Doña Francisquita AMADEU VIVES

Amadeu Vives

Comèdia lírica en tres actes Llibret de Federico Romero i Guillermo Fernández-Shaw basat en La discreta enamorada de Lope de Vega. 10 - 17 de novembre Temporada 2019-2020

Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu Comissió Executiva de la Fundació del Gran Teatre del Liceu

President d’honor President Joaquim Torra Pla Salvador Alemany Mas President del patronat Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Salvador Alemany Mas Mariàngela Vilallonga Vives, Francesc Vilaró Casalinas Vicepresidenta primera Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Mariàngela Vilallonga Vives Amaya de Miguel Toral, Antonio Garde Herce Vicepresident segon Vocals representants de l’Ajuntament de Barcelona Javier García Fernández Joan Subirats Humet, Marta Clarí Padrós Vicepresident tercer Vocal representant de la Diputació de Barcelona Jaume Asens Llodrà Oriol Lladó Esteller Vicepresidenta quarta Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Núria Marín Martínez Javier Coll Olalla, Manuel Busquet Arrufat Vocals representants de la Generalitat de Catalunya Vocals representants del Consell de Mecenatge Francesc Vilaró Casalinas, Àngels Barbarà Fondevila, Àngels Jaume Giró Ribas, Luis Herrero Borque Ponsa Roca, Pilar Fernández Bozal Secretari Vocals representants del Ministerio de Cultura y Deporte Joaquim Badia Armengol Santiago Fisas Ayxelà, Amaya de Miguel Toral, Santiago de Director general Torres Sanahuja, Joan Francesc Marco Conchillo Valentí Oviedo Cornejo Vocals representants de l’Ajuntament de Barcelona Joan Subirats Humet, Marta Clari Padrós Vocal representant de la Diputació de Barcelona Oriol Lladó Esteller Vocals representants de la Societat del Gran Teatre del Liceu Javier Coll Olalla, Manuel Busquet Arrufat, Ignasi Borrell Roca, Josep Maria Coronas Guinart, Àgueda Viñamata de Urruela Vocals representants del Consell de Mecenatge Jaume Giró Ribas, Luis Herrero Borque, Kim Faura Batlle, Alfonso Rodés Vilà Patrons d’honor Josep Vilarasau Salat, Manuel Bertrand Vergès Secretari no patró Joaquim Badia Armengol Director general Valentí Oviedo Cornejo

3 Gràcies per fer-ho possible

Patrocinadors del 20è aniversari

Mecenes

4 Mitjans de comunicació

Ópera Actual, RAC 1, Associació de Premsa Comarcal, Barcelona Connect, El Gerió Digital, Metrópoli Abierta, Ràdio Estel.

Patrocinadors

5 Protectors

Benefactors

Carlos Abril, Salvador Alemany, José Luis Galí, Jorge Gallardo, Miquel Roca, Pedro Roca-Cusachs, Fernando Aleu, José Aljaro, Pau Gasol, Francisco Gaudier, Josep Sabé, Anna Sala, Josep Balcells, Joaquim Barraquer, Lluis M. Ginjaume, Ezequiel Giró, Francisco Salamero, Lluís Sans, David Barroso, Núria Basi, Andrea Gömöry, Casimiro Gracia, Maria Soldevila, Jordi Soler, Manuel Bertran, Manuel Bertrand, Jaume Graell, Francisco A. Granero, Karen Swenson, Manuel Terrazo, Agustí Bou, Josep M. Bové, Pere Grau, Calamanda Grifoll, August Torà, Ernestina Torelló, Carmen Buqueras, Cucha Cabané, Francesca Guardiola, Maria Guasch, Ana Torredemer, Joan Uriach, Jordi Calonge, Joan Camprubi, Pepita Izquierdo, Gabriel Jené, Marta Uriach, Manuel Valderrama, Montserrat Cardelús, Soﬁa Lluch, Ma. Teresa Machado, Anna Vicens, Josep Vilarasau, Ramon Centelles, Guzmán Clavel, Rocio Maestre, Jaume Mercant, Maria Vilardell †, Salvador Viñas M. Dolors i Francesc, Francisco Egea, Josep Milian, José M. Mohedano, Joan Esquirol, Magda Ferrer - Dalmau, Joan Molins, Josep Ignasi Molins, Mercedes Fuster, José Gabeiras, Josep Oliu, Francisco Reynés,

6 Col·laboradors

Gràcies per fer-ho possible

7 11 19

Fitxa tècnica Amb el teló abaixat 14 32

Orquestra Esperit de festa compartida 12 28 Lluís Pasqual

Fitxa artística Doña Francisquita

Víctor Garcia 16 de Gomar 37

13 Cor Argument de l'obra

Repartiment 42

Comentaris musicals

8 44 72

English synopsis Doña Francisquita al Liceu

58 Jaume Tribó 86

«Madrid és la Selecció meva promesa, d'enregistraments però Catalunya és la meva mare»

50 Oriol Pérez i Treviño 76 Joan Vilà i Miró

Doña Cronologia Francisquita, inqüestionable... i al moment escaient

José Luis Temes 64 88

Entrevista a Biografies María José Moreno

9 Temporada 2019 / 20

10 Durada aproximada: 3 h 5 min 11 T B D E C A

17 h 20 h 20 h 20 h 20 h 18 h

Novembre 2019 2019 Novembre Torn AMADEU VIVES AMADEU (*): Amb audiodescripció 10 11 12 15 16 17* Total de representacions al Liceu: 46 al Liceu: de representacions Total 17 d’octubre de 1923: estrena absoluta al Teatro Apolo de Madrid al Teatro absoluta de 1923: estrena 17 d’octubre Tívoli al Teatre a Barcelona de 1923: estrena 13 de desembre del Liceu Teatre al Gran de 1933: estrena 7 de febrer al Liceu última representació 30 de juliol de 2010: Doña Francisquita Francisquita Doña Doña Francisquita

Fitxa artística

Direcció musical Laud'Ars Óliver Díaz Direcció Laud'Ars Direcció d’escena Manuel Gómez Llorente Lluís Pasqual

Reposició Concertino Leo Castaldi Kai Gleusteen

Coreograﬁa Assistència a la direcció musical Nuria Castejón Lara Diloy

Escenograﬁa i vestuari Assistents musicals Alejandro Andújar Véronique Werklé, Vanessa García, Rodrigo de Vera, Jaume Tribó, Il·luminació David-Huy Nguyen-Phung Pascal Mérat

Disseny audiovisual Celeste Carrasco

Assistència a la direcció d’escena Anna Crespo

Coproducció Gran Teatre del Liceu, Teatro de la Zarzuela (Madrid) i l'Opéra de Lausanne

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

Direcció del Cor Conxita Garcia

Amb la col·laboració de

12 Amadeu Vives

Repartiment

Francisquita Irene la de Pinto Confrare María José Moreno: 10, 12 i 16 Olatz Gorrotxategi Daniel Muñoz de novembre La quincallaire Confrare / El sereno Elena Sancho Pereg: 11, 15 i 17 Elizabeth Maldonado Xavier Martínez de novembre Doña Liberata Dependents Aurora “la Beltrana” Marta Polo Emili Rosés Actriu Sung Min Kang Doña Basilisa / La venedora Ana Ibarra de taronges Un milicià Mª Àngels Padró Dimitar Darlev Doña Francisca Mare de Francisquita La mamà Un torero María José Suárez Hortènsia Larrabeiti Miquel Rosales Nenes Fernando Raquel Lucena Estudiant Glòria López Celso Albelo: 10, 12, 15 i 17 de novembre Una maja Margarida Buendia Antonio Lozano: 11 i 16 de novembre L’aiguadera Sandra Codina Don Matías Pare de Fernando La dona del jornaler Olga Szabo Miguel Sola La ﬁlla del jornaler Cardona Maria Such Estudiant Alejandro del Cerro Juan Andrés / Dependent Florenci Puig

Lorenzo Pérez L’adobacossis / Confrare Amant d’Aurora José Luis Casanova Isaac Galán L’aiguader / El jornaler Amb la col·laboració especial de Ignasi Gomar Castanyoles Lucero Tena

Actor Gonzalo de Castro

Edició crítica de Miguel Roa, SGAE Editorial/ICCMU, 2011

13 Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu és l'orquestra més antiga de l’Estat espanyol. Durant gairebé 170 anys d’història, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko.

Ha estat la protagonista de les estrenes del gran repertori operístic a la península ibèrica del barroc als nostres dies i al llarg de la seva història ha dedicat també una especial atenció a la creació lírica catalana. Va fer el seu debut el 1847 amb un concert simfònic dirigit per Marià Obiols, essent la primera òpera Anna Bolena, de Donizetti. Des de llavors ha actuat de forma continuada durant totes les temporades del Teatre. Internacionalment cal destacar el Concert per la Pau i els Drets Humans, organitzat per la Fundació Onuart, retransmès des de la seu de les Nacions Unides a Ginebra el passat 9 de desembre del 2017.

Després de la reconstrucció de 1999 han estat directors titulars Bertrand de Billy (1999-2004), Se- bastian Weigle (2004–2008), Michael Boder (2008–2012) i, des de setembre del 2012, Josep Pons.

14 Amadeu Vives

Intèrprets Violí I Contrabaix Laud'Ars Kai Gleusteen Cristian Sandu Bandúrries Kostadin Bogdanoski Sávio de la Corte Casimiro Fernandez López Olga Aleshinsky Francesc Lozano Ma Carmen Morés Ros Eva Pyrek Jorge Martínez Ignacio Sánchez Montero Birgit Euler Francisco Javier Segovia Arias Sergey Maiboroda Flauta Joan Celma Arques Oleg Shport Albert Mora Maria Luisa Mercadal Vallés Visitación Romero Gutiérrez Oksana Solovieva Joan Josep Renart Raul Suárez Llaüts Renata Tanollari Oboè Antònia Monserrat Sanmartín Joan Andreu Bella Barbara Stegemann Victor Manuel Morés Ros Federico Piccotti Rafael Amate Galán Joaquin Palacín Val Clarinet Violí II Juanjo Mercadal Guitarres Émilie Langlais Cristina Martín Mariví Molés Mateo Jing Liu Joana Poch Claret Andrea Ceruti Fagot Álvaro Sanchez Clarà Antonio Dachs Lecina Charles Courant Bernardo Verde Manuel Gómez Llorente Piotr Jeczmyk Jordi Caádenas Hernández Magdalena Kostrzewska Trompa Kalina Macuta Ionut Podgoreanu Carles Chordà E.

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu del Liceu Teatre Simfònica del Gran L’Orquestra Josep Pons. titular, amb el seu director Mijai Morna

Alexandre Polonski Trompeta Viola Francesc Colomina Alejandro Garrido David Alcaraz Claire Bobij Bettina Brandkamp Trombó Franck Tollini Jordi Berbegal Marie Vanier Miquel Sàez Nina Sunyer Luis Bellver Helena Sotoca Paula Santos Timpani Manuel Martínez Violoncel Peter Thiemann Percussió Joaquín Fernandez Jordi Mestres Matthias Weinmann Jose Luis Carreres Esther Clara Braun Pere Cornudella Andrea Amador Joan Salvador Juan Manuel Stacey Arpa Esther Pinyol

Concertino C. Associat Solista Ass. Solista

15 Cor del Gran Teatre del Liceu

El Cor del Gran Teatre del Liceu neix juntament amb el teatre el 1847 i protagonitza des d’aleshores les estrenes a l’estat espanyol de la pràctica totalitat del repertori operístic, del barroc als nostres dies. Al llarg d’aquests gairebé 170 anys, el Cor del GTL ha estat dirigit per les més grans batutes, d’Arturo Toscanini a Erich Kleiber, d’Otto Klemperer a Hans Knapperstsbusch, de Bruno Walter a Fritz Reiner, Richard Strauss, Alexander Glazunov, Ottorino Respighi, Pietro Mascagni, Igor Stravinsky, Manuel de Falla o Eduard Toldrà, fins a arribar als nostres dies amb Riccardo Muti o Kirill Petrenko, i per els més grans directors d’escena.

El Cor del GTL s’ha caracteritzat històricament per una vocalitat molt adequada per a l’òpera italiana, consolidant un estil de cant de la mà del gran mestre italià Romano Gandolfi assistit pel mestre Vittorio Sicuri, que en fou el director titular al llarg d’onze anys i que creà una escola que ha tingut continuïtat amb José Luis Basso i actualment amb Conxita Garcia. També han estat directors titulars del Cor Peter Burian, Andrés Máspero i William Spaulding.

16 Amadeu Vives

Intèrprets

Sopranos I Tenors I Ballarines / ballarins Margarida Buendia Josep Mª Bosch Cristina Arias Maria Genís José Luis Casanova Xavier Benaque Juan Berlanga Oihane Gonzalez Sung Min Kang Laura Casasolas Olatz Gorrotxategi Xavier Martínez Alberto Ferrero Carmen Jimenez José Antº Medina Mario Garcia M. Glòria López Daniel Muñoz Eva M. Jiménez Raquel Lucena Joan Prados Alejandro Lara Marian Alquezar Encarna Martínez Marc Rendon Adrián Maqueda Maria Such Ana I. Martín Eun Kyung Park Tenors II Judit Perez Raquel Momblant Omar A. Jara Figuració Mireia Dolç Carlos Cremades Adrià Ardila Florenci Puig Alberto Aymar Sopranos II Emili Rosés Juli Bellot Mariel Fontes Facundo Muñoz César Carrasco Mónica Luezas Marta Codina Aina Martin Albert Estengre Barítons Berta Graells Mª Àngels Padró Xavier Comorera Lidia Hill Elisabet Vilaplana Gabriel Diap Alberto Jiménez Mª Dolors Llonch Ramon Grau Xevi Jordán Helena Zaborowska Lucas Groppo German Parreño El Cor del Gran Teatre del Liceu amb la seva directora titular, titular, amb la seva directora del Liceu Teatre del Gran El Cor Garcia Conxita Joan Josep Ramos Cristian Valencia Mezzo-sopranos Miquel Rosales Rosa Cristo Elizabeth Gillming Baixos Marta Polo Miguel Ángel Currás Olga Szabo Dimitar Darlev Isabel Mas Ignasi Gomar Guisela Zannerini Ivo Mischev

Contralts Mariel Aguilar Sandra Codina Hortènsia Larrabeiti Yordanka Leon Elizabeth Maldonado Ingrid Venter

17 El teatre líric té diverses funcions i objectius (…). És un admirable element de conservació de valors artístics (…). Cal considerar-lo també com a museu de la música. El quadre i l’escultura existeixen plenament en ells mateixos, i no hi ha res que pugui augmentar o disminuir el seu valor, però la música només quan és interpretada.

Amadeu Vives AMB EL TELÓ ABAIXAT Compositor

Amadeu Vives va néixer a Collbató el 18 de novembre de 1871 i va morir a Madrid el 2 de desembre de 1932 poc després d’haver fet 61 anys. Era el petit d’una família de catorze ﬁlls. Afectat d’una invalidesa fruit d’una caiguda o d’una poliomielitis als sis anys, Vives tenia un caràcter sec i més aviat agre, cosa que no va impedir que del seu cap sortissin melodies originals, escumejants i prou cèlebres, posteriorment, com les seves cançons a l’estil de L’emigrant o La balanguera.

Seguint la petjada de Clavé i en col·laboració amb Lluís Millet, Amadeu Vives va contribuir al naixement de l’Orfeó Català, per a qui va escriure i harmonitzar moltes pàgines corals.

El 1895, i després d’haver deixat en projecte una òpera sobre el Canigó de Verdaguer, Vives va escriure la seva primera peça escènica, l’òpera Arthús, que s’estrenaria el mateix any al Teatre Novetats de Barcelona. Però l’òpera semblava que li era massa gran i la sarsuela no acabava de trobar el seu lloc a la capital catalana, de manera que Vives es va traslladar a Madrid, on el 1899 estrenaria la seva primera obra d’èxit, Don Lucas del Cigarral. Quatre anys més tard, i a l’ombra del verisme i de l’èxit de La bohème pucciniana, Vives estrenava Bohemios. Enmig de la seva feina compositiva, cada cop més intensa i plena d’èxit, Vives va fer d’empresari i va formar part d’una societat tripartida al Teatro de la Zarzuela. 20 Miguel Sola, Elena Sancho Pereg, Ana Ibarra

María José Suárez Miguel Sola, Elena Sancho Pereg

Isaac Galán, Ana Ibarra, Elena Sancho Pereg

María José Suárez, Ana Ibarra, Alejandro del Cerro, Antonio Lozano Llibret i llibretistes

Inspirada en La discreta enamorada de Lope de Vega (l’argument de la qual s’inspira en un dels relats del Decameró de Boccaccio), la sarsuela “grande” en tres actes Doña Francisquita (estrenada com a “comedia lírica”) compta amb llibret del dramaturg asturià Federico Romero i de l’escriptor madrileny Guillermo Fernández- Shaw (ﬁll del també literat Carlos Fernández-Shaw). Ambdós col·laborarien plegats en el llibret de la sarsuela La rosa del azafrán de Jacinto Guerrero. 23 Celso Albelo, Rodrigo de Vera

Celso Albelo. Ana Ibarra Estrena

L’obra per la qual avui dia Amadeu Vives segueix sent justament conegut és Doña Francisquita, estrenada al Teatro Apolo de Madrid el 17 d’octubre de 1923. Era un any complicat: el del cop de Miguel Primo de Rivera i el de l’assassinat, a Barcelona, de Salvador Seguí, “el Noi del Sucre”. Mentrestant, la Universitat Central de Madrid concedia un doctorat honoris causa a Albert Einstein.

L’obra de Vives va obtenir un gran èxit, tot i els problemes en els assajos, que obligaren quatre compositors a instrumentar-ne uns fragments a conseqüència d’una malaltia de Vives. Més tard, i durant la gira que va fer per Llatinoamèrica, el compositor català es va encarregar de reinstrumentar els fragments en qüestió. Per cert, que l’èxit que Doña Francisquita va obtenir a l’Argentina va fer que en aquest país se n’escrivís una paròdia, Doña Francisquita la maleva, d’un tal Ivo Pelay, i que adaptava l’obra original a l’ambient del raval de Buenos Aires. 25 Estrena al Liceu

Doña Francisquita es va estrenar a Barcelona el 12 de desembre de 1923 al Teatre Tívoli, gairebé tres mesos després de les primeres funcions a Madrid. Al Liceu no hi va arribar ﬁns al 7 de febrer de 1933, amb les veus de Cecilia Gubert, Miguel Fleta, i Sélica Pérez Carpio i Cora Raga alternant-se el paper d’Aurora “la Beltrana”. La direcció musical va anar a càrrec d’Antoni Capdevila i l’escènica, de Lluís Calvo. Al llarg de les set edicions al teatre de la Rambla, la sarsuela de Vives ha estat interpretada, entre d’altres, per Conxita Panadès, Maria Espinalt, Ángeles Chamorro, Pepita Embil (dirigida pel seu ﬁll, Plácido Domingo), Enedina Lloris, Alfredo Kraus, Mariola Cantarero, María José Moreno i Josep Bros. 26 Elena Sancho Pereg, Ana Ibarra, Antonio Lozano

Isaac Galán, Ana Ibarra Si es para muchos la farsa, mi amor lo diga, y dé ﬁn la discreta enamorada

Final de l’acte III de La discreta enamorada, de Lope de Vega

Víctor Garcia de Gomar Director artístic del Gran Teatre del Liceu

Doña Francisquita Lluís Pasqual té una relació emocional tensitat que també calia netejar el pes amb la sarsuela: la seva mare cantava de la tradició per revisitar-la. Aquesta romances, a casa escoltaven enregistra- adaptació de Lluís Pasqual, coproduïda ments de Marcos Redondo i al seu Reus pel Gran Teatre del Liceu, el Teatro de la natal anaven a escoltar funcions de di- Zarzuela i l’Opéra de Lausanne, planteja ferents títols. Es podria dir que, en certa una innovadora proposta escènica que manera, aquest gènere va educar-lo mu- convida a reflexionar sobre la grandesa sicalment. D’altra banda, i premonitòria- i vigència dels clàssics. ment, la seva mare es diu Francisca i els A partir d’aquests ingredients, Lluís seus pares també tenen una confiteria: Pasqual es qüestiona si en l’actualitat el moltes coincidències amb la història de costumisme és sostenible i acceptat pel Doña Francisquita, que, d’alguna ma- públic, sense més ni més. Què en que- nera, presagiava que algun dia l’hauria da, de la radicalitat del missatge de Doña d’abordar. Francisquita? No exempta de contro- A partir d’una obra de Lope de Vega vèrsia, Pasqual proposa una intel·ligent (La discreta enamorada), la parella més adaptació on s’actualitza la dramatúrgia. prestigiosa de llibretistes de sarsuela En general, la sarsuela té en els seus lli- de l’època (Federico Romero i Guiller- brets la part més vulnerable, i al costat mo Fernández-Shaw) va crear el text d’arguments poc creïbles (en l’òpera, que Vives elevaria a obra mestra del en són exemples paradigmàtics Il tro- gènere. Encarregada per un empresari vatore o La sonnambula) trobem una de Buenos Aires i escrita en només tres extraordinària música. La interpretació mesos amb la clara finalitat de “fer les i el virtuosisme anul·laven la brillantor Amèriques”, Vives afirmava que Doña d’altres elements de l’espectacle, però Francisquita havia de ser “un poema de avui semblava lògic que Pasqual volgués Madrid”, i per això volia recollir a la par- fer aportacions com ara situar cada acte titura “tots els sentiments, tota la vida en moments diferents del darrer segle: interior de l’interessant i bonic poble de el primer acte s’ubica en un estudi d’en- Madrid”. registrament de l’any 1934, on s’està fent D’alguna manera, Doña Francisqui- el primer disc de sarsuela per petició del ta emmalalteix del mateix que el millor govern de la República; el segon, en un pernil de Jabugo: tots els números són plató de televisió l’any 1964, on s’està realment extraordinaris i molt populars. transmetent l’obra en directe (tal com Una col·lecció de grans èxits de tanta in- es consumia en aquell moment) i, finalment, el tercer acte està situat en una havia gaudit d’una extraordinària acolli- sala d’assajos a l’actualitat. És també en da amb moltes produccions i represen- el fandango d’aquest darrer acte on ha tacions (682 a Madrid, 896 a Barcelona i convidat a participar la mítica Lucero 982 a Buenos Aires). Tena i les seves castanyoles. Si cada època recorre als seus clàssics D’alguna manera, davant de la pre- per comprendre’s i per contemplar-se, gunta de si es pot fer un espectacle celebrem el retorn d’un títol de sarsuela d’estètica contemporània amb aquesta al Liceu, tot aplaudint aquesta revisió. música i aquest argument, Pasqual reac- Per últim, caldria parlar de la imatge ciona fent aquesta refrescant proposta. de la dona, que és essència mateixa de El compositor de Collbató, que va ser la sarsuela. D’entre tots els personatges amic de Pablo R. Picasso, Isidre Nonell, no podríem resistir-nos a assenyalar Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Lluís Mi- Francisquita com una de les figures fe- llet (amb qui va fundar l’Orfeó Català) i menines més recognoscibles i populars Enric Morera, també va estar vinculat a del gènere. l’escenari del Liceu com a intèrpret: de Des del Teatre hem volgut dedicar nen va cantar com a part del cor d’àn- aquestes funcions a la memòria del te- gels del “Pròleg” del Mefistofele de Boi- nor canari Alfredo Kraus en el vintè ani- to. Creador d’altres joies com Bohemios, versari del seu traspàs. Amb permís del Maruxa o l’emocionant cançó L’emigrant, nostre estimat Emili Vendrell, Kraus no Vives va escriure una partitura magistral va tenir rival, a partir del 1956, a l’hora tan acceptada i popular que l’any 1943 de cantar el rol de Fernando. (només 20 anys després de l’estrena) ja Amadeu Vives

Algunas cosas hacen ruidos equivocados de doblaje con el mundo.

De pronto un vaso tiene voz de niño, el tenedor escarba una cabeza, una mesa chirría su neumático.

El desorden provoca observación en la misma medida que la música discrepa de sus previas armonías.

Llevo en la espalda el eco de la puerta que acabo de cerrar, como esa noche en que dijimos frases que merecían otros.

Andrés Neuman, “Ruidos equivocados” Perro sónico, 2019.

31 31 Ana Ibarra, María José Suárez, Miguel Sola, Elena Sancho Pereg,

Lluís Pasqual Director d’escena

ESPERIT DE FESTA COMPARTIDA - - - hi Doña Francisquita Doña En aquest jardí, jardí, aquest En té un paper especial: era la preferida de la preferida un paper especial: era té la meva cantava i la que ella mare alegre vegades els diumenges al matí. Moltes que la dirigís, i sem proposat m’havien per negar-m’hi. trobava una excusa pre perquè sí? No ho sé. Potser què ara Per probable —i no em sentia preparat en aquest ment no ho estava—, i ara, si no ho estic, moment de maduresa, no era tan nen—, l’òpera. Potser per per Potser tan nen—, l’òpera. no era dècades m’ha semblat més durant això amb i dialogar a l’escenari fàcil abraçar Bellini, Verdi, Wagner, Mozart,Rossini, de nou o Berio que entrar Saint-Saëns en el qual no hi havia en aquest paradís i cap ﬂor que no ha cap fulla marcida gués mantingut la seva Vaig fragància... a fer i sarsuelacomençar fa pocs anys, fetnomés n’he motiuaquest per dues, tan íntim i personal. - - -

Antonio Lozano, Alejandro del Cerro, Gonzalo de Castro Allò que per a molta gent de la meva la de gent molta a per que Allò La meva amb la sarsuela és emo relació banda la és sarsuela La alegre. i cional de la mevasonora infància, d’aquest que un, si ha tingut la sort de“paradís” ser feliç —i jo ho vaig ser o així ho re conservar intenta en elcordo—, intacte i en la sevaseu cor de memòria. La veu i de tants intèrprets Redondo Marcos me les a ressona encara extraordinaris a la nit, quan els oïdes els dissabtes ves al cinema i jo em anaven meus pares quedava sarsuela a casa escoltant a la quan o els diumenges a la tarda, ràdio, al mes, i, una vegada al teatre anàvem sarsuela. a veure vageneració ser el cinema, una ﬁnestra en fresc obertacolava per on es l’aire fet de grisos i de tristeses, un entorn va a mi per tard més sarsuela, i la ser i ja anys dotze ja tenia llavors —però Doña Francisquita María José Moreno María José Moreno, Miguel Sola, Celso Albelo

almenys sé que puc intentar fer l’espectacle, si no amb la mateixa innocència, sí amb la mateixa alegria que em pro- duïen aquesta música i sobretot aquestes veus quan tenia cinc o sis anys.

Doña Francisquita

És precisament la conjunció de les coses populars i les senyorials, de les castisses i les aristocràtiques, allò que deﬁneix aquest esperit “madrileny”: el gratiﬁcant mestissatge d’una cultura d’arrel eminentment popular.

Antonio López Gómez Madrid desde la Academia

36 Argument de l'obra Doña Francisquita Doña Francisquita al Teatro de Madrid (Javier del Real) de la Zarzuela

37 Doña Francisquita

Acte I L’acció de Doña Francisquita ens situa al Madrid del 1840, tot i que originàriament s’havia de representar al segle XVII.1 És Carnaval i som en una plaça d’una zona popular de la capital espanyola. Fernando, jove estudiant que festeja amb Aurora, una còmica del Teatro de la Cruz i coneguda com la Beltrana, conversa amb el seu amic Cardona, també estudiant. De l’església surten l’anciana Doña Francisca i la seva filla, Doña Francisqui- ta. La jove està enamorada secretament de Fernando. Lorenzo, conegut amb el sobrenom de Botellero, convida a entrar a la seva botiga l’orgullosa i altiva Aurora, cosa que omple de gelosia Fernando. Francisquita deixa caure el seu mocador i Fernando s’apressa a recollir-lo abans d’entaular una conversa amb la jove, tallada per la intervenció sobtada de Doña Francisca. Cardona, que ha vist que entre els dos joves s’ha establert una certa complicitat, canta al seu amic les virtuts de Francisquita i vol convèncer Fernando que deixi estar Aurora, una dona massa frívola per al seu amic.2 Tanmateix, Fernando no li fa cas.3 El pare de Fernando, Don Matías, és un vidu ancià que pretén casar-se amb Francisquita. Doña Francisca pensa en un primer moment que l’home la pretén a ella, però la situació s’aclareix tot seguit. Francisquita, que sap que Fernando escolta la conversa, primerament sembla accedir als desitjos de Don Matías. Mentrestant, Aurora, que surt del local de Lorenzo, s’adona, per mitjà de Cardona, de la fixació de Fernando per Francisquita i canta una cançó per atreure l’atenció del jove. Per la seva banda, Matías vol parlar a Fernando de Francisquita, que li ha retret que el seu fill la persegueix obsessivament. Però el jove es pensa que el seu pare li parla d’Aurora. Quan Fernando diu que la Beltrana

38 Argument de l'obra de Madrid (Javier del Real) Doña Francisquita al Teatro de la Zarzuela

–sense esmentar-la– no és dona per casar-s’hi, Matías s’indigna amb el seu fill. Francisquita apareix de nou i, per engelosir Aurora, Fernando la festeja mentre uns nuvis surten de l’església enmig de l’eufòria carnavalesca.4

Acte II Una zona d’esbarjo madrilenya a la vora del Canal, pro- pera al Merendero de la Constitución. Els membres de la Cofradía de la Bulla entonen les seves cançons.5 Cardona, aprofitant que és Carnaval, s’ha disfressat demaja i els seus companys, en broma, li tiren amoretes. Don Matías, per la seva banda, es disposa a presentar a Fernando la que encara creu que serà la seva esposa, però Fernan- do s’apressa a declarar-se a Francisquita, la qual mostra indiferència.6 Després el jove sent com canta Aurora, la Beltrana, i dubta de continuar amb la seva antiga amant.7 Fernando simula flirtejar amb Cardona –encara disfressat de dona–; Aurora, no captant l’engany, s’indigna, però intenta apropar-se a Fernando perquè torni al seu costat.8 Fernando torna a declarar-se a Francisquita, que es desmaia. Durant el ball de Carnaval, un indignat Don Ma- tías no té altre remei que ballar amb Aurora la Beltrana.9

39 Doña Francisquita

Acte III Carrer cèntric de Madrid, a tocar de la casa de Don Ma- tías. El cor evoca les festes de Carnaval, després que un sereno hagi anunciat les nou de la nit.10 Don Matías ha rebut una nota de Doña Francisca i Francisquita perquè no vagi al ball, però el pare de Fernando no en fa cas. Al carrer de Cuchilleros, a la vora de la plaça Ma- yor, hi ha un envelat on Cardona anima Fernando, que confessa al seu amic estar enamorat de Francisquita, mentre Aurora canta diverses cançons.11 Aleshores arriba Lorenzo i provoca Fernando, però Cardona assegura a Lorenzo que el seu amic està enamorat de Francisquita. Quan aquesta entra a l’envelat amb la seva mare Francisca, Fernando s’apropa a l’anciana perquè intercedeixi per ell davant de la seva filla, però Francisca creu per uns moments que el jove la pretén a ella. Don Matías, que ho ha vist tot, retreu a Francisca la seva actitud intentant conquerir un jove. Aleshores intervé Cardona fent veure a Don Matías que ell fa exactament el mateix amb Francisquita. Tothom s’adona de la situació i finalment Fernando i Francis- quita es declaren mútuament el seu amor enmig de l’alegria general.12 Don Matías entén finalment l’amor del seu fill envers la jove Francisquita i renuncia a casar-s’hi. Mentrestant, Cardona es cita amb Aurora per trobar-se aquella mateixa nit.

40 GioachinoAmadeu Rossini Vives de Madrid (Javier del Real) Doña Francisquita al Teatro de la Zarzuela Consulteu l'argument en format de lectura fàcil Doña Francisquita al Teatro de Madrid (Javier del Real) de la Zarzuela

41 Comentaris musicals

1 Introducció La sarsuela s’obre amb un breu preludi de ressonàncies vagament populars i que pinta amb colors vius l’escena popular del carrer, en plena celebració del Carnaval.

2 «Cuando un hombre se quiere casar» El cor canta sobre aquest text una viva intervenció, a mode de passacaglia, introduïda prèviament per un recitatiu entre Cardona i Fernando, sobre una rondalla.

3 «Canción de la juventud» Cardona i Fernando entonen una peça introduïda als primers compassos per un tractament a mode de jota.

4 «Canción del ruiseñor» La romança del primer acte de Francisquita, acompanyada ocasionalment per Fernando, Cardona i el cor, es coneix com a «Canción del ruiseñor» i requereix agilitats i una veu delicada, pròpia de soprano lírica lleugera, que ha d’arribar a un Do sostingut sobreagut. De fet, és una pàgina belcantista que podria tenir el seu equivalent en l’ària de Zerbinetta d’Ariadne auf Naxos d’Strauss o en la cançó de les campanetes de la Lakmé de Delibes.

5 Copla d’Aurora L’escena introductòria d’aquest segon acte comença amb un breu preludi, després del qual sentirem la copla d’Aurora «Cuando te digo que vengas».

6 Duet Fernando-Francisquita Vives dibuixa a la perfecció els sentiments dels personatges: un cant apassionat en boca de Fernando i el desmenjament mal dissimulat i una mica ingenu de Francisquita.

42 42 7 «Por el humo se sabe dónde está el fuego» És el moment de la cèlebre romança. Amadeu Vives escriu una pàgina relativament llarga per tractar-se d’una ària (o romança) de sarsuela. El tenor ha de mantenir una extraordinària capacitat en la respiració i una extensió en la tessitura que li permeti arribar a un arriscat Si bemoll. La pàgina que es divideix en tres parts. La primera ens presenta el tema principal de la romança, amb frases lligades. La segona, central i en perfecta simetria amb la part precedent. I finalment la tercera estrofa, que reprèn el material de la primera part de la romança, repetida dues vegades.

8 Duet Aurora-Fernando Ara és Aurora qui mostra el seu amor sincer vers Fernando en un cant apassionat, que contrasta amb la indiferència del fill de Matías

9 Masurca i ﬁnal El final de l’acte és d’una riquesa extraordinària. L’escena inclou una cèle- bre masurca i el quintet («Ay, Madrid del alma») que entonen Francisca, Francisquita, Fernando, Cardona i Don Matías.

10 «Coro de los románticos» Es tracta d’un cèlebre fragment coral, revestit d’aires populars.

11 «Bolero del marabú» Aurora i Cardona entonen i ballen aquest cèlebre número musical, abans de la introducció d’un fandango que Vives escriu en homenatge a Gerónimo Giménez i Ruperto Chapí.

12 «Yo no fui sincera» És el duet entre Francisquita i Fernando, amarat de gràcia en la melodia i el tractament rítmic, que deixa veure la innocència dels personatges.

43 43 Doña Francisquita English synopsis

Act I The story of Doña Francisquita takes place in Madrid in 1840, al- though originally it had been set in the 17th century.1 It’s carnival time and we’re in a square in a traditional area of the Spanish capital. Fernando, a young student who is seeing Aurora, a comedienne at the Teatro de la Cruz and known as “La Beltrana”, is talking with his friend Cardona, who is also a student. The elderly Doña Fran- cisca and her daughter, Doña Francisquita come out of the church. The young girl is secretly in love with Fernando. Lorenzo, whose nickname is “botellero”, invites the proud and haughty Aurora to go into his shop, which makes Fernando jealous. Francisquita coyly drops her handkerchief and Fernando hurries to pick it up before striking up a conversation with the young woman, but he’s cut short by Doña Francisca’s sudden interrup- tion. Cardona, who sees that a certain complicity has taken root between the two young people, sings the virtues of Francisquita to his friend and wants to convince Fernando to break up with Aurora, a woman who’s too frivolous for his friend.2 Fernando, however, pays no attention to him. 3 Fernando’s father, Don Matias, is an elderly widower who wants to marry Francisquita. Doña Francisca thinks, at first, that he is after her, but the misunderstanding is soon cleared up. Francisqui- ta, who knows that Fernando is listening in on the conversation, seems to tentatively give in to Don Matias’ wishes. Meanwhile, Aurora has left Lorenzo’s place and finds out through Cardona about Fernando’s fixation for Francisquita and sings a song to attract the young man’s attention. Matias now wants to speak with Fernando about Francisquita, who has reproached him because his son is pursuing her obses- sively. The young man, however, thinks his father is speaking to him about Aurora. When Fernando says that “La Beltrana” -not mentioning her by name- is not a woman to marry, Matias becomes angry with his son. Francisquita reappears and, to make Aurora jealous, Fernando flirts with her as a bride and groom come out of the church amid the excitement of the Carnival festivities.4

44 Amadeu Vives

Act II Now in a recreational area of Madrid on the banks of the Canal, close to the Merendero de la Constitución. The members of the La Bulla Guild sing their songs.5 Cardona, taking advantage of the Carnival celebrations, is wearing a peasant woman’s costume and his friends flirt with him in jest. Don Matias, on the other hand, is ready to introduce to Fernando the one who he still thinks will be his wife, but Fernando hurries to tell Francisquita how he feels; she, however, acts like she couldn’t care less.6 Then the young man hears Aurora “La Beltrana” singing and starts doubting whether he should stay with his old lover.7 Fernando pretends to flirt with Cardona - still dressed as a woman - and Aurora, who hasn’t realized it’s all in jest becomes indignant but tries to get close to Fernando, to get him back into her arms.8 Fernando once again tells Francisquita how he feels and she faints. During the Carnival dance, an outraged Don Matias has no choice but to dance with Aurora “La Beltrana”.9

45 Doña Francisquita

Act III This act opens in a street in the centre of Madrid in front of Don Matias’ house. The chorus sings of the Carnival festivities, after a night watchman announces it is nine in the evening.10 Don Matias has received a note from Doña Francisca and Doña Francisquita sa- ying he shouldn’t go to the dance, but Fernando’s father ignores it. In the street called Cuchilleros, next to the Plaza Mayor, there is a marquee where Cardona tries to cheer Fernando up, who confesses to his friend that he is in love with Francisquita, while Aurora sings several songs.11 Lorenzo arrives then and starts provoking Fernando, but Car- dona assures Lorenzo that his friend is in love with Francisquita. When she enters the room with Francisca, her mother, Fernando approaches the elderly woman and asks her to be a matchmaker for him and her daughter, but Francisquita believes for a few moments that the young man is after her mother. Don Matias, who has seen everything, criticizes Francisca for her attempt to win over a young man. Then Cardona intervenes, making Don Matias see that he’s doing the same thing with Doña Francisquita. Everyone finally figures out what’s going on and Fernando and Francisquita mutually declare their love amidst the collective happiness.12 Don Matias finally understands that his son is in love with the young Francisquita and gives up the idea of marrying her. Meanwhi- le, Cardona asks Aurora to meet him that night.

Musical comments 1 Introduction - The zarzuela opens with a brief prelude with melodies vaguely reminiscent of folk songs portraying the popular street scene at the height of the celebration of the Carnival in vivid colours.

2 Cuando un hombre se quiere casar - is the chorus’ lively participation sung over this text like a passacaglia and introduced beforehand by a recitative between Cardona and Fernando over a Rondalla.

3 Canción de la juventud - Cardona and Fernando sing a piece introduced in the first beats in theJota style.

4 Canción del ruiseñor – This aria in the first act is sung by Francisquita, with occasional accompaniment by Fernando, Cardona and the choir. It is known as the “Song of the nightingale” and requires agility and a delicate voice, typical of a light-lyric soprano, who must be able to reach a high C sharp. In fact, it is a bel canto number that could have its equivalent in Zerbinetta’s aria from Ariadna auf Naxos by Strauss or in the bell song of the Lakmé by Delibes.

46 Amadeu Vives

5 Copla de Aurora - The introductory scene of the second act begins with a brief prelude, after which we hear Aurora’s copla “Cuando te digo que vengas” (When I tell you to come).

6 Duet Fernando-Francisquita - Vives perfectly portrays the characters’ feelings: a passionate song performed by Fernando and Francisquita’s open and somewhat naïve disdain.

7 Por el humo se sabe dónde está el fuego - The time has come for the famous romanza “Por el humo se sabe dónde está el fuego” (Where there’s smoke, there’s fire). Amadeu Vives writes a relatively long number because it is a zarzuelan aria (or romanza). The tenor must maintain extraordinary ability in breathing and an extension in the tessitura that allows him to reach a risky B flat. The number is divided into three parts. The first one presents the main theme of the romanza, with linked phrases; the second is central to the piece and in perfect symmetry with the preceding part. Lastly, the third verse, which goes back to the material from the first part of theromanza and repeats it twice.

8 Duet Aurora-Fernando - Now it is Aurora’s turn to show her sincere love towards Fernando in a passionate song, which contrasts with the indifference of Matías’ son.

9 Masurca and end - The end of the act is an extraordinary treasure house. The scene includes a famous masurca and the quintet “Ay, Madrid del alma” (“Oh, my lovely Madrid”) that Francisca, Francisquita, Fernando, Cardona and Don Matías intone.

10 Choir of romantics - This is a famous choral excerpt, adorned with popular airs.

11 Marabú bolero - Aurora and Cardona sing and dance this famous musical number, before the introduction of a fandango that Vives writes in homage to Gerónimo Giménez and Ruperto Chapí.

12 Yo no fui sincera - Is the duet between Francisquita and Fernando, with a graceful melody and rhythmic style, which displays the characters’ innocence.

47 Doña Francisquita Doña Francisquita al Teatro de Madrid (Javier del Real) de la Zarzuela

48 Amadeu Vives Vives va ser un intel·lectual, d’àmplia formació humanística. És cert que va coquetejar amb el gènere lleuger, però no va ser mai ordinari. Sempre va demanar als seus llibretistes un humor intel·ligent i un teatre seriós, professional, si bé és cert que dins d’un concepte marcadament conservador.

José Luis Temes El Siglo de la Zarzuela

49 Kàtia Kabànova

Doña Francisquita, inqüestionable… i al moment escaient

José Luis Temes Director d’orquestra i autor d’El siglo de la zarzuela

50 José Luis Temes

Doña Francisquita al Teatro de la Zarzuela de Madrid (Javier del Real)

51 Doña Francisquita

No falta gaire perquè Doña Francisquita compleixi el seu primer segle de vida. Un segle de glòria, d’èxit immens als cinc continents –òbviament, amb Espanya i Hispanoamèrica al capdavant–, de reconeixement admirable, indiscutible i indiscutit. Tant si som entusiastes de la sarsuela, globalment, com a gènere, com si en som crítics i molt selectius; o si n’estem enamorats, però sense perdre la perspectiva –personalment intento mantenir-me en aquest darrer grup–, Doña Francisquita acostuma a ser reconeguda com una d’aquestes poques obres «inqüestionables». Per què ho és?, ens preguntem avui. El mestre Miguel Roa, que tant en sabia, d’això, ens hi donava la resposta, i ben lacònica: «Doncs perquè té de tot!». I tenia raó qui tantes vegades fou el cap del fossat del madrileny Teatro de la Zarzuela. He estat testimoni de com exquisits coneixedors centreeuropeus de la millor opereta francovienesa es quedaven bocabadats davant la volada lírica de la gran obra de Vives; però alhora, també de com el públic més casticista es retia sense reserves a aquest madrilenyisme del bo (el que «no fa olor de cocido»,per citar una frase d’Emilio Sagi, un altre gran de la difusió del gènere), que ve heretat, sens dubte, del millor Lope, «avi» literari del llibret que Guillermo Fernández - Shaw i Federico Romero havien signat per a Francisquita. El mestre Miguel Roa, que tant en sabia, d’això, ens hi donava la resposta, i ben lacònica: «Doncs perquè té de tot!»

Però hi ha més substància: les línies vocals d’aquesta pedra angular de la història del gènere líric espanyol participen de la volada del millor italianisme, per bé que sense perdre la frescor que exigia la generació anterior d’espectadors –la que cantava tot el que era cantable pels patis de veïns. Va ser immediatament, per tant, plat per a veus que provenien del género chico i al mateix temps per a les millors veus operístiques. No ens ha de sorprendre, doncs, que totes les grans veus espanyoles d’un segle hagin posat aquestes partitures al seu millor repertori, i moltes –Domingo, Bayo, Kraus (quatre vegades!), Arteta, Lavirgen… en són només algunes– l’hagin enregistrat íntegrament. La saviesa popular ens diu que és tan important ser virtuós com ser al lloc que toca al moment escaient. Evoco aquesta reflexió perquè Doña Francisquita no només és una gran obra, sinó que va aparèixer al moment i al lloc adequats. Em penso que no pocs títols de la història de la sarsuela que s’han perdut al voral de l’oblit tenien també enormes

52 JoséAmadeu Luis Temes Vives

mèrits, objectivament analitzats, però van aparèixer al lloc i al temps inapropiats. Potser massa aviat, potser massa tard. Doña Francisquita no només és una gran obra, sinó que va aparèixer al moment i al lloc adequats.

Crec que per entendre això cal una certa perspectiva històrica. Entès com a gènere viu (és a dir, com a gènere que produeix una gran quantitat de títols mensuals, amb un repertori en evolució i un mercat de públic que es comporta com un col·lectiu àvid de novetats), la sarsuela ocupa, gairebé amb una total exactitud, un segle de la història de la cultura espanyola: neix el 1850 –segona dècada del que considerem l’«Espanya isabelina»– i mor al voltant del 1950. Si establim que una generació equival a un tram d’uns 22 anys, resulta que la història de la sarsuela implica gairebé cinc generacions. La fredor de la dada és rellevant: si recordem que la mitjana d’esperança de vida dels espanyols de finals

Alfredo Kraus com a Fernando al Gran Teatre del Liceu la temporada 1987/88

53 Doña Francisquita Figurins de Sigfrido Burmann per a del Liceu, la temporada 1971/72 Doña Francisquita per al Gran Teatre

54 José Luis Temes

del segle xix amb prou feines superava els 42 anys, resulta que quan s’estrena Doña Francisquita el 1923, pràcticament cap espectador dels que es deixaven la veu a l’Apolo llançant «visques» als autors havia viscut els èxits inicials de Barbieri o Gaztambide. Doña Francisquita s’estrena quan el gènere de la sarsuela ja té uns 73 anys de vida. És molt de temps, i més en aquella època sense discos i amb moltíssims menys mitjans d’informació i transmissió generacionals. A l’espectador de l’Apolo del 1923 «li dolia el gènere de la sarsuela», com a Unamuno «li dolia Espanya». Perquè en tots dos casos l’objecte idealment estimat s’enfonsava en el desencís del dia rere dia. A l’escenari, de tant en tant es reposaven els èxits romàntics dels quals parlaven els avis. Més present, és cert, estava encara el género chico, ara convertit en el seu propi botxí amb productes d’ínfima qualitat. El públic es captenia de manera grollera als espectacles verds o sicalíptics i no era estrany que abandonessin la butaca els qui tenien una mínima consciència del que ha de ser anomenat «art» escènic. És cert que l’opereta, importada de Viena i París, havia insuflat oxigen a la nostra escena. Però les crítiques en premsa eren rarament unànimes: mentre no ningú abanderés un retorn a la gran sarsuela conjuminant el molt que tres generacions havien aconseguit temps abans, l’agonia del gènere era imparable. Per a l’historiador, ara tot encaixa: l’aparició de Doña Francisquita era saludat amb una gatzara que anava més enllà de l’entusiasme per l’obra en si. Era un nou nord, una obra messiànica que redimia els descoratjats i recuperava el públic perdut: la síntesi de la gran sarsuela romàntica amb el casticisme –madrilenyista en aquest cas– a l’abast de la mà. La tercera gran etapa de la història de la sarsuela havia arribat i estava disposada a romandre. Era un nou nord, una obra messiànica que redimia els descoratjats i recuperava el públic perdut: la síntesi de la gran sarsuela romàntica amb el casticisme –madrilenyista en aquest cas– a l’abast de la mà.

55 Doña Francisquita

Un dels més celebrats historiadors de la sarsuela, Víctor Ruiz Albéniz («Chispero», d’acord amb el seu pseudònim periodístic) coincideix a assenyalar que el deliri unànime del dia de l’estrena (17 d’octubre de 1923) queda resumit en el crit d’un espectador esbombant que «¡Ya está aquí la resurrección de la zarzuela!». (Cal recordar que el mestre Vives no va assistir a l’estrena de Doña Francisquita i es va perdre, doncs, la seva nit de glòria més apoteòsica. El perquè Don Amadeo va optar per quedar-se al llit una nit tan presumiblement històrica ha estat font de controvèrsies.) Després Chispero ens assabenta que, informat Vives de la frase que acabem de reproduir en boca d’un espectador en èxtasi, el mestre va respondre-hi amb enuig no gens dissimulat. Perquè no veia per què s’havia de parlar de Francisquita com a obra de «resurrecció» de res. El mestre català era conscient que treballava feia molts anys en aquesta redignificació del gènere i havia de portar molt malament –en aquest moment i en anys posteriors– que el públic només tingués ulls i orelles per a Doña Francisquita. Pot semblar excés de susceptibilitat en el mestre, però potser des del seu punt de vista era una tristesa perfectament honesta. (Per cert, podríem reflexionar aquí sobre per què molts autors d’una obra de fama immortal han vist amb tristor com aquesta obra n’ha anul·lat d’altres del seu catàleg que ells consideren de categoria comparable. La verbena de la Paloma, els Carmina Burana, el Concierto de Aranjuez o La consagració de la primavera en són quatre exemples, tan distints com evidents d’això que diem.) Hem cantat les mil virtuts d’aquesta obra, d’èxit inenarrable. Però algun «però» deu de tenir, no? Perquè potser el té i cal dir-ho amb honestedat: el seu fantàstic nivell d’orquestració, que ha sorprès milions d’espectadors, no és atribuïble només a Amadeu Vives, que signa la partitura. No és cap secret que els mestres Joaquín Turina, Conrado del Campo i Pablo Luna –potser algun més– van fer-ne part de l’orquestració. Va ser a causa de les presses d’una estrena imminent, mentre l’autor era malalt i al llit. ¿Devalua això la tasca de Vives? No ho crec pas: em sembla que aquesta dada, que cal facilitar per honestedat, és irrellevant per avaluar l’obra com a producte artístic. Finalment, sembla innecessari recordar a l’espectador d’avui que Doña Francisquita va recórrer el món, des d’aquella mateixa nit, amb èxit infinit. Vives va viatjar a Amèrica amb l’obra, i a tot arreu va ser rebut com un heroi nacional. Per al seu retorn a Espanya, els dos llibretistes de l’obra volien esperar-lo amb un nou text que entronqués amb l’anterior: era La villana, estrenada amb èxit, sí, però que molt rares vegades tornaria a representar-se en temps recents. Els mateixos llibretistes, el mateix compositor, la mateixa fórmula… i resultat decebedor. Per què, doncs? Misteris del gènere líric!

56 José Luis Temes

EXPOSICIÓ LICEUS. LA SALA PARÉS AL GRAN TEATRE DEL LICEU LETICIA FEDUCHI, NEUS MARTÍN ROYO, MARCOS PALAZZI, EDUARD RESBIER, SACRIS, BRIGITTE SCENZI I JUAN ANTONIO MAÑAS Del 6 de novembre al 16 de desembre de 2019 al Balcó Foyer

Els assistents a les funcions podran visitar-la abans de l'inici de la funció i durant l'entreacte. ACTIVITATS A L'ENTORN DE DOÑA FRANCISQUITA

Del 6 de novembre al 11 de desembre de 2019 a la Sala Parés

57 Doña Francisquita

«Madrid és la meva promesa, però Catalunya és la meva mare»

Oriol Pérez i Treviño Musicòleg i assagista

58 Oriol Pérez i Treviño

Programa de l’Homenatge a Amadeu Vives al Gran Teatre del Liceu la temporada 1932/1933

59 Doña Francisquita

Una gairebé amnèsia generalitzada del patrimoni musical català, traduïda en un escàs i poc precís coneixement d’aquest, junt amb el freqüent enfoc de la nostra historiografia musical en clau nacionalista han estat alguns dels murs mentals amb què la personalitat i obra d’Amadeu Vives (1871-1932) han hagut de lidiar després de la seva mort. A tall d’exemple, tothom associa, ràpidament, Lluís Millet com a fundador de l’Orfeó Català, però menys conegut és que Amadeu Vives també ho havia estat. Sense haver-ho negat mai, no és menys cert que l’emotiu capítol de les honres fúnebres de Vives al Palau de la Música Catalana, el 4 de desembre de 1931, i la processó corresponent per tot Barcelona no formen part dels moments més recordats de la història musical catalana. I això que la cerimònia va ser imponent, amb una comitiva oberta per la Guàrdia Urbana a cavall, seguida de les banderes dels orfeons, la guàrdia municipal a peu mentre la Banda Municipal de la ciutat amb el mestre Lamotte de Grignon interpretava música de Beethoven... Afirmava el poeta uruguaià Mario Benedetti que «el olvido está lleno de memoria». No ens podem estar, així, de respondre a per què Amadeu Vives no hagi estat incorporat, plenament, dins de les grans icones del patrimoni musical català, amb el fet que des de l’any 1900 Vives decidís anar-se’n a viure a Madrid. Potser hauríem de dir alguna cosa més. Al compositor de Collbató no se li va perdonar mai que s’instal·lés a Madrid, que hi treballés i que hi triomfés durant vint-i-cinc anys. Si bé és veritat que, majoritàriament, a Catalunya els triomfs de Vives van ser motiu d’orgull generalitzat, a d’altres això no els va agradar gens. I el pitjor: no li ho perdonaren. Qui no li ho va perdonar? Doncs intel·lectuals com ara el musicòleg wagnerià Joaquim Pena, que des de les pàgines de Mirador l’any 1902, ja no només es queixava del trasllat de Vives a Madrid, sinó que Enric Morera, motivat pels èxits d’aquest a la capital d’Espanya, també havia decidit traslladar-s’hi: «El mestre Morera, seguint el camí pel qual havien anat els pocs músics que hem tingut a Catalunya: Pedrell, Vives, Giró, Oller, Camaló...». L'Orfeó Català és l’obra que més m’agrada i que vaig fundar amb Lluís Millet. De les que he estrenades al teatre, en canvi, cap.

El citat Pena, però, restava convençut que era a la Ciutat Comtal on els compositors podien estrenar els títols importants i, així, «Tomás Bretón ha hagut de venir a Barcelona per a recollir els seus millors èxits; Felip Pedrell, després de passejar durant deu anys Els Pirineus pertot arreu, va haver d’estrenar-los a Barcelona; altre tant va fer Vives amb la seva

60 María José Moreno, Celso Albelo (Foto Caterina Barjau)

òpera Euda d’Uriac que encara no hem vist representada a Madrid, malgrat els èxits que ha obtingut amb “el género chico” i malgrat també que dugui barret de copa». L’expressió «malgrat que dugui barret de copa» és senyal inequívoc de la incomprensió que va generar entre alguns catalans un compositor que, en cert moment, no va dubtar a afirmar: «Madrid és la meva promesa, però Catalunya és la meva mare». En efecte, Vives va trobar a Madrid la ciutat idònia per desenvolupar el seu projecte musical de teatre líric, adscrit al món de la sarsuela, després del seu veritable primer èxit: La balada de la luz, estrenada al Teatro de la Zarzuela el 13 de juny de 1900. I ho va fer d’una manera natural, sincera i desacomplexada pròpia d’un home nascut a Collbató, una població que, cap a la dècada dels anys setanta del segle XIX, tot just arribava als vuit-cents habitants. Però Vives no era només aquest «home de poble» amb un afany de comunicació i saber que va calar plenament als cercles literaris i intel·lectuals de Madrid, sinó també un home amb una vasta cultura musical, capaç de parlar-li, per exemple, al periodista Gaziel en la seva estada a Madrid el 1909 com a estudiant de filosofia, «de Mozart, de Rameau, de Lully, de Palestrina, ben poc coneguts aleshores a Espanya», i també amb profunds coneixements de sabers humanístics, com literatura, filosofia i teologia. No pas en va un altre català instal·lat a Madrid com fou Eugeni d’Ors va escriure sobre l’autor de Doña Francisquita: «Conversador en intrépido constante asomarse a las perspectivas de lo eterno y lo infinito con su curiosidad nutrida pero no saciada, por la médula de los leones en una lectura directa y solitaria de Platón y de San Agustín».

61 Doña Francisquita Tira còmica amb motiu de l’estrena absoluta de Doña Francisquita el 17/10/1923 al Teatro Apolo de Madrid.

62 Oriol Pérez i Treviño

No ens ha de quedar cap mena de dubte que el gran homenatge personal de Vives a la ciutat de Madrid va ser amb aquesta Doña Francisquita, però sense que això ens faci oblidar l’important nombre de títols estrenats a la capital espanyola, que va arribar a superar la vuitantena. Però va ser amb aquest títol que va assolir la que és considerada com la seva obra mestra, per l’exquisit equilibri entre allò popular i allò contemporani, allò nacional i allò universal. En l’aproximació autobiogràfica escrita per Josep M. Lladó i Figueres, amic personal del compositor collbatoní, es deixa ben explícit com, malgrat viure a Madrid, Vives mai va abandonar el catalanisme polític, com tampoc va oblidar-se de Catalunya i, de fet, era freqüent de trobar-lo a Barcelona, més enllà d’assistir a l’estrena de les seves obres. Precisament, un dels llibretistes de Doña Francisquita (Fernández - Shaw) afirmava com Vives era capaç, a través del seu entusiasme, de contagiar una admiració i estima per l’Orfeó Català, «l’obra que més m’agrada i que vaig fundar amb Lluís Millet. De les que he estrenades al teatre, en canvi, cap». Aquesta fusió de militància catalanista («soc catalanista perquè he nascut a Collbató i perquè soc català, que ve a ser el mateix») amb la seva vida a Madrid li va permetre avançar cap a un ideari de diàleg i entesa entre Catalunya i Espanya que a hores d’ara sembla més lluny d’assolir-se que mai. Així, junt amb el seu amic Azorín, no va dubtar a impulsar, el 1922, una Conferència d’Intel·lectuals Catalans i Castellans que no va reeixir per culpa d’uns i altres. Malgrat l’entusiasme amb què es va llançar Vives a l’empresa, el fracàs no el va fer desistir ni tampoc va canviar les seves conviccions. Soc catalanista perquè he nascut a Collbató i perquè soc català, que ve a ser el mateix.

En una conferència pronunciada a la Societat Artístico-Literària de Mataró, el 13 de novembre de 1925, Vives va parlar de com «L’entusiasme és la sal de l’ànima», ja que amb la sal, «les coses adquireixen una mena d’eflorescència; com una impaciència; com un estremiment...». ¿No són, precisament, aquestes característiques les que traspuen la música de Doña Francisquita? Més o menys oblidada, la música de Vives sembla desafiar-nos, encara avui, amb l’equilibri propi del catalanista que va viure a Madrid, del convenciment que la nació catalana té un ideal. «Crec que aquest ideal consisteix en tenir l’hegemonia a Espanya, creant una nació confederada, amb tres Estats independents: Castella, Catalunya i Portugal, tots tres governats per Catalunya».

63 Doña Francisquita

ENTREVISTA María José Moreno María José Moreno. (Foto: Caterina Barjau)

“Fent sarsuela em sento més actriu”.

64 María José Moreno

Amb una llarga relació amb el Gran Teatre del Liceu, la soprano María José Moreno torna a Barcelona per interpretar Doña Francisquita, la sarsuela més popular d’Amadeu Vives.

65 Doña Francisquita

Gran Teatre del Liceu. A diferència d’altres intèrprets, la seva relació amb la música va començar relativament tard, quan als 18 anys es va començar a interessar per la música clàssica, però d’això a dedicar-se al cant hi ha molt camí. Com va arribar al món de la lírica?

María José Moreno. Sí, vaig començar a escoltar música als 18 o 19 anys, però a cantar, molt més tard!

I com va ser aquell moment? A escoltar música m’hi vaig aﬁcionar, bàsicament, amb Radio Clá- sica (aleshores Radio 2), i així no només em vaig aﬁcionar a l’òpera, sinó a tot tipus de música clàssica! Però realment on vaig començar a tenir contacte amb la música va ser a París, on estava estudiant francès. I allà vaig començar a cantar en el cor d’un conservatori, però vaig entrar de contralt, ja que no em van fer prova de veu. I així vaig estar-m’hi un any. A més, com que era estudiant i no em podia permetre pagar entrades, anava a tots els concerts gratuïts que podia. Així que va ser a París on vaig començar a cantar, de manera amateur, i a anar a concerts.

Quan va fer el salt al món professional? Doncs en tornar a Madrid va ser quan em vaig assabentar que existia l’Escuela Superior de Canto, i jo volia fer cant, fer música… però mai no em vaig imaginar que seria de manera professional. O sigui, jo tampoc no sabia si tenia veu o no en tenia. Era per passió per la música!

I què va fer? Vaig entrar de nou en un cor amateur, un cor universitari. En aquesta ocasió ja com a soprano primera, perquè aleshores sí que em van fer una prova. I vaig fer la inscripció per a l’Escola Superior de Cant, però el dia de la prova d’accés no vaig gosar cantar! Em feia molta vergonya i no vaig gosar. Va haver de passar tot un any, en el qual vaig continuar cantant en el cor amateur (cosa que re- comano a tothom!), i, a poc a poc, vaig anar agafant més conﬁança, em vaig preparar més i, ﬁnalment, vaig fer l’audició i vaig entrar.

66 María José Moreno

I al cap de molt poc temps ja va fer el seu debut professional… Sí, al cap de dos anys de començar a l’escola de cant ja va arribar el meu debut professional. Però no va ser fàcil, perquè jo aleshores treballava! Feia de secretària i als vespres anava a cantar i a l’escola quan tenia classes. Durant dos anys ho faig fer així.

En quin moment va decidir que volia dedicar-se al cant líric? Doncs tot va canviar quan no em van renovar a la feina, i això va ser un alliberament per a mi. Jo no podia deixar la feina, els meus pares havien mort i no tenia ningú que em pogués mantenir. Era una mica inconscient deixar la feina, però una altra cosa és que la feina et deixi a tu. No vaig pensar mai a ser solista, perquè cantant en un cor ja era feliç, i si em podia guanyar la vida cantant en un cor, encara més! El que sí que tenia molt clar era que volia fer alguna cosa relacionada amb la música, volia cantar.

I com va ser el camí ﬁns a ser solista? Doncs gràcies a un professor de l’escola de cant, que va organitzar una audició per a una companyia de sarsuela que buscava cantants joves. I em va fer participar a l’audició, em va indicar què havia de cantar i, de sobte, hi havia gent escoltant-me. I em van agafar. Però em van dir que al cap d’una setmana havia de cantar La tabernera del puerto. Si jo, en aquella època, a causa de la feina que tenia, tri- gava dos o tres mesos a aprendre’m una cançó en espanyol, com podria aprendre’m tota una sarsuela en una setmana?

Però ho va fer. És clar, perquè quan veus que has de fer-ho tant sí com no, t’hi poses, i al ﬁnal m’ho vaig aprendre. I també per aquelles dates vaig cantar Dido (Dido and Aeneas) amb una companyia amateur d’un company de l’escola que tenia una orquestra a Pamplona.

67 Doña Francisquita

Un any important en la seva carrera va ser el 1997, quan va guanyar el segon premi, el premi del públic i el de millor cantant espanyola al Concurs Francesc Viñas, a més de protagonitzar una Fille du régiment al Teatro de la Zarzuela que la va catapultar. Què va signiﬁcar aquest reconeixement per a la seva carrera?

Aquell any no hi va haver primer premi, sinó dos segons premis. Però va suposar un impuls, perquè se’m van obrir les portes dels teatres d’Espanya, encara que la del Liceu se’m va obrir des del principi! Jo fa més de vint anys que canto aquí, ja que, arran del Viñas, vaig poder fer L’elisir d’amore. Així, el Liceu va ser un dels primers teatres importants on vaig cantar, encara que no va ser exactament aquí, ja que aleshores s’estava reconstruint a causa de l’incendi.

I de seguida es van anar succeint els debuts en teatres de gran importància a ciutats com ara Viena o Milà, a més del Festival Rossini de Pesaro. Mirant enrere, com recorda aquells debuts? Doncs no recordo que em posés nerviosa, perquè, en realitat, sempre he tingut la mateixa responsabilitat cantant en un teatre de província que cantant en un teatre com pot ser la Scala de Milà o el Liceu de Barcelona. El més important és respectar el públic, sigui d’on sigui.

En alguna ocasió vostè ha comentat que l’òpera és una carrera de fons, no de velocitat. Com estan actualment la seva veu i la seva carrera? Des de ﬁnals de 1996, quan vaig debutar, fa molts anys que canto i mantinc la veu sana. Crec que la tinc intacta, està sana… o almenys això em comenta tothom. A més, mantinc la mateixa tessitura, encara que amb una mica més de cos a la veu. Mantenir el mateix repertori durant més de vint anys és molt poc habitual. I això és gràcies a la tècnica i perquè no he cantat rols que no són adequats per a la meva veu.

68 “El públic del Liceu és un dels més entesos d’Espanya, i, alhora, és molt agraït!”.

69 Doña Francisquita

Saber dir no és un dels puntals d’una carrera longeva? I tant! Jo he dit no a La traviata a la Scala; quan vaig audicionar per cantar Rigoletto me la van oferir i jo no vaig voler fer-la. La meva veu no estava preparada per a aquell paper, i crec que psicològicament tampoc, ja que és un rol molt complex. El que he tingut molt clar des del principi és que no cantaré allò que no pugui cantar. I encara avui dia continuo dient que no.

En aquesta ocasió torna al Gran Teatre del Liceu per interpretar el rol protagonista de la sarsuela Doña Francisquita d’Amadeu Vives. Precisament la sarsuela ha estat un gènere molt present en la seva carrera. Sarsuela i òpera són gèneres gaire llunyans? No, per a mi es canta tot igual. A vegades els cantants d’òpera diem que si hem de fer sarsuela ens posem més nerviosos quan arriben els diàlegs, ja que no hi estem tan acostumats. Nosaltres estem acostumats a cantar, i quan has de parlar en el teatre no tens música, hi ha silenci i se’t pot oblidar una mica el text… quan cantem òpera, és clar que actuem, però quan ho fem parlant, encara més! Però potser és per això que m’encanta, perquè fent sarsuela em sento més actriu.

La producció que vostè protagonitzarà és la creada per Lluís Pasqual. Què ens en pot avançar? No és una Doña Francisquita tradicional. Per exemple, no hi ha els diàlegs originals, s’ha fet un text nou. Sobretot la persona que més parla és el personatge de l’actor, que és qui porta més el pes de tota l’obra. Està ambientada en tres èpoques diferents, i això fa que sigui un espectacle molt interessant. I per a nosaltres és especialment intens, perquè en aquesta funció jo interpreto tres Francisquitas de tres èpoques diferents. És molt interessant!

70 A Doña Francisquita vostè interpretarà la protagonista que dona nom a la sarsuela. Qui és per a vostè Francisquita? Francisquita és una noia molt llesta, la més llesta de tots, i fa i desfà per aconseguir la persona que estima. En aquest muntatge és una mica diferent, però m’hi sento molt còmoda.

Al Gran Teatre del Liceu ha pogut cantar molts títols diferents, sense anar més lluny, la temporada passada va interpretar Elvira (I puritani). Quina relació té amb aquest teatre i el seu públic? El públic del Liceu és un dels més entesos d’Espanya, i, alhora, és molt agraït! I això és fantàstic, perquè hi ha teatres on costa molt aplaudir, però aquí no. Si agrades, el teatre s’enfonsa. Per això m’encanta cantar aquí!

En aquest sentit, precisament aquest títol es podrà veure als cinemes el 12 de novembre. Què li semblen iniciatives com aquesta per promocionar la lírica? Em semblen fenomenals! És fantàstic perquè, a més, ho fan a moltíssimes ciutats! Tot el que sigui apropar l’espectacle al gran públic és molt positiu. Com també ho és la iniciativa Liceu Under 35, en la qual vaig poder participar la temporada passada amb I puritani. Em sembla meravellós: entrades populars per a gent jove! Aplaudeixen d’allò més, i això vol dir que s’ho passen bé.

Aquesta temporada estem recordant els 20 anys de la reobertura del Liceu després del fatídic incendi del 1994. De quina manera recorda l’incendi, el procés de reconstrucció i la reobertura? Sí que recordo l’incendi, que va ser una pena tremenda. És com quan es va cremar recentment Notre-Dame, que crea una gran tristesa. Però el que va venir després va valdre la pena!

71 Doña Jaume Tribó Francisquita

al Liceu

72 Jaume Tribó

El Liceu no ha estat mai un teatre dedicat a la sarsuela, tot i que, com després comprovarem, durant els cinquanta primers anys d’existèn- cia, concretament fins a la temporada de Quaresma de 1897, va ser una de les bases de la programació més habitual del Teatre. Estrenada a Madrid el 1923, Doña Francisquita arriba el mateix

Cora Raga any a Barcelona, al Teatre Tívoli. Al Liceu no s’hi estrena fins deu anys més tard, el 1933, i amb motiu d’una celebració doble: un homenatge a Miguel Fleta Amadeu Vives, que havia mort tot just dos mesos abans, i la presèn- cia del divo tenor Miguel Fleta en la seva última temporada liceista. L’homenatge a Amadeu Vives in- cloïa l’intermedi de Talismán, l’últi- ma de les seves obres; un panegíric a càrrec de Pere Coromines, titulat “La primera i segona vida d’Ama- deu Vives”; “L’emigrant”, per la secció d’homes de l’Orfeó Català, i la sarsuela Doña Francisquita. Hi assistí el president Francesc Macià Maria Espinalt i s’interpretà “Els segadors” en la seva entrada i sortida del teatre. Amb la Guerra Civil s’aturen les activitats artístiques. Les últi- mes funcions, el juny del 1936, van ser les dels Ballets Russos de Mon- te-Carlo. Començada la guerra, el Liceu és nacionalitzat per la Gene- ralitat i esdevé Teatre Nacional de Catalunya. Amb tot, roman tancat durant gairebé dos anys, amb actuacions isolades de l’Orquestra Pau Casals. Fins al març de 1938 no es reprenen les representacions d’òpera, que s’alternen amb certs

títols de sarsuela. Dins d’aquell Hipòlit Lázaro

Panadès Conxita context hi trobem disset representacions de Doña Francisquita en una temporada que s’allarga fins ben entrat el juliol. Però encara

73 Doña Francisquita podem parlar d’una segona i última de Munck, i els no menys estimats temporada en època de guerra, la tenors Josep Bros, Carles Cosías temporada 1938-1939 (de l’octubre i Àlex Vicens. Es van fer sis de les de 1938 fins al gener de 1939), amb set representacions anunciades. La vuit representacions més del ma- primera, prevista pel 23 de juliol del teix títol. Les tropes franquistes en- 2010, es va cancel·lar per vaga dels traven a Barcelona el 26 de gener treballadors del Teatre. de 1939. Encara el dia 21 el Liceu Doña Francisquita ha tingut havia representat La Dolores. Les fins ara 46 representacions re- obres anunciades els dies 22 i 24, partides en set edicions, i això la La bruja i Carmen, ja es van haver cataloga com la sarsuela més re- Emili Vendrell de cancel·lar. En aquella situació ex- presentada al Liceu. Dit això, cal trema, Doña Francisquita té intèr- també recordar el gran nombre prets de la importància de Conxita de sarsueles que s’hi havien fet Panadès o Maria Espinalt, i tenors durant el segle xix, començant per com Ricard Mayral, Hipòlit Lázaro Geroma la castañera de Mariano i Emili Vendrell, tothom actuant en Soriano Fuertes i Cristóbal Ou- una aparença de falsa normalitat. drid, la primera sarsuela al Liceu el Més de trenta anys sense Doña 1849. Entre els títols més represen- Francisquita al Liceu, i quan hi va tats —hi havia temporades de pri- tornar ho va fer amb el magnífic mavera dedicades exclusivament tenor Pedro Lavirgen, que va tenir a la sarsuela— cal destacar Jugar dues protagonistes diferents, la con fuego, de Francisco Asenjo delicada Ángeles Chamorro i la no Barbieri, amb un total de 40 re- menys musical i segura Alicia To- presentacions; El valle de Andorra, rres Garza, que va topar amb un de Joaquín Gaztambide, amb 24; públic advers, molt probablement Marina, encara en la seva forma a causa del seu marcat accent original com a sarsuela, i l’obra ca- mexicà als diàlegs parlats. Chamorro Ángeles talana L’aplec del Remei a Caldes La Doña Francisquita següent de Montbui, de Josep Anselm Cla- consistí en una funció extraor- vé, estrenada el 1859. Però totes dinària, única, l’11 de gener de 1975. havien estat eclipsades per una Venia a ser com una mena d’home- obra ara del tot oblidada: Buenas natge que el tenor Plácido Domin- noches, señor Don Simón, de Cris- go (aquell dia director d’orquestra) tóbal Oudrid, l’estrena de la qual, retia als seus pares. Don Matías i al Liceu, l’any 1853, va merèixer la Aurora la Beltrana eren Plácido xifra de 35 representacions conse- Domingo pare i Pepita Embil, una cutives en la mateixa temporada, figura estel·lar en el terreny de la cas insòlit només superat pel ba- sarsuela. llet Coppélia de Delibes, amb 70 El 1988, Francisquita i Fernan- representacions consecutives el do eren dos divos de la categoria 1894, i, al capítol operístic, per Le d’Enedina Lloris i Alfredo Kraus. I prophète de Meyerbeer, amb 26 encara vam tenir una altra Fran- representacions entre el desembre cisquita el juliol del 2010, amb les de 1863 i el gener de 1864. estimades sopranos María José Lavirgen Pedro Moreno, Mariola Cantarero i Sonia

74 Jaume Tribó Plácido Domingo Pepita Embil i Alfredo Kraus Enedina Lloris, Moreno María José Josep Bros Domingo Plácido Cantarero Mariola detallada a Consulteu la cronologia

75 Doña Francisquita Cronologia

Any Amadeu Vives Música

1871 Amadeu Vives i Roig neix a Collbató (Barcelo- Los holgazanes, Don Pacífico i El hombre na) en una família de forners del poble es débil (F.Asenjo Barbieri). Aida (G.Verdi). Londres inaugura el Royal Albert Hall. 2a versió de Marina (E.Arrieta). Orsowa ossia il genio della montagna (A.Ponchielli)

1876 Assisteix amb el seu germà gran Camil a classes R.Wagner inaugura el Festspielhaus amb de l'organista d'una església d'Esparreguera, la seva tetralogia íntegra. La Gioconda prop de Collbató. Un braç i una cama li queden (A.Ponchielli). Neixen P.Casals, M.de Falla i afectats per sempre (per malaltia o per una E.Wolf-Ferrari. Mor F.M.Piave caiguda): la salut fa que l'internin poc després en un asil barceloní de Sant Joan de Déu: Camil, que hi treballa com a infermer, s'esforça perquè sigui músic (estan molt units)

1882 La família s'instal·la a Barcelona. Classes de Parsifal (R.Wagner). La rédemption (C.Gou- piano, harmonia i composició amb J.Ribera, nod). Dimitrij, 1a versió (A.Dvořák). Má organista de la capella de la parròquia de Santa vlast/La meva pàtria (B.Smetana). Elegia Anna, on també comença a cobrar com a can- Sulla tomba di Garibaldi (A.Ponchielli). Neix tant. Amb aquest cor infantil actua en aquesta J.Turina època en el Mefistofele (A.Boito) que es representa en el Gran Teatre del Liceu. També assistirà a algunes classes de F.Pedrell

1884 Coneix el seu futur amic el músic Ll.Millet Le villi (G.Puccini). Manon (J.Massenet). Der Papagei (A.Rubinstein). Dimitrij, versió definitiva (A.Dvořák). Mor B.Smetana

1885 S'instal·la a Màlaga, on l'Ordre de Sant Joan de Cid (J.Massenet). The Mikado (A.Sullivan). Déu ha traslladat al seu germà Camil: Amadeu Marion Delorme (A.Ponchielli) esdevé mestre de la banda juvenil d'un asil d'orfes

1887 Torna a instal·lar-se a Barcelona, on viu humil- Otello (G.Verdi). Mor A.Borodin. E.Berliner ment. Treballa de mestre de capella de l'esglé- patenta el gramòfon sia de Jesús (a Gràcia), ensenyant música en col·legis de religioses i component (sobretot, música religiosa). En aquesta època freqüenta tertúlies i cafès

1891 Cofunda l'Orfeó Català amb Ll.Millet. Col·labo- El rey que rabió (R.Chapí). Der Vogelhänd- ra en la publicació La Veu de Catalunya (durant ler (C.Zeller). Ivanhoe (A.Sullivan). Neix tota la vida escriurà en mitjans de Barcelona i R.Tauber de Madrid)

76 Cronologia

Art i ciència Història Any

The descent of man (C.Darwin) Comuna de París. H.Stanley busca i troba 1871 D.Livingstone

Richard Wagner in Bayreuth (F.Nietzsche). Mor M.Bakunin 1876 A.G.Bell patenta el telèfon, després de l'in- vent d'A.Meucci. Bal au moulin de la Galette (P.-A.Renoir)

Fédora (V.Sardou). C.Darwin mor Mor G.Garibaldi 1882

Une baignade à Asnières (G.Seurat) Neixen el Dow Jones Industrial Average i el 1884 Dow Jones Transport Average

Patent de la 1a motocicleta (G.Daimler amb Entitats de Catalunya lliuren un Memorial 1885 W.Maybach). Construcció del 1r automòbil, de Greuges a Alfons XII, poc abans de morir de 3 rodes (K.Benz) (regència de Mª Cristina). Roma posa la 1a pedra del monument a Vittorio Emanuele II

1a pedra de la Tour Eiffel (París) Italia emprèn la seva expansió colonial 1887

The picture of Dorian Gray (O.Wilde). Mor Rerum novarum (Lleó XIII) 1891 A.Rimbaud

77 Doña Francisquita

Any Amadeu Vives Música

1894 Estrena de la seva cançó L'emigrant. Deixa els La verbena de la Paloma (T.Bretón). Neixen seus càrrecs a l'Orfeó Català i passa a ser-ne P.Bořkovec i E.Schulhoff. Requiem (Ch. soci protector, per centrar-se a compondre Gounod). Guntram (R.Strauss). Prélude à l'après-midi d'un faune (C.Debussy). Hulda (òpera pòstuma de C.Franck). Regina Díaz (U.Giordano). Počátek románu (L.Janáček). Moren F.Asenjo Barbieri, H.von Bülow i A.Rubinstein

1895 Es casa a Barcelona amb Montserrat Giner. La Dolores (T.Bretón). Henry Clifford (I.Al- Viuen humilment i ell compon música diversa béniz), estrenada en el Gran Teatre del Liceu. (en bona part, religiosa). Comença a compon- Guglielmo Ratcliff (P.Mascagni) dre la seva primera òpera, Artús

1897 Artús (Teatre Novedades, Barcelona). S'instal·la La revoltosa (R.Chapí). Neix l'Orfeón a Madrid amb la seva dona i el seu únic fill, Donostiarra. R.Strauss triomfa a Barcelo- José. Segueixen vivint humilment. Compondrà na (Teatre Líric/Sala Beethoven) dirigint i estrenarà sarsueles Don Juan, el preludi de Guntram i altres obres. Mor J.Brahms. Neix M.Fleta. Il voto (U.Giordano)

1898 La primera del barrio (Teatro de la Zarzuela, Gigantes y cabezudos (M.Fernández Caba- Madrid), sense èxit llero). La bohème (G.Puccini) al Gran Teatre del Liceu. Fedora (U.Giordano). Neixen G.Gershwin i S.Bacarisse. El Liceu instal·la la seva marquesina

1899 Triomfa amb la sarsuela Don Lucas del Cigarral Don Quichotte (J.Massenet). L'Oiseau de (Teatro Circo de Parish, Madrid) i també feu (I.Stravinsky) estrena 4 sarsueles d'un acte: La preciosilla (Teatro Romea), La luz verde (Teatro Apolo), La fruta del tiempo (Teatro Martín) i El rey de la Alpujarra (Teatro Eslava)

1900 2a òpera, Euda d’Uriach, amb llibret d'À.Guimerà La alegría de la huerta (F.Chueca). Tosca (Teatre Novedades, Barcelona). Sarsueles Viaje (G.Puccini). La cenerentola (E.Wolf-Ferra- de instrucción (Teatro Eslava, Madrid) y La bala- ri). A.Schönberg comença a compondre da de la luz (Teatro de la Zarzuela, Madrid) Gurre-Lieder

1902 El tirador de palomas (Teatro Apolo, Madrid) i El puñao de rosas (R.Chapí). Tosca (G.Pucci- Lola Montes (Teatro de la Zarzuela, Madrid) ni) al Gran Teatre del Liceu. El Liceu estrena I Pirinei (F.Pedrell). Pelléas et Mélisande (C.Debussy)

78 Cronologia

Art i ciència Història Any

Els germans Lumière inventen el cinematò- Mor el tsar Alexandre III: Nicolau II. Cas 1894 graf. The jungle book (R.Kipling) Dreyfus: França arresta un capità jueu acu- sat de traïció a favor d'Alemanya

Conferència d'À.Guimerà La llengua catalana Guerra d'Independència de Cuba i mort de 1895 (Ateneu Barcelonès). En torno al casticismo J.Martí (M.de Unamuno). I Biennale di Venezia. O.Wilde estrena The Importance of Being Earnest. Pro- jecció de la 1a pel·lícula dels germans Lumière

Obre a Barcelona el cafè Els Quatre Gats, Barcelona incorpora Gràcia, Sant Martí, 1897 que reunirà intel·lectuals i artistes, inclosos Sant Andreu, Sant Gervasi, Sants i Les Corts A.Vives i P.Picasso, que hi farà la seva 1a exposició. 1a projecció cinematogràfica a Barcelona, 2 anys després dels Lumière

J'accuse…! (É.Zola). La barraca (V.Blasco Espanya perd Cuba, Filipines i Puerto Rico 1898 Ibáñez). The War of the Worlds (H.G.Wells) en la seva guerra contra els EUA. Mor O.von Bismarck

G.Claude presenta la llum de neó. La Danse Comença la Revolució mexicana. J.Canale- 1899 (H.Matisse) jas, president del Govern espanyol

Die Traumdeutung (S.Freud). 1a exposició Assassinat d'Humbert I d'Itàlia: el succeeix 1900 individual de P.Picasso (al local Els Quatre Víctor Manuel III. Mor la reina Victòria: Gats, Barcelona). Mor O.Wilde Eduard VII, nou rei britànic

Mor J.Verdaguer. Le voyage dans la lune Alfons XIII assumeix el regnat efectiu 1902 (germans Méliès). Cañas y barro (V.Blasco (Mª Cristina ha estat regent) Ibáñez). Estetica (B.Croce)

79 Doña Francisquita

Any Amadeu Vives Música

1904 Triomfa amb Bohemios i després amb El húsar Jenůfa (L.Janáček). A.Dvořák mor setmanes de la guardia (Teatro de la Zarzuela, Madrid) després d'estrenar Armida. Neix E.F.Burian. Madama Butterfly (G.Puccini). Hélène (C.Saint-Saëns)

1906 Empresari amb V.Lleó dels teatres madrilenys Empòrium y Bruniselda (E.Morera). I quatro de la Zarzuela, Cómico y Eslava rusteghi (E.Wolf-Ferrari). I.Albéniz s'instal·la a París i comença a compondre Iberia.

1908 Deixa de ser empresari dels teatres Cómico i Inauguració del Palau de la Música i del nou Eslava, per problemes econòmics Teatro Colón de Buenos Aires. R.Strauss triomfa a Barcelona (Palau de la Música Catalana) amb la Filarmònica de Berlín (Till Eulenspiegel i altres). Mor N.Rimskij-Kor- sakov. Aprovació internacional d'un sistema de notació ideat per U.Giordano per simpli- ficar les partitures

1909 També deixa de ser empresari del Teatro de la La alegría del batallón (J.Serrano). Madama Zarzuela: queda molt endeutat Butterfly (G.Puccini) al Gran Teatre del Liceu. Elektra (R.Strauss). Els Ballets Russos de S.Diaghilev comencen a París la seva gira internacional

1912 Triomf de La generala (Gran Teatro, Madrid) Titaina (E.Morera). Daphnis et Chloé (M.Ra- vel). Ariadne auf Naxos (R.Strauss). Moren J.Massenet i l'editor G.Ricordi. Neixen X. Montsalvatge i J.Cage. F.Torrefranca publica Puccini e l’opera internazionale, un assaig crític amb ellni)

1914 Triomf de Maruxa (Teatro de la Zarzuela, Margot (J.Turina). Jérusalem (J.Massenet). Madrid) Le rossignol (I.Stravinski). I mori di Valenza (A.Ponchielli)

1915 A.de Isaura li estrena Canciones epigramáticas El amor brujo (M.de Falla). Madame (Teatro Español, Madrid) Sans-Gêne (U.Giordano). Mor A.Scriabin. Neixen M.del Monaco i F.Sinatra

1921 Presideix la secció musical de l'Ateneo de Moren E.Humperdinck i E.Caruso. Le roi Madrid. El seu fill es casa a Barcelona David (A.Honegger). Giove a Pompei (U.Giordano). Kátya Kabanová i Taras Bulba (L.Janáček)

80 Cronologia

Art i ciència Història Any

Neix S.Dalí. La busca (P.Baroja) Entente Cordiale (França-Gran Bretanya) 1904

S.Ramón y Cajal guanya el Premi Nobel de Atemptat contra Alfons XIII i Victòria Eugè- 1906 Medicina. Neixen les publicacions Mundo nia. El Partit del Congrés de l'Índia demana Deportivo i El Poble Català per 1a vegada la independència

Mor V.Sardou (el dramaturg de Fédora, Puyi esdevé als 2 anys últim emperador 1908 Madame Sans-Gêne i La Tosca). Comença xinès a fabricar-se el Ford T, el 1r cotxe produït en sèrie

Manifesto del Futurismo (F.T.Marinetti). Setmana Tràgica i afusellament posterior 1909 F.L.Wright dissenya la Robie House de F.Ferrer i Guàrdia

Descobriment del bust de Nefertiti. Mor l'es- Enfonsament del Titanic. Assassinat de 1912 criptor M.Menéndez y Pelayo J.Canalejas

1a pel·lícula de C.Chaplin i del seu personat- Comença la I Guerra Mundial 1914 ge Charlot: Making a living

Teoria general de la relativitat (A.Einstein). Durant la l Guerra Mundial, Rússia pateix 1915 Die Verwandlung (F.Kafka) derrotes, Itàlia s'adhereix a l'Entente i Alemanya enfonsa el transatlàntic britànic Lusitania

Guitare et nature morte sur la cheminée Assassinat d'E.Dato. Desastre d'Annual a la 1921 (G.Braque) Guerra del Marroc

81 Doña Francisquita

Any Amadeu Vives Música

1922 Catedràtic de Composició al Real Conservato- E.Vendrell debuta en l'escena, amb Don Joan rio de Música de Madrid de Serrallonga (Teatre Tívoli, Barcelona). Amadis (J.Massenet). Blue Monday (G.Gers- hwin). Mavra (I.Stravinski). Neix I.Xenakis

1923 Estrena de Doña Francisquita (Teatro Apolo, Mor T.Bretón. Neixen M.Callas i V.dels Àn- Madrid) i després en el Teatre Tívoli (Barcelo- gels. El Liceu estrena Marianela (J.Pahissa). na). Publica el llibre d'assaigs Sofia Los gavilanes (J.Guerrero). El retablo de Maese Pedro (M.de Falla)

1924 Gira per Amèrica del Sud fins l'any 1925, amb La dictadura de Primo de Rivera prohibeix companyia pròpia de sarsuela: Argentina, Uru- la sardana La santa espina. Mor G.Puccini guay, Xile, Perú, Cuba i Mèxic (deixa inacabada Turandot). Erwartung (A.Schönberg). Rhapsody in blue (G.Ger- shwin). La cena delle beffe (U.Giordano). F.Poulenc estrena el ballet de S.Diaghilev Les biches. Příhody lišky Bystroušk i Lašské tance (L.Janáček)

1926 Estrena de la seva cançó La balanguera Turandot (G.Puccini). Concierto para clave (Palau de la Música Catalana, Barcelona) i les y 5 instrumentos (M.de Falla). Věc Makropu- sardanes Goigs i planys, Matinada santpolenca, los i Sinfonietta (L.Janáček) Eixelebrada i Montserratina (Teatre Olimpia, Barcelona)

1927 La villana (Teatro de la Zarzuela, Madrid) Nace A.Kraus. Oedipus rex (I.Stravinsky). La Banda Municipal de Barcelona (dtor. J.Lamote de Grignon) actua a Frankfurt convidada per R.Strauss. Mša glagolskaja (L.Janáček)

1928 Sainet Los flamencos (Teatro Apolo, Madrid). La pícara molinera (P.Luna). Friederike Suite coral Follies i paisatges (Palau de la Música (F.Lehár). Die ägyptische Helena (R.Strauss). Catalana, Barcelona) Die Dreigroschenoper (K.Weill). The new moon (S.Romberg). Schwergewicht (E.Kre- nek). Boléro (M.Ravel). Neix K.Stockhausen. Mor L.Janáček

1929 Obra teatral Jo no ho sabia que el món era així Los claveles (J.Serrano). Das land des (Teatre Novedades, Barcelona). Sarsuela Noche Lächelns (F.Lehár). Der Lindberghflug de verbena (Teatro Eslava, Madrid) (P.Hindemith i K.Weill). Il re (U.Giordano)

82 Cronologia

Art i ciència Història Any

Ulysses (J.Joyce) Fundació de l'URSS. B.Mussolini, primer 1922 ministre d'Itàlia

El poema de la rosa als llavis (J.Salvat-Pa- Comença la dictadura de M.Primo de 1923 passeit). Neix F.Zeffirelli Rivera. Comença la república de Turquia i la presidència d'Atatürk

Manifeste du surréalisme (A.Breton). Der Mor Lenin 1924 Zauberberg (T.Mann). Moren F.Kakfa, À.Guimerà i J.Salvat-Papasseit. J.de la Cierva prova amb èxit el seu autogir

Mor A.Gaudí Fracassa un atemptat contra B.Mussolini. 1926 Cop d'Estat a Portugal. Hirohito, emperador de Japó

The jazz singer (A.Crosland), 1r film amb so Comença la Guerra Civil xinesa 1927 i diàleg sincronitzats. Metropolis (F.Lang)

A.Fleming descobreix la penicil·lina General treaty for renunciation of war as 1928 an instrument of national Policy/Kellogg– Briand pact

Un chien andalou (L.Buñuel). 1r lliurament dels Crack borsari de Wall Street (Nova York) 1929 premis Oscar

83 Doña Francisquita

Any Amadeu Vives Música

1931 Mor el seu germà Camil. Candidat a regidor Katiuska, la mujer rusa (P.Sorozábal). Las de Barcelona per Acció Catalana (partit Leandras (F.Alonso). La vedova scaltra des del qual proposa fundar un teatre líric (E.Wolf-Ferrari). A.Schönberg s'instal·la a català): no surt elegit. En proclamar-se la Barcelona (fins 1932), a proposta de R.Ger- República, dirigeix els músics del Sindicat hard i mentre compon Moses und Aron Musical de Catalunya des del balcó d'Acció Catalana. President de la Sociedad de Autores Españoles, vicepresident de la Junta Nacional de la Música y los Teatros Líricos, i conseller d'Instrucción Pública

1932 Candidat a diputat del Parlament de Cata- Luisa Fernanda (F.Moreno Torroba). Pinotta lunya. Mor a Madrid el 2 de desembre, dies (P.Mascagni) després d'un atac cardíac: seguici fúnebre al carrer. A Barcelona, capella ardent al Palau de la Música Catalana, seguici fúnebre pels carrers i enterrament al cementiri de Mont- juïc. Quatre dies després s'estrena Talismán (Teatro Calderón, Madrid)

1933 El Gran Teatre del Liceu representa per 1a Adiós a la bohemia (P.Sorozábal). Neixen vegada Doña Francisquita M.Caballé i T.Berganza. F.Viñas mor. Arabella (R.Strauss). A.Hitler veta el dtor. B.Walter i la resta d'artistes jueus. A.Toscanini rebutja dirigir a Bayreuth

1934 El seu fill supervisa la 1a adaptació al cinema La del manojo de rosas (P.Sorozábal). La de Doña Francisquita, pel·lícula espanyola de chulapona (F.Moreno Torroba). Persépho- l'alemany H.Behrendt. Madame Francisquita ne (I.Stravinski). X.Montsalvatge guanya un (en francès) a Montecarlo concurs (Tres impromptus: piano) i publica el 1r article sobre música (a El Matí)

1971 Publicació del seu llibre Julia (articles i con- Mor A.de Isaura (va estrenar les Cancio- ferències) nes epigramáticas d'A.Vives). Laberinto (X.Montsalvatge). Himne de les Nacions Unides (P.Casals). Mor L.Armstrong

2014 Trasllat del taüt al cementiri de Collbató Through his teeth (L.Bedford). Moren C.Ab- bado, L.Maazel, C.Bergonzi, G.Mortier i P.de Lucía. La fura dels baus versiona 3 òperes: Der fliegende Holländer (R.Wagner), Elektra (R.Strauss) i Madama Butterfly (G.Puccini). El somni (F.Aleu-El Celler de Can Roca), en què participa el Gran Teatre del Liceu. G.Benjamin, compositor de l'any per la publicació Musical America Worldwide

84 Cronologia

Art i ciència Història Any

Empire State Building (Lamb & Harmon). II República. Fundació d'ERC i de la Com- 1931 La persistència de la memòria (S.Dalí). City monwealth of Nations Lights (C.Chaplin). Laura a la ciutat dels Sants (M.Llor)

Mor R.Casas. 1a gira del grup teatral La Estatut de Núria. Fracassa la sublevació del 1932 Barraca, de F.García Lorca general J.Sanjurjo

Bodas de sangre (F.García Lorca). La con- A.Hitler governa Alemanya 1933 dition humaine (A.Malraux). E.H.Armstrong inventa la ràdio FM

La mort del torero I.Sánchez Mejías origina Revolució xinesa. Revolta d'Astúries. L.Com- 1934 una elegia de F.García Lorca panys proclama l'Estat Català

1r microprocessador en un xip Neix l'Assemblea de Catalunya 1971

Moren G.García Márquez i M.Pertegaz Joan Carles I abdica: el succeeix Felip VI. 2014 Consulta popular sobre la independència a Catalunya. Referèndum sobre la indepen- dència a Escòcia

85 Doña Francisquita Selecció d’enregistraments

Selecció en CD

Felisa Herrero, Sélica Pérez Carpio, Emili Vendrell, Antonio Palacios, Crisanta Blasco i Gabriel Olai- zola. Orquestra Simfònica i cors. Daniel Montorio. 1930. Columbia/Aria Recording.

Lolita Torrentó, Rosario Gómez, Pau Civil, Pepe Márquez, Oscar Pol, Teresa Sánchez i Estanis Tarín. Orquesta Sinfónica Española i Coro general. Rafael Ferrer. 1953. EMI Regal.

María de los Ángeles Morales, Ana María Iriarte, Carlos Munguía, Julio Uribe, José María Maiza i Juan de Andía. Gran Orquesta Sinfónica i Coro de Cámara del Orfeón Donostiarra. Ataúlfo Argenta. 1953. Columbia/Alhambra.

Ana María Olaria, Dolores Pérez, Alfredo Kraus, Santiago Ramalle, Ramón Alonso, Pilar Quirós i Pedro Lavirgen. Orquesta de Cámara de Madrid i Coro de Radio Nacional de España. Daniel Mon- torio. 1958. Montilla.

Teresa Tourné, Maria Reyes Gabriel, Pedro Lavirgen, Segundo García, Julio Catania i Charito Gimé- nez. Orquesta de Conciertos de Madrid i Coro Cantores de Madrid. Pablo Sorozábal. 1963. Hispavox.

Ángeles Chamorro, Inés Rivadeneira, Bernabé Martí, Francisco Saura, Pilar Torres i Miguel Ague- rri. Orquestra Filharmònica de Barcelona i Capella Clàssica Polifònica del FAD. Eugenio M. Marco. 1967. Vergara.

María Rosa del Campo, Norma Lerer, Jaume Aragall, Julián Molina, Mari Carmen Ramírez i José Le Matt. Orquesta Filarmónica de España i Coro Cantores de Madrid. Lamberto Gardelli. 1967. Columbia.

Ángeles Chamorro, Dolores Pérez, Alfredo Kraus, Enrique del Portal, Antonio Campó i Luisa de Córdoba. Orquesta Rondalla Manuel de Falla i Coro Cantores de Madrid. Enrique García Asensio. 1973. Carillón.

María Bayo, Raquel Pierotti, Alfredo Kraus, Santiago Sánchez Jericó, Alfonso Echevarría i Rosa María Ysàs. Orquesta Sinfónica de Tenerife i Coro Polifónico de la Universidad de La Laguna. Antoni Ros-Marbà. 1994. Auvidis Valois.

Ainhoa Arteta, Linda Mirabal, Plácido Domingo, Enrique R. Del Portal, Carlos Chausson i Mabel Pere- lstein. Orquesta Sinfónica de Sevilla i Coro Gran Teatro de Córdoba. Miguel Roa. 1994. Sony Classical.

Des que es va estrenar el 1923, Doña Francisquita es doble cara, ja amb el sistema elèctric que aportava va convertir en una obra molt popular. En aquella una millora del so amb l’ús de micròfons, sobresurt època era habitual fer enregistraments fonogràfics el tenor protagonista Emili Vendrell, que durant els immediats de les obres d’èxit, fet que va produir que anys vint i trenta va ser considerat el millor intèrpret actualment puguem gaudir, en el primerenc siste- de la part de Fernando, juntament amb les sopranos ma acústic, de les veus dels seus creadors: Juan de Felisa Herrero i Sélica Pérez Carpio, que si bé tenen Casenave (Fernando), Mary Isaura (Francisquita), el caràcter requerit pels seus papers, avui sonen Cora Raga (Aurora) i Antonio Palacios (Cardona). una mica passades de moda per la seva vocalitat. Del primer enregistrament força complet que Afortunadament tenim una reconstrucció tècnica es va fer l’any 1930 en vuit discs de gramòfon de en digital, per poder gaudir de la interpretació del

86 Selecció d'enregistraments

tenor, que la va representar en escena 1.315 vegades En ser una obra molt estimada pels tenors, també durant la seva carrera. ens han deixat enregistraments: un sorprenent Pe- Van haver de transcórrer més de vint anys dro Lavirgen, que durant els anys cinquanta va re- perquè aparegués un altre enregistrament, aquest presentar l’obra a l’escena; Jaume Aragall, d’una veu protagonitzat per l’exquisida soprano Lolita Torren- esplèndida, malgrat la seva distància interpretativa; tó com a Francisquita, el ja veterà tenor Pau Civil Plácido Domingo, ja molt lluny per edat i vocalitat com a Fernando i la mezzo Rosario Gómez com a del paper del jove estudiant, i Bernabé Martí, millor brillant Aurora, sota la batuta de Rafael Ferrer. Tris- en altres repertoris més heroics. L’enregistrament tament, sembla ser que aquest treball discogràfic d’aquest darrer cantant tampoc ha estat reeditat ha quedat inèdit en el format digital, malgrat el seu en format digital. interès artístic. De les protagonistes femenines, a més de les El mateix any es produïa la versió dirigida per que hem esmentat abans, cal destacar Ángeles Cha- Ataúlfo Argenta, amb la interessant María de los morro, que ens va deixar dues versions del paper Ángeles Morales, la molt bona mezzo Ana María de Francisquita, i que fa que la segona interpretació Iriarte i un discret Carlos Munguía com a protago- d’Alfredo Kraus, malgrat la direcció orquestral, banal nista masculí. i poc interessant, sigui una de les més reeixides vo- Després apareixerien les versions del tenor calment. Més modernament tenim les prestacions Kraus, l’altre gran intèrpret del paper de Fernando, solvents de les sopranos María Bayo i Ainhoa Arteta. de les quals la primera, amb Ana María Olaria, és Entre les direccions orquestrals que esmentà- sens dubte la més interesant artísticament parlant, vem, s’han de destacar la d’Ataúlfo Argenta per la malgrat ésser una versió força retallada musical- seva construcció global i la de Lamberto Gardelli, ment. Les seves altres “Francisquitas” són correc- que malgrat esser aliè a aquest repertori, obté un tes, i en sobresurt Dolores Pérez com una de les molt bon resultat de l’orquestra i els cors. millors Aurora “la Beltrana” de la discografia per la seva entregada interpretació vocal.

Selecció en DVD

En format de vídeo digital no tenim notícia que exis- teixi cap enregistrament comercial, si bé és cert que circulen en privat diverses representacions. Una d’elles, feta al Liceu el juny de 1988 amb Ene- dina Lloris (Francisquita), Rosalina Mestre (Aurora), Alfredo Kraus (Fernando), Josep Ruiz (Cardona), María Rus (Doña Francisca) i Tomás Álvarez (Don Matías), sota la direcció musical de Maximiano Valdés i amb posada en escena del Teatro de La Zarzuela dirigida per José Luis Alonso, va ser transmesa en directe per TVE i és particularment captivadora.

Joan Vilà i Miró CRÍTIC DISCOGRÀFIC

87 Doña Francisquita Danza (2018/19). ha tornat amb la Compañía Nacional de Internacional de Cant Francesc Viñas, i hi al final concert del radaConcurs 2015/16 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo Plácido Domingo. (Oman), així com al Festival d’Aurenja amb les ciutats de Belgrad (Sèrbia) i Masqat La temporada també va dirigir a passada de Madrid o Helikon Opera de Moscou. Teatro Campoamor d’Oviedo, Teatro Real de València, les sales del Palau de les Arts ciana, de la RTVE o Sinfónica de Madrid, a de Castella i Lleó, de la Comunitat Valen Ha treballat amb les orquestres Sinfónica als segells Naxos o Warner Music Spain. ha enregistrat d’àlbums una dotzena per de Nova York. Al llarg trajectòria de la seva per estudiar a la Juilliard School of Music Va ser premiat amb la Beca Bruno Walter Symphony Orchestra. de director i titular de la Barbieri artístic Directores de Orquesta (AESDO), a més cepresident de l’Asociación Española de de 2019, alhora és membre fundador i vi de Madrid des l’any 2015 fins al juliol Director musical del Teatro de la Zarzuela 88 - - - Repositor Leo Castaldi porada 1983/84 amb porada 1983/84 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem de l’Ordre National de la Légion d’Honneur. i Chevalier d’Or al Mèrit de les Belles Arts Cultura, Premi Ciutat de Barcelona, Medalla Premi Nacional de Teatre del Ministerio de Generalitat de Catalunya, Creu Sant Jordi, d’altres: Premi Nacional de Teatre de la Ha rebut nombrosos guardons, entre val de Salzburg. de París, Teatro alla Scala de Milà i Festi- nat amb (2008/09, 2011/12 i 2016/17), ter Grimes Montserrat Caballé (2018/19). i Suor Angelica Samson et Dalila (2003/04), (2003/04), (2013/14) i l’Homenatge a i l’Homenatge a (2013/14) Falstaff Le di Figaronozze (1984/85), (1984/85), Il prigioniero , i hi ha tor Pe - - -

Nuria Castejón Romero i Jorge Takla. Jesús Castejón, Alfonso Jaume Martorell, qual, Helena Pimenta, Mario Pontiggia, Tamzin Towsen, Emilio Sagi, Lluís Pas treballat amb els directors Paco Nieva, Colón de Buenos Aires, entre d’altres. Ha Opera de LosOpera, Angeles o Teatro LA Grand Opera de Miami, San Francisco Xile, Teatro dell’Opera de Roma, Florida Lisboa, Teatro Municipal de Santiago neiro, Teatro Nacional de São Carlos París, Theatro Municipal de Rio Ja produccions al Théâtre du Châtelet de Madrid, i des d’aleshores ha treballat en d’Emilio Sagi al Teatro de de la Zarzuela grafa, carrera inicià la seva al costat Ballet Nacional de España. Com a coreò teatral, va estudiar dansa a l’Escuela del Nascuda en una família de llarga tradició Coreògrafa - - - Lear Théâtre de Ginebra; Simon Boccanegra enEn el terreny operístic ha participat feréstecs en diverses produccions teatrals, com teatrals. Amb Lluís Pasqual ha participat col·laborat en més de deu produccions zol, entre d’altres. Amb aquest darrer ha Pimenta, Julio Manrique i Alfredo San Lluís Pasqual, José Luis Gómez, Helena als directorsassociada Gerardo Vera, trajectòriaLa seva professional està Munic. per l’Akademie der Bildende Künste de Dramático de Arte Madrid, va estar becat nografia per la Real Escuela Superior de dad Complutense de Madrid, i en esce per la Universi Llicenciat en belles arts humana de València,al Palau de les Arts i riam porada 2008/09 amb Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem de Madrid. Zarzuela maine títol la temporada 2015/16. i va tornar-hi novament amb el mateix , , El caballero de Olmedo Medea (Francis Poulenc) al Teatro de la (Jean Cocteau) i , A teatro com Eduardo i El sueño de la vida a Barcelona i al Grand Il trovatore Simon Boccanegra La voix hu , In memo i . Medea La voz voz La , El rei Els Els 89 ------,

88 Amadeu Vives Director musical Óliver Díaz Biograﬁes vida treballs més recents són nos Aires i al Festival d’Avinyó. Els seus Sant Petersburg, Teatro de Bue Martín Piccolo Teatro de Milà, Maly Theatre de i Teatre Lliure de Barcelona. Ha dirigit al nale de Venècia, Teatro Arriaga de Bilbao Odéon-Théâtre de l’Europe a París, Bien del Centroartística Dramático Nacional, nat la direcció d’escena amb la direcció dramàtic, ha combi Llicenciat en art Director d’escena Lluís Pasqual moriam al Teatro Real de Madrid, Opéra National Al llarg carrera de la seva ha dirigit òperes , Romancero gitano . La quinta del biberó , Medea El sueño de la i El rei Lear , In me - - - - . porada 2008/09 amb Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem l’Opéra de Marsella. nozze di Figaro estat hanproduccions en què ha participat da 2011/12 com a repositor. Les darreres i tornà amb el mateix títol la tempora com a assistent de la direcció d'escena, Don Carlo in mascher L'italiana in Algeri del Liceu, drid, lírics de Pasqual, com direcció de reposicions d’espectacles entre d’altres. També s’ha ocupat de la ri alla Scala de Milà i / garo hi ha espanyols. Entre els seus treballs recents amb altres directors en diversos teatres de València.Palau de les Arts Col·labora operístics: a ajudant de direcció en espectacles forma habitual amb Lluís Pasqual com de l’any 2007 començà a col·laborar de a Siena es traslladà a Barcelona. A partir ciències musicològiques i de l’espectacle Nascut a Milà, després de llicenciar-se en La viejecita al Gran Teatre del Liceu, , Le nozze di Figar Manon Lescaut Kàtia Kabànova Don Giovanni al Teatro Real de Madrid, La donna del lago Il prigioniero a (2017/18), als Teatros del Canal de Ma de Vincent Boussard a (2018/19). Simon Boccanegra (2016/17), i i La donna del lago Chateaux Margaux Le di Figaro nozze L’italiana in Alge o al Gran Teatre Kàtia Kabànova , Le nozze di Fi Il trovatore al Teatro Un ballo Le Le al al i i - - - - - ,

Escenògraf i figurinista Alejandro Andújar El seu primer ballet va ser porada 2006/07 amb porada 2006/07 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem danza recents hi ha l’espectacle EntreOrtega. els seus compromisos text de Josep Carner i música Mikel porada 2011/12. i hi va tornar amb el mateix títol la tem , dirigit i coreografiat per Castejón. El gato con botas Bestiario Zarzuela enZarzuela , amb , amb - - ,

89 Doña Francisquita Conxita Garcia porada 2013/14 amb porada 2013/14 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem Rigoletto ha Entre els seus compromisos recents hi nat amb del Liceu Directora del Cor del Gran Teatre (2013/14). 90 Romancero gitano , Il prigioniero El sueño de la vida amb Núria Espert, amb Núria Espert, Tosca i Suor Angelica , i hi ha tor i Tosca . - -

Comte Ory ro per interpretar la comtessa Adèle ( ser convidada al Festival Rossini de Pesa a Gilda ( al Teatro alla Scala de Milà ho va fer com Rosina ( Va com a debutar a la Wiener Staatsoper Concurs de Cant Francesc Viñas. públic i el de millor cantant espanyola del L’any 1997 guanyà el segon premi, el del l’Escuela Superior de Canto de Madrid. Soprano. Nascuda a Granada, es formà a Soprano (Francisquita) María José Moreno bio àlbum premiat amb un Grammy. dirigint la London Symphony Orchestra, la gravació de trades en directe. També en ha participat ), ambdues representacions enregis Il barbiere di Siviglia Rigoletto ) i Lisinga ( Falstaff ), i posteriorment va , amb Sir Colin Davis Demetrio e Poli ), mentre que ), mentre que Le Le - - - porada 2016/17 amb porada 2016/17 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem Pasquale) a la Deutsche Oper am Rhein. a l’Aalto-Theater i Norina (Don d’Essen tria, Olympia (Les contes d’Hoffmann) al Festival de St. Margarethen d’Àus de Berlín, Gilda (Rigoletto)l’Staatsoper de París. Ha interpretat Zerbinetta a soper d’Hamburg i Théâtre du Châtelet a la Deutsche Oper de Berlín, Staat ry) la) a l’ABAO-OLBE i Maria (West Side sto Frasquita (Carmen) i Lisa (La sonnambu stein) al Teatro de la de Zarzuela Madrid, Wanda (La Grande-duchesse de Gérol i Oscar (Un ballo in maschera). Ha cantat (Der Rosenkavalier), Fiakermilli (Arabella) solista i on ha interpretat el rol de Sophie de Düsseldorf, teatre on treballà com a Naxos) a la Deutsche Oper am Rhein interpretació de Zerbinetta (Ariadne auf jove de l’anyla millor artista per la seva guardonada amb el premi Opernwelt a Londres. va ser La temporada 2015/16 Guildhall School of Music and Drama de ar a l’Escuela de Canto de Madrid i a la Nascuda a Sant Sebastià, es va gradu nat amb Un ballo in maschera Werther , i hi ha tor (2017/18). ------per La Fura dels Baus, Carmen, Dalila ( o Marc Minkowski. El inclou seu repertori Séguin, Jesús López Cobos, Josep Pons musicals Sir Colin Davis, Yannick Nézet- celona. Ha treballat amb els directors Nacional de Madrid o Auditori de Bar Barbican Center de Londres, Auditorio i ha actuat a la Wiener Konzerthaus, cantant d’òpera, també ofereix recitals A banda de les seves actuacions com a el Teatro Colón de Buenos Aires. com amb la Canadian Opera Company o cipals teatres espanyols i europeus, així carrera que li ha permès actuar als prin Des del seu debut ha desenvolupat una participat en l’ participat per eris ( porada 2002/03 amb Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem tenor Josep Carreras. Rigoletto el Concert Pedrell-Gerhard (2007/08), Das Rheingold (2018/19). sortilèges amb dents de Wagner” al Foyer, i hi ha tornat Calixto Bieito Babel 46 Aida (2016/17) i (2016/17) (2003/04), (2003/04), ) i Azucena ( ) i Azucena (2003/04), (2003/04), Orfeo ed Euridice Orfeo i en el recital “Els prece Samson et Dalila o El juez Madama Butterfly Orfeo ed Euridice Orfeo Otello Il trovatore Carmen L’enfant et les al costat del (2005/06), (2005/06), dirigida dirigida ), Amn ). Ha 91 - - - - - ,

90 Amadeu Vives Nasser Martin-Gousset i Andrew Skeels. i Andrew Martin-Gousset Nasser Michel Rahn, Jo Strømgren, David Nixon, Linke, Maina Gielgud, Abou Lagraa, nes de Mille, Davide Bombana, Susanne Douglas Dunn, Ag tors Maurice Béjart, tional de París ha treballat amb els direc Koležnik, entre d’altres. A l’Opéra Na Alain Maratrat, Jernej Lorenci i Mateja Irina Brook, Macha Makeïeff, Yoshi Oida, Hugo de Ana, Pier Francisco Maestrini, directors Deflo, Lluís Pasqual, Gilbert de París, a més de col·laborar amb els Brook al Théâtre des Bouffes du Nord duccions. També ha treballat amb Peter la il·luminació d’un gran nombre de pro Garnier i Brigitte Lefèvre, n’ha dissenyat Théâtre du Silence, dirigida per Jacques Il·luminador de la companyia teatral Il·luminador Pascal Mérat - - - - del Gran Teatre del Liceu l’any 2015. ser nomenada directora titular del Cor ita Garcia en fou directora va assistent, i seguit per José Luis Basso, de qui Conx l’estil de cant iniciat per Romano Gandolfi duccions operístiques. Continuadora del en la direcció musical de diferents pro mestra assistent del cor i ha col·laborat Debutà al Gran Teatre del Liceu com a ràdio i televisió. brosos enregistraments per a CD, DVD, les millors sales d’arreu d’Europa i nom al. Ha realitzat nombrosos per concerts en cursos internacionals de direcció cor labor pedagògica també una important d’altres agrupacions corals, desenvolupa cor del GTL i com a directora invitada lament a l’activitat com a directora del Generalitat de Catalunya (1994). Paral·le amb el Premi Nacional de Cultura de la de Catalunya, amb qui va ser guardonada identa de la Federació de Corals Joves dels Amics de l’Òpera de Girona i pres Català. També ha estat directora del Cor Català i sotsdirectoral’Orfeó de l’Orfeó ser directora-fundadora del Cor Jove de ció d’orquestra, direcció de cor i cant. Va Nascuda a Barcelona, es graduà en direc generació. rellevants de la direcció coral de la seva la projecta com una de les figures més del Gran Teatre del Liceu, càrrec que Conxita Garcia és la directora del Cor ------Soprano (Francisquita) Elena Sancho Pereg El seu repertori inclou Amina ( nambula Elvira ( ment Lucia di Lammermoor Lucio Silla en nombroses ocasions, les darreres amb L’elisir d’amore Debutà al Gran Teatre del Liceu amb rilla ( to (2016/17) i (2016/17) Il turco in Italia ), Donna Anna ( I puritani ), Lucia ( (2012/13), I puritani (1997/98), i hi ha tornat ), Marie ( Lucia di Lammermoor ), entre d’altres. Cendrillon Don Giovanni (2018/19). (2015/16), (2015/16), La fille du régi (2013/14), (2013/14), Rigolet La son ) i Fio ), ), - - - - Mezzosoprano (Aurora “la Beltrana”) Ana Ibarra

91 Doña Francisquita porada 2011/12 amb Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem Kemp o Gottfried Pilz. Miller, Dieter Kaegi, Mario Gas, Lindsay Woody Allen, José Carlos Plaza, Jonathan Carsen, Luca Ronconi, Grahamert Vick, els directors d’escena Emilio Sagi, Rob drich Haider, entre d’altres. Així com amb Maximiano Valdés, Yaron Traub o Frie Zedda, Víctor Pablo Pérez, Juanjo Mena, López Cobos, Cristóbal Halffter, Alberto Maag, Luis Antonio García Navarro, Jesús Plácido Domingo, Helmuth Rilling, Peter de Burgos. Ha treballat amb els mestres a Caracas dirigida per Rafael Frühbeck el Sistema de Orquestas Venezolanas Àustria o Grècia. L’any 2011 cantà amb toris espanyols, així com a Alemanya, ha actuat als principals teatres i audi Des del seu debut al Teatro Campoamor a Madrid a l’Escuela Superior de Canto. ada pel Principat d’Astúries, es traslladà ciutat natal; posteriorment, bec la seva al Conservatorio Profesional de Música a cologia, també cursà els estudis musicals Nascuda a Oviedo, on es llicencià en psi i hi ha tornat amb 92 Thaïs Linda di Chamounix (2016/17) ------, more Stuarda (2018/19). hi ha tornat amb Roberto DevereuxRoberto Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem porada 2013/14 amb porada 2013/14 chi (2015/16), (2015/16), , Lucia di Lammermoor , Anna Bolena Thaïs , I Capuleti e i Montec Lucrezia Borgia (2016/17) i , Werther La sonnambula , La favorite i Rigoletto I puritani , Maria Maria , i , - - , . Algeri Aufidio ( porada 2008/09 amb Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem certgebouw. de Valènciales Arts i Amsterdam Con Nationale Opera d’Amsterdam, Palau de Roma, Teatro di San Carlo de Nàpols, De Fenice de Venècia, Teatro dell’Opera de d’Oviedo, Opera Philadelphia, Teatro La atro Real de Madrid, Teatro Campoamor Ha actuat al Teatro alla Scala de Milà, Te d’altres. ( ( te Zauberflöte Salustia tista ta Lucio Silla Entführung aus dem Serail nigma di Lea Ottavio ( repertori actual inclou els rols de Don Consol Rico i Ana Luisa Chova. El seu tori Superior de Música València amb Nascut a Múrcia, es formà al Conserva Die Soldaten ), Amintas ( Il prigioner superbo , i hi ha tornat amb ), Elvino ( ) i Acis ( Lucio Silla Don Giovanni (2012/13) i ), Ferrando ( (2018/19). L’Olimpiade ), Don Gaspar ( La sonnambula Acis and Galatea ), Lindoro ( Kàtia Kabànova La cabeza del Bau ), Belmonte ( Parsifal ), el jove comte Così fan tutte ), Tamino ( ), Claudio ( L’italiana in La favori (2010/11), ), Sostra ), entre i Die L’e Die Die La La ), ), ------in maschera en les gravacions d’ Ha participat Neshling. Marco Armiliato, Wilhelm Keitel o John Pons, Elio Boncompagni, Alain Lombard, beck de Burgos, Maximiano Valdés, Josep Ros-Marbà, Theo Alcántara, Rafael Früh Jesús López Cobos, Odón Alonso, Antoni d’altres. Ha treballat amb directors com i Teatro de Madrid, entre de la Zarzuela de Bilbao, de València Palau de les Arts tranza Ópera de Sevilla, d’Oviedo, Ópera atro Real de Madrid, Teatro de la Maes carrera, a la Península ha treballat al Te que interpreta des dels inicis de la seva Dedicat àmpliament a la sarsuela, gènere nozze di Figaro Real; així com rada 1989/90 amb rada 1989/90 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo Madrid, dirigida per Miguel Roa. Vía cia, o les sarsueles amb l’Orquesta de la Comunidad de , Tosca Cyrano de Bergerac , Jenůfa Cristóbal Colón , La revoltosa Madama Butterfly i Werther i al Teatro a Valèn Un ballo Un ballo La Gran La Gran . , Le Le 93 - - - - -

92 Amadeu Vives Mezzosoprano (Doña Francisquita)Mezzosoprano María José Suárez El seu repertori inclou de València,Palau de les Arts entre d’altres. Carlo de Nàpols, Teatro Real de Madrid i de Berlín, Teatro di San París, Wiener Staatsoper, Deutsche Oper House de Londres, Opéra National de Teatro alla Scala de Milà, Royal Opera món: Metropolitan Opera de Nova York, Ha cantat en teatres d’òpera d’arreu del la Medalla d’Or de Canàries. Ópera Actual 2008. A més, el 2013 va rebre Campoamor els anys 2010 i 2012 i el premi obtingut, com a premis, el Premio Lírico Madrid i amb el tenor Carlo Bergonzi. Ha Escuela Superior de Canto Reina Sofía de S’ha format al Conservatorio de Tenerife, Tenor (Fernando) Celso Albelo I puritani , L’elisir d’a - Tenor (Fernando) Antonio Lozano Baix-baríton (Don Matías) Miguel Sola

93 Doña Francisquita porada 2017/18 amb Debutà al Gran Teatre del Liceu la tem a Las Palmassevillano de Gran Canaria. El dúo de la Africana era del puerto Zarzuela de Madrid; Zarzuela protagonitzat nal de Madrid. Pel que fa a la sarsuela, ha mermoor la mamma i entre altres títols, operístic inclou,bia. El seu repertori Portugal, el Regne Unit, Bèlgica i Colòm sales. També ha cantat als Estats Units, atro Campoamor d’Oviedo, entre altres de Valèncialadolid, Palau de les Arts i Te Teatre del Liceu, Teatro Calderón de Val tiques al Teatro Real de Madrid, Gran en produccions operís Ha participat l’Escuela Superior de Canto de Madrid. al Conservatori ciutat natal i a de la seva Nascut a Santander, estudià cant i piano d’ Poliuto 94 El pintor ; així com el paper protagonista , , estrenada als Teatros del Ca , Gianni Schicchi I vespri siciliani La i Katiuska

tempranica Parsifal La leyenda del beso Poliuto i El huésped del al Teatro de la , Lucia de Lam , . , Otello , La favorita La tabern , Viva ------,

contes d’Hoffmann (2013/14), (2013/14), de tacle “Carlo Goldoni i l’òpera” (en ocasió amb l’especceu la temporada 2004/05 Debutà al Foyer del Gran Teatre del Li Munic o Graz. a Salzburg, Ravenna, Malta, Montpeller, versos teatres espanyols i, a l’estranger, ( pageno ( biere di Siviglia du régiment o Silvio ( di Figaronozze (2017/18) i Superior de Música Reina Sofía amb Te estudià a l’EscuelaNascut a Saragossa, Ha interpretat els rols de Figaro ( Emilio Sagi. Damiano Michieletto, Laurent Pelly o cent Boussard, Giancarlo del Monaco, Zedda, en Alberto produccions de Vi Maazel, Zubin Mehta, Riccardo Muti o drew Davis, Pablo Heras-Casado, Lorin els directors Jesús López Cobos, Sir An l’Opernhaus de Zuric. Ha treballat amb elsi finalitzà estudis a l’Opera Studio de resa Berganza, Tom Krause i Manuel Cid, Don Pasquale La gazzetta Pagliacci Die Zauberflöte La bohème Madama Butterfly (2016/17), ), Belcore ( ), i hi ha tornat amb ), comte d’Almaviva ( ), Lescaut ( ); interpretats en di (2012/13), (2015/16), (2015/16), Roméo et Juliette L’elisir d’amor ), Malatesta Manon (2018/19). Cendrillon La fille Il bar ), Pa Les Les Le Le e) e) ------

Granados. del Liceu en amb el Ballet del Gran Teatrerada 1973/74 Debutà al Gran Teatre del Liceu la tempo leswig-Holstein. als festivals de Lucerna i Sch participar a Alemanya, la Xina i el Japó, a més de També té previst actuar amb De Maistre sqat (Oman), Belgrad (Sèrbia) i Madrid. amb orquestrestambé concerts a Ma manya, Espanya, França i el Líban, però amb l’arpista Xavier de Maistre per Ale La temporada 2018/19 va fer una gira A tiempo romántico d’Enric d’Enric - - - - de boca en així com i directors següents: Nacional de Teatro Clásico, amb els títols Teatro Español, Kamikaze o la Compañía Dramático Nacional, amb Animalario, tre i el cinema; així, ha actuat al Centro ra ha combinat la televisió amb el tea (Movistar+). Al llarg carre de la seva cha més, ha participat en sèries commés, ha participat i més tard amb la sèrie levisió rera com actor de teatre, a la te passat Nascut a Madrid, començà car la seva familias dre L labras de Copito de Niev Hay que purgar a Totó Debuta al Gran Teatre del Liceu. d’Or, Premi Ondas i Premi Fotogramas. entre d’altres. Ha estat premiat amb el TP Elejalde) i dant), Invernadero El inspector i Deseo nese), a buena persona de Sezuán (Sergi Belbel), (Sergi Belbel), (Antena 3), Glengarry Glen Ross Glengarry Luces de bohemia (Manuel Dueso), Web therapy El banquete Doctor Mateo (Mario Gas), (Telecinco), De la ley a laDe ley la ley Como en las mejores Madre, el drama pa 7 vidas (Miguel del Arco), (Helena Pimenta), (Helena Pimenta), i (Georges Lavau e (Andrés Lima), Matar al padre (Lluís Homar), Las últimas pa (Antena 3). A (Daniel Vero Idiota (Telecinco) (Luis Blat), Bajo sospe (TVE), (TVE), (Israel B& B, B, 95 ------

94 Amadeu Vives Tenor (Cardona) Alejandro del Cerro Baríton (Lorenzo Pérez) Isaac Galán Lucero Tena alla Scala de Milà. alla Scala de Milà. per Plácido Domingo, i el 2017 al Teatro actuà a la Philharmonie de Berlín dirigida Tòquio (2014) i Varsòvia (2015). L’any 2016 nal de España al Festival de Nantes (2013), porades ha actuat amb l’Orquesta Nacio Afkham, entre d’altres. Les darreres tem Comissiona, Franz-Paul Decker i David de Burgos, Jesús López Cobos, Sergiu Mstislav Rostropóvitx, Rafael Frühbeck treballat amb els mestres Lorin Maazel, d’arreui sales de concerts del món, i ha carrera ha actuat com a solista en teatres en obres Al llarg de concert. de la seva les castanyoles com a instrument solista Gràcies al seu estil personal ha incorporat Castanyoles - - Actor Gonzalo de Castro

95 Relació personal Gran Teatre del Liceu

DIRECCIÓ GENERAL J. Carles Chordà Dimitar Darlev Valentí Oviedo Carles Chordà Gabriel Antonio Diap Secretaria de direcció Francesc Colomina Mariel Fontes Ariadna Pedrola Carme Comeche Elisabeth Gillming Assessoria jurídica Charles Courant Ignasi Gomar Elionor Villén Savio de la Corte Oihane González de Viñaspre Anna Ferrando Birgit Euler Olatz Gorrotxategi Natàlia Sanz Ramón Juan Pedro Fuentes Plamen G. Papazikov Alejandro Garrido Ramon Grau DIRECCIÓ ARTÍSTICA I PRODUCCIÓ Juan González Moreno Lucas Groppo Víctor Garcia de Gomar Ródica Mónica Harda Andrés Omar Jara Leticia Martín Piotr Jeczmyk M. Carmen Jiménez Planiﬁcació Magdalena Kostrzewszka Sung Min Kang Yolanda Blaya Émilie Langlais José L. Casanova Maria Subirana Francesc Lozano Hortènsia Larrabeiti Contractació i ﬁguració Jing Liu Yordanka León Albert Castells Kalina Macuta Graham Lister Meritxell Penas Sergii Maiboroda Glòria López Pérez M. Carme Ventura Darío Mariño Varela M. Dolors Llonch Producció executiva Enric Martínez Raquel Lucena Silvia Garcia Jorge Martínez Campos Mónica Luezas Joan Rimbau Manuel Martínez Elisabet Maldonado Producció d’esdeveniments Juanjo Mercadal Aina Martín Muntsa Inglada Jordi Mestres Encarnació Martínez Deborah Tarridas Aleksandra Miletic Xavier Martínez Sobretítols Albert Mora Isabel Mas Caballé Anabel Alenda David Morales Ivo Mischev Glòria Nogué Liviu Morna Raquel Momblant Mihai Morna Daniel Muñoz DIRECCIÓ MUSICAL Emili Pascual Mª Àngles Padró Josep Pons Mª Dolors Paya Eun Kyung Park Antoni Pallès Enric Pellicer Marta Polo Josep Mª Armengol Raúl Pérez Joan Prados Núria Piquer Cristoforo Pestalozzi Florenci Puig Arxiu musical Ionut Podgoreanu Joan Josep Ramos Josep Carreras Alexandre Polonski María Genís Ricart Elena Rosales Sergi Puente Miquel Rosales Mestres assistents musicals Annick Puig Emili Rosés Rodrigo de Vera Ewa Pyrek Maria Such Vanessa García Joan Renart Olga Szabo David-Huy Nguyen-Phung Mª José Rielo Llorenç Valero Jaume Tribó Artur Sala Ingrid Venter Véronique Werklé Guillermo Salcedo Elisabet Vilaplana Regidoria musical Fulgencio Sandoval Helena Zaborowska Lluís Alsius Cristian Sandu Guisela Zannerini Luca Ceruti Birgit Schmidt Servei educatiu i El Liceu Apropa Micky Galindo Oleg Shport Jordina Oriols Sebastián Popescu Oksana Solovieva Irene Calvís Orquestra Juan M. Stacey Carles Gibert Kai Gleusteen Barbara Stegemann Mercè Núñez Òscar Alabau Raul Suárez Josep Maria Sabench Olga Aleshinski Renata Tanollari Pilar Villanueva César Altur Guillaume Terrail Andrea Amador Peter Thiemann DEPT. COMUNICACIÓ I EDICIONS Joaquín Arrabal Franck Tollini Nora Farrés Sandra Luisa Batista Yana Tsanova Premsa Lluís Bellver Marie Vanier Martín Zaragüeta Francesc Benítez Bernardo Verde Digital Jordi Berbegal Jorge Vilalta Christian Machío Josep M. Bernabeu Matthias Weinmann Edicions Claire Bobij Cor Sònia Cañas Kostadin Bogdanoski Conxita Garcia Arxiu Bettina Brandkamp Alejandra M. Aguilar Helena Escobar Esther Braun Josep M. Bosch Producció d’audiovisuals Mercè Brotons Margarita Buendía Clara Bernardo Pablo Cadenas Alexandra Codina Santi Gila Javier Cantos Xavier Comorera Disseny Josep Antón Casado Rosa Maria Cristo Lluís Palomar Andrea Ceruti Miguel Ángel Curras

96 DEPT. ECONOMICOFINANCER Instal·lació i manteniment Anna Junquera Ana Serrano Susana Expósito Antonio Larios Cristina Esteve Domingo García Joaquim Macià Control econòmic Isaac Martín Francesc Macip M. Jesús Fèlix DEPT. DE RELACIONS Antoni Magriña Gemma Rodríguez INSTITUCIONALS Vicente Miguel Comptabilitat Relacions Públiques Enric Miquel Jesús Arias Estefania Sort Alfonso Ochoa M. José García Yolanda Bonilla Carles A. Pascua Tresoreria i assegurances Laura Prat Robert Pinies Jordi Cabrero Sala Ferran Pratdesaba Roser Pausas Marian Casals Josué Sampere Compres Tècnica d'audiovisuals M. Isabel Aguilar DEPT. TÈCNIC Jordi Amate Javier Amorós Xavier Sagrera Antoni Arrufat Eva Grijalba Oﬁcina tècnica Amadeo Pabó Anna Zurdo Marc Comas Carles Rabassa Guillermo Fabra Josep Sala DEPT. DE MÀRQUETING I COMERCIAL Natàlia Paradela Antoni Ujeda Mireia Martínez Eduard Torrents Àngel Vílchez Pol Avinyó Coordinació escènica Atrezzo Montse Cardona Maria de Frutos Stefano Armani Jesús García Miguel Ángel Garcia José Luis Encinas Teresa Lleal Txema Orriols Miguel Guillén Gemma Pujol Administració de personal Fernando Jiménez Judith Ruiz Cristina Viñas Antoni Lebrón Abonaments i localitats Logística i transport Ana Pérez Mª Carme Aguilar José Jorge González Lluís Rabassa Emma Blancafort Blai Munuera Jaume Roig Diana Díaz Lluís Suárez Josep Roses Josefa Padrós Maquinària Mariano Sánchez Ariadna Porta Albert Anguera Vicente Santos Sònia Puig-Gros Ricard Anguera Regidoria Marta Ribas Joan A. Antich Llorenç Ametller Gemma Sánchez Natàlia Barot Laia Daniels Albert Brignardelli Immaculada Faura DEPT. DE PATROCINI, MECENATGE I Raúl Cabello Xesca Llabrés ESDEVENIMENTS Ricard Delgado Jordi Soler Helena Roca Yolanda Escoda Sastreria Sandra Modrego Sebastià Escutia Rui Alves Sandra Oliva Emili Fontanals Alejandro Curcó Mireia Ventura Oriol Franquesa Rafael Espada Esdeveniments Angel Hidalgo David Farré Isabel Ramón Ramon Llinàs Cristina Fortuny Marcos Romero Eduard López Victòria Gallego Paulina Soucheiron Begoña Marcos Carme González Aduino J. Martínez Jamaine Kässler DEPT. DE RECURSOS HUMANS I Manuel Martínez Esther Linuesa SERVEIS GENERALS Roger Martínez Jaime Martínez Jordi Tarragó Eduard Melich Dolors Rodríguez Administració de personal Albert Peña Glòria Royo Jordi Aymar Esteban Quífer Javier Sanz Mercè Siles Carlos Rojo Montserrat Vergara Formació i seguretat i salut laboral Salvador Pozo Ana Sabina Vergara Rosa Barreda Esther Sanclemente Alba Viader Recepció Andrés Sánchez Patrícia Viguer Cristina Ferraz Jordi Segarra Eva Vílchez Servei mèdic Bautista V. Molina Caracterització Mireia Gay Francesc X. López Susana Ben Hassan Seguretat Luminotècnia Monica Núñez Ferran Torres Susana Abella Liliana Pereña Informàtica José C. Pita Miriam Pintado Pilar Foixench Ferran Capella Núria Valero Raúl López Sergi Escoda Xavier Massotti Jordi Gallues Albert Sust J Pere Gil

97 Direcció Nora Farrés

Coordinació Sònia Cañas i Helena Escobar

Continguts Albert Galceran i Jaume Radigales

Col·laboradors en aquest programa Jordi Fernández, Albert Galceran, Oriol Pérez, Jaume Radigales, José Luis Temes, Jaume Tribó, Joan Vilà

Disseny original Bakoom Studio

Disseny Minimilks

Fotògrafs Antoni Bofill, Javier del Real, Christian Machío

Impressió Pressing, S.A. Dipòsit Legal: B 19045-2019

Informació sobre publicitat i Programa de Patrocini i mecenatge liceubarcelona.cat / [email protected] / 93 485 86 31

Comentaris i suggeriments [email protected]

La Fundació del Gran Teatre del Liceu és membre de

El Gran Teatre del Liceu ha obtingut les certiﬁcacions EMAS (Ecomanagement and Audit Scheme) ISO 14001 (Sistema de gestió ambiental) ISO 50001 (Sistema de gestió energètica) Distintiu de garantia de qualitat ambiental