{#Fi GRAN TEATRE DEL LICEU
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
r 1,1 'li'\��{#fI GRAN TEATRE DEL LICEU DOÑA FRANCISQUITA GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1987/88 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona i Societat del Gran Teatre del Liceu ' la moda de El Corte Inglés ya estó en la calle. Llenóndola de color. Abriéndose paso para llegar hasta tí. Esta .' Primavera , encontrarós una moda tan variada. que te va a ., .'. sorprender. Nuevos diseños. Nuevos coordinados. Nuevos tonos... Una nueva modo. Brillante como la Primavera. .... I DOÑA FRANCISQUITA Comèdia lírica en tres actes Lletra de Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw Música: Amadeu Vives v de Cocina internacional ,_/ mercada abierta hasta la una de In madrugada Reserva de mesas, telefono 302 22 21 Servicio de aparcami mto Funció de Gala Dissabte, 4 de juny 1988, 21 h., funció núm. 64, torn C Dilluns, 6 de juny 1988, 21 h., funció núm. 79 Fora d'abonament Dimecres, 8 de juny 1988, 21 h., funció núm. 65, torn B Divendres, 10 de juny 1988, 21 h., funció núm. 80 r. HBU.. DE CATAIXWA.5 ·TEI .:lO22610· TEI EX: .i-lit! \HB Fora d'abonament OHOOi BARn LO\A Diumenge, 12 de juny 1988, 17 h., funció núm. 66, torn T Dimecres, 15 de juny 1988, 21 h., funció núm. 67, torn A -------- ) ® Ballet de La Zarzuela DOÑA FRANCISQUITA Direcció: Carmen Osado Agrupació Laudística CIERZO Director: Andrés Ángel Sánchez Garda Enedina Lloris Francisquita Producciá: Teatro Lírico Nacional La Zarzuela A urora la Beltrana Rosalina Mestre Vestuári Cornejo - Madrid Doña Francisca María Rus Attrezzo Mateos - Madrid Irene la de Pinto Rosaura de Andrea Crespo Violí concertino Jaume Francesch La Buhonera M? Ángeles Sarroca Doña Liberata Ana Oliva Doña Basilisa Maribel Rodríguez Fernando Alfredo Kraus ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN (dies 4, 8, 12, 15) TEATRE DEL LICEU Santiago S. Gericó (dies 6 i 10) Don Matías Tomás Álvarez Cardona Josep Ruiz Lorenzo Pérez Mario Ferrer Juan Andrés Ferran Arqué El Liberal Joan Rocher Ellañador Isidro Barceló El aguador José Egurrola Cofrade 1.0 Ángel Gonzalo Cofrades Josep M. Bosch Antonio Bernal Ubaldo Garda Larrosa José Javier Nicolás J ordi Figueras Un guitarrista Pere Coll Mozo Carles Rives El sereno Ángel Gonzalo Director d'orquestra Maximiano Valdés Director d'escena José Luis Alonso Adjunt a la direcció escènica Javier Ulacia Directors del cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Adjunt a la direcció del cor Miquel Ortega DOÑA FRANCISQUITA Contingut argumental Lloc de l'acció: Madrid. Època: durant la' setmana del Carnestoltes de 184 ... Acte I Una plaça de Madrid. Uns personatges populars anuncien mer caderies i serveis amb llurs típics pregons. Tot seguit aparei xen Fernando i Cardona, que vénen al casament d'un tal Vicente. Fernando està enamorat d'Aurora la Beltrana, una còmica del Teatre de la Cruz, gentil, bella, provocativa i amb temperament, que engeloseix l'estudiant per les aventures que té amb Lorenzo Pérez. Després d'una escena de gelosia entre Aurora i Fernando, Cardona ha de calmar el desesper del seu amic. Francisquita ha observat l'escena i pateix en silenci, mal grat estar disposada a utilitzar tot el seu enginy per obtenir que Fernando s'hi fixi, la qual cosa li resultarà un xic difícil per la vigilància constant que la jove sofreix per part de la seva mare Doña Francisca, vídua de Coronada. En un moment de distracció de la mare, Francisquita deixa caure el mocador amb la intenció de poder conversar amb Fernando, la qual cosa aconsegueix, mentre Cardona copsa de seguida les inten cions de la noia (<<el que quiere y no es querido, nunca se debe dar por vencido»). Don Matías, pare de Fernando, està ena morat de Francisquita i es disposa a declarar-li el seu amor, però Doña Francisca creu que és a ella a qui Don Matías diri frases es desfà el geix gentils. Quan malentès, Francisquita fin- , geix el seu consentiment a unes relacions que creu que l'aju daran a conquerir Fernando. Aquest, tot seguit, s'exalta i es desespera per una altra escena de gelosia amb Aurora i des prés no comprèn com el seu pare (degut al confusionisme inten DISFRUTE SUS EXITOS CON cionat originat per Francisquita) l'acusa de festejar la seva pro mesa, que per a Don Matías és Francisquita i per a Fernando (;l\'�\S IIIJ�J� és Aurora. Quan Don Matías entra a casa de Doña Francisca per aclarir l'afer, apareixen Vicente i la núvia amb tot el seguici de convidats i acompanyants, i s'origina una escena ben ale gre, en la qual Cardona fa un vibrant cant a la joventut i Fer nando es dirigeix als nuvis. � Don Matías, indignat perquè creu que Fernando i Cardona han dit que Francisquita és capfluixa i coqueta, quan en rea MOJA - ALT PENEDES - SPAIN litat ells es referien a la Beltrana, diu al seu fill que s'allunyi (BARCELONA) Teis. (93) 8900588 - 8900878 de Madrid. Francisquita és qui ha provocat aquesta situació, car ha dit amb intenció que Fernando la festeja i li dirigeix missives d'amor. Cardona s'adona de la situació i anima Fer nando a tenir una conversa amb Francisquita, la qual cosa pensen que enfurismarà Aurora, que és el que desitgen. Des prés d'un conte intencionat que Francisquita narra als dos amics (xEra una rosa que en un jardín») i quan aquests res ten sols, Fernando reconeix que Francisquita és molt bella, de la qual cosa Cardona s'alegra, perquè és un bon auguri per als seus plans. Fernando només pensa en allò que s'esdevin drà quan les seves amigues li diguin a Aurora què és el que ha passat. Sonen al carrer guitarres i bandúrries i Fernando comenta amb melangia «¡Qué alegre es Madrid en Carnaval!». L'escena s'anima sobtadament i apareixen Lorenzo Pérez i Juan Andrés, que condueixen una calessa, a la qual puja Aurora, que dirigeix un esguard de desafiament a Fernando (<<Soy madrileña, porque Dios ha querido que así lo sea»), en Els el qual segueix pensant Francisquita. Finalment, els nuvis sur diumenges ten de l'església i l'acte es clou amb una gran animació. anem al Liceu. Acte II Durant la Esplanada als encontorns del Canal. Ambient popular i festí temporada d'òpera, vol en una tarda de carnestoltes, en la «Cofradía de qualla cada la Bulla» apareix amb guirigall i barrila. Tot seguit entra Car diumenge retransmetem en dona, disfressat de dona, i es dóna a conèixer a Fernando, directe, la funció el pregunta si ha vist Aurora, cosa que indigna Car qualli del Gran Teatre que, per tots els mitjans, intenta fomentar les relacions dona, del Liceu. del seu amic amb Francisquita, que apareix a continuació i simula sorpresa en trobar-se amb Fernando. Diu que s'ha per dut entre la gent i que la seva mare i Don Matías han restat enrera, perquè van a poc a poc. Fernando li declara el seu amor i Francisquita, que encara no està segura dels sentiments de Fernando, fingeix fidelitat a Don Matías, però, en un a part, palesa els seus sentiments (ecDe mi pecho ya se escapa la ver dad del amor mío; mas sabré poner a prueba la verdad de su cariño»), Fernando té por d'haver estat massa impulsiu en la seva conversa amb Francisquita, però després d'una breu apa rició d'aquesta amb Doña Francisca i Don Matías, quan resta sol medita sobre els seus sentiments (<<Por el humo se sabe donde está el fuego») i s'adona que s'afebleix la seva passió per Aurora, alhora que creix el seu amor per Francisquita (<<Por un puerta, del alma va saliendo la imagen muerta. Por otra puerta llama la imagen que podría curarme el alma»). CATALUNYA MÚSICA 101.5 FM. Música Clàssica i contemporània. ® Quan arriba Aurora, Fernando i Cardona aprofiten l'avinen tesa per fer-li venir gelosia i la Beltrana descobreix la disfressa de Cardona, que s'escapoleix ràpidament. És ara quan els papers er bescanvien i Aurora suplica i prega (<<Fernando, ven, que todavía seré tu amor y tu alegría»), mentre Fernando ja no vol seguir aquesta relació (<<Aquel amor mío murió»). Quan es planteja la necessitat del comiat de Fernando, que ha d'abandonar Madrid per desigs de Don Matías, aquell acon segueix palesar novament els seus sentiments a Francisquita, sense que el seu pare se n'assabenti, però Don Matías, final ment, s'irrita per un comiat tan perllongat i separa amb vio lència els dos joves. La situació és tensa i a Francisquita se li acudeix fingir un desmai, tot esvanint-se «per casualitat» en braços de Fernando. El moment és aprofitat pels dos ena morats per besar-se amb dissimulació i confessar-se el seu amor. Ja calmat Don Matías, comença una festa. Lorenzo Pérez, que és un home rumbós, obsequia tothom a petició d' Aurora, a qui Lorenzo demana que balli un bolero, però ella proposa una masurca i ofereix un vas de vi a qui vulgui ballar amb ella. Lorenzo, tot avançant-se, diu que esberlarà el front a qui balli amb Aurora. Francisquita incita Don Matías perquè accepti el repte. Fernando es dirigeix coratjós cap a Aurora, però Don Matías, que vol quedar bé davant la seva '". «promesa», arriba fins a Aurora i beu en el seu vas. Lorenzo es llença sobre Don Matías i aquest, després de fer enrera Fer nando, subjecta i domina Lorenzo, que es retira avergonyit. Finalment, Don Matías balla la masurca amb Aurora, cosa que aprofiten Fernando i Francisquita per fer-ho ells dos. Acte III Quadre I: Un carrer de Madrid.