Ó? 30 CI 30 U L VO eines E eines O T N PORTAL FÒRUM fINESTRA ME Catalanitat en el segle XXI: Mercè Barceló: “Els drets humans no poden A nació i sobirania “L’independentisme és ser mai un luxe que es pugui Josep-Maria Terricabras una reivindicació de més deixar de banda en moments LEG P democràcia, no de més nació” de dificultats” CONNEXIONS Una conversa amb Ester Capella Hina Jilani RE Les múltiples ànimes de la nació Peter A. Kraus VARIABLES CLÀSSIC L’Estat espanyol i la confiança Manifest Russell-Einstein XXI: La sobirania nacional, avui en les institucions: Bertrand Russell Joan Lluís Pérez Francesch un fet generacional EGLE Sergi Cristóbal Jané TRIBUT S El concepte de nació, avui Emmanuel Le Roy Ladurie L Salvador Giner FULL DE CÀLCUL Martina Camiade Oriol Homs La Llei del canvi climàtic, Ó A entre les més ambicioses del món FILMOTECA CI Immigració i nació al segle XXI: Marta Torres Werckmeister harmóniák noves estatalitats per un projecte Betsabé Garcia nacional no excloent ARXIU LA NA Eunice Romero El retorn del president Tarradellas LLIBRERIA i el restabliment de la Generalitat NAVEGADOR de Catalunya, 40 anys després Les arrels històriques Enric Pujol del nou nacionalisme escocès Montserrat Guibernau EXPLORADOR BRE 2017 Tunísia, la revolució inacabada Cristina Mas DESEM LA NACIÓ AL SEGLE XXI: REPLEGAMENT O EVOLUCIÓ? Mercè Barceló 30 “ L’independentisme és una reivindicació de més democràcia, no de més nació” Una conversa amb Ester Capella eines Calàbria, 166 entresòl PATRONAT EQUIP TÈCNIC 08015 Barcelona Telèfon 93 567 78 63 [email protected] PRESIDENT COORDINAciÓ Joan Manuel Tresserras Arnau Albert VICEPRESIDENT ADMINISTRACIÓ Josep Bargalló Joan Almacellas DirectOR EXECUTIU COMUNICACIÓ Josep Vall Aida Martori TRESORER PROJecteS Jordi Roig Pere Sàbat SECRETARI ENTORN Eduard López Eulàlia Solé DirectOR ACADÈMIC FORMACIÓ Lluís Pérez Jordi Seguer VOCALS Núria Cuenca Josep Huguet Georgina Linares Enric Marín Isabel Nonell Miquel Pueyo eines30 El contingut dels articles PROJECTE GRÀFIC EDICIÓ és responsabilitat Suki Design Josep Vall dels seus autors i eines [email protected] no s’hi identifica necessàriament. SUPORT GRÀFIC Per reproduir un article Santi Bracons DIRECCIÓ cal demanar autorització Glòria Comellas Lluís Pérez per escrit a la redacció d’eines. Carme Pujol [email protected] En enviar el seu treball a la redacció d’eines, l’autor cedeix a CORRECCIÓ COORDINACIÓ l’editor els drets LINGÜÍSTICA Arnau Albert de reproducció, publicació Sofia Lozano [email protected] i comunicació, tant per a l’edició im- presa en paper com per a una versió electrònica que la farà accessible per IMPRESSIÓ EQUIP TÈCNIC mitjà de la xarxa d’Internet. Gràfiques Cuscó Marta Brik Pere Sàbat Els interessats en matèria de drets de Jordi Seguer propietat intel·lectual es poden adreçar a: [email protected] SUBSCRIPCIONS DIPÒSIT LEGAL Joan Almacellas B-31564-07 [email protected] ISSN PAPER 2013-1518 ISSN ELECTRÒNIC 2013-5502 Activitat subvencionada pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte sumari LA NACIÓ AL SEGLE XXI: REPLEGAMENT O EVOLUCIÓ? 4 46 porTAL navegador Catalanitat en el segle XXI: Les arrels històriques nació i sobirania del nou nacionalisme escocès Josep-Maria Terricabras Montserrat Guibernau 6 54 conneXIONS fòrUM Les múltiples ànimes de la nació Mercè Barceló: Peter A. Kraus “L’independentisme és una reivindicació 16 de més democràcia, La sobirania nacional, avui no de més nació” Joan Lluís Pérez Francesch Una conversa amb Ester Capella 26 El concepte de nació, avui Salvador Giner Oriol Homs 36 Immigració i nació al segle XXI: noves estatalitats per un projecte nacional no excloent Eunice Romero 64 108 variables fINESTRA L’Estat espanyol i la confiança “Els drets humans no poden en les institucions: ser mai un luxe que es pugui un fet generacional deixar de banda en moments Sergi Cristóbal Jané de dificultats” Hina Jilani 82 fULL DE càlcUL 116 La Llei del canvi climàtic, CLÀSSIC entre les més ambicioses del món Manifest Russell-Einstein Marta Torres Bertrand Russell 92 120 arXIU TRIBUT El retorn del president Tarradellas Emmanuel Le Roy Ladurie i el restabliment de la Generalitat Martina Camiade de Catalunya, 40 anys després Enric Pujol 122 FILMOTECA 102 Werckmeister harmóniák EXPLORADOR Betsabé Garcia Tunísia, la revolució inacabada Cristina Mas 124 LLIBRERIA portal Sabem que la història no avança «sentiment» d’una catalanitat de més En el segle XXI, el «sentit» i el «sen- de forma monòtona i lineal. Sovint de mil anys. El sentit fa referència a timent» han retornat Catalunya a la pateix batzegades. Però també sa- la direcció que es pren. El sentiment, voluntat de sobirania plena. p bem que, un cop certes idees o certs a la intensitat amb què es pren. Des moviments s’han posat en marxa, de fa centenars d’anys, Catalunya acaben trobant camins per avançar i ha estat reconeguda com a nació s’acaben imposant, encara que costi per regnes, papats, universitats, molt arribar a l’èxit total. Així ha pas- per amics i enemics. No cal perdre sat, per exemple, en els moviments temps en això. Perquè Catalunya —i el d’esclaus, dones, gais o negres, que conjunt dels Països Catalans— és una per això s’han anomenat «movi- unitat històrica que s’identifi ca amb el ments d’alliberament». I per això, seu territori, la seva llengua i cultura; els que estan en contra d’aquests amb el seu marc jurídic i de costums; moviments procuren actuar des de amb un codi de valors a favor de la bon començament per escapçar-los, llibertat, la justícia i la pluralitat; amb esclafar-los, liquidar-los, abans no les seves tradicions, les seves vic- arrelin i ja siguin imparables. tòries i derrotes; i que té voluntat de persistir i de projectar-se cap al futur, De fet, hi ha dictadures que duren bastint aliances amb països democrà- Catalanitat en el segle XXI: molts anys però que acaben caient tics i avançats. empeses pels aires de llibertat que nació i sobirania han anat bufant, ni que siguin tímids És en aquesta voluntat de persistèn- al començament. Vista amb perspec- cia i de projecció que es descobreix tiva històrica, la construcció política el «sentit» de Catalunya. El «senti- d’un país avança sempre pels camins ment» es veu en la intensitat amb Josep-Maria Terricabras de la llibertat. Malauradament avui què vol recórrer aquest camí, amb Catedràtic emèrit de Filosofi a a la UdG hi ha més democràcia política que el seu desig de sobirania. Avui, totes i diputat d’Esquerra Republicana al Parlament Europeu social i econòmica. Però aquests són les sobiranies són compartides, [email protected] precisament els aires de canvi que però hi ha una gran diferència entre han de bufar per construir el futur. compartir sobirania, com fan els estats, i viure amb sobirania parti- La Catalunya del segle XXI s’ha da i vigilada, com fan les minories construït sobre el «sentit» i sobre el estatals. Sabem que la història no avança «sentiment» d’una catalanitat de més En el segle XXI, el «sentit» i el «sen- de forma monòtona i lineal. Sovint de mil anys. El sentit fa referència a timent» han retornat Catalunya a la pateix batzegades. Però també sa- la direcció que es pren. El sentiment, voluntat de sobirania plena. p bem que, un cop certes idees o certs a la intensitat amb què es pren. Des moviments s’han posat en marxa, de fa centenars d’anys, Catalunya acaben trobant camins per avançar i ha estat reconeguda com a nació s’acaben imposant, encara que costi per regnes, papats, universitats, molt arribar a l’èxit total. Així ha pas- per amics i enemics. No cal perdre sat, per exemple, en els moviments temps en això. Perquè Catalunya —i el d’esclaus, dones, gais o negres, que conjunt dels Països Catalans— és una per això s’han anomenat «movi- unitat històrica que s’identifi ca amb el ments d’alliberament». I per això, seu territori, la seva llengua i cultura; els que estan en contra d’aquests amb el seu marc jurídic i de costums; moviments procuren actuar des de amb un codi de valors a favor de la bon començament per escapçar-los, llibertat, la justícia i la pluralitat; amb esclafar-los, liquidar-los, abans no les seves tradicions, les seves vic- arrelin i ja siguin imparables. tòries i derrotes; i que té voluntat de persistir i de projectar-se cap al futur, De fet, hi ha dictadures que duren bastint aliances amb països democrà- molts anys però que acaben caient tics i avançats. empeses pels aires de llibertat que han anat bufant, ni que siguin tímids És en aquesta voluntat de persistèn- al començament. Vista amb perspec- cia i de projecció que es descobreix tiva històrica, la construcció política el «sentit» de Catalunya. El «senti- d’un país avança sempre pels camins ment» es veu en la intensitat amb de la llibertat. Malauradament avui què vol recórrer aquest camí, amb hi ha més democràcia política que el seu desig de sobirania. Avui, totes social i econòmica. Però aquests són les sobiranies són compartides, precisament els aires de canvi que però hi ha una gran diferència entre han de bufar per construir el futur. compartir sobirania, com fan els estats, i viure amb sobirania parti- La Catalunya del segle XXI s’ha da i vigilada, com fan les minories construït sobre el «sentit» i sobre el estatals. desembre 2017 | eines 30 | 5 connexions Què és una nació? es refereixen a la mateixa entitat gories polítiques ocupen un espai política en el context espanyol— es- semàntic tan fl uid i simultàniament Arreu del món podem observar com tat i nació són fenòmens ben dife- tan controvertit com el de la nació, Les múltiples ànimes de la nació el llenguatge quotidià i, fi ns i tot, renciats.