DOCSLIB.ORG

ANNEX Memòria Mapa De Patrimoni Cultural Masquefa

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
ANNEX Memòria Mapa De Patrimoni Cultural Masquefa ANNEX Memòria mapa de patrimoni cultural Masquefa Oficina del Patrimoni Cultural Desembre 2015 ACTUALITZACIÓ DEL MAPA DE PATRIMONI CULTURAL DE MASQUEFA Índex: 1- Introducció ............................................................................. pàg. 2 2- Incidències en les fitxes.......................................................... pàg. 3 3- Estadístiques actualitzades ................................................... pàg. 4 4- Medi geològic de Masquefa ................................................... pàg. 8 1 1. Introducció Des de l’any 1999, l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona desenvolupa el programa de Mapes del Patrimoni Cultural per als municipis de la província de Barcelona que ho sol·liciten. Des de la realització dels primers Mapes de Patrimoni (llavors anomenats Inventaris del Patrimoni Cultural) fins a avui, s’han produït diferents canvis i millores, tant en alguns aspectes de la base de dades que s’utilitza per a recollir la informació, en la sistematització de les dades, com en els sistema d’accés i consulta de la informació, ja que actualment aquesta base de dades es transforma en un WEBSIG que és consultable al lloc web de Diputació de Barcelona (http://patrimonicultural.diba.cat/) i dels Ajuntaments respectius. El programa permet fer cerques en el contingut d’un o més municipis i triar el tipus de cerca que més s’ajusta a les necessitats de la persona que ho consulta. A més, a través del servei WMS, es pot integrar la capa patrimoni en qualsevol sistema d'informació geogràfica, i creuar-ne les dades amb qualsevol altra informació geolocalitzada. Els Mapes de Patrimoni Cultural són un important recull d’informació del patrimoni dels municipis que disposen d’aquesta eina, permetent el coneixement i facilitant el desenvolupament de tasques de conservació, recerca i difusió. Pel que fa al Mapa de Patrimoni de Masquefa, transcorreguts 10 anys de la seva realització i d'acord amb l'acord subscrit entre l’Ajuntament de Masquefa i Diputació de Barcelona, s'ha portat a terme l'actualització d’aquest Mapa de Patrimoni Cultural degut a que part de la informació continguda ha experimentat canvis per diversos motius que s’especifiquen més endavant. A més, per tal de mantenir actualitzada la informació, els mateixos ajuntaments podran realitzar el manteniment del Mapa de Patrimoni Cultural mitjançant un nou aplicatiu web. 2 2. Incidències de les fitxes En aquesta revisió s’han afegit 40 fitxes a les 60 que conformaven originalment l’inventari realitzat l’any 2000. Tot i que s’ha extret una fitxa, la Col·lecció de quadres de l’Ajuntament que està dispersa per diferents dependències municipals. Per tant el mapa ara recull 100 elements. De patrimoni immoble s’han afegit, 7 edificis, 3 conjunts arquitectònics, 3 jaciments arqueològics, 3 elements d’obra civil relacionats amb els carrerons del nucli de la vila i 8 elements arquitectònics que corresponen a rellotges de sol inventariats per la Societat Gnòmica de Catalunya, la dovella de Ca l’Estantís, la font dels Oms, La balustrada de la Beguda i les Torres de l’Aigua de l’Alzinar que ara formen part del Catàleg de protecció. De patrimoni moble s’ha afegit 2 objectes que corresponen als gegants de Masquefa, l’Isidre i la Magdalena, i els gegantons que pertanyen de la Colla Gegantera de Masquefa, representant de la cultura popular al municipi. S’ha afegit la col·lecció exposada al centre Rogelio Rojo. També s’han afegit dos elements urbans corresponents a 2 monuments del municipi: el monument a l’11 de setembre i el monument a Masquefa ciutat gegantera. On l’inventari s’ha augmentat significativament ha estat en l’apartat de patrimoni immaterial, concretament manifestacions festives, amb 6 noves fitxes que recullen les festes més significatives de Masquefa i també s’han afegit 2 fitxes de goigs tradicionals que encara es canten i que queden recollits com a elements de música tradicional. I en darrer lloc s’han afegit 3 noves fitxes corresponents a zones d’interès natural. Es tracta de jaciments paleontològics molt destacats en aquesta zona. Per altra banda s’ha canviat el jaciment paleontològic ja fitxat que ha passat de ser jaciment arqueològic a zona natural d’interès. Un aspecte a remarcar és que els elements protegits s’han ampliat fins el 63% gràcies al Catàleg de Béns a protegir que es va aprovar l’any 2014. 3 3. Nova estadística Amb els nous elements fitxats s’amplien alguns dels tipus inventariats, sobretot patrimoni immaterial amb la inclusió dels 6 nous elements, apareixen dos objectes a l'inventari i s'incrementa amb les zones d'interès amb els jaciments paleontològics 4 En el nou inventari continua el mateix percentatge en quant a l’estat de conservació dels elements inventariats incrementant una mica el millor estat doncs la majoria de les festes fitxades es troben en bon estat i algun element ha estat restaurat, com la Capella del Roser. La presència de patrimoni privat continua sent majoritària, tot i que molts dels nous elements són de caràcter públic i això ha fet augmentar el seu percentatge. 5 Amb la inclusió de les noves fitxes s’incrementa la quantitat de patrimoni contemporani i popular degut a la presència de més edificis d’arquitectura popular, passant d'un 58% a un 69%. Per la mateixa raó s’ha incrementat el percentatge datat en època medieval. La realització d’un Catàleg de Béns protegits fa augmentar el percentatge d’elements protegits. Tenint en compte que les festes no gaudeixen de cap protecció es pot gaire bé determinar que tot el patrimoni cultural es troba protegit. 6 7 4. Medi geològic de Masquefa Un dels aspectes a remarcar en la revisió del mapa és la importància dels jaciments paelontològics ubicats a Masquefa. Antecedents paleontològics de Masquefa Els treballs realitzats en els barrancs d’Hostalets de Pierola i Masquefa han estat, tot i que dilatats en el temps, prou importants fruit de l’activitat de prospecció iniciada per Josep Ramon Bataller, paleontòleg vinculat al Seminari Conciliar de Barcelona. J.R.Bataller descrigué per primera vegada la presència de vertebrats fòssils procedents dels indrets de Can Mata de la Garriga i de les barrancades de la Riera de Claret al seu treball Els Ratadors fòssils de Catalunya (1938) indicant la localització de cinc punts amb presència de restes fossilíferes. Les nombroses restes de tortugues aparegudes en aquestes prospeccions van ser estudiades pel seu amic i col·lega francès P. Bergounioux a Relations faunistiques entre les chelonies fossiles de l’Espagne et de la France (1937). Posteriorment , els treballs de prospecció per la secció paleontològica del museu de la ciutat de Sabadell, (Institut Català de Paleontologia) com: can Valls, can Bonastre, can Marimon, can Perellada, cementiri de Masquefa i Masquefa vila, constituint un conjunt de localitats amb potencial fossilífer. El conjunt de localitats de la sèrie Masquefa i d’Hostalets de Pierola construeixen un continu de series deposicionals de l’Astaracià superior. La localitat de Masquefa va lliurar pel vols de can Valls una mostra de fauna de macrovertebrats descrita per Golpe, 1974, mentre que a Can Cairot el gènere Listriodont, i Moyà-Solà, 1983 descriu la presència de Miotragus, i Deinotherium. Restes faunístiques ampliades al jaciment de can Avet, proper a can Valls amb el proboscidi Tetralophodon. Aquesta sèrie enllaça amb la d’Hostalets de Pierola (Can Mata i Can Flaquer) que foren ampliades per l’equip de Sabadell, Crusafont i Truyols (1954), els quals constataren fins a 18 punts fossilífers: Can Marcet, Can Vila, Can Mata I, Les Cases Noves, Can Gras, Barranc Gran, El Pi Gros, Font d’Ocata, Riera de Pierola i Camí del Roure com a localitats probablement d’edat atribuïda a l’estatge Aragonià (MN8), i altres localitats com Mas d’Ocata, Can Flaquer, Can Mas, Vinya del Roig, Pierola, Cementiri d’Hostalets, Montjuich i Can Mata de la Garriga que s’atribueixen a l’inici del Vallesià (MN9), estatge immediatament superior i, per tant, cronològicament més modern. Malauradament algunes de les troballes de Crusafont i Truyols foren puntuals i no constitueixen jaciments o concentracions fossilíferes en el sentit estricte. No obstant això, aquestes troballes són un bon indicador de la riquesa i del potencial paleontològic de la zona de Masquefa. En la publicació Sinapsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés- Penedés per J. Agustí, L. Cabrera i S. Moyà-Solà (1983-84) s’actualitzà la llista 8 faunística de Can Mata I així com la seva datació biocronològica a partir de l’estudi dels rosegadors associats. Els estudis dels primats s’iniciaren l’any 1941 per José F. de Villalta Comella i M. Crusafont a partir de les restes dentals procedents del camí veïnal entre Can Vila i Can Mata, classificades inicialment com a Dryopithecus fontani. Els mateixos autors, el 1944 les reconsideraven al gènere Sivapithecus occidentalis i, finalment Crusafont, l’any 1958, i J.M. Golpe Posse, el 1993, al nou gènere Hispanopithecus laietanus. Darrerament, una de les contribucions més significatives en la recerca dels primats fòssils, ha estat la troballa d’un conjunt de restes d’un mateix individu localitzades en el Barranc de Can Vila I i atribuïbles al nou gènere Pierolapithecus catalaunicus per Salvador Moyà-Solà, Meike Khöler i col·laboradors, en el seu treball Pierolapithecus catalaunicus a New Middle Miocene Great Ape from Spain. Science vol. 306, no. 5700, 2004. Context geològic global i interès paleontològic Els materials que constitueixen les barrancades d’Hostalets de Pierola i Masquefa són bàsicament materials
Load more

Recommended publications
  • Valls De L'anoia
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 27: Valls de l’Anoia Valls de l’Anoia COMARCA: Alt Penedès, Anoia i Baix Llobregat. SUPERFÍCIE: 35.883 ha (24.1247 ha corresponen a les Comarques Centrals i 11.756 ha a la Regió Me- tropolitana de Barcelona). MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis de les Comarques Centrals: : Cabrera d’Anoia, Capellades, Carme, Castellolí, el Bruc, els Hostalets de Pierola, la Llacuna, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Masquefa, Orpí, Piera, Santa Maria de Miralles, Vallbona d’Anoia i Vilanova del Camí. També inclou Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia, Subirats, Sant Llorenç d’Hortons, Gelida, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes, Martorell, Abrera, Esparreguera i Collbató a la Regió Metropolitana de Barcelona. Figura 27.1 Serres, valls, conreus i pins dominen les Valls d’Anoia, amb Montserrat de teló de fons . Els Hostalets de Pierola. Trets distintius -Zona de referència des del punt de vista dels jaciments arqueològics. -Paisatge ondulat que tanca pel nord la plana penedesenca, i les estribacions de la serralada Litoral i que drena fonamentalment el curs mig-baix de la conca de l’Anoia i de cursos tributaris, com el riu - El predomini de la vinya al sector central i occidental de la unitat, que li dóna un caràcter especial de Bitlles. i n’és el principal tret identitari. -La unitat es troba articulada pel riu Anoia, que la travessa de nord a sud. - Importància del patrimoni industrial lligat a la fabricació de paper: Museu del Paper i nombrosos molins.
    [Show full text]
  • Els Flabiolaires Al Martorell De La Primera Meitat Del Segle Xx
    APLECS, BASTONS I GEGANTS: ELS FLABIOLAIRES AL MARTORELL DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX Montserrat Castellví, Àngel Vallverdú, Teresa Soler, Rafel Mitjans Esparreguera, Cambrils, Mataró És cosa sabuda que els flabiolaires Pau Orpí Gili (1873-1941), de cal Matador de Sant Llorenç d’Hortons, i Josep Pidelaserra Duran (1882-1958), de can Manel de Castellbisbal, a més de la seva coneguda activitat a Barcelona i en altres ciutats a l’est del Llobregat, havien treballat bàsicament en el territori que com- prèn bona part de l’Alt Penedès, part de l’Anoia, part del Baix Llobregat i part del Vallès, tal i com hem contribuït a documen- tar en altres treballs.1 La recerca ens ha portat ara a Martorell, d’on ja Tomàs i Amades [1927] informaven d’activitat flabio- laire, almenys de Pau Orpí. I, efectivament, hi hem trobat constància de la intervenció d’Orpí, de Pidelaserra o de tots dos, en diverses ocasions que relatarem tot seguit. La Confraria de Sant Sebastià de Castellví de Rosanes Jordi Llopart ens va explicar que son avi, Josep Llopart An- ducas, fou impulsor de la Germandat de Sant Sebastià a Castell- ví de Rosanes, la qual «era com la Seguretat Social dels pagesos. Quan un pagès es posava malalt els de la Germandat treballa- ven les seves terres. Una vegada van reunir uns quaranta pa- 1. Vegeu Vallverdú (2007), Castellví (2008) i Castellví (2010). 33 gesos a Sant Jaume.2 Veient que tants homes no treballarien bé van anar a buscar el de Sant Llorenç. Una mica de música els va animar a treballar».3 Si Josep Llopart era, posem, seixanta anys més gran que el seu nét Jordi, hauria nascut cap a 1875; la Germandat, com a molt d’hora, la degué impulsar quan ja era un home fet i dret, posem entre 1900 i 1910.
    [Show full text]
  • El Martiri Dels Temples a La Diòcesi De Barcelona (1936-1939)
    466 Josep M. Martí i Bonet amb la col·laboració de Joana Alarcón, Eduard Ribera i Francesc Tena El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939) Barcelona 2008 1 El martiri dels temples L’edició d’aquesta obra, El martiri dels temples, ha comptat amb l’ajut del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya. © dels textos: l’autor © de les fotografies: Arxiu Diocesà de Barcelona © d’aquesta edició: Arxiu Diocesà de Barcelona Disseny gràfic i maquetació: Francesc Tena Impressió: Comgrafic, S.A. Producció: RRB DL: B-52505-2008 ISBN: 978-84-936895-1-3 2 EL PER QUÈ DEL LLIBRE EL MARTIRI DELS TEMPLES Que arribi d’una vegada la plena reconciliació! Ho desitgem! Ho sol·licitem! Ho esperem! Han passat 72 anys de l’inici de la malaurada Guerra Civil del 1936-1939, i segons sembla encara hi ha ferides obertes i sagnants. Quan les cicatritzarem definitivament? No passa una setmana sense que s’editi un estudi o aparegui una nota informativa que pot fer trontollar la convivència —que almenys existeix aparent— entre nosaltres. Un exemple d’això seria la informació de la qual es van fer ressò tots els medis de comunicació aquest mateix mes de setembre del 2008. En ella es referien unes declaracions del jutge Garzón, que deien tex- tualment: «Garzón xifra en 114.266 el nombre de desapareguts entre els anys 1936 i 1939, i ordena l’exhumació de 19 tombes». Nosaltres ens preguntem de nou: El nostre país mereix ja la reconciliació? La “memòria històrica” pot ser una bona autoteràpia si es practica per les dues parts.
    [Show full text]
  • El Cooperativisme Rabassaire Al Penedès Durant El Primer Terç Del Segle Xx* the Cooperative Movement in the Penedès Region During the Fi Rst Third of the 20Th Century
    El cooperativisme rabassaire al Penedès durant el primer terç del segle xx* The cooperative movement in the Penedès region during the fi rst third of the 20th century Raimon Soler-Becerro1 Resum Aquest article es proposa demostrar com el cooperativisme agrari d’esquerres, que aquí anomenarem rabassaire, es va difondre durant el primer terç del segle XX amb intensitat per bona part del territori. Les cooperatives havien estat la principal forma d’organització del moviment rabassaire abans que es creés la Unió de Rabassaires el 1922. La majoria es van consolidar pel seu caràcter multifuncional —cooperativa de consum i agrària, mutua- litat, sociabilitat i reivindicació—, però també per una gestió econòmica que en garantia la continuïtat i que va ser truncada de soca-rel pel resultat de la Guerra Civil. Paraules clau: cooperatives, cooperativisme agrari, rabassaires, moviments socials, Penedès. Abstract This article aims to show how the Left Agrarian Cooperatives, which we will call «rabas- saires» here, spread in the fi rst third of the 20th century with intensity throughout the ter- ritory. Cooperatives would have been the main form of organization of the rabassaire movement before the Union of Rabassaires was created in 1922. Most of these were con- solidated due to their multifunctional nature —cooperative consumer and agrarian, mu- tual society, sociability and unionism— but also for economic management that guaranteed continuity, whose trajectory was cut short as a result of the Civil War. * He d’agrair a Jordi Planas i als dos avaluadors anònims de l’article els comentaris rebuts, que han contribuït a millo- rar-ne la primera versió.
    [Show full text]
  • Inauguració Institucional
    Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 83, juny 2017, p. 9-11 ISSN: 1133-2190 (format imprès); 2014-0037 (format digital) URL: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG Inauguració institucional Xavier Boquete Saiz President del Consell Comarcal de l’Anoia Alcalde de Masquefa Benvingut tothom a Igualada, capital de l’Anoia, en aquest edifici especial, de l’Adoberia Bella, amb aquesta rehabilitació espectacular que tots hem pogut gaudir. Com a president del Consell Comarcal em van proposar de fer-vos aquesta benvinguda, però també soc alcalde de Masquefa i també faig de president d’una mancomunitat, de la Beguda Alta. Avui vull posar això en valor perquè com que anem a parlar de territori, d’organització territorial, crec que haig de fer algun esment a cada una de les tres situacions dels càrrecs que em toca exercir. Quant a la comarca de l’Anoia és evident que tenim un problema de distri- bució geogràfica: tenim tres zones molt clares, molt marcades. Tenim el nord, tenim el centre amb la Conca i la seva problemàtica de governança i de desen- volupament, i tenim tot el sud de l’Anoia. Són tres zones molt diferenciades que constitueixen aquesta comarca. Tant diferenciades que hi ha municipis dintre d’aquesta mateixa comarca que no reben els serveis de la capital. Això, que sembla que no sigui un problema, ho és i gros per molts dels veïns que tenim en aquesta situació. Però aquesta comarca de l’Anoia també ha sigut reconeguda dins de la Generalitat de Catalunya quan estem reclamant crear una vegueria del Penedès i s’ha fet un primer treball per crear aquest Pla Territorial Parcial del Penedès que deia que el formarien tots els municipis del Baix Penedès, de l’Alt Penedès, del Garraf i aquells municipis de la comarca de l’Anoia que no diguessin el contrari.
    [Show full text]
  • Masquefins I Bastoners 81 Al 83
    JOSEP PARERA SABATER “ El Torroner ” Va néixer el 14 de febrer de 1926 al número 41 del carrer Major de Masquefa, casa coneguda amb el mot de cal Torroner . La seva mare, Francesca Sabater Orpí, era cosina germana d’en Pau Matador , el flabiolaire de Sant Llorenç d’Hortons. Fill de pare pagès, el seu interès per la música va esdevenir d’una manera premonitòria. Explica el Torroner que 80. El Turroner. just acabada la guerra va trobar en un Josep Parera Sabater. Capellades, 28-2-2009. Cedida: AJM. camí una baieta que contenia embolicades unes cordes de guitarra, i amb elles es va fer una mena d’instrument musical. Quan va complir els quinze anys va entrar a treballar a la manyeria de la fàbrica Rogelio Rojo. Tenia com a company entre altres, en Josep Gibernau, fill del paleta poeta que va escriure i publicar el llibre de poesies Buirac a Girona l’any 1930. Un dia, en Gibernau va dur a la fàbrica un quadern de solfes i el Torroner, fascinat per la notació musical, li va demanar que li ensenyés com es llegia allò. Aquest li va contestar que era el seu pare qui en sabia de música i que si volia li demanaria per que li donés classes. Així va ser com en Josep Parera, junt amb en Joan Esteve de ca la Soledat i en Josep Gasol de cal Gasol van anar dos nits per setmana a Can Parellada, on vivia en Gibernau, a aprendre música. Dels tres només va continuar el Torroner . Per influència d’un músic de Capellades anomenat Carles Pinós, el Torroner es va decidir estudiar clarinet, i així va ser com l’any 1947 va entrar a la Colla de Bastoners com a músic.
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Ruta L0373 De Autobús
    Horario y mapa de la línea L0373 de autobús L0373 Barcelona - Igualada (per Capellades) Ver En Modo Sitio Web La línea L0373 de autobús (Barcelona - Igualada (per Capellades)) tiene 3 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Barcelona: 6:25 - 19:35 (2) a Capellades: 10:15 - 21:05 (3) a Igualada: 9:20 - 19:15 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea L0373 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea L0373 de autobús Sentido: Barcelona Horario de la línea L0373 de autobús 38 paradas Barcelona Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 6:25 - 19:35 martes 6:25 - 19:35 Estació D'Autobusos D'Igualada Passeig Mossen Jacint Verdaguer, Villanueva del Camino miércoles 6:25 - 19:35 Ctra. De La Pobla - Montserrat jueves 6:25 - 19:35 S/N Pj Igualada, De viernes 6:25 - 19:35 Ctra. De La Pobla - Dr. Barraquer sábado 6:25 - 11:15 Carrer de l'Alba, Villanueva del Camino domingo 19:00 Sant Procopi 36 Cl Sant Procopi, Pobla de Claramunt,La Av. Catalunya - Ajuntament 13 Av Catalunya, Pobla de Claramunt,La Información de la línea L0373 de autobús Dirección: Barcelona Av. Catalunya - Estació Fgc La Pobla De Paradas: 38 Claramunt Duración del viaje: 70 min 11 Av Pompeu Fabra, Pobla de Claramunt,La Resumen de la línea: Estació D'Autobusos D'Igualada, Ctra. De La Pobla - Montserrat, Ctra. De El Xaró La Pobla - Dr. Barraquer, Sant Procopi, Av. Catalunya 2 Cl Castell, La Pobla De Claramunt - Ajuntament, Av.
    [Show full text]
  • Flacai0036.Pdf
    Liquidación del presupuesto de la Obra Social, ejercicio 2006 (Miles de euros) Programas sociales 160.185 Programas de medio ambiente y ciencia 57.704 Programas culturales 66.148 Programas educativos y de investigación 18.646 Presupuesto total 302.501 Financiación de las actividades e inversiones llevadas a cabo durante el 2006 (Miles de euros) Aportación de ”la Caixa” 302.501 Ingresos generados por las actividades 8.403 Total 310.904 Datos básicos Total participantes / beneficiarios 18.644.718 Total actividades realizadas 31.194 2006 Informe anual Obra Social ”la Caixa” El alma de ”la Caixa” Obra Social El alma de ”la Caixa” ÍNDICE Órganos de Gobierno de la Obra Social ”la Caixa” 4 Presentación 6 Nuevos programas de la Obra Social ”la Caixa” 10 Jóvenes con valores 12 Prevención de la dependencia 16 Inmigración 22 Incorpora. Integración laboral de personas en riesgo de exclusión 28 Voluntariado 32 Becas para reclusos 36 Conservación de espacios naturales y reinserción social 40 ”la Caixa” a favor del mar 44 Arte en la calle 48 Programas sociales 52 Violencia: Tolerancia cero 56 Microcréditos 58 Vivienda asequible 60 CiberCaixa hospitalarias 62 Personas Mayores 64 Cooperación Internacional 68 Salud 76 Programa de ayuda a proyectos de inicitivas sociales 80 Colección Estudios Sociales 86 Programas educativos y de investigación 88 Cátedra ”la Caixa” de Responsabilidad Social de la Empresa y Gobierno Corporativo 92 Becas 94 Investigación biomédica 100 Recursos educativos 104 Actividades pedagógicas 106 Programas culturales 110 CaixaForum Barcelona
    [Show full text]
  • MPPGOU Casc Antic 30-5-06
    Modificació Puntual del PGOU al Centre Urbà de Masquefa i al barri de la Beguda Alta — Anoia — Ajuntament de Masquefa Redacció: Pau Batlle Solé. Arquitecte MAIG 2006 Modificació Puntual del PGOU del Centre Urbà de Masquefa — Anoia —. Aprovació inicial Aquesta Modificació s’ha desenvolupat amb la contribució i col·laboració dels membres de l’equip dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Masquefa i dels responsables politics municipals. 2 Modificació Puntual del PGOU del Centre Urbà de Masquefa — Anoia —. Aprovació inicial Índex Plànols Memòria Plànols d’informació i anàlisi: 1. Justificació de la necessitat de la redacció d’una Modificació Puntual de PGOU 2. Delimitació de l’àmbit I1. Situació a. Descripció I2. Topogràfic (de l’I2.1 al I2.5) a escala 1/1.000 b. Plànol I3.1 Planejament vigent i àmbit de suspensió de llicències. Escala 1/2.500 3. Enquadrament normatiu I3.2 Ordenació urbanística vigent a. Pla General I4 Cadastre ( del I4.1 al I4.5) a escala 1/1.000 b. Suspenció de llicències A1 Alçades de l’edificació. Escala 1/2.500 c. Canvi de figura de planejament A2 Amplades de parcel·la. Escala 1/2.500 d. Justificació dels paràmetres urbanístics de la modificació A3 Espais lliures públics i privats. Escala 1/2.500 4. Evolució històrica A4 Activitats en planta baixa. Escala 1/2.500 a. Primers assentaments b. Evolució c. Conclusions Plànols d’ordenació: 5. Anàlisi de la parcel·lació actual 6. Anàlisi de la volumetria O1 Àmbit del Modificació Puntual de PGOU. Escala 1/2.500 7. Anàlisi dels usos O2 Qualificació Urbanística.
    [Show full text]
  • Memòria Pública Del Mapa De Patrimoni Cultural De Sant Esteve
    Àrea de Cultura Tapa A4 ALTA.pdf 1 22/06/10 11:49 Mapa de Patrimoni Cultural de Sant Esteve Sesrovires. Memòria tècnica. Redacció: MACSER S.L., Manel Julià i Margarida Costa C Setembre 2011 M Y CM Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires MY CY CMY K ÀREA DE CULTURA Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Esteve Sesrovires Memòria tècnica Redacció Manuel Julià i Macias. Arquitecte i Arqueòleg. Margarita Costa Trost. Dra. Arquitecte Març 2011 Oficina del Patrimoni Cultural (OPC) . Diputació de Barcelona. Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat). Març 2011 1 Mapa del Patrimoni Cultural de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat). Març 2011 2 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Crèdits. 1.2. Agraïments. 1.3. Dates de realització. 1.4. Objectius del treball. 2. METODOLOGIA 2.1. Metodologia de treball. 2.2. Fonts consultades. 2.3. Explicació de la fitxa. 2.4. Criteris de selecció. 3. DIAGNÒSTIC MARC D’INTERVENCIÓ GENERAL 3.1. Marc geogràfic i medi físic. 3.2. Poblament i economia. 3.3. Marc històric. 3.4. Estructura general del territori. 3.5. Morfologia urbana. 3.6. Toponímia. 3.7. Planimetria del terme. EL PATRIMONI A SANT ESTEVE SESROVIRES 3.8. Elements fitxats. 3.8.1. Llistat per numeració 3.8.2. Llistat per tipologies 3.8.3. Llistat per denominació 3.9. Anàlisi de la informació recollida a les fitxes. 3.10. Ubicació dels elements fitxats. 3.11. Elements no fitxats. MARC D’INTERVENCIÓ PATRIMONIAL 3.12. Estructura del patrimoni a Sant Esteve Sesrovires 3.13. Estat legal de protecció. 3.14. Intervencions sobre el patrimoni.
    [Show full text]
  • Superior to Continuous Moderate Exercise at Reducing 10-Year Cardiovascular Risk? a Randomized Clinical Trial Study Protocol
    Universitat Internacional de Catalunya Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Treball Fi de Grau Is Crossfit® (High intensity functional training) superior to continuous moderate exercise at reducing 10-year cardiovascular risk? A randomized clinical trial study Protocol. Matt Corbett Aquesta tesi doctoral està subjecta a la licencia Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0) Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 4.0 Internacional (CC BY-NC-ND 4.0) This doctoral thesis is licensed under the Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International (CC BY-NC-ND 4.0) END OF DEGREE DISSERTATION 3, 2, 1, GO! Is Crossfit® (High intensity functional training) superior to continuous moderate exercise at reducing 10-year cardiovascular risk? A randomized clinical trial study Protocol. Author: Matt CORBETT Expected Duration: 3 Years Keywords: High-Intensity Interval Training, Crossfit, Continuous moderate exerCise, CardiovasCular Diseases/prevention and Control Date of presentation: 20/04/2018 Facultad de MediCina y CienCias de la Salud - Degree in MediCine 1 ABSTRACT Introduction: In 2015 CardiovasCular disease (CVD) acCounted for around 45% of the 40 million deaths due to non-CommuniCable disease worldwide. A number of ClassiCal risk factors have been assoCiated with inCreased risk of CVD and among these is physiCal inactivity. Inversely, the multiple health benefits of physiCal activity are well known, inCluding, among others, improvements in blood pressure, serum Cholesterol levels, body mass index, physiCal funCtion and psyChologiCal wellbeing. In addition to the pharmacologiCal treatments aimed at Correcting traditional risk factors (e.g., Statins for hyperCholesterolemia), many efforts have been devoted to non- pharmacologiCal interventions suCh as physiCal activity, and Current recommendations to prevent CVD inClude the Completion of Continuous moderate exerCise (CME).
    [Show full text]
  • La Festa Major D'igualada Ha Sigut Molt Gran
    Setmanari d’informació comarcal de lliure distribució - 11.100 EXEMPLARS - Fundat l’any 2001 - Número 802 - 30 d’agost de 2018 La festa major d’Igualada ha sigut molt gran Dissabte Botiga al Carrer Pàg. 21 i 22 El nucli de La Beguda Alta serà anoienc Pàg. 7 Fins demà es poden visitar les excavacions arqueològiques a l’Abric Romaní Pàg. 10 Festa Remember a La Torre de Claramunt Pàg. 17 1r Festival Jazz Miralles Pàg. 18 et dies de festa, 150 actes programats, 110.000 persones participants al conjunt d’aquests actes, i 18.000 assistents al concert de Txarango al Parc SCentral són algunes de les xifres que es van desgranar en el balanç que feia el govern de la ciutat, de la Festa Major d’Igualada. Les entitats locals i la ciutadania van ser els principals protagonistes d’aquesta festa igualadina que ha sigut molt gran! Tanquem l’agost i encarem el setembre amb festes majors i festes de barri a: Vilanova, Piera, Calaf, Montmaneu, la Pobla de Carivenys, Sant Genís, Sant Martí de Tous, Segur de Veciana, Igualada i Castellolí. 147km 215 km 84km FINANÇA EL TEU AUDI DES DE 145€ AL MES Servisimó A1 Sportback 1.4 TDI Adrenalin 90CV A4 2.0 TDI S Line Edition S Tronic 150 CV A4 Avant 2.0 TDI Black Line Edition 150 CV Av. Barcelon, 19 Alemanya, 17 Oferta: 15.200€ Oferta: 33.600€ Oferta: 36.600€ 25300 Tàrrega 08700 Igualada 35.639km 167km 38.157km Tel. 973 31 34 06 Tel. 93 805 21 17 Pol.
    [Show full text]