Encarant La Tardor Sumari
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
elButlletÍ cultural número SAC 167 novembre 2013 el SAC el SAC el SAC el SAC el SAC el SAC el SAC el SAC el SAC el SAC el SAC el SAC ncarant la tardor La 26a Diada Andorrana va tractar el tema de La nacionalitat andorrana en un nou format (13 ponències presencials i 9 ponències escrites que EUn any més, per desena vegada, la Societat van ser llegides resumidament) més relaxat i amb Andorrana de Ciències coordina les Trobades més temps per a un debat viu i dinàmic. Culturals Pirinenques itinerants, que enguany tornen a Ripoll. El tema escollit és El Patrimoni Es recorda els perfils dels conferenciants de les festiu del Pirineu, un àmbit molt ric en les diverses properes xerrades a l’entorn del lema de l’any 2013: vessants de festes del foc, danses, música 50 anys d’Andorra el meu país i 250 anys del tradicional, aplecs i festes religioses i socials que Politar andorrà. calia mostrar en el seu conjunt. També es deixa constància, amb algunes imatges, de les 9es Trobades Culturals Pirinenques de l’edició 2012 a Puigcerdà, on es va tractar el tema de La frontera umari al Pirineu, que s’edita en un llibre. S* El patrimoni festiu del Pirineu a les 10es Trobades A la XLV Universitat Catalana d’Estiu de Prada, Culturals Pirinenques de Ripoll, per Antoni Pol i la Societat Andorrana de Ciències va rebre el premi Solé Canigó 2013 pels seus 30 anys de tasca de foment * Premi Canigó 2013 a la SAC, agraïment de la de la ciència com a part de la vida cultural i de la presidenta Àngels Mach i Buch reflexió i el debat entorn de la realitat andorrana. * XLV Universitat Catalana d’Estiu Adjuntem el parlament d’agraïment de la * Estudiants a l’UCE: reportatges dels becaris del presidenta. Lectorat de Català de Praga, per Oleskii Kukla i Les vivències dels dos estudiants del lectorat de Blas José Lechuga de la Hoz català de Praga d’enguany apareixen comentades * Perfil dels conferenciants: Pere Canturri i per Oleskii Kukla i Blas José Lechuga a la secció Montanya – Joan Massa i Sarrado Estudiants a l’UCE. * Agenda SOCIETAT ANDORRANA DE CIÈNCIES Aquest butlletÍ intern de la SAC, de divulgació Centre Cultural La Llacuna Carrer Mossèn Cinto Verdaguer 4 gratuïta i periodicitat bimensual, estÀ obert a tots AD500 Andorra la Vella Telèfon 829729 Fax 852383 els suggeriments i col∙laboracions (mitjançant Correu electrònic: [email protected] opinions, articles o altres formes) de tots els seus http://www.sac.ad http: //saciencies.blogspot.com lectors. Actua com a consell de redacció del butlletÍ la junta de la Societat Andorrana de Ciències. Podeu enviar els vostres escrits, degudament signats, al local social de l'entitat, per Els escrits signats expressen estrictament l'opinió dels seus correu, per fax o per correu electrònic. autors a tÍtol personal, sense que la publicació en el butlletÍ EL SAC impliqui compartirles. el SAC nÚm. 167 novembre 2013 el SAC el SAC el SAC1 el SAC el SAC el SAC 10s TROBADES CULTURALS PIRINENQUES 2013 L PATRIMONI FESTIU DEL PIRINEU La cultura del temps de festa, com a temps de no treball, aplega dos nivells de manifestació: el E personal, que s’expressa de manera privada; i el col∙lectiu, que s’expressa de manera pública. Cada nova generació tÉ la seva manera d’entendre Tradicionalment, com més lligada una societat ha l’àmbit festiu, o aquella part de temps de què estat al territori, l’àmbit de manifestació ha estat disposa fora de les obligacions de treball mínimes més públic que privat. I modernament, amb una necessàries per a poder viure i reproduirse. I menor relació de la societat moderna amb el aquest es produeix diferentment en funció del tipus territori que l’acull, l’àmbit de manifestació ha de societat en què es desenvolupa. esdevingut més privat que públic. El desús i el deslligam del territori és creixent, com en el territori on vivim i al qual hem decidit també ho és l’aïllament personal i l’artificialització pertànyer o ens hi sentim units i per tant de les relacions a través de les noves dimensions considerem que ens pertany, encara que sigui molt virtuals. poc, perquè el que hi passa ens interessa. El patrimoni és, per definició, el conjunt de béns i El patrimoni festiu esdevé així cultura popular o de valors que una persona o institució hereta dels aquell conjunt de coneixences que han deixat de seus ascendents. ser reconegudes d’un autor i han passat a ser considerades de tots, del poble. I ha passat a El patrimoni festiu és, doncs, el conjunt de béns adquirir la “presència d’aquest do racial intern intangibles festius heretats a nivell col∙lectiu, dels inconfusible alhora que inexplicable”, en paraules nostres avantpassats o dels qui ens han precedit de Joan Amades i Gelat. el SAC el SAC el SAC el SAC nÚm. 167 novembre 2013 2 2 el SAC el SAC el SAC El patrimoni festiu esdevé igualment tradició, o esgrimia la porra de matar els óssos. Com vam cúmul gran de coneixements humans que es indicar [...] aquest ball tÉ el caràcter d’un ritu antic conserven de pares a fills sense haver estat mai d’iniciació dels fadrins per part del porrer, que ve a escrits ni propagats per procediments acadèmics representar el succedani del primitiu cabdill de la (Amades). Tradició és tot allò que hom sap sense tribu, el qual sovint participava de divinitat vivent de haverho aprés a l’escola. O transmissió oral i xaman o sacerdot i que, entre moltes d’altres gestual de pares (o altres) a fills. atribucions, degué tenir la de matar l’ós representatiu del geni de l’hivern [...]”. I el patrimoni festiu esdevé també folklore, o ciència popular, no pas la dirigida al poble, sinó la que ens “Dia 16 de setembre. Avui celebra la seva festa ve. És el saber tradicional del poble (Rossend major el llogaret andorrà d’Ordino. La festa religiosa Serra i Pagès). ja abans tenia escassa importància. Tot l’humor, igualment que ara, s’esbravava en la dansa de De festes col∙lectives, tradicionals, de cultura plaça. Ballaven el ball pla i l’Esquerrana. També es popular i folklòriques n’hi ha de diferents tipus, feia una fira”. totes elles fixades al calendari. “Segon diumenge d’octubre. A Ripoll feien dos Potser les religioses són les que han resistit més el aplecs, a les dues ermites dedicades a la Mare de pas del temps. Hi ha les eclesiàstiques, les Déu del Remei: la de dalt i la de baix. Les dues es patronals, les processionals, les d’aplecs i les veien força concorregudes de gent de la vila i de populars, entre altres. molts pobles de la rodalia, la qual gent acudia en compliment de prometences. Hi havia fidels que Les polítiques reivindicatives, inaugurals, assistien als dos aplecs. Presenciaven la funció commemoratives de fets històrics, etc. Les religiosa a una ermita i anaven a cantar els goigs a mitològiques que provenen de ritus pagans o l’altra. Eren molt tÍpics d’aquest aplec els virolaires, anteriors a les religioses establertes. els quals tenien molta requesta i treien els diners dels romeus que es deixaven temptar per la vèrbola Les socials lligades als cicles del treball, agrícoles, dels qui menaven la virola. Al qui feia dama, li gremials dels oficis o professions liberals, a donaven un pollastre. La veu popular deia que el l’assoliment de les obres construïdes, les cíviques, qui feia guinot, és a dir, el qui treia la sort adversa, les esportives, etc. s’havia de prestar a rebre una pallissa de part del virolaire, si aquest la hi volia donar, o havia de Al Principat d’Andorra tenim diversos exemples de redimirla amb diners, a raó d’un xavo per cada tot aquest patrimoni festiu. cop”. Amades (1956) en citÀ alguns. “També tenia lloc Les desenes Trobades Culturals Pirinenques ens l’aplec del Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, conviden a Ripoll el proper dissabte, 26 d’octubre declarada patrona de les valls d’Andorra per decret del 2013, a parlar del Patrimoni festiu al Pirineu. del 24 d’octubre de l’any 1873. Hi havien acudit de tots els pobles de la Vall, formant llargues Hem de prendre consciència del nostre paper processons precedides per les respectives transmissor del llegat patrimonial que hem rebut banderes. S’havia celebrat una festa religiosa molt cap a les generacions futures, així com de la solemne i es cantaven els goigs de la imatge, que, responsabilitat que tenim per crearne de nou. segons la tradició, va ésser trobada. La gran gentada s’escampava per aquells estimballs i feia Tots hi som convidats! grans àpats. A la tarda es lliurava a la joia de la dansa. Feien ball al so de cornamusa, flabiol i tamborí. Ballaven les variants andorranes del Ball Antoni Pol i Solé Pla, la Balangera i l’Esquerrana. Abans havien repartit panets beneïts i grans calderades de farinetes als fidels”. “Antigament, a Andorra, cada poble tenia una grossa porra o maça de fusta que portava el més destre en la cacera, amb la qual donava on cop ben fort a la testa de la presa una volta engarjolada dins la trampa. És interessant d’observar que el capdanser, que per les Carnestoltes menava el ball del Porrer, de Sant Julià de Lòria, rumbejava i el SAC nÚm. 167 novembre 2013 el SAC el SAC el SAC3 el SAC el SAC el SAC 9s TROBADES CULTURALS PIRINENQUES 2012 Andreu Balent Col·lectiu Ull Nu Antoni Llagostera i Florenci Crivillé el SAC el SAC el SAC el SAC nÚm.