DOCSLIB.ORG

Risc Mediambiental a La Llera Del Ter

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Risc Mediambiental a La Llera Del Ter Núm. 55 - tardor/hivern 2017 La revista de Bordils, Celrà, Flaçà i Sant Joan de Mollet RISC MEDIAMBIENTAL A LA LLERA DEL TER Rodamón Fent-la petar amb... Abans de la Llera LA SOLIDARITAT COM A ALBERT PRAT QUAN L'ERASMUS ERA MOTOR DE L'AVENTURA ANAR A COLLIR RAÏM Celrà TELÈFONS A MÀ CELRÀ FLAÇÀ Ajuntament de Celrà 972 49 20 01 Ajuntament de Flaçà 972 48 80 58 Serveis Socials 972 49 22 24 Escola Les Moreres 972 48 80 16 Àrea de Cultura 972 49 30 26 Llar d’Infants «El tren petit» 972 48 84 81 Àrea de Promoció Econòmica i 972 49 25 67 Farmàcia Pagès Bisba 972 48 81 08 Desenvolupament Local Consultori local de Flaçà 972 48 86 38 Oficina atenció Porta a Porta 972 49 46 50 Biblioteca municipal 972 49 41 41 SANT JOAN DE MOLLET Centre Cívic La Fàbrica 644 36 38 35 Piscina municipal 972 49 30 30 Ajuntament de Sant Joan de Mollet 972 48 81 81 Pavelló municipal d'esports 972 49 29 83 Dispensari local 972 48 81 25 Casal gent gran Can Ponac 972 49 47 67 Radio Celrà 107.7 972 49 30 03 COMUNS Escola L'Aulet 972 49 23 05 Escola Les Falgueres 972 49 21 25 Bombers 112 Institut de Celrà 972 49 24 05 Mossos d’Esquadra 112 Escola bressol Trapelles 972 49 24 52 Emergències mèdiques 061 Escola bressol Gínjols 972 49 40 30 CAP Güell 972 21 07 08 Escola de Música del Gironès 972 21 32 62 Aigua Prodaisa 972 20 20 78 Escola Municipal de Dansa 972 49 26 58 Hosp. Josep Trueta (Girona) 972 94 02 00 Jutjat de pau 972 49 40 52 Hosp. Sta. Caterina (Salt) 972 18 26 00 Parròquia de Sant Feliu 972 49 20 82 Renfe (Girona) 972 20 70 93 CAP (visites) 902 11 14 44 Sarfa 972 20 17 96 CAP (urgències) 972 49 25 00 Estació d'autobusos (Girona) 972 21 23 19 Farmàcia Dellonder 972 49 20 18 ECSA – Endesa (Atenció al client) 902 50 77 50 Taxi 972 49 41 74 FECSA – Endesa (Avaries) 900 77 00 77 609 80 62 06 Gas Natural avaries 900 34 40 41 618 41 91 11 Generalitat de Catalunya 012 Electricitat L'Aurora S. A 972 20 17 92 Diputació de Girona 972 18 50 00 ENHER 902 53 65 36 Consell Comarcal del Gironès 972 21 32 62 SECE (enllumenat públic) 972 57 30 57 Delegació d’Hisenda 972 21 00 66 607 73 21 87 972 58 81 00 900 13 13 26 Tresoreria General Seguretat Social 972 40 91 00 (incidències) (Administració núm.1) Gas Natural 900 76 07 60 Jutjats de Girona – Atenció al Ciutadà 972 18 17 00 Farmàcia Batllori 972 49 35 52 Gerència Territorial del Cadastre Girona 972 22 50 50 Cambra de Comerç, Indústria i 972 41 85 00 Navegació de Girona BORDILS Xaloc 972 08 17 91 Trànsit 972 20 29 50 Ajuntament de Bordils 972 49 00 03 Dispensari mèdic 972 49 11 77 Correus 972 49 12 33 Escola de Bordils 972 49 01 15 Llar de Jubilats 972 491191 Zona Jove de la Llera del Ter 872 98 00 37 Pavelló Blanc i Verd 972 49 05 65 Sant Joan de Mollet Farmàcia Carme de Puig Mateu 972 49 00 12 FECSA – Endesa (Avaries) 800 76 07 06 2 Bordils EDITORIAL 55 TARDOR / HIVERN 2017 La tardor ha tirat totes les fulles a terra i els 4-7 REPORTATGE arbres queden despullats. El fred ja és aquí, Risc mediambiental a la els camps queden blancs de rosada a primera llera del Ter hora del matí i ja correm amb la bufanda i els guants. Si el fred arriba, vol dir que esteu a punt 8-12 RODAMÓN de llegir un altre número de la revista La Llera La solidaritat com a motor del Ter. de l'aventura 13-17 ABANS DE LA LLERA Aquest cop entrareu en un museu amagat, Germans de blat topareu amb un viatge magnífic, amb records del passat i experiències úniques, amb castells 18-19 ABANS DE LA LLERA medievals… Però també amb la realitat que Quan l'Erasmus era ha patit i pateix el nostre entorn. Les torres anar a collir raïm d’alta tensió marquen el paisatge i l’aigua del 20-22 ABANS DE LA LLERA Ter fa molts anys que no segueix el seu curs natural. Coneixereu les trajectòries d’un actor Senyors i pagesos celranenc i d’un artista bordilenc, gaudireu de en el Celrà medieval noves veus i dels ulls d’en Martí Navarro, que 23-25 AIGUABARREIG fotografien els millors racons de la llera del Ter. Acord per al retorn del cabal del riu Ter La Llera del Ter es teixeix com una bufanda: es comença a filar mesos abans no arribi el gelat 26-27 AIGUABARREIG hivern i sigui necessària diàriament. La bu- Radiografies de la tardor fanda es va fent a hores lliures, als vespres o un 28-30 AIGUABARREIG dissabte al matí, a poc a poc, però conscient Els usuaris de l'aigua del Baix Ter que al desembre ha d’estar llesta. Aquí teniu la nostra bufanda. Després de mesos prepa- 31-36 FENT-LA PETAR AMB... rant-la, volem que la gaudiu al costat del foc Albert Prat o asseguts a fora parant l’imprescindible sol Josep Maria Uyà: L'escriptor d’hivern. que havia somiat ser actor 37-38 REPORTATGE El pou de glaç de Flaçà La Llera del Ter no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels articles signats. 39-42 CASES SINGULARS Tresors que perduren 43-47 PENSAMENTS Fotografies: Martí Navarro Molina Josep Maria Uyà Flaçà Francesc Prat i Figueras Xavier Cortadellas 48 RETRAT DE L'ARTISTA Leo Alejo 49-50 EL LLIBANT DEL POU Fer un botiró REPORTATGE LA LÍNIA D’ALTA TENSIÓ A LA LLERA DEL TER Risc medi- ambiental a la llera del Ter OPOSICIÓ A LA LLERA DEL TER PER LA CONSTRUCCIÓ D'UNA LÍNIA D'ALTA TENSIÓ «El món no sobreviurà molt més temps captiu de la humanitat.» Daniel Quinn Hi ha esdeveniments que ens fan de mirall del país que som. Que la gran companyia Red Eléc- trica de España presenti un nou projecte agressiu amb el nostre territori diu molt d'ells; però la res- posta que han donat els veïns i veïnes i els con- sistoris dels quatre municipis afectats diu encara més de nosaltres. A banda de la versió oficial, no ens podem oblidar mai de l’altra cara de la moneda. És tan fàcil com dir que cada història té la seva contrahistòria: la que és explicada des de dalt, la que resisteix i lluita des de baix. Torre d'una línia elèctrica d'alta tensió. Fotografia de Martí Navarro 44 «...la línia d'alta tensió ha de passar EL PROJECTE pels municipis que, en general, la demanda real mitjana horària a l'estiu (vinculada de Juià, a l'increment d'usuaris pel turisme) A l'abril del 2017 els ajuntaments de Celrà, Bordils es va situar l'any 2015 per sota de Juià, Celrà, Bordils i Cervià de Ter van i Cervià de l'estimació feta pel «Plan de Desar- rebre una notificació amb tota la in- Ter...» rollo de la Red de Transporte de formació relativa al projecte tècnic Energía Eléctrica 2015-2020» (40324 de construcció d'una línia aèria de MW de demanda real, en front dels transport d'energia elèctrica, de 43800 MW de demanda estimada). simple circuit i 220 KV, que preveu En segon lloc, els afectats sostenen connectar la subestació elèctrica de Juià amb la de que quan en el projecte s'esmenta la millora de l'efi- la Farga. ciència, s'oblida que el model basat en el transport a llargues distàncies no és precisament eficient, ja El projecte tècnic presentat per Red Eléctrica de que durant les fases de transformació de voltatge España dictamina que la línia d'alta tensió ha de es perd aproximadament un 20% de l'electricitat passar pels municipis de Juià, Celrà, Bordils i Cervià generada. de Ter i té previst que es construeixin 20 torres de fins a 60 metres d'alçada. Dos- Es considera que la construcció és extrema- dament inconvenient tant des del punt de vista paisatgístic com de riquesa agrícola. Els afectats REACCIONS DELS VEÏNS I VEÏNES I sostenen que aquesta infraestructura elèctrica pro- DELS DIFERENTS CONSISTORIS vocaria una important i irreversible agressió terri- torial, mediambiental i paisatgística, malmetria de manera profunda i irreversible el patrimoni agrícola Des que els consistoris, les entitats i els veïns i i hipotecaria el futur dels municipis afectats. veïnes dels diversos municipis afectats van tenir co- neixement del projecte de Red Eléctrica de España, Tres- En la mateixa línia, es denuncia que l'es- es va començar a gestar l'oposició a la construcció mentada línia aèria afectaria zones qualificades d'aquesta línia d'alta tensió. com a zones agrícoles protegides i com a zones rurals protegides. MOTIUS PER OPOSAR-S'HI Quatre- Els afectats consideren que el projecte no garanteix suficientment que la salut de les persones que tinguessin a prop la infraestructura elèctrica no Des del mes d'abril fins a dia d'avui, ajuntaments i quedés afectada. implicats en la lluita en defensa del territori i el medi ambient no han deixat de repetir els múltiples ar- Cinc- Els veïns i veïnes denuncien que aquesta cons- guments d'oposició a aquest projecte energètic. Els trucció provocaria importants danys econòmics de- recollim i exposem a continuació: rivats de la pèrdua de valor dels sòls i dels immobles per on la línia aèria passés, que quedarien devaluats U- Els afectats consideren que, després d'examinar a causa de les servituds que en aquestes terres s'hi tota la documentació que se'ls va presentar, no originarien, els danys paisatgístics i els riscos que hi ha motius suficients per justificar la necessitat comporta per a la salut tenir aquest tipus d'infraes- de dur a terme l'esmentat projecte energètic.
Load more

Recommended publications
  • ANEJO II - Documento Básico HS Salubridad - Sección HS 6 Protección Frente a La Exposición Al Radón
    ANEJO II - Documento Básico HS Salubridad - Sección HS 6 Protección frente a la exposición al radón ANEJO II Sección HS 6 Protección frente a la exposición al radón 1 Ámbito de aplicación 1 Esta sección se aplica a los edificios situados en los términos municipales incluidos en el apéndice B, en los siguientes casos: a) edificios de nueva construcción; b) intervenciones en edificios existentes: i) en ampliaciones, a la parte nueva; ii) en cambio de uso, ya sea característico del edificio o de alguna zona del mismo; iii) en obras de reforma, cuando se realicen modificaciones que permitan aumentar la protección frente al radón o alteren la protección inicial. 2 Esta sección no será de aplicación en los siguientes casos: a) en locales no habitables, por ser recintos con bajo tiempo de permanencia; b) en locales habitables que se encuentren separados de forma efectiva del terreno a través de espacios abiertos intermedios donde el nivel de ventilación sea análogo al del am- biente exterior. 2 Caracterización y cuantificación de la exigencia 1 Para limitar el riesgo de exposición de los usuarios a concentraciones inadecuadas de radón procedente del terreno en el interior de los locales habitables, se establece un nivel de referencia para el promedio anual de concentración de radón en el interior de los mismos de 300 Bq/m3. 3 Verificación y justificación del cumplimiento de la exigencia 1 Para verificar el cumplimiento del nivel de referencia en los edificios ubicados en los términos municipales incluidos en el apéndice B, en función de la zona a la que pertenezca el municipio deberán implementarse las siguientes soluciones, u otras que proporcionen un nivel de protección análogo o superior: Proyecto de Real Decreto por el que se modifica el RD 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Versión para trámite de audiencia e información pública.
    [Show full text]
  • Centre De Salut Desviament
    CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor
    [Show full text]
  • Cens Agrari 1989 Gironès
    Monografies comarcals Cens agrari 1989 Gironès .. 111'1 Generalitat de Catalunya W Institut d'Estadística de Catalunya Monografies comarcals Cens agrari 1989 Gironès Aquest cens s'ha realitzat en col.laboració amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya © Generalitat de Catalunya Institut d'Estadística de Catalunya Barcelona, novembre de 1993 Dipòsit Legal: B- 38817-1993 Presentació El cens agrari de 1989 és una operació estadística periòdica i de caràcter exhaustiu per a la recollida, elaboració i publicació d'informació que permeti conèixer l'estructura del sector. El cens agrari s'ha realitzat mitjançant un conveni de col.laboració amb l'lnstituto Nacional de Estadística. Aquest cens ha estat la primera operació estadística censal assumida i executada directament per la Generalitat de Catalunya. En la recollida de les dades censals hi ha intervingut exclusivament personal propi o contractat directament per la Generalitat de Catalunya. El cens agrari de 1989 s'ha dut a terme per l'Institut d'Estadística de Catalunya amb la col.laboració del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El cens agrari s'ha fet mitjançant una organització específica del treball diferent a la de la resta de l'Estat, aquesta organització s'ha basat en les oficines municipals del Cens agrari coordinades comarcalment. En aquest sentit cal destacar el suport facilitat pels serveis territorials i les oficines comarcals del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. El cens agrari va ser realitzat a partir del mes d'octubre de 1989, en relació amb les dades de l'any agrícola 1988-1989. Els continguts d'aquest cens són els mateixos que els recollits per a tot l'Estat, però a Catalunya s'hi han incorporat.
    [Show full text]
  • Episodis Llagostera 22/3/06 14:12 P Gina 3
    LLIBRES DE CRÒNICA JOSEP CANTÓ I PAGÈS (Llagostera 1926 )i ANTONI MASCORT VERT (Llagostera 1935 ) I Episodis de la història I Episodis de la història han desplegat des de la seva joventut acti - I I I Volums publicats I vitats culturals i cíviques. Van ser cofunda - V V X X dors de l’Agrupació Filatèlica i Numismàtica de Llagostera e FRANCESC FERRER I GIRONÈS e l l Llagosterenca l’any 1956 des d’on impulsa - g Isabel Vilà i Pujol. g Segle XVIII ren, juntament amb altres membres de l’as - e e S La primera sindicalista catalana S sociació, l’edició de la revista local . Lacustària (1961-1967). a J. CANTÓ I A. MASCORT a r r JOSEP CANTÓ I ANTONI MASCORT e Les muralles de Llagostera e t t L’any 1999 van publicar el treball Les mura - s s lles de Llagostera, fruit de tres anys de o M. ALBÀ I LL. TORRES o g recerca en diferents arxius, sobretot a El termenal de Llagostera g a a l’Arxiu Històric de Girona, on van poder l l L J. CANTÓ I A. MASCORT L documentar el traçat de la muralla medie - e Episodis de la història de Llagostera. e val a través de les afrontacions de les fin - d S. XVIII d ques en els documents de compravenda. a a i i r r L’any 2000 varen guanyar la segona edició ò ò de la Beca Esteve Fa Tolsanes amb el treball t t s s titulat Episodis de la Història de Llagostera. i i h h Segles XVI i XVII, que es va publicar el 2003.
    [Show full text]
  • Memòria De L'ordenació
    PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT MARTÍ VELL DOCUMENT PER SEGONA APROVACIÓ INICIAL Aprovació inicial Ple de l’Ajuntament de 23 de desembre de 2006 (BOP Girona de 18 de gener de 2007) MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ SANT MARTÍ VELL Abril 2008 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT MARTÍ VELL MEMÒRIA DE LA ORDENACIÓ ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Antecedents 1.2. Marc legal 1.3. Contingut, determinacions i justificació 1.4. El programa de participació ciutadana 1.5. L’objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible 1.6. L’assoliment d’una mobilitat sostenible 2. ORDENACIÓ DEL TERRITORI MUNICIPAL 2.1. Context territorial 2.2. Ordenació del territori municipal 2.2.1. Ordenació del sòl no urbanitzable 2.2.2. Ordenació dels creixements urbans 2.3. Justificació de la previsió de sòl per a sistema d’espais lliures 2.4. Justificació de la previsió de recursos hídrics i energètics 2.5. Mapa acústic 3. DETERMINACIÓ DELS USOS I INTENSITATS DEL SÒL 3.1. Classificació del sòl 3.2. Sòl no urbanitzable 3.3. Sòl urbanitzable 3.4. Sòl urbà 3.5. Sistemes urbanístics 3.5.1. Sistema urbanístic de comunicacions 2 POUM DE SANT MARTÍ VELL Abril 2008 Document per segona aprovació inicial 3.5.2. Sistema urbanístic d’equipaments comunitaris 3.5.3. Sistema urbanístic d’espais lliures públics 3.5.4. Sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics 3.6. Potencials urbanístics 4. MEMÒRIA SOCIAL 4.1. Previsions de sòl per habitatge protegit i assequible 4.2.
    [Show full text]
  • Art a Les Gavarres
    Núm. 61 - tardor/hivern 2020 La revista de Bordils, Celrà, Flaçà i Sant Joan de Mollet ART A LES GAVARRES Fent-la petar amb... Reportatge El retrat de l’artista CARME CONGOST, UNA VIDA LA HISTÒRIA DE LA RÀDIO QUIM COROMINAS, I LES A L’ESCOLA DE BORDILS DE MOLLET ARTS PLÀSTIQUES A L’AULET Bordils Celrà EDITORIAL ' PAÍS NATAL' 61 TARDOR / HIVERN 2020 4 -11 REPORTATGE Art a les Gavarres El poeta Francesc Prat ha titulat el seu escrit per aquest número de la revista amb un vers de Wang Wei: “Vell Dolors Picazo i Sara Ortiz: 'Erica' PERE MARTÍN país natal”. Prat parla del torrent dels Sants de Celrà, on es diu que van ser trobades les relíquies dels actuals Eduard Baulida: Pedrera de Can Taverner ÈLIA BORRÀS patrons, sant Sixt i sant Hou. També s’embardissa fins al bosc del Vernegar per veure els bucs d’abelles de Cultural Rizoma: 'Forn d’heura' PAULA ROS l’apicultor Enric Bisbe, que en Martí Navarro no s’ha estat de fotografiar. La Llera del Ter aviat farà 25 anys que va començar a filar aquesta tasca: la d’escriure sobre el patrimoni d’aquest nostre país natal, arran del Ter i a la 12-15 EL RETRAT DE L’ARTISTA falda de les Gavarres, just on comença aquesta plana empordanesa que, seguint el riu, va a parar a mar. Quim Corominas MAR CAMPS 16-19 RODAMON Encetem el nou número, doncs, amb un reportatge sobre el festival Art & Gavarres. L’Èlia Borràs, en Pere Martín i la Paula Ros ens ofereixen un recorregut per la pedrera de Can Taverner de Celrà i els dos forns de calç de El país dels Dogons PITU PUJOL Palagret, que avui es troben en desús i que els artistes del festival han fet revifar amb instal·lacions, brancatges 20-21 ABANS DE LA LLERA i fruits que ens regala la natura.
    [Show full text]
  • Memòria Descriptiva I Diagnosi Estratègica De L’Agenda 21 De Sant Joan De Mollet
    Agenda 21 Sant Joan de Mollet Memòria descriptiva i Diagnosi estratègica de l’Agenda 21 de Sant Joan de Mollet Crèdits Empresa adjudicatària i coordinació dels treballs: TRAÇA, Estudi de Serveis Ambientals Carles E. Casabona Ferré, ambientòleg Enric de Bargas i Sellarés, ambientòleg Amb la col·laboració de: SERPA, Enginyeria i Consultoria Ambiental Ponç Feliu Latorre, biòleg Aleix Comes, Enginyer de camins Anna Puigdemont, ambientòloga Eduard Llandrich, geograf Anna Quintana, biòloga Emma Soy, Enginyiera agrònoma SPORA, Serveis Ambientals Pere Serrano, ambientòleg Anna Camp, ambientòloga Helena Puigdevall, geògrafa Josep Alberich, ambientòleg Mireia Martínez, direcció i administració d’empreses Traça, Estudi de Serveis Ambientals C/ Creu, 19, 3er-2a; 17002; Girona 972 913 311 - www.traça.cat – [email protected] Índex 0. Introducció al procés d’Agenda 21 Local .................................................9 0.1. Antecedents............................................................................................9 0.2. Objectius.............................................................................................. 10 0.3. Metodologia .......................................................................................... 10 1. Generalitats ..................................................................................... 12 1.1. Emmarcament geogràfic......................................................................... 12 1.2. Límits geogràfics ..................................................................................
    [Show full text]
  • N407/2009 Xarxa Oberta
    EUROPEAN COMMISSION Brussels, 11.08.2010 C(2010)5696 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 407/2009 – Spain Optical fibre Catalonia (Xarxa Oberta) Sir, I. SUMMARY (1) I am pleased to be able to inform you that the European Commission has assessed the measure "Optical fibre Catalonia (Xarxa Oberta)" (hereafter: "the measure") and decided not to raise objections because the measure is compatible with the internal market, pursuant to Article 107(3)(c) of the Treaty on the Functioning of the European Union (TFEU)1. II. PROCEDURE (2) Following pre-notification discussions, by letter dated 08/07/2009, pursuant to Article 108 (3) of the TFEU, the Spanish authorities notified to the Commission a measure for supporting the deployment of an optical fibre network covering 281 municipalities in Catalonia. 1 With effect from 1 December 2009, Articles 87 and 88 of the EC Treaty have become Articles 107 and 108, respectively, of the TFEU. The two sets of provisions are, in substance, identical. For the purposes of this Decision, references to Articles 107 and 108 of the TFEU should be understood as references to Articles 87 and 88, respectively, of the EC Treaty where appropriate. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. (3) The Commission requested additional information on the measure by letters registered on 09/09/2009, 15/02/2010 and 7/05/2010.
    [Show full text]
  • Pla Local De Joventut Cervià De Ter 2016-2019 Zona Jove De La Llera Del Ter
    PLA LOCAL DE JOVENTUT CERVIÀ DE TER 2016-2019 ZONA JOVE DE LA LLERA DEL TER Març 2016 1 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 3 2. ANÀLISI DE LA REALITAT 2.1. Context d’actuació municipal 5 2.2. Anàlisi de la realitat juvenil 9 2.2.1. Anàlisi quantitatiu 9 2.2.2. Anàlisi qualitatiu 13 3. VISUALITZACIÓ 18 4. DIAGNÒSTIC 20 5. OBJECTIUS 28 6. PROGRAMES I/O ACTUACIONS 29 7. EXECUCIÓ 7.1. Temporalització 45 7.2. Participació jove, qualitat i transformació 46 7.3. Interinstitucionalitat 46 7.4. Participació joves 47 7.5. Recursos utilitzats 47 8. PRESSUPOST 48 9. AVALUACIÓ 49 2 1. INTRODUCCIÓ Des de ja fa un temps, al municipi s’està promovent el disseny de polítiques específiques per la població jove del municipi seguint les directrius de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Enguany, amb el canvi de legislatura, i prenent referència del Pla Local de Joventut 2012-2015, s’actualitza el Pla Local de Joventut de Cervià de Ter programat pel quadrienni 2016-2019. Des de l'Area de joventut, i vist el desenvolupament de les accions impulsades, que el jove s'ha de pensar de forma integral i així mateix els serveis dirigits a ells. Ja en l'anterior legislatura la forma d'entendre el jove era així per això, s'ha donat continuat treballant 13 projectes que pretenen ajudar en la millora de la seva qualitat de vida. Aquests els treballarem pel quadrienni 2016-2019. En llegir aquest document cal tenir present que des de fa anys es va optar per la figura del tècnic de joventut compartit amb el Consell Comarcal del Gironès principalment per les circumstàncies següents: pel número d’habitants del municipi, pels limitats recursos humans i pel pressupost que es gestiona.
    [Show full text]
  • Anuncio 2296 Del BOE Núm. 22 De 2016
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 22 Martes 26 de enero de 2016 Sec. V-B. Pág. 3023 V. Anuncios B. Otros anuncios oficiales COMUNIDAD AUTÓNOMA DE CATALUÑA 2296 Resolución EMO/--/2015, de los Servicios Territoriales en Girona, del Departamento de Empresa y Empleo, de 18 de diciembre de 2015, por la cual se otorga a la empresa Endesa Distribución Eléctrica, SLU, la autorización administrativa de construcción y la declaración de utilidad pública de la línea eléctrica de 110 kV SE Juià - SE Bellcaire en los términos municipales de Juià, Sant Martí Vell, Sant Joan de Mollet, Flaçà, La Pera, Foixà, Ultramort, Verges, La Tallada d'Empordà y Bellcaire d'Empordà (expediente 36225/2012-AT). Relación de Hechos: Primero.- El 21 de noviembre de 2012 la empresa "Endesa Distribución Eléctrica, SLU", con domicilio social en la Avenida Vilanova, 12 – 08018 – de Barcelona ha solicitado ante estos Servicios Territoriales de Empresa y Empleo en Girona la autorización administrativa de construcción y la declaración de utilidad pública de la línea eléctrica de 110 kV SE Juià – SE Bellcaire en los términos municipales de Juià, Sant Martí Vell, Sant Joan de Mollet, Flaçà, La Pera, Foixà, Ultramort, Verges, La Tallada d'Empordà y Bellcaire d'Empordà. Segundo.- En cumplimiento del trámite que establece el artículo 6.1 del Decreto 351/1987, de 23 de noviembre, por el cual se determinan los procedimientos administrativos aplicables a las instalaciones eléctricas, y los artículos 125 y 144 del RD 1955/2000, de 1 de diciembre, por el cual se regulan las actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica, la solicitud mencionada se sometió a un periodo de información pública mediante el anuncio publicado en el DOGC número 6916 de 20 de julio de 2015, en el BOE número 216, de 9 de septiembre de 2015, y en El Punt, de 7 de agosto de 2015.
    [Show full text]
  • E. Conclusions.Pdf
    E. CONCLUSIONS 10. Actuacions a realitzar Aquest apartat presenta totes les accions que proposa el pla agrupades en les tres línies estratègiques següents: A. Millora de les zones crítiques terrestres B. Millora de les zones estratègiques terrestres C. Millora de la connectivitat fluvial Dins d’aquestes tres línies estratègiques es desenvolupen dotze tipus diferents d’actuacions que el pla proposa, les quals es mostren tot seguit: A. Millora de les zones crítiques terrestres 1. Millora de la permeabilitat ecològica mitjançant ecoductes 2. Condicionament i millora dels passos de fauna existents 3. Construcció de nous passos de fauna 4. Proporcionar continuïtat als hàbitats a banda i banda de les infraestructures 5. Restauració dels connectors fluvials que travessen les infraestructures B. Millora de les zones estratègiques terrestres 6. Conservació de passeres d’hàbitat 7. Adequació dels planejaments urbanístics municipals 8. Propostes d’actuació sobre infraestructures previstes C. Millora de la connectivitat fluvial 9. Millora de la qualitat biològica de les masses d’aigua 10. Millora de la vegetació de ribera 11. Eliminació de barreres físiques Les accions proposades es presenten mitjançant fitxes numerades que contenen els següents camps d’informació: i) Nom ii) Descripció iii) Municipis iv) Termini v) Periodicitat vi) Prioritat vii) Entitats involucrades en la seva execució viii) Valoració econòmica ix) Fonts de finançament Pla Director de Connectivitat Funcional del Gironès 89 El termini de l’actuació permet orientar l’inici de l’acció i la seva execució. En aquest cas els diferents terminis establerts són els següents: Curt: en curs o en fase d’execució en dos anys. Mig: projecte aprovat i/o execució entre 3 i 5 anys.
    [Show full text]
  • Gironès MUC Mapa Urbanístic De Catalunya
    MUC Mapa urbanístic de Catalunya Dades bàsiques municipals i comarcals Gironès Juliol 2021 Mapa urbanístic de Catalunya Valor informatiu DADES GENERALS Comarca: Gironès Superfície comarcal (MUC): 57.583 ha Nombre de municipis: 27 Població*: 197.104 habitants Parc estimat d'habitatge*: 93.821 habitatges Àmbit funcional territorial (AFT): Comarques gironines Superfície AFT: 558.181 ha *Font: Idescat. Padró municipal d'habitants. Any 2020; Dept. Territori i Sostenibilitat. Habitatges acabats a Catalunya DADES DE PLANEJAMENT GENERAL Les dades han estat refoses a partir de la figura principal de planejament general i incorpora com a mínim tots els expedients vigents a 1 de gener de 2021 (AMB a 1 de juliol de 2020). Figures de planejament general POUM: Pla d'ordenació urbanística municipal; PGO: Pla general d'ordenació; PGM: Pla general metropolità; NSP: Normes subsidiàries de planejament; NPU: Normes de planejament urbanístic MUC. 1 de gener de 2021 (AMB a 1 de juliol de 2020) Gironès 1 Mapa urbanístic de Catalunya Valor informatiu Classificació urbanística Superfície (ha) Total comarcal (MUC) 57.583,2987 Total sòl urbà 3.650,5184 SUC Sòl urbà consolidat 3.509,6702 SNC Sòl urbà no consolidat 140,8482 Total sòl urbanitzable 1.500,5568 SUD Sòl urbanitzable delimitat 1.262,2838 SND Sòl urbanitzable no delimitat 238,2730 SNU Sòl no urbanitzable 52.432,2235 Qualificació urbanística Superfície (ha) Total sistemes 5.030,5504 Total sistema de comunicacions 1.582,9059 SX Viari 1.445,8219 SF Ferroviari 105,4803 SA Aeroportuari 31,604 SP Portuari Total
    [Show full text]