LUCIA DI LAMMERMOOR DONIZETTI Fitxa La follia de Lucia 11 59 Juan Luis Linares Repartiment Una criatura inestable 12 65 Enedina Lloris Argument Cronologia 19 Teresa Lloret 74 Jordi Fernández M. English Synopsis Lucia di Lammermoor 31 81 al Liceu Jaume Tribó Sobre la producció Selecció discogràfica 39 Damiano Michieletto 91 Javier Pérez Senz Bogeria i romanticisme Bibliografia recomanada 43 Arturo Reverter 94 Aleix Pratdepàdua Ah, la bogeria! Biografies 55 Xavier Albertí 96 LUCIA DI LAMMERMOOR Òpera en tres actes de Gaetano Donizetti. Llibret de Salvatore Cammarano basat en la novel·la The Bride of Lammermoor de Walter Scott. Estrenes 26 de setembre de 1835: Teatro San Carlo de Nàpols 22 de setembre de 1838: Teatre de la Santa Creu de Barcelona 15 de setembre de 1849: Gran Teatre del Liceu 4 de desembre de 2006: última representació al Liceu Total de representacions en la programació del Liceu: 277 12 /2015 Torn 4 20.00 h E 5 20.00 h PB 7 20.00 h A 10 20.00 h PE 11 20.00 h - 12 18.00 h C 14 17.00 h H 15 20.00 h PC 17 20.00 h B 18* 20.00 h G 20 17.00 h T 23 20.00 h D 27 18.00 h F 29 20.00 h PA Durada aproximada: 2 h. 50 min. (*): Amb audiodescripció Amb el suport de liceubarcelona.cat 12 pàg. Repartiment 13 Temporada 2015/16 desembre 2015 Lord Enrico Ashton Marco Caria (4, 7, 11 ,14, 17, 20 ,23 desembre) / Direcció musical Marco Armiliato Giorgio Caoduro (5, 10 12, 15, 18, 27, 29 desembre) Direcció d’escena Damiano Michieletto Miss Lucia Elena Moşuc (4, 7, 11 ,14, 17, 20 ,23 desembre) / Reposició direcció d’escena Roberto Pizzuto María José Moreno (5, 10 12, 15, 18, 27, 29 desembre) Escenografia Paolo Fantin Sir Edgardo di Ravenswood Juan Diego Flórez (4, 7, 11 ,14, 17, 20 ,23 desembre) / Vestuari Carla Teti Ismael Jordi (5, 10 12, 15, 18, 27, 29 desembre) Il·luminació Martin Gebhardt Lord Arturo Bucklaw Albert Casals Assistent de la direcció d’escena Anna Llopart Raimondo Bidebent Simón Orfila (4, 7, 11 ,14, 17, 20 ,23 desembre) / Assistent de vestuari Alessio Rosati Marko Mimica (5, 10 12, 15, 18, 27, 29 desembre) Assistent d’il·luminació Hans-Rudolf Kunz Alisa Sandra Ferrández Alumne en pràctiques de l’IT Melanie García Normanno Jorge Rodríguez-Norton Producció Opernhaus Zürich Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu Direcció del Cor Conxita Garcia Assistent de la direcció musical Daniel Gil de Tejada Concertino Kostadin Bogdanoski Assistents musicals Véronique Werklé, Vanessa García, Jaume Tribó, Pau Casan Sobretítols Glòria Nogué, Anabel Alenda 14 pàg. 15 Lucia di Lammermoor (1835), autèntic paradigma de mitjà d’una falsa prova d’infidelitat, aconsegueix que se l’òpera italiana romàntica, és el «drama líric» més reeixit i celebri la boda que ha de resoldre la seva situació. Arriba famós de l’extensa producció de Donizetti, el que li obrí d’imprevist Edgardo i maleeix Lucia, que es desespera les portes de París i l’únic que s’ha mantingut en el reper- i perd la raó fins al punt d’apunyalar al llit nupcial el seu tori –amb les òperes còmiques L’elisir d’amore i Don espòs. Aquest fet dóna lloc a la cèlebre «escena de Pasquale– abans de l’anomenada Donizetti Rennaisance, la follia», en la qual imagina que s’estan celebrant les que a partir del 1950 posà fi a uns decennis d’oblit. seves noces amb Edgardo, abans de caure esvanida quan sembla tornar a la realitat. Edgardo se suïcida quan El llibret de Salvatore Cammarano es basa lliurement s’assabenta que Lucia ha mort. en la novel·la The Bride of Lammermoor de Walter Scott (1819). L’acció transcorre a Escòcia, a les terres En la tendència del melodrama romàntic a eliminar de Lammermoor, a la fi del segle XVII, a l’època de l’excés d’ornaments del cant propi del segle XVIII les lluites religioses i civils que portaren al tron anglès en favor d’un més gran realisme dramàtic, hi ha una Guillem III d’Orange (1689). Però Cammarano va fer excepció: el canto fiorito es manté per a un tipus de retrocedir el context a la guerra civil escocesa (segle dona virtuosa, inaccessible, allunyada de les baixes XVI), entre els partidaris de Maria Stuart, catòlics, i els passions. El personatge de Lucia respon plenament a del seu fill Jaume VI, reformistes. En tots dos casos, aquest arquetip i per això la seva follia té una escrip- però, es tracta de l’enemistat política i religiosa entre els tura amb tots els components del vocalisme d’agilitat Ravenswood, catòlics, antics propietaris del castell, i els que han causat i causen la fascinació dels afeccionats Ashton, reformistes i amos actuals, per bé que també («Ardon gli incensi» i «Spargi d’amaro pianto»), acompa- en situació econòmica difícil. nyada per la flauta. A més d’una sèrie de recitatius de gran interès, com l’ombrívol recitatiu arioso d’Edgardo Sir Edgardo di Ravenswood i Lucia, bella germana de «Tombe degli avi miei», i de concertants esplèndids, com Lord Enrico Ashton, s’estimen en secret, però Enrico el del finale secondo, «Chi mi frena in tal momento», cal ha pactat el casament de la noia amb un noble ric, Lord destacar una instrumentació d’una gran eficàcia en els Arturo Bucklaw. Aprofitant l’absència de l’enamorat i per moments més dramàtics de l’obra. 16 pàg. 17 Una escena de Lucia di Lammermoor, Opernhaus Zürich, 2008. Foto: Suzanne Schwiertz ARGUMENT Teresa Lloret Filòloga L’òpera transcorre a Escòcia al final de segle XVI, en un moment de crisi política i religiosa que Walter Scott descriu en la seva obra The Bride of Lammermoor, a partir de la qual Salvatore Cammarano va bastir el llibret de Donizetti. Els partidaris del rei Jaume VI, reformats, s’oposen als de la seva mare, la catòlica Maria Stuart. Els Ashton han donat suport als reformats, mentre que els Ravenswood són, doncs, enemics decla- rats, fonamentalment per dos motius: el primer, polític, és l’apropiació per part dels Ashton dels béns dels Ravenswood, que s’havien arruïnat en la guerra civil (1570-1573), compromesos com estaven amb la causa perdedora, la dels Stuart; el segon, personal i religiós, és l’intent d’Enrico Ashton de prohibir la cerimònia d’inhumació de Lord Ravenswood, pare d’Edgardo, segons el ritu de l’Església escocesa. Aquest aclariment és important per entendre per què, en l’òpera, Edgardo di Ravenswood és bandejat dels indrets que porten el seu nom, el propietari dels qual es diu Ashton. Ara bé, Ashton també està arruïnat i travessa una delicada situació política, a la qual solament troba una sortida: el casament de la seva germana amb algú que el pugui salvar. 18 pàg. Argument 19 Vittorio Grigolo i Elena Moşuc (Edgardo i Lucia), Opernhaus Zürich, 2008. Foto: Suzanne Schwiertz ACTE I QUADRE I A prop del castell de Ravenswood, al districte escocès de Lammermoor, a primera hora del matí. Normanno, cap de la guàrdia del castell, ordena als seus homes que vigilin els voltants per trobar pistes d’un misteriós desconegut. Dispersats els vigilants, Normanno demana a Lord Enrico Ashton els motius del seu neguit. Enrico es lamenta de la seva crítica situa- ció econòmica i política: no solament l’antic propietari del castell, Edgardo di Ravenswood, posa en perill el seu patrimoni, sinó que la seva germana Lucia refusa de sotmetre’s a un matrimoni de ACTE I conveniència que podria salvar la situació. QUADRE II Raimondo, capellà de Lucia, recorda a Enrico l’aclaparament viscut per la noia després de la mort de la seva mare i justifica el seu Ruïnes d’una font al costat del parc del castell. Escor- actual rebuig del matrimoni. Normanno, però, posa en dubte l’apa- tada per la seva serventa Alisa, Lucia espera l’arribada rent capteniment espiritual de Lucia. Lluny de desplaure-li l’amor, d’Edgardo. La donzella l’adverteix del risc de continuar el que succeeix és que Lucia s’ha enamorat d’un cavaller que la veient Edgardo ara que Enrico podria sospitar el seu visita en secret. Enrico, boig de ràbia, exigeix a Normanno el nom idil·li. Però Lucia no li fa gens de cas i, transportada del desconegut: és Edgardo, el seu enemic mortal, que ha tornat per la visió d’una font, recorda la llegenda que li és d’amagat de l’exili. Enrico deixa anar la seva còlera contra Lucia atribuïda: un Ravenswood, enfollit per la gelosia, va mentre els servents confirmen a Normanno que les seves sospites assassinar la seva promesa als peus del brollador i el eren exactes. Enrico jura trencar el lligam entre Lucia i Edgardo, cadàver de la dissortada va caure a l’aigua, on encara tot i la recomanació de prudència de Raimondo. reposa. Lucia assegura haver vist el fantasma de la 20 pàg. Argument 21 László Polgár (Raimondo) en la producció de Lucia di Lammermoor de l’Opernhaus Zürich, 2008. Foto: Suzanne Schwiertz ACTE II QUADRE I Estança d’Ashton, al castell de Ravenswood. Enrico ha preparat el casament de la seva germana amb Lord Arturo Bucklaw, que ha d’ajudar-lo a restablir la seva fortuna, però Lucia encara no ha acceptat aquesta imposició. Normanno tranquil·litza Enrico dona assassinada sortint de la bassa i com, un cop sobre la reacció de Lucia quan s’assabenti que vol casar-la imme- desaparegut el miratge, l’aigua es tenyia de vermell. diatament: ha segrestat totes les cartes que ella intentava fer Alisa ho interpreta com un presagi de pròximes arribar a Edgardo i s’ha assegurat que els joves no poguessin desventures i suplica a la seva mestressa que renunciï comunicar-se de cap manera.