ciutat, patrimoni, memòria núm. 132 / Olot, febrer 2021 Coordinació: Antoni Mayans i Xavier Puigvert • Edició: Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot i Arxiu Comarcal de la Garrotxa OPINIÓ / LA RECONCILIACIÓ PENDENT L’any nou ens ha portat una bona a la Garrotxa, a Olot i a Santa Pau no seu pare; de l’armari de l’Hospital que nova. L’equip de recerca –així, sense vam fer res. Vam amagar el cop d’estat guarda els hàbits que les monges es van adjectius, com si mai no n’hi hagués militar, la revolució, la persecució reli- llevar per poder sobreviure i seguir tre- hagut cap altre– posarà llum a les vides giosa, la guerra i la dictadura darrere ballant; dels masos on es va refugiar el dels garrotxins exterminats als camps una llei d’amnistia i una reforma polí- regidor regionalista i soci del Centre de concentració nazis. Reconforta veu- tica que obria unes expectatives de fu- Obrer Candi Agustí; del camp de tre- re com gent amb empenta recull la tor- tur mínimament acceptables per a una ball de Torreros, on els joves soldats xa de l’enyorat Jordi Pujiula i treballa majoria. Ara, 40 anys després del canvi varen veure marcir la seva joventut; de per fer-la gran. Més inquietants són les de règim, constatem que no va ser su- l’exili mexicà on referen la seva vida preguntes i les afirmacions que els ser- ficient. Que algunes ferides romanen només alguns; de les llars que encara veixen de punt de partida i d’impuls obertes. A tots dos bàndols. ploren els afusellats... D’arreu. per a la recerca. Es pregunten –de fet, L’arquebisbe Tutu anava als pobles La veritat no deixa de ser un gran ens pregunten– per què els garrotxins i explicava que no ens podem limitar puzle i no emergeix nítida i clara fins deportats als camps de concentració a treure gent del riu, que ens cal anar que cada peça ocupa el seu lloc. Tot i nazis no han estat reconeguts per les aigües amunt a veure perquè hi cauen els retrets i les crítiques, crec que aquí institucions democràtiques. Per què les al riu. No en va, als respectius correli- justament s’ha fet molta feina de recer- fosses comunes encara estan tancades? gionaris els és molt fàcil treure del “seu ca i que, gràcies a l’empenta de l’Arxiu Per què molts exiliats no varen poder riu” els assassinats al Triai o els execu- Comarcal, la cobertura del Patronat tornar mai a casa seva? I no. No és tats a la presó de Girona; els patrons d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca perquè estiguem afectats per la desme- dels tallers expropiats o els integrants i el suport econòmic institucional, dis- mòria ni perquè no existís un equip de dels Comitès Obrers de Control; els posem d’una bibliografia, prou plural recerca tan ferm com el seu, ni tan sols que varen fugir a Burgos o els que ho i de divers biaix ideològic, per comen- és perquè el món estigui ple de feixis- feren a Tolosa. El que és més complicat çar a entendre què va passar durant tes. No. És per falta de reconciliació. és anar, tots junts, riu amunt a buscar aquells anys tan tràgics, per a tanta És perquè no hem estat capaços de fer el qui, el què, el com i el perquè. Co- gent. Falten peces del puzle? Segur! Per la catarsi social necessària per poder nèixer els fets i buscar la veritat. Una això periòdicament van sorgint noves passar pàgina. És perquè molts, en- veritat compartida. Per això serà tan i estimulants iniciatives. Fa dos anys cara, se’n senten víctimes. A tots dos ben vinguda la llum que ens pugui ar- vam rescatar la memòria del Centre bàndols. ribar dels camps de concentració nazis; Obrer, l’any passat ens van anunciar Una de les primeres decisions que com ho ha estat la llum arribada de les la imminent publicació de la historia va prendre Nelson Mandela, quan va platges d’Argelers; de ca la senyora del Casino Olotí, enguany hem tret de guanyar les eleccions presidencials a Lola Masnou, que amagava capellans; l’oblit un maqui olotí, i em consta que Sud-àfrica, va ser nomenar el Premi de can Toc, la fonda de l’alcalde le- són molts els que segueixen treballant. Nobel de la Pau Desmond Tutu direc- gítim perseguit pels milicians; de la Per això estic segur que amb el granet tor d’una Comissió de la Veritat i la Unió de Rabassaires, que s’oposà a la de sorra de cada un, també el dels jo- Reconciliació que va intentar unificar col·lectivització de la Granja Soldevila; ves, trobarem un punt de trobada i po- les comunitats i fer un nou país. Nosal- de can Josep Pujol, on les filles d’An- drem girar full. Tots. tres, en canvi, a Espanya, a Catalunya, dreu Nin intentaven no acabar com el Joan Barnadas
ANIVERSARI / CENTENARI DE ROSSEND COMA SERRA Nascut a Sant Joan les Fonts el 2 Amb la seva càmera, Rossend Coma de febrer de 1921, Rosend Coma Serra va documentar gràficament la vida ciu- va aficionar-se a la fotografia de jove, tadana a l’Olot dels anys cinquanta i quan el seu pare li va comprar una cà- seixanta, especialment els actes festius, mera. A més de treballar en una fàbrica les inauguracions, les visites d’autori- de paper de la població, va exercir com tats i les activitats esportives, a més de a fotògraf esportiu i va treballar per a practicar la fotografia d’estudi. Les se- diverses agències de notícies. Pel gener ves fotografies solien il·lustrar des de de 1954 va obrir un establiment de fo- 1955 la portada del setmanari Misión, tografia a Olot, Fotografia Coma, en on figurava com a reporter gràfic. Va un local del carrer de Francesc Serra morir en un accident de trànsit a Ba- i Ginesta, posteriorment regentat pel nyoles, camí d’Olot, el 3 d’octubre de otí l
seu fill Jesús Coma Rico. 1966. O L’
1 HEMEROTECA LOCAL / LA LLUNA D’OLOT vet (“Gaziel”), representen Josep M. Som en ple modernisme tranuitat, de Sagarra i Josep Pla (el qual quali- com ho és el seu poema ‘Els somnis ficava de “frigorifitzat” l’estil noucen- terranals’ [sic]. (Res d’estrany: treba- tista); finalment, en tercer lloc, l’estol llava des del 1923 a L’Esquella de la d’avantguardistes. Torratxa i a La Campana de Gràcia, L’interès de La Lluna d’Olot és que refugi de modernistes davant el nou- serveix a Perarnau i als seus amics de centisme rampant). Al número 2 (1 laboratori literari per assumir la petja- d’octubre de 1927) hi tenim dibuixats da dels moviments literaris d’inicis de a la portada dels mestres de l’Escola segle –modernisme i noucentisme– fins de Belles Arts: Iu Pascual, Celestí De- a superar-los i arribar a destil·lar el ric vesa i Martí Casadevall. El número 3 ventall líric propi de postnoucentisme, (1 de novembre de 1927) tindrà una amb la cançó i l’elegia de perns. En el col·laboració important. Amb una moment hegemònic de Perarnau –du- calavera a la portada –ressò de Tots rant la República–, a més de preparar Sants– Josep M. López-Picó hi pu- el 1932 i deixar inèdit el poemari Ora- blica ‘Tristesa d’Orient’, un poema cions sagnants, publica Amb l’infinit d’absència i enyorança de l’estimat. a les mans (1935) i excel·leix en uns López-Picó, amic de Josep Carner, llibres de poesia per a infants (i adults) mestre de Carles Riba, era un dels com ara Cuques de llum (1930), que grans representants del noucentisme. preludia avant la lettre el Bestiari de Havia fundat, juntament amb d’al- L’encàrrec d’un pròleg a una obra Pere Quart i el de Josep Carner, publi- tres, La Revista (1915-1936), des de pòstuma del poeta surienc Salvador cats respectivament el 1937 i el 1964. la tribuna de la qual el poeta gaudia Perarnau i Canal (1895-1971), Ora- Seguiran d’altres reculls dedicats a d’un predicament singular. Per a Enric cions sagnants, m’ha obligat a repas- plantes hortolanes El senyor Pèsol i Bou, aquesta publicació marcà “uns sar i a analitzar la publicació mensual altres plantes (1937), amb dibuixos anys decisius en el capítol del renaixe- olotina La Lluna d’Olot: revista men- de Joan G. Junceda, o Ales humanes ment català del Noucents”. Ben segur sual d’art i literatura, de la qual van (1938), amb dibuixos d’Antoni Clavé, que va influir Perarnau. A l’exemplar publicar-se cinc exemplars, del setem- que no són cap obra menor i demos- número 4 (1 de desembre de 1927), bre de 1927 al gener de 1928. Resulta tren un interès pioner per a les coses dedicat al pintor Josep Pujol, Perarnau que Perarnau n’era el director artístic; senzilles (Neruda no publicarà Odas hi publica un poema amb una estètica per poder-lo situar dins el panorama elementales fins a 1954). del tot noucentista: ‘La rel’. Conden- literari català, l’havia de consultar per Però aquest fou el moment àlgid sa una certa tristesa en no poder tenir força. de la seva pràctica poètica, quan tre- cap clarícia d’on han anat a parar els Ara sé que Perarnau pertany a la ballava a la Generalitat republicana i fruits que les persones engendrem i plèiade dels “postnoucentistes”, que els compromisos que hi va prendre el nodrim. És un canvi. Se li nota també Josep M. Castellet definia com un van condemnar a l’exili a França (Pa- en la conferència que dona al Centre grup heterogeni d’escriptors, nascuts rís), quan l’ensulsiada incivil. A La Llu- Obrer d’Olot el 10 de desembre de centralment en l’última dècada del na d’Olot hi podem resseguir la seva 1927 amb el títol “El neguit i les mun- segle XIX, amb un terminus ad quem evolució. Diem d’entrada que es tracta tanyes” (on la natura ja no és caòtica que pot arribar fins a 1905 (data del d’una publicació molt ben dissenyada i sinó el brollador de les rondalles). Es naixement de Lluís Montanyà o Joan presentada pel seu temps (temptejava publicarà sencera en el número 5 (1 de Llacuna), que arriba a tenir pes a partir fins i tot de reproduir pintures del mo- gener de 1928), que té com a portada del segon lustre dels anys 20 i la seva ment), i que devia fer forrolla, perquè una reproducció del cap del nen Jesús hegemonia durant l’època republicana aviat entrà en polèmica amb d’altres de Mantegna. És el darrer exemplar (1931-36). El crític hi destriava tres publicacions olotines, com les catòli- de La Lluna d’Olot. Fallà la publicitat grups superposats, hereus del noucen- ques La Tradició Catalana i El Deber, que s’hi publicava? tisme i, en certa manera, oposats a ell i amb alguns pròcers de la cultura com Perarnau ha sortit enriquit de l’ex- de diverses maneres. En primer lloc, Josep M. Mir Mas de Xexàs. Al nú- periència. El títol del seu nou poemari el grup que Joan Fuster denominava mero 1, ja a la portada, ens justifica serà La rel (1929), un llibre prologat “neonoucentista”, amb poetes de la el títol de la publicació amb un dibuix per Agustí Esclasans i amb un colofó categoria de Carles Riba, sense oblidar que representa Maragall i un jovenet i de Josep M. López Picó. Perarnau ha Ventura Gassol, Clementina Arderiu, aquesta didascàlia: assumit el noucentisme. Tard, perquè Joaquim Folguera, Marià Manent o l’ideal burgès, arbitrarista i civilitzador Tomàs Garcés, que van saber pouar, “No tingueu sentit pràctic, que se del noucentisme, des del 1923, amb refinar i alambinar líricament el sim- us estroncaria el riure. No sou joves? la pèrdua de les institucions catalanes bolisme francès, entre els quals caldria Doncs, demaneu la lluna: ‘I quan us ja no tenia raó de ser. Però a ell li ha situar Perarnau o, com ja vaig dir al semblarà que la lluna es va apropant i servit per fer el pas decisiu a la seva ge- seu moment, el nostre Josep M. Mir que ja la copseu amb les vostres mans, neració, on excel·lirà com hem dit de Mas de Xexàs, i prescindeixo d’esmen- llavors la veureu a dins del cel serè, bon començament La Lluna d’Olot, tar narradors, prosistes i dramaturgs; més lluny que mai i més alta. Però con- laboratori literari. en segon lloc, un grup més realista i tinueu demanant la lluna’. popular, que, a la petja d’Agustí Cal- MARAGALL” Lluís Busquets i Grabulosa
2 COL·LECCIÓ LOCAL
MONOGRAFIES núm. LX, 2019, p. 195-230. ROVIRA, Pere i SOLÉ, Ramon, 50 anys del Centre Excursionista “Alguns aspectes al voltant del pro- d’Olot. 86 anys d’entitat excursi- GODAY, Sebastià, cés de conservació i restauració onista, Olot: Centre Excursionista “Narcís Gironell, entre pin-ups de la portada gòtica de l’església d’Olot, 2020, 371 p. fantasioses, pomes mossegades i de Sant Salvador de Vilanova de Coordinació editorial: Mireia Montbar- sagacitat”, Revista de Girona, núm. Meià (la Noguera)”, dins Francesca dó i Albert Rubirola. Textos i entrevistes: 324, gener-febrer 2021, p. 108- ESPAÑOL i Joan VALERO (eds.), Jordi Casas. 111. Ianua Coeli. Portalades gòtiques a la Corona d’Aragó, Barcelona: Ins- MARTÍ, Enric, titut d’Estudis Catalans, 2020, p. “‘Foc!, que ens han enganyat’: El 311-322. republicanisme gironí el 1868- 1869”, Annals de l’Institut d’Es- SANTALÓ, Roger, tudis Gironins, núm. LX, 2019, p. “La Plataforma d’Afectats per la 369-408. Hipoteca (PAH): evitar que les víc- times de molts desnonaments aca- MERINO, Imma, bin al carrer”, Revista de Girona, “Dibuixos en contra d’un oblit ver- núm. 324, gener-febrer 2021, p. gonyós [a propòsit de Josep, d’Au- 74-77. rel]”, L’Avenç, núm. 475, gener 2021, p. 64-68. SOLÀ, Xavier, “Santa Maria de Sales de la Cellera LOSANTOS, Àgata, PALMADA, Guerau, de Ter. Disputes per la parroquiali- La cavalcada invisible. Instruccions “La Guerra Gran al front del Fluvià tat i construcció de la nova església per esperar els Reis, la Jonquera: (1794-1795): els combats de Seri- (s. XVII)”, Quaderns de la Selva, Ajuntament de la Jonquera, 2020, nyà i Esponellà”, Annals de l’Ins- núm. 31, 2019, p. 43-66. 24 p. titut d’Estudis Gironins, núm. LX, Il·lustracions de Miguel Bustos. 2019, p. 279-321. VALERI, Xavier, “Sobre els usos de l’aigua del Flu- MANERA, Maria et al., PAREDES, Míriam, vià”, El Soroll. Revista Semestral. Alimentación vegetariana en la in- “L’exemple d’Olot: quinze anys Sant Joan les Fonts, núm. 72, de- fancia: Las respuestas definitivas d’experiència en polítiques munici- sembre 2020, p. 38-39. a todas tus veggie-dudas, Madrid: pals d’habitatge”, Revista de Giro- DeBolsillo, 2021, 485 p. na, núm. 324, gener-febrer 2021, VILAR, Josep, p. 78-79. “El Nadal a l’Alta Garrotxa fa uns ROURA, M. Teresa, setanta anys”, El Brull, núm. 39, Vivències, Sant Joan les Fonts: Edi- PORCEL, Oriol, desembre 2020, p. 28-29. torial Oliveras, 2020, 93 p. “La història personal d’una família masovera, o com una política de TEXTOS ELECTRÒNICS ARTICLES ‘cirurgia’ genera oportunitats en un poble petit”, Revista de Girona, CAPDEVILA-WERNING, Remei, BARTOLOMÉ, José Luis, núm. 324, gener-febrer 2021, p. “Preserving Destruction: Philo- “Filmoteca Fedra”, Auriga, núm. 80-83. sophical Issues of Urban Geosites”, 104, desembre 2020, p. 12-18. Open Philosophy. Special Issue on PUIGDEMONT, Pilar, the Philosophy of the City (Var- CASACUBERTA, Margarida, “El pregó de les festes de Sant Joan sòvia), núm. 3/1, 2020, p. 550- “De ‘Laia’ a Laie (Notes d’una lec- les Fonts”, El Soroll. Revista Semes- 565. Disponible a:
FREIXAS, Pere i FUMANAL, Miquel PUJOLAR, Joan, ESPUNYA, Lluís, Àngel, “Nous parlants: llengua i subjecti- “La segregació escolar, pot rever- “Els Marenyà (...1330-1380...), vitat”, Treballs de Sociolingüística tir-se?”, El diari de l’educació, 18 mestres pedrers de Girona”, Annals Catalana, núm. 30, 2020, p. 17- gener 2021. Disponible a
3 DEL DINOU AL VINT-I-U / EL VACCÍ
Joan Barnadas ([email protected]) Enguany, l’Homo sapiens ha tornat a demostrat que l’es- performances televisives. Sembla més modern però, en el tratègia de supervivència que ha adoptat la nostra espècie és fons, hi ha poca diferència, perquè els nostres metges, polí- realment efectiva. El coneixement, la ciència i la tecnologia, tics i militars també ignoren que els seus missatges van diri- associades a una organització social potent, solidària i de- gits a éssers racionals i intel·ligents. Potser, l’única novetat mocràtica, s’apunten una nova victòria. En aquesta ocasió d’aquesta pandèmia és la rapidesa amb què ha arribat. tampoc no caldrà esperar generacions perquè la natura se- El setembre de 1884 la premsa local va alertar els olotins leccioni el grup d’humans resistents a aquest nou virus que de l’aparició d’un focus de “colera morbeo assiàtic” en algu- la naturalesa ha creat. Hem trobat un antídot pel nostre nes ciutats estrangeres i espanyoles. Com que la gran epidè- compte. Com el vam trobar per frenar la poliomelitis, la mia de còlera de l’any 1854 “cesó de improvisto” en treure tosferina, el xarampió, la rubèola i tantes altres malures. en processó la marededeu del Tura, l’Ajuntament va fer ús Disposar d’una vacuna, en només deu mesos, és un fet del mateix recurs i, efectivament, l’epidèmia no va arribar excepcional. No ho és patir una pandèmia. N’hi havia ha- a la comarca d’Olot... fins un any després. Com enguany, gut abans i n’hi seguirà havent sempre, de pandèmies, per el 1885 varen haver de suspendre les Festes del Tura. Per molt que els mil·lenaristes nostrats vulguin lligar-ho als mals més seguretat, a finals de setembre, quan el diputat a Corts dels nostres temps, a la crisi climàtica o al desordre social. va tenir uns dies disponibles, les autoritats varen organitzar Justament, si a Olot tenim un barri de Sant Roc és perquè una macroprocessó de la nostra moreneta amb més de mil aquest sant ens va salvar d’una epidèmia de pesta, al se- penitents. El pal·li el duien el comandant militar, el diputat gle XVI, causada pel bacteri Yersinia pestis. Per no parlar i els dos jutges. dels més de 50 milions de morts que va provocar la grip Quan l’epidèmia es va donar per acabada, la parròquia d’Influenzavirus ara fa cent anys o dels milers de pobres va organitzar un tedèum. No consta que ningú sortís a que s’enduia el bacteri Vibrio cholerae periòdicament. Ara, aplaudir els metges ni les monges germanes de La Cari- el còlera el mantenim controlat clorant l’aigua; però, quan tat ni els germans de Sant Joan de Déu, que eren els qui, la ciència moderna estava a les beceroles, aquesta epidèmia en aquells temps, feien d’infermeres i auxiliars a l’hospital la tractaven les juntes de sanitat amb les mateixes armes local. Tampoc ningú no va pensar a pagar un sobresou als que hem utilitzat enguany contra aquest nou Coronavirus: escombriaires, a les bugaderes que rentaven la roba o als higiene, confinaments i tancaments perimetrals. Aleshores, guardes que vigilaven les entrades a la vila. L’Homo sapi- el tractament el difonien a través de bans municipals, ro- ens està ben adaptat al medi, però socialment té marge de gatives i processons, mentre que ara ho han substituït per millora.
UN TOC AMB EL PEHOC / L’INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA GARROTXA
El concepte de patrimoni cultural immaterial sorgí du- fires tradicionals, les danses vives i la música d’arrel garrot- rant l’any 1990 i fou definit com a “gresol de la diversi- xina, les celebracions tradicionals dels Dolors i tota la lite- tat cultural de la humanitat i la seva conservació” durant ratura, expressions populars, llegendes, poesies i refranys la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural relacionats amb la vida entre fagedes i volcans. Immaterial celebrada a París el 2003. L’IPCIG inclourà recerca actualitzada sobre aquests te- És justament en matèria de patrimoni immaterial que, mes i oferirà un estat de la qüestió, a la vegada que aportarà l’any 2019, el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Co- noves dades amb el suport d’entrevistes, imatges i biblio- marca (PEHOC) comença la seva grafia especialitzada. A través participació en l’elaboració de d’aquesta tasca, realitzada per l’Inventari del Patrimoni Cultu- cinc investigadors de diferent ba- ral Immaterial de la Garrotxa (en gatge i formació, des del PEHOC endavant, IPCIG). Aquesta fase es fa un pas més en la difusió del primerenca de l’inventari va tenir patrimoni cultural immaterial. El com a centre i protagonista la Vall projecte IPCIG que aquí presen- d’en Bas, atès que el projecte va ser tem posa de manifest la impor- proposat, precisament, per l’ajun- tància de seguir avançant en la tament del municipi conjuntament recerca i la conservació del nos- amb la Smithsonian Foundation de tre patrimoni immaterial, a vega- Washington DC. des tan fràgil i vulnerable, o ex- En aquest passat any 2020 s’ha posat al perill de caure en l’oblit. iniciat una segona etapa de l’IPCIG –aquest cop, seguint la El projecte compta amb el suport de la Direcció General de línia proposada per la Generalitat de Catalunya– en la qual Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya i, alhora, s’han desenvolupat diverses línies de recerca relacionades des del PEHOC s’ha establert un conveni amb l’Espai Crà- amb el patrimoni immaterial de la comarca. La investiga- ter d’Olot, que també ajudarà a finançar una part de la re- ció realitzada s’ha materialitzat en forma d’unes fitxes amb cerca. En definitiva, un pas més per conèixer i identificar el uns camps determinats i prèviament establerts que recullen patrimoni garrotxí i l’herència cultural que es manté entre informació de tot un seguit de matèries seleccionades pel nosaltres, i reivindicar-los davant del gran públic. seu interès i el seu caràcter eminentment garrotxí. Els temes Maria de Lluc Serra escollits per a la recerca inclouen mons tan variats com les Coordinadora de l’IPCIG
4 CASES ESCRITES, CASES DE DEBÒ / 11. A LA CANTONADA DEL CARRER DE L’AIGUA
Margarida Casacuberta Per a en Toni Viñas, que n’està sortint d’una de grossa. gar fins a l’infinit de por de quedar-se sols amb ells mateixos i la pròpia solitud; un gat que miola i que sembla atrapat en Havia estat una casa. Ara només en queda el simulacre. algun lloc de la casa tapiada, i, finalment, en Jaime, que no Té planta i dos pisos i està ubicada a la cantonada del carrer està per brocs, irromp en la conversa nocturna, es declara de l’Aigua. Sortint del carreró del Tura, la veus en escaire. al marge de la política i és l’únic capaç d’actuar i resoldre el Feia temps que no hi passava, però aquestes festes de Nadal “misteri” del gat. hi vaig voler anar expressament per comprovar que encara La casa, amb el balcó escrostonat, hi fa de fris o d’esce- hi era. Fa molts anys que té totes les obertures tapiades i, ja nari i gosaria dir que és el lloc més concret, més clarament se sap, un dia camines pels carrers de la teva infantesa i, en ubicat, d’unes narracions que són, per damunt de tot, veus aquella cantonada on tantes vegades ens havíem aturat, en que s’expressen momentàniament, moltes vegades a través sortir de “dibuix”, abans d’anar cap a casa a sopar, els uns de monòlegs, i que s’apaguen tot seguit en un paisatge humà (i les unes) cap a la banda dels nous barris de més enllà del profundament desolat. És el paisatge post-crisi econòmica pont de Santa Magdalena, i jo cap al carrer Alfons V, hi que- de 2008, una crisi sistèmica de llarg recorregut (això ho dic da només un buit. Però no, aquesta vegada, la casa encara jo, no pas el text) de la qual la casa tapiada és una metàfora i s’aguanta dreta. el barri vell desertitzat i ruïnós, una al·legoria. I, tanmateix, Hi vaig anar expressament. És cert. I no pas amb la in- Què hi havia hagut aquí? tenció de fer un recorregut nostàlgic. Encara no. Allò que Una carnisseria. els únics paradisos són els perduts i que la infantesa és el És veritat. A Can Hitchcock. paradís per excel·lència no deixa de ser un tòpic. De fet, Can Hitchcock? potser els únics paradisos són els retrobats i, per què no dir- Sí, home, no te’n recordes que l’amo era baixet i calb ho, els reconstruïts. En fi. Més val no continuar per aquest i cara rodó? Li deien en Hitchcock, perquè era ben igual. camí, perquè no volia parlar de mi, sinó de la casa escrita Marrameu, marrameu. que, molt probablement, és en el fons del fons d’aquesta sè- Pobre gat. S’ha espantat amb nosaltres aquí. rie d’El Cartipàs i que se’m va presentar, ruïnosa i espectral, Però bé miola, pobret. Deu tenir gana. i tanmateix ben viva, en una de les vint-i-cinc narracions del Ja té collons que no sàpiga sortir d’aquesta casa. llibre que Edgar Illas va publicar el 2018 amb el títol Tr e u - Pugem a buscar-lo. re’s la feina de sobre (Edicions Sidillà) i que Jordi Galves va Aquí dalt? Però si la casa cau a trossos. S’esfondraran el qualificar, amb tota la raó, de joia literària. sostre i el terra i el gat ni el veurem. La narració es titula “El balcó de pedra escrostonada”. Si m’ajudeu, ja hi pujaré jo. No cal dir que aquest balcó forma part de la casa cantonera i que, narrativament parlant, és la metonímia de la ruïna I Jaime, el magrebí, aliè a la xerrameca (“No us ho diu, de l’edifici, del barri vell d’Olot i dels personatges prota- en Jaime, deja la política? Bona nit.”), és l’únic que s’enfila gonistes. Són tres homes joves –un independentista, un al balcó per treure’n el gat atrapat. Per als altres dos, diguem-ne “comunista” i un immigrant magrebí– i un gat. El gat és un símbol. Com tots els personatges que poblen les vint-i-cinc narraci- Un símbol de què? ons d’Illas, són unes veus que sorgeixen de la nit i mantenen De tot plegat. una conversa en una cantonada abans i després de l’última cervesa (o el que sigui) que els dos primers procuren allar- Encara corre. ELS NOMS DE LA TERRA / MAS RÒNEC Xavier Puigvert i Gurt Els filòlegs solen actuar com a rastrejadors intuïtius de el turó de Masnou>Mainou i Masbosc>Maibosc, de la Vall traces lingüístiques. Aguditzen l’oïda per identificar quines del Bac, o els de Masbaix>Ma’baix, Masbernat>Ma’bernat sendes han obert els parlants i les segueixen. Així és com va i Masllorenç>Ma’llorenç, d’Olot, si volem aportar algunes actuar Maria Cardús i Almeda (1918-2007) quan va per- concentracions d’ítems. cebre a Olot i, sobretot, a la Vall d’en Bas “un fet dialectal, Curiosament, un exemple antic ens fa notar que, si no es com tants d’altres, amenaçat” per un “procés d’anivellament podia escurçar mas, sorgien problemes. El Massanç de Sant geolingüístic”. El rastre començava a refredar-se i, sortosa- Cristòfor les Fonts hauria pecat de cacofonia: Ma’ans, im- ment, va voler deixar testimoni escrit d’aquella raresa. pregnat d’un aire exòtic, quasi hawaià. Per tant, els parlants Parant l’orella, Cardús va detectar en les converses dels antecessors van concebre una metamorfosi indolora per re- indígenes la desaparició de la -s final en curs de frase (tre’ o soldre aquell cas: van ficar-hi un article. El Mas del Sanç quatre, e’ bo). A més, va constatar que l’elisió també afectava –documentat el 1420: “mansi des Sanç”– va ser una opció alguns topònims, en concret els formats a partir del genèric intel·ligent i pràctica, però va tenir com a efecte secundari mas unit a un nom comú, com ara Masoliver>Ma’oliver, o no desitjat apartar el topònim de la resta de paral·lels i no un antropònim, com ara Masllopart/Masllapart>Ma’llopart/ fer-lo reconeixible. Actualment, el nom oficial és el Sangs, Ma’llapart. Però no va seguir la pista que havia descobert: la hereu de la forma el Sancs. Una llàstima, perquè altres ma- seva vinculació amb la Garrotxa no devia anar gaire més en- sos que van optar per la via d’incorporar la contracció es re- llà de Sant Privat d’en Bas. Potser si algun dilluns hagués bai- geixen encara avui per la doctrina garrotxina de l’elisió: Mas xat a mercat a Olot, punt de concentració de mitja comarca de l’Om>Ma’ de l’Om, Mas del Forn>Ma’ del Forn... Una fins al canvi de segle, hauria entès que el fenomen tenia un norma que també trobem en el Bosc del Quer>Bo’ del Quer. bon abast. La regla de menjar-se la essa afectava i afecta Rastrejadors de la llengua: seguiu les petjades quan en- encara la pronúncia de noms com el de Masabat>Ma’bat, cara són calentes. Re’més.
5 APUNTS I REPUNTS NATURALS / ASSOCIACIÓ D’IDEES Emili Bassols i Isamat des de fa mesos, em va portar a pensar, ja de manera consci- ent, que els fruits del liquidàmbar tenien una certa retirada amb el coronavirus, si més no amb la típica imatge que di- fonen els mitjans de comunicació. Ambdós adopten una for- ma esfèrica i les punxes del fruit s’assemblen a les proteïnes tipus espícula que sobresurten de la càpsida del virus. Però, al cap de pocs segons, vaig pensar que això tampoc no era un fet gaire extraordinari; a la natura, les formes globoses amb punxes són bastant habituals. A més, hi havia una diferència substancial: la mida. Els fruits del liquidàmbar amiden uns 3 cm de diàmetre, en canvi el coronavirus fa 120 nanòmetres. Per fer-nos una idea de la mida del virus, un nanòmetre és la milionèsima part d’un metre. I fins aquí la comparació. E .B. Llavors, mentre caminava i transitava mentalment, vaig pen- Al carrer on acostumo a aparcar el cotxe, als migdies, sar que el virus ho té molt fàcil perquè, com que és invisible entre setmana, hi ha plantats liquidàmbars (Liquidambar als nostres ulls, pot ser a tot arreu i no ens n’adonem. Com styraciflua), una espècie originària d’Amèrica i portada a Eu- n’és de difícil lluitar contra un enemic que no veus! Només ropa al segle XVII per ser utilitzada com a arbre ornamental podem aplicar mesures preventives perquè no podem perse- en l’espai públic urbà. Les dues rengleres a banda i banda guir-lo quan penetra en el nostre organisme. O sí? del carrer estan conformades per peus rectes, esprimatxats i Bé, reconec que m’estava deixant anar perquè just ales- escardalencs, una constitució que delata la seva edat juvenil. hores, amb aquella típica associació d’idees que solem fer, Em miro els liquidàmbars d’aquell carrer i veig que creixen vaig recordar la pel·lícula Fantastic voyage (1966), que aquí lliures, sense impediments de cap tipus. Per sort, encara no van traduir com a Viaje alucinante, el guió de la qual fou uti- han hagut de superar el trauma d’una poda de formació. Se- litzat per l’escriptor nord-americà d’origen rus Isaac Asimov gons el Pla director dels espais verds d’Olot (2014), després per escriure un llibre amb el mateix títol, on quatre homes i del plàtan (Platanus sp.), el liquidàmbar és la segona espècie una dona eren reduïts a la mida d’un bacteri i introduïts en més present en els carrers i espais verds de la capital garrot- el cos d’un científic per solucionar-li la trombosi que patia xina. La raó principal de ser una espècie tan utilitzada és al cervell i que li podia provocar la mort. La ciència ficció la preciosa gamma de tonalitats rogenques que mostren les dona per molt, ja ho sabem. Mentrestant, seguia caminant. seves fulles a la tardor. A l’hivern, els liquidàmbars es reco- Em semblava recordar que la pel·lícula acabava bé. I vaig neixen bé perquè les branques retenen els fruits globosos que desitjar que la pandèmia que patim i que tant de dolor i pengen d’uns llargs peduncles. Aquests fruits esfèrics, durs, tristor ens provoca també acabi bé. I vaig voler creure que són molt característics perquè presenten unes punxes eriça- en un futur proper el maleït coronavirus serà quasi tan in- des tot al voltant de la superfície. Precisament, fa pocs dies, ofensiu com ho són els fruits dels liquidàmbars. I, quan ja mentre seguia la meva ruta habitual per la vorera adornada estava a punt d’arribar al meu destí, vaig imaginar totes les de liquidàmbars, em vaig fixar en els fruits. L’inconscient, in- tardors adornades amb la paleta de colors de les precioses fluenciat per l’actualitat mediàtica a la qual estem sotmesos fulles del liquidàmbar que encara ens queden per caminar. DIBUIXOS AMB EL COMPONEDOR / SOVINT PARLAVA AMB EN MIQUEL MACIAS Domènec Moli A mesura que els anys van devorant aquelles coses i aque- dobles intencions, s’emocionava pels fets que emocionen i es lla gent que conformen el teu entorn vital, és quan realment manifestava contra allò que li repel·lia. No és una boutade si t’adones que hi ha uns personatges i uns fets que, de tan tenim en compte que vivim en una societat que cada dia es quotidians, no valores com cal, però que quan ja no són allà rebolca més en l’engany i la mentida. Parlar amb una perso- on eren et van provocant una sensació de soledat. Sense cap na clara com l’aigua del Fluvià quan encara hi vivien crancs dubte, és el gran càstig amb què la vida et recompensa el fet i truites era un autèntic descans, sobretot per a gent com el d’arribar a la vellesa. faulista, que ha acabat no creient en res. Era oblidar-te dels El faulista caminava sovint els camins que separen la seva tres-cents whatsapps traïdors que arriben cada dia i entrar en llar de la que tenia en Miquel, camí cap al Fluvià, camí cap a un camí pla, sense clots ni policia, ni política. El dia que tro- la placeta on l’àngel fa equilibris sobre una font. No era es- bava en Miquel, el faulista recuperava la fe en l’ésser humà. trany que, un peu darrere l’altre, es creuessin sobre la vora- No eren, tampoc, converses transcendentals: eren paraules via, i de la freqüència també neix l’amistat. A ell li agradava de cada dia. Poques vegades venien de diumenge. la música, i el normal és que les trobades fossin quan tornava I ara, quan sap que aquesta persona ja no trepitjarà mai d’assajar amb la coral. De fet, en cada etapa de la seva vida més la mateixa voravia que ell, és quan els records el fan havia sigut un membre actiu de la societat. Esportista, de reflexionar sobre la importància de la gent a qui segurament jove; actiu socialment, de gran; veu entre les veus del cor, la ciutat no dedicarà mai un carrer o una plaça, però que són de més gran... Estimava Olot, i això ja és molt simptomàtic l’autèntica baula que justifica la història veritable de les ciu- (per què se m’ha colat aquesta paraulota?) i ens confirma tats. No són ni polítics, ni capellans, ni endevins, ni futurò- que referenciem una bona persona, ja que no ha existit mai legs... Són la gent que fan funcionar la part positiva d’aquest algú que renegui de la seva pàtria –petita o gran– i sigui un món, malgrat tots els problemes que es fan i es desfan cada exemple a seguir. En Miquel era un ciutadà que traspuava dia. Són la realitat, la vida... Per això, quan vas pels camins pau només de veure’l. De paraula pausada i meditada, sense de sempre i no te’ls trobes, et sents cada dia més sol.
6 D’UN EIXAMPLE A L’ALTRE / 4. ANAR A COMPRAR BREVIARI Josep M. Muñoz Fa anys, el meu amic J., casat amb tothom! Penso tan ràpid com puc. I si Des de finals de l’any passat, l’Ar- una noia d’una família benestant de aplico l’estratègia distributiva? Vinga, xiu Diocesà de Girona (ADG) ofereix Vic, m’explicava el refinament de la la coca de forner que sigui dels Hosta- al seu web arxiuadg.org la consulta seva sogra: “Mira si té el bec fi”, venia lets, i el pa de blat de moro del forn Vi- dels llibres sacramentals de les parrò- a dir, “que compra els embotits a set dal. Però com ho saps, d’entrada, que quies del bisbat de més de cent anys llocs diferents: el fuet a aquells de sota aquesta és la tria bona? I si l’endemà, d’antiguitat, molt útils per a les recer- els porxos de la plaça, la llonganissa per assegurar-te’n que has fet bé, can- ques genealògiques. Durant els mesos a can daixò, la somalla a can dallò, el vies les tornes, ho notaran? Te’n diran d’agost a desembre, l’ADG hi ha in- pernil al del carrer estret i el fuet al del res? Et miraran d’aquella manera com corporat les imatges que corresponen carrer ample”. Un dia ho vaig explicar volent dir: “N’està segur? Ahir es va a uns 4.500 llibres de baptismes, con- a la Mita, i encara riu: sense negar el endur tot just l’oposat: el pa de blat de firmacions, matrimonis, òbits i testa- refinament del gust d’aquella bona moro dels Hostalets i el pa de cereals ments, com a màxim fins l’any 1920, dama vigatana, em va explicar que, del forn Vidal, que no se’n recorda? amb l’excepció d’alguns llibres d’òbits en realitat, el que ella feia era repartir Com és que avui canvia?”. Tampoc no que arriben fins a 1970. Les imatges, joc. Atesa la seva relativa posició dins estàs segur de què pensa la persona que en color, substitueixen les antigues la petita societat local, i donat a més el et despatxa, i si d’alguna manera t’es- imatges en blanc i negre obtingudes pes simbòlic i real que un sector com tà jutjant. Ella també deu tenir els seus de la microfilmació dels llibres que l’embotit tenia a la capital d’Osona, li gustos, oi? Finalment, al cap d’uns dies, havia fet la Societat Genealògica convenia tenir contents tants botiguers quan ja tinc més o menys identificades d’Utah als anys 1981-1983. com fos possible i per això comprava a les meves preferències (que ara, en pro ••• diverses cansaladeries de les que envol- de la concòrdia i el bon veïnatge, no ten la plaça Major, sense distingir-ne desvelaré), decideixo que demanaré, Ja es poden consultar a l’Arxiu una més que l’altra ni demostrar les sense que em tremoli excessivament la Comarcal de la Garrotxa els proto- seves preferències per un o dos llocs veu, de quin forn vull el pa. Per sort, cols notarials de l’any 1920 del dis- exclusivament. Era una mena peculiar he descobert també, amb un cert alleu- tricte d’Olot. Concretament, el passat de justícia distributiva. jament, que hi ha una tercera via pos- 11 de gener van ingressar a l’Arxiu Tot i que d’entrada pugui sem- sible: els croissants de mantega que ells quatre volums que contenen les es- blar un xic contradictori, l’altra cara venen són només els de can Corbaton. criptures protocol·litzades pel notari d’aquesta pràctica redistributiva la vaig Aquí no hi ha ofensa possible, uf! Vicenç Capdevila Boloix, i un volum aprendre ben aviat: a Olot –com deu Quan jo era petit, les rivalitats en- de la producció del notari Hermene- passar també a Vic, Granollers o Reus–, tre poblacions eren molt vives. Els de gild Danés Colldecarrera. Pel que fa convenia no entrar mai, em van adver- Sabadell no podien veure els de Terras- a la notaria de Besalú, ha ingressat el tir amb posat seriós, a una botiga amb sa, i viceversa. Encara ara, els de Reus volum que conté les escriptures dels una bossa d’una altra botiga, fent evi- tracten amb certa condescendència els anys 1919-1920, de Lluís Domènech dent que venies de fer gasto a la com- de Tarragona, fins al punt que la lle- Solis (fins a 16 de febrer de 1919) i petència. Algun botiguer s’ho podia genda diu que, en sortir de la població, Ramon Torras Clapés (de 26 juliol de prendre ben malament, gairebé com un en direcció a la capital provincial, hi ha 1919 a 22 de febrer de 1920). Aques- afront personal, i ho notaries immedia- un indicador de carreteres que diu sim- ta notaria va quedar vacant per exce- tament en el tracte fred amb què et des- plement: “Ruïnes romanes, a 12 km”. dència voluntària del notari i no es va patxaria: això, en el millor dels casos, Els meus avis tarragonins desmentien reactivar fins a l’any 1925. és a dir, si aconseguia reprimir algun aquesta rivalitat localista, aquest “pa- ••• comentari més o menys feridor amb triotisme de campanar”: per a ells, no què podia recriminar-te la teva infideli- hi havia cap dubte que les bones bo- Recentment, la Universitat de Bar- tat. D’acord, doncs. L’etiqueta local és tigues eren a Reus, i no en feien cap celona (UB) ha publicat a TDX.cat aquesta, i la seguim sense excepcions: a qüestió. Agafaven el tramvia per anar, dues tesis doctorals amb dades extre- vegades un dels dos es queda fora, mi- tranquil·lament, a cal sastre o a ca la tes de l’Arxiu Comarcal de la Garrot- rant d’ocultar la bossa delatora, o fins modista. Aquesta rivalitat local té a xa. En primer lloc, el treball de Pablo i tot, si no som gaire lluny, ens arribem veure, indefectiblement, amb una riva- José Alcover Cateura, Els mercats fins a casa a deixar el paquet compro- litat comercial. Al capdavall, el comerç alimentaris de la Corona d’Aragó a metedor. Tot sigui per la concòrdia. és un indicador explícit de la vitalitat través de la documentació municipal A l’hora d’assimilar els codis locals, d’una població. I els senyals d’alerta (segles XIV-XV), presentat el 23 d’oc- aquest estiu pandèmic se m’ha plante- s’encenen quan els compradors locals tubre de 2019, que estudia el càrrec jat, però, un dilema inesperat, per al s’estimen més agafar el cotxe i anar de mostassaf a la Garrotxa a partir de qual no estava prèviament advertit ni fins a Figueres o a l’Espai Gironès, per- fons notarials i municipals. En segon anava preparat. Vaig, un matí, a l’agro- què els sembla que allà trobaran unes lloc, la tesi de Miquel Àngel Fuma- botiga a comprar el pa i un parell de botigues millors. No sé si és veritat, nal, La pedra de Girona, 1300-1350. croissants per esmorzar, i em pregun- però algú deia que ara, des que hi ha L’esclat de l’escultura monumental i ten: “El pa, dels Hostalets o del forn els túnels de Bracons, els de Manlleu cultual, defensada el 12 de desembre Vidal?”. Els esquemes se’m trenquen. venen a comprar a Olot, perquè no vo- de 2019, que aporta dades sobre es- Ara resulta que cal pronunciar-se pú- len contribuir a la prosperitat de Vic... cultors, pedreres i obres a partir de la blicament per l’un o per l’altre, fent Ves per on, seria un altre cas de justícia recerca en la documentació notarial evident la tria, allà mateix, davant de distributiva. de Besalú.
7 VIVÈNCIES / CAVITATS VOLCÀNIQUES Joan Tresserras La meva vivència d’aquest mes serà una vivència profes- bava amb una cavitat semblant, però cap d’aquestes dimen- sional, però crec que pot tenir interès per a aquelles perso- sions i en un estat tan verge. En recordo una al carrer de nes a qui plau conèixer, encara que sigui per alt enllà, algu- Joaquim Masmitjà, on hi havia una casa de tres plantes as- na singularitat del que fou la vila vella de la nostra ciutat. sentada parcialment a sobre, i una altra al camí de les Brui- Els anys 1992-1995 vaig projectar i dirigir les obres d’un xes, a la falda de la Garrinada, on hi trobàrem una ossada bloc d’habitatges al carrer Esgleiers, al costat Montsacopa, de cavall. Segur que se n’han trobat moltes d’altres, que n’hi promoguts per l’Incasòl, en un solar que havia resultat de ha per descobrir i fins i tot pot haver-hi cases construïdes a l’enderroc d’una filera de cases antigues –del meu record, sobre. Sorprèn molt, fins i tot entre els professionals, l’esta- una havia estat l’estatge de les Germanes Vetlladores de Sant bilitat de les voltes de greda de les cavitats, sotmeses, com la Josep– per donar més amplada al carrer i alinear els edificis de l’aparcament mencionat, a sobrecàrregues importants. I amb el col·legi del Cor de Maria. Durant un temps, sobre és que la greda, que els garrotxins considerem una cosa tan aquest solar hi aparcaven lliurement tot tipus de vehicles natural, és un tipus de terreny pràcticament desconegut a sobre un terrer compactat que tenia l’accés pel carrer de les la resta del país. Tant és així, que la norma d’àmbit estatal Estires, a una cota d’uns tres metres per damunt del rasant NBE-AE/88, sobre les accions a l’edificació, la desconeix, i del carrer Esgleiers. s’assimila a “terreny sense cohesió de tipus arenós”. Com és d’obligat compliment, l’Incasòl va encarregar a Si els vulcanòlegs no diuen el contrari, es creu que l’ori- una empresa especialitzada l’estudi geotècnic del solar. Feren gen d’aquestes cavitats és antròpic i que foren excavades els preceptius sondejos i no hi trobaren cap anomalia. Era un pels estadants de les cases contigües. Aquesta creença és bon terreny per a la fonamentació, format principalment per molt versemblant, ja que se n’obtenia un doble aprofita- gredes volcàniques. La sorpresa i l’ensurt vingueren quan el ment. Per una part, el producte de l’excavació: eren unes primer dia d’entrar màquines per a l’excavació aparegué sota gredes netes d’impureses o argiles que constituïen un àrid de l’aparcament una enorme cavitat, en perfecte estat, d’uns immillorable per als pobres morters de calç. Recordo haver 50 m2 de superfície, amb un terra sensiblement pla, cobert llegit del nostre historiador, el doctor Joaquim Danés, que, amb una volta perfecta de greda i una altura al punt més quan es portava a terme una construcció de certa importàn- alt de quasi tres metres. Hi entràrem amb llanternes, es fe- cia, es formava una corrua de dones amb cofes al cap, plenes ren els amidaments, s’elaborà un informe i es parà l’obra. de greda, que feien el trajecte de la gredera a peu d’obra. Es complimentà l’expedient administratiu de modificació Podríem dir que eren unes grederes a cel tancat, per oposi- estructural del projecte. Quan van tornar a entrar-hi màqui- ció a les tradicionals, que són sempre a cel obert. L’altra fi- nes, el moviment de terres s’emportà la cavitat. No deixa de nalitat que se n’obtenia, potser fins i tot l’objectiu principal, sorprendre que cap punt del sondeig localitzés la cavitat. Em era disposar d’un espai clos amb una temperatura fresca i recorda aquell joc de criatures –en el meu temps en dèiem constant durant tot l’any, molt apta per a la conservació de ‘jugar a barcos’– que quan no tocàvem cap vaixell responíem queviures i begudes. I encara hi ha un tercer ús: aquestes “Aigua!”. Aquí, els de l’estudi geotècnic varen naufragar. cavitats resultaven uns amagatalls excel·lents. Un ús que, en No era la primera vegada que professionalment em tro- el transcurs del temps, mai no cal perdre de de vista. ME’N RECORDO / 63 Recordo que els vidres del menja- lleixes de paqueteria: a dalt de tot, del garatge hi havia una capelleta amb dor de casa els avis vibraven cada cop empolsinats, s’hi havien quedat arra- una figura de Sant Cristòfor, patró dels que un cotxe de la Teisa entrava al vell conats els sarrons dels cobradors, de conductors. Recordo que el rebost, la garatge. Recordo que baixàvem a l’es- quan tots els cotxes duien conductor saleta d’estar i una banda del menjador tació d’autobusos per una porteta peti- i cobrador. Recordo que, els dilluns, dels avis donaven a la teulada del ga- ta que menava directament al despatx arribava a Olot una caixa plena de po- ratge. Recordo sortir a jugar amb mons de paqueteria, sense haver de posar els llets vius, que feien molta piuladissa, i cosins a un terradet de darrere, i mirar peus al carrer. Recordo el vestíbul que l’àvia m’avisava per anar-los a veure. aquella teulada, que amb ulls d’infants feia també de sala d’espera: els seus Recordo la gentada quan feia fred i em semblava immensa, un mar de teu- finestrals sempre netíssims (mèrit de ningú no volia esperar fora, i la cridò- les. Recordo estar dinant i, a la que se l’àvia), el rellotge de paret a què ha- ria de les converses. Recordo com allà sentia un cotxe entrar o sortir, l’avi mi- víem de donar corda cada dia, les fi- s’hi reunien persones molt diverses: rava el rellotge i deia: “Ara surt el cot- nestretes de despatxar bitllets obertes gent mudada que venia o marxava a xe d’Amer” o bé “El cotxe de Ripoll en una gran paret de rajoles de vidre, fer negocis, pagesos de l’Alta Garrotxa arriba una mica tard”. Recordo com el finestró de mig punt de paqueteria. i el Ripollès que baixaven dels pobles els avis ens explicaven històries fantàs- Recordo uns bancs enormes, de fusta per fer tràmits o comprar i vendre, tiques, de cotxes atrapats a la Cantina bona, com escons de llar de foc, on estudiants, i fins i tot rodamons que per neu o glaçades, o d’haver de trucar lluïen gravades en majúscula romana mai no podies endevinar d’on venien a cases que tenien telèfon per pregun- les lletres: T.E.I.S.A. Recordo les cadi- i cap on anaven. Recordo que el vell tar si havien vist passar un cotxe que res de despatxar bitllets, i el mostra- garatge feia una olor especial que em duia retard. Recordo un temps en què dor per dins, que era ple de calaixos captivava, amargant i dolça alhora, se- l’estació d’autobusos d’Olot tenia més immensos. Recordo un armari on s’ha- gurament fruit de la barreja del temps màgia, per a un infant, que la que teni- vien anat quedant oblidats petits tre- i dels diversos productes químics: ga- en les grans estacions de tren que sorti- sors: tinters, paper assecant, plomins soils de ves a saber quina qualitat, olis, en a les pel·lícules. d’escriure (en dèiem plomilles), segells gomes, greixos dels motors, pols dels de goma, paper imprès. Recordo les anys... Recordo que a la paret interior Jordi Puig i Martín
8 DL GI-1223-2014