Correspondència Del Fons Felip Pedrell Secció De Música Biblioteca De Catalunya 1990, Actualització Juny De 2016
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Correspondència del Fons Felip Pedrell Secció de Música Biblioteca de Catalunya 1990, actualització juny de 2016 Identificació Context Contingut i estructura Condicions d’accés i ús Documentació relacionada Notes Control de la descripció Llista de components IDENTIFICACIÓ Codi(s) de referència: BC. Correspondència del Fons Felip Pedrell Títol: Correspondència del Fons Felip Pedrell Data(es): Dates de creació: 1847-1927 1867-19211 Dates d’agregació: 1927 Nivell de descripció: Subfons Volum i suport de la unitat de descripció: 2,88 m (26 capses, 9507 + 3362 unitats documentals aproximadament), paper i paper fotogràfic CONTEXT Nom(s) del(s) productor(s): Felip Pedrell Notícia biogràfica: Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, 1841-Barcelona, 1922), musicòleg, compositor i pedagog. Inicià la seva formació musical a l’escolania de la catedral de Tortosa, sota el mestratge de Joan Antoni Nin i Serra. Posteriorment continuaria amb Nin els estudis de piano, harmonia, contrapunt, instrumentació i composició. Amplià la seva formació instrumental amb el violí i el trombó que simultanejà com a interpret a la banda-orquestra de la seva ciutat natal. El 1859 viatjà per primer cop a Barcelona. El 1867 es casà amb Carme Domingo i Estrany, amb qui tingué una filla, Carmen. El 1873 es traslladà definitivament a Barcelona. Durant aquest any i 1874 treballà com a segon director d’una companyia d’opereta. El 1874 estrenà L’ultimo Abenzeraggio i el 1875 Quasimodo al Gran Teatre del Liceu. El 1876 inicià un viatge d’estudis que el porta a França i Itàlia. Des del 1877 a l’octubre de 1878 residí a París. Aquestes estades parisines s’alternaren amb d’altres a Tortosa i Lleida. El 1882 es traslladà definitivament a Barcelona, on exercí durant un curt període com a mestre de capella de la col·legiata de Santa Anna, com a successor d’Anselm Barba. El 1892 es traslladà a Madrid i el 1895 fou nomenat acadèmic de número de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Com a ensenyant fou nomenat catedràtic de Conjunt Vocal (1895) i d’Estética e Historia de la Música (1900) del Conservatorio de Madrid, així com a catedràtic d’Historia de la Música a l’Escuela de Estudios Superiores del Ateneo de 1 S’ha afegit en color blau els anys de la correspondència que no es troba físicament dins del topogràfic M 964, sinó dispersa dins el conjunt de la documentació del Fons Felip Pedrell. 2 Idem. Madrid (1896). El 1904 retornà a Barcelona. Pedrell exercí com a conferenciant tant a l’Ateneu Barcelonès com a l’Ateneo de Madrid. També feu de crític musical al Diario de Barcelona (1891), La Vanguardia (1902) i escriví a la Revista Musical Catalana. Entre les publicacions periòdiques que creà i dirigí es troben Salterio Sacro-Hispano (1882), Notas Musicales y Literarias (1882), La Ilustración Musical Hispano-Americana (1888) i La Música Religiosa en España (1897). Entre els guardons rebuts al llarg de la seva trajectòria cal assenyalar el premi de composició de la Societat Catalana de Concerts de Barcelona amb l’obra Lo cant de la muntanya (1892) i el premi del concurs del Teatro Real de Madrid amb Els Pirineus (1892). També rebé la distinció honorífica com a comendador de l’Ordre Pontifícia de Sant Silvestre per part de Pius X. Entre les seves obres publicades es poden esmentar els dos volums del Catàlech de la Biblioteca Musical de la Diputació de Barcelona (1908-1909). Alguns dels seus deixebles més rellevants van ser Isaac Albéniz, Manuel de Falla, Enric Granados, Cristòfor Taltabull i Robert Gerhard. Història arxivística: El fons fou custodiat pel compositor. En vida feu donació de la seva biblioteca, manuscrits i documentació a l’Institut d’Estudis Catalans, perque fossin dipositats a la Biblioteca de Catalunya. Així ho ratifica el testament que redactà el 1921 i on nomena marmessor a Joan Gisbert i Padró.3 Dades sobre l’ingrés: Pedrell va proposar la donació del fons a l’IEC el 1917. El primer lliurament arribà el 1918 i el segon el 1922, després de la mort el compositor. Posteriorment es va incorporar altra correspondència de Pedrell, adquirida per donació o venda: - 1931 Donació de Francesc Viada i Lluch (M 964/54) - 1931 Donació de Francesc Fulquet de la correspondència de Pedrell a Isidro Torres (M 964/53) - 1941 Donació de Lluïsa Bosch (M 964/19) - 1941 Venda d’Antonia de Monasterio, filla del compositor Jesús de Monasterio (M 964/39) CONTINGUT I ESTRUCTURA Abast i contingut: Aquesta part del Fons Felip Pedrell conté la correspondència generada i rebuda pel mestre i d’altres persones relacionades amb ell. A més d’aquesta documentació epistolar, es conserva més correspondència entre la documentació. Es tracta aproximadament d’un 4% més del total que, tot i que físicament s’ha mantingut amb la Documentació, s’ha ressenyat en color blau dins de l’ajuda de cerca. Sistema d’organització: La correspondència s’ha classificat en tres grans apartats i diferents subdivisions, tenint en compte els remitents. S’ha mantingut la signatura del conjunt com a M 964, afegint un número currens per cada corresponsal per tal de facilitar la seva consulta Informació sobre avaluació, tria i eliminació: Aquesta correspondència és històrica i de conservació permanent, per tant, no està sotmesa a avaluació, tria i eliminació Increments: No es preveuen increments CONDICIONS D’ACCÉS I ÚS Condicions d’accés: Accés lliure. Els documents es consulten a la Sala de Reserva de la BC. Condicions de reproducció: S’aplicaran les condicions que determina la Biblioteca de Catalunya per a la reproducció de documents, amb els preus públics establerts 3 La còpia del testament es troba al Fons Joan Gisbert de la BC. Llengües i escriptures dels documents: català, castellà, alemany, anglès, francès, italià, neerlandès i portuguès Citació preferent Citació bibliogràfica recomanada segons si es tracta del fons en general o d’un document: - BC. Correspondència del Fons Felip Pedrell - BC. [topogràfic del document] Característiques físiques i requeriments tècnics: Aquesta correspondència no necessita requeriments tècnics especials per a la seva consulta Instruments de descripció: Inventari elaborat per la Secció de Música el 1990 DOCUMENTACIÓ RELACIONADA Existència i localització dels originals: Els originals de la correspondència de Pedrell a Manuel de Falla es conserven a l’Archivo Manuel de Falla de Granada Unitats de descripció relacionades: Correspondència de Felip Pedrell i d’altres a Giovanni Tebaldini, 1896-1922 (topogràfic M 7125) NOTES Topogràfics: M 964/1 a M 964/1718 Recordar que s’ha afegit en color blau la correspondència que no es troba físicament dins del topogràfic M 964, però que forma part de la documentació del Fons Felip Pedrell. CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ Autoria i data: Montserrat Molina Egea. Secció de Música, juny de 2016 Regles o convencions: - Aquest instrument de recerca s’ha elaborat seguint les directrius marcades per la pròpia BC per a la descripció de fons personals. - [MÚSICA] Describing archives: a content standard (DACS). Chicago: Society of American Archivists, 2004. (revisió del manual de Hensen, l’APPM). - [MÚSICA] Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Subdirecció general d’Arxius i Associació d’Arxivers de Catalunya, 2006. LLISTA DE COMPONENTS Correspondència familiar. Rebuda Correspondència professional Enviada Rebuda Correspondència entre tercers Correspondència dels familiars Correspondència rebuda per Carmen Pedrell Correspondència rebuda per altres familiars Correspondència rebuda per altres persones INVENTARI PROVISIONAL Correspondència familiar. Rebuda A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z Autor Unitats, descripció i data (observacions) Topogràfic A Amalia 3 Postals autògrafes. Tortosa, 1903-1909 M 964/1 [neboda] Amb signatura. En castellà i francès. Franquejades D Daniel [nebot] 1 Carta autògrafa. [Madrid], 1912 M 964/2 Bifoli. Amb signatura. Anotacio autògrafa d’H. Anglès 1 Postal autògrafa. 1917 Amb signatura. Inclou signatura autògrafa de Marina. Franquejada 1 Telefonema mecanoscrit. Sense data Signat: Daniel i Clotilde [Molero] E Eduardo 1 Postal manuscrita. València, 1904 M 964/3 [nebot] Autògrafa de Dolores [Pedrell?], signa: Eduardo. Inclou signatura autògrafa d’Elvira [neboda]. Franquejada Mutilada, li manca el segell del franqueig 1 Carta autògrafa. Buenos Aires, 1911 2 f. Amb signatura. Inclou afegitó autògraf de Dolores [Pedrell], amb signatura Elvira [neboda] 1 Postal autògrafa. València, 1918 M 964/4 Amb signatura. Franquejada [Enrich], Albina 2 Cartes autògrafes. Buenos Aires, [1884]-1899 M 964/5 [cunyada] Bifoli. Amb signatura. Al verso hi ha un fragment d’altra carta també signada 1 Carta autògrafa a Carlos i Pedro [Pedrell]. Buenos Aires, 1887 Bifoli. Amb signatura. Anotació autògrafa d’H. Anglès M Miró, Juan 3 Postals autògrafes. Santa Perpètua, 1911-1914 M 964/6 Amb signatura. Franquejades 2 Cartes autògrafes. Santa Perpètua, 1912-1914 Amb signatura Molero, Clotilde 1 Targetó autògraf. Madrid, 1911 M 964/7 [neboda] Amb sigantura 8 Cartes autògrafes. Santander, Madrid, 1911-1913 11 f. Bifoli. Amb signatura 1 Postal autògrafa. Madrid, 1912 Amb signatura. Franquejada 1 Targeta de visita amb anotació autògrafa. 1912 1 Postal autògrafa. Sense data Amb signatura. Franquejada P Pedrell, Carlos 78 Cartes autògrafes. Buenos Aires, Montevideo, Marsella, M 964/8 París, San Vicente, Madrid, 1897-1916 i sense data 93 f., alguns són bifolis. Amb signatura. En algunes hi ha anotacions autògrafes de Pedrell i [d’Anglès]. En una hi ha capçalera de la Inspección Técnica de Instrucción Primaria de la Capital Adjunten 1 Retall de premsa “Felipe Pedrell” que inclou la carta enviada per Pedrell a Hector Seritti, dins: [s.n. (s.d.)] 2 Telegrames manuscrits. Buenos Aires, 1910 Franquejat 1 Targetó autògraf. 1912 Amb signatura. Capçalera 1 Targeta postal autògrafa. Montevideo, 1914 Amb signatura. Franquejada 4 Postals autògrafes.