Els Flabiolaires Al Martorell De La Primera Meitat Del Segle Xx
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
APLECS, BASTONS I GEGANTS: ELS FLABIOLAIRES AL MARTORELL DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX Montserrat Castellví, Àngel Vallverdú, Teresa Soler, Rafel Mitjans Esparreguera, Cambrils, Mataró És cosa sabuda que els flabiolaires Pau Orpí Gili (1873-1941), de cal Matador de Sant Llorenç d’Hortons, i Josep Pidelaserra Duran (1882-1958), de can Manel de Castellbisbal, a més de la seva coneguda activitat a Barcelona i en altres ciutats a l’est del Llobregat, havien treballat bàsicament en el territori que com- prèn bona part de l’Alt Penedès, part de l’Anoia, part del Baix Llobregat i part del Vallès, tal i com hem contribuït a documen- tar en altres treballs.1 La recerca ens ha portat ara a Martorell, d’on ja Tomàs i Amades [1927] informaven d’activitat flabio- laire, almenys de Pau Orpí. I, efectivament, hi hem trobat constància de la intervenció d’Orpí, de Pidelaserra o de tots dos, en diverses ocasions que relatarem tot seguit. La Confraria de Sant Sebastià de Castellví de Rosanes Jordi Llopart ens va explicar que son avi, Josep Llopart An- ducas, fou impulsor de la Germandat de Sant Sebastià a Castell- ví de Rosanes, la qual «era com la Seguretat Social dels pagesos. Quan un pagès es posava malalt els de la Germandat treballa- ven les seves terres. Una vegada van reunir uns quaranta pa- 1. Vegeu Vallverdú (2007), Castellví (2008) i Castellví (2010). 33 gesos a Sant Jaume.2 Veient que tants homes no treballarien bé van anar a buscar el de Sant Llorenç. Una mica de música els va animar a treballar».3 Si Josep Llopart era, posem, seixanta anys més gran que el seu nét Jordi, hauria nascut cap a 1875; la Germandat, com a molt d’hora, la degué impulsar quan ja era un home fet i dret, posem entre 1900 i 1910. Certament, «el de Sant Llorenç» a qui es demanà per acompanyar la Germandat podria ser Pau Orpí. Aproximació al ball de bastons de Martorell D’entrada hem d’aclarir que parlarem del grup que hi va existir, durant un temps breu, abans de la Guerra, i no pas del promogut per l’Esbart Dansaire de Martorell a partir del darrer terç del segle xx: 4 no sols hi ha una gran separació temporal entre un i altre grup, sinó que el segon no va adoptar el repertori ni la forma de ballar del que l’havia precedit. D’aquest altre ball de bastons seglevintè de Martorell se’n sabia només que el Matador n’hauria ensinistrat la colla, segons que expliquen Tomàs i Amades [1927]. Tanmateix, dos anys abans que el 1927 els missioners de l’OCPC visitessin Pau Orpí, el programa de la festa major de Martorell informava que 2. Sobre la situació de l’ermita i del mas de Sant Jaume i la seva relació amb Martorell vegeu pàgina 42. 3. Bé que esparses, hi ha notícies de treballs en colla animats en un o al- tre moment per algun dels seus membres que toqués un instrument musical. A prop de Martorell, la Germanor dels Pagesos de Sant Sadurní d’Anoia, ple- nament vigent el 1909, es reunia sota la bandera de sant Isidre i acompanyada d’una cobla de flabiol i tamborí, cornamusa i tabal (Torelló 1909); Àngel Matas (1917-2006) parla de segadors masquefins que treballaven a la Segarra al so d’una borrega (Matas 2001: 25-31); una de les colles de segadors de Ga- serans comptava, quasi a 1960, amb el flabiol i bombo d’en Josep Clapés Gras Xec. Veiem molt normal que l’aplec dels homes de la Germandat de Castellví es busqués un músic. 4. Josep Rodríguez Santafé, comunicació personal 09-iii-2011. Sobre el repertori d’aquest darrer grup, vegeu Vallverdú i Rovira (2005). 34 Un grup de joves d’aquesta vila ha vingut preparant per aques- ta Festa Major el tipic i popular Ball de Bastons el qual fará la seva presentació del dia 15 a les vuit del matí enfront la Casa Consis- torial.5 L’esdeveniment s’anunciava com una novetat i, d’alguna ma- nera, bé ho devia ser. Ferran Balanza ens informa de notícies documentals d’un ball de bastons a Martorell en la dècada de 1870, que degué desaparèixer tanmateix deixant un substrat de coneixement que permeté presentar com a «típic i popular» el ball creat el 1925. No sabem fins quan va durar aquell grup però, per les fotografies que hem pogut trobar, no sembla que anés més enllà de sis o set anys; devia acabar-se, doncs, o amb l’adve- niment de la República o, potser, amb el servei militar dels nois. Clopas,6 al programa de la festa major de 1941, ja deixa clar que es tractava de quelcom pretèrit: Antiguamente, como tradicional salía una “comparsa” de jó- venes de la villa especializados en el típico “Ball de Bastons”. Res no fa pensar que el ball es promogués, ni que estigués adscrit a cap de les dues entitats més rellevants del Martorell de l’època, el Círcol Democràtic Recreatiu (vinculat a la Lliga Re- gionalista), i el Progrés (de tendència republicana), fins al punt que, segons el programa de la festa major de 1928, van ballar davant de la seu de cadascuna. Els testimonis apunten com a promotor de la iniciativa el qui també fou cap de colla i banderer del grup, Joan Canals Pollastre, el qual, en el moment d’iniciar l’activitat bastonera, era un jovencell com els seus companys, tal com es veu a les fo- tografies disponibles. Tanmateix i per diversos indicis, la nostra impressió és que aquest ball de bastons va ser meticulosament dissenyat per algú que hi entenia i que tenia els recursos per reunir un grup homogeni de nois, equipar-los, fer-los ensenyar i 5. 15, 16 i 17 d’agost de 1925. Les negretes són de l’original. 6. Isidre Clopas Batlle (Martorell, 1913-2001), que fou cronista de la Vila. 35 fins assegurar-los el músic (vegeu més endavant). En algunes fo- tografies es veu, dret, vestit, amb un joc de bastons a les mans i sense ballar, un home fet que segueix amb atenció les evolu cions del ball; potser era ell, o hi tenia alguna cosa a veure. Avançant conclusions, però, estem segurs que Pau Orpí va intervenir també en la preparació del ball de bastons de Marto- rell: el Matador té aleshores uns cinquanta anys, i en fa almenys trenta que és reconegut a tota la zona com un intèrpret qua- lificat per a tota mena d’ocasions; en aquells moments, i com a mínim, acompanya els bastons de Gelida (als quals, segons l’OCPC, també hauria ensenyat), de la Beguda Alta i de Mas- quefa.7 I convé no oblidar que la contractació, sovint remunera- da, d’un mestre que establís i ensenyés les coreografies d’un ball d’exhibició puntual (gitanes, bastons, etcètera) era una pràctica habitual quan aquests exercicis es realitzaven només en els mo- ments escaients de l’any i no els feien els esbarts dansaires sinó societats i altres coŀlectius d’afinitat. Sembla clar que aquell ball de bastons de Martorell actuava exclusivament per la festa major d’agost (Santa Maria Assump- ta, patrona de la vila i titular de la parròquia). Si fem cas dels únics, que sapiguem, programes de festa major que mencionen els bastoners (1925, 1928 i 1941), la seva intervenció seguia el patró descrit per Clopas en el programa de 1941: Esta “comparsa” por la Fiesta Mayor asistía al oficio solemne que se celebra el día 15 en la Iglesia Parroquial, practicando la pri- mera exhibición a la salida, ante las autoridades, a las que acom- pañaban hasta la casa de la villa, donde ejecutaban otro baile. Seguidamente recorrían las calles principales de la villa. La indumentària és descrita així al programa de festa major de 1925: 7. Vegeu Capmany (1948), Vallverdú i Rovira (2005) i Vallverdú (2007). 36 El ball de bastons de Martorell al carrer Santacana (antigament Anoia), probablement post-1925. Arxiu Balanza. Espardenya blanca. Mitjó blanc. Camals vermells revestits de picarols grocs. Pantalón blanc. Faldilleta vermella amb serrell groc. Faixa vermella amb serrell groc. Camisa blanca. Banda ver- mella. El cap descobert. Hi ha fotografies d’aquell any8 que ens permeten veure que el serrell de la faldilla era doble i més aviat daurat. A més, sem- bla que a la banda hi portaven cosida o enganxada alguna mena d’element metàŀlic, a mode d’insígnia. Fotografies que hem de considerar posteriors mostren que la indumentària original es va modificar lleugerament: l’envetat blanc de les espardenyes va passar a ser de color (suposem que vermell) 9 i els serrells de les faldilles van passar a ser cintes de 8. Arxiu Fotogràfic del CEC, «AFCEC_DOMENECH_X_1721 i 1724, Martorell, Baix Llobregat, Ball de Bastons davant la Rectoria (15-8-1925). Autor: Josep Domènech i Sàbat». 9. Tot i que no devia fer-se de cop sinó que es van anar substituint a me- sura que convenia, perquè veiem simultàniament bastoners amb veta blanca i altres amb veta de color. 37 Els components del ball de bastons de Martorell, probablement post-1925. Museu Municipal Vicenç Ros. color més clar (segurament groc o daurat); això podria signifi- car que el vistós vestuari inicial devia ser massa delicat i es de- gradava ràpidament, o que van entrar nous membres a la colla i van proveir-se com van poder. De la bandera en podem dir ben poc perquè només es veu, i no gaire bé, en tres fotografies. Sembla que es tracta d’una ban- dera de corneta, amb el pal rematat per una curiosa i elaborada punta de llança.