ANNEX Memòria Mapa De Patrimoni Cultural Masquefa
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
ANNEX Memòria mapa de patrimoni cultural Masquefa Oficina del Patrimoni Cultural Desembre 2015 ACTUALITZACIÓ DEL MAPA DE PATRIMONI CULTURAL DE MASQUEFA Índex: 1- Introducció ............................................................................. pàg. 2 2- Incidències en les fitxes.......................................................... pàg. 3 3- Estadístiques actualitzades ................................................... pàg. 4 4- Medi geològic de Masquefa ................................................... pàg. 8 1 1. Introducció Des de l’any 1999, l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona desenvolupa el programa de Mapes del Patrimoni Cultural per als municipis de la província de Barcelona que ho sol·liciten. Des de la realització dels primers Mapes de Patrimoni (llavors anomenats Inventaris del Patrimoni Cultural) fins a avui, s’han produït diferents canvis i millores, tant en alguns aspectes de la base de dades que s’utilitza per a recollir la informació, en la sistematització de les dades, com en els sistema d’accés i consulta de la informació, ja que actualment aquesta base de dades es transforma en un WEBSIG que és consultable al lloc web de Diputació de Barcelona (http://patrimonicultural.diba.cat/) i dels Ajuntaments respectius. El programa permet fer cerques en el contingut d’un o més municipis i triar el tipus de cerca que més s’ajusta a les necessitats de la persona que ho consulta. A més, a través del servei WMS, es pot integrar la capa patrimoni en qualsevol sistema d'informació geogràfica, i creuar-ne les dades amb qualsevol altra informació geolocalitzada. Els Mapes de Patrimoni Cultural són un important recull d’informació del patrimoni dels municipis que disposen d’aquesta eina, permetent el coneixement i facilitant el desenvolupament de tasques de conservació, recerca i difusió. Pel que fa al Mapa de Patrimoni de Masquefa, transcorreguts 10 anys de la seva realització i d'acord amb l'acord subscrit entre l’Ajuntament de Masquefa i Diputació de Barcelona, s'ha portat a terme l'actualització d’aquest Mapa de Patrimoni Cultural degut a que part de la informació continguda ha experimentat canvis per diversos motius que s’especifiquen més endavant. A més, per tal de mantenir actualitzada la informació, els mateixos ajuntaments podran realitzar el manteniment del Mapa de Patrimoni Cultural mitjançant un nou aplicatiu web. 2 2. Incidències de les fitxes En aquesta revisió s’han afegit 40 fitxes a les 60 que conformaven originalment l’inventari realitzat l’any 2000. Tot i que s’ha extret una fitxa, la Col·lecció de quadres de l’Ajuntament que està dispersa per diferents dependències municipals. Per tant el mapa ara recull 100 elements. De patrimoni immoble s’han afegit, 7 edificis, 3 conjunts arquitectònics, 3 jaciments arqueològics, 3 elements d’obra civil relacionats amb els carrerons del nucli de la vila i 8 elements arquitectònics que corresponen a rellotges de sol inventariats per la Societat Gnòmica de Catalunya, la dovella de Ca l’Estantís, la font dels Oms, La balustrada de la Beguda i les Torres de l’Aigua de l’Alzinar que ara formen part del Catàleg de protecció. De patrimoni moble s’ha afegit 2 objectes que corresponen als gegants de Masquefa, l’Isidre i la Magdalena, i els gegantons que pertanyen de la Colla Gegantera de Masquefa, representant de la cultura popular al municipi. S’ha afegit la col·lecció exposada al centre Rogelio Rojo. També s’han afegit dos elements urbans corresponents a 2 monuments del municipi: el monument a l’11 de setembre i el monument a Masquefa ciutat gegantera. On l’inventari s’ha augmentat significativament ha estat en l’apartat de patrimoni immaterial, concretament manifestacions festives, amb 6 noves fitxes que recullen les festes més significatives de Masquefa i també s’han afegit 2 fitxes de goigs tradicionals que encara es canten i que queden recollits com a elements de música tradicional. I en darrer lloc s’han afegit 3 noves fitxes corresponents a zones d’interès natural. Es tracta de jaciments paleontològics molt destacats en aquesta zona. Per altra banda s’ha canviat el jaciment paleontològic ja fitxat que ha passat de ser jaciment arqueològic a zona natural d’interès. Un aspecte a remarcar és que els elements protegits s’han ampliat fins el 63% gràcies al Catàleg de Béns a protegir que es va aprovar l’any 2014. 3 3. Nova estadística Amb els nous elements fitxats s’amplien alguns dels tipus inventariats, sobretot patrimoni immaterial amb la inclusió dels 6 nous elements, apareixen dos objectes a l'inventari i s'incrementa amb les zones d'interès amb els jaciments paleontològics 4 En el nou inventari continua el mateix percentatge en quant a l’estat de conservació dels elements inventariats incrementant una mica el millor estat doncs la majoria de les festes fitxades es troben en bon estat i algun element ha estat restaurat, com la Capella del Roser. La presència de patrimoni privat continua sent majoritària, tot i que molts dels nous elements són de caràcter públic i això ha fet augmentar el seu percentatge. 5 Amb la inclusió de les noves fitxes s’incrementa la quantitat de patrimoni contemporani i popular degut a la presència de més edificis d’arquitectura popular, passant d'un 58% a un 69%. Per la mateixa raó s’ha incrementat el percentatge datat en època medieval. La realització d’un Catàleg de Béns protegits fa augmentar el percentatge d’elements protegits. Tenint en compte que les festes no gaudeixen de cap protecció es pot gaire bé determinar que tot el patrimoni cultural es troba protegit. 6 7 4. Medi geològic de Masquefa Un dels aspectes a remarcar en la revisió del mapa és la importància dels jaciments paelontològics ubicats a Masquefa. Antecedents paleontològics de Masquefa Els treballs realitzats en els barrancs d’Hostalets de Pierola i Masquefa han estat, tot i que dilatats en el temps, prou importants fruit de l’activitat de prospecció iniciada per Josep Ramon Bataller, paleontòleg vinculat al Seminari Conciliar de Barcelona. J.R.Bataller descrigué per primera vegada la presència de vertebrats fòssils procedents dels indrets de Can Mata de la Garriga i de les barrancades de la Riera de Claret al seu treball Els Ratadors fòssils de Catalunya (1938) indicant la localització de cinc punts amb presència de restes fossilíferes. Les nombroses restes de tortugues aparegudes en aquestes prospeccions van ser estudiades pel seu amic i col·lega francès P. Bergounioux a Relations faunistiques entre les chelonies fossiles de l’Espagne et de la France (1937). Posteriorment , els treballs de prospecció per la secció paleontològica del museu de la ciutat de Sabadell, (Institut Català de Paleontologia) com: can Valls, can Bonastre, can Marimon, can Perellada, cementiri de Masquefa i Masquefa vila, constituint un conjunt de localitats amb potencial fossilífer. El conjunt de localitats de la sèrie Masquefa i d’Hostalets de Pierola construeixen un continu de series deposicionals de l’Astaracià superior. La localitat de Masquefa va lliurar pel vols de can Valls una mostra de fauna de macrovertebrats descrita per Golpe, 1974, mentre que a Can Cairot el gènere Listriodont, i Moyà-Solà, 1983 descriu la presència de Miotragus, i Deinotherium. Restes faunístiques ampliades al jaciment de can Avet, proper a can Valls amb el proboscidi Tetralophodon. Aquesta sèrie enllaça amb la d’Hostalets de Pierola (Can Mata i Can Flaquer) que foren ampliades per l’equip de Sabadell, Crusafont i Truyols (1954), els quals constataren fins a 18 punts fossilífers: Can Marcet, Can Vila, Can Mata I, Les Cases Noves, Can Gras, Barranc Gran, El Pi Gros, Font d’Ocata, Riera de Pierola i Camí del Roure com a localitats probablement d’edat atribuïda a l’estatge Aragonià (MN8), i altres localitats com Mas d’Ocata, Can Flaquer, Can Mas, Vinya del Roig, Pierola, Cementiri d’Hostalets, Montjuich i Can Mata de la Garriga que s’atribueixen a l’inici del Vallesià (MN9), estatge immediatament superior i, per tant, cronològicament més modern. Malauradament algunes de les troballes de Crusafont i Truyols foren puntuals i no constitueixen jaciments o concentracions fossilíferes en el sentit estricte. No obstant això, aquestes troballes són un bon indicador de la riquesa i del potencial paleontològic de la zona de Masquefa. En la publicació Sinapsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés- Penedés per J. Agustí, L. Cabrera i S. Moyà-Solà (1983-84) s’actualitzà la llista 8 faunística de Can Mata I així com la seva datació biocronològica a partir de l’estudi dels rosegadors associats. Els estudis dels primats s’iniciaren l’any 1941 per José F. de Villalta Comella i M. Crusafont a partir de les restes dentals procedents del camí veïnal entre Can Vila i Can Mata, classificades inicialment com a Dryopithecus fontani. Els mateixos autors, el 1944 les reconsideraven al gènere Sivapithecus occidentalis i, finalment Crusafont, l’any 1958, i J.M. Golpe Posse, el 1993, al nou gènere Hispanopithecus laietanus. Darrerament, una de les contribucions més significatives en la recerca dels primats fòssils, ha estat la troballa d’un conjunt de restes d’un mateix individu localitzades en el Barranc de Can Vila I i atribuïbles al nou gènere Pierolapithecus catalaunicus per Salvador Moyà-Solà, Meike Khöler i col·laboradors, en el seu treball Pierolapithecus catalaunicus a New Middle Miocene Great Ape from Spain. Science vol. 306, no. 5700, 2004. Context geològic global i interès paleontològic Els materials que constitueixen les barrancades d’Hostalets de Pierola i Masquefa són bàsicament materials