DOCSLIB.ORG

Elena BURÉS GRANDÍO Convergència

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Elena BURÉS GRANDÍO Convergència Elena BURÉS GRANDÍO Convergència Democràtica de Catalunya (CDC): del nacionalismo moderado al soberanismo bajo el liderazgo de Artur Mas Trabajo Final de Máster dirigido por Oriol BARTOMEUS ICPS 2016 Resumen Este trabajo profundiza sobre el cambio que ha experimentado el partido catalán Convergència Democràtica de Catalunya bajo el liderazgo de Artur Mas, pasando así del nacionalismo moderado a la defensa del soberanismo, por lo que además de repasar la evolución del partido, y realizar una aproximación teórica sobre la personalización de la política y el origen de los nacionalismos, se recurre a los sondeos de opinión para observar que cambios se han producido en el electorado y la evolución en el apoyo a la independencia en el territorio. Resum Aquest treball aprofundeix sobre el canvi que ha experimentat el partit català Convergència Democràtica de Catalunya sota el lideratge d'Artur Mas, passant així del nacionalisme moderat a la defensa del soberanisme i, a més de repassar l'evolució del partit, i realitzar una aproximació teòrica sobre la personalització de la política i l'origen dels nacionalismes, es recorre a els sondejos d'opinió per observar quins canvis s'han produït entre l'electorat i en l'evolució en el suport a la independència al territori. Abstract This paper focuses on the change experienced from moderated nacionalism to sovereignty by the Catalan party Convergència Democràtica de Catalunya under the leadership of Artur Mas so, in addition to reviewing the evolution of the political party and make a theoretical approach on the personalization of politics and the origin of nationalisms, one resorts to the polls to see what changes have occurred in the electorate and the evolution in support for independence in the territory as well. Palabras clave/Keywords Artur Mas – independencia – postpujolismo - CDC – Cataluña 2 SUMARIO 1.POST-PUJOLSIMO 1.1 Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) 1.2 Los sucesores: de Miquel Roca a Josep Antoni Duran i Lleida 1.2.1 Pugna con Miquel Roca en 1992 1.2.2 Intento fallido: Joan Maria Pujals 1.2.3 Artur Mas y Josep Antoni Duran i Lleida ente 1998-2001 1.3 El delfín: ¿quién es Artur Mas? 1.3.1 Biografía 1.3.2 Inicios en política 1.4 Sinapsis, David Madí y el ‘pinyol’ 1.4.1 Crida per la solitaritat y Jordi Sánchez 1.4.2. Formación del núcleo duro de Mas o 'pinyol' 2. DEL NACIONALISMO AL INDEPENDENTISMO 2.1 La 'Casa Gran' del catalanismo 2.2 La travesía por el desierto: los dos 'Tripartit' 2.3 El Estatut 2.4 La sociedad civil y la independencia: Òmniun Cultural, la Asamblea Nacional Catalana (ANC), y la Asociación de Municipios por la indepdencia (AMI) 2.5 Hoja de ruta: el derecho a decidir y la ruptura de la federación CiU 2.5.1 El pacto fiscal 2.5.2 La consulta de 9-N y nuevo anticipo de elecciones con lista conjunta 2.5.3 Paso al lado de Artur Mas 2.5.4 Refundación de CDC: Democràcia i Llibertat y Partit Demòcrata Català 2.5.5 Las dos convergencias 3.INFLUENCIA DEL COMPORTAMIENTO ELECTORAL EN CDC Y EL LIDERAZGO DE ARTUR MAS 3.1 La personalización del debate político 3.2 Nación y nacionalismo en Cataluña 3.3 Modelo de partido: los postulados de Panebianco 3.4 Cambios en el electorado: evolución de apoyo social a la independencia CONCLUSIONES BIBLIOGRAFÍA ANEXO 3 INTRODUCCIÓN El 10 de julio de 2010, bajo el lema «Somos una nación. Nosotros decidimos» se producía una masiva manifestación en Barcelona en contra de la sentencia del Tribunal Constitucional que recortaba el Estatut aprobado por la cámara catalana, tras un recurso interpuesto por el Partido Popular años atrás. Esa fecha es la que de manera habitual se señala como inicio del proceso soberanista, por el que la federación entre Convergència i Unió acaba por disolverse y CDC acaba creando una lista conjunta con ERC, Junts pel Sí, para concurrir a unos comicios que se presentan como plebiscitarios al no haber podido celebrar una consulta vinculante sobre la independencia de Cataluña. Años atrás, concretamente en 2007, Artur Mas presentaba en una conferencia la ‘Casa Gran’ del catalanismo, en la que defendía que el «derecho a decidir» debía convertirse en el tronco del catalanismo. Una propuesta que llegaba una vez CiU había perdido el Gobierno de la Generalitat, que había ostentado durante 23 años. A lo largo de este trabajo se hace una aproximación a los últimos años de Jordi Pujol al frente del partido hasta la designación de Artur Mas como sucesor para intentar dilucidar cuál fue el origen del cambio en la formación convergente y qué papel jugó el propio Mas en el cambio del nacionalismo moderado al soberanismo. Así, además de una descripción cronológica de la evolución convergente; tras una aproximación teórica a la personalización de la política, a la construcción de los nacionalismos y al modelo de partidos, se analizan los cambios del electorado a través de sondeos de opinión, así como la aproximación a los diferentes resultados de las elecciones, relacionados con la coyuntura que ha experimentado el territorio los últimos años, para dilucidar las razones que empujan al partido bajo el liderazgo de Mas a un cambio trascendental. 4 1.POST-PUJOLSIMO En el año 2000 la principal incógnita de la vida política catalana era si CiU sería capaz de revalidar la presidencia de la Generalitat sin el líder carismático que había ostentado el poder durante 23 años1. Jordi Pujol había liderado su partido y gobernado en Cataluña durante más de dos décadas pero no supo crear un equipo a su alrededor y, mucho menos, se ocupó de su sucesión2. Tal y como Miquel Esquirol, mano derecha de Pujol en los inicios de CDC, admitió en una entrevista: “el partido se ha identificado demasiado alrededor de un líder3” por lo que Convergència Democràtica de Catalunya era “un proyecto demasiado ligado a una persona4”. Así, cuando Artur Mas ya había formalizado su candidatura a la secretaría general de partido, en agosto del año 2000, el Molt Honorable dio orden de no hablar de su sucesión en caso de que los dirigentes de CDC concediesen entrevistas5. El propio Pujol advirtió en 2001 que, para salvar el proyecto político del partido, no se debería caer en nuevos personalismos una vez él hubiese abandonado la dirección de la formación6. El fundador admitió entonces el exceso de identificación de Convergència con su persona, algo que desaparecería, según él, una vez cediese responsabilidades de dirección, dejando claro que el partido no debería suplir su “personalismo por el de otro7”. En palabras de Josep Ramoneda en el año 20028: “Pujol es cada vez menos interesante cuando predica su nacionalismo, porque ya nos lo sabemos de memoria y ni siquiera se ha tomado la molestia de actualizarlo (éste es tema para otro día: el gran déficit que le deja en herencia a Convergència). Y, en cambio, es sugerente cuando habla de política internacional, porque no es esclavo ni de la doctrina ni de las cláusulas de estilo9”. 1 Véase: BALTÀ, Pere; HINOJOSA, Rafael et. al. “Des del Centre Esquerra”. Barcelona: Rúbrica, 2000. 2 Véanse, por ejemplo: BASSETS, Lluís. “La vida política catalana, dividida en dos hemisferios: pujolismo y antipujolismo” en El País [ /1984]. [En línea] <http://elpais.com/diario/1984/04/08/espana/450223207_850215.html> [Consultado: noviembre 2015]; 3 MARTÍ, Pere. “Miquel Esquirol: «CDC s’ha edificat massa al voltant d’un líder»” en Debat Nacionalista, nº24-25, marzo de 1995. [En línea] <http://www.debatnacional.cat/ca/numeros/24-25/> [Consultado: diciembre 2015]. 4 Ibíd. 5 Álvaro, Francesc-Marc. Ara sí que toca! El pujolisme, el procés sobiranista i el cas Pujol. Portic: Barcelona, 2014, p. 84. 6 GARRIGA, Josep. “Pujol advierte contra los personalismos en CDC tras su retirada” en El País [10 marzo 2001]. [En línea] <http://elpais.com/diario/2001/03/10/catalunya/984190054_850215.html > [Consultado: diciembre 2015]. 7 Ibíd. 8 RAMONEDA, Josep. “La voz de Pujol” en El País [23 julio 2002]. [En línea] <http://elpais.com/diario/2002/07/23/catalunya/1027386444_850215.html> [Consultado: diciembre 2015]. 9 Ibíd. 5 El primero en abordar el término ‘pujolsimo’ fue Jaume Lorés, que en su escrito ‘Aproximació al pujolisme10’ explica el proceso que llevó del catalanismo católico al nacionalismo personalista de Pujol11. Según Lorés, el ahora ex president pasa de ser un destacado militante católico, entre muchos otros, a constituirse como imagen de la la corriente nacionalista –del catolicismo catalán-. El motivo, para el escritor y teólogo, es que la construcción de este símbolo se produce tras la detención, tortura y condena de Pujol tras los bautizados como “Hechos de Palau12” : “El «pujolismo», pues, no lo promovió Jordi Pujol, sino el catolicismo más o menos catalanista de posguerra. Es importante, para explicar este fenómeno iconográfico, evidenciar un hecho decisivo. En unos años en que las torturas y condenas, a nivel político, eran una ‘normalidad’, la de Jordi Pujol fue indiscutiblemente considerada una verdadera ‘anormalidad’. El «escándalo» se organiza no por el hecho de la detención y tortura, sino porque la víctima era Jordi Pujol. ¿Por qué? La causa no fue la persona sino su circunstancia sociológica. Pujol era un católico vinculado con el aparato institucional oficial de la Iglesia y, muy secundariamente, pero también con cierto peso, enraizado en la amplia flor y nata de las familias acomodadas barcelonesas aferradas a la respetabilidad profesional y católica13.” Argumenta Lorés: “El catolicismo catalanista esperaba aún, que el Gobierno no le condenase. Reconociendo los excesos de la policía -y que la Iglesia oficial le defendiese– retornando la justicia al Gobierno. No sucedió ni una cosa ni la otra.
Load more

Recommended publications
  • Presentación De Powerpoint
    THE TRUTH ABOUT CATALONIA’S BID FOR INDEPENDENCE Last update: 28 November 2019 This document is subject to the evolution of the events it contains and will be periodically updated. Please note the date of the last update and, if necessary, request the latest version from: [email protected] This edition has only been updated to include the sentences of the trial that were published on 14 October. The verb tenses of the previous version have been maintained, without prejudice to the fact that a last update can be made by adjusting the concordances. Contents CATALONIA’S BID FOR INDEPENDENCE 1. Timeline of the Independence bid THE CATALAN INDEPENDENCE BID ON TRIAL 2. The acts of 2017 and their prosecution 3. The five Articles of Spain’s Criminal Code that landed the procès defendants in the dock 4. Safeguards for the accused during the trial 5. Independence and safeguards of the Spanish legal system 6. Private prosecution: What is it? 7. The trial and sentences THE TRUTH ABOUT SPAIN AND ITS CATALAN REGION 8. The secessionists’ falsehoods 9. Spain is a state made up of Autonomous Communities 10. The price Catalonia is paying for the independence bid 11. Spain in international rankings QUESTIONS AND ANSWERS APPENDIX CATALONIA’S BID FOR INDEPENDENCE 1. Timeline of the Independence bid 11 SEPT Massive demonstration day (or Diada) for independence 2012 “Consultative process” • Promoted by the Catalan Regional 9 NOV Government [known as the Govern], presided by Artur Mas. 2014 Suspended by Spain’s Constitutional Court. • According to the Catalan regional administration [known as the Generalitat] 2,305,290 citizens voted and 80.76% of them voted in favour of independence.
    [Show full text]
  • 20 Questions and Answers on the Secession of Catalonia © 2014
    20 Questions and Answers on the Secession of Catalonia © 2014. FAES Foundation for Social Studies and Analysis ISBN: 978-84-92561-32-2 Legal deposit: M-4316-2014 Cover design and layout by: Paloma Cuesta Translated by: Estefanía Pipino [email protected] www.fundacionfaes.org This activity has been subsidised by the Ministry of Education, Culture and Sport of Spain Contents Prologue by Javier Zarzalejos, Secretary-General of FAES Foundation...................... 5 Why? The Reasons for Secession.................................................................... 11 1. Can we rightly speak of a history of ‘Spain against Catalonia’? ....................... 13 2. Did the Catalans want the Transition? ............................................................ 15 3. Did the Catalans want the Constitution and the Statute of Autonomy of 1979?. 17 4. Does the 2006 ruling of the Constitutional Court on the 2006 Statute prevent the Catalans from having a satisfactory status in the Spanish constitutional framework?............................................. 20 5. Can we speak in any sense of lack of representation of the Catalans in the constituent process or in the State institutions? ................................... 23 Conclusion: A process without reasons, an invented grievance.............................. 25 How? The Path of Secession ........................................................................... 27 6. Is there a right to decide outside the Constitution and the law? ...................... 33 7. Is the so-called right
    [Show full text]
  • Exigim Al Nou Govern Espanyol Que Derogui La
    396 Juliol 2018 La revista referent d’informació del món local EXIGIM AL NOU GOVERN ESPANYOL QUE DEROGUI LA LRSAL Amb la presa de possessió dels nous governs català i espanyol, l’ACM exigeix que l’executiu de Pedro Sánchez elimini la LRSAL, tal i com establia el seu compromís electoral. Pàg. 4 a 5 Una delegació de Una jornada debat ‘Municipis, l’ACM viatja a Euskadi sobre l’aplicació de la rebel·leu-vos’. per conèixer com el protecció de dades en L’article d’opinió del Govern basc gestiona les la gestió de la pobresa periodista, Jordi polítiques socials energètica Barbeta ACTUALITAT - Pàg. 6 FORMACIÓ - Pàg. 9 OPINIÓ - Pàg. 22 La Roca del Vallès. Vallès Oriental SUMARI Foto: CC BY-SA Maria Rosa Ferré. LA ROCA DEL VALLÈS El municipi de la Roca del Vallès està situat a la comarca del Vallès Oriental. És un dels municipis territorialment més extensos del Vallès Oriental. Dins del seu terme municipal hi ha la presó de Quatre Camins. L’origen de la població es remunta a un assentament romà. El castell de la Roca data de l’any 932. També destaca el Castell de Bell-Lloch, el de Vilalba o l’Església de Sant Sadurní. En l’àmbit patrimonial destaca Can Sol, un edifici modernista, que és la seu de l’ajuntament. La festa major se celebra el segon cap de setmana de setembre. Gentilici: roquerol i roquerola. Alcalde: Albert Gil (ERC). ACTUALITAT ACTIVITAT INSTITUCIONAL FORMACIÓ PÀG. 4 PÀG. 6 PÀG. 9 L’ACM exigeix al Govern Reunió amb el Govern basc per Expectació en la jornada sobre espanyol la derogació de la conèixer de prop com com la protecció de dades LRSAL gestionen les polítiques socials afecta a la gestió de la pobresa energètica CENTRAL DE COMPRES MUNICIPIS EN POSITIU OPINIÓ PÀG.
    [Show full text]
  • Primera Trobada Del Món Local Amb El President
    370 Març 2016 La revista referent d’informació del món local PRIMERA TROBADA DEL MÓN LOCAL AMB EL PRESIDENT PUIGDEMONT Amb la investidura d’un alcalde, Carles Puigdemont, com a nou president de la Generalitat de Catalunya, s’obre una nova legislatura en què el municipalisme ha de tenir pes per definir el futur Estat català ACTUALITAT ACTUALITAT OPINIÓ Per primera vegada s’arriba Una jornada destinada “Els governs locals en una a un acord sobre la gestió als càrrecs electes posa Catalunya independent”. dels drets d’autor a les l’accent en donar eines per Marta Espasa, UB biblioteques públiques lluitar contra la corrupció locals Amer. La Selva SUMARI Foto: Amer-Plaça Major by Jordi Domènec Arnau (CC BY-SA) AMER El municipi d’Amer està situat a la comarca de La Selva. Compta amb uns 2.300 habitants i 40 km2. Cap a l’any 840 ja hi ha constància del nucli d’Amer, tot i que, sobretot, a partir del 949 quan es consagra el monestir de Santa Maria d’Amer. El 1427 un terratrèmol va destruir pràcticament tot el municipi. Una de les curiositats és que tres abats del monestir d’Amer van ser presidents de la Generalitat (Francesc de Giginta, Miquel d’Alentorn i de Salbà i Andreu Pont) entre els segles XVI i XVII. L’actual President Carles Puigdemont és fill d’Amer. A banda del Monestir, la Plaça porxada, les ermites de Santa Brígida i Sant Climent i la Torre de Rocasalva són part del patrimoni arquitectònic d’Amer. La Festa Major se celebra entre el 14 i 17 d’agost.
    [Show full text]
  • El Món Local Immers En El Debat Per Dissenyar El Seu
    372 Maig 2016 La revista referent d’informació del món local EL MÓN LOCAL IMMERS EN EL DEBAT PER DISSENYAR EL SEU FUTUR L’ACM porta a terme fins a finals de maig una sèrie de sessions sectorials perquè els electes i tècnics locals puguin definir, en el marc de la Convenció Municipalista, com volem que sigui el municipalisme català ACTUALITAT ACTUALITAT OPINIÓ El Comitè Executiu de Un acte del món local dóna “Els ajuntaments pinten l’ACM, reunit a Olot, aprova suport als ajuntaments molt”. una moció contra l’acord de que són investigats per Jofre Llombart, periodista retorn de refugiats l’Audiència Nacional Olot. Garrotxa SUMARI OLOT Olot és la capital de la Garrotxa. Compta amb uns 33.500 habitants i 29,12 km2. Destaca per ser en una zona volcànica de gran interès natural. De fet, a Olot hi ha quatre volcans: Montolivet, Montsacopa, Garrinada i Bisaroques. No podem oblidar tampoc la Fageda d’en Jordà. A nivell històric, a banda de restes prehistòriques, Olot comença a florir en plena Edat Mitjana (872) i a partir de l’església de Santa Maria del Tura, patrona d’Olot. La festa major se celebra el 8 de setembre amb les Festes del Tura. Gentilici: olotí i olotina. El seu alcalde és Josep Maria Corominas (CDC). ACTUALITAT FORMACIÓ PÀG. 4 PÀG. 5 PÀG. 8 S’inicien les sessions sectorials Acte de suport del món local L’ACM aprova una moció per definir el futur del als ajuntaments investigats per contra l’acord entre la UE i municipalisme l’Audiència Nacional Turquia de retorn dels refugiats ACTUALITAT MUNICIPIS EN POSITIU OPINIÓ PÀG.
    [Show full text]
  • Landscape Quality Objectives
    ID 5828 Couv ATEP n°84 A5 Bil 7503 C 21/12/07 9:46 Page 1 Proceedings/Actes 84 o Fifth meeting of the Workshops of the Council of Europe for the implementation of the European Landscape Convention for theimplementation ofthe European of theCouncil of Europe Fifth meeting of theWorkshops Fifth meeting of the Workshops of the Council of Europe for the implementation of the European Landscape Convention Cinquième réunion des Ateliers du Conseil de l’Europe pour la mise en œuvre de la Convention européenne du paysage COUNCIL CONSEIL OF EUROPE DE L'EUROPE Landscape quality objectives: from theory to practice Les objectifs de qualité paysagère: The Council of Europe has 47 member states, covering virtually the entire continent of Europe. It seeks to develop common democratic and legal principles based on the de la théorie à la pratique European Convention on Human Rights and other reference texts on the protection of individuals. Ever since it was founded in 1949, in the aftermath of the Second World War, the Council of Europe has symbolised reconciliation. spatial planning and landscape, No. 84 European et paysage, n européen Aménagement du territoire Le Conseil de l’Europe regroupe aujourd’hui 47 Etats membres, soit la quasi- Girona, Spain, 28-29 September 2006 totalité des pays du continent européen. Son objectif est de créer un espace du paysage de la Convention européenne pour la mise en œuvre Cinquième réunion des Ateliers du Conseil de l’Europe Girone, Espagne, 28-29 septembre 2006 démocratique et juridique commun, organisé autour de la Convention européenne des Droits de l’Homme et d’autres textes de référence sur la protection de l’indi- vidu.
    [Show full text]
  • Conference Technical Program XXIX Conference on Design of Circuits and Integrated Systems Madrid, Spain, November 26Th – 28Th
    Conference Technical Program XXIX Conference on Design of Circuits and Integrated Systems Madrid, Spain, November 26th – 28th Committees General Co-chairs Michel Renovell, LIRMM, Montpellier Teresa Riesgo, Univ. Politécnica Madrid Teresa Riesgo, Univ. Politécnica Madrid Angel Rodríguez-Vázquez, CNM-IMSE Sevilla Javier Uceda, Univ. Politécnica Madrid Armando Roy, Univ. Zaragoza Program Co-chairs Antonio Rubio, Univ. Politécnica Cataluña Adoración Rueda, CNM-IMSE Sevilla Roc Berenguer, Univ. Navarra Josep Samitier, Univ. Barcelona Eduardo de la Torre, Univ. Politécnica Madrid Roberto Sarmiento, Univ. Las Palmas G Canaria Jorge Portilla, Univ. Politécnica Madrid José A. Silva Matos, Univ. Porto J. Paulo Teixeira, IST- Lisboa Steering Committee Antonio J. Torralba, Univ. Sevilla Unai Alvarado, Univ. Navarra Javier Uceda, Univ. Politécnica Madrid Serge Bernard, LIRMM, Montpellier Tutorial Chairs Salvador Bracho, Univ. Cantabria Marcelino B. Dos Santos, IST – Lisboa José Manuel de la Rosa, Univ. Sevilla Luis Entrena, Univ. Carlos III de Madrid Teresa Serrano, Univ. Sevilla Joan Figueras, Univ. Politécnica Cataluña Pascal Fouillat, ENSEIR Bordeaux Local Committee Leopoldo García-Franquelo, Univ. Sevilla Raquel Lazcano Eugenio Garcia, Univ. Illes Baleares Javier Mora José Luis Huertas, CNM-IMSE Sevilla Gabriel Mujica Carlos López-Barrio, Univ. Politécnica Madrid Yago Torroja Juan Carlos López, Univ. Castilla La Mancha Yolanda Rodrigo Marisa López-Vallejo, Univ. Politécnica Madrid Alfonso Rodríguez José Machado da Silva, Univ. Porto Juan Valverde Mar Martínez, Univ. Cantabria Anna Vaskova Antonio Núñez, Univ. Las Palmas Gran Canaria Filip Veljković Emilio Olías, Univ. Carlos III de Madrid Arantxa Otín, Univ. Zaragoza XXIX Conference on Design of Circuits and Integrated Systems Madrid, Spain, November 26th – 28th Program at a Glance XXIX Conference on Design of Circuits and Integrated Systems Madrid, Spain, November 26th – 28th Sessions A will be held at Room C.
    [Show full text]
  • Informe De Gestió 2015 Dades Generals I Estadístiques
    INFORME DE GESTIÓ 2015 DADES GENERALS I ESTADÍSTIQUES INFORME DE GESTIÓ 2015 DADES GENERALS I ESTADÍSTIQUES INFORME DE GESTIÓ 2015 DADES GENERALS I ESTADÍSTIQUES INFORME DE GESTIÓ 2015 DADES GENERALS I ESTADÍSTIQUES INFORME DE GESTIÓ 2015 DADES GENERALS I ESTADÍSTIQUES INFORME DE GESTIÓ 2015 DADES GENERALS I ESTADÍSTIQUES INFORME DE GESTIÓ 2015 ACTIVITAT INTERNA INFORME DE GESTIÓ 2015 ACTIVITAT INTERNA. REUNIONS DELS ÒRGANS DE GOVERN Reunió del Consell Directiu a Cervera (Segarra). 13 de març El Consell Directiu de l’AMI acorda escollir els nous òrgans directius de l’associació en una assemblea general que tindrà lloc el 17 de juliol a Valls. Durant la reunió, també es fa balanç del 2014 i s’ha valorat la Declaració Municipalista de Cervera, en què es demana que s’afavoreixin els pactes entre partits sobiranistes després de les eleccions del 24 de maig i en la qual ja es suggereix un text de suport al procés per al jurament de presa de possessió dels nous càrrecs electes. La reunió també serveix per anunciar la candidatura encapçalada per Carles Puigdemont per a presidir els nous òrgans directius de l’AMI. INFORME DE GESTIÓ 2015 ACTIVITAT INTERNA. REUNIONS DELS ÒRGANS DE GOVERN Reunió del Consell Directiu a Vidrà (Osona). 3 de juliol El Consell Directiu de l’AMI refrenda la seva voluntat d’estar al costat de l’ANC i Òmnium Cultural respecte de la llista unitària per a concórrer a les eleccions autonòmiques del 27S. Des de l’AMI s’acorda seguir treballant conjuntament amb les dues entitats sobiranistes i col·laborant habitualment, sumant-se a les seves iniciatives.
    [Show full text]
  • Jordi Mercader El Tigre Sobiranista Actors Del Procés Guia Perdescobrir Elsprincipals Sobiranista El Tigre Mercader Jordi
    Francesc-Marc Álvaro La tarda del 25 de juliol de 1992, mentre mig món Jordi Ara sí que toca! estava pendent de la cerimònia d’inauguració El pujolisme, el procés sobiranista i el cas Pujol dels Jocs Olímpics a l’estadi Lluís Companys, Mercader Lluís Maria Xirinacs es dirigia a uns centenars de Carles Casajuana joves independentistes, en un concert dels Brams, Les lleis del castell a Ripollet. Aquests no eren els únics partidaris El tigre Notes sobre el poder de la independència que hi havia a Catalunya en aquell moment, però el contrast exemplifica sobiranista Marta Rovira-Martínez la desproporció i la marginalitat en què es trobava (Cartellà, 1956) és Guia per descobrir els principals Jordi Mercader La Transició franquista una opció ara mateix amb aspiracions majoritàries. periodista i ha treballat als diaris Catalunya Un exercici d’apropiació de la història actors del procés Express, El Punt, Avui i El País. Ha estat Com en la llegenda xinesa del tigre que vivia a director de comunicació de la Diputació Pau Vidal l’altra banda del mirall, el sobiranisme ha saltat de Barcelona, d’Ediciones Primera Plana El bilingüisme mata a l’altre cantó i es passeja tranquil·lament vora i de la Presidència de la Generalitat. Del canvi climàtic al canvi idiomàtic l’emperador atònit. Què ha passat? Els factors sobiranista El tigre Va ser membre del Consell Audiovisual del canvi són molt diversos, però el que interessa de Catalunya. Ha estat professor a la J. M. Mulet a Jordi Mercader són les persones, d’origen ideològic Universitat Pompeu Fabra i consultor Medicina sense enganys ben divers, sovint antagònic, que han donat vida al de la UOC.
    [Show full text]
  • Trabajo Fin De Grado Título
    Trabajo Fin de Grado Título: La cobertura informativa en la publicación de la sentencia del Procés Catalán Subtítulo: Análisis de tres medios digitales: Ara.cat, OkDiario y eldiario.es Autor/es: Pablo Torres Almunia Director/es : Dr. Joseba Bonaut Iriarte Graduado en Periodismo Facultad de Filosofía y Letras Universidad de Zaragoza 2020 1 Resumen: El presente documento recoge el trabajo de investigación final del grado de periodismo; en cuyo contenido se incluye conforme a varios estudios precedentes y al bagaje experimental personal, un análisis del caso del tratamiento informativo de la prensa en la sentencia del Tribunal Supremo sobre el Procés. Las informaciones publicadas por los tres medios digitales seleccionados para el estudio (Ara.cat, OkDiario y eldiaro.es), presentan dos características principales: una cantidad ingente de noticias y una polarización muy marcada. La prensa digital en relación al tema del independentismo catalán y la sentencia del 14 de octubre, conforma también a través de diferentes mecanismos y técnicas de manipulación, ciertos posicionamientos ideológicos que se transmiten en los textos. El hecho de dar voz o no, a unos protagonistas u otros, genera diferentes realidades dentro de un mismo conflicto. Ello forma parte del ambiente polarizado que se observa en este caso concreto, donde las interpretaciones mediáticas están al servicio de intereses particulares y olvidan el origen periodístico puro, el cual es sinónimo de una cobertura pública y generalizada a la que se debe por completo la profesión. El análisis profundiza además en aspectos como el lenguaje y las fuentes de información, los cuales resultan determinantes en la enmarcación de la posición que adquiere cada medio, desde el radicalismo o la tendenciosidad hasta la neutralidad.
    [Show full text]
  • 1 Demanding Only Autonomy: the Mobilization of Catalan Nationhood
    1 Demanding only autonomy: The mobilization of Catalan nationhood in the Spanish democratic transition, 1970-1975 Scott L. Greer University of Michigan Department of Health Management and Policy School of Public Health 109 Observatory Ann Arbor, MI 48019-2029 [email protected] Abstract: Much of the literature on democratic transitions and ethnic conflict focuses on the role of elites, whether as constructive contributors to ethnic harmony and pacted transitions, or as fomenters of disharmony. What these accounts often fail to take into account is the extent to which the existence of political elites is a variable in itself, particularly when their power bases are not organizations like an army but rather nations or classes. The article develops, based accounts of labor movements in transitions, an analysis of how competition for scarce militants and the demands of organizing them shapes the power and importance of elites. It does this through a case study of Catalonia in the years preceeding the Spanish transition. During those years Catalonia, both a stateless nation and a potentially divided society, was the site of organizing from the left and right that nearly monopolized militants and channeled their activity into autonomist, exclusive forms of nationalist mobilization that stifled attempts at internal polarization while creating elites who could negotiate on Catalonia’s behalf in the transition. In other words, the ability of moderate Catalan nationalists to organize before the transition explains their ability to represent Catalonia and control its fissures later, and contributes to explaining the success of Catalonia as a case of peaceful multinational coexistence. 9330 words 2 Demanding only autonomy: The mobilization of Catalan nationhood in the Spanish democratic transition, 1970-1975 Democracy might be about masses, but studies of democratic transitions and of ethnic conflict management tend to be about elites.
    [Show full text]
  • Ara Sí: L'1x1 Definitiu Del Govern De Quim Torra
    Política | R. Tugas / E. Plantada / S. Ambudio / O.March | Actualitzat el 29/05/2018 a les 22:16 Ara sí: l'1x1 definitiu del Govern de Quim Torra El president de la Generalitat nomena substituts per als consellers empresonats i exiliats davant del bloqueig imposat per l'Estat Quim Torra ha signat el nou decret de nomenament dels consellers | Govern El president de la Generalitat, Quim Torra, ja ha escollit la composició definitiva (https://www.naciodigital.cat/noticia/156008/calvet/verg/chacon/borras/torra/renuncia/empresonats /exiliats/completa/govern/efectiu) del seu Govern. Hi ha set homes i sis dones, una formació molt més paritària que l'original. Combina dirigents del PDECat, de Junts per Catalunya (JxCat) i ERC que tenen com a missió urgent aixecar el 155. Consulta aquí tots els integrants: https://www.naciodigital.cat/reus/noticia/20048/ara-si-1x1-definitiu-govern-quim-torra Pagina 1 de 16 President: Torra Debat d'investidura de Quim Torra, 131è president de la Generalitat Foto: Adrià Costa El 131è president de la Generalitat va ser designat per Carles Puigdemont el 10 de maig (https://www.naciodigital.cat/noticia/154482/puigdemont/tria/quim/torra/131e/president/generalitat) per evitar noves eleccions. Quim Torra (Blanes, 1962) va anar de número onze a les llistes de Junts per Catalunya (JxCat) i ha estat un dels encarregats de negociar amb la CUP en els primers compassos de legislatura. En el discurs d'investidura va reconèixer (https://www.naciodigital.cat/noticia/154743&passaact=12ca2f9b229849f8eb3c88c574b52548&re novaportada=1) la legitimitat de Puigdemont -les primeres paraules com a president van servir per comprometre's a investir-lo (https://www.naciodigital.cat/noticia/154909/torra/cita/puigdemont/primeres/paraules/president/inv estirem) tan bon punt sigui possible-, va assumir el mandat de l'1-O i va defensar posar en marxa el procés constituent.
    [Show full text]