DOCSLIB.ORG

Lucia Di Lammermoor Donizetti

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Lucia Di Lammermoor Donizetti LUCIA DI LAMMERMOOR DONIZETTI Fitxa La follia de Lucia 11 59 Juan Luis Linares Repartiment Una criatura inestable 12 65 Enedina Lloris Argument Cronologia 19 Teresa Lloret 74 Jordi Fernández M. English Synopsis Lucia di Lammermoor 31 81 al Liceu Jaume Tribó Sobre la producció Selecció discogràfica 39 Damiano Michieletto 91 Javier Pérez Senz Bogeria i romanticisme Bibliografia recomanada 43 Arturo Reverter 94 Aleix Pratdepàdua Ah, la bogeria! Biografies 55 Xavier Albertí 96 LUCIA DI LAMMERMOOR Òpera en tres actes de Gaetano Donizetti. Llibret de Salvatore Cammarano basat en la novel·la The Bride of Lammermoor de Walter Scott. Estrenes 26 de setembre de 1835: Teatro San Carlo de Nàpols 22 de setembre de 1838: Teatre de la Santa Creu de Barcelona 15 de setembre de 1849: Gran Teatre del Liceu 4 de desembre de 2006: última representació al Liceu Total de representacions en la programació del Liceu: 277 12 /2015 Torn 4 20.00 h E 5 20.00 h PB 7 20.00 h A 10 20.00 h PE 11 20.00 h - 12 18.00 h C 14 17.00 h H 15 20.00 h PC 17 20.00 h B 18* 20.00 h G 20 17.00 h T 23 20.00 h D 27 18.00 h F 29 20.00 h PA Durada aproximada: 2 h. 50 min. (*): Amb audiodescripció Amb el suport de liceubarcelona.cat 12 pàg. Repartiment 13 Temporada 2015/16 desembre 2015 Lord Enrico Ashton Marco Caria (4, 7, 11 ,14, 17, 20 ,23 desembre) / Direcció musical Marco Armiliato Giorgio Caoduro (5, 10 12, 15, 18, 27, 29 desembre) Direcció d’escena Damiano Michieletto Miss Lucia Elena Moşuc (4, 7, 11 ,14, 17, 20 ,23 desembre) / Reposició direcció d’escena Roberto Pizzuto María José Moreno (5, 10 12, 15, 18, 27, 29 desembre) Escenografia Paolo Fantin Sir Edgardo di Ravenswood Juan Diego Flórez (4, 7, 11 ,14, 17, 20 ,23 desembre) / Vestuari Carla Teti Ismael Jordi (5, 10 12, 15, 18, 27, 29 desembre) Il·luminació Martin Gebhardt Lord Arturo Bucklaw Albert Casals Assistent de la direcció d’escena Anna Llopart Raimondo Bidebent Simón Orfila (4, 7, 11 ,14, 17, 20 ,23 desembre) / Assistent de vestuari Alessio Rosati Marko Mimica (5, 10 12, 15, 18, 27, 29 desembre) Assistent d’il·luminació Hans-Rudolf Kunz Alisa Sandra Ferrández Alumne en pràctiques de l’IT Melanie García Normanno Jorge Rodríguez-Norton Producció Opernhaus Zürich Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció del Cor Conxita Garcia Assistent de la direcció musical Daniel Gil de Tejada Concertino Kostadin Bogdanoski Assistents musicals Véronique Werklé, Vanessa García, Jaume Tribó, Pau Casan Sobretítols Glòria Nogué, Anabel Alenda 14 pàg. 15 Lucia di Lammermoor (1835), autèntic paradigma de mitjà d’una falsa prova d’infidelitat, aconsegueix que se l’òpera italiana romàntica, és el «drama líric» més reeixit i celebri la boda que ha de resoldre la seva situació. Arriba famós de l’extensa producció de Donizetti, el que li obrí d’imprevist Edgardo i maleeix Lucia, que es desespera les portes de París i l’únic que s’ha mantingut en el reper- i perd la raó fins al punt d’apunyalar al llit nupcial el seu tori –amb les òperes còmiques L’elisir d’amore i Don espòs. Aquest fet dóna lloc a la cèlebre «escena de Pasquale– abans de l’anomenada Donizetti Rennaisance, la follia», en la qual imagina que s’estan celebrant les que a partir del 1950 posà fi a uns decennis d’oblit. seves noces amb Edgardo, abans de caure esvanida quan sembla tornar a la realitat. Edgardo se suïcida quan El llibret de Salvatore Cammarano es basa lliurement s’assabenta que Lucia ha mort. en la novel·la The Bride of Lammermoor de Walter Scott (1819). L’acció transcorre a Escòcia, a les terres En la tendència del melodrama romàntic a eliminar de Lammermoor, a la fi del segle XVII, a l’època de l’excés d’ornaments del cant propi del segle XVIII les lluites religioses i civils que portaren al tron anglès en favor d’un més gran realisme dramàtic, hi ha una Guillem III d’Orange (1689). Però Cammarano va fer excepció: el canto fiorito es manté per a un tipus de retrocedir el context a la guerra civil escocesa (segle dona virtuosa, inaccessible, allunyada de les baixes XVI), entre els partidaris de Maria Stuart, catòlics, i els passions. El personatge de Lucia respon plenament a del seu fill Jaume VI, reformistes. En tots dos casos, aquest arquetip i per això la seva follia té una escrip- però, es tracta de l’enemistat política i religiosa entre els tura amb tots els components del vocalisme d’agilitat Ravenswood, catòlics, antics propietaris del castell, i els que han causat i causen la fascinació dels afeccionats Ashton, reformistes i amos actuals, per bé que també («Ardon gli incensi» i «Spargi d’amaro pianto»), acompa- en situació econòmica difícil. nyada per la flauta. A més d’una sèrie de recitatius de gran interès, com l’ombrívol recitatiu arioso d’Edgardo Sir Edgardo di Ravenswood i Lucia, bella germana de «Tombe degli avi miei», i de concertants esplèndids, com Lord Enrico Ashton, s’estimen en secret, però Enrico el del finale secondo, «Chi mi frena in tal momento», cal ha pactat el casament de la noia amb un noble ric, Lord destacar una instrumentació d’una gran eficàcia en els Arturo Bucklaw. Aprofitant l’absència de l’enamorat i per moments més dramàtics de l’obra. 16 pàg. 17 Una escena de Lucia di Lammermoor, Opernhaus Zürich, 2008. Foto: Suzanne Schwiertz ARGUMENT Teresa Lloret Filòloga L’òpera transcorre a Escòcia al final de segle XVI, en un moment de crisi política i religiosa que Walter Scott descriu en la seva obra The Bride of Lammermoor, a partir de la qual Salvatore Cammarano va bastir el llibret de Donizetti. Els partidaris del rei Jaume VI, reformats, s’oposen als de la seva mare, la catòlica Maria Stuart. Els Ashton han donat suport als reformats, mentre que els Ravenswood són, doncs, enemics decla- rats, fonamentalment per dos motius: el primer, polític, és l’apropiació per part dels Ashton dels béns dels Ravenswood, que s’havien arruïnat en la guerra civil (1570-1573), compromesos com estaven amb la causa perdedora, la dels Stuart; el segon, personal i religiós, és l’intent d’Enrico Ashton de prohibir la cerimònia d’inhumació de Lord Ravenswood, pare d’Edgardo, segons el ritu de l’Església escocesa. Aquest aclariment és important per entendre per què, en l’òpera, Edgardo di Ravenswood és bandejat dels indrets que porten el seu nom, el propietari dels qual es diu Ashton. Ara bé, Ashton també està arruïnat i travessa una delicada situació política, a la qual solament troba una sortida: el casament de la seva germana amb algú que el pugui salvar. 18 pàg. Argument 19 Vittorio Grigolo i Elena Moşuc (Edgardo i Lucia), Opernhaus Zürich, 2008. Foto: Suzanne Schwiertz ACTE I QUADRE I A prop del castell de Ravenswood, al districte escocès de Lammermoor, a primera hora del matí. Normanno, cap de la guàrdia del castell, ordena als seus homes que vigilin els voltants per trobar pistes d’un misteriós desconegut. Dispersats els vigilants, Normanno demana a Lord Enrico Ashton els motius del seu neguit. Enrico es lamenta de la seva crítica situa- ció econòmica i política: no solament l’antic propietari del castell, Edgardo di Ravenswood, posa en perill el seu patrimoni, sinó que la seva germana Lucia refusa de sotmetre’s a un matrimoni de ACTE I conveniència que podria salvar la situació. QUADRE II Raimondo, capellà de Lucia, recorda a Enrico l’aclaparament viscut per la noia després de la mort de la seva mare i justifica el seu Ruïnes d’una font al costat del parc del castell. Escor- actual rebuig del matrimoni. Normanno, però, posa en dubte l’apa- tada per la seva serventa Alisa, Lucia espera l’arribada rent capteniment espiritual de Lucia. Lluny de desplaure-li l’amor, d’Edgardo. La donzella l’adverteix del risc de continuar el que succeeix és que Lucia s’ha enamorat d’un cavaller que la veient Edgardo ara que Enrico podria sospitar el seu visita en secret. Enrico, boig de ràbia, exigeix a Normanno el nom idil·li. Però Lucia no li fa gens de cas i, transportada del desconegut: és Edgardo, el seu enemic mortal, que ha tornat per la visió d’una font, recorda la llegenda que li és d’amagat de l’exili. Enrico deixa anar la seva còlera contra Lucia atribuïda: un Ravenswood, enfollit per la gelosia, va mentre els servents confirmen a Normanno que les seves sospites assassinar la seva promesa als peus del brollador i el eren exactes. Enrico jura trencar el lligam entre Lucia i Edgardo, cadàver de la dissortada va caure a l’aigua, on encara tot i la recomanació de prudència de Raimondo. reposa. Lucia assegura haver vist el fantasma de la 20 pàg. Argument 21 László Polgár (Raimondo) en la producció de Lucia di Lammermoor de l’Opernhaus Zürich, 2008. Foto: Suzanne Schwiertz ACTE II QUADRE I Estança d’Ashton, al castell de Ravenswood. Enrico ha preparat el casament de la seva germana amb Lord Arturo Bucklaw, que ha d’ajudar-lo a restablir la seva fortuna, però Lucia encara no ha acceptat aquesta imposició. Normanno tranquil·litza Enrico dona assassinada sortint de la bassa i com, un cop sobre la reacció de Lucia quan s’assabenti que vol casar-la imme- desaparegut el miratge, l’aigua es tenyia de vermell. diatament: ha segrestat totes les cartes que ella intentava fer Alisa ho interpreta com un presagi de pròximes arribar a Edgardo i s’ha assegurat que els joves no poguessin desventures i suplica a la seva mestressa que renunciï comunicar-se de cap manera.
Load more

Recommended publications
  • Motezuma Por Alan Curtis Jóvenes Cuartetos Festivales De
    REVISTA DE MÚSICA Año XXI - Nº 208 - Mayo 2006 - 6,30 € DOSIER Festivales de verano ENTREVISTAS Elisabeth Leonskaja Kaija Saariaho ACTUALIDAD Richard Goode Masaaki Suzuki Bernarda Fink Hervé Niquet DISCOS Nº 208 - Mayo 2006 SCHERZO Motezuma por Alan Curtis Jóvenes cuartetos AÑO XXI - Nº 208 - Mayo 2006 - 6,30 € 2 OPINIÓN Discos del mes 64 CON NOMBRE SCHERZO DISCOS PROPIO Sumario 65 6 Richard Goode Javier Alfaya DOSIER Festivales de verano 113 8 Giuliano Carmignola Enrique Martínez ENCUENTROS Kaija Saariaho 9 Bernarda Fink Bruno Serrou 142 Rafael Banús Irusta REPORTAJE 10 Hervé Niquet La fuente del canto moderno Pablo J.Vayón Arturo Reverter 146 11 Massaki Suzuki EDUCACIÓN Alfredo Brotons Muñoz Pedro Sarmiento 148 12 JAZZ AGENDA Pablo Sanz 150 18 ACTUALIDAD NACIONAL LIBROS 152 46 ACTUALIDAD INTERNACIONAL LA GUÍA 156 60 ENTREVISTA CONTRAPUNTO Elisabeth Leonskaja Norman Lebrecht 160 Juan Antonio Llorente Colaboran en este número: Javier Alfaya, Daniel Álvarez Vázquez, Julio Andrade Malde, Íñigo Arbiza, Rafael Banús Irusta, Emili Blasco, Alfredo Brotons Muñoz, José Antonio Cantón, Rodrigo Carrizo Couto, Rafael Díaz Gómez, Patrick Dillon, Pedro Eías Mamou, José Luis Fernández, Fernando Fraga, Joa- quín García, José Antonio García y García, Mario Gerteis, José Guerrero Martín, Fernando Herrero, Bernd Hoppe, Norman Lebrecht, Juan Antonio Llorente, Fiona Maddocks, Santiago Martín Bermúdez, Joaquín Martín de Sagarmínaga, Enrique Martínez Miura, Blas Matamoro, Erna Metdepenninghen, Pedro Mombiedro, Antonio Muñoz Molina, Miguel Ángel Nepomuceno, Rafael Ortega Basagoiti, Josep Pascual, Enrique Pérez Adrián, Javier Pérez Senz, Francisco Ramos, Arturo Reverter, Barbara Röder, Pablo Sanz, Pedro Sarmiento, Bruno Serrou, Franco Soda, Susan Stendec, José Luis Téllez, Asier Vallejo Ugarte, Claire Vaquero Williams, Pablo J.
    [Show full text]
  • Bellini's Norma
    Bellini’s Norma - A discographical survey by Ralph Moore There are around 130 recordings of Norma in the catalogue of which only ten were made in the studio. The penultimate version of those was made as long as thirty-five years ago, then, after a long gap, Cecilia Bartoli made a new recording between 2011 and 2013 which is really hors concours for reasons which I elaborate in my review below. The comparative scarcity of studio accounts is partially explained by the difficulty of casting the eponymous role, which epitomises bel canto style yet also lends itself to verismo interpretation, requiring a vocalist of supreme ability and versatility. Its challenges have thus been essayed by the greatest sopranos in history, beginning with Giuditta Pasta, who created the role of Norma in 1831. Subsequent famous exponents include Maria Malibran, Jenny Lind and Lilli Lehmann in the nineteenth century, through to Claudia Muzio, Rosa Ponselle and Gina Cigna in the first part of the twentieth. Maria Callas, then Joan Sutherland, dominated the role post-war; both performed it frequently and each made two bench-mark studio recordings. Callas in particular is to this day identified with Norma alongside Tosca; she performed it on stage over eighty times and her interpretation casts a long shadow over. Artists since, such as Gencer, Caballé, Scotto, Sills, and, more recently, Sondra Radvanovsky have had success with it, but none has really challenged the supremacy of Callas and Sutherland. Now that the age of expensive studio opera recordings is largely over in favour of recording live or concert performances, and given that there seemed to be little commercial or artistic rationale for producing another recording to challenge those already in the catalogue, the appearance of the new Bartoli recording was a surprise, but it sought to justify its existence via the claim that it authentically reinstates the integrity of Bellini’s original concept in matters such as voice categories, ornamentation and instrumentation.
    [Show full text]
  • Constructing the Archive: an Annotated Catalogue of the Deon Van Der Walt
    (De)constructing the archive: An annotated catalogue of the Deon van der Walt Collection in the NMMU Library Frederick Jacobus Buys January 2014 Submitted in partial fulfilment for the degree of Master of Music (Performing Arts) at the Nelson Mandela Metropolitan University Supervisor: Prof Zelda Potgieter TABLE OF CONTENTS Page DECLARATION i ABSTRACT ii OPSOMMING iii KEY WORDS iv ACKNOWLEDGEMENTS v CHAPTER 1 – INTRODUCTION TO THIS STUDY 1 1. Aim of the research 1 2. Context & Rationale 2 3. Outlay of Chapters 4 CHAPTER 2 - (DE)CONSTRUCTING THE ARCHIVE: A BRIEF LITERATURE REVIEW 5 CHAPTER 3 - DEON VAN DER WALT: A LIFE CUT SHORT 9 CHAPTER 4 - THE DEON VAN DER WALT COLLECTION: AN ANNOTATED CATALOGUE 12 CHAPTER 5 - CONCLUSION AND RECOMMENDATIONS 18 1. The current state of the Deon van der Walt Collection 18 2. Suggestions and recommendations for the future of the Deon van der Walt Collection 21 SOURCES 24 APPENDIX A PERFORMANCE AND RECORDING LIST 29 APPEDIX B ANNOTED CATALOGUE OF THE DEON VAN DER WALT COLLECTION 41 APPENDIX C NELSON MANDELA METROPOLITAN UNIVERSTITY LIBRARY AND INFORMATION SERVICES (NMMU LIS) - CIRCULATION OF THE DEON VAN DER WALT (DVW) COLLECTION (DONATION) 280 APPENDIX D PAPER DELIVERED BY ZELDA POTGIETER AT THE OFFICIAL OPENING OF THE DEON VAN DER WALT COLLECTION, SOUTH CAMPUS LIBRARY, NMMU, ON 20 SEPTEMBER 2007 282 i DECLARATION I, Frederick Jacobus Buys (student no. 211267325), hereby declare that this treatise, in partial fulfilment for the degree M.Mus (Performing Arts), is my own work and that it has not previously been submitted for assessment or completion of any postgraduate qualification to another University or for another qualification.
    [Show full text]
  • 1 Prime+Trama TRAVIATA
    Parma e le terre di Verdi 1-28 ottobre 2007 La Traviata Musica di GIUSEPPE VERDI Parma e le terre di Verdi 1-28 ottobre 2007 Parma e le terre di Verdi 1-28 ottobre 2007 main sponsor media partner Il Festival Verdi è realizzato anche grazie a e con il sostegno e la collaborazione di Teatro Verdi di Busseto Teatro Comunale di Modena iTeatri di Reggio Emilia Soci fondatori Consiglio di Amministrazione Presidente Pietro Vignali Sindaco di Parma Consiglieri Paolo Cavalieri Maurizio Marchetti Sovrintendente Mauro Meli Direttore musicale Bruno Bartoletti Segretario generale Gianfranco Carra Collegio dei Revisori Giuseppe Ferrazza Presidente Nicola Bianchi Andrea Frattini La Traviata Melodramma in tre atti su libretto di Francesco Maria Piave dal dramma La Dame aux camélias di Alexandre Dumas figlio Musica di GIUSEPPE V ERDI Editore Universal Music Publishing Ricordi srl, Milano Villa Verdi a Sant’Agata La trama dell’opera Atto primo Parigi, alla metà dell’Ottocento. È estate e c’è festa nella casa di Violetta Valéry, una famosa mondana: è un modo per soffocare l’angoscia che la tormenta, perché ella sa che la sua salute è gravemente minata. Un nobile, Gastone, presenta alla padrona di casa il suo amico Alfredo, che l’ammira sinceramente. L’attenzione che Violetta dimostra per la nuova conoscenza non sfugge a Douphol, il suo amante abituale. Mentre Violetta e Alfredo danzano, il giovane le dichiara tutto il suo amore e Violetta gli regala un fiore, una camelia: rivedrà Alfredo solo quando sarà appassita. Alla fine della festa, Violetta deve ammettere di essersi innamorata davvero, per la prima volta.
    [Show full text]
  • Verdi's Rigoletto
    Verdi’s Rigoletto - A discographical conspectus by Ralph Moore It is hard if not impossible, to make a representative survey of recordings of Rigoletto, given that there are 200 in the catalogue; I can only compromise by compiling a somewhat arbitrary list comprising of a selection of the best-known and those which appeal to me. For a start, there are thirty or so studio recordings in Italian; I begin with one made in 1927 and 1930, as those made earlier than that are really only for the specialist. I then consider eighteen of the studio versions made since that one. I have not reviewed minor recordings or those which in my estimation do not reach the requisite standard; I freely admit that I cannot countenance those by Sinopoli in 1984, Chailly in 1988, Rahbari in 1991 or Rizzi in 1993 for a combination of reasons, including an aversion to certain singers – for example Gruberova’s shrill squeak of a soprano and what I hear as the bleat in Bruson’s baritone and the forced wobble in Nucci’s – and the existence of a better, earlier version by the same artists (as with the Rudel recording with Milnes, Kraus and Sills caught too late) or lacklustre singing in general from artists of insufficient calibre (Rahbari and Rizzi). Nor can I endorse Dmitri Hvorostovsky’s final recording; whether it was as a result of his sad, terminal illness or the vocal decline which had already set in I cannot say, but it does the memory of him in his prime no favours and he is in any case indifferently partnered.
    [Show full text]
  • ロッシーニとセビリアの理髪師Ⅱ Gioachino Rossini and “Il Barbiere De Siviglia” Ⅱ
    2013 年度テーマ展示 4 月 2013 年度基礎ゼミ “音楽の情熱、音楽への情熱” レクチャーコンサート 参考資料展 ロッシーニとセビリアの理髪師Ⅱ Gioachino Rossini and “Il barbiere de Siviglia” Ⅱ 企画 国立音楽大学附属図書館広報委員会 開催期間 2013 年 4 月 2 日～2013 年 5 月 2 日 開催場所 図書館ブラウジングルーム・AV 資料室 ロッシーニとセビリアの理髪師Ⅱ Gioachino Rossini and “Il barbiere de Siviglia” Ⅱ 今年度の基礎ゼミ・レクチャーコンサートは、”音楽の情熱、音楽への情熱”がテ ーマです。演奏曲の一つがロッシーニ作曲の《セビリアの理髪師》。 そこで図書館では、ロッシーニと《セビリアの理髪師》に焦点をあてて、図書館の たくさんの所蔵資料の中から、ロッシーニの人物像や彼の生きた時代、《セビリアの 理髪師》をはじめとするロッシーニのオペラやイタリア・オペラに関する図書、楽 譜、雑誌、AV 資料を選んで紹介します。 目次 貴重資料 ・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・2 図書 ・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・2 楽譜 ・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・4 AV 資料 ・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・5 展示パネル ・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・・9 企画・構成●（国立音楽大学附属図書館広報委員会、柄田明美、古庄もも） 1 貴重資料 Le barbier de Séville Paris : La Lyre moderne, not before 1821 請求記号 ●M4-414（マイクロフィルム） セビリアの理髪師の初演は 1816 年のローマ（テアトロ・アルジェンティーナ）ですが、19 世紀 初頭のフランスではイタリア・オペラが人気を博しており、パリの出版社は競うようにロッシー ニ作品を出版しました。 本楽譜は、1821 年にパリとリヨンで上演された公演のスコアです。パリの出版社 La Lyre moderne から出版されたもので、出版年は公演と同年の 1821 年であると推定されます。 印刷は彫版印刷。金属版を彫刻し、インキをつめて紙に転写する印刷技法です。厚手の 紙が使用され、印字部分の外側が額縁のようにみえるのが特徴です。 図書 ☛ロッシーニの人物像については、多くの作家や研究家が評伝を執筆しています。 ロッシーニ伝 / スタンダール〔著〕 ; 山辺雅彦訳 東京 : みすず書房, 1992 請求記号 ●C56-975 『赤と黒』などで有名なスタンダールが無名時代に執筆したロッシーニに関する伝記"Vie de Rossini"（1823 年）の翻訳本。ロッシーニの生存中に書かれており、事実関係についての議 論はあるものの、ロッシーニの人生と音楽、彼の生きた時代を記した書で、世界各国で版・ 編者を変えながら出版されています。 ロッシーニ仮面の男 / マリオ・ニコラーオ著 ; 小畑恒夫訳 東京 : 音楽之友社, 1992 請求記号 ●C56-647 イタリア在住の音楽ジャーナリストの著書“La maschera di Rossini”（1990 年）の翻訳本。 〈怠惰〉〈快楽主義者〉〈色男〉〈グルメ〉など、さまざまに伝わるロッシーニの音楽と人生に関 する評伝です。 ロッシーニと料理 : オペラを作曲した美食家の生涯・逸話・音楽・書簡・料理 / 水谷彰良著 東京 : 透土社, 1993 請求記号 ●C58-146、C65-105 食通、美食家、料理人として料理史にも名を残すロッシーニの実像を料理という視点から
    [Show full text]
  • Rigoletto En La Biblioteca Pública “Azorín” Octubre 2012
    Rigoletto en la Biblioteca Pública “Azorín” Octubre 2012 ■ INTRODUCCIÓN Rigoletto es un melodrama en tres actos con música de Giuseppe Verdi y libreto en italiano de Francesco Maria Piave, basado en la obra teatral Le Roi s'amuse, de Víctor Hugo. Fue estrenada el 11 de marzo de 1851 en el teatro La Fenice de Venecia. Está considerada por muchos una de las primeras obras maestras operísticas de mediados de la carrera de Verdi. Se trata de un drama de pasión, engaño, amor filial y venganza que tiene como protagonista a Rigoletto, el bufón jorobado de la corte del Ducado de Mantua. Historia Composición A principios de 1851, el teatro de La Fenice de Venecia invitó a Verdi a componer una nueva ópera para ser estrenada allí, en una época en que ya era un compositor bien conocido con un grado de libertad a la hora de elegir las obras que prefería musicar. Pidió entonces a Piave (con quien ya había trabajado en Ernani, I due Foscari, Macbeth, Il corsaro y Stiffelio) que examinara la obra Kean de Alejandro Dumas, padre, pero sentía que necesitaba un tema más enérgico con el que trabajar. Verdi pronto dio con el drama francés Le roi s’amuse (El rey se divierte), del escritor Víctor Hugo. Más tarde explicó que "Contiene posiciones extremadamente poderosas... El tema es grande, inmenso, y tiene un personaje que es una de las más importantes creaciones del teatro de todos los países y todas las épocas". Era un tema muy controvertido y el propio Hugo había tenido problemas con la censura en Francia, que había prohibido producciones de esta obra después de su primera representación casi veinte años antes (y continuaría prohibida durante otros treinta años).
    [Show full text]
  • Gran Gala Lirico Al Teatro Olimpico Premio Alla Carriera Al Baritono Juan Pons Madrina D'eccezione Katia Ricciarelli
    Comunicato stampa Gran Gala Lirico al Teatro Olimpico premio alla carriera al baritono Juan Pons madrina d'eccezione Katia Ricciarelli Serata con le star della lirica al Teatro Olimpico giovedì 2 luglio per Vicenza in Lirica. Novità nel programma del festival è l'appuntamento al Teatro Olimpico che vedrà protagoniste vere star del mondo della lirica. Il festival lirico porta a Vicenza due nomi importanti del panorama lirico internazionale che hanno calcato i più celebri palcoscenici del mondo. La serata di gala è coronata dalla presenza di una madrina d'eccezione, il soprano Katia Ricciarelli,e da un'ospite di caratura internazionale, il baritono drammatico Juan Pons, riconosciuto come uno dei baritoni più importanti a livello mondiale. Due personaggi che attraverso la loro voce hanno portato il nome delle rispettive nazioni, l’Italia e la Spagna, nel mondo. Con l'occasione sarà consegnato, per la prima volta nella storia del festival, il premio alla carriera al baritono Juan Pons alla presenza della collega ed amica di sempre, il soprano Katia Ricciarelli. Il premio, fortemente voluto da Concetto Armonico, associazione culturale che ha ideato e realizza “Vicenza in Lirica” con la compartecipazione del Comune di Vicenza, verrà consegnato al celebre cantante, riconosciuto come uno dei migliori baritoni drammatici della nostra epoca, per il contributo artistico donato all'arte dell'Opera Lirica. Il premio sarà consegnato direttamente dal vicesindaco del Comune di Vicenza Jacopo Bulgarini d'Elci. Nella serata di gala non poteva mancare la grande musica lirica che sarà interpretata da due tra i vincitori del 69° Concorso “Comunità Europea” per Giovani Cantanti Lirici 2015 del Teatro Lirico Sperimentale di Spoleto “A.
    [Show full text]
  • CD-Liste Dirigenten ABC... Peter Maag Name
    CD-Liste Dirigenten ABC... Name ab: Peter Maag 19.02.12 - - Maag Luigi Cherubini - Les abencérages, ou 1975 15.01.1975 Margherita Rinaldi, Francisco Ortiz, 2 CD - - - L'étendard de Grenade Mailand Jean Dupouy, Andrea Snarski, - (1760 - 1842) - Peter Maag Ermanno Lorenzi, Jacques Mars, Mario - - Die Abernaken - Machi, Carlo Schreiber, Coro e Orchestra Sinfonica della RAI Oper 21 - O - - Maag Pietro Generali - Pamela Nubile1993 31.12.1993 Monica di Siena, Bruno Lazzaretti, 2 CD - - - Treviso Mauro Utzeri, Antonio Comas Ruano, 1304,01 - (1773 - 1832) - Peter Maag Nicola Pamio, Giovanna Donadini, - - Die heiratsfähige Pamela - Antonio di Gobbi, , Orchestra del Teatro Comunale Oper 2 - O - - Maag Joseph Myslivecek - Abramo ed Isacco 1979 Werner Hollweg, Ruthild Engert, VHS-A - - - Schwetzingen Barbara Hendricks, Martin Egel, 599,01 - (1737 - 1781) - Peter Maag Yolantha Omilian, , , , - - Abraham und Isaak - SWR Radio-Sinfonieorchester Stuttga W 902 - O - - Maag Ferdinando Paër - Leonora1978 09.07.1978 Ursula Koszut, Edita Gruberová, 2 CD - - - München Siegfried Jerusalem, Norbert Orth, John 896,01 - (1771 - 1839) - Peter Maag van Kesteren, Giorgio Tadeo, - - Leonora, ossia L'amore - conjugale Wolfgang Brendel, , Symphonieorchester des Bayerischen PaWV 29 - O - - Maag Richard Strauss - Feuersnot1973 18.05.1973 Marita Napier, Siegmund Nimsgern, CD - - - Turin Joseph Hering, Georg Pappas, Franco 1319,01 - (1864 - 1949) - Peter Maag Ventriglia, Teodoro Rovetta, Mario - - - Machì, Robert Amis El Hage, Orchestra Sinfonica e Coro di Torino op. 50
    [Show full text]
  • JUNE, 1969 60C WASHINGTON/ BALTIMORE EDITION
    JUNE, 1969 60c WASHINGTON/ BALTIMORE EDITION THE FM LISTENING GUIDE . r . 'n YG} itas-er".175ro ó _o °.. - i ,1!11 (! TV 1151,!S~ .. ha...,.. .,wv . _ . v '7.] gl "The Sony 6060 is the brightest thing that happened to stereo in a long while. If outshines receivers costing hundreds more." i///,ompoo.11 111111111IIIt111Í11111SM\\\\\\\\\\\ SONY FM 88 90 92 94 96 98 100 102104 10E 108 MHz at I 1UNING .lN"WI, 1 .. .r. I STEREO RECEIVER 0060 SO110 STATE Sony Model STR-6060 FW AM/FM Stereo Receiver MANUFACTURER'S SPECIFICATIONS- 0.5°/o. FM Stereo Separation: More :han 0.2°/o at rated output; under 0.15°/o at FM Tuner Section-IHF Usable Sensitivity: 40 dB @ 1 kHz. AM Tuner Section-Sensi- 0.5 watts output. Frequency Response: 1.8 /t, V. S/N Ratio: 65 dB. Capture Ratio: tivity: 160 µ,V (built-in antenna); 10 µ,V Aux, Tape: 20 Hz to 60 kHz +0, -3 dB. 1.5 dB. IHF Selectivity: 80 dB. Antenna: (external antenna). S/N Ratio: 50 dE @ S/N Ratio: Aux, Tape: 100 dB; Phono: 70 300 ohm & 75 ohm. Frequency Response: 5 mV input. Amplifier Section Dynamic dB; Tape Head; 60 dB. Tone Control 20 to 20,000 Hz ±1 dB. Image Rejection: Power Output: 110 watts (total), 8 ohms. Range: Bass: ±10 dB @ 100 Hz; Treble: 80 dB. IF Rejection: 90 dB. Spurious Rejec- RMS Power Output: 45 watts per charnel, ±10 dB @ 10 kHz. General-Dimensions: tion: 90 dB. AM Suppression: 50 dB. Total 8 ohms.
    [Show full text]
  • Fausto Ricci” - Viiiª Edizione
    PREMIO INTERNAZIONALE DI CANTO LIRICO “FAUSTO RICCI” - VIIIª EDIZIONE CONCORSO E STAGIONE LIRICO-SINFONICA 2020 PRESIDENTE DI GIURIA JOSÉ CARRERAS L’Associazione Artistico Culturale XXI Secolo di Viterbo, fondata nel 1997 con l’intento di diffondere la musica nel territorio viterbese con particolare riguardo alla musica classica e rappresentata dallo scrivente, Avv. Giuliano Nisi, istituisce in collaborazione con il Comune di Viterbo e il Touring Club di Viterbo la ottava edizione del Concorso internazionale di canto lirico Fausto Ricci, ideato per onorare il nome e la storia del grande baritono viterbese, nato nel 1892 e scomparso nel 1964. Il Concorso, come ogni anno, sarà portato a conoscenza delle principali istituzioni musicali italiane ed estere e si articolerà in una fase preselettiva e un concerto pubblico durante il quale la commissione giudicatrice individuerà i vincitori ed una serie di concerti che vedranno protagonisti i vincitori della competizione. I vincitori del concorso riceveranno anche una borsa di studio e avranno riduzioni a Master e Laboratori teatrali e musicali. La commissione giudicatrice sarà composta, come la passata edizione, da illustri e autorevoli rappresentanti della lirica nazionale ed internazionale, del teatro e della musica. Presiederà la giuria, che sarà composta come sempre da illustri esponenti del mondo lirico internazionale, il tenore José Carreras. Anche quest'anno il Premio sta lavorando a tre importanti collaborazioni: la prima con il Teatro dell'Unione di Viterbo per l'allestimento, con i vincitori del concorso di un'opera lirica da portare in scena al Teatro Unione di Viterbo e in altri teatri italiani e PAG. 1 VIA DORA RIPARIA 27 01100 VITERBO (SEDE LEGALE) VIA S.
    [Show full text]
  • Sir Colin Davis Discography
    1 The Hector Berlioz Website SIR COLIN DAVIS, CH, CBE (25 September 1927 – 14 April 2013) A DISCOGRAPHY Compiled by Malcolm Walker and Brian Godfrey With special thanks to Philip Stuart © Malcolm Walker and Brian Godfrey All rights of reproduction reserved [Issue 10, 9 July 2014] 2 DDDISCOGRAPHY FORMAT Year, month and day / Recording location / Recording company (label) Soloist(s), chorus and orchestra RP: = recording producer; BE: = balance engineer Composer / Work LP: vinyl long-playing 33 rpm disc 45: vinyl 7-inch 45 rpm disc [T] = pre-recorded 7½ ips tape MC = pre-recorded stereo music cassette CD= compact disc SACD = Super Audio Compact Disc VHS = Video Cassette LD = Laser Disc DVD = Digital Versatile Disc IIINTRODUCTION This discography began as a draft for the Classical Division, Philips Records in 1980. At that time the late James Burnett was especially helpful in providing dates for the L’Oiseau-Lyre recordings that he produced. More information was obtained from additional paperwork in association with Richard Alston for his book published to celebrate the conductor’s 70 th birthday in 1997. John Hunt’s most valuable discography devoted to the Staatskapelle Dresden was again helpful. Further updating has been undertaken in addition to the generous assistance of Philip Stuart via his LSO discography which he compiled for the Orchestra’s centenary in 2004 and has kept updated. Inevitably there are a number of missing credits for producers and engineers in the earliest years as these facts no longer survive. Additionally some exact dates have not been tracked down. Contents CHRONOLOGICAL LIST OF RECORDING ACTIVITY Page 3 INDEX OF COMPOSERS / WORKS Page 125 INDEX OF SOLOISTS Page 137 Notes 1.
    [Show full text]