DOCSLIB.ORG

Arbres Monumentals De Catalunya: Fonts

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Arbres Monumentals De Catalunya: Fonts www.gencat.cat/parcs/am Arbre Monumental (AM) Nom: Avets de les Bagues de Riu I, II matrícula: AM 15.913.01 N (any declaració) (2016, 2015) Espècie (sp.): Abies alba normal, típic, ordinari Protecció (P): AL: Ple 2015.10.14; AM: Ordre 2016.10.05 (DOGC 7227, 2016.10.17) Comarca: Cerdanya, la Terme municipal (TM): Riu de Cerdanya Poble, nucli, EMD, etc.: Indret: les Bagues Situació (m) UTM (ED50) 31N XY Altitud: 1730 UTM (ETRS89) 31N X 402724 Y 4684934 Mesures (m): I II III Aquests Avets destaquen pel tronc Alçària total (h): 28,5 22,5 enmig de l'avetosa Volt del canó (c): 4,00 3,87 (a 1,3 m de terra; o vegeu explicació) Capçada mitjana (C): 14,0 16,6 Per saber-ne més > 2017 ➜ > Mesures > Mesures [PDF] > Rànquing > Llista... del rànquing... [PDF] Notes (NB): Aquest Avets són dins de l'Avetosa de Riu, al vessant nord del Roc Cremat, a l’obaga (= baga) del Moixeró, dins de la forest de la Muntanya de Riu (CUP-79). L'Avetosa de Riu, és inclosa a l’Inventari de boscos singulars de Catalunya (mostra representativa dels millors boscos). A primera vista, aquest 2 avets destaquen entre la resta d'avets de l'avetosa, sobretot per la mida de volt de canó (al voltant de 4 m). També l'alçària: 28,5 m (Avet I) és força important. Avet I: x, y: 402710, 4684899. És el més gros, a 0,70 m surt una gran bessa cap a la banda de la vall. Avet II: x, y: 402724, 4684934. Port en canelobre, a 2 m; 4 besses grosses cap a la banda de la vall, la bessa principal fa uns 2,5 m de volt. L'Avet té una cavorca a la banda muntanya. Observacions: en aquest cas, les mesures no són fàcils d'homologar: Alçària: estimar-la, costa una mica en fer les visuals a causa de l'espessor de l'avetosa. Volt de canó: cal obviar els engruiximents anormals del tronc i mantenir la cinta mètrica ben horitzontal. El fort pendent del vessant (> 35°) complica les mesures. Cal recordar que en el cas de la capçada, els 2 diàmetres (diàmetre segons la corba de nivell i el perpendicular) s'han de mesurar en horitzontal. El canó, en aquets cas a causa del pendent, seria 1 m més alt per la banda de la vall. Itinerari: Des de Riu de Cerdanya: camí (5,7 km) fins al refugi del Serrat de les Esposes, on cal deixar el vehicle. Continuar, a peu, pel camí (direcció aproximada SSW) que travessa el riu Major i remunta el seu afluent: torrent de Prat Agre (en direcció general SW); a uns 2 km, revolt fort que travessa el torrent i ascendeix per l’obaga (direcció NE) aproximadament 1 km. A la carena cal continuar per la sendera, en direcció SW, que planeja pel vessant obac 1 km més, on trobarem els imponents 1 / 4 www.gencat.cat/parcs/am Arbre Monumental (AM) Nom: Avets de les Bagues de Riu I, II matrícula: AM 15.913.01 N (any declaració) (2016, 2015) Espècie (sp.): Abies alba normal, típic, ordinari Protecció (P): AL: Ple 2015.10.14; AM: Ordre 2016.10.05 (DOGC 7227, 2016.10.17) Avets. Arbres i espècies relacionats: Avets (°Abies alba) destacables: - Per alçàries (h > 32 m): Avet de Masjoan (AM; plantat; Espinelves, Osona; h= 43,5; c= 3,58 - 2016-); Auet dera Caserna deth Portilhon I (Bossòst, era Val d'Aran; h= 41; c= 3,40 ~1987-); Avet del Barranc de Morrano (AM; Vall de Boí, l’Alta Ribagorça; h= 38; c= 3,98 ~1991-); Avet de les Molleres de Gresolet (AM; Saldes, el Berguedà; h= 35; c= 4,08 -2010-); Avet de la Coma de Perosa I (AM, AL; Alt Àneu, el Pallars Sobirà; h= 33,9; c= 4,7 - 2008-); Avet de Cireres (AM, AL; Alt Àneu, el Pallars Sobirà; h= 33,5; c= 4,36 -2010-); Avet de la Baga de la Berruga (AM, moribund; Campelles, el Ripollès; h= 33,5; c= 3,90 -1988-); Avet de Santa Fe (Fogars de Montclús, el Vallès Oriental; h= 33; c= 3,58 - 1987-); Auet dera Hònt deth Gresilhon (es Bordes, era Val d'Aran; h= 33; c= 3,64 - 1987-); Avet del Pla de la Selva o de les Fonts (AM; Alins, el Pallars Sobirà; h= 32; c= 4,15 -1988-); Avet del Torrent de la Font Tosca (AM, AC, AL; Campelles, el Ripollès; h= 32; c= 3,23 -2004-). - Per volt de canó (c > 4,25 m): Avet de les Cinc Branques de Bonabé (Alt Àneu, el Pallars Sobirà; h= 31; c= 6,90 -2008-); Avet Gros de la Cremada (AM; Vall de Boí, l’Alta Ribagorça; h= 30; c= 6,19 -1991-); Auet de Canejan (AM (MT.H); Canejan, era Val d'Aran; h= 22; c= 5,50 - 1987-); Avet de la Coma de Perosa I (AM, AL; Alt Àneu, el Pallars Sobirà; h= 33,9; c= 4,7 - 2008-); Avet de la Solaneta (AM, AL; Espot, el Pallars Sobirà; h= 26,5; c= 4,47 - 2017-); Avet de Forns I (AM, AL; Alins, el Pallars Sobirà; h= 22,7; c= 4,40 -2008-); Avet de Cireres (AM, AL; Alt Àneu, el Pallars Sobirà; h= 33,5; c= 4,36 -2010-); Avet de Pastors (AL; Vall de Boí, l’Alta Ribagorça; h= 29,5; c= 4,27 -1992-). - Per capçada (C > 16 m): Auet de Canejan (AM; Canejan, era Val d'Aran; h= 22; c= 5,50; C= 20,5 -1987-); Avets de Passavets I (Fogars de Montclús, el Vallès Oriental; h= 30; c= 3,20; C= 16,6 -1998-); Avet de Masjoan (AM; plantat; Espinelves, Osona; h= 43,5; c= 3,58; C= 16,25 - 2016-). Arbres singulars més propers (AS): ➜ Vegeu la fitxa de cada AM citat. ➜ Llegenda al final. - Riu de Cerdanya (la Cerdanya): AM Avets de les Bagues I, II. - Das (la Cerdanya): AM Avets de Das; Noguera (al mateix pati on hi ha els Avets de Das). - Urús (la Cerdanya): AS Pollancre de la Font Freda. - Bellver de Cerdanya (la Cerdanya): Salzeda de Bellver de Cerdanya, Salze de Mas Corts, Noguer del carrer del Castell. - - Éller: Suro. - - Ordèn: Pomera de Can Turet. Alguns punts d'interès de la zona (PI): Espais naturals: Parc natural del Cadí-Moixeró, EIN Riberes de l'Alt Segre, RNC: Cadí, Cerdanya. Centr e d’informació: Àrea comarcal de turisme de la Cerdanya - Riu de Cerdanya (la Cerdanya): Església de Sant Joan Baptista (romànic), Fonts de Riu de Pendís. - Das (la Cerdanya): Església de Sant Llorenç (neogòtic), Museu etnològic; - - Mosoll: Església de Santa Maria (romànic); - - Sanavastre: Església de Sant Iscle i Santa Victòria (romànic); - - Tartera: Església de Sant Julià (romànic). - Urús (la Cerdanya): Fortificació la Presó (castell del Puig d'Urús; BCIN), Església de Sant Climent (BCIL), Ermita de Sant Grau del Puig (BCIL), Túnel del Cadí. 2 / 4 www.gencat.cat/parcs/am Arbre Monumental (AM) Nom: Avets de les Bagues de Riu I, II matrícula: AM 15.913.01 N (any declaració) (2016, 2015) Espècie (sp.): Abies alba normal, típic, ordinari Protecció (P): AL: Ple 2015.10.14; AM: Ordre 2016.10.05 (DOGC 7227, 2016.10.17) - Bellver de Cerdanya (la Cerdanya): Torre de Cadell (BCIN), Torre la Presó (BCIN, gòtic XIII-XVII), Castell de Bellver (BCIN, XIII), Església de Santa Maria i Sant Jaume (gòtic, s. XIII-XV), Barri Vell, Carrer del Mig, Museu del Bosc; Camí dels Bons Homes (GR-107). - - Anes: Cova d'Anes, Església de Sant Mamet (o Santuari de la Verge; romànic, XI-XII). - - Bor: Església de Sant Marcel (BCIL, romànic, s. XI). - - Cortàs: Església de Sant Policarp (romànic). - - Éller: Església de Santa Eulàlia (s. XII-XVIII). - - Pedra: Església de Sant Julià (BCIN; romànic). - - Pi {escut EMD ∋ pi de sable}: Església de Santa Eulàlia (romànic, gòtic), Museu de la Ferreria. - - Santa Eugènia de Nerellà: Església de Santa Eugènia (BCIN, romànic, barroc). - - Sant Martí dels Castells: Castell (BCIN, romànic XIII). - - Talló: Església de Santa Maria (BCIN; romànic). - - Talltendre: Església de Sant Iscle i Santa Victòria (romànic). - Prats i Sansor (la Cerdanya): Prats: Força de Prats (BCIN), Ermita de Sant Salvador de Predanies (BCIL; romànic), Església de Sant Serni (o de Sant Sadurní; BCIL; romànic). - - Sansor: Església de Sant Miquel. Informació complementària (Inf): ➜ Codi: Per saber-ne més > Fonts d'informació en general > > Inf 1. Arbres monumentals de Catalunya: Fonts... [PDF] http://tinyurl.com/infcompl1 0, AAM2015 [arx], CASOLIVA2016 [L], w.selen [w ⋆] [blog] [phot] [~aam~], 2015 2018.05.31 3 / 4 www.gencat.cat/parcs/am Arbre Monumental (AM) Nom: Avets de les Bagues de Riu I, II matrícula: AM 15.913.01 N (any declaració) (2016, 2015) Espècie (sp.): Abies alba normal, típic, ordinari Protecció (P): AL: Ple 2015.10.14; AM: Ordre 2016.10.05 (DOGC 7227, 2016.10.17) 4 / 4.
Load more

Recommended publications
  • Pla D'ordenació Urbanística Municipal
    Ajuntament d’Alp Pla d’Ordenació Urbanística Municipal Memòria descriptiva i justificativa: Informació Document per a l’aprovació inicial Maig de 2009 EQUIP REDACTOR DEL PLA. Directors del Pla: Jordi Romero, arquitecte urbanista. Imma Jansana, arquitecta paisatgista. Arquitectes: Borja Iglésias, arquitecte. Coordinador dels treballs. Sergi Tamayo, Andreu Marfull, Pau Asens, Elena Gómez, Cecilia Russo, Marta Vidal, Mercedes Medina, Mònica Batalla, Anna Pascual, Lucia Vecchi Oriol Xandri Gonzàlez, arquitecte consultor. Irene Viudas, Guillem Gascón, estudiants d'arquitectura. Assistència jurídica: Maurici Anglarill (Anglarill & Agulló, advocats). Medi ambient: Sergi Nogués, director-coordinador dels treballs ambientals. (Limonium S.L). Montserrat Fuguet, enginyera forestal. Eduardo Soler, enginyer agrònom. Agustí Buisàn, biòleg. Economia: Marçal Tarragó (Marçal Tarragó & Associats). Enginyeria: Xavier Irigoyen, enginyer de CCP (Greccat S.L. PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL D’ALP A MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA: INFORMACIÓ índex A.1 INTRODUCCIÓ............................................................... 1 A.2 TERRITORI I MEDI AMBIENT .......................................... 6 A.2.1 EL MEDI FÍSIC........................................................................................... 6 A.2.2 EL MEDI NATURAL (VALORS MEDIAMBIENTALS I PAISATGÍSTICS)........... 12 A.2.2.1 L’àmbit forestal...................................................................................... 13 A.2.2.2 Els camps agrícoles ...............................................................................
    [Show full text]
  • Estudio De La Demanda Agregada Del Transporte Aéreo En Función De La Situación De Los Aeropuertos Españoles
    UNIVERSIDAD POLITÉCNICA DE MADRID ESCUELA UNIVERSITARIA DE INGENIERÍA TÉCNICA AERONÁUTICA PROYECTO FIN DE CARRERA ESTUDIO DE LA DEMANDA AGREGADA DEL TRANSPORTE AÉREO EN FUNCIÓN DE LA SITUACIÓN DE LOS AEROPUERTOS ESPAÑOLES JORGE FERNÁNDEZ CAMPOS INGENIERÍA TÉCNICA AERONÁUTICA ESPECIALIDAD: AERONAVEGACIÓN CONVOCATORIA JULIO 2011 Contenido 1. Análisis demográfico de los entornos aeroportuarios ....................................................... 17 Introducción. ............................................................................................................................... 17 Demografía en los entornos aeroportuarios. .......................................................................... 18 2. Análisis del transporte aéreo en España. ............................................................................. 23 Introducción. ............................................................................................................................... 23 El transporte Aéreo en España. ............................................................................................... 24 Factor de Utilización. ................................................................................................................. 27 3. Estimación del producto interior bruto per cápita en los entornos aeroportuarios. .... 29 Introducción. ............................................................................................................................... 29 PIB per cápita en los entornos aeroportuarios. ....................................................................
    [Show full text]
  • Notes Florístiques De Les Conques Altes Dels Rius Segre I Llobregat. III
    Orsis 29, 2015 91-118 Notes florístiques de les conques altes dels rius Segre i Llobregat. III Pere Aymerich C/ Barcelona, 29. 08600 Berga [email protected] Data de recepció: 17 de gener de 2015 Data d’acceptació: 11 de febrer de 2015 Data de publicació: 18 de maig de 2015 Resum Al present article, hi aportem dades d’un interès especial per a la flora regional de les conques superiors del Segre i el Llobregat (Pirineus orientals), referides a tàxons fins ara desconeguts a la zona o molt rars. Els tàxons al·lòctons Epilobium ciliatum Raf. (invasor) i Berberis vulgaris L. subsp. vulgaris i Paulownia tomentosa (Thunb.) Steud. (casuals) constitueixen una novetat per a la flora de Catalunya. També confirmem la presència actual de Bidens cernuus L., espècie que, aparentment, no havia estat observada al Principat des de començament del segle xx, i documentem una població de vinya referible a Vitis vinifera subsp. sylvestris (C.C. Gmel.) Hegi, tàxon sovint considerat de presència dubtosa al nord- est ibèric. Per a l’endemisme d’àrea limitada Delphinium montanum DC. — amb només una desena de localitats a escala global—, aportem una nova localitat, en la qual hi ha una de les poblacions més nombroses de l’espècie. Paraules clau: flora; corologia; Pirineus; Catalunya; nord-est de la península Ibèrica; Vitis sylvestris; Delphinium montanum. Abstract. Floristic data of the upper Segre and Llobregat basins. III We provide data of special interest to the regional flora of the upper Segre and Llobregat basins (Eastern Pyrenees) related with previously unknown taxa or that are very rare in this area.
    [Show full text]
  • Un Estudi De La Udl Constata Risc De Despoblament En 200 Municipis Catalans La Renovació Generacional Passa Per La Immigració De Joves D'origen Estranger
    dilluns, 14 de juny de 2021 Un estudi de la UdL constata risc de despoblament en 200 municipis catalans La renovació generacional passa per la immigració de joves d'origen estranger Un total de 200 municipis de Catalunya, 89 dels 231 de la Descaregar imatge demarcació de Lleida, es troben en situació crítica de despoblament. Aixi ho constata l'estudi Nous índexs de relleu generacional al món rural [ Municipis i sistemes urbans a la cua de la dinàmica demogràfica i econòmica https://www.desenvolupamentrural.cat/projectes/larca/bcn-smart-rural-coworking/nous-index-vd-m.pdf ], elaborat pels geògrafs de la Universitat de Lleida (UdL), Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol, i que forma part del projecte Smart BCN Rural. El risc de pèrdua d'habitants més gran es localitza actualment a les comarques del Pirineu i el Prepirineu, especialment als Pallars, el Solsonès, l’Alt Urgell, la Noguera o el Berguedà. Pel que fa a la franja entre Lleida i el Camp de Tarragona, els municipis més afectats es troben a les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat, mentre que a les Terres de l’Ebre -una altra de les zones crítiques- hi trobem la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Dels cinc municipis amb un risc més elevat: Cava, Bellpart, Salvallà del Comtat, Riu de Cerdanya i Josa i Tuixén, tres pertanyen a comarques lleidatanes, mentre que dels sistemes urbans situats a la part més baixa -Organyà, Bellver de Cerdanya, Flix, Oliana i Ponts- quatre són de la demarcació de Lleida. El risc s'ha calculat a partir de diversos índexs de relleu generacional al món rural: la població, la població menor de 15 anys i el potencial de creixement al 2019, i el creixement demogràfic, el saldo migratori i el creixement de llocs de treball entre 2013 i 2019.
    [Show full text]
  • Three Essays in Human Capital Formation. from Colonial Institutions in the Americas to Early Catalan Industrialization
    Three essays in human capital formation. From colonial institutions in the Americas to early Catalan industrialization Èric Gómez-i-Aznar Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement 4.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento 4.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution 4.0. Spain License. Faculty of Economics and Business of the University of Barcelona Three essays in human capital formation. From colonial institutions in the Americas to early Catalan industrialization Èric Gómez-i-Aznar A thesis submitted to the Department of Economic History, Institutions, Politics and World Economy of the University of Barcelona for the degree of Doctor of Philosophy, Barcelona, November 2020. Interuniversity PhD Program in Economic History at the University of Barcelona, University Carlos III of Madrid, and University of Valencia Supervisors: Miquel Gutiérrez-Poch Julio Martinez-Galarraga Barcelona, November 2020 2 Contents General acknowledgments.............................................................................................................7 List of abbreviations......................................................................................................................9 List of Figures...............................................................................................................................11 List of Tables................................................................................................................................13
    [Show full text]
  • Guia D'acollida Per a Nouvinguts Serveis I Recursos a La Comarca De
    GUIA D’ACOLLIDA PER A NOUVINGUTS SERVEIS I RECURSOS A LA COMARCA DE LA CERDANYA 1 GUIA DE SERVEIS I RECURSOS PEL NOUVINGUT LA COMARCA DE LA CERDANYA Catalunya és una de les 17 comunitats autònomes d’Espanya. Està dividida administrativament per províncies, comarques i municipis. Les 4 províncies de Catalunya són: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Cada província agrupa diferents comarques i cada comarca agrupa diversos municipis. La Cerdanya és una de les 41 comarques que formen Catalunya. Limitada per les comarques del Ripollès, el Berguedà i I’Alt Urgell, és una zona fronterera amb França i Andorra. La superfície de la comarca és de 546,7 quilòmetres quadrats, i la densitat de població és de 33 habitants per quilòmetre quadrat. Consta de 17 municipis, amb una població censada de 18.063 habitants (cens del 2014). Els municipis de Cerdanya que pertanyen a la província de Girona són: Alp, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Llívia, Meranges, Puigcerdà i Urús. Els que pertanyen a la província de Lleida són: Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prullans i Riu de Cerdanya. Cada municipi està format per un o més pobles (agregats) i en ells hi podeu trobar els serveis bàsics (educació, sanitat, serveis socials...) així com l’Ajuntament, que és l’administració més propera a la que us podeu d’adreçar. D’altres serveis són d’àmbit comarcal, per tant us haureu de dirigir a Puigcerdà, que és la capital de Comarca, i és on es troben molts del serveis comarcals. L’EMPADRONAMENT El primer que cal fer en arribar a un municipi és empadronar-se.
    [Show full text]
  • Ens Local Comarca SSTT Subv. Proposada Títol Del Projecte Alàs I
    Ens local Comarca SSTT Subv. Proposada Títol del projecte Alàs i Cerc Alt Urgell Lleida 114.950,00 Arranjament i millora de vials i serveis al nucli de Vilanova de Banat Alàs i Cerc Alt Urgell Lleida 120.000,00 Arranjament de vials i serveis al Ges i la Bastida Xarxa de calor i millora de l'eficiència de l'enllumenat dels edificis i instal·lacions del consell Alt Urgell Alt Urgell Lleida 24.310,89 comarcal Adequació dels pisos primer i segon de l'edifici del Centre de serveis supramunicipals de l'Alt Alt Urgell Alt Urgell Lleida 225.689,11 Urgell Arcavell i la Farga de Moles Alt Urgell Lleida 14.814,81 Millores a la xarxa de distribució d'aigua en baixa Arcavell i la Farga de Moles Alt Urgell Lleida 29.687,31 Millores a la xarxa d'aigua potable en alta, a Arcavell Arcavell i la Farga de Moles Alt Urgell Lleida 90.312,69 Urbanització del carrer Nou i substitució de finestres i fusteries a l'edifici municipal d'Arcavell Ars Alt Urgell Lleida 14.814,81 Construcció d'una nova zona d'estacionament de vehicles Ars Alt Urgell Lleida 24.139,50 Millora de l'antic mur de contenció de pedra del país al nucli antic Ars Alt Urgell Lleida 95.860,50 Arranjament i millora de vials i serveis al nucli antic Arsèguel Alt Urgell Lleida 114.641,91 Millora dels carrers i els serveis del municipi Arsèguel Alt Urgell Lleida 221.211,66 Millora del servei d'aparcament de les zones nord i sud del municipi Asnurri Alt Urgell Lleida 14.814,81 Adequació del primer pis de la casa del poble per a dependències municipals Asnurri Alt Urgell Lleida 57.576,50 Magatzem municipal
    [Show full text]
  • Fundació Privada Hospital De Puigcerdà
    Fundació Privada Hospital de Puigcerdà Memòria 2010 Presentació Patronat de la Fundació Aquest ha estat un any indubtablement marcat per la conjuntura econòmica desfavorable, situació que s’ha superat amb l’esforç, la President Joan Planella Casasayas implicació i la complicitat de tots els treballadors en el manteniment de la sostenibilitat de la nostra institució. Secretari Daniel Hilario García Els esforços per a la reducció de les despeses no han estat un Vocals obstacle perquè la Fundació hagi dut a terme les accions Ramon Serra Codinachs d’innovació tecnològica necessàries, amb l’aposta per la Joan Guinot Rosell Lourdes Porta Ribot digitalització de la imatge, que ha contribuït al mateix temps a Jean Jacques Fortuny l’estalvi en la impressió de plaques, o la reducció de visites als Pilar Delgado Carramiñana ciutadans amb els projectes de l’e-recepta i la història clínica Albert Casadevall Gifré Àngel Flotats Cordomí compartida de Catalunya (HCCC). Així mateix, la Fundació ha continuat destinant esforços importants a avançar en el projecte que ha de marcar el nostre futur i el de la Equip directiu comarca, l’Hospital Transfronterer. Al mes d’abril, el president Gerent Montilla i la ministra francesa de Salut i Esports, Roselyne Bachelot, Jordi Boix Roqueta van signar el conveni i els estatuts de l’Agrupació Europea de Directora mèdica Cooperació Territorial (AECT). Aquesta figura jurídica, que és el Francina Riu Roldan màxim òrgan de govern de l’Hospital Transfronterer, substitueix la Directora d’Infermeria Fundació Privada Hospital Transfronterer de la Cerdanya, que fins Núria Hernández Monge ara havia estat l’encarregada de coordinar-ne la posada en marxa.
    [Show full text]
  • Invertebrate Systematics 2018, 32, 10–54 © CSIRO 2018 Doi:10.1071/IS116071 AC Supplementary Material
    Invertebrate Systematics 2018, 32, 10–54 © CSIRO 2018 doi:10.1071/IS116071_AC Supplementary material Taxonomic revision and insights into the speciation mode of the spider Dysdera erythrina species-complex (Araneae : Dysderidae): sibling species with sympatric distributions Milan ŘezáčA,G, Miquel A. ArnedoB, Vera OpatovaB,C,D, Jana MusilováA,E, Veronika ŘezáčováF and Jiří KrálE ABiodiversity Lab, Crop Research Institute, Drnovská 507, CZ-161 06 Prague 6-Ruzynĕ, Czechia. BDepartment of Evolutionary Biology, Ecology & Environmental Sciences & Biodiversity Research Institute, Universitat de Barcelona, Av. Diagonal 643, E-08028 Barcelona, Spain. CDepartment of Zoology, Faculty of Science, Charles University in Prague, Viničná 7, CZ-128 44 Prague 2, Czechia. DDepartment of Biological Sciences and Auburn University Museum of Natural History, Auburn University, Auburn, AL 36849, USA. ELaboratory of Arachnid Cytogenetics, Department of Genetics and Microbiology, Faculty of Science, Charles University in Prague, Viničná 5, CZ-128 44 Prague 2, Czechia. FLaboratory of Fungal Biology, Institute of Microbiology, Academy of Sciences of the Czech Republic, CZ-142 20 Prague, Czechia. GCorresponding author. Email: [email protected] Material examined (except for type material) Dysdera catalonica Řezáč sp. nov. Other material examined. Spain: Catalonia: Barcelona, Garraf Natural Park, Garraf village, 41.270°N, 1.915°E, Pinus and Quercus ilex forest, 1 ♀, 27.iv.2009, M. Řezáč (MR); Girona, Colera, Ermita Sant Miquel de Colera, reforested Pine forest, 1 ♀, 21.iv.2004, M.A. Arnedo & S. Carranza (CRBA 000679); Cap de Creus Natural Park, Sant Pere de Rodes, near a road, 1 ♀, ii.2002, 1 ♀, vii.2002, E. De Mas (CRBA VO000035–6); Girona, Setcases, 42.356°N, 2.294°E, open Fagus forest, 1 ♀, 20.x.2004, M.
    [Show full text]
  • Consorci GAL Alt Urgell – Cerdanya
    Santa Maria de Talló- Talló, Bellver de Cerdanya (Cerdanya Regional Council) Consorci GAL Alt Urgell – Cerdanya Alt Urgell: Alàs i Cerc, Arsèguel, Bassella, Cabó, Cava, Coll de Nargó, Estamariu, Fígols Area: 2 i Alinyà, Josa i Tuixent, Montferrer i Castellbó, Oliana, Organyà, Peramola, Pont de Bar, 1.994,20 km Ribera d’Urgellet, la Seu d’Urgell, Valls d’Aguilar, Valls de Valira and La Vansa i Fórnols. Population: Cerdanya: Alp, Bellver de Cerdanya, Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Lles de Cerdanya, Llívia, Meranges, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, 38.941 inhabitants Prullans, Puigcerdà, Riu de Cerdanya and Urús. Population density: 19,53 inhab./km2 Number of municipalities: 36 municipalities The territory Contact details Consorci GAL Alt Urgell-Cerdanya works in Alt Urgell and Cerdanya regions. They are rural and mountainous territories, which have a great natural and landscape value, and are Office integrated within the area of High Pyrenees and Aran. The orography of the land is complex and irregular. It is shaped from the main Segre valley and its lateral valleys, with plains at the Consorci GAL Alt Urgell-Cerdanya bottom of the valley and summits of up to 2.900 metres. Pg. Joan Brudieu, 15 These orographic distinctive features configure territorial differences between the munici- 25700 La Seu d’Urgell palities located at the top of the valleys, with complex communications, scarce population, Phone (+34) 973 35 31 12 important dispersion of population centres and a lack of economic and activity dynamism. At the same time, at the bottom of the valleys is where most of plain areas and communication https://leaderalturgellcerdanya.
    [Show full text]
  • PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ El Parc Natural Del Cadí-Moixeró the Cadí-Moixeró Natural Park
    PARC NATURAL DEL CADÍ MOIXERÓ El Parc Natural del Cadí-Moixeró The Cadí-Moixeró Natural Park El Parc Natural del Cadí-Moixeró és un espai prote- The Cadí-Moixeró Natural Park is a protected area that git de 41.060 ha que es reparteixen en 17 municipis covers an area of 41,060 hectares, distributed among (Alàs i Cerc, Alp, Bagà, Bellver de Cerdanya, Castellar 17 municipalities (Alàs i Cerc, Alp, Bagà, Bellver de Cer- de n’Hug, Cava, Das, Gisclareny, Gósol, Guardiola de danya, Castellar de n’Hug, Cava, Das, Gisclareny, Gó- Berguedà, Josa i Tuixent, la Vansa i Fórnols, Montellà sol, Guardiola de Berguedà, Josa i Tuixent, La Vansa i i Martinet, Riu de Cerdanya, Saldes, Urús i Vallcebre) Fórnols, Montellà i Martinet, Riu de Cerdanya, Saldes, de tres comarques diferents (Berguedà, Cerdanya i Alt Urús and Vallcebre) in three different counties (Ber- Urgell). guedà, Cerdanya and Alt Urgell). Situat en els Prepirineus, és considerat un parc de mun- The park lies in the Pre-Pyrenean range and is regard- tanya per la seva orografia, que oscil·la dels 800 m al ed as a mountain park because of its terrain, which fons de les valls als 2.648 m al punt culminant. ranges from 800 m above sea level at the valley bot- tom to an altitude of 2,648 m at the highest peak. Les muntanyes que el formen són la serra del Cadí, la serra del Moixeró, el massís del Pedraforca i part de la The mountains making up the Park are the Cadí range, Tosa i el Puigllançada.
    [Show full text]
  • Canvi Climàtic I Reintroducció De La Vinya a La Cerdanya. Erosió Hídrica En Els Canvis D’Usos Del Sòl
    Treball Final de Grau en Geografia i Ordenació del Territori Canvi climàtic i reintroducció de la vinya a la Cerdanya. Erosió hídrica en els canvis d’usos del sòl. Autor: Xavier Grané Porta Tutor: Dr. David Molina Gallart Curs 2015-2016 RESUM Els múltiples efectes abiòtics, biòtics i antropogènics del canvi global han causat efectes sinèrgics en determinats conreus, cosa que obliga a noves redistribucions geogràfiques dels mateixos. L’escalfament global ha facilitat la reintroducció d’espècies com la vinya en àrees relativament fredes de Catalunya com el Prepirineu i el Pirineu (Pallars Jussà i Sobirà, Cerdanya, Alt Urgell, Andorra, etc.), llocs on ja s’havia conreat en segles passats abans de la fil·loxera. Zones que fa uns anys no eren prou aptes per al cultiu de la vinya -o estaven al límit- ara passen a ser llocs òptims per al seu conreu i per a la recuperació de varietats autòctones. El canvi en els usos i en les cobertes del sòl a causa de la reintroducció d’aquests conreus, així com les tècniques de maneig, modifiquen el paisatge de muntanya i influeixen en les variables climàtiques locals, en el cicle hidrològic i en els processos d’erosió dels vessants. En aquest treball es caracteritzaran els processos geomorfològics d’erosió hídrica en canvis d’usos del sòl, en concret en noves àrees de conreu de la vinya a la Cerdanya. Paraules clau: Canvi climàtic, geomorfologia, canvi d’usos del sòl, vinya, SIG, erosió hídrica. RESUMEN Los múltiples efectos abióticos, bióticos y antropogénicos del cambio global han causado efectos sinérgicos en determinados cultivos, lo que obliga a nuevas redistribuciones geográficas de los mismos.
    [Show full text]