per a l’ús de l’home. Fins i tot teu gran sacrifi ci. Tu i la gent com nos sentir agraïdes? Aquests cossos aquell nen no desitjat que du a dins, tu ens heu ajudat immensament en ens pertanyen a nosaltres. No hem de aquella vida poc desenvolupada, és la nostra lluita per prendre consci- comparèixer als vostres tribunals per més important que la dona viva que ència. I ara, més aviat del que vas demostrar la nostra incompetència el porta. preveure, el teu desig s’ha fet reali- mental abans que puguem evitar el tat. Finalment estem enfadades. Tan part forçós. Ens neguem a ser els vos- Així doncs: hem de dir als bisbes, enfadades que ja no necessitem que tres recipients passius que es prenyen als legisladors pomposos i als ho- lluitis la nostra lluita. p 136 | eines 37 | juliol 2020 juliol 2020 | eines 37 | 137 Lispector ens descobreix això: l’autèntica felicitat està en deixar de ser nosaltres mateixos, no en insistir en el jo tribut Clarice Lispector l’abstracció i la fi cció, allò «altre», tors inventen un idioma propi dins la paper principal quan els esdeveni- misteriós i desconegut dins —i fora— llengua comuna: per la quan cosa cal ments il·luminaven una altra fi gura d’una mateixa. A paixão segundo G.H. trencar amb la llengua –i identitat– [...]. No necessitava apropar-se a [La passió segons G.H.], Água viva [Ai- originàries. Arlet —la seva nina— per jugar amb gua viva] i A hora da estrela [L’hora de Se’ns narra el creixement de la Joana, ella. Posseïa les coses fi ns i tot des l’estrella] són les seves novel·les més des de la infància, passant per la mort de lluny». conegudes, i les úniques traduïdes al del pare, l’adolescència i el matrimo- Abolir la pròpia identitat cal, justa- català, de moment. Però va destacar ni amb Otávio. El que connecta els ment, per a ser-ho tot: mitjançant com a prolífi ca contista, i va irrompre capítols és la profètica veu narrativa, tots els éssers projectar-se un en el panorama literari brasiler, jove- no la linearitat espacial o temporal. mateix. Poder investigar i explicar Xita Rubert Un tribut és una ofensa. Un altar és níssima, amb l’estranya novel·la Perto Ens diu el crític literari Basilio Losada totes les capes del jo, sobretot les Escriptora un malentès. L’escriptor sap que do coração selvagem [A prop del cor (1930) a l’edició castellana, publicada difícils: el desig i el dol, les violències Perto do coração selvagem [email protected] allò bell i vertader que imagina, i salvatge], publicada al 1943. al 2005, que el seu estil és ben lluny íntimes, la incomunicació. Per a Lis- [A prop del cor salvatge] tracta de comunicar, existeix més Brasilera, per assimilació; d’identitat del folklorisme, l’oralitat i realisme pector, com per a Sylvia Plath (1932- Clarice Lispector enllà del seu nom propi. A Clarice i llengua híbrides, diasporites, trans- de la literatura brasilera de l’època. 1963), escriure és qüestió de «viure Rocco Editora, Lispector cal llegir-la —que no nacionals. Neix a la Ucraïna del 1920, Lispector introdueix una atmosfera i sentir totes les ombres, tonalitats i Rio de Janeiro, 1998. rendir-li tribut— ara, pel centena- quan els pares, jueus russos, es estrangera, inquietant, al Brasil. La variacions possibles de la meva vida ri del seu naixement. Però també troben en ple periple migratori cap a comparen amb Virginia Woolf (1882- mental i física». perquè acotar la pròpia identitat Amèrica Llatina. En arribar al Brasil, 1941), amb James Joyce (1882-1941), Les protagonistes de Lispector ens —bé lingüística, bé regional, bé Lispector creix a Maceió, Recife i amb Franz Kafka (1883-1924). Aten- descobreixen això: l’autèntica feli- Clarice Lispector (1920-1977), nas- professional— és un imperatiu, Río. I en casar-se amb el diplomàtic ció, puristes: ella se sent brasilera, citat humana, el plaer de la lectura cuda a Ucraïna i fi lla d’una família una condemna, una estupidesa brasiler Maury Gurgel Valente (1921), i diu mai haver-los llegit. Lispector i l’escriptura, l’èxtasi de trobar —i jueva, va emigrar al Brasil quan tot ben contemporània. I Lispector ens viu a Nàpols, Devon, Berna, París i roman misteri, secret, desafi ament. trobar-nos— en els altres, és el de just tenia un any. Va estudiar dret i ensenya, com ja va fer Jorge Luis Washington. Tradueix al portuguès deixar de ser nosaltres mateixos, no treballar de periodista. Naixia llavors Borges (1899-1986) a La nadería de des de diversos idiomes, i sabem que I a la Joana l’habiten altres éssers. el d’exhibir, expressar i insistir en el jo. aquesta novel·la, que va revolucionar la personalidad (1922), que la iden- llegia i n’entenia set. Reconeix la «interconnexió» d’una Joana «és incapaç de deixar d’in- la literatura brasilera comportant-li titat és irrellevant. L’hàbit de fer Així, quan publica Perto do coração vaca, el mar, el gat, el seu propi cos, ventar», i «observa algú beure aigua un gran reconeixement i guanyant el una antítesi entre el que «jo soc», i selvagem als 23 anys, el seu por- el professor, el seu pare. Llegim, només per a descobrir la seva pròpia premi Graça Aranha. Un fet excepci- el que «no soc», ha de ser abolida. tuguès és gloriosament diferent per exemple: «La seva fi lla, la fada, set, profunda i antiga». La literatura onal tenint en compte que fou el seu a qualsevol cosa. Marcel Proust el cotxe blau no eren sinó Joana és apropiar-se d’una vida que no és primer llibre. La seva extensa obra La literatura és aquest aboliment: (1871-1922) ja va dir que els grans mateixa, en cas contrari hauria sigut la pròpia. I la vida és el risc, el joc, el literària ha tingut una gran infl uència aquesta llibertat. L’escriptura de llibres estan escrits en una mena de un avorriment. Sempre se’n sortia per triomf alliberador de dir, amb Arthur a les lletres brasileres, i cada cop Lispector persegueix, mitjançant «llengua estrangera», que els escrip- tal de col·locar-se exactament en el Rimbaud (1854-1891): Je est un autre. més arreu del món. p 138 | eines 37 | juliol 2020 Lispector ens descobreix això: l’autèntica felicitat està en deixar de ser nosaltres mateixos, no en insistir en el jo tors inventen un idioma propi dins la paper principal quan els esdeveni- llengua comuna: per la quan cosa cal ments il·luminaven una altra fi gura trencar amb la llengua –i identitat– [...]. No necessitava apropar-se a originàries. Arlet —la seva nina— per jugar amb Se’ns narra el creixement de la Joana, ella. Posseïa les coses fi ns i tot des des de la infància, passant per la mort de lluny». del pare, l’adolescència i el matrimo- Abolir la pròpia identitat cal, justa- ni amb Otávio. El que connecta els ment, per a ser-ho tot: mitjançant capítols és la profètica veu narrativa, tots els éssers projectar-se un no la linearitat espacial o temporal. mateix. Poder investigar i explicar Ens diu el crític literari Basilio Losada totes les capes del jo, sobretot les (1930) a l’edició castellana, publicada difícils: el desig i el dol, les violències Perto do coração selvagem al 2005, que el seu estil és ben lluny íntimes, la incomunicació. Per a Lis- [A prop del cor salvatge] del folklorisme, l’oralitat i realisme pector, com per a Sylvia Plath (1932- Clarice Lispector de la literatura brasilera de l’època. 1963), escriure és qüestió de «viure Rocco Editora, Lispector introdueix una atmosfera i sentir totes les ombres, tonalitats i Rio de Janeiro, 1998. estrangera, inquietant, al Brasil. La variacions possibles de la meva vida comparen amb Virginia Woolf (1882- mental i física». 1941), amb James Joyce (1882-1941), Les protagonistes de Lispector ens amb Franz Kafka (1883-1924). Aten- descobreixen això: l’autèntica feli- Clarice Lispector (1920-1977), nas- ció, puristes: ella se sent brasilera, citat humana, el plaer de la lectura cuda a Ucraïna i fi lla d’una família i diu mai haver-los llegit. Lispector i l’escriptura, l’èxtasi de trobar —i jueva, va emigrar al Brasil quan tot roman misteri, secret, desafi ament. trobar-nos— en els altres, és el de just tenia un any. Va estudiar dret i deixar de ser nosaltres mateixos, no treballar de periodista. Naixia llavors I a la Joana l’habiten altres éssers. el d’exhibir, expressar i insistir en el jo. aquesta novel·la, que va revolucionar Reconeix la «interconnexió» d’una Joana «és incapaç de deixar d’in- la literatura brasilera comportant-li vaca, el mar, el gat, el seu propi cos, ventar», i «observa algú beure aigua un gran reconeixement i guanyant el el professor, el seu pare. Llegim, només per a descobrir la seva pròpia premi Graça Aranha. Un fet excepci- per exemple: «La seva fi lla, la fada, set, profunda i antiga». La literatura onal tenint en compte que fou el seu el cotxe blau no eren sinó Joana és apropiar-se d’una vida que no és primer llibre. La seva extensa obra mateixa, en cas contrari hauria sigut la pròpia. I la vida és el risc, el joc, el literària ha tingut una gran infl uència un avorriment. Sempre se’n sortia per triomf alliberador de dir, amb Arthur a les lletres brasileres, i cada cop tal de col·locar-se exactament en el Rimbaud (1854-1891): Je est un autre. més arreu del món. p juliol 2020 | eines 37 | 139 Com afronten persones tan joves parlar de la mort, en general, i del suïcidi d’un amic en concret? fi lmoteca Litus El Gran Diccionari de la Llengua Ca- persona difunta. I és que, una vegada i alhora, també des de les ganes de Quan aquestes cartes no complei- talana defi neix el dol com «l’afl icció morta, hi ha un cert període de temps, fer-ho, des de la tensió i les acusacions xen les expectatives, per fredes i causada per la mort d’una persona per convenció social, en el qual es per- creuades. Sempre, però, parlant bé impersonals, l’actitud políticament estimada o, en general, per una dona tot allò negatiu o qüestionable que del difunt, és clar, com si tingués un correcta s’acaba: els personatges gran desgràcia». Malgrat tenir clara hagués pogut fer en vida. expedient immaculat. es van sentint autoritzats a parlar la defi nició, un dels principals pro- malament d’ell, en admetre que, com blemes de les societats occidentals Tots aquests elements són ben De la Orden intenta plasmar, en els sis tot ésser humà, no era perfecte i és el de la gestió d’aquestes situaci- presents a la pel·lícula Litus, una personatges, sis maneres diferents cometia errors. Les cartes, però, re- ons o estats de dols, i en són un bon adaptació de l’obra de teatre de Marta d’afrontar el dol. Des de la negació del sulten falses: quan tots es giren cap exemple els nombrosos estudis i Buchaca (1979) dirigida per Dani de suïcidi per part del seu millor amic, al veritable autor, el seu germà, men- Cristina Bedmar materials sobre aquesta temàtica. la Orden (1989). En aquest fi lm, De la malgrat haver fet ell el reconeixement tre intenten fer marxa enrere del que Politòloga Orden compta amb un repartiment del cadàver i saber les evidències mè- han dit, tot justifi cant el seu difunt @crisbb96 Per a una societat com la nostra, la excepcional, com el premiat Quim diques, fi ns a la relació del seu germà amic, ell torna a alçar la veu, i el dol gestió del dol ve molt marcada per la Gutiérrez (1981), que va guanyar el i la seva parella en el moment de la es fa més evident: enuig, incompren- relació amb la mort que estableix la guardó a millor actor de repartiment al mort, basada en la necessitat mútua sió, i també autoinculpació. I és que religió, ja que es pot considerar com Festival de Màlaga per aquest paper. de mantenir viu el seu record. ell, en el fons, sabia que en Litus no la base de les normes socials que era feliç, sinó que sabia mentir molt regeixen la nostra vida en comunitat. En aquest llargmetratge, De la Orden És el seu germà qui ens situa en bé. La voluntat del germà no és altra, La mort habitualment és tractada com ens transporta a una reunió d’amics el punt d’infl exió: els comentaris al cap i a la fi , que la de donar als un tabú, especialment si es tracta d’un en la qual l’eix central és la fi gura superfi cials sobre la fi gura d’en Litus seus amics el tancament de relació Litus suïcidi, i es viu a través d’un sentiment d’un absent: el seu amic Litus, que es acaben quan posa sobre la taula que ell, a l’única carta real, no havia Dani de la Orden molt negatiu. va suïcidar uns mesos abans. Cada unes cartes que, suposadament, va tingut. 2019 personatge evoca un retrat diferent en trobar com a «comiat» a casa seva El dol es pot afrontar des de diferents la gestió del dol, però tenen un punt en en tornar de l’hospital el dia del su- És curiosa la capacitat d’una pel·lí- perspectives, tant individuals com comú: la precaució amb la qual parlen ïcidi. Aquestes cartes generen unes cula com aquesta, indefi nida entre col·lectives: alleujament, culpabilització d’ell, i la sensació constant d’estar expectatives en els personatges la comèdia i la tragèdia, amb certs o enuig en són algunes maneres. A trencant un tabú en fer-ho. sobre el seu contingut, sobre si els punts d’inestabilitat i molt orgullosa banda, si hi sumem el factor del suïcidi, resoldrà tots els interrogants de la de seguir fi delment el patró d’aquest moltes vegades hi apareix també la in- Com afronten persones tan joves par- seva mort. En defi nitiva, sobre si els tipus de pel·lícules, aconsegueix fer comprensió. Quelcom que acompanya lar de la mort, en general, i del suïcidi oferirà la possibilitat d’un tancament refl exionar sobre temes tan difícils de aquest procés de dol i que, com dèiem, d’un amic en concret? Tal com ho fa de les seves relacions, fossin de les plantejar com és la mort i el dol. Aquí és una herència de la visió cristiana de la resta de la societat, ho fan des del característiques que fossin, per po- resideix el secret d’una producció que la mort, és la de preservar l’honor de la tabú, des del no voler parlar del tema, der començar a refer les seves vides. va més enllà de l’entreteniment. p 140 | eines 37 | juliol 2020 Com afronten persones tan joves parlar de la mort, en general, i del suïcidi d’un amic en concret? i alhora, també des de les ganes de Quan aquestes cartes no complei- fer-ho, des de la tensió i les acusacions xen les expectatives, per fredes i creuades. Sempre, però, parlant bé impersonals, l’actitud políticament del difunt, és clar, com si tingués un correcta s’acaba: els personatges expedient immaculat. es van sentint autoritzats a parlar malament d’ell, en admetre que, com De la Orden intenta plasmar, en els sis tot ésser humà, no era perfecte i personatges, sis maneres diferents cometia errors. Les cartes, però, re- d’afrontar el dol. Des de la negació del sulten falses: quan tots es giren cap suïcidi per part del seu millor amic, al veritable autor, el seu germà, men- malgrat haver fet ell el reconeixement tre intenten fer marxa enrere del que del cadàver i saber les evidències mè- han dit, tot justifi cant el seu difunt diques, fi ns a la relació del seu germà amic, ell torna a alçar la veu, i el dol i la seva parella en el moment de la es fa més evident: enuig, incompren- mort, basada en la necessitat mútua sió, i també autoinculpació. I és que de mantenir viu el seu record. ell, en el fons, sabia que en Litus no era feliç, sinó que sabia mentir molt És el seu germà qui ens situa en bé. La voluntat del germà no és altra, el punt d’infl exió: els comentaris al cap i a la fi , que la de donar als superfi cials sobre la fi gura d’en Litus seus amics el tancament de relació Litus acaben quan posa sobre la taula que ell, a l’única carta real, no havia Dani de la Orden unes cartes que, suposadament, va tingut. 2019 trobar com a «comiat» a casa seva en tornar de l’hospital el dia del su- És curiosa la capacitat d’una pel·lí- ïcidi. Aquestes cartes generen unes cula com aquesta, indefi nida entre expectatives en els personatges la comèdia i la tragèdia, amb certs sobre el seu contingut, sobre si els punts d’inestabilitat i molt orgullosa resoldrà tots els interrogants de la de seguir fi delment el patró d’aquest seva mort. En defi nitiva, sobre si els tipus de pel·lícules, aconsegueix fer oferirà la possibilitat d’un tancament refl exionar sobre temes tan difícils de de les seves relacions, fossin de les plantejar com és la mort i el dol. Aquí característiques que fossin, per po- resideix el secret d’una producció que der començar a refer les seves vides. va més enllà de l’entreteniment. p juliol 2020 | eines 37 | 141 llibreria Carregades de raons La dictadura de pedra Dolors Bassa i Montse Bassa Queralt Solé i Sílvia Marimon Ara Llibres Ara Llibres Barcelona, 2020 Barcelona, 2019 «El puto cristal». Així s’expressava El Valle de los Caídos és un monu- Montse Bassa des del faristol del Con- ment que encara avui fa apologia grés dels Diputats per descriure els del règim franquista. Més de 40 seus sentiments quan visita la seva anys després de la mort del dictador germana Dolors a la presó de Puig de segueix alçat. El treball que recull les Basses. Aquest llibre recull refl exi- el llibre tracta de posar llum a la ons, converses, pensaments de dues foscor que acompanya aquest mo- germanes que afronten, cadascuna nument, des del fi nançament fi ns a des de bandes diferents d’aquest vi- la congregació de monjos que vetlla dre, l’empresonament de l’exconselle- el santuari feixista, passant per qui ra de Treball, Afers Socials i Famílies van ser els treballadors forçats que per haver fet possible el referèndum el van aixecar. Un llibre per recordar de l’u d’octubre. que les pedres tenen memòria. 142 | eines 37 | juliol 2020 Parlant amb tu d’amor i llibertat Pere Aragonès, Pseudohistòria contra Catalunya, Oriol Junqueras l’independentisme pragmàtic de l’espanyolisme a la nova història Ara Llibres Magda Gregori Vicent Baydal i Cristian Palomo Barcelona, 2020 Pòrtic Edicions, 2020 (coord) Editorial Eumo - Barcelona, 2020 Una de les virtuts d’Oriol Junqueras Amb l’empresonament de l’Oriol Contra les falsedats, rigor. Aquest llibre és que sempre fa pensar. Les seves Junqueras, el lideratge d’Esquerra vol refutar tot una sèrie de mentides i conferències, les seves xerrades o Republicana va recaure en Pere falses històries que diversos col·lectius els seus escrits ens porten sem- Aragonès, una fi gura nova a primera han fet circular a partir de mitges veri- pre a refl exionar i a inspirar-nos. línia política però amb una llarga i tats i tergiversacions de fets històrics. En aquest nou llibre, escrit a partir sòlida trajectòria en el món de l’in- Des d’afi rmacions com ara que Catalu- de cartes, repassa tot de referents dependentisme d’esquerres. Saber nya era un comtat del Regne d’Aragó, clàssics i moderns que l’han ajudat què pensa, apropar la vessant més defensada per una nova onada d’his- durant els més de dos anys que humana i personal és el que tracta toriografi a nacionalista espanyola; fi ns porta a la presó per haver defensat de dibuixar el retrat que sorgeix de a les tesis difoses per l’Institut Nova la democràcia. Junqueras, de nou, les converses entre l’avui vicepresi- Història. Desmuntar aquests invents ens convida a refl exionar i a emocio- dent del govern i la periodista Magda històrics des dels fets i les dades ens nar-nos amb la paraula. Gregori. permet tenir una visió més completa i real de la nostra història. p juliol 2020 | eines 37 | 143 eines37 PORTAL FÒRUM EXPLORADOR Democràcia i llei: Joan Queralt: Sobre les eleccions legislatives una relació d’equilibri “La política és un marc i presidencials de Taiwan Mercè Barceló i Serramalera de convencions i pactes. Guillem Pursals Els problemes sorgeixen CONNEXIONS quan el pacte o s’ha esgotat o, FINESTRA Estat de dret, directament, no s’ha fet” “Cinisme semàntic democràcia i drets humans Una conversa amb Ester Capella i poder autoritari” Neus Torbisco Casals Ulises Moulines VARIABLES Constitucionalisme Seguretat i gènere, CLÀSSIC independentista dades en mà «Sobre l’avortament» Josep M. Vilajosana Mireia Duran i Silvia Carrillo Shulamith Firestone La guerra jurídica en el context FULL DE CÀLCUL TRIBUT de la violència institucional L’altre Adam Smith: republicanisme Clarice Lispector i l’erosió de la qualitat democràtica comercial i emancipació social Xita Rubert Sònia Olivella David Casassas FILMOTECA Democràcia, legalitat ARXIU Litus i desobediència civil El fil roig de la migració andalusa Cristina Bedmar TENSIÓ NECESSÀRIA I DRETS: UNA DEMOCRÀCIA LLEI, Jorge F. Malem Seña a Catalunya Angelina Puig i Valls LLIBRERIA NAVEGADOR El dictamen sobre la secessió del Quebec: equilibri i orfebreria Joan Lluís Pérez Francesch JULIOL 2020 37 eines