La Festa Major D'igualada Ha Sigut Molt Gran
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Valls De L'anoia
Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 27: Valls de l’Anoia Valls de l’Anoia COMARCA: Alt Penedès, Anoia i Baix Llobregat. SUPERFÍCIE: 35.883 ha (24.1247 ha corresponen a les Comarques Centrals i 11.756 ha a la Regió Me- tropolitana de Barcelona). MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis de les Comarques Centrals: : Cabrera d’Anoia, Capellades, Carme, Castellolí, el Bruc, els Hostalets de Pierola, la Llacuna, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Masquefa, Orpí, Piera, Santa Maria de Miralles, Vallbona d’Anoia i Vilanova del Camí. També inclou Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia, Subirats, Sant Llorenç d’Hortons, Gelida, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes, Martorell, Abrera, Esparreguera i Collbató a la Regió Metropolitana de Barcelona. Figura 27.1 Serres, valls, conreus i pins dominen les Valls d’Anoia, amb Montserrat de teló de fons . Els Hostalets de Pierola. Trets distintius -Zona de referència des del punt de vista dels jaciments arqueològics. -Paisatge ondulat que tanca pel nord la plana penedesenca, i les estribacions de la serralada Litoral i que drena fonamentalment el curs mig-baix de la conca de l’Anoia i de cursos tributaris, com el riu - El predomini de la vinya al sector central i occidental de la unitat, que li dóna un caràcter especial de Bitlles. i n’és el principal tret identitari. -La unitat es troba articulada pel riu Anoia, que la travessa de nord a sud. - Importància del patrimoni industrial lligat a la fabricació de paper: Museu del Paper i nombrosos molins. -
Els Flabiolaires Al Martorell De La Primera Meitat Del Segle Xx
APLECS, BASTONS I GEGANTS: ELS FLABIOLAIRES AL MARTORELL DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX Montserrat Castellví, Àngel Vallverdú, Teresa Soler, Rafel Mitjans Esparreguera, Cambrils, Mataró És cosa sabuda que els flabiolaires Pau Orpí Gili (1873-1941), de cal Matador de Sant Llorenç d’Hortons, i Josep Pidelaserra Duran (1882-1958), de can Manel de Castellbisbal, a més de la seva coneguda activitat a Barcelona i en altres ciutats a l’est del Llobregat, havien treballat bàsicament en el territori que com- prèn bona part de l’Alt Penedès, part de l’Anoia, part del Baix Llobregat i part del Vallès, tal i com hem contribuït a documen- tar en altres treballs.1 La recerca ens ha portat ara a Martorell, d’on ja Tomàs i Amades [1927] informaven d’activitat flabio- laire, almenys de Pau Orpí. I, efectivament, hi hem trobat constància de la intervenció d’Orpí, de Pidelaserra o de tots dos, en diverses ocasions que relatarem tot seguit. La Confraria de Sant Sebastià de Castellví de Rosanes Jordi Llopart ens va explicar que son avi, Josep Llopart An- ducas, fou impulsor de la Germandat de Sant Sebastià a Castell- ví de Rosanes, la qual «era com la Seguretat Social dels pagesos. Quan un pagès es posava malalt els de la Germandat treballa- ven les seves terres. Una vegada van reunir uns quaranta pa- 1. Vegeu Vallverdú (2007), Castellví (2008) i Castellví (2010). 33 gesos a Sant Jaume.2 Veient que tants homes no treballarien bé van anar a buscar el de Sant Llorenç. Una mica de música els va animar a treballar».3 Si Josep Llopart era, posem, seixanta anys més gran que el seu nét Jordi, hauria nascut cap a 1875; la Germandat, com a molt d’hora, la degué impulsar quan ja era un home fet i dret, posem entre 1900 i 1910. -
El Martiri Dels Temples a La Diòcesi De Barcelona (1936-1939)
466 Josep M. Martí i Bonet amb la col·laboració de Joana Alarcón, Eduard Ribera i Francesc Tena El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939) Barcelona 2008 1 El martiri dels temples L’edició d’aquesta obra, El martiri dels temples, ha comptat amb l’ajut del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya. © dels textos: l’autor © de les fotografies: Arxiu Diocesà de Barcelona © d’aquesta edició: Arxiu Diocesà de Barcelona Disseny gràfic i maquetació: Francesc Tena Impressió: Comgrafic, S.A. Producció: RRB DL: B-52505-2008 ISBN: 978-84-936895-1-3 2 EL PER QUÈ DEL LLIBRE EL MARTIRI DELS TEMPLES Que arribi d’una vegada la plena reconciliació! Ho desitgem! Ho sol·licitem! Ho esperem! Han passat 72 anys de l’inici de la malaurada Guerra Civil del 1936-1939, i segons sembla encara hi ha ferides obertes i sagnants. Quan les cicatritzarem definitivament? No passa una setmana sense que s’editi un estudi o aparegui una nota informativa que pot fer trontollar la convivència —que almenys existeix aparent— entre nosaltres. Un exemple d’això seria la informació de la qual es van fer ressò tots els medis de comunicació aquest mateix mes de setembre del 2008. En ella es referien unes declaracions del jutge Garzón, que deien tex- tualment: «Garzón xifra en 114.266 el nombre de desapareguts entre els anys 1936 i 1939, i ordena l’exhumació de 19 tombes». Nosaltres ens preguntem de nou: El nostre país mereix ja la reconciliació? La “memòria històrica” pot ser una bona autoteràpia si es practica per les dues parts. -
El Cooperativisme Rabassaire Al Penedès Durant El Primer Terç Del Segle Xx* the Cooperative Movement in the Penedès Region During the Fi Rst Third of the 20Th Century
El cooperativisme rabassaire al Penedès durant el primer terç del segle xx* The cooperative movement in the Penedès region during the fi rst third of the 20th century Raimon Soler-Becerro1 Resum Aquest article es proposa demostrar com el cooperativisme agrari d’esquerres, que aquí anomenarem rabassaire, es va difondre durant el primer terç del segle XX amb intensitat per bona part del territori. Les cooperatives havien estat la principal forma d’organització del moviment rabassaire abans que es creés la Unió de Rabassaires el 1922. La majoria es van consolidar pel seu caràcter multifuncional —cooperativa de consum i agrària, mutua- litat, sociabilitat i reivindicació—, però també per una gestió econòmica que en garantia la continuïtat i que va ser truncada de soca-rel pel resultat de la Guerra Civil. Paraules clau: cooperatives, cooperativisme agrari, rabassaires, moviments socials, Penedès. Abstract This article aims to show how the Left Agrarian Cooperatives, which we will call «rabas- saires» here, spread in the fi rst third of the 20th century with intensity throughout the ter- ritory. Cooperatives would have been the main form of organization of the rabassaire movement before the Union of Rabassaires was created in 1922. Most of these were con- solidated due to their multifunctional nature —cooperative consumer and agrarian, mu- tual society, sociability and unionism— but also for economic management that guaranteed continuity, whose trajectory was cut short as a result of the Civil War. * He d’agrair a Jordi Planas i als dos avaluadors anònims de l’article els comentaris rebuts, que han contribuït a millo- rar-ne la primera versió. -
El Sonido Más Fresco De Barcelona
El sonido más fresco de Barcelona Energía, alegría y celebración ✭ Ha llegado el momento de bailar al ritmo del alma de Barcelona. Txarango es el más nuevo y genuino fenómeno del Sonido Barcelona, la referencia de la música ur- bana europea. Nacido en el Raval, el barrio más multicultural de la ciudad y en el que crecieron bandas como Ojos de Brujo y 08001, Txarango apuesta por su sonido enérgico que mezcla reggae, ritmos latinos y otras músicas contemporáneas y de raíz. Su repertorio consta de canciones bien cuidadas que en el escenario se convierten en pura fiesta y un directo contundente. El mensaje es claro: energía, alegría y celebración. ✭ Y es que en sus conciertos Txarango apuesta por reforzar el carácter festivo intrín- seco a sus componentes y a su propuesta musical con el fin de conectar inmediata- mente con el público y convertirlo en parte activa del show. La banda presenta a menudo nuevas canciones (tanto en catalán como en castellano, pero también en francés e inglés) y se contagia de los ritmos más enérgicos y calientes, como el ska, la cumbia y la salsa, gracias a la contribución del teclista y del percusionista, ambos formados en Cuba. ✭ Este 2012, Txarango ha actuado en los principales festivales, ferias y fiestas de nacionales. Asimismo, el grupo ha iniciado su camino internacional, pasando por festivales como Les Feux de l'Été en Francia o el famoso festival Polé Polé de Gent, Bélgica, que cuenta con 20 ediciones, y compartiendo escenario con grandes figuras como Tiken Jah Fakoly, Emir Kusturika & TNSO, Babylon Circus y Sepultura. -
Inauguració Institucional
Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 83, juny 2017, p. 9-11 ISSN: 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG Inauguració institucional Xavier Boquete Saiz President del Consell Comarcal de l’Anoia Alcalde de Masquefa Benvingut tothom a Igualada, capital de l’Anoia, en aquest edifici especial, de l’Adoberia Bella, amb aquesta rehabilitació espectacular que tots hem pogut gaudir. Com a president del Consell Comarcal em van proposar de fer-vos aquesta benvinguda, però també soc alcalde de Masquefa i també faig de president d’una mancomunitat, de la Beguda Alta. Avui vull posar això en valor perquè com que anem a parlar de territori, d’organització territorial, crec que haig de fer algun esment a cada una de les tres situacions dels càrrecs que em toca exercir. Quant a la comarca de l’Anoia és evident que tenim un problema de distri- bució geogràfica: tenim tres zones molt clares, molt marcades. Tenim el nord, tenim el centre amb la Conca i la seva problemàtica de governança i de desen- volupament, i tenim tot el sud de l’Anoia. Són tres zones molt diferenciades que constitueixen aquesta comarca. Tant diferenciades que hi ha municipis dintre d’aquesta mateixa comarca que no reben els serveis de la capital. Això, que sembla que no sigui un problema, ho és i gros per molts dels veïns que tenim en aquesta situació. Però aquesta comarca de l’Anoia també ha sigut reconeguda dins de la Generalitat de Catalunya quan estem reclamant crear una vegueria del Penedès i s’ha fet un primer treball per crear aquest Pla Territorial Parcial del Penedès que deia que el formarien tots els municipis del Baix Penedès, de l’Alt Penedès, del Garraf i aquells municipis de la comarca de l’Anoia que no diguessin el contrari. -
Masquefins I Bastoners 81 Al 83
JOSEP PARERA SABATER “ El Torroner ” Va néixer el 14 de febrer de 1926 al número 41 del carrer Major de Masquefa, casa coneguda amb el mot de cal Torroner . La seva mare, Francesca Sabater Orpí, era cosina germana d’en Pau Matador , el flabiolaire de Sant Llorenç d’Hortons. Fill de pare pagès, el seu interès per la música va esdevenir d’una manera premonitòria. Explica el Torroner que 80. El Turroner. just acabada la guerra va trobar en un Josep Parera Sabater. Capellades, 28-2-2009. Cedida: AJM. camí una baieta que contenia embolicades unes cordes de guitarra, i amb elles es va fer una mena d’instrument musical. Quan va complir els quinze anys va entrar a treballar a la manyeria de la fàbrica Rogelio Rojo. Tenia com a company entre altres, en Josep Gibernau, fill del paleta poeta que va escriure i publicar el llibre de poesies Buirac a Girona l’any 1930. Un dia, en Gibernau va dur a la fàbrica un quadern de solfes i el Torroner, fascinat per la notació musical, li va demanar que li ensenyés com es llegia allò. Aquest li va contestar que era el seu pare qui en sabia de música i que si volia li demanaria per que li donés classes. Així va ser com en Josep Parera, junt amb en Joan Esteve de ca la Soledat i en Josep Gasol de cal Gasol van anar dos nits per setmana a Can Parellada, on vivia en Gibernau, a aprendre música. Dels tres només va continuar el Torroner . Per influència d’un músic de Capellades anomenat Carles Pinós, el Torroner es va decidir estudiar clarinet, i així va ser com l’any 1947 va entrar a la Colla de Bastoners com a músic. -
Horario Y Mapa De La Ruta L0373 De Autobús
Horario y mapa de la línea L0373 de autobús L0373 Barcelona - Igualada (per Capellades) Ver En Modo Sitio Web La línea L0373 de autobús (Barcelona - Igualada (per Capellades)) tiene 3 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Barcelona: 6:25 - 19:35 (2) a Capellades: 10:15 - 21:05 (3) a Igualada: 9:20 - 19:15 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea L0373 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea L0373 de autobús Sentido: Barcelona Horario de la línea L0373 de autobús 38 paradas Barcelona Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 6:25 - 19:35 martes 6:25 - 19:35 Estació D'Autobusos D'Igualada Passeig Mossen Jacint Verdaguer, Villanueva del Camino miércoles 6:25 - 19:35 Ctra. De La Pobla - Montserrat jueves 6:25 - 19:35 S/N Pj Igualada, De viernes 6:25 - 19:35 Ctra. De La Pobla - Dr. Barraquer sábado 6:25 - 11:15 Carrer de l'Alba, Villanueva del Camino domingo 19:00 Sant Procopi 36 Cl Sant Procopi, Pobla de Claramunt,La Av. Catalunya - Ajuntament 13 Av Catalunya, Pobla de Claramunt,La Información de la línea L0373 de autobús Dirección: Barcelona Av. Catalunya - Estació Fgc La Pobla De Paradas: 38 Claramunt Duración del viaje: 70 min 11 Av Pompeu Fabra, Pobla de Claramunt,La Resumen de la línea: Estació D'Autobusos D'Igualada, Ctra. De La Pobla - Montserrat, Ctra. De El Xaró La Pobla - Dr. Barraquer, Sant Procopi, Av. Catalunya 2 Cl Castell, La Pobla De Claramunt - Ajuntament, Av. -
Flacai0036.Pdf
Liquidación del presupuesto de la Obra Social, ejercicio 2006 (Miles de euros) Programas sociales 160.185 Programas de medio ambiente y ciencia 57.704 Programas culturales 66.148 Programas educativos y de investigación 18.646 Presupuesto total 302.501 Financiación de las actividades e inversiones llevadas a cabo durante el 2006 (Miles de euros) Aportación de ”la Caixa” 302.501 Ingresos generados por las actividades 8.403 Total 310.904 Datos básicos Total participantes / beneficiarios 18.644.718 Total actividades realizadas 31.194 2006 Informe anual Obra Social ”la Caixa” El alma de ”la Caixa” Obra Social El alma de ”la Caixa” ÍNDICE Órganos de Gobierno de la Obra Social ”la Caixa” 4 Presentación 6 Nuevos programas de la Obra Social ”la Caixa” 10 Jóvenes con valores 12 Prevención de la dependencia 16 Inmigración 22 Incorpora. Integración laboral de personas en riesgo de exclusión 28 Voluntariado 32 Becas para reclusos 36 Conservación de espacios naturales y reinserción social 40 ”la Caixa” a favor del mar 44 Arte en la calle 48 Programas sociales 52 Violencia: Tolerancia cero 56 Microcréditos 58 Vivienda asequible 60 CiberCaixa hospitalarias 62 Personas Mayores 64 Cooperación Internacional 68 Salud 76 Programa de ayuda a proyectos de inicitivas sociales 80 Colección Estudios Sociales 86 Programas educativos y de investigación 88 Cátedra ”la Caixa” de Responsabilidad Social de la Empresa y Gobierno Corporativo 92 Becas 94 Investigación biomédica 100 Recursos educativos 104 Actividades pedagógicas 106 Programas culturales 110 CaixaForum Barcelona -
MPPGOU Casc Antic 30-5-06
Modificació Puntual del PGOU al Centre Urbà de Masquefa i al barri de la Beguda Alta — Anoia — Ajuntament de Masquefa Redacció: Pau Batlle Solé. Arquitecte MAIG 2006 Modificació Puntual del PGOU del Centre Urbà de Masquefa — Anoia —. Aprovació inicial Aquesta Modificació s’ha desenvolupat amb la contribució i col·laboració dels membres de l’equip dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Masquefa i dels responsables politics municipals. 2 Modificació Puntual del PGOU del Centre Urbà de Masquefa — Anoia —. Aprovació inicial Índex Plànols Memòria Plànols d’informació i anàlisi: 1. Justificació de la necessitat de la redacció d’una Modificació Puntual de PGOU 2. Delimitació de l’àmbit I1. Situació a. Descripció I2. Topogràfic (de l’I2.1 al I2.5) a escala 1/1.000 b. Plànol I3.1 Planejament vigent i àmbit de suspensió de llicències. Escala 1/2.500 3. Enquadrament normatiu I3.2 Ordenació urbanística vigent a. Pla General I4 Cadastre ( del I4.1 al I4.5) a escala 1/1.000 b. Suspenció de llicències A1 Alçades de l’edificació. Escala 1/2.500 c. Canvi de figura de planejament A2 Amplades de parcel·la. Escala 1/2.500 d. Justificació dels paràmetres urbanístics de la modificació A3 Espais lliures públics i privats. Escala 1/2.500 4. Evolució històrica A4 Activitats en planta baixa. Escala 1/2.500 a. Primers assentaments b. Evolució c. Conclusions Plànols d’ordenació: 5. Anàlisi de la parcel·lació actual 6. Anàlisi de la volumetria O1 Àmbit del Modificació Puntual de PGOU. Escala 1/2.500 7. Anàlisi dels usos O2 Qualificació Urbanística. -
Memòria Pública Del Mapa De Patrimoni Cultural De Sant Esteve
Àrea de Cultura Tapa A4 ALTA.pdf 1 22/06/10 11:49 Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Esteve Sesrovires. Memòria tècnica. Redacció: MACSER S.L., Manel Julià i Margarida Costa C Setembre 2011 M Y CM Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires MY CY CMY K ÀREA DE CULTURA Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Esteve Sesrovires Memòria tècnica Redacció Manuel Julià i Macias. Arquitecte i Arqueòleg. Margarita Costa Trost. Dra. Arquitecte Març 2011 Oficina del Patrimoni Cultural (OPC) . Diputació de Barcelona. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat). Març 2011 1 Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat). Març 2011 2 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Crèdits. 1.2. Agraïments. 1.3. Dates de realització. 1.4. Objectius del treball. 2. METODOLOGIA 2.1. Metodologia de treball. 2.2. Fonts consultades. 2.3. Explicació de la fitxa. 2.4. Criteris de selecció. 3. DIAGNÒSTIC MARC D’INTERVENCIÓ GENERAL 3.1. Marc geogràfic i medi físic. 3.2. Poblament i economia. 3.3. Marc històric. 3.4. Estructura general del territori. 3.5. Morfologia urbana. 3.6. Toponímia. 3.7. Planimetria del terme. EL PATRIMONI A SANT ESTEVE SESROVIRES 3.8. Elements fitxats. 3.8.1. Llistat per numeració 3.8.2. Llistat per tipologies 3.8.3. Llistat per denominació 3.9. Anàlisi de la informació recollida a les fitxes. 3.10. Ubicació dels elements fitxats. 3.11. Elements no fitxats. MARC D’INTERVENCIÓ PATRIMONIAL 3.12. Estructura del patrimoni a Sant Esteve Sesrovires 3.13. Estat legal de protecció. 3.14. Intervencions sobre el patrimoni. -
Èxits Portfolio
èxits portfolio songwriter bands 2021 #SAFECulturE #SAFECULTURE SONGWRITER BANDS 2021 Txarango is an unprecedented phenomenon and one of the most transcendent projects TXARANGO in the history of the music of the Catalan Countries. Txarango is joyful, quality music with a powerful message. A group with an enormous capacity to communicate and to cheer up. Their poetry and their fusion of Caribbean, Latin and Mediterranean music with a @txarango sound denomination of clearly Barcelona origin, together with the passion of their live shows, are what makes them connect immediately with an audience that never ceases to @txarango exhaust all the available seats in each. place where they pass. Txarango is the group with a mainly Catalan setlist that has the most consolidated musical career abroad, having @txarango toured more than twenty-seven countries and four continents. spotify In 2020 De vent i ales was released. With their fourth the band will bid farewell to its youtube audience, after their national and international tour that will take place throughout this year. txarango.com The current boom in the Catalan musical panorama could not be understood without Els Catarres. The band is responsible for the resurgence of national pop ELS CATARRES festive music, achieving historical milestones that has become a turning point for Catalan bands. Els Catarres have been the first active group to have sold out the 4,600 seats at the Sant Jordi Club offering a solo concert and also the first to @elscatarres sell out seven venues in Barcelona in less than two weeks. Moreover, Els Catarres have been awarded a gold record for their record sales.