El Martiri Dels Temples a La Diòcesi De Barcelona (1936-1939)
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
466 Josep M. Martí i Bonet amb la col·laboració de Joana Alarcón, Eduard Ribera i Francesc Tena El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939) Barcelona 2008 1 El martiri dels temples L’edició d’aquesta obra, El martiri dels temples, ha comptat amb l’ajut del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya. © dels textos: l’autor © de les fotografies: Arxiu Diocesà de Barcelona © d’aquesta edició: Arxiu Diocesà de Barcelona Disseny gràfic i maquetació: Francesc Tena Impressió: Comgrafic, S.A. Producció: RRB DL: B-52505-2008 ISBN: 978-84-936895-1-3 2 EL PER QUÈ DEL LLIBRE EL MARTIRI DELS TEMPLES Que arribi d’una vegada la plena reconciliació! Ho desitgem! Ho sol·licitem! Ho esperem! Han passat 72 anys de l’inici de la malaurada Guerra Civil del 1936-1939, i segons sembla encara hi ha ferides obertes i sagnants. Quan les cicatritzarem definitivament? No passa una setmana sense que s’editi un estudi o aparegui una nota informativa que pot fer trontollar la convivència —que almenys existeix aparent— entre nosaltres. Un exemple d’això seria la informació de la qual es van fer ressò tots els medis de comunicació aquest mateix mes de setembre del 2008. En ella es referien unes declaracions del jutge Garzón, que deien tex- tualment: «Garzón xifra en 114.266 el nombre de desapareguts entre els anys 1936 i 1939, i ordena l’exhumació de 19 tombes». Nosaltres ens preguntem de nou: El nostre país mereix ja la reconciliació? La “memòria històrica” pot ser una bona autoteràpia si es practica per les dues parts. Ho diem amb tota sinceritat: el present llibre El martiri dels temples no pretén ser altra cosa que fer paleses les ferides d’un notable sector de la tragèdia, per, tot seguit, guarir-les. Les ferides, doncs, no poden restar obertes massa temps, cal cloure-les, i no intentar avivar-les sinó minvar-les, i així al final esvair-les. Aquesta és la nostra intenció en publicar el present estudi. Abans, però, cal descobrir aquestes ferides, malgrat ens produeixin un enorme sofriment no vol- gut. Totes les diòcesis catalanes tenen el seu martirologi de la persecució religiosa del 1936- 1939. L’objectiu bàsic d’aquestes edicions no era altre que presentar la vertadera història de les víctimes de l’anomenada “persecució religiosa (1936-1939)”. El primer martirologi 3 El martiri dels temples de Catalunya l’escrigué el nostre antecessor Mn. Josep Sanabre l’any 1943. Ell el va escriu- re amb aquesta finalitat. El seu company Mn. Manuel Trens —director del Museu Dioce- sà de Barcelona— volia presentar un catàleg de les destrosses que els temples havien patit d’arreu d’Espanya entre els anys 1936-1939, i àdhuc començà el catàleg per Tarragona amb l’edició d’una sèrie de fascicles amb el títol Monumentos sacros de la que fue la España roja (sic). L’amplitud que hauria de tenir l’esmentat catàleg va fer que el projecte esdevingués una utopia, però l’immens treball previ roman intacte a l’Arxiu Diocesà de Barcelona. Escriví a totes les diòcesis espanyoles, i hi ha la contestació de moltes d’elles. Els dossiers de Bar- celona són prou significatius i complets com perquè els puguem anar editant. Hi ha detalls molt interessants, com poden ser les aventures que ens expliquen el retorn de la custòdia de Barcelona. El mariscal Philippe Pétain, ambaixador de França a Madrid a finals del 1939, va prometre que la custòdia, que es trobava a París, tornaria a Barcelona. També és curiosa la manera com se salvaren la imatge i les joies de la Mare de Déu de la Mercè. Però no sols a l’arxiu de Mn. Trens trobem notícies de les desfetes de Barcelona, sinó també de Tortosa, Gandesa, Falset, el Priorat, el partit judicial de Tarragona, de Valls, de Barberà (Montblanc), el Vendrell, Arenys de Mar, Berga, el Penedès, Vilanova i la Geltrú, el Llo- bregat, el Bages, Osona, Granollers, Terrassa, Sabadell, Mataró, la província de Girona, de Lleida, el partit judicial de Solsona... Tot es troba a l’arxiu particular de Mn. Trens custodiat a l’Arxiu Diocesà, i també a un informe fet per la mateixa Generalitat el gener de 1938, que conté el següent epígraf: «Inventario de les edificios de carácter religioso del territorio de la au- diencia de Barcelona con expresión de su destino. Generalitat de Catalunya, año 1938». Hom observa que l’anterior “inventario” fou emprat tant per Mn. Trens com per Mn. Sana- bre. Però calgué esperar a l’any 1962 perquè el canonge Dr. Àngel Fàbrega edités el primer inventari de la situació de les esglésies del bisbat de Barcelona i de les obres de reconstruc- ció. El títol és Labor pastoral de un gran pontificado (referint-se al del Dr. Gregorio Modre- go). Tanmateix no és fins el 2000 que casualment es troba el famós informe que possiblement fou enviat a Roma i que resumeix totes les respostes a les enquestes que just després de la guerra els rectors de les respectives parròquies del bisbat hagueren de complimentar i que també ens parlen dels inicis de la gran restauració de totes les esglésies de la diòcesi de Bar- celona i de la recuperació dels seus arxius. Aquesta fou la gran sort que tinguérem quan va arribar a les nostres mans el dit resum (informe), a l’ensems que aquest fet ens va esperonar a iniciar la publicació, i així fer realitat la utopia dels nostres antecessors Mn. Sanabre i Mn. Trens. El títol del present llibre és El martiri dels temples de la diòcesi de Barcelona 1936-1939. Òb- viament el “martiri dels temples” és un estudi paral·lel al martirologi que abans hem citat. Un estudi necessari no sols per a acomplir la finalitat bàsica de contribuir a una investigació objectiva, verídica i a una esperada eficaç reconciliació, sinó també per a fornir els elements que la metodologia exigeix a l’hora de confeccionar el Catàleg Monumental de l’Arquebis- bat. Efectivament l’any 1981 editàvem —per disposició del cardenal Jubany— el primer vo- lum de l’esmentat Catàleg. Aquest incloïa les parròquies del Vallès Oriental. Actualment ja portem set volums publicats, i en tots ells en referim necessàriament al que van patir els 4 monuments i els objectes sacres durant la guerra civil dels 1936-1939: es fa referència als edificis, els retaules, l’orfebreria, la indumentària, les pintures, les escultures..., tot el que hi havia abans de la guerra i el que va quedar després. Aquestes informacions eren difícils de conèixer, ja que no s’havia fet un estudi global i esquemàtic sobre elles. D’aquí, doncs, que el present llibre ens faciliti moltíssim la feina per poder prosseguir amb el nostre Ca- tàleg, alhora que serà una bona eina per aquelles persones que vulguin, per exemple, ela- borar monografies de les parròquies o estudis d’història de l’art a casa nostra. En la guerra civil, com veurem, es va perdre molt, moltíssim, però per altra banda després de la guerra els nous artistes van tenir l’oportunitat d’oferir les seves millors “arts” al servei de l’Esglé- sia Catalana; tanmateix algunes realitzacions són molt penoses, malgrat que la majoria són força reeixides. Algunes autoritats republicanes (com el Sr. Jaume Miravitlles Comissari de Patrimoni Artístic de la Generalitat) contemporanis a la gran desfeta deien que el que es va cremar era de poc valor artístic, posant com a exemple l’església barroca de Betlem a les Rambles. És ben cert que conscient o inconscientment s’equivocaren en el seu judici. No s’atreviren, però, a parlar ni de Santa Maria del Mar ni de Santa Maria del Pi... El que sí és cert és que molts dels autors de tan grans destrosses buscaven per sobre de tot la destrucció de qualsevol senyal religiosa. Mn. Trens en citar a l’artista Darius Vilàs afirma que moltes pintures al fresc van ser cremades i destruïdes amb àcid sulfúric perquè no hi hagués possibilitat de restaurar-les. “Calia destruir i esborrar qualsevol signe religiós”, aquest sembla que era el lema. El martiri dels temples de l’antiga diòcesi de Barcelona es fa ben palès mitjançant les més de cent fotografies que s’inclouen al capítol IV del “Reportatge informatiu i fotogràfic”. No són necessàries gaires paraules davant de tantes i tan grans destrosses. Però, ultra aquestes il·lustracions, presentem sistemàticament el balanç de la destrucció i els primer intents de restauració amb gran quantitat d’arquitectes, rectors, artistes... que junts impulsaren les res- tauracions. Tot plegat és una informació molt viva i de primera mà. També hem de dir que hi ha casos d’imatges i retaules desapareguts el 1936 que han tornat a la parròquia després de molts anys. El present estudi sols es refereix a les denúncies que els rectors formulen; i per això caldrà completar la informació amb el Catàleg Monumental que editem periòdicament. No es tracta, però, ni dels convents ni dels monestirs. Creiem que és palesa la nostra doble intenció en publicar el present llibre, i desitgem que sigui ben interpretada: volem presentar un instrument útil a l’hora de catalogar la història del patrimoni eclesiàstic de l’antiga diòcesi de Barcelona, i a l’ensems i principalment volem contribuir a la possible reconciliació definitiva d’una guerra civil que mai s’havia d’haver produït a casa nostra. Josep M. Martí i Bonet Arxiver Diocesà i Delegat del Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat de Barcelona 5 El martiri dels temples 6 TAULA I. A TALL D’INTRODUCCIÓ . 13 II.