Txarango, La Festa Compromesa D'una Banda Forjada Al Carrer
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Cultura i Mitjans | Toni Coromina | Actualitzat el 25/12/2015 a les 20:15 Txarango, la festa compromesa d'una banda forjada al carrer El popular grup -format per músics del Ripollès, Osona, el Berguedà i la Garrotxa- ha establert el seu centre d'operacions a la Plana de Vic | Inspirats en l'imaginari del món del circ, han publicat dos celebrats treballs discogràfics al seu web d'Internet, des d'on es poden baixar gratuïtament El desembre de 2010 van oferir el seu primer concert a Ripoll davant 800 persones i fa pocs dies van tancar la gira de 2015 amb un apoteòsic espectacle, ?Som Mar?, que va comptar amb la presència a l'escenari del mític pianista Chucho Valdés (un referent mundial de la música cubana) i la Barcelona Big Band Latina. En només cinc anys han fet una carrera meteòrica que els ha dut al cim del firmament català i a ser reconeguts a l'estranger. Fa uns dies, van obtenir un dels prestigiosos Premis ARC (http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/48861/premis/arc/distingeixen/jazz/cava/catarres/txaran go/quimi/portet) , que distingeixen la música en directe, com a millor gira internacional. Aquesta banda intercomarcal, que va començar els seus passos tocant al carrer, ara recull els fruits del que ha sembrat en centenars de concerts en directe, als escenaris d'innumerables festivals i en tota mena de festes populars. El seu discurs reivindicatiu els ha portat a comprometre's amb la causa palestina, amb els desheretats socials d'arreu, i a col·laborar en l'impuls d'un centre cultural a Senegal. ---------------------------------------------- Tot i que els membres de Txarango provenen de quatre comarques diferents -el Ripollès, Osona, el Berguedà i la Garrotxa-, des de fan un temps viuen a la Plana de Vic i han establert el seu quarter general a Gurb, on tenen el local d'assaig. Abans assajaven al Ripollès, però en veure que havien d'anar sovint a la capital catalana, van decidir establir-se a mig camí. A Osona s'hi troben la mar de bé, encara que algun dels músics, com l'Alguer, assegura que li agradaria viure a Barcelona. https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/48460/txarango-festa-compromesa-banda-forjada-al-carrer Pagina 1 de 15 Els Txarango al seu local d'assaig, a Gurb. Foto: Albert Alemany Per parlar extensament de la trajectòria del grup, aquest cronista va concertar una trobada amb els músics a la terrassa de l'Snack, a les voltes de baix de la plaça Major de Vic. Cal dir, però, que no tots els components actuals del grup formaven part de la banda quan, el 2006, va començar a caminar de la ma del cantant Alguer Miquel, el guitarrista Marcel Lázara (Tito) i el teclista Sergi Carbonell (Hipi). Aleshores, tots tres compartien un pis d'estudiants del barri Gòtic de Barcelona, molt a prop de la plaça George Orwell, coneguda popularment com la ?plaça del tripi', on participaven en sessions musicals espontànies improvisades al carrer, conjuntament amb músics provinents d'arreu del món. En aquelles trobades, en Marcel Tito acostumava a tocar el charango, una mena de guitarra petita utilitzada a la regió central de la serralada dels Andes, d'on prové el nom de Txarango, tot i que aquesta denominació no es va oficialitzar fins al 2010. La primitiva banda, que portava per nom Vall Folk, va néixer el 2007 i va fer concerts per tot Catalunya, a més de participar -juntament amb Manu Chao, Gambeat, Radio Bemba o Che Sudaka- en l'enregistrament del primer disc de La Pegatina, Al Carrer. Aquell any van acabar les actuacions ben entrada la tardor amb un exitós concert a la Sala KGB, compartit amb La Pegatina. Poc després, en desfer-se Vall Folk, els seus components van continuar la seva trajectòria en mil i una aventures, la majoria efímeres i amb noms diferents. Fins que el 2010, l'Alguer, en Sergi i en Marcel van decidir posar fil a l'agulla en un projecte amb cara i ulls, Txarango, la formació que actualment està triomfant als carrers i a les places de Catalunya i també a l'estranger. Avui, el grup està format per vuit músics, un dels quals, Marcel Lázara, que va ser un dels tres iniciadors, fa poc va anunciar que quan s'acabi la gira d'aquest 2015, abandonarà la banda per dedicar-se a altres projectes. Els protagonistes Alguer Miquel (veu i guitarra) https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/48460/txarango-festa-compromesa-banda-forjada-al-carrer Pagina 2 de 15 Es va criar a Sant Joan Abadesses (1986). Durant els seus primers anys de vida, a casa seva el bressolaven amb les cançons de Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Xesco Boix, Georges Moustaky i tota mena de cantautors francesos i del país. Quan sortia de l'escola se n'anava jugar a futbol a la Plaça Clavé i s'estava al carrer fins que la seva mare sortia de la perruqueria on treballava. Segons l'Alguer, ?com que vivíem en una casa allunyada del poble, situada en una petita vall al costat del Torrent del Coll del Pal, amb només cinc anys caminava tot sol per la muntanya i acostumava a pujar riu amunt. Però no corria perill perquè, al marge de tenir una llibertat molt àmplia, jo estava tutelat pels veïns de la zona. Tots ens coneixíem i formàvem una gran família. Per mi, viure aquella experiència va ser una gran sort?, recorda. Alguer Miquel. Foto: Arxiu familiar Alguer Miquel A partir dels 10 anys, els primers discos que va escoltar per voluntat pròpia van ser els dels grups de rock català Pets, Sopa de Cabra o Sau. Més endavant va descobrir Manu Chao i els mexicans Maná, uns grups que també sonaven a casa seva, i que ell es va fer seus. Passat els anys, avui escolta la música dels grups que habitualment es va trobant en el seu pelegrinatge per Catalunya, com la Troba Kung-Fú, Els Catarres, Cesk Freixas, Strombers... Tot i ser de formació autodidacta, ell es considera ?un analfabet musical. Faig cançons, però no he estudiat mai música. Sóc un producte de l'ensenyament deficitari d'aquesta disciplina a l'escola pública catalana?, sentencia. Sergi Carbonell 'Hipi' (piano) Originari de Ribes de Freser (1986), per que s'adormís, el seu pare li cantava l'entranyable ?Rossinyol que vas França?. Una altra de les primeres cançons que recorda era una peça salsera de Carlos Vives que sonava en un casset. Fins que va descobrir les meravelloses composicions d'Umpah-pah i Adrià Puntí. https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/48460/txarango-festa-compromesa-banda-forjada-al-carrer Pagina 3 de 15 Quan era un galifardeu cada dia jugava a futbol al carrer i feia excursions a la muntanya en bicicleta, on construïa cabanes amb la colla. En canvi, mai no es banyava a les aigües del Freser provinents del desglaç perquè eren massa fredes. Després de decantar-se pel rock català, quan va tenir l'edat d'escollir la seva banda sonora personal va optar per Dusminguet, les rumbes i les cúmbies, els ritmes llatins, música de la zona del Magreb i qualsevol peça que fos ballable. Avui, gràcies a la plataforma digital a Spotify, escolta tot tipus de música i cada dia té la possibilitat de delectar-se amb un grup diferent. Jordi Barnola, Sergi Carbonell i Pau Puig. La seva formació acadèmica va començar de petit quan va estudiar música clàssica, piano i llenguatge musical, fins que es va examinar al conservatori del Liceu. Després, quan va anar a viure a Barcelona va fer cursos de música moderna i jazz al Taller de Músics. Posteriorment, va desplaçar-se a Cuba, on es va familiaritzar amb les exquisideses del pianistes cubans, un país on, segons ell, els nens mamen la música des de petits a l'escola. Jordi Barnola Ferrer (trompeta) Nascut a Berga (1990) va pujar jugant a bàsquet i futbol als carrers de la ciutat de la Patum, a més d'entretenir-se amb altres jocs com ara ?cuc i amagar?, ?un dos tres, pica paret!? o anar amb bici. De tota manera, també era molt aficionat als jocs de taula. Els primers anys de vida va pujar amb les cançons que escoltaven els seus pares: Lluis Llach, Leonard Cohen, The Beatles, Simon and Garfunkel o Bruce Springsteen, entre altres. https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/48460/txarango-festa-compromesa-banda-forjada-al-carrer Pagina 4 de 15 Concert de Txarango a Prats de Lluçanès, el junt de 2014 Foto: Joan Parera A la sortida de l'adolescència es va abocar a l'audició de grups i gèneres musicals molt diferents, entre els que destaca Ska-P, Obrint Pas, Brams, Skalariak, Fermin Muguruza, Bob Marley, The Specials, Dr Calypso? Pel que fa a la seva iniciació acadèmica, va començar assistint a l'Escola municipal de música de Berga, on el primer any que va començar a rebre classes de trompeta va tenir com a professor a Narcís Mellado; un any després va estudiar aquest instrument guiat per Xavier Planes, que li va donar classes fins als 19 anys. Després de fer les proves d'accés a l'ESMUC, va estudiar sota el mestratge de Mireia Farrés. Pau Puig (percussió, congues, timbals, bongos) Va néixer a Mataró (1984), però als pocs mesos va anar a viure a Mieres (La Garrotxa), a prop de Banyoles, en un poblet que aleshores tenia 300 habitants. Tanmateix, com que la casa familiar es trobava a tres quilòmetres del veïnat, l'única manera de jugar amb els amics era baixar en bicicleta per veure si hi havia sort i els trobava.