Santiago Rusiñol en terres gironines Exposició temporal Museu d’Art de del 7 de maig a l’1 de novembre de 2016

El Museu d’Art de Girona presenta, per primera vegada, una selecció d’obres, pintures, fotografies i textos que testimonien la vinculació de Santiago Rusiñol amb el territori gironí, i ben especialment amb Girona ciutat.

L’exposició, que mostra 26 pintures més una vintena de dibuixos i fotografies a més de documents i escrits de Rusiñol, explora els itineraris gironins de l’artista amb l’ànim de resseguir les diverses estades de Santiago Rusiñol en terres gironines . , Olot, Puigcerdà, i sobretot Girona i Arbúcies van ser els indrets gironins més freqüentats per l’artista, si bé no els únics. Els seus paisatges i racons van ser pintats en un bon nombre de quadres i descrits en diferents articles i relats publicats en la premsa del moment. En tots aquestes indrets, on hi va fer estades, Rusiñol hi va deixar la petja del seu tarannà afable i hi va saber travar amistats que perduren en la memòria i en l’anecdotari popular.

L’exposició del Museu d’Art, la més gran dedicada a l’obra de l’artista a Girona, mostra aquesta estreta simbiosi entre l’art de pintar i d’escriure que tant bé va saber alternar Rusiñol i presenta els dibuixos i pintures acompanyats d’una selecció de textos del mateix artista, a més de testimonis gràfics i documentals de la relació de Rusiñol amb els artistes i intel·lectuals locals.

L’exposició, produïda per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, ha comptat amb el comissariat de Margarida Casacuberta i Vinyet Panyella, així com l’assessorament de Mercedes Palau-Ribes, i ha comptat amb més de 40 prestadors entre particulars, museus, arxius i biblioteques

Santiago Rusiñol pintant un paisatge del riu Onyar al seu pas per Girona. c. 1808-1815 J. Vidal. AFB3-117. Arxiu fotogràfic de Barcelona

Una selecció de les obres més representatives de les estades de l’artista a les terres gironines, es mostren juntes per primera vegada, provinents en gran part de col·leccions particulars i institucions públiques museus, arxius i biblioteques.

340 m2 quadrats d’exposició amb total de 26 olis i 12 dibuixos, a més de correspondència i fotografies d’època, algunes d’elles de caràcter inèdit, que mostren els escenaris que van inspirar moltes de les seves obres, com també diversos moments quotidians de les seves estades al territori gironí.

El recorregut per les sales s’intercala amb un recull de premsa i hemeroteca original amb títols com La Vanguardia , o l’Esquetlla de la Torratxa , on Rusiñol publicava periòdicament les seves cròniques, entre elles els relats de les seves anades i vingudes a indrets gironins. Així mateix es presenten una selecció dels textos més destacats de l’escriptor que fan referència als paisatges gironins, entre ells i com exemple la Girona de pedra, un detallat itinerari per la ciutat, des de l’estació fins al cim de la Girona monumental, en què defensa la conservació de la ciutat històrica en front del perill de transformació que l’incipient progrés està provocant. Un text encara, en molts aspectes, ben vigent.

Alhora també s’hi exposen exemplars de la premsa de l’època com La Il·lustració Catalana o La lustración Artística entre d’altres, que testimonien l’interès de la critica i de la premsa artística per l’obra de Rusiñol, reproduint molts dels seus jardins, especialment els pintats a Girona, i són l’exemple de la fama de l’artista ja en vida. Mostra rellevant d’aquesta fama i reconeixement cap a la figura de Rusiñol n’és l’homenatge que la ciutat de Girona li va retre l’any 1926 i que es pot veure sols entrar a l’exposició: quatre minuts de pel·lícula que posen de manifest la importància del personatge i la significació que va tenir per la ciutat. No en va, les seves visites a Girona deixaren una petja en l’imaginari cultural i popular. Des de els cercles intel·lectuals: Bertana, Oller, Miquel de Palol, Carles Rahola li dedicaran escrits i records, fins a les anècdotes vinculades als tipus més populars com l’entranyable Pepet Gitano.

Una part a destacar de l’exposició, més enllà de les pintures i escrits de Rusiñol, és la mostra d’imatges, algunes inèdites, de el pintor en diferents indrets gironins. Des d’unes fotografies datades de 1890 en què es veu un jove Rusiñol a Girona, a o a Puigcerdà, recollides en l’Àlbum recordatori – també present en la mostra- a unes imatges inèdites de Girona, que de ben segur van sevir per inspirar els quadres que hi va pintar.

Catàleg El catàleg de l’exposició, que es presentarà el proper dissabte 11 de juny, ha estat coordinat per coordinat per Margarida Casacuberta, i amb textos de: J.M. Puigvert, Narcís Figueras , Ma. Lluïsa Faxedas, Vinyet Panyella, Jordi Falgàs, Mercedes Palau-Ribes, Ma. Àngela Vilallonga, Eva Vàzquez, Glòria Granell i Iolanda Vila. Una publicació que ressegueix les estades de Rusiñol i l’obra literària i artística de l’autor present a la mostra.

Excursió de Santiago Rusiñol a Girona. C.1880-1890. Foto: Museu del Cau Ferrat (Sitges). Col·lecció Santiago Rusiñol ©Arxiu fotogràfic del Museu del Cau Ferrat (Consorci del Patrimoni de Sitges

Les terres gironines: espais d’estada, espais d’inspiració Les terres gironines van ser escenaris transitats i viscuts en diferents moments i en conseqüència, també van esdevenir motiu de la seva inspiració. Son diverses les pintures, alguns dibuixos i fotografies, que testimonien aquesta relació, però també escrits, cròniques o relats, que tenen per temàtica els paisatges, els pobles i les ciutats gironines. Aquesta relació amb les comarques gironines és va mantenir més o menys constant al llarg de la vida de l’artista.

Indrets visitats: Arbúcies : 1885; 1913; 1926; 1927; 1928; 1929; 1930. Banyoles: 1890. Hi va tornar anar a finals dels anys 20s. La Bisbal: 1911 Cadaqués: 1898 (pel 1899 hi tenia anunciada una anada però sembla que finalment no hi va anar) Cassà de la Selva: 1929. : 1888 Girona ciutat: 1878 ? ; 1890; 1901; 1905; 1908; 1911; 1912; 1914; 1915; 1916; 1918; 1920; 1921; 1924; 1925; 1926; 1927; 1928; 1929. : 1929. Llafranc: 1922 Olot: 1888; 1889; 1901; 1924; 1925. : 1924 Palamós: 1921 Puigcerdà: De noi anys 1870's; 1889; 1890; 1891; 1907; 1913; 1920. - S. Joan de les Abadesses - Ripoll : 1880 Sant Feliu de Guíxols: 1892 Sant Hilari: 1883; 1885 Ix i Les Escaldes: 1890 Ur i Iravals: 1891

En l’exposició del Museu d’Art es presenten, 10 dibuixos del Ripollès i del Montseny, 8 obres pictòriques executades a Olot, el 1888 i 1889; 4 pintures realitzades a la Cerdanya el 1890-1891; 10 pintures i un dibuix de Girona ciutat realitzades entre 1908 i 1927; 1 oli d’Hostalric, datat de 1930 i 4 jardins d’Arbúcies pintats entre 1927 i 1929.

Un itinerari per les terres gironines: Ripoll, Olot, Girona i Arbúcies El primer indret gironí que descobrirà Rusiñol serà el ripollès. El 22 de juliol de 1880, juntament amb altres membres de l’Associació Catalana d’Excursions, va fer un recorregut des de Ribes de Fresser fins al Taga passant per Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. L’excursió va ser relatada i publicada a l’Anuari de l’Associació, acompanyada de dibuixos del mateix artista. Vuit anys més tard, la tardor del 1888, abans de marxar a Paris, Rusiñol farà una llarga estada a Olot. La ciutat s’havia convertit en un dels focus d’atracció dels pintors catalans del moment, gràcies als germans Vayreda i al pintor Urgell, que havien posat de moda els escenaris paisatgístics i rurals dels entorns olotins. Rusiñol també s’hi sentirà a atret i inspirat; a Olot hi va pintar prop d’una quarantena d’obres que es van presentar a l’exposició individual organitzada a finals del mateix any a la Sala Parés. L’any següent encara hi va tornar, però el 1890 Puigcerdà va esdevenir el nou focus d’interès. L’estiueig a muntanya havia consolidat la vil·la de Puigcerdà, des de feia temps, en una destacada colònia d’estiuejants. De fet, la família de Rusiñol hi havien fet estades quan ell era ben petit. De gran hi va passar dos estius, el de 1890 i el de 1891; allà mantingué contactes amb Víctor Balaguer, Francesc Matheu i sobretot amb Narcis Oller. D’aquelles estades en resten dues cròniques a “La Vanguardia” i diverses pintures.

El 1892 Rusiñol va participar a l’exposició col·lectiva de Belles Arts a Sant Feliu de Guíxols en motiu de la inauguració del ferrocarril. A Sant Feliu hi va anar en carro, un segon viatge juntament amb el seu amic i pintor Ramon cases que va relatar a les pàgines de “La Vanguardia”, i allà hi va conèixer a Prudència Bertrana i es va despertar l’interés per Girona, ciutat que visità assíduament des del 1898 i fina pràcticament la seva mort.

Girona, la ciutat, havia estat el primer lloc on Rusiñol va exposar una obra seva, l’octubre de 1878. Però Girona la descobriria gràcies a Bertrana, amb qui havia travat una bona amistat i qui l’acabaria introduint en els cercles modernistes de la Girona de tombant de segle. A Girona Rusiñol hi arribava en tren. A peu de vies ja l’esperava en Pepet Gitano, un pobre home popular de la ciutat què li feia de camàlic i ajudant durant l’estada. La vida a la ciutat es limitava a passar hores de tertúlia al cafè Norat o al cafè Vilà. Bertrana, Xavier Montsalvatge, Miquel de Palol i un jove Carles Rahola van ser-ne companys de tertúlia i acompanyants de les sortides de tarda a pintar els voltants de la ciutat. Llavors Rusiñol ja era conegut i admirat i les seves sortides i passejades despertaven la curiositat dels gironins. De la relació amb Girona en resten moltes anècdotes, algunes fotografies i prop d’una trentena de pintures, 10 de les quals es poden veure ara agrupades. També en resten un bon nombre de relats que demostren l’admiració per la Girona de Pedra que tan bé va descriure en l’escrit del mateix títol publicat a l’ Esquella de la Torratxa , el 1912.

Finalment la vila d’Arbúcies, on tantes vegades Rusiñol hi havia anat a fer salut al balneari i on hi havia conegut la seva dona Lluïsa Denís, va ser l’indret on el pintor va passar els darrers estius de la seva vida, del 1927 al 1930. D’aquestes estades queden els testimonis fotogràfics de Rusiñol pintant a la finca de Can Badés i un bon nombre de pintures, algunes de les quals es podran veure a l’exposició.

Santiago Rusiñol en terres gironines ACTIVITATS PARAL·LELES AL VOLTANT DE L’EXPOSICIÓ

Dimecres 18 de maig 19 h Santiago Rusiñol en terres gironines: paisatges i relats. Conferència A càrrec de Margarida Casacuberta, co-comissària de la mostra. Entrada lliure. Espai dels Amd’A (C. Ciutadans, 18, Girona)

Dissabte 11 de juny ITINERARI RUSIÑOL 11.30 h Presentació del catàleg de l’exposició Coordinat per Margarida Casacuberta, i amb textos de: J.M. Puigvert, Narcís Figueras , Ma. Lluïsa Faxedas, Vinyet Panyella, Jordi Falgàs, Mercedes Palau-Ribes, Ma. Àngela Vilallonga, Eva Vàzquez, Glòria Granell i Iolanda Vila. Una publicació que ressegueix les estades de Rusiñol i l’obra literària i artística de l’autor present a la mostra.

12 h Vermut d’Art. Santiago Rusiñol en terres gironines Visita guiada a l’exposició A càrrec de Margarida Casacuberta, comissària de la mostra Us proposem descobrir els itineraris pictòrics i literaris que l’artista Santiago Rusiñol va realitzar per les terres gironines, de la mà de Margarida Casacuberta. Un recorregut per la pintura i la literatura de Rusiñol, contemplant i descobrint els secrets d’algunes de les seves obres. Acabarem la visita degustant un vermut de bóta als jardins del md’A. Preu: 4,5 €. Amics del md’A: 2 €. Es recomana reserva prèvia al tel. 972 20 38 34. Places limitades.

Dijous 16 de juny 18.00 h Rusiñol reedita. Presentació de les ultimes edicions de les obres literaris de Rusiñol A cura de Margarida Casacuberta Una amena presentació de les obres de l’escriptor i pintor recentment reeditades per l’editorial L’Avenç. Activitat gratuïta

Divendres 17 de juny De 10 a 14 h Pintem a “a plein air”. Escenaris de Santiago Rusiñol a Girona. Sortida a pintar + visita guiada Santiago Rusiñol va passar llargues temporades a Girona, ciutat que el va enamorar. A Girona dedicava temps a la tertúlia, especialment amb Montsalvatje, Palol, Rahola i Bertrana; i tardes de pintura a l’aire lliure, sol o acompanyat. Són moltes les vistes de Girona que va immortalitzar. Us convidem a reviure els seus itineraris i sortir a pintar a l’aire lliure un dels paisatges rusinyolians , acompanyats de Manel Bayo, professor de pintura de l’Escola Municipal d’Art de Girona (EMA). I acabarem la matinal al Museu d’Art per fer la visita guiada a l’exposició «Santiago Rusiñol en terres gironines » i tot seguit prendre un vermut als jardins del md’A. Sessió de pintura: gratuïta. Preu visita guiada: 4,5 €. Amics del md’A: 2 €. Inscripció obligatòria al tel. 972 20 38 34. Places limitades. Màxim 12 persones. Organitza: Museu d’Art de Girona i EMA. As Diumenge 19 de juny 11.30 h El Sr. Rusiñol pinta al md’A Visita- taller familiar Farem una visita a l’exposició «Santiago Rusiñol en terres gironines » i coneixerem les aventures i la vida del Sr. Rusiñol. Després, al jardí del Museu d’Art, pintarem com feia ell, «au plein air», el nostre jardí abandonat. Dirigit a nens i nenes de 7 a 12 anys acompanyats d’un adult. Preu per persona (inclosos els menors d’edat): 3 €. Amics del Museu d’Art: 2 €. Inscripció obligatòria al 972 20 38 34.

Dimecres 13 de juliol Música als jardins de Rusiñol 18.30 h Visita guiada a l’exposició 20 h Concert als jardins del md’A A l’entorn de l’exposició «Santiago Rusiñol en terres gironines» , us proposem una relectura del somni d’una nit d’estiu. Una visita guiada a l’exposició ens permetrà endinsar-nos en l’obra de Rusiñol. Tot seguit, en el marc simbolista d’un palau antic i el seu jardí, la música establirà un diàleg amb Mendelssohn, Wagner, Garreta i Pahissa i amb una col·lecció de fragments de l’època prerafaelita de Shakespeare i el Greco, accentuant la fantasia melangiosa del modernisme. I tancarem la nit amb la degustació d’un bon vi. El Museu romandrà obert fins a l’inici de l’espectacle. Preu amb visita guiada + concert: 6 €. Preu del concert: 4,5 €. Amics del Museu d’Art: 2 €

Juliol Un estiu amb Rusiñol Casalet d’estiu al md’A Del 27 de juny al 8 de juliol Del 29 d’agost al 9 de setembre Una proposta per als més petits, un casal d’estiu al voltant de les obres de Santiago Rusiñol com a eix temàtic del casal. Un seguit d’activitats que tenen com a centre d’atenció les obres de l’artista: pintar “ plein air ”, preparar una obra de teatre i descobrir l’exposició... tot això i molt més per a vire un estiu diferent al md’A Informació i inscripcions al 972 20 38 34.

Setembre – octubre Mossèn Tiago . Una visita amb Pepet Gitano Visites caracteritzades a l’exposició, per a descobrir l’obra de l’artista i recordar les anècdotes de Santiago Rusiñol als diferents indrets de Girona província i ciutat.

Octubre Lectures Una proposta per a resseguir l’exposició a través de la lectura de textos de Rusiñol, amb la col·laboració de poetes i actors.

Consulteu totes les activitats a www.museuart.com

TEXTOS DE SALA

El Ripollès Impressions d’un excursionista Santiago Rusiñol va fer del viatjar una constant en la seva vida. De jove, amb només 17 anys, es va afiliar a l’Associació Catalana d’Excursions, amb qui compartia el desig de conèixer, estudiar i estimar la pròpia terra i on hi confluïen els intel·lectuals, científics i polítics del moment. El 22 de juliol de 1880, juntament amb altres membres de l’Associació, va fer una excursió al Taga des de Ribes de Fresser, passant per Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. La memòria del recorregut,presentada en una vetllada literària dins el primer Congrés Catalanista el 26 d’octubre de 1880, es va publicar al Butlletí mensual de l’Associació el 1881. El relat, acompanyat d’una selecció de dibuixos propis i una sèrie de fotografies de Marc Sala, ha esdevingut el primer text literari de l’artista i escriptor. En ell, Rusiñol hi recrea des d’una perspectiva romàntica l’encant dels paisatges, el tipisme dels pobles i la seva gent i la bellesa de les ruïnes, especialment les del monestir de Ripoll. Amb similar estil, el 1883, va descriure l’excursió al Castell de Centelles.

Santiago Rusiñol i Prats. Monestir de Ripoll. Detall del sepulcre de l’Abat Oliba. Juliol 1880. Ploma sobre paper. 20,3 x 27,5 cm. Arxiu Nacional de Catalunya. Santiago Rusiñol i Prats. El Taga. Juliol de 1880. Llapis (carbó) sobre paper. 29,8 x 44 cm. Arxiu Nacional de Catalunya.

“Belles muntanyes del Pirineu, voreres encisadores del Ter, claustre encantat de Ripoll, carrers ombrívols de Ribes, adéu-siau! Jo guardaré sempre al fons del meu cor, en les més amagades fibres de les meves entranyes, una recordança d’amor envers vosaltres, jo conservaré gravades les vostres imatges en el meu esperit com un dels records més preuats de la meva jovenesa, com un dels somnis més agradosos de la meva vida, com una suau aroma del meu amor a la pàtria i a l’art.” Santiago Rusiñol. Impressions d’una excursió al Taga, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll . Anuari de l’Associació Catalana d’Excursions, I, 1881, pàg. 29-53.

La Records d’Olot, país del paisatge La ciutat d’Olot, a finals del segle XIX, s’havia convertit en un dels focus d’ atracció dels pintors catalans del moment. Entre 1885 i 1890, seguint la petja dels olotins Joaquim i Marian Vayreda i de Josep Berga i Boix, seran molts els artistes que hi faran estades, entre ells Santiago Rusiñol. A Olot Rusiñol hi va passar part de l’estiu i el començament de la tardor de 1888. Va ser una temporada pictòrica curta però molt fructífera. Hi va conèixer a Vayreda, de qui n’admirava l’estil, i hi va pintar vint-i-vuit olis que va presentar amb el títol Records d’Olot en la seva primera exposició individual a la Sala Pares de Barcelona, el desembre del mateix any. L’exposició, amb bona critica, va representa la seva consolidació en el món de l’art. Al cap de pocs mesos, Rusiñol va prendre la decisió de professionalitzar-se com a artista. L’any següent, desprès d’una intensa activitat, decideix marxar a estudiar pintura a París. Tenia vint-i-vuit anys i en feia tres que era casat.

Santiago Rusiñol. El senyor rector. Beatitud. 1888. Oli sobre tela. 67x139 cm. Col·lecció particular.

Santiago Rusiñol. Bosc de Cun í, Olot. 1891. Oli sobre tela. 151x300 cm. Centre de lectura de Reus.

Per primera vegada vèiem, els qui érem joves i anàvem a Can Parés, un art que interpretava i no copiava servilment el natural, que no comptava les fulles, però d’elles contava les íntimes sensacions; un art d’essència de bosc, d’olor de terra, de llum viscuda; un art quasi impressionista; (...) Un estiu, mogut per aquest desig, vaig encaminar-me a Olot. Vaig pujar per Sant Joan de les Abadesses, vaig passar les serralades feréstegues que donen tipo a les altes muntanyes catalanes, i al ser al retorn de l’esquena, allà al lluny, mirant un fondo limitat per les altes serres com rompiments de teatres, la gran planura d’Olot, nova per a mi, se’m va aparèixer com si l’hagués coneguda. (...) Tot ho recordava ja: eren els núvols, les boires, les terres dels quadros que havia vist a Cant Parés, i no sé per què tota aquella ampla hermosura va semblar-me que era cosa d’En Vayreda. Santiago Rusiñol. “ Records ”, La veu de Catalunya , núm. 47, 5-XI-1894 p. 541-542. Recollit a “ Anant pel món ”. Barcelona. Tipografia L’Avenç, 1895

La Cerdanya Estiueig a Puigcerdà

A Puigcerdà, centre d’estiueig de muntanya, Rusiñol hi féu estades de ben petit amb la família i, ja com a artista, hi va tornar en diverses ocasions. El 1889 Puigcerdà va ser el punt final del famós viatge amb carro que va fer amb el seu amic Ramon Casas i que els va portar a recórrer Osona, el Berguedà, el Ripollès i, finalment, la Cerdanya. L’estiu següent, en tornar de París, s’hi va instal·lar. Allà va participar activament en les tertúlies i festes de la colònia d’estiueig i va mantenir contactes amb Víctor Balaguer, Francesc Matheu i l’escriptor Narcís Oller, estiuejants destacats. Hi va pintar catorze olis que va presentar en la primera exposició Rusiñol-Casas-Clarasó a la Sala Parés la tardor de 1890. L’estada també va inspirar quatre cròniques publicades a La Vanguardia amb el títol “En laCerdaña”. El 1891 hi va tornar, de l’estada en van resultar sis quadres i un parell de cròniques més a La Vanguardia. A Puigcerdà hi aniria en altres ocasions posteriors però cap d’elles va resultar tan fructífera com les estades dels primers anys.

Santiago Rusiñol a l’Estany de Puigcerdà. Foto: Museu del Cau Ferrat (Sitges). Col·lecció Santiago Rusiñol ©Arxiu fotogràfic del Museu del Cau Ferrat (Consorci del Patrimoni de Sitges)

Santiago Rusiñol Prats . El barber de Puigcerdà . 1890 Oli sobre tela. Col. Particular

“Pero en esta hora tranquila en que el sol se oculta detrás de las montañas, donde se ofrece hermosísimo el espectáculo es en lo alto del campanario. Allí se ve la llanura difumarse lentamente en el adiós de la tarde, allí asiste el espíritu a la muerte del día, allí admiran los ojos el variado espectáculo de la gran naturaleza y contemplan la inmensa escala de tonos que en su paleta gigante tiene Dios para pintar las nubes, los montes y los llanos; las sombras inexplicables y fuegos misteriosos que lanza por todas partes en esta hora suprema y la cascada de fuego que inunda el horizonte; en primer termino de este panorama se ve la negra campana destacarse en silueta, bruñida, quieta y callada, aguardando suspendida una mano que la ayude a lanzar las notas graves de la oración de la tarde. (…)” Santiago Rusiñol, En la Cerdanya: El cementerio de Ix , dins “La Vanguardia” 6 de setembre de 1890

El Gironès Girona de pedra

Girona ciutat va ser el primer lloc on Rusiñol va exposar. El 1878 va participar amb una obra a l’exposició organitzada pel Fomento de Bellas Artes inaugurada el 29 d’octubre de 1878 al claustre de Sant Pere de Pere de Galligants, llavors Museu Provincial. Va ser el seu debut com a artista, probablement esperonat pel seu mestre, el pintor d’origen gironí, Antoni Moragas. A Girona hi va tornar, de pas, en el segon viatge en carro que, acompanyat per Casas i Casellas, van fer de Manlleu a Sant Feliu de Guíxols, el 1892, per assistir a la inauguració de l’Exposició de Belles Arts a Sant Feliu. I hi tornarà a passar, de camí cap a Olot, en diverses ocasions. Però el setembre de 1908 s’hi va instal·lar, a l’Hotel dels Italians. Des d’aleshores, de manera intermitent però ininterrompuda, Rusiñol farà estades a Girona - el anys 1911, 1912, 1915, 1916, 1918, 1920, 1925, 1928 i 1929 – i hi mantindrà una estreta amistat amb els joves intel·lectuals i artistes de la ciutat, participarà de les tertúlies dels cafès, i dedicarà les tardes a immortalitzar les vistes d’una ciutat que descriurà, al detall, amb el pinzell o amb la ploma. La Girona de pedra, com ell la va bateja, el va fascinar .

Santiago Rusiñol i Prats. Girona. 1915. Oli sobre tela. 93 x 123 cm. Fons d’Art Diputació de Girona. Museu d’Art de Girona Santiago Rusiñol i Prats, Pati de Can Puig. 1927. Oli sobre tela. 110 x 100 cm. Col·lecció particular.

Santiago Rusiñol i Prats. Girona (II ). 1918. (detall) Oli sobre tela. 99 x 125,5 cm. Fundación Bancaria Ibercaja

La Selva De a Arbúcies

Rusiñol, des de ben jove, feia estades temporals als balnearis de la Selva, especialment a l’Establiment de la Font Picant de Sant Hilari Sacalm. Va ser allà on hi va conèixer a la seva dona, Lluïsa Denís, el 1884 i des d’on, el 1885 faria un recorregut per les masies dels voltant amb el seu amic i artista Enric Clarasó per a recollir ferros vells pel futur Cau Ferrat. Aquesta freqüentació es va mantenir al llarg de la seva vida, amb el Montseny i rodalies com a espai d’excursions ode pas, com quan va travessar Sant Hilari, Arbúcies i Hostalric, el 1892, en el segon viatge en carro des de Manlleu a Sant Feliu de Guíxols, Rusiñol, Casas i Casellas. A la vila d’Arbúcies Rusiñol hi anirà en diferents ocasions i hi va travar amistat amb vilatans i estiuejants, companys de tertúlies durant les estades. Del 1927 al 1930 hi anirà a passar els darrers estius de la seva vida. Llavors hi va pintar vint-i-vuit obres, la majoria als jardins de Can Badés, actualment Parc Mongé. Les escenes de pintura a l’aire lliure les va immortalitzar el fotògraf mataroní Salvador Carreras en les que, tal vegada, són les darreres imatges de l’artista pintant. L’any següent, el 1931, Rusiñol moria a Aranjuez.

Santiago Rusiñol i Prats. Hostalric . 1930. Oli sobre tela. 97 x 114 cm. Col·lecció particular. Rusiñol pinta Hostalric des de el pont sobre la Tordera. C.1930. Foto: Benet Frigola. Fons Ramon Reyero. Hostalric.

Una cacera del senglar al Montnegre . c. 1913 Arxiu d’Imatges de Sant Celoni El Montseny i Guilleries seran escenaris propicis per en Rusiñol excursionista, literat i pintor. El 1909 hi va anar per a gaudir de l’espectacle d’una primerenca cursa d’esquí; el 1913 per a participar en la cacera del senglar, convidat per l’Aplec de Caçadors de Sant Celoni. D’aquest dia en va escriure una crònica a L’Esquella de la Torratxa, el 26 de setembre de 1913.

No sempre han d’esser en Maura i en Romanones, voltats de l’aristocràcia de la política, del diner, de la noblesa i del sang-i-fetge, els que veiem retratats per aqueixa Premsa Il·lustrada, anant a acaçar besties, feres, exteses als peus dels retratats dient-ne piezas cobradas. També el glosador, convidat per “l’Aplec de caçadors de Sant Celoni”- homes, a més de simpàtics, aristòcrates dels camp, de la cacera i de la costellada, - ha anat a caçar, o a cobrar bestiar d’aquest maligne, amb uns resultats tant esplèndits que, a no ésser modestos com som, ja’ns veuríem de cos present en les revistes cinegéticas i en les que no són cinegétiques (Santiago Rusiñol. Glosari: La cacera del cinglà a L’Esquella de la Torratxa, 26-setembre-1913) Cronologia 1861. Santiago Rusiñol i Prats neix a Barcelona el 25 de febrer de 1861.

1876/77-1884. Assisteix a classes nocturnes de pintura al taller del gironí Tomàs Moragas, al carrer Ample, 15, de Barcelona.

1878. El 29 d’octubre, amb motiu de les Fires de Sant Narcís de Girona, participa per primera vegada en una exposició oficial al claustre de Sant Pere de Galligants.

1880. El 26 d’octubre debuta com a conferenciant amb «Impressions d’una excursió al Taga, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll», que il·lustra amb una exposició de dibuixos fets per ell. El text es va publicar a l’ Anuari de la Associació d’Excursions Catalana el 1881.

1882. Escriu «El castell de Centelles. Impressions i paisatges», que publica al Butlletí Mensual de la Associació d’Excursions Catalana (octubre-novembre). Exposa Vista del castell de Monsoriu i Vista de les Agudes a l’Exposició Regional de Belles Arts de Vilanova i la Geltrú.

1884. Participa en l’exposició inaugural de la nova Sala Parés. Coneix Lluïsa Denís i Reverter a l’establiment de la Font Picant de Sant Hilari Sacalm.

1888. Passa la tardor a Olot i rodalies. Coneix Joaquim Vayreda. Els 28 quadres que hi pinta constitueixen la seva primera exposició individual a la Sala Parés, amb el títol Records d’Olot .

1889. Entre juny i juliol, juntament amb Casas, emprèn el famós viatge amb carro que comença a Seva i acaba a Ripoll, la crònica del qual es publica a La Vanguardia amb el títol «Por Cataluña. Desde mi carro» (23-VI-1889 i 28-VII-1889).

1890 . Passa l’agost i el setembre a Puigcerdà, des d’on escriu articles per a La Vanguardia . Aquest estiu passa per Banyoles i Girona.

1891 . Durant l’estiu torna a Puigcerdà, i el mes d’octubre, de camí cap a Vilanova i la Geltrú, descobreix Sitges.

1892. A final de juliol, amb Ramon Casas, emprèn un nou viatge amb carro, de Manlleu a Sant Feliu de Guíxols, per assistir a la inauguració de l’Exposició de Belles Arts, on coneix Prudenci Bertrana .

1894. Joaquim Vayreda mor prematurament i Rusiñol li dedica un article al setmanari La Veu de Catalunya (25-XI-1894).

1896. Es publica Anant pel món , el seu primer llibre en català, amb articles dedicats a Joaquim Vayreda i al cementiri d’Ix.

1904. Comença a estiuejar a Llinars del Vallès amb la família.

1907 . El 27 de juny comença una col·laboració setmanal —que durarà fins al 1925— a L’Esquella de la Torratxa , amb el pseudònim de Xarau. El 24 d’agost s’estrena a Puigcerdà La merienda fraternal .

1908. Al setembre és a Girona. Publica a L’Esquella de la Torratxa «Malures d’higiene» i «Un riu obrer», els primers textos sobre Girona com a Xarau.

1909. Exposa 15 quadres a la Sala Parés, entre els quals hi ha Girona . El 26 de novembre publica a L’Esquella de la Torratxa un article sobre la ceràmica d’Empúries.

1910. Publica «El Canigó a » a L’Esquella de la Torratxa (8-IV-1910).

1911. A final de juliol arriba a Girona i hi pinta fins a començament de setembre. Hi escriu el sainet El pintor de miracles . Publica «Girona de pedra» a L’Esquella de la Torratxa. Almanac 1912 .

1912. El 4 de gener és a Girona per l’estrena d’ El pintor de miracles al Teatre Principal.

1913. El 27 de juny participa a l’exposició col·lectiva que inaugura el centre de cultura Athenea. Passa l’estiu a Puigcerdà i a Llinars. Publica «La cacera del cinglá» a L’Esquella de la Torratxa (26-IX-1913), la crònica d’una cacera al Montnegre amb caçadors de Sant Celoni.

1914. Exposa 24 quadres a la Sala Parés, amb predomini de jardins d’Aranjuez i d’olis pintats a Girona. El 25 de setembre és a Girona amb Gabriel Alomar.

1915. Fa estades pictòriques a Aranjuez i a Girona. El dia de Nadal s’inaugura la seva exposició individual a Athenea.

1916. Al setembre és a Girona. Hi pinta El jardí del mestre de capella , El pati de Ca l’Ardiaca i Jardí blau i hi escriu una sèrie d’articles sobre el museu per a L’Esquella de la Torratxa .

1917 . El gener exposa sis quadres de Girona a la Sala Parés. Xavier Monsalvatje i Joaquim Pla publiquen Terra de gestes i de beutat: Girona i hi inclouen un fragment de «Girona de pedra» i diverses reproduccions d’olis de Rusiñol pintats a la ciutat.

1918. Pinta a Aranjuez, a València i a Girona. Publica la novel·la En Josepet de Sant Celoni .

1919. Exposa a la Sala Parés quadres pintats l’any anterior a Aranjuez, València i Girona. Pinta a València, a Xàtiva, a Mallorca, a Aranjuez i a Girona.

1920. Passa l’estiu a Aranjuez i a Llinars. Al setembre marxa amb la família a Puigcerdà.

1923. Presideix el jurat dels Jocs Florals Humorístics de Sant Celoni i publica el discurs presidencial a L’Esquella de la Torratxa (13-IX-1923).

1925. Passa una part de la tardor a Girona, on pinta els quadres Els campanars de Girona , El brollador i Jardí de Can Puig .

1926. Del 9 al 22 de gener participa a l’exposició Rusiñol-Casas-Clarasó a la Sala Parés amb quadres pintats a Girona. El 6 i el 7 de febrer se celebra l’homenatge de Girona a Santiago Rusiñol, organitzat per l’Ateneu de Girona i pel seu president, Carles Rahola.

1927. Passa l’estiu a Llinars i a Arbúcies, on pinta cinc quadres al jardí de Can Badés. Segurament al setembre marxa a Girona, on pinta el Pati de Can Puig . Publica el llibre d’aforismes Màximes i mals pensaments .

1928. Del 7 al 20 de gener se celebra l’exposició Rusiñol-Casas-Clarasó a la Sala Parés. Rusiñol hi presenta un quadre de Girona, un de Llinars i cinc jardins de Can Badés d’Arbúcies. Escriu el text per al programa de la festa major d’Arbúcies.

1929. Passa l’estiu a Arbúcies pintant jardins i vistes del Montseny. Destaquen El brollador del Parc Badés , que Rusiñol va regalar a Pau Casals, Caminal d’hortènsies , Roures , Arbres i hortènsies , Aigües cap al tard i El Montseny . S’estrena la versió teatral de la novel·la En Josepet de Sant Celoni .

1930. A l’estiu, després d’una temporada a Llinars, pinta a Arbúcies. Passa la tardor a Aranjuez. Participa a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid amb tres quadres de Girona.

1931. Del 28 de febrer al 13 de març se celebra la que serà l’última exposició Rusiñol-Casas-Clarasó a la Sala Parés, amb quadres pintats a Arbúcies. Malgrat el seu mal estat de salut, coincidint amb la proclamació de la Segona República Rusiñol torna a Aranjuez, on mor el 16 de juny.

Crèdits Organització i producció: Museu d’Art de Girona (Agència Catalana de Patrimoni Cultural)

Direcció: Carme Clusellas

Comissariat: Margarida Casacuberta Vinyet Panyella

Assessorament científic: Mercedes Palau-Ribes O’Callaghan

Conceptualització i textos exposició: Margarida Casacuberta Carme Clusellas

Coordinació: Aurèlia Carbonell

Suport tècnic: Irene Forts

Disseny i imatge gràfica Cristina Masferrer

Conservació i restauració: Elena Boix

Muntatge: Elena Boix Jaume Soler

Fusteria: Fusteria Creixans

Pintura: 3G pintors

Retolació: Vidcus

Assessorament lingüístic i traduccions: TRADUaction

Fotografies: Arxiu d’Imatges de Sant Celoni Arxiu Comarcal del Maresme (Ajuntament de Mataró) Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) Arxiu Municipal de Girona (CRDI) Arxiu Històric Municipal d’Arbúcies (AHMA) Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols (Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols) Arxiu fotogràfic del Museu del Cau Ferrat (Consorci del Patrimoni de Sitges) Arxiu Família Rusiñol (AFR) ACGAX. Arxiu Comarcal de la Garrotxa Arxiu Municipal de Valls Arxiu Històric d’Hostalric Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya Eusebi Escarpenter

Audiovisuals: Fromzero

Transport i embalatge: Transports Corcoy Transports TTI

Assegurances: Asedesa S.A. Helvetia

Difusió i comunicació: ArtiCultura

Prestadors: Ajuntament de Girona. Arxiu Municipal de Girona Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Hemeroteca Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols (Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols) Arxiu Nacional de Catalunya Ateneu Barcelonès Biblioteca Marià Vayreda d'Olot Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltrú Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola. Generalitat de Catalunya Centre de Lectura de Reus Colección Fundación Ibercaja Col·lecció R.C. David Cervelló Galeria d'art Fundació Pau Casals Fundación Fran Daurel Galeria Sicoris Museu del Cau Ferrat (Sitges) - Olot Museu de Mataró Museu de Montserrat. Abadia de Montserrat Universitat de Girona. Biblioteca I tots aquells propietaris i col·leccionistes privats que han cedit obres per a l’exposició.

Agraïments: Cafè Le Bistrot, Girona Elisenda Casanova Gothsland Galeria d’Art Maria Martí Patrick Martin Maria de Palol Brigitte Payrou-Neveu Mercè Ros Museu de Belles Arts de València Miquel Torns Pep Xuclà Josep M. Abril López Eduard González-Sala Mercè Turu Toni Ranchal Marc Ripoll i a tots els que directa o indirectament han fet possible aquesta exposició.