NACIONAL P10 EUROPA-MÓN P22 Més crítiques Onze morts 168850-1147070® en un de fiscalia atemptat als permisos ultradretà a Alemanya Retreu a Justícia que apliqui C/ Montserrat, 41 · 08302 Mataró un “tercer grau encobert”, el L’agressor es va Tel. 93 741 00 44 primer dia de permís de Forn Forn sortint ahir de Lledoners ■ EFE acabar suïcidant www.bigimmobles.com 1,20€ DIVENDRES · 21 de febrer del 2020. Any XLV. Núm. 15277 - AVUI / Any XLII. Núm. 14147 - EL PUNT Dimecres a La MoncloaP6,7 DIA D · Després d’un intercanvi TORRA · El president català SÁNCHEZ · El cap de l’executiu de cartes i retrets entre governs, insisteix que caldrà un mediador espanyol avisa que la negociació la taula de negociació es reunirà i reclama parlar del dret a serà “molt llarga” i que cal per primer cop dimecres vinent decidir i de la fi de la repressió començar per temes d’acord fàcil NACIONAL P18 NACIONAL P14 Educació colla les escoles privades per tenir el concert Hauran de garantir l’escolarització de l’alumnat desfavorit EUROPA-MÓN P26 Les noves infeccions ja arriben a Corea Un camió aboca restes portades pel temporal en un solar proper a la platja de Santa Susanna, al Maresme ■ QUIM PUIG del Sud Les seqüeles del ‘Glòria’ i a l’Iran Disminueixen els Un mes després del temporal, les zones afectades recuperen a poc a poc la normalitat contagis a la Xina 2 EL PUNT AVUI | DIVENDRES, 21 DE FEBRER DEL 2020 HERMES COMUNICACIONS SA Consell de lectors: Feu-nos arribar les President Editor: Joan Vall Clara. opinions, els suggeriments i les consultes Comercial: El Punt Avui expressa la Eva Negre, Maria Àngels Taulats, Eduard Villacé i que desitgeu sobre el nostre projecte Webs i Sistemes: seva opinió únicament en Josep Sánchez. Josep Madrenas (director) i Joan editorial i els nostres productes a Recursos Humans: [email protected]. Tots els els editorials. Els articles Sarola (Sistemes). Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París. contactes rebran resposta de la direcció. firmats exposen les Punt de Vista opinions dels seus autors. Keep calm La vinyeta Josep Maria Fonalleras Fer La meva Penyora rran del tanca- A ment de La Pe- nyora, el restaurant que fa més de qua- ranta anys que va obrir a Girona, al car- rer Nou del Teatre, he llegit el comen- tari d’un amic que parla del mil fulls de patata amb crema de llet i anxoves. No recordo si el plat es deia realment així, però era, efectivament, una combina- ció excel·lent –suau i alhora contun- dent– que jo hi havia menjat unes quantes vegades. I d’aquell plat, en van venir d’altres, més antics o més nous, des de les flors de carbassó (les es- plèndides fiore di zucca farcides) als farcellets de pasta d’arròs al vapor, des del tataki de tonyina vermella al car- paccio de vedella. Ara escric aquests noms (i d’altres que tinc a la memòria culinària i no escric) i la majoria són de consum habitual i, amb més o menys qualitat, els pots trobar a qualsevol lloc. La diferència és que La Penyora, a part de ser una casa familiar, un recer on en Lluís Llamas i la Consol Ribas Vuits i nous t’acollien amb amabilitat, cordialitat i Manuel Cuyàs Hi he viscut des de sopars literaris i trobades amb amics a cites romàntiques i sobretaules Jaume Perich fins a la matinada complicitat, es va convertir en un espai n matí de fa molts anys vaig ionistes de l’època de la república, que on, per primera vegada, descobries tot U veure en Jaume Perich assegut, “Aquest mes fa d’altra manera haurien estat represa- això. I no solament els plats, que ales- sol, en un bar de la Riera. Vivia liats, a canvi de sous molt baixos i una hores eren una novetat sofisticada, si- a Premià de Dalt. Devia haver vingut a vint-i-cinc anys de la renúncia de drets d’autor o laborals. El nó també la màgia que desprenia el lo- Mataró a fer una gestió. Davant el bar pare ja no formava part d’aquest con- cal. Hi he viscut de tot. Des de sopars hi havia llavors els jutjats. Un dia, en mort del cèlebre tingent, i encara menys en Perich, pe- literaris i trobades amb amics a sobre- Josep Cuní, nascut a Tiana, partit ju- rò en rebien les conseqüències a l’hora taules fins a la matinada. Des de cele- dicial de Mataró, em va dir amb aquell ninotaire de cobrar i reclamar millores. El pare bracions tumultuoses a cites romànti- aire: “Per a mi, de l’anomenada capital no va fer mai vacances. ques que ara em retornen amb una es- del Maresme només existeixen els jut- Perich va participar en la fundació tranya intensitat. Les taules, almenys jats; de la resta en prescindeixo.” Pot- del fanzín Bang!, dedicat a l’estudi de les que recordo, les de dues persones, ser es pensa que m’ofèn. Ni s’ho pensa: còmics i historietes. La primera entre- estaven parades sobre una antiga mà- en Josep és així. Uns anys més tard, el vista, al número zero, és al pare i la quina de cosir, d’aquelles de pedals. El primer de febrer de 1995, Jaume Pe- l’editorial un dia a la setmana, per en- signa ell. Al pare el sorprenia que moviment del pedal, amb uns peus in- rich va ingressar i morir a l’hospital de tregar els dibuixos i rebre guions nous. aquell ninotaire esquemàtic sentís quiets i nerviosos, era una manera de Mataró. Fa 25 anys. En Perich es feia el trobadís, per les interès pel seu detallisme i classicis- passar els nervis i tot un exercici de Si de jove jo no hagués estat tan escales i l’ascensor. El pare no conei- me. Es va passar tota la transició conjunció sentimental. Potser exagero. burro, vergonyós i prudent, aquell ma- xia aquell noi jove que encara no havia rient-li els acudits a diaris, revistes i D’això fa mil anys. Però va existir. I tí m’hauria acostat a Jaume Perich i li despuntat, però en Perich li transme- llibres . “Aquest és aquell noi tímid de també va existir una escala sinuosa i hauria dit: “Soc fill d’en Manuel tia la seva admiració. En la seva opi- Bruguera?” Un abric verd penicil·lina, endimoniada que duia al lavabo i una Cuyàs.” Segur que hauria estat con- nió, Cuyàs era el millor dibuixant de l’inèdit que ha publicat el seu amic i cuina minúscula on mai no vaig saber tent. Potser fins i tot m’hauria indicat Bruguera. col·lega Kap, l’hauria esglaiat. com era possible que en Lluís fes el d’anar a casa el pare, que era a prop, i El règim de treball de l’editorial era El Perich que vaig veure s’havia fet que feia. I va existir el moviment sen- saludar-lo. S’havien conegut a l’edito- dur. Els germans Francesc i Pantaleó un nom. Li hauria dit que, a través de sual de la Consol, ballarina, mentre rial Bruguera, on tots dos treballaven. Bruguera eren, podríem dir-ne, uns la mateixa editorial, el pare havia pas- cantava la carta. I un dinar trist, també, En Perich hi feia de redactor, amb tau- parents llunyans i no evolucionats de sat a dibuixar a revistes angleses, que un divendres d’estiu. I sopars feliços al la de feina a l’edifici domiciliat al car- Schindler, el de la llista de la pel·lícula pagaven molt millor. A condició de re- carrer. En part, som com som perquè rer Camps i Fabrés de Barcelona. El de Spielberg. Afectes al règim, s’ave- nunciar a la firma, això sí. Si jo no ex- La Penyora ha existit. pare tenia la taula a casa. Passava per nien a donar feina a dibuixants i gu- plico aquestes coses, qui ho farà? EL PUNT AVUI Punt de Vista 3 DIVENDRES, 21 DE FEBRER DEL 2020 | | Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala. Accedeix als Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Edita: Hermes Comunicacions SA Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), continguts del web http://www.elpuntavui.cat Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament). 972 18 64 00 Podràs gaudir per un dia dels Güell, 68. 17005. Girona avantatges del web amb aquest codi QR o entrant a http://epa.cat/c/klff9k A la tres EDITORIAL Xevi Xirgo / [email protected] La fiscalia no Dimecres en té mai prou s lamentava fa una setmana el les conclusions.” Ai, ai, ai, quina olor E president Quim Torra en una “Ai, ai, ai, quina de pluja de milions, d’infraestructu- entrevista en aquest diari que res, d’obres i de promeses. Serà inte- no sabia quina és la proposta que el go- olor de pluja de ressant, seguir aquestes reunions (he Les mesures acordades, amb vern espanyol té per desencallar el estat a punt d’escriure negociacions, tota legalitat i segons el re- conflicte entre Catalunya i Espanya. milions, obres i fixin-se que optimista!). Jo, ja em sap glament vigent, pel Departament Una setmana després, continuem sen- greu dir-ho, soc una mica escèptic. Per de Justícia que estan permetent als se saber-la.