TREBALL ÍDE REDACCR^

L'antiga estado de Girona, ha viscut una etapa negra i sense quasi esperances de recuperado, ara s'han estudiat diíerents alternatives i sembla que finalmenl se ii donará utilitat.

Ei tren d'Olot, que peí volum de mercaderies, peí nombre de viatgers i pels materials es confirma com el mes important deis quatre que tenia Girona i el de mes bon aprofitar, compleix el vinté aniversari de la seva desaparició física. Roques petges queden del carrilet, que podía haver estat rendible tan sois amb un xic de modernització. Resseguir avui el seu tragat és endinsar-se pels camins de l'abandó i de l'oblit. El tragat del tren d'Olot, vint anys després de la seva mort

CARME VÍNYOLES / PAU LANAO / MIQUEL TORNS 24'1 I L'antic baixador del ':. • '. •' Veínat ha eslai ' -•- :••.•;; , • desaliotja¡ fa pocs ''--• ' ; ''•, >.:.,.• anys. Ara. la casa .-.-.. . amb les portes ... • . • (apiades obre el \^- '-^ Passeig deis Pai'sos'r..: - . . -

ssent ministre d'Obres mans d'incerts futurs, i avui del petit regut mes difícil i complicat a causa Publiques, Silva Muñoz, i tren tan sois en queden les emprem- de l'orografia canviant i accidentada. « E per acord del corisell de tes fantasmagóriques d'edificis que Havia de salvar un coll molt alt, remun- Ministres del 7 de marg de 1969, la cauen i les obres dinfrastrucíura per- tar a banda i banda dues difícils valls vida deis carrilets d'Olot i de Sant Feliu dudes per l'oblit i la desolació. muntanyenques. Si fins a Anglés res- de Guíxols va quedar sentenciada. El segueix el curs del Ter i les pendents quinze de juliol d'aquell any, a dos son suaus i poc complicadas, ja des quarts de nou del vespre, rautomotor Una empremta física del Pastoral, el tragat malda per acon- 2017 partí de Girona cap a Olot en el seguir millors condicions de pendents darrer acte de servei». Les paraules Deis quatre carrilets que sortien i radis de curvatura. Poíser per aixó, escrites per Josep Clara en el seu lli- de Girona, el de Sant Feliu i el d'Olot el de l'antic carrilet és un deis mes ben bre Trens I carnlets son la crónica con­ son els que han deixat una empremta estructurats. En el seu moment, una cisa d'una mort anunciada molt temps física mes notable. El tren de Banyo- via rápida d'accés a !a capital gar- abans. Quan es compleixen vint anys les era un tramvia que seguía aproxi- rotxina configura encara avui, en ter­ de la desaparició física de rúiíim car- madament el tragat i les rasants de la mes generáis, un tragat mes uniforme, rilet de les comarques gironines, molta carretera. El tren de Palamós, del qual más ourt i amb mes obres de fábrica gent encara pregunta com es va inicialment es construí el Flagá- que el de la carretera. deixar perdre un mitjá de comunica- Palamós. ja que a Flagá connectava En haver de superar desnivells ció, que en el moment de ser tancat amb el Barcelona-La Frontera, tenia importants, els responsables de la lima era usat per mes de 600.000 perso­ un carácter semblant i utilitzava ponts, triaren un ampie de via mes gran que nes a l'any. Aquest, pero, no és un aríi- esmunts, i íerraplens que ja eren cons­ el deis seus germans; efectuaren un ele que té gust per la nostalgia, ni tan truí ts. treball d'esplanació mes important, sois per la reivindicació. El que hem constru'íren más ponts, tunéis i viaduc­ intentat és fer un relat dabandona- Per contra, els trens d'Olot i Sant tos, amb la qual cosa ha quedat una ment. Resseguir l'antic tragat de la via Feliu havien de salvar uns territoris empremta física que, vint anys des- I descobrir que les promeses que molt mes accidentats. El carrilet que prés de la seva desaparició és perfec- acompanyaren aquell historie moment anava a la costa estava handicapat tament recognoscible. —arranjament de la carretera, poten- per tres grans esculis; a la sortida de ciament de la xarxa d'autobusos, reu- Girona. el marge esquerre de l'Onyar, Si el naixement i la construcció tilització de les obres infrastructurals, al Penedés, el naixement del riu total de la línia Olot-Girona va ser una estacions, tunéis, trinxeres o ponts— Ridaura, i l'entrada a Sant Feliu des de obra lenta, Iliurada per capítols i molt continúen essent projectes perduts en la platja de Sant Pol. polémica en deíerminats moments, la Ei tren d'Olot encara feia un recor- seva desaparició fou sobtada, radical.

245 Revista de Giiona I 1 .-:." TREBALL i DE REDACCIÓ

Lantic Pas de! Geganl on la via passa entre Bonmati ha visi com redifici del ferrocarril una parel picada a la pedra i el Ter avut es un penjat sobre el Ter es iransformava en cami intransitable on res no recorda l'anécdola magatzeni. del gran acadent de l'any 1946.

L'eslació de Bescanó juntament amb la d'Anglés i la de San! Feliu de Pallerols. presenta un esta! de conservado delicient.

L'eslació d'Anglés presenta ¡ots els sastres ensorrats i un procés de destrucció molí importan!. 246 I Tot i que a la Cellera van tirar l'estaaó a térra, el municipi va recuperar la del Pastera}, la qual va ser transformada en Laniic poní sobre la escola d'Art. riera d'Osor sha Uar]sformal en suport per a la carialització d 'aigua.

La ruta del carrilet a les andanes convertidas en un peíit adobats, ha fet que no hagi patit la bosc de matolls i acacias, sembla per mateixa fi que el baixador de Salt, una El tragat de 54,8 km, que naixia a ara Túnioa esperanga de salvar l'edi- petita caseta construida el 1950 en el Girona a una altura de 75,2 metres fici de la caiguda total. quilómetre 2,865 de la linia que ha sobre el nivell del mar, pujava fins ais Perqué, a Girona, el tren d'Olot ha estat enderrocada fa pocs anys. 558 metres a la collada d'en Bas, tra- deixat poca petja. Superada l'autopista i ja entrats a vessada per un túnel, considera! en L'antic tragat rectilini, quasi paraHel la depressió del Ter, sorprén com el seu íemps una de les grans obres a la carretera d'Anglés, que s'acostava l'antiga caseta de l'encarregat del pas denginyeria. i arribava a Olot a 440 ais nuclis de població de Santa Euge­ a nivell continua eslant habitada i que, metres, és una ruta oblidada pero nia, Sant Narcís, el vei'nat i Salt. s'ha per contra, una de les majors obres plena de rastres. transformat en via urbana que serveix d'enginyena, els murs de oontenció Lantiga estació de Girona. un edi- per descongestionar la nacional i que prop de fvlontfullá encaixonaven fici funcional, terminal de línia, en el donar una mes gran flexibilitat a la cir­ el carrilet entre parets de pedra i el seu moment desplendor concebut culado entre la capital i la Selva portaven al del pas del Gegant, on la per enquibir-hi les dependéncies i els interior vía sobria pas entre la carretera i el servéis necessaris per atendré la con- A Salt, la vinguda del ferrocarril va Ter, estigui totalment colgada per la siderable demanda, és avui un casa- suposar per a la població un fet urba- vegetado i les deixalles. lot roneo i tancat. Abandonat de la má nístic denorme transcendencia. La El punt on el 19 de maig del 1946 de déu i deis homes, la construcció no sequía Monar, junlament amb la línia un tren pie de socis del GEiEG va ha pogut suportar el temps. Tot i que del carrilet, ara convertida en el pas- caure al Ter i l'aigua va cobrir la fins a l'any 83, Joan Guixeres, antic seig deis Países Catalans, actuaren máquina i una part del furgó, és difí­ encarregat de FEVE en les vies d'Olot durant molts anys com a limits per al cil de localitzar. Les antigües trinxeres, a Girona i Girona-Sant Feliu, encara hi creixement urbá de la vila cap al pía, converíides en paisatges de selva mantenía obert un despatx i. posterior- L'estació del veínat, situada en el qui­ amb massa espines, en un abocador ment han estat moltes les lómetro 2,038 de la línia, encara es incontrolat, en nius de serps. han instituoions— des de les esportives manté. És un edifici de planta baixa deixat de ser transitables. Tan sois els com el GEiEG, fins a privades— que que es conserva minimament presen­ trams que han estat reconvertits en s'han interessat per la reutílització, és table grácies al fet que no ha deixat pistes forestáis o camins veínals con­ una pura ruina. La pintada deis mem- d'estar habitat fins molt recentment. tinúen lenint alguna fundó práctica. bres del coNecíiu squatter, «ocupa- Potser aixó, i el que avui tingui les por­ Els suports deis ponts aprofitats ción:'>, que retalla la fagana que s'obna tes tapiades i els teulats minimament per fer-hi passar les canaliízacions

247 Revista de Girona I TREBALL IDE REDACCIÓ

Del poní del Pasteral. el mes importaní de la Unía, avui tan sois en queden els estreps que donen una imatge de perfecia desolado.

Leniranyable quiosc d'Amer, avui tancal t barrat encara serveix perqué la mainada jugui.

daigua anuncien l'enlrada a la pro- pera estació. Edificid'unasola planta en ruines, sense teulats, amb els sos- tres caiguts i les figueres creixent en el seu interior, total, un estat de con­ servado molt precari. Espoliada i ensorrada. I'estació de Bescanó, jun- tament amb la d'Anglés i la de Sant Feliu de Pallerols son exemples vius del fet que molts ajuntaments han uti- De l'antic baixador de litzat sectánament la infrastructura luxe de la Font Plcant deixada peí carrilet- I que si per una d'Amer, una barana banda han transformat el lli! de les vies n'és l'únlc en carreteres, variants o places publi­ testimoniatge. ques, moltesestacions, l'element mes viu i entranyable de la seva presencia, han mort o están morint a favor del progrés i la manca dadequació. Tot i que no presentin una unitat formal, i algún com el de la Cellera ja hagi desaparegut, els edificis conce- buts com a estacions van ser cons- truíts a mesura que els diferents trams de via entreven en funcionament. De linios senzilles i plenament integrados en el paisatge, les del veínat-SaIt, les de Bescanó, la Cellera, Sant Feliu de Pallerols eren d'una sola planta. Les i'estació de les Planes s'tia de Girona, Olot, Bonmatí, Anglés, el Uansformat en vestidors del pollsporüu que ÍAjuntament Pasteral, Amer. les Planes, les Preses ha construit sobre les n'eren de dues. antigües andanes. 248 I El túnel del tren ó en Bas va servir per desviar-til la carretera que. !o! I aixó, encara es coneix com de la Vergoiii/a.

A l'interlor de l'antic alguador de Sant Feliu de A Sant Estove, el Puigsacalm. encara guarda Pallerols una hamaca demosíra que les l'edifici tancar i emparedat. insiafladons s'han reciclat.

Vint anys després, no totes han tin- d'Osor per fer-h¡ passar tubs de cana- ren amb un cop de piqueta l'escenari gut la mateixa sort, Conlmuant la ruta, lització, Testació cau a trossos. Les on succeíren els fets de la Setmana i després deis pocs vestigis que res­ antigües promeses de transformar Trágica, encara que s'ha d'afegir que ten del baixador de Vilanna, arnbem i'edifici de dues plantes i tres cossos per contra es va restaurar i donar uti- a Bonmatí. L'estació, un ediíici penjat en dispensan municipal o casa de cul­ liíat pública a la dependencia del Pas­ sobre el riu en forma d'ampliació del tura han caigut en Toblit, i ara els sos- toral, agregat del mateix municipi. que mur de contenció aixecat per i'espla- tres esventrats, els teulats foradats, les va ser transformada en escola d'art. nació del tren, encara es manté ferm portes esbotzades, pregonen que Deis quasi vuitanta ponts i passos i en un molt bon esíat de conservació, está tocada de mort, i que si no es inferiors que cómprenla la línia, els de Reutilitzat i convertit en magatzem de preñen mesures urgents es pot ensor- la riera d'Osor i el del Pastoral eren fustes i garatge, el seu estat actual rar del tot. dues de ¡es obres d'enginyeria mes contrasta amb la seva germana La pista per ais vianants, que vol- significatives. Sota la presa, on avui es d'Anglés. La que en el seu bon tant per darrera el fútbol, travessant la poden veure tan sois els estreps, anti- momení i juntament amb la d'Amer va riera d'Osor i passant per davant del gament s'aixecava el viaducto estrella ser una de les construccions mes cementin porta a la Collera, és l'únic de tot el recorregul. Compost de tros notables de la línia, avui és una ruina vestigí que resta del carnlet. Fou el trams metátlics de 20 metres cadas- irrecuperable- Tot i que la vila ha trans- cun, el pont del Pasteral, segons la consisten d'aquest poblé el que tingué format lantic vial en la variant que des­ mitología popular punt preferit pels una actuació más radical en contra de via el tránsit d'Olot, i ha aprofitat els suicides de la comarca, va ser deslruít l'antiga línia de comunicado. Neces- estreps del poní de ferro sobre la ñera per les forces republicanes en reti- sitats d'ampliació del mercat esborra­

249 Revista de Gircma I TREBALL DE REDACCÍÜ^ A les Preses, toi i que el pis infenor de estactó está en moit mal estat, ihabitade del Cap es maníé en perfecies condicions.

El tragat del carrilet ha estat usat indiscriminadament pels ajuntaments. com demostra el fet que la variant d'Anglés passés per

-/• l'aniíga vía. Les portes d'Olot son ¡apiades, pero l'estació és una de les paques que es podrá salvar.

rada. Com recordava Joan Aubert, poblé s ha anat marcint comprovant robar un x\c Tesperanga, Malgral tot, antic cap d'estació d'Amer: «com que com, tot i les reiterades promeses feíes ha sabut reutilitzar les installacions. Si el viaducte eslava destruíl, el tren tan per les diverses administracions mai, bé l'estació i l'entranyable quiosc sois arribava al Pasteral població, mai han acabat d'adequar la carretera cauen a trossos, els dipósits i els ta- mentre que a l'altra banda una a les necessitats reals de la població. llers de reparació han estat transfor- máquina esperava a Amer per pujar Vint anys després de la desapáñelo mats en seu deis bombers de la fins a Olot"- del tren, Amer protesta contra el mal Generalitat. Una gran sort, si es té pre- Amer, situat al centre de la línia i estat del paviment, contra la manca sent que pocs quilómetres mes amunl una de les eslacions mes principáis d'autobusos, contra la desidia que ha de l'aníic baixador de la font Picant. del recorregut, ha vist com amb el tren fet de les corbes que pugen a les Pla­ Iloc d'esbarjo i aigües minerals, tan ha marxat molía de la seva vitalitat. A nes i Oloí o les que lóaixen a Anglés sois resta un trog de barana amb pre- mig cerní entre la capital i Olo!. mal un calvan permanent, Amb poques tensions noucentisíes, ja que de l'antic comunicat i poc industhalitzat, el comunicacions estables, a Amer li van hotel no en queda ni rastre després 250 I L'any 82. la delegado de Girona del Collegi Oficial d 'Arquitectes de Catalunya, va propasar un aproíitament alternatiu deis wa/s del camiet que passava per la construcció d'un tren vertebral que unís la costa amb la Garrotxa.

que fos enderrocat l'any 1987. que l'any 1984 el túnel de Sant Esteve Vint anys d'abandó El comboi que travessava la plana den Bas, períorat a la roca de 235 del Girones, vorejava el Ter i s'enfilava metres. que separa els vessants del cap a la valí d'Hostoles. entrava a par­ Brugení cap a Amer i del Pluvia cap Vint anys després de la seva desa- tir d'Amer en la zona de máxims des- a Olot. s'integrá a la carretera comar­ parició, que es desmantellés tota la nivells. La Iluita perqué les atrotinades cal 152, en una obra de millora que instaHació i es vengues com a ferralia maquines de vapor poguessin con­ va eliminar els revolts i la supressió del el material desmuntable, la imatge querir el coll d'en Bas obliga a la rea- pas peí coll. actual de la pista s'assembla a un lització d'importants obres d'infras- I com si encara li volguessin agrair cami perdut entre la boscúna. tructures, com el pont sobre el Bru- qualsevol deute pendent, fadones Tot i que l'any 1982 la delegació gent, que encara es conserva en per­ que les estacions es mantenen con- del Coltegí d'Arquilectes gironina pre­ fecta estat. En aquest tram encara es servades, que les andanes no s'han senta una proposta integral d'aprofi- poden seguir, sense massa dificuilaí, perdut del tot; que sota el Puigsacalm, tament deis antics vials deis carrilets les pistes deixades peí cami de ferro. la de Sant Esleve, ha estat habitada I es torga una reunió d'alcaldes per A les Planes. I'estació restaurada, fins fa poc, que la de les Preses con­ arribar a acords concrets de reutilitza- pintada i conservada, actúa com a serva en perfecíe estat la vivenda de ció, avui. superada la nostalgia, la rei­ centre de jovent del poblé i vestidors Taniic cap d'estació. Que si mes no. vindicado i la mancanga del carrilet, del polisportiu en qué s'han convertit I'estació terminal d'Olot. a la Garrotxa. allunyats deis projectes quimérics que les antigües ándanos ¡ el baixador presenta un aspecte molt mes saluble pretenien la instaHació d'un nou tren A Sant Feliu de Pallerols, lédiíici que la del Girones, Com a mínim els dalta tecnología que enllacés la costa cau mentre l'aiguador, sense aigua, matolls no se la mengen i els squat- i Olot, el tragat de l'antic carrilet ha scull gandules clandesíines i les pis­ ters no en demanen l'ocupació. Que demostrat la seva rao técnica en más tes es resisteixen a perdre la seva per- un pía especial per a tota la zona de d'un lloc. Deixat de considerar com sonalitat. En aquest tram la petja de la FEVE recull la possibilitat d'encabir- una obra d'utilitat pública, aprofitat l'antic carrilet s'aferra a la ruta i, fins hi la fira, i fins fa pocs anys l'ajunta- indíschminadatnent i parcialment pels a Olot mostra amb orgull les trinxeres ment. que ha restaurat una de les ajuntaments. encara hi ha geni, com obertes a la roca viva, els yiaductes maquines, no havia renunciat a mun- una mestressa de sobre la font Picant, i els ponts de comunicació. És com si íar un mini-carrilet turistic fins a una que enyora el seu servei, que no el intentes recuperar la vida, i mes des gorga del Pluvia. record.

251 Revista de Girona I