Jonas Kaufmann Helmut Deutsch

Dijous, 9 de juny de 2016 – 20.30 h Sala de Concerts

Jonas Kaufmann, tenor Helmut Deutsch, piano

Concert presentat en col·laboració amb: Programa Palau Grans Veus Abona’t a la nova temporada 2016 — 2017 I Fes Palau, fes-te’l teu! Gustav Mahler (1860-1911) Lieder eines fahrenden Gesellen 16'

Wenn mein Schatz Hochzeit macht Ging Heut Morgen übers Feld Ich Hab’ ein Glühend Messer Die zwei Blauen Augen von meinem Schatz

Benjamin Britten (1913-1976) Seven sonnets of Michelangelo 19' XVI: Si come nella penna e nell’inchiostro Bejun XXXI: A che più debb’bio mai l’intensa voglia XXX: Veggio co’ bei vostri occhi un dolce lume Mehta LV: Tu sa, ch’io so, signor mie, che tu sai Diàleg entre Bach XXXVIII: Rendete agli occhi miei, o fonte o fiume i Händel XXXII: S’un casto amor, s’una pietà superma XXIV: Spirto ben nato in cui si specchia e vede Philippe Jaroussky Cantates de Bach II i Telemann

Richard Strauss (1864-1941) Piotr Neun lieder de Letzte Blätter, op. 10 24' Beczala Amor de poeta Zueignung de Schumann Mark Nichts Die Nacht Padmore Winterreise Die Georgine de Schubert Geduld Die Verschwiegenen Wer hat’s getan Juan Diego Die Zeitlose Flórez Allerseelen Abonament Univers Flórez Jove (fins a 35 anys) Richard Strauss 11' 40% de Wozu noch, Mädchen, soll es frommen, op. 19 núm. 1 descompte Breit über mein Haupt dein schwarzes Haar, op. 19 núm. 2 Ich liebe dich, op. 37 núm. 2 Abonaments, entrades individuals Taquilles del Palau de la Música Freundliche Vision, op. 48 núm. 1 i packs a mida ja a la venda a Taquilles 902 442 882 Wie sollten wir geheim sie halten, op. 19 núm. 4 del Palau i a www.palaumusica.cat [email protected] [email protected]

Amb la col·laboració de: Tots sou part del Palau Gràcies!

Mecenes Protectors Mecenes d’Honor

Media Partners

Col·laboradors

Aena — Aenor — Armand Basi — Autoritat Portuària de Barcelona — Bagués-Masriera Joiers — Coca-Cola — Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports — Col·legi de Farmacèutics de Barcelona — Deloitte — Esteve — Fundació Castell de Peralada — Fundació Metalquimia — Hoteles Catalonia — IATI Seguros — La Fageda — Loteria de Catalunya — Plusfresc — Quadis — Roca Junyent, S.L.P. — Saba Infraestructures, S.A. — Serunion

Amics Benefactors

Ascensores Jordà, S.A. — Clos Interiors, S.L. — Eurofirms ETT S.L.U. — Fundació Antoni Serra Santamans — Horaci Miras Giner — Teatre Romea — Veolia Serveis Catalunya S.A.U. El lied en el segle xx

Hem hagut d’esperar any i mig per poder gaudir de la veu del tenor alemany Jonas Kaufmann en el seu debut al Palau de la Música Catalana, però l’espera ha valgut la pena. Si en la proposta inicial, Kaufmann ens convidava a un passeig pel lied alemany plenament romàntic, de Schumann a Liszt passant per Wagner, el programa que sentirem avui finalment fa un salt endavant en el temps per presentar-nos tres noms molt destacats del tombant de segle i primera meitat del segle xx: Mahler, Strauss i Britten. I, curiosament, podem trobar certes similituds estructurals entre un programa i l’altre, també pel que fa a la temàtica de les cançons. Els Lieder eine Fahrenden gesellen (Cançons d’un camarada errant) són les primeres cançons conegudes de Gustav Mahler (1860-1911) i estan datades els anys 1891-1892 i revisades el 1896, poc abans de la primera audició. Els primers indicis que es conserven de la seva existència es remunten al 1885, quan en una carta que el director i compositor bohemi escriu al seu amic Fritz Löhr l’1 de gener de 1885 li explica els seus amors amb la soprano Johanna Richter i l’existència de sis lieder –que hom considera que només són poemes– que li ha dedicat, encara sense música. La música d’aquests lieder, que caldria identificar amb les cançons que avui escoltarem, seria escrita els anys posteriors, fins a arribar a un format definitiu de quatre cançons. Curiosament, la versió amb piano que avui escoltarem, publicada per l’editorial Weinberger el 1897, difereix força de la versió orquestral. Les Cançons d’un camarada errant són, en gran part, els assajos musicals d’un Mahler que l’any 1888 acabà la Primera Simfonia, “Tità” i que el mateix any escrigué una marxa fúnebre de vint minuts, titulada Totenfeier, que poc després es convertiria en el primer moviment de la seva Segona Simfonia, “Resurrecció”. En aquestes cançons ja hi ha apuntats alguns dels motius musicals més característics d’aquestes dues grans simfonies, però sobretot alguns dels leitmotiv mahlerians, com és l’ús d’alguns intervals recurrents, els ritmes marcials o l’ús del grupetto, ornament melòdic que apareix només començar la primera cançó, “Wenn mein schatz Hochzeit macht”. Aquesta cançó que obre el cicle és, de fet, l’única el text de la qual pertany al recull popular Des knaben Wunderhorn, amb què Mahler ens anticipa el seu interès en aquest recull, del qual després posaria en música alguns dels poemes. Les Cançons del camarada errant de Mahler segueixen encara la temàtica del Wanderlied (Cançó del caminant) –molt pròpia del Romanticisme alemany–, que té com a peça icònica el Viatge d’hivern de Schubert. Una temàtica que presenta sempre com a protagonista la figura del jove caminant sense rumb conegut, que fuig d’una terra i d’un destí que li són adversos. Existeix, a més, un paral·lelisme entre aquesta temàtica i el sentiment d’exili continu que Gustav Mahler va sentir al llarg de la seva vida: “Sóc tres vegades apàtrida: bohemi entre els austríacs, austríac per als germànics, jueu al món sencer.” Els Seven sonnets of Michelangelo de Benjamin Britten (1913-1976) tenen un relatiu paral·lelisme amb els Tre soneti de Petrarca de Franz Liszt –que Kaufmann havia d’interpretar en l’anterior programa– pel que fa al caràcter que ambdós compositors imprimeixen a la música dels poemes italians. Hi ha quelcom de fresc i despreocupat molt afí al caràcter mediterrani italià; però també hi ha una referència directa a l’estil del bel canto, que tant Liszt com Britten aconsegueixen plasmar a la perfecció en els seus cicles respectius, de gran dificultat interpretativa, molt brillants en l’execució i molt atractius en l’audició. Britten, però, no renuncia al seu segell i ja al poema XXX, “Veggio co’ bei vostri occhi un dolce lume”, esdevé evident la gran capacitat Tex tos que té de crear atmosferes oníriques que embolcallen la veu del tenor. El compositor britànic es va inspirar, naturalment, en la veu de la seva parella Gustav Mahler sentimental, Peter Pears, dedicatari d’aquestes primeres cançons i de tot Lieder eines fahrenden Gesellen Cançons d’un camarada errant un reguitzell d’òperes de gran èxit, com són Peter Grimes, Death in Venice o The turn of the screw, en les quals el tenor anglès tenia un protagonisme 1. 1. especial. Una veu d’una brillantor molt típica en els cantants britànics, però Wenn mein Schatz Hochzeit macht, El dia que es casi el meu tresor, també d’un fonament en el registre mitjà-greu que escau perfectament a les Fröhliche Hochzeit macht, amb un alegre casament, capacitats vocals de Kaufmann. Britten va escriure aquest cicle durant el seu Hab ich meinen traurigen Tag! serà per a mi un dia molt trist! periple americà, entre el 1939 i el 1942, i evidencia el gran moment vital del Geh ich in mein Kämmerlein, Aniré a la meva petita cambra, compositor, en plena efervescència amorosa i creativa. Dunkles Kämmerlein! a l’obscura cambra! Tots els poemes escollits per Richard Strauss per al seu opus 10, conegut Weine! Wein’ um meinen Schatz, Ploraré! Ploraré pel meu tresor, com els Neun Lieder aus Letzte Blätter, són obra de Hermann von Gilm, un Um meinen liebe Schatz! pel meu tresor estimat! funcionari públic austríac molt apreciat encara al seu país per la seva obra poètica. Tret de “Zueignung” (Dedicatòria), tots els poemes pertanyen a la Blümlein blau! Verdorre nicht! Floretes blaves! No us pansiu! secció Letzte Blätter, una secció d’un poemari que Ludwig Thuille, bon amic Vöglein süß! Du singst auf grüner Heide: Dolç ocellet, que cantes en els camps verds: d’Strauss, li va regalar. Strauss vivia també un moment de gran inspiració Ach! wie ist die Welt so schön! Ai! Per què és el món tan bell? musical motivada per un amor de joventut, Dora Wihan, gran pianista i Ziküth! Ziküth! Ziküth! Ziquit! Ziquit! Ziquit! dona casada, de la qual Strauss es va enamorar després d’haver-la conegut l’any 1883. A més de la famosa “Zueignung” amb què s’obre la segona Singet nicht! Blühet nicht! No canteu! No floriu! part, “Die Nacht” (La nit) i “Allerseelen” (Dia de difunts) recullen també Lenz ist ja vorbei! La primavera ja ha passat! l’esperit pròpiament straussià, que ens eleva amb l’efervescència que sap Alles Singen ist nun aus! Ja s’han acabat les cançons! imprimir a la seva música. Completen el programa cinc cançons d’Strauss Des Abends, wenn ich schlafen geh’, Els vespres, quan me’n vaig a dormir, d’èpoques diverses en què es pot apreciar l’evolució del seu estil musical. Denk’ ich an mein Leid! penso en el meu dolor! Una personalitat musical que gairebé podem situar als antípodes de la del seu An mein Leide! En el meu dolor! col·lega i contrincant Gustav Mahler, amb què Kaufmann ha obert aquest magnífic programa. Un concert que ens permet gaudir de la veu del tenor del 2. 2. moment a la llum d’unes obres esplèndides, que ens demostren la vigència del Ging heut’ morgen über’s Feld, He anat aquest matí pel camp, gènere lied més enllà del seu moment d’esplendor, el romanticisme del segle Thau noch auf den Gräsern hing, la rosada encara era damunt de l’herba, xix. Sprach zu mir der lust’ge Fink: i m’ha dit l’alegre pinsà: Ei, du! Gelt? Guten Morgen! Ei gelt? Du! Ep, tu, no és veritat? Bon dia! Ep, no és Mercedes Conde Pons Wird’s nicht eine schöne Welt? veritat, tu? No és bell aquest món? Directora de la «Revista Musical Catalana» Schöne Welt? Zink! Zink! Schön und flink! Un bell món? Sing, sing! Bell i eixerit? Wie mir doch die Welt gefällt! Com m’agrada aquest món!

Auch die Glockenblum’ am Feld També les campànules del camp Hat mir lustig guter Ding’, m’han saludat contentes, Mit den Glöckchen, klinge, kling, amb les campanetes, cling, cling, Ihren Morgengruß geschellt: ressonava la seva salutació matinal: Wird’s nicht eine schöne Welt? No és bell aquest món? Kling, Kling! Schönes Ding! kling, Kling, Cling, cling! Un bell món! Cling, cling, Wie mir doch die Welt gefällt! Heiah! com m’agrada el món! Visca!

Und da fing im Sonnenschein I llavors ha començat a brillar Gleich die Welt zu funkeln an; el sol damunt del món. Alles, Alles, Ton und Farbe gewann Tot, tot, sons i colors, Im Sonnenschein! ha guanyat amb la llum del sol! Blum’ und Vogel, groß und klein! Flors i ocells, grans i petits! Guten Tag! Ist’s nicht eine schöne Welt? Bon dia! No és bell aquest món? Ei, du! Gelt? Schöne Welt! Ep tu, no és veritat? Un bell món! Nun fängt auch mein Glück wohl an? Començarà ara la meva felicitat? Benjamin Britten Nein! Nein! Das ich mein’, No, no! No per a mi, Seven sonnets of Michelangelo Set sonets de Miquel Àngel mir nimmer blühen kann! mai més no tornarà a florir! Sonetto XVI Sonet XVI 3. 3. Si come nella penna e nell’ inchiostro Així com en la ploma i en la tinta Ich hab’ ein glühend Messer, Tinc un punyal ardent, È l’alto e ‘l basso e ‘l mediocre stile, hi ha un estil alt i un baix i un mediocre, Ein Messer in meiner Brust, un punyal en el meu pit, E ne’ marmi l’immagin ricca e vile, i en els marbres la imatge rica o vil, O weh! ai de mi! Secondo che ‘l sa trar l’ingegno nostro; segons els sàpiga tractar el nostre enginy; Das schneid’t so tief Penetra tan profund In jede Freud’ und jede Lust, en cada alegria i en cada plaer, Cosí, signor mie car, nel petto vostro, així, estimat senyor meu, en el vostre pit, Es schneid’t so weh und tief! penetra amb tant de mal i tan profund! Quante l’orgoglio, è forse ogni atto umile: hi ha tant orgull, com potser tants actes humils; Ach, was ist das für ein böser Gast! Ai, quin hoste més dolent! Ma io sol quel c’a me proprio è e simile però jo només trec el que m’és propi Nimmer hält es Ruh’ nimmer hält er Rast! Mai no dóna pau, mai no dóna repòs! Ne trago, come fuor nel viso mostro. i similar, com mostro en el meu rostre. Nicht bei Tag, nicht bei Nacht, wenn ich schlief! Ni de dia, ni de nit, mentre dormo! O weh! Ai de mi! Chi semina sospir, lacrime e doglie, El qui sembra sospirs, llàgrimes i dols, (L’umor dal ciel terreste, schietto e solo, (l’humor del cel terrestre, pur i sol, Wenn ich in den Himmel seh’, Quan miro cap al cel, A vari semi vario si converte), es torna vari en vàries llavors), Seh’ ich zwei blaue Augen steh’n! hi veig brillar dos ulls blaus! O weh! Ai de mi! Però pianto e dolor ne miete e coglie; però en la sega obtindrà plors i dolor; Wenn ich im gelben Felde geh’, Quan vaig pels camps groguencs, Chi mira alta beltà con sì gran duolo, qui mira alta bellesa amb un dany tan gran, Seh’ ich von fern das blonde Haar im Winde veig uns cabells daurats onejant al vent! Dubbie speranze, e pene acerbe e certe. obtindrà esperances, i penes agudes i certes. weh’n! O weh! Ai de mi! Sonetto XXXI Sonet XXXI Wenn ich aus dem Traum auffahr’, Quan em desperto dels meus somnis, A che più debb’io mai l’intensa voglia Per què hauré mai de desfogar amb plors Und höre klingen ihr silbern Lachen, i sento el seu riure argentí, Sfogar con pianti o con parole meste, o paraules tristes el meu intens desig, O weh! ai de mi!, Se di tal sorte ‘l ciel, che l’alma veste, si el cel que vesteix l’ànima d’aital manera Ich wollt’ ich läg’ auf der schwarzen Bahr’, M’agradaria jeure en un negre taüt, Tard’ o per tempo, alcun mai non ne spoglia? no la desvesteix mai, més aviat o més tard? Könnt’ nimmer die Augen aufmachen! i no poder obrir mai més els ulls! A che ‘l cor lass’ a più morir m’invoglia, Per què el cor cansat m’invita a més morir, si 4. 4. S’altri pur dee morir? Dunque per queste igualment ha de morir? Amb tot, amb Die zwei blauen Augen von meinem Schatz, Els dos ulls blaus del meu tresor Luci l’ore del fin fian men moleste aquestes Die haben mich in die weite Welt geschickt. m’han enviat a l’ampli món. Ch’ogn’altro ben val men ch’ogni mia llums l’hora de la fi serà menys molesta, Da mußt’ ich Abschied nehmen Vaig haver d’acomiadar-me doglia. qualsevol altre bé val menys que el meu dol. Vom allerliebsten Platz! dels meus llocs més estimats! O Augen blau, warum habt ihr mich angeblickt? Oh, ulls blaus, per què em vàreu mirar? Però se ‘l colpo, ch’io ne rub’ e ‘nvolo, Però si el cop, que no robo o arrabasso, Nun hab’ ich ewig Leid und Grämen! Ara tindré penes i afliccions per sempre més! Schifar non poss’; almen, s’è destinato, no puc esquivar; almenys, si m’està destinat, Ch’ entrerà ‘nfra la dolcezza e ‘l duolo? què entrarà entre la dolcesa i el dolor? Ich bin ausgegangen in stiller Nacht, He partit en la nit obscura, Wohl über die dunkle Heide; en la nit obscura dels foscos camps; Se vint’ e pres’ i’ debb’esser beato, Si vençut i pres haig d’ésser beat, Hat mir niemand Ade gesagt. Ade! ningú m’ha dit adéu. Adéu! Maraviglia non è se nud’ e solo, no és cap meravella que nu i sol Mein Gesell’ war Lieb’ und Leide. Els meus companys eren l’amor i el dolor. Resto prigion d’un Cavalier armato. resti presoner d’un cavaller armat. Auf der Straße steht ein Lindenbaum, Hi ha un til·ler en el camí, Da hab’ ich zum ersten Mal im Schlaf geruht! allà he pogut dormir per primera vegada! Sonetto XXX Sonet XXX Veggio co bei’ vostri occhi un dolce lume, Veig amb els vostres ulls una llum dolça, Unter dem Lindenbaum! A sota del til·ler! Che co’ miei ciechi già veder non posso; que amb els meus, cecs, ja no puc veure; Der hat seine Blüten über mich geschneit – Ha deixat nevar sobre meu les seves flors... Porto co’ vostri piedi un pondo adosso, porto amb els vostres peus un pes adossat, Da wußt’ ich nicht, wie das Leben tut, i ja no he sabut el que fa la vida, Che de’ mie zoppi non è già costume. que dels meus peus coixos ja no és costum. War Alles, Alles wieder gut! tot, tot tornava a ésser bo! Ach! Alles, Lieb’ und Leid, Ai! Tot, amor i penes, Volo con le vostr’ale senza piume; Volo amb les vostres ales sense plomes; Und Welt, und Traum! el món i els somnis! Col vostr’ingegno al ciel sempre son mosso; amb el vostre enginy espiro sempre al cel; Dal vostr’ arbitrio son pallido e rosso, segons el vostre arbitri estic pàl·lid o encès, (Cicle de quatre lieder, per a veu greu i orquestra o piano, desembre de 1883 - gener de Freddo al sol, caldo alle più fredde brume. fred a la calor, calent en les boires més fredes 1885) Nel voler vostro é sol la voglia mia, En el vostre voler només hi ha el meu, S’un spirto, s’un voler duo cor governa; si un esperit i un voler governa els dos cors; I mie’ pensier nel vostro cor si fanno, els meus pensaments es fan al vostre cor, Nel vostro fiato son le mie parole. les meves paraules són en el vostre alè. S’un’ anima in duo corpi è fatta eterna, si una ànima s’ha fet eterna en dos cors, Ambo levando al cielo e con pari ale; portats ambdós al cel i amb ales semblants; Come luna da sè sol par ch’io sia; Sembla que jo sigui com a la mateixa lluna; S’amor c’ un colpo e d’un dorato strale si l’amor, d’un cop i amb dard daurat Chè gli occhi nostri in ciel veder non sanno que els nostres ulls no saben veure en el cel Le viscer di duo petti arda e discerna; discerneix i encén el més íntim de dos pits; Se non quel tanto che n’accende il sole. només el que el sol encén. S’amar l’un l’altro, e nessun se medesmo, si estimar l’un a l’altre, i ningú a si mateix, Sonetto LV Sonet LV D’un gusto e d’un diletto, a tal mercede, amb gust i amb delit, i a aital mercè, Tu sa, ch’io so, signor mie, che tu sai Tu saps, que jo sé, senyor meu, que tu saps C’a un fin voglia l’uno e l’altro porre; a una fi vulguin arribar l’un i l’altre; Ch’i veni per goderti più da presso; que vinc per gaudir-te més de prop; E sai ch’ i’ so, che tu sa’ c ’i’ son desso: i saps que sé que saps qui sóc: Se mille e mille non serien centesmo si milers i milers no fan una centèsima A che più indugio a salutarci omai? per què em retardo més a saludar-te? A tal nodo d’amore, a tanta fede; d’un semblant nus d’amor, de tanta fe; E sol l’isdegno il può rompere e sciorre. és només el desdeny que els pot trencar i Se vera è la speranza che mi dai, Si és veritable l’esperança que em dónes, dissoldre. Se vero è ’l buon desio che m’è concesso, si és veritable el bon desig que m’és concedit, Rompasi il mur fra l’uno e l’altro messo; que es trenqui el mur entre l’un i l’altre, Sonetto XXIV Sonet XXIV Chè doppia forza hann’ i celati guai. que dobles forces han ocultat danys. Spirto ben nato, in cui si specchia e vede Esperit ben nascut, en què es reflecteix i veu Nelle tuo belle membra oneste e care en els teus bells membres honestos i estimats S’ i’ amo sol di te, signor mie caro, Si només, estimat senyor, estimo de tu Quante natura e ‘l ciel tra no’ puo’ fare, tot el que la natura i el cel poden crear, Quel che di te più ami, non ti sdegni; el que de tu més estimes, no t’enutgis Quand’ a null’altra suo bell’ opra cede; sobrepassant qualsevol altra obra de bellesa. Che l’un dell’altro spirto s’innamora, si un de l’altre esperit s’enamora, Spirto leggiadro, in cui si spera e crede Esperit graciós, dins del qual s’espera i es creu, Quel che nel tuo bel volto bramo e ’mparo, allò que desitjo i aprenc en el teu bell rostre, Dentro, come di fuor nel viso appare, com apareixien en la teva cara, E mal compres’ è degli umani ingegni. és mal comprès per l’enginy humà. Amor, pietà, mercè, cose si rare amor, pietat, misericòrdia, coses tan rares, Chi ’l vuol veder, convien che prima mora. Qui el vulgui veure, convé que primer mori. Che mà furn’in beltà con tanta fede; no trobades mai en la bellesa, i amb tanta fe;

Sonetto XXXVIII Sonet XXXVIII L’amor mi prende, e la beltà mi lega; l’amor em pren, i la bellesa em lliga: Rendete agli occhi miei, o fonte o fiume, Torneu als meus ulls, fonts o rius, La pietà, la mercè con dolci sguardi la pietat, la misericòrdia, amb dolces mirades L’onde della non vostra e salda vena. les ones d’aquests corrents que no són vostres, Ferma speranz’al cor par che ne doni. omplen el meu cor de ferma esperança. Che più v’innalza, e cresce, e con più lena que us lloen, i us fan créixer amb més vigor Che non è ‘l vostro natural costume. del que és el vostre costum natural. Qual uso o qual governo al mondo niega, Quina regla o quin govern nega al món, Qual crudeltà per tempo, o qual più tardi, quina crueltat d’ara o més tard E tu, folt’ air, che ‘l celeste lume I tu, aire dens, per qui la llum celestial, ha C’a sì bel viso morte non perdoni? pot no perdonar la mort a un rostre tan bell? Tempri a’ tristi occhi, de’ sospir miei piena, enfosquit els meus ulls tristos, plens dels Rendigli al cor mio lasso e rasserena meus sospirs, torna’ls al meu cor cansat Tua scura faccia al mio visivo acume. i asserena la teva obscura cara a la meva Richard Strauss mirada penetrant. Hermann von Gilm Rende la terra i passi alle mie piante, Que la terra torni els passos a les meves plantes, Neun Lieder aus Letzte Blätter, op. 10 Nou lieder d’Últimes fulles, op. 10 Ch’ancor l’erba germogli che gli è tolta; que germini ara l’herba on fou arrencada; i E ‘l suono Ecco, già sorda a’ miei lamenti; que soni l’eco, ja sord a les meves queixes; Zueignung Dedicatòria Ja du weißt es, theure Seele, Sí, tu saps, ànima estimada, Gli sguardi agli occhi mie, tuo luci sante, pupil·les santes, torneu les mirades als meus Daß ich fern von dir mich quäle, com m’afligeixo lluny de tu! ulls, Liebe macht die Herzen krank, L’amor posa malalts els cors, Ch’io possa altra bellezza un’ altra volta que pugui tornar a estimar una altra bellesa, Habe Dank. moltes gràcies! Amar, po’ che di me non ti contenti. perquè no estàs content de mi. Hielt ich nicht, der Freiheit Zecher, Brindava jo un dia per la llibertat Sonetto XXXII Sonet XXXII Hoch den Amethisten-Becher amb la copa d’ametistes, S’un casto amor, s’una pietà superna, Si un amor cast, si una pietat suprema, Und du segnetest den Trank, i tu vares beneir la beguda, S’una fortuna infra dua amanti equale, si una fortuna igual entre dos amants, Habe Dank. moltes gràcies! S’un aspra sorte all’un dell’altro cale, si una sort adversa d’un importa a l’altre, Und beschworst darin die Bösen, I vares conjurar així tots els mals CUANDO LA PASIÓN SIRVE DE INSPIRACIÓN AL MUNDO, SE HACE HISTORIA.

Este reloj ha presenciado las actuaciones más inolvidables. Ha acompañado a artistas apasionados que inspiran al público de todo el mundo. No solo marca el tiempo. Marca su época.

PLÁCIDO DOMINGO

GUSTAVO DUDAMEL

CECILIA BARTOLI JONAS KAUFMANN SONYA YONCHEVA

OYSTER PERPETUAL DAY-DATE 36

AF PALAU MUSICA 340X240+3 2016 AD Culture.indd 1 24/5/16 16:13 Bis ich, was ich nie gewesen, fins que jo, que no ho havia fet mai, Die Georgine La dàlia Heilig an das Herz dir sank, em vaig submergir, santament, en el teu cor, Warum so spät erst Georgine? Per què ara, tan tard, dàlia? Habe Dank. moltes gràcies! Das Rosenmärchen ist erzählt Les roses ja han explicat els seus contes, Und honigsatt hat sich die Biene i les abelles, sadolles de mel, (Lied op. 10/1, RSWV 141/1. Steinach, 13 d’agost de 1885) Ihr Bett zum Schlummer schon gewählt. ja s’han triat el llit per dormir. (Orquestració, Garmisch, 19 de juny de 1940) Sind nicht zu kalt dir diese Nächte? No són massa fredes aquestes nits? Wie lebst du diese Tage hin? Què has fet tots aquests dies? Nichts No-res Wenn ich dir jetzt den Frühling brächte, Si jo et portés la primavera, Nennen soll ich, sagt ihr, meine L’haig de fer, digueu-me, la meva reina Du feuergelbe Träumerin. apassionada somniadora, Königin im Liederreich! en el regne de les cançons? Thoren, die ihr seid, ich kenne Necis que tots sou, jo la conec Wenn ich mit Maithau dich benetzte, i t’arrosés amb rosada de maig, Sie am wenigsten von euch. menys que tots vosaltres. Begösse dich mit Juni-Licht, i et regués amb llum de juny... Doch ach, dann wärst du nicht die Letzte, llavors, ai, no series la darrera, Fragt mich nach der Augen Farbe, Pregunteu-me pel color dels ulls, Die stolze Einzige auch nicht. ni tampoc, ufanosa, l’única. Fragt mich nach der Stimme Ton, pregunteu-me pel to de la veu, Fragt nach Gang und Tanz und Haltung, per la seva manera de caminar i de dansar, Wie, Träumerin, lock’ ich vergebens? Per què, somniadora, et festejo en va? Ach, und was weiß ich davon. ai, i què en sé jo, de tot això? So reich’ mir schwesterlich die Hand, Allarga’m una mà fraternal, Ich hab’ den Frühling dieses Lebens no he conegut el maig de la vida, Ist die Sonne nicht die Quelle No és el sol la font Wie du den Maitag nicht gekannt. com tu tampoc la primavera. Alles Lebens, alles Licht’s, de tota la vida, de tota la llum? Und was wissen von derselben I què en sabem d’ell Und sät wie dir, du feuergelbe, I tard com tu, ardorosa, Ich, und ihr, und alle? – nichts. jo, i vosaltres, i tothom?... No-res. Stahl sich die Liebe mir in’s Herz, l’amor em robà el cor; Ob spät, ob früh,es ist dasselbe oh, tard o aviat, és el mateix (Lied op. 10/2, RSWV 141/2. Steinach, 15 d’agost de 1885) Entzücken und derselbe Schmerz. encís i el mateix dolor.

(Lied op. 10/4, RSWV 141/4. Steinach, 18 d’agost de 1885) Die Nacht La nit Aus dem Walde tritt die Nacht, Surt la nit del bosc, An den Bäumen schleicht sie leise, camina lentament des dels arbres, Geduld Paciència Schaut sich um im weiten Kreise, mira el seu ampli entorn, Geduld sagst du, und zeigst mit weißem Finder Paciència, em dius, i senyales amb el dit blanc Nun gib Acht! ara vés amb compte! Auf meiner Zukunft festgeschloß’ne Thür: la porta fermament tancada del meu futur. Ist die Minute, die da lebt, geringer És el minut que ara viu menys important Alle Lichter dieser Welt, Totes les llums d’aquest món, Als jene ungebornen? sage mir; que aquell que no ha nascut? Digues-m’ho! Alle Blumen, alle Farben totes les flors i tots el colors, Kannst mit der Liebe du den Lenz verschieben, Si amb l’amor pots retardar la primavera, Löscht sie aus und stiehlt die Garben els apaga, i roba Dann borg’ ich dir für eine Ewigkeit, t’accepto llavors per tota una eternitat, Weg von Feld. els gavells del camp. Doch mit dem Frühling endet auch das Lieben, però amb la primavera s’acaba també l’amor, Und keine Herzens-Schulden zahlt die Zeit. i el temps no paga cap deute del cor. Alles nimmt sie, was nur hold, S’emporta tot el que era preciós, Nimmt das Silber weg des Stromes s’emporta la plata del riu, Geduld sagst du, und senkst die schwarze Locke, Paciència, em dius, i inclines els negres rulls, Nimmt vom Kupferdach des Domes s’emporta l’or de la cúpula Und stündlich fallen Blumenblätter ab, i els pètals de les flors cauen a tothora, Weg das Gold de la catedral. Und stündlich fordert eine Todtenglocke i a tothora estimula una fúnebre campana Der Thräne letztes Fahrgeld für das Grab. les llàgrimes per a l’últim passatge a la tomba. Ausgeplündert steht der Strauch: Saquejat està l’arbust, Sieh’ nur die Tage schnell vorüberrinnen, Mira què de pressa passen els dies, Rücke näher, Seel’ an Seele, acosta’t més, l’ànima a l’ànima, Horch, wie sie mahnend klopfen an die Brust: escolta com truquen al pit, evocatius; O die Nacht, mir bangt, sie stehle oh, la nit!, em fa por que et robi Mach’ auf, mach’ auf, was wir nicht heut’ Obre, obre! el que no guanyem avui, Dich mir auch. a tu també. gewinnen, Ist morgen unersetzlicher Verlust. serà demà una pèrdua irreparable. (Lied op. 10/3, RSWV 141/3. Steinach, 11 d’agost de 1885) Geduld sagst du, und senkst die Augenlider, Paciència, em dius, i baixes les parpelles, Verneint ist mein Frage an das Glück, denegada ha estat la meva demanda de felicitat; So lebe wohl, ich seh’ dich nimmer wieder, així doncs, adéu, mai més no et tornaré a Die Zeitlose El còlquic So will’s mein unerbittliches Geschick. veure, així ho vol el meu destí inexorable. Auf frisch gemähtem Weideplatz En el prat segat de nou Du hast geglaubt, weil and’re warten T’has cregut, perquè d’altres varen haver Steht einsam die Zeitlose, hi ha un còlquic solitari, müssen, d’esperar Den Leib von einer Lilie, amb el cos d’una assutzena, Und warten können, kann und muß ich’s i podien esperar, que també jo podria i Die Farb’ von einer Rose. i el color d’una rosa. auch, voldria; Ich aber hab’ zum Lieben und zum Küssen però jo, per als besos i per a l’amor, Und es ist Gift, was aus dem Kelch, Però és verí el que en el calze, Nur einen Frühling wie der Rosenstrauch. només tinc, com les roses, una primavera. Dem reinen, blickt, so röthlich; tan pur, brilla vermellós. Die letzte Blum’, die letzte Lieb’ L’última flor, l’últim amor: (Lied op. 10/5, RSWV 1441/5. Munic, 29 d’agost de 1885) Sind beide schön, doch tödtlich. ambdós són bells, però mortals.

(Lied op. 10/7, RSWV 141/7. Meiningen, 12 de novembre de 1885) Die Verschwiegenen Les discretes Ich habe wohl, es sei hier laut Sóc feliç, que sigui anunciat Vor aller Welt verkündigt, ben fort a tot el món! Allerseelen Dia de difunts Gar vielen heimlich anvertraut, I confiat només secretament Stell’ auf den Tisch die duftenden Reseden, Deixa sobre la taula la reseda olorosa, Was du an mir gesündigt. el nostre pecat. Die letzten rothen Astern trag’ herbei, porta els últims àsters vermells, Und laß uns wieder von der Liebe reden i torna’m a parlar d’amor Ich sagt’s dem ganzen Blumenheer, Ho he dit a tota la munió de flors: Wie einst im Mai. com antany al maig. Dem Veilchen sagt’ ich’s stille, a la violeta li he dit suaument, Der Rose laut, und lauter der a la rosa fort, i més fort Gib mir die Hand, daß ich sie heimlich Dóna’m la mà perquè l’acaroni en silenci, Großäugigen Kamille. a la camamilla dels ulls vius. drücke, i no em fa res que ens vegin. Und wenn man’s sieht, mir ist es einerlei, Dóna’m una sola de les teves mirades Doch hat’s dabei noch keine Noth, Però no tinguis cap temença, Gib mir nur einen deiner süßen Blicke amoroses, Bleib’ munter nur und heiter, segueix alegre i contenta: Wie einst im Mai. com antany al maig. Die es gewußt, sind alle todt, les que ho han sabut són totes mortes, Und sagen’s nicht mehr weiter. i no ho podran explicar. Es blüht und funkeln heut’ auf jedem Grabe, En cada tomba hi ha avui flors i olors, Ein Tag im Jahre ist den Todten frei; un dia a l’any els morts són lliures, (Lied op. 10/6, RSWV 141/6. Meiningen, 11 de novembre de 1885) Komm’ an mein Herz, daß ich dich wieder torna al meu cor, que et torni a abraçar habe, Wie einst im Mai. com antany al maig.

Wer hat’s getan Qui l’ha fet (Lied op. 10/8, RSWV 141/8. Meningen, 13 d’octubre de 1885) Es steht mein Lied in Nacht und Frost, El meu cant és de nit i de gelada, Die alles Leben tödten, que maten qualsevol vida, Und harrt vergebens, ob der Ost i espera inútilment Adolf Friedrich, Graf von Schack Sicht wieder mag erröthen. si l’est vol tornar a enrojolar-se. Wozu noch, Mädchen De què et servirà, noia Wozu noch, Mädchen, soll es frommen, De què et servirà, noia, So steht es nun ein ganzes Jahr S’ha quedat ara tot un any Daß du vor mir Verstellung übst? que dissimulis davant meu? In dieser Nacht, der kalten, en aquesta nit, freda, Heiß froh das neue Glück willkommen Deixa que arribi alegre la nova felicitat Und dennoch grünt’s noch immerdar, i amb tot s’enverdeix sense parar, Und sag es offen, daß du liebst! i digues obertament que m’estimes! Wer hat es wohl erhalten? qui l’ha pogut conservar bé? An deines Busens höherm Schwellen En la gran agitació del teu pit, Du nicht, du nicht, von aller Welt Tu no, tu no, de tot el món Dem Wangenroth, das kommt und geht, en la vermellor de les galtes, que va i ve, Bewundert und beneidet. admirat i envejat. Ward dein Geheimniß von den Quellen, el teu secret fou descobert fa temps Der hat’s getan, der auf dem Feld El que ho ha fet és el que vesteix Den Blumengeistern längst erspäht. pels esperits de les fonts i de les flors. Die Lilien kleidet. les assutzenes al camp. Die Wogen murrmelns in den Grott, Ho murmuren les ones en les grutes, (Lied RSWV 142. Meiningen, 13 de novembre de 1885) Es flüsterts leis der Abendwind, ho xiuxiueja dolçament el vent del vespre, (aquest lied fou planejat per a l’op. 10, però al final s’edità tot sol) Wo du vorbeigehst, hörst du’s spotten: a tot arreu on vagis, ho sentiràs comentar: Wir wissen es seit lange, Kind! fa temps que ho sabíem, criatura!

(Lied op. 19/1, RSWV 152/1. 5 de febrer 1888) Adolf Friedrich, Graf von Schack Tief in weißes Haus in grünen Büschen; al fons, entre verdes plantes, una casa blanca; Breit über mein Haupt Estesos sobre el meu cap Götterbilder leuchten aus dem Laube. brillen imatges divines entre el fullatge; Breit über mein Haupt dein schwarzes Haar, Estesos sobre el meu cap els teus negres Und ich geh’ mit Einer, die mich lieb hat i vaig amb ànim tranquil Neig’ zu mir dein Angesicht! cabells, dirigeixes cap a mi la teva mirada, Ruhigen Gemütes in die Kühle amb la que m’ha estimat, cap a la frescor Da strömt in die Seele so hell und klar i la llum, pura i clara, dels teus ulls Dieses weißen Hauses, in den Frieden, d’aquesta casa blanca, cap a la pau Mir deiner Augen Blick. inunda la meva ànima. Der voll Schönheit wartet, daß wir kommen. que espera, bellament, que hi arribem.

Ich will nicht droben der Sonne Pracht, No vull, allà dalt, l’esplendor del sol, (Lied op. 48/1, RSWV 202/1. Charlottenburg, 5 d’octubre de 1900) Noch der Sterne leuchtenden Kranz, ni la corona lluminosa de les estrelles, (Orquestració, Garmisch, 1 de juliol de 1918) Ich will nur deiner Locken Nacht només vull la nit dels teus rulls Und deiner Blicke Glanz. i l’esplendor de la teva mirada. Adolf Friedrich, Graf von Schack (Lied op. 19/2, RSWV 152/2. 1 de febrer de 1888) Wie sollten wir geheim sie halten Com podríem conservar secreta Wie sollten wir geheim sie halten, Com podríem conservar secreta Die Seligkeit, die uns erfüllt? la felicitat que ens vessa? Detlev von Lilienkron Nein, bis in seine tiefsten Falten No, que s’omplin fins al racó més profund Ich liebe dich T’estimo Sei Allen unser Herz enethüllt! els nostres cors! Vier adlige Rosse Quatre nobles corsers Voran unserm Wagen, davant el nostre cotxe; Wenn Zwei in Liebe sich gefunden, Quan dos es troben en l’amor, Wir wohnen im Schlosse, vivim en un palau Geht Jubel hin durch die Natur, l’alegria s’estén per tota la natura, In stolzem Behagen. amb altívola satisfacció. In längern wonnevollen Stunden i el dia s’allarga pel bosc i pel camp Die Frühlichterwellen Tot el que il·luminen Legt sich der Tag auf Wald und Flur. en hores plenes de benaurança. Und nächsten der Blitz, els primers raigs de l’aurora Was all’ sie erhellen, i els llampecs nocturns, Selbst aus der Eiche morschem Stamme, Fins del tronc podrit del roure, Ist unser Besitz. és propietat nostra. Die ein Jahrtausend überlebt, que ha sobreviscut més de mil anys, Steigt neu des Wipfels grüne Flamme broten en el ramatge verdes flames, Und irrst du verlassen, Però si vaguessis perdut Und rauscht von Jugendlust durchbebt. amb murmuris agitats per una ànsia Verbannt durch die Lande: i proscrit pel món, jovenívola. Mit dir durch die Gassen aniria amb tu pels carrers, In Armut und Schande! en la misèria i en el deshonor! Zu höherm Glanz und Dufte brechen Les poncelles s’obren a la més gran esplendor Es bluten die Hände, Amb les mans sagnants Doe Knospen auf beim Glück der Zwei, i als perfums, amb la felicitat de la parella, Die Füße sind wund, i els peus ferits, Und süßer rauscht es in den Bächen, i els rierols murmuren més dolços, Vier trostlose Wände, entre quatre parets desolades, Und reicher blüht und glänzt de Mai. i el maig floreix més ric i resplendent. Es kennt uns kein Hund. on ningú ens conegués. Wie sollten wir geheim sie halten, Com podríem conservar secreta Steht silberbeschlagen Si revestit de plata Die Seligkeit, die uns erfüllt? la felicitat que ens vessa? Dein Sarg am Altare, hi hagués a l’altar el teu taüt, Nein, bis in seine tiefsten Falten No, que s’omplin fins al racó més profund Sie sollen mich tragen m’haurien de portar cap a tu. Sei Allen unser Herz enethüllt! els nostres cors! Zu dir auf die Bahre. De cos present. Und fern auf der Haide, I si mors en la indigència (Lied op. 19/4, RSWV 152/4. 2 de gener de 1888) Und stirbst du in Not: en el bosc llunyà, Den Dolch aus der Scheide, desembeinat el punyal Dir nach in den Tod! et seguiria en la mort!

(Lied op. 37/2, RSWV 187/2. 7 de febrer de 1898)

Otto Julius Bierbaum Freundliche Vision Amable visió Nicht im Schlafe hab ich das geträumt, No ho he somniat mentre dormia, Hell am Tag sah ich’s schön vor mir: ho he vist al meu davant a la llum del dia: Eine Wiese voller Margeritten; un prat ple de margarides; Traducció: Manuel Capdevila i Font Sally Davies Cap d’Operacions Cally Hocknell Directora de Màrqueting i Comunicació Dorothy Yeung Directora de Gires i Esdeveniments Emma Kangis Directora de Desenvolupament de Negocis Gemma Crosswell Directora d’Operacions Gillian Stanwick Esdeveniments Interns Graham Maclay Director de Desenvolupament d’Esdeveniments Rob McElroy Interventor Financer Stef Kenning Directora d’Esdeveniments

U-Live és una promotora, productora i inversora de l’àmbit de l’entreteniment en directe. La nostra oferta va dels festivals al teatre musical, des d’esdeveniments cinematogràfics en directe fins a grans concerts a l’aire lliure. Col·laborem amb alguns dels noms més importants de la música i l’entreteniment per fer realitat ambicions creatives.

Més informació a u-live.com Biografies

Jonas Kaufmann, tenor

Després del seu sensacional debut al Metropolitan de Nova York el 2006 amb La traviata, és reconegut com una de les principals estrelles del món operístic, qualificat per la premsa internacional com “el nou rei dels tenors”. Nascut a Munic, completà els estudis vocals a l’Acadèmia de la ciutat, a més de rebre classes de H. Hotter, J. King i J. Metternich. Durant els primers anys al Teatre de Saarbrücken continuà la formació amb Michael Rhodes a Trier. Després de compromisos a Stuttgart, Frankfurt, Hamburg i Milà – Così fan tutte en una producció de Giorgio Strehler i Fidelio sota la batuta de Riccardo Muti–, el 2001 entrà a l’Òpera de Zuric. Així inicià carrera internacional, amb actuacions al Festival de Salzburg, Lyric Opera de Chicago, Opéra de París, Covent Garden de Londres, La Scala, Deutsche Oper i Staastoper de Berlín, Staatsoper de Viena i Metropolitan de Nova York. El 2010 va debutar al Festival de Bayreuth amb Lohengrin, en una posada en escena espectacular de Hans Neuenfels. És reclamat arreu, tant per interpretar el repertori italià i francès com d’òpera alemanya. Ha cantat Werther de Massenet a París i Viena, el rol de Cavaradossi (Tosca) a Londres, Metropolitan i La Scala. Li agrada representar personatges emblemàtics, submergir-se en el seu món i comunicar-ne al públic els sentiments i les emocions, com és el cas del seu debut com a Siegmund de La valquíria el 2011 al Metropolitan, en una producció retransmesa a tot el món. Les interpretacions wagnerianes de Kaufmann són una síntesi de poder expressiu alemany i subtilitat vocal italiana. El 2012 va cantar Ariadne auf Naxos de R. Strauss al Festival de Salzburg, així com Don José (Carmen) en una nova producció dirigida per Simon Rattle, i el Requiem de Verdi sota la batuta de Barenboim, obra que també va interpretar al Festival de Lucerna i a La Scala. El mes de desembre retornà a La Scala, on inaugurà la temporada amb una nova producció de Lohengrin amb Daniel Barenboim. El 2013, Any Wagner i Any Verdi, després d’una nova producció de Parsifal al Metropolitan i la reposició de Don Carlo al Covent Garden, va encarnar per primera vegada els personatges de Manrico (Il trovatore) i Alvaro (La forza del destino), els dos en noves produccions de la Bayerische Staatsoper. El 2015 va ser aclamat en Cavalleria rusticana / Pagliacci al Festival de Pasqua de Salzburg, en un recital Puccini a La Scala i en La damnation de Faust de Berlioz a l’Òpera Nacional de París. La versatilitat de Jonas Kaufmann està documentada en un extensíssim nombre d’enregistraments en CD i DVD, distingits amb nombrosos premis internacionals (Cantant de l’Any de les revistes «Opernwelt», «Diapason» i «Musical America», Echo Klassik, International Opera Award 2013, etc,). Kaufmann és també reconegut a tot el món en el repertori de concert i molt particularment del lied. Ell considera que la interpretació de cançons demana més subtilitat i diferenciació que qualsevol altre gènere vocal. La seva col·laboració amb el pianista Helmut Deutsch ha donat lloc a moltíssims concerts, entre els quals el del 30 d’octubre de 2011 a l’escenari del Metropolitan de Nova York, el primer recital en aquest marc emblemàtic des © Julian Hargreaves del que oferí Luciano Pavarotti el 1994. Helmut Deutsch, piano

Juliol-Agost 2016

07 AUDITORI PARC CLÀSSICA 18 ESGLÉSIA LÍRICA 05 ESGLÉSIA LÍRICA JULIOL DEL CASTELL JULIOL DEL CARME AGOST DEL CARME COnCERT InAUGURAL Olga Peretyatko Bryan Hymel Lang Lang soPrano Tenor Piano Debuta a Peralada l’estrella del bel canto el tenor heroic dels nostres dies

arriba el pianista més carismàtic obres de Mozart, rachmàninov, Glinka i rossini amb la participació d’irini KYriaKiDoU, soprano obres de Txaikovski, Bach i Chopin Cançons, àries i duets d’òpera 29 AUDITORI PARC dAnSA DEL CASTELL AUDITORI PARC òPERA AUDITORI PARC LÍRICA JULIOL 06 i 08 © Gregor Hohenberg-Sony Classical 15 DEL CASTELL JULIOL DEL CASTELL AGOST Roberto Bolle És un dels millors, més reeixits i més sol·licitats pianistes acompanyants de Gala 30 Aniversari and Friends Turandot de PUCCini lied de tot el món. Va néixer a Viena, on estudià al Conservatori, a l’Acadèmia Les millors veus de la lírica nova producció del Festival Castell de Peralada de Música i a la Universitat. Va ser distingit amb el Premi de Composició per celebrar 30 anys de Festival d’aquesta ciutat i als 24 anys fou designat professor. Encara que ha interpretat música de cambra amb instrumentistes emblemàtics, s’ha concentrat en primer lloc en l’acompanyament de recitals de lied. A l’inici de la seva carrera va treballar amb la soprano Irmgard Seefried, ©LUCiano roMano però el cantant més important dels seus anys primerencs va ser Hermann Prey, CLAUSTRE LÍRICA 01 iréne THeorin, roberto aroniCa, del qual va ser acompanyant permanent durant dotze anys. Posteriorment va AGOST DEL CARME sondra raDvanovsKY, eva–Maria WesTBroeK, Maria KaTZarava, andrea MasTroni treballar amb molts dels més importants cantants de recital i actuà als centres Carlos ÁLvareZ, Marcelo ÁLvareZ, Leo nUCCi Cor inFanTiL aMiCs De La UniÓ (J.viLa, director) orqUesTra siMFòniCa De BarCeLona Cor inTerMeZZo musicals més emblemàtics de tot el món. Les seves col·laboracions amb Jonas Combattimento José Luis Basso, director del Cor convidat i naCionaL De CaTaLUnYa Kaufmann, Diana Damrau, Michael Volle i el jove tenor suís Mauro Peter amor i lluites als madrigals de Monteverdi orqUesTra DeL Gran TeaTre DeL LiCeU Daniele rUsTioni, director musical Giampaolo BisanTi, director musical figuren actualment entre les més importants. ruggero raiMonDi, director escènic vesPres D’arnaDÍ amb sara BLanCH i altres Mario Gas, director d’escena Fausto narDi, director musical Paco aZorÍn, disseny d’escenografia Deutsch ha enregistrat més d’un centenar de CD. Recentment, el Joan anton reCHi, director d’escena 16 AUDITORI PARC dAnSA desenvolupament de joves talents constitueix un desig artístic especialment JULIOL DEL CASTELL 07 ESGLÉSIA LÍRICA AGOST DEL CARME profund de la seva activitat. Després del professorat a Viena, continua 03 ESGLÉSIA LÍRICA DEL CARME ensenyant principalment a la Hochschule für Musik de Munic, on ha treballat Ailey II AGOST 28 anys com a professor d’interpretació vocal. A més, és professor convidat a The next Generation of Dance Xavier Sabata A. Rachvelishvili ConTraTenor diverses universitats i és reclamat per a un nombre cada vegada més gran de MeZZosoPrano alexandre el Gran, l’home que va conquerir el món classes magistrals, a Europa i l’Extrem Orient. La temperamental mezzosoprano torna al Festival

© EDUARDO PATInO, nYC. ©MiCHaL novaK ©JiJi reJini Tota la força de la companyia jove d’alvin ailey Capella CraCoviensis Troy PoWeLL, director artístic Cançons i àries d’òpera Jan Tomasz aDaMUs, director musical i clavecí

PALAU MUSICA_Lirica_17x24_CAT.indd 1 23/05/16 16:05 Propers concerts al Palau al concerts Propers Preus: 35 op. menor, bemoll Si en 2, núm. Sonata F. Chopin: 32 op. 2Nocturns F. Chopin: 17 op. major, Do en Fantasia Schumann: R. 18 op. Arabesca Schumann: R. Sokolov, Grigory D S Palau 100Piano DIJOUS S Palau 100Bach 15, 25, 35, 50 i 80 euros 15, i80 35, 50 25, Preus: Missa en Si menor, BWV 232 BWV menor, Si en Missa Bach: S. J. director Christie, William Florissants Arts Les ala de Concerts de ala Concerts de ala IMART 20, 35 i 50 euros 35 i50 20, , 16.06.16 S , 21.06.16 piano - 20.30 h -20.30 - 20.30 h -20.30 12 euros 12 Preu: S Cicle CoralOrfeóCatalà D S Palau 100 DI (versió catalana: Joan Maragall) Joan catalana: (versió iGretel Hansel Humperdinck: E. Comediants, i Jover, Vila Josep Granollers de Cambra de Orquestra Català l’Orfeó de Infantil Cor soprano Natividade, Codina Margarida 35, 50, 80,110 euros 35, 50, i 200 Preus: Simfonia núm. 1, en Do menor, op. 68 op. menor, 1, Do en núm. Simfonia Brahms: J. i transfiguració Mort Strauss: R. 62 op. Coriolà, Obertura Beethoven: van L. director Gatti, Daniele Orchester Wiener Philharmoniker ala de Concerts de ala ala de Concerts de ala UMEN LL UNS G , 27.06.16 E , 19.06.16 direcció escènica direcció direcció musical direcció - 20.30 h -20.30 -18.00 h

DL B 12443-2016