NOMENCLÀTOR VIARI DE LA CIUTAT D’OLOT Teresa Planagumà i Nogué (†) Servei de Català d’Olot-la Garrotxa Xavier Puigvert i Gurt Arxiu Comarcal de la Garrotxa Ester Santaló i Bramon Servei de Català d’Olot-la Garrotxa Ajuntament d’Olot Edicions Municipals Arxiu Comarcal de la Garrotxa Octubre de 2006 Comissió del nomenclàtor Teresa Planagumà i Nogué (†) Xavier Puigvert i Gurt Ester Santaló i Bramon Edició Ajuntament d’Olot Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot Edicions Municipals C/ de Sant Esteve, 29-17800 Olot Tel. 972 27 27 77
[email protected] Arxiu Comarcal de la Garrotxa C/ de l’Hospici, 8-17800 Olot Tel. 972 27 91 31
[email protected] Olot, octubre de 2006 Disseny Cosimo Impressió Impremta Aubert Dipòsit legal GI-1177-2006 Sumari INTRODUCCIÓ FITXA ALFABÈTICA DE NOMS DE CARRERS RELACIÓ ALFABÈTICA DE NOMS DE CARRERS CLASSIFICACIÓ TEMÀTICA DE NOMS DE CARRERS CORRESPONDÈNCIA DELS NOMS DE PERSONA NOVAMENT ALFABETITZATS Introducció La formació del nomenclàtor viari d’Olot La designació de les vies urbanes amb un nom atribuït per l’autoritat municipal és una pràctica relativament recent. Des de l’època medieval fins al segle XIX, els carrers eren diferenciats i coneguts pels vilatans per mitjà d’un apel·latiu que feia referència a algun tret característic (per exemple, el carrer Esgleiers), a l’existència d’un edifici singular (és el cas del carrer de Santa Maria) o d’una casa d’un veí que destacava de les altres (el carrer Ferrarons). En resum, “acomplien una funció indicativa molt més pràctica que no pas l’actual costum de batejar els carrers amb noms de personatges més o menys meritoris, o amb noms més o menys extravagants sense relació amb el fet social i psicològic que representa el carrer” (PUJIULA , 1976).