fj«iy îtmul ^W'TLÍ»^' ' ííííVSSíUíi r.S'^lítl.':'. [BTÍlI/i... !iS^ I" 9 a r<-·3+'/®à .m^\ i-f í "allffl:VaTi^rBítil
P t • • 1 g'c t i 11 • I ^ Plll^i>,®liV f^3S.süU: ZVáflií - ^M¿» '¡a/» ÍÍLLÍ^i¿1 liiïf ^ *^«1 c>A.« P^-HJJiih» i lj Temporada 2000-2001 0 Fundació Gran Teatre del Ticen Generalitat de Catalunya Ministerio de Educación, Cultura y Deporte Ajuntament de Barcelona ^ Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu Consell de Mecenatge I Giulio Cesare òpera en tres actes Llil)ret de Nicola Francesco Havm, basat en I'ohra de G. F. Bnssani Adajitació i versió lliure de Flerhert Wernicke Música de Georg Friedrich Handel (l^es caractéristiques de la dramaturoia i posada en escena de la piodncció obliguen (¡ne el sobrelilulat de l'espectacle es centri en els rètols que apareixen a l'escenari abans de cada escena coin a resum del nucli dramàtic de l'acció i dels recitatius) Dimarts, 19 de juny del 2001, 20.30 h, torn D Dijous, 21 de juny del 2001, 20.30 li, torn B Divendres, 22 de jnny del 2001, 20.30 li, torn PB Diumenge, 24 de juny del 2001, 17.00 li, torn b Dimarts, 26 de jnny del 2001, 20.30 li, torn A Dimecres, 27 de juny del 2001, 20.30 h, torn P.A Dijous, 28 de juny del 2001, 20.30 li, torn G-11 Dissabte, 30 de juny del 2001, 20.30 h, torn Només tu pots viure-la la Caixa' jik Fundació Santander "¡ir BancSabadell Central ^ Banestg Hispano BBVA CAIXA CATALUNYA gasNatural /\ígúes de Borcelorxi Fundació Winterthur Autopistas emte DRAGADOS Televisió de Catalunya (®TOYOTA CATALUNYA Agilent Technologies ERICSSON ^ C>\N>I1.+ SIEMENS MEDIA PLANNING NORTEL Schneider NETWORKS ♦ Meroil Grupo^Pianeta ^Electric ACCENTURE - AGFA-GEVAERT - AGROLIMEN - - AGRUPACIÓ MÚTUA ALMIRALL PRODESFARMA - ASEPEYO - AUCAT, AUTOPISTES DE CATALUNYA - JOIERS - BASF - BAGÜÉS-MASRIERA ESPAÑOLA BOSE, SONIDO PROFESIONAL - BTV, BARCELONA TELEVISIÓ CAIXA LAIETANA - CHOPARD ESPAÑA - COBEGA-FUNDACIÓN COCA-COLA ESPAÑA - COPCISA - CORPORACIÓN J. URIACH DAMM - DANONE - DEUTSCHE BANK - DOM PÉRIGNON - EL PERIÓDICO - EPSON IBÉRICA - ERCROS - EUROMADI EUROPROJECT - PERRERO IBÉRICA - FUJIFILM ESPAÑA - FUNDACIÓ PUIG - FUNDACIÓN EPSON IBÉRICA - FUNDACIÓN M. FCA. ROVIRALTA - GRAN CASINO DE BARCELONA, GRUP PERALADA - GRUP SABA - HYMSA, GRUPO EDITORIAL EDIPRESSE INDRA - INDUSTRIAS MARCA - LABORATORIOS INIBSA - MICROSOFT IBÉRICA - MIELE - MITSUBISHI ELECTRIC EUROPE PANRICO - PEUGEOT ESPAÑA - PHILIPS IBÉRICA - PORT DE BARCELONA - PRiCEWATERHOUSECOOPERS - RECOLETOS EDITORIAL - RIBERA DEL - SEUR - VISA - COMPAÑÍA MALAGÓN ESPAÑA VIVES VIDAL, VIVESA - VOLVO CAR ESPAÑA - YUSEN TRAVEL Fundació Gran Teatre del Liceu Per a informació sobre el programa de Mecenatge i de Generalitat de Catalunya, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, col·laboració empresarial, adreceu-vos ai telèfon 93 485 99 25 Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, o a l'e-maii [email protected] Societat del Cran Teatre del Lloeu i Consell de Mecenatge index 9 Repartiment 12 Resum argumentai 26 PriíiKi la einozione, pol la Iraclizioiic 40 Els conflietes del laxier i la Força dels sentiments 56 Ea mort vohmtària, el marbre i la música. Dos missatges 74 1 liindel i rò|)era 86 l n prodigi d'eqttilibri i unitat 104 Riografies 133 Enregistraments 140 Cronologia liceista 143 Pi•òximes funcions 144 Pextos Giulio Cesare Ciiilio Cesare Ann iMurray ■María Jose Triillii (22 i 27 de jiiiiv) Curio lairic Serra ■Markiis Kielio (22 i 27 de jiinv) Cornelia Kwa Podies .Merci' Ohio! (22 i 27 de juny) Sesto Petia Petrova ■Mireia Pintó (22 i 27 de jnnv) Cico|)atra .Anjieies Blancas Elena de la Merced (22 i 27 de jnnv) roloineo Christo|)her Hohson Jordi Doinèneeh (22 i 27 de jnnv) ■Vciiilla Eynion Black ■N'ireno Itxaro Menlxaka Cocodril lléeíor Manzanares Xavier Dorea (22 i 27 de jnnv) Direcció nnisical Harry Bieket Direcció d'escena, escenograíia i vestuari Herbert Wernicke Re|)osició Bjorn Jensen IMnininació Herinann .Miinzer Drainatiirgia Xavier Zuber Assistent, de dii'ecció d'escena Joan Anton Beehi Assistent d'escenografia Jens Jürgen Fiedler Sabateria Poinpei 2000 SBL Cojn'oducció Gran Teatre del Lieeii / Tbeater Basel ORQUESTRA SlMFO.XdCA I COR DEE CRA.XTEATRIf DEE LICEU Direcció del coi' William Spaniding Assistent de direcció del cor Elnís Vila Assistents innsicals Mark Hastings, Eloi Jové, Javier Pérez-Batista, Janine Tribó, Elnís Vila, Osias Wilenski Conceit ino Kai (densteen 10 H I-: . I \i \ H (M \i I. N r \ 1. •Qh, Egipto, Egipto, tan sólo quedarán fábulas de tu reli- Oh, Egipte, Egipte, taî^ots quedaran faules de la teva «Oh Eg}^pt, Egypt, only fables will remain of yonr religion ñ gion y tus hijos, con el paso del tiempo, olvidarán sus creen- d religió i els teus fills, amb el pas del temps, oblidaran les i andyour children, with the passage of timeyour beliefs will ciasi Nada sobrevivirá para guardar memoria de tus pia- seves creences! Res no sobreviurà per guardar memòria be forgotten. Nothing will survive to keep the memor}'- ali- dosas obras, salvo las palabras esculpidas en la piedra [...] I de les teves pietoses obres, llevat de les paraules esculpi- ve ofyour good works, except the words engraved in stone • •^rpyfc-;TClX·NTAtKAtTrrlY'WTMHEAYt· M«M»«*U»*AYltAMn0AlMTHNtH-TA||«vllflTHIMHH*ATe»A«A1«e«|IKAlAxV»AMtvMnf0tn*A««rK1AH«nAA«TtnAfA«it#14AtlA«í*«»AllíAíTH»AV but a desert>' A s C L A K 1» 1 L' S LNMinAf»A>fce^,15^l7itcí!A8ïî^TMNÎA?l\'fÎANnA^T?fnA?poll«·^* y Resum argumentai up Giiilio Cesare, òpera en ires actes de Georg Friedrich IIcindel amb llibret de Nicola Francesco Flaym sobre lin anterior de Bassani per a Antonio Sartorio, sFstrenà al King's Theatre de Flayinarket de Londres (lin teatre privai, mantingut per l'aristocràcia Pàgina anterior: il·lustrada) el 1724. Gran èxii popular de l'època, és Pedra liosetia (1^)6 a. de C.) Brilisli Mttsenni. I^ondres. w una de les obres majors del compositor per la seva Pàgina següent: força dramcítica i per la bellesa de la seva declamació Fragment d nn alfabet egijxà. i harmonia. Després d'un llarg oblit de l'òpera barroca, s'ha reincorporat al repertori operístic des 9 dels anys vini del segle XX. La proposta dramatiirgica de Herbert Wernicke, un especialista en òpera barroca, és una versió lliure del llibret original, com ja ha recditzat en d'altres ocasions (l^a Calisto, AlcinaJ, amb supressions i afegits d'altres òperes b hàndelianes (lítinalclo, Orlando, Tolomeoj. Wernicke recupera una pràctica habitual i corrent a l'època, amb la voluntat d'aprofundir en el sentit pregon de □ l'obra de LIandel. p 14 H K s I \l A U (; I M K N r A I. : Dicen que en Hispania, mientras leía (César) una obra sobre Diuen que a Hispania, mentre llegia (Cèsar) una obra «They say that in Hispania, while he (Cesar) was reading Alejandro, se quedó mucho ralo ensimismado y luego incln- sobre Alexandre, es va quedar força estona abstret i fins M a work about Alexander, he spent a long time in a reverie so terminó por echarse a llorar. Y ante la extrañeza de los i tot va acabar plorant. I davant l'estranyesa dels amics and then finished by bursting into tears. And seeing his amigos respondió: "¿No os parece digno de dolor que Ale- va respondre: "no us sembla digne de dolor que H friends so surprised, he said, '"'Does it not seem worthy of jandro, a la edad que yo tengo, fuera ya rey de tan inmensos I Alexandre, a l'edat que tinc, ja fos rei de territoris tan H grief to you that Alexander, at my age, was already king of territorios, y yo, en cambio, no haya realizado aún nada bri- immensos i jo, en canvi, no hagi dut a terme encara res immense lands, and I, on the other hand, have still done liante?"» de bo?"» nothing brilliantP^^y' P I, U T A U 0 Vidas paraleki^k P L I r A It C // Parallel Lives 16 li KSI \! A II (; I \l K N r A I. i! E; S EM \ |{ (; I \| |, \ r \ I 17 P H o L E (; Eii el transcurs de la guerra civil per obtenir la supreniacia a Roma, (üulio Ciesare veng el sen rival Pompeo a la ciutat grega de Farsàlia 9 à (-+8 a. de C.) i el persr^gneix fins a Egipte... A E T E I Cesare arriba a les terres egípcies i és aclamat com a vencedor de Pompeo. Núm. 1 Cou: «Viva. viva, il nostro Alcide» NiM. 2 Ei-saki:: «Presti omai l'Egizia terra» Ciornelia. la muller de Pompeo, és assetjada per Cnrio, el general d'armes de Cesare. Nl'm. Cntio: «Vieni, oh cara» (de Riiuildo) Nüae. 9 Ce:sae{e;: es sen S c i: I (I \ I Nlve. 10 coeîne e Ciornelia lamenta de la mort flel marit i intenta llevar-se la vida. ia; «Nel tuo setio, aiiiico sasso» I ida dels dotze cèsars Nlm. . E()|{m:i.ia: «Priva son Sesto d'ogni conforto» promet venjar la mort del seu pare. (iurio la deté i intenta Num. 11 Se seo: «Cara con(|uerir-la en va. spemc, queslo core» Sesto jura venjanga per la mort del seu |)are. Nireno el condtEÍEá Ííees al pahiEE de doloEtieo. Nüm. 6 Sevsk): «Svcgliatevi ncí core, furie d'un'alina offesa» Cleopatra toEita a tenir esperaEices... A palaiE, CleopatE-a discuteix atiib el seu germà Tolomeo ¡tel trou Nüiae. 12 Ce.e;()E'aee!A: «Tu la mía siclla sei» loloEiieo P V d'Egipte, .lunl amb el seu confident .Nireno decideix, ami) la roba de rep Cesare i es presenta coeie a ueieíc dels roEEiíins, peEO acjiEest la serventa Eidia, anar a buscar Cesare al campanieut romà i obte¬ presseEit el perill i roEtian atent. I.~): nir-ne el favor. Núae. i;i Ceísaeíe;: «Va tacho e nascoslo» © a i^llSt VI] «íniiiil (If .liili ('t'sar. NiM. 7 (íe.e:<)1'aee{\: «Nou Sesto i CoiEielia disperar, chi sa» Atuikfiisiíiumluiigfii. irroEiipen al jiahtEi. Sesto desafia dolomeo a eeee (IeeoI Staatliflifii Musf.fii. Berlín. El relat d'Achilla sobre la ctàlera de Cesare ¡trovoca la decisió tie Tolo¬ i és (íaptEEiat. (ioiEtelia és portada al serrall del etí. .àchilla pE-o- meo d'assassinar també Cesare. .\ (lall: met allibeE'ar-los si Cornelia correspotE a les seves preteEEsioEis amo- l)'fs(|uftni a (líela: Nl ae. 8 Toe.omea): Moneda roses. «Einpio, sleale indegno» encunyada per Oclavi .Vngii.si I an\ 28 a. de (i. en ocasic) de la \'Íel(H"¡a a o Com a recompensa Núm. 14 Aceeee.e a: «Tu sei il (íor di d'a(|uest acte, y^chilla reclaEiia la mà de Cornelia. la questo core» J hatalia d .\clinni. ami) la llegenda Al Però la e-OEtiana refusa camjtament romà Cesare reflexiona sobre la niïnietat de la glòria «Aegypio (iapla»; revers de moneda eniEtjada l'egipci. Abans (pEe Eiiare i fill sigiEÍEi decorada anil) muí terrenal. represeiUació de la deessa Uotua: moneda ami) separats, tots dos lamentetE jEEEEts el soee desti. o I l'eíígH^ de (lle()patra. Núae. 15 Couneíe ea/Se sto: «Son nata a lagrimar» íAl llegar a Alejandría, muerto ya Pompeyo, dio la espalda «Un cop va arribar a Alexandria, ja mort Pompen, va Having amved at Alexandria, with Pompey already dead, he a Teodoto cuando éste le presentó la cabeza de Pompeyo y. donar l'esquena a Teodot quan li va presentar el cap de turned his back on Theodotus when he presented Pompey^s al recibir su sello, se.echó a llorar> Pompen i, en rebre'ri eïsëgëîb es va posar a plorar» head to him, and when he received his seal, he burst into tears P I, u T A l{ C 0 Vidas paralelas P L IJ PA n c II Parallel Lives 511 ^ -v. H i: s [ \1 A R (; [ M K \ l" A L li K S l M A li C I \l K. \ r A I, 21 ACTE 11 «Corn cpie a Cleopatra li va tocar viure una època Cleo|)atra, ejicaia vestida com a Jddia, la que Niíetio condueixi dura, dominada no (iesare fins a la seva cambi-a. Una of(|uestra de nou muses el rej) només per ami) cants celestials. homes sinó més concretament Nlm. 17 Simfonia pels «Un marge de riquesa Lidia/Cleo|)atia a|)areix vestida de Vii tut del Fai nas i el sedueix ami) senyors de la guerra, en el seu cant. resulta profitós per a la què Cexpansionisme de NiIm. ISCi.kopatka: «Vaciero, pupille» civilització, però, per Cimqjeri romà ja era NiiiM. 19 Simfonia fatalment irreversible, cdguna raó, Uopulència Fa.scinat, Cesai'c segueix Nireno fins a la cambra de la siqAosada Lidia. és destructorcL. va intentar una lluita Suposo Nüm. 21 CrsAiii;: «Se in fiorito ameno prato» que, cd cap i a la fi, la Cornelia ])lora la seva desgràcia. desesperada en la qual magnificència Nlm. 22 OoiiM-i ia: «Deh piangele, o mesti lumi» va utilitzar unes armes deshumanitza» Achilla assetja Cornelia, (|ni el refusa novament. inèdites fins aleshores, Num. 23 /Vciiii.i.a: «Se a me non sei crutlele» KKNNK'III (; i, a li k però en les cpials es va Cirilitzírcíó També Cnrio és refusal per Coi'iielia. revelar com una mestra NtiAi. 24 Cciuo: «Basta che sol' lu chieda» (de lUnaldo) consumada: els seus lolomeo pretén la bella romana i Famenaga violentament . encants Nlm. 25 Toiomi o: «Si spielala, il luo rigore» femenins, els Sesto, aconqianvat fins al palau |)er Nireno, tren la seva mare de la quals va posav cd servei desesperació i a(|nesta recn|)era el valor. de Viinic país del Medi¬ Nlm. 26 (miinllia: «Cessa omai di sospiraré» terrani que feia possible Sesto jura venjança contra el tirà. que una dona exercís la Nlai. 27 SrsTo: «Langue offeso mai riposa» reialesa» Cesare amb prou feines lia arriliat a l'habitacio de Lídia quan el sen .! 0 s E i' P A 1) B O D"eneral d'armes Cnrio l'adA'ertcix de l'atac de lolomeo. Cleopat ra des- Història de llígiptefaraònic cobreix la seva identitat vertadera i tots queden peiplexos. Cleopatra li aconsella fugir ])erò ell es queda a lluitar. Nlm. 28 CrsAHi;: «Al lampo del l'armi» Nlm. 29 Acompuínaio: «Che sento? Oh Dio!» Cleopatra es queda sola. Nlm. 30 ci.r.oi'atka: «Se pietà di me non senti» .Adall: Al serrall, lolomeo elogia la bellesa de les doues. l·iaginciil (1 iitia oslatueta atiib Nlm. 31 T()i.()iMi.(): «Belle dee» l'eCigie (le la deessa Isis. Sesto espera en la foscor en va British Musenni. Londres. rofiortunitat d'empnnvar l'esfiasa anícrioi": l olomeo contra Tolomeo, es lliura a amb (lòpia claiidiaiia del husl de Pompeo el assetja novament Cornelia. Achilla anuncia la suposada mort però finalment la batalla l'objectiu Pàgines 22 i 28: (daíi de la tomba Lieiiiiaiia. de Cesare i adverteix lOlomeo de de destruir l'assassí del seu l'a[)roxiniació de les tropes. Achilla Garàehtrs jerogiíTics de la pare. (larlsberg Glvjtlotek. tipografia |)o!ígIota vaticana. Nlm. 32 Sksto: «L'aure che (loj)enhagiieii. reclama Cornelia com a recom|)ensa. Tolomeo l'acusa fle traidor. spira tiranno e fiero» «lla^ivíIízacTol^^i^quíS·^onfíanza co^ánza^^eii la sociedad (ització requereix coi^ança; confía||ç^^en la ^m^lisatioii requires^confídence: cod jaOrSosofíaS^^H■ k:v ■ H'viM.'MimK·i i i iilni.ii í fá filofofîS, fe en4es se ^ capacidadlñénfaÍ |,:7|^i¿OT, energía y vialidad conWlence m UsfowñTmental ca ourJener¿ todas las^Kde^ivilizJ^îôlgs hari^^^ íaudal de e] lUéit V lülíü at civilisatio energy behind them» (amesi d K E N Mn^í TU C L(A II A' CivilLiation (offerte per sacrifi 1;^^, (offerte per sacrifizi) 24 II K SIM \ Il i: I M i: \ r \ i. A C 1^ E III Acliilla laiiuMila la li'aïciô de dblomco i decideix unir-se a (ile()j)a1ra. Nim. ;5;i Aeiiii.i a: «l)al fulgor di quesía spada» Ks lliura furiós a la haíalla. Nim. ."54 Simfonia lóloiiieo (·a|)lura la seva geruiaua (deo|)atra dis|)()sat a vèncer la seva resistència. NiM. .'5.5 Toi.()mi:(): «Domerò la íua fierezza» filla lanienta la seva sort. Nim. ."56 Ci.i.()i»aii{\: «Piangerò la sorte niia» (iesare aconsegueix esca|)ar de les ones del mar. Nim. :57 CrsAiii;: «Dall' ondoso periglio» S lis decideix a rescatar (ileopati'a. Sesto i Nireiio trohen Achilla ferit a?- de mort. A(|nest els llima el seu exèrcit i mor. (lesare assumeix la direcció d(> rexèrcit. Nireno el seííueix. Ni m. Nikkno: «Qual torrente ehe cadde» Nim. .'59 crsakk: «Cielo! se tu il consenti» {(VOi-hindo) Sesto i .Nireno |)rometen finalitzar amb èxit la venjança. Nim. 4t) Hi -sto/Nikiao: «La giustizia ha già sulT arco» Cleo|)atra s'acomiada de la vida. Nim. 41 Ci.eoi'atiu: «Voi, ehe mie fide ancelle» Ni m. 42 Simfonia (iesare l'allibera del calabós. dblomeo intenta |)rendi'e Coi nelia a la força però intervé Sesto, qui es Mima a la batalla. Folomeo eau. NiM. 4:5 Toi.o.mko: «Stille amare, già vi sento» (de Toloiiieo) Al port NifiMio sabula Curio com a vencedor. NiM. 44 Simfonia Cesai'e abraça Sesto com a salvador de la mare i vcnjador del pare, (ileopatia berela la coi'ona d'Kgipte i reconeix riiegemonia de Roma. NiM. 4. CrsAKK/Ci.roi'atua: «Caro! Più amahile heità» A (lait: (imp cîiciihôric en marine d im acròbata s()l)rc nn Cesare s'acomiada d'ella i retoi'iia a Roma com a triond'ador. cdcociril. (I a. de V.. - I d. dcCl.) NiiM. 46 Marxa Pagina següent: Tornen l'alegria i el goig. ínscripeió kotdiea sobre marbre Prima la emozione, pot la tradizione «Egipte^ sempre ha estat per a Occident -amb coneixe- Kraginenll'àjíiiiíi .següent:d'un ment del llegat del codi de la seva llengua o sense— una imponent escenografia de pedra, piràmides, esfinxs, I *17' T J É » ' * i » y » j escena de Giulio Cesare columnes i obeliscos. Una esteticista perversió visual ,ieiio.i,,.,t\vmn.ke que la casualitat històrica de Giulio Cesare situa a la ciutat d^Alexandria i a la qual concedeix una sorpre¬ nent legitimitat estètica i drarnatúrgica» davant la sobtada -i molesta- presència d'estranys. Un ani¬ Unmalcocodril amb elrecorrejmsat d'nnainij)ertori)ablerelapiia deei laseuhistòria,tenitori,midisplicentmonstre- déu indolent qne accepta la invasió amb la cm-iositat controlada d'tina icona mil·lenària. Una bèstia exòtica que conserva lot el seu enigma i atractiu davant el piiltlic del segle XXt. El cocodril és el gran protagonista innt de la posada en escena de (íiulio Cesare dirigida per Uerltert Wernicke. En una òpfera, un pro- 28 /' n ! M .1 L . I i: m o /. i o \ /;. i' o i /. \ r it \ i> i x i o .\ /, r iii m I /.I i: m iix i o \ i:. r o i /. i •/■ u \ d /■/ ni \ i: 2») ,r.^ « ■ i \ . '■M «Es descobriment «Chauipollion ^^aeuipve es lagonisla sense ven és una exceniricital, llevat (jiie acinesia imatge trepitja la Història, del codi secret -que alguns titllaven de galimaties pri¬ eatalitzi el disenrs de la mitiu i altres va veure temptat com clraniatnigia creada per a aquesta ("jpera barroca. slii llegeix. De sobte el de simbologia esotèrica-acaba cedint el misteri del llen¬ Un cocmdril cjue pretén ser més cjue una mii-ada de complicitat a la tota una comenta Gavdinev, "« sost/'e de miralls shpi'o- guatge i, pei- tant, de l'ésser i l'essència de civilització. Wer¬ recurrent lectura nicke /ud/'d'Occident sobre el cjue és forà i albora és alguna planta l'acció de Cuitio Cesare en aipiest acte ressuscita/' la sera relia .xima i l'edueix la imat¬ històric de la cosa més rendició El cjue nn diluiix animat dels alanyosos enciclopedistes del segle final. desembarcament físic de .luli (ièsar a Egipte és només teoría, iiicoi/ipatible auib XVIII. ge. També s^aixecpien nn tiàinit diamàtic. la sera tasca, El monstre ocuipa com a j)arets Ea (pie els rescenari símicol del mite etern i immuta¬ histoi'iades amb |)rivilegiada posició del públic del segle XXI permet contemplar ble com a xoc ¡ei'oglífics teuieii uu d'Egipte i espectador jcrivilcigiat del entre dues cultu¬ jeroglífics, darrere les a(|uesta anècdota de la història com un e|)isodi útil |)er condinr la res, entre dos mous diametralment oposats i les relacions cjne adoj)- trama fins a la nostra carcicter purameut (juals s ''amagueu o es realitat, alhora (jiie ens allibera de la necessitat taran, í'inalment, d'opressió i de submissió. Ea bèstia començarà com de contextualitzar simbòlic "» moueu els p/'otagonistes, rargument amb una fidelitat històrica (|ue, ja en a amo del seu territori i acabarà, domesticat per l'invasor, abando¬ tem|)s de (yeorg friedrich 1 hindel, era una fantasia recnnent i nna Mahtin BI.KNAI. però se''Is reu nant la seva terra per en nn córi'erpel Atenea Segra convertir-se fenomen de la naturalesa es|)eculació mítica, fd més fascinant d'bígi|)te és (|ue, fins i tot despi-és laberint -com eu el davant d'ulls esti-anvs. El cocodril es jcresenta com del seu lliurament delinitiu a la l'amo natural d'un ciència, la seva personalitat com a cul- tura-mite roman en espai (lue, sota la scicva cua, adcjuireix els jcerfils i la densitat pètiia cpiart acte de Le itozze gran mesura intacta, fins i tot a costa de les seves d'un obje-cte clau |)er a (li tiívialització i frivolització la coni[)rensió d'Egipte: la pedra Rosella. Figaro- a través progressives. Un procés de mitificació po|)n- dota l'acció escènica de Ciutio Cesare transcorre sol)re lar aíjuesta peça dels mii'alls» ([ue ja funcionava l'anv 1724. fonamental de l'arciueologia dels segles Xt'lll i XIX. Amb ella, (iliain- E'Egipte de I làndel -fins i tot el de Shakes|)eare, gran a (1 !•: R H A H I) K . K () C 11 falsari l'hora de situar les seves obres en pollion va desxifrar els jeroglífics egipcis i va destruir la nebulosa mítica «l'ranklurier Allgcmeinc» l'espai i el temps-té la ver.semblança histò¬ de la cultura rica d'nna «a faraònica, posterioi·inent i-einventada amb el descobri¬ xemeneia l'egípcia» de Pii anesi per a un caprici de |)alau. ment de la tomba tie Tutankfiàinon i l'èxit pul)licitari de la maledic¬ Egi|)te és, en el segle XVIil, un decorat su[)erlicial només uns graus ció de la mòmia. El treball de Cluun])ollion és un fita de l'egiptologia menys culte (|ue els paisatges esteticoemocionals ((ue, més tard, Uoethe i els romàntics europea, però tand)é és una fornia subtil de datar la concjuesta deli- anglesos dihuixaran en contemplar les hlanques -és a nitiva d'una cultura i la seva espoliació final; l'epíleg culte d'un sa(]ueig dir, falses- rimes de Roma i Grècia. sistemàtic de runes i iconografies convertides en espectaculars esce¬ Egipte sem|)re ha estat |)er a Occident -amb coneixement del llegat nografies de I'nrbanisme i la mnseística de l'Europa imperial. Ami) el del codi de la seva llengua, o sense- una imponent escenografia de w WêÊi 1 1 ■ ^Êm ifií «Giulio Cesare también es un "espejo del poder", un ejem- ■ íS «GiuliojCesare també és un "mirall del poder", un exem- o» i--. E!l J-l_ -ji ^ _ JO. is (inwnb S cOililio Cesareis also a "mirror ofpoweC, an historic exam¬ pio histórico sobre la pregunta de cómo surgen los héroes y pie històric sobre la pregunta de com sorgeixen els herois 'ple on the question ofhow heroes arise and what becomes qué queda de ellos. Hándel ofrece una respuesta||lapidaria: i qué en queda.' Hándel ofereix una resposta lapidària: mi qfthern. Hándel offers a lapidaiy response: At the ena only al final sólo permanece la piedra>^ affinal només roman la pedra» the stone remains» i- /" % -Lit S U S A N T I P T 0 N I n muerto no muerde... Susan Tipton Un mart no mossega.. 1^ s I s A tïV T I p T o V A Dead Man cannot Bde... .... 4%1 Í: ^ff s ÍI 2 /' m M \ /. .1 E M I) /. I o A /. , I' 0 I E .1 ■/' Il \ I) I /. I (I A A' /' 11 / .1/ A E A E M I) X I O íV E . I> I) I E A T 11 A 1) I X I O /V E .'î.'t A la (Ireta: Lsceiies de Oinlio Cesare de Wernicke. Pàgina 35: Btnijannn Zix: Retral íil·legòric de Doininique-Vivani Denon. .Musée dn Louvre, l^aris. «Fer a forma «Afjuesta posada en pedj'a, piràmides, esfinxs, colnimies i obeliscos. Una esteticista per¬ Wendcke, «Egitto» voraç pel turisme de masses, les ultimes bordes invasores de la versió vistiai és un civilització occidental. escena és an tad trans¬ (|ne la casnalilal històrica de Ciulio Cesare situa a Ale¬ pais de fantasia a Una xandria i la (|nal concedeix una sor|)renent legitimitat estètica i dra- assentat al nostre distorsió -o suma de falses versal a través de la cap, imatges- que es materialitza en aquesta matnigica. un posada en escena en un enorme mirall (|ue flota sobi-e la història cidtnral, a tra¬ trencaclosques exòtic pedra La situació diamàtica de Ciulio Cesare comença els últims instants Rosetta en un reflex exacte (en dimensió i contorn) de l'espai on vés de construit amb rinconscient, en de la represen¬ transcorre físicament l'acció. El guerra civil (|ue va eid'rontar Jnli Cèsar amb Poníjjen. Un e])íleg mirall és el gran símbol de la IVel- el tacions i clixés literaris i (jnal el desig de sexe, em|)laçat jnstament a Alexandria, la gran capital (Lnna dinastia nas¬ íaiisctiauung del Barroc, la icona ({ue exemplifica la li'onter'a entre cuda entre els generals-sàtra|)es (LAlexandre Magne, usur|)a- històrics, com passa¬ l'ésser i entre poder i mort troba el seu aplicats ja l'aparença, l'engany i el desengany calderonians -com dors d'un llegat mil·lenari. Els Làgides no van trobar cap altre mitjà va en apunta Xavier Zuber, camp de batalla [...] temps de Hàndel i dramaturg de Giutio Cesare-, un instrument |)er legitimar el seu poder que entroncar directament amb l'herència el qne mostra i oculta i (pie multiplica la llum i falsifica les llandel, així ens ho diu públic que va acudir [)erspectives. faraònica i la divuntat de la doble corona. Alexandi'ia, capital d'nn Un mirall a que cobreix tota la realitat dramàtica de Ciulio Cesare Eestrena el 2 de niarç fíéruicke, ha mirat pro- amb un doble Egipte réinventât pels Ptolemens, obsessionats -esjtecialment l'última punt de vista. lfes[)ectador és el singular observador de de i'^24 al fundameut eu Haymarket dues realitats simultànies: una désser (deòpatra-en troljar l'ecpiilibri entre les seves arrels hel·lèni(|nes i cl còmplice, immersa en l'acció, i una Theatre» altra humà, tau endins que pes de la història d'Egipte. (|ue -com un joc brechtià- atorga només al públic les claus psi¬ Un A L 1" R K I) Z I L 1' E N R encara ens podem Egipte fals, distorsionat |)er la complexa mescla alexandrina, els E cològiques dels conflictes interns de l'obra i els seus protagonistes. Elna «BasllaiidschaFtliche Zeilnng» usos de la cort, l'hermetisme de la casta sacerdotal, la contaminació realitat-mirall que, a itiés a més, és canviant i espantar que manipula constantment davant el d'un la lectura del cosmopolita port comercial i el llegat cultural i filosòfic de la que succeeix a part ir de diferent s ha descobert» angles d'inclinació. El Biblioteca. Un rosari que mirall d'imatges lieretades i importades continua pot ser tant nua cúpula celest, un es[)ai irreal en el (jual tot r HOM A S Till i: u 1 N (; i: w amb la invasió romana, es reinterpreta sota la fascinació neoclàssica està al revés, on tot «Síiddcuischc /eitiiiig» [)erd el sentit per adquirir-ne un alta-e d'invisible, del recerca com també una llosa segle X\ lli i la seva de cultures exòtiques i es consum de que plana amenaçant damunt els personatges o p u / u 1 l 1 /; u 0 z i 0 \ i:. p o i l a r n a d ¡ z i o a /; E G I Z I A N O GERO- 1 ERA- DEMO- a(|ue)la realital (|iie és el résultai d'ima imatge cada vegada més aco¬ OLIFICO TICO TiCO tada per la mirada deis testimonis (|ue certifiquen el (|ue és real o irreal i delimiten fins a im únic id» "> punt el que ahans era una es|)eculació oberta d i infinita. 1 y MP j Wernicke utilitza tots aquests elements per crear una trobada trans¬ í c versal de diferents elements històrics i ai'tístics. L'eclecticisme i el caos visual del vestuari són només un 3 " w aspecte concret d'nua lectura que fa l L » de la contaminació i el 9 / mestissatge un j)ilar de la seva dramatúrgia. / * Im posada en escena únicament trasllada a l'escena una idea ja sem¬ L ik b L brada per I liindel a Giidio Cesare: el desordre com a un element de □ lu. -- p riquesa emocional i cultural. Segons Xavier Zuber, tot el segon acte ^ / f de Gíulio Cesare és una reflexió sobre com una cultura monolítica i ex])ansionista com la romana perd el control i la seguretat en la seva Á s , m cosmologia, enfrontada a una altra cidtnra, dèbil en la seva resposta s * militar i en la seva organització |)olítica, però sòlidament ancorada en p la seva herència itiil lenària. El segon acte de Gíulio Cesare és el relat -«í3i O r d'a([uesta derrota ètica, personificada en el màxim rci)resentant del (|ue romans anomenat en tn tn h els han diguilas, però també és l'espai el (|nal es destrueix la cuirassa de l'home i el mite barrocs |)er mostrar h >ooo 1 Î la complexitat de l'ésser humà. o & h e> La riquesa cultural a través del contrast i la trol)ada de mons dife¬ h rents, com la mateixa |)Osada en escena de Wernicke, la (jiial s'alln- * r\ nva del cànon de 1 Vopera seria per (convertir Giidio Cesare en una suma T ' s de gèneres teatrals -a|)arentment dis|)ars i inconnexos- fins a reunir en V aquesta ò|)era tot l'espectre de la humanitat, de la comèdia divina. rm pal A s Un muntatge que és més una idea (pie una acció, igual (pie la mateixa tA. ÍL partitura de I làiidel s'allunva de l'ordre cronològic per construir un marc en el * 'y emocions i nK (|ual les els sentiments tenen prioritat soltre l'acció i el moviment. S Si T>. 9 t I) [•: P A I! T A M i; N T I) Ei I) IE A M A I' Ú H <; I A i—g t d r r r z ' SAMARITÀNO ARAMAICO PALMIRENO SIRIACO SCRITTURA SILLÀBICA CEROCHESE MAN05CR ESTRAN Gl ACOBIJA LAPID. STAMP SEC.VIII TEIMA 5E(.V-III CORSIVO NESTOR. CORSIVO QUADRATO ISOL. FIN, MED. INIZ. GELO (i • a R e i 0 u J. 0 D T II â B Bi c:i Cd Oh. O/ s gâ K ge y g' A go J gu E go tr hua *7 7 A AA A-^ \ Ax <55, îss. 1 ^ 9 \ •n.n. ?)r ot ha ? he hi b ho r hu hd G uah n % ^ A ^VI ^Yi mtlD C^ <7^ « w [a te p 0 ti (g to M tu td S ir •)17 IDU 1AA A<>. ST 1 IV i ) JL ma me mi mo mu (H H W ta Hn riH 7í -Muv JkX. «.AA ij ^ <£1 b C66 - ni í\.=L JS-K D A-^i 'V ^ -1 _4 A <• 11 y 3 y XL X 11 11 11 T gwa CD gwe CgD gwi cV^ gwo gwu a wo a ti 1Á Z ¿¿ L\i. u \3 \] A\ V II Ü sa se b so Ió >> XL x> 4 si «b %® su 50 tta "il n li? 11 «>3 ^073 A R n ^ X h ijir^ Í7 ;; 111 1)1 M 'k V V r: i) T. da de J di A do S du (T® dd V h'l :Ï3 CûJb us uoa. fia. xx> V ^ V o o O O vy y X V. d la li dte a dti d to dtu P did >D 3^73 J7 ;; 10 73 3 733 ô â «3 <°L 3 3 J'Ji J J- tn 'nMMÍ V77 V jv/v rr y :s Q dza dze ïr dzi K dzo (J dzu cco dzd rx. y M7 hP Ai J=)« un H -O u> •XX £L x> II Qkj wa we s. » V @ wi Q:) wo s wu WO 11 H 71>)i k "> V ÍAC U) UJ JÍ sJU iA. A UjrjU X/V^ ly 1» 6è < A^/Y/V 7^ // ht ft > VV) U l Sobre la piedra Rosetta flota una superfície reflectante v \ ñ ' «SòhTò'la pedra Rosetta flota una superfície reflectora i v «On the Rosetta stone there floats a reflecting and mobile móvil, con la que el espacio se adapta a los distintos estados íjO! , mòbil, amb la qual Respai s'adapta als diferents estats emo- 't íy'Sy·^ surface, so that the space is adapted to different emotional . • .!i. ■ 1;. -I ^ -^· emocionales; una viaje al interior a lá bumanidad de los per- donáis: un viatge a l'interior de la humanitat dels perso states: a voyage to inwardness, to the humanity of the Han- sonajes de Handel. Alguna"vez parecen flotar, cabeza a aba- natges de Handel. A vegades .semblenflotar, cap avall, enmig del's characters. Sometimes they seeni to float, head down, jo, en medio de una brillante luz, otras parecen aplastados d'una llum brillant, altres vegades semblen aixafats per l'ob.s- uTthe middle of a brilliant seem light,. others erushed by the ••'"Enrrii _L, " i.WJfjw* .av.sf por el oscnro;peso de la historia> m dark weight ofhistory» T II o M.AiS^Í' II I K K,l,N,(^i;,K «Suddeiitsclie Zeitung» |L , T I! o M A S T H ! /: n l A' O E H «SüddeiUsclie Zeitung» ■' sa lí jr " ■ w 40 V PSl A S Els conflictes del L ÍL poder i la força dels sentiments K «Les veritables batalles a Giulio Cesare in Egitto no es duen a terme al camp, sinó en els propis personatges. Es S tracta -escriu Xavier Zuber, dramaturg d'aquesta posa¬ 9 da eu escena- del domini dhui mateix, de la lluita con¬ tra els sentiments cVnn mateix originats en un camí c¡ue tracen directament els esdereniments, nnfet específic (Vaquesta opera seria de Handel. Aquesta guerra és t Imagina següent: guanyada per aquell que és capaç de dominar els seus Fraginenl d un alfai)et egipci. conjlictes interiors de la millor manera possible i actuar, A haix: Escena de Ciulio Cesare per consegüent, correctament» de Wernicke. t lio Cesare in Egitto al sen general Curio quan pren possessió Cesared'Egipte.venueLese videtropese vinse»del sendinrivalCesarePompeoa Tinicihandeestatl'òperaderrota¬Giu¬ com 3 des i que els egipcis, junt amb el seu rei Tolomeo, no representen d cap perill per a ell, és rebut amb una ovació (cor: «Viva, viva...»). Però a(|uesta imisica de benvinguda en forma de minuet no només és adreçada r" r\ r z 42 i-; i. s c o n |-1.1 c r i-; s n i-: i, i' o d e ií i i. a i- o ií ç a d i-: l s s i-: n t i m !•: n r s e e s c o \ i' 1.1 c i- s n i-: i. i» o d e ií i i. a e o d í; a n i: ess i; \ r i \i e n t 4:5 a la persona de Cesare, sinó també a la gloriosa Roma i, per extensió, JEROGLIFICO (1) HIERATICO DEMOTICO a la cultura italiana en general. L'entrée dels legionaris romans és una entrada com|)osta per l liindel per al Theatre llaymarket de Londi'es. z L'òpera italiana, incloent les seves extravagants estrelles, es va posar 2_/ molt de moda a Londres l'any 1724, l'any tie l'estrena de Giiilio Cesare  AA 2 in Egitlo. A(|nesta era molt diferent, quant a l'essència, a la seva ger¬ ■t mana, molt més moderada, la tragédie lyrique., soltretot |)el que la referència a la representació de les passions i el temperament. Però la > cosa no t tineda aquí. Des de sempre, els reis enro|)ens han sentit inia gran curiositat ])els antics testimonis dels gloriosos romans. Així, en trobem nn exemple en el rei anglès Jordi 1. La cort i les arts també van à ZÁ l intentar bastií- a Anglaten a un pont que unís el |)resent i els ideals del 1 ê 1 1 ■fR passat, jAertjuè eji atpiest se suposa cpie es troben les fórmules |ier aug¬ mentar la seva o|)nlència i la seva glòria. L'estada de 1 Uindel a Itàlia de 1706 a 1710 va conduir davant els f Î Î Î I î I ? ulls del noi de vint-i-un anys la fusió de les arts amb els principis de l'estat i de l'església. Mitjançant la Royal Academy oí Music, fundada l'any 1719 jtel rei Jordi 1 i el director musical i primer compositor de la qual era llàndel, la cort anglesa va manifestar luialiTient el desig vençuts. Cornelia, la muller del derrotat Ponqieo, sol·licita la pau a d'assolir els ideals d'un estat perfecte, com a inínitTi |)el cpie fa al teatre. Cesare al mateix temps (|ue lliuren a l'emperador, en |)resència seva, Però Ginlio Cesare in Egitto és molt més (|ne nn sim|)le |)rograma el regal de Tolomeo, (|ue no és altra cosa que el caj) del seu marit. H estètic amb una disfressa histò¬ L'atroç crim i la infelicitat en (¡nè se sumeixen Cornelia i cl seu fill rica. Com a mínim la meitat de «Les accions cLim Sesto commouen tan 4<- profundament Cesare que decideix venjar l'assas¬ les àries tracten en el seu con¬ sinat del sen enemic. Es en sobirà, signin bones o aipiesta prova quan fan acte de presència tingut del tema del a la naturalesa i la foi-ça del soliirà. Però això només és l'inici de la seva |)oder, és dolentes, sempre són nn dir, lli apareix el verb «gover¬ odissea egí|)cia, una odissea en la qual llàndel exposa els sentiments exemple » nar». llàndel jiresenta en aquest canviants dels sens |)ersonatges, no només de Cesare. Així, ràiihii de C/1 LIO Cesíi/I: / V IJGITTO (h-ania històric les seves virtuts i Cornelia i Sesto oscil·la entre la tristesa i la (Acte 1. escena 3) venjança. els seus vicis. De fet, el «poder» Ea segona irritació prové del campament de l'Egipte ocupat. Cleo¬ implica la submissió d'algtx. Així, patra, a qui el seu germà Tolomeo disputa la corona, intenta posar Ciulio Cesare arriba a Egipte Cesare de part seva. Va a buscar-lo amb l'aparença de l'esclava Eidia. amb Ull iiiiic objectiu: la sub¬ Així, Cleopatra es val ainli molta habilitat i astúcia dels encants cpie missió de Pompeo i els seus aliats. provoquen el misteri i l'exotisme. D'aquesta manera succeeix que, Però llàndel no seria Hàiidel sempre vestida amb la roba de Eidia, s'apareix per art de màgia a si 110 hi hagués algun tipus d'ir¬ Cesare al Parnàs com l'al·legoria de la Virtut. Corn que Cesare encara Pàgina anterior: ritació. La sor¬ està |)er recent pas¬ primera d'elles Iniatge de la posada en escena de impressionat la desgràcia de Cornelia, el foc de la Herl)ert W geix a l'inici al campament dels ernicke de Cin/io Cesare. sió l'agafa desprevingut. El governador perd el sen fioder davant la FEN ICIO E B R A ICO A N T 1 C O MODERNO ARCAICO 5ID0N10 PUNICO NEO MOMETE PUN. MESHA SILOE deiTEMPlO QUAPRATO RAS HI TED. POL. ITAL. SPAGN. MAROC. < ¿< ^ A X ^ < t ti b K >3 1 P ) -9 / ■JL 3 a J "D b A A A A A 1 A X ; ¿ J > 9 A i A A n n -ÔV P ¿ b Y A A X Y r f 1 1 1 / J 1 w -V interpretació i la universalitat, una concepció entre I n rnr =5 T ¿ r l r z pretalLon and universality, a conception of the genre bet- B ))) N s n n D y? A n b' b intelectual del género, a medio camino entre la historia y la 0 e 0 0 V d D F t V Oi > n % y ■ =L -3-- -X/ h 7 7 y ween frivolous and in tellectual, a middle way between his- >1 d 117 1 ) y J d 5 0 ' a modernidad» i L l /> Ù / b S r i > Á i X >C història i la modernitat) W| vvj 1 y » )7 b H JO 'OM y o jr o m toiy and modernily'» ) ) i f y 3 ; 1 J ! J1 S¡ n f 1- M 9 X) o o p S N 0 l{ A ^ E IKIEIK Deja ópera al lealrò /iiiisicd. O O • 0 o Û 0 >> i; Eí y y y c N 0 l{ A E C K K l{ T De l'òpera al teatre nia.'ileal 0 It 9 0 9 5 .\ A E c K t: It T Front Opera ta .Cla.siral Tliexttre ; j if] 6)2 i7 P(f) h- V \ y r :s M // il S 9 A e 9 Î > P P ¿ P ; / P i A A A 1 1 i 0 7 0 1 9 r V w w w v/ 1, a va/ vc^ Ü y A P S(S) x+ -j- hf / X X h î) -A 7 / t 46 i-; I. s c 0 n k I, I c 'i' k s I) I-; i. i' o d i-: ií i i, a f o h i; a d k i. s s k n r i m k \ t s 1# V i ?" ^ «Per a Wernicke, l)ella Cleopatra, |)erò no en nn sentit negatiu, sinó en nn de positiu, Pactiialitzaclô no simi- |)erquè aquestes irritacions fan que la duresa passi a un segon pla i doni lloc a trets Innnans. fica la traducció directa Aparentment d'una manera subversiva s'inicia el domini d'altres del material operístic als forces i ])ersonatges de l'òjAera. A les àries, sentiments i afectes com la nostres temps, sinó (¡ne còlera, la gelosia, la cobfiícia, el dolor, la tristesa, l'esperança, el valor es tracta de la risnalit- i l'amor deteiniinen esglaonadament el caràcter dels personatges. V zació de la part invisible Quan el |)oder és capaç de governar els sentiments apareixen els per¬ ! del contingut cPnna òpe¬ sonatges de Tolomeo i Achilla, els qnals personifi([nen exactament el contrari (]ue Cesare i són presentats, per tant, com a exemples nega¬ ra, més o menys de la tius. Tots dos sucumbeixen a les seves efusions sentimentals i als seus j)sicologia i la política i afectes fins al punt d'accejAtar, fins i tot, la guerra i l'assassinat. D'una dels seus mecanismes manera II gairebé inipulsiva, la seva coljdícia es manifesta en el poder i w FF n 11 íf (Pacció, així com de la en l'amor. Com (|ue no han superat la prova, han de morir. Únicament el referència a les conne¬ valor, la bondat i la saviesa són característi(|ues dels veritables sobi¬ rans. No és casualitat xions de les nostres ([ue Cleopatra, a l'escena del Pamàs, s'aparegui a Cesare com l'al·legòrica figura de la Virtut, percjuè disposa de tots experiències» els trets (|ue la mai'caran definitivament com a sobirana dels egipcis. N o w \ c K i: k i pd En aquest context, gnei'ra i submissió també tenen nn altre signifi¬ ^ De l'òpera al teatre musical cat: el moral, és a dir, ['educatiu. Les veritables l)atalles no es duen \ .lalt: a terme al camj), sinó en els propis personatges. Es tracta del domini Escena de la versit) de Oiulio Cesare r 'H Pr 'PT dirigida [ter I lerlteri \\ eniicke. d'un mateix, de la lluita contra els sentiments d'un mateix originats imagina següeiU: Escriptura niesopoiàmica. 4 fb ; í> ^ fP> M fpt I 48 I-: I. s í: o n i- i. i c t k s d !•; i. i' o d K H I i/a F o K g A 1) !•: I. s S F N I" I M F N T S «Wernicke no mostra Giu- lio Cesare com una parଠbola intemporal, sinó com ana triple sobreposició de nivells històrics. L'antigni- tat, la de Cèsar conqueri¬ dor aliat amb Cleòpatra per vèncer el rei egipci Ptolemen malgrat les seves in trigues, és Uesqnelet de Cobra. Damunt seu s'estén com nna pell l'època de ilàndel, reconeixedora en V part del vestuari, les ^ R VA MD V perruques, armes les i, en iin camí (jue 4 tracen directament els esdeveniments, nn fet especí¬ evideutmenl, a la música. fic d'acinesta opera seria. A(]iiesta giien-a és guanyada per aquell que Per acabar, aquest cos es és capaç de dominar els sens conflictes interiors de la niilloT' manera a A cobrei.v tot ell amb el nos¬ possible i actuar, |)er consegüent, correctament. % 1 L'ò[)era reciqiera moments però tre present, and) la '"'con¬ innoml)i-ahles d'aqnest tipus, aquí només n'esmentarem dos: l'ària de Cesare «Alma del gran Pompeo», questa" d'Egipte per part en la (pial el gran romà, commogut interiorment, reflexiona sobre el del turisme de masses, caràcter efímer de la vida i rendeix nn últim tribut a Pomjieo. O la amb la nostra imatge famosa ària de Cleopatra «Piangerò la sorte niia», en la quai la tris¬ fragmentada de l'antigui¬ tesa de la primera part de l'ària és interrompuda de softte per l'apas¬ sionat tat allegro de la segona jiart i en la quai jura assetjar el sen germà \ definitivament desco¬ S. N < seva mort. en a berta com a tema de després de la En el moment què arriba la semicorxera \y amb tota la seva fioritura, tal c.om ha assenyalat Silke Leopold, es fa còmic i amb la nostra (c patent la irracionalitat de la seva situació. Aquest esclat fa que per un V mirada culinària respecte moment perdi el control, ipie torna a recuperar en la repetició de la a la música barroca» {irimera pai't. í • Així S 1 V. (; F l{ 1 E I) S C El 1 B I. I (pie, en acpiesta òpera, no tot és el que sembla. En mirar-lo de «Basler Zeiliinp:» 1 A pro|), el retrat del sobirà no sembla tan immaculat com ens donava a A entendre el reflex de la història. La música de Hàndel tematitza a(]uest retrat, al mateix temps que ressona darrere el sen semfilant en la recerca X V- ir _i Tf ff< I K.i.ni,» Borner Atjypte 52 !•: L s C o N F F 1 (; T K h d K L P o 1) K H I L A F 0 H Ç A I) E L s s F N J I M !•: N '1" s Néfcriiès Akoris Pàgina 48: dels impulsos luimans. En aquest sentit, tots els sobirans i herois fra¬ Imatge d'iina escena de cassen en el moment en Ciulio Cesare de \\ ernicke. què desapareix la integració del sentiment i l'estat. L'única cosa que roman és el ridícul. Imagina 49: Mostra d'escripttires cuneiformes. Com que al final tot recau damunt Tolomeo, la seva mort és un assumpte tancat. envers es en Pagines 50-51: El camí inicial la venjança converteix Imatges dels assaigs de Ciulio un assassinat vulgar. Tolomeo cau, mentre les seves tropes són derro¬ Cesare al (iran Teatre del Liceu. tades, a mans de Sesto, amb la qual cosa aquest es constitueix en el Pàgina següent: fntnr governador, Cleopat ra finalment manté el tron d'Egipte i Cesare Caràcters jeroglífics de la li|)ografia poliglota vaticana. pot tornar a Roma sense |)erdre el prestigi. Quan finalitza l'òpera es restableix l'ordre i la jerarquia. En una nova constel·lació sorgeixen davant per davant quatre herois/gover- nadors: al costat de Cesare com a Iniperalor Rex^ trobem Cleoj>atra com a la nova reina d'Egipte, Curio com a general triomfador i, no en últim terme, Sesto, qui segueix les petjades del seu pare com a valent soldat. Però el triomf significa una nova submissió i una nova repres¬ sió. Així, Cleopatra i Egipte es converteixen en vassalls de Roma, i Sesto en presoner del sen assassinat, mentre que Curio únicament ha d'agrair la seva glòria a la batalla. Només Cesare sembla mantenir-se igual si no fos per la trobada amb Eidia, en el fons Cleopatra, ... i no obstant l'emperador romà abandona Egipte al final de l'òpera: «Cesare venue e vide e vinse». X A V I K li Z t li EO IE ra. il. f. ñ. El antiguo egipto sufrió los efectos de la necesidad de jus- m «Ancient Eg}pt snjfered the ejfects of the need to justify tificar la creciente expansion europea por los demás conti-j^ Vrr.A A-:;'.: ÍÍLiti 'jli-, 'Jl -ó \J2 I177. IJi: tificar la creixent exjpansió eu^pea"pels altres Iconti the growing European expansion through the other continents nentes, y de los malos tratos inflingidos a sus habitantes. Su nents i els mals tractes infligits als seus habitants. L'a and the unjust treatment imposed on their inhabitants. Their lit;' ■ '■■-í''- cultura fue degradada al rango de prehistórica para poder seva cultura va ser degradada al rang de prehistórica per culture was degraded to prehistoric levels in order to make tliem hacer de ellas la base sólida e inerte del desarrollo dinámi poder fer-ne la base sòlida i inert del desenvolupament into a solid and inert base for the dynamic development of the CO de las razas superiores, la aria y la semita>L» r '1/ dinàmic de les races superiors, l'aria-r la semita» * superior races, the Aryan and Semitic> dé M A K TIN B KH N A L Atenea Negra INI A 15 T Í \ B K 15 \ A L , Ateuea negra *M A ft r Í L 'Black Af./ienee m 56 A a B La mort voluntaria, el marbre i la música. r T Dos missatges A «Hayrn, sens dubte familiaritzat amb La Farsàlia, va a escollir desposa per mostrar la desesperació de Cornelia cjiian s^assabenta de dincligne final ciel seu espòs Pom¬ pen. Aquest serà el primer intent fallit de suïcidi de la dama, però no didtim a Giulio Cesare. Uimpuls repetit E 6 cap a la mort voluntària entre els protagonistes romans -escriu Flanne Blitz- ser 1podria només el resultat de la 'ami) la ligiiia <1 iiiia conta. ' * 1 1 11*1 j_* ! i * J 11 I'ilzwilliam .Museum. Laml>ii(Lc. imaginació clei iiibretista. lanmateix, no s aiLiinyava » 11 1' * IJ"^ * l^àjiiiia següent; gaire cie La reaiitat i i etica romanes» l'ragmeni d im alfabet egipci. Y / lio Cesare in Egillo de Georg Friedrich Handel arrenca amb força: Iiis|)ira([aCèsar repeiicomla visitaa regaldedeJulibenvingudaCèsar a Egipteel capel 48-47de Pompena. de C.,Magne.Giu¬ Tot i qne Pompen era, en i-ealitat, el gran rival de Cèsar, enfrontats en una guerra civil, el seu assassinat, consentit |)el jove rei Ptolomeu Xlll, IZ va cansar un gran estn])or a Cèsar i a la resta de la comitiva romana. H V 58 I, A M o H T V 0 I, U N T À I) I A . Kl, M A H B II K I LA MÚSICA. DOS MISSATGES «Com «Delfet que et suïcidi Malgrat que en el terreny polític el primer interessat en la mort de que la mort és el sigui compatible sovint Pompen era precisament Cèsar (la desaparició del seu adversari li pitjor de tots els mals proporcionava més maniobra per assolir els seus amb els nostres interes¬ espai de objectius), físics, la guerra és el mal en el terreny personal les reaccions (incloses les de Cornelia, esposa sos i amb el deure moral per antonomcísia. de Pompen) no s'ajusten a aquesta lògica política, la qual cosa ofe¬ davant nosaltres matei¬ S'hi donen tots els reix enormes possibilitats dramàtiques al llibretista Nicola Francesco delictes: la xos, no en pot dubtar Haym. difamació En una de les fonts literàries sobre la i la calúmnia en les ningú que reconegui que guerra civil, el poema La Farsà- lia de Marc Anneu Lucà, s'hi descriu el desig de Cornelia de morir la vellesa, la malaltia o declaracions de guerra, després d'haver presenciat el macabre espectacle de la mort del seu la desgràcia puguin fer la violació dels tractats, espòs. Desesperada, el seu primer impuls és llençar-se des d'una nau de la vida una el robatori, la destrucció, càrrega a les aigües del litoral egipci. Després intenta treure's la vida amb una molt el dolor i la mort en pitjor que el que en soga al coll, a més d'ordenar a un soldat que la travessi amb l'espasa. totes les seves representaria Haym, sens dubte familiaritzat amb La Farsàlia, va escollir l'espasa la destrucció» per mostrar la desesperació de Cornelia quan es va assabentar de modalitats» H U M E l'indigne final del seu espòs. Aquest serà el primer intent fallit de suï¬ V o I. I 11{ i; Sobre el bé i el mal Sobre el suïcidi cidi de Cornelia, però no l'últim de la dama romana a Giulio Cesare en el món físic i moral in Egitto. Haym va reservar un altre intent notable per al segon acte, quan Cornelia veu el seu honor posat en perill pel general egipci Achi¬ lla. Aquest cop, la solució és llençar-se des dels murs del palau de Pto- lomeu, però el seu fill Sext arriba just a temps per salvar-la. El drama ens presenta fins i tot un tercer intent: resposta de Sext als seus frus¬ trats esforços per venjar-se de Ptolomeu. Ara serà Cornelia qui el sal¬ varà d'una mort poc honrosa -per al segle XVIII- i, així, Sext tindrà una altra oportunitat per matar el rei egipci. Aquest impuls repetit cap a la mort voluntària entre els protagonistes romans podria ser només el resultat de la imaginació i el geni del llibretista Haym. Tan¬ mateix, no s'allunyava gaire de la realitat i l'ètica romanes. Són nombroses les fonts literàries que ofereixen informació sobre aquesta qüestió. Lucà, per exemple, explica a La Farsàlia que els sol¬ dats d'Opitergium, la nau dels quals, sota el comandament del tribú Vulteyo, havia estat envoltada per les naus enemigues, van preferir Rèplica de l'època roiiiaiia matar-se els uns als altres abans de caure en mans dels seus enemics. d'una estàtua pergainènica del segle 111 a.de C. (run gal ZKJ HIl 817 O «18 S «in 155 8Ü0 «07 P868 889 870 ' ^ 871 La muerte es una obra de arte, en la que no sirve haber :La mort és una obra d'art en la qual no serveix haver jK (Death is a work ofdftkin which it serves nothing to have realizado ensayos, en la une.uno. debe mostrar lo únicoJo^ 971 i5Í«. 'X. ?« T« î„. L rehedrsaís, in which one must playjust once, for the first primero y también lo último» primer i també alio ultim> 'time and also the last» il î lt*T I V 1081 îI 1082 1I 1083 Ih 1084 fA 1085 iI 1086 F' 1087 îi 1088 I60 108» i%?) 1090 Í6V 1091 V 1092 I 1*109 F H I E I) K I C II S C 11 EE GE L_ F.R 1 E|1),R,1,C.11_ S Cjlli E G E L FUIE D n / c // S c^ii L E G E I. 1136 ^1137 'Ïj ii;)S Wn« W 1,(4 (amesi < latí latí fi? ia« (vasi) ^ 1^4; Ü law ia«t 1208 1299 .* I:i00 § 1301 ijití Û hm (offerte per sacrifizi) • I. A M OUI V O 1, . 62 I N T À R 1 A K 1, M A H B R IC I I, A .M V s ICA. D OS .MISS T I. A M 0 H T \' O I, 1 N T À li I A . I·l I. M A li IÎ li \. I I. A M l' S I C A . DOS MISS A T C K S A C E S 6.'5 xEl turment i la desespe¬ t ^ ole ma i OS A, O ració provenen precisa¬ N î. Ab ment del fet cpie no es r A fi p Â,  pot morir» A A K 11: i{ K i: (; A A h D 4 Am La malaltia mortal 0 m <2>- Ar I An ,5». il. U W, V, F Aw, au 1 B, V Aq A (laiD era un fervent seguidor de les doctrines estoi(|ues i, concretanient, de) P (larlutx reial en (lue S ¡(leulifica i i î-i"^ , , ,j , Ur ei nom de rlolemeu. sen oncle,' ei hlosoi beneca. Les cròni(|ues també expii(|uen que la generositat de Cèsar no va l'àgina scgücnl: M Taules d ('(juivaièncie.s poder doblegar la detenninació de Cató el Jove, un altre opositor des¬ . de signes jeroglífics, ami) lasi-va fl Ua jj^gat a les idretensions moiuuxiuicjues de Cèsar, de posar fi a la seva eorresponeni loiitMlca. aaaaaa ,v: N vida. Des|)rés de sofrir una derrota a la batalla de Tapse, al nord d'Àfrica, el -+() a. de C., es va treure la vida en lloc d'acceptar la clemèn¬ R, L Uab cia de Cèsar, fil seu ascens imparable a costa del |)oder i la influència del senat van m.. H augmentar la nòmina d'enemics, defensors de les lli- Ba Ifertats políti(|ues de la rejjública. La seva negativa a deixar-se pi-ote- gir per guardaespatlles va facilitar el seu assassinat el -t4 a. de C. Entre J, H (asp.) n . Fa els cjue van clavar el punval lii havia dos homes que es van creure sal¬ vadors d'aquestes llibertats: Brutus i Cassi. Dos anys més tard, la seva S J". Ma sort es va acabar i es van suïcidar després que Marc Antoni els derro¬ S', Sh A/VWNA tés a les batalles de Tràcia. Dos casos il·lustres més per als historia¬ d /S/VW\A Mu dors que, davant l'onada de suïcidis que es va registrar entre l'elit de s G, K finals de rè])oca republicana (especialment durant el període de gue¬ K Sa rra coni])rès entre el 48 i 42 a. de C.) van veure un símbol de la mort T de la repiiblica. Entre aquesta elit sobresortien tres motius per posar fi de pro|)ia mà i amb honor a l'existència. D, T 1. Su El pudor -Cornèiia amenaçada per Achilla- és el sentiment que la dona romana experimenta com a impuls fatal quan sofreix o està a b T, Ts, Y Du punt de sofrií- la pèrdua de l'honor, normalment relacionat amb la I' I. A M O li r V o I, I \ r À li I A . E I, M A li li li E I E A M É S I C A . DOS MISS A T O E S luimiliació sexual. A(|ues1a sensació violenta de [)ndor també aclapara els nobiles romans (|uan es troben davant la pèrdua immiíieut del seu prestigi personal. Una sitnació (jue es podia présentai' iiuan un exèr¬ cit havia perdut totes les esperances d'escaiAada o supervivència. Ales¬ hores, ])er salvar l'honor, homes com Crassus, Cató i molts altres van creure ijue el més adecfuat era treure's la vida o douar l'ordi'i; que els matessin. Sembla que fins i tot Cèsar mateix senqire va considerar aquesta sortida, ja (pie ell constituïa la màxima personificació de la (/ígnitas. Respecte del |jersonatge de Sext a l'òpera de llàudel, el seu conflicte es |)odria entendre com un intent fallit de resoldre aquest sentiment de pudor, sense aconseguir -per ara-, com a lili de Pom- peu -Magne, associar el pobre i tràgic desenllaç de la carrera jAolítica i militar del pare amb nn acte heroic i memorable del fill, digne de l'altura moral de Pompen. Dius el mateix àmbit militar i estretament relacionat amb el inotin del pudor, el motiu de la desperata saliu va tenir nn jies important. Era habitual ipie els soldats d'nu exèrcit vençut o assetjat i sense pers|)ectives de sortir ami) vida utilitzessin les seves armes contra ells mateixos, seguint el seu líder eu la mort voluntària. No obstant això, el motiu C{ne més notorietat va ad(|uirir en la història de Roma era la nécessitas., la sentència de mort pei' ordre imperial, amb la «llibertat» |)er al condemnat de suïcidar-se de la manera que més li convingués. Era el mètode |)cr excel·lència dels emperadors romans |)er desfer-se d'adversaris |)ohtics perillosos sense embrutar-se les maiis, tot i que ral)ús d'acpiesta mesura va acabar desprestigiant la nécessitas i els em|)eradors que se'n servien, marcats definitivament com a mals governadors. «La mort ens dels altres complementària i, a més, reveladora respecte del suïcidi eu altres «Val més la mort que Un exemple d'això, el tenim en Eucà, (|ui va arribar a pertànyer al cercle íntim de Neró i del períodes de la Ihstòria de Roma. Una de les obres d'art més famoses una vida ijual es va anar distanciant progressivament ajuda a viure» desgraciada; de la col·lecció Eudovisi, al Palazzo a causa dels usos tirànics de .ILI.KS R I: n A R I) .Altemps de Roma, és el griq) l l'emperador. Uany Ó5 va |)articipar amb repòs etern és preferi¬ Diari escultòric del Sèneca en la cons|)iració de Gai Caljiuriii Pisó contra .Neró, però va cap gal suïcida amb la seva esposa. Es uua còpia ble a una mcdcdtia romana en marbre d'nn ser descoberta com era original eu Inouze encarregat pel rei de i, d'esperar, Nei'ó va ordenar la mort de Eucà Adnh: incnrable» I per commemorar seu triomf sobre les trilms i Sèneca. Ambdós es van venre obligats a obrir-se les venes. Un cas l'ragiiH'iil (leí Gran l'riíjà. Pèrgam Àtal el gal·les reulilitzat (tii l'Ant de Conslaiilí (Rnintí). el 240 i 230 a. de C. 1, ■ i; c I. li s I À s Ti c ([lerdut) era santuari d'Atbeiia clàssic de suïcidi j)er nécessitas. L'original al Dohie pàgina següent: Nikephoros, a Pèrgam, i segurameut monumeut representava només Amb la mort |)rematura de l'antor de La Farsàlia no van desaparèixer el Diferents bustos de JnÜ (ièsar. guerrers gals, ami) la qual cosa el |)rotagonista iio era uu vencedor, Ics possibilitats de conèixer niés coses solire el suïcidi durant els anys niés una il·lustració (ri'derzo iV.'UterLr i Cleopatra. sinó un vençut. Ees dimensions sobrebumanes del de l'ocàs de la re|)óblica. També l'art |)làstic és nna font d'informació grn[) accentuàveu 68 ! i. a m o ii r \' 0 1.1" n r À « i a e I. m a Ii Ii Ii I-: I I, a m 0 sica. dos miss a I' c ic s la l udesa i la força bruta del gals, mani|)ulació artística per justificar i itiagiiificar el trioiiif d'Àtal I. A(|uest aspecte devia tenir una rellevàn¬ cia especial |)er a Cesar, ja que el 52 a. de C. va forçar Vergincetòrix, líder de rfdtiina gran revolta dels gals, a rendir-se definitivament davant el j)oder romà. El grup escultòric es va trobai- a l'àrea dels antics jardins de Sal·lusti a Roma. originalment una propietat de Cèsar í batejats amb el nom de l'historiador, el (|ual va adquÍT"ir la pro|)ietat després de l'assassi¬ nat del dictador. És |)lausible (|ue la rèplica formés part de la decora¬ ció del recinte original, encarregada per Cèsar per commemorar les seves victòries sobre els gals i on es feia servir el llenguatge formal de l'art hel·lenistic per enlluentir els seus pro])is triomfs. .\o seria la primera vegada -ni l'éxltima- (jue un governador romà se servis de la imatge del suïcidi en l'art |)er a finalitats propagandis- ti([ues o |ter mostrar una imatge de la civilització en contrast amb la barbàrie. Im columna de Trajà, erigida el 113 per commemorar les victòries de I rajà en les guerres de 101-102 i 105-106 contra els dacis, |)resenta dos exemples de suïcidi al fris esculpit. Un Iragment el mos¬ tra en |)le caos i violència entre els dacis mateixos que es retiren, i un altre en el moment en (juè el rei Decèbal es talla el coll just abans (|ue els soldats romans l'atrajxin. També la mitologia era un camp pro])ici ¡xei' llançar missatges amb nn clar caràcter ideològic. Així, la majoria dels suïcidis de figures niitològi(|ues en l'art romà estaven al servei de l'exaltació de la re|)óblica, l'emfasització de la posició dominant de Roma, la justificació de les seves institucions i l'elogi dels valors romans. Des de la gènesi de l'òpera, la història i els mites del món clàssic van atreure els llibretistes, on van trobar possibilitats (juasi infinites per A (lah: diferent. construií' les seves intrigues. El text de llaym per a Giulio Cesare de Quan Dido es prepara per suïcidar-se, arrilxa un vell amant l'raginont de la ninraüa romana de 1 làndel és un més de la llarga llista de llilxrets Ixasats en la sort de figu¬ i època de l'ctiiperador .Aiircli (270-275) jnst a teni|)s |)er impedir la tragèdia. ami) la piràmide de Cesli, moiiiiinent Un canvi res destacades de justificat. Tol i que Venècia era utia repiïblica ([ue pratenia l'aritiguitat. Una de les [xtimeres ò[)eres el drama de fiinehre de l'època d'August. ser el model clàssic i l'estrena de La Didone exi un dels seus teat res era les quals beu en aipiesta font inesgotable és La Didorie de Erancesco Pàgina anterior: un un Cavalli, nn argument Ixasat en IJEneida de Virgili i tamlxé tocat per la Estàliui de basalt d ini sacerdot. gest de vincle amb la Roma republicana, calia camuflar amb British Museum. Londres. tragèdia personal del suïcidi. Un moment clau de l'epopeia de Virgili final feliç els trets exjxansionistes i bel·licosos de la gran Roma. Venè¬ és rencontre entre linees i Dido, entre Roma i Cartago. Desesperada Pàgines 72-73: cia ja havia entrat en el sen llarg i daurat declivi com a [xotència medi¬ Diferents bustos de (ile()[)aira. més una terrània i l'únic interès era vendre una imatge de coidïaternització jxerquè Enees l'abandona, Dido maleeix Enees i els seus descendents il·lustració d'L'derzo de ràlbum Astcríx i amb els seus rivals comercials i i es mata íinib la seva espasa. A l'òpera de Cavalli el desenllaç és Cleopatra. politics. Qualsevol connotació bèl·lica I. 0 . O 70 A M O I! T I, r N r li I A F. I. M HH I-: I I. A M SICA. DOS MISS A T C V. S O . À A li f I. A M H I' \' I, r .\ T .À R I A F F .M A II II II F I I, A .M V S I C A . DOS .MISS A 1' C F S 71 â j - - Y ^ ~ -Y j - 0 Llk! 'ilh ííVti-'i M \}J V*-* ''íf/i4;í/^T «Mira, per culpa tera ha -fíiis i tot en escena- podia posar en perill aquella estratègia d'alian¬ «Acpd la tens, naturale¬ clar (|ue no més d'nna vintena d'intents teatrals té finalmeni èxil. Ei ces. Vint-i-cinc anvs més tard es va estrenar a Venècia nna altra suïcidi consumat no era im recurs estat embrutat el meu òpera sa, recobra la meva fre(|iient en la història del di'ama de Cavalli, Pompeo Magno, al Teatre S. Salvatore, nna altra ocasió Ofierístic i els pocs personatges (|iie acahen suïcidanl-sc són ¡lerso- uom, / més cpie la mala matèria, torna a inserir¬ pi'üjíícia per fer nna nova lectura joolítica de la república veneciana. natges extrets de la història i la mitologia clàssiques, personalges (|iie olor dels cocodrils, / més la en la massa de Vésser, Aqnest cop es va optar per ometre nn suïcidi històric: el del dèspota no pertanyen a un entorn del món occidental ciistià. que un .Vlitridates fes de mi un matoll, un ima raons tot niu de VI, rei de Pontos derrotat el 63 a. de C. per Pompen en la Potser de les úllimes d'a(|uest comjiortamenl es |)odria cocodrils» seva núvol campanya d'Àsia Menor. L'ocultació del suïcidi permetia retra¬ o, fins i tot, un trobar en l'impacte causal pels escrits d'nn dels jiares de l'Església, tar D ! À !. í: <; D ¡:¡. r .í v.s i t Pompen com xni gran l)enel'actor. A La Didone, el vincle republicà home, pevò no em facis a sant Agustí (354-430). Responsable de la definició de la doctrina cr-is- I) i: i. i y ! D \ A M n L A S I: V A , Í.\ / ,I/ I s'insinna mitjançant del referent històric d'nna potència (Roma), men¬ mi una altra vegada » tiana, va incloure la condemna del suïcidi entre les normes del dret tre cpie a Pompeo Magno aquest vincle s'insinua mitjançant d'una per¬ canònic. El tabú panem'open va a G K O R <; C li R I s r 0 P il L 1 c M T E N B K R G del suïcidi arribar l'extrem d'esla- sona (Pompen). El conflicte bèl·lic entre Venècia i l'imperi otomà feia Diseurs d'un suïcida blir sancions eclesiàsticjues contra acpielles persones que havien fallat redactat abans de llevar-se la rida de la figura històrica de Pompen un personatge dramàtic molt temp¬ en el seu intent de llevar-se la vida i lanilié contra els cadàvers d'a(|ne- tador per a una fantasia històrica. lles que havien aconseguit acinest [)ropòsit. Cavalli no és l'únic que converteix el suïcidi en una temptativa eter¬ nament frustrada pel pes de la moral del segle XVIII. Si es revisen els llANNi: IÎI.ITX arguments d'nna seixantena d'òperes de l'època amb el suïcidi o suï¬ cidis com un element present en els seus llibrets, tot considerant Serse de Handel (Londres, 1738) com nn exemple d'una llarga llista, queda I 74 O e ô 1 1 i Hándel i l'òpera H K K La pèrdua de referències que porta el pas del temps fa que un telófosc caigui damunt la figw^a de Hàndel i del seu paper en el camp de Lòpera, vist amb els ulls de Vespectador actual. Encara que la popularitat í/^El l· A \ Messies ha permès que el seu nom romangui amb soli¬ desa, en Vòpera el seu prestigi no ha assolit una cele¬ britat similar, entre altres coses perquè, durant dèca¬ des, Vòpera s^ha apreciat com a un gènere de consum M M V A dalt: immediat, que només amb Wagner es fixa amb criteris Retrat dc Handel. de Pàgina següent: perdurabilitat. Durant els darrers anys, però, I'Vaffinent de Talfabel hel·lènic. sha produït un revulsiu important i sha demostrat N V cjue el compositor saxó ha estat un dels millors N creadors lírics de tots els temps. Jl. trenta-cinc títols, és fruit de l'etapa durant la qual es va ins¬ Latal·largran definitivamentcol·lecció d'òperesa Londres,del compositorsota el regnatsaxó, quedel inclourei Jordiuns1, que havia conegut quan el rei era elector de Hannover i ell el seu músic de cambra. Gràcies a la concessió d'nua pensió de quatre-centes lliu¬ res, a les quals es van afegir més endavant dues-centes més de la prin- O 0 o li À \ I) !■; I. I I. ■ () l'i'. II A 76 II  N D I-; I. I I. ■ Ò I' K II A cesa de va GRAN TEATRO DEL LICEO Gal·les, l'autor de Samson ])oder restar amb les mans lliu¬ res per Extraordinsrio aconlccbnlcnlo artiilico-muskal: formar companyies d'ò|)era, (|ue va dotar d'uiía gran part del repertori imprescindil)le. El Londres de l'èjtoca, on va arribar Handel din'ant l'any 1710, era una ciutat moll |)articnlar i en alguns aspectes bastant vital, on con¬ vivien Swift, Addison, Pope i Newton, entre d'altres. L'autor de Solo¬ mon procedia d'Itàlia, on havia desenvolupat fins a extrems inaudits nua tècnica excepcional en el terreny orquestral i canor i en el seu coneixemeut del melodrama italià. Cal no oblidar (pie havia treballat JVlJO CESAR a diverses ciutats d'avantguarda, des de Venècia a Nàpols, entre el 1706 i el 1710, traient partit de les ¡nàctiqnes vocals i instrumentals de noms qne vau de Corelli a Pas(|uiui i d'Scailatti a Bononcini. La seva entrada a la capital britànica va ser com un huracà a partir del Trc.s rclrats de CaiMell <1<' l estrciia dc (Hiilio Cesare Georg l-riedneh I liindel. 1710 i mesos a es al (iran Teatre del Liceu des|)rés d'uus Alemanya, i guanyà immediatament la leiTi))()rada 10()4-í}5. molts admiradors, |)erò tamhé una ([uantitat enorme d'enemics. Cal destacar el gran èxit que tenia al Londi'es del segle XVIII el gènere 0|)erístic italià, d'altra banda doniiuant gairebé arreu d'Lurojta, amb «El castrato 1.150 àries, 74 duets, 6 tercets i 3 quartets, la (jual c.osa s'ex[)lica per «Una curiositat a Giulio Ics excej)CÍous de la Lrança borbònica i la ciutat d'l lamburg, que Senesiuo, el l'alt havien desenvolupat uns esquemes |)ropis. Hi ha uu text inte¬ grau de virtuosisme assolit j)els cantants, (|ue condicionava le.s Cesare és que molt piimer Giulio Cescme, els duc rols eleccions tant del llibnaista com del músic. Ln ressant tie John Cav (jualsíwol cas, malgrat que mereix ser transcrit, per(|uè es inspirat pre¬ posseïa una presència p 1 o tagou istes fortneu les limitacions del gènere, Hàiidel va intentar immediatament seguir cisament pei' la re|)ngnància (|ue li generava a(|uell repertori. Cay, (|ue escènica noble i alhora tres impo¬ el camí de la parelles: la alguns anys més tard esdevindria un autor nmlt |)opular després de superació, tal com ho ha destacat encertadament Allierto nent i una veu btillant i clàssica Basso. parella (Cetianio- l'estrena de la seva The I3eggar's Opera, assenyalava tjue «els únics sensible va ser constant durant rats [...], en pri¬ L'èxit de Hàndel acpjests anvs. Produïa música (Ciulio Cesare i (jue |toden afirmar tjue canten sou els eunucs [castrati] o les italia¬ però vat era amb una facilitat extrema, sense oblidar la seva nes, com uu cobdiciós, impa¬ capacitat extraor¬ Cleopatra), nua parella j)uix ([ue avui dia tothom es considera grau jutge del cant. La dinària per recom|)ondre |)revi o, i lot, jier altres gent (|ue no era capaç de distingir un to d'nn altre discuteix diଠcient, vardtós, peid material fins [ilagiar foruiada per mare ifill riament sobre els diferents estils de I compositors. Aquest és uu dels temes més delicats de la seva (dtra i, làndel, Bononcini i Attilio». sobretot un units gran intri¬ pel dol (Cornelia i en Durant algun temps el públic es va consagrar a aquesta manifesta¬ general, ha fet ([ue una certa crítica i alguns iutèr[)rets actuals hagin gant. Gtúcies a les seves nua un Sesto) i parella de ció amb gran entusiasme, ([ne permeté a Handel guanyar molts carregat contra ell, sense tenir en com|)te que només seguia els cos¬ Han¬ desavinences amb tums habituals del seu moment. La decadència de a germans marcats per diners i desenvolujjar la seva habilitat com a empresari operístic, ala- ròjtera italiana del va Londres començaria amb l'estreua de l'abans esmentada The iieg- rautipatia mútua vorit, a més, pels seus lligams personals amb la noblesa britànica amb fracassar final¬ ment [tersonatges com ara el duc de Chaiidos o Lord Burlington. N'hi ha dany í 728 la Royal gaFs Opera de John Cay, que a partir del 1728 va obrir noves tendèn¬ (Cleopatra i Tolomeo)» cies marcades j)rou de repassar el temps t ranscorregut des d'// tgislor Fido, obra del |)er l'ús de l'anglès i d'nua música menys refinada, i S ^ I. \ I ,\ B 01) i; N u i: i M I: H - K i c ii t: N W A I. D Academy of Music» l a arribar, ra veure i va vèncer: (jue va donar lloc a l'abandó d'a([uest gènere per I làndel, i a a abor¬ a ^ 1. 1712, Serse, del 1738, per constatar l'existència de títols tan impor¬ S V 1 A B o I) !• N II i: I SI i; |{ - [\ I c il IC N w A 1.1) el (iiulio Cesare in Ljritlo de I¡andel dar tants com Kadamisto, Ottone, Giutio Cesare o Tamerlano, entre mol¬ la arribar, va veure i va vèncer: l'oratori, (jue tants èxits li va produir. el Ciulio Cesare in Egitto de Handel A l'oient actual, (jue (jue tes altres obres (jue parlen d'un autor molt dotat per al drama musi¬ desconeix aíjuestes obres, cal recordar-li els seus autors les concebien sobre escjuemes moll rígids. Ln primer cal. Chrysander va calcular (jue la producció de Handel va assolir «La música dramática de Handel es principalmente una La música dramàtica de Handel és principalment una ' secundaris. La lluita de les emocions in abstracto, més que struggle in abstracto, more than the performing characters, personajes actuantes, es el punto central de interés; aquí no pas els personatges que actuen, és el punt central is the central paint of interest, here the states of mind are los estados anímicos son hechos visibles por quienes los d'interès; aquí els estats anímics són fets visibles pels visiblefacts which the dramatis personae move through and experimentan, los dramati personae» qui els experimenten, els dramati personae» experience» H UC 0_L K 1 C H KíNARtIéTJ' Música, historia e ideas I lî I C II lí N I' l{ I T r Musica, història i idees H t: G O L IC ! C H E N T II l T T Music, histoiy and ideas 80 HAN I) I. I. I I, ■ ò i> i; I! A «El maierial temalic cíe Hoc. l'elecció dels temes venia donada peí" una i'ascinació estranya sobre nna la pihuera ària de antiguitat clàssica idealitzada, d'on prové l'elecció de l'ai-gn- ment de les relacions entre Jnli (icsar i Cleò|)atra, (pie va donar |)en a Cesare («Presti o tuai moltes obres d'antors, (jue van des de .Vlattheson a (naim. A rè|)oca PEgizia terra») s'asseiti- de 1 làndel també es van veure molt alavoiits els temes exòtics, dels bla al (E«Ev^iy ralley (|nals trobem exemples com ara Vatuerlario o Serse. shall be exalted», ària Els grans protagonistes eren les sopranos i, sobretot, els casirati, que ocupa eu El Messies |)osseïdors de tècni(|nes excepcionals que, malgrat el (|ne pugnin sem¬ blar a l'aficionat mitjà, avalaven el seu èxit més per la seva ca])acitat uua posició equiparable: de dotar el text d'nna clara expressivitat (pie pel virtuosisme de les a Eàpera Cesare auuucia seves vens, la qual cosa no deixa de ser nna |)rolongació musical de la sera arribada a Egip¬ l'emoció del moment. E'element base de ró])ei-a bairoca és Varia (ta te; a Poratori s'attuucia capo, nna forma nmsical en tres parts, contrastades entre elles en el Parribada del Messies» (|ne la tercera és nna re])etició de la primera, encara (jiie embellida, és a I) 0 N A I, 1> B l H n 0 w s dir, desenvoln])ada amb nna ornamentació abundant de fioritu¬ llaudel res i agilitats, la ntilització de la (pial ve determinada |)er la teoria dels afectes ipie guiava cap a les conclusions expressives, cenyint-se al text i a la paraula d'nna manera iiuainceltible per a Fojiera del segle XIX, en la (pial serà la situació dramàtica i no la paraula la (pie suggerirà el |)lantejanient del discurs. Cialio Pesare va ser la cimpiena (òpera destinada a la Royal Aca- demv of .Vliisic de Londres, terme ami) el (pial s'anomenava la seva teni|)ora(la, (jiie marca nn piiiit de jiartida destacat en la seva evolu¬ ció creativa. El rejiartiment rennit |)er 1 landel per a l'estrena, el 20 de febrer de 172-4- al King's Tlieatre de 1 laymarket, de Giiilio Cesare in Egitlo, títol com|)let de l'òiiera, al sen moment va ser magnílic, demostrant amb això, a més, els seus dots hàbils com a empresari. 1 li trobem les sopranos Erancesca (¡iizzoni i Marglierita Diirastanti, que assumien els jiapers de Cleojiatra i Sesto; els casirati Senesino i (iae- tano Berenstadt en els de Cesare i Tolomeo, mentre (|ne la contralt anglesa Anastasia Robinson s'encarregava de Cornelia, i Giuseppe Rosclii d'Achilla. En realitat, tal com (u-a habitual a l'època, el lliliret, original de Nicola 1 layni, estava insjiirat en una obra dramàtica prèvia, a la qual ja havia Eà^ina anterior i sejíüent: |)()sat música Antonio Sartorio ciiupianta anvs abans. És una consta¬ Dues imatges de la pel·lícula tació clara de com trobem en els estpiemes creatius del cinema de Caesar and Cleopatra (EH5) ami) \ ivien Leigh i (Maude Bains. Hollywood models molt clars en el terrenv operístic fins al |)nnt de 82 H A ND K I. I I. ■ Ò I» K R A II.ANDKI. I I. ■ Ò :• i; IÎ A 8;Í D D esquerrá a esquerra a dreta: dos dreta: comprovar qiie el remake realitzat per Cus van Sant de la Psicosis de centrals, Cleopatra i Ciulio Cesare. Aquestes dues grans i ambi¬ (daudeiie (-ollxTl (1934). \ ivien Rhontla Fleming (1953). Paséalo Petit 1 litclicock té en Leijïli (1*145) i Klizal)('tli Taylor l'òpera handeliana es(juemes pràcticament idèntics. (1962)iTheda líara (1917). gües referències de l'antiguitat, favorits del [)úblic refinat del segle (19()3) caracteritzades com a En realitat no va ser un caracteritzades com la reina (deoftatra. part fàcil, percpiè I làndel portava alguns XVIll, es veuen ubicats al món estrany que representava per a un ia reina (]leò|)atra. ells anys afrontant una obra d'aqnestes magnituds sense arribar a plas- Egipte del qual amb prou feines eren capaços de valorar el nom, i del niar-la del tot, la qual cosa reflecteix l'interès [)el tema, si hom té en qual se sentien incompetents per configurar una imatge real si es té compte la facilitat increïble del compositor saxó per gargotejar parti¬ en compte com era d'allunyat per a l'espectador anglès de mitjans del tures. De fet, hi ha molts fragments manuscrits, d'una qualitat musi¬ XVIll, per al qual Àfrica era territori salvatge. cal l^a crítica i excepcional, qne s'han anat publicant com a afegitons a les dife¬ la musicologia han assenyalat que, precisament, el per¬ rents edicions crítiques. L'obra va tenir un gran èxit, fins al punt que sonatge de Cleopatra que domina l'òpera i sobre el qual es construeix gairebé van arribar a quaranta les representacions dirigides pel mateix una gran part d'aquesta música excepcional, no val menys que el de autor. Fins i tot va ser portada a Hamburg, París i Brunswick. Mort Shakespeare, tant pel que fa al seu poder de fascinació com peu- l'evo- aquest, l'òpera va desaparèixer del repertori fins al segle XX en què, Inció psicològica. Les vuit àries de què disposa permeten presentar les exhumada a Gôttingen l'any 1922 per Oskar 1 lagen, ha esdevingut, diferents característiques d'un ésser humà que s'alça amb tota la seva amb el permís de l'exquisida Alcina, de la brillant Rinaldo i de l'es¬ fascinació. Però el pes del personatge principal ha d'estar compensat pectacular/Iríoc/aníe, la seva peça més popular. en una òpera llarga pel contrapès que hi estableixen els altres. El pa{)er Algunes constants que es repeteixen al llarg de la història de l'espec¬ de Ciulio Cesare va ser estrenat per Senesino, mi dels caslrati més tacle apareixen clarament en aquesta obra. El seu èxit va venir, sobre¬ importants de tots els temps i una de les veus més fascinadores de tot, per la capacitat per caracteritzar psicològicament mitjançant de l'època. Handel el dota d'un corpus canor excepcional, d'nna dificultat la música tots els personatges, en general, però dels quals ressalten els tan gran que és impossible que un contratenor l'assmneixi, la (jual iiiezzo,^ü'aiis^ un rol de «Uany 1649, Descartes ja esmenta sis formes bàsi¬ ques admira¬ cFemocions: ció i que exigeix una cantant que ció, amor, odi, desig, ale¬ domini tant el tarannà dramàtic com les grans exigències canores. gria i tristesa. D''aquestes Un altre factor que ha elevat la categoria d'aquesta òpera ve donat sis, en deriven una injird- per la importància fle l'aparell orr|uestral. Som davant la més sump¬ tat de ramificacions i tuosa de les instrumentacions que Handel va dedicar a una òpera. Comprèn flautes travesseres i dolces, dos fagots, així com solos de violí, matisos, entre els quals oboè i fins i tot de trompa, en nn exem- seran especialment atrac¬ tius per a Vòpera la ira, la gelosia i la venjança, ja que Vòpera viu de Pagitació i en aquestes ] I 1 I J. " l 1 tres pulsions de Phome hi ha més impuls dramàtic que en Palegria o la tocats [)er les muses en un moment pena» que s'Iia de combinar amb la resposta de l'orquestra, tot provocant un efecte d'nna S v I. \ 1 a B 0 I) i: n II k i .M k II - K i c II i: n w a i. d gran intensitat . Un qualsevol cas, som davant una de f à arribar, va veure i va vèncer: les més belles mostres de la història de l'òpera, que plasma com cap el Giulio Cesare, in Egitto de Hàndel altra el talent creatiu del seu autor. A (lali: Relral de F'rancesca Ciizzoiii. primera Cleopatra de Giulio Cesare. A la dreta; Retrat de Ilandel, Pàgina següent: Caricatura de 86 Un prodigi d'equilibri i unitat «Giiilio Cesare és, des de la seva pròpia concepció, un prodigi cVecpàlibri. La confrontació entre dues cirilitza- cions (Roma, la seguretat d^occiclent, i Egipte, símbol cVexotisme, misteri, perill) es personifica en ruitfigures, cpiatre romans i cjnatre egipcis, tractades deforma molt diferent al llarg del drama. L'equilibri -escriu Luis Antonio González- es manifesta també en la distribució A dalt: d'àries entre els o, Thomas Howlandson: personatges potser caldria dir, entre Les amateurs d'antiquités. els Metro[)()litaii Museum oí" Art. cantants, segons la sera posició en el drama i en la Nova York. realitat: a un protagonisme més gran, li correspon un Pàgina següent: Alfabet hel·lènic. nombre superior d'àries i tancaments d'escena o de { seqüència d'escenes» i i l I -certs oratoris, i molt particularment El Messies- participa¬ Alavendarreriaja d'unadelsòlidasegletradició:XVIIl alguness'interpretavencomposicionsamb regularitat,de Handel ! en versions massives o mastodòntiques, amb centenars de cantants i instrumentistes. La mateixa figura sacralitzada del difunt Handel for- ; niava part, en paraules de Paul 1 lenrv Lang, de les institucions britଠniques i era, per tant, venerada com a tal. Això no obstant, les seves òperes, que tants èxits i amargors van proporcionar-li, havien caigut | Kî! 1 N i> li 0 I) I (; I n • k y i i i, i li r i i r n i r a 'i I N !• R 0 D I r. I D ■ K y r M. I RR 1 I U N 1 T A T 89 en ol)]il i, encara niés, es consi¬ «Vària «Se «Qidna elecció més desas¬ pietà» de Cleo¬ practice) són els més adequats per derava trosa que el públic no servir la seva obra de manera elo- per a Anglaterra! No podria patra és una gran peça gandir-ne sense sot niel re-les no em rail estendre sobre els dramàtica per a Vheroïna C|üent al [uïblic actual, és a dir, tant a unes sinqiles sessions de ])er aconseguir una interpretació sens merits com a cantant, i assenyala la primera niaqnillatge coin a una profunda veritablement moderna. És el però la Darasta/iti (la pri¬ actualització. El en [lúblic havia/9/o- vegada què la relació públic qui s'adaptarà, in¬ mera Sesto de Giiilio entre gressat, mentre (|iie ròfiera (lli- Cleopatra i Cesare conscientment i de l)on grat si no liret i i tot el mostra Cesarej és nn elefanty> música, concepte de que s'ha convertit té prejudicis, a l'obra, (jue és atrac¬ P A O I. O H o I. L I l'espectacle) s'liavia qnedat vella, en una cosa més tiva profun ¬ per se. ((lrainaiur«; i secretari ele la rancia, tosca i incapaç de desper¬ Això 110 implica, d'altra banda, ííoviil Acadeinv oí Music) da, en una cosa més que tar interès. Així doncs, (jiian l'any 1111 excés fle rigidesa a l'hora de un simple flirteig» 1787, després de cin(|nanta-ciuc subjectar-se a les fonts escrites de I) 0 N A L I) B U HH O W S anys sense veure's a Londres, es l'obra: sabem Hiindel c[ue l'òpera sempre va |)retendi'e reposai' Giulio Cesare va tenir molt de creació col·lec¬ in Egilío, va ser necessari intro- tiva, sotmesa a la tensió entre lli- (liiii'-hi nombrosos canvis, que el bretista, com|)ositor-o coinfiosi- lliliret raonava d'a(|uesta manera: tors-, empresari i cantants. Els «atès (|ue l'original ofereix grau canvis, s'hi introduïen segons les nombre d'incongruències, tant en el llenguatge com en el desenvolii- necessitats i les condicions de t reball de cada posada en escena. Exis¬ pament, ha estat absolutamenl necessari introduir-bi diverses altera¬ tia fins i tot un gènere d'òperes pasticcio compostes amb fragments cions materials de [ler donar a la peça consistència dramàtica i satisfer procedència diversa (a(|uest gènere tenia el seu |)aral·lel en l'escena el refinament d'un públic modern». espanyola, tot i que en aquest cas sempre amb caràcter embogit i A(|uesta opinió -«l'adaptació és inexcusable»- segueix viva: ho ha jocund, en les famoses follas). estat durant els dos darrers segles sota la idea-falsa- del progrés i ho Naturalment calia satisfer la vanitat dels reis de l'eiitarimat, cas- és avui, trati i malgrat (|iie amb una orientació diferent, com a resultat de prime donne, qui podien arribar a transformar l'espectacle no la combinació de coneixement històric o •A dalt; nmsicològic i sentit comú. solament amb la màgia de les seves interpretacions sinó, Hubert Robert: prèviament, Avui no (|ue ja creiem la música de 1 làndel hagi d'acomodar-se necessଠRotllana dejoves mitjançant imposicions de tota categoria. Actualment hi ha nn cert riament a en torn d'un obelise (1798). alguns dels mitjans actuals [ler tal d'aconseguir el vistiplau debat, que aflora de en sonats solire les Museu (le Belle.s Arts, iMonireal. vegades escàndols, competències del del director musical i mettenren púhlic; hi ha nna convicció molt generalitzada cjne els mitjans dels el scène, i sobre el tracte que de vega¬ A (lalt: Pàgines 90-91: des es dóna Portada de ([nais va disposar I làndel i que coneixem o intuïm ((¡nant a als llibrets històrics la partitura de instrii- Caràcters jeroglífics de la tipografia -qui és més autor de l'òpera, el com¬ Oiiilio Cesare de 1724. nients, tessitures vocals, etc., i sobretot ([iiaiit a criteris depeifonnance poliglota vaticana. positor o el lliliretista?, o millor, què ens interessa més avui, la música ( : La gente ha olvidado a Homero, Virgilio o César o, como ^ «People haveforgotten Homer, Virgil and Caesar or, at least, & ^ . If 'y( , mimo, han perdido su importancia. Ahora es Senesino .el rra toTtKl^la iiaJ ÍTnm ^hey have lost their importance. Now it is Sèrmmmy^o is p'que en las tertulias elegantes de Londres y Westmfinjter es tertulies elegants de Londres i Westminster, és.elevat cada spoken of irhfhe elegant drawing-rooms of London and elevado cada día al podio reservado al^mayor hombre que, dia al pòdium reservat per a l'home més gran que mai Westminster, who is raised''èmry day onto the podium as the jamás há^existido>>^^|||||^ ^ greatest rh^ who ever lived» C A R T A 5 D E John ^ G a J o n a t h a n Swift C A 11 T A I) L J 0 II N (Í A V A J O N A I II AN S \> I L I y» ■><> Letteh ehom John Gay to Jonathan Soviet "L^., -i .Váí .-J -J -S^ „/j .¿IT! .. S3i ^ \ 'M, V ÏV>. ■■ , iï S'fV- t .¿íïV •sííjj: ■^•i··'·· 92 I N I' w 0 I) I (; I I) • K y r 1 L I B R I i i* N i r A T r N I' li o D I C I D ■ E Q l M, M! li I I INI T A T 'fi B o el tirania? Si execnteni la música amb B clave, cantava a més nu |)aper i sortia criteris històricament informats., la esporàdicament a escena, per la qnal |)osa(la en escena no ha de seguir el cosa va deixar el lloc del director en mateix camí? Poden conviure en el fos- mans de Handel qui, en tornar .Mat¬ sal i l'escena un oboè liarroc i un moto¬ O theson al fossat, no va permetre ([iie el rista? En at juest cas, què aporta aquesta compositor tornés a assexire's al clave; convivència? El més plausUile no és bus¬ l'assumpte va continuar amb estocafles, car un compromís i crear un espectacle una de les quals va estar a |)nnt de tra¬ nnitari i integrat? etc., etc.-. Convé no vessar la panxa del jovenet 1 làndel, i va oblidar tpie en el segle XVIll existien acabar amb una alegre reconciliació. igualment les discussions entre els impli¬ Y ¥ Sembla que l'arnliiciosa Cleó])atT"a con¬ cats en nna |)i'oducció operística; tampoc no hem d'oblidar que t[ui tagiava els seus afanys als músics i, en tot cas, la competència entre disposava en atjuell context d'nna parcel·la de poder més gran la uti¬ artistes no és res de non. litzava per imposai' el seu criteri en la planificació i el desenvolupa¬ Com en ocasions anteriors, I làndel recorre per a la seva nova òpera ment de l'espectacle. Curiosament, atjuesla constatació històrica és la a un llibret preexistent, reelaborat pel seu col·laborador habitual Nicola (jiie jiermet avui justificar un treball en llibertat. Tot i que, com tot¬ Erancesco I laym. Acjuest redacta el nou llibret a partir d'nn de Gia- hom sa|), no hi ha llibertat sense límits. como Erancesco Bussani, musicat per primera vegada a Venècia l'any 1677 Precisament del poder, de la lluita per aconseguir-lo i els seus camins per Antonio Sartorio i reutilitzat en diverses ocasions (Nà[)ols, tort uosos, de l'ambició i de les victòries casuals tracta, substancial¬ Venècia, Brunswick). La revisió de Haym i la com|)osició successiva ment, Ginlio Cesare in Egitto, una ò|)era en la gestació i producció de de Handel van deixar intacte el text de només quatre àries (« V'adoro, la (jual tampoc no van mancar algunes de les claus argumentais del pupille» de Cleopatra, «Belle dee di questo core» de Tolomeo, més sen lliliret. Va ser la sisena òjiera que 1 landel va escriure per encàrrec «Speranza nudrice» i «Questo core incatenato», ambdues sn|)riundes de la Royal Academy of Music de Eondres (si com|)tem Muzio Sce- a [aprima de 1724), nn arioso («Nel tuo seno, aniico sasso», de Cor¬ vola, a la qnal va contribuir amb un acte, juntament amb Eilippo nelia) i un recitatiu accompagnalo («Alma del gran R()m|)eo», tie Amadei i el sen rival Giovanni Bononcini) i es va estrenar el 20 de Cesare). febrer de 1724 al King's Theatre, l laymarket. Ea producció de Giu- En el procés de composició, tpie es va iniciar dtirant l'est iu de 1723, lio Cesare va tenir lloc en plena guerra empresarial i política entre els la peça va patir nombroses alteracions, inclosa la supressió tl'un pa[)er patrons de la Royal Academy of Music, dividits en partidaris de Han¬ (Berenice) per problemes de repartiment. Einahnent I làndel va acon¬ del i de Bononcini, i va significar, atès que es tractava d'una obra mes¬ seguir estrenar l'obra el 1724 amb el millor cast [tossible en atjuell Of:) tra portada a l'escena amb un repartiment impactant. la recuperació moment: els [tapers [trotagonistes van recaure en Senesino (Ciulio del saxó, el prestigi del qual havia sofert minves considerables en les Cesare, castrato contralt), Erancesca Cuzzoni (Cleojtatra, soprano), temporades immediatament anteriors enfront de Bononcini i Ariosti. Anastasia Robinson (Cornelia, contralt), Margherita Durastanti (Sesto, No resnltava aliena a Handel la història de Cleòpatra. Anys abans, soprano), Caetano Berenstadt (Tolomeo, castrato contralt ), Giuseppe Maria Boschi el 1704, havia participat com a segon clavecinista en les representa¬ (Achilla, baix), John Laguerre (o Ea Care, La Guare, cions hamburgueses de la Cleopatra de Mattheson, i havia protago¬ Lagarde, en el paper de Curio, baix) i Giuseppe Bigonzi (Nireno, cas¬ Michehiiigelo I^uoiiarroti: ('iüvaniü Francesco Barbieri: nitzat la fiunosa anècdota que trato contralt). E'èxit va ser immediat i les es van succeir: Cap de Cleopatra. recullen, amb lleugeres variacions, Main- Cleòpatra. reposicions British British Museum. I^oudres. waring i el mateix Mattheson: aquest, director de l'orcjuestra des del Museum, Londres. Lontlres, 1725 (amb 10 representacions des del 2 de gener), 1730 (11 94 I i: .N l> II 0 I) I G I I) ■ K y G II. IB I! I I I' .\ I T A T V N P R O D I G I D ■ K Q C I I. I IÎ H I I INI I' A T 9.5 «Uèpoca de Bach, Han¬ funcions des del 17 de gener) i 1732 (4 funcions des de l'I de febrer). del, Scarlatti, Coupcrin, L'òpera va ser representada també a Alemanya (almenys a Brunswick i I lamburg) entre i o nova Ratneau, mai no es va diverses vegades 1725 1737. Cada reposició producció de l'espectacle suposava revisions, segons les necessitats i proposar enderrocar les els mitjans dels (juals es disposava. Ja per a les funcions londinenques bases universalment de 1725 Ilàndel va introduir-hi modificacions importants, hi va afe¬ acceptades de la música. gir quatre àries noves (i dues més en el curs de les representacions) i La ambició no era crear va propiciar un [)arell de canvis de sexe: el personatge de Nireno, que en un nou estil, sinó perfec¬ principi s'havia de suf)rimir, es va transformar eu Nerina; l'altre canvi de gènere no va afectar el personatge sinó l'intèrpret, atès que cionar el cpie ja existia, el paper de Sesto, escrit de nou, va ser encomanat a un tenor. superar els rivals en el La versió de 1724 de Giiilio Cesare és, des de la seva pròpia concep¬ seu propi terreny» ció, nn prodigi d'eqnilihri. La confrontació entre dues civilitzacions 11 L' V, O L K I C li K N T l{ 1 T T (Roma, és a dir la seguretat d'occident, i Egipte, símbol d'exotisme, .Música, hislòria i idees misten, [lerill, etc. j es personitica en vuit tigures, quatre romans i qua¬ tre egipcis, traclailes de Corma molt diferent al llarg del drama. L'equi¬ libri es mauiíesta també en la distribució d'àries entre els personat¬ ges o, potser caldria dir, entre els cantants, segons la seva posició en el drama i en la realitat: a un protagonisme més gran, li correspon iiii nombre superior d'àries i tancainents d'escena o de seqüència d'esce¬ nes. Cesare i Cleofiatra canten el mateix nombre d'àries (vuit, més dues accompagnaii cadascun) i comparteixen un parell de duos, com era freipient (piaii Senesino i la Cuzzoni, dos divos del més alt nivell, coincidien en la mateixa producció. Segueixen en importància el Sesto de Marglierita Diirastanti (cinc àries més un duo amb Cornelia), la Cornelia d'Aiiastasia Robinson (tres àries, dos ario.si i el duo amb Sesto), el Tolomeo de Caetano Berenstadt (tres àries més un arioso), en tantes obres mestres (és impossible no recordar [jincoronazione cli l'Acliilla de Giuse|i[)e Maria Boschi (tres àries) i, per acabar. Curio i Poppea), ens fa venir a la ment pensaments una mica menys o{)ti- Nireno, que no tenen àries (sí que n'hi va haver una per a Nerina, mistes (jue els que el fals Helo fine sembla transmetre. En el desenvo¬ l'any 1725). lupament argumentai de Cinlio Cesare gairebé res no és el que sem¬ Cantants magnífics i famosos juntament amb una trama complexa bla o liauria de ser, segons es desprèn de les evolucions dels [personatges. però fàcil de seguir, en la qual no manquen la noblesa i la perversi¬ Tots recorren, en algun moment, a l'engany. Només n'hi ha dos -romans, tat, la fidelitat i la traïció, l'amor i les batalles, com també diverses naturalment- que mostren des del principi fins a la fi alguna noblesa A dalt: ocasions per a de caràcter, des del punt en l'espectacularitat escenogràfica, tot això adornat amb John Vaiulerbtink: de vista de la mentalitat de l'època: pri¬ algunes de les pàgines més inspirades del compositor, són els ingre¬ Caricatura d'una representació mer lloc, Cornelia, ([ue en certa manera resxdta caricaturitzada (no tl una òpera a I.,ondres el 1723. dients de l'èxit de Ciulío Cesare. Però a una deixa de xocar que matrona, primera lectura (o audi¬ Apareixen (a la dreta) Senesino i la dolençosa representant de la virlas ció i (al Cluzzoni. visió) superficial n'ha de seguir nua de més profunda que, com centre) Francesira romana, i insistint una i altra vegada en la seva condició -«pensa che I .\ I' \{ 0 I) I (; I D " [•: Q r I I. I B m i i N i r A T \ ff il If If a <Êi=, ^ ^ ^ ^ pd ^ scjiiicnt: son Cornelia e son Roniana», «pensa che Cornelia è Romana»-, des¬ (iiovaniii Hiillisiti I^irancsi: l'roiili.spici: An/ic encrouamen! perti les liassions de tots els homes que es jiosen al sen davant, llevat do hi l ia A¡)Ía i do hi de Cesare); en segon Curio, que inoportnnament a I ia Ardoaiina. lloc. s'ofereix Cor¬ nelia jiei" es|)osar-la tan lion punt ella acaba de tenir l'horrilile visió del cap tallat de Pompeo, el sen marit, i converteix immediatament desjirés el sen amor en remhicia. Tolomeo, (jiie més (jiie nn personatge és un anjuetip, esdevé el para¬ digma de la vilesa i la rohidat: és mentider, cantellut, cruel i d'una ambició sense límits, i aconsegueix enganyar i oí'endi'e tothom fins que arriba la seva hora, (jue és la de la venjança de Cornelia i Sesto. Tolo¬ meo troba en Achilla, general i conseller, saliata de son peu: el gene¬ ral, (jiie jiretén Cornelia utilitzant la violència, com el seu rei, és fidel /i» al mouai'ca fins (jue descobreix que Tolomeo l'enganya, com a tots, i a iV:»: 1 jiartir d'aleshores trama la seva venjança passant al bàndol de Cleo¬ patra. Achilla té un fugaç moment de glòria (pian, ferit mortalment, dóna a Sesto rojKirtnnitat de venjar la mort de Ponijieo. Però Sesto, un adolescent (jue ha de madurar de fornia brusca i traumàtica, no demostrarà la més petita pietat envers el general egipci: la üirhís romana exigiria a Sesto el perdó a l'ofensor i donar-li sepultura, però l'orfe, ipie mai jiodrà sei' un Cèsar, acaba amb un gest de menvspreu total envers el traïdor confés i disposa que el seu cadàver sigui llançat a l'aigua. 9» j i n l'li o i) i <; i d ■ k q r i 1.1 b li i i r n i t a t I N I' R 0 D I C I D ■ K (.) r M, Mi R I I I \ I T A I' 99 Ég)pien CréUHS PIténicien "fogliadi (linéaire^ > 1> A vite.vita,, 0 e t " padre,, V í.y j ÍJ n'h 1 ¿7 ¿1 ' /vwv% «El progrés matemàtic i Cesare resulta ser un heroi de per riure. Gestos pomposos, frases filosòfic dels primers grandiio(]üents i maneres autoritàries no són altra cosa que recursos X que utilitza per convèncer els altres personatges -sembla que amb anys del segle XVIII es èxit-, i [)otser convèncer-se ell mateix, del seu poder, valor i la seva £ manifesta de diverses 1 estatura moral. Però, en realitat. Cesare gairebé no intervé en l'acció, -una Com altra ironia- que ella li ba muntat, aflora en ell l'esperit classista Bagina següent: pot ser aquí tot sol el rei del món? En sent ir veus ({ue no reco¬ Bartoloineo Neroni: neix a ba mort (Sesto i Achilla), tem (|ue siguin enemics i s'amaga |)er no sortir («una donzella... tant aspira?»), però, una vegada assabentat de la de Cleopatra. British Londres. a escena fins conxorxa de Tolomeo per matar-lo i en conèixer ja la veritable perso- Miiseiini, c]ue no s'assegura que Achilla és mort. Després de noves CN l> li O DIC! I) ■ !•; y C I I, Mi li I 1 INI T A T 101 100 I \ I' H o D I <; I n • K y i i y i is h i i i n i i a t fanfarronades («Tale anch'io a clii oj)|)one la fronte, dal niio brando "MANO d. atterrato sarà») marxa amb Fexèreit a rescatar Cleopatra, la qual és T e BRACGO, custodiada per nus guàrdies, i deixa en mans de Sesto -sol- la lluita contra Tolorneo. Per acabar, en la celeliració del triomf promet «amor, "PIEDE, r «^Arribarà un moment en Sens dubte, el jjersonatge niés complex, i al ipial Handel presta més atenció des del què es veurà com els punt de vista de la caracterització, és el de Cleopatra, ([ue evoluciona des d'ima ¡oveneta ambiciosa, burleta i pagada d'ella egipcis han honrat en ra mateixa («Non disjierar: cbi sà?», «Tutto pnò donna vezzosa») fins a la dirinitat amb ment una heroïna enamorada, atribolada i plena de dignitat («Se pietà di pietosa i serveis assidus. me non senti», «Piangerò la sorte niia»), (pie passa per una mestra de Tota la seva sagrada la seducció en l'escena del fingit Pamàs («V'adoro pupille»). Són regis¬ veneració resultarà inú¬ tres exjiressius amplis i diferenciats que la Cuzzoni, malgrat no des¬ til. Els déus deixaran la tacar precisament jiel seu impacte visual en escena -sembla que era baixa, grassa, jioc agraciada i no gaire bàbil com a actriu, com ara terra i tornaran al cel, ens dinen que va ser Pautentica Cleòpatra- dominava amb nua veu i abandonaran Egipte; un canor talent prodigiosos, segons tots els testimonis. aquell país, antany Malgrat que qualsevol òpera del segle XVIII era -i és avui- subjecta de la a a causa de les bressol religió, nombroses variants diferents produccions, tal com va quedarà orfe i privat ser concebuda per a l'estrena de 1724 Giulio Cesare in Egítto ofereix una unitat indiscutible. Hi contribueix no solament la suma d'un bon dels seus déus» llibret i un compositor inspirat i amb gran ofici, que sap com fer que i: s r It I r s n i; it i; kri c s la música condueixi l'acció i digui el cjue els personatges callen. També hi lia ])etits elements cpie ajuden a l'efecte, com ara el fet que del con¬ junt de rò|)era es pugui extreure uua mena de suite, amb la seva Ouver¬ ture, Menuet (el primer cor, «Viva il nostro Alcide»), Siciliano (el [ire- ciós duo de Cornelia i Sesto que tanca el primer acte: «Son nata a lagrimar / Son nato a sospirar»), Oiga (el dno entre Cesare i Cleopa¬ tra «Piïi amabile beltà», de desbocat erotisme) i Bourrée (el cor final, «Ritorni omai nel nostro core»); o la circumstància que alguns perso¬ natges s'identifiquen amb certs tons (Cleopatra propendeix a les tona¬ litats ami) sostinguts, amb tres àries en Mi major, dues en La major i una en Fa sostingut menor, mentre que Sesto té tendència als bemolls, amb flues àries en Mi bemoll major i una altra en Do menor, sempre sobre el motiu de la venjança). Detalls com aquest poden semblar llimis, però contribueixen a forjar la impressió d'una veritable obra d'art, oberta quant a les jiossibilitats d'interpretació que ofereix, però tancada com a creació indestructible. Llis A n i o n i o G o n z á i. i: z INTON DkaN: ""HaiKlcl S (duliü Cesare in Egitto^. LorKNZO Bi.X.NCOM. eá.-.Jolm Mcdnwaring: .MT. 1003 'Memoiie delta vita delfu G.E. HtindeE—en P.\l i. Iíhnhv L.\.\(;: George Frideric ¡¡andel. Nova especial, l'article de Reiniiard Strohin ""I libretti "S'ork. Norloii. lOOò italiani di liiinder—. Tori. EOT. 1985 J. MlCRRII.l. Kn.\]']': "I landers Giulio Cesare in NiKOL.WS ll.ARNONCOl RT: comentaris a Egitto". Studies in .Music History. Essaysfor Oliver l eiiregistrainenl de Giulio Cesare. TELDEG Strunk. Princeton. 19()8 8.43927 ZS. 1988 104 Biografies IIAKIÍY BICKET (Direcció mu¬ ze di Figaro a la New York Gity sical) Nascut a Liverpool, estudià Opera, Giasone de Gavalli a Spo- al Roval College of Music i a la leto í Partenope de llandcl a Universitat d'Oxford. Començà la Glimmerglass. La temporada seva carrera professional com 1998-99 dirigí ilodeiinda a Glyn- a organista i arjtista. trehallant debourne, Senteie a l'Eiiglish Na¬ ami) diversos gnn)S musicals, com tional 0])era i ITOrfeo a l'Ojtera r.Academv of Aiicieiit Music, ddie Reial de Dinamarca. La darrera English Concert. l'Orcliestra Mon¬ temporada tornà a la New York teverdi, la Pliilliannonia i la City Gity 0]tera per dii igir La cienien- I larrv lîicket of Birmingham Svmphonv Or¬ za di Tito i Die Entfiihrnng ans chestra. dem Seraii. També tornà a la Flo¬ Com a director musical d'òpera ha rida Grand Opera per dirigir Gin- iio Cesare i a dirigit per a I'Eiiglish National l'Opera North per Opera, entre d'altres títols, l/Or- dirigir Radamisto. La mateixa feo de Monteverdi, II comljotli- temporada debutà a l'Staatsojjer inento di Taiicredi e Clorinda i de Ylunic amb una nova produc¬ Ariodante. També ha dirigit, a ció de Rinaido. L'estin de 2000 d'altres teatres. Le disgrazie d'a- participà en el Festival d'Edim- inore de Cesti (Batignano), Orfeo burg amb una versió de concert de de Gluck (Scottish Opera), Die La ciemenza di Tito. Darrerament Zauberfiote (Oj)era North), The ha tornat a dirigir a la New York return of Ulysses (Btixton Eestival Gitv Opera {Rinaido) i a Los .An¬ i Opera North) i Werther (English geles {Giniio Cesare). Touring Opera). Tambe dirigí Goin a director d'orcjuestra ha ofert l'estrena absoluta de No Song concerts amb diverses formacions d'Storace amb la BBC Scottish britàniques i fParren del món, Symphony Orchestra. com la Botirnemontli Sinfonietta, El 1996 debutà al Festival de Glyn- Orchestra of St .lohn's Smith debourne amb Theodora de 1 liin- Sqtiare, Gity of Lontlon Sinfonia. del, amb posada en escena de Pe¬ Ulster Orchestra i Orchestra óf the ter Sellars. La mateixa temporada Age of Enlightenment. La tempo¬ també debutà a la Florida Grand rada 1997-98 dirigí la Passió se¬ Opera [L'incoronazione di Pop- gons sant Maten de Bach amb la pea) i a l'Opera Australia [Ciidio London Sinfonia i actuà amb la Cesare). Sydney Symphony Orchestra, la La temporada 1997-98 dirigí Le noz- NAGO d'Ottawa, la Ulster Or- Paseol^OCA,..de Gracia, 18. 08007 BARCELONA Diagonal, 580. 08021 BARCELONA li I (I (; li A I- I I-: s 107 diestra {Requiem de Fauré), la ara Die Entfidirnng ans dem Se¬ Houston Synipliony {El Messies), rial, Simon Boccanegra, Alvina, la Simfònica de Bodium i FOr- Abduction (a partir de Fobra de cjuestra de Minnesota {El Messies i .Mozart) i Ginlio Cesare, més una Novena Simfonia de Beethoven). sèrie de cinc operetes. .\ Basilea Deimta al Gran Teatre del Liceu. dirigí també l'estrena d. b/.s' Dentscldand de Kagel, |)roducció que des|)rés viatjà, entre d altres Herljerl Wernu^ke IIEHHEin VVEKNICKE (Direc¬ llocs, al Festival tie Viena i al I lo- ció d'csccna, escenografia i lland Festival d'Amstertlam. Fain- vestuari) Director d'escena i es¬ bé ha dirigit El castell de Barba- cenògraf, estudià piano, flauta i blara, Der Ring des Nibelnngen direcció al Conservatori de Braun¬ (Brussel·les) \La Calisto de Gava- schweig, i escenografia a FxLcadè- lli (entre d'altres teatres, el Feat re mia de Munic. Començà com a Nacional de Catalunya). dissenyador de decorats i vestuari Al Festival de Salzburg presentà el a Landshut i \Vup])ertal, i treba¬ 1993 LX)rfeo i un any després, al llar després com a creador inde¬ mateix festival, Boris Godnnor. A pendent a diferents teatres. Salzburg també presentà el 199,3 Belsazar de Hàndel el 1078 a Darms¬ Der Rosenkarcdier, el 1996 Fide¬ tadt fou la seva primera direcció lio, el 1999 Don Cario i el 2000 d'escena; el principi d'una carrera Les troyens. La temporada 1997- que ha desenvoln|)at a FStaats- 98 presentà a Munic una nova oper de Munic, on escenificà el producció iVElektra i a FStaats- 1983 Jadas Maccabàiis i Derflie- oper de Viena / respri siciliàni de gende Hollander, Berlín {Ilip- Verdi. polyte et Aricie, Moctezuma i Debutà al Gran Teatre del Liceu la Oberon) i Hamhnrg {Der Kreide- tem|)orada 1998-99 amb/l/cú/u. kreis i Die Meistersinger von Nürnberg), on va dirigir entre 1984 i 1987 nn cicle barroc amb B .1 Ó H N .1 E N S E N (Reposició) Nas¬ quatre obres centrades en la idea cut a Basilea, estudià a la seva de «L'edat daurada». A Frankfurt ciutat natal, a Kiel i a Stuttgart, escenificà Les contes d'Hojfmann, citttat on finalitzà els estudis d'art Elektra i Moses nnd Avon. dramàtic. Continuà la seva pre])a- Des de finals dels vuitanta, Basilea es ració professional com a director converteix en el seu centre de cre¬ d'escena a Nova York amb Sarab lijorn .l(í ació i producció amb títols com Eigermann. Participà en la Bien- I! I O C li !■• IKS ! 10») nal de Venècia en la perfoniKince naire (Znric). Dirigí les re|)osi- II corso de! Coltello de Claes Ol¬ cions d'/lí/.v Deutschland i Sa- l denburg. En aqnesi terreny artís¬ tyricon a Venècia. El 1999 es va tic també creà projectes propis 1er càrrec de les direccions escèni- com Glas (Biel), Slandpunkl-- cpies de muntatges musicals com PJIanzpiinkt (Comtavon / F) i II Ylii No Mimi, una producció d'ò¬ Akt in Sosse (Basilea) ami) Sarali pera japonesa al riieater Basel i Derendinger. de l'estrena absoluta iVAda de William Spauldiiig Començà la seva carrera com a direc¬ Wolfgang l·leiniger (Zug i Basilea) tor d'escena a Basilea el 199.3 L'abril de 2001 dirigí l'estrena amb l'estrena de Die Sclióne Ca- absoluta de l'òpera Idiot de .|o- lathée. Després vingueren Die hannes Flarneit a Basilea. Leistung der Frau in der Knllni\ Debuta al Gran Teatre del Liceu. JVein + Saiz, Sclilafziininergiiste d'Ayckbonrn i J illa Diggi Liifl d'Scliwartz / Lengbach. Es traslladà a Zuric ])er iniciar-se en WILLIAM SPAULDINt; (Direc¬ la direcció d'escena de teatre mu¬ ció de! cor) Nascut a Washing¬ sical. Assistí Herbert Wernicke en ton, estudià a la seva ciutat piano les produccions (VAns Denlscli- i composició. El 1990 acabà els land de Mauricio Kagel, Salyricon estudis com a Kapellmeister a de Bruno Maderna, Ginlio Cesare Viena i ociqià innnedialamenl in Egitto, Il'ie liegt die Sladt so aipiest càrrec, juntament amb la wiiste... de Scliiitz, dc/u.v Iragicns direcció del cor, a l'Opera de de Bach i Les troyens de Bei lioz al Chemnitz. Des de 1997 e.xercí de Eestival de Salzbui'g (2000). director assistent del cor de la També treltallà com a assistenl de Volksoper de Viena, preparant direcció d'escena a rO])era de Zu¬ obres com Baris Godnnor, Der Zi- ric amb .liirgen Flinim [La Iraria- geunerbaron. Die Zanberjlóte, ta i La Férichole d'Offenbacli), Parsifal, Die Meistersinger ron Frank Castorl' [Olello), Barbara Nürnberg, Tannhduser i Norma. Beyer [Die Soldaten de Zimmer- Debutà el 1998 com a director mann) i al Theater Basel amb Ni¬ d'orquestra de la Volksoper. A la gel Lowery [Lohengrin i Idonie- Volksojier, i a d'altres teatres, di¬ neo). "Fambé lia col·laborat amb rigí Madama Butterfly, La Tra- Christoph Marthaler a 20lh Ce/i- viata, Rigoletto, Un ballo in mas- tiiiy Blues (Basilea) i Pierrot Lu¬ chera, II barbiere di Siriglia, Don ! I! I o C I! A I- I K s 111 Giovanni i nozze Le di Figaro^ a niante, Cliei·iibino, Cliarlotte, Ro¬ més (le nombroses operetes. sina, Octavian i el Comjtosilor. Es director del Cor del Gran Teatre També interpretà al Festival de del Liceu. Salzburg els rols de Cecilio, Sesto, .\ngelina, Nicklaitsse, Cberubitio, Dorabella, Donna Elvira i Octa¬ ANN M U l{ It A Y (Giulio Cesare) vian. El 1998 va ser nomenada Nascuda a Dublín, estudià amb «Kammersàngerin» de l'Staats- Frederick Co.\ al Royal .Mancbes- 0|)er de \ iena. ter College of Music. Manté una Com a solista de concerts ba actuat estreta col·laboració artística amb amb 1 Orchestre de Paris, la Pbi- FEnglisb National Oj)era (Cbar- ladeljtbia Orcbestra, la Filbarmf)- lotte, Rosina, Beatrice, Serse, jnca de Berlín, la (ibicago Svm- .\riodante i .Maria Stuarda) i amb pbony Orcbestra, l'Or(|uestra del el Royal Opera Mouse Covent Concertgel )ou\v d'Amsterdam, Garden de Londres (Cberul)ino, 1 Orcpiestra del .Mttsikverein de Dorabella, Donna Elvira, Giidio \ iena i amb la tnajoria de les Cesare, Rosina i Octavian) i ha principíils orcpiestres britànitptes. participat en noves produccions Professional met It també es dedica de IFenfan! et Ies sorlilège.s^ al recital, amb actuacions a París, Ariadne anj Naxos, Idonieneo, Brussel·les, Amsterflíun, Ginebra, Mitridate, re di Ponto, Co.si fan Dresden, Zuric, f rankfurt, .Ma¬ tntte. Masé in Egitto, Alcina i Gin- drid, Londres, Dublín, Edimburg, lio Cesare. .Munic, festit·iils de Salzburç; i al Darreramenl lia actuat a Hamburg, .Musikverein i al Konzertbaus de Dresden, Brussel·les, París, Berlín, Viena. Colonia, Zuric, Amsterdam, Cbi- Debutà al Gran d'cittre del Liceu la cago i Nova York, al Metropolitan temporatla 1997-98 amb un con¬ Opera 1 louse. Al Teatro alia Scala cert compartit iimb Luba Orgona- de .Milà ba sova. interpretat, entre d'al- A(|uesta temporada ha par¬ tres, els rols de Donna Elvira, Ses- ticipat en un recàtal de duets amb to, Dorabella i Cherubino; a Felicity Lott. rStaatsoper de Munie ba cantat els papers de Cherubino, Do- raliella, Sesto, Elvira, el Compo¬ MAKÍA .lOSK TKL I. LL (Gililio Omplir aquesta sin Mecenes de la Fundació del Gran Teatre del Liceu li I o c li K I I-; S 1115 ROSA BISBE jtrés (le llicenciar-se en viola i coronazione di Poppea a Ais de JOIERS cant. debutà proíessionaiinent Provenga. amb La diavolessa de Galnppi i Darrerament ha cíxwXaX L'it(diana in continnà els sens primers pasos Algeri a PStaatsoper de Mmiic, a com a cantant amb L \iinico Fritz rOpéra National de París i a Pa¬ de Mascagni, L'isola disahitata de lerm; Artaserse en mía nova [iro- Haydn, La moíinara de Paisiello, dncció a Lngo, L'incoronazione di Mitridate, re di Ponto de Gaspari- Poppea al Maggio Musicale Fio- ni (Torí), Ariadne in Naxns de rentino i en una gira ais Rnlir- Porpora (Festival International de festspiele. la iVlnsiqne Barotpie de Beanne). Com a solista de concert s lia especia¬ També ha cantat el rol d'Orfeo à'Or¬ litzat en el repertori sacre, com la feó ed Enridice (Gremona. Brescia Missa de Ut Coronació de Mozart, i Sassari) i interpretà Le cinesi de Petite Messe Solennelle tie Rossi¬ Glnck (Lugano) i Le astuzie fein- ni, Magnificat de Vivaldi, Oratori niinili (Ferrara). El 1996 inan- de Nadal tie Saint-Saëns i Tobia gnrà la temporada del Teatro Per- de Myslivecek. També ha cantat golesi amb el sen debat en el rol el Reqniein de Scimmann amb de Boiiieo de Roméo et Juliette de rAccademia Nazionale tli Santa Vaccai. També cantà Iliinsel nnd Cecilia de Roma, A Ceremony of Gretel al Teatro Regio de Torí, Carols de Britten al Conservatori i L'italiana in Algeri al Teatro Co- al Teatrt) alia Scala de .Milà, El mnnale de Càller, Falstaff a La amor brujo de Falla al Teatro Co- Fenice de Venècia, La brocea rol- mnnale tie Ferrara, Stabat Mater ta de Testi a Bolonya, Ariodante fie Pergolesi a Amsterdam. Passió al Festival Hàiidel de Flalle i H tie Giortlani a Macerata i Jndita Tanierlano al Teatro Regio de trinmphans de Vivaldi amb I'Or- Torí. chestra dei Solisti Wncti, rAcca¬ La temporada 1997-98 interpretà demia Montis Regalis i amb De L'italiana in Algeri a Ni mes i al Marchi a l'Accademia Nazionale Palais Gamier de París, i Oberon di Santa Cecilia. Recentenient in¬ a Anvers. La temporada 1998-99 terpretà VStabat Mater de Brti- cantà el rol tie Quickly de Falstaff netti al Festival Siglo de Oro de a Sassari, el rol d'lsabella de .Madritl i la l'assió de Caldara a L'italiana in Algeri a Billiao i els Venècia. rols de Nnirice i Fortuna de L'in- Debuta al Cran beat re del Licen. Ganduxer, 20 Rbla. de Catalunya, 86 "Galerías La Avenida" Barcelona Glòries 08021 Barcelona (Xamfrà Mallorca) Rbla. de Catalunya, 121 Avda. Diagonal, 208, C-308 Tel, (34) 93 201 65 90 08008 Barcelona 08008 Barcelona 08018 Barcelona Fax (34) 93 201 27 32 Tel. (34) 93 215 55 28 Tel. (34) 93 217 41 39 Tel. 1 Fax (34) 93 486 05 68 e-mail: [email protected] 1 14 HI o C R A F I K S KMUC HKHHA (Curio) Va néixer certs Snntorv llall de Tôtpiio. a 15arcelona, on va eslndiar anil) Konzertlians de \ iena. Salle Ple- Klsa Scanipini, Maria \ alls i Ciar¬ yel i ORTF de Paris, R.\l de Roma me Bracons de Colomer. L'anv i Royal Festival 1 lall de Londres; i 19()d guanyà el primer premi del als escenaris del .\letr()¡)olitan concurs d'inlerpretació organitzat Opera House de Nova ^ ork, de la per Radio Nacional de España, Bayeriscbe Staatso|)er de Munic, Des de l'anv 1966 ha participat, inin¬ Deutsche Staatsoper de Berlín, terrompudament, en pràcticament Staatsoper de 5 iena, San Carlo de totes les lemporatles del Cran Tea¬ Nàpols, La Fenice de Wnècia, tre del Liceu, ami) personatges Carlo Felice de Cènova, Regio de com Boisíleurv {Linda di Cha- Torí, Arena de 5 erona, San Carlos inoinii.i\ 1998-99), De Siriex {Fe- de Lisboa; i a les operes de Frank¬ dora, 1993-9-t), Fahrizio Vingra- furt, Colònia, Bonn, Ifssen, Zuric, dito {Iai gazza ¡adra, 1992-93), Niça, Madrid, València, Sevilla, A Albert {UerUier, 1991-92), Don Coruña, Oviedo, Bilbao i San¬ Bartolo (// barbiere di Siriglia, tander, entre d'altres. 1990-91), Enrico (// cainpanello, 1990-91), Lescaut {Manon Les¬ ean/. 1989-90), Comte Robinson .M K K L S E 1 C II E (Curio) Nascut a (// nia/rinionio segreto, 1988-89), St. Ceorgen (.Alemanya), es llicen¬ Silvio {Pagliacci, 1987-88), All'io cià a la Ihiiversitat de Karlsruhe {Cía'edíeria rusticana, 1987-88), en Enginyeria Electrònica. Des¬ Eni'ico {Lacia, di Laininerinoor, prés estudià música a l'Acadèmia 198()-87), .Michonet {Adriana Le- de .Música d'Stnttgart amb els |)ro- conrrenr, 1986-87), Alcandro fessors Beinhard .laeger-Bòlnn i {Saffo, 1986-87), Masseto {Don Carl Davis. Es graduà el 1998. \ a (iioranni, 1985-86), Lescaut rebre diverses becpies, el 1996 va {Manon, 1985-86), Cí an Saceidot ser guardonat al Concurs Robert {Sanison et Dcdila, 198-t-85), Avi Saar de Bad Kissingen i guanyà el Castellet {Cançó d'amor i de guer¬ 1998 el [)rimer premi del Concurs ra, 1983-84), Taddeo {L'italiana Internacional de Cant Fiancesc in Algeri. 1982-83) i d'altres, fins Viñas. a assolii' la xifra de més de trcs- Començà la seva carrera internacio¬ centes representacions. nal amb una |)roducció de Carnn- 1 la actuat, entre d'altres, als festivals na Barana per al beat re Nacional d'Scliwetzingen. Montpeller, Pera¬ d'Istanbul, a més tie participar eii Marknri ImcIic lada i Piémont; a les sales de con¬ diverses gires de concerts: He- 1 16 I! I 0 C li A |- I F, S B I O C li A F IFS I 117 quiem de Braliins a Moscou; Jf ai- EWA Ft) D I. É S (Cornelia) Nastjué nice de Venecia {Semiramide), Ha ]tarticipat en nombrosos concerts Requiem de Britten a Zuric i Basi¬ a VarsoA'ia el 1952. Amb 26 anys Teatro Real de iVIadrid {Un ballo sitnfònics, entres els quals desta- lea; Oratori de Nadal a Freiburg, guanya el segon premi del concurs in maschera), Opera de La Basti¬ queti les versions de Missa de la internacional Txaikovski de Mos¬ lle i Coronació de Mozart, ami) I OBC TübiiigenO i Stuttgart~ i la Novena Royal Opera House Covent de Beethoven a Retttiingen, entre cou. Es presentà al Teatre Wielki Garden de Londres amb tin reper¬ i els Virt uosos de Moscou, El amor d'altres obres. en de Varsòvia tres títols de Rossi¬ tori que, entre d'altres títols, acull brnjo de Falla amb l'Orfptestra Darreratnent cantà a Praga el Comte ni, abans de debutar el 1984 al tatnbe Orfeó edEuridice, L'italia¬ Santa Cecilia tie Pamplona, La d'Alniaviva en una prodticció de Metropolitan Opera House de No¬ na in Mgeri, Samson et Dalila i vida breve amb l'Orquestra de la Kwa Podies Mercè Ohiol Le nozze di Figaro^ a iiiés d'£/ va York com a protagonista de Ri- Carmen. RTVE a .VIadrid, àries d'òpera gat and) botes fie Ctti, Die weisse naldo., en substituir Ylarilvn Hor- Darrerament ba interpretat, etitre atnb l'Orqttesta del Vallès a diver¬ Rose de Ziiniiiermann, Salome i ne. Com a Rinaldo també debutà molts concerts i recitals, Giulio sos teatres de Catahtiiya, Requiem Die Zauberfiôte a i'Staatstheater al Théâtre du Châtelet. Després Cesare a Oviedo, The Rake's Pro¬ de Duruflé a Bilbao amb l'Or- d'Stuttgart. A la Bietnial de Munic interpretà Adalgisa {Norma) al gress al Teatro Bellini de Catàtiia, qitestra Simfònica d'a([uesta ciu¬ interpretà De Amore de Soteio, tí¬ Festival de Montpeller i a l'Opera Tancredi a Varsòvia, Siegfried a tat, la Novena Sinifonia de Beet¬ tol cpie tornà a cantar a Amster¬ de Vancouver; Rosina (// barbiere Dallas i Ecdstaff a la Deutsche Sta¬ hoven a Màlaga i Córdoba, El dam, Anvers, Enschede i Madrid. di Siriglia) al FestiAuI d'Ais de atsoper de Berlin. Pessebre de Pau Casals al Palau Debtttà el 1999 al Festival de Provenga i al Teatro San Cario de Es presetttà al Grati Teatre tlel I^iceti de la Mt'tsica Catalana, l'òpera Salzburg atub Doktor Faustus i Nà])ols; Angelina {La Cenerento- per participar el 1981 en el Amaya de Guridi a l'Auflitorio Don Carlo i el 2000 a La Scala de la) a l'Ojtera de Roma, Carmen a concert dels solistes pretniats al Nacional de Yladrid. Passió se¬ .Milà amb JVozzeck. Aqitest mateix Btidapest, i Leonora {La Favori¬ Conctirs Internaciotial de Caut gons sant,loan de Bach i Requiem any tornà a Salzbttrg per cantar ta) a Ptierto Rico. Eraticesc Viñas. La tenqiorada de Verdi a Tarragona; Passió se¬ Tristan nnd Isolde. També lia in¬ Amb ttiia veti d'un caràcter cada cop 1998-99 interpretà Die Kinderto- gons sant Maten de Bach a Roma¬ terpretat Der Freischntz (Ottokar) més dramàtic, comença a trans- tenlieder de Mabler i Alcina. nia i Tarragona, i Requiem de YIo- a la Komische Oper de Berlín i lormar el sett repertori i a incor¬ zart a França. L 'incoronazione di Poppea (Aler- porar rols com ara Malcolm de La Ha interpretat diversos rols en òperes cttrio) a la Nederlandse Opera donna del lago (Teatro Verdi de MIÎIICÈ OBIOL (Cornelia) Nascu¬ de Pttrcell, llàndel. Bizet, Hutn- d'Amsterdam. Es membre de la Trieste), Orlatido i Farnace de da a Tarragotia, estudià amb les perditick, Txaikovski, Pttccini, companyia estable del Natiorial- Mitridate re, di Ponto (Alte Oper mestres YI. Ptieyo, M. D. Aldea i Verdi, Ciniarosa, .Mozart i Wag¬ ner. els títols tlieater de Mannheim. de Frankl'itrt). Del sen repertori E. Tarrés. Des del 1984 és profes¬ Entre qtie ha inter¬ Debutà al Gran Teatre del Liceu la rus comença a cantar Marina {Bo¬ sora de cant del Conservatori Pro¬ pretat cal destacar Pikovaia Da¬ temporada 1999-2000 amb Le ris Godunov) i Kontxakovna {El fessional de Ylúsica de la Dipttta- ma, Lohengrin i l'oratori At- nozze làntida de Falla al Gran Teatre de Figaró. La mateixa tem¬ príncep Igor) a l'Staatsoper de ció de Tarragona, ha impartit porada cantà a Sly. La tem|torada Viena, al Théâtre des Cbamps- classes de foniatria i tècnica A'ocal del Licett; Der fliegende LIol- 2000-2001 ha actuat a la sessió Elvsées i al Teatre Wielki. a la Universitat de Barcelona i tres lander, l'estrena absolitta de Ba¬ del Foyer «En ocasió de Die Fran Ha actuat també al Teatro alla Scala cursos de tècnica vocal i interpre¬ bel 46 de .Montsalvatge i II ma- oline Schatten^. de Milà {Tancredï), Staatsoper de tació a l'Academia d'Amadores de trimoido segreto al Festival de Berlín {Tancredi), Teatre La Fe- Mtisica de Lisboa. Peralada; i Gianni Schicchi al I xv /estival H I 0 G \{ .\ I " 1 K S 119 castell dl peralada Teatro Sao Carlos de Lislroa. a Festival de IVratallada. JULIOL-AGOST 2001 més de cantar Carmen i Nahiicco Debutà al Gran TVatre del Liceu la Presentat per: a Venda d'entrades les 24 hores Portugal. temporada 1999-2000 amb Bea¬ www.servitícket.com Ha coldahorat diverses vegades ami) trice di Tenda i tornà a(|uesta ma¬ (□) ServiCaixa FOMENTO DE el Ballet Nacional de Esjiaiia en teixa tem|)orada per cantar ÍjC CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS, SA. o ai telèfon 902 33 22 n les seves .sombre¬ nozze dl Figaró. Amb et copatrocini de: produccions El LAVANGUARDIA ro (le tre.s pic.o.s (Sommersjiiele Castell CARDHu d Imishriick) i Fantasía Galaica Audi CTAVHS I VlrsJS Casip de Catalunya de HalITter (Teatro de la Zarzuela M I K E I A HI N T Ó (Sesto) Nascuda 'Iríttacw í/!fvi/iaqçtu'a/ de Madrid). a Manresa, cursà a Barcelona els Debuta al Gran Teati'e del Liceu la estudis musicals de piano i caut i temporada 1991-92 amb Piko- assolí el Premi dT loiior Fi de Ca¬ raia Dama i des d aleshores col¬ rrera en Cant i Música de Cam¬ labora liabifiialmenl en les pro¬ bra. Assisteix a cursos d'interpre¬ Montserrat Caballé, Montserrat Martí, Carlos Alvarez, duccions del T eatre. tació a càrrec de Régine Crespin, Stefano Palatchi, Nomeda Kazlaus, Oscar Marín, Lluís Sintes Il Tabarro: Joan Pons, Giorgio Merighi, Obra: La Música Cor de l'Òpera Estatal d'Hongria Religiosa de Duke Ellington Francesca Patanè i altres CbaiTes S|)encer. Paul Scbil- Orquestra Filharmònica de Budapest Cor de gospel, conjunt de jazz, quartet de corda i ballarí. Producció del Festival Castell de Peralada Miquel Ortega, director musical El compromís religiós del gran creador de jazz. Gianni Schicchi: Joan Pons, Montserrat Martí, liawskv, Regina Besiiik i Albeito OBRES DE: Verdi, Txaikovski, Sorozábal, Vangelis entre d'altres Carles Cosías, Cinzia de Mola DIJOUS, 2 D'AGOST, 22 H Producció del Festival Internadonal de Santander, PET I A PET HO VA Zedda. així com als de I Aecade- Montserrat Caballé serà present a l'escenari de Peralada, recordant (Seslo) Nascu¬ amb la col·laboració del Teatro els concerts inaugurals del Festival d'ara fa quinze anys Paco de Lucia Arríaga de Bilbao Lieder Càmera de Sabadell (Josep Vila, director) da a Sofia, estudià a I'/Vcademia niia Rossiniaiia de Pesaro. ESTRENA El gran guitarrista i el seu grup presenten temes Orquestra del Festival (Orquestra de Cadaqués) DISSABTE, 21 DE JULIOL, 22 H A ESPANYA del proper disc i èxits de sempre. Miguel Ángel Gómez Martínez, director musical de Musica de la seva ciutat. 1 la es¬ Ha estat guardonada amb diversos casa José Antonio Gutiérrez, director d'escena La de Bernarda Alba, d'Aribert Reimann DIVENDRES, 3 D'AGOST, 22 H dues cares de tat Ute Tragèdia i comèdia, les l'òpera, servides guardonada amij diversos pri¬ | >remis als concursos Tot i dal Trekel-Burkhardt, Isolde Elchlepp, Anne Pellekorne, loè Ainhoa Arteta i Dwayne Croft per Pucdni amb Joan Pons com a protagonista. I Jennifer Trost, Gun-Brit Barkmin, Claudia Barainsky, Anna Korondi ANIVERSARI mers Orquestra DIVENDRES, D'AGOST, jiremis als concursos inter¬ .Monte, Jaume Aragall. l'T'ancesc Harry Kupfer, director d'escena - Franz P. Schlòsmann, Alejandro Zabala, piano 15 22 H escenografia del Festivali OBRES DE: Schumann, Puccini, Verdi, entre d'altres. Orquestra de la Komische Oper Berlin Orquestra del Festival (Orquestra de Cadaqués) nacionals Boris Cliristoff de Sofia, Viñas, Ciutat de .Manresa o a la Windfried Sir Müller, director musical Lied, cançons i un duet d'òpera interpretats per una Neville Marriner de les parelles més rellevants dins el panorama de la lírica. Eliso Mostra Coproducció Komische Oper Berlin - Bayerísche Staatsoper Virsaladze, piano Veus de Coloratura de Luxem¬ per a Solistes de la Genera¬ Munich. Òpera inspirada en el testament teatral de Sarda Lorca. OBRES DE: Montsalvatge, Rachmaninov i Dvorák DIUMENGE, 5 D'AGOST, 22 H burg i el primer premi al Francesc litat de Calalimva, entre irallres. Viñas de Barcelona. FI sen repertori inclou oratori, lied El 1997 ingressà a la companyia es¬ i ó|)eia. Debutà en un escenari table de l Opera d Hamburg. En¬ d'òiiera al Peatro fie la Zarzuela tre les seves actuacions cal desta¬ de Matirid com a protagonista de car II barbiere dl Siriglia (Bosiua) La Cenerentoia. Tamiié lia inter¬ a Tenerife i Llamburgy Roberto pretat Carmen., Les contes d'IloJJ- Devereu.x (Sara) a Hamburg, mann, La vida breve, il re pasto- Norma (Adalgisa) a Lisboa i Ber¬ re, Die Zcaibevflòte, Béatrice et lín; Les contes (Rl·loffmcLnn (Nic- Benedict. Il barbiere di Siriglia, klansse) a Londres, La Ceneren- L'italiana in Aigeri, li turco in tola (Angelina) a Sevilla i Tel Itaiici, Lucía di Lammermoor, Cynthia Clarey, Willard White Manon, Juan Echanove, narrador - Orfeón Donostiarra Aviv, i II barbiere dl Siriglia (Bo¬ lergueni Otdeguin. Parsi¬ CASTELL DE PERALADA Orquestra Simfònica de l'Òpera Nacional de Sofia Lluís Claret, violoncel - Gerard Claret, concertino i director Mireia Pintó fal, Ariadne José Antonio Sainz Alfaro, director musical OBRES DE: siua) a Berlín. Actuà el 1998 al anj Na.vos. Tassarba Verdi, Boccherini, Cervelló i Garcia Demestres 1 INFORMACIÓ 1 VENDA 972 53 82 92 I La partitura més dnematogràfica de Serge Prokófiev. Quinze una nova anys del Festival amb partitura. www.festivalperalada.com - e-mail: [email protected] Amb el suport de: Línia Aèria oficial: *jKt MINISTERIO MSTirUTO NACIONAL Generalitat de Catalunya sttSilf DE EDUCACIÓN Diputació íVPa y cultura Ajuntament de Peralada /BERÊASB Departament de Cultura de Girona FUNDACIÓ CASTELL DE PERALADA 120 li I o C li A I- I I', s li I o C li A t I IC S 121 i La serva padrona. Ha actuat, a tor de Mozart al Teatro de la Zar¬ cant amb Ana Luisa Chova i Feli¬ Sept Llaikn de Gerhard. \ Sonna més (le fer-h(5 als més prestigiosos zuela i Les contes dLLoffmann al sa Navarro, i assistí als ctirsos de d'nna nit d'estin i Y Segona Simfo¬ leal res i festivals d Esjianva, a Teatre Municipal de Palma de perfeccionament de Gérard Sou- nia de Mendelssohn. També ha Rússia, 1 Iolanda, Alemanya, Grè¬ Mallorca. zay, Miguel Zanetti, Enedina interpretat nomhrosos recitals a cia, Itàlia i el Japii. Túany 1995 començà novament amb Lloris, Elena Obraztsova, .Alan Espanya, el Marroc i Itàlia. La tem])orada 1998-99 del Gran la seva particijiació en la Gala de Branch, Wolfram Rieger, Dalton Cantà Parsifal al Gran Teatre del Li¬ dVatre del Liceu participà en Par- Reyes i continuà amb La fille du Baldwin i Ross Craigmille. ceu la temporada 1998-99. sifal i Die Zaiibeijldle. La tempo¬ régiment al Teatro de Górdoba i a Guanyadora de diversos concursos, Angeles lîlaneas (Ihristojiher Robson rada 1999-2000 cantà a Lucia di A Goruña. Debutà a Itàlia amb com ara el .[auine Aragall de 1995 l^íaumentioori aSlyD atpiesta tem¬ Pelléas et Mélisande al Teatro de i el Francesc Viiúas eT1998, ha in¬ CHKlSTOi'llER ROBSON (Tolo- porada ha cantat a Die Zaiibeijlóte La Fenice de Venècia. Després terpretat L 'elisir d'amove (Adina), nieo) Nascut a Escòcia, el seu re¬ \ I Puritanic a més de |tarticipar en tornà a l'Auditorio Nacional de Le nozze di Figaro (Susanna), pertori de contratenor inclou des diverses sessions al Foyer. Madrid per cantar en una versió Don Pasqnale (Norina) i Carmen de les monoflies de l'Alta Edat de concert de Fidelio. També tor¬ (Frastptila) al Teatro Real de Ma¬ Alitjana fins a obres d'avantguar¬ a seu debut el a nà Granada per cantar Carmina drid i de gira al .lajtó amb l'Opera da. Des del 1981 A N t; E L E s 15 E A N C s A (Cleopatra) Barana i viatjà a Cuba per parti¬ de Monte Carlo, Don Giovanni 1 English National Opera ha par¬ Nascuda a Munic, els seus pares cipar en un concert de imlsica es¬ (Zerlina) i R matrimonio segreto ticipat en títols com Ginlio Cesa¬ són la sojtrano Angeles Gulín i el panyola. (Carolina) a la Kammeroper de re., Serse (Arsamenes), Ariodante baríton Antonio Blancas, amb els DarreramenI ha cantat el rol d'Adina Viena. (Polinesso), A Midsummer Night 's (pials estudià, a més d assistir a de IPelisir d'amore al Teatro Real També cantà Orfeó ed Enridice Dream (Olieron), Lear de Rei- 1 Escuda Superior de Ganto de de Madrid, escenari on també in- (Amore). Die Entführnng ans dem niann (Edgar i Poor Tom) i Akh- .Madrid. El 1992 debutà profes¬ terj)retà Margarita la tornera de Serail (Blonde), La Bohème (Mu- naten de Philip Glass. Ha actuat sionalment a la Gala de Reyes, di¬ Chapí. Després ha actuat al Tea¬ setta), Der Schanspieldirektor al Roval Opera House Govent Garden de rigida per Plàciflo Domingo. Poc tro San Cario de Nàpols, a l'Ope¬ (.Vladmoiselle Silberklang), Cosï Londres, Scottish Ope¬ des|)rés cantà Carniiiia Barana a ra de Roma i al Teatro Real de fan tntte (Despina) a Gran Cana¬ ra, Opera North, Opera Factory i 1 Auditorio Nacional de Madrid, a .Madrid amb el rol de .VIusetta de ria i Tenerife, Parsifal (Noia Flor) Glyndebourne. Als Estats Llnits més de participar eti diversos La Bohème, d'anibé ha interpretat al Teatro Real de Madrid i actuà ha cantat a la Houston Grand concerts d'òpera, sarsuela, orato¬ el Requiem de Dvorák a l'Audit ori dos anys consecutius al Festival Opera, Chicago Lyric Opera i ri i New York música de cambra. de València, La fille du régiment a de Bregenz a Un bailo in masche- City Opera. També ha El 1993 interpretà els rols de Reina Bilbao i Manon a Oviedo. ra (Oscar). Tornà a interpretar treballat al Bolshoi de Moscou, a Kíev i a la de la Nit de Die Zauberflóte i de Debuta al Gran Teatre del Liceu. aquest rol a Alunic. majoria dels grans tea¬ Gilda de Rigoletto al Teatro de la El seu repertori concertistic inclou tres d'Europa; sobretot a l'Staats- Zarzuela de Madrid. El 1994 tor¬ obres com VOratori de Nadal de oper de Alunic, on, des de 1994, nà a cantar a la Gala de Reyes EE EN A DE EA MERCED (Cleo¬ Saint-Saëns, VStabat Mater de ha participat en els muntatges de i Ginlio Cesare interjnetà Marina al Teatro patra) Nascuda a Melbourne Pergolesi, la Missa en Sol major (Tolomeo), Ario¬ Arriaga de Bilbao, Dido and Ene¬ (Austràlia), estudià cant i gtiitarra de Schubert, la Missa en tempore dante, L'incoronazione di Poppea as a rAuditorio Manuel tie Falla al Conservatori de Música de Va¬ belli de Haydn, El Messies de (Arnalta) i Die Fledermans (Or- Klena de la Mereed de Granada. Der Sclianspieldirek- lència. Completà els estudis de Handel, Pnlcinella de Stravinski, lofsky). El 1997 va rebre a Munic ' li I 0 C li A !■ I K S 12:5 el Premi de r()|)enifests])lel. les (àperes La Catena d'Adone de A més (le |)artieipíir en festivals arreu Mazzocchi per al l'estival d Inns¬ del itHHi i en programes de ràdio i bruck i d'0//co ed Enridice de televisic), lia p rot agonitzat diver¬ Gluck per a rO|)era de Sabadell. ses estrenes absolutes, com /l/;o- El 2000 |)resentà a Milà la Eassio- calypse de jolm Taverner, The ne seconda Malleo de Guarneri Maids de jolm ijimn (una obra es¬ amb el (ior del d'eatro alla Scala. crita expresanient per a C¡hristo|)- La tem|)orada 2000-2001 lia de¬ ,(<)i Robson, basada en Les criades de Tat^jana de Goigbi i a l'Auditorio Genet), (iolem de Jolm Casken i Nacional de Madrid amb Messiah. Fliglil de Jonathan làove. Paral·lelament duu una intensa acti¬ Defmta al (nan Teatre del l^iceu. vitat en el camp de l'oratori i el re¬ cital, amb l'Or(|uesta Sinfónica de Córdoba, Or(|uesta Barroca de Se¬ villa i Oripiestra Simítmica de JOKDI l)t)lVIÈNECIl (Toíomeo) Barcelona i Nacional de Cata¬ Nascut a Maullen (Barcelona), es¬ lunya, entre d'altres, i els grups tudià |)iano a PEscola de Música La Colombina, Gantus Kóln, de Vic, a PEstudi Àngel Soler i al Earlv 0|)cra Gom|)any, London Conservatori Superior de Música Baroíjne i Orférnca Lvra, entre de Barcelona i cant a la Royal d'altres. Academy of Music i a la Guildball Debuta al Gran d'eatre del Liceu. - éño/uóone/Hu - ffe/ate/Ha School of Music and Drama, lla rebut |)remis de jiiano, composicii) i cant, com el premi al millor con- tratcnor del Goncnrs Internacio¬ LVNTON BLACK (Achilla) Nas¬ nal Fi ancesc Viñas de 1997. cut a lluddersfield (Anglaterra), L'any 1997 debutà amb ¡TOrfeo de és membre de la Roval Academy .Monteverdi a la Barber Opera de of Music de Londres i de The Sa¬ vage Club. I la cantat als teatres i IX Birmingbani. L'any següent tre¬ ballà en la producció de Hodeliii- festivals més |)restigiosos d'Angla¬ da de I làndel del Glyndebotirne terra i d'arreu del món. Opera Festival i Glyndebourne Debutà professionalment al Royal Touring Festival. Ha interpretat Opera House Govent Carden de ^ixTTlQ.^/luu/ai/a e//6\S'6^ Dido and Eneas de Ptircell, Tilo Londres ami) el rol de Gran Sa¬ Mando de Vivaldi i Agrippina de cerdot de Teseo de 1 làndel. A Gran Bretanva també ha cantat Lvnron Rlack 1 làndel i els papers principals de 1 //ajo/' (/etia/v'íà, à/ - //e/s-.JJo iiiVi O/ // -,9'> 3(VÍ OO O/c/^r.vJJ," StS'O 6a ô(/- CkVO// fA/zi-e/o/ta /£/. i/e ' ih/f'/a, /2 / A" - cTë/.^tJti 3iVi ()/ /<)' - OA'O// f/ia/ve/o/ia Í 124 li I o C li A K I E S li I 0 Í; li A I- I K S 125 els rols (lei poeta borratxo de litari titulat Beauty retire... and dedicat a Falla i U barbiere di Si- Debuta al Gran Teatre del Liceti. Faiiy Queen de Porcell (Handel so to bed., dramatització dels dia¬ viglia. La temporada 1997-98 X A VIE R O ORCA (Cocodril) N as- ris de Samuel a Opera), Adonis de Jenus & Adonis Pepvs amb música participà en la producció de lev- cut Sant Privat d'en Bas (Giro¬ de de Purcell. Blow (Covent Garden Minnet A Basilea també ha gueni Oniegnin. La temporada na), es diplomà en dansa contem¬ Company), Connnendatore de cantat a Ginlio Cesare, Die Instige 1998-99 intervingué en Linda di porània el 1992 a l'Institut del Don Giovanni (Opera 80), Don JVit.we, fVie liegt die Stadt so wiis- Clmmounix i Die Zanberflòte. La Teatre de Barcelona. El 1994 relté Alfonso de Cost fan tntte (Perth te de Schütz i també en una esce¬ temporada 1999-2000 cantà a Le una beca com a millor ballarí del Festival), Soldà de Uincontro ini- nificació de les Cantates de Bach. nozze di Figaro i la temporada Certamen Coreográfico de Madrid Itxaro Mciitxaka 1 lector Manzanares provisso de Havdn. superinten¬ Debuta al Cran Teatre del Liceu. 2000-2001 a D. Q. Don Quijote i s'incorjiorà a la companyia dent Bndd Albert Herring (Gar- en Barcelona i Die Zanberflòte. Transition Dance Company del sington Opera), jntge de Sweeney Laban Centre de Londres. Todd de Sondlieim (Pimlico Ope¬ I T X A R 0 M E N T X A K A (Nireno) Ha ballat en diverses companyies, ra), Bartolo de Le nozze di Figaro Nasqué a f^ebeitio i aviat formà HÉCTOR .MANZANARES (Coco¬ com Búbnlus {Héktory Hektoria), (Grange Park Opera) i Frank de part del cor Itxas-Soinua. El f 983 dril) Nascut a Almeria, és estu¬ Transitions Dance Company, Ba¬ Die Flederinans. a més de partici¬ es traslladà al Conservatori de diant de Dansa Contemporània a llet Contemporani de Barcelona par en moltes produccions de les Bordeus, on estudià amb Moni([ue rinstitut del Teatre de Barcelona. {Frida, Temperaments, Murs i Florence. Rebé A més de realitzar diversos cursos o]teretes de Gilbert & Sidlivan per algunsC Oguardons Viatge en mosaic) i Sol Picó {Pere a la D Oyly Carte Opera Com¬ importants i col·laborà amb l'Or- de jierfeccionament a Alacant; i Espectacular Dance Poemato, La pany. questa de Euskadi, la Sinfónica de Las Palmas de Gran Canarias ha Bèstia, Razona la vaca, D. l .A i La seva carrera internacional comen¬ Bilbao, la Municipal de València, participat com a ballari en pro¬ E.N.D). çà amb el debnt al Festival de l'Orquestra de Bordeus. l'Scottisli grames de televisió i clips mnsi- Entre 1996 i 1999 formà |)art de la Salzburg amb L'Orfeo de Monte¬ Chamber Orchestra i els Virtuosos cals. coni[)anyia Chicos Mambo. Amb verdi, dirigit per Herbert Wernic¬ de Moscou. Amb acjuests darrers Lla actuat al Festival de Dansa d'Elx aquesta formació creà l'espectacle ke. Des d'alesbores lia cantat en interpretà la Missa de la Corona¬ (1994) i a la Cala de Dansa d'Ala¬ Meli Melo. Amb Chicos Mambo aquest festival Le nozze de Figaro ció de Mozart a la Sala Pleyel de cant de 1996. El 1997 presentà al també participà en el programa i La belle Hélène. A l'Opéra de Paris. Darrerament ha cantat ope¬ paranimf de la Universitat d'Ala¬ «Les 1000 i una» de TV3. El Paris interpretà Der Rosen- res i concerts a Bilbao, València i cant l'espectacle El Gran Fracaro- 1999 protagonitzà el curtmetrat- kavalier (Notari), Le nozze di Madrid. li de Joan Brossa, muntatge que ge Debes llamar a Das de Ramon Figaro (Antonio), Tosca (Sa- Debutà al Gran Teatre del Liceu la també es jiresentà al Cian Teatre Ruaix. El 2000 creà, com a coreò¬ gristano) i Peter Grimes (Hob- temporada f 989-90 amb Beatriz d'Elx, escenari on, amb la com¬ graf i director, el solo de dansa-te- son). Al Festival d'Ais de Pro¬ Enriques {Cristóbal Colón), Do- panyia del Ballet Dansaires, pre¬ atre ,jCnánto me qnieresy per a venga ha cantat La belle Hélène i rabella {Casifan tntte) i Nicklaus- sentà El trencanons. Aquest es¬ Accidents Polipoètics. El mateix a La Monnaie de Brussel·les Tosca se {Les contes d'Hoffmann). La pectacle també es va veure al any jtarticipà com a ballari en la i Agrippina de Handel. temporada f992-93 interpreta Centro Cultural de la Villa de Ma¬ posada en escena de Carles Santos Cantant habitual del Theater Basel, Smeton {Anna Balena) i nova¬ drid. Des de 1997 presenta un d'// barbiere di Siviglia al Festival en de Peralada. lia treballat diverses ocasions ment Dorabella {Cosí fan tntte). programa infantil diari a la televi¬ amb Herbert W ernicke, el qual va La temporada 1996-97 intervin¬ sió local de l'Hospitalet de Llobre- • crear per a ell un espectacle en so¬ gué, com a solista, en un concert Dorch 'I li i (I C li A I' I F. S 127 Butaques & Sofàs Or(ju(^stra Simfcniica i (¡or del (>run 1 eatro del Liceu OK y UK ST It A SIMFÒNICA OFF Keilbertb, Ericb Kleiber. Otto G KAN TFATKF OFF FICFU KIemperer. I laiis Kiiappeilsbuscb, El primer director titular de 1 Or- Eranz Kouwitsclmv, Clemens (jueslra Simfònica del Gran Teatre Kratiss, .loan Lamote de Crignon, del Liceu fou Marià Obiols. Eu la .loan Maneu, Jaume Pabissa, Otto- seva llarga bistòria ba estat dirigi¬ riiio Resjiigbi, Josep Sabater. Max da per batutes convidades com ara voii Scbillings, (Jeorges Sebastian, Si no ha provat mai un Stressless® és que encara no coneix el plaer del descans. La gama de butaques, sofàs i llits Albert Coates, Aiital Dorati, Karl Richard Strauss. Igor Stravinsky, Stressless®, amb l'exclusiu Sistema Plus™ amb 10 anys de Ebiieiidorlï, Eraiico Facció. Manuel Hans Swarowsky. .'\rtnro Toscaiii- garantia, sempre li aporta, gràcies a la seva avançada de Falla, Alexandre tecnologia, aquest plus en confort que vostè necessita. I que Glazuuov, .Tosef ni, Antonino Votto i Bruno W alter; només Stressless® d'Ekornes® sap oferir-li, adaptant-se com cap altre a cadascun dels seus moviments. A la seva morfologia. Al seu estil. A la seva decoració. Oizinellesíl Barcelona Tel. 934 211 322 Per a catàlegs o més informació [Indiqui Ref. 313) Stressless® és una marca registrada del grup noruec Ekornes®. Fax 934 219 526 • e-mail; [email protected] i claneraiueiit (^enl Alhrechi. Ale¬ COK OKI. TKATKK OKI. KICKU xander Anissiniov, Hiciiard Bo- El Coi- del Gran Teatre del Licen iiynge, i'aolo Carigiiani, Frédéric es consolidà als anys seixanta sota Ciiaslin, Franz-Paiil Decker, Boma- la direcció de Riccardo Bottino. En no (dmdolfi, García Navarro, Líun- començar la temporada 1982-83, i)erto Gardelli, Armando Gatto, Romano Gandoll'i es fen càrrec de .Miguel Angel Gé)mez .Martínez, la direcció jiintainent amb \ itto- Cristóbal llallTter. .Taños Kulka, rio Sien ri. Posteriorment fon direc- Peter Maag, Riccai'do .Muti, \X ol- toj- Andrés .Más|)ero. Actualment és deniar Nelsson, Vaclav Nemnann, director del Cor \X illiain Spaiilding. .lose]) Pons, David Rolxatson, Anto- D'entre les seves actnacions cal asse¬ in Ros Marbà. .Iidins Rndel, Pin¬ nyalar el R('(]ilient de Verdi (Teatro Andante. nLLegro. vLvace. chas Steinberg, Peler Schneider, Real lie Madrid) i la pi iniera versió TÚ decides cóino Quieres dirigir tu vida. Silvio Varviso i Sebastian W eigle. escenificada a làspanva de l'òpera Els directors titnlars de la lorina- Moses lutd Aran de Schônherg ció han estat Eugenio .M. .Marco i (Cran Teatre del Liceu), a més del més endavant I we .Mund. Actual¬ Requiem de Mozart, la Missa So- ment el director musical és Ber¬ lenmis tie Beethoven i la Missa de la trand de Billv, cl |)rinci|)al director Coronació de Mozart. convidat és Peter Schneider i el El Cor del Cran Teatre del Licen ha |)jincipal direetoi' associat és .losep actuat a les Arenes de Nîmes, en Pons. ocasió de l'estrena a l'rança de L'Ortjuestra ha actuat al Teatro Real l'òpera de Verdi ¡1 Corsaro. Tam- i al l'alacio Real de .Madrid, les Are¬ f)é Ita inter|)retat Lucia di Lam- nes de Nîmes, F()|)ei a de Endwigs- mermoor a l.ndwigsliafen i Lucre- hal'en, el théâtre des Cham|)s Elv- zia Borgia a Paris. Fia cantat sota sées de Paris, el Palan de la Méisica la direcció dels mestres Alhrecht, Catalana i el Feat re Grec de Bar¬ Decker, Gatto, llollreiser, Kulka, celona, el Festival de Orange, Mund, Nelson, Perick, Rennert, POdeon lierodion .Atticiis d'Ate¬ Rudel. Steinberg, W eikert, Varviso, nes, Ea Sen Vella de Lleida i el Fes¬ Maag i Nenmann, entre d'altres. tival de Peiidada, enti'c d'altres in¬ Interpreta la vida a tu manera. Diferénciate del resto y crea tu propio estilo. Siéntate al volante de drets. un Lexus RX300. Déjate llevar por la belleza de su diseño, por su completo equipamiento y, claro está, por toda la fuerza de su motot: Confia en una máquina absolutamente perfecta, con los líltimos avattces en materia de seguridad, además de 6 años de garantía* y 3 de mantenimiento gratuito. Descubre una nueva forma de expresarte. i.cxus .Mecenas del (iran IValre tiel l.iceu RX300 (S> i-exus l.iO 1 Concertino Violoncels Tenors I rómpeles Sopranos Mestres assistents musicals OKQUIÍSTHA COR Kai CLEUSTEEN Phoebe CARRAI Francesc COLOMINA * DEL GRAN Margarida BUENDIA Josep M. BOSCH Mark HASTINGS SIMFÒNICA DKL GRAN Núria LAMAS José Luis CASANOVA Matthias WEINMANN TEATRE Javier PÉREZ-BATISTA 1 FATRi; Encarnació MARTÍNEZ José Antonio MEDINA DEL LICEU Alexandre RASCONES DEL LIGEU Maria SUGH Juli A. BERDASAGAR Jaume TRIBÓ Violins primers Rafael SALA Percussió Raquel LUCENA Josep Lluís MORENO Eloi JOVÉ Anca ANDREI * Fierran ARMENtíOL Àngels PADRÓ Carles PRAT Lluís VILA Margare! RONIIAM Núria CORS Emili ROSÉS Osias WILENSKI Andrea CERUTI Contrabaixos M. Dolors LLONCH Glòria NOGUÉ Helena EEOMAN Tomàs ALMIRALL* Percussió Angelica PRATS Irma IIUIGI Rita WING Barítons i Baixos Piotr JECZMYK Mtre. BICKET Xavier COMORERA Elisa CAMPMAJÓ Emilie LANCEAIS Mark HAS1INCS Gabriel DIAP Anton ZUPANCIC Flautes Mezzosopranos i Contralts Ramon GRAU Joan RENART * Montserrat BËNET Joan Josep RAMOS Agustí BRUGADA liorba Teresa CASADELLÀ Lluís SÁNCHEZ Axel WOLI Josepa MARTÍNEZ Pere COLL M. Rosa SOLER Violins segons Ignasi CAMPÀ Hortènsia LARRABEITI Joan ROCHER Annick PUIG * Oboès Margarida Antònia TERRES Francesc CASTELLÓ * Banda POCOVI Anna M. VELANDO Mercè BROlONS Raúl PEREZ MónicallARDA Violí 1 Elena CEAUSESCU Vessela TOMOV Violí 11 Julius VARADI Bettina BRANDKAMP Viola Cristina VERTIZ Clara HERNÁNDEZ Fagots Viola de gamba Just MOROS * Úrsula CRUMP Violoncel Lleonard CASTELLÓ Encarn MONZO Oboè Violes Eugenia SEQUEIRA* Fagot Birgit SCHMIDT * Margarita ARNAL* Arpa Fulgencio SANDOVAL Gustavo Adolfo AGUDO Claire BOBIJ Trompes ACTORS Joan Anton CAÑAS Frank TOEEINI FVantisek SUPIN * Sira CASTELLS Enrique J. MARTÍNEZ Oscar FORONDA Carles CHORDA Jordi GONZÁLEZ Lionel GUTIERREZ Ignacio ZAMORA * Solistes Enric HUGUET Vicky HUVERMAN A. Carlos LLABRES Estela MARTÍNEZ Daniel MUÑOZ Abel OJEDA Aitor ORFILA Marc OLIVÉ Raúl PERALES Hector PLANAS Carlos ROÓ Borja SAGASTl Lidia SAIZ Victoria SANZ 133 S'incloii inia selecció de les versions Popp ((de), Karl-Cdiristian Kobn integres. Eis personatges principals (T), I lans Ciinter Nocker (A). Cor i són esinentats en l'ordre següent: Orquestra de la Münchner Pliilhar- Giidio Cesare (GC), Cornelia (Co), nioniker. Dir.: Ferdinand Eeitner. Sesto (S), Cleopatra (Cle), Tolonieo Verona / Meloilram, 1965. ((d)) (T), Achilla (A). A continnació l'or- qnestra, el cor, el director nmsical, Kostas Paskalis (CC), I lugtiette Ton- el director ( l'escena, si s'escau, el se¬ rangean (Co), Frederick D. Mayor gell discogicàfic i I'anv de I'enregis- (S), Montserrat Caballé (Cle), Aniin trainent. Feres (T). Orquestra de l'Aincrican Opera Societv. Dir.: Arnold Crannn. Cala, 1967. (CD) Versions en disc Norman dVeigle (CC), Maureen For¬ Cesare Siepi (CC), Elena Nicolai (Co), rester (Co), Beverley \X ollT (S), Be¬ Cino Sininiherghi (S), Renata Tebal- verly Sills (Cle), S|)iro Malas (T), di (Cle), Antonio Cassinelli (T), C. Dominic Cossa (A). Cor i Orquestra Candioso (A). Cor i Orquestra del de la New York Cit\' Opera. Dir.: ,|n- Teatro San Carlo de Nàpols. Dir.: lius Rndel. RCA, 1967. Herbert Albert. I IRE, ITÓO. Dietrich kdscher-Dieskan (CC), .Iulia y / sí eon fala musica Paid Sandoz (CC), Helbing (Co), Wil- Hamari (Co), Peter Schreier (S), lÁíeCe l siempre helni Brückner-Rüggeberg (S), Ciili- atiana Troyanos ((de), Franz Crass willer (Cle), Siegfried Ta])])olet (T), (T), Ernst Ceroid Schramm (A). Coi' W. Kelcb (A). Cor i Orcpiestra de la i Orquestra de la Miinchner-Bacli I laendel Society'. Dii'.: Walter Coebr. Orchestra. Dir .: Hans Hicliter. DCC, I laendel Society, IÓ.52. 1969. Boris Cliristoff (CC), Fedora Barbieri .Margreta FIkins (CC), .Vlarilyn llor- (Co), Franco Corelli (S), Onelia ne (Co), Richard Conrad (S), .loan Fineschi (Cle), Mario Petri (T), Sutherland (Cle), Monica Sinclair .\ntonio Cassinelli (A). Cor i Orcpies¬ (T). Cor i Orquestra de la New tra de POjiera de Roma. Dir.: Cia- S\an|thonv de Foudres. Dû.: Richard nandrea Cavazzeni. HRF, 1950. Bonynge. Decca, 19B0. Walter Berry (CC), Christa Lndwig Paul Fsswood (CC), Marjana Fipov- (Co), Fritz Wniiderlich sek (Co), Ann Murray (S), Roberta O) (S), Liicia _0 O o Entidad protectora del Gran Teatro del Liceo. Miele MEJORANDO SIEMPRE I-, .\ ti I-: c I H T ti .\ M I-; N r s 1.'55 Alexander (Cíe). Cor i Orquestra del Versions en video Concentus Mnsicus de Viena. Dir.: Nikolans 1 larnoncourt. Teldec, Janet Baker (GC), Sarab Walker (Co), 1988. (CD) Delia Jones (S), Valerie Masterson (Cle), James Gliomas Bowman (T), Martine Dnpny (CC), Raquel Pierot- Jolin Tomlinson (A). Cor i Orques¬ ti (Co), .losella Ligi (S), Patrizia tra de l'Englisb National Ojtera de Oiriani (Cíe), Susanna Anselnii (T), Londres. Dir.: Charles Mackerras. Pietro Spagnoli (A). Crtr i Orquestra Virgin, 1984. del Pro Arte Bassano. Dir.: Marce¬ llo Panni. Nnova Era, 1989. (CD) Théo Aflam (CC), Annelies Burmeis- ter (Co), Elterliard Bücliner (S), .Tennií'er Lannore (CC), Beniarda Fink Celestina Casapietra (Cle), Siegfried (Co), Marianne Rorliolni (S), Bar¬ Vogel (T), Ciinther Leib (.4). Cor i bara Sclilick (Cíe), Derek Lee Ragin Orquestra de l'Staatsoper de Berlin. (T), Fnrio Zanasi (A). Cor i Orques¬ Dir.: Peter Schreier. View, 1986. tra del Concerto Koln. Dir.: René Ja¬ cobs. Harmonia-Mundi, 1991. (CD) .lelïrey Call (GC), Mary Westbrook- Ceha NAKAMICHI SoundSpace S (Co), Lorraine Hunt (S), Susan James Thomas Bowman (GC), Gui- Larson (Cle), Drew Minter (T), llemette Laurens (Co), Eirian James .James Maddalena (A). Cor i Ortpies- (S), Jjynne Dawson (Cíe), Domini¬ tra de l'Stíiatskapelle de Dresden. que Visse (T), Nicolas Rivenq (A). Dir.: Craig Smith. Dir. d'escena: Cor i Orf|uestTa del Grande Ecurie et Peter Sellars. Decca, 1990. (LD) la Chambre du Roi. Dir.: Jean-Clau¬ Cuando las líneas y la alcanzan maxima tecnolog expresión de Malgoire. Astrée, 1995. (CD) Cuando sonido ester mezc on creando una esencia nuevo David Sabella (CC), Malin Fritz (Co), Robert Crowe (S), Sujung Kim Nakamichi SoundSpace hacía falta creado! (Cle), .loluuiy .Vlaldonado (T), David Stoneman (A). Cor i Orcpiestra de l'Òpera de Virginia. Dir.: Peter .Mark. Kocb, 1997. ir (CD) < ríkNakamichl' SoundSpace Distribuidores Oficiales: Decibellos c. Pedro Borrié de lo - - Maza, 32 A Cotuño Gran Vía de les Coris, 575 - Barcelono - Monitón t. - Berengueras Cospe, 86 - Barcelona Nivell 10 c. Peloyo, 10 - Barcelona La Sumí c. Sardo, 12 ■ Sobadell, Borcelona - Instronic 2000 c. Porc, 3 - Granollers, Barcelona - Medía Sound c. Mata, 9 - Mataró, Borcelono - Radio Carrera c. Enric Delaris, 17 - Monileu, Borcelona Phase c. Fernández del Campo, 10-12 ■ Bilboo - Eiitetronic ctra. N 340 Krn 135 - Sotogronde, Códiz - Piezas c. Cánovas del Castillo, 36 - Cádiz - WU Meters c. 12 de Octubre, 10 - Córdoba Electro Compás Urb. Colombina, 5 - lepe, Huelva -- KEA c. Alfonso IX, 10 - León — Clove Audio c. - Padillo, 68 Madrid — Integral Home Cinema c. los Pirineos, 27 Nove 10 - S. S. de los Reyes, Madrid - World Wide Global TV Av. Victoria, 95 ctra. El Plantío - - Majodolionda, Madrid Azimut Cero Urb. El Gamanol, Pol. la Quinto Nove 1 • S. Pedro de Alcántara, Málaga Audiolux c. Moestro Torrodell, 2 - Palma de Mallarco - ISD c. Ciutat de - c. lonipol, 181 Inca, Mallorca - Palmer 1956 Son Esteve, 7 - Andraxt, Mallorca - Sonido Costellini Pl. Castellini, 1 - — Cortogeno, Murcio Tris Hifi p." Azafrana!, 25 - Salamanca — Electrónica Aramburu c. - — Prim, 36 San Sebastian Gómez Lera c. Rualasal, 10 - Santander Tarragona Digital c. Rambla Nova, 114 - Tarragona - Size c. Periodista Azoti, 11 - - c. Valencia Área Reinaseis, 6 - Xótivo, Valencia - V.H. Pl. Amorico, 3 - Vitoria Coineiiíari discogràfic recu])eració de la versió completa i la PATEK PHILlPPÉt tessitura original de les veus permet GENEVE El director i contrateiior redescobrir belga Reiié l'equilibri de l'estructura inicie su propia leyenda Jacobs, un deis pioners en la interpre¬ dramàtica de l'obra i la caracteritza¬ tació de la nuisica antiga i barroca ainb ció superba dels personatges- amb la instimnents frescor i d'època i criteris històrics, riquesa expressiva. En el cas va de dirigir l'anv 1991 una versió fabu¬ Cleopatra, iiti personatge ([ue domi¬ losa de Giulio Cesare na que marca un l'òpera amb vuit àries que abracen abans i un el ventall després en la discografia de expressiu més fascinador, es la gran òpera de I liindel. Quatre bores troba a faltar una veu de més dolçor, de encís i música, una formació orcjuestral intensitat lírica. En aquest sen¬ d'nn virttiosisme i una sonora bellesa tit. n'hi ha prou amb escoltar el darrer disc de Maria enormes, Concert Koln, integrada per Bayo consagrat a Han¬ 37 instrumentistes, amb músics com del amb Capriccio Stravagante diri¬ ara el llaütista Konrad Jungliànel i el git per Skip Sempé, en (jnè la sopra¬ clavecinista Alessandro de Marchi i un no navarresa canta meravellosament repartiment homogeni que recrea en quatre àries de Cleopatra, entre elles, tota la seva esplendor la vocalitat i la naturalment, la irresistible «V'adoro, [tràctica barroca, encapçalat per la pupille» i l'exuberaut «Da tempeste». mezzossoprano Jennifer Larmore en En el terreny de la interpretació his- una interpretació enlluernadora de toricista, la versió dirigida pel francès Giiilio Cesare. Barbara Sclilick i Ber¬ Jean-Cilaiide Malgoire no resisteix la narda Fink en els papers de Cleopa¬ comparació amb la referència signa¬ tra i da Cornelia, Marianne Rorhohn i per Jacobs. L'edició és menys com¬ Derek l^ee Ragin com a Sesto i Tolo- pleta i la direcció resulta molt irregu¬ meo, i Enrió Zanasi. Domhiiijue Visse lar. Allò millor és la ftella interpretació i Olivier Eallouette en els personatges de Cleopatra a càrrec de Lvnne Daw¬ d'Achilla. Nireno i son Ctirio integren un i l'eficaç Cornelia de (iuillemnete repartiment convincent tot i que no Laurens, jterò, a l'altre plat de la l)a- excepcional on, més que la bellesa lança. tenim l'insuportable Cesare del vocal engi-escadora d'algims intèqtrets, contratenor James Bowman. f»TEK PHtiPPE sedueix la recreació de l'estil i l'orna- A banda de les versions banoques, la mentació del cant barroc. Es René Ja¬ discografia inclou les antigties versions cobs, amb una direcció àgil, precisa i dirigides per Julius Rudel, Ferdinand ben contrastada, ([ui convertei.x la ver¬ Leitner (en alemany) i Karl Richter, ' sió en una referència indiscutible, que plenes de talls i transposicions, des conjuga la passió filològica -ja que la d'una concepció vocal i orquestral Via Augusta, I.Tel. 93 416 11 11. Fax. 93 237 73 28. 08006 BARCELONA. Joyeros y Relojeros desde 1854 Rbla. Catalunya, 17. Tel. 93 318 20 38. Tel. 93 318 59 45. 08007 BARCELONA. Setembre 2001 dies 4,5, 6, 7, 8 I 9 Fundó amb més allunyada de l'estil barroc. La seva localitats disponibles única basa contra el pas del temps és 8 de setembre la presència de grans veus com Beverly Sills, Cleo[)atra plausible amb Hudel, i Lucia Popjj, amb Leitner, que tam¬ acci bé té els esplèndids Christa Ludwig, Walter Berry i Fritz Wunderlich. Rich- ter va sobtar assignant el paper de Ce¬ sare a un baríton, el gran Dietrich Fis- cher-Dieskau, i el de Cleopatra a una mezzossoprano, l'excel lent Tatiana Tróvanos. La modificació, inadmissi¬ ble i desfasada estilisticament, des¬ St trueix l'equilibri de l'obra, i queden com a únic consol algunes àries molt ben defensades per veus grans. Disponible en disc compacte i video (i en el suport desaparegut de làser disc), la producció de l'Englisli Natio¬ nal Opera, cantada lògicament en an¬ glès, documenta la interpretació im¬ pressionant de Cesare de la gran .lanet Baker, sota la direcció amatent i sen¬ sible de Charles Mackerras. La versió, amb una bona realització televisiva, té un repartiment notable en el cjual res¬ salten Valerie Masterson, Sarah Wal¬ ker i John Tomlinson. Javier Senz. San Francisco l'tuez Ballet Venda de localitats El llac dels cignes A partir del 9 de juliol Música; Piotr TxaikovskI Venda d'entrades les 24 hores Coreografia: Helgi Tomasson Orquestra Simfònica O bé al telèfon 902 33 2211 del Gran Teatre del Liceu Telèfon d'informació 93 485 99 13 www.ilceubarceiona.com Is Gran Tcalrc del Liceu 140 Cronologia S'inclou un llistat de les representa¬ cions de Giiilio Cesare en la història bulthaup La arquitectura de la cocina liceísta del Gran del Teatre del Liceu. Els [)ersDnatges principals són esmen¬ tats en l'ordre següent: Ginlio Gesa- re (GG), Gornelia (Go), Sesto (S), Gleojtatra (Gle), Tolomeo (T), Achilla (A). A continuació el direc¬ tor nmsical, cl director d'escena, si s'escati, i el nombre de representa¬ cions (entre parèntesi). Nombre total de representacions: 6 Temporada 1964-65 {estrena a Kspanya) Edmon 1 Inrshell (GG), Marija van der imgt (Go), .\rjan Blanken (S), Lois .Mha (Gle), Arnold van Mill (T), Goby Engels (A). Dir. musical: Mla- den Basic. Dir. d'escena: Leo Nedo- manskv. (3) Temporada 1981-82 .Instino Diaz (GG), Patricia Payne (Go), Raquel Pierotti (S), Montser¬ rat Gaballé (Gle), Vladimir de Kanel (T), Nonnan Plülbps (A). Dir. musi¬ cal: Ball'\\cikert. Dir. d'escena: Vit- La buena cocina requiere buenas ideas. La máxima preocupación de bulthaup du¬ rante el desarrollo del sistema 25 ha sido convertir la cocina en un espacio donde torio Patane. (3) se fomente la comunicación y el trabajo sea un placer y no una obligación. En el sistema 25 de bulthaup, la estética y la creatividad se unen para abrir camino a la funcionalidad. No dude en visitar nuestra exposición. Estaremos encantados de atenderle y de obsequiarle con un ejemplar del libro bulthaup. SANTA & COLE Johann Sebastian Bach 7 08021 Barcelona tel. 932 418 740 fax 932 098 372 [email protected] Setembre 2001 14:5 dies 12,13,14,15 i 16 Funcions amb més Pròximes funcions Altres perspectives sobre Giiilio Cesare «En localitats disponibles: ocasió de Giulio Cesare» 14,15 i 16 de setembre Sessions al Foyer «Einpio, dirò, tu sei» (Cesare / haríloii) «Tutto può donna vezzosa» (Cleopalra) «Empio, dirò, tn sei» ((iesare / coiilraleiior) «Alma del gran Pompeo» (Cesare / Ixiriloii) «Venere bella, per nn islante» ((Ueopaira) «Alma del gran Pompeo» ((icsare / coii/ralerior) «Non è sí vago e bello» (Cesare / Ixirílo/i) «Non ha piíi che temeré» (Cornelia) «Non è si vago e bello» (Cesare / coniraleiior) «Pin amabile bella» (Cesare / Ixiríloii^ Cleopatra) «Al lampo delParmi» (Cesare / conlralcnor) «Da tempeste il legno in Iranio»(Cleopalra) «Al lampo delParmi»(Cesare / Ixirílo/i) «Pili amabile beltà»(Cesare / coiiiralc/ior, Cleopalra) Elena de la Merced, soprano Markus Eiche, baríton Robert Expert, contratenor Mercè Obiol, rnezzosopraiio Mark Flastings, piano Diumenge, 1 de juliol, 19.00 b San Francisco Ballet Maurice Ballet Béjart Le Presbytère n'a rien perdu de son charme, Prism ni le jardin de son éclat Música: Ludwing van Beethoven (Homenatge a .lorge Donn i l'd eddy Mercury) Coreografia: Helgi Tomasson Coreografia: Maurice Béjart In the Night Música: Wolfgang Amadcus Mozart Música: Frédéric Chopin Vestuari: Cianni Versace Coreografia: Jerome Robbins Pintures: Kris Rubs Il luniinació: Clément Cayrol The Vertiginous Thrill of Exactitude Video: Cermaine Cohen Música: Franz Schubert Venda de localitats A partir del 9 de juliol Coreografia: William Forsythe Dijous, 5 de juliol, 20.30 ii. Venda d'entrades les 24 hores Divendres, 6 de juliol, 20.30 li. Sandpaper Ballet Dissabte, 7 de juliol, 20.30 li. Música: Leroy Anderson Diumenge, 8 de juliol, 17.00 li. o bé al telèfon 902 33 22 11 Coreografia: Mark Morris Telèfon d'informació ga,4gg.gg ia,.. www.liceutrarcelona.com ran TTcalrc del Ideen (;()oiiDiNA(:ió: Juan Cahlos Oiavakes. Diur.cció d'aiít i disseny ghài·ic: Josei' Bacà Associats. Pn]-;imi'i¡F.s.sió: Susana KodüIcukz, Quintana, S.L. Impkiíssió: icoi. D.I.. B-23.592-2001 Puiii.iciTA i': Aht-C()/Pki:nsa.s] Tam S.L. Col.-i.AliORACIONS i ACIIAÏMKNTS: JUAN ¡MlCUlil. KeYES, XaVTEH ZujiEli, Teiíesa Li.oeíet, Museu Egipci de Baiíceeona, Fundació AuyuEOEÒcicA Ceos (Adole Luna, Susana Alegre, Núria Castro). F'oTOGHAITES: AnTONI Boeiei. (pàgs. 50-51). Tiíaditició: L'Avenç, S.L., TCS. o c maneres a Pobra de va d'un costat a l'altre a mercè dels fets aliens -utilitzant la seva pro- llandel: en la seva cons¬ sopopeia, diríem que és un titella en mans del destí-, i els seus actes trucció imponent, clara, només serveixen per desmentir tot el que diu d'ell mateix. Com indica Nikolaus ben proporcionada i líarnoncourt, ens trobem amb un tipus d'beroi ridícul o ridi¬ culitzat f|ue no es veia en rò])era des dels temps de .Vlonteverdi, i que sorprenentment efectiva, desestabilitza l'edifici de Vopera seria. Cesare es presenta exigint que en el sen ils sistemàtic de els egipcis li retin homenatge i utilitzant, traduïda, la coneguda expres¬ les claus i la tonalitat i sió Veni, vidi, vici, no se saj) ben bé per què, atès que al cap de por en el seu mètode de sín¬ se'ns revela que qui ba capturat Pompeo, i cal sxq)osar (pje també n'ha derrotat les tesi psicològica que uti¬ tropes, ba estat l'exèrcit de Tolomeo. Cesare és dèbil o excessivament sensible, com bo demostra el fet nalitat de la seva estimada-enamorada, pretén que ella el defensi i litza a Popera» fjiie es posi a plorar en veure el cap de Pompeo -a qui ell mateix hau¬ després continua amb nues declaracions d'insofrible faTifarroneria lite o L !•: i c fi i: n t h i tt ria mort si Mtlsica. història i idees hagués tingut ocasió de fer-ho-, o (jue s'enamori de Cleo¬ («Cesare non seppe mai che sia timoré» i l'ària «Al lam|)o dell'armi»; lotes forces marxen patra, creient que és una donzella, com un col·legial. En lloc de plan¬ les li per la boca) que precedeixeti la seva famosa tar cara a Tolomeo, l'ataca amb indirectes en un diàleg faceciós, i la fugida pel balcó, en què acabarà caient a l'aigua i desapareixent durant famosa ària «Va tácito e nascosto» demostra tant la seva penetració diverses escenes. Tot un heroi. Miles gíoriosns. -escassa- dels plans de Tolomeo com la seva voluntat de preparar, o illiaiii Kent (segons (larlo Maralla): No acaba aquí el retrat del dictador romà. Reapareix Cesare, tot i U'òpatra abocant una perla fer en una mullat, lamentant no ser al costat de la seva i, en sol que algú prepari per ell, un paranv a l'egipci. Rendit als peus de copa de vi. estimada veure's British Mtisenni. Londres. Lidia/Cleopatra i fascinat [)el teatret del Parnàs i tron de la Virtut i angoixat, es pregunta: On són les meves naus i les meves legions?