369 Febrer 2016

La revista referent d’informació del món local EL MÓN LOCAL, AL SERVEI D’UN NOU PAÍS Amb la investidura d’un alcalde, , com a nou president de la Generalitat de Catalunya, s’obre una nova legislatura en què el municipalisme ha de tenir pes per definir el futur Estat català

ACTUALITAT ACTUALITAT OPINIÓ Per primera vegada s’arriba Una jornada destinada “Els governs locals en una a un acord sobre la gestió als càrrecs electes posa Catalunya independent”. dels drets d’autor a les l’accent en donar eines per Marta Espasa, UB biblioteques públiques lluitar contra la corrupció locals

Vimbodí i Poblet. Conca de Barberà (Foto: ACN) SUMARI

VIMBODÍ I POBLET

El municipi de Vimbodí i Poblet està situat a la comarca de la Conca de Barberà. Compta amb un miler d’habitants i 65,5 km2. El municipi ja estaria poblat des de l’any 15.000 a.C, segons unes restes trobades. Tot i que la primera notícia documental de Vimbodí data del 1.709, en època de Ramon Berenguer III. El monestir de Poblet està integrat al terme municipal, malgrat que antigament hi havia hagut disputes entre Vimbodí i el monestir. A la vila en destaca el Museu del Vidre, testimoni de la indústria vidriera en auge a inicis del segle XX. El 2006 es va fer el canvi de nom del poble, essent Vimbodí i Poblet. La Festa Major se celebra el 6 d’agost. Aquest passat 23 de gener es va inaugurar la nova Casa de la Vila. Gentilici: vimbodinenc i vimbodinenca. El seu alcalde és Joan Güell (CDC).

ACTUALITAT FORMACIÓ PÀG. 4 PÀG. 5 PÀG. 8 L’ACM reivindica el paper del Per primer cop s’arriba a un Unes jornades posen en valor municipalisme en la presa de acord pel pagament de drets com lluitar des del món local possessió del nou president de d’autor de les biblioteques contra la corrupció la Generalitat públiques

CENTRAL DE COMPRES MUNICIPIS EN POSITIU OPINIÓ PÀG. 12 PÀG. 21 PÀG. 22 Les quatre capitals catalanes ja Entrevista a l’alcaldessa de “Els governs locals en una compren el gas natural a través Vic, Anna Erra Catalunya independent”. Article de la Central de Compres del de Marta Espasa món local EDITORIAL

tralitzadors. Cal establir quins han de ser els serveis mínims EDITORIAL que ha de rebre un ciutadà visqui on visqui, quina és la millor administració que pot prestar el servei i determinar quina és la millor forma de finançament d’aquests serveis. VOLEM SER Cal doncs, que aquesta legislatura ajudi a clarificar i ordenar DETERMINANTS el món local de manera que s’enforteixI un dels pilars fona- mentals del nou país. “El món local està cridat a jugar un paper fonamental en la construcció de la Catalunya del futur”. Amb aquesta frase el Des de l’ACM seguim treballant per ser l’entitat municipalista nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, definia en de referència a tot el territori català. Tant és així, que aquest el debat d’investidura la importància del municipalisme en la mes iniciem de nou les rutes pel territori per explicar els be- construcció d’un nou estat català. Una rellevància que des de neficis de comprar i adquirir productes i serveis a través de la l’ACM hem reivindicat en tot moment. I és que com diu el pre- central de compres del món local impulsada per l’ACM. Cons- sident de l’entitat municipalista, Miquel Buch, “la gran fortale- cients de la gran tasca que desenvolupen les administracions sa de Catalunya és la riquesa del seu territori articulada per locals, ens posem al seu costat per agilitzar i rendibilitzar els l’administració més propera als ciutadans, els ajuntaments”. serveis que ofereixen a la ciutadania. Només així, sent més eficaços, podrem millorar la seva qualitat de vida. Per aquest motiu, des de l’ACM fem una petició al nou presi- dent i al Govern que lidera, que la construcció del nou país es configuri des del territori, fugint d’esquemes centralistes i cen-

ACM Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L. Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané La redacció no comparteix, necessàriament, C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Cap de redacció: Joan Morcillo l’opinió expressada en els articles. Telèfon: 93 496 16 16 Consell de redacció: Olga Alonso, Josep Garriga, Correu electrònic: [email protected] Albert Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Dipòsit legal: B3434383. Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre. www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154 kg 14 kg de 139 km 3.346 333 kwh 251 kg d’escombraries CO2 en un cotxe litres d’energia de fusta europeu d’aigua estàndard ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 3 ACTUALITAT

El nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant el parlament fet en el ple d’investidura. Foto: Parlament de Catalunya (Job Vermeulen). PUIGDEMONT: “EL MÓN LOCAL ESTÀ CRIDAT A JUGAR UN PAPER FONAMENTAL” El president de l’Associació Catala- detectem les necessitats dels ciuta- table per a la creació del futur Estat ca- na de Municipis i Comarques, Miquel dans”, destaca el president de l’ACM. talà. “El ciutadà ens demana estabilitat Buch, en representació del món local Així, per a Buch sense un clar prota- i fer les coses bé. No els podem fallar”, català, va assistir el diumenge 10 de gonisme del món local, no pot tirar en- va dir Buch. gener al ple d’investidura del nou pre- davant la construcció d’un nou Estat sident de la Generalitat de Catalunya, català. “Som una veritable estructura Finalment, Buch va agrair la tasca que Carles Puigdemont. Buch va aprofitar d’Estat”. “El món local serà determinant ha dut a terme el fins ara president de la l’ocasió per reivindicar el paper del món en la nova Catalunya. Avui fem un gran Generalitat, . “El seu coratge local en la legislatura que s’enceta: “Els pas per un nou país i uns pobles i ciu- i valentia ens permetrà tirar endavant alcaldes i alcadesses som cabdals per tats millors”. els anhels i somnis de la ciutadania. Li al foment de la igualtat social, la cohe- hem d’agrair la gran tasca que ha fet sió i la prosperitat dels nostres pobles i Des de l’ACM s’espera que amb la liderant el projecte en tot moment”, va ciutats. I ara també ho serem per tirar nova presidència, el govern de la Ge- afirmar Miquel Buch un cop acabada la endavant un nou país. Aquest caràcter neralitat pugui treballar de manera es- investidura. vertebrador i el compromís del món lo- cal va fer que el 9N fos un èxit”.

El president de l’entitat municipalista de referència a Catalunya celebra que el nou president de Catalunya, Carles Puigdemont, hagi estat alcalde de Gi- rona. També ha tingut una vinculació amb l’ACM, ja que des del 2011 és vicepresident de l’entitat municipalis- ta i va presidir la Comissió de Cultura i Llengua. “L’expertesa i la proximitat dels alcaldes i alcaldesses de Catalu- nya són molt importants per crear un nou país, perquè som els primers que Miquel Buch i diversos alcaldes donant suport a Carles Puigdemont en nom del món local.

4 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 ACTUALITAT ACORD PER A LA GESTIÓ DELS DRETS D’AUTOR A LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES

Les entitats municipalistes Federació de de préstec a les biblioteques públiques, Per la seva banda, l’ACM i l’FMC s’obli- Municipis de Catalunya (FMC) i Associ- superant les dificultats del Reial Decret guen a informar als seus municipis de les ació Catalana de Municipis (ACM), que 624/2014 per a determinar aquests parà- condicions de l’acord, amb indicació de apleguen ajuntaments, dels quals de- metres. les quantitats que hauran d’abonar i els penen moltes biblioteques municipals, i terminis de pagament. Les parts també l’entitat encarregada de la recaptació i la També s’han realitzat càlculs de mitjanes es comprometen a establir una comissió gestió dels drets d’autor, CEDRO, han ar- d’obres en préstec per diferents trams de de seguiment per tal de fer el seguiment ribat a un acord per a la simplificació del població que facilitaran el pagament dels dels pagaments, supervisar les dades, pagament dels drets d’autor pel préstec imports deguts pels exercicis de 2010 a proposar plans d’acció conjunta per a la de llibres a les biblioteques, després de 2015, ambdós inclosos. millora del sistema de remuneració i pro- les converses mantingudes des del mes posar solucions als problemes de gestió de juliol, impulsades pel Departament de A través d’aquest acord, formalitzat el 18 que puguin sorgir. Cultura i promogudes per les entitats mu- de desembre, la Direcció General d’Ar- nicipalistes. xius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Catalunya es converteix així en la primera Departament de Cultura s’obliga a facilitar Comunitat Autònoma en aconseguir un El 18 de juliol de 2014 el govern de l’Estat les dades necessàries per als càlculs dels acord per a facilitar als municipis l’abo- va aprovar el Reial Decret 624/2014 que imports provinents d’aquesta remunera- nament d’aquesta remuneració a favor desenvolupa el dret de remuneració als ció i també de les dades per a realitzar el d’escriptors i traductors pel préstec de autors pels préstecs de les seves obres repartiment dels imports recaptats (obres les seves obres que es duu a terme a les realitzades a biblioteques. La gestió de prestades i nombre de préstecs). biblioteques. la liquidació d’aquests drets, segons la norma aprovada, ha comportat un seguit de problemes de caràcter jurídic i tècnic que les entitats municipalistes (FMC i ACM) i l’entitat encarregada de la gestió d’aquests drets, CEDRO, volen resoldre per facilitar els procediments de liquida- ció i cobrament d’aquest nou cànon.

Les converses han permès que el passat dia 26 de novembre de 2015 s’arribés a un acord en virtut del qual les parts sig- nants han establert un únic percentatge d’obres de domini públic, així com un percentatge concret d’usuaris amb algun tipus de discapacitat o d’obres excloses

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 5 6 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2015 ACTUALITAT MODIFICACIÓ DELS CRITERIS D’EXECUCIÓ DEL PUOSC 2008-2012

La Comissió de Cooperació Local de Catalunya, reunida el 15 de • Tan sols podran acollir-se al nou termini d’execució els ens lo- gener de 2016, va donar el seu vist-i-plau al projecte de Decret pel cals que hagin adjudicat les obres, serveis o subministraments qual es modifiquen els criteris d’execució del PUOSC 2008-2012, subvencionats, amb anterioritat a la publicació del decret. establerts pel Decret 101/2008, de 6 de maig, pel qual s’aproven • La justificació de la finalització d’aquestes actuacions podrà re- les bases d’execució del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya per alitzar-se fins al 31 de març de 2017. al període 2008-2012. • Les actuacions adjudicades no poden ser objecte de canvi de destinació. Les principals modificacions introduïdes per l’esmentat decret són les següents: Atès que es preveu que el Decret sigui aprovat de forma imminent pel Govern de la Generalitat, es recomana als ajuntaments que • Totes les actuacions adjudicades pels ens locals de Catalunya tinguin pendent l’adjudicació de projectes que es podrien acollir incloses en el PUOSC 2008-2012 que no han estat executades al nou termini d’execució del PUOSC 2008-2012, que ho facin al en el termini inicialment establert poden executar-se fins al 31 de més aviat possible, per poder complir el requisit de l’adjudicació desembre de 2016. prèvia a la publicació del Decret. JORNADA PER MILLORAR L’ÚS DE LES XARXES SOCIALS

El 9 de febrer l’ACM organitza la jornada ‘El món local davant el repte 2.0’. La sessió està pensada per ajudar als càrrecs electes a ser més eficients i millorar l’ús dels nous canals de comunicació.

La jornada tindrà lloc a l’auditori de l’ACM i comptarà amb dues parts ben diferenciades. D’una banda, hi haurà una part La part pràctica comptarà amb dos tallers. Un pensat per a més teòrica durant la qual s’aprofitarà per presentar la Guia càrrecs electes que volen iniciar-se en el món 2.0 per arribar de Xarxes Socials per a càrrecs electes i ens locals, editada als ciutadans. Es donaran pautes sobre com interactuar amb per l’ACM. Aquesta pretén ser un manual de bones pràctiques els usuaris i mitjançant un cas pràctic es veurà com aprofi- i recomanacions per ajudar a comunicar millor els missatges tar els perfils socials. El segon taller serà per a usuaris que que des de les institucions locals es volen fer arribar als veïns vulguin perfeccionar l’ús de les xarxes socials i se centrarà i veïnes. També hi haurà una taula rodona amb professionals en com ampliar la repercussió dels missatges o claus per del món de la comunicació i polítics sobre els pros i contres automatitzar rutines. La jornada es portarà a terme des de d’utilitzar els nous canals de comunicació 2.0. les 9 del matí fins a les 2 del migdia.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 7 FORMACIÓ INICIEM LES JORNADES PER LLUITAR CONTRA LA CORRUPCIÓ DES DEL MÓN LOCAL

La sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona es va omplir per seguir la primera conferència-debat, organitzada per l’ACM, FMC i Oficina Antifrau.

L’Associació Catalana de Municipis, la i de la necessitat de la seva implicació “Alguns casos no han Federació de Municipis de Catalunya activa en les tasques de prevenció i i l’Oficina Antifrau de Catalunya han en la promoció de conductes d’acord d’embrutar la gran posat en marxa una sèrie de confe- amb les exigències del bon govern. tasca que fan més de rències-debat dirigides als electes lo- “La proximitat exigeix honestedat, efi- 9.000 electes locals”, cals sota el títol ‘El paper dels electes càcia, eficiència i austeritat”, va mani- locals en la lluita contra la corrupció’. festar Buch. Finalment, va assegurar denuncia Miquel Buch Aquestes sessions s’estructuren en tot que amb l’organització d’aquest tipus el territori per arribar a tota la geografia de jornades es demostra que s’hi creu Daniel de Alfonso, i del president de la catalana. i que es volen fer les coses ben fetes. FMC, Xavier Amor. Les jornades es re- alitzen fins al mes de març a les Terres “A Catalunya hi ha més de 9,000 elec- L’acte va comptar també amb la pre- de l’Ebre, Tarragona, Pirineu, Girona i tes locals. L’existència d’alguns casos sència del director de l’Oficina Antifrau, Lleida. – reprovables, sens dubte– no ha d’em- brutar la tasca de servei de tot ells, que treballen al servei dels seus veïns i veïnes”, va destacar Miquel Buch, pre- sident de l’ACM, durant la inaguració de la primera conferència-debat, ce- lebrada al Museu d’Història de Barce- lona. Buch va remarcar que cal trobar les eines per acabar amb la corrupció i recuperar la confiança perduda de la ciutadania.

Segons el president de l’ACM, les jor- nades han de servir per tractar un tema valent i que volem afrontar sense reser- ves. L’objectiu és conscienciar als al- caldes i alcaldesses del seu paper de lideratge en la lluita contra la corrupció Miquel Buch, president de l’ACM, va insistir en treballar contra la corrupció des de la política propera.

8 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 ACTUALITAT POSEM EN MARXA LA 3A EDICIÓ DEL POSTGRAU EN LIDERATGE I GOVERNANÇA

Des del 8 de gener ja està en marxa la 3a edició del Postgrau en Lideratge i Go- vernança Local de l’ACM. Amb aquesta diplomatura s’enceta l’oferta formativa per al 2016 de l’entitat municipalista.

El president de l’entitat municipalista, Miquel Buch, va fer la inauguració oficial del postgrau destacant que el món local ha de tenir eines i formació per “ser els primers en donar resposta” a les neces- sitats dels ciutadans.

Davant de la vintena d’alumnes que tin- Miquel Buch va destacar que la formació forma part de l’ADN de l’entitat municipalista. drà el postgrau, Miquel Buch va explicar que “la formació forma part de l’ADN de bé comú i hem d’explicar molt bé el què ses, catedràtic de Ciència Política de la l’ACM”. També va destacar que el post- fem”. Universitat de Barcelona. El postgrau grau permetrà aconseguir habilitats di- pretén donar coneixements en matèria rectives i de gestió “no per augmentar Després de la inauguració es va fer la de gestió pública del personal i millorar l’ego sinó per fer lideratge d’escoltar, primera classe del postgrau centrada la gestió i modernització dels governs diagolar, debatre, afrontar mals mo- en el pensament polític català contem- locals. S’estructura en cinc mòduls, que ments...”. I va insistir que “gestionem el porani, a càrrec de Jordi Matas Dalma- inclouen sessions monogràfiques sobre experiències pràctiques d’acadèmics i polítics amb llarga trajectòria al món lo- cal o a l’administració catalana. També incorpora una part pràctica amb resolu- ció de casos concrets i el desenvolupa- ment d’un projecte final.

El postgrau està impulsat pel Fòrum de Joves Electes, la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes i la Càtedra d’Estudis Jurídics Locals (UAB). La diplomatura es realitza els di- vendres a la tarda i els dissabtes al matí El postgrau s’imparteix els divendres a la tarda i dissabtes al matí fins al mes de juliol. fins al mes de juliol.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 9 10 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016 ACTUALITAT LA CENTRAL DE COMPRES DE L’ACM TORNA A FER JORNADES AL TERRITORI

La Central de Compres de l’ACM tornarà nistracions locals. Posar en comú aquestes nal propi de la Central de Compres del món a recórrer el territori aquest 2016. Les nou experiències en el marc de les noves Direc- local i persones amb expertesa en contrac­ jornades que es realitzaran van dirigides a tives de contractació de la Unió Europea tació pública de l’administració local. tècnics, gestors i responsables de la con- és un dels objectius d’aquestes jornades. tractació i compres de les entitats locals. Aquest fet és d’especial importància, ja que L’objectiu és difondre la Directiva 2014/24/ la citada directiva és aplicable a partir del Calendari de jornades al territori UE, de la contractació pública, en el marc 18 d’abril. 23 febrer - Barcelona (CC Vallès Occidental) del vigent Text Refós de la Llei de Contrac- 25 febrer - Catalunya Central (CC Osona) tes del Sector Públic, per tal de permetre la A més, la temàtica d’aquestes jornades 1 març - Tarragona (CC Alt Camp) connexió del món local català al marc legis- abasta diversos aspectes que en l’es­men­ 2 març - Terres de l’Ebre (CC Baix Ebre) latiu aprovat pel Parlament Europeu. tada directiva tenen caràcter in­no­vador i de 10 març - Girona (CC Alt Empordà) millora de la contractació del sec­­tor públic 14 març - Aran (Conselh Generau) La primera jornada tindrà lloc a finals de local. En especial, es vol re­flexionar sobre 15 març - Alt Pirineu (CC Pallars Jussà) febrer al Consell Comarcal del Vallès Occi- les implicacions en les consultes prelimi- 16 març - Lleida (CC Segarra) dental, adreçada a municipis de les comar- nars del mercat, el pro­ce­diment negociat o 31 març - Àrea Metropolitana Barcelona ques de Barcelona. Està previst que entre l’establiment dels cri­teris i subcriteris d’ad- (Seu de l’AMB) finals de febrer i el mes de març es realitzin judicació. Tam­bé s’abordaran algun dels la resta de sessions. Una part de les jor- aspectes més rel­levants que emanen de nades tenen un accentuat comportament les lleis de transparència i que tenen més INFORMACIÓ: pràctic. De fet, les bones pràctiques en impacte en matèria de contractació, com matèria de contractació pública que ja rea- l’elaboració del codi de conducta. 93 496 16 16 litzen els governs lo­cals es poden convertir [email protected] en un exemple de millora per a altres admi- Les sessions tindran com a docents per­so­ www.acm.cat ADJUDICACES SIS NOVES PÒLISSES D’ASSEGURANCES PER ALS ENS LOCALS

La Comissió Executiva del Consorci juntament amb el servei de mediació aquelles altres assegurances no adju- Català pel Desenvolupament Local adjudicat prèviament a Ferrer & Ojeda dicades d’interès dels ens locals (vehi- (CCDL) ha adjudicat l’acord marc dels Asociados. cles, cancel·lació d’espectacles, ...). serveis d’assegurances amb destina- ció a les entitats locals de Catalunya Mitjançant el servei de mediació, a més Des de la Central de Compres del món (expedient 2015.05). Des de l’1 de ge- de tenir accés a les pòlisses ja indica- local treballem perquè tots els ens lo- ner del 2016 aquestes pòlisses d’asse- des, us assessoraran en la millora, re- cals, independentment de la seva mida gurances estan a la vostra disposició negociant preus i condicions, de totes o del seu pressupost, comptin amb una assegurança que els ofereixi les Pòlisses d’assegurança Empresa adjudicatària millors cobertures del mercat al millor • Danys a edificis i instal·lacions • Segurcaixa Adeslas S.A. preu. Amb aquesta licitació també es- • Vida • Vidacaixa S.A. talviareu en procediment pel fet de no • Accidents • Zurich Insurance PLC ser necessari realitzar un concurs per • Responsabilitat Civil i Patrimonial • Zurich Insurance PLC contractar aquestes pòlisses. • Responsabilitat càrrecs electes • Segurcaixa Adeslas S.A. • Defensa jurídica i reclamació de • Arag SE INFORMACIÓ: danys Mediació 93 496 16 16 • Servei de mediació d’assegurances • Ferrer & Ojeda Asociados [email protected]

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 11 ACTUALITAT LES QUATRE CAPITALS CATALANES COMPREN GAS NATURAL A TRAVÉS DE L’ACM

gas natural a través de l’acord marc de serveis generals, paper d’impres- de la Central de Compres de l’ACM. sió i maquines de transport, neteja i Un acord que ofereix diferents avan- obres. En aquests moments està en tatges per als ens locals, com un licitació la compra agregada d’equips estalvi de procediments, expertesa informàtics. També és previst que en local, alta seguretat jurídica i preus els propers mesos es facin noves li- avantatjosos. En aquest darrer aspec- citacions de serveis com gasoil o el te l’acord marc de subministrament de manteniment d’ascensors. Actualment gas natural incorpora una actualitza- 837 ens locals contracten productes o Foto: ACN ció trimestral de preus, que durant el serveis a través de la Central de Com- 2015 va suposar una reducció mitjana pres de l’ACM. La ciutat de Lleida és l’última de les de la tarifa del 17%. quatre capitals catalanes que ha con- L’Associació Catalana de Municipis és tractat el servei de subministrament A nivell territorial, pel que fa als 140 l’entitat municipalista de referència a de gas natural a través de l’Associació ens locals que tenen contractat el Catalunya amb 918 ajuntaments, 35 Catalana de Municipis i Comarques subministrament de gas, el 45% són Entitats Municipals Descentralitzades, (ACM). Un servei adjudicat a Endesa, de la província de Barcelona, el 22% 41 Consells Comarcals, 4 Diputaci- a través d’un concurs públic, i que de Lleida, el 17% de Tarragona i el ons, 3 Consorcis i 4 Mancomunitats. ja compta amb l’adhesió de 140 ens 13% de Girona. Entre els seus serveis en destaca la locals . És a dir, el 33% dels formació per a càrrecs electes i tèc- ens locals que tenen accés a la xarxa La Central de Compres del món lo- nics municipals, l’assessorament jurí- de subministrament de gas natural i cal, impulsada per l’ACM, ofereix dic i la Central de Compres del món que representen el 48,5% de la pobla- també actualment la contractació local. ció de Catalunya. dels serveis d’assegurances, submi- nistrament elèctric i gas natural, i la Barcelona, Girona, Tarragona i ara compra o lloguer d’equips d’impres- Lleida tenen contractat el servei de sió i multifunció, vehicles policials i ALTAFULLA REP LA PRIMERA MÀQUINA TÈCNICA DE LA CENTRAL DE COMPRES El municipi d’Altafulla s’ha convetit en el primer municipi de Catalunya que adquireix i rep una màquina tècnica mitjançant la Central de Compres del món local de l’ACM. D’aquesta manera, l’Ajuntament d’Altafulla aconsegueix un estalvi en el preu i en procediments i es benefica de l’expertesa local de la primera entitat municipalista de Catalunya.

La primera màquina adquirida és un camió escombradora compacte d’aspiració superior (Schmidt CG 500) de l’em- presa Schmidt Iberica, S.A per a la neteja de carrers i vials públics. Ha tingut un cost de 145.250 euros (IVA inclòs) in- cloent accessoris. La compra d’aquesta màquina permetrà a l’Ajuntament estalviar-se un contracte extern de neteja que té d’escombrat, disposa de tres raspalls, un dels quals accedeix un cost de 100.000 euros l’any. Les característiques més in- als racons de més dificultat, i d’una turbina d’aspiració d’alt ren- novadores d’aquesta nova màquina són la unitat d’escombrat, diment. Actualment, ja hi ha 4 ens locals de Catalunya que han el sistema d’aspiració i el sistema d’aigua. Pel que fa a la unitat contractat màquines tècniques.

12 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 RACÓ DE CONTRACTACIÓ “ELS ACORDS MARC APORTEN UN VALOR AFEGIT, UN CONEIXEMENT DEL MERCAT”

ració d’ambdós acords marc ha comportat un estudi previ per part de l’ACM de les necessitats de les diferents administracions públiques i un estudi de les diferents opcions que proporciona el mercat. Aquest estudi és importantíssim i sovint les administraci- ons locals no disposem del temps ni dels recursos necessaris per Laia Moix Morell fer-lo de manera exhaustiva. Cap de la Unitat administrativa de Contractació i Compres El procediment per contractar béns o subministraments de Ajuntament Sant Cugat del Vallès consum intensiu, com ara la llum o el paper, acostumen a saturar els serveis de contractació dels ens locals. En quina Ha esdevingut prioritària avui la contractació o la política de mesura acollir-se als acord marc de l’ACM permet als ens lo- compres en el món local? I en el futur? cals centrar-se en les contractacions de major valor afegit? Les polítiques de compres tenen en la contractació l’eina fona- Qualsevol ajuda és poca i, sobretot, benvinguda però sincerament mental per donar compliment a la legalitat vigent, no només pel la contractació d’aquest tipus de subministraments no ens satu- que fa a la Llei de contractes del sector públic sinó també pel ren. El problema és el gruix de tots els béns o serveis que la llei ens que fa a la nova Llei de Transparència. La contractació i tots els obliga a licitar perquè les administracions locals sovint no donem procediments que marca la llei serveixen per implementar les po- a l’abast. És en aquest sentit que la tramitació per part de l’ACM lítiques de compres (des dels contractes menors fins als negoci- d’acords marc ens proporciona una gran ajuda en el sentit que ats, procediments oberts fins als encàrrecs de provisió d’acords ens permet donar una sortida més àgil a les licitacions pendents. marc, etc). Per mi és prioritari definir quina és la nostra política de compres i, a partir d’aquí, servir-nos de contractació per imple- En els acords marc formalitzats per part de l’ACM, els ens mentar-la de la manera més avantatjosa per a les administracions locals només han de realitzar l’encàrrec de provisió del bé o i, per tant, per a la ciutadania. Contractació ens ha de servir per servei, estalviant-se els possibles períodes de litigiositat per definir com i en quin moment definir en uns plecs aspectes tan part dels licitadors. Així doncs, el factor certesa o seguretat importants com el clausulat ambiental (compra verda), polítiques jurídica en el procediment permet ajustar els calendaris de de qualitat i de reducció de la despesa pública, entre d’altres. Ara contractació. Com ajuda això a la confecció del pressupost les polítiques de compres i la contractació van de la mà, però el anual? futur que ve les convertirà en indissociables. Sortosament les licitacions del departament de Compres de l’Ajuntament de Sant Cugat no tenen com a conseqüència gaires Què creus que pot aportar al Consorci el fet que l’ACM pro- recursos. Si els tinguéssim, sí que podria comportar un desajust mogui acords marc, agregant compres de diferents submi- en la gestió del dia a dia. Tot i així, l’adhesió als acords marc de nistraments o béns? l’ACM el que sí que et permet és un major ajust comptable a l’ho- Els acords marc aporten un valor afegit que sovint les adminis- ra de confeccionar el pressupost municipal. La majoria d’acords tracions públiques, sobretot les locals, malauradament no tenim i marc tenen un adjudicatari per lot amb imports unitaris especi- que per a mi és fonamental: un coneixement exhaustiu del mercat. ficats i per tant ens permet conèixer els imports adjudicats i filar L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès s’ha adherit recentment als prim a l’hora de concretar les previsions per al pressupost munici- acords marc de vehicles policials i d’equips multifunció. L’elabo- pal de l’any entrant.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 13 OPINIÓ APROFITEM LES OPORTUNITATS

o l’increment de la participació ciutada- “Hem de fugir de la na en les decisions estratègiques dels idea que el nou país municipis. es configuri a partir

Ha arribat el moment de poder dis- d’esquemes senyar el nostre país sense cometre centralistes i errors del passat ni copiar sistemes centralitzadors” ineficients i injustos. Hem de fugir de la idea que el nou país es configuri a cals 3,5%). Els ajuntaments no sobrem partir d’esquemes centralistes i centra- i som els únics que tenim un contacte litzadors. Tots els ciutadans de Catalu- directe amb la ciutadania. nya, visquin on visquin, s’han de sentir ben representants i han de poder tenir Davant aquest panorama les entitats Miquel Buch, president de l’ACM els mateixos serveis. Aquesta ha estat municipalistes vam demanar als par- la màxima que sempre ha defensat tits polítics que es van presentar a les Encetem un any decisiu on tenim per l’ACM. No podem tenir ciutadans de eleccions generals del passat 20 de davant el repte crucial de crear un primera i ciutadans de segona. Tenim desembre que es comprometessin a nou Estat Català preparat per afrontar a les nostres mans l’oportunitat de re- derogar la LRSAL en cas que gover- les necessitats d’una societat cada plantejar-nos els mecanismes utilitzats nessin o tinguessin alguna possibilitat vegada més complexa i exigent. Una fins ara per millorar la salut del nostre de treballar per la seva derogació. Els oportunitat única per millorar, decidir i sistema. No és un caprici, és una ne- resultats de les eleccions obren un pa- configurar com han de ser les adminis- cessitat. norama esperançador per als ens lo- tracions que presten serveis a la ciuta- Des de l’ACM plantegem una reforma cals, doncs, la gran diversitat de forces dania. polítiques farà que amb una iniciativa “La gran fortalesa de parlamentaria es pugui iniciar, debatre i La gran fortalesa de Catalunya és la Catalunya és la aprovar la derogació de la Llei. riquesa del seu territori articulada per riquesa del seu territori l’administració més propera als ciu- En clau catalana, el món local ha de fer tadans, els ajuntaments. Ser alcalde articulada per tres debats alhora. El primer serà deter- o alcaldessa suposa escoltar i parlar l’administració més minar quins són els serveis mínims que amb els veïns i veïnes per saber quines propera als ciutadans, ha de rebre un ciutadà visqui on visqui. són les seves inquietuds i problemàti- els ajuntaments” El segon, no menys rellevant, quina és ques. Aquest és el nostre principal ac- l’administració millor i més eficient per tiu: sabem què volen els ciutadans. Per profunda, sense dilacions i de llarg prestar aquests serveis. I finalment, aquest motiu, el proper Govern català abast que supera àmpliament la injusta determinar quina és la millor forma de ha de percebre els ajuntaments com i lamentable reforma aprovada pel Go- finançament d’aquests serveis. una de les estructures d’Estat més po- vern espanyol amb la Llei de Raciona- tents i rellevants del nostre país. lització i Sostenibilitat de l’Administració Vivim temps en què la ciutadania ens Local (LRSAL). Una reforma que ataca demana creació, renovació i transpa- Després de 36 anys d’ajuntaments directament els serveis que presten els rència. Cal doncs, aprofitar-ho i treba- democràtics, tenim l’oportunitat de co- ajuntaments als seus ciutadans. En els llar per crear una administració local mençar des de zero, aprofitant l’expe- darrers quatre anys ens han fet creure que sigui capaç d’adaptar-se a les riència i l’expertesa adquirida durant que els ens locals érem uns malgas- necessitats i demandes dels veïns i aquests anys. Tenim la gran oportuni- tadors, que els ajuntaments sobràvem veïnes. Si cometem l’error de pensar tat de dibuixar la nova arquitectura del i que duplicàvem serveis. Finalment, el país sense comptar amb els ajunta- futur Estat català. Per això, és moment la realitat ha posat tothom al seu lloc. ments, haurem desaprofitat una opor- de repensar quin model municipal ca- Som l’administració menys endeutada tunitat històrica i irrepetible. talà volem. Cal introduir nous concep- a molta distància de les altres admi- tes com l’elecció directa dels alcaldes nistracions (Estat 97% respecte el PIB, Article publicat a Presència el 3 de i alcaldesses, la limitació de mandats Comunitats Autònomes 23,2% i ens lo- gener de 2016

14 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 15 ACTUALITAT L’ALCALDE DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA, JORDI XENA, ÉS EL NOU PRESIDENT DE L’AMTU L’alcalde de Santa Maria de Palautordera, Jordi Xena, és el nou president de l’As- sociació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) després d’haver estat escollit a l’Assemblea de l’entitat ce- lebrada el 25 de novembre, al Circuit de Barcelona-Catalunya de Montmeló.

En el seu primer discurs, Xena va desta- car el paper de l’AMTU en la millora dels serveis de transport públic dels municipis i va remarcar la voluntat de l’entitat de con- vertir-se en el “referent tècnic” dels ajunta- Ricard Font, fent la cloenda de l’Assemblea, davant la mirada de Josep Mayoral i Jordi Xena. ments catalans en matèria de mobilitat. En aquest sentit, un dels grans reptes de futur A banda del nou president, l’Assemblea de i al Comitè Estratègic de la T-Mobilitat de de l’AMTU serà el Transport a la Deman- l’AMTU també va nomenar dos vicepresi- l’ATM (Jordi Xena i Jaume Mauri). da. “Hem d’ajudar i tenir un paper desta- dents. El vicepresident primer serà Jaume car per definir el model d’implantació del Mauri, regidor de Caldes de Montbui, i el El Secretari d’Infraestructures i Mobilitat de Transport a la Demanda”, va dir Xena, vicepresident segon serà Josep Mayoral, la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, recordant que l’AMTU està treballant per alcalde de Granollers. També es van triar va cloure l’acte. Font va destacar l’esforç actuar com a oficina central de gestió del els municipis que formaran part del nou que ha dut a terme la Generalitat de Cata- TAD de Catalunya. Comitè Executiu de l’AMTU: Arenys de lunya en els darrers anys per poder passar Munt, Caldes de Montbui, Consell Comar- de 24 milions a 37 milions d’euros d’inver- El nou president de l’AMTU també es cal del Baix Llobregat, Granollers, L’Amet- sions en millores i manteniment de la xarxa va referir al finançament municipal del lla del Vallès, Manresa, Mataró, Montornès de transport públic. transport públic: “Els ajuntaments estem del Vallès, Premià de Mar, Ripollet, Saba- ofegats econòmicament, el nou sistema dell, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç de finançament no pot representar una dels Horts, Santa Maria de Palautordera, major càrrega financera als municipis”, Terrassa i Vilafranca del Penedès. va dir, confiant que es tinguin en compte les reivindicacions locals ara que s’ha de També es van nomenar els representants redactar el reglament que desplegui la re- de l’entitat al Consell d’Administració de centment aprovada Llei de Finançament l’ATM (Jordi Xena i Jaume Mauri), al Con- del Transport Públic. sell de Mobilitat de l’ATM (Jaume Mauri), Jordi Xena.

16 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 LOCALRET LOCALRET I DIPUTACIÓ DE BARCELONA COL·LABOREN PER ELABORAR ESTUDIS DE PROVISIÓ DE BANDA AMPLA Els ajuntaments de municipis fins a 50.000 habitants i les entitats munici- pals descentralitzades (EMD) de les co- marques de Barcelona poden sol·licitar suport tècnic per l’elaboració d’estudis de provisió de banda ampla al territori.

Aquest suport tècnic destinat als ens locals preveu dos nivells d’intervenció possible:

- Estudis per a la millora dels serveis de telecomunicacions en el municipi. A partir de les oportunitats i fortaleses Lliurament d’un estudi a Sant Feliu de Llobregat. detectades, es defineix l’estratègia a se- guir per millorar el serveis de telecomu- de l’epígraf “Ciutats i regions digitals. En aquest sentit, al llarg del 2014/2015 nicacions existents en el municipi. Estudis de provisió de banda ampla al el Consorci Localret i la Diputació de territori”). Barcelona han col·laborat en l’elabora- - Estudis de connectivitat i desplega- ció d’estudis vinculats a 26 municipis. ment. El termini per a la presentació de les sol· licituds finalitza el 31 de març de 2016. Davant de qualsevol dubte o aclariment, Es defineix l’estratègia de desplega- els responsables electes o tècnics dels ment d’infraestructures de telecomuni- Aquesta col·laboració entre ambdues ens locals es poden posar en contacte cació que permeti dotar de connecti- institucions, és fruit de la incorporació amb l’Àrea d’Infraestructures del Con- vitat als equipaments públics, polígons l’any 2014 de la Diputació de Barcelona sorci Localret mitjançant el telèfon 93 industrials i d’altres elements que siguin al Consorci Localret com a membre de 486 14 30 o el correu consorci@local- d’interès del municipi. ple dret amb l’objecte de millorar la qua- ret.cat. També trobareu més informació litat i l’eficàcia de les actuacions de su- a www.localret.cat o www.diba.cat Aquest suport tècnic es dóna amb la port als ens locals de la demarcació de col·laboració del Consorci Localret en Barcelona. Es reconeixia així el Consor- el marc del Catàleg de Serveis 2016 ci Localret com a l’entitat municipalista aprovat per la Diputació de Barcelona especialitzada en l’àmbit de les TIC per dins el Pla Xarxa de Governs Locals a desenvolupar projectes estratègics 2016-2019 (codi recurs número 16078 d’interès per als ens locals.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 17 PARTITS POLÍTICS QUINS SÓN ELS REPTES DEL NOU GOVERN CATALÀ PER AQUEST MANDAT RESPECTE AL MÓN LOCAL?

Laura Costa ELS INSTRUMENTS PASSEN PER COMPLETAR LA LLEI DE Secretària de Política Municipal de CDC GOVERNS LOCALS INCORPORANT-HI LA PART D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I, SOBRETOT, LA D’HISENDES LOCALS

Certament hi ha uns reptes comuns a tot el món local als quals el Els instruments que més ens poden ajudar a assolir aquests reptes Govern de la Generalitat ha de donar cobertura. La majoria giren a s’emmarquen en la mateixa construcció de l’Estat propi i passen l’entorn de la simplificació d’estructures administratives, la clarifi- per completar la Llei de governs locals incorporant-hi la part d’or- cació de competències, la suficiència financera dels ens locals i la ganització territorial i, sobretot, la d’hisendes locals. I això, és clar, incorporació de noves eines per a la innovació i major eficiència del amb el món local exercint el paper protagonista i no només el d’es- servei públic i el govern obert. pectador.

Si bé és cert que en els darrers anys s’han fet passos en aquesta direcció (lleis de simplificació de l’administració, canvis legislatius en matèria d’habitatge, etc.), ens cal aprofundir-hi molt més per tal de tenir més i millors eines al servei de la ciutadania. Sobretot, tenint en compte que el govern estatal va en direcció contrària com ens ha demostrat amb la LRSAL o la Llei d’estabilitat pressupostària.

Annabel Moreno EL NOU GOVERN HA D’APOSTAR PER DOTAR DE MÉS RECURSOS Regidora d’Arenys de Mar I MÉS SERVEIS AL MUNICIPALISME, PER TAL QUE AQUEST PUGUI DONAR UNA MILLOR ATENCIÓ A LES PERSONES

El món local és l’administració més propera a la ciutadania i, per Precisament la LRSAL, aprovada pel Govern espanyol, pretén tot tant, és la que ha de respondre en primera instància dels seus re- el contrari, limitant les competències municipals amb la intenció de queriments. Per aquest motiu, el nou Govern de la Generalitat ha convertir els ajuntaments en mers gestors dels pocs recursos eco- d’apostar per dotar de més recursos i més serveis al municipalisme, nòmics dels que disposarien. per tal que aquest pugui donar una millor atenció a les persones. El món local ha de recuperar la seva autonomia local i la seva raó de El nou govern i, sobretot, la nova República Catalana han d’apostar ser, tant des d’un punt de vista d’obtenció de recursos econòmics pel món municipal, ja que és qui més coneix les necessitats de la com de dotació de suficient personal per atendre les necessitats ciutadania i el primer a donar-los resposta. dels nostres convilatans.

Antoni Fogué TENINT EN COMPTE QUE EL NOU PRESIDENT HA ESTAT Secretari de Política Municipal del PSC ALCALDE, ENTENEM I ESPEREM UNA MAJOR SENSIBILITAT ENVERS EL MÓN LOCAL

El nou Govern català hauria de donar resposta a dos grans blocs: el Respecte al segon bloc, tenint en compte que el nou president ha estat desenvolupament legislatiu i el finançament dels ens locals. El primer alcalde, entenem i esperem una major sensibilitat envers el món local. bloc implicaria l’aprovació de la Llei de Governs Locals i una llei de fi- I sobretot, una predisposició que ha fer un pla de pagament del deute nançament del món local que continua essent la gran assignatura pen- que té la Generalitat amb els municipis, a més del reconeixement de dent. Hi ha d’haver una correspondència entre el que tens l’obligació de l’esforç pressupostari suplint al Govern en les seves responsabilitats en fer amb els ingressos que tindràs per fer-ho. Hem de garantir el principi matèria d’escoles bressol, inversió escolar, les escoles de música, etc. de subsidiaritat i l’autonomia municipal reconeguts a nivell europeu. Els També esperem que es tornin a posar a disposició dels municipis eines ajuntaments són governs locals. Tot allò que afecta els ciutadans, com com la Llei de Barris i el PUOSC que van permetre desenvolupar ur- en el cas dels serveis públics, s’ha de gestionar des de l’administració banísticament, socialment i culturalment als ajuntaments de Catalunya. més propera.

18 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 PARTITS POLÍTICS

En el moment de tancar aquesta edició, no s’havia rebut a temps la res- posta del grup parlamentari de la CUP.

ÉS UN MOMENT D’AMENACES PER AL MÓN LOCAL PRODUCTE DE Lluís Moreno LES POLÍTIQUES DE FISCALITZACIÓ, PÈRDUA DE COMPETÈNCIES I Secretari de Política Municipal ICV DESPOSSESSIÓ POLÍTICA DELS AJUNTAMENTS QUE ENS IMPOSA EL PP

El nou Govern de Catalunya ha de reconèixer que la més urgent de les tracions. Amb un doble nivell bàsic administratiu: d’una banda, la Ge- seves decisions és afrontar l’emergència social que viu el país i exer- neralitat, i la seva descentralització en vegueries, i de l’altra, els muni- cir d’atemperador de les dificultats de la ciutadania mitjançant un Pla cipis, reconeixent els ajuntaments com a govern del país. Els consells de Rescat Social. És també un moment d’amenaces per al món local comarcals restarien com a òrgans de mancomunitat de serveis per als producte de les polítiques de fiscalització, pèrdua de competències i ajuntaments. Finalment el govern, ha de resoldre urgentment els deutes despossessió política dels ajuntaments que ens imposa el PP amb la pendents amb els ajuntaments: beques menjador, convenis de serveis LRSAL, de manera que el nou govern ha de tramitar de forma urgent socials, finançament de les escoles bressol, escoles de música i arts es- la Llei de Governs Locals de Catalunya per establir un model propi de cèniques, llei de barris, posar en marxa els mecanismes de concertació l’Administració local de Catalunya, que superi les recents reformes esta- que ha eliminat com el PUOSC, actualitzar el Fons de Cooperació Local blertes. Una nova arquitectura institucional que clarificarà l’organització dotant-lo de majors recursos i presentar una llei de finances locals per territorial, eliminarà la situació actual de solapament i excés d’adminis- a garantir la sostenibilitat econòmica i dels serveis públics municipals.

NECESSITEM QUE EL NOU GOVERN DE CATALUNYA PAGUI ELS Xavier Garcia Albiol SEUS DEUTES I NO CENTRIFUGUI LES SEVES PRÒPIES President del grup parlamentari del PPC RESPONSABILITATS A LES CORPORACIONS LOCALS

En les dues darreres legislatures, el Govern de la Generalitat ha estat in- 2012 i 2015) mentre no hi havia límits en les factures de la televisió pública. capaç de promoure l’aprovació de la Llei de Governs Locals i de la Llei de finances locals. Però això no ha estat el pitjor. Recordem les retallades Necessitem que el nou Govern de Catalunya pagui els seus deutes i no tant del Fons de Cooperació Local o del PUOSC (73% de retallada en dos centrifugui les seves pròpies responsabilitats a les corporacions locals. I anys), o els 667 milions que devia la Generalitat a les corporacions locals que en lloc d’aixecar fronteres, incrementi els recursos del Fons de Co- a mitjans del 2015. Hem tingut retallades les polítiques socials on la Gene- operació Local de Catalunya i del Pla únic d’obres i serveis. Fets no pa- ralitat té competència plena, com és la protecció social (172 milions entre raules.

Miguel-Ángel Ibáñez EL PRINCIPAL REPTE DEL NOU GOVERN DE LA GENERALITAT ÉS Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà DEIXAR DE SER UNA ADMINISTRACIÓ PLORANERA I GESTIONAR ELS RECURSOS AMB SENY

La Generalitat s’ha de fer càrrec de les atribucions que hi té delega- toca” perquè els elevats deutes de la Generalitat provoquen fins a tal des, per tal que els ajuntaments no es vegin obligats a dedicar una punt un desequilibri a les arques municipals que alguns ajuntaments part dels seus ingressos a donar cobertura als seus ciutadans en una han presentat denúncies als tribunals per intentar cobrar-les. Una si- sèrie de serveis (principalment, a les àrees de Benestar i Serveis So- tuació lamentable perquè mentre es crida el mantra de “amb la inde- cials), per als quals no tenen recursos; o bé si els vol delegar als mu- pendència tindríem diners” es malbaraten recursos en promocionar la nicipis, que ho faci acompanyant-los amb les corresponents partides independència. pressupostaries. El principal repte del nou Govern de la Generalitat és deixar de ser una També ha de deixar de ser una administració morosa i pagar “quan administració ploranera i gestionar els recursos amb seny.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 19 RACÓ DE L’ASSOCIAT ENTRA EN FUNCIONAMENT EL PRIMER ESPAI CANÍ DE MOLLERUSSA

L’espai caní de Mollerussa ha entrat en funcionament aquest ge- ner després d’uns mesos d’obres d’arranjament. Es tracta d’una parcel·la d’uns 800 metres quadrats, el particular de la qual ha arribat a un acord de cessió amb l’Ajuntament de Mollerussa a canvi de bonificacions en l’IBI. En aquesta zona d’esbarjo, que està tancada i compta amb bancs per seure i una font perquè puguin beure els animals, els propietaris poden deixar anar els seus gossos lliurement sempre que no entrin en conflicte amb altres animals. ES CONSTITUEIX LA COMISSIÓ GESTORA DEL NOU MUNICIPI DE MEDINYÀ La idea de fer un espai caní a Mollerussa va sorgir amb l’entrada en vigor de l’ordenança d’animals que obliga als veïns que tenen La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, gossos a portar-los lligats per la població. Al seu dia, l’equip de Meritxell Borràs, va presidir el 16 de gener la sessió pública extraordi- govern ja va dir que si l’espai caní que ara ha entrat en funciona- nària de constitució de la comissió gestora municipal de Medinyà (El ment resulta exitós estudiaran la possibilitat de fer-ne un altre en Gironès). En la seva intervenció, la consellera Borràs va remarcar que una altra zona de Mollerussa. la creació d’aquesta comissió gestora “és un pas més per a assolir la normalitat i perquè Medinyà pugui tornar a ser el que ja havia estat, un A l’entrada del recinte hi ha instal·lat un panell amb la normativa municipi”. En aquest sentit, Borràs va recordar que l’any 1972, el mu- d‘ús on hi figuren indicacions com no deixar entrar gosses en nicipi es va annexionar a Sant Julià de Ramis per un decret franquista zel, portar els animals lligats la primera vegada que hi entren fins i va aplaudir “la perseverança dels vilatans, que ha permès restituir que s’hi acostumen, o que els animals duguin el xip identificatiu aquest greuge i fer realitat el somni dels veïns de convertir Medinyà i la targeta sanitària. en el municipi 222 de la demarcació de Girona i el 948 de Catalunya”.

Meritxell Borràs també va destacar que la divisió territorial i adminis- trativa d’un país “ha de respondre a criteris racionals i d’optimització de recursos”, però que per sobre hi ha “els sentiments de pertinença de la gent, que són els que sustenten una divisió del territori eficient i productiva, com és el cas de Medinyà”. La consellera de Governació també ha posat en valor les facilitats que ha posat Sant Julià de Ra- mis en tot el procés.

La presidenta de la comissió gestora és Montserrat Garcia. Aquesta comissió funcionarà fins que es constitueixi el consistori en les prope- res eleccions municipals. Foto: ACN

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

20 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

#MUNICIPISENPOSITIU “SEMPRE HEM DEFENSAT UNA GESTIÓ SOSTENIBLE I EFICIENT”

Anna Erra (CDC). Alcaldessa de Vic Tweets #municipisenpositiu

@AjBadalona consulta els comptes als Alcalde: Anna Erra (CDC) veïns Professió: Professora Habitants: 42.498 Pàgina web: www.vic.cat Sou alcalde: 47.0 0 3,0 5 € El servei d’emprenedoria de #Banyoles Sou regidors: Al web de l’Ajuntament poden promou la creació de 233 negocis en 6 constultar-se totes les retribucions dels regidors anys

Llicenciada en Geografia i Història i di- anys, i malgrat les retallades en inversi- plomada en Magisteri, Anna Erra, la nova ons, des de l’Ajuntament es va fer un gran Guia digital amb horaris dels conjunts alcaldessa de Vic des de les eleccions esforç de contenció econòmica intentant, monumentals i museus a #AltEmpordà municipals de l’any passat, va exercir de dia rere dia, que l’àrea social –atenció a mestra durant 21 anys a la seva ciutat na- les persones– no quedés afectada ne- tal abans de fer el salt a la política local gativament. “Des de les regidories que com a regidora el 2007. El seu pas per la jo vaig encapçalar sempre hem defensat L’Ajuntament de @VilassardeMar docència, amb un continu contacte amb una gestió sostenible i eficient, però sense estalvia 300.000 euros en el servei de la gent jove, i la seva experiència de re- perdre de vista les necessitats reals dels neteja gidora durant dos mandats (del 2007 al vigatans i les vigatanes”, afegeix. 2011) l’han anat forjant fins a exercir el mà- Ara, amb un coixí una mica més ple, xim càrrec electe en una ciutat i conèixer @Ajargentona mostra el consum de ben a prop les inquietuds ciutadanes. “Cal tenir una mirada d’energia dels equipaments I, sens dubte, l’ha ajudada malgrat les di- positiva davant les ferències entre ambdues responsabilitats. coses i trobar aquella “Possiblement a priori pot semblar que la mirada constructiva @ajcassa obre un perfil a twitter per professió de mestra amb la d’alcaldessa l’èxit del seu whatsapp, que ha evitat estan un pèl allunyades, però realment en que ha de fugir del robatoris política és essencial la pedagogia i en ex- victimisme” tensió l’educació. Una de les meves inqui- etuds és poder contribuir en una societat l’Ajuntament de Vic va aprovar aquesta més justa i equitativa, ja que tinc una gran mes de gener el pla d’inversions per als L’Ajuntament de @Tortosa estrena arxiu digital sobre el patrimoni documental de estima a la ciutat”, confessa. pròxims quatre anys que ascendeix a 19,2 la ciutat milions d’euros. D’aquesta manera, el Pla D’un caràcter dominat per l’optimisme, d’Acció Municipal es basa en dos eixos: Anna Erra creu que en qüestions de servei convivència i progrés. Convivència entesa a la ciutadania de solucions sempre n’hi com atenció a la persona amb múltiples ha, malgrat patir situacions d’estreteses projectes, com per exemple una nova bi- econòmiques. “Cal tenir una mirada positi- blioteca al sud de Vic. I progrés entès com va davant les coses i trobar aquella mirada la capacitat de la ciutat per innovar i im- constructiva que ha de fugir del victimis- plementar acciones pioneres. I Anna Erra me. De fet, des de la presidència de l’àrea recorda que “Vic és l’únic municipi que no Social (la seva antiga responsabilitat) s’ha és capital de província que disposa d’una treballat en xarxa entre el sector públic i el universitat pròpia”. Un centre que el darrer privat, doncs és necessària aquesta com- curs va incrementar en un 42% el nombre plicitat i d’aquesta manera trobar resposta de matriculats de nou accés en títols ofi- als problemes”, comenta. Durant aquests cials.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 21 OPINIÓ ELS GOVERNS LOCALS EN UNA CATALUNYA INDEPENDENT la descentralització comporta guanys de benestar pels individus, perquè comporta un millor encaix entre les demandes dels ciuta- dans i l’oferta de béns i serveis que proveeix l’administració.

Altres aspectes positius de la descentralització és que permet una millor rendició de comptes dels polítics cap als ciutadans, ja que la proximitat a la ciutadania facilita que aquesta pugui tenir una millor informació i exercir un millor control sobre els polítics. De fet, hi ha estudis que corroboren que en un context de descentralitza- ció tots aquests factors generen una menor corrupció. Una altra de les virtuts és que la descentralització implica una fragmentació de l’administració pública, la qual cosa pot portar a processos de Marta Espasa competència entre les diferents unitats administratives, i la compe- Universitat de Barcelona tència genera eficiència i alts incentius a la innovació.

Un dels aspectes a reconsiderar en una Catalunya independent Pel bé de la democràcia i del és el model d’organització territorial de l’administració pública. Per benestar dels ciutadans, en un nou tractar aquest tema és molt útil analitzar els països que poden ser Estat català els governs locals han de models de referència. Es tracta de països com Àustria, Bèlgica, Di- namarca, Suècia o Suïssa, similars a Catalunya en termes econò- tenir un paper molt més rellevant mics i de població. Tots ells tenen en comú que són països d’èxit, competitius, exportadors, amb salaris elevats, alts nivells de recer- Val a dir, però, que la descentralització pot tenir també inconveni- ca i baixos nivells de desigualtats socials. També presenten taxes ents com és el fet que s’incrementin els nivells de despesa pública d’atur reduïdes i un estat del benestar molt desenvolupat. Però, a per l’existència de possibles duplicitats, augment de la burocràcia, més, tots tenen una altra característica comuna i és que són paï- i també possible il·lusió fiscal. Aquest darrer element es genera, sos altament descentralitzats. Si es pren com a indicador del grau sobretot, quan els governs subcentrals es financen mitjançant de descentralització el percentatge de depesa que gestiona cada transferències. Un altre aspecte cabdal, sobretot pel que fa a Ca- nivell de govern, es constata que de mitjana, la despesa del go- talunya, és la limitació que suposa l’actual fragmentació del mapa vern central representa, aproximadament, la meitat de la despesa municipal, on la gran majoria de municipis no tenen ni els recursos total. Les principals competències descentralitzades són les vin- ni la dimensió demogràfica suficients per exercir noves responsa- culades a l’estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials). bilitats. En aquest sentit, la cultura del nostre país fa difícil pensar en adoptar mesures de reforma dràstica del mapa municipal per Els països que es poden considerar reduir radicalment el nombre de municipis. Hi ha altres tipus de so- ‘model’ per a una Catalunya lucions que permetrien atribuir noves competències locals sense independent tenen dues necessitat de fusionar municipis, com la cooperació municipal a través de constitució de mancomunitats o que algunes competèn- característiques fonamentals: són cies siguin assumides per administracions locals de segon nivell. països d’èxit i són altament descentralitzats A partir de tot aquest argumentari, sembla evident que si Catalu- nya esdevé un nou estat, la seva estructura organitzativa s’haurà Des del punt de vista de la teoria econòmica està més que de- de reformar per dos motius. D’una banda, perquè tal i com s’ha mostrat que la descentralització genera guanys de benestar als comentat, l’experiència d’altres països i la teoria econòmica avalen ciutadans. Això es degut al fet que els governs subcentrals a que la descentralització té molts més avantatges que inconveni- l’estar més propers als ciutadans són els qui millor coneixen les ents. D’altra banda, perquè el nou Govern de la Generalitat haurà seves preferències i necessitats i, per tant, poden adaptar millor d’assumir tot un conjunt de competències pròpies d’un Estat que els serveis que presten a aquestes preferències i necessitats. A ara no té, cosa que implica que si no es descentralitzen competèn- més, la provisió centralitzada és sempre uniforme i homogènia en cies cap als governs locals hi haurà un gran desequilibri de poder tot el territori, mentre que els governs subcentrals poden oferir di- polític entre els dos nivells d’administració. En un nou Estat català ferents nivells de serveis i, d’aquesta manera, donar satisfacció a és evident que pel bé de la democràcia i del benestar dels ciuta- les demandes diferenciades entre els diferents territoris. Per això dans, els governs locals han de tenir un paper molt més rellevant.

22 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 ACTUALITAT

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 23