GUIA D’ACOLLIDA PER A NOUVINGUTS SERVEIS I RECURSOS A LA COMARCA DE LA CERDANYA 1 GUIA DE SERVEIS I RECURSOS PEL NOUVINGUT LA COMARCA DE LA CERDANYA Catalunya és una de les 17 comunitats autònomes d’Espanya. Està dividida administrativament per províncies, comarques i municipis. Les 4 províncies de Catalunya són: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Cada província agrupa diferents comarques i cada comarca agrupa diversos municipis. La Cerdanya és una de les 41 comarques que formen Catalunya. Limitada per les comarques del Ripollès, el Berguedà i I’Alt Urgell, és una zona fronterera amb França i Andorra. La superfície de la comarca és de 546,7 quilòmetres quadrats, i la densitat de població és de 33 habitants per quilòmetre quadrat. Consta de 17 municipis, amb una població censada de 18.063 habitants (cens del 2014). Els municipis de Cerdanya que pertanyen a la província de Girona són: Alp, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Llívia, Meranges, Puigcerdà i Urús. Els que pertanyen a la província de Lleida són: Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prullans i Riu de Cerdanya. Cada municipi està format per un o més pobles (agregats) i en ells hi podeu trobar els serveis bàsics (educació, sanitat, serveis socials...) així com l’Ajuntament, que és l’administració més propera a la que us podeu d’adreçar. D’altres serveis són d’àmbit comarcal, per tant us haureu de dirigir a Puigcerdà, que és la capital de Comarca, i és on es troben molts del serveis comarcals. L’EMPADRONAMENT El primer que cal fer en arribar a un municipi és empadronar-se. Per què? Per tal de poder fer constància del domicili. Perquè el padró és el registre del municipi. Si vostè canvia (d’adreça o de municipi) cal que ho notifiqui i ho actualitzi. El fet de estar empadronat és important per accedir a l’atenció sanitària, escolarització dels infants, l’atenció social, i a altres serveis o recursos. Quins documents es necessiten per a empadronar-se? 1) El document oficial que I'identifiqui (passaport, targeta de residència, etc.) 2) Un document oficial que acrediti el domicili on viu (contracte de IIoguer o escriptura de la propietat). 2 On ho he de sol·licitar? Amb aquesta documentació s'ha d'adreçar a l'Ajuntament del municipi on es vulgui empadronar. VIURE I TREBALLAR A CATALUNYA Si ve per fer turisme o per una estada limitada a Catalunya, necessita un visat per aquesta causa. No obstant això, si hi ha conveni entre I'Estat espanyol i el seu país, n'hi ha prou amb el passaport. Aquesta estada pot ser per un màxim de tres mesos, passats els quals ha de tornar al seu país. Si no ha fa així, quedarà en situació irregular, amb totes les conseqüències legals que la Llei preveu. El fet d'haver entrat per una estada limitada o com a turista, no li dona dret a un permís per a residir al país. Per poder viure a Catalunya, per un període Ilarg, cal disposar d'un permís de residència. Aquest permís es concedeix perquè vostè ha vingut de forma regular des del seu país, amb un visat de residència que li autoritza I'entrada - ja sigui perquè ve per residir-hi i treballar, o bé perquè ha vingut per a un reagrupament familiar -El visat de residència I'atorga el consolat espanyol del seu país d'origen. La Llei d’estrangeria preveu altres formes de regularització excepcional per aquelles persones que es troben aquí en situació irregular i que compleixen uns requisits concrets (arrelament social, arrelament familiar, raons humanitàries...). Per poder treballar ha de tenir el permís de residència i treball. Si només té permís de residència, cal demanar I'autorització de treball a les oficines habilitades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. A Catalunya, en matèria d’estrangeria, La Generalitat de Catalunya té competències en autoritzacions de residència i treball inicials, modificacions i contractacions en origen. Les renovacions de residència i treball, sol·licituds per circumstàncies excepcionals i reagrupaments familiars són competència de l’Administració General de l’Estat. En cas que treballi per compte d’altri, cal que l’empresa el doni d’alta a la Seguretat Social. L’Empresa i vostè subscriuran un contracte de treball que serà registrat a les oficines de treball de la Generalitat (OTG), on constarà la categoria i el lloc de treball, el salari i la durada del contracte. L’empresa ha de donar-li una còpia del contracte i, mensualment, li ha de facilitar el full de salari (nòmina). Aquest full de salari, que cal conservar, li permet conèixer el seu sou i la manera com es calcula. Si treballa per compte propi, cal complir totes les obligacions fiscals i donar-se d’alta a la Seguretat Social, en règim d’autònoms. L’Estatut dels treballadors estableix el marc general de les relacions laborals. Tots els treballadors, amb independència de l’origen, tenen els mateixos drets i obligacions en el treball, i no hi poden haver discriminacions laborals ni salarials per raó d’origen. A més del marc general, a la majoria de sectors d’activitat hi ha convenis col·lectius que acorden disposicions concretes referents a les jornades laborals, les vacances i els salaris per percebre. Si l’activitat laboral que exercirà necessita una qualificació professional determinada, 3 per a la qual es demana una formació concreta, haurà d’haver homologat prèviament els seus estudis i títols del país d’origen. ON EM PUC DIRIGIR PER REBRE ASSESSORAMENT JURÍDIC EN ESTRANGERIA I LABORAL? Servei de Ciutadania i Immigració Àrea de Serveis Socials Consell Comarcal de la Credanya C/ Alfons I, 50-52 Baixos 17520 Puigcerdà T. 972 14 13 13 L’ACCÉS A LA SANITAT El Servei Català de la Salut disposa d'un conjunt de centres d'atenció primària (CAP) i hospitals que configuren la xarxa pública. A cada usuari li correspon un CAP, en funció del seu domicili. El CAP és el primer lloc on vostè ha d'anar quan tingui un problema de salut. Hi trobarà metges de capçalera, pediatres i personal d'infermeria que ofereixen una atenció integral. Als pobles més petits, els metges de capçalera visiten als consultoris locals. Si el problema de salut requereix una atenció més especialitzada, des del centre I'adreçaran al lloc més convenient (hospitals especialitzats, laboratoris o centres de proves diagnòstiques). Els hospitals també el poden acollir en cas d’urgència, d'hospitalització o de part. Per accedir al sistema sanitari públic s’ha de disposar de la targeta sanitària individual (TSI) que identifica els ciutadans com a usuaris de la xarxa pública de serveis i de centres de salut i és també necessària per adquirir medicaments amb recepta a les farmàcies. És una targeta amb banda magnètica, gratuïta, personal i intransferible, ja que cada membre de la família ha de tenir la seva, amb independència de I'edat. Un cop empadronat a l’Ajuntament on resideix, la pot sol·licitar al centre d’atenció primària (CAP), o consultori del seu municipi. Cal conservar-la, atès que li serà d'utilitat en totes les seves gestions amb els centres sanitaris (CAP, hospitals i farmàcies) de Catalunya. L’ESCOLA L'escolarització a Catalunya és obligatòria i gratuïta, des dels 6 fins als 16 anys. Dels 3 al 6 anys tot i que no és obligatòria és aconsellable per tal de facilitar que els infants s’adaptin millor a la vida escolar. Dels 4 mesos als 3 anys l’escolarització no és obligatòria ni gratuïta, tot i així, per motius normalment de treball, molts pares porten a la Llar d’infants els nens d’aquestes edats. La llengua catalana és la llengua utilitzada normalment com a llengua vehicular i 4 d’aprenentatge en l’ensenyament escolar. Els centres docents poden ser públics, privats concertats (centres privats sostinguts amb fons públics) i privats no concertats El curs escolar comença al setembre i acaba el mes de juny Estructura del sistema educatiu: EDUCACIÓ INFANTIL Etapes: - 1r cicle d’educació infantil (llar d’infants): 0-3 anys - 2n cicle d’educació infantil: 3-6 anys EDUCACIÓ PRIMÀRIA OBLIGATÒRIA Cicles: - Cicle Inicial: 6-8 anys - Cicle Mitjà: 8-10 anys - Cicle Superior: 10-12 anys EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA (ESO): 12-16 anys (4 cursos) EDUCACIÓ SECUNDÀRIA POST-OBLIGATÒRIA: 16-18 anys (Estudis no obligatoris) - Batxillerat: capacita per l’accés a la universitat o per accedir a un CFGS (2 anys) - Formació professional: preparació per al món laboral mitjançant l’aprenentatge qualificat per a desenvolupar una professió - Cicle Formatiu de Grau Mitjà - Cicle Formatiu de Grau Superior - Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI): destinat a joves que no han obtingut el Graduat en Educació Secundària. Formació bàsica que capacita per l’accés a un lloc de treball. (1 any) ESTUDIS SUPERIORS O UNIVERSITARIS: a partir dels 18 anys. Estudis no obligatoris L’HABITATGE La forma més habitual per trobar pis de lloguer és parlar amb els amics i coneguts, consultar les seccions immobiliàries dels diaris i revistes o adreçar-se als agents de la propietat immobiliària, agències immobiliàries o administradors de finques. També es pot dirigir a l’Ajuntament per informar-se de si disposen d’habitatges socials en règim de lloguer. Contracte de lloguer: acord privat entre l’arrendador (propietari) i l’arrendatari, llogater o inquilí. Quines dades han de constar? - Nom i dades de l’arrendador i arrendatari - Adreça de l’habitatge que es lloga i identificació de la finca - Durada del contracte - Renda a pagar - Les clàusules que hagin pactat les dues parts 5 Quina documentació ens demanaran? - DNI, NIE o passaport - Contracte de treball i nòmines - Fiança equivalent al lloguer d’un mes+comissió per l’administrador de finques d’un mes més.