Diccionari De Carrers I Vies Urbanes (PDF)
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS DICCIONARI DE CARRERS I VIES URBANES Codés Fernández Díaz Desembre 2019 2 Í N D E X Introducció. Els noms dels carrers, molt més que noms ........... 2 La història d’un poble a través dels noms dels seus carrers i vies urbanes................................................................ 3 Definició de les vies urbanes ................................................... 8 Diccionari de carrers i vies urbanes ......................................... 9 Agraïments ............................................................................... 117 Bibliografia i webgrafia ........................................................... 118 Nomenclàtor ............................................................................ Annex 3 INTRODUCCIÓ Els noms dels carrers, molt més que noms Sempre he sentit curiositat per conèixer el significant dels noms dels carrers, perquè he pensat que darrere hi ha una societat, un poble, que ens transmet la seva història per mitjà dels rètols. Els noms dels carrers serveixen per situar adreces, per arribar a destinacions fent servir un mapa o un navegador. Jo he comprovat que, a més, qualsevol nom de via pública és una finestra oberta per més, del seu significat i de què ha pogut representar per al poble que l’ha escollit per tal que perduri en el temps. Perquè darrere els noms sempre hi ha un reconeixement, especialment en el cas de les persones. Aquest diccionari serveix per consultar els noms de totes les vies públiques de Palau-solità i Plegamans per ordre alfabètic. En molts casos la paraula té una definició tancada, és la que és, però n’hi ha altres dedicades a persones o entitats “vives” (comarques, pobles, etc.) que necessiten ser resumides perquè la informació que hi ha és molt extensa. En aquests casos s’ha fet un resum parcial, intentant assenyalar el més important, una espècie d’apunt per afavorir la curiositat. Per sort, ara tenim a l’abast molts mitjans que ens poden aportar, si tenim interès, molta informació, al cap i a la fi, coneixement. Jo m’he permès caminar pels carrers de la Curiositat i de l’Ordre per fer aquest diccionari dels carrers del poble on visc, Palau-solità i Plegamans. M’ha servit per confirmar que tenia raó, que els noms dels carrers són molt més que noms. Perquè hi trobem la història del poble, el com s’ha format, les característiques del seu entorn natural, els seus costums, la seva orografia, la fauna i la flora, la seva situació geogràfica, la seva realitat com a poble que pertany a un país, els personatges que han influït en la seva gent. En definitiva, la seva idiosincràsia. El nomenclàtor* és un patrimoni cultural que hem de valorar i preservar. Els noms que hi apareixen es van triar seguint bàsicament tres vies: a proposta del govern municipal o dels partits polítics, a proposta de les associacions o entitats del poble i a proposta d’un veí o veïna. Els últims anys, en el cas de persones, s’espera un mínim de cinc anys des de la seva mort. Antigament, en alguns casos, els carrers van ser anomenats pels mateixos veïns abans que l’Ajuntament ho fes de manera oficial. Crec que per al futur seria interessant crear una comissió o grup de persones que facin el seu seguiment i li donin una continuïtat coherent. Codés Fernández Autora ________________ * Per confeccionar aquest diccionari s’ha partit del nomenclàtor de la guia de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans de 2019 (versió comercial). S’ha trobat que faltaven algunes entrades, més en concret, la plaça del Dr. Barraquer (barri els Pins de Can Riera) i el Parc de la Sagrera (d’en Lluís Ventura). S’hi han afegit i també el mirador del Poeta i rector Joan Pujol i la plaça de l’1 d’octubre anomenada per l’Ajuntament recentment. 4 La història d’un poble a través dels noms dels seus carrers i vies urbanes L’origen del poble és molt antic, se sap que ja hi vivia gent abans de l’edat de bronze, època de la qual data el famós menhir de la Pedra Llarga (hi ha una llegenda molt bonica sobre com va arribar al nostre poble aquest monument megalític) que està situat en la confluència dels carrers del Monòlit i de la Pedra Llarga. Pels indrets del municipi s’han trobat jaciments ibers i romans, que estan dipositats al museu parroquial, per la qual cosa sabem que aquests pobles van viure al nostre municipi. Les vies de comunicació principals dels romans van ser la Via Augusta i el Camí Reial. Palau-solità i Plegamans és una planura envoltada per les petites serres de Plegamans i de Can Riera. El Camí de la serra i el Camí de la serra de Ponent són noms que ens situen en cada una d’elles. Cap a finals del segle X es va començar a edificar al capdamunt del turó de Plegamans el castell, edifici emblemàtic del poble on van viure personatges del llinatge de la família Plegamans que van tenir al llarg de la història un pes molt important al municipi, a la comarca i al país. Cal recordar que al principi era només una torre de defensa i que ha patit moltes ampliacions i transformacions fins a tenir l’estructura que coneixem avui. Aquest episodi ens el recorden els carrers de Plegamans i del Castell. A l’edat mitjana (segle XII) l’arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona Sant Oleguer va consagrar les dues esglésies romàniques del municipi, la de Sant Genís de Plegamans i la de Santa Maria de Palau-solità. La primera va patir dos incendis intencionats durant la Guerra Civil i es va destruir; anys més tard (1942-1944) es va construir l’actual església del centre del poble que porta el mateix nom, Sant Genís. Aquestes esglésies formaven dues parròquies (unitat administrativa eclesiàstica) a les quals pertanyia tot el terme municipal; el límit entre els dos nuclis de població estava situat aproximadament al Camí Reial. Per aquells temps també hi havia una altra església romànica, la de Santa Margarida de Boada Vell i se sap de l’existència d’una altra església, la de Sant Joan, totes dues ja desaparegudes. Al mateix segle XII es va crear la Comanda del Vallès, una de les més importants comandes templeres de Catalunya, que podem recordar si ens apropem al camí de Santa Magdalena, o als carrers dels Templers, del Templer Guiu i de Jaume I. Més tard, a partir d’una disposició de Ramon Berenguer IV, les parròquies es van unir en unitats administratives regides per un mateix batlle anomenades “el comú”. En el cas del nostre poble, el 1698 es van reunir representants de les dues parròquies (Plegamans i Palau-solità) i van decidir formar un sol “comú” (actual municipi) i van decidir comprar un terreny per construir un edifici per reunir-se, un lloc que hauria d’estar situat en la frontera de totes dues parròquies per evitar “malentesos” (a l’altura del Camí Reial). Durant aquest temps i fins a principis del segle XX els batlles s’anaven alternant entre ambdues parròquies i durant molt de temps les parròquies continuaven fent activitats per separat, com les festes majors. “El comú” va trigar temps a poder disposar d’un edifici propi, fins que al final del segle XVIII van comprar 5 el que coneixem com Ajuntament, és a dir, la Casa Consistorial o Casa de la Vila situada a la plaça de la Vila. Al poble, tot just en la frontera de les antigues parròquies, per commemorar aquesta història, hi ha el carrer de les Dues parròquies. Palau-solità i Plegamans es va anar configurant als segles XVII – XVIII en dos barris, el Carrer de Dalt i el Carrer de Baix, i la barriada de la Sagrera, a més de diferents masies repartides per tot el territori: Can Cladelles, Can Riera, Can Padró, Can Cerdà, Can Falguera, Can Puig-Oriol, Can Boada, Can Cortès, Can Ral, Ca N’Arimon, Can Maiol, Can Parera, Can Torrents, Forn de Vidre, etc. A inicis del segle XVIII, quan es configuren els barris més antics, al poble hi ha 27 “focs” (famílies), unes 130 persones. Els nostres avantpassats durant molt de temps es van reunir a l’antiga alzina de Can Padró, un arbre centenari de mides excepcionals. Sota aquest arbre s’hi feien envelats per celebrar tota mena de festes. L’alzina ha estat durant molt temps un símbol del nostre poble i va ser durant uns anys el lema del segell oficial de l’Ajuntament. A finals del segle XX es va posar malalta i va ser substituïda per una alzina nova que dona nom a la plaça de l’Alzina. La vella alzina era tan important per al poble que un tros de l’arbre es conserva en una vitrina al vestíbul de la masia de Can Cortès. A meitats del segle XIX es va construir la carretera de Mollet a Moià, ara avinguda de Catalunya, i al seu costat es va anar configurant el barri de les Cases Noves. Al voltant d’aquest barri s’anirà desenvolupant a primers del segle XX el Comerç i s’hi faran edificis com la Cooperativa (ara Sala Polivalent, ja que el que coneixem ara com a Cooperativa és l’antic Sindicat Agrícola) o el de l’Estació amb l’arribada del tren “el Calderí”, que anava de Caldes a Mollet i que es va enderrocar fa uns anys. La indústria també es va instal·lar al municipi a finals del segle XIX i primers del XX, la qual cosa va beneficiar l’economia del poble, ja que un bon nombre d’homes i dones hi van treballar. Una d’aquestes indústries era la tèxtil del senyor Estruch, que va estar en funcionament fins als anys setanta del segle passat i que estava situada en l’actual plaça de Ca l’Estruch.