Primera Trobada Del Món Local Amb El President

370 Març 2016

La revista referent d’informació del món local PRIMERA TROBADA DEL MÓN LOCAL AMB EL PRESIDENT PUIGDEMONT Amb la investidura d’un alcalde, Carles Puigdemont, com a nou president de la Generalitat de Catalunya, s’obre una nova legislatura en què el municipalisme ha de tenir pes per definir el futur Estat català

ACTUALITAT ACTUALITAT OPINIÓ Per primera vegada s’arriba Una jornada destinada “Els governs locals en una a un acord sobre la gestió als càrrecs electes posa Catalunya independent”. dels drets d’autor a les l’accent en donar eines per Marta Espasa, UB biblioteques públiques lluitar contra la corrupció locals

Amer. La Selva SUMARI

Foto: Amer-Plaça Major by Jordi Domènec Arnau (CC BY-SA)

AMER

El municipi d’Amer està situat a la comarca de La Selva. Compta amb uns 2.300 habitants i 40 km2. Cap a l’any 840 ja hi ha constància del nucli d’Amer, tot i que, sobretot, a partir del 949 quan es consagra el monestir de Santa Maria d’Amer. El 1427 un terratrèmol va destruir pràcticament tot el municipi. Una de les curiositats és que tres abats del monestir d’Amer van ser presidents de la Generalitat (Francesc de Giginta, Miquel d’Alentorn i de Salbà i Andreu Pont) entre els segles XVI i XVII. L’actual President Carles Puigdemont és fill d’Amer. A banda del Monestir, la Plaça porxada, les ermites de Santa Brígida i Sant Climent i la Torre de Rocasalva són part del patrimoni arquitectònic d’Amer. La Festa Major se celebra entre el 14 i 17 d’agost. Gentilici: amerenc i amerenca. La seva alcaldessa és Maria Rosa Vila (CDC).

ACTUALITAT FORMACIÓ PÀG. 4 PÀG. 5 PÀG. 8 L’ACM reivindica el paper del Per primer cop s’arriba a un Unes jornades posen en valor municipalisme en la presa de acord pel pagament de drets com lluitar des del món local possessió del nou president de d’autor de les biblioteques contra la corrupció la Generalitat públiques

CENTRAL DE COMPRES MUNICIPIS EN POSITIU OPINIÓ PÀG. 12 PÀG. 21 PÀG. 22 Les quatre capitals catalanes ja Entrevista a l’alcaldessa de “Els governs locals en una compren el gas natural a través Vic, Anna Erra Catalunya independent”. Article de la Central de Compres del de Marta Espasa món local EDITORIAL

tralitzadors. Cal establir quins han de ser els serveis mínims EDITORIAL que ha de rebre un ciutadà visqui on visqui, quina és la millor administració que pot prestar el servei i determinar quina és la millor forma de finançament d’aquests serveis. VOLEM SER Cal doncs, que aquesta legislatura ajudi a clarificar i ordenar DETERMINANTS el món local de manera que s’enforteixI un dels pilars fonamentals del nou país. “El món local està cridat a jugar un paper fonamental en la construcció de la Catalunya del futur”. Amb aquesta frase el Des de l’ACM seguim treballant per ser l’entitat municipalista nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, definia en de referència a tot el territori català. Tant és així, que aquest el debat d’investidura la importància del municipalisme en la mes iniciem de nou les rutes pel territori per explicar els be- construcció d’un nou estat català. Una rellevància que des de neficis de comprar i adquirir productes i serveis a través de la l’ACM hem reivindicat en tot moment. I és que com diu el pre- central de compres del món local impulsada per l’ACM. Cons- sident de l’entitat municipalista, Miquel Buch, “la gran fortale- cients de la gran tasca que desenvolupen les administracions sa de Catalunya és la riquesa del seu territori articulada per locals, ens posem al seu costat per agilitzar i rendibilitzar els l’administració més propera als ciutadans, els ajuntaments”. serveis que ofereixen a la ciutadania. Només així, sent més eficaços, podrem millorar la seva qualitat de vida. Per aquest motiu, des de l’ACM fem una petició al nou president i al Govern que lidera, que la construcció del nou país es configuri des del territori, fugint d’esquemes centralistes i cen-

ACM Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L. Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané La redacció no comparteix, necessàriament, C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Cap de redacció: Joan Morcillo l’opinió expressada en els articles. Telèfon: 93 496 16 16 Consell de redacció: Olga Alonso, Josep Garriga, Correu electrònic: [email protected] Albert Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Dipòsit legal: B3434383. Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre. www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154 kg 14 kg de 139 km 3.346 333 kwh 251 kg d’escombraries CO2 en un cotxe litres d’energia de fusta europeu d’aigua estàndard ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016 3 ACTUALITAT L’ACM PLANTEJA AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT QUE S’INICIA EL DEBAT SOBRE EL PAPER DELS FUTURS AJUNTAMENTS El president de l’ACM, Miquel Buch,va mantenir el 8 de febrer una reunió amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en la primera trobada ofi- cial entre el món local i el govern de la Generalitat. Miquel Buch es va posar a disposició del president de la Generali- tat per servir a la totalitat dels catalans i catalanes des del món local.

La trobada va servir perquè el president de l’ACM, Miquel Buch, expliqués al nou president de la Generalitat que l’entitat municipalista de referència a Catalunya ha iniciat el procés per es- Carles Puigdemont i Miquel Buch van conversar sobre el paper futur del món local. criure i definir quin ha de ser el paper del món local en un futur Estat català. denúncies contra Sant Cugat i Premià Estat on tots els poders estiguin preo- “Hem iniciat el debat perquè tothom de Dalt per donar suport a la declaració cupats per la gent i no per les mocions tingui clar a què aspiren els ajunta- del 9N aprovada pel Parlament de Ca- que s’aproven als ajuntaments”. L’ACM ments en un futur Estat”, va explicar talunya. En aquest sentit, per a l’alcalde es posa al capdavant de tots els ajunta- Miquel Buch. També va recordar que de Premià de Mar no podia ser d’una al- ments per marcar una defensa conjunta “el que persegueix l’ACM és que els tra manera que els regidors i regidores de tots els casos que hi pugui haver. ajuntaments tinguin més llibertat per votin i es posicionin políticament a favor oferir els millors serveis a la ciutada- d’una declaració que ha estat aprovada Fusió de les entitats municipalistes nia”. Tot aquest debat ja fa temps que pel Parlament de Catalunya, “se’n diu Sobre la possible fusió de les dues enti- s’ha posat sobre la taula des de l’ACM llibertat d’expressió”. Així, per Buch, tats municipalistes (ACM i FMC), el pre- i s’abordarà en una Convenció Munici- “un Estat on es persegueix la llibertat sident Miquel Buch destaca que no té palista que posarà negre sobre blanc d’expressió no és gaire democràtic”. sentit que Catalunya tingui dues entitats les propostes i inquietuds del món local municipalistes. “Dins l’arc municipal po- català. En referència a l’advertència feta per dem trobar espais on hi hagi una única l’Audiència Nacional als ajuntaments entitat que defensi els interessos del Arxivament de denúncies pel 9N dient-los que els estarà vigilant, Miquel món local”. “La ciutadania i molts alcal- El president Miquel Buch es va referir Buch considera que “si és en to amena- des i alcaldesses no acaben d’entendre també a l’arxivament definitiu de les çador, sobra. A mi m’agradaria tenir un la necessitat de dues entitats”, conclou.

4 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016 ACTUALITAT

LA CONSELLERA DE GOVERNACIÓ ANUNCIA UN CONGRÉS NACIONAL DEL MÓN LOCAL

La consellera de Governació, Administraci- ge a les quals es van destinar 87 milions tot moment la seva veu, vull fer la política ons Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, d’euros el 2015, “per arribar a més famílies, local des del carrer i no des d’un despatx”, va intervenir el 9 de febrer al Parlament prioritzant les que tenen fills, les persones va destacar la consellera Borràs. de Catalunya per presentar les mesures grans i les persones dependents” i acone- que marcaran la legislatura. Entre elles, va guint una millor coordinació entre les admi- Aquest Congrés anunciar l’organització d’un Congrés Naci- nistracions públiques per “aconseguir una pretén definir les onal del Món Local per debatre la transciió major celeritat en la tramitació dels ajuts”. competències i el de la Catalunya Autònoma a la Catalunya Estat. Congrés Nacional del Món Local finançament de les Com a novetat dins de les actuacions pre- administracions locals Entre les principals línies de treball i reptes vistes en l’àmbit del món local, la conselle- que el Departament de la consellera Merit- ra de Governació ha anunciat la voluntat Pel que fa a les principals línies de treball xell Borràs portarà a terme en aquesta le- d’organitzar un Congrés Nacional del Món del Departament de Governació en l’àmbit gislatura, hi ha molts aspectes que afecten Local, obert i participatiu, que serveixi per local, la consellera va refermar que es con- al món local. debatre els grans reptes que planteja la tinuarà donant suport i assessorament a les definició de la Catalunya del futur, l’orga- administracions locals, així com resposta a Habitatge nització territorial, les competències i el fi- les situacions d’emergència que pateixen En l’àmbit de l’habitatge, Mertixell Borràs nançament de les Administracions locals, els municipis. Borràs també va confirmar- va presentar una vintena d’accions amb i, en definitiva, el paper dels ajuntaments que es mantindrà la convocatòria de la línia la finalitat d’afavorir l’accés a l’habitatge i del conjunt de les administracions públi- de despeses de manteniment del PUOSC i i aturar els desnonaments en situacions ques locals. que s’impulsarà l’estratègia RIS3CAT amb d’emergència social. “Treballarem per re- la convocatòria de fons FEDER per donar soldre totes les urgències, però no renun- “Volem la participació de tothom en la de- suport a projectes de millora de l’eficiència ciarem a resoldre el problema de fons. I ho finició de com ha de ser el món local, i en energètica, a l’impuls d’energies alternati- farem amb diàleg constant amb els agents la recerca de consens sobre algunes de ves, a la valorització del patrimoni natural i socials i econòmics a qui incorporarem en les qüestions cabdals en aquest àmbit”, cultural, i a donar rellevància als projectes el debat i el desenvolupament dels dife- va remarcar Borràs, que ha destacat que d’especialització i competitivitat territorial. rents projectes concrets que impulsarem; aquest debat ha de ser una gran eina per i també treballarem colze a colze amb a la redacció de dues lleis fonamentals: la També es pretén recuperar el Consell Ca- l’administració local perquè les polítiques Llei de Governs Locals i la Llei de finances talà de Petits Municipis “per fer front a la d’habitatge tenen un marc general però locals. “Hem de començar a pensar i a tre- problemàtica especial que afecta aquests s’implementen a nivell local”. Així, es man- ballar en com volem organitzar el món local ens, que sovint basen la seva gestió en el tindran les prestacions socials d’habitat- del futur Estat i això ho farem escoltant en voluntarisme”.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016 5 6 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2015 FORMACIÓ ENS COMPROMETEN A POTENCIAR LA CONTRACTACIÓ SOCIALMENT RESPONSABLE

amb discapacitat o dificultats d’accedir al món laboral. Així, a tall d’exemple, l’ACM incorpora clàusules socials en la contractació de la central de compres o realitza accions formatives referents a aquest tema.

Al llarg de la jornada es van tractar aspectes com el posiciona- ment jurídic des del sector de la discapacitat, es va presentar la Guia per a la contractació inclusiva o es va parlar de la perspec- tiva de la contractació pública socialment responsable des del punt de vista de l’administració pública.

Abans de finalitzar la jornada es va realitzar una taula rodona La jornada va reunir molts assistents interessats en el tema. de bones pràctiques en matèria de contractació administrativa socialment responsable amb la participació de Francisco Blan- L’Associació Catalana de Municipis i Comarques, conjuntament co, director de Coordinació Administrativa de l’Ajuntament de amb la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Em- Barcelona, Isidre Martí, secretari general de l ‘Ajuntament de Vi- presarial d’Economia Social Dincat, va organitzar el 18 de febrer lanova i la Geltrú, Aureli Ruiz, tinent d’alcalde de Serveis Centrals la jornada “Bones pràctiques en matèria de contractació social- i Hisenda de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, i Maria Àn- ment responsable”. La sessió, que es va fer al CCCB, va comp- gels Planas, regidora d’Hisenda i Règim Interior de l’Ajuntament tar amb la presència de més de 250 persones, entre secretaris, de Girona. Finalment, el secretari general de l’ACM i de la FMC, interventors i tècnics. Marc Pifarré i Juan Ignacio Soto , respectivament, van ser els encarregats de clausurar la jornada. Una jornada que va servir per posar sobre la taula la necessitat que la contractació pública esdevingui una eina efectiva per a contribuir a la compensació de desigualtats que es donen en el si de la nostra societat. “El món local no viu d’esquena a la realitat i les necessitats de col·lectius amb més dificultats”, va insistir el president de l’ACM, Miquel Buch durant la inauguració de la jornada, que va comptar també amb la presència del president de la FMC, Xavier Amor, el president de l’Associació Empresarial d’Economia Social Dincat, Ramon Vives, i la directora general de Contractació Pública del departament d’Afers Exteriors, Relaci- ons Institucionals i Transparència, Mercè Corretja.

Des de l’ACM, es reitera el compromís de potenciar la contra- ctació socialment responsable promoure la inclusió de persones Marc Pifarré, secretari general de l’ACM, fent la cloenda de la jornada.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016 7 FORMACIÓ LES XARXES SOCIALS A DEBAT SOBRE L’ÚS QUE SE’N FA DES DEL MÓN LOCAL

L’Associació Catalana de Municipis va realitzar el 9 de febrer la jornada ‘El món local davant el repte 2.0’. Una sessió que buscava millorar la presència a les xarxes socials dels càrrecs electes.

Durant la inauguració el president de l’ACM, Miquel Buch, va destacar que “les xarxes socials ens aporten proximitat. Són el carrer virtual”. I va afegir que “és una oportunitat, ja que ens permeten rendir comptes amb el ciutadà”. També va aler- tar del perill de la immediatesa de les xarxes socials, ja que “no ens permet reflexi- Un moment de la taula rodona que es va fer durant la jornada. onar bé sobre què hem de dir i què no”.El periodista i responsable de La Vanguar- La jornada va comptar amb dos tallers Tavèrnoles, Oriol Lladó, primer tinent d’al- dia.com, Jordi Juan, va explicar que la d’iniciació i perfeccionament, i una taula calde de l’Ajuntament de Badalona, Sal- feina dels periodistes ha canviat molt amb rodona amb polítics i periodistes que va vador Cot, periodista i director de elmon. la implantació de les xarxes socials. “Les servir per reflexionar sobre l’ús de les xar- cat i Aleix Clarió, community manager xarxes ens ajuden a explicar què passa, xes des del punt de vista de les dues pro- de l’Ajuntament de Girona. La jornada va però també ens ajuden a fer una tasca de fessions. La taula rodona va comptar amb comptar amb la presència d’una setante- servei a la ciutadania”. la presència de Carles Banús, alcalde de na de càrrecs electes i tècnics locals.

Miquel Buch, president de l’ACM, i Jordi Juan, responsable de Lavanguardia.com, van fer la inaguració de la jornada.

1a Guia de Xarxes Socials per a càrrecs electes i ens locals

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques ha presentat la Guia de Xarxes Socials per a càrrecs electes i ens locals. Es tracta d’un manual d’ús per millorar la relació entre els càrrecs electes i la ciutadania. Aquesta Guia es farà arribar a tots els ens locals catalans i es pot trobar digitalment a www.acm.cat. És previst que es vagi actualitzant per adaptar-se a les novetats emergents a les xarxes socials.

La guia va ser presentada pel consultor Guillem López Bonafont, que va destacar que “la Guia pretén donar pautes sobre com fer ús de les xarxes i esvair dubtes que po- guem tenir”. El manual explica els pros i contres i posa sobre la taula consideracions que cal tenir en compte a l’hora de fer servir xarxes com Twitter, Facebook o Instagram.

8 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016 FORMACIÓ MÉS DE 300 PERSONES A LA JORNADA ‘EL DRET D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA’

L’Auditori AXA de Barcelona va acollir el 4 de febrer la jornada ‘El dret d’accés a la informació pública’, organitzada conjuntament per l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el CSITAL i el Departament de Gover- nació.

La jornada se centrava en la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Infor- mació Pública (GAIP), òrgan que pre- tén resoldre, amb caràcter executiu, re- clamacions sobre sol·licituds d’accés a Miquel Buch va insistir en la necessitat que la transparència sigui una actitud i no un fet puntual. la informació pública de les diverses administracions catalanes. La inaugu- dent de l’FMC, i Elisabet Samarra, pre- Miquel Buch va insistir en el fet que, ració va anar a càrrec de Miquel Buch, sidenta de la Comissió de Garantia del més enllà d’haver-hi una llei que obli- president de l’ACM, Xavier Amor, presi- Dret d’Accés a la Informació Pública. gui a la transparència, cal que els electes locals tinguin una predispo- sició a ser transparents. “La trans- parència ha de ser una actitud, una voluntat de voler treballar així”. Buch va afirmar que cal facilitar l’accés de la ciutadania a la informació pública perquè “sigui el propi ciutadà qui la pugui interpretar”.

La jornada va comptar amb la pre- sència de més de 300 persones i va servir per aclarir dubtes i problemes que es poden plantejar amb la nova regulació del dret d’acés a la informa- La jornada va tenir lloc a l’Auditori AXA de Barcelona. ció pública.

El Comitè Executiu de l’ACM marca les directrius del 2016

Primera sessió del 2016 del Comitè Executiu de l’ACM celebrada a la seu de l’entitat municipalista. La reunió va servir per fer balanç del 2015 i encetar el treball de cara a aquest any. La sessió va repassar els principals actes i activitats realitzades per l’ACM en els tres últims mesos. Al mateix temps, es va posar sobre la taula la voluntat de realitzar una Convenció Municipalista abans de l’estiu per marcar les directrius del nou municipalisme. També es va aprovar la proposta de resolució en relació a l’adopció institucional de la Declaració Universal sobre els Arxius, aprovada pel Consell Internacional d’Arxius. Aques- ta Declaració pretén reconèixer el paper dels arxius, tant en la transparència administrativa com en la preservació de la memòria social col·lectiva.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016 9 ACTUALITAT AAAA

aaaaaa

Obertes les inscripcions a les comissions sectorials • Benestar Social i Participació • Cultura i Llengua L’Associació Catalana de Municipis i Comarques obre el període de constitu- • Ensenyament ció i inscripció a les comissions sectorials. Es tracta d’un l’àmbit de reflexió i • Promoció Econòmica i Ocupació debat sectorial que permet el coneixement a fons dels temes que competeixen • Salut al món local i la connexió constant amb la realitat diversa dels ens locals de tot • Turisme el país. Els objectius bàsics de les comissions són promoure el treball sectorial • Urbanisme, Habitatge i Infraestructures dels ens locals i defensar els seus àmbits competencials. • Esports • Funció Pública Les comissions sectorials estan obertes a electes i tècnics de tots els ens lo- • Hisendes Locals cals associats a l’ACM. En el darrer període més de 1.300 electes i tècnics lo- • Igualtat i Nova Ciutadania cals van participar de l’activitat de les diferents comissions i és molt important • Interior i Seguretat tornar a comptar amb la vostra participació massiva en aquest nou període. • Medi Ambient i Sostenibilitat Per a fer efectiva la inscripció només cal que omplir el formulari que hi ha a • Petits Municipis l’enllaç www.acm.cat/participacio. • Fòrum de Joves Electes (ja constituït)

10 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016 ACTUALITAT L’ACM ES REUNEIX AMB ELS ALCALDES I ACALDESSES DE L’ALT PENEDÈS

El Consell d’Alcaldes de l’Alt Penedès va comptar el 28 de gener amb la presèn- cia i participació del president de l’ACM, Miquel Buch. La trobada, que forma part de la ronda de visites al territori de l’entitat municipalista, buscava conèixer de primera mà quines són les preocupacions dels alcaldes i alcaldesses de la comarca.

La trobada amb els alcaldes i alcaldesses de la comarca de l’Alt Penedès va servir perquè el president, Miquel Buch, expliqués quins són els principals serveis Miquel Buch va participar en el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses de l’Alt Penedès. que ofereix l’ACM als ens locals de Cata- lunya, i en concret als de l’Alt Penedès. s’ofereixen als ciutadans. mateix nivell de serveis, però amb menys En aquest sentit, des de l’ACM s’escolta recursos econòmics i humans. L’Alt Pene- als alcaldes per trobar noves vies de col· La trobada també va servir per posar en dès compta amb 27 municipis, dels quals laboració o serveis que es poden oferir valor el suport de l’ACM amb els munici- 23 tenen una població inferior als 3.000 per millorar la qualitat dels serveis que pis més petits, que han de mantenir un habitants. RENOVEM EL COMPROMÍS LOCAL PEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Els municipis de la Xarxa de Ciutats i febrer al Centre d’interpretació del Ca- per fer més eficaç i operativa la tasca Pobles cap a la Sostenibilitat, en la qual va-La Fassina, va comptar amb més dels membres de la Xarxa. L’assemblea forma part l’ACM, van renovar a Sant de 200 representants del món local i també va servir per escollir el nou pre- Sadurní d’Anoia el seu compromís pel va servir per reafirmar el compromís sident de la Xarxa de Ciutats i Pobles desenvolupament local i la lluita contra d’assolir els reptes per al 2030 de lluita cap a la Sostenibilitat. Es tracta de l’al- el canvi climàtic. contra el canvi climàtic. També es van calde de Manresa, Valení Junyent, que marcar les línies del nou mandat 2016- substitueix Joan Puigdollers. En una assemblea, celebrada el 4 de 2020 i es faran canvis organitzatius

L’Assemblea es va celebrar al Centre d’Interpretació del Cava-La Fassina de Sant Sadurní d’Anoia.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016 11 ACTUALITAT ACTUACIONS QUE PROMOU EL COMITÈ PER A L’ACOLLIDA DE LES PERSONES REFUGIADES

El mes de setembre passat, arran de • Un representant del Consell de l’Ad- 3. Acollida: reflexió i operativa dels la crisi humanitària de refugiats a Eu- vocacia Catalana. aspectes pràctics associats a la in- ropa, el govern català va crear el Co- corporació de persones refugiades a mitè per a l’Acollida de les Persones • Un representant del Fons Català de la vida comunitària ordinària del barri, Refugiades, òrgan d’assessorament, Cooperació al Desenvolupament. el poble i la ciutat: coneixement de les participació i coordinació de les ad- llengües oficials, incorporació a l’es- ministracions públiques catalanes i Aquest recurs pot ser cola, coneixement de les costums, de de les entitats i organitzacions socials l’entorn, convalidació de títols acadè- que actuen en l’àmbit d’acollida de les un canal per articular mics, etc. persones demandants de protecció les propostes de internacional o refugiades a Catalunya col·laboració 4. Ocupació i ocupabilitat: inserció la- (Acord de Govern de 22 de setembre boral, autoocupació i millora de la ocu- pel qual es crea el Comitè per a l’Aco- ciutadana que, sovint, pabilitat de les persones refugiades. llida de les Persones Refugiades). tenen dificultat per concretar-se 5. Salut: estudi de les necessitats es- El Comitè està compost per: pecials associades al fet d’haver viscut • Un màxim de nou representants un conflicte bèl·lic i el posterior exili. • El Secretari d’Igualtat, Migracions i d’entitats especialitzades en matèria Ciutadania. d’acollida de les persones deman- 6. Infància: protecció dels drets dels dants de protecció internacional o re- infants refugiats i educació. Necessitat • Dos representants del departament fugiades. d’atenció especialitzada. de Treball, Afers socials i Famílies. Per al desenvolupament de les seves 7. Persones grans: acompanyament i • Un representant de la resta de de- funcions, el Comitè s’ha organitzat en participació. partaments de l’Administració de la 7 grups de treball que han engegat, Generalitat de Catalunya. entre d’altres, les següents actuaci- Actualment, aquests grups de treball ons: compten amb una àmplia representa- • Dos representants de les organitza- ció institucional i social, amb més de cions associatives d’ens locals més 1. Sensibilització i educació per al des- 80 actors implicats. representatives de Catalunya. envolupament: realització d’una guia d’acollida, d’un document de consens Entre les accions promogudes pel Co- • Un representant de cada diputació polític i preparació d’una campanya mitè, cal remarcar: de Catalunya. de comunicació pública. 1. L’elaboració d’un discurs consensu- • Un representant de l’Ajuntament de 2. Inventari de recursos: desenvolupa- at i unitari sobre el refugi entre tots els Barcelona. ment del banc de recursos unitari català. representants dels grups de treball.

12 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 ACTUALITAT En aquest darrer projecte la col·laboració de les entitats locals és decisiva per promoure’l i donar-lo a conèixer als ciutadans

familiar; formació en idiomes o alfabe- tització; prestació de serveis de salut complementaris; realització d’activitats de lleure i esports, etc.

Informació tècnica per accedir a EA- CAT La Fitxa informatitzada d’inventari de recursos per a l’acollida de persones refugiades la podeu trobar operativa a l’EACAT.

Fitxa de l’inventari de recursos. Una vegada entreu a EACAT, nave- gueu per l’índex i aneu a Tràmits, als 2. La destil·lació de 10 punts clau del pot ser un canal per articular les pro- tràmits del Departament de Treball, discurs unitari, els quals seran la base postes de col·laboració ciutadana en Afers Socials i Famílies (Inici > Tràmits per a una campanya de comunicació el territori que, sovint, tenen dificultat > Catàleg > BASF - Recollida d’in- adreçada al conjunt de la població per concretar-se. formació per a l’acollida de persones que està prevista engegar aquest pri- Les persones interessades en aquesta refugiades) hi trobareu la informació mer trimestre de 2016. col·laboració han d’emplenar una fitxa relacionada amb aquest tràmit: d’inventari relacionant tot allò que po- 3. La construcció d’una nova eina web sen a disposició de l’acollida de per- • Accediu al formulari tot prement el Refugee.gencat.cat, pensada amb do- sones refugiades. Aquesta fitxa s’ha botó verd “Descàrrega” i descarre- ble vessant: com a referent informatiu de presentar a l’ajuntament on està gueu-vos-el en el vostre ordinador. Si per a les persones refugiades, i com a ubicat el recurs o on es desenvoluparà no veieu aquest botó consulteu els rols instrument per als tècnics municipals, el servei. Més informació la podeu tro- i els terminis de presentació. els quals tindran un espai habilitat per bar a l’apartat de Tràmits del web Gen- demanar informació, plantejar dubtes cat.cat de la Generalitat de Catalunya, • Empleneu-lo, valideu-lo i signeu-lo tècnics, jurídics, etc. sota el nom d’“Inventari de recursos digitalment. per a persones refugiades”. 4. La creació d’un banc de recursos • Trameteu-lo tot prement el botó “En- unificat. S’ha dissenyat una fitxa unità- D’aquesta manera, el Comitè podrà via”. En uns segons s’obrirà el rebut de ria per al conjunt del país que permet disposar d’informació actualitzada so- presentació del vostre tràmit amb el inventariar tots els béns materials i im- bre els recursos que s’ofereixen a tot registre de sortida del vostre ens i el materials que persones a títol individu- Catalunya, els quals poden ser: d’entrada de l’ens destinatari. al, entitats, institucions i empreses volen posar a disposició de les persones - Materials: habitatges, equipaments Per resoldre qualsevol dubte o aclari- refugiades. residencials, cessió d’espais forma- ment, podeu contactar amb la Secre- tius, etc. taria d’Igualtat, Migracions i Ciutada- Banc de recursos nia al telèfon 93 270 12 30 o a: En aquest darrer projecte la col· - Immaterials: formació i orientació per immigració[email protected]. laboració de les entitats locals és al treball; servei de traducció, interpre- decisiva per promoure’l i donar-lo a tació o mediació intercultural; servei conèixer als ciutadans. Aquest recurs d’acompanyament personal, escolar o

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016 13 “Hem de fugir de la OPINIÓ idea que el nou país es configuri a partir d’esquemes A PUNT L’ADJUDICACIÓ DE L’ACORD MARC centralistes i PER ADQUIRIR EQUIPS INFORMÀTICS centralitzadors”

L’ACM, mitjançant el Consorci Català Pc’s de Sobretaula Thin Clients pel Desenvolupament Local, segueix • Estàndard i3 • Sense Wi-Fi ampliant el catàleg de serveis i produc- • Avançat i5 • Amb Wi-Fi tes de la Central de Compres del món • Pro i7 local amb la licitació d’un nou acord • Workstation Servidors marc d’equipament informàtic. • Bàsic Portàtils • Avançat Aquest nou acord, impulsat conjun- • Estàndard i3 tament amb Localret per aprofitar les • Avançat i5 Tauletes tàctils sinergies a nivell d’informació tecnolò- • Ultra Book i 7 • Windows gica, vol donar resposta a les necessi- • Android tats dels ens locals a tot allò que afec- iMac’s • iOs ta l’àmbit informàtic i els seus serveis • MacBook 12” associats, simplificant el procediment • MacBook Air 13” Projectors per a la seva contractació, així com • MacBook Pro 15” • Estàndard l’obtenció del millor preu possible mit- • iMac 4K 21,5” • Semicurta jançant l’agregació. • iMac 5K 27” • Curta • Ultra curta Els lots adjudicats a les empreses se- Thin Clients • Alta resolució leccionades, disponibles en les opci- • Sense Wi-Fi • Gran format / sales ons de compra i lloguer, donaran res- • amb Wi-Fi posta a un ampli ventall de necessitats, Solució multiconferència que comprenen des dels PC de sobretaula en les seves diferents variants, fins als diferents serveis associats com què participen aquests ens locals vincu- Segons el calendari de licitació previst, poden ser la migració de dades o l’as- lats, així com aquells altres ens que re- es podran fer els encàrrecs de provisió sistència remota. alitzin activitats d’interès local en règim a partir del mes de maig. de concessió administrativa, conveni o Els destinataris del subministrament altres tipus d’acords, sempre i quan els objecte d’aquest acord marc són els gestors siguin entitats sense ànim de lu- actuals membres del CCDL i Localret, cre. Per accedir al subministrament, els INFORMACIÓ: els ens locals que estan vinculats a ens locals esmentats s’hauran d’adherir aquests, així com els seus ens depen- amb caràcter general al sistema d’aqui- 93 496 16 16 dents i els consorcis que gestionen ser- sició centralitzada del CCDL o específi- [email protected] veis locals o activitats d’interès local en cament a aquest acord marc. www.acm.cat

14 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016 RACÓ DE CONTRACTACIÓ “LA POLÍTICA D’ESTALVI ENS SERVIRÀ EN UN FUTUR PER FOCALITZAR RECURSOS EN L’ATENCIÓ A LES PERSONES” El procediment per contractar béns o subministraments de consum intensiu, com ara la llum o el paper, acostumen a saturar els serveis de contractació dels ens locals. En quina mesura acollir-se als acord marc de l’ACM permet als ens locals centrar-se en les con- Loli Tovar Aznar tractacions de major valor afegit? Cap administrativa d’Administració La nostra organització té com a missió principal la presta- Institut Municipal de Serveis ció dels serveis bàsics a la ciutadania. El fet de poder des- Socials de Tarragona congestionar els departaments administratius amb la con- tractació d’aquests subministraments de consum intensiu a Ha esdevingut prioritària avui la contractació o la polí- través de l’ACM ens permet estalviar costos, la minoració tica de compres en el món local? I en el futur? de temps d’adquisició i la simplificació de la seva tramitació Sí, evidentment. La política de compres i contractació actu- per poder-nos centrar en la contractació especialitzada de alment a la nostra organització és prioritària per tal de tenir serveis socials. una major eficiència i un estalvi en els recursos i així poder donar un millor servei a les persones. Aquesta política d’es- En els acords marc formalitzats per part de l’ACM, els talvi i eficiència ens servirà en un futur per tal de focalitzar ens locals només han de realitzar l’encàrrec de provi- els recursos a l’atenció a les persones. sió del bé o servei, estalviant-se els possibles perío- des de litigiositat per part dels licitadors. Així doncs, Què creus que pot aportar al Consorci el fet que l’ACM el factor certesa o seguretat jurídica en el procediment promogui acords marc, agregant compres de diferents permet ajustar els calendaris de contractació. Com subministraments o béns? ajuda això a la confecció del pressupost anual? L’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona és un Amb els acords marcs de l’ACM es pot aconseguir una ma- organisme autònom depenent de l’Ajuntament de Tarrago- jor eficàcia en l’activitat contractual, tant des del punt de na, això vol dir que som independents per tal de gestionar vista de gestió (donat que contribueix a la simplificació de el nostre pressupost. Per tant, també per a la tramitació de la tramitació administrativa en la contractació de serveis i les compres i la contractació. El fet de realitzar la compra subministraments), com des d’un punt de vista econòmic de diferents subministraments o béns a través de l’ACM ens (ja que es poden obtenir unes condicions econòmiques aporta tenir una major eficiència i un estalvi en les compres més avantatjoses). Així com la seguretat jurídica que et i així poder donar un millor servei a l’objecte principal de la dóna. Tot això ens pot permetre poder avaluar prèviament nostra organització. Actualment no ens hem agregat a cap els costos de contractació abans de la confecció del pres- dels acords de l’ACM, però volem informar-nos per tal de suposts i poder donar mes consignació pressupostària a poder-nos agregar a alguns dels serveis que ofereix l’ACM. les partides relacionades directament amb l’objecte de la nostra organització.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS.MARÇ 2016 15 16 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016 LOCALRET L’ADEQUACIÓ DELS AJUNTAMENTS A L’ESQUEMA NACIONAL DE SEGURETAT

Els municipis catalans es troben immer- sos en el compliment dels principis i re- quisits que exigeix l’Esquema Nacional de Seguretat. L’ENS pretén, des de la seva entrada en vigor l’any 2014, garantir la seguretat dels mitjans electrònics utilit- zats per les administracions públiques i en la relació amb la ciutadania.

El 9 de febrer passat el Consorci Local- ret, amb la col·laboració del Consorci AOC, va convidar dos ajuntaments i dues empreses perquè presentessin davant tècnics i càrrecs electes municipals L’adequació a l’Esquema Nacional de Seguretat preocupa els municipis com abordar amb èxit el repte d’adequar el funcionament dels ens locals als requi- els nivells de seguretat que cal aplicar a nal d’Interoperabilitat (ENI) o als reque- sits detallats a l’ENS, i ajudar a resoldre determinats tràmits i serveis municipals. riments derivats de la Llei de Protecció els dubtes plantejats per aquells ajunta- de Dades, com un procés continu de ments que no tenen aquests processos Xavier Altafulla, responsable de siste- millora de l’Ajuntament. En el cas de Sant gaire avançats. mes, i Daniel Tambó, secretari de l’Ajun- Feliu els aspectes de seguretat s’inclo- tament del Prat de Llobregat van assegu- uen en la formació continua del personal Des del Consorci AOC es va posar de rar que és possible adequar-se a l’ENS i s’aborden de manera col·legiada, atès manifest que a Catalunya es disposa del en un termini mitjà de temps superant la que afecten altres àmbits més enllà del “Protocol d’identificació i signatura elec- complexitat amb ajut tècnic i tenint pre- tecnològic, com ara el jurídic o la gestió trònica en l’Àmbit de la Generalitat de sent que “no és un projecte exclusiu de del personal, de tal manera que “la se- Catalunya”. Aquí es recullen els aspectes l’àrea d’informàtica, sinó que és un pro- guretat no pot recaure en una personal tècnics i organitzatius necessaris per a la cés transversal”. o en un departament, sinó que s’ha de implantació dels sistemes d’identificació prendre consciència que és un procés i signatura electrònica per a cada tràmit Ascen Moro, cap de la Unitat de Gestió continuo, integral i transversal de tota o servei que fa l’administració, detallant del Coneixement i de Qualitat de l’Ajun- l’organització”. el grau de seguretat que hi cal aplicar. tament de Sant Feliu de Llobregat, va (Veure Ordre GRI/233/2015, DOGC incloure l’organització de la seguretat Es pot consultar la documentació gene- núm. 6.922) Els assistents al Taller de Lo- com un aspecte més de la transformació rada al Taller “Adequació a l’ENS” al web calret van considerar que seria molt útil dels ajuntaments en administracions di- de Localret (www.localret.cat) un Protocol que recollís, de manera de- gitals. Així, cal treballar conjuntament en tallada, quins són, entre altres aspectes, l’adequació a l’ENS, a l’Esquema Nacio-

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016 17 PARTITS POLÍTICS QUIN HA DE SER EL PAPER DELS ELECTES LOCALS EN LA LLUITA CONTRA LA CORRUPCIÓ?

PREOCUPAR-NOS I OCUPAR-NOS DEL BON GOVERN ÉS LA Laura Costa MILLOR MANERA DE DIGNIFICAR LA POLÍTICA I CONTRIBUIR A Secretària de Política Municipal de CDC LA PROSPERITAT DELS NOSTRES POBLES I CIUTATS

Si bé és cert que l’ètica ha de ser una virtut inherent a qualsevol proactivitat es concreta en la detecció del màxim nombre de riscos individu que anheli una societat lliure, justa i pròspera, ho ha de (entenent corrupció en el sentit més ampli: tot allò que representi ser encara amb més severitat pels responsables electes. Per una conductes impròpies), l’establiment de mesures preventives i, final- banda, pel que fa al comportament propi, perquè la nostra condició ment, l’avaluació i millora contínues dels seus resultats. de servidors públics se sustenta en la confiança que ens fa la ciutadania pel compliment d’uns compromisos col·lectius. I, per altra Per tot això, ens podem ajudar d’organismes com l’Oficina Antifrau banda, pel que fa a l’actuació de tot el consistori, perquè la garantia catalana, l’European Partners Against Corruption europeu o Trans- del seu bon funcionament és una de les nostres responsabilitats parència internacional. principals. Preocupar-nos i ocupar-nos del bon govern és la millor manera de Per a qualsevol de les dues, en la lluita contra la corrupció és del tot dignificar la política i alhora contribuir a la prosperitat dels nostres imprescindible que desterrem la visió reactiva –centrada únicament pobles i ciutats. en el dany– i assumim una actitud eminentment proactiva. Aquesta

Marta Vilaret ÉS MOLT IMPORTANT DESPLEGAR AMB TOTES LES SEVES Regidora d’Ara Mollet-ERC- POSSIBILITATS LES NOVES LLEIS DE LES QUE ENS ESTEM DOTANT, MES COM LA LLEI DE TRANSPARÈNCIA

El nostre paper contra la corrupció és vital, perquè som els polítics de tot de la piràmide, sinó que cal una base àmplia de tolerància més propers a la ciutadania; els que es troben al seu Ajuntament, i nepotisme perquè puguin passar els grans escàndols. Aquesta però també al carrer, a la porta de l’escola, al mercat... Hem de ser base és la que cal transformar. Sovint són hàbits, petits gestos del exemple d’honestedat i transparència. dia a dia que fomenten l’amiguisme i la poca transparència.

La corrupció és una malaltia social que afecta als fonaments de És molt important desplegar amb totes les seves possibilitats les la democràcia i l’equitat, i que permet la desviació de poder o de noves lleis de les que ens estem dotant, com la Llei de Transpa- diners públics per l’enriquiment (personal o de partit) o per perpe- rència. Però encara ho és més tenir uns principis de ferro i ser-ne tuar-se en el poder. No només són grans casos, els que estan dalt fidel cada dia.

Antoni Fogué LA TRANSPARÈNCIA ÉS BÀSICA, NECESSÀRIA I Secretari de Política Municipal del PSC INDISPENSABLE PER TENIR UNA RELACIÓ DE CONFIANÇA ENTRE REPRESENTANTS I REPRESENTATS

La lluita contra la corrupció és una de les prioritats i dels compromisos la política: més transparència i rendició de comptes. Avançar en les adquirits pels electes locals socialistes en les passades eleccions mu- formes de gestionar les institucions i retre comptes a la ciutadania de nicipals. Els nostres candidats i candidates van signar un compromís la política i gestió fetes és la millor manera que es fiscalitzi l’acció de ètic a favor de governs locals més democràtics, eficients, transparents govern dels electes locals per part dels seus veïns i veïnes. i honestos. Altres de les mesures que hem impulsat per ser el més transparents Creiem que avui és clau incentivar la participació, la transparència i les possibles han estat la publicació dels ingressos dels nostres electes noves tecnologies per afavorir la tan necessària regeneració democrà- i de la seva agenda pública. La transparència és bàsica, necessària i tica que reclama la ciutadania i abanderem els i les socialistes. Aquest indispensable per tenir una relació de confiança entre representants i és bàsicament el nostre compromís ètic en favor de la democràcia i de representats.

18 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016 PARTITS POLÍTICS

Jan Catà Ten NECESSITAT I RADICALITAT DE SABER QUE O ENS EN SORTIM Regidor de la CUP a Calella COL·LECTIVAMENT O FRACASSAREM

La profunda crisi democràtica –rere la metàstasi cleptòmana– arreu dels existents, fonamentades en l’ètica i l’acció col·lectiva, per a un present i un Països Catalans ens desvetlla del cicle viscut, a cavall de l’esclat de la futur radicalment diferents. Però amb temps encara per reconèixer el pa- bombolla financera, les runes de l’orgia especulativa, la globalització de per imprescindible dels moviments socials i les acusacions populars com l’economia del delicte pròpia del capitalisme furtiu i la degradació de les a espai d’autodefensa democràtica, xarxa comunitària i dic de contenció. condicions de vida i treball de la majoria social. És sota aquest context, Consciència que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosal- que des de la Candidatura d’Unitat Popular pretenem abordar i aprofundir tres. Necessitat i radicalitat de saber que o ens en sortim col·lectivament en tres realitats comunes i interelacionades: l’actual debat al voltant del de- -contra la resignació i el nihilisme que dicta la corrupció– o fracassarem. bat parlamentari sobre la (futura?) llei de transparència (catalana), la car- Per seguir estirant del fil, aixecant catifes i reclamant llums i taquígrafs. tografia acurada del trinomi silenci-corrupció-impunitat i les alternatives

ÉS EL MOMENT DEL MUNICIPALISME COM A ELEMENT Lluís Moreno ESSENCIAL PER PLANTEJAR UNA REGENERACIÓ DEMOCRÀTICA EN Secretari de Política Municipal ICV TOTES LES ESTRUCTURES INSTITUCIONALS

Els casos de corrupció que han presidit la política espanyola i catalana La millor lluita contra la corrupció és prevenint-la de forma proactiva amb els darrers anys han generat una desafecció de la ciutadania sense pre- reformes legislatives. Algunes mesures són l’aprovació de Codis de Bon cedents envers les institucions polítiques democràtiques que erosiona la Govern Local que s’incloguin als Reglaments Orgànics, acords perquè credibilitat i l’estabilitat institucional i col·lectiva. És el moment del municipa- qualsevol càrrec amb indicis fonamentats de conductes corruptes greus lisme com a element essencial per plantejar una regeneració democràtica se l’aparti immediatament de la seva responsabilitat, auditories externes de en totes les estructures institucionals. La musculació democràtica de la so- gestió dels serveis i procediments de l’administració local, registre de lobbi- cietat vindrà del treball que es desenvolupi a partir de polítiques locals, a es, prohibició del transfuguisme per llei i mentrestant adoptar el compromís partir dels espais d’empoderament local i a partir d’una governança ètica, de no governar amb cap trànsfuga, prohibició que els corruptors puguin és a dir impregnant l’acció de govern d’exemplaritat, transparència i rendició contractar amb l’administració pública i, finalment, impulsar un pacte contra de comptes. la corrupció i pel bon govern concretant mesures que potenciïn la transpa- rència, el bon govern i l’aprofundiment democràtic en el món local.

CAL ENTENDRE LA TRANSPARÈNCIA COM UNA OPORTUNITAT Xavier Garcia Albiol PER POSAR A L’ABAST DE TOTHOM LA INFORMACIÓ DE LES President del grup parlamentari del PPC DECISIONS I POLÍTIQUES MUNICPALS

Transparència, accés a la informació per part dels regidors de l’oposi- dors –d’oposició o de govern– puguin veure les ombres quan existeixen. ció i enfortiment de la capacitat independent de control dels funcionaris No menys important és entendre que el dret dels regidors de l’oposició d’habilitació nacional són les tres eines principals per posar més difícil a conèixer la informació municipal ha de ser igual a dels membres del la corrupció a les administracions locals. Funcionaris habilitats indepen- Govern. Però tant o més important que aquests dos instruments és en- dents, que no puguin ser remoguts pels seus governs i que no tinguin tendre la transparència com una oportunitat per posar a l’abast de tot- una significativa part dels seus ingressos depenent de decisions discre- hom la informació rellevant per veure les raons, els costos i els beneficis cionals dels polítics, són un instrument necessari perquè tots els regi- de les decisions i polítiques municipals.

Miguel-Ángel Ibáñez HEM DE TREBALLAR PER LA TRANSPARÈNCIA, DE MANERA QUE Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà ELS CIUTADANS PUGUIN SABER ON, COM I EN QUÈ ES GASTEN ELS DINERS DELS SEUS IMPOSTOS

Lluitar contra la corrupció no és ni més ni menys que complir amb les Per tenir uns ajuntaments sense corrupció hem de treballar per la obligacions del càrrec i, com a part integrant d’aquestes, denunciar transparència, de manera que els ciutadans puguin saber on, com i les males pràctiques que es puguin observar. en què es gasten els diners dels seus impostos.

Tothom ha de ser conscient que en tot allò que toca a la corrupció A banda del món local, en l’àmbit legislatiu nosaltres proposem la la pregunta no és de quin partit és la persona, sinó si és corrupta o prohibició de donacions de les empreses als partits polítics i fun- decent, perquè no hi ha qüestions de partit, ni companys de partit: hi dacions annexes, la prohibició de condonació dels crèdits bancaris ha corruptes i, per tant, cal denunciar-los. als mateixos i establir la responsabilitat patrimonial subsidiària dels partits polítics amb càrrecs públics implicats en casos de corrupció.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016 19 RACÓ DE L’ASSOCIAT ELS CONSELLS COMARCALS DEL GARRAF, ALT I BAIX PENEDÈS S’UNEIXEN TÈCNICAMENT PER ‘MULTIPLICAR ELS ACTIUS’ DEL TERRITORI

Els Consells Comarcals del Garraf, Alt i Baix Penedès han signat un compromís de treball conjunt per “multiplicar els actius” del territori. Així ho ha definit la presidenta baixpe- nedesenca, Eva Serramià, qui destaca que es tracta d’un acord “històric”. Les tres comarques comparteixen carac- terístiques paisatgístiques i culturals, però també proble- màtiques socials. Per aquest motiu, volen desplegar acci- Foto: ACN ons comunes de forma imminent.

MOLLERUSSA PRESENTA UNA APP QUE El primer pas ha estat la signatura de l’acord, i l’efecte més PERMET ALS CIUTADANS COMUNICAR A directe es constatarà en el turisme, ja que els tres governs L’AJUNTAMENT INCIDÈNCIES A LA CIUTAT formen part del mateix Consorci de promoció turística. Per ara no hi ha cap més projecte definit, i els tres presidents L’Ajuntament de Mollerussa ha presentat una aplicació per a dispo- preveuen concretar noves accions a través de grups de sitius digitals que, sota el nom de ‘Mollerussa Viappublica’, neix amb treball intercomarcals l’objectiu d’ampliar els serveis als ciutadans i agilitzar els tràmits mit- jançant una eina feta a mida de les necessitats de la capital del Pla d’Urgell. L’aplicació ha estat desenvolupada per Telefònica i oferirà als ciutadans la possibilitat de poder comunicar i denunciar davant l’Ajuntament qualsevol mena d’incidència que pugui tenir lloc a l’espai públic de la ciutat. La nova eina tecnològica està dissenyada per a dispositius mòbils basats en els sistemes Android i iOS, i s’ha imple- mentat en català, castellà i anglès.

L’Ajuntament de Mollerussa es converteix en el primer consistori de les comarques lleidatanes que aposta per una aplicació d’aquestes característiques desenvolupada per Telefònica. Aquesta nova eina tecnològica proposa un sèrie de categories a l’usuari per tal de fil- trar els tipus d’avisos que rebrà l’Ajuntament. Tot seguit, es demana Foto: ACN l’adreça i la fotografia de la incidència, i finament se sol·liciten les dades del ciutadà per tal de poder comunicar-li posteriorment les actuacions que es duguin a terme. L’aplicació s’ha pensat per tal que sigui senzilla i de fàcil ús.

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

20 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016

#MUNICIPISENPOSITIU “SEMPRE HEM DEFENSAT UNA GESTIÓ SOSTENIBLE I EFICIENT”

Anna Erra (CDC). Alcaldessa de Vic Tweets #municipisenpositiu

#Manresa es cardioprotegeix amb la Alcalde: Anna Erra (CDC) col·locació de 30 desfibril·ladors d’ús Professió: Professora públic Habitants: 42.498 Pàgina web: www.vic.cat Sou alcalde: 47.0 0 3,0 5 € #Manlleu entra a formar part del 2,5% Sou regidors: Al web de l’Ajuntament poden de municipis de l’estat espanyol que constultar-se totes les retribucions dels regidors obre dades a la ciutadania

Llicenciada en Geografia i Història i di- anys, i malgrat les retallades en inversi- plomada en Magisteri, Anna Erra, la nova ons, des de l’Ajuntament es va fer un gran #Gavà posa en marxa el procés alcaldessa de Vic des de les eleccions esforç de contenció econòmica intentant, participatiu del Pla d’Actuació Municipal municipals de l’any passat, va exercir de dia rere dia, que l’àrea social –atenció a mestra durant 21 anys a la seva ciutat na- les persones– no quedés afectada ne- tal abans de fer el salt a la política local gativament. “Des de les regidories que com a regidora el 2007. El seu pas per la jo vaig encapçalar sempre hem defensat El @CCOsona inverteix 104.000 euros docència, amb un continu contacte amb una gestió sostenible i eficient, però sense en senyalitzar 74 camins d’#osona la gent jove, i la seva experiència de re- perdre de vista les necessitats reals dels gidora durant dos mandats (del 2007 al vigatans i les vigatanes”, afegeix. 2011) l’han anat forjant fins a exercir el mà- Ara, amb un coixí una mica més ple, xim càrrec electe en una ciutat i conèixer #Sant Feliu de Guíxols inverteix 250.000 de ben a prop les inquietuds ciutadanes. “Cal tenir una mirada euros per millorar els dipòsits i posar al dia la xarxa d’aigua potable I, sens dubte, l’ha ajudada malgrat les di- positiva davant les ferències entre ambdues responsabilitats. coses i trobar aquella “Possiblement a priori pot semblar que la mirada constructiva La @paerialleida adquireix 11 pisos a professió de mestra amb la d’alcaldessa un banc per destinar-los a lloguer social estan un pèl allunyades, però realment en que ha de fugir del per a famílies amb fills política és essencial la pedagogia i en ex- victimisme” tensió l’educació. Una de les meves inquietuds és poder contribuir en una societat l’Ajuntament de Vic va aprovar aquesta més justa i equitativa, ja que tinc una gran mes de gener el pla d’inversions per als L’Ajuntament de #Móra d’Ebre compra dos desfibril·ladors per actuar en casos estima a la ciutat”, confessa. pròxims quatre anys que ascendeix a 19,2 d’aturada cardiorespiratòria milions d’euros. D’aquesta manera, el Pla D’un caràcter dominat per l’optimisme, d’Acció Municipal es basa en dos eixos: Anna Erra creu que en qüestions de servei convivència i progrés. Convivència entesa a la ciutadania de solucions sempre n’hi com atenció a la persona amb múltiples ha, malgrat patir situacions d’estreteses projectes, com per exemple una nova bi- econòmiques. “Cal tenir una mirada positi- blioteca al sud de Vic. I progrés entès com va davant les coses i trobar aquella mirada la capacitat de la ciutat per innovar i im- constructiva que ha de fugir del victimis- plementar acciones pioneres. I Anna Erra me. De fet, des de la presidència de l’àrea recorda que “Vic és l’únic municipi que no Social (la seva antiga responsabilitat) s’ha és capital de província que disposa d’una treballat en xarxa entre el sector públic i el universitat pròpia”. Un centre que el darrer privat, doncs és necessària aquesta com- curs va incrementar en un 42% el nombre plicitat i d’aquesta manera trobar resposta de matriculats de nou accés en títols ofi- als problemes”, comenta. Durant aquests cials.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016 21 OPINIÓ ELS GOVERNS LOCALS EN UNA CATALUNYA INDEPENDENT la descentralització comporta guanys de benestar pels individus, perquè comporta un millor encaix entre les demandes dels ciutadans i l’oferta de béns i serveis que proveeix l’administració.

Altres aspectes positius de la descentralització és que permet una millor rendició de comptes dels polítics cap als ciutadans, ja que la proximitat a la ciutadania facilita que aquesta pugui tenir una millor informació i exercir un millor control sobre els polítics. De fet, hi ha estudis que corroboren que en un context de descentralitza- ció tots aquests factors generen una menor corrupció. Una altra de les virtuts és que la descentralització implica una fragmentació de l’administració pública, la qual cosa pot portar a processos de Marta Espasa competència entre les diferents unitats administratives, i la compe- Universitat de Barcelona tència genera eficiència i alts incentius a la innovació.

Un dels aspectes a reconsiderar en una Catalunya independent Pel bé de la democràcia i del és el model d’organització territorial de l’administració pública. Per benestar dels ciutadans, en un nou tractar aquest tema és molt útil analitzar els països que poden ser Estat català els governs locals han de models de referència. Es tracta de països com Àustria, Bèlgica, Di- namarca, Suècia o Suïssa, similars a Catalunya en termes econò- tenir un paper molt més rellevant mics i de població. Tots ells tenen en comú que són països d’èxit, competitius, exportadors, amb salaris elevats, alts nivells de recer- Val a dir, però, que la descentralització pot tenir també inconveni- ca i baixos nivells de desigualtats socials. També presenten taxes ents com és el fet que s’incrementin els nivells de despesa pública d’atur reduïdes i un estat del benestar molt desenvolupat. Però, a per l’existència de possibles duplicitats, augment de la burocràcia, més, tots tenen una altra característica comuna i és que són paï- i també possible il·lusió fiscal. Aquest darrer element es genera, sos altament descentralitzats. Si es pren com a indicador del grau sobretot, quan els governs subcentrals es financen mitjançant de descentralització el percentatge de depesa que gestiona cada transferències. Un altre aspecte cabdal, sobretot pel que fa a Ca- nivell de govern, es constata que de mitjana, la despesa del go- talunya, és la limitació que suposa l’actual fragmentació del mapa vern central representa, aproximadament, la meitat de la despesa municipal, on la gran majoria de municipis no tenen ni els recursos total. Les principals competències descentralitzades són les vin- ni la dimensió demogràfica suficients per exercir noves responsa- culades a l’estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials). bilitats. En aquest sentit, la cultura del nostre país fa difícil pensar en adoptar mesures de reforma dràstica del mapa municipal per Els països que es poden considerar reduir radicalment el nombre de municipis. Hi ha altres tipus de so- ‘model’ per a una Catalunya lucions que permetrien atribuir noves competències locals sense independent tenen dues necessitat de fusionar municipis, com la cooperació municipal a través de constitució de mancomunitats o que algunes competèn- característiques fonamentals: són cies siguin assumides per administracions locals de segon nivell. països d’èxit i són altament descentralitzats A partir de tot aquest argumentari, sembla evident que si Catalu- nya esdevé un nou estat, la seva estructura organitzativa s’haurà Des del punt de vista de la teoria econòmica està més que de- de reformar per dos motius. D’una banda, perquè tal i com s’ha mostrat que la descentralització genera guanys de benestar als comentat, l’experiència d’altres països i la teoria econòmica avalen ciutadans. Això es degut al fet que els governs subcentrals a que la descentralització té molts més avantatges que inconveni- l’estar més propers als ciutadans són els qui millor coneixen les ents. D’altra banda, perquè el nou Govern de la Generalitat haurà seves preferències i necessitats i, per tant, poden adaptar millor d’assumir tot un conjunt de competències pròpies d’un Estat que els serveis que presten a aquestes preferències i necessitats. A ara no té, cosa que implica que si no es descentralitzen competèn- més, la provisió centralitzada és sempre uniforme i homogènia en cies cap als governs locals hi haurà un gran desequilibri de poder tot el territori, mentre que els governs subcentrals poden oferir di- polític entre els dos nivells d’administració. En un nou Estat català ferents nivells de serveis i, d’aquesta manera, donar satisfacció a és evident que pel bé de la democràcia i del benestar dels ciuta- les demandes diferenciades entre els diferents territoris. Per això dans, els governs locals han de tenir un paper molt més rellevant.

22 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016 ACTUALITAT

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2016 23