ANNEX
Memòria mapa de patrimoni cultural
Masquefa
Oficina del Patrimoni Cultural
Desembre 2015 ACTUALITZACIÓ DEL MAPA DE PATRIMONI CULTURAL DE MASQUEFA
Índex:
1- Introducció ...... pàg. 2
2- Incidències en les fitxes...... pàg. 3
3- Estadístiques actualitzades ...... pàg. 4
4- Medi geològic de Masquefa ...... pàg. 8
1 1. Introducció
Des de l’any 1999, l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona desenvolupa el programa de Mapes del Patrimoni Cultural per als municipis de la província de Barcelona que ho sol·liciten.
Des de la realització dels primers Mapes de Patrimoni (llavors anomenats Inventaris del Patrimoni Cultural) fins a avui, s’han produït diferents canvis i millores, tant en alguns aspectes de la base de dades que s’utilitza per a recollir la informació, en la sistematització de les dades, com en els sistema d’accés i consulta de la informació, ja que actualment aquesta base de dades es transforma en un WEBSIG que és consultable al lloc web de Diputació de Barcelona (http://patrimonicultural.diba.cat/) i dels Ajuntaments respectius. El programa permet fer cerques en el contingut d’un o més municipis i triar el tipus de cerca que més s’ajusta a les necessitats de la persona que ho consulta. A més, a través del servei WMS, es pot integrar la capa patrimoni en qualsevol sistema d'informació geogràfica, i creuar-ne les dades amb qualsevol altra informació geolocalitzada.
Els Mapes de Patrimoni Cultural són un important recull d’informació del patrimoni dels municipis que disposen d’aquesta eina, permetent el coneixement i facilitant el desenvolupament de tasques de conservació, recerca i difusió.
Pel que fa al Mapa de Patrimoni de Masquefa, transcorreguts 10 anys de la seva realització i d'acord amb l'acord subscrit entre l’Ajuntament de Masquefa i Diputació de Barcelona, s'ha portat a terme l'actualització d’aquest Mapa de Patrimoni Cultural degut a que part de la informació continguda ha experimentat canvis per diversos motius que s’especifiquen més endavant.
A més, per tal de mantenir actualitzada la informació, els mateixos ajuntaments podran realitzar el manteniment del Mapa de Patrimoni Cultural mitjançant un nou aplicatiu web.
2 2. Incidències de les fitxes
En aquesta revisió s’han afegit 40 fitxes a les 60 que conformaven originalment l’inventari realitzat l’any 2000. Tot i que s’ha extret una fitxa, la Col·lecció de quadres de l’Ajuntament que està dispersa per diferents dependències municipals. Per tant el mapa ara recull 100 elements.
De patrimoni immoble s’han afegit, 7 edificis, 3 conjunts arquitectònics, 3 jaciments arqueològics, 3 elements d’obra civil relacionats amb els carrerons del nucli de la vila i 8 elements arquitectònics que corresponen a rellotges de sol inventariats per la Societat Gnòmica de Catalunya, la dovella de Ca l’Estantís, la font dels Oms, La balustrada de la Beguda i les Torres de l’Aigua de l’Alzinar que ara formen part del Catàleg de protecció.
De patrimoni moble s’ha afegit 2 objectes que corresponen als gegants de Masquefa, l’Isidre i la Magdalena, i els gegantons que pertanyen de la Colla Gegantera de Masquefa, representant de la cultura popular al municipi. S’ha afegit la col·lecció exposada al centre Rogelio Rojo. També s’han afegit dos elements urbans corresponents a 2 monuments del municipi: el monument a l’11 de setembre i el monument a Masquefa ciutat gegantera.
On l’inventari s’ha augmentat significativament ha estat en l’apartat de patrimoni immaterial, concretament manifestacions festives, amb 6 noves fitxes que recullen les festes més significatives de Masquefa i també s’han afegit 2 fitxes de goigs tradicionals que encara es canten i que queden recollits com a elements de música tradicional.
I en darrer lloc s’han afegit 3 noves fitxes corresponents a zones d’interès natural. Es tracta de jaciments paleontològics molt destacats en aquesta zona. Per altra banda s’ha canviat el jaciment paleontològic ja fitxat que ha passat de ser jaciment arqueològic a zona natural d’interès.
Un aspecte a remarcar és que els elements protegits s’han ampliat fins el 63% gràcies al Catàleg de Béns a protegir que es va aprovar l’any 2014.
3
3. Nova estadística
Amb els nous elements fitxats s’amplien alguns dels tipus inventariats, sobretot patrimoni immaterial amb la inclusió dels 6 nous elements, apareixen dos objectes a l'inventari i s'incrementa amb les zones d'interès amb els jaciments paleontològics
4
En el nou inventari continua el mateix percentatge en quant a l’estat de conservació dels elements inventariats incrementant una mica el millor estat doncs la majoria de les festes fitxades es troben en bon estat i algun element ha estat restaurat, com la Capella del Roser.
La presència de patrimoni privat continua sent majoritària, tot i que molts dels nous elements són de caràcter públic i això ha fet augmentar el seu percentatge.
5
Amb la inclusió de les noves fitxes s’incrementa la quantitat de patrimoni contemporani i popular degut a la presència de més edificis d’arquitectura popular, passant d'un 58% a un 69%. Per la mateixa raó s’ha incrementat el percentatge datat en època medieval.
La realització d’un Catàleg de Béns protegits fa augmentar el percentatge d’elements protegits. Tenint en compte que les festes no gaudeixen de cap protecció es pot gaire bé determinar que tot el patrimoni cultural es troba protegit.
6
7 4. Medi geològic de Masquefa
Un dels aspectes a remarcar en la revisió del mapa és la importància dels jaciments paelontològics ubicats a Masquefa.
Antecedents paleontològics de Masquefa
Els treballs realitzats en els barrancs d’Hostalets de Pierola i Masquefa han estat, tot i que dilatats en el temps, prou importants fruit de l’activitat de prospecció iniciada per Josep Ramon Bataller, paleontòleg vinculat al Seminari Conciliar de Barcelona. J.R.Bataller descrigué per primera vegada la presència de vertebrats fòssils procedents dels indrets de Can Mata de la Garriga i de les barrancades de la Riera de Claret al seu treball Els Ratadors fòssils de Catalunya (1938) indicant la localització de cinc punts amb presència de restes fossilíferes.
Les nombroses restes de tortugues aparegudes en aquestes prospeccions van ser estudiades pel seu amic i col·lega francès P. Bergounioux a Relations faunistiques entre les chelonies fossiles de l’Espagne et de la France (1937). Posteriorment , els treballs de prospecció per la secció paleontològica del museu de la ciutat de Sabadell, (Institut Català de Paleontologia) com: can Valls, can Bonastre, can Marimon, can Perellada, cementiri de Masquefa i Masquefa vila, constituint un conjunt de localitats amb potencial fossilífer.
El conjunt de localitats de la sèrie Masquefa i d’Hostalets de Pierola construeixen un continu de series deposicionals de l’Astaracià superior. La localitat de Masquefa va lliurar pel vols de can Valls una mostra de fauna de macrovertebrats descrita per Golpe, 1974, mentre que a Can Cairot el gènere Listriodont, i Moyà-Solà, 1983 descriu la presència de Miotragus, i Deinotherium. Restes faunístiques ampliades al jaciment de can Avet, proper a can Valls amb el proboscidi Tetralophodon.
Aquesta sèrie enllaça amb la d’Hostalets de Pierola (Can Mata i Can Flaquer) que foren ampliades per l’equip de Sabadell, Crusafont i Truyols (1954), els quals constataren fins a 18 punts fossilífers: Can Marcet, Can Vila, Can Mata I, Les Cases Noves, Can Gras, Barranc Gran, El Pi Gros, Font d’Ocata, Riera de Pierola i Camí del Roure com a localitats probablement d’edat atribuïda a l’estatge Aragonià (MN8), i altres localitats com Mas d’Ocata, Can Flaquer, Can Mas, Vinya del Roig, Pierola, Cementiri d’Hostalets, Montjuich i Can Mata de la Garriga que s’atribueixen a l’inici del Vallesià (MN9), estatge immediatament superior i, per tant, cronològicament més modern.
Malauradament algunes de les troballes de Crusafont i Truyols foren puntuals i no constitueixen jaciments o concentracions fossilíferes en el sentit estricte. No obstant això, aquestes troballes són un bon indicador de la riquesa i del potencial paleontològic de la zona de Masquefa.
En la publicació Sinapsis estratigráfica del Neógeno de la fosa del Vallés- Penedés per J. Agustí, L. Cabrera i S. Moyà-Solà (1983-84) s’actualitzà la llista
8 faunística de Can Mata I així com la seva datació biocronològica a partir de l’estudi dels rosegadors associats.
Els estudis dels primats s’iniciaren l’any 1941 per José F. de Villalta Comella i M. Crusafont a partir de les restes dentals procedents del camí veïnal entre Can Vila i Can Mata, classificades inicialment com a Dryopithecus fontani. Els mateixos autors, el 1944 les reconsideraven al gènere Sivapithecus occidentalis i, finalment Crusafont, l’any 1958, i J.M. Golpe Posse, el 1993, al nou gènere Hispanopithecus laietanus.
Darrerament, una de les contribucions més significatives en la recerca dels primats fòssils, ha estat la troballa d’un conjunt de restes d’un mateix individu localitzades en el Barranc de Can Vila I i atribuïbles al nou gènere Pierolapithecus catalaunicus per Salvador Moyà-Solà, Meike Khöler i col·laboradors, en el seu treball Pierolapithecus catalaunicus a New Middle Miocene Great Ape from Spain. Science vol. 306, no. 5700, 2004.
. Context geològic global i interès paleontològic
Els materials que constitueixen les barrancades d’Hostalets de Pierola i Masquefa són bàsicament materials sedimentaris d’origen continental dipositats durant el Miocè mitjà superior coneguts, dins de l'estratigrafia general del Neogen de la fossa, com a complex continental superior d’edat Serraval·lià i, cap el sector de Hostalets de Pierola aflorarien els materials d’edat Vallesià.
Per sobre dels nivells de Masquefa trobem un conjunt de localitats fossilíferes denominades genèricament com a Hostalets de Pierola, les quals constitueixen una successió bàsicament d'argiles, d’intens color vermellós, arenes i conglomerats, dipositats per sistemes de ventalls al·luvials procedents de la zona central i septentrional de la depressió, i caracteritzats en el mapa geològic comarcal de l’ICC com argiles i gresos, d’edat Serraval·lià - Vallesià. Mentre que bona part del nucli urbà més meridional afloren conglomerats d’edat Aragonià.
Aquests materials poden ser recoberts per d’altres ventalls al·luvials procedents del sector de Hostalets de Pierola de matriu més grollera com conglomerats, sorres i argiles sense cimentar d’edat Plistocè en el sector de Serra de l’Ocata.
Els materials geològics més moderns els trobem en els ventalls quaternaris, identificats com a Holocè en la riera de Masquefa.
9
10
Comte d’Urgell, 187 Edi ci del Rellotge 08036 Barcelona Tel. 934 022 566 Fax 934 022 825 [email protected] www.diba.cat/opc Inventari Patrimoni Cultural de Masquefa
Memòria tècnica
Redacció
ARQUEOCAT
Xavier Bermúdez López
Ajuntament de Masquefa
Febrer 2002
I NVENTARI DEL
PATRI MONI LOCAL
DE MASQUEFA
Xavier Bermúdez López
SUMARI
1.- Crèdits i agraïments 1 2.- Metodologia 2 2·1.- Buidatge bibliogràfic 2 2·2.- Treball de camp 5 2·3.- Treball de gabinet 7 3.-Diagnòstic 9 3·1.- Marc geogràfic i físic 9 3·2.- Nuclis de poblament 12 3·3.- Xarxa de comunicacions i transports públics 13 3·4.- Dades de població 14 3·5- Principals activitats econòmiques per sectors 15 3·5·1.- Sector primari 3·5·2.- Sector secundari 3·5·3.- Sector terciari 3·5·4.- Professionals i artistes 3·6.- Breu síntesi històrica 16 3·7.- Toponímia 20 4.- Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme 22 4·1.- Equipaments patrimonials 22 4·2.- Elements destacables 23 4·2·1.- Església de Sant Pere i la Santa Creu 4·2·2.- Capella del Roser 4·2·3.- Camí Ral 4·2·4.- Talla de la Mare de Déu romànica i retaule gòtic de Sant Pere 4·2·5.- Patrimoni natural 4·3.- Estat legal de protecció 27 4·4.- Dades estadístiques dels béns inventariats 29 5.- Llistats d’elements fitxats i no fitxats 34 6.- Bibliografia 36 7.- Índex fotogràfic 38 Annex 1: Llistats d’elements fitxats Annex 2: Fitxes
1.- CRÈDITS I AGRAÏMENTS
L’elaboració de l’estudi del que la present memòria n’és la culminació és fruit de la petició efectuada pel municipi de Masquefa a la Diputació de Barcelona. Aquesta, a través de l’Oficina de Patrimoni Cultural, va encarregar dita tasca a l’empresa d’arqueologia i patrimoni ArqueoCat SL, essent-ne l’autor Xavier Bermúdez López.
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Cal posar de relleu l’estreta col·laboració portada a terme per Xavier Pérez Fornés i Núria Samper i Rovira, l’ajuda dels quals ha facilitat enormement la nostra tasca i l’ha enriquit de forma notable. Tanmateix, volem expressar el nostre agraïment a tots aquells que han col·laborat d’alguna manera en l’elaboració de l’inventari (tant a nivell logístic com facilitant-nos informació), entre ells el personal de l’Ajuntament de Masquefa, propietaris i masovers. Tampoc no podem deixar de fer esment de la informació que hem rebut d’Àngel Matas Fosalba, tant oralment com mitjançant la seva obra Costumari Masquefa, del tot fonamental.
2.- METODOLOGIA
La present memòria parteix amb el propòsit de realitzar, tal i com indica la Diputació de Barcelona, una recollida exhaustiva de les dades referents al patrimoni cultural i natural del municipi de Masquefa. Els béns susceptibles d’ésser inclosos dins d’aquest inventari pertanyen a un ampli espectre, que inclou a grans trets el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural, blocs que ja desglossarem al llarg del treball.
1
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
No obstant, la realització d’aquest inventari no és l’objectiu final de la nostra tasca, sinó el punt de partida a partir del qual es pugui dur a terme una anàlisi qualitativa del patrimoni de Masquefa, que esdevingui una eina útil per a la seva valoració i que permeti l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació, així com la planificació de la seva rendibilització social.
El desenvolupament del present treball es va iniciar a mitjans del mes de setembre de 2001, rere la reunió duta a terme entre membres de l’Ajuntament de Masquefa, la Diputació de Barcelona i l’empresa d’arqueologia i patrimoni ArqueoCat SL. Un cop establerts els termes de l’acord, els continguts i abast del treball i els terminis de realització, es va definir el pla de treball, que hagué de considerar tres fases (que tot i consecutives s’han solapat en el temps): el buidatge bibliogràfic, el treball de camp i el treball de gabinet.
2·1.- Buidatge bibliogràfic
Aquesta fase consistí en un primer apropament a la realitat del municipi a partir de la bibliografia generada. Tot i que cal dir que aquesta és escassa (almenys pel que fa referència estricta al patrimoni cultural i natural del municipi, objecte d’aquest treball), ens ha proporcionat dades de gran valor. Especial esment cal fer de l’obra d’Àngel
Matas Fosalba Costumari de Masquefa (MATAS, 1994), de gran utilitat a l’hora d’il·lustrar el desenvolupament del municipi (especialment del Serralet) al llarg del S. XX, costums ja perduts i la localització de paratges i topònims ja en desús.
Per al coneixement de la història masquefina resulta molt útil el llibre d’Antoni
Albiol Recull d’història de Masquefa (ALBIOL, 1987), especialment pel que fa a l’Edat Contemporània, tot i que s’hi recull de forma sintètica la informació que es té des del 963, any en que apareix esmentat per primer cop el nom de Masquefa. Per al període de la Guerra Civil ens hem fonamentat en l’article publicat per Xavier Pérez Fornés al respecte (PÉREZ, 2001).
2
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Referents a la història i patrimoni medievals de Masquefa, trobem un seguit d’obres centrades especialment en l’església de Sant Pere i la Santa Creu. Apart del corresponent article a la Catalunya Romànica (BENET/ CARABASSA/ JUNYENT/
MAZCUÑÁN, 1992), són especialment interessants dues memòries tècniques elaborades per l’empresa SGP (Sistemes de Gestió del Patrimoni), dipositades al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La primera d’elles (MAURI/ REDONDO/
JUTGE, 1998) correspon a un informe tècnic exhaustiu a nivell arqueològic, documental, arquitectònic i històrico-artístic de l’església (tot i que també s’hi inclou un estudi del retaule gòtic conservat al Museu Diocesà de Barcelona), de cara a assessorar sobre les directrius a seguir durant la restauració que hi estava prevista. L’estudi inclou també la planimetria realitzada el 1998 per l’empresa Topotec SL. La segona d’elles
(MAURI/REDONDO, 2000) correspon a la memòria de la intervenció arqueològica realitzada el 1999 a l’església, que inclogué la pràctica de diverses cates de sondeig a la sagristia, la teulada i al costat Nord a l’exterior de l’església, a més d’una prospecció superficial.
Tot i que a diverses de les obres generals citades s’esmenta el castell de
Masquefa, hi estan dedicades de forma específica les notícies recollides a DALMAU (ed.)
(1976) i BOU (1982). Molt lligat a l’origen del castell de Masquefa trobem el recull etimològic al voltant del seu nom realitzat per SOLÀ I SOLÉ (1949). També en l’àmbit documental resulta d’especial rellevància l’article publicat per Núria Samper i Daniel
Rubio (SAMPER/RUBIO, 1994) referent a l’atorgament a Masquefa de la condició de carrer de Barcelona.
Sense deixar el patrimoni d’origen medieval, però en aquest cas moble, trobem referències a la Mare de Déu romànica i el retaule gòtic de Sant Pere a Acto inaugural y catálogo... (1916) i GUDIOL/ALCOLEA (1986).
Trobem escadusseres referències a la història del nucli de La Beguda Alta a
CASTELLÀ-GASSOL, 1983.
En el camp del patrimoni arquitectònic, especialment l’urbà, resulta fonamental el recull (malgrat que no exhaustiu) editat el 1997 pel Departament de Cultura de la
3
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Generalitat de Catalunya (GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA, 1997), així com el Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya
(GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA, 1990) per al cas del castell.
Dipositada al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya hi ha la Memòria de l’extracció d’urgència de les restes d’un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa) (GALOBART/ROS, 1997), que recull les dades tècniques de l’excavació de les restes esmentades i l’ulterior estudi (publicant-se’n també la notícia a GALOBART ET ALII, 2001). Sobre la riquesa fossilífera de la zona, tot i que de forma més general, n’informava ja l’article de VILLALTA i CRUSAFONT (1949).
Per als apartats de la memòria que reflecteixen la realitat econòmico-social del municipi, hem emprat el Diagnosi de Masquefa, estudi elaborat per l’empresa Gallet i associats. Serveis info/consultors (GALLET I ASS., 2001), recolzat sobre un seguit d’entrevistes realitzades i estadístiques extretes de la pàgina web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (www.idescat.es), del programa Hermes de la Diputació de Barcelona (www.diba.es) i de l’Ajuntament de Masquefa. Dins aquest apartat estadístic, hem consultat també les dades recollides a l’adreça www.gencat.es/pap/0811922.htm . Sobre informació en general del municipi, la plana web local www.masquefa.org .
Existeix també un estudi al voltant del potencial turístic de Masquefa:
MARKEFIN (1999).
Com a bibliografia més específica hem emprat les obres (citades a la bibliografia) de l’AJUNTAMENT DE MASQUEFA (2000), AMILL (1999), ARREDONDO
(2000), ESTEVE (1993) i GARCIA-PEY (1999).
Els arxius consultats han estat l’Arxiu Municipal, l’Arxiu Parroquial i l’Arxiu Històric Comarcal d’Igualada. Tanmateix, hem consultat els fons del Museu Comarcal de l’Anoia i el Museu Diocesà de Barcelona.
4
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
La documentació cartogràfica sobre la que hem treballat és la fotocòpia del plànol de Revisió i Adaptació del Pla General d’Ordenació (3. Usos Globals i Estructura Viària), del 1985, facilitada per l’Ajuntament de Masquefa. El resultat de la digitalització del mapa és en alguns casos de baixa qualitat, degut a la còpia emprada.
2·2.- Treball de camp
Tot i que com ja hem dit les diverses fases de l’estudi s’han solapat a la pràctica, el treball de camp no s’inicià fins a principis del mes d’octubre, un cop realitzada la primera aproximació bibliogràfica. Aquest ha consistit materialment en la verificació directa de les dades obtingudes referents al béns patrimonials detectats mitjançant el buidatge bibliogràfic i les informacions orals.
El seu registre s’ha realitzat amb la fitxa tipificada elaborada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona (amb el programa Access de Microsoft), que conté els camps necessaris per a la completa descripció de cada element, permetent alhora encabir-hi la gran heterogeneïtat que aquests poden presentar (fet que ocasiona en molts casos que alguns dels camps quedin en blanc). Les tipologies en que poden ésser classificats, amb els respectius codis assignats (també reflectits a les fitxes), són els següents:
1.- Patrimoni immoble 1·1.- Edificis 1·2.- Conjunts arquitectònics 1·3.- Elements arquitectònics 1·4.- Jaciments arqueològics 1·5.- Obra civil 2.- Patrimoni moble 2·1.- Elements urbans 2·2.- Objectes 2·3.- Col·leccions 3.- Patrimoni documental
5
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
3·1.- Fons d’imatges 3·2.- Fons documentals 3·3.- Fons bibliogràfics 4.- Patrimoni immaterial 4·1.- Manifestacions festives 4·2.- Tècniques artesanals 4·3.- Tradició oral 4·4.- Música i dansa 4·5.- Costumari 5.- Patrimoni natural 5·1.- Zones d’interès natural 5·2.- Espècimens botànics singulars
La fitxa conté un seguit de camps destinats a la localització física del bé en qüestió: ubicació (referint-se a la zona, barri o lloc), emplaçament (entorn físic), coordenades i altitud i accés.
La seva identificació, ja emmarcada dins les tipologies esmentades més amunt, és ampliada als camps denominació (nom del bé), descripció, observacions, autor (si escau), cronologia, història, i estat de conservació. S’inclou també un camp per establir nexes entre fitxes associades.
De cara a una possible ordenació o actuació sobre els béns inventariats, resulten fonamentals els camps referents a la titularitat (pública o privada), el propietari i l’ús actual del bé, així com a l’existència o no d’alguna mena de protecció física i/o legal.
En darrer lloc, la fitxa permet la inserció de fins a quatre imatges, essent obligatòria la inclusió d’un mapa de situació del bé i almenys una fotografia. Les fotografies realitzades durant aquesta fase han estat preses amb una càmera digital (Canon Power Shot 350), permetent la visualització instantània de la imatge i un estalvi de temps considerable a l’hora de transferir-les a l’ordinador.
6
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Els criteris de selecció dels béns a inventariar (pertanyents a les esmentades categories de patrimoni immoble, moble, documental, immaterial o natural) rauen en el seu valor monumental, artístic, històric, etnològic, identitari, religiós, industrial o natural).
N’han d’ésser exclosos, però, aquells que rere la seva detecció mitjançant la bibliografia (o informació oral) i l’ulterior comprovació personal es manifestin com a poc rellevants, estiguin integrats dins d’un altre element o que siguin seriats o repetitius. Tanmateix, també s’exclourà els béns que hagin desaparegut, que no hagin pogut ser localitzats, que formin realment part d’altres municipis o que corresponguin a una segona denominació d’un element ja fitxat.
Tot i que es descarti de cara a la seva inclusió a les fitxes els elements que s’atenguin als motius expressats, la informació recollida referent als mateixos no es perd, sinó que ha estat recollida en un apartat de la memòria denominat com a “elements no fitxats”.
2·3.- Treball de gabinet
Paral·lelament al treball de camp, s’ha anat elaborant el registre informatitzat de les dades obtingudes en les fitxes descrites, malgrat que les dificultats d’accés a alguns dels elements han alentit el tancament d’aquesta fase. Tot i això, amb el gruix dels elements ja fitxats, s’ha procedit des de mitjans del mes de novembre a l’elaboració de la present memòria, tot seguint les directrius principals traçades per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Aquesta està estructurada en cinc blocs principals: Metodologia, diagnòstic, llistat d’elements fitxats i no fitxats, recomanacions i bibliografia, els continguts específics dels quals es troben desenvolupats al llarg del text.
7
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
3.-DIAGNÒSTIC
3·1.- Marc geogràfic i físic
8
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Situat en el si de la Depressió Central, a la vall de l’Anoia, el municipi de Masquefa pertany administrativament a la comarca de l’Anoia (amb capital a Igualada), ocupant-ne l’extrem sudoriental. Judicialment, però, depèn de Martorell.
El terme municipal, amb una extensió de 17’06 Km2 i una altitud mitjana de 256'2 m snm, té definit el seu límit septentrional pel torrent de l’Ocata i la riera de Claret, l’oriental pel camí d’Esparreguera i el torrent de Can Simó, el meridional pel torrent de la Masia i les proximitats al sud) de la carretera BV-2249, i l’occidental per la carretera C-15, el torrent de Can Bonastre de Santa Magdalena i la Riera de Mas Falquet.
Els municipis que hi limiten (partint del nord i en el sentit de les agulles del rellotge) són els Hostalets de Pierola (Anoia), Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) i Piera (Anoia).
El terme és solcat per abundants rieres i torrents, sovint estacionals, d’entre els quals cal destacar (a més dels ja esmentats per constituir els límits del terme municipal) la riera de Masquefa, el torrent del Salt de Serra i el torrent de Can Valls. Aquesta densa xarxa hidrogràfica configura un seguit de barrancs que s’insereixen dins d’un relleu ondulant, amb desnivells especialment pronunciats a l’àrea nord-occidental del terme, tenint la màxima altitud als 339 m snm. A aquests paratges encara hi dominen les zones boscoses, alternades per vinyes, a diferència de les planes centrals on s’instal·len el nucli urbà i diverses urbanitzacions.
9
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Mapa del terme municipal de Masquefa, amb la localització dels elements inventariats
10
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Ampliació del nucli urbà de Masquefa, amb la localització dels elements inventariats
11
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
3·2.- Nuclis de poblament
El casc urbà de Masquefa ha presentat tradicionalment una dualitat pel que fa a la seva estructuració i desenvolupament, en torn de dos nuclis: el de la Vila i el Serralet. El primer es troba localitzada a la part de ponent, ocupant ambdues bandes del C/ Major, i a redós de l’Alzinar. El Serralet (que rep el seu nom per néixer al peu del Turó del Met) es troba a l’extrem de llevant del nucli, disposat al llarg del C/ Serralet i el C/ Crehueta. Aquest darrer carrer pren precisament el nom de la creu de terme que havia separat ambdós centres. L’edificació el 1926 de l’església parroquial de Sant Pere (i amb ella la urbanització del carrer al que dóna nom), al bell mig dels dos nuclis, els acabà unint físicament. El creixement urbanístic experimentat per Masquefa al llarg de les darreres dècades, a més d’anul·lar la separació física entre la Vila i el Serralet, ha modificat el sentit lineal determinat pel Camí Ral, eixamplant-se al sud més enllà de l’Avinguda Catalunya i depassant al nord el traçat de la via del ferrocarril. Segons dades corresponents a data del 17 de juliol de 2001 (extretes de GALLET I ASS., 2001), dels 5.471 habitants de Masquefa, el 67,08% resideixen al nucli urbà.
Més enllà de l’engrandiment del nucli urbà de Masquefa, el fenomen de les urbanitzacions ha estat el que més ha modificat la fesomia del poblament al municipi dels anys 60 deçà. La urbanització de major extensió, superant fins i tot la del nucli, se situa al nord-est del mateix, i rep el nom de la masia que hi ha emplaçada, Can Parellada (que acollia 926 habitants en la data esmentada, el 16,96% del total). La següent en quant a extensió és la urbanització del Maset (553 habitants, el 10,11%), al sud-oest del nucli urbà, trobant-se entre ells la urbanització (de menor extensió) de Can Valls (74 habitants, l’1,35%). Finalment, a l’extrem sudoccidental del terme municipal hi ha la urbanització de Can Quiseró (138 habitants, el 2’52%). Totes elles, igual que en el cas de Can Parellada, prenen el seu nom de masies adjacents o que hi han estat absorbides.
Menció apart mereix el nucli de la Beguda Alta (a l’est del terme), el terç nordoccidental del qual pertany a Masquefa, estant els dos restants als termes de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat) i Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès). La part masquefina del nucli té 110 habitants censats, el 2,01% del municipi.
12
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Fora dels nucli urbans i de les urbanitzacions, cal recordar la presència de vora una vintena de masies (individualitzades en les fitxes), algunes de les quals encara són habitades, tot i que la majoria d’elles perviuen tan sols com a centres d’explotació de les respectives finques, estan abandonades o fins i tot en estat de ruïna.
3·3.- Xarxa de comunicacions i transports públics
La xarxa viària que comunica Masquefa té com a eix principal la carretera B- 224, que travessa el municipi d’oest a est, bifurcant-se a l’entrada del nucli urbà en dos ramals (un que el creua fins arribar a La Beguda Alta, i l’altre constituint una ronda pel sud). Aquest eix uneix Masquefa amb Capellades i Martorell, essent de vital importància per al sector industrial local. Partint també de l’anterior carretera però amb sentit nord-sud (constituint el límit municipal amb Piera), hi ha la carretera C-15, que mena vers Sant Sadurní d’Anoia, amb la conseqüent rellevància per al sector viti- vinícola. A l’alçada de la urbanització de Can Quiseró, d’aquesta carretera parteix la BV-2249, amb direcció a Sant Llorenç d’Hortons.
Apart dels eixos viaris citats, existeixen nombrosos camins de terra, que sovint travessen els múltiples torrents o esdevenen en alguns trams camins de vinya. En la seva majoria menen vers les diverses masies existents (i en reben el nom): camí de Can Bonastre de Santa Magdalena, camí de Cal Veí, camí de Can Bertomeu, camí de Can Mussons, camí de l’Ocata, camí de La Masia i camí de Can Bonastre dels Torrents. D’altres, són antics camins de masia, ara convertits en vials de les urbanitzacions que les han absorbit: camí de Can Quiseró i camí del Maset. En tercer lloc, trobem camins que corresponen a antigues connexions interurbanes ara desplaçades per les noves carreteres, com el camí d’Esparreguera, la carretera Hostalets de Pierola-Esparreguera i el camí de Sant Llorenç d’Hortons. Com a camí singular i de gran rellevància històrica, cal destacar el camí de la Rectoria, que mena vers l’església de Sant Pere i la Santa Creu. El camí del Brugà vertebra el bosc de mateix nom.
Pel que fa als transports públics, el municipi compta amb dues estacions de la línia Igualada-Barcelona dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, una al nucli
13
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
urbà i l’altra a Can Parellada. Hi ha una tercera estació de ferrocarril a la Beguda Alta, que queda però fora del terme de Masquefa. La companyia Hispano Igualadina té també parada a Masquefa en la seva línia Igualada-Barcelona. Tots dos transports públics hi passen un cop cada hora.
3·4.- Dades de població
Tal i com esmentat abans (segons dades de GALLET I ASS., 2001), a 17 de juliol de 2001 hi havia 5471 persones a Masquefa. El creixement urbanístic que tot just s’endegava a la dècada dels ’60, materialitzat especialment en el fenomen de les urbanitzacions (generant conseqüentment un alt volum de població estacional no empadronada al municipi) ha comportat un creixement demogràfic recent. Aquest creixement, que es materialitza en un brusc salt dels 2653 habitants de 1991 als 5.471 de l’actualitat, es deu precisament a l’establiment de part de la població estacional al municipi com a primera residència i al seu empadronament. Aquest saldo migratori suposà un increment de la població d’un promig del 48,16% anual durant el quinquenni 1991-1996, en front d’un creixement natural anual de –0,60% per al mateix període. Els nouvinguts, segons dades de l’Estadística de població de 1996 (Institut d’Estadística de Catalunya), són nascuts en un 70,05 % a Catalunya, en un 27,08% a la resta de l’Estat i en un 1’7% a l’estranger. Dels nascuts a Catalunya, la gran majoria venen de la pròpia província de Barcelona, i en molts casos la xifra es reflecteix en el fet que molts d’ells mantenen el lloc de treball al seu lloc d’origen (sovint l’àrea metropolitana de Barcelona), situant la xifra d’habitants de Masquefa que treballen fora del municipi en un 54,9%.
Es produeix, doncs, una tendència a l’acostament de Masquefa a la dinàmica del Baix Llobregat, entrant al radi d’influència de l’Àrea Metropolitana, ja que en rep població i alhora és el focus d’atracció econòmica del municipi.
14
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
3·5- Principals activitats econòmiques per sectors
3·5·1.- Sector primari
El 1996 ocupava al 3,6% de la població ocupada resident. Aquesta xifra suposa un decreixement respecte anys anteriors, lligada a una davallada del nombre d’explotacions (51 el 1982, 34 el 1999). No obstant, s’ha produït un increment en l’extensió de les explotacions, doblant-se fins i tot la superfície total explotada (de 745 Has el 1982 a 1478 el 1999). Tanmateix, el procés augmenta el percentatge de superfície dedicada a l’agricultura (de 185 Has el 1982 a 1399 el 1999), en detriment de la ramaderia (de 559 a 79 Has als respectius anys).
El motor d’aquesta revifalla agrícola és el sector vitivinícola (amb Denominació d'Origen Penedès), que en el lapse 1982-1999 passà de les 167 a les 768 Has, que suposen el 52% de la superfície agrària. Altres conreus presents a Masquefa són els cereals, ametllers i oliveres.
La recessió ramadera (almenys pel que fa a superfície explotada) va lligada a un canvi d’orientació del sector, amb una forta davallada de bovins, ovins i conills en pro de porcins i aviram, amb unes necessitats diferents d’espai.
3·5·2.- Sector secundari
Segons dades del 1998, la indústria (que es concentra especialment al Polígon de la Pedrosa) aglutinava el 18,2% d’establiments i professionals, tot i que suposava un percentatge molt més elevat a nivell de moviment de capital. El sector presenta una gran diversificació, acollint empreses (ordenades de més a menys establiments) dedicades a la transformació de metalls (53,2%), edició i mobles 14’5%), productes alimentaris (11,3%), tèxtil i confecció (8%), química i metall (8%), i altres de diferents categories (4,8).
15
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
3·5·3.- Sector terciari
Dins el sector és especialment actiu el ram de la construcció, que el 1998 ocupava el 22,9% del total d’establiments i professionals.
El comerç al detall, a les mateixes dates, suposava el 17,6% d’establiments i professionals. Dins d’ells, els comerços de productes alimentaris suposaven el 41,7%, %, els d’articles per a la llar un 21,7%, els de roba i calçat un 13,3%, i els comerços de llibres i diaris l’1,7%.
La resta del sector serveis (excloent-ne el comerç al detall) aglutinava el 1998 el 35% d’establiments i professionals. Desglossant-lo per àrees, els transports i comunicacions suposen el 29,4% dels establiments, els serveis personals un 23,5%, la hoteleria un 18,5%, el comerç a l’engròs un 11,8%, les immobiliàries i altres el 13,4%, la mediació financera el 2,5% i els serveis a empreses el 0,8%.
Els serveis educatius compten amb un centre públic de grau infantil i de primària (el CEIP el Turó), així com un centre privat (Guarderia la Baldufa), que imparteix el grau infantil.
3·5·4.- Professionals i artistes
Aquest darrer sector constitueix el de menor representació al municipi, amb un 6,2% del total d’establiments i professionals.
3·6.- Breu síntesi històrica
Les restes més antigues trobades al municipi de Masquefa corresponen un mastodont trobat al jaciment paleontològic de Can Avet (GALOBART/ROS, 1997), que data de l’Astaracià (fa entre 14,4 i 11,3 milions d’anys).
16
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Aquesta cronologia, molt anterior a l’aparició de l’home a la Terra, marca l’inici d’un gran buit en l’ocupació del terme de Masquefa, ja que no s’han documentat restes pertanyents a la Prehistòria, Protohistòria, Edat Antiga o Antiguitat Tardana. La manca de restes arqueològiques d’aquests períodes no pot entendre’s com a inexistència de les mateixes, sinó com a resultat d’una recerca deficitària en aquest camp, si no nul·la. Tot i que no disposem d’aquesta informació, l’abundància de torrents, pedra i terres conreables probablement varen actuar com a focus d’atracció per a comunitats humanes de diferents èpoques. En aquesta direcció podem esmentar, amb molta cautela, la informació oral rebuda en relació al que podia haver estat un camp de sitges al subsòl de Can Bonastre de Santa Magdalena, que podria tractar-se d’un assentament agrícola, possiblement ibèric.
Apart d’aquestes suposicions al voltant dels primers assentaments humans a Masquefa, tenim informació indirecta referent a la presència musulmana a Masquefa. Aquesta ens arriba a partir de la seva pròpia denominació, d’arrel berber, que significa
“terra fèrtil” (SOLÀ I SOLÉ, 1949).
La documentació més antiga referent a Masquefa data del 963. Es tracta d’un document pertanyent al Cartulari de Sant Cugat, corresponent a la venda que el compte Miró de Barcelona ca fer a Ènnec Bonfill del Castell de Masquefa amb el seu terme i la parròquia i l’església, a canvi de 1000 sous. L’església que esmenta el cartulari de Sant Cugat no és l’actual, doncs data de la transició entre els segles XII i XIII. Tot i això, el castell i la parròquia romangueren en possessió d’Ènnec Bonfill tan sols fins l’any 998, en que aquest els permutà pel castell de Gelida amb el monestir de Sant Cugat del Vallès.
Posseïm dades demogràfiques del 1370, en que es comptabilitzen 33 focs (148 habitants), que rere l’acció de la pesta negra, conjuntada amb males collites, davallaren fins els 23 focs (103 habitants) de 1497.
El seguiment arqueològic de les obres realitzades a la zona nord a l’exterior de l’església de Sant Pere i la Santa Creu (Mauri/Redondo, 2000) va posar al descobert un seguit de murs que els autors interpreten com a evidència d’un assentament al lloc.
17
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Malgrat que el material ceràmic exhumat no permet concretar-ne la cronologia, no es pot descartar la seva correspondència amb una primigènia aglutinació de cases al voltant del castell i l’església, que encaixaria dins el fenomen medieval de les sagreres. Aquest nucli podria ser, tal vegada, el que acolliria els habitants reflectits als fogatges. Cal no oblidar, però, l’existència de poblament dispers.
Amb la incògnita de l’existència o no d’aquest primer nucli a redós del castell, l’atorgament a Masquefa del privilegi de carreratge de Barcelona el 1449 (del qual se’n conserva a l’Ajuntament el trasllat del 1451) fa considerar la possibilitat de l’existència d’un nucli urbà previ a aquesta data. El motiu és la necessitat d’una mínima organització política (amb la conseqüent fiscalització) que afrontés els tràmits (especialment l’econòmic) per esdevenir carrer de Barcelona (en contra dels interessos del potent monestir de Sant Cugat). Aquesta organització, al nostre entendre, no es pot desvincular de l’estructuració de la societat, plasmada en l’urbanisme.
Aquest probable nucli urbà es trobaria presumiblement al peu del Camí Ral, eix de comunicació important (i en conseqüència un focus d’atracció en quant a eix comercial), corresponent tal vegada a l’antecedent de la Vila. Aquesta aparició d’un nucli en cronologies de com a mínim S. XV (si prenem com a referent vàlid el document de declaració de carrer de Barcelona), pot perfectament inserir-se dins la dinàmica de naixement de ciutats que es produeix a l’època (gràcies a la riquesa evidenciada per l’encàrrec en aquestes dates del retaule gòtic de Sant Pere, la construcció de la Capella del Roser a l’església de Sant Pere i la Santa Creu i la pila baptismal de la mateixa). Amb la declaració de Carrer de Barcelona, el monestir de Sant Cugat perdé definitivament el seu poder sobre Masquefa.
La instal·lació del nucli al peu del Camí Ral i el seu progressiu engrandiment, va fer cada cop més insuficient la capacitat de l’església de Sant Pere i la Santa Creu per acollir la seva comunitat, alhora que resultava massa distant (qüestió accentuada per la dificultat de travessar el torrent del Cementiri). Amb aquest motiu s’edificà el 1622 la Capella del Roser, al peu del Camí Ral. El trasllat del culte a la nova capella es culminà el 1878, quan prengué la funció parroquial a l’antiga església de Sant Pere i la Santa Creu.
18
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
L’economia del creixent nucli es centrava, tal i com revelen les dades del cadastre realitzat el 1717, en el conreu de cereals, oliveres, horta i especialment vinya. L’especialització vitivinícola va ser, precisament, el principal motor d’aquesta dinàmica econòmica i demogràfica (passant dels 377 habitants de 1787 als 1417 de 1830) a l’alça.
Tot i això, la plaga de la fil·loxera portà entre 1889 i 1890 la crisi del sector, amb la conseqüent crisi econòmica i davallada demogràfica (traduïda en l’èxode rural vers els nuclis industrialitzats): el 1900 es retrocedí fins els 959 habitants.
Amb la lenta recuperació del malmès sector de la vinya, foren les instal·lacions industrials les que prengueren el relleu del lideratge econòmic. Cal destacar l’empresa de Rogelio Rojo, instal·lada a la població el 1892, dedicada a la fabricació de sivelles de cinturó. El tombant de segle suposà doncs un canvi d’orientació crucial per a Masquefa, amb el recolzament indispensable de l’arribada l’any 1893 del tren (de la línia Igualada- Barcelona) i el 1918 de l’electricitat.
Aquesta revifalla econòmica tornà a acréixer moderadament les xifres demogràfiques, assolint-se el 1920 els 1134 habitants. D’aquesta etapa en deixà constància l’edificació de la nova església de Sant Pere el 1926, ubicada entre els nuclis de la Vila i el Serralet.
La bonança econòmica anà seguida de l’etapa d’avanços democràtics i llibertats civils de la Segona República, però l’esclat de la Guerra Civil fou aquest cop l’encarregat de deturar el procés. Les mesures excepcionals conseqüència del context bèl·lic, inclogueren la col·lectivització de terres i la incautació de béns per part del Comitè de Milícies Antifeixistes Local. S’incautaren també alguns immobles, com la Torre dels Lleons (com a seu del propi Comitè de Milícies Antifeixistes Local) o la masia de Can Massana (emprada primer com a escola mixta i més endavant com a lloc d’acollida per als refugiats). Punt apart mereix el cas de l’església de Sant Pere, on s’hi instal·laren diversos comerços, sense que se’n perdessin però l’arxiu o les peces d’art més valuoses (una talla romànica de la Mare de Déu i un retaule gòtic, conservats des del 1916 al Museu Diocesà de Barcelona). Cal també destacar el cas de la fàbrica
19
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Rogelio Rojo, que passà a produir projectils per al bàndol republicà, i que el 22 de gener de 1939 fou l’objectiu (frustrat) d’un atac aeri feixista, que hi llençà dues bombes
(PÉREZ, 2001).
La derrota republicana comportà una nova davallada (tot i que suau) de la població: es passà dels 1335 habitants de 1940 als 1160 del 1950. Rere aquest impàs, però, els fluxos d’immigració dels ’60 i ’70 i el fenomen ja comentat de les urbanitzacions, marcaren l’inici de l’expansió demogràfica i urbanística del municipi.
Tot i aquest relatiu coneixement de la història del nucli de Masquefa, cal posar de relleu les escadusseres (per no dir nul·les) referències al nucli de La Beguda Alta, que es limiten a les realitzades per CASTELLÀ-GASSOL (1983), relatives fonamentalment a la seva part pertanyent a Sant Llorenç d’Hortons i tan sols a partir del S. XIX.
3·7.- Toponímia
El nom del municipi, tal i com comentàvem més amunt, prové d’una de les èpoques més desconegudes de la seva història, la de la presència islàmica. D’arrel berber, i amb el significat ja indicat (“terra fèrtil”), se’n coneixen múltiples grafies a partir de la documentació conservada: Magzepha (963), Maschizeufa (971), Mazechefa (992), Maczefa (1004), Maccefa (1064) o Maccepha (1033) entre d’altres (fins a vint-i- sis variants).
Altres topònims significatius, apart dels ja referits extensament del Serralet i la Vila, són precisament els noms dels turons al redós dels quals es troben: el Turó del Met i l’Alzinar respectivament. L’etimologia del Turó del Met respon a l’apòcope del diminutiu “Jaumet”, fundador de la casa més antiga del lloc (Cal Met, que prové del S. XVIII, essent doncs un punt de referència). El turó de l’Alzinar rep el nom de l’espècie arbòria predominant a la seva superfície, cas semblant al del Bosc del Brugà (o Brugar, per la presència de Brucs). Cas apart és el Bosc de la Quaranya, anomenat així per la seva forma allargassada (entre els torrents de Can Torres i Ca n'Esteve), comparada popularment amb una cua d’aranya. A escala més petita, trobem el cas d’un únic roure
20
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
que dóna nom a una font i a diversos vials. En la línia del que assenyalàvem per al Turó del Met, en molts casos són antropònims els que donen nom a finques, camins i fonts.
L’escut de Masquefa prové formalment de l’emprat durant la Primera República, que representava una mà per la seva identificació amb el nom de la vila. Durant la Segona República s’adoptà un nou escut amb la representació d’un mas (també per assimilació amb el nom) amb un sol ixent. Durant el franquisme es recuperà a l’escut la mà envoltada amb una corona de llorer, per identificació amb la salutació feixista. L’escut actual, amb corona mural de vila, es troba inserit dins un quadre de gairell, amb la mà (amb els dits separats) a la meitat superior i la senyera a l’inferior.
21
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
4.- ANÀLISI GLOBAL DE LA SITUACIÓ DEL PATRIMONI DEL TERME
4·1.- Equipaments patrimonials
Els equipaments patrimonials del municipi de Masquefa a l’actualitat gairebé es limiten al CRARC-COMAM, sigles corresponents al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya- Comissió de Medi Ambient de l’Ajuntament de Masquefa.
Aquest centre, que a efectes d’adaptació a la fitxa utilitzada hem hagut d’encaixonar com a “col·lecció de béns mobles semovents”, compleix una tasca molt més complexa. Les seves instal·lacions acullen amfibis i rèptils decomissats per les autoritats, així com els donats per particulars, amb l’objectiu de recuperar-los físicament (en les seves dependències veterinàries) i quan sigui possible retornar-los a la natura (en el cas de les espècies autòctones, especialment la tortuga mediterrània). A més, l’equip que en forma part porta a terme una tasca de recerca, que compagina amb la difusió al gran públic, especialment l’escolar. Per tal d’acollir aquest seguit de vessants, el centre compta amb unes dependències per al tractament veterinari i la recerca, i una àrea d’exposició musealitzada (en part a l’aire lliure i en part a un edifici) amb aules per a realitzar conferències.
D’excepcional importància és l’Arxiu Parroquial, que aglutina una col·lecció documental que arrenca cronològicament des del S. XV, que temàticament depassa l’àmbit estrictament eclesiàstic. El seu accés no està, però, obert a la consulta del públic en general, i està alhora mancat d’una organització exhaustiva.
Un altre important equipament patrimonial, en vies d’organització, és el Fons Fotogràfic Municipal, que es nodreix dels fons de l’Ajuntament, de la fàbrica Rogelio Rojo i de donacions particulars. Aquest fons es troba ubicat de forma provisional en una de les dependències de la fàbrica Rogelio Rojo, de propietat municipal. Hi ha el projecte d’habilitar precisament aquest espai a mig termini com a equipament d’importància (que se sumarà al propi valor arquitectònic), que acollirà la biblioteca de la xarxa de la
22
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Diputació, una sala polivalent, un casal d’entitats, joves i esplai, i una sala d'exposicions.
A nivell més reduït, també hi ha el propòsit de restaurar la Capella del Roser (que ha estat cedida durant trenta anys a l’Ajuntament per part de l’Arquebisbat de Barcelona) i utilitzar-la com a sala d’exposicions. Aquest projecte suposarà un doble benefici, en quant serà consolidada la malmesa estructura de la capella i es dotarà la zona de la Vila d’un nou equipament patrimonial.
4·2.- Elements destacables
Els elements patrimonials que considerem d’una major rellevància, i que passem a descriure de forma breu (per a una informació més completa vegeu-ne les fitxes) són els següents:
4·2·1.- Església de Sant Pere i la Santa Creu
Datada a cavall dels segles XII i XIII i clar exemple de la transició del romànic al gòtic, l’Església de Sant Pere i la Santa Creu (coneguda popularment com a Cementiri Vell) constitueix un punt de referència històrica i popular (com a lloc de celebració d’aplecs) per al municipi.
L’edifici destaca sobretot a nivell extern, per la utilització de carreus de pedra sorrenca ben escairats per al seu alçat, la gran rosassa en forma d’estrella lobulada de la façana occidental, l’alt campanar (de construcció posterior) i especialment els permòdols esculturats de l’absis. L’interior, amb una única nau, és d’extrema sobrietat, amb la presència dels escuts esculpits com a única concessió ornamental.
La seva rellevància patrimonial rau en el seu bon estat de conservació (afavorit també per una recent restauració, duta a terme el 1999), junt amb l’escassetat d’alteracions posteriors del conjunt (com l’afegit del cor, el campanar del S. XVII, i la sagristia del S. XVIII). Tanmateix, la seva especificitat dins les esglésies romàniques del seu format li ve donada per la qualitat escultòrica de la rosassa i els permòdols. Com
23
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
a principal problema per al seu gaudi, trobem la dificultat en el seu accés, mitjançant un camí no asfaltat, amb un fort desnivell i que travessa un torrent.
4·2·2.- Capella del Roser
Erigida el 1622, la Capella del Roser és un exemple (a petita escala) de l’arquitectura religiosa del Barroc. La seva fesomia, però, s’ha vist molt alterada per l’eliminació (a causa del seu estat de conservació) del portal original, que s’avançava 5 m respecte la línia mantinguda per les cases, i incloïa un campanar més destacat que l’actual. Pel que fa a la seva estructura interna, disposa d’una nau única coberta amb volta de creueria (protegida per una teulada a dues aigües) sostinguda per cinc arcs torals, que defineixen sis trams. Tret del primer d'ells (que té una alçada inferior per sostenir el cor), els cinc restants tenen petites capelles disposades a cada banda.
Tot i que arquitectònicament la seva rellevància sigui limitada, la seva ubicació al nucli urbà, davant de l’edifici de l’Ajuntament, la fa un lloc de fàcil accés i ideal per a portar-hi a terme (com esmentàvem anteriorment) exposicions. El seu principal problema és el seu estat de conservació, presentant problemes estructurals que es reflecteixen en notables esquerdes, i que en part havien estat solventats amb l’apuntalament amb una biga de ferro del pòrtic d’entrada.
4·2·3.- Camí Ral
L’antic Camí Ral, que comunicava Barcelona amb Lleida i l’Aragó, és l’eix que afavorí el desenvolupament econòmic i urbà del nucli de Masquefa. Actualment el seu traçat correspon als carrers Major (de la Beguda Alta), Serralet, Crehueta, Sant Pere i Major (de la Vila).
A la seva rellevància històrica hi va lligada la seva axialitat tradicional respecte al nucli urbà, unint-ne els dos extrems: la Vila i el Serralet. Així doncs, al llarg del seu traçat hi ha disposats bona part del patrimoni arquitectònic que hem recollit com a: Ca l’Escala i Ca l’Estantís (la Beguda Alta), Cal Met i Cal Castanyer (C/ Serralet), Cal Peret-Sià i la Torre dels Lleons (C/ Crehueta), l’església parroquial de Sant Pere (C/
24
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Sant Pere), casa 40-46, Cal Ros del Maiol, Cal Laiano i Capella del Roser (C/ Major) i Can Massana a les afores.
4·2·4.- Talla de la Mare de Déu romànica i retaule gòtic de Sant Pere
Ambdues peces es troben dipositades al Museu Diocesà de Barcelona. El retaule gòtic data del darrer quart del S. XV, i se’n conserven els dos carrers laterals (restaurats i exposats) i la predel·la (per restaurar, i conservada al magatzem). Està pintat al tremp sobre fusta, i té aplicacions de pa d’or, brunyit, gravat i puntejat. D’autor desconegut, la seva qualitat no el converteix en una peça excepcional, tot i que s’hi intenta reflectir el concepte de la perspectiva. El seu estat de conservació és força bo, el que en facilita la bona percepció visual.
La Mare de Déu romànica amb l’infant Jesús (tot i que actualment es conserven per separat) és una talla en fusta originària del S. XII, amb un tractament dels trets facials i una delicada elaboració dels plecs de la roba que li confereixen un cert arcaisme. Amb escasses restes de policromia, el seu estat de conservació és especialment dolent en el seu flanc dret i l’esquena. Tanmateix, no se’n conserven els braços. Malgrat el seu pèssim estat de conservació i la necessitat evident de ser restaurada (per la qual cosa no està exposada i roman al magatzem del museu), la talla és una peça de gran qualitat.
Deixant de banda les qüestions de conservació, el seu principal problema és la seva inaccessibilitat per part de les persones del municipi, especialment de la talla romànica i la predel·la del retaule, no exposats al públic. Els carrers laterals del retaule, però, foren exposats al municipi l’octubre del 1994, amb motiu de la seva restauració.
25
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Reconstrucció hipotètica del retaule gòtic de Masquefa
4·2·5.- Patrimoni natural
El patrimoni natural de Masquefa en sentit estricte engloba masses boscoses (com l’Alzinar, el bosc de la Quaranya, o el bosc del Brugà), a més del roure singular que dóna nom a la font adjacent. Tot i això, el paisatge natural del municipi no es pot desvincular de l’empremta humana, palesa a través de les masies, els conreus de vinya i les fonts.
26
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
És aquesta concepció integral la que els confereix un valor patrimonial paisatgístic, que fins ara no els ha estat reconeguda, cedint davant la pressió urbanística exercida pel nucli urbà, les múltiples urbanitzacions i el sòl industrial.
4·3.- Estat legal de protecció
Curiosament l’element que gaudeix d’un major grau de protecció legal és un edifici inexistent, el castell. Malgrat que es coneix documentació referent al castell, com hem referit en l’apartat dedicat a la història del municipi, no se’n conserva cap vestigi. Tot i això, foren considerades com a restes del mateix els fonaments de la casa del campaner enderrocada a mitjans de la dècada dels ’30, adjacents a l’església de Sant Pere i la Santa Creu. El suposat castell fou doncs declarat Monument Històrico-Artístic en virtut del decret de castells del 22.4.49 (BOE 5.5.49), amb el codi R-1-51-5537. En virtut de la Ley del Patrimonio Histórico Español (29.6.85), en fou ratificada la declaració el 8.11.88. En virtut de la Llei del Patrimoni Cultural Català (30.9.93), li ha estat atorgada la categoria de Bé Cultural d’Interès Nacional.
El 27.12.1982 (DOGC 28.1.83) es va incoar (a iniciativa municipal) l'expedient per a la declaració de l’església de Sant Pere i la Santa Creu com a monument historicoartístic. Per la resolució de 27.6.94 (DOGC) es va incoar l'expedient per a la delimitació de l'entorn de protecció de l'església, atorgant-se-li de forma provisional la consideració legal a la que aspirava. Vist l'informe desfavorable emès el 20.3.96 pel Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, se'n va descartar la declaració com a BCIN. Rere les al·legacions de l'Ajuntament, un nou informe desfavorable del mateix ens (18.9.97) ratificà la decisió. Malgrat noves al·legacions, en virtut de l'article 8.3 de la Llei del Patrimoni Cultural Català (30.9.93), s'arxivaren els expedients de declaració com a BCIN de l'església i de delimitació del seu entorn de protecció (DOGC 7.8.98 i BOE 27.8.98).
A nivell local, l’única protecció legal del patrimoni (en aquest cas arquitectònic) és el Pla urbanístic de 1985. Dins el mateix, es consideren dues categories de protecció,
27
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
les claus 7 i 8. La 7 només és aplicada a l’església de Sant Pere i la Santa Creu, i n’impedeix la substitució, alteracions estructurals o augments del volum edificable.
La clau 8 protegeix un seguit d’edificis dels quals se n’ha de conservar la façana i en molts casos també l’estructura tipològica. S’hi permet, però, fins a un increment del
NOM FAÇANES ESTRUC. TIPOLÒGICA INTERIORS Cal Met X X Cal Castanyer X X Església i rectoria de Sant Pere X X X Cal Ros del Maiol X X X C/ Major 40-46 X X Cal Laiano X Capella del Roser X X X La Torre dels Tena X X Cal Felip Bord X X Ca l'Escala X X Mas Bernich X X Can Torres X X Can Massana X X Can Valls X X La Masia X X Can Llopart X X Can Bonastre dels Torrents X X Cal Veí X X Can Bonastre de Santa Magdalena X X Can Bartomeu X X Casa de l'Ocata X X Can Pujades X X
10% del volum i la construcció de soterranis (sempre i quan no n’alterin excessivament la planta baixa). Els edificis que reben aquesta protecció (especificant-hi amb una creu les parts protegides) són els següents:
Cal esmentar que l’estat d’alguns dels edificis sembla haver canviat substancialment des de l’entrada en vigor d’aquesta normativa el 1985: Cal Veí i la Casa de l’Ocata estan reduïdes a ruïnes, i de Can Pujades se n’ha enderrocat la part de ponent.
28
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
4·4.- Dades estadístiques dels béns inventariats
En aquest apartat exposarem les xifres estadístiques elaborades a partir de les dades recollides a l’inventari, atenent als camps referents la tipologia, titularitat, cronologia i estat de conservació dels béns. L’abstracció d’aquestes dades permetrà obtenir una radiografia del patrimoni local de Masquefa, d’especial interès de cara a procedir a la seva ordenació, gestió i explotació socio-cultural.
- Tipologia Els 60 elements inventariats presenten una notable desigualtat en quant a la seva distribució entre els cinc grans àmbits definits, amb una preeminència del patrimoni immoble (40 elements, el 67%). La resta de béns es distribueixen entre els àmbits de patrimoni moble (7 elements, el 12%), documental (6 elements, el 10%), natural (5 elements, el 8%) i immaterial (2 elements, el 3%).
Patrimoni local. Percentatges per àmbits
3% 8% 10%
12% 67%
Immoble Moble Documental Immaterial Natural
Obtindrem una informació més detallada mitjançant el desglossament per tipologies dels cinc àmbits exposats:
Dins del patrimoni immoble (amb un total de 40 elements), s’imposen els edificis (on s’hi inclouen les masies, edificis urbans i edificis religiosos), amb un total de 29 elements (el 72 %). En segon lloc trobem dues tipologies igualades en quant a nombre d’elements (amb 5 cadascuna, el 12,5% respectivament): elements
29
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
arquitectònics i jaciments. En darrer lloc, amb un únic element, trobem els elements classificats com a “obra civil” (el 3%).
Patrimoni Immoble
12% 3% 12%
73%
Edificis El. arquitectònics Jaciments Obra civil
En el camp del patrimoni moble (amb 7 elements en total) hi predominen les col·leccions (amb un total de 4, el 57%), seguides pels objectes (2, el 29%) i els elements urbans (tan sols un, el 14%).
Patrimoni Moble
14%
57% 29%
El. Urbans Objectes Col·leccions
Dins l’àmbit del patrimoni documental (amb 6 béns), hi predominen els fons documentals (amb 4 elements, el 67%), sobre els fons d’imatges (2, el 33% restant).
30
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Patrimoni Documental
33%
67%
Fons d'imatges Fons documentals
Pel que fa al patrimoni natural, dels 5 elements inventariats 4 corresponen a zones d’interès (el 80%), i l’altre a un espècimen botànic singular (el 20% restant).
Patrimoni Natural
20%
80%
Zones d'interès Especimens botànics
El darrer àmbit en quant a representativitat és el del patrimoni immaterial, amb tan sols dos elements, tots dos corresponents a la tipologia de manifestacions festives.
Patrimoni Immaterial
100%
Manifestacions festives
31
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
- Titularitat Atenent ara a la classificació dels béns inventariats segons la seva titularitat, és el grup corresponent a la propietat privada (amb 46 elements, el 77%) el que destaca sobre la resta. Tan sols romanen sota el control públic 12 elements, el 20%. En darrer lloc, dos dels elements inventariats (el 3% del total) no tenen propietari, ja que corresponen a les manifestacions festives.
Titularitat
3% 20%
77%
Pública Privada Sense propietari
- Cronologia En l’apartat cronològic cal posar de relleu la dificultat per datar diversos elements, especialment les masies, ja que han experimentat un procés constant de remodelació. El criteri que hem adoptat és datar a partir de la constatació estilística, documental o l’epigràfica o, a manca d’aquestes, hem assignat la cronologia a la qual pertanyi la fase constructiva de major entitat dins l’edifici.
El grup cronològic més representat (amb 35 elements, el 58%) és el corresponent a l’Edat Contemporània, amb un pes especial del béns del S. XX (tot i que també hi són presents elements del S. XIX). El següent bloc correspon als elements de l’Edat Moderna, amb un total de 9 (el 15%). Amb el mateix nombre trobem els béns de l’Edat Mitjana (9, el 15%), tot i que cal ressenyar que hi hem inclòs l’arxiu i la col·lecció de peces d’art parroquials, que si bé tenen elements medievals, els respectius fons arriben fins els nostres dies. Amb un sol element respectivament trobem representades l’època ibèrica (amb el probable camp de sitges del jaciment de Can Bonastre de Santa Magdalena) i l’Astaracià (període al qual pertanyen les restes trobades al jaciment
32
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
paleontològic de Can Avet). En darrer lloc, hem d’anotar la no datació dels boscos del Brugà, la Quaranya i l’Alzinar, així com de la Cova del torrent de Salt de Serra, per motius evidents.
Cronologia
8% 2%2% 15%
15%
58%
Astaracià Època ibèrica Edat Mitjana Edat Moderna Edat Contemporània Sense datació
- Estat de conservació En darrer lloc dins d’aquest apartat estadístic, farem referència a l’estat de conservació dels béns inventariats (l’actuació sobre els quals ja abordarem en apartats successius). Cal també advertir que determinats elements, com ara les festivitats, zones boscoses o el jaciment de Can Bonastre de Santa Magdalena, són de difícil qualificació a aquest nivell.
El sector predominant és el dels béns en un bon estat de conservació (43, el 72%), tot i que caldrà fer especial incidència en els elements amb un estat de conservació que hem qualificat com a regular (6, el 10%) o dolent (11, el 18%).
Estat de conservació
18% 10%
72%
Dolent Regular Bò
33
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
5.- LLISTATS D’ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS
Els elements fitxats seguint els criteris i metodologia ja esmentats, els recollim en els llistats afegits a l’annex 1. Tal i com s’explicava més amunt, però, hi ha un seguit d’elements que tot i haver estat detectats a partir de la bibliografia o comunicacions orals, per diversos motius s’ha decidit no fitxar-los.
En un primer grup, exposem un seguit de béns que han desaparegut: - La masia de La Pedrosa, emplaçada entre el nucli urbà i la urbanització de Can Parellada (al sud), que fou enderrocada per tal de construir-hi el polígon industrial al qual dóna nom. - La font dels Degotalls, desapareguda rere les pluges que la feren malbé el 1942. - La font del Nas-Curt, propera al cementiri nou, també desapareguda. - La font del Torrent, destruïda el 1942 per les pluges. - La font de la Malesa, situada prop de Can Bonastre dels Torrents, també desapareguda. - La font del Maset, pròxima a la masia que li dóna nom, destruïda per la urbanització dels terrenys. - La font de la Quaranya, al bosc que li dóna nom, vora el Torrent de Can Valls. També desapareguda. - La font del Felip, que era al torrent de la Pedrosa.
En un segon bloc hi ha un grup de béns que pertanyen administrativament a altres municipis: - La casa-masia de Can Simó, un gran edifici de caire senyorial (amb capella pròpia) emplaçat a la Beguda Alta, pertany a Sant Llorenç d’Hortons. - La font dels Oms, propera a Can Simó, ubicada també a Sant Llorenç d’Hortons. - La font de l’Ocata, propera a la Casa de l’Ocata però al nord del torrent de l’Ocata, dins doncs d’Els Hostalets de Pierola - La masia de Can Cairot, a l’oest de la carretera C-15, al terme de Piera.
34
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Un altre grup d’elements han estat descartats per diferents motius: - Fons de l’Arxiu Històric Comarcal: Només s’hi conserven tres documents relatius a Masquefa, corresponent tots ells a processos judicials de la primera meitat del S. XVII. - Fons de l’Arxiu Diocesà de Barcelona: Donat el gran volum de la documentació que s’hi conserva i la seva no ordenació per parròquies d’origen, no hem pogut obtenir una relació detallada dels documents referents a Masquefa. Tot i això, sí que es té coneixement de l’existència d’un conjunt de 47 documents que abarquen les visites pastorals efectuades a la població entre els anys 1313 i 1891, dels quals Núria Samper n’ha transcrit 23 (fins el 1607) - Partitures de la Coral: En possessió del Sr. Josep Mata Balart, de Piera, es troba un conjunt de partitures antigues pertanyents a la coral de Masquefa, a les quals no hem pogut tenir accés. - El Maset: Masia absorbida per la urbanització a la qual dóna nom, i que ha estat molt reformada (actualment està dividida en tres vivendes), perdent totalment la fesomia original. - Casetes de vinya: Són elements seriats, en molts casos força recents, i sense gaire rellevància. - Pou del Terme: Ubicat al C/ Sant Antoni, aquesta font destacava per funcionar amb un sistema de bomba aspirant. Actualment, aquest element ha estat substituït per una nova font.
35
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
6.- BIBLIOGRAFIA
- (1916): Acto inaugural y catálogo de los objetos del Museo Arqueológico Diocesano de Barcelona. Editorial y librería Pont.
- AJUNTAMENT DE MASQUEFA (2000): Masquefa: una pinzellada de color.- Grafime – Tot Gràfiques g.e.a.
- ALBIOL, Antoni (1987): Recull d’Història de Masquefa. Estudi inèdit, dipositat a l’Ajuntament de Masquefa.
- AMILL FRANCH, Imma (1999): Masquefa i l’aigua. Un repàs a la història de l’aigua a Masquefa. Ajuntament de Masquefa.
- ARREDONDO, Emilio (2000): Los húsares españoles en la Guerra de Independencia. 1800-1814. Almena.
- BENET I CLARÀ, Albert, CARABASSA I VILLANUEVA, Lluïsa; JUNYENT I MAYDEU, Francesc; MAZCUÑÁN I BOIX, Alexandre (1992): “Sant Pere de Masquefa”. Catalunya Romànica, XIX. El Penedès i l’Anoia. Enciclopèdia Catalana.
- BOU, Enric (1982): “On està el castell de Masquefa (Anoia), documentat el 963?”. Diplomatari, 9. Pp. 20-22.
- CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983): Història i costums a Sant Llorenç d’Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons.
- DALMAU, Rafael (ed.) (1976): Els castells catalans, vol. V. Pp. 259.265.
- ESTEVE, Joan (1993): Exposició retrospectiva. Promotora Editorial.
- GALLET I ASSOCIATS. SERVEIS INFO/CONSULTORS (2001): Diagnosi de Masquefa. Caracterització del Municipi. Diputació de Barcelona, xarxa de municipis. Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació.
- GALLET I ASSOCIATS. SERVEIS INFO/CONSULTORS (2001): Diagnosi de Masquefa. Resum de les entrevistes. Diagnosi DAFO, Volum II. Diputació de Barcelona, xarxa de municipis. Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació.
- GALOBART LORENTE, Àngel; ROS I VISUS, Xavier (1997): Memòria de l’extracció d’urgència de les restes d’un proboscidi en el jaciment paleontològic de Can Avet (Masquefa). Memòria dipositada al Servei d’Arqueologia de Catalunya.
- GALOBART; Àngel; ROS, Xavier; PALOMAR, Jordi; GAETE, Rodrigo (2001): “Actuacions als jaciments paleontològics de Sant Quirze de Muntanyola (Muntanyola, Osona), P.Q. 14,7 de l’autopista E-9 (Rubí, Vallès Occidental), Can Canals (Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat), Can Valls-Can Avet (Masquefa, Anoia) i Can Roqueta II (Sabadell, Vallès Occidental)”. Intervencions
36
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). Preactes. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. Ajuntament de la Garriga.
- GARCIA-PEY, Enric (1999): Recull Onomàstic de Masquefa. Motius, Renoms, Malnoms i Noms de Casa. Ajuntament de Masquefa. L’Alzinar.
- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990): Catàleg de monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
- GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1997): Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. 7, L’Anoia. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
- GUDIOL I RICART, Josep; ALCOLEA I BLANCH, Santiago (1986): La pintura gòtica catalana. Polígrafa, cop.
- MARKEFIN (1999): Estudi de diagnosi turística del municipi de Masquefa i en relació amb d’altres recursos de la zona. Diputació de Barcelona. Àrea d’Esports i Turisme.
- MATAS I FOSALBA, Àngel (1994): Costumari Masquefa. Ajuntament de Masquefa.
- MAURI, Alfred (coord.); REDONDO, Sílvia; JUTGE, Cristina (1998): L’església de Sant Pere de Masquefa (Anoia). Memòria dipositada al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
- MAURI, Alfred; REDONDO, Sílvia (2000): Memòria del seguiment arqueològic dels treballs de restauració de l’església de Sant Pere, Masquefa, Anoia. Memòria dipositada al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
- PÉREZ FORNÉS, Xavier (2001): “La Revolució a Masquefa (1936)”. Un Tomb, núm. 2, novembre 2001.
- SAMPER I ROVIRA, Núria; RUBIO I MANUEL, Daniel (1994): “Masquefa, carrer de Barcelona”. Miscel·lània penedesenca, vol. II: el Penedès, pp. 273-284. Institut d’Estudis Penedesencs.
- SOLÀ I SOLÉ, Josep Ma. (1949): “Etimologia árabe de Masquefa”. Miscellania Aqualatensia. CECI.
- VILLALTA; CRUSAFONT PAIRÓ, M. (1949): “Los mamíferos fósiles del Panadés”. Boletín de la Agrupación Fotográfica de Igualada, 2ª época. P. 2.
37
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
7.- ÍNDEX FOTOGRÀFIC
Fitxa 1: Can Bonastre de Santa Magdalena - Fotografia 1: Façana sud. - Fotografia 2: Portal d’accés. - Fotografia 3: Cartel·la del portal d’accés.
Fitxa 2: Can Bartomeu - Fotografia 1: Vista general. - Fotografia 2: Façana est. - Fotografia 3: Façana sud.
Fitxa 3: Església de Sant Pere i la Santa Creu (o Cementiri Vell) - Fotografia 1: Planta de l’església, extreta de l'obra Catalunya Romànica (vegeu bibliografia). - Fotografia 2: Façana oest. - Fotografia 3: Detall de l’absis.
Fitxa 4: Can Mussons - Fotografia 1: Façana est. - Fotografia 2: Façana oest.
Fitxa 5: Casa de l’Ocata - Fotografia 1: Mur sud. - Fotografia 2: Arcada ogival. - Fotografia 3: Forn de pa.
Fitxa 6: Can Cartró - Fotografia 1: Mur de tapial.
Fitxa 7: Can Bonastre dels Torrents (Cal Quim) - Fotografia 1: Mur de tanca. - Fotografia 2: Façana sud.
38
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
- Fotografia 3: Rajola de 1862 trobada a la masia.
Fitxa 8: Can Torres - Fotografia 1: Façana nord. - Fotografia 2: Cos sortint de la façana nord. - Fotografia 3: Rellotge de sol orientat vers el sudest.
Fitxa 9: Col·lecció d’amfibis i rèptils del CRARC-COMAM - Fotografia 1: Imatge del recinte, - Fotografia 2: Cocodril.
Fitxa 10: Can Massana - Fotografia 1: Façana est. - Fotografia 2: Detall de la inscripció del portal principal. - Fotografia 3: Pati interior.
Fitxa 11: Can Parellada - Fotografia 1: Vista general. - Fotografia 2: Façana sud. - Fotografia 3: Portal d’accés.
Fitxa 12: Can Pujades - Fotografia 1: Façana sud.
Fitxa 13: Can Valls - Fotografia 1:Vista general. - Fotografia 2: Façana sudest.
Fitxa 14: Església Parroquial de Sant Pere - Fotografia 1: Vista general des del sud. - Fotografia 2: Absis i retaule. - Fotografia 3: Pila baptismal (originària de l’església de Sant Pere i la Santa Creu).
39
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Fitxa 15: Capella del Roser - Fotografia 1: Façana. - Fotografia 2: Imatge de la volta. - Fotografia 3: Imatge de l’interior (cara oest).
Fitxa 16: Cal Ros del Maiol - Fotografia 1: Façana completa. - Fotografia 2: Pisos superiors. - Fotografia 3: Detall de la porta.
Fitxa 17: Ca l’Escala - Fotografia 1: Façana. - Fotografia 2: Part superior de la façana.
Fitxa 18: Cal Castanyer - Fotografia 1: Façana. - Fotografia 2: Vista parcial de la façana. - Fotografia 3: Detall de les mènsules del balcó.
Fitxa 19: Cal Met - Fotografia 1: Façana. - Fotografia 2: Pisos superiors. - Fotografia 3: Detall de les motllures de la porta.
Fitxa 20: Cal Laiano - Fotografia 1: Façana. - Fotografia 2: Recepció.
Fitxa 21: La Torre dels Tena - Fotografia 1: Façana nord. - Fotografia 2: Façana sud.
40
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Fitxa 22: La Masia - Fotografia 1: Façana oest. - Fotografia 2: Arc ogival. - Fotografia 3: Finestra gòtico-renaixentista.
Fitxa 23: Fons de l’Arxiu Fotogràfic Municipal d’Igualada - Fotografia 1: Prestatges.
Fitxa 24: Jaciment Paleontològic de Can Avet - Fotografia 1: Imatge de l’emplaçament.
Fitxa 25: Ball del Most
- Fotografia 1: Exposició feta durant la festa actual, extreta de MATAS, 1994 (vegeu bibliografia).
Fitxa 26: Mare de Déu - Fotografia 1: Imatge de la talla, facilitada pel Museu Diocesà de Barcelona.
Fitxa 27: Retaule gòtic - Fotografia 1: Carrers laterals, facilitada pel Museu Diocesà de Barcelona. - Fotografia 2: Part esquerra de la predel·la, facilitada pel Museu Diocesà de Barcelona. - Fotografia 3: Part dreta de la predel·la, facilitada pel Museu Diocesà de Barcelona.
Fitxa 28: Mas Bernich - Fotografia 1: Torre de l’extrem oest. - Fotografia 2: Façana est.
Fitxa 29: Cal Felip Bord - Fotografia 1: Part oest de la façana. - Fotografia 2: Extrem est de la façana. - Fotografia 3: Detall del rellotge de sol.
41
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Fitxa 30: Ca l’Estantís - Fotografia 1: Vista general. - Fotografia 2: Imatge de l’antic portal principal. - Fotografia 3: Clau del portal.
Fitxa 31: Cal Veí - Fotografia 1: Imatge de conjunt. - Fotografia 2: Enderroc. - Fotografia 3: Detall d’un cup.
Fitxa 32: Can Llopart - Fotografia 1: Imatge de la torre des del sud-est. - Fotografia 2: Portal principal. - Fotografia 3: Detall del rellotge de sol.
Fitxa 33: Cal Peret-Sià - Fotografia 1: Façana completa. - Fotografia 2: Façana dels números 38-40. - Fotografia 3: Façana dels números 42-44.
Fitxa 34: Torre dels Lleons - Fotografia 1: Façana. - Fotografia 2: Detall del coronament de la façana.
Fitxa 35: Fàbrica Rogelio Rojo - Fotografia 1: Fotografia aèria, facilitada per l’Ajuntament de Masquefa. - Fotografia 2: Imatge de l’ala sud. - Fotografia 3: Pati interior.
Fitxa 36: Font (o pou) del Violí - Fotografia 1: Imatge de la font i el seu entorn. - Fotografia 2: Primer pla de la font. - Fotografia 3: Detall dels brocs.
42
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Fitxa 37: Font de la Masia - Fotografia 1: Imatge de la font i el seu entorn. - Fotografia 2: Detall del rentador i la bassa. - Fotografia 3: Estructura sobresortint.
Fitxa 38: Coveta vora Can Bonastre de Santa Magdalena - Fotografia 1: Imatge general de situació. - Fotografia 2: Detall de l’entrada. - Fotografia 3: Connexió dels dos espais de la coveta.
Fitxa 39: Camí Ral - Fotografia 1: Imatge aèria del nucli urbà de Masquefa, facilitada per l’Ajuntament de Masquefa.
Fitxa 40: Monument als bastoners - Fotografia 1: Imatge del monument. - Fotografia 2: Detall de la placa.
Fitxa 41: Font del Roure - Fotografia 1: Imatge de la font. - Fotografia 2: Placa.
Fitxa 42: Col·lecció de vestits - Fotografia 1: Hússar de la Guerra del Francès. - Fotografia 2: Brusa de dona. - Fotografia 3: Capa.
Fitxa 43: Jaciment de Can Bonastre de Santa Magdalena - Fotografia 1: Façana de la masia de Can Bonastre de Santa Magdalena, edificada sobre les restes.
Fitxa 44: Col·lecció d’obres d’art de l’església de Sant Pere
43
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
- Fotografia 1: Imatge de conjunt. - Fotografia 2: Creu gòtica. - Fotografia 3: Calze del S. XVII.
Fitxa 45: Fons Fotogràfic Municipal - Fotografia 1: Prestatges. - Fotografia 2: Descarrilament del tren, facilitada per l’Ajuntament de Masquefa. - Fotografia 3: Treballadores de la fàbrica Rogelio Rojo, facilitada per l’Ajuntament de Masquefa.
Fitxa 46: Arxiu municipal - Fotografia 1: Prestatges.
Fitxa 47: Arxiu Parroquial - Fotografia 1: Documents. - Fotografia 2: Llibres. - Fotografia 3: Document d’un censal mort (S. XVI).
Fitxa 48: Arxiu de l’Alzinar - Fotografia 1: Prestatges.
Fitxa 49: Font de la Mina - Fotografia 1: Imatge de la font i el seu entorn. - Fotografia 2: Detall de la font.
Fitxa 50: Cova vora el torrent de Salt de Serra - Fotografia 1: Imatge general de la cova.
Fitxa 51: L’Alzinar - Fotografia 1: Imatge del bosc. - Fotografia 2: L’Alzinar i Can Parellada.
44
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
Fitxa 52: Bosc de la Quaranya - Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 53: Roure - Fotografia 1: Imatge del Roure, vora la font a la que dóna nom.
Fitxa 54: Bosc del Brugà - Fotografia 1: Vista general. - Fotografia 2: Camí.
Fitxa 55: Casa del C/ Major 40-46 - Fotografia 1: Façana completa (del C/ Escoles). - Fotografia 2: Detall dels pisos superiors (C/ Escoles).
Fitxa 56: Document de declaració de Carrer de Barcelona - Fotografia 1: Imatge del document. - Fotografia 2: Detall de les signatures.
Fitxa 57: Castell de Masquefa - Fotografia 1: Imatge dels fonaments del suposat castell. - Fotografia 2: Detall d’un paviment. - Fotografia 3: Imatge de conjunt dels fonaments i l’església de Sant Pere i la Santa Creu.
Fitxa 58: Festa de Pasqua Florida
- Fotografia 1: Cantada de Caramelles, extreta de MATAS, 1994 (vegeu bibliografia).
- Fotografia 2: Carro guarnit, extreta de MATAS, 1994 (vegeu bibliografia).
Fitxa 59: Can Quiseró (o Can Quissarró) - Fotografia 1: Vista general.
Fitxa 60: Col·lecció d’obres d’art de l’Ajuntament de Masquefa - Fotografia 1: Quadre de Can Parellada, facilitada per l’Ajuntament de Masquefa.
45
Xavier Bermúdez López I nventari del Patrimoni Local de Masquefa
- Fotografia 2: Quadre del C/ Fàbrica, facilitada per l’Ajuntament de Masquefa.
46