389 Desembre 2017

La revista referent d’informació del món local EL MÓN LOCAL CATALÀ ES FA SENTIR A BRUSSEL·LES Prop de 200 alcaldes i alcaldesses de Catalunya es van desplaçar fins a la capital de la Unió Europea per explicar la situació política catalana, denunciar la repressió de l’Estat

ACTUALITAT FORMACIÓ COMPRES L’ACM s’adhereix a l’European Es posa en marxa el nou Més d’un miler d’ens locals Social Network Postgrau en Govern obert ja adquireixen productes local i serveis de la Central de Compres

Manifestació dels batlles davant la Comissió Europea. SUMARI

Foto: Pilarín Bayés

DIBUIX DE PILARÍN BAYÉS DEDICAT AL VIATGE D’ALCALDES A BRUSSEL·LES

La dibuixant i ninotaire Pilarín Bayés va realitzar aquest dibuix expressament dedicat al viatge que els 200 alcaldes i alcaldesses catalans van fer a Brussel·les. El dibuix representa un avió amb les vares de batlle sortint per les finestres i amb la paraula ‘Democràcia’ inscrita.

ACTUALITAT FORMACIÓ ACTUALITAT PÀG. 4-5 PÀG. 9 PÀG. 12 El municipalisme dóna suport L’ACM posa en marxa el primer L’ACM s’adhereix a l’European a Puigdemont i els consellers Postgrau en Govern obert local Social Network a Brussel·les de Catalunya

CENTRAL DE COMPRES MUNICIPIS EN POSITIU OPINIÓ PÀG. 14 PÀG. 21 PÀG. 23 El 53% dels ens locals cata- Entrevista a l’alcalde de ‘País d’alcaldes’. lans ja adquireixen serveis de Torrefarrera, Jordi Latorre Article de l’escriptor Melcior la Central de Compres Comes EDITORIAL

EDITORIAL FINESTRES OBERTES

El govern obert, la transparència i la participació ciutadana Compres de l’ACM. A tall d’exemple, contractant el servei esdevenen conceptes claus per fomentar un diàleg real en- de subministrament elèctric un ajuntament es pot arribar a tre la ciutadania i els polítics. Cada vegada més, els veïns estalviar un 10% en la factura respecte a la del 2016 i en el i veïnes demanen als electes locals poder participar de les cas del manteniment d’ascensors els primers ajuntaments decisions que afecten el seu dia a dia. Per aquest motiu, que han contractat ja han obtingut un estalvi del 40%. un cop més, adaptant-nos a les necessitats reals dels ens locals, oferim el primer postgrau en govern obert especí- Finalment, l’actualitat local també passa pel viatge que fic per al món local de Catalunya. Una aposta formativa van fer prop de 200 alcaldes i alcaldesses de Catalunya determinant que ha de permetre a electes i tècnics locals a Brussel·les per explicar al cor d’Europa la repressió que millorar la seva relació amb la ciutadania. exerceix el govern de l’estat espanyol cap al poble català.

Amb la voluntat d’oferir els millors serveis als ens locals, aquest mes us expliquem que més del 80% dels ajunta- ments catalans es beneficia dels avantatges que ofereix adquirir un producte o servei a través de la Central de

ACM Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L. Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané La redacció no comparteix, necessàriament, C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Cap de redacció: Joan Morcillo l’opinió expressada en els articles. Telèfon: 93 496 16 16 Consell de redacció: Albert Guilera, Eva Martí, Marc Correu electrònic: [email protected] Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Víctor Torrents. Dipòsit legal: B3434383.

www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154 kg 14 kg de 139 km 3.346 333 kwh 251 kg d’escombraries CO2 en un cotxe litres d’energia de fusta europeu d’aigua estàndard ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017 3 ACTUALITAT

200 ALCALDES I ALCALDESSES EXPLIQUEN LA SITUACIÓ CATALANA A BRUSSEL·LES

Quasi 200 alcaldes i alcaldesses van ser de desembre que han estat convoca- jecte europeu que falla”. El president de el 7 de novembre a Brussel·les per expli- des per l’Estat espanyol “gràcies al cop l’ACM, Miquel Buch, va recordar que el car la situació política que es viu a Cata- d’Estat del 155”. El cap de l’executiu va municipalisme català, des de la diversi- lunya. Al mateix temps, es va denunciar demanar que es garanteixi un procés tat, està unit per un compromís “amb la la ingerència de l’estat espanyol en les net sense presos polítics i amb pluralitat llibertat, els presos polítics, el nostre go- institucions catalanes a través de l’article d’opcions. El president va demanar a Eu- vern i el país”. 155 i es va exigir la llibertat pels presos ropa que no sigui còmplice de la repres- polítics. sió: “Juncker, Tajani, és aquesta l’Europa En l’acte també hi van intervenir l’alcalde que voleu, amb un govern empresonat?”. de Sabadell, Maties Serracant; l’alcaldes- La iniciativa estava impulsada per l’As- sa de Girona, Marta Madrenas; l’alcalde sociació Catalana de Municipis (ACM) i Totes les intervencions de l’acte van anar d’Alella, Andreu Francisco, i els eurodipu- l’Associació de Municipis per la Indepen- adreçades a demanar a la comunitat in- tats Josep M. Terricabras, Ramon Tremo- dència (AMI), que van portar a terme la ternacional que s’impliqui en el conflicte sa i Jordi Solé, també alcalde de Caldes logística perquè 200 alcaldes i alcaldes- català. La presidenta de l’AMI, Neus Llo- de Montbui. Al migdia, els alcaldes es ses catalans portessin a la capital polí- veras, va destacar “la molta il·lusió” dels van concentrar davant l’edifici de la Co- tica d’Europa l’anhel dels veïns i veïnes catalans per fer un nou país però també missió Europea per denunciar l’empreso- dels pobles i ciutats de Catalunya per “la por per la repressió de l’Estat espa- nament d’una part del govern català amb decidir el seu futur. L’acte també va ser- nyol” i la seva decepció “davant un pro- la pancarta ‘Freedom political prisoners’. vir per “internacionalitzar” les demandes catalanes i denunciar aquesta situació davant les institucions comunitàries. Els alcaldes també van mostrar el seu es- calf al president de la Generalitat, , i als consellers Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig, que des del seu exili a Brussel·les van participar en l’acte va omplir la sala Bo- zar del Palau de Belles Arts de Brussel· les.

El president Puigdemont va apel·lar a l’Estat espanyol i a Europa que accep- tin els resultats de les eleccions del 21 Expectació mediàtica davant la Comissió Europea.

4 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017 ACTUALITAT

Sala Bouzier plena de gom a gom. Els alcaldes i alcaldesses van ser entrevistats per multitud de mitjans internacionals.

Suport del món local amb les vares alçades al President i Consellers. Interior de l’avió cap a Brussel·les.

Miquel Buch, Neus Lloveras, Andreu Francisco, Marta Madrenas i Maties Serracant. Carles Puigdemont.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017 5 ACTUALITAT UNA DELEGACIÓ DEL MÓN LOCAL ISRAELIÀ S’INTERESSA PER LA GESTIÓ DE RESIDUS Una quinzena d’alcaldes i alcaldesses de la Federació d’Autoritats Locals d’Is- rael (FLAI) van visitar el 15 de novem- bre l’Agència de Residus de Catalunya per conèixer el model català de residus de Catalunya. També es van interessar per la planta de reciclatge de materials de la construcció de les Franqueses del Vallès i pel model de transport escolar.

La delegació israelina, formada per 15 membres de la FLAI i 30 CEO’s i tèc- nics de diferents empreses municipals d’Israel, es va desplaçar a Catalunya amb motiu de la celebració de l’Smart City Congress. Aprofitant la visita, l’As- sociació Catalana de Municipis i Co- Fotografia de grup de la delegació amb representants de l’Ajuntament de Les Franqueses i l’ACM. marques va organitzar una visita per di- ferents espais que permeten conèixer Al migdia la delegació israeliana va tió de residus de Catalunya i la impli- el model català de residus a Catalunya. visitar la planta de reciclatge de mate- cació local, i el sistema de transport rials de la construcció, pionera a Euro- escolar català des dels consells co- La jornada es va iniciar amb una visi- pa. Allà van ser rebuts pel director de marcals”. “La idea és conèixer expe- ta a l’Agència Catalana de Residus de la planta, Ramon Tella, qui va detallar el riències, sovint no és exportable, però Catalunya on Francesc Giró, director funcionament de la planta. pots agafar idees per adaptar-ho a la de projectes estratègics, va explicar teva realitat”, va explicar per justificar quin és el model català de residus. Tot Francesc Colomé, alcalde de Les la visita de la delegació israeliana. seguit, es van desplaçar fins a les Fran- Franqueses, va destacar que “com- queses del Vallès on van ser rebuts per partim experiències” i van poder veure Per la seva banda, Ruth Wasserman, l’alcalde, Francesc Colomé, el conse- el transport escolar que hi ha al Vallès directora general de FLAI, va explicar ller d’Ensenyament del Consell Comar- Oriental i com es tracten els residus. que “volem aprendre sobre sistemes cal, Sr. Àlex Sastre i el gerent del Con- Mentrestant, el secretari general de per beneficiar les nostres ciutats i ciu- sell Comarcal del Vallès Oriental, Sr. l’ACM, Marc Pifarré, va afirmar que tadans” i va destacar que “hem après Ignasi Valls. Una recepció que va servir “l’ACM manté relació amb altres enti- sobre com tractar deixalles i la seva per explicar com gestionen el transport tats municipalistes a nivell mundial i, en gestió i que impliquen als municipis de escolar des del Consell Comarcal. concret, amb la d’Israel” i va destacar cara a les nostres viles i ciutats”. que “volien conèixer el sistema de ges-

6 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017 ACTUALITAT EL MÓN LOCAL A LA CONCENTRACIÓ PER DEMANAR LA LLIBERTAT DELS PRESOS

L’Associació Catalana de Municipis i Co- marques amb el seu president, Miquel Buch al capdavant, va participar l’11 de novembre a la manifestació organitzada per l’ANC i Omnium Cultural per reclamar la llibertat dels presos polítics catalans.

“Els alcaldes i alcaldesses tenim clar que seguirem el camí que ens ha marcat la ciutadania i fem un total suport al govern que està a l’exili I a la presó”, va expli- car el president de l’ACM, Miquel Buch, davant dels mitjans de comunicació pre- sents a la manifestació. Capçalera de la manifestació. Foto: ACN La concentració va acollir més de 750 mil persones al carrrer Marina de Barcelona president d’Omnium . dues capçaleres, una demanant la lliber- per reclamar l’alliberament dels presos tat dels presos, encapçalada per famili- polítics com el vicepresident Oriol Jun- La marxa s’ha fet sota el lema ‘Llibertat ars dels consellers i dels presidents de queras i els consellers Jordi Turull, Carles presos polítics, som república’ i va om- l’ANC i Òmnium, i l’altra a favor de la re- Mundó, Josep Rull, Montse Bassa, Merit- plir la via amb pancartes amb el lema pública, amb representants polítics, i va xell Borràs i , així com els ‘Llibertat’, estelades o missatges contra anar baixant fins a l’avinguda Icària, on presidents de l’ANC, Jordi Sànchez, i el l’aplicació de l’article 155. Es van exhibir es van fer els parlaments.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017 7 FORMACIÓ

8 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2017 FORMACIÓ S’INICIA EL PRIMER POSTGRAU DE GOVERN OBERT LOCAL DE CATALUNYA

La Fundació d’Alts Estudis d’Electes i la Càtedra , im- pulsades per l’Associació Catalana de Municipis, han posat en marxa aquest passat mes de novembre la primera di- plomatura de postgrau en govern obert local: transparència, bon govern i parti- cipació ciutadana.

Adreçat a càrrecs electes i personal al serveis locals, el Postgrau té l’objectiu de donar les eines que permetin mi- llorar les respectives responsabilitats en un nou marc de principis i valors que han de guiar l’actuació pública en l’àmbit del bon govern, la transparèn- cia i la participació ciutadana. “Aquest Sessió d’inauguració del Postgrau en Govern obert local. postgrau busca omplir un buit. No es tracta només d’implementar la nor- davant dels dèficits democràtics. cinc mòduls: ‘De la gestió al govern. mativa que configura aquest model El diàleg dins les organitzacions’; ‘La de gestió, sinó de fomentar i millorar L’acte d’inauguració va comptar tam- gestió de la transparència en l’acti- l’actitud amb què ens adrecem als ciu- bé amb el Secretari General de trans- vitat administrativa’; ‘El bon govern i tadans”, va destacar el secretari ge- parència i govern obert de la Gene- la lluita contra la corrupció’; ‘Teoria i neral de l’ACM, Marc Pifarré, durant la ralitat de Catalunya, Jordi Foz, qui va pràctica de la participació ciutadana’ i inauguració que es va fer el passat 22 destacar que les polítiques en govern l’elaboració d’un projecte final. de novembre. Així mateix, va recordar obert no es poden dur a terme sense que els ciutadans demanen que els el món local, com a administració més Les sessions del nou postgrau es por- ajuntaments tinguin les finestres ober- propera al ciutadà i, per tant, la que ten a terme cada dimecres en horari tes i,a més, la societat demana més coneix millor les seves necessitats. de matí i tarda a l’auditori de formació transparència, integritat, participació i de l’ACM. Tindran lloc fins al mes de col·laboració ciutadanes als represen- La primera Diplomatura de Postgrau juliol de 2018. tants i empleats públics com a reacció en govern obert local s’estructura en

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017 9 COMISSIONS L’ACM S’ADHEREIX A L’EUROPEAN SOCIAL NETWORK (ESN)

L’European Social Network (ESN) és una xarxa independent de serveis socials pú- blics a Europa. Aquesta reuneix perso- nes que planifiquen, gestionen i presten serveis socials públics en col·laboració amb els organismes reguladors.

Hi formen part: associacions nacionals de directors de serveis socials; departa- ments de benestar social a nivell nacio- nal, regional i local; universitats o escoles nacionals especialitzades en política so- cial; instituts d’investigació i altres orga- nismes públics responsables de la millo- ra dels serveis socials. Seminari celebrat a Estocolm.

Les funcions que tenen els membres de esdeveniment que requereix una quota grants i joves. Inclusió social i transició la Xarxa de ESN són: per participar) a l’adulta”. En el seminari es van poder conèixer diferents polítiques de recep- • Compartir informació de l’ESN amb L’adhesió de l’ACM permetrà a la xarxa ció i integració de persones immigrants, altres membres de la seva pròpia orga- de l’ESN disposar de coneixements de refugiades i de menors immigrants no nització la realitat local de Catalunya per a la rea- acompanyats; donar suport als països • Difondre les convocatòries de parti- lització d’informes i aportar bones pràc- més afectats per l’arribada d’infants i cipació en grups de treball i s’animen a tiques locals i comarcals. Paral·lelament, joves demandants d’asil; donar suport participar mitjançant la presentació de l’ACM podrà aprendre sobre les tendèn- als països participants en l’aprenentatge candidatures de l’entitat/associació cies actuals en polítiques i pràctiques, de polítiques i pràctiques en altres paï- • Difondre i respondre els qüestionaris compartir coneixements i contactes amb sos; analitzar l’estat de xoc de les políti- que es fan arribar des de l’ESN responsables clau de la presa de deici- ques internacionals, europees, nacional • Difondre i proposar un participant pels sions a Europa a través de seminaris, i locals relatives als infants i joves no esdeveniments que s’organitzen (semi- tallers, grups de treball específics,etc. acompanyats i als joves immigrats per naris, tallers, ...) Al mateix temps, poder compartir pràcti- garantir-ne la inclusió social i compartir • Invitar a l’ESN a participar en els actes ques efectives per promoure serveis de amb responsables polítics europeus i in- o jornades que s’organitzin des de l’en- qualitat, eficaços i eficients. ternacionals aspectes clau que afronten titat per tal que puguin portar diferents els serveis socials locals pel que fa a la realitats europees En el marc de la xarxa de l’ESN el pas- recepció i la inclusió social dels infants • Assistir al Congrés anual que s’organit- sat mes d’octubre (del 22 al 24) va tenir no acompanyats (MENA) i els joves im- za, que s’autofinança, (aquest és l’únic lloc a Estocolm el seminari “Nens mi- migrants.

10 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017 COMISSIONS L’ACM SE SUMA A LA REIVINDICACIÓ DELS DRETS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

La Federació Catalana de la discapaci- tat intel·lectual (Dincat) i l’ACM van esta- blir un acord de col·laboració per donar veu i ressó al Dia internacional de la dis- capacitat, que se celebrava el passat 3 de desembre.

Dincat és la federació que vetlla per la defensa dels drets, la dignitat i la millo- ra de la qualitat de vida de les perso- nes amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament i les seves famílies a Catalunya, amb prop de 300 entitats socials que treballen conjuntament per oferir serveis i suports que potencien l’autonomia de la persona i que garan- teixen la seva plena inclusió a la societat en totes les etapes vitals i en tots els àm- bits. L’objectiu de les activitats realitza- des amb motiu del Dia internacional de la discapacitat és visualitzar i reivindicar els drets de les persones amb discapa- citat intel·lectual.

Per aquest motiu, es van plantejar dife- rents materials i accions als municipis catalans, a través de l’ACM, per fer vi- sible aquesta reivindicació. Un d’ells va ser aquest pòster que enumera els drets que tenen. Altres mesures van ser la lec- tura d’un manifest, il·luminar la façana dels ajuntaments amb el color taronja o difondre les accions a les xarxes socials sota l’etiqueta #TuIJoElsMateiosDrets.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017 11 ACTUALITAT SEGURETAT I CIUTATS A DEBAT EN UNA CONFERÈNCIA A BARCELONA L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el di- rector general d’Administració de Seguretat de la Generalitat de Catalunya, Jordi Jardí, i el president del Fòrum Europeu per a la Seguretat Urbana (EFUS), Willy Demeyer, vann participar el 15 de novembre a la inau- guració de la Conferència Internacional “Se- guretat, Democràcia i Ciutats: coproduir les polítiques de seguretat urbana”.

Aquesta conferència internacional s’orga- nitza cada sis anys en una ciutat europea. Durant tres dies el Museu del Disseny de Barcelona va reunir més de 760 participants (càrrecs electes, tècnics i experts de la se- Un moment de la inauguració de la conferència al Museu de Disseny. guretat) de 47 estats que van analitzar els reptes actuals i les polítiques de seguretat urbana, sobretot en matèria de prevenció. un bé col·lectiu a preservar: “Hem d’afron- la implicació de tots els cossos policials i tar un futur en què la seguretat dels nostres d’emergència que van fer-hi front. El director general d’Administració de Se- ciutadans estigui garantida sense que això guretat de la Generalitat de Catalunya, Jordi impliqui restringir drets ni llibertats”. El Fòrum Europeu per a la Seguretat Urba- Jardí, va destacar el repte de crear “valor na es va crear a Barcelona el 1987. Integra públic de la seguretat, com a servidors pú- A la inauguració també es va tenir un emo- 250 autoritats locals i regionals i pretén blics que som per millorar la qualitat de vida tiu record per les víctimes de l’atemptat ter- promoure l’intercanvi de bones pràctiques dels ciutadans”. L’alcaldessa de Barcelona, rorista del passat 18 d’agost a Barcelona de prevenció de la seguretat en entorns ur- Ada Colau, va remarcar que la seguretat és i Cambrils i es va elogiar la col·laboració i bans.

SIGNAT UN CONVENI AMB LA CONSULTORA CROWE HORWATH

L’Associació Catalana de Municipis i Comarques ha signat un conveni amb Crowe Horwath per oferir als ens locals catalans serveis d’auditoria i consulto- ria, i assessorament legal i tributari amb avantatges econòmics, descomptes i ofertes especials.

Crowe Horwath és una firma especialit- zada en serveis professionals que realit- za activitats d’auditoria, consultoria, i le- gal i tributari. Per aquest motiu, l’objecte d’aquest conveni és establir el marc de col·laboració entre les dues entitats amb Foto durant la signatura del conveni. l’objectiu d’oferir serveis d’interès per a les entitats locals catalanes, amb les mi- tinacional de serveis professionals amb consultors i enginyers, entre d’altres, llors condicions. més de 90 anys d’experiència. Compta distribuïts per tota la geografia espanyo- amb un equip de més de 300 professio- la, amb oficines principals a Barcelona i Crowe Horwath és una organització mul- nals format per economistes, advocats, Madrid, i opera en 130 països.

12 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017 ACTUALITAT L’ACM SIGNA UN CONVENI AMB L’ASSOCIACIÓ MEDITERRÀNIA DE PÈRITS DE LES TIC

El president de l’ACM, Miquel Buch i el president de l’Associació mediterrània de pèrits de les TIC, Josep Jover, han signat un conveni de col·laboració per compartir projectes i iniciatives en l’àm- bit de la tecnologia, les telecomunica- cions, la seguretat i la ciberseguretat a fi d’impulsar l’accés als avantatges de la societat de la informació i les tecno- logies de la informació i la comunica- ció segura per a la ciutadania, i alhora fomentar la innovació, competitivitat i desenvolupament econòmic.

L’economia digital creix a un ritme de set vegades més ràpid que la resta de sectors de l’economia. La Unió Euro- Josep Jover, d’ASPERTIC, i Miquel Buch, president de l’ACM, durant la signatura del conveni. pea ha definit una agenda digital eu- ropea amb l’objectiu d’ajudar Adminis- Actualment els ajuntaments de Catalu- ASPERTIC és una associació professi- tracions, ciutadans i empreses a treure nya mereixen i necessiten tota l’ajuda onal sense ànim de lucre que aplega el màxim profit de les tecnologies de possible per al desenvolupament dels pèrits tecnològics, formats per actuar la informació, per tal d’aconseguir seus plans per identificar oportunitats davant els tribunals. Contempla la re- un creixement intel·ligent, sostenible estratègiques. Per aquest motiu, el presentació dels interessos genèrics i inclusiu. Aquesta estratègia es de- conveni permetrà la coordinació i l’in- dels associats davant de les instàn- senvolupa en un conjunt d’objectius, tercanvi d’informació en les matèries cies polítiques i administratives, i as- pilars, iniciatives i programes, com de la tecnologia, les telecomunicaci- sessorar-los jurídicament; el foment i l’Horitzó 2020, en diferents progra- ons, la seguretat, la ciberseguretat i la defensa de la professió de Taxador mes de recerca, desenvolupament, les infraestructures crítiques. Aquesta i Pèrit informàtic judicial; El foment i la innovació, experimentació i foment coordinació es materialitza molt espe- defensa de la llengua i la cultura cata- de la competitivitat. Al mateix temps, cialment en un equip de pèrits de res- lanes; La promoció i l’elaboració d’es- conceptes com ara ciberseguretat o posta ràpida a càrrec d’ASPERTIC i a tudis sobre problemes i qüestions de infraestructura crítica han arribat per disposició de l’ajuntament afectat per tecnologia i Dret i la difusió del co- quedar-se i modelar totes les accions un problema de tecnologia, les teleco- neixement de les noves tecnologies tecnològiques de les administracions municacions, la seguretat, la ciberse- a les institucions, encoratjant la partici- publiques. guretat i infraestructures crítiques. pació dels ciutadans.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017 13 CENTRAL DE COMPRES LA CENTRAL DE COMPRES JA ABASTEIX EL MÉS DEL 80% DEL MÓN LOCAL

La central de compres s’esta conso- lidant com una eina molt útil per a les PERCENTATGE D’ÚS DE LA CENTRAL DE COMPRES unitats de contractació dels ens locals catalans. A dia d’avui les quatre diputa- 1.029 ens locals adquireixen algun producte o servei cions catalanes i el 93% dels consells comarcals fan ús de la Central de Com- pres per adquirir béns i/o serveis. Pel que fa als ajuntaments, 766 dels 930 que són socis de l’ACM han adquirit un o més serveis. Aquesta xifra suposa que el 82% dels ajuntaments catalans ja s’han beneficiat dels avantatges de la Central de Compres del mòn local.

Ja fa dos anys que l’ACM està donant a conèixer l’adquisició centralitzada entre les entitats dependents (EMDs, consor- cis, mancomunitats i societats munici- pals, i altres). Entenem que fer extensiu els beneficis de la Central de Compres (estalvis econòmics, simplicitat admi- nistrativa, qualitat tècnica i seguretat jurídica) entre els ens dependents és una bona forma d’ajudar als ens locals.

INFORMACIÓ:

ESTALVIS 93 496 16 16 [email protected] En molts casos els estalvis són dificilment quantificables però en dos dels acords www.centraldecompres.cat marc que acabem de licitar ha estat possible donar resultats molt positius.

Subministrament Elèctric

Amb la renovació de l’Acord marc de l’energia elèctrica del 10% si de subministrament elèctric es va es compara amb el cost tarifari del aconseguir reduir el preu de l’ener- 2016 . gia elèctrica en un 14%, fet que suposa un estalvi en la despesa

Manteniment Ascensors

Des del mes de juliol de 2017 està quirit el servei. Els preus de l’Acord a disposició de tots els ens locals marc són més advantatjosos i de l’Acord marc de manteniment mitjana els ens locals veuen redui- d’aparells elevadors. Actualment, da la seva despesa en un 40%. ja hi ha 19 ens locals que han ad-

14 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017 CENTRAL DE COMPRES L’ALDEA ADQUIREIX UNA MÀQUINA ESCOMBRADORA

L’Ajuntament de l’Aldea (Baix Ebre), amb poc menys de 4.000 habitants, ha adquirit una màquina escombradora d’aspiració mitjana (model SWINGO 200+), que permet als operaris tre- ballar dia a dia mantenint els espais públics en perfecte es- tat. La compra s’ha dut a terme mitjançant l’adhesió a l’acord marc de subministrament de maquinària tècnica que ofereix la Central de Compres de l’ACM. Actualment, un total de 29 ens locals ja s’han beneficiat dels preus avantatjosos i de l’es- talvi procedimental que ofereix aquest acord marc. Cal desta- car que el municipi del Baix Ebre també està adherit a l’acord marc d’electricitat, que permet un estalvi del 10% en relació als preus de l’anterior acord marc.

XERTA COMENÇA A FER ÚS DEL SERVEI DE MANTENIMENT D’ASCENSORS L’Ajuntament d’Els Hostalets de Pierola, mitjançant la Cen- tral de Compres de l’ACM, ha adquirit dos equips d’impres- sió i multifunció per a la gestió del dia a dia. Concretament, s’ha fet a través del sistema de lloguer de dues impresso- res de mitja capacitat. Actualment, l’acord marc d’impres- sores té adherits 109 ens locals.

El municipi de l’Anoia recentment també va adquirir dos nous ordinadors portàtils (model MacBook 13” i5), aprofi- tant els avantatges que l’acord marc d’equips informàtics ofereix als ens associats.

L’AJUNTAMENT DE L’ALBAGÉS CONTRACTA LES ASSEGURANCES

L’ajuntament de l’Albagés (Garrigues), amb poc menys de 500 habitants, està adherit a l’acord marc d’assegurances de la Central de Compres del món local. Dels sis lots de pòlis- ses que oferim, el municipi de les Garrigues ha contractat les pòlisses de responsabilitat de càrrecs electes, responsabilitat civil i patrimonial, danys a edificis i accidents, també ha con- tractat el servei de mediació. L’Albagés també està adherit a l’acord marc de subministrament elèctric.

ELS PLANS DE SIÓ SE SUMA AL SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC L’Ajuntament de Plans de Sió, petit municipi de la Segarra, s’ha adherit a l’acord marc de subministrament elèctric de la Central de Compres de l’ACM. D’aquesta manera pas- sarà a beneficiar-se dels avantatges d’aquesta adquisició centralitzada. No només de tarifes més barates, sinó també d’estalvis en procediments i seguretat jurídica. Actualment, un total de 778 ens locals catalans gaudeixen dels avantat- ges que suposa adherir-se a l’acord marc de subministra- ment elèctric.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017 15 COMISSIONS MANIFEST CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

La violència masclista no és un proble- tàncies químiques per anul·lar la capaci- dors, qui heu consentit que es maltrac- ma de les dones. És un problema de tat de decisió de les dones és masclisme tés o es violés una dona, qui heu mirat tothom, tots i totes. I no són casos aïllats disfressat d’estratègia de submissió. Mai, cap a l’altra banda, qui no heu recriminat ni inevitables. Les dades són alarmants en cap cas, la pèrdua de consciència és un abús de poder... Ja n’hi ha prou. Par- i només com a societat podem erra- sinònim de consentiment. leu. Assenyaleu. No sigueu còmplices. dicar-la. No és fàcil. Hem heretat una tradició on les dones aguanten amb si- -Als abusadors: els que utilitzeu una su- -Presentadors i presentadores de tele- lenci, patiment i sentiment de culpa les posada autoritat, a la feina, a casa, a la visió que feu espectacle de la violència agressions. Perquè encara vivim en una família, per sotmetre’ns, per agredir-nos, masclista. Amb la vostra feina mal feta cultura masclista que ha normalitzat les per fer-nos por, per fer-nos mal, per fer-nos contribuïu a perpetuar la cultura de la conductes delictives contra les dones. xantatge, per coaccionar-nos, per utilit- violència. Ja n’hi ha prou de veure mal- zar-nos en el vostre benefici i pels vostres tractadors i violadors per televisió que es Ja n’hi ha prou. Cal construir una soci- interessos. Cap càrrec, cap responsabili- fan les víctimes i justifiquen el seu com- etat que no toleri la violència masclista. tat, cap autoritat és més important que la portament. Prou de convertir víctimes Perquè ara l’estem tolerant. I no és un nostra llibertat. No teniu cap poder sobre en titelles al servei de l’audiència. Prou desig ni un somni: és una necessitat el nostre cos. d’estigmatitzar dones maltractades, de urgent. perseguir-les pel carrer, de buscar on -Als assetjadors: els que ens molesteu pel s’amaguen. Prou de vulnerar el seu dret N’estem tipes. Estem tipes de tanta vio- carrer, a les festes majors, al transport pú- a la intimitat i destruir la seva privacitat i lència sexual. A la pròpia llar, al carrer, a blic, a la feina o a casa. Els que us refre- la dels seus fills i les seves filles. la feina. On sigui i quan sigui. Exercida gueu contra els nostres cossos al metro. per la parella, per l’exparella, per famili- Els que exhibiu els vostres genitals a l’au- -Periodistes i mitjans de comunicació ars, per companys, per coneguts o per tobús. Els que ens perseguiu. Els que ens que quan informeu de la violència con- desconeguts. Estem tipes de ser notí- envieu missatges amenaçadors per mòbil tra les dones dieu que les dones es cia, de convertir les dones assassina- o per correu electrònic. Els que controleu moren. Les dones no es moren. A les des en xifres, de ser víctimes, que ens els nostres telèfons. Els que ens assetgeu dones les maten. Les assassinen. matin, que ens insultin, que ens grape- a través de les xarxes socials. Els que es- gin, que ens violin, que ens vexin, que pereu en un pàrking, en un ascensor, en -Professionals de l’audiovisual que per- ens utilitzin. I tot, només pel fet d’haver un portal o ens perseguiu dient-nos allò petueu els tòpics que atempten contra nascut dones. que per a vosaltres són inofensives “flore- les dones: no les convertiu més en ob- tes”. Els que ens insulteu quan no accep- jectes. Estem tan tipes, que avui ens dirigim a tem les vostres propostes. Deixeu-nos en vosaltres. Qui contribueix a perpetuar pau. Si us diem que no, no insistiu. No és -Empresaris de l’oci nocturn que utilit- la violència masclista. Qui us amagueu timidesa. És que les dones som lliures per zeu les dones com a reclam dels vos- o passeu desapercebuts però sabem decidir amb qui volem estar i, sobretot, tres negocis: No sigueu còmplices de la que hi sou. Avui us assenyalarem. amb qui no volem estar. violència masclista. Pareu de posar-ho fàcil als abusadors que poden trobar, -Als violadors: sí, vosaltres, els homes -Als maltractadors: la violència és la vostra en els vostres locals, la coartada per- que ens heu forçat, que heu utilitzat la manera il·legítima d’exercir el poder. Els fecta. vostra força física, l’amenaça o la coer- que aprofiteu la intimitat o privacitat per ció per sotmetre’ns, que no heu volgut colpejar, per matar, per vexar, per agredir -Professionals de la judicatura, l’advo- escoltar un no, els que us penseu que sexualment, per espantar. O per matar i cacia, la medecina forense, i cossos arriba un moment que ja és massa maltractar els nostres infants. Això us em- policials que infravaloreu les denúncies tard per dir que no. Encara que siguis pobreix com a homes i és un delicte que de les dones: el vostre àmbit és essen- marit, company, amic o acabat de co- ha de ser perseguit per la justícia. Sou cial per erradicar la violència masclista. nèixer. No és no, sempre. I quan sentis criminals. Les dones no som propietat de no, ni ens toquis. Només un sí és un sí. ningú. I finalment, a totes les dones: Ningú pot I aquest sí pot ser que no en qualsevol privar-nos dels nostres drets. Tenim dret moment o en una altra ocasió. Quan -Als i les que calleu però sabeu què pas- a viure sense violències masclistes. Te- utilitzeu les drogues, l’alcohol i les subs- sa: qui els hi rieu les gràcies als assetja- nim dret a ser lliures.

16 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017 BENVINGUDA FINESTRETA ÚNICA

La Finestreta Única Empresarial és de referència únic dels empresaris, em- prenedors i intermediaris en la seva relació amb l’Administració, representant un gran esforç de les administracions implicades per entendre’s i posar-se d’acord en treba- llar plegats i fer la vida més fàcil a l’empresa.

La FUE ofereix atenció presencial a les Ofi- cines OGE i ajuntaments adherits, i atenció online a Canal Empresa, el portal web des d’on els professionals i empreses poden fer totes les gestions necessàries per desenvo- l’estat dels seus expedients. Al cercador de porar els banners de Canal empresa i de lupar la seva activitat, amb independència tràmits de Canal Empresa s’hi troben tots la Cerca guiada de tràmits en un espai del de l’Administració responsable. els tràmits FUE, és a dir, hi són els tràmits catàleg de tràmits del portal de l’ajuntament municipals i, per tant, si una persona vol com a la seu electrònica. És important que D’ençà l’inici del Pla de la Finestreta Úni- iniciar un tràmit amb l’ajuntament, també el aquests dos banners estiguin abans d’arri- ca Empresarial l’any 2011, la FUE ha anat pot fer des d’aquí. bar al tràmit, ja que la necessitat de l’empre- ampliant el seu catàleg de tràmits, passant sari és poder saber què ha de fer i, per tant, dels 145 del catàleg inicial a gestionar-ne • La Cerca guiada de tràmits és l’eina per ha d’utilitzar el portal i l’eina quan encara no 530 en l’actualitat : 9 dels tràmits necessa- conèixer els tràmits lligats a una activitat, i coneix quins són els tràmits que li toquen. ris corresponen a l’AGE –són els de forma pot ser utilitzada tant per l’empresari com jurídica, autònoms i constitució de societat, per les persones de l’ajuntament. A partir A Canal Empresa trobareu tots els recursos així com els de marques i patents–; 498 cor- d’un seguit de preguntes sobre l’activitat que estan a la vostra disposició, i els podeu responen a la Generalitat –són tràmits molt a iniciar i l’ajuntament on s’ha d’ubicar, la utilitzar per informar als emprenedors i em- diversos en funció del sector i que afecten Cerca ofereix tots els tràmits necessaris de presaris sobre els serveis de la Finestreta només a les empreses d’aquell sector en totes les administracions. Única. En aquesta línia, hi ha un díptic que concret (turisme, òptiques, agrícoles, etc...) podeu utilitzar de forma electrònica i presen- és a dir, a la regulació de l’activitat– i 17 trà- Quina informació de la FUE caldria destacar cial per informar als vostres emprenedors i mits de l’àmbit municipal, que tenen molta al vostre web municipal? empresaris sobre els règims d’intervenció repercussió perquè van lligats a l’establi- Ara que ja hi ha 927 dels 947 ajuntaments mínima establerts per la llei 16/2015, de sim- ment de l’activitat, a la seva ubicació en un adherits a la FUE, cal que des dels portals plificació administrativa i perquè els empre- territori i afecten a quasi totes les activitats web municipals –portal web i seu electrò- saris coneguin quin són els requeriments econòmiques. nica– es visualitzi i destaqui molt més els documentals necessaris en cadascuna de serveis que ofereixen la FUE. les tipologies: Ara, obrir és més fàcil. És un El personal que gestiona els tràmits d’em- díptic que podeu personalitzar, per si voleu presa dins de l’ajuntament, com les perso- - Dedicar un espai específic a l’empresa: afegir alguna oficina presencial on li podran nes que informen de l’inici d’activitat que Que es puguin distingir fàcilment en el ca- donar tota la informació relacionada amb la estan més a promoció econòmica, ha de tàleg els tràmits del ciutadà per una banda i seva activitat, etc. conèixer totes les eines de la FUE : els que són tràmits d’empresa per una altra. A més, aquesta adhesió del vostre ajunta- • El portal electrònic únic per a les empre- - Mantenir la coherència entre web i Seu ment a la FUE us ha de servir per fer una ses: Canal Empresa, és un portal on l’em- electrònica: Tant la informació de la seu campanya comunicativa destinada als vos- presari pot trobar tota la informació relacio- electrònica com la d’apartat de tràmits i tres empresaris perquè coneguin tots els nada amb les activitats al llarg de tot el seu gestions, han de tenir incorporats els matei- serveis i facilitats que heu posat a la seva cicle de vida. Compta amb tres vessants: xos tràmits, ja que depenent per on entri la disposició i tots els tràmits relacionats amb d’una banda té els continguts informatius, persona, ho trobarà a un lloc però no pas l’activitat econòmica que poden fer des del per altra ofereix totes les eines de tramitació a un altre. portal web com des de les vostres oficines. i, finalment, té una part privada amb accés La FUE ha d’acompanyar a l’empresari en a les gestions de les empreses, on poden - Facilitar l’accés a la Cerca Guiada i a tot el procés de vida del seu negoci, i hem personalitzar les seves dades i accedir a Canal Empresa: A més, si pot ser, incor- de fer-li saber!

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017 17 PARTITS POLÍTICS QUÈ HA DE CONTEMPLAR LA FUTURA LLEI DE RESIDUS DE CATALUNYA PER MILLORAR EL RECICLATGE?

Damià Calvet INCORPORAR DE FORMA EFECTIVA LES ACTIVITATS Responsable de l’àmbit de Territori i COMERCIALS I GRANS PRODUCTORS ALS SISTEMES DE RECOLLIDA Medi Ambient del PDeCAT i regidor a SELECTIVA, MITJANÇANT AGENTS PÚBLICS O PRIVATS l’Ajuntament de Sant Cugat

En un escenari d’aplicació imminent de les directives europees que a la quantitat i qualitat de residus recollits plantegen objectius molt més ambiciosos (increment de taxes de reciclatge del 50% el 2020 al 70% el 2030, límit d’un màxim del • Transparentar el cost de la gestió dels residus, assumint l’encari- 5% de residus destinats a abocador el 2030), per assolir aquests ment, via cànon, del cost de la gestió en abocadors i incineradores, índexs de reciclatge caldrà adoptar mesures com: i aplicant sistemes de pagament per generació (PxG)

• Incorporar de forma efectiva les activitats comercials i grans pro- • Promoure la recollida selectiva de fluxos de residus emergents ductors als sistemes de recollida selectiva, mitjançant agents pú- (mobles, tèxtil, olis de cuina, etc.) blics o privats • Promoure la participació ciutadana responsable en els sistemes • Adoptar sistemes individualitzats de recollida, com el porta a por- de recollida selectiva de residus ta (PAP) o contenidors tancats intel·ligents, més eficients pel que fa

Eva Mata PREVENIR I APROFITAR TOT EL QUE SIGUI APROFITABLE I, PER Portaveu d’ERC a El Ven- AIXÒ, CAL TAMBÉ POTENCIAR L’ECODISSENY I L’ECOINNOVACIÓ drell

Primer, deixar de parlar de residus i parlar de recursos. No podem En tercer lloc, s’han de fixar objectius, criteris, estratègies, terminis permetre llençar, incinerar i no valorar energèticament la quantitat potenciant la qualitat, l’eficiència i l’eficàcia incloent-hi mecanis- de matèries primeres que tenim i no aprofitem com a recursos. Ara mes de control i seguiment. cal apostar per unes polítiques preventives i deixar les que s’han fet fins ara, polítiques de final de canonada. Prevenir i aprofitar tot I darrer punt, la llei ha de seguir un patró de transparència amb el que sigui aprofitable i per això cal també potenciar l’ecodisseny mecanismes de control que evitin la corrupció que en aquest sec- i l’ecoinnovació. tor hi ha.

Segon, cal posar les bases per identificar el productor del residu i fer un pas en ferm cap a la responsabilitat col·lectiva. En aquest sentit cal repensar el sistema SIG actual i implantar entre altres mesures els SDDR dels materials recuperables.

CAL PROMOURE PLANTES DE PRODUCCIÓ D’ENERGIA PER Jaume Collboni, Secretari de política VALORITZAR LA BIOMASSA I/O EL REBUIG DE LES PLANTES DE municipal del PSC TRACTAMENT DE RESIDUS A NIVELL LOCAL O COMARCAL

L’objectiu marc d’aquesta normativa haurà de ser el d’incrementar Pel que fa a mesures més a nivell local, dues accions principals: els actuals percentatges de recollida selectiva dels residus. Dues promoure plantes de producció d’energia per valoritzar la biomas- mesures que serien molt efectives: el pagament per generació, sa i/o el rebuig de les plantes de tractament de residus a nivell com passa amb el telèfon, aigua, gas i electricitat, (aquesta és local o comarcal, tot aprofitant les sinèrgies amb el seu entorn (ge- una mesura que necessàriament ha de ser consensuada amb les neració d’energia, de calor, etc.); i promoure l’elaboració de plans institucions locals) i unes mesures molt estrictes per aconseguir la locals de gestió de residus per coordinar les polítiques de reco- recollida de la matèria orgànica en grans productors (comerços, llida, gestió i tractament a través d’organismes supramunicipals. restauració...). També caldrà un nou compromís pressupostari del Govern de Catalunya, per tal de fer efectives les infraestructures de gestió que seran necessàries arreu del territori.

18 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017 PARTITS POLÍTICS

Mireia Boya CAL UN NOU MARC POLÍTIC PER FER DE LA GESTIÓ DELS Diputada de la CUP-CC RESIDUS UNA PART DE LA GESTIÓ EFICIENT DELS RECURSOS

La base per la millor política de gestió de residus és la no generació dels mica, no s’està fent una diagnosi objectiva que estableixi l’obsolescència mateixos. Per tal d’aconseguir-ho, cal desenvolupar un nou marc polític i del model de gestió actual i proposi els models de futur. Entenem que s’han institucional per fer de la gestió dels residus una part de la gestió eficient de replantejar els fonaments, objectius i eines de la normativa catalana per dels recursos i de l’energia, tot marcant un objectiu social i de l’activitat aconseguir un canvi de paradigma que no es limiti, com ha estat fins ara, econòmica que tendeixi al residu zero i a la prevenció de la contaminació a ordenar i gestionar els residus. Cal doncs, formular un marc legislatiu des de la mateixa concepció del producte o servei. Nosaltres en diem de- nou fonamentat en la prevenció i l’ús eficient dels recursos, que plantegi creixement. mesures des de la fabricació, la distribució i el consum abans que els pro- ductes esdevinguin residus. I els residus que inevitablement es produeixin Malgrat que fa uns anys que el model actual s’ha estancat en els resultats es puguin reparar, reutilitzar o incorporar fàcilment al cicle de producció o de la recuperació dels residus i que no ha estat capaç de frenar l’augment ser integrats en el medi. Només així farem avenços clars per la mitigació dels productes i bens de consum de curta durada, malgrat la crisi econò- del canvi climàtic, el reciclatge i la reducció a l’origen i l’economia circular.

LA NOVA LLEI DE PREVENCIÓ DE RESIDUS HAURÀ D’ABORDAR LA INDIVIDUALITZACIÓ DE LA RECOLLIDA A TRAVÉS DE SISTEMES Lluís Moreno COM LA RECOLLIDA PORTA A PORTA COMERCIAL I DOMÈSTICA Secretari de Política Municipal ICV

La gestió de residus a curt termini està marcada pels objectius de la Di- sions per a 2020. La nova llei de prevenció de residus haurà d’abordar la rectiva Marc de Residus –que obliga els estats membres a reutilitzar o individualització de la recollida a través de sistemes com la recollida porta reciclar el 50% dels residus d’origen municipal l’any 2020, i el PRECAT20, a porta comercial i domèstica –que hauria de ser el sistema de recollida que obligarà a assolir un 60% de recollida selectiva bruta de residus mu- de referència en zones de baixa densitat– o l’obertura de contenidors prè- nicipals el mateix any. Un dels reptes principals que tenim és la transició via identificació; centrar esforços en la fracció orgànica, regular el sector d’un model d’economia lineal, en el que una part dels residus acaben en del packaging i els envasos, per reduir-ne la quantitat; apostar per ampliar abocadors o incineradores, a un model d’economia circular, en el que els la responsabilitat dels productors en la recuperació dels materials i actuar residus són considerats un producte reintegrat al cicle productiu, mitjan- sobre el cofinançament de la gestió dels residus en tota la seva cadena çant la reutilització, la reparació i el reciclatge. Catalunya recull de manera de tractament, des de la recollida selectiva fins al tractament, dipòsit i/o selectiva un 39% dels seus residus municipals, lluny per tant de les previ- valorització energètica. LA FUTURA LLEI HAURIA DE CONTEMPLAR MESURES DE PREVENCIÓ Xavier Garcia Albiol DE RESIDUS, LA PREPARACIÓ PER A LA REUTILITZACIÓ I LA RECOLLIDA President del grup parlamentari del PPC SELECTIVA PER AUGMENTAR L’EFICIÈNCIA EN L’ÚS DE MATERIALS

La gestió de residus està marcada pels objectius establerts a la Directiva d’individualització de la brossa i de pagament per generació, de manera Marc de Residus que obliga a reutilitzar o reciclar el 50% dels residus l’any que com més reciclis, més econòmica sigui la taxa d’escombraries muni- 2020 i al PRECAT20 que obligarà a assolir un 60%. Per tant, per millorar cipal, i per tant en aquesta reforma, la fiscalitat serà un pilar bàsic a tenir el reciclatge i donar compliment, la futura Llei de Residus de Catalunya en compte. Així com millores a l’actual model de recollida selectiva en hauria de contemplar mesures de prevenció de residus, la preparació contenidors amb innovacions tecnològiques (dispositius mòbils, codis de per a la reutilització i la recollida selectiva per augmentar l’eficiència en barres o contenidors intel·ligents), aprofundint i promovent la individualit- l’ús de materials, a més d’avançar en la línia de l’economia circular. Per zació de la recollida a través de sistemes com la recollida porta a porta en abordar aquests reptes és necessari prioritzar la recollida de la fracció zones de baixa densitat. orgànica que representa prop d’un 40% del total, incorporant paràmetres LA FUTURA LLEI DE RESIDUS HAURIA DE GIRAR ENTORN DE LA Miguel-Ángel Ibáñez IDEA QUE NO ES TRACTA DE SEPARAR MOLTS RESIDUS SINÓ DE Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà GENERAR POCS RESIDUS

Els darrers cinc anys han suposat un avanç molt important en la separació objectiu: d’una banda generar menys residus (envasos de més capacitat, de residus havent assolit un alt grau en la consecució d’aquest objectiu. venda a granel, etc.) i, d’altra banda, que el propi disseny faciliti el reciclat- En aquesta línia creiem que només resta aprofundir en la separació de ge, per exemple no mesclant materials que tenen tractaments de recupe- la fracció orgànica. Ara que l’objectiu de separar està força arrelat, no es ració diferents com és un ampolla de plàstic amb una etiqueta de paper. tracta de separar molt sinó que hem d’anar un pas mes enllà i l’objectiu La futura Llei de residus de Catalunya hauria de girar entorn de la idea de la Llei de residus hauria de focalitzar en generar pocs residus. La llei que no es tracta de separar molts residus sinó de generar pocs residus. hauria d’incidir en què el disseny dels envasos respongués a un doble

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017 19 RACÓ DE L’ASSOCIAT SANT JULIÀ DE VILATORTA POSA EN MARXA EL PORTA A PORTA

Sant Julià de Vilatorta (Osona) va iniciar el 19 de novem- bre el sistema de recollida porta a porta. Ho va fer amb la fracció orgànica –per a la qual es van repartir uns 1.200 cubells marrons amb xip a tot el municipi. “Calia fer un pas més endavant i augmentar la taxa de reciclat- ge fins al voltant del 80%, ja que ara estàvem al 50% i escaig, i pensem que la xifra és molt millorable”, expli- ca Lluís Solanas, regidor de Turisme i Medi Ambient de Sant Julià. MOLLERUSSA ENDEGA UN PROJECTE PER PREVENIR L’AÏLLAMENT SOCIAL I LA Amb la implantació de xips només als cubells de la frac- INACTIVITAT EN MAJORS DE 65 ANYS ció orgànica, l’Ajuntament fa un pas més per tenir dades de la producció de deixalles per habitatge i avançar-se L’Ajuntament de Mollerussa va posar en marxa el novembre a la tendència de futur. Des del consistori es deixa clar un nou programa que sota el nom ‘No et quedis a casa’ té per que per als veïns de Sant Julià el porta a porta no supo- objectiu combatre l’aïllament social, la solitud i la inactivitat en sa cap increment en la taxa de residus, tot i que el nou persones majors de 65 anys. Per això, s’ha creat la figura de sistema és 55.000 euros més car. Amb tot, “d’aquí a cinc l’’Amic de la gent gran’, que serà l’encarregat de fer la diagno- anys, i en el supòsit que s’arribés a un 80% de reciclat- si prèvia per detectar els possibles beneficiaris entre les 2.000 ge, podria ser que el porta a porta costés el mateix que persones que superen aquesta edat a Mollerussa i, un cop ara”, diu Solanas. Al mateix temps, l’Ajuntament ha tret detectats, fer l’acompanyament en les diferents intervencions. dels carrers tots els contenidors, excepte els del vidre. L’alcalde Marc Solsona destaca la importància d’aquest ‘’nín- xol de població’’ i remarca que l’objectiu del projecte és ‘’fer-lo visible’’ per tal que es puguin ampliar així les polítiques socials per combatre una ‘’dependència invisible’’.

L’Amic de la gent gran compta amb el suport del Centre d’Atenció Primària (CAP) i també de les entitats socials com Càrites i Creu Roja i els serveis socials de base amb tots els quals ja s’ha contactat per establir els mecanismes de treball en xarxa. Un cop establerta aquesta col·laboració, primer es començaran les entrevistes personals amb les persones que des d’aquestes entitats considerin més vulnerables per des- prés seguir amb la resta de persones majors de 65 anys de Mollerussa, les quals suposen aproximadament un 13% de la població total. Foto: El Punt Avui/ Anna Aguilar

20 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017

#MUNICIPISENPOSITIU “AL POBLE HI HA UN NIVELL DE RESPECTE MOLT ALT ENTRE ELS VEÏNS ENTORN AL PROCÉS” Jordi Latorre Sotus (PDeCAT). Alcalde de Torrefarrera Tweets #municipisenpositiu Alcalde: Jordi Latorre Sotus (PDeCAT) Professió: Director de residència per a gent gran Ajuntament d’Amposta Habitants: 4.630 @ajamposta Pàgina web: www.torrefarrera.cat L’@Ajamposta entrega 16.000 euros a Sou alcalde: 0€ (sou vicepresident Diputació Lleida) centres educatius per a programes de Sou regidors: 7.800 € bruts anuals socialització de llibres

Jordi Latorre ja acumula 10 anys d’experi- a votar a Torrefarrera amb una bandera es- ència en política municipal, quatre com a panyola lligada a la cintura i que va marxar Ajuntament de Tàrrega @ajtarrega regidor a l’oposició i la resta com a alcalde. entre aplaudiments. “Ell mateix ha recone- Renovem els 29 punts de l’enllumenat Tot i que ell, com tants d’altres alcaldes que gut el respecte que hi ha”, diu. a la Plaça Carme amb bombetes LED, ara exerceixen, explica que hi va arribar de acció que suposar`un 80% d’estalvi carambola, ja que el número 1 de la llista Quan se li pregunta sobre com hauria de va haver de dimitir al cap de poc d’haver ser la Torrefarrera d’aquí a 10 anys, contes- Ajuntament de Masquefa assumit l’alcaldia i que aquesta va recaure ta que el poble hauria de ser “admirat” per @AjMasquefa al número 2, és a dir, a ell. la seva “alta qualitat de vida i una bona co- #Masquefa estrena sistema de recollida de residus amb l’objectiu de millorar la hesió social”, amb més serveis per als veïns selecció Una de les primeres mesures que va fer al i “moltes més” empreses al Parc Empresa- començar el seu mandat va ser crear un rial, i “que sigui capaç d’encarar els reptes parc empresarial al poble que ha acabat de futur respectant la personalitat i història Conselh Generau Aran @conselharan sent un referent al Segrià, i de la qual La- del poble”. Ara mateix, a Torrefarrera també #Aran repobla els seus rius amb truites torre treu pit d’aquesta decisió: “Torrefarrera hi ha el Complex Esportiu que fa de seu de autòctones tenia un polígon industrial ple, i la seua gran la Federació Catalana de Futbol, un casc ampliació estava buida i era una gran font antic molt ben conservat, o “la zona nova”, de despesa en un moment de greu crisi”, com l’anomena Latorre, que diu que és i explica que la creació del parc empresa- “una àrea de cases aparellades molt ben Ajuntament de Breda rial va ser una “aposta” amb la que, a part feta en l’època del boom, que ha fet créixer @AjuntamentBreda de captar empreses, es podia alleujar l’en- molt i bé el poble”. També diu que des del Breda comença a implantar el porta a porta de residus amb 1.700 cubells deutament que arrossegava el poble. 140 setembre hi ha 12 murals amb grafittis del empreses de diferents àmbits van decidir certamen Street Art Festival. posar la seva seu al parc empresarial. So- bretot es tracta d’empreses de fabricació Latorre és un alcalde tenaç i que treballa Ajuntament de La Bisbal d’Empordà de maquinària, venda majorista i serveis a amb ganes per Torrefarrera, molt actiu a les @labisbalemporda empreses. xarxes, també crida l’atenció que va amb La nova Biblioteca obrirà les portes a la cadira de rodes degut a un accident que va nova ubicació de l’antic escorxador al El projecte empresarial de Torrefarrera no patir durant la seva joventut. “Òbviament, hi desembre s’ha vist afectat per l’onada d’empreses que ha un estigma social, però cada vegada és han marxat a causa del procés. Segons ex- menys important”, assegura. “És una limita- plica Latorre, tot i que és normal que hi hagi ció que existeix, però que ben gestionada Ajuntament de Teià @ajTeia moments de tensió per la transcendència no condiciona gaire”, assegura. “La gent es #Teià posa en marxa un taxi a del moment, a Torrefarrera “hi ha un nivell fixa en el que pots i saps fer, i de l’alcalde demanda adreçat a veïns majors de de convivència i respecte molt alt”, ja que n’esperen una bona gestió municipal, que 65 anys i persones amb minusvalidesa tret “d’alguna queixa” que admet que hi ha avui no requereix gaire esforç físic, i per sort hagut per una estelada que hi ha en una ro- Torrefarrera és un poble molt pla i accessi- tonda, assegura que no hi ha hagut res gai- ble”. I remata amb una frase de Freud: “Sóc re significatiu. L’alcalde, fins i tot, recorda les un home afortunat, res en la vida m’ha estat imatges d’un noi l’1 d’octubre que va anar fàcil!”

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017 21 LOCALRET CIUTATS INTEL·LIGENTS, MUNICIPIS CONNECTATS

Cada any es donen cita a Fira de Barcelona representants de centenars de ciutats d’ar- reu del món que estan esprement al màxim la tecnologia per millorar la qualitat de vida de les persones. L’Smart City Expo World Congress és un extraordinari aparador de les solucions més innovadores i disruptives que s’apliquen a ciutats d’arreu del planeta. I també és un fòrum de reflexió. Enguany les conferències s’han orientat sobre l’ano- menat “empoderament” de la ciutadania, i s’ha debatut sobre la transformació, la mobilitat i l’impacte de les tecnologies en l’economia.

Catalunya també té un paper i una pre- de la tecnologia blockchain o de la intel· el marc d’aquest projecte que aprofitarà sència important en aquest esdeveniment. ligència artificial hi ha una altra realitat inne- obres de millora i conservació en 252 quilò- La prova, per exemple, és l’Observatori gable. I és que el 85% dels municipis del metres de carreteres d’àmbit comarcal que SmartCAT, que recull més de 200 projec- país encara no compta amb una connecti- són titularitat de la Diputació de Barcelona. tes tecnològics molt interessants desen- vitat d’alta capacitat. Dit d’una altra manera: Durant la presentació del projecte, la pre- volupats a municipis d’arreu del país i que a un 20% de la població catalana distribu- sidenta de la Diputació de Barcelona va poden servir de referència a altres ajunta- ïda en prop de 800 municipis encara no li incidir en la idea que els 311 municipis de la ments. O la plataforma SENTILO, un exem- arriben els beneficis que ofereix una bona demarcació han de tenir suficient connec- ple d’iniciativa sorgida de l’àmbit local i que connectivitat. tivitat, perquè l’organització que presideix s’ha acabat convertint en un projecte multi- està “al servei de 5,2 milions d’habitants, es ciutat creant una comunitat activa al seu Per aquest motiu cal celebrar l’anunci fet visqui on es visqui”. voltant. Cal recordar que SENTILO va ser per la Diputació de Barcelona en el marc desenvolupada l’any 2013 per l’Ajuntament del mateix Smart City Expo World Con- Amb aquesta important inversió que s’aca- de Barcelona en codi lliure, cosa que va gress: al 2018 s’invertiran gairebé 19 mili- ba d’anunciar s’avança en l’equilibri territo- permetre ser aprofitada i millorada per les ons d’euros per facilitar l’arribada de la fibra rial i s’estimula la competitivitat, la millora ciutats de Reus i Terrassa on va col·laborar òptica a 55 municipis i a 178.540 habitants de la formació i la propagació del conei- el Consorci Localret fent difusió del projecte de la demarcació de Barcelona. El Consor- xement. I és que calen tantes ciutats intel· a través de la seva xarxa de coneixement. ci Localret ha col·laborat en la definició inici- ligents com municipis connectats. Però no gaires quilòmetres més enllà de al dels criteris tècnics per el desplegament les presentacions d’aplicacions intel·ligents, d’infraestructures de telecomunicacions en

22 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. DESEMBRE 2017 OPINIÓ PAÍS D’ALCALDES

La prova que ha hagut d’en- És en els municipis on es desenvolupa la vida de la gent. carar el món municipal català Tots vivim al nostre poble o ciutat, no a l’abstracció d’un estat abans i després del primer que a sobre fa menys per nosaltres del que caldria. El go- dia d’octubre —quan es va vern local és un govern de reconeixement i proximitat; sap consumar el referèndum uni- de primera mà quines són les disposicions i els anhels més lateral d’autodeterminació—, bàsics de la ciutadania. ens ha donat un altra evidèn- Melcior Comes cia del vigor i de l’embranzida Escriptor que els ajuntaments han sa- “Els alcaldes han ajudat a fer visible al but donar-li al nervi més patri- òtic del país. Tot allò va ser possible perquè els ajuntaments món que el govern català no està sol” i els governs municipals van posar tota la carn a la graella. Els alcaldes s’han disposat a jugar-se la seva carrera i la Els alcaldes s’han mostrat reiteradament disposats a tot seva seguretat amb la mateixa o més valentia que els alts perquè es poguessin exercir els drets més elementals de la càrrecs d’altres administracions, i han fet saber en tot mo- ciutadania: el dret a participar pacíficament, amb garanties ment que donaven suport a la causa democràtica, recolzant i seguretat, en un plebiscit, que no deixa de ser l’exhibició el govern de la Generalitat quan semblava que les altes ins- més pura i directa del quefer democràtic. Això, ja ho sabem, tàncies el deixaven sol. El ciutadà —almenys a Catalunya— els ha costat la persecució judicial per part de l’estat, que sap que té més garanties i que trobarà més empara en el s’ha vist incapaç de dominar l’aspiració sobiranista, almenys seu ajuntament que no a les institucions de la UE. Això pot quan aquesta es desenvolupa a nivell local. «Els carrers sonar com una desgràcia, i ho deu ser en alguna mesura — seran sempre nostres» és una altra manera de dir que els pel que denota de la buidor del projecte europeu—; sí, se’ns carrers, que són fet i fet dels municipis, mai no podran ser acaba de fer evident que en aquesta constatació hi ha una sostrets al poder d’una ciutadania que sap el que vol. trista veritat.

Els alcaldes, a més, ara han viatjat fins a Brussel·les, a mos- “El ciutadà –almenys a Catalunya– trar-se al costat del govern que ha hagut d’exiliar-se per sap que té més garanties i que no caure sota l’arbitrarietat mesquina de l’estat espanyol. trobarà més empara en el seu Aquest viatge ha estat molt criticat, però ha tingut un ressò ajuntament que no a les institucions internacional positiu i remarcable. Els alcaldes han ajudat a fer visible al món que el govern català no està sol en la seva de la UE” recerca d’una altra manera de governar Catalunya. Els al- caldes han mostrat que governen institucions que són estat, L’estat pot reprimir, però no pot dominar. I el més indòmit un estat al servei dels drets dels ciutadans, no al servei de són els municipis, que amb la seva proximitat i flexibilitat, a la repressió o la persecució arbitrària de projectes polítics. més del seu contacte directe, de primera mà, amb els sen- timents de la ciutadania, fan de mal sufocar. Goliat no pot Els alcaldes mostren que sí, una altra forma d’entendre la vèncer centenars de petits Davids. El que vam veure aquells democràcia és possible, més d’acord amb l’ideal del projec- dies de preparació del plebiscit va ser heroic, insubornable- te europeu, que sembla viure més en les filosofies i en els ment democràtic i d’un civisme generós. Els alcaldes i els somnis que no, per desgràcia, en les institucions de la UE. El consistoris es van comprometre —sempre amb excepcions catalanisme pot acabar tenint més nervi a nivell local que no oprobioses— a oferir locals municipals, i a no fer cas de cap recorregut des de les institucions ‘autonòmiques’, condem- amenaça que pretengués limitar o anul·lar el que no hauria nades ara més que mai a un autonomisme roí, en virtut d’un mai de reprimir-se: l’aspiració participativa de la ciutadania. estat que té per missió tallar cruelment les ales a qualsevol Va ser a nivell local on la democràcia va imposar-se i brillar; proposta en clau sobiranista. va ser a nivell local on es va veure que el sentit comú s’im- posa al sentit d’estat, a les raons del poder cec i burocràtic. ¿Els municipis poden garantir més els drets fonamentals que no els estats? Sembla que sí.