GEOCAT Codis Territorials I Administratius a Catalunya

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

GEOCAT Codis Territorials I Administratius a Catalunya Estadística instrumental GEOCAT Codis territorials i administratius a Catalunya 2013 Generalitat de Catalunya Institut d’Estadística de Catalunya Estadística instrumental GEOCAT 2013 Codis territorials i administratius a Catalunya Barcelona, novembre del 2013 Generalitat de Catalunya Institut d’Estadística de Catalunya Edita: Generalitat de Catalunya Institut d’Estadística de Catalunya Via Laietana, 58 08003 Barcelona http://www.idescat.cat 1a edició: Barcelona, novembre del 2013 ISSN 2013-4983 Dipòsit legal: B-25.390-2013 Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons. http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca La versió digital inclou els canvis que s'hagin pogut produir després del tancament de l'edició en paper. http://idescat.cat/p/geocat13 Presentació Per tal d’obtenir, disposar i classificar informació estadística territorialitzada, difondre’n els resultats i facilitar-ne la comparabilitat, és necessari disposar d’eines d’identificació territorial. Per això, el Sistema estadístic català, des que s’estructura legalment a finals dels anys vuitanta, i concretament l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), com a òrgan gestor del sistema, promouen l’estandardització i l’oficialització d’un sistema de codis territorials, amb finalitat estadística, tenint en compte els diferents nivells territorials (local, regional, estatal i supranacional). El motiu principal d’aquesta publicació (GEOCAT 2013) és oferir, d’una forma ordenada, actualitzada i conjunta, una presentació de les principals llistes de codis territorials i administratius, amb finalitats estadístiques, més utilitzats en l’àmbit de l’estadística oficial a Catalunya, a 1 de gener de 2013. A més de les llistes de les entitats locals territorials i administratives de Catalunya (les codificades per l’Ordre ECF/105/2005), s’hi inclouen les divisions territorials administratives d’Espanya i les llistes de regions europees i països. En aquesta publicació, a més de presentar les diferents relacions de codis d’identificació amb els noms corresponents, se’n fa una exposició. En aquesta exposició es defineixen les diferents unitats territorials; l’objectiu, la finalitat o utilitat de codificar-les; la justificació legal, si escau; l’organisme responsable; el sistema de codificació; la normalització dels noms; les variacions produïdes a la llista en els darrers anys, si s’escau, i les correspondències amb altres àmbits territorials. En primer lloc, es presenten les llistes de codis pròpies de Catalunya, amb aquest ordre: les entitats locals territorials (comarques, províncies i municipis); les respectives corporacions locals (consells comarcals, diputacions provincials i ajuntaments); altres entitats locals (entitats municipals descentralitzades, entitats metropolitanes i mancomunitats de municipis); la divisió territorial del Pla territorial general (àmbits territorials de planificació) i les variacions dels municipis de Catalunya 1993-2012, posteriors a la data de referència del document de treball CET75-92, esmentat a l’annex 1 d’aquesta publicació. En segon lloc, es presenten les divisions territorials administratives d’Espanya (províncies i comunitats autònomes); en tercer lloc, les regions europees i finalment els països del món. Cada una de les llistes es presenta una o diverses vegades, en funció de les necessitats d’identificació de codi, nom o assignació territorial de qualsevol unitat territorial. Així doncs, les llistes apareixen ordenades alfabèticament, agrupades per unitats territorials superiors, per codi o d’acord amb algun altre criteri geogràfic. La informació d’aquesta publicació es troba disponible en suport magnètic i en el sistema de codis territorials i d’entitats, base de dades del web de l’Idescat. L’Idescat recomana l’ús dels codis d’identificació territorials presentats en aquesta publicació, per la necessitat d’homogeneïtzació estadística amb altres sistemes estadístics (especialment l’estatal, l’europeu i el mundial) i per l’ús generalitzat i extensiu que se’n fa, al marge de l’obligació de disposar d’un sistema de codis propis de les unitats territorials i administratives de l’àmbit català. Frederic Udina Director Institut d’Estadística de Catalunya-GEOCAT 2013 3 Índex Presentació 3 Significat de les sigles i abreviatures 7 Primera part: Catalunya 1. Codis d’identificació de les entitats locals territorials de Catalunya 11 1. 1. Codis d’identificació de les comarques 11 A) Llista ordenada alfabèticament 12 B) Llista ordenada alfabèticament per àmbits territorials de planificació 13 1. 2. Codis d’identificació de les províncies 14 A) Llista ordenada alfabèticament 15 1. 3. Codis d’identificació dels municipis 16 A) Llista ordenada alfabèticament 17 B) Llista ordenada alfabèticament per comarques 25 C) Llista ordenada per codis 34 2. Codis d’identificació de les corporacions locals de les entitats locals territorials de Catalunya 43 2. 1. Codis d’identificació dels consells comarcals 43 A) Llista ordenada alfabèticament 44 2. 2. Codis d’identificació de les diputacions provincials 45 A) Llista ordenada alfabèticament 46 2. 3. Codis d’identificació dels ajuntaments 47 A) Llista ordenada alfabèticament 48 3. Codis d’identificació d’altres entitats locals 57 3.1. Codis d’identificació de les entitats municipals descentralitzades 57 A) Llista ordenada alfabèticament 58 B) Llista ordenada alfabèticament per municipis 60 C) Llista ordenada per codis 62 3.2. Codis d’identificació de les àrees metropolitanes 64 A) Llista ordenada alfabèticament 65 B) Municipis que formen l’Àrea Metropolitana de Barcelona 65 3.3. Codis d’identificació de les mancomunitats de municipis 66 A) Llista ordenada alfabèticament 67 B) Llista ordenada per codis 69 4. Codis d’identificació dels àmbits territorials de planificació 71 A) Llista ordenada geogràficament 72 Institut d’Estadística de Catalunya-GEOCAT 2013 5 5. Variacions de les entitats locals territorials i administratives 73 5.1. Variacions dels municipis 73 A) Llista de variacions ordenada alfabèticament 75 B) Llista de variacions ordenada cronològicament 81 C) Llista de variacions ordenada alfabèticament per tipus de variació 87 Segona part: Espanya L’organització territorial d’Espanya 95 1. Codis d’identificació de les províncies 97 A) Llista ordenada alfabèticament 98 B) Llista ordenada alfabèticament per comunitats autònomes 99 C) Llista ordenada per codis 101 2. Codis d’identificació de les comunitats autònomes 103 A) Llista ordenada alfabèticament 104 Tercera part: Unió Europea 1. Codis d’identificació de les regions europees: la NUTS 107 A) La NUTS ordenada per codis dins de l’ordenació alfabètica de països 110 B) La NUTS ordenada alfabèticament 154 Quarta part: Món 1. Codis d’identificació dels països 171 A) Llista ordenada alfabèticament 172 B) Llista ordenada geogràficament 180 C) Llista ordenada per codis 190 2. Taula de correspondències entre sistemes de codificació de països 197 2.1. Sistema de codificació INE 197 2.2. Sistema de codificació Eurostat 197 2.3. Sistema de codificació UNSD 198 2.4. Sistema de codificació de la norma ISO 3166 (alpha-2 i alpha-3) 198 A) Taula de correspondències entre codis de països 199 Annexos Annex 1: Referències legislatives 207 Annex 2: Referències bibliogràfiques 213 Annex 3: Referències toponímiques 215 6 Institut d’Estadística de Catalunya-GEOCAT 2013 Significat de les sigles i abreviatures Capçaleres de les columnes de les llistes CC Codi de comarca. Aquestes sigles les trobareu a les llistes dels municipis de Catalunya i a les llistes de variacions dels municipis de Catalunya. CT Identificador de gran regió continental. Aquestes sigles les trobareu a les llistes dels països del món. NO Número d’ordre de comunitat autònoma. Aquestes sigles la trobareu a les llistes de les províncies d’Espanya. Organismes estadístics Eurostat Oficina Estadística de les Comunitats Europees INE Institut Nacional d’Estadística ISO Organització Internacional per a la Normalització ONU Organització de les Nacions Unides UNSD Divisió Estadística de les Nacions Unides Institut d’Estadística de Catalunya-GEOCAT 2013 7 Primera part: Catalunya 1. Codis d’identificació de les entitats locals territorials de Catalunya 1.1. Codis d’identificació de les comarques Definició La comarca és una entitat local territorial institucionalitzada, formada per l’agrupació de municipis contigus i dotada d'autonomia i de personalitat jurídica pròpia. L’Estatut li atribueix el caràcter de peça necessària de l’organització territorial de Catalunya, juntament amb el municipi. L’organització comarcal s’estén a tot el territori de Catalunya, cap municipi no pot restar-ne exclòs ni pot pertànyer a més d’una comarca. El territori de la comarca és l’àmbit en què el consell comarcal exerceix les seves competències i és definit per l’agrupació dels termes municipals dels municipis que l’integren. La Llei 6/1987, de 4 d’abril, sobre l’organització comarcal de Catalunya, va crear les comarques prenent com a base la divisió i les denominacions comarcals aprovades pels decrets del Govern de la Generalitat del 27 d’agost i del 23 de desembre de 1936. Per canviar les denominacions oficials, aquesta llei va establir que són els plens dels consells comarcals amb acord del Departament de Governació (actualment Governació i Relacions Institucionals) i l’informe favorable de l’Institut d’Estudis Catalans, quan la proposta conté incorreccions lingüístiques o no s’adiu amb la toponímia catalana, els que determinen aquesta oficialitat. Codificació La llista de les comarques
Recommended publications
  • Pirineu / Pirineo
    França / Francia Toulouse PIRINEU / PIRINEO França/Francia França / Francia Bagnères-de-Luchon 01 40 Route 55 32 Route Unarre 60 02 57 Route Son 23 30 31 24 06 7 25 Route 03 05 França / Francia Route 56 Route Caregue 22 Route 10 Sarroqueta 29 54 Altron Route 8 9 26 27 18 28 58 1 44 45 08 11 12 59 Calbinyà Route 46 3 Route 2 13 Adrall 07 41 Aragó / 17 19 Aragón 50 51 35 4 43 53 20 21 Translation: / Traduction: Riu 04 49 52 River / Fleuve Vall 6 Valley / Vallée 5 16 Serra 12 42 Mountains / Chaîne de montagnes 37 Congost 36 Gorge / Gorges 09 Parc Nacional National Park / Parc National 15 Parc Natural Montsonís 47 Natural Park / Parc Naturel Pantà 48 Reservoir / Lac artificiel Estany 34 64 Pool / Étang Osca / Huesca 14 15 62 63 39 66 67 68 10 33 61 65 Saragossa / Zaragoza 38 Madrid 11 13 Lleida 14 ROUTE 1 La transpyrénéene de Lleida PRULLANS - LA SEU D’URGELL - SORT - LA POBLA DE SEGUR - EL PONT DE SUERT - LA VALL DE BOÍ Route qui combine quelques-unes des meilleures routes pour le motourisme international et dont la référence mondiale est le style roman de la Vallée de Boí, considéré Patrimoine de l’Humanité. La province de Lleida d’est 170 km en ouest dans son tronçon le plus transpyrénéen. Route exigeante qui, complétée par des visites de premier ordre dans les 5 contrées, une bonne hydratation et une bonne alimentation, permettront de vivre l’expérience 3 h des Pyrénées de Lleida et du Motourisme.
    [Show full text]
  • CERDANYA Que Queden Afectats Per La Fase 3 De L’Apagada Analògica (Març 2010)
    Llistat de municipis de la CERDANYA que queden afectats per la Fase 3 de l’apagada analògica (Març 2010). Municipi Nucli Habitants CENTRE EMISSOR Data d'Apagada CERDANYA - DAS 25-març-10 Alp 964 ALP 15-març-10 GREIXER 15-març-10 Alp Masella 22 CERDANYA - DAS 25-març-10 MOLINA 15-març-10 Molina, la 271 CERDANYA - DAS 25-març-10 Baltarga 45 CERDANYA - DAS 25-març-10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Beders 17 PIC ORRI 29-març-10 Bellver de Cerdanya 1308 CERDANYA - DAS 25-març-10 Bor 96 CERDANYA - DAS 25-març-10 Cortàs 17 CERDANYA - DAS 25-març-10 Éller 16 CERDANYA - DAS 25-març-10 Nas 18 CERDANYA - DAS 25-març-10 Bellver de Cerdanya Olià 19 CERDANYA - DAS 25-març-10 Ordèn 9 CERDANYA - DAS 25-març-10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Pi 98 PRULLANS 15-març-10 Riu de Santa Maria 105 CERDANYA - DAS 25-març-10 Talló 34 CERDANYA - DAS 25-març-10 Talltendre 4 CERDANYA - DAS 25-març-10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Vilella 7 PRULLANS 15-març-10 Bolvir 188 CERDANYA - DAS 25-març-10 Raval del Castell 47 CERDANYA - DAS 25-març-10 Bolvir Remei, el 26 CERDANYA - DAS 25-març-10 Talltorta 27 CERDANYA - DAS 25-març-10 GREIXER 15-març-10 Das 78 PIC ORRI 29-març-10 ALP 15-març-10 Mosoll 10 CERDANYA - DAS 25-març-10 Das Sanavastre 64 CERDANYA - DAS 25-març-10 PIC ORRI 29-març-10 Tartera 7 GREIXER 15-març-10 GREIXER 15-març-10 Urbanització Tartera 7 CERDANYA - DAS 25-març-10 Escadarcs 36 CERDANYA - DAS 25-març-10 Estoll 26 CERDANYA - DAS 25-març-10 GREIXER 15-març-10 Pereres, les 12 Osseja Per confirmar CERDANYA - DAS 25-març-10 Queixans 162 GREIXER 15-març-10 Fontanals de Cerdanya
    [Show full text]
  • Horario Y Mapa De La Línea L0576 De Autobús
    Horario y mapa de la línea L0576 de autobús L0576 Llívia - Puigcerdà - la Seu d’Urgell - Lleida Ver En Modo Sitio Web La línea L0576 de autobús (Llívia - Puigcerdà - la Seu d’Urgell - Lleida) tiene 6 rutas. Sus horas de operación los días laborables regulares son: (1) a Bellver De Cerdanya: 10:45 - 19:01 (2) a La Farga De Moles: 8:45 - 16:15 (3) a La Seu D'Urgell: 7:11 - 20:05 (4) a Lleida: 6:00 - 15:45 (5) a Llívia: 8:28 - 19:43 (6) a Puigcerdà: 7:28 - 18:40 Usa la aplicación Moovit para encontrar la parada de la línea L0576 de autobús más cercana y descubre cuándo llega la próxima línea L0576 de autobús Sentido: Bellver De Cerdanya Horario de la línea L0576 de autobús 14 paradas Bellver De Cerdanya Horario de ruta: VER HORARIO DE LA LÍNEA lunes 10:45 - 19:01 martes 10:45 - 19:01 Llívia 1 Ps Sant Guillem, Llivia miércoles 10:45 - 19:01 Puigcerdà-Plaça jueves 10:45 - 19:01 2 Av Pons I Guasch, Bourg-Madame viernes 10:45 - 19:01 Puigcerdà (Hospital Transfronterer) sábado 8:15 - 18:06 S/N Cl Ventura Viader, Puigcerdà domingo 8:15 - 18:06 Puigcerdà-Estació 7 Pz Estacio De L', Bourg-Madame Queixans (Ctra. N-260, Pk 176,4) (D), Fontanals De Cerdanya Información de la línea L0576 de autobús Eix Pirinenc, Fontanals De Cerdanya Dirección: Bellver De Cerdanya Paradas: 14 Urtx (Ctra. N-260, Pk 174,7) (D) Duración del viaje: 42 min 2 Cl Feder Bernades -urgt-, Fontanals De Cerdanya Resumen de la línea: Llívia, Puigcerdà-Plaça, Puigcerdà (Hospital Transfronterer), Puigcerdà- El Vilar D’Urtx (Ctra.
    [Show full text]
  • Valls De L'anoia
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 27: Valls de l’Anoia Valls de l’Anoia COMARCA: Alt Penedès, Anoia i Baix Llobregat. SUPERFÍCIE: 35.883 ha (24.1247 ha corresponen a les Comarques Centrals i 11.756 ha a la Regió Me- tropolitana de Barcelona). MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis de les Comarques Centrals: : Cabrera d’Anoia, Capellades, Carme, Castellolí, el Bruc, els Hostalets de Pierola, la Llacuna, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Masquefa, Orpí, Piera, Santa Maria de Miralles, Vallbona d’Anoia i Vilanova del Camí. També inclou Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia, Subirats, Sant Llorenç d’Hortons, Gelida, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes, Martorell, Abrera, Esparreguera i Collbató a la Regió Metropolitana de Barcelona. Figura 27.1 Serres, valls, conreus i pins dominen les Valls d’Anoia, amb Montserrat de teló de fons . Els Hostalets de Pierola. Trets distintius -Zona de referència des del punt de vista dels jaciments arqueològics. -Paisatge ondulat que tanca pel nord la plana penedesenca, i les estribacions de la serralada Litoral i que drena fonamentalment el curs mig-baix de la conca de l’Anoia i de cursos tributaris, com el riu - El predomini de la vinya al sector central i occidental de la unitat, que li dóna un caràcter especial de Bitlles. i n’és el principal tret identitari. -La unitat es troba articulada pel riu Anoia, que la travessa de nord a sud. - Importància del patrimoni industrial lligat a la fabricació de paper: Museu del Paper i nombrosos molins.
    [Show full text]
  • Guia D'acollida Per a Nouvinguts Serveis I Recursos a La Comarca De
    GUIA D’ACOLLIDA PER A NOUVINGUTS SERVEIS I RECURSOS A LA COMARCA DE LA CERDANYA 1 GUIA DE SERVEIS I RECURSOS PEL NOUVINGUT LA COMARCA DE LA CERDANYA Catalunya és una de les 17 comunitats autònomes d’Espanya. Està dividida administrativament per províncies, comarques i municipis. Les 4 províncies de Catalunya són: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Cada província agrupa diferents comarques i cada comarca agrupa diversos municipis. La Cerdanya és una de les 41 comarques que formen Catalunya. Limitada per les comarques del Ripollès, el Berguedà i I’Alt Urgell, és una zona fronterera amb França i Andorra. La superfície de la comarca és de 546,7 quilòmetres quadrats, i la densitat de població és de 33 habitants per quilòmetre quadrat. Consta de 17 municipis, amb una població censada de 18.063 habitants (cens del 2014). Els municipis de Cerdanya que pertanyen a la província de Girona són: Alp, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Llívia, Meranges, Puigcerdà i Urús. Els que pertanyen a la província de Lleida són: Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prullans i Riu de Cerdanya. Cada municipi està format per un o més pobles (agregats) i en ells hi podeu trobar els serveis bàsics (educació, sanitat, serveis socials...) així com l’Ajuntament, que és l’administració més propera a la que us podeu d’adreçar. D’altres serveis són d’àmbit comarcal, per tant us haureu de dirigir a Puigcerdà, que és la capital de Comarca, i és on es troben molts del serveis comarcals. L’EMPADRONAMENT El primer que cal fer en arribar a un municipi és empadronar-se.
    [Show full text]
  • La Cueva De Anes Desde Prullans
    RUTASPIRINEOS PaisatgesPaisajesRutes PaisatgesFamiliasRutes Patrimonio PaisatgesRutas Rutas de montaña, senderismo y excursiones pintorescoscirculars pintorescoscircularsy niños histórico pintorescoscirculares EspañolCatalà La cueva de Anes desde Prullans Ruta circular que nos descubre la escondida cueva de Anes y las remotas casas de Anes, Orèn y la Bastida en la solana de la Cerdaña Prullans, Valle de la Cerdaña (Lérida), Cerdaña (Lérida), Lérida, Cataluña, España Dificultad Media Tiempo total efectivo 4:30h Distancia total 11,7 km Desnivel acumulado 585m Altitud mínima 1.102m Altitud máxima 1.650m Punto de salida / llegada Hotel Muntanya de Prullans Población más cercana Prullans Ruta patrocinada por el Cerdanya ecoResort, la mejor oferta de naturaleza en el Pirineo. ¡NATURALMENTE! Prullans, la Cerdanya [email protected] - 973 510 260 www.cerdanyaecoresort.com www.rutaspirineos.org | [email protected] © 2019 RUTAS PIRINEOS. Todos los derechos reservados. RUTASPIRINEOS 0 1 km N “Cerdanya. Alta Cerdanya - Capcir - Andorra. Escala 1:50.000.” propiedad de la Editorial Alpina. itinerario sentido de la ruta inicio / final PUNTOS IMPORTANTES DE PASO (WAYPOINTS) Punto de paso Tiempo Altura Latitud Longitud Hotel Muntanya (Cerdanya EcoResort) - Prullans 0:00h 1.102m 42.378715º 1.738339º Cueva de Anes 1:00h 1.272m 42.381219º 1.759442º Casa de Anes 1:20h 1.345m 42.387992º 1.757660º Casa de Orèn 1:50h 1.376m 42.391699º 1.746409º La Bastida 2:35h 1.650m 42.403653º 1.729849º Desvío - casa de Sant Quintí 3:05h 1.510m 42.234060º 1.433340º Hotel Muntanya (Cerdanya EcoResort) - Prullans 4:20h 1.102m 42.378715º 1.738339º Sistema de coordenadas geográficas. Datum WGS84.
    [Show full text]
  • ANNEX Centres De Terres De Lleida
    Serveis Territorials a Lleida Codi Nom del centre Municipi centre Centres de formació de persones adultes 25008583 CFA La Seu d'Urgell La Seu d'Urgell 25008595 CFA Tàrrega Tàrrega Centres d'educació infantil, primària, educació especial i zones escolars rurals 25000067 Escola Macià-Companys Agramunt 25000122 Escola Sant Esteve - ZER Urgellet Alàs i Cerc 25000146 Escola Mare de Déu de Montserrat - ZER L'Albagés Vall de l'Aranyó 25005119 Escola Pinyana Alfarràs 25005120 Escola Teresa Bergadà Alguaire 25000316 Escola d'Alins - ZER Alt Pallars Sobirà Alins 25000468 Escola Doctor Serés Alpicat 25000584 Escola Santa Creu Anglesola 25000717 Escola de Tartareu - ZER Montsec Les Avellanes i Santa Linya 25000781 Escola Àngel Guimerà Balaguer 25007876 ZER Riu Corb Belianes 25003676 Escola Els Set Focs - ZER Elaia Bellaguarda 25001059 Escola Mare de Déu de Talló Bellver de Cerdanya 25001072 Escola Rufí Bedoya - ZER Plaurcén Bellvís 25001096 Escola Sant Joan Benavent de Segrià 25001394 Escola Camp Crusat - ZER Vall de El Cogul l'Aranyó 25000481 Escola Sant Isidre - ZER Ponent Gimenells i el Pla de la Font 25007815 ZER Elaia La Granadella 25001758 Escola de Guimerà - ZER Guicivervi Guimerà 25004826 Escola de Tuixent - ZER Urgellet Josa i Tuixén 25001916 Escola L'Espígol - ZER Garrigues Altes Juncosa 25003032 Escola de Llavorsí - ZER Alt Pallars Sobirà Llavorsí 25001990 Escola Antoni Bergós - ZER L'Horta de Lleida Lleida 25002091 Escola Magí Morera i Galícia Lleida 25005491 Escola Magraners Lleida 25009071 Escola Països Catalans Lleida 25008133 ZER Ponent
    [Show full text]
  • DECRET 123/1987 Declaració Reserves Naturals Parcials Per a La Protecció D'espècies Animals
    DECRET 123/1987, de 12 de març, sobre declaració de reserves naturals parcials per a la protecció d'espècies animals en perill de desaparició a Catalunya. (DOGC núm. 833, 12.03.1987) (Correcció d'errades en el DOGC núm. 859, p. 2693, de 3.7.1987). NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC. L'article 4 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'Espais Naturals, especifica que l'Administració haurà d'adequar les seves disposicions per protegir la fauna salvatge evitant la destrucció del medi físic on habita. Dins la política de conservació de la natura que està duent a terme la Generalitat de Catalunya, un aspecte important és la protecció d'espècies d'animals vertebrats que tenen poblacions molt reduïdes. Per altra banda, el conveni de Berna, de 19 de setembre de 1979, relatiu a la conservació de la vida salvatge i del medi rural a Europa, ratificat per l'Estat espanyol l'1 de setembre de 1986, especifica al seu capítol II que els poders públics adoptaran les mesures legislatives i reglamentàries que siguin apropiades i necessàries per protegir els hàbitats de les espècies salvatges de la flora i la fauna entre les quals es troben les espècies objecte de protecció mitjançant el present Decret; Vista la proposta del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, en la qual es concreta la situació a Catalunya de les poblacions d'ós bru (Ursus arctos), llúdriga (Lutra lutra), les espècies de la fauna forestal pirinenca mussol pirinenc (Aegolius funereus), pigot negre (Dryocopus martius), gall fer (Tetrao
    [Show full text]
  • Cada Casa És Un Món J
    Cultura Tradicional 1. DE LA SABOGA AL SILUR. En una època en què la comarca de la Cerdanya experimenta un vertiginós procés de transformació L'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya Pescadors fluvials de l’Ebre econòmica, social i paisatgística ens ha semblat indispensable deixar un testimoni actualitzat Cada casa és un món (IPEC) és un projecte iniciat l'any 1994 pel Centre a Tivenys de com les dones i els homes cerdans viuen, s’adapten i perceben aquests canvis. Al llarg d’aquest procés, la casa, que ha estat secularment el pal de paller del sistema econòmic, social de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional 2. LA TERRA DEL DÒLAR. i moral de la societat pagesa, ha experimentat notables canvis estructurals i funcionals: Família, economia i arquitectura a la Cerdanya Catalana. El seu objectiu és la recerca, la L’activitat minera al poble davallada del sistema d’herència indivisa, crisi de les pautes residencials de la família troncal, documentació, la difusió i la restitució del de Bellmunt del Priorat modificació de les relacions entre gèneres i generacions, i, sobretot, la seva transformació patrimoni etnològic català. Un circuit iniciat pels d’unitat pagesa de producció, reproducció i consum en una institució merament reproductiva 3. COM A LA LLOSA, RES. i reguladora de les relacions familiars en un marc productiu dominat pel sector serveis. investigadors que pretén que els resultats Les transformacions alimentàries aconseguits acabin revertint en la comunitat i en al Pallars Sobirà i a l’Alt Urgell Paral·lelament a aquestes transformacions, la casa com a continent, com a conjunt d’instal·lacions el ciutadà com a destinatari i alhora protagonista i edificis per viure i produir, ha registrat modificacions estructurals i estètiques, empesa pel 4.
    [Show full text]
  • Els Flabiolaires Al Martorell De La Primera Meitat Del Segle Xx
    APLECS, BASTONS I GEGANTS: ELS FLABIOLAIRES AL MARTORELL DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX Montserrat Castellví, Àngel Vallverdú, Teresa Soler, Rafel Mitjans Esparreguera, Cambrils, Mataró És cosa sabuda que els flabiolaires Pau Orpí Gili (1873-1941), de cal Matador de Sant Llorenç d’Hortons, i Josep Pidelaserra Duran (1882-1958), de can Manel de Castellbisbal, a més de la seva coneguda activitat a Barcelona i en altres ciutats a l’est del Llobregat, havien treballat bàsicament en el territori que com- prèn bona part de l’Alt Penedès, part de l’Anoia, part del Baix Llobregat i part del Vallès, tal i com hem contribuït a documen- tar en altres treballs.1 La recerca ens ha portat ara a Martorell, d’on ja Tomàs i Amades [1927] informaven d’activitat flabio- laire, almenys de Pau Orpí. I, efectivament, hi hem trobat constància de la intervenció d’Orpí, de Pidelaserra o de tots dos, en diverses ocasions que relatarem tot seguit. La Confraria de Sant Sebastià de Castellví de Rosanes Jordi Llopart ens va explicar que son avi, Josep Llopart An- ducas, fou impulsor de la Germandat de Sant Sebastià a Castell- ví de Rosanes, la qual «era com la Seguretat Social dels pagesos. Quan un pagès es posava malalt els de la Germandat treballa- ven les seves terres. Una vegada van reunir uns quaranta pa- 1. Vegeu Vallverdú (2007), Castellví (2008) i Castellví (2010). 33 gesos a Sant Jaume.2 Veient que tants homes no treballarien bé van anar a buscar el de Sant Llorenç. Una mica de música els va animar a treballar».3 Si Josep Llopart era, posem, seixanta anys més gran que el seu nét Jordi, hauria nascut cap a 1875; la Germandat, com a molt d’hora, la degué impulsar quan ja era un home fet i dret, posem entre 1900 i 1910.
    [Show full text]
  • Bellver De Cerdanya, Des D´On S’Anirà Cap Al Poblet De Pi, on Es Farà Una Nova Aturada Al Barranc De Pi
    ALGEPS REVISTA DE GEOLOGIA, SÈRIE B nº 617 - Febrer del 2013 ISSN 1132 – 7014 D.L.B. 28.178 - 92 14 pàgines RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE LA CERDANYA I DE L’ALT URGELL: DE D´ALP CAP A PI, CORTÀS, TALLTENDRE I CAP A MARTINET; I DES DE MARTINET CAP AL PONT DE BAR Josep M. Mata-Perelló i Joaquim Sanz Balagué _______________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 15 DE MAIG DEL 2011 2 3 RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE LA CERDANYA I DE L’ALT URGELL: DE D´ALP CAP A PI, CORTÀS, TALLTENDRE I CAP A MARTINET; I DES DE MARTINET CAP AL PONT DE BAR Per Josep M. Mata – Perelló i Joaquim Sanz Balagué ADVERTIMENT PREVI Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. També recomanem que es demani informació sobre l’estat dels diferents trams de les pistes forestals, per les quals s’ha de circular, en el recorregut de l’itinerari, per tal d’evitar problemes secundàries. En aquesta ocasió, el recorregut transitarà per alguns trams dificultosos. Per d’altra banda, i a l´igual que en altres recorreguts semblants, recomanem tenir el màxim de cura i de respecte, entorn de la Natura que ens rodeja. BREU INTRODUCCIÓ En aquesta ocasió, el recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat pel Sistema Pirinenc; i més concretament ho farà per tres sectors diferenciats: per una banda per l’extrem septentrional del Mantell del Cadí, (prop del seu contacte amb la Depressió de la Cerdanya i amb la Depressió de l´Urgellet).
    [Show full text]
  • Fundació Privada Hospital De Puigcerdà
    Fundació Privada Hospital de Puigcerdà Memòria 2010 Presentació Patronat de la Fundació Aquest ha estat un any indubtablement marcat per la conjuntura econòmica desfavorable, situació que s’ha superat amb l’esforç, la President Joan Planella Casasayas implicació i la complicitat de tots els treballadors en el manteniment de la sostenibilitat de la nostra institució. Secretari Daniel Hilario García Els esforços per a la reducció de les despeses no han estat un Vocals obstacle perquè la Fundació hagi dut a terme les accions Ramon Serra Codinachs d’innovació tecnològica necessàries, amb l’aposta per la Joan Guinot Rosell Lourdes Porta Ribot digitalització de la imatge, que ha contribuït al mateix temps a Jean Jacques Fortuny l’estalvi en la impressió de plaques, o la reducció de visites als Pilar Delgado Carramiñana ciutadans amb els projectes de l’e-recepta i la història clínica Albert Casadevall Gifré Àngel Flotats Cordomí compartida de Catalunya (HCCC). Així mateix, la Fundació ha continuat destinant esforços importants a avançar en el projecte que ha de marcar el nostre futur i el de la Equip directiu comarca, l’Hospital Transfronterer. Al mes d’abril, el president Gerent Montilla i la ministra francesa de Salut i Esports, Roselyne Bachelot, Jordi Boix Roqueta van signar el conveni i els estatuts de l’Agrupació Europea de Directora mèdica Cooperació Territorial (AECT). Aquesta figura jurídica, que és el Francina Riu Roldan màxim òrgan de govern de l’Hospital Transfronterer, substitueix la Directora d’Infermeria Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya, que fins Núria Hernández Monge ara havia estat l’encarregada de coordinar-ne la posada en marxa.
    [Show full text]