DOCSLIB.ORG

Estudio De La Demanda Agregada Del Transporte Aéreo En Función De La Situación De Los Aeropuertos Españoles

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Estudio De La Demanda Agregada Del Transporte Aéreo En Función De La Situación De Los Aeropuertos Españoles UNIVERSIDAD POLITÉCNICA DE MADRID ESCUELA UNIVERSITARIA DE INGENIERÍA TÉCNICA AERONÁUTICA PROYECTO FIN DE CARRERA ESTUDIO DE LA DEMANDA AGREGADA DEL TRANSPORTE AÉREO EN FUNCIÓN DE LA SITUACIÓN DE LOS AEROPUERTOS ESPAÑOLES JORGE FERNÁNDEZ CAMPOS INGENIERÍA TÉCNICA AERONÁUTICA ESPECIALIDAD: AERONAVEGACIÓN CONVOCATORIA JULIO 2011 Contenido 1. Análisis demográfico de los entornos aeroportuarios ....................................................... 17 Introducción. ............................................................................................................................... 17 Demografía en los entornos aeroportuarios. .......................................................................... 18 2. Análisis del transporte aéreo en España. ............................................................................. 23 Introducción. ............................................................................................................................... 23 El transporte Aéreo en España. ............................................................................................... 24 Factor de Utilización. ................................................................................................................. 27 3. Estimación del producto interior bruto per cápita en los entornos aeroportuarios. .... 29 Introducción. ............................................................................................................................... 29 PIB per cápita en los entornos aeroportuarios. ..................................................................... 31 4. Jerarquía de las zonas aeroportuarias. .................................................................................. 35 Introducción. ............................................................................................................................... 35 Jerarquía Urbana ......................................................................................................................... 37 5. Influencia del Low cost. ........................................................................................................... 41 Introducción. ............................................................................................................................... 41 La influencia del bajo coste en la demanda. ........................................................................... 43 6. Síntesis de datos ...................................................................................................................... 45 7. Desarrollo de la Demanda Agregada ................................................................................... 51 Introducción ................................................................................................................................ 51 Demanda Agregada. ................................................................................................................... 53 8. Conclusiones ........................................................................................................................... 59 9. Bibliografía ............................................................................................................................... 61 10. Anexos ...................................................................................................................................... 63 Jorge Fernández Campos 3 ESTUDIO DE LA DEMANDA AGREGADA DEL TRANSPORTE AÉREO EN FUNCIÓN DE LA SITUACIÓN DE LOS AEROPUERTOS ESPAÑOLES. Autor: Jorge Fernández Campos. Director: Rafael Eugenio González Díaz. Universidad Politécnica de Madrid. ABSTRACT. Este documento analiza en profundidad el tráfico aéreo en relación con el transporte de pasajeros en España, así como la situación de los 47 aeropuertos que dirige AENA. Además, realiza un estudio de área sobre la demografía alrededor de cada uno de los aeropuertos, para terminar analizando cada uno de ellos en términos de explotación, rentabilidad y adaptación al medio, así como sus necesidades. Jorge Fernández Campos 5 Introducción. El estudio del transporte aéreo no resulta completo si no se vincula estrechamente con el análisis territorial y demográfico de la zona objeto de investigación, y es precisamente ese vínculo el que trata de comprender y desgajar este proyecto de fin de carrera. Es lógico por tanto establecer la comprensión de esta simbiosis como objetivo principal del estudio. Para una mayor comprensión del tema de estudio es fundamental conocer la maraña de factores que intervienen en él, aunque su análisis detallado no está dentro de los márgenes de esta investigación. El estudio geográfico del transporte aéreo ha adquirido hoy en día una complejidad considerable al intervenir variables de tipo geográfico, geoeconómico, empresarial, social, urbanístico y medioambiental (A. GÁMIR; D. RAMOS, 2002)1. La bibliografía existente en castellano sobre demanda de transporte aéreo y demografía no es muy extensa, aunque existen magníficos textos de cada una de los temas por separado. Este proyecto se propone contribuir de forma humilde aportando más luz sobre los datos de los que ya disponemos. Este proyecto abarca un análisis detallado del transporte aéreo y otro demográfico. Una vez recopilados todos los datos de sendos análisis, se sintetizan para desarrollar la demanda agregada del transporte en función de la distancia del pasajero a cada uno de los aeropuertos. Por lo tanto otro de los objetivos es proporcionar una conclusión firme y posibles propuestas para mejorar en la medida de lo posible la situación actual. Es importante tratar un estudio como este acerca del transporte aéreo abordando el análisis de los aeropuertos en su nueva configuración, es decir, como intercambiadores intermodales, un tema ampliamente tratado en la bibliografía anglosajona al respecto. Son muy interesantes algunos artículos publicados en revistas especializadas. Journal of Air Transportatión (Propiedad de la universidad de Nebraska en Omaha) publica dos artículos especialmente relevantes en 2006: “The Competitive Position of Hub Airports in the 1 GÁMIR, A., RAMOS, D. Transporte aéreo y territorio. Barcelona, Ariel, 2002. P.11. 6 Universidad Politécnica de Madrid Transatlantic Market”2, por Guillaume Burghouwt y Jan Veldhuis. En este artículo, utilizando el modelo NETSCAN, los autores analizan el desarrollo del mercado entre el noroeste de Europa y Estados Unidos en el periodo de mayo de 2003 hasta mayo de 2005. Habla de los modelos Hub & Spoke, de las grandes alianzas y sus principales hubs. Aunque la localización en la que se centra el artículo no es la misma que en el caso de este estudio, resulta de gran utilidad su lectura para la comprensión total del tema. Otro artículo de interés es el que firman Andreas Kraus y Benjamin Koch bajo el título de “The Opportunities and Threats of Turning Airports into Hubs”3. En éste se evalúan pormenorizadamente las oportunidades y amenazas que están en juego cuando los aeropuertos punto a punto son transformados en hubs. Analiza además las tendencias del mercado, estructuras competitivas y finalmente el potencial impacto financiero para el aeropuerto. Después de una explicación detallada y extensa, Kraus y Koch argumentan que en la mayoría de los casos una decisión en contra de convertir un aeropuerto tradicional punto a punto en un centro de transferencia mayor es preferible a la transformación en un hub. Este segundo artículo constituye una gran aportación a la cuestión de las redes Hub & Spoke, en el que Kraus y Koch nos invitan a reflexionar sobre qué aeropuertos deben convertirse en hubs y cuáles no. Hay buenos textos en castellano que profundizan en la configuración de los aeropuertos españoles en la actualidad, como el de Arturo Benito Ruiz de Villa: “Los Aeropuertos en el Sistema de transporte”4, editado por la Fundación Aena. Constituye un aporte claro y riguroso sobre la evolución y actualidad de los aeropuertos de nuestro país. Por otra parte el desarrollo del transporte aéreo adquirió un enorme impulso en los veinticinco años posteriores a la Segunda Guerra Mundial. En las dos décadas transcurridas entre 1950 y 1970 el número de pasajeros se multiplicó por un factor de diez. Posteriormente, la tasa de crecimiento se ha moderado manteniéndose en cifras próximas al 5% anual. Hoy en día más del 90% del tráfico mundial se desarrolla en y entre América del Norte, Europa y Asia/Pacífico (A.R.Villa, 2008). Estados Unidos lidera de forma abismal el tráfico aéreo desde 1929, momento en que el trasporte aéreo sufrió una enorme expansión, seguido de China, Reino Unido o Alemania. 2 BURGHOUWT, G., VELDHUIS, J. (2006). The Competitive Position of Hub Airports in the Transatlantic Market. Journal of Air Transportatión, 106 3 KRAUS, A., KOCH,B. (2006). The Opportunities and Threats of Turning Airports into Hubs. Journal of Air Transportatión, 86 4 VILLA, A. R. Los aeropuertos en el sistema de transporte. Fundación Aena, 2008. Jorge Fernández Campos 7 Este tema es tratado extensamente por Agustín Gámir y David Ramos en “Transporte Aéreo y Territorio”, editado por Ariel. En esta obra se explica de forma muy interesante para el universitario o estudioso del tema la evolución del aeropuerto ciudad al aeropuerto región5. Los autores sostienen que el concepto tradicional de aeropuerto-ciudad ha entrado en crisis y está siendo sustituido por el de aeropuerto-región, ampliando su radio de influencia más allá de los límites de la ciudad a la que directamente sirve. En algunas regiones se desarrollan
Load more

Recommended publications
  • Pla D'ordenació Urbanística Municipal
    Ajuntament d’Alp Pla d’Ordenació Urbanística Municipal Memòria descriptiva i justificativa: Informació Document per a l’aprovació inicial Maig de 2009 EQUIP REDACTOR DEL PLA. Directors del Pla: Jordi Romero, arquitecte urbanista. Imma Jansana, arquitecta paisatgista. Arquitectes: Borja Iglésias, arquitecte. Coordinador dels treballs. Sergi Tamayo, Andreu Marfull, Pau Asens, Elena Gómez, Cecilia Russo, Marta Vidal, Mercedes Medina, Mònica Batalla, Anna Pascual, Lucia Vecchi Oriol Xandri Gonzàlez, arquitecte consultor. Irene Viudas, Guillem Gascón, estudiants d'arquitectura. Assistència jurídica: Maurici Anglarill (Anglarill & Agulló, advocats). Medi ambient: Sergi Nogués, director-coordinador dels treballs ambientals. (Limonium S.L). Montserrat Fuguet, enginyera forestal. Eduardo Soler, enginyer agrònom. Agustí Buisàn, biòleg. Economia: Marçal Tarragó (Marçal Tarragó & Associats). Enginyeria: Xavier Irigoyen, enginyer de CCP (Greccat S.L. PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL D’ALP A MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: INFORMACIÓ índex A.1 INTRODUCCIÓ............................................................... 1 A.2 TERRITORI I MEDI AMBIENT .......................................... 6 A.2.1 EL MEDI FÍSIC........................................................................................... 6 A.2.2 EL MEDI NATURAL (VALORS MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTICS)........... 12 A.2.2.1 L’àmbit forestal...................................................................................... 13 A.2.2.2 Els camps agrícoles ...............................................................................
    [Show full text]
  • Notes Florístiques De Les Conques Altes Dels Rius Segre I Llobregat. III
    Orsis 29, 2015 91-118 Notes florístiques de les conques altes dels rius Segre i Llobregat. III Pere Aymerich C/ Barcelona, 29. 08600 Berga [email protected] Data de recepció: 17 de gener de 2015 Data d’acceptació: 11 de febrer de 2015 Data de publicació: 18 de maig de 2015 Resum Al present article, hi aportem dades d’un interès especial per a la flora regional de les conques superiors del Segre i el Llobregat (Pirineus orientals), referides a tàxons fins ara desconeguts a la zona o molt rars. Els tàxons al·lòctons Epilobium ciliatum Raf. (invasor) i Berberis vulgaris L. subsp. vulgaris i Paulownia tomentosa (Thunb.) Steud. (casuals) constitueixen una novetat per a la flora de Catalunya. També confirmem la presència actual de Bidens cernuus L., espècie que, aparentment, no havia estat observada al Principat des de començament del segle xx, i documentem una població de vinya referible a Vitis vinifera subsp. sylvestris (C.C. Gmel.) Hegi, tàxon sovint considerat de presència dubtosa al nord- est ibèric. Per a l’endemisme d’àrea limitada Delphinium montanum DC. — amb només una desena de localitats a escala global—, aportem una nova localitat, en la qual hi ha una de les poblacions més nombroses de l’espècie. Paraules clau: flora; corologia; Pirineus; Catalunya; nord-est de la península Ibèrica; Vitis sylvestris; Delphinium montanum. Abstract. Floristic data of the upper Segre and Llobregat basins. III We provide data of special interest to the regional flora of the upper Segre and Llobregat basins (Eastern Pyrenees) related with previously unknown taxa or that are very rare in this area.
    [Show full text]
  • Un Estudi De La Udl Constata Risc De Despoblament En 200 Municipis Catalans La Renovació Generacional Passa Per La Immigració De Joves D'origen Estranger
    dilluns, 14 de juny de 2021 Un estudi de la UdL constata risc de despoblament en 200 municipis catalans La renovació generacional passa per la immigració de joves d'origen estranger Un total de 200 municipis de Catalunya, 89 dels 231 de la Descaregar imatge demarcació de Lleida, es troben en situació crítica de despoblament. Aixi ho constata l'estudi Nous índexs de relleu generacional al món rural [ Municipis i sistemes urbans a la cua de la dinàmica demogràfica i econòmica https://www.desenvolupamentrural.cat/projectes/larca/bcn-smart-rural-coworking/nous-index-vd-m.pdf ], elaborat pels geògrafs de la Universitat de Lleida (UdL), Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol, i que forma part del projecte Smart BCN Rural. El risc de pèrdua d'habitants més gran es localitza actualment a les comarques del Pirineu i el Prepirineu, especialment als Pallars, el Solsonès, l’Alt Urgell, la Noguera o el Berguedà. Pel que fa a la franja entre Lleida i el Camp de Tarragona, els municipis més afectats es troben a les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat, mentre que a les Terres de l’Ebre -una altra de les zones crítiques- hi trobem la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Dels cinc municipis amb un risc més elevat: Cava, Bellpart, Salvallà del Comtat, Riu de Cerdanya i Josa i Tuixén, tres pertanyen a comarques lleidatanes, mentre que dels sistemes urbans situats a la part més baixa -Organyà, Bellver de Cerdanya, Flix, Oliana i Ponts- quatre són de la demarcació de Lleida. El risc s'ha calculat a partir de diversos índexs de relleu generacional al món rural: la població, la població menor de 15 anys i el potencial de creixement al 2019, i el creixement demogràfic, el saldo migratori i el creixement de llocs de treball entre 2013 i 2019.
    [Show full text]
  • Three Essays in Human Capital Formation. from Colonial Institutions in the Americas to Early Catalan Industrialization
    Three essays in human capital formation. From colonial institutions in the Americas to early Catalan industrialization Èric Gómez-i-Aznar Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement 4.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento 4.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution 4.0. Spain License. Faculty of Economics and Business of the University of Barcelona Three essays in human capital formation. From colonial institutions in the Americas to early Catalan industrialization Èric Gómez-i-Aznar A thesis submitted to the Department of Economic History, Institutions, Politics and World Economy of the University of Barcelona for the degree of Doctor of Philosophy, Barcelona, November 2020. Interuniversity PhD Program in Economic History at the University of Barcelona, University Carlos III of Madrid, and University of Valencia Supervisors: Miquel Gutiérrez-Poch Julio Martinez-Galarraga Barcelona, November 2020 2 Contents General acknowledgments.............................................................................................................7 List of abbreviations......................................................................................................................9 List of Figures...............................................................................................................................11 List of Tables................................................................................................................................13
    [Show full text]
  • Guia D'acollida Per a Nouvinguts Serveis I Recursos a La Comarca De
    GUIA D’ACOLLIDA PER A NOUVINGUTS SERVEIS I RECURSOS A LA COMARCA DE LA CERDANYA 1 GUIA DE SERVEIS I RECURSOS PEL NOUVINGUT LA COMARCA DE LA CERDANYA Catalunya és una de les 17 comunitats autònomes d’Espanya. Està dividida administrativament per províncies, comarques i municipis. Les 4 províncies de Catalunya són: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Cada província agrupa diferents comarques i cada comarca agrupa diversos municipis. La Cerdanya és una de les 41 comarques que formen Catalunya. Limitada per les comarques del Ripollès, el Berguedà i I’Alt Urgell, és una zona fronterera amb França i Andorra. La superfície de la comarca és de 546,7 quilòmetres quadrats, i la densitat de població és de 33 habitants per quilòmetre quadrat. Consta de 17 municipis, amb una població censada de 18.063 habitants (cens del 2014). Els municipis de Cerdanya que pertanyen a la província de Girona són: Alp, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Llívia, Meranges, Puigcerdà i Urús. Els que pertanyen a la província de Lleida són: Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prullans i Riu de Cerdanya. Cada municipi està format per un o més pobles (agregats) i en ells hi podeu trobar els serveis bàsics (educació, sanitat, serveis socials...) així com l’Ajuntament, que és l’administració més propera a la que us podeu d’adreçar. D’altres serveis són d’àmbit comarcal, per tant us haureu de dirigir a Puigcerdà, que és la capital de Comarca, i és on es troben molts del serveis comarcals. L’EMPADRONAMENT El primer que cal fer en arribar a un municipi és empadronar-se.
    [Show full text]
  • Ens Local Comarca SSTT Subv. Proposada Títol Del Projecte Alàs I
    Ens local Comarca SSTT Subv. Proposada Títol del projecte Alàs i Cerc Alt Urgell Lleida 114.950,00 Arranjament i millora de vials i serveis al nucli de Vilanova de Banat Alàs i Cerc Alt Urgell Lleida 120.000,00 Arranjament de vials i serveis al Ges i la Bastida Xarxa de calor i millora de l'eficiència de l'enllumenat dels edificis i instal·lacions del consell Alt Urgell Alt Urgell Lleida 24.310,89 comarcal Adequació dels pisos primer i segon de l'edifici del Centre de serveis supramunicipals de l'Alt Alt Urgell Alt Urgell Lleida 225.689,11 Urgell Arcavell i la Farga de Moles Alt Urgell Lleida 14.814,81 Millores a la xarxa de distribució d'aigua en baixa Arcavell i la Farga de Moles Alt Urgell Lleida 29.687,31 Millores a la xarxa d'aigua potable en alta, a Arcavell Arcavell i la Farga de Moles Alt Urgell Lleida 90.312,69 Urbanització del carrer Nou i substitució de finestres i fusteries a l'edifici municipal d'Arcavell Ars Alt Urgell Lleida 14.814,81 Construcció d'una nova zona d'estacionament de vehicles Ars Alt Urgell Lleida 24.139,50 Millora de l'antic mur de contenció de pedra del país al nucli antic Ars Alt Urgell Lleida 95.860,50 Arranjament i millora de vials i serveis al nucli antic Arsèguel Alt Urgell Lleida 114.641,91 Millora dels carrers i els serveis del municipi Arsèguel Alt Urgell Lleida 221.211,66 Millora del servei d'aparcament de les zones nord i sud del municipi Asnurri Alt Urgell Lleida 14.814,81 Adequació del primer pis de la casa del poble per a dependències municipals Asnurri Alt Urgell Lleida 57.576,50 Magatzem municipal
    [Show full text]
  • Fundació Privada Hospital De Puigcerdà
    Fundació Privada Hospital de Puigcerdà Memòria 2010 Presentació Patronat de la Fundació Aquest ha estat un any indubtablement marcat per la conjuntura econòmica desfavorable, situació que s’ha superat amb l’esforç, la President Joan Planella Casasayas implicació i la complicitat de tots els treballadors en el manteniment de la sostenibilitat de la nostra institució. Secretari Daniel Hilario García Els esforços per a la reducció de les despeses no han estat un Vocals obstacle perquè la Fundació hagi dut a terme les accions Ramon Serra Codinachs d’innovació tecnològica necessàries, amb l’aposta per la Joan Guinot Rosell Lourdes Porta Ribot digitalització de la imatge, que ha contribuït al mateix temps a Jean Jacques Fortuny l’estalvi en la impressió de plaques, o la reducció de visites als Pilar Delgado Carramiñana ciutadans amb els projectes de l’e-recepta i la història clínica Albert Casadevall Gifré Àngel Flotats Cordomí compartida de Catalunya (HCCC). Així mateix, la Fundació ha continuat destinant esforços importants a avançar en el projecte que ha de marcar el nostre futur i el de la Equip directiu comarca, l’Hospital Transfronterer. Al mes d’abril, el president Gerent Montilla i la ministra francesa de Salut i Esports, Roselyne Bachelot, Jordi Boix Roqueta van signar el conveni i els estatuts de l’Agrupació Europea de Directora mèdica Cooperació Territorial (AECT). Aquesta figura jurídica, que és el Francina Riu Roldan màxim òrgan de govern de l’Hospital Transfronterer, substitueix la Directora d’Infermeria Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya, que fins Núria Hernández Monge ara havia estat l’encarregada de coordinar-ne la posada en marxa.
    [Show full text]
  • Invertebrate Systematics 2018, 32, 10–54 © CSIRO 2018 Doi:10.1071/IS116071 AC Supplementary Material
    Invertebrate Systematics 2018, 32, 10–54 © CSIRO 2018 doi:10.1071/IS116071_AC Supplementary material Taxonomic revision and insights into the speciation mode of the spider Dysdera erythrina species-complex (Araneae : Dysderidae): sibling species with sympatric distributions Milan ŘezáčA,G, Miquel A. ArnedoB, Vera OpatovaB,C,D, Jana MusilováA,E, Veronika ŘezáčováF and Jiří KrálE ABiodiversity Lab, Crop Research Institute, Drnovská 507, CZ-161 06 Prague 6-Ruzynĕ, Czechia. BDepartment of Evolutionary Biology, Ecology & Environmental Sciences & Biodiversity Research Institute, Universitat de Barcelona, Av. Diagonal 643, E-08028 Barcelona, Spain. CDepartment of Zoology, Faculty of Science, Charles University in Prague, Viničná 7, CZ-128 44 Prague 2, Czechia. DDepartment of Biological Sciences and Auburn University Museum of Natural History, Auburn University, Auburn, AL 36849, USA. ELaboratory of Arachnid Cytogenetics, Department of Genetics and Microbiology, Faculty of Science, Charles University in Prague, Viničná 5, CZ-128 44 Prague 2, Czechia. FLaboratory of Fungal Biology, Institute of Microbiology, Academy of Sciences of the Czech Republic, CZ-142 20 Prague, Czechia. GCorresponding author. Email: [email protected] Material examined (except for type material) Dysdera catalonica Řezáč sp. nov. Other material examined. Spain: Catalonia: Barcelona, Garraf Natural Park, Garraf village, 41.270°N, 1.915°E, Pinus and Quercus ilex forest, 1 ♀, 27.iv.2009, M. Řezáč (MR); Girona, Colera, Ermita Sant Miquel de Colera, reforested Pine forest, 1 ♀, 21.iv.2004, M.A. Arnedo & S. Carranza (CRBA 000679); Cap de Creus Natural Park, Sant Pere de Rodes, near a road, 1 ♀, ii.2002, 1 ♀, vii.2002, E. De Mas (CRBA VO000035–6); Girona, Setcases, 42.356°N, 2.294°E, open Fagus forest, 1 ♀, 20.x.2004, M.
    [Show full text]
  • Consorci GAL Alt Urgell – Cerdanya
    Santa Maria de Talló- Talló, Bellver de Cerdanya (Cerdanya Regional Council) Consorci GAL Alt Urgell – Cerdanya Alt Urgell: Alàs i Cerc, Arsèguel, Bassella, Cabó, Cava, Coll de Nargó, Estamariu, Fígols Area: 2 i Alinyà, Josa i Tuixent, Montferrer i Castellbó, Oliana, Organyà, Peramola, Pont de Bar, 1.994,20 km Ribera d’Urgellet, la Seu d’Urgell, Valls d’Aguilar, Valls de Valira and La Vansa i Fórnols. Population: Cerdanya: Alp, Bellver de Cerdanya, Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Lles de Cerdanya, Llívia, Meranges, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, 38.941 inhabitants Prullans, Puigcerdà, Riu de Cerdanya and Urús. Population density: 19,53 inhab./km2 Number of municipalities: 36 municipalities The territory Contact details Consorci GAL Alt Urgell-Cerdanya works in Alt Urgell and Cerdanya regions. They are rural and mountainous territories, which have a great natural and landscape value, and are Office integrated within the area of High Pyrenees and Aran. The orography of the land is complex and irregular. It is shaped from the main Segre valley and its lateral valleys, with plains at the Consorci GAL Alt Urgell-Cerdanya bottom of the valley and summits of up to 2.900 metres. Pg. Joan Brudieu, 15 These orographic distinctive features configure territorial differences between the munici- 25700 La Seu d’Urgell palities located at the top of the valleys, with complex communications, scarce population, Phone (+34) 973 35 31 12 important dispersion of population centres and a lack of economic and activity dynamism. At the same time, at the bottom of the valleys is where most of plain areas and communication https://leaderalturgellcerdanya.
    [Show full text]
  • PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ El Parc Natural Del Cadí-Moixeró the Cadí-Moixeró Natural Park
    PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ El Parc Natural del Cadí-Moixeró The Cadí-Moixeró Natural Park El Parc Natural del Cadí-Moixeró és un espai prote- The Cadí-Moixeró Natural Park is a protected area that git de 41.060 ha que es reparteixen en 17 municipis covers an area of 41,060 hectares, distributed among (Alàs i Cerc, Alp, Bagà, Bellver de Cerdanya, Castellar 17 municipalities (Alàs i Cerc, Alp, Bagà, Bellver de Cer- de n’Hug, Cava, Das, Gisclareny, Gósol, Guardiola de danya, Castellar de n’Hug, Cava, Das, Gisclareny, Gó- Berguedà, Josa i Tuixent, la Vansa i Fórnols, Montellà sol, Guardiola de Berguedà, Josa i Tuixent, La Vansa i i Martinet, Riu de Cerdanya, Saldes, Urús i Vallcebre) Fórnols, Montellà i Martinet, Riu de Cerdanya, Saldes, de tres comarques diferents (Berguedà, Cerdanya i Alt Urús and Vallcebre) in three different counties (Ber- Urgell). guedà, Cerdanya and Alt Urgell). Situat en els Prepirineus, és considerat un parc de mun- The park lies in the Pre-Pyrenean range and is regard- tanya per la seva orografia, que oscil·la dels 800 m al ed as a mountain park because of its terrain, which fons de les valls als 2.648 m al punt culminant. ranges from 800 m above sea level at the valley bot- tom to an altitude of 2,648 m at the highest peak. Les muntanyes que el formen són la serra del Cadí, la serra del Moixeró, el massís del Pedraforca i part de la The mountains making up the Park are the Cadí range, Tosa i el Puigllançada.
    [Show full text]
  • Canvi Climàtic I Reintroducció De La Vinya a La Cerdanya. Erosió Hídrica En Els Canvis D’Usos Del Sòl
    Treball Final de Grau en Geografia i Ordenació del Territori Canvi climàtic i reintroducció de la vinya a la Cerdanya. Erosió hídrica en els canvis d’usos del sòl. Autor: Xavier Grané Porta Tutor: Dr. David Molina Gallart Curs 2015-2016 RESUM Els múltiples efectes abiòtics, biòtics i antropogènics del canvi global han causat efectes sinèrgics en determinats conreus, cosa que obliga a noves redistribucions geogràfiques dels mateixos. L’escalfament global ha facilitat la reintroducció d’espècies com la vinya en àrees relativament fredes de Catalunya com el Prepirineu i el Pirineu (Pallars Jussà i Sobirà, Cerdanya, Alt Urgell, Andorra, etc.), llocs on ja s’havia conreat en segles passats abans de la fil·loxera. Zones que fa uns anys no eren prou aptes per al cultiu de la vinya -o estaven al límit- ara passen a ser llocs òptims per al seu conreu i per a la recuperació de varietats autòctones. El canvi en els usos i en les cobertes del sòl a causa de la reintroducció d’aquests conreus, així com les tècniques de maneig, modifiquen el paisatge de muntanya i influeixen en les variables climàtiques locals, en el cicle hidrològic i en els processos d’erosió dels vessants. En aquest treball es caracteritzaran els processos geomorfològics d’erosió hídrica en canvis d’usos del sòl, en concret en noves àrees de conreu de la vinya a la Cerdanya. Paraules clau: Canvi climàtic, geomorfologia, canvi d’usos del sòl, vinya, SIG, erosió hídrica. RESUMEN Los múltiples efectos abióticos, bióticos y antropogénicos del cambio global han causado efectos sinérgicos en determinados cultivos, lo que obliga a nuevas redistribuciones geográficas de los mismos.
    [Show full text]
  • Arbres Monumentals De Catalunya: Fonts
    www.gencat.cat/parcs/am Arbre Monumental (AM) Nom: Avets de les Bagues de Riu I, II matrícula: AM 15.913.01 N (any declaració) (2016, 2015) Espècie (sp.): Abies alba normal, típic, ordinari Protecció (P): AL: Ple 2015.10.14; AM: Ordre 2016.10.05 (DOGC 7227, 2016.10.17) Comarca: Cerdanya, la Terme municipal (TM): Riu de Cerdanya Poble, nucli, EMD, etc.: Indret: les Bagues Situació (m) UTM (ED50) 31N XY Altitud: 1730 UTM (ETRS89) 31N X 402724 Y 4684934 Mesures (m): I II III Aquests Avets destaquen pel tronc Alçària total (h): 28,5 22,5 enmig de l'avetosa Volt del canó (c): 4,00 3,87 (a 1,3 m de terra; o vegeu explicació) Capçada mitjana (C): 14,0 16,6 Per saber-ne més > 2017 ➜ > Mesures > Mesures [PDF] > Rànquing > Llista... del rànquing... [PDF] Notes (NB): Aquest Avets són dins de l'Avetosa de Riu, al vessant nord del Roc Cremat, a l’obaga (= baga) del Moixeró, dins de la forest de la Muntanya de Riu (CUP-79). L'Avetosa de Riu, és inclosa a l’Inventari de boscos singulars de Catalunya (mostra representativa dels millors boscos). A primera vista, aquest 2 avets destaquen entre la resta d'avets de l'avetosa, sobretot per la mida de volt de canó (al voltant de 4 m). També l'alçària: 28,5 m (Avet I) és força important. Avet I: x, y: 402710, 4684899. És el més gros, a 0,70 m surt una gran bessa cap a la banda de la vall. Avet II: x, y: 402724, 4684934.
    [Show full text]