DOCSLIB.ORG

{#Fi GRAN TEATRE DEL LICEU

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
{#Fi GRAN TEATRE DEL LICEU r 1,1 'li'\��{#fI GRAN TEATRE DEL LICEU DOÑA FRANCISQUITA GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1987/88 CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona i Societat del Gran Teatre del Liceu ' la moda de El Corte Inglés ya estó en la calle. Llenóndola de color. Abriéndose paso para llegar hasta tí. Esta .' Primavera , encontrarós una moda tan variada. que te va a ., .'. sorprender. Nuevos diseños. Nuevos coordinados. Nuevos tonos... Una nueva modo. Brillante como la Primavera. .... I DOÑA FRANCISQUITA Comèdia lírica en tres actes Lletra de Federico Romero i Guillermo Fernández Shaw Música: Amadeu Vives v de Cocina internacional ,_/ mercada abierta hasta la una de In madrugada Reserva de mesas, telefono 302 22 21 Servicio de aparcami mto Funció de Gala Dissabte, 4 de juny 1988, 21 h., funció núm. 64, torn C Dilluns, 6 de juny 1988, 21 h., funció núm. 79 Fora d'abonament Dimecres, 8 de juny 1988, 21 h., funció núm. 65, torn B Divendres, 10 de juny 1988, 21 h., funció núm. 80 r. HBU.. DE CATAIXWA.5 ·TEI .:lO22610· TEI EX: .i-lit! \HB Fora d'abonament OHOOi BARn LO\A Diumenge, 12 de juny 1988, 17 h., funció núm. 66, torn T Dimecres, 15 de juny 1988, 21 h., funció núm. 67, torn A -------- ) ® Ballet de La Zarzuela DOÑA FRANCISQUITA Direcció: Carmen Osado Agrupació Laudística CIERZO Director: Andrés Ángel Sánchez Garda Enedina Lloris Francisquita Producciá: Teatro Lírico Nacional La Zarzuela A urora la Beltrana Rosalina Mestre Vestuári Cornejo - Madrid Doña Francisca María Rus Attrezzo Mateos - Madrid Irene la de Pinto Rosaura de Andrea Crespo Violí concertino Jaume Francesch La Buhonera M? Ángeles Sarroca Doña Liberata Ana Oliva Doña Basilisa Maribel Rodríguez Fernando Alfredo Kraus ORQUESTRA SIMFÒNICA I COR DEL GRAN (dies 4, 8, 12, 15) TEATRE DEL LICEU Santiago S. Gericó (dies 6 i 10) Don Matías Tomás Álvarez Cardona Josep Ruiz Lorenzo Pérez Mario Ferrer Juan Andrés Ferran Arqué El Liberal Joan Rocher Ellañador Isidro Barceló El aguador José Egurrola Cofrade 1.0 Ángel Gonzalo Cofrades Josep M. Bosch Antonio Bernal Ubaldo Garda Larrosa José Javier Nicolás J ordi Figueras Un guitarrista Pere Coll Mozo Carles Rives El sereno Ángel Gonzalo Director d'orquestra Maximiano Valdés Director d'escena José Luis Alonso Adjunt a la direcció escènica Javier Ulacia Directors del cor Romano Gandolfi Vittorio Sicuri Adjunt a la direcció del cor Miquel Ortega DOÑA FRANCISQUITA Contingut argumental Lloc de l'acció: Madrid. Època: durant la' setmana del Carnestoltes de 184 ... Acte I Una plaça de Madrid. Uns personatges populars anuncien mer­ caderies i serveis amb llurs típics pregons. Tot seguit aparei­ xen Fernando i Cardona, que vénen al casament d'un tal Vicente. Fernando està enamorat d'Aurora la Beltrana, una còmica del Teatre de la Cruz, gentil, bella, provocativa i amb temperament, que engeloseix l'estudiant per les aventures que té amb Lorenzo Pérez. Després d'una escena de gelosia entre Aurora i Fernando, Cardona ha de calmar el desesper del seu amic. Francisquita ha observat l'escena i pateix en silenci, mal­ grat estar disposada a utilitzar tot el seu enginy per obtenir que Fernando s'hi fixi, la qual cosa li resultarà un xic difícil per la vigilància constant que la jove sofreix per part de la seva mare Doña Francisca, vídua de Coronada. En un moment de distracció de la mare, Francisquita deixa caure el mocador amb la intenció de poder conversar amb Fernando, la qual cosa aconsegueix, mentre Cardona copsa de seguida les inten­ cions de la noia (<<el que quiere y no es querido, nunca se debe dar por vencido»). Don Matías, pare de Fernando, està ena­ morat de Francisquita i es disposa a declarar-li el seu amor, però Doña Francisca creu que és a ella a qui Don Matías diri­ frases es desfà el geix gentils. Quan malentès, Francisquita fin- , geix el seu consentiment a unes relacions que creu que l'aju­ daran a conquerir Fernando. Aquest, tot seguit, s'exalta i es desespera per una altra escena de gelosia amb Aurora i des­ prés no comprèn com el seu pare (degut al confusionisme inten­ DISFRUTE SUS EXITOS CON cionat originat per Francisquita) l'acusa de festejar la seva pro­ mesa, que per a Don Matías és Francisquita i per a Fernando (;l\'�\S IIIJ�J� és Aurora. Quan Don Matías entra a casa de Doña Francisca per aclarir l'afer, apareixen Vicente i la núvia amb tot el seguici de convidats i acompanyants, i s'origina una escena ben ale­ gre, en la qual Cardona fa un vibrant cant a la joventut i Fer­ nando es dirigeix als nuvis. � Don Matías, indignat perquè creu que Fernando i Cardona han dit que Francisquita és capfluixa i coqueta, quan en rea­ MOJA - ALT PENEDES - SPAIN litat ells es referien a la Beltrana, diu al seu fill que s'allunyi (BARCELONA) Teis. (93) 8900588 - 8900878 de Madrid. Francisquita és qui ha provocat aquesta situació, car ha dit amb intenció que Fernando la festeja i li dirigeix missives d'amor. Cardona s'adona de la situació i anima Fer­ nando a tenir una conversa amb Francisquita, la qual cosa pensen que enfurismarà Aurora, que és el que desitgen. Des­ prés d'un conte intencionat que Francisquita narra als dos amics (xEra una rosa que en un jardín») i quan aquests res­ ten sols, Fernando reconeix que Francisquita és molt bella, de la qual cosa Cardona s'alegra, perquè és un bon auguri per als seus plans. Fernando només pensa en allò que s'esdevin­ drà quan les seves amigues li diguin a Aurora què és el que ha passat. Sonen al carrer guitarres i bandúrries i Fernando comenta amb melangia «¡Qué alegre es Madrid en Carnaval!». L'escena s'anima sobtadament i apareixen Lorenzo Pérez i Juan Andrés, que condueixen una calessa, a la qual puja Aurora, que dirigeix un esguard de desafiament a Fernando (<<Soy madrileña, porque Dios ha querido que así lo sea»), en Els el qual segueix pensant Francisquita. Finalment, els nuvis sur­ diumenges ten de l'església i l'acte es clou amb una gran animació. anem al Liceu. Acte II Durant la Esplanada als encontorns del Canal. Ambient popular i festí­ temporada d'òpera, vol en una tarda de carnestoltes, en la «Cofradía de qualla cada la Bulla» apareix amb guirigall i barrila. Tot seguit entra Car­ diumenge retransmetem en dona, disfressat de dona, i es dóna a conèixer a Fernando, directe, la funció el pregunta si ha vist Aurora, cosa que indigna Car­ qualli del Gran Teatre que, per tots els mitjans, intenta fomentar les relacions dona, del Liceu. del seu amic amb Francisquita, que apareix a continuació i simula sorpresa en trobar-se amb Fernando. Diu que s'ha per­ dut entre la gent i que la seva mare i Don Matías han restat enrera, perquè van a poc a poc. Fernando li declara el seu amor i Francisquita, que encara no està segura dels sentiments de Fernando, fingeix fidelitat a Don Matías, però, en un a part, palesa els seus sentiments (ecDe mi pecho ya se escapa la ver­ dad del amor mío; mas sabré poner a prueba la verdad de su cariño»), Fernando té por d'haver estat massa impulsiu en la seva conversa amb Francisquita, però després d'una breu apa­ rició d'aquesta amb Doña Francisca i Don Matías, quan resta sol medita sobre els seus sentiments (<<Por el humo se sabe donde está el fuego») i s'adona que s'afebleix la seva passió per Aurora, alhora que creix el seu amor per Francisquita (<<Por un puerta, del alma va saliendo la imagen muerta. Por otra puerta llama la imagen que podría curarme el alma»). CATALUNYA MÚSICA 101.5 FM. Música Clàssica i contemporània. ® Quan arriba Aurora, Fernando i Cardona aprofiten l'avinen­ tesa per fer-li venir gelosia i la Beltrana descobreix la disfressa de Cardona, que s'escapoleix ràpidament. És ara quan els papers er bescanvien i Aurora suplica i prega (<<Fernando, ven, que todavía seré tu amor y tu alegría»), mentre Fernando ja no vol seguir aquesta relació (<<Aquel amor mío murió»). Quan es planteja la necessitat del comiat de Fernando, que ha d'abandonar Madrid per desigs de Don Matías, aquell acon­ segueix palesar novament els seus sentiments a Francisquita, sense que el seu pare se n'assabenti, però Don Matías, final­ ment, s'irrita per un comiat tan perllongat i separa amb vio­ lència els dos joves. La situació és tensa i a Francisquita se li acudeix fingir un desmai, tot esvanint-se «per casualitat» en braços de Fernando. El moment és aprofitat pels dos ena­ morats per besar-se amb dissimulació i confessar-se el seu amor. Ja calmat Don Matías, comença una festa. Lorenzo Pérez, que és un home rumbós, obsequia tothom a petició d' Aurora, a qui Lorenzo demana que balli un bolero, però ella proposa una masurca i ofereix un vas de vi a qui vulgui ballar amb ella. Lorenzo, tot avançant-se, diu que esberlarà el front a qui balli amb Aurora. Francisquita incita Don Matías perquè accepti el repte. Fernando es dirigeix coratjós cap a Aurora, però Don Matías, que vol quedar bé davant la seva '". «promesa», arriba fins a Aurora i beu en el seu vas. Lorenzo es llença sobre Don Matías i aquest, després de fer enrera Fer­ nando, subjecta i domina Lorenzo, que es retira avergonyit. Finalment, Don Matías balla la masurca amb Aurora, cosa que aprofiten Fernando i Francisquita per fer-ho ells dos. Acte III Quadre I: Un carrer de Madrid.
Load more

Recommended publications
  • Columbia University Libraries Music Library Zarzuela Collection
    COLUMBIA UNIVERSITY LIBRARIES MUSIC LIBRARY ZARZUELA COLLECTION [Shelvedoff-sST BlOTJ^ COU-tCTloh) -XS Shelvedoffeftf 1993 CONTENTS page DESCRIPTION OF THE COLLECTION 1 LISTING OF CONTENTS IN BOXORDER 4 BIBLIOGRAPHIC TITLE SHEETS (duplicates are included in boxes and have been filmed with the materials) COLUMBIA UNIVERSITY LIBRARIES MUSIC LIBRARY ZARZUELA COLLECTION DESCRIPTION The Zarzuela Collection at Columbia University consists of almost five hundred different zarzuelas. Both nineteenth and twentieth century works are represented by libretti, scores, and separate instrumental parts. Formats include printed, typewritten, and handwritten items. Many of the libretti contain role assignments and other handwritten notes which indicate they were used by a traveling zarzuela company. Among the authors of the libretti are Javer de Bergos y Sarragoiti, Jose Estremero y Cuenca, Jacinto Benavente, and the Quintero brothers. BACKGROUND The Zarzuela Collection was given to the Columbia Music Library by the Hispanic Institute in 1986. The Institute was founded in 1916 as the Instituto de las Espanas en los Estados Unidos by Frederico de Onis, the year he became head of the Spanish Department at Columbia University. In 1940 the Institute acquired its present name, and in 1961 it moved to the Columbia campus. Since there was no space in the new quarters for the collection, it was donated to the Music Library in two installments — the first included the music scores, the second the libretti and other texts. The source and original organization of the collection are difficult to determine, since the card catalog which accompanied it did not accurately reflect it. In an unpublished study, Janet L.
    [Show full text]
  • Centro De Documentación
    Fons Amadeu Vives (Collbató, 1871- Madrid, 1932) Àrea d'Identificació: Codi fons: CAT CEDOC 3.10 Data(es): (1871-1932) Volum i suport: 8 capses Àrea de context Nom del/s productor/s: Amadeu Vives i Roig Història del/s productor/s: Les primeres nocions de solfeig d'Amadeu Vives (Collbató 1871 - Madrid 1932) van venir de la mà del seu germà Camil. L'any 1882, quan la família s'instal·la a Barcelona, Vives estudia piano, harmonia i composició primer amb el mestre Josep Ribera i posteriorment amb Felip Pedrell. Exercí de mestre de capella a Màlaga i a Barcelona i fou un dels fundadors de l'Orfeó Català juntament amb Lluís Millet, l'any 1891. Per a l'Orfeó va compondre, entre altres, "La Balanguera" i "L'Emigrant" sobre un poema de Jacint Verdaguer, que fou estrenat el 8 d'abril de 1894 pel cor de veus masculines de l'Orfeó Català i que va tenir molta popularitat. Resulta difícil datar les obres d'aquesta etapa per manca de manuscrits amb data de composició. Vives va conrear el gènere teatral i l'any 1895 estrena, amb èxit, la seva òpera "Arthus", al Teatre Novedades de Barcelona. Posteriorment es trasllada a viure a Madrid en un moment on el "género chico" estava en plena vigència i és en aquest context que Amadeu Vives triomfa com autor de sarsueles estrenant amb un èxit rotund l'any 1899, "Don Lucas del cigarral". A partir d'aquí la seva feina resulta molt productiva i estrena, a la primera dècada del segle XX, quaranta dues sarsueles i dues òperes.
    [Show full text]
  • Dan Dvorane: Bolero, Španjolska
    DAN DVORANE BOLERO špANJOLSKA NOć Ponedjeljak, 29. prosinca 2014., u 19 i 30 sati PROGRAM EMMANUEL CHABRIER: Španjolska za orkestar MANUEL DE FALLA: Španjolski ples, br. 1 iz 2. čina opere Kratak život za kastanjete i orkestar Tena Lucero, kastanjete PABLO DE SARASATE: Navarra za dvije violine i orkestar, op. 33 Sara Domjanić, violina Marin Maras, violina JOAQUÍN RODRIGO: Concierto de Aranjuez za gitaru i orkestar Allegro con spirito Adagio Allegro gentile Petrit Çeku, gitara GEORGES BIZET: Preludij 1. činu opere Carmen za kastanjete i orkestar Tena Lucero, kastanjete *** 2 PROGRAM MAURICE RAVEL: Bolero za orkestar PABLO DE SARASATE: Andaluzijska romansa iz Španjolskih plesova, op. 22, br. 3 za violinu i orkestar Marin Maras, violina AMADEU VIVES I ROIG: Fandango iz 3. čina zarzuele Gospođa Francisquita za kastanjete i orkestar Tena Lucero, kastanjete PABLO DE SARASATE: Carmen fantazija na teme iz opere Carmen za violinu i orkestar, op. 25 Sara Domjanić, violina GERÓNIMO GIMÉNEZ: Intermezzo iz zarzuele Vjenčanje Luisa Alonsa za kastanjete i orkestar Tena Lucero, kastanjete U zabavnom programu s plesom nastupit će Grupa IXES. 3 Simfonijski orkestar Hrvatske radiotelevizije stasao je postupnim povećavanjem prvog radijskog orkestra osnovanog 1929., samo tri godine nakon početka emitiranja tadašnjega Radio-Zagreba. Od godine 1957. počinje djelovati pod nazivom Simfonijski orkestar Radio-televizije Zagreb, od 1975. do 1990. naziv mu je Zagrebački simfoničari RTZ-a, a od 1991. nosi današnji naziv. Na čelu toga orkestra stajali su mnogi ugledni
    [Show full text]
  • Diccionari De Carrers I Vies Urbanes (PDF)
    PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS DICCIONARI DE CARRERS I VIES URBANES Codés Fernández Díaz Desembre 2019 2 Í N D E X Introducció. Els noms dels carrers, molt més que noms ........... 2 La història d’un poble a través dels noms dels seus carrers i vies urbanes................................................................ 3 Definició de les vies urbanes ................................................... 8 Diccionari de carrers i vies urbanes ......................................... 9 Agraïments ............................................................................... 117 Bibliografia i webgrafia ........................................................... 118 Nomenclàtor ............................................................................ Annex 3 INTRODUCCIÓ Els noms dels carrers, molt més que noms Sempre he sentit curiositat per conèixer el significant dels noms dels carrers, perquè he pensat que darrere hi ha una societat, un poble, que ens transmet la seva història per mitjà dels rètols. Els noms dels carrers serveixen per situar adreces, per arribar a destinacions fent servir un mapa o un navegador. Jo he comprovat que, a més, qualsevol nom de via pública és una finestra oberta per més, del seu significat i de què ha pogut representar per al poble que l’ha escollit per tal que perduri en el temps. Perquè darrere els noms sempre hi ha un reconeixement, especialment en el cas de les persones. Aquest diccionari serveix per consultar els noms de totes les vies públiques de Palau-solità i Plegamans per ordre alfabètic. En molts casos la paraula té una definició tancada, és la que és, però n’hi ha altres dedicades a persones o entitats “vives” (comarques, pobles, etc.) que necessiten ser resumides perquè la informació que hi ha és molt extensa. En aquests casos s’ha fet un resum parcial, intentant assenyalar el més important, una espècie d’apunt per afavorir la curiositat.
    [Show full text]
  • Art Song Composers of Spain: an Encyclopedia
    Art Song Composers of Spain Art Song Composers of Spain An Encyclopedia Suzanne Rhodes Draayer The Scarecrow Press, Inc. Lanham, Maryland .Toronto .Plymouth, UK 2009 SCARECROW PRESS, INC. Published in the United States of America by Scarecrow Press, Inc. A wholly owned subsidiary of The Rowman & Littlefield Publishing Group, Inc. 4501 Forbes Boulevard, Suite 200, Lanham, Maryland 20706 www.scarecrowpress.com Estover Road Plymouth PL6 7PY United Kingdom Copyright 0 2009 by Suzanne Rhodes Draayer A11 rights reserved. No part of this publication may be reproduced, stored in a retrieval system, or transmitted in any form or by any means, electronic, mechanical, photocopying, recording, or otherwise, without the prior permission of the publisher. British Library Cataloguing in Publication Information Available Library of Congress Cataloging-in-Publication Data Draayer, Suzanne Rhodes, 1952- Art song composers of Spain : an encyclopedia / Suzanne Rhodes Draayer. p. cm. Includes bibliographical references and index. ISBN- 13: 978-0-8 108-6362-0 (cloth : alk. paper) ISBN- 10: 0-8 108-6362-6 (cloth : alk. paper) ISBN- 13: 978-0-8108-67 19-2 (ebook) ISBN-10: 0-8108-67 19-2 (ebook) 1. Composers-Spain-Biography-Dictionaries. 2. Songs-Spain-Bio- bibliography-Dictionaries. 3. Songs-Spain-History and criticism. I. Title. ML106.S7D73 2009 782.42 168092'246-dc22 2008047524 ern~hepaper used in this publication meets the minimum requirements of American National Standard for Information Sciences-Permanence of Paper for Printed Library Materials, ANSI/NISO 239.48-1992. Manufactured in the United States of America. Contents Abbreviations ix xi Foreword by Nico Caste1 . Preface Xlll Acknowledgments xvii Introduction xix 1.
    [Show full text]
  • Fons Amadeu Vives I Roig (1871-1932) Fitxa De Descripció Del Fons
    FONS AMADEU VIVES I ROIG (1871-1932) FITXA DE DESCRIPCIÓ DEL FONS 1. Àrea d’identificació 1.1 Codi de referència CAT CEDOC 3.10 1.2 Nivell de descripció Fons. 1.3 Títol Fons Amadeu Vives. 1.4 Data/es (1871-1932). 1.5 Volum i suport 8 capses. 2. Àrea de context 2.1. Nom del/s productor/s Amadeu Vives i Roig. 2.2. Història del/s productor/s Les primeres nocions de solfeig d’Amadeu Vives (Collbató, 1871-Madrid, 1932), les va rebre del seu germà Camil. L’any 1882, quan la família s’instal·là a Barcelona, Vives estudià piano, harmonia i composició, primer amb el mestre Josep Ribera i posteriorment amb Felip Pedrell. Exercí de mestre de capella a Màlaga i a Barcelona i fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, juntament amb Lluís Millet, l’any 1891. Per a l’Orfeó va compondre, entre d’altres, La Balanguera i L’emigrant sobre un poema de Jacint Verdaguer que fou estrenat el 8 d’abril de 1894 pel cor de veus masculines de l’Orfeó Català i que va tenir molta popularitat. Resulta difícil datar les seves obres d’aquesta etapa per manca de manuscrits amb data de composició. Vives va conrear el gènere teatral i l’any 1895 estrenà, amb èxit, la seva òpera Arthus al teatre Novedades de Barcelona. Posteriorment es traslladà a viure a Madrid en un moment en què el género chico estava en plena vigència i és en aquest context que Amadeu Vives triomfà com a autor de sarsueles, tot estrenant amb un èxit rotund l’any 1899 Don Lucas del cigarral.
    [Show full text]
  • Doña Francisquita AMADEU VIVES
    Amadeu Vives Doña Francisquita AMADEU VIVES Comèdia lírica en tres actes Llibret de Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw basat en La discreta enamorada de Lope de Vega. 10 - 17 de novembre Temporada 2019-2020 Temporada 1 Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu Comissió Executiva de la Fundació del Gran Teatre del Liceu President d’honor President Joaquim Torra Pla Salvador Alemany Mas President del patronat Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Salvador Alemany Mas Mariàngela Vilallonga Vives, Francesc Vilaró Casalinas Vicepresidenta primera Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Mariàngela Vilallonga Vives Amaya de Miguel Toral, Antonio Garde Herce Vicepresident segon Vocals representants de l’Ajuntament de Barcelona Javier García Fernández Joan Subirats Humet, Marta Clarí Padrós Vicepresident tercer Vocal representant de la Diputació de Barcelona Jaume Asens Llodrà Oriol Lladó Esteller Vicepresidenta quarta Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Núria Marín Martínez Javier Coll Olalla, Manuel Busquet Arrufat Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Vocals representants del Consell de Mecenatge Francesc Vilaró Casalinas, Àngels Barbarà Fondevila, Àngels Jaume Giró Ribas, Luis Herrero Borque Ponsa Roca, Pilar Fernández Bozal Secretari Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Joaquim Badia Armengol Santiago Fisas Ayxelà, Amaya de Miguel Toral, Santiago de Director general Torres Sanahuja, Joan Francesc Marco Conchillo Valentí Oviedo Cornejo
    [Show full text]
  • Xavier Puigvert I Gurt Ester Santaló I Bramon Ajuntam
    NOMENCLÀTOR VIARI DE LA CIUTAT D’OLOT Teresa Planagumà i Nogué (†) Servei de Català d’Olot-la Garrotxa Xavier Puigvert i Gurt Arxiu Comarcal de la Garrotxa Ester Santaló i Bramon Servei de Català d’Olot-la Garrotxa Ajuntament d’Olot Edicions Municipals Arxiu Comarcal de la Garrotxa Octubre de 2006 Comissió del nomenclàtor Teresa Planagumà i Nogué (†) Xavier Puigvert i Gurt Ester Santaló i Bramon Edició Ajuntament d’Olot Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot Edicions Municipals C/ de Sant Esteve, 29-17800 Olot Tel. 972 27 27 77 [email protected] Arxiu Comarcal de la Garrotxa C/ de l’Hospici, 8-17800 Olot Tel. 972 27 91 31 [email protected] Olot, octubre de 2006 Disseny Cosimo Impressió Impremta Aubert Dipòsit legal GI-1177-2006 Sumari INTRODUCCIÓ FITXA ALFABÈTICA DE NOMS DE CARRERS RELACIÓ ALFABÈTICA DE NOMS DE CARRERS CLASSIFICACIÓ TEMÀTICA DE NOMS DE CARRERS CORRESPONDÈNCIA DELS NOMS DE PERSONA NOVAMENT ALFABETITZATS Introducció La formació del nomenclàtor viari d’Olot La designació de les vies urbanes amb un nom atribuït per l’autoritat municipal és una pràctica relativament recent. Des de l’època medieval fins al segle XIX, els carrers eren diferenciats i coneguts pels vilatans per mitjà d’un apel·latiu que feia referència a algun tret característic (per exemple, el carrer Esgleiers), a l’existència d’un edifici singular (és el cas del carrer de Santa Maria) o d’una casa d’un veí que destacava de les altres (el carrer Ferrarons). En resum, “acomplien una funció indicativa molt més pràctica que no pas l’actual costum de batejar els carrers amb noms de personatges més o menys meritoris, o amb noms més o menys extravagants sense relació amb el fet social i psicològic que representa el carrer” (PUJIULA , 1976).
    [Show full text]
  • Pablo Sorozábal En La Lírica Española De Los Primeros Años 30
    I Javier hei Suárez-Pajares Pablo Sorozábal en la lírica española de los primeros años 30 La irrupción de Pablo Sorozábal en la escena lírica española de Pablo Sorozabal's irruption onto (he Spanish thcattical stagc during los años 30 puede interpretarse como el relevo de grandes zarzuelis- (hei 930s can be considered as soma hing of a takeover from thc grcat tas de la generación anterior que dejaron de escribir en esta década zarzuela composers of (he previous generation such as fose Serrano, como José Serrano, Reveriano Soutullo y Juan Vert y otros con más Reverían° Soutullo, Juan Ven who ceased to composc during this decadc solera como Amadeo Vives o Jesús Guridi cuyos estrenos de estos and others with a higher profile such as Amadco Vives and Jesus Guridi, años dejaron de tener eco público. A Sorozábal le tocó compartir el whosc worhs no longcr made such as grcat impact on audiences. Sorozabal tiempo y el espacio de la lírica española con verdaderas industrias was destined to sharc the tinte and place he occupied in Spanish thcatrical de música lírica popular como Pablo Luna, Jacinto Guerrero, Ma- music vvith veritable popular theatrical-music-making industries such as nuel Penella, Francisco Alonso o Federico Moreno Torroba y, no Pablo Luna, Jacinto Guerrero, Manuel Penda, Francisco Alonso and obstante, supo abrirse camino en este difícil campo y completar el Federico Moreno Torroba; notwithstanding, he was able w multe his way catálogo más importante de música lírica de su tiempo. Lo que in- in this difficult field and assemble what is (he most significant output of tentamos en este artículo es la explicación de las primeras obras líri- thcatrical music of his tinte.
    [Show full text]
  • Memoria De Actividades De La Fundación SGAE 2015
    FUNDACIÓN SGAE MEMORIA DE ACTIVIDADES 2015 Fundación SGAE. Memoria de Actividades 2015 Sociedad General de Autores y Editores La presente Memoria se encuentra a disposición del público en general en www.sgae.es y www.fundacionsgae.org, así como la información adicional exigida por la legislación vigente. La Fundación SGAE agradece la colaboración de las entidades y los profesionales de la fotografía que han proporcionado materiales gráficos para ilustrar esta publicación, en particular, a nuestros habituales colaboradores Antonio Acedo/Bienal de Flamenco, Archivo de la Associació Alvent, Archivo de la Associació Catalana de Compositors, Archivo de Elisava - Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona, Archivo de la Associació d’Empreses de Teatre a Catalunya (ADETCA), Archivo de la Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), Archivo Fundació La Roda, Archivo de Guionistes Associats de Catalunya, Archivo del Taller de Cinema, Josep Aznar, Tato Baeza, María Ángeles Caballero, Martin Calvo, Luis Camacho, Centro de Documentación de las AA EE de la Junta de Andalucía (CDAEA), Pilar Chueca, Enrique Cidoncha, Mercè Fantova, Manuel Fernández, Óscar Fernández Orengo, Pau Firpo, J. J. García/Festival Jazz Granada, Francisco Guerrero/Melilla Hoy, Jesús Heredia Luque/AAMBCADIZ, Rocío Hernández, Vicente A. Jiménez, Leticia Manzano, M. Martín Perea, Curro Medina, Antonio Narváez, J. M. Paisano, Selu Pérez, Marta Pich, Jimmy Piñol y Toni Xuclà, Iván Quintero/Festicinehuelva.es, Javier Rojas, Fran Roldán Luque, Xavier Ruano, Àngels Seix, Jorge Tur y Lolo Vasco/Bluephoto. Dirección editorial: Fundación SGAE. Edición: Departamento de Comunicación. Coordinación editorial y producción: Departamento de Publicaciones. Asesoría literaria: Marisa Barreno y Carlos Manuel Lapeña.
    [Show full text]
  • Espana Cani Pascual Marquina Narro Pdf
    Espana cani pascual marquina narro pdf Continue Fixed versions (5 editions) Scans only links More Source Advice Dicc. Spanish and Spanish-language American music, SGAE, 1999-2002 Spain kae, policeman. 1923 Spain ca, between 1926 and 1933 Information found young. (pasodoble; Markina) (Markina Narro, Pascual; voice and piano: Spain trumpet) roll labels (pasodoble; Pascual Marina) Download in other formats De XilocapediaNace May 16, 1873 in Calatayud. His father, the director of civic groups, taught him in Solfeo and at the age of seven he entered the infant choir of the Basilica of the Holy Sepulchre with his first teacher, Ildefonso Pardos, The Chapel Master. His excessive love of music led him to join the band Uni'n Bilbilitana, where at the age of 9 he played the flute. He began to compose very young and at the age of fifteen wrote his first work, Osarum for tenor and organ. Kalatayud became small for her aspirations and moved to Darkoku at the age of seventeen to lead her group. Two years lasted this vast experience, which put wings on anxiety, which did not stop, at the point of promotion of his replacement and departure to Barcelona to join the gang of the regiment Luchana, which allowed him to play in orchestras and study harmony and composition with the masters of Varela, Silvario, MartinezOralla and Bonet. In 1901 he appeared in opposition to join the Army Corps of Senior Musicians. He has thirty-eight opponents, gets the number one and is the director of the group of deminers of the garrison Llerena in Madrid.
    [Show full text]
  • Saisonbuch 2019.2020
    SPIELZEIT 2019.2020 SPIELZEIT 2019.2020 2 3 4 5 Inhaltsverzeichnis Grußwort Vier besondere Künstler: von Dr. Thomas Nitzsche und Jonas Zipf 9 Vier besondere Konzerte 54 Benjamin Appl 54 Exzellent gestimmt – Die Jenaer Mario Venzago 57 Philharmonie und ihre drei Chöre ! vokal ! 10 Antje Weithaas 59 Reinhold Friedrich 62 Simon Gaudenz, Vita und Konzerte 16 Konzert-Chronologie 66 Das Orchester der Jenaer Philharmonie 20 Musikpädagogik und Kooperationen 130 Zu Gast in der Welt 22 Wir können nicht nicht vermitteln: Die Mitglieder der Jenaer Philharmonie 24 Herausforderung Musikvermittlung 130 Chordirektorin Berit Walther 27 Musikalische Angebote für Kinder zum Mithören und Mitmachen 131 Der Philharmonische Chor: 50 Jahre Erfahrung 28 Förderverein Knabenchor: Blick zurück nach vorne: Der Jenaer Madrigalkreis: Ehemalige treffen aktive Sänger 133 Ein Kammerchor auf hohem Niveau 29 Duale Orchesterakademie Thüringen 135 Der Knabenchor: Eine singende Gemeinschaft 30 HfM Franz Liszt Weimar: »An beiden Enden viel Gutes«: Die Mitarbeiter der Chöre 31 Meisterhafte Musik in der Doppelstadt 136 Eine neue Welt aufbauen: Der SeitenKlang: Der Mahler-Scartazzini-Zyklus Eine Brücke zwischen Musikern wird fortgesetzt 33 und Publikum 137 Lise de la Salle, ARTIST IN RESIDENCE 39 Die Philharmonische Gesellschaft Jena e.V. 138 Unsere Philharmonie: Konzerte & Kooperationen mit Format – Preise & Service 140 Das Orchester der Stadt 42 Geschäftsbedingungen und Abonnements 140 Preise 142 DER KLANG VON JENA Saalplan 144 Neuer Titel, bewährtes Konzept: Spielorte 2019.2020 145 Die Thementage gehen in ihre Komponisten und ihre Werke zweite Spielzeit 45 (Orchesterkonzerte) 146 Ansprechpartner 149 Räume, Formate, Kooperationen 50 Kontakt und Tickets 150 PHILHARMONIE@UNI 50 Black Box 51 360° 52 Six Continents 53 7 Grußwort Sehr geehrte Damen und Herren, geschätzte AbonnentInnen, liebe FreundInnen der Jenaer Philharmonie, im Februar 2019 waren wir gemeinsam in Kali- Sie finden darin die großen Namen und Werke, fornien.
    [Show full text]