372 Maig 2016

La revista referent d’informació del món local EL MÓN LOCAL IMMERS EN EL DEBAT PER DISSENYAR EL SEU FUTUR L’ACM porta a terme fins a finals de maig una sèrie de sessions sectorials perquè els electes i tècnics locals puguin definir, en el marc de la Convenció Municipalista, com volem que sigui el municipalisme català

ACTUALITAT ACTUALITAT OPINIÓ El Comitè Executiu de Un acte del món local dóna “Els ajuntaments pinten l’ACM, reunit a Olot, aprova suport als ajuntaments molt”. una moció contra l’acord de que són investigats per Jofre Llombart, periodista retorn de refugiats l’Audiència Nacional

Olot. Garrotxa SUMARI

OLOT

Olot és la capital de la Garrotxa. Compta amb uns 33.500 habitants i 29,12 km2. Destaca per ser en una zona volcànica de gran interès natural. De fet, a Olot hi ha quatre volcans: Montolivet, Montsacopa, Garrinada i Bisaroques. No podem oblidar tampoc la Fageda d’en Jordà. A nivell històric, a banda de restes prehistòriques, Olot comença a florir en plena Edat Mitjana (872) i a partir de l’església de Santa Maria del Tura, patrona d’Olot. La festa major se celebra el 8 de setembre amb les Festes del Tura. Gentilici: olotí i olotina. El seu alcalde és Josep Maria Corominas (CDC).

ACTUALITAT FORMACIÓ PÀG. 4 PÀG. 5 PÀG. 8 S’inicien les sessions sectorials Acte de suport del món local L’ACM aprova una moció per definir el futur del als ajuntaments investigats per contra l’acord entre la UE i municipalisme l’Audiència Nacional Turquia de retorn dels refugiats

ACTUALITAT MUNICIPIS EN POSITIU OPINIÓ PÀG. 9 PÀG. 21 PÀG. 22 Primera trobada institucional de Entrevista a l’alcalde de “Els ajuntaments pinten molt”. l’ACM amb l’alcaldessa de Barce- Tavèrnoles, Carles Banús Article de Jofre Llombart lona, Ada Colau EDITORIAL

EDITORIAL QUÈ VOLEM SER?

Des de fa més de tres anys, l’Associació Catalana de Municipis i Per altra banda, durant les darreres setmanes han continuat apa- Comarques, està duent a terme un intens treball per definir com reixent casos d’ajuntaments que són investigats per l’Audiència ha de ser el món local en un futur Estat català. Ara, després d’un Nacional pel sol fet d’haver aprovat una moció donant suport a debat intern, hem posat en marxa la fase on càrrecs electes i la resolució independentista del Parlament de Catalunya. Davant tècnics locals poden aportar les seves idees per tal que tots junts d’aquest constant atac a la llibertat d’expressió, un cop més, els definim les bases del futur règim local. ajuntaments del país hem tornat a fer pinya per defensar l’auto- nomia local i demostrar el nostre ple rebuig a la judicialització de Sota el paraigües de la Convenció Municipalista us animem a les decisions polítiques locals. L’acte, celebrat a inicis d’abril i que participar a les sis jornades sectorials on s’abordaran temes de va comptar amb més de 200 electes locals, va servir per donar gran interès com les competències locals, la governança, les fi- suport a tots els ajuntaments i electes que estan sent investigats nances, i la gestió, control i personal local. Diversos aspectes i perseguits per l’Audiència Nacional. que en la fase prèvia de treball fet amb els alcaldes i alcaldesses del Comitè Executiu de l’ACM, els debats amb totes les diferents comissions sectorials, i en els dinars territorials amb alcaldes i electes locals s’han anat tractant i definint. Una oportunitat úni- ca per dir-hi la vostra i definir plegats com volem que siguin els ajuntaments del futur

ACM Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L. Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané La redacció no comparteix, necessàriament, C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Cap de redacció: Joan Morcillo l’opinió expressada en els articles. Telèfon: 93 496 16 16 Consell de redacció: Olga Alonso, Josep Garriga, Correu electrònic: [email protected] Albert Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Dipòsit legal: B3434383. Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre. www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154 kg 14 kg de 139 km 3.346 333 kwh 251 kg d’escombraries CO2 en un cotxe litres d’energia de fusta europeu d’aigua estàndard ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016 3 ACTUALITAT L’ACM INICIA SIS DEBATS SECTORIALS PER DEFINIR COM VOL QUE SIGUI EL MÓN LOCAL

Les sessions sectorials pretenen fomentar la participació d’electes i tècnics locals i consensuar propostes sobre el municipalisme català.

tes que han de tenir en compte els encar- dores de tot el territori per ampliar el debat. L’Associació Catalana de Municipis i Co- regats d’elaborar la futura llei que afectarà Les sessions són participatives amb un es- marques (ACM) ha iniciat un pas més en al funcionament del món local. Després de til de parlament anglès on els participants la definició del futur del món local català. les sessions sectorials s’elaborarà un tre- mantenen una posició igualitària i no hi ha A les cotxeres del Palau Robert s’estan re- ball de síntesi a partir de consensos i no cap posició presidencial ni predominant. alitzant fins a finals de maig sis sessions acords, que es tancarà amb un document L’objectiu és potenciar la participació dels sectorials per debatre i posar les bases del de conclusions que es consensuarà en el presents i fer més dinàmic el debat. nou municipalisme català. Transparència, marc d’una convenció. qualitat democràtica i regeneració política SESSIONS SECTORIALS i model territorial han estats el primers ei- L’ACM ja fa més de tres anys que està xos de debat, que reuneix càrrecs electes treballant en la definició del futur del món 6 MAIG COMPETÈNCIES LOCALS i tècnics locals per confrontar idees i fer local. Fins ara s’ha elaborat un document aportacions. a partir de les conclusions extretes d’un 13 MAIG qüestionari sobre l’actualitat i les perspec- GOVERNANÇA LOCAL “Els 948 ajuntaments de Catalunya tenim tives del municipalisme català, que s’ha la gran virtut de ser l’administració més realitzat a través del Comitè Executiu de 20 MAIG propera als ciutadans. Per tant, l’experte- l’ACM i treballs en les diferents comissions FINANCES LOCALS sa i l’experiència dels electes locals ens sectorials de l’entitat municipalista. També permet poder definir clarament com han s’han realitzat trobades-dinar amb més de 27 MAIG de ser les futures lleis que afectin el món 250 alcaldes, alcaldesses i regidors, regi- GESTIÓ, CONTROL I PERSONAL LOCAL local”, explicava el president de l’ACM, Miquel Buch, en la inauguració de la pri- mera sessió. Així mateix, va recordar que “el més important és definir quins han de ser els serveis que ha de rebre tot català i catalana, visqui on visqui, i saber com es financen. Tots sabem que l’administració local és la més mal finançada”.

Amb aquests sessions, l’entitat munici- palista de referència a Catalunya pretén escriure el llibre blanc del municipalisme català per transmetre, amb el màxim de consens possible, els principals concep- Aquesta fase es tancarà el mes de maig, després de sis sessions sectorials.

4 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016

6 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2015 ACTUALITAT

FRONT COMÚ A FAVOR DELS AJUNTAMENTS INVESTIGATS PER L’AUDIÈNCIA NACIONAL

Les entitats sobiranistes (ANC, Òmnium i Anna Erra, alcaldessa de Vic, Carme Frei- Per la seva banda, Jordi Sànchez, pre- AMI) i el món local (representat per l’ACM) xa, alcaldessa de Vallfogona de Ripollès sident de l’ANC, va començar la seva in- van organitzar l’1 d’abril un acte en defensa i Dani Cornellà, alcalde de Celrà, van lle- tervenció explicant que “avui no som aquí de la llibertat d’expressió i contra la judici- gir un manifest de denúncia contra l’Estat per parlar d’independència sinó de demo- alització de les decisions polítiques locals. espanyol i determinats àmbits judicials, cràcia” per dirigir-se tot seguit als Ajunta- L’acte volia donar suport als ajuntaments clarament polititzats, per haver iniciat una ments “d’aquest país que han estat sem- que estan sent investigats per l’Audiència persecució, totalment desproporcionada i pre lleials amb el Parlament i el mandat Nacional pel sol fet d’haver aprovat una indigna, contra ajuntaments i els popular sorgit de les urnes el 27S” els que moció de suport a la resolució independen- seus regidors, a més d’obrir una causa “sempre tindran el suport de l’ANC, estem tista del Parlament de Catalunya. general per investigar l’AMI, l’ACM i l’ANC. amb vosaltres i guanyarem” ha reblat.

L’acte, celebrat a la capella de Santa Àgue- , president d’ÒC, va resumir El president de l’ACM, Miquel Buch, va da dins el Museu d’Història de Barcelona, el missatge de la següent manera: “Perse- manifestar que “som aquí per dir prou a la va reunir una destacada representació del guir per la via judicial manifestacions de- persecució d’idees, prou a la judicialitza- món local i els màxims representants de mocràtiques com les que avui ens han dut ció del procés, prou a un estat que només l’ACN Òmnium Cultural, l’Associació de aquí representen l’enèssim senyal de la és democràtic quan li convé i diem prou a Municipis per la Independència i l’Associ- pobre qualitat democràtica de l’Estat es- la persecució de càrrecs públics i institu- ació Catalana de Municipis. panyol. No tenim por, mai n’hem tingut!”. cions catalanes. Avui domen suport a la llibertat d’expressió i animem als alcaldes i alcaldesses a seguir fent la seva feina. Res i ningú aturarà les aspiracions de lli- bertat d’aquest país”.

Per últim, l’expresident de l’AMI i alcalde de Montblanc, Josep Andreu, va lamentar l’assetjament judicial que ha iniciat l’Estat espanyol i va demanar que es mantingui la unitat d’acció del món local. “El Tribunal d’ordre públic franquista d’ahir s’ha reen- carnat en l’Audiència Nacional d’avui. Us demano que, com ajuntaments, continu- em sent un sol cos treballant per la inde- Miquel Buch va reiterar que cal posar fi als atacs contra els càrrecs públics i institucions catalanes. pendència”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016 7 ACTUALITAT EL COMITÈ EXECUTIU APROVA UNA MOCIÓ CONTRA L’ACORD DE RETORN DE REFUGIATS PACTAT PER LA UE I TURQUIA El Comitè Executiu de l’ACM, reunit el s’assumeixin les quotes de refugiats El document aprovat també s’ha fet dimarts 5 d’abril a la ciutat d’Olot, va que li pertoca. Segons el president arribar a tots els ajuntaments adhe- aprovar una moció contra l’acord entre de l’ACM, Miquel Buch, en relació als rits a l’ACM perquè, si ho consideren la Unió Europea i Turquia per retornar refugiats que arriben a Europa fugint oportú, puguin aprovar-lo als seus a aquest país els refugiats sirians que de Síria “volem anar plegats amb la respectius plens municipals. han arribat a Europa. Generalitat i oferir casa nostra a to- tes aquestes persones que surten de El Comitè Executiu de l’ACM va tenir La moció ha estat consensuada pel l’horror i la guerra, i als quals tractem lloc a l’Arxiu Comarcal d’Olot amb la Fons Català de Desenvolupament Lo- gairebé com a presoners”. participació d’una trentena d’alcaldes cal, l’Associació Catalana de Munici- i alcaldesses de tot Catalunya. pis i Comarques (ACM) i la Federació La moció també demana que es des- de Municipis de Catalunya (FMC) i re- plegui el Pla de Protecció Internacio- butja l’acord per no respectar el Dret nal a Catalunya per garantir una arri- internacional i els drets humans. En- bada de qualitat, i reivindica el paper tre d’altres aspectes, el text reclama dels municipis per treballar a favor de Podeu trobar la moció a: el bloqueig d’aquest acord per part l’acollida, conjuntament amb entitats i del Govern central en funcions i que organismes. www.acm.cat/seccio/mocions

La moció ha estat enviada a tots els ajuntaments catalans per si volen aprovar-la en els seus plens municipals.

8 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016 ACTUALITAT ADA COLAU I L’ACM ES REUNEIXEN PER BUSCAR VIES DE COL·LABORACIÓ

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president de l’ACM, Miquel Buch, i el secretari general de l’entitat municipalista, Marc Pifarré.

El president de l’ACM, Miquel Buch, i el secretari general de l’en- alitza l’entitat municipalista, que representa més d’un miler d’ens titat municipalista, Marc Pifarré, es van reunir el 20 d’abril amb locals catalans. Entre d’altres, se li va explicar que l’ACM dóna l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Es tractava de la primera un ampli suport jurídic i formatiu que és d’especial interès i relle- trobada institucional dels màxims representants de les dues insti- vància, sobretot, per als municipis mitjans i petits (que represen- tucions durant aquest mandat. ten més del 85% de la realitat municipal catalana). La trobada també va servir per mostrar la voluntat de l’ACM de col·laborar Els responsables de l’ACM van voler parlar de primera mà amb amb l’Ajuntament de Barcelona de cara a iniciatives i accions que l’alcaldessa de Barcelona per exposar-li quin és el treball que re- puguin beneficiar el món local.

TROBADA AMB EL NOU CONSELLER DE PRIMERA PRESA DE CONTACTE AMB LA JUSTÍCIA, CARLES MUNDÓ CONSELLERA D’ENSENYAMENT, MERITXELL RUÍZ

Un moment de la conversa amb el conseller Mundó. La consellera Meritxell Ruiz escoltant els representants de l’ACM.

El president de l’ACM, Miquel Buch, acompanyat de l’alcaldes- La reunió va tenir lloc el 25 d’abril amb la presència del pre- sa d’Os de Balaguer, Estefania Rufach i el secretari general de sident de l’ACM, Miquel Buch, i l’alcaldessa de Vic i presi- l’ACM, van visitar el 19 d’abril al conseller de Justícia, Carles denta de la comissió d’ensenyament de l’ACM, Anna Erra. Mundó. La trobada institucional s’emmarca en el seguit de tro- La trobada va servir perquè les dues institucions s’emplacin bades que el president de l’ACM, Miquel Buch, està duent a a treballar per oferir millors serveis educatius als municipis terme amb els màxims responsables del Govern català. Així, des catalans. Així, el president de l’ACM i la Consellera d’Ense- de la principal entitat municipalista de Catalunya s’ofereix la mà- nyament van repassar quines són les principals actuacions xima col·laboració per trobar vies de treball entre la conselleria que s’han de dur a terme per millorar l’àmbit de l’ensenya- i el món local. ment català.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016 9 ACTUALITAT L’ACM OFEREIX EL MÀXIM SUPORT A LA NOVA PRESIDENTA DE L’AMI

L’Assemblea de l’AMI es va celebrar a Cerdanyola del Vallès.

El president de l’ACM, Miquel Buch, va mateix temps, li va transmetre la volun- ralitat de Catalunya. Així mateix, el di- participar el divendres 8 d’abril al matí tat de seguir treballant conjuntament vendres dia 1 d’abril, l’AMI, Òmnium, a l’Assemblea de l’Associació de Mu- entre les dues entitats a favor del món l’ANC i l’ACM van organitzar un acte nicipis per la Indepedència (AMI) oen local. Hem de recordar que en moltes per donar suport als alcaldes i alcal- què l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, ocasions, les dues entitats ja han col· desses que estan sent investigats per Neus Lloveras, va ser escollida nova laborat i s’han coordinat per organitzar l’Audiència Nacional. presidenta de l’entitat. actes. Per exemple, l’acte del 4 d’octu- bre del 2014, en què més de 800 alcal- Neus Lloveras substitueix Josep An- El president Miquel Buch va desitjar des van donar suport al dret a decidir dreu, alcalde de Montblanc, al capda- “sort i encert” a la nova presidenta. Al del poble català al Palau de la Gene- vant de l’AMI. ASSISTIM AL 15È CONGRÈS DE LA UGT DE CATALUNYA

El president de l’ACM, Miquel Buch, va assistir dimecres 6 d’abril al 15è Congrés de la UGT a Catalunya. Un congrés en què Josep Maria Àlvarez s’acomiadava de la Secretaria Gene- ral de Catalunya després de ser es- collit secretari general d’UGT a Espa- nya.

Terrassa va ser la seu del 15è Con- grés que duu per lema “Som drets”. El president de l’ACM, Miquel Buch, va voler transmetre el seu suport al nou secretari general de la UGT a Es- Miquel Buch va transmetre el suport del municipalisme al nou secretari general d’UGT a Espanya. panya, Josep Maria Àlvarez. Aquest últim va presentar l’informe de gestió Enguany aquest congrés va tenir lloc assemblea del sindicat després del de la Secretaria Nacional del sindicat a Terrassa en commemoració dels 40 franquisme. a Catalunya. anys de la celebració de la primera

10 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016 SERVEIS JURÍDICS COM ES DETERMINA LA JORNADA ANUAL EFECTIVA?

La jornada general de treball del Sec- la Secretaria d’Estat d’Administraci- sembre, en què no s’hi treballa, si bé tor Públic es va establir amb caràcter ons Públiques, per la qual es dicten el registre roman obert. El total de dies bàsic en la Disposició Addicional 71a instruccions sobre jornada i horaris festius de 2013-2040 resulta de multi- de la Llei 2/2012, de 29 de juny, de de treball del personal al servei de plicar els 16 dies (14+2) per 28, amb Pressupostos Generals de l’Estat per l’AGE, segons la qual, la duració de un resultat de 448 dies festius, dels l’any 2012, segons la qual aquesta jor- la jornada general serà de 37 hores i quals se’n resten els 56 festius que re- nada no podrà ser inferior a 37,5 hores mitja setmanals de treball efectiu de cauran en dissabte durant aquests 28 setmanals de treball efectiu de mitjana mitjana en còmput anual, equivalent a anys. El resultat final és de 392 dies en còmput anual. Tanmateix, aquesta mil sis-centes quaranta-dues hores festius, incloent-hi el dies 24 i 31 de norma no determina el total d’hores anuals. desembre de cada any. anuals. Atès que la fórmula mitjançant la qual • Dies de vacances: 22 dies anuals x En aquest sentit l’apartat 11.3 de s’arriba a la xifra de 1.642 hores anu- 28 anys = 616 dies de vacances. l’Acord comú de condicions per als als, ideada pels responsables de l’ad- empleats públics dels ens locals de ministració estatal, és peculiar i força • Dissabtes i diumenges durant Catalunya de menys de 20.000 habi- desconeguda, indicarem a continua- aquests 28 anys: 2.922 dies. tants (2015-2017), subscrit per l’ACM, ció en què consisteix: l’FMC, UGT i CCOO, s’entén per jorna- • Nombre de dies d’assumptes propis: da de treball anual ordinària el resultat • En primer lloc es pren com a referèn- 6 x 28 = 168 dies. de restar als 365 dies anuals el nom- cia un període de 28 anys. Aquest xifra bre de dies de vacances, el nombre s’adopta pel fet de tractar-se del mínim Per tant, de 10.227 dies se’n resten de dies de festius oficials del calen- comú múltiple de 4 ( període dels anys 392 de festius, 616 de vacances, 2.922 dari laboral i el nombre de dissabtes de traspàs) i de 7 (nombre de dies de caps de setmana i 168 d’assumptes i diumenges de l’any. El nombre de la setmana). D’aquesta forma durant el propis, amb un resultat de 6.129 dies. dies resultant s’ha de multiplicar per la període de referència, cada data de El nombre d’hores anual s’obté multi- jornada diària establerta amb caràcter l’any, excepte el 29 de febrer en els plicant els 6.129 dies per 7,5 hores, i general (7,5 hores), que donarà, com anys de traspàs, recaurà 4 vegades en dividint la xifra resultant entre 28 anys, a resultat, la jornada anual efectiva. cada dia de la setmana. La resolució amb un resultat de 1.641,7 hores per En tot cas, la jornada anual resultant de desembre de 2012 fa el càlcul amb any, que s’arrodoneix en 1.642 hores. mai no superarà la que l’Adminis- el període 2013-2040. Els canvis en el nombre de dies de va- tració general de l’Estat determini cances i de dies d’assumptes propis per als seus empleats públics. • Dies naturals: el període 2013-2040 que s’introdueixin per via legislativa té 10.227 dies naturals. comportaran la modificació d’aquella En l’àmbit de l’Administració general xifra total. de l’Estat (AGE) s’aplica la Resolu- • Dies festius: 14 cada any , als quals ció de 28 de desembre de 2012, de l’AGE afegeix el dies 24 i 31 de de- Serveis Jurídics ACM

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016 11 COMISSIONS MODEL DE CESSIÓ OBLIGATÒRIA D’HABITATGES EN SITUACIONS D’EMERGÈNCIA

La Llei 24/2015 ofereix un instrument per garantir la funció social de la propietat i augmentar el parc d’habitatges assequi- bles de lloguer en el seu article 7: la possi- bilitat que l’administració pugui declarar la cessió obligatòria d’habitatges per incorpo- rar-los al Fons d’habitatges de lloguer per a polítiques socials, en el cas d’habitatges buits que siguin propietat de persones jurí- diques i sempre que es compleixin un se- guit de condicions. i valorar si hi ha elements suficients per ini- constants a d’altres normes (la Llei 14/2015, Essent els ajuntaments l’administració pú- ciar el procediment contradictori. de 21 de juliol, de l’impost sobre els habi- blica competent per instruir aquest proce- tatges buits així com la Llei 18/2007, de 28 diment de declaració de cessió d’habitat- • Una segona part, que esdevé pròpia- de desembre, del dret a l’habitatge, princi- ge buit, el Departament de Governació, ment el procediment. palment) i la necessària coordinació amb Administracions Públiques i Habitatge en diverses administracions i ens: la compe- cooperació amb la Diputació de Barcelo- Val a dir que la finalitat d’incorporar el pro- tència en la resolució del procediment és na, l’ACM, l’FMC, el Consell de Col·legis cediment d’informació prèvia, s’atribueix a municipal però requereix una cooperació de Secretaris, Interventors i Tresorers de la necessitat de buscar una fórmula con- tant amb l’Agència de l’Habitatge de Catalu- Catalunya, la Plataforma d’Afectats per vencional amb la propietat perquè aquesta nya, com l’Agència Tributària de Catalunya, la Hipoteca, l’Aliança contra la Pobresa valori la conveniència d’incorporar habitat- com els diferents serveis de benestar social Energètica i l’Observatori DESC, han estat ges buits al Fons d’Habitatge sense haver (a nivell local, comarcal i de l’administració treballant per oferir un model d’expedient de procedir a una mesura “obligatòria”, de la Generalitat), i la integració sistemàtica mu­nicipal relatiu a la cessió obligatòria com és l’establerta en l’article 7 de la Llei, en el Fons d’Habitatges de Lloguer Social. d’ha­bitatges prevista a l’article 7 de la Llei com també la possibilitat d’adherir-lo en les 24/2015, del 29 de juliol, de mesures ur- Borses de Lloguer d’Habitatges o fins i tot Per això, el present treball que s’ha elaborat, gents per afrontar l’emergència en l’àmbit de llogar-lo directament. en col·laboració amb altres administraci- de l’habitatge i la pobresa energètica, als ons locals i les associacions municipalistes efectes que, com a eina de suport, pugui Finalment, un fet que cal tenir present en i d’àmbit social, cobra especial rellevància, ser utilitzat pels ens locals que ho conside- aquests moments d’aplicació de la Llei ja que no només ofereix un model sinó que rin. El procediment que es proposa com a 24/2015, en què aquesta encara no ha es- intenta posar en comú les diferents admi- model, en desplegament de l’article 7 de la tat objecte de desplegament reglamentari, nistracions i entitats públiques partícips en Llei 24/2015, consta de dues parts: és la dificultat d’aplicar el procediment per el procediment per facilitar la seva aplica- part de l’Administració local. La formulació ció als operadors locals. • Una primera part, opcional, d’informació jurídica de l’article 7, en molts dels seus ele- Míriam Paredes prèvia, als efectes de depurar la informació ments, no és pacífica i obliga a remissions Tècnica Comissió Habitatge ACM

12 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016 FORMACIÓ/COMISSIONS FORMACIÓ LES MATINALS PRAT DE LA RIBA CELEBREN LA SEGONA CURS SOBRE FUNCIONS DE SESSIÓ PARLANT D’ESTRUCTURES MUNICIPALS TRESORERIA ALS ENS LOCALS

Durant el mes de maig posem en marxa el primer ‘Curs sobre les funcions de tre- soreria a les entitats locals’. L’objectiu és donar eines i formació sobretot al perso- nal de municipis menors de 20.000 ha- bitants que no disposa d’especialistes en tresoreria. El curs compta amb set mòduls i s’allargarà fins a inicis de juliol. A Barcelona ja s’han programat dues sessions davant l’alta demanda.

Concepción Campos Acuña, durant la seva intervenció en les Matinals . Curs sobre les funcions de tresoreria a les entitats locals (de maig a juliol)

Les Matinals Prat de la Riba van rea- cessos de participació ciutadana, que Diplomatura de postgrau en gestió pública del desenvolupament, de litzar el 15 d’abril la segona sessió va liderar l’advocat Joaquim Triadú. l’emprenedoria i de l’ocupació dels ens locals (3a edició) centrada en les estratègies per millorar i Jornada sobre Finestreta Única l’organització i el funcionament dels Com és habitual, la segona sessió va jornades Empresarial (10 maig) governs locals. La secretària general acabar amb un taller pràctic sobre els cursos Propers de l’Ajuntament de Vigo, Concepción càrrecs de direcció i el paper clau per Campos Acuña, va realitzar una ses- realitzar i gestionar millor l’organització sió sobre optimitzar i racionalitzar l’es- local i potenciar el treball col·laboratiu. INFORMACIÓ: tructura política municipal. La jornada La propera sessió de les Matinals serà també va girar entorn de la presa de el 17 de juny sobre la Llei de procedi- 93 496 16 16 Ext. 201 decisions municipals basades en pro- ment administratiu. [email protected] www.acm.cat/formacio

COMISSIONS LA DIRECTORA DEL SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT PRESIDEIX LA COMISSIÓ DE TURISME LA CONSTITUCIÓ DE LA COMISSIÓ D’INTERIOR I SEGURETAT TAMBÉ EN MARXA La comissió sectorial de Turisme de l’ACM ja ha iniciat el procés de treball. La consti- tució va comptar amb la directora general de Turisme del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Marian Muro. Amb la presència d’una trentena de tècnics i càrrecs electes, la presidenta i alcaldessa de Calella, Montserrat Candi- ni, va establir les bases de treball.

El divendres dia 22 d’abril es va constituir gènia Domènech, que va fer una exposició la Comissió d’Interior i Seguretat de l’ACM, de les línies de treball del servei i les me- que presideix l’alcalde de Llagostera, Fermí sures per reduir la sinistralitat. També es va Santamaria. Van assistir una seixantena de parlar de la sentència del TSJC en relació membres tant electes (alcaldes i regidors) a la contaminació acústica d’un festival de com tècnics (comandaments de policies música a Vilanova i la Geltrú que ha suposat locals i professionals de protecció civil) de la creació d’una comissió de treball interde- INFORMACIÓ: totes les demarcacions de Catalunya. partamental a la Generalitat per dotar de seguretat jurídica la celebració dels festivals 93 496 16 16 Ext. 207 A la sessió constitutiva hi va participar la musicals que es fan, sobretot, a l’estiu a les [email protected] directora del Servei Català de Trànsit, Eu- localitats de Catalunya. www.acm.cat/webcomissions

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016 13 CENTRAL DE COMPRES L’ACM FORMA I ENXARXA LES ÀREES DE COMPRES I CONTRACTACIÓ DEL MÓN LOCAL

Durant els mesos de febrer i març s’han rea- litzat les jornades de la Central de Compres del món local, de manera descentralitzada en 9 sessions, amb la participació de més de 300 tècniques i tècnics, amb molt interès en els temes que es van desenvolupar, par- ticipació activa dels participants i amb una valoració dels assistents molt positiva.

Prèviament a la realització d’aquestes jorna- des, i per tal d’adaptar part dels continguts, es va demanar als participants la seva opi- nió en certs àmbits de la contractació Amb reconeixement al seguiment i assistència contractes menors a l’administració local. aquests ajustos del temari es va poder que es fa als ens locals que contracten a Aquests aspectes més acadèmics o divul- donar una alta resposta a les necessitats i través d’ella: des de la petició d’informació gatius van ser impartits per tècnics de la inquietuds dels assistents. d’un producte o servei, fins al seguiment i mateixa Central de Compres de l’ACM, així acompanyament en la resolució d’incidèn- com tècnics d’administracions locals, i es- Hi han participat més cies. També va aflorar el valor afegit que su- pecialistes en la matèria dels ajuntaments de 300 persones de posa la seguretat jurídica del procediment de Granollers, Vilafranca del Penedès, Ter- contractació que suposa la utilització del Acord marc de rassa i dels consells comarcals del Mares- la Central de compres en el procés de con- me i Bages, buscant una vessant pràctica combinant continguts tractació de les necessitats dels ens locals. i operativa als continguts que es donaven. teòrics i pràctics Pel que fa als aspectes acadèmics i forma- En definitiva, una nova ocasió en què es va Un altre objectiu era avaluar i valorar els ser- tius que es van abordar, el més destacat posar en valor que la millor suma és enxar- veis que actualment la Central de compres fou les reflexions i sobretot interrogants que xar el coneixement dels diferents respon- està prestant. El subministrament elèctric és suposava l’aplicació a partir del 18 d’abril sables i tècnics de les àrees de compres el servei més valorat dels que s’estan realit- de la directiva 24/2014/UE en matèria de i contractació del món local. Compartir les zant, esdevenint també el que suma més contractació. També es tractà la impor- experiències i facilitar les relacions posteri- adhesions, i amb una línia de creixement tància i conseqüència de la determinació ors entre ells i elles per facilitar la seva tasca més estable. Destaca també la valoració dels criteris i subcriteris en l’adjudicació, el del dia a dia. de la pròpia Central de Compres, amb un procediment negociat o el tractametn dels INFORMACIÓ:

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ: 93 496 16 16 [email protected] www.centraldecompres.cat

14 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016 RACÓ DE CONTRACTACIÓ “LA COMPRA CENTRALITZADA SUPOSA MOLTA AGILITAT EN LA CONTRACTACIÓ”

El procediment per contractar béns o subministraments de consum intensiu, com ara la llum o el paper, acostumen a saturar els serveis de contractació dels ens locals. En qui- na mesura acollir-se als acord marc de l’ACM permet els Tamara Estudillo Martínez ens locals centrar-se en les contractacions de major valor Cap de la Unitat Intermèdia de afegit? Contractació i Compres Actualment, la prioritat del nostre Ajuntament és regularitzar tots Ajuntament de Castelldefels aquells contractes de subministrament que hagin de tramitar-se Ha esdevingut prioritària avui la contractació o la política de per un procediment licitatori. Això és una tasca molt complicada compres en el món local? I en el futur? perquè normalment són bens que utilitza tot el personal de l’ajun- La contractació pública es cada vegada més important, i això es tament i que actualment no es troba centralitzat en una única detecta en els canvis constants que pateix la llei de contractes unitat (p.ex. material d’oficina, ferreteria, vestuari, etc.). Aquesta cada cop que s’aprova una nova llei, ja sigui de suport als em- tasca suposa molt de temps de treball que és difícil de compa- prenedors, contra la morositat o la llei de pressupostos, a més tibilitzar amb la feina diària. La possibilitat que els ajuntaments d’haver-se d’adaptar a la normativa europea. Amb la contra- ens puguem adherir als acords marcs per a la contractació ctació pública es pretén facilitar l’accés de les PIMES al mercat d’aquests tipus de béns és un gran avantatge perquè la tramita- públic, fomentar polítiques d’R+D+I, fomentar la contractació de ció de l’expedient és molt més senzilla i així ens podem centrar persones que es troben en risc d’exclusió social i incentivar el en altres expedients de contractació que tenen una tramitació respecte al medi ambient. Dins d’aquest panorama, considero més complexa. que les administracions locals tenen un paper molt rellevant i que han de treballar escrupolosament els plecs per afrontar aquests Als acords marc formalitzats per part de l’ACM, els ens lo- nous reptes, la qual cosa no depèn només de les unitats de con- cals només han de realitzar l’encàrrec de provisió del bé tractació sinó que ha de ser una tasca que s’ha de treballar de o servei, estalviant-se els possibles períodes de litigiosi- manera transversal, tant políticament com tècnicament. tat per part dels licitadors. Així doncs, el factor certesa o seguretat jurídica en el procediment permet ajustar els ca- Què creus que pot aportar al teu ajuntament el fet que l’ACM lendaris de contractació. Com ajuda això a la confecció del promogui acords marc, agregant compres de diferents pressupost anual? subministraments o béns? El fet de poder evitar els possibles recursos contra les adjudica- La compra centralitzada suposa molta agilitat en la contractació cions de contractes és un gran avantatge per als ajuntaments els i facilitat en la tramitació atès que els ajuntaments no hem de quals normalment ja treballem amb uns terminis molt escurçats tramitar tot un expedient de contractació que normalment, fins i el fet que ens puguin presentar un recurs contra les adjudica- que s’adjudica el contracte, pot demorar-se fins a sis mesos en cions ens desestabilitza els calendaris de previsió de les forma- alguns casos. Així mateix, suposa un estalvi econòmic sobretot litzacions dels contractes. La certesa de que no es presentarà per a contractes de subministrament ja que les empreses al tenir recurs i sobretot, que els preus ha s’hagin adjudicat per part de possibilitat de subministrar a un gran nombre d’ajuntaments po- l’ACM, són factors que faciliten la tasca de confeccionar el pres- den oferir preus més competitius. supost municipal.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016 15 NOTÍCIES DIPUTACIÓ BARCELONA

16 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016 LOCALRET APPS DE GESTIÓ MUNICIPAL

Les Apps (Aplicacions Mòbils) són una eina cada vegada més utilitzada pels ajuntaments com a nou canal de comunicació amb la ciutadania o com a instrument per a la millora de la ges- tió dels serveis municipals.

Localret va reunir el passat dia 12 d’abril en el taller “Apps de gestió mu- nicipal” alguns dels exemples d’aplica- cions mòbils que mostren la potencia- litat, actual i futura, d’aquestes eines. Cal ressenyar en aquest sentit dos factors fonamentals: són molt senzilles d’utilitzar amb un funcionament cada vegada més intuïtiu i, d’altra banda, Una tècnica municipal de Lliçà d’Amunt analitza amb l’app instal·lada al seu mòbil un punt del municipi que es porten als telèfons intel·ligents (smartphones) d’ús generalitzat, cosa L’App “Seguretat Ciutadana” emprada complementa amb una tablet per a la que permet accedir a les Apps des de per l’Ajuntament de Cornellà de Llo- persona gran, permet mantenir una qualsevol lloc i en qualsevol moment. bregat, i altres municipis del Baix Llo- connexió audiovisual senzilla amb un bregat, és un exemple de comunicació cercle proper a la persona gran, sigui Lliça d’Amunt va presentar una App coordinada entre els ciutadans, les po- familiar, d’amistat o de serveis assisten- per a l’inventari i la gestió interna d’in- licies locals i els serveis d’emergència. cials. L’objectiu és l’enfortiment de les cidències i recursos. Amb la formació Permet una ràpida connexió, intuïtiva i relacions, afavorir l’autonomia personal de dos tècnics, l’assessorament d’una georeferenciada, que serveix per ac- i la millora del benestar de l’usuari. empresa externa i amb la integració tuar més ràpidament i per a millorar la dels sistemes d’informació geogràfi- percepció de seguretat per part de la La Diputació de Barcelona i Localret ca (GIS) s’està procedint a inventariar ciutadania. El 2013 va ser la primera han elaborat un catàleg “MuniApps” i geoposicionar tot tipus d’elements App de seguretat ciutadana posada en que ja recull més de 130 Apps que d’interès municipal com ara parcs; marxa a Europa. funcionen a 311 municipis (http://www. enllumenat, senyals de trànsit; guals, muniapps.cat/) punts d’hidrants; mobiliari urbà, con- L’App “Familyar” ha estat escollida pel tenidors, etc. D’aquesta manera es té Prat de Llobregat per ajudar a millo- Teniu més informació sobre aquest ta- una fitxa de cada element, amb foto- rar la vida de la gent gran, tenint en ller a l’enllaç: grafia i georeferenciat, que permet compte que el municipi compta amb http://www.localret.cat/agenda/taller- planificar i actuar davant qualsevol més d’11.000 persones més grans de apps-de-gestio-municipal/ tipus d’incidència. 64 anys, i d’aquestes, prop de 3.000 superen els 80. Aquesta App, que es

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016 17 PARTITS POLÍTICS EL COMPLIMENT DEL DÈFICIT AUTONÒMIC I ESTATAL TÉ CONSEQÜÈNCIES PEL MÓN LOCAL?

L’ESTAT ESPANYOL ÉS L’ÚNICA ADMINISTRACIÓ QUE GASTA MÉS ARA QUE AL 2010 I, EN CANVI, ÉS L’ADMINISTRACIÓ QUE Política Municipal de CDC PROPORCIONA MENYS SERVEIS DE L’ESTAT DEL BENESTAR

Sí, té conseqüències indirectes per al món local, en tant que pot del finançament local per compensar el deute autonòmic i estatal. comportar l’impagament o el retard en el pagament dels deures i obligacions a favor dels ens locals i, com a conseqüència, provo- Qui està incomplint és l’Estat espanyol. És l’única administració car més dificultats financeres als ens locals. que gasta més ara que al 2010 i, en canvi, és l’administració que proporciona menys serveis de l’estat del benestar. I no oblidem Tot i la voluntat de l’Estat espanyol en fer recaure la responsabilitat que el repartiment actual del dèficit entre Estat i Comunitats Au- de la mala gestió de les administracions a les entitats locals i les tònomes és totalment injust i no compleix la llei: mentre l’Estat i la comunitats autònomes i alhora adoptar reformes encaminades a Seguretat Social assumeixen un 90% de la capacitat de dèficit, ofegar aquestes administracions, està vist i comprovat que l’admi- les autonomies només ho fan el 10%, quan realment són aquestes nistració local és la que ha fet millor els deures i la que ha complert les que dediquen de mitjana més del 75% de les seves despeses amb escreix l’objectiu del dèficit zero, ja que ha tingut en el seu a polítiques socials. conjunt superàvit. Si bé això s’hauria de premiar, pot arribar a ser contraproduent en un futur perquè podria provocar una retallada

Jordi Albert NO TÉ CAP SENTIT APLICAR LES RESTRICCIONS DE LA REGLA DE Regidor d’ERC a Sant LA DESPESA EN UN CONTEXT EN QUÈ ELS MUNICIPIS HAN Andreu de la Barca SANEJAT ELS SEUS COMPTES PÚBLICS

L’objectiu de dèficit públic de l’any 2016 per al conjunt d’administraci- D’altra banda, la regla de la despesa implica que els municipis no po- ons públiques se situa en el 2,8% del PIB. D’aquest objectiu l’Estat es den destinar els superàvits acumulats a la implementació de noves reserva un 2,2% i assigna un 0,3% a les comunitats autònomes i un polítiques públiques. Aquest fet provoca una acumulació de superàvits 0,3% a la Seguretat Social. Pel que fa a les administracions locals, res- municipals que compensa l’incompliment del dèficit de l’Estat. L’any ten obligades a assolir l’equilibri pressupostari, és a dir, dèficit zero. La 2015 el sector públic local va registrar un superàvit del 0,44% del PIB. distribució del dèficit resulta totalment injusta pel fet que no presenta No té cap sentit aplicar les restriccions de la regla de la despesa en cap relació amb el pes de cadascun dels nivells d’administració sobre un context en què els municipis han sanejat els seus comptes públics el total de despesa pública. Per tant, la Generalitat de Catalunya veu i han de respondre a nombroses necessitats i urgències socials. Sem- molt limitada la seva capacitat de despesa, també en l’àmbit de suport bla que l’únic objectiu és compensar la incapacitat del Govern central als municipis. en l’assignació i acompliment del dèficit.

Antoni Fogué CAL INCREMENTAR LES TRANSFERÈNCIES CORRENTS ALS Secretari de Política Municipal del PSC AJUNTAMENTS I INSTRUMENTAR RECURSOS PER REPRENDRE LA INVERSIÓ PÚBLICA LOCAL

Al 2015 el dèficit de les administracions públiques a Espanya ha estat sant d’un 12% del conjunt dels ingressos locals durant el Govern de de -5,08. Les administracions locals han tingut superàvit (+0,44) i les Progrés a un 7% amb l’actual Govern. Qualsevol nova retallada tindrà comunitats autònomes dèficit (-1,66). Per tant, la part més important un impacte important en l’activitat municipal. Per tant, no tindria sentit del dèficit (-3.86) l’ha generada l’Administració Central, que a més s’ha que els ajuntaments, els únics que han complert en termes de dèficit, beneficiat del superàvit de les administracions locals. a més fossin penalitzats perquè ni l’Estat ni les comunitats autònomes han fet els deures. La reducció de despeses de l’Estat és necessària per reduir el dèficit, però hi ha marge per fer-ho sense penalitzar les transferències cor- De fet, cal incrementar les transferències corrents als ajuntaments i rents de l’Estat als ajuntaments, que constitueixen entre el 20 i el 25% instrumentar recursos per reprendre la inversió pública local. I hem de dels ingressos dels ajuntaments. En el cas de la Generalitat, les trans- demanar un repartiment de la quota de nou dèficit més equitatiu entre ferències corrents i de capital als municipis ja han baixat molt, pas- l’Estat i les comunitats, i que aquestes mantinguin la despesa local.

18 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016 PARTITS POLÍTICS

En el moment de tancar edició, no s’havia rebut la resposta de la Candidatura d’Unitat Popular.

ELS AJUNTAMENTS HAN ESTAT LES ÚNIQUES ADMINISTRACIONS Lluís Moreno QUE HAN FET ELS DEURES, REDUINT ANY RERE ANY DESPESES I Secretari de Política Municipal ICV ASSUMINT LA INACCIÓ DEL GOVERN DE LA GENERALITAT

Tancats els comptes del 2015 s’ha comprovat que hi ha un dèficit superior Hem sofert amb més cruesa les restriccions imposades pel govern de al previst. El ministre Montoro ha acusat les autonomies de l’incompliment. l’Estat, però també els incompliments reiterats de la Generalitat. Si el re- Però s’obvia que l’Estat es reserva més marge de dèficit, tot i que els go- partiment del dèficit és injust per a les comunitats autònomes, encara és verns autònoms carreguen amb les despeses socials més importants més arbitrari i abusiu per als ajuntaments. Un greuge que s’accentuà amb (sanitat, educació i serveis social). Amb l’excusa de la crisi financera es les limitacions d’endeutament i la regla i sostre de despesa. De moment van imposar polítiques neoliberals (límit a la despesa social, rescat a la han estat els ajuntaments les úniques administracions que han fet els banca) per devaluar el model social i retallar drets. Amb aquest argument deures, reduint any rere any despeses i assumint la inacció del govern austericida, el Govern estatal oblida que el dèficit públic és producte de la de la Generalitat en escoles bressol, beques, inversió als barris populars, insuficiència en l’ingrés públic i l’elevat frau fiscal i no de la despesa social. escoles de música i dansa, ajuts a les famílies. Una heroïcitat del muni- A més, centrifuga l’excés de dèficit cap a les autonomies per atacar la cipalisme que ha tingut com a contrapartida la recentralització i segrest competència exclusiva en les despeses socials dels governs autònoms, competencial, per part del govern de l’Estat, l’escanyament financer i la perquè es persegueix mercantilitzar els drets socials. En aquest context, deixadesa del govern de la Generalitat que ha externalitzat les seves obli- la baula més feble de les administracions públiques són els ens locals. gacions d’inversió social al món local.

Xavier Garcia Albiol LES CONSEQÜÈNCIES NEGATIVES A CURT TERMINI SÓN NECESSÀRIES President del grup parlamentari del PPC SI VOLEM EVITAR EL MAL MAJOR QUE REPRESENTARIA LA SORTIDA DE LA UNIÓ MONETÀRIA O LA FALLIDA FINANCERA D’ESPANYA

Formar part de la Unió Monetària té grans avantatges, però també obli- financera de tota Espanya si es trenqués la confiança d’Europa i del gacions fiscals. Una d’elles és la regla de no superar el 3% de dèficit. món a la nostra solvència financera. Europa ens ajuda amb una intensa Espanya en el seu conjunt –governs locals i autònoms i administració política monetària del Banc Central Europeu i les autoritats comunitàries general de l’Estat– han fet un gran esforç per complir progressivament ens donaran, molt previsiblement, més temps per fer els ajustos neces- aquesta obligació, la qual cosa ha obligat a adoptar mesures temporals saris. Però les reformes estructurals són inevitables i no poden limitar-se d’ajustament fiscal. Les conseqüències negatives a curt termini –per als a ajustos fiscals. Cal una política de modernització de la nostra eco- ciutadans i per a les administracions– són necessàries si volem evitar el nomia que requereix un govern de consens, moderat i reformista, en mal major que representaria la sortida de la Unió Monetària o la fallida sintonia amb els corrents que governen Europa.

Miguel-Ángel Ibáñez ÉS MOLT IMPORTANT NO MALBARATAR DINERS EN ‘CONSTRUIR Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà UN (PRESUMPTE) PAÍS’ I TENIR MOLTA CURA EN MANTENIR EL QUE QUEDA DE L’ESTAT DEL BENESTAR

L’objectiu de compliment del dèficit sumat al fet que el possible creixe- deixarà d’ingressar... però sense poder deixar de prestar el servei, as- ment dels ingressos, tant a nivell estatal com autonòmic, no dóna per sumint així la despesa dins del seu pressupost. cobrir-lo, porta aparellada la retallada en serveis tant de manera direc- Per això, creiem que és molt important no malbaratar diners en “cons- ta com de manera indirecta a través dels que donen els ajuntaments. truir un (presumpte) país” i tenir molta cura en mantenir el que queda de l’“Estat del benestar”, sobretot, quan veiem que any rere any l’ad- És aquest efecte indirecte el que provoca conseqüències per al món ministració pública que presenta millors comptes és la municipal, es- local, que previsiblement veurà disminuïdes algunes de les partides devenint un exemple tant per a l’Estat com per als governs autònoms, pressupostàries que hauria de rebre via subvencions o convenis i que com la Generalitat.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016 19 RACÓ DE L’ASSOCIAT UNA FURGONETA ELÈCTRICA PERMETRÀ ESTALVIAR QUASI MIL EUROS ANUALS EN EL SERVEI DE NETEJA DE LA SEU D’URGELL

L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha adquirit recentment un vehicle completament elèctric que no té cap emissió de gasos contaminants a l’atmosfera. Aquest cotxe for- ma part de la flota de neteja viària que disposa el Servei Municipal de Neteja.El tinent d’alcalde de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de la Seu, Jesús Fierro, afir- ma que “l’objectiu de l’equip de govern és anar renovant la flota de vehicles i que aquesta renovació vagi totalment Recepció a l’Ajuntament de Figueres. Foto: Martí Artalejo encarada cap a vehicles elèctrics per evitar l’emissió de gasos contaminats a l’atmosfera”. ALCALDES POLONESOS VISITEN LES COMARQUES GIRONINES PER CONÈIXER EL Es tracta d’una furgoneta elèctrica Nissan e-NV200, que MODEL TURÍSTIC I AGRÍCOLA LOCAL ha costat 21.391,51 euros i que ha comptat amb una sub- venció de 8.000 euros del Plan de Impulso a la Movilidad Una delegació de vint alcaldes polonesos van fer el 18 con Vehículos de Energías Alternativas (MOVEA). L’auto- d’abril a Figueres una visita de tres dies que va recórrer nomia de la furgoneta és de 163 km i la bateria es pot les comarques gironines amb l’objectiu de conèixer en recarregar en 4 hores. La previsió és que la furgoneta profunditat el model turístic i agrícola local. Estaven in- permetrà un estalvi de despeses, passant d’una despesa teressats, sobretot, en casos d’èxit del turisme d’interior, actual de 1.200 € anuals en combustible a una de 350 € tant en les vessants cultural i esportiva com enològica o en electricitat. gastronòmica.

La delegació de batlles de Polònia provenia de municipis d’entre 10.000 i 40.000 habitants de la regió de la Gran Polònia, al centre-oest del país, i busquen poder aplicar experiències similars a les que troben a Catalunya. La pa- tronal gironina FOEG els va dur al celler altempordanès La Vinyeta, a Santa Pau (La Garrotxa) perquè coneguessin la producció de fesolets i el càmping ecològic la Lava i, finalment, al Pla de l’Estany per explicar-los les diferents propostes esportives vinculades a les Vies Verdes.

20 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016

#MUNICIPISENPOSITIU “LES XARXES SOCIALS SÓN UNA NOVA FORMA D’ARRIBAR A LA CIUTADANIA”

Carles Banús Puigivila (CDC). Alcalde de Tavèrnoles Tweets #municipisenpositiu

El #PallarsJussa tindrà tres desfibril·la­­ Alcalde: Carles Banús Puigivila (CDC) dors portàtils Professió: Enginyer de Telecomunicacions Habitants: 319 Pàgina web: www.tavernoles.cat Sou alcalde: 12.398 € bruts anuals (75% dedicació) Nou vehicle de la Policia Local de Sou regidors: D’entre 1.500 i 2.000 € bruts anuals #Tàrrega estalviant un 15% amb la segons dedicació (d’entre el 9 i el 21%) #centralcompresACM

A en Carles Banús li escau el sobrenom individual que t’ha vingut a plantejar un d’alcalde 2.0, perquè va ser uns dels veí”. El @consellbages atorgarà 450.000 € pioners en ser present a les xarxes so- en #microcredits a empreses de nova cials. D’això ja en fa vuit anys tot i ser al En aquest camí de cercar solucions, a creació o projectes d’innovació capdavant d’un petit poble de poc més l’alcalde de Tavèrnoles el preocupen in- de 300 habitants: Tavèrnoles. “Aquest finitud de coses, però d’entre aquestes canvi cultural”, com ell mateix el defi- en destaca la “paperassa” que dema- El Consell Comarcal del Pla de l’Estany neix, “ha permès que un consumidor nen les administracions i la manca de signa dos convenis amb Càritas i Aigües d’informació passi a ser-ne alhora un recursos, ja que la Generalitat es demo- de Banyoles impulsar iniciatives socials productor”. I aquesta presència activa ra en el pagament dels diners. “La situa- a les xarxes, a més d’estar connectat ció per la que passa un ajuntament que no només amb els seus seguidors sinó té un pressupost ordinari de 300.000 Es posa en marxa a @elvendrell_cat un també al món, ha fet “situar al mapa euros i que la Generalitat li degui més telèfon per atendre casos de bullying el municipi de Tavèrnoles”. “En aquest de 400.000, no la desitjo a ningú”. “Hem sentit ens ha obert una finestra per mos- hagut de fer autèntics malabarismes”. trar allò que tenim al municipi. I això El poble de #Gerb recupera el so de sempre té un retorn clar”. “Hi ha dos moments les campanes després que els veïns ho que paguen la pena: aprovessin en una consulta popular Per als càrrecs electes que encara es mostren reticents a submergir-se en el poder tirar endavant 2.0, els hi dóna un consell: “Un polític projectes en benefici que vulgui escoltar i interactuar amb els del poble i donar so- El #Moianès engega un projecte socioeconòmic per atacar l’atur de la veïns no pot permetre’s el luxe de no ser lució a la problemàtica comarca presents a les xarxes socials ja que, ens agradi o no, estan esdevenint una nova que t’ha vingut a plan- forma d’arribar a la ciutadania”. tejar un veí”

Si més no, precisa, el món virtual no A pesar d’aquesta conjuntura adversa, podrà suplir mai el real i més en un po- en Carles Banus se sent orgullós que ble com Tavèrnoles perquè “la política Tavèrnoles ha pogut reduir a zero l’en- local és proximitat”. “En aquest sentit”, deutament municipal sense desatendre afegeix en Carles, “diria que hi ha dos els serveis socials i ja pensa en projec- moments claus en la gestió d’un alcal- tes més ambiciosos, fruit d’aquesta par- de que verdaderament paguen la pena: ticipació ciutadana que tant pregona: poder tirar endavant aquests projectes la construcció d’un espai cobert per fer comunitaris en benefici del poble i do- activitats, la urbanització d’un carrer o nar solució a aquells petita problemàtica recuperar l’ermita de Santa Margarida.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016 21 OPINIÓ ELS AJUNTAMENTS PINTEN MOLT

fa dèficit. Com s’escullen els candidats a regidor, la limita- ció de mandats, quines qüestions es posen a consulta po- pular o fins a quin punt els comptes han de ser auditats per la població són només quatre exemples que, per si sols, omplirien revistes i revistes com la que teniu a les mans. A les mans, o a les pantalles: la irrupció de l’administra- ció electrònica és, sens dubte, un altre dels reptes que els ajuntaments del segle XXI hauran d’afrontar amb indepen- dència de si hi ha independència.

“Oblidem-nos de l’estelada, però

Jofre Llombart també de la bandera espanyola: el Periodista comptador s’ha de posar a zero per a tothom” Sense fer gaire rebombori mediàtic però sacsejant moltes consciències i parets mestres, l’Associació Catalana de Municipis ha posat fil a l’agulla a un repte tan inèdit com ge- Com a persona que observa l’actualitat, que la intenta en- gantí i il·lusionant: imaginar-se com seria el món local quan tendre i explicar des de la seva òptica, però sobretot com Catalunya esdevingui un estat. Mentre una part de les ener- a persona administrada per un ajuntament, resulta abso- gies polítiques i personals es dediquen a donar voltes a un lutament encoratjador veure que hi ha tot un món, el local, rull, hi ha moltíssima gent en aquest país que pensa en l’en- sovint massa invisible a ulls dels mitjans de comunicació demà. En molts àmbits: el jurídic, l’energètic, el fiscal, el sa- d’abast nacional, i que pot mirar cara a cara a la resta d’ad- nitari, l’esportiu, etc, etc, etc... Ara també els ajuntaments. ministracions. Són dies en què, qui més qui menys, rendeix L’objectiu és apassionant. Per primera vegada en molt de comptes amb Hisenda a través de la declaració. Paguem temps (va, 40 anys sent generosos) els ajuntaments tenen molts impostos, i n’hi ha que per estalviar-se’ls se’n van al la possibilitat de pintar un quadre en blanc. Els consistoris Panamà. Però la majoria de mortals els paguem aquí. I l’en- catalans es poden sentir afortunats: a Espanya no hi ha cap nuig que provoca veure què aporta cadascú és directa- procés de reforma que permeti trencar esquemes i disse- ment proporcional a què se’n rep a canvi. Pago molt a gust nyar el futur. A Catalunya sí. Acabi com acabi el procés, la uns impostos que em serveixen per tenir uns Ferrocarrils relació entre l’Estat i la Generalitat ja no serà mai més la de la Generalitat fiables, puntuals i nets. M’imagino que mateixa. I per tant, la relació entre l’Estat i els municipis; i la si fos usuari de Rodalies Renfe, la indignació seria major. Generalitat i els municipis tampoc. Per això sap greu pagar tant per unes infrastructures in- dignes i escapçades. Per això és motiu d’orgull saber que “Els consistoris catalans es poden als ajuntaments hi ha la dignitat de ser l’administració més pròxima al ciutadà i ara, amb la tranquilitat de saber que, sentir afortunats: a Espanya no hi ha a més de gestionar el dia a dia, té temps i energies per cap procés de reforma que permeti modernitzar-se en el sentit més ampli de la paraula: treba- trencar esquemes i dissenyar el futur” llar per uns ajuntaments més eficients, més eficaços, més transparents, més sostenibles, més àgils i per tant més útils i (encara més) humans. És a dir, el que es coneix com un Per arribar a unes bones conclusions d’aquesta Convenció servei públic. Municipalista cal tenir ben present aquesta metàfora del quadre en blanc. “Despinta les banderes i fes-ne un gran llençol”, deia Sopa de Cabra. Doncs això: oblidem-nos de l’estelada. Però també de la bandera espanyola: el comp- tador s’ha de posar a zero per a tothom. Aquell mantra tan arrelat a l’administració pública, “això no es pot fer”, ha de quedar al calaix. Perquè imaginar no té límits i a més, cosa molt important per les finances municipals, és de franc i no

22 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016 ACTUALITAT

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MAIG 2016 23