elButlletí cultural número SAC 167 ­ novembre 2013 el SAC el SAC el SAC el SAC el SAC el SAC el SAC el SAC el SAC el SAC el SAC el SAC

ncarant la tardor La 26a Diada Andorrana va tractar el tema de La nacionalitat andorrana en un nou format (13 ponències presencials i 9 ponències escrites que EUn any més, per desena vegada, la Societat van ser llegides resumidament) més relaxat i amb Andorrana de Ciències coordina les Trobades més temps per a un debat viu i dinàmic. Culturals Pirinenques itinerants, que enguany tornen a Ripoll. El tema escollit és El Patrimoni Es recorda els perfils dels conferenciants de les festiu del Pirineu, un àmbit molt ric en les diverses properes xerrades a l’entorn del lema de l’any 2013: vessants de festes del foc, danses, música 50 anys d’Andorra el meu país i 250 anys del tradicional, aplecs i festes religioses i socials que Politar andorrà. calia mostrar en el seu conjunt. També es deixa constància, amb algunes imatges, de les 9es Trobades Culturals Pirinenques de l’edició 2012 a Puigcerdà, on es va tractar el tema de La frontera umari al Pirineu, que s’edita en un llibre. S* El patrimoni festiu del Pirineu a les 10es Trobades A la XLV Universitat Catalana d’Estiu de Prada, Culturals Pirinenques de Ripoll, per Antoni Pol i la Societat Andorrana de Ciències va rebre el premi Solé Canigó 2013 pels seus 30 anys de tasca de foment * Premi Canigó 2013 a la SAC, agraïment de la de la ciència com a part de la vida cultural i de la presidenta Àngels Mach i Buch reflexió i el debat entorn de la realitat andorrana. * XLV Universitat Catalana d’Estiu Adjuntem el parlament d’agraïment de la * Estudiants a l’UCE: reportatges dels becaris del presidenta. Lectorat de Català de Praga, per Oleskii Kukla i Les vivències dels dos estudiants del lectorat de Blas José Lechuga de la Hoz català de Praga d’enguany apareixen comentades * Perfil dels conferenciants: Pere Canturri i per Oleskii Kukla i Blas José Lechuga a la secció Montanya – Joan Massa i Sarrado Estudiants a l’UCE. * Agenda

SOCIETAT ANDORRANA DE CIÈNCIES Aquest butlletí intern de la SAC, de divulgació Centre Cultural La Llacuna ­ Carrer Mossèn Cinto Verdaguer 4 gratuïta i periodicitat bimensual, està obert a tots AD500 Andorra la Vella ­ Telèfon 829729 Fax 852383 els suggeriments i col∙laboracions (mitjançant Correu electrònic: [email protected] opinions, articles o altres formes) de tots els seus http://www.sac.ad ­ http: //saciencies.blogspot.com lectors. Actua com a consell de redacció del butlletí la junta de la Societat Andorrana de Ciències. Podeu enviar els vostres escrits, degudament signats, al local social de l'entitat, per Els escrits signats expressen estrictament l'opinió dels seus correu, per fax o per correu electrònic. autors a títol personal, sense que la publicació en el butlletí EL SAC impliqui compartir­les.

el SAC ­ núm. 167 ­ novembre 2013 el SAC el SAC el SAC1 el SAC el SAC el SAC 10s TROBADES CULTURALS PIRINENQUES 2013

L PATRIMONI FESTIU DEL PIRINEU La cultura del temps de festa, com a temps de no treball, aplega dos nivells de manifestació: el E personal, que s’expressa de manera privada; i el col∙lectiu, que s’expressa de manera pública. Cada nova generació té la seva manera d’entendre Tradicionalment, com més lligada una societat ha l’àmbit festiu, o aquella part de temps de què estat al territori, l’àmbit de manifestació ha estat disposa fora de les obligacions de treball mínimes més públic que privat. I modernament, amb una necessàries per a poder viure i reproduir­se. I menor relació de la societat moderna amb el aquest es produeix diferentment en funció del tipus territori que l’acull, l’àmbit de manifestació ha de societat en què es desenvolupa. esdevingut més privat que públic.

El desús i el deslligam del territori és creixent, com en el territori on vivim i al qual hem decidit també ho és l’aïllament personal i l’artificialització pertànyer o ens hi sentim units i per tant de les relacions a través de les noves dimensions considerem que ens pertany, encara que sigui molt virtuals. poc, perquè el que hi passa ens interessa.

El patrimoni és, per definició, el conjunt de béns i El patrimoni festiu esdevé així cultura popular o de valors que una persona o institució hereta dels aquell conjunt de coneixences que han deixat de seus ascendents. ser reconegudes d’un autor i han passat a ser considerades de tots, del poble. I ha passat a El patrimoni festiu és, doncs, el conjunt de béns adquirir la “presència d’aquest do racial intern intangibles festius heretats a nivell col∙lectiu, dels inconfusible alhora que inexplicable”, en paraules nostres avantpassats o dels qui ens han precedit de Joan Amades i Gelat.

el SAC el SAC el SAC el SAC ­ núm. 167 ­ novembre 2013 2 2 el SAC el SAC el SAC El patrimoni festiu esdevé igualment tradició, o esgrimia la porra de matar els óssos. Com vam cúmul gran de coneixements humans que es indicar [...] aquest ball té el caràcter d’un ritu antic conserven de pares a fills sense haver estat mai d’iniciació dels fadrins per part del porrer, que ve a escrits ni propagats per procediments acadèmics representar el succedani del primitiu cabdill de la (Amades). Tradició és tot allò que hom sap sense tribu, el qual sovint participava de divinitat vivent de haver­ho aprés a l’escola. O transmissió oral i xaman o sacerdot i que, entre moltes d’altres gestual de pares (o altres) a fills. atribucions, degué tenir la de matar l’ós representatiu del geni de l’hivern [...]”. I el patrimoni festiu esdevé també folklore, o ciència popular, no pas la dirigida al poble, sinó la que ens “Dia 16 de setembre. Avui celebra la seva festa ve. És el saber tradicional del poble (Rossend major el llogaret andorrà d’Ordino. La festa religiosa Serra i Pagès). ja abans tenia escassa importància. Tot l’humor, igualment que ara, s’esbravava en la dansa de De festes col∙lectives, tradicionals, de cultura plaça. Ballaven el ball pla i l’Esquerrana. També es popular i folklòriques n’hi ha de diferents tipus, feia una fira”. totes elles fixades al calendari. “Segon diumenge d’octubre. A Ripoll feien dos Potser les religioses són les que han resistit més el aplecs, a les dues ermites dedicades a la Mare de pas del temps. Hi ha les eclesiàstiques, les Déu del Remei: la de dalt i la de baix. Les dues es patronals, les processionals, les d’aplecs i les veien força concorregudes de gent de la vila i de populars, entre altres. molts pobles de la rodalia, la qual gent acudia en compliment de prometences. Hi havia fidels que Les polítiques reivindicatives, inaugurals, assistien als dos aplecs. Presenciaven la funció commemoratives de fets històrics, etc. Les religiosa a una ermita i anaven a cantar els goigs a mitològiques que provenen de ritus pagans o l’altra. Eren molt típics d’aquest aplec els virolaires, anteriors a les religioses establertes. els quals tenien molta requesta i treien els diners dels romeus que es deixaven temptar per la vèrbola Les socials lligades als cicles del treball, agrícoles, dels qui menaven la virola. Al qui feia dama, li gremials dels oficis o professions liberals, a donaven un pollastre. La veu popular deia que el l’assoliment de les obres construïdes, les cíviques, qui feia guinot, és a dir, el qui treia la sort adversa, les esportives, etc. s’havia de prestar a rebre una pallissa de part del virolaire, si aquest la hi volia donar, o havia de Al Principat d’Andorra tenim diversos exemples de redimir­la amb diners, a raó d’un xavo per cada tot aquest patrimoni festiu. cop”.

Amades (1956) en cità alguns. “També tenia lloc Les desenes Trobades Culturals Pirinenques ens l’aplec del Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, conviden a Ripoll el proper dissabte, 26 d’octubre declarada patrona de les valls d’Andorra per decret del 2013, a parlar del Patrimoni festiu al Pirineu. del 24 d’octubre de l’any 1873. Hi havien acudit de tots els pobles de la Vall, formant llargues Hem de prendre consciència del nostre paper processons precedides per les respectives transmissor del llegat patrimonial que hem rebut banderes. S’havia celebrat una festa religiosa molt cap a les generacions futures, així com de la solemne i es cantaven els goigs de la imatge, que, responsabilitat que tenim per crear­ne de nou. segons la tradició, va ésser trobada. La gran gentada s’escampava per aquells estimballs i feia Tots hi som convidats! grans àpats. A la tarda es lliurava a la joia de la dansa. Feien ball al so de cornamusa, flabiol i tamborí. Ballaven les variants andorranes del Ball Antoni Pol i Solé Pla, la Balangera i l’Esquerrana. Abans havien repartit panets beneïts i grans calderades de farinetes als fidels”.

“Antigament, a Andorra, cada poble tenia una grossa porra o maça de fusta que portava el més destre en la cacera, amb la qual donava on cop ben fort a la testa de la presa una volta engarjolada dins la trampa. És interessant d’observar que el capdanser, que per les Carnestoltes menava el ball del Porrer, de Sant Julià de Lòria, rumbejava i

el SAC ­ núm. 167 ­ novembre 2013 el SAC el SAC el SAC3 el SAC el SAC el SAC 9s TROBADES CULTURALS PIRINENQUES 2012

Andreu Balent Col·lectiu Ull Nu

Antoni Llagostera i Florenci Crivillé el SAC el SAC el SAC el SAC ­ núm. 167 ­ novembre 2013 4 4 el SAC el SAC el SAC Antoni Plans

Carles Barrull

Eric Jover

Eduard Jordi

el SAC ­ núm. 167 ­ novembre 2013 el SAC el SAC el SAC5 el SAC el SAC el SAC 9s TROBADES CULTURALS PIRINENQUES 2012

Inauguració: Tomàs Torrent i Albert Piñeira

Jordi Pasques

Josep Maria Dutrèn

el SAC el SAC el SAC el SAC ­ núm. 167 ­ novembre 2013 6 6 el SAC el SAC el SAC Joan Muntané

Ramon Moliner

Ramon Felipó

Rosa Ferrer

el SAC ­ núm. 167 ­ novembre 2013 el SAC el SAC el SAC7 el SAC el SAC el SAC UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU 2013: Becaris UCE 2013, Memòria Benvolguts, En les següents línies voldria fer­vos partícips dels meus records de l’UCE de Prada de Conflent. No és fàcil descriure objectivament tot el que hi va passar durant la setmana que va durar l’experiència. El curs de llengua catalana fou una sorpresa absoluta, ja que sols feia mig any que estudiava català a Praga. La forma com va transcórrer fou una novetat, una experiència totalment nova, i he de dir que, malauradament, una mica frustrant de l’UCE (és clar que l’UCE va dirigida, en general, a persones que ja es troben immerses dins la cultura catalanoparlant). Ja el meu primer dia a Catalunya vaig començar a aprofitar els fruits de l’ensenyament del català que havia rebut a Praga. Immediatament després del nostre aterratge a l’aeroport del Prat, a Barcelona, em vaig trobar en un lloc en què havia d’usar el català, la qual cosa, després de dos mesos de vacances estiuenques, no era gens fàcil. Però no podia ser de cap altra manera. Així doncs, al cap de dos dies de l’inici del curs em va venir al cap tot allò que ja ens havia ensenyat el nostre professor Andreu. En aquest sentit, l’UCE fou un mitjà fantàstic per aplicar el que havia après a Praga. A parer meu, la UCE estava organitzada de manera perfectament harmònica. Alhora que participava en tots els cursos culturals, també podia conèixer gent nova de tots els racons dels països de llengua catalana, enriquir­me amb relacions amistoses i aconseguir contactes interessants. A tots nosaltres, independentment de qualsevol factor de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social, ens unia un sol fet: el català. Les excursions a les àrees dels voltants i les actuacions del vespre es convertiren en una experiència inoblidable que romandran per sempre en la meva memòria. Què hi pot haver de millor que passar els vespres a la Catalunya Nord amb una mica de vi local a dins el cos en companyia de belles noies? Pel que fa a les conferències, totes foren molt informatives i acadèmiques; de totes elles, una, en particular, em va atreure l’atenció: “Nou dret de família a Catalunya. Separacions i divorcis: anàlisi pluridisciplinària” (no podria explicar­ne la raó perquè he de dir que, personalment, amb aquest tema no hi estic, almenys per ara, gaire lligat; malauradament el meu objectiu no és escriure cap llibre, sinó sols descriure suscintament alguns dels meus records d’aquesta experiència a la Catalunya Nord, i, per això mateix, he de ser breu). En conclusió, voldria fer avinent el meu agraïment a totes les persones i entitats que fan possible que la UCE sigui real, i, a més a més, al Govern d’Andorra, a la SAC, i al Lectorat de català de Praga per haver­ me donat aquesta oportunitat de participar­hi.

Oleskii Kukla

Universitat Catalana d’Estiu Del 16 al 23 d'agost he participat a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), XLIV edició, gràcies a la beca de la Societat Andorrana de Ciències. L’UCE té lloc al petit poble francès de Prada, a la regió del Rosselló (Catalunya Nord). Prada de Conflent és un poble petit als Pirineus que, a més de ser la seu de la UCE, també és a prop del Canigó (una muntanya que té un significat simbòlic per al poble català, i on s'encén la Flama del Canigó cada any la nit anterior a la nit de Sant Joan), i és el lloc on va morir el gramàtic Pompeu Fabra.

el SAC el SAC el SAC el SAC ­ núm. 167 ­ novembre 2013 8 8 el SAC el SAC el SAC L’UCE no és com altres cursos d'idiomes; de fet, la parlar sobre la nacionalitat andorrana; un altre, major part dels cursos no són d'aprenentatge de la sobre la cultura de l'Alguer. llengua. Gairebé tots els participants són parlants L'experiència de la UCE va ser molt bona ja que nadius del català de diferents parts dels Països em va permetre conèixer moltes persones de parla Catalans. catalana i estar en contacte amb les seves formes Cada dia hi ha cursos de català al matí, durant de pensar sobre el procés polític a Catalunya i dues hores: van ser interessants, el nivell era mitjà, altres territoris catalans. Encara que els cursos la majoria dels estudiants eren de la regió del d'idiomes no ocupaven gran part del temps, crec Rosselló, i em va sobtar que, encara que sabien que assistir a les diferents conferències i conviure parlar català, no el sabien escriure. Tot i que també amb els catalans em va ajudar a millorar el meu hi havia cursos de conversa i gramàtica tots els nivell de català. dies, no hi vaig assistir. Vull fer avinent el meu agraïment més sincer al La major part del dia, però, hi havia cursos, Govern d’Andorra i a la Societat Andorrana de conferències i tallers sobre temes relacionats amb Ciències per haver­me donat l’oportunitat de la cultura, la política i l’economia dels Països participar­hi. Catalans. Normalment es feien cada dia des del matí fins al voltant de les 17 h. Per mi els més Blas José Lechuga de la Hoz interessants van ser els tallers sobre els vins dels Països Catalans, on hi havia degustacions dels vins i històries sobre la producció del vi.

També em van agradar les xerrades sobre la cultura dels països de llengua catalana que cada dia es van enfocar en una regió diferent (Andorra, València, el Rosselló i l'Alguer). En general, aquestes xerrades s'enfocaven en les relacions d'aquestes regions amb un hipotètic Estat català independent. Un aspecte que em va agradar molt de l'estada van ser la xerrades sobre els territoris de parla catalana més petits, com l'Alguer i Andorra: un dia es va

el SAC ­ núm. 167 ­ novembre 2013 el SAC el SAC el SAC9 el SAC el SAC el SAC UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU 2013: el Premi Canigó

El lliurament de premis Canigó 2013 a l’amfiteatre del liceu Renouvier el 18 d’agost del 20013: Joandomènec Ros, Àngels Mach, Jordi Sales, Josep Huguet i Joan Becat

RÀCIES, PEL PREMI CANIGÓ ! ‘lunya’ voldria dir senzillament lluny; en occità ‘luénch’ amb una sola ‘l’. En escrits antics occitans G apareix ‘Cataluing’; en francesos, ‘Cateloigne’. ‘Catalunya’ significaria les muntanyes dels senyals GRÀCIES, especialment pel símbol que suposa el llunyans o dels focs llunyans, o les muntanyes que CANIGÓ i Prada als seus peus, amb la Universitat es veuen lluny. Catalana d’Estiu dels països de parla i cultura La cultura és el nou foc a transmetre. Hem de catalana, que pot i ha de ser el far cultural de la continuar donant senyals, primer arreu dels Països catalanitat i alhora l’emissor de la seva aportació a Catalans, i després arreu del món. la cultura universal. Semblantment a l’encesa dels Focs de Sant Joan i la seva posterior distribució a GRÀCIES a Mn. Cinto VERDAGUER per escriure la resta dels Països Catalans. el CANIGÓ. Per ell som aquí. I gràcies per escriure Tal com deia el 1959 en Josep Fontbernat en el seu de les terres andorranes: glossari andorrà: “La capital del Conflent rossellonès és per a Andorra la capital cultural. Tots Contempla el jove feixes i boscatges els mestres i les mestres d’origen andorrà és a i darrera els pradells de la Regina, Prada on han anat a guanyar llurs diplomes.” una esmaragda en forma de petxina, tota plena de perles i flors: Fa més de 2.000 anys des del Pic d’Arcalís és la vall delitosa de Setúria; d’Ordino, a Andorra, segurament els andosins hi quan amb son bes primer l’alba arrosa encenien focs per donar senyals a les planes (les sembla l’àurea conquilla en què flairosa terres baixes o país baix) per fer moure els ramats del mar isqué la reina dels amors. en transhumància, guiant­se pel calendari natural català usat pels pastors i descobert per l’enginyer Vessant­se’l d’un a l’altre amb dolç murmuri andorrà Bonaventura Adellach i Baró. los tres llacs de Tristany són més hermosos; Puig d’Alba i Fontargent més blanquinosos Ell mateix té una proposta per explicar el significat amb llur brial de neu que mai se fon. de la paraula ‘Catalunya’. Molts noms de Les valls d’Ordino i d’Incles són més plenes muntanyes tenen l’inici ‘Ca’ o ‘Kar’, com CAnigó, d’harmonies, de somnis i misteri CAdí, CAsamanya, CARlit, CARdós, CARroi, als raigs que hi deixa ploure l’hemisferi, CARreu, CARo, CARdó, CAtalanes, CAtaperdis... I a la serena de qui cova el món.

el SAC el SAC el SAC el SAC ­ núm. 167 ­ novembre 2013 10 10 el SAC el SAC el SAC No us tornaré pas a veure, “Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls / i boscúries andorranes, que em fa tremolar quan et recordo.”/ “Tota la meva rius de Fontalba, vida es lliga a tu, / com en la nit les flames a la estanys de Fontargent; fosca.”

Desnie­se’n la fada a la bona hora, GRÀCIES A TOTS els que han col∙laborat amb la millor Reina i senyora Societat Andorrana de Ciències, al Govern en Meritxell trobaren estes valls. d’Andorra pel seu suport, i als més de 300 socis Fa música a ses plantes lo Valira, que amb la seva fidelitat i amb les seves que d’Ordino a Soldeu, harmoniosa, aspiracions han volgut participar conscientment en té la figura d’una immensa lira la transformació de la societat andorrana i el seu de braços de crestalls. entorn. Damunt son front llueixen los dotze estanys Pessons, corona hermosa que de brillants i gemmes li ofereixen aqueixes cimes on lo cel reposa; corona d’Ariadna esplendorosa que, del zenit despresa, quedà entre terra i cel aquí suspesa.

GRÀCIES per coincidir amb la commemoració de Salvador ESPRIU i CASTELLÓ. El 1975 Espriu declarava en una entrevista de Rosa Mari Sorribes: “Estimo i admiro Andorra. Nosaltres els catalans hem d’aprendre molt del vostre petit país. I els hem d’ajudar. I respectar. I aprendre. Miri, no oblidem que tota aquesta riquesa que han assolit han de destinar­la també, una mica a Jaume Lladó, l’artista creador del trofeu, amb Àngels la cultura, que aquesta és la que fa grans els Mach, a l’aula de la Diada andorrana pobles. La llengua catalana. Jo he lluitat molt per la llengua catalana, i pel país. No tinc massa salut, GRÀCIES pel PREMI CANIGÓ atorgat per la però des de la meva modèstia he procurat ajudar UNIVERSITAT CATALANA D’ESTIU a la tothom i lluitar, lluitar. Andorra és un miracle que cal SOCIETAT ANDORRANA DE CIÈNCIES després conservar.” de 26 anys de relació i l’any que en fa 30 de la I el 1983 escrivia: “Encara que no sóc andorrà, seva existència en pro de la cultura que ens me’n sento... Una col∙lectivitat d’una tradició tan agermana. antiga i noble com és l’andorrana ha de respectar Donem les gràcies els que han fet possible, durant el record del seu pretèrit i s’ha de mantenir fidel a la aquests 45 anys, ja sigui molt o poc, aquesta seva memòria.” universitat dels Països Catalans: popular, oberta, república de la llibertat i el bon humor, en paraules GRÀCIES a Vicent ANDRÉS i ESTELLÉS per de Miquel Porter i Moix. sentir per Andorra “una delicada ‘debilitat’”, com va Un record amb agraïment a l’equip rector que l’any escriure el 1984 en la publicació dels seus Cants a 1988 ens va convidar a participar en aquest València. I per escriure en aquests: excepcional projecte cultural de futur que és la Universitat Catalana d’Estiu, entre ells l’Enric València, València! Tornaràs / a ser la que fores i jo Casassas i en Joan Becat. no ho he de veure. Pense / els teus marges florits Gràcies, Joandomènec Ros, per l’amabilitat de de lledoner. seguir la trajectòria de la SAC des de fa anys i fer­ ne una sinopsi. Assumiràs la veu d’un poble / i serà la veu del teu Prada de Conflent és un lloc viu en la memòria de poble, / ... / Allò que val és la consciència / de no la cultura catalana, més necessari que mai. I els ser res sinó s’és poble.” andorrans hi volem continuar essent presents, perquè la unió fa la força, i en aquesta hi trobarem “Em moriré, però l’enyore ja, / aquest moment, el prestigi que anhelem i cerquem. aquest ram, / aquest dia que m’ha de fer aixecar de la fossa / veient passar la multitud contenta.” Àngels Mach i Buch Presidenta de la Societat Andorrana de Ciències GRÀCIES a Bartomeu ROSSELLÓ­PÒRCEL per Prada, 18 d’agost del 2013 escriure entre altres i referint­se a Mallorca:

el SAC ­ núm. 167 ­ novembre 2013 el SAC el SAC el11 SAC el SAC el SAC el SAC UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU 2013: la Diada Andorrana

el SAC el SAC el SAC el SAC ­ núm. 167 ­ novembre 2013 12 12 el SAC el SAC el SAC el SAC ­ núm. 167 ­ novembre 2013 el SAC el SAC el13 SAC el SAC el SAC el SAC UNIVERSITAT CATALANA D'ESTIU 2013: la Diada Andorrana

el SAC el SAC el SAC el SAC ­ núm. 167 ­ novembre 2013 14 14 el SAC el SAC el SAC PERFILS DELS CONFERENCIANTS JOAN MASSA i SARRADO *Vaig néixer a Tírvia, a casa Pelafó, al Pallars Sobirà, el 17 de març de 1947. Fill únic de Joan Massa Soliva, fuster, de casa Girvàs d’El Compte, a Gerri de la Sal; i de Maria Sarrado Farré, mestressa de casa, de casa Pelafó de Tírvia.

*1950: la meva família es trasllada a viure i treballar a Esterri d’Àneu, a les obres hidroelèctriques de l’Alt Àneu. Al 1962 els meus pares es traslladen a La Seu d’Urgell.

*1978: matrimoni amb Xuni Miñambres Rebés. Dos fills: Aran, de 33 anys i Joan, de 30.

*Estudis: 1) 1958­1967: batxillerat, filosofia i teologia al seminari de La Seu d’Urgell. 2) 1967­1971: llicenciatura a la facultat de teologia de la Universitat de Salamanca. 3) 1972­1974: estudis de doctorat a la Universitat de Munic. 4) 1974­1976: llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Salamanca. 5) 1986­1994: llicenciatura en dret a la Universitat de Barcelona.

*Treball: 1) 1976­2013 al Principat d’Andorra fins la meva jubilació: De 1976 a 1984: a l’Assessoria Pedagògica i als Arxius del Consell General, i professor de filosofia al Col∙legi Sant Ermengol. De 1978 al 2013: als serveis del Copríncep Episcopal com a secretari general i alhora segueixo, fins el 1984, treballant de professor de filosofia al Sant Ermengol.

2) 2006­2010: Primer Síndic de Greuges de l’Ajuntament de La Seu d’Urgell. Càrrec i funció gratuïtes.

Escric un article setmanal al Diari d’Andorra. He impartit conferències i ponències a l’entorn de la filosofia i la societat, i he col∙laborat en diversos llibres. El 2 de març del 2013 he rebut la condecoració “Pro Ecclesia et Pontifice”. He rebut el premi Àgora Cultural 2012, promogut per la societat civil, el 5 de març del 2013.

el SAC ­ núm. 167 ­ novembre 2013 el SAC el SAC el15 SAC el SAC el SAC el SAC PERE CANTURRI i MONTANYA Nascut el 28 d’abril del 1935 a Fhasa, Encamp, i batejat a Escaldes. Fill de Pere Canturri i Tomàs, de Cal Germà de Sant Julià de Lòria, i de Maria Montanya i Bernaus, de Cal Calones d’Andorra la Vella, Pere Canturri i Montanya era el primer dels quatre germans al qual seguien el Josep, el Joan i el Miquel Àngel. Els seus padrins paterns eren en Pere Canturri, tractant de mules, i la Maria Tomàs. Els seus padrins materns eren en Miquel Montanya (carnisser) i la Dolors Bernaus.

Durant la seva infància va resseguir diverses parròquies. A Fhasa, mentre la mare feia de secretària del Sr. Würth, el pare hi feia de comptable. Vivien a la casa de l’altre costat del riu, amb els Llop, els Castellet i els Bellera.

Després de viure uns anys a Fhasa, es van traslladar a un pis d’Escaldes, vora la Carretera General a Ca la Felícia, prop del Bar Burgos, on hi van viure un parell anys. Després es van traslladar a Sant Julià, a l’edifici del Coto Club, vora l’Hotel Pol, on s’hi van estar uns 6 anys.

Va passar alguns estius al Pas de la Casa, al refugi Calones de la família de la mare.

Als 14 o 15 anys va crear, amb uns amics, el Club dels Isards d’Andorra. Va estudiar magisteri –va obtenir el títol de mestre el 1956– a Lleida, i hi va conèixer la qui seria la seva dona, la Rosita Campos i Abella; s’hi va casar el 1960 i van tenir dos fills, en Pere i en Miquel.

Entre 1956 i 1959 va exercir de mestre a Arinsal; d’entrada fou contractat pel Quart d’Arinsal; després, per l’Estat espanyol.

El 1959 va començar a treballar, com a comptable, a l’Administració Pública del Consell General.

L’any 1960 va descobrir el primer jaciment prehistòric d’Andorra a la Balma de la Margineda. Així, es van crear els Serveis d’Arqueologia del Consell General, dels que en va ser director.

Del 1960 al 1963 va ser el secretari de la Junta de Cultura, i del 1963 al 1977 ho va ser del Departament de Qüestions Socials.

Entre 1960 i 1970 va dirigir la construcció dels estands d’Andorra a Barcelona, Múrcia, Sevilla, Bordeus i Perpinyà, així com la reconstrucció del Molí de Consuegra a La Mancha.

El 1962, a instàncies del síndic Julià Reig, va encapçalar els Campaments del MI Consell General seguint la filosofia del moviment escolta, dels Minyons de Montanya, els Boyscouts i els Éclaireurs de França. Eren els primers campaments mixtes. Els primers dos anys es van fer a l’Aldosa, amb 50­60 nois i noies. En aquesta primera edició els van anar a veure uns escoltes belgues que van gestionar la seva entrada a l’escoltisme mundial al cap d’un any, després de fer la promesa dels boyscouts davant d’uns sèniors vinguts d’Escòcia.

El tercer any es van fer a Engolasters; després a Ordino i Arinsal. Es van acabar el 1972, deu anys després d’iniciar­se, amb uns 150 nois i noies.

Fins l’any 1975 va fer diversos cursos d’història per a la UNED.

el SAC el SAC el SAC el SAC ­ núm. 167 ­ novembre 2013 16 16 el SAC el SAC el SAC Entre 1977 i 1985 va treballar pel Patrimoni Artístic Nacional fent recerca sobre la prehistòria i l’edat mitjana d’Andorra.

Ha participat en el descobriment dels gravats prehistòrics de la Roca de les Bruixes de Prats (1962), del Solà del Pui a La Massana (1963) i dels de Montalari (1966); de les pintures romàniques de La Cortinada (1968) i Nagol (1981); i ha dirigit la restauració dels monuments de Sant Andreu del Prat del Campanar d’Arinsal (1971­72), de Sant Cerni de Nagol (1977­78), Sant Romà de les Bons (1978­79), Sant Vicenç d’Enclar (1979­82), Sant Martí de Nagol (1981­83), la Casa d’Areny­Plandolit –en va ser el director del museu (1985­94)–, i de la farga Rossell i els meners de Ransol (1997).

Va publicar els llibres La consòrcia d’Andorra la Vella (1977­89), Monedes trobades a Andorra, usades entre els segles XII i XIX (1981), El Fener. Història d’un poble desaparegut (1989), Fires, mercats i encants d’Andorra (1989), Els palomers i palomeres (1991), Sants de la nostra devoció (1993), Els noms de casa (1994), El misteri de les anelles i argolles (1995).

Pel que fa a llibres amb altres autors destaquen Andorra, el meu país (1963) –va participar en la redacció inicial dels textos amb A. Aristot, A. Puigoriol i J. M. Bruguera; A. Puigoriol en va fer la correcció final– i La moneda a Andorra (1991).

Ha realitzat il∙lustracions en els llibres Andorra, el meu país (1963), La cuina de casa meva (1985) i La font de l’encantada (1993).

Ha publicat, entre altres, els articles Els gravats rupestres andorrans a l’International Newsletter on Rock art INORA (1963); Els gravats rupestres esquemàtics de les Valls d’Andorra al VII Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos de Jaca (1974); Els gravats prehistòrics de les Valls d’Andorra al 1r Congrés Internacional de Gravats rupestres i minerals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el 1992; i Els gravats de les Valls d’Andorra a GRAFITIS, 6000 anys de llenguatge marginal (1999). També ha publicat articles als Quaderns d’Estudis Andorrans (1978, 1979, 1980, 2008), al Butlletí del Comitè de Ciències Històriques (1986), als Fulls de bibliografia (2000, 2001, 2003, 2004, 2007, 2008) i als Papers de recerca històrica (2009).

Ha pronunciat conferències per a la Societat Andorrana de Ciències, l’Institut d’Estudis Andorrans, l’Institut des Hautes Etudes de Bèlgica, el Centre d’Estudis Catalans de la Sorbona, l’Institut d’Estudis Catalans, el Centre de la Cultura Catalana i Velles Cases Andorranes, entre altres.

És membre de l’Académie du Languedoc (1983), i ha estat membre de la Comissió Nacional Andorrana de la UNESCO, del Consell Assessor del Patrimoni Cultural d’Andorra, del Patronat de la Fundació Caixabank, soci d’honor del Centre de la Cultura Catalana i Premi Àgora Cultural del Principat d’Andorra (2010).

En l’àmbit de la política ha estat Conseller del Comú d’Andorra la Vella (1980­88), ministre d’Afers Socials i Cultura del Govern (1994­97), ministre de Cultura (1997­98), i finalment Raonador del ciutadà (2004­11).

AGENDA

Cicle de conferències 2013: 250 anys del Politar Andorrà. andorrà i 50 anys d’Andorra el meu país A les 8 del vespre a la Llibreria La Puça, carrer Amb el suport del Ministeri de Cultura i el Comú Joan Maragall 14, Andorra la Vella. d'Andorra la Vella Dijous 3 d’octubre del 2013 Dimecres 25 de setembre del 2013 Conferència Presentació del llibre El primer manual escolar d’andorranitat La cultura de l’esport a càrrec de Pere Canturri i Montanya, mestre, que recull les ponències presentades a les 17es historiador, exministre de Cultura i exraonador del Jornades de la SAC realitzades a la sala d’actes del ciutadà. Centre Cultural la Llacuna el 19 de novembre del A les 8 del vespre a la sala d'actes de La Llacuna 2011. Centre Cultural, carrer Mossèn Cinto Verdaguer 4, Editat amb el suport del Ministeri de Cultura i Crèdit Andorra la Vella.

el SAC ­ núm. 167 ­ novembre 2013 el SAC el SAC el17 SAC el SAC el SAC el SAC Dissabte 26 d’octubre del 2013 Andorra 10es Trobades Culturals Pirinenques * 75 anys de la primera referència escrita de la El patrimoni festiu del Pirineu llengua oficial catalana a les actes del Consell Ponències i debats per tot el dia de 2/4 de 10 a 2/4 General de 2 i de les 4 a les 7 de la tarda. * 100 anys de la publicació de les normes A la sala Josep M. Anglada de la Biblioteca Lambert ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans Mata, carrer Vinyes 1, de Ripoll. Parlaments de Vicenç Mateu i Zamora, Síndic Organitzades per: Centre d'Estudis del Ripollès, general; Jordi Mir i Parache, filòleg i documentalista Àmbit de Recerques del Berguedà, Amics de de Pompeu Fabra; Ramon Sistac i Vicén, doctor en Besalú i el seu Comtat, Centre d'Estudis filologia catalana i secretari general de la Secció Ribagorçans, Institut d'Estudis Aranesi, Institut Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i Àngels d'Estudis Ceretans, Institut d'Estudis Comarcals de Mach i Buch, presidenta de la Societat Andorrana l'Alt Urgell, Ecomuseu de les Valls d'Àneu, de Ciències. PirineuFòrum, i Societat Andorrana de Ciències. A 2/4 de 9 del vespre al vestíbul del nou edifici del Amb el suport del Govern d'Andorra, IDAPA, Institut Consell General. Ramon Muntaner, i el Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona. Dies 27, 28 i 29 de novembre del 2013 Es presentarà el llibre de les 9es Trobades Culturals Vuitena Trobada de Joves Investigadors dels Pirinenques: La frontera al Pirineu, que es van Països Catalans realitzar a Puigcerdà el 20 d'octubre del 2012. Organitzen: Societat Catalana de Química i Societat Assistència lliure i gratuïta. Andorrana de Ciències. Al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. Dimecres 6 i dijous 7 de novembre del 2013 7ns Debats de recerca Data a confirmar El talent humà en les organitzacions Presentació del llibre andorranes: investigació i oportunitats La frontera al Pirineu En coorganització amb el departament Que recull les ponències presentades en les 9es d’Ensenyament Superior i Recerca del Ministeri Trobades Culturals Pirinenques, que es van d’Educació i Joventut, i el suport de Morabanc. realitzar a Puigcerdà el 20 d'octubre del 2012. De les 6 de la tarda a les 9 del vespre a la sala de Editat amb el suport del Ministeri d’Afers Exteriors, Morabanc, avinguda Meritxell 96, Andorra la Vella. l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, l’Institut d’Estudis Ilerdencs Dijous 14 de novembre del 2013 Fundació Pública de la Diputació de Lleida, i Conferència l’Institut Ramon Muntaner. El Politar i nosaltres a càrrec de Joan Massa i Sarrado, filòsof, Data a confirmar exprofessor i exsecretari general dels Serveis del Presentació del llibre copríncep episcopal. L’emissió de moneda a Andorra, d’uns inicis A les 8 del vespre a la sala d'actes de La Llacuna entrebancats a la consolidació Centre Cultural, carrer Mossèn Cinto Verdaguer 4, Papers de Recerca Històrica núm. 7 Andorra la Vella. Edició publicada amb el suport del Ministeri de Cultura i de Banca Privada d'Andorra. Dissabte 23 de novembre del 2012 A la sala d'actes de Banca Privada d'Andorra, av. XIX Jornades de la SAC Carlemany 119, Escaldes­Engordany (entrada per Dret privat andorrà: entre el ius commune i la l'aparcament, al carrer Sant Antoni). codificació Coordinador Iago Andreu i Sotelo, periodista i Data a confirmar llicenciat en dret. Presentació del llibre Patrocinades pel Ministeri de Cultura i Crèdit Recull de conferències 2010: 50 anys de Andorrà. contracepció hormonal / 5ns Debats de recerca: Matí de 2/4 de 10 a 2/4 de 2 i de les 4 a les 2 del La recerca en el sector privat i la transferència migdia a la sala d'actes de La Llacuna Centre tecnològica / Recull de conferències 2011: 850 Cultural, carrer Mossèn Cinto Verdaguer 4, Andorra anys de la preparació de la 1ª concòrdia signada la Vella. pels andorrans amb l'exterior Assistència lliure i gratuïta. A la sala d'actes de Morabanc, av. Meritxell 96, Andorra la Vella. Dimecres 27 de novembre del 2013 Editada amb el suport del Govern d'Andorra, el Pompeu Fabra. Un testament a Andorra Comú d'Andorra la Vella, l'Institut d'Estudis * 66 anys del testament de Pompeu Fabra a Catalans, l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, i Morabanc.

el SAC el SAC el SAC el SAC ­ núm. 167 ­ novembre 2013 18 18 el SAC el SAC el SAC